{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-05-02 14:12:24","entitats":4570,"elements":[{"id":"73653","titol":"Sant Pere d'Abrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-dabrera","bibliografia":"

AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p>

'Església parroquial de Sant Pere d'Abrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p>

PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.<\/p>

PAGÈS, Montserrat (1992b): Sant Pere d'Abrera, Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 319-320.<\/p>

SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.<\/p> ","centuria":"XI-XII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Església de nau única coberta amb volta de canó i capçada per un absis trilobulat amb finestres de doble esqueixada. L'absis està disposat entorn d'un creuer o presbiteri cobert amb volta d'aresta. Exteriorment, l'absis central està decorat amb arcuacions cegues i lesenes. Interiorment, els tres absis formen tres espais troncocònics ben diferenciats, oberts per arcs de mig punt i coberts per voltes de quart d'esfera. La capçalera enllaça amb la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Els murs d'aquesta nau, amb porta orientada a migdia, fan 1,25 m de gruix i presenten un aparell de petits blocs disposats en filades homogènies. Les finestres de l'edifici, incloses les tres de l'absis, són totes de mig punt, amb l'ampit recte i construïdes amb pedra tosca. A la zona del creuer s'aixeca un campanar en forma de torre quadrada de tres pisos, les filades inferiors de la qual sobresurten a mode de sòcol. Al primer pis s'obre una finestra de mig punt per costat, i als altres dos pisos dues finestres geminades a cada cara. L'últim pis d'aquest campanar va ser afegit durant la restauració de 1956-59, moment en què es varen obrir les finestres anteriorment tapiades del primer i segon pis. Les columnetes de les finestres geminades, tant les del segon pis com les del tercer, són noves. El campanar està bastit amb una pedra calcària molt porosa, la mateixa que s'utilitza als arcs. La motllura que originalment coronava els dos pisos, de dos bocells amb una mitjacanya, ha estat reproduïda al capdamunt del tercer pis. La porta de mig punt que dóna accés al temple està emmarcada per una arquivolta sobre columnes i capitells; l'arcada exterior és resseguida per un guardapols motllurat en cavet. Arcada i arquivolta estan decorades, la primera amb l'aresta en forma de dents de serra, la segona amb un baix relleu de palmetes. Una arcada inscrita a l'interior de l'arquivolta emmarca un timpà llis compost de grans carques. La llinda també és llisa. Els capitells, coronats per altes impostes, presenten una decoració molt rudimentària. El de l'esquerra presenta una decoració basada en fulles d'acant. El de la dreta, molt erosionat, mostra unes àligues situades als angles.<\/p> ","codi_element":"08001-1","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"

La parròquia de Sant Pere d'Abrera és esmentada com a part integrant del terme del castell de Voltrera, l'any 1100, al testament de Guillem Ramon I de Castellví, senyor de la baronia del mateix nom, on llega cinc mancusos per a la seva dedicació, cosa que vol dir que les obres del temple es trobarien aleshores prou avançades. Més tard, un document del 1141 es refereix a l'església com a parròquia. El 1391 el papa Climent VII uní la capellania de Sant Pere d'Abrera a la mensa capitular de la seu de Barcelona.<\/p>

Des del moment de la seva construcció, i en paral·lel a la creixent importància econòmica d’aquest territori, la petita església de Sant Pere va anar incrementant la seva feligresia. Algunes famílies pageses optaren per establir els seus habitatges a l’àrea circumdant del temple, constituint una primera sagrera<\/em><\/span> (Can Sucarrats, Ca l’Elvira, Ca la Laura, Can Martinet, Cal Benet...).<\/span>. D’aquesta manera, s’anirà cristal·litzant un petit nucli rural al seu voltant, conegut als pergamins més antics com a Brea, i que serà l’origen de l’actual poble d’Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Des de la seva construcció i fins avui, el temple ha sofert nombroses transformacions. Sabem que en època baix medieval i a principis de l’edat moderna cadascun dels absis de la capçalera fou consagrat a un sant diferent. L’absis central, el més important del temple, estava dedicat a Sant Pere, mentre que els altres dos anaren variant llur invocació. La pica baptismal era de pedra i se situava al final de la nau. Al costat de l’església s’emplaçava també el cementiri, que hi romangué fins l’any 1888.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A principi del segle XVI, a l’església s’hi construí un cor sobrealçat, al que s’accedia per una escala de fusta situada en un dels costats de la nau romànica. A principi del segle XVII documentem també l’existència d’una rectoria. A meitat d’aquest mateix segle s’iniciaren les obres de construcció de les dues capelles laterals que encara avui tallen la nau romànica. La capella meridional fou consagrada a la Verge del Roser, mentre que la septentrional es dedicà al culte del Sant Crist.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Durant el segle XVIII l’església continuà transformant-se: s’aixecaren unes golfes sobre la nau i, a meitat del segle XIX, se sobrealçà el campanar. Les finestres dels dos pisos romànics originals foren paredades i arrebossades, i per sobre d’elles s’alçà un tercer pis tan alt com els dos anteriors i dotat d’una llarga i esvelta finestra. El nou campanar quedava rematat per un teulat de peces ceràmiques blaves i blanques. Amb aquest aspecte l’església arribaria a la Guerra Civil, moment en què fou cremada i esdevingué magatzem de subministres, sense que això causés <\/span><\/span><\/span><\/span>danys importants a l'estructura.<\/p>

Serà l’any 1956 quan Joan Capell i Gorina, rector d’Abrera i arquitecte, va iniciar la restauració del temple amb l’objectiu de recuperar la fesomia romànica. Els treballs, realitzats sota l’auspici del Servei de Conservació i Catalogació de la Diputació de Barcelona, es van perllongar fins el 1960 i van permetre recuperar la imatge medieval de l’església. També es va restaurar el campanar, tot i que amb tres pisos, en comptes dels dos originals. <\/span><\/span><\/p>

Segons Montserrat Pagès, PAGÈS (1992a: 319), les esglésies que s'hi assemblen més són Sant Pere de Montgrony, Sant Llorenç del Munt (Osona), Sant Oïsme de la Baronia i Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, de la fi del segle XI i començament del XII, data que no contradiu la que assenyalen els documents per a Sant Pere d'Abrera. <\/p> ","coordenades":"41.5178600,1.9019600","utm_x":"408379","utm_y":"4596829","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73653-foto-08001-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73653-foto-08001-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73653-foto-08001-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|92","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73654","titol":"Arxiu parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-parroquial-22","bibliografia":"

MARTÍNEZ, Lluís (1981): Inventari de l'Arxiu Parroquial de Sant Pere d'Abrera. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIV-XXI","notes_conservacio":"Alguns documents estan guardats en plàstics, d'altres inclús estan emmercats. Alguns tenen fongs i taques d'humitat.","descripcio":"

Des d'antic es van anar establint a l'arxiu unes seccions, en principi deu u onze, a mesura que s'incorporaven uns o altres fons documentals. Aquests apartats o blocs han quedat reduïts a vuit després de la realització de l'inventari l'any 1980-81 per part de Lluís Martínez seguint criteris historiogràfics, MARTÍNEZ (1981: 3-5). Aquests vuit blocs en què ha quedat organitzat el fons de l'arxiu parroquial són: SAGRAMENTS: inclou documentació des de l'any 1567 endavant; està format pels llibres sagramentals o parroquials, els quals permeten reconstruir el moviment demogràfic de la població d'Abrera en una època en què no existien censos ni registres civils. ADMINISTRACIÓ: inclou documentació des del 1729 endavant, relativa a l'administració econòmica de la rectoria (amb tot el que es refereix a obres) i de la tinença de Can Bros, unida a la parròquia els anys 1948-51.RENDES: inclou documentació des del 1637 al 1967, relativa als diversos drets econòmics percebuts per la rectoria. INVENTARIS I CONSUETES: inclou tres tipus de documents del 1672 endavant: l'inventari de l'arxiu, ornaments i mobles; la consueta descriptiva de la parròquia, els edificis, les terres, les fundacions, el culte, els costums, etc.; i el dietari del rector. CONFRARIES: inclou documentació des del 1676 al 1968, relativa a les diverses associacions religioses constituïdes a la parròquia. NOTARIA: inclou documentació des del 1368 al 1957, emanada de la notaria pública que regentava el rector i d'altres notaries. Tots els pergamins, és a dir, la part més antiga de l'arxiu, estan inclosos en aquesta secció; n'hi ha en carpetes, enquadernats i emmarcats. ESGLÉSIA: inclou documentació des del 1655 endavant, originada bàsicament de les relacions entre la parròquia i les altres instàncies eclesiàstiques, en especial el bisbat de Barcelona; també tota aquella referent a les ermites i capelles del terme, al cementiri nou i a l'erecció de la parròquia de Santa Maria de Vilalba, així com tota la correspondència parroquial. PODER CIVIL: inclou documentació des del 1677 endavant, derivada de les relacions entre la parròquia i la societat, en especial els poders públics (administració, justícia, exèrcit, etc.). En total, l'arxiu està repartit en 32 caixes, 156 volums, 24 lligalls i 36 pergamins. S'han annexat a l'arxiu vuit volums dels segles XVII i XVIII, provinents de l'antiga biblioteca del rector.<\/p> ","codi_element":"08001-2","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"

Segons Lluís Martínez, historiador local autor de l'inventari del fons, la formació de l'arxiu parroquial d'Abrera és fruit d'un procés de diversos segles. Fins al segle XVI es descobreix si existia pròpiament un arxiu associat a la parròquia de Sant Pere, donat que d'època medieval (des del segle XIV) només es conserven documents en pergamí de caire privat o públic, però mai relacionats amb la parròquia. En la segona meitat del segle XVI, seguint les disposicions del Concili de Trento, s'obren els tres primers llibres parroquials (registres de baptismes, matrimonis i defuncions), els quals constitueixen les tres úniques sèries documentals contínues fins avui, amb l'única interrupció del 1936-39. A partir del segle XVII s'inicien diverses sèries documentals, algunes d'elles amb continuïtat fins al segle XX. Tanmateix, la major part de les sèries documentals incloses a l'arxiu comencen al segle XX i acaben a les dècades dels anys cinquanta i dels seixanta. L'arxiu sempre havia estat instal·lat en un armari i, en les darreres dècades, després de salvar-se de la crema de 1936, la humitat havia perjudicat notablement la major part dels lligalls antics. Darrerament, Mossèn Josep Puig separà i airejà els papers humits, repartí els documents en noves caixes i ho recollí tot en un nou armari, fent el maig de 1980 l'encàrrec d'ordenar els documents i establir un nou inventari del contingut de l'arxiu a en Lluís Martínez (MARTÍNEZ (1981: 2)).<\/p> ","coordenades":"41.5177900,1.9018300","utm_x":"408368","utm_y":"4596821","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73654-foto-08001-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73654-foto-08001-2-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73655","titol":"Col·lecció d'objectes litúrgics de la parròquia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dobjectes-liturgics-de-la-parroquia","bibliografia":"

SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Les peces de roba són la part més important de la col·lecció, tot i que també destaquen un missal de l'any 1780 i altres objectes litúrgics com una creu i dos canelobres de plata del segle XVII, una custòdia i un copó de la mateixa època. La majoria de peces de roba són posteriors al 1939, ja que les més antigues van ser destruïdes durant la guerra civil. La major part d'aquestes peces estan molt ben conservades i destaquen per la qualitat dels materials i pel treball dels brodats. Hi ha casulles, estoles, albes i capes pluvials entre els múltiples complements de roba eclesiàstica que conserva la parròquia. Una bona colla d'aquestes peces van quedar en desús després del Concili Vaticà II. Pel que fa a la resta d'objectes, el patrimoni parroquial d'Abrera conserva mobiliari divers, custòdies, creus, canadelles, calzes, campanes, tapissos, imatges de sants i marededéus (en un nombre de 14), etc. Des d'un punt de vista artístic i històric, destaquen la imatge del Roser, que és de plata i data de l'any 1792, i el Nen Jesús de Praga de talla dels segle XVI-XVII. Els sants olis estan en una caixeta de plata que data probablement dels segles XVI-XVII.<\/p> ","codi_element":"08001-3","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"

L'entrada d'Abrera a l'època moderna va suposar un notable augment demogràfic que des d'aleshores s'evidencia als llibres de batejos, matrimonis i defuncions de la parròquia. Aquest context de prosperitat no passarà inadvertit a l'església de Sant Pere. Serà ara quan aquesta augmentarà el seu patrimoni moble i immoble i adquirirà alguns dels objectes culturals de valor que encara avui ostenta. L'augment de la feligresia i el conseqüent increment de les almoines i delmes farà possible aquest enriquiment. A partir d'època baixmedieval l'Església adopta un nou tipus de ritual religiós caracteritzat per la sumptuositat, l'artificiositat i el recarregament formal de temples i cerimònies religioses. Ens trobem en època del gust barroquitzant, del culte exacerbat de les imatges, el període en què les esglésies s'ompliran d'altars decorats amb tot tipus de mobiliari i imatges (SOLER, 2000a: 30-31.)<\/p> ","coordenades":"41.5177900,1.9018300","utm_x":"408368","utm_y":"4596821","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73655-foto-08001-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73655-foto-08001-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73655-foto-08001-3-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-04-20 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|96|98|94","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"73656","titol":"Rectoria de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-sant-pere-0","bibliografia":"

SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 34 i 40.<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Casa de planta rectangular feta de pedra i coberta a dues aigües amb teula àrab. Està estructurada en planta baixa i dos pisos. Presenta una façana fruit de vàries remodelacions, tot i que conserva l'antic portal adovellat de mig punt. A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa, encapçalat pel lema 'Tu es Petrus', l'arbre d'Abrera amb les claus de Sant Pere als peus, tot plegat emmarcat en un rectangle per una sanefa floral que alterna el blau i el groc. El rellotge és de tipus vertical amb xifres romanes i va ser restaurat l'any 1990.<\/p> ","codi_element":"08001-4","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"

Segons assenyala Maria Soler a la seva monografia sobre l'església de Sant Pere d'Abrera, SOLER (2000a: 34, 40), cap a 1600 les visites pastorals parlen d'una 'domus rectori' en la que residia permanentment el capellà de la parròquia. Sens dubte aquesta construcció és l'origen més remot de l'actual rectoria, la qual és fruit d'un seguit de reformes portades a terme a mitjans del segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.5177900,1.9018300","utm_x":"408368","utm_y":"4596821","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73656-foto-08001-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73656-foto-08001-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73656-foto-08001-4-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73657","titol":"Camí Ral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-23","bibliografia":"

HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23\/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El camí ral entrava a Abrera pel camí que passava per l'Hostal del Pi, avui desaparegut, dirigint-se en línia recta cap al carrer Nou i la creu de terme. Des de la creu enfilava el carrer Major anant cap a l'església parroquial de Sant Pere. Des d'aquí seguia aproximadament per l'actual Avinguda de la Generalitat, per dirigir-se cap al Barri del Rebato, i acabava sortint de la població pel Pont de Magarola. Avui dia es coneix la totalitat del seu traçat al seu pas pel municipi, tot i que està utilitzat per vials actuals. Tanmateix de moment no se'n coneixen vestigis materials associats a l'antic camí.<\/p> ","codi_element":"08001-5","ubicacio":"Carrer Major - 08630 Abrera.","historia":"

El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida és d'origen medieval, tot i que els camins medievals seguien bàsicament la xarxa de vies d'època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa passant per Abrera, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). L'any 1887 es construeix el pont de la riera Magarola per millorar el tram que travessa el llit de la dita riera i que comunicava Abrera amb Esparreguera passant pel mig del Barri del Rebato.<\/p> ","coordenades":"41.5147800,1.9025200","utm_x":"408421","utm_y":"4596486","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73657-foto-08001-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73657-foto-08001-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73657-foto-08001-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73658","titol":"Pont dels Francesos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-dels-francesos","bibliografia":"

SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.36.<\/p>

VIVES, Miquel (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està brut, cobert d'esbarzers i té algunes esquerdes.","descripcio":"

Pont fet de maçoneria, amb còdol de riu i morter de calç, d'un sol ull en forma d'arc de mig punt. Permet travessar el Torrent Gran en el punt en què aquest es troba amb l'antic Camí Ral, al final de l'actual carrer Nou, en direcció sud. Està molt tapat per la vegetació.<\/p> ","codi_element":"08001-6","ubicacio":"Camí de les Mates - 08630 Abrera.","historia":"

Es té constància en el segle XIX del pas de les tropes franceses, en la seva retirada després de la batalla del Bruc, per Abrera (1808), en què van perdre un canó en creuar un pont falsejat pel vicari d'Olesa, Joan Brada (segons consta a l'opuscle militar de juny de 1808). Segons alguns autors (SOLA, 1999: 36), aquest pont travessava el Torrent Gran a la sortida d'Abrera cap a les Mates. En aquest lloc, en efecte, existeix el pont que hem descrit aquí i que a Abrera es coneix com el Pont dels Francesos.<\/p> ","coordenades":"41.5129900,1.9019100","utm_x":"408368","utm_y":"4596288","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73658-img20210305114602.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73658-img20210305114921.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73659","titol":"Creu de terme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-11","bibliografia":"

'Creu de terme d'Abrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Restaurada l'any 1954.","descripcio":"

Creu de pedra que s'alça sobre una base circular de pedra granítica amb tres graons. La columna, octogonal, aguanta una creu que té als extrems dels braços noves creus. En un costat té una imatge de Jesucrist crucificat i a l'altre una representació de la Mare de Déu. A sota, a mode de capitell, es troben les figures de Sant Antoni Abat, Sant Jordi i Sant Llorenç, així com un escut format per una flor de lis i dos ocells. A la base de la creu hi ha una inscripció que assenyala que va ser feta per en Roc Saller.<\/p> ","codi_element":"08001-7","ubicacio":"Plaça de la Creu - 08630 Abrera.","historia":"

Al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, de l'any 1630, ja es fa esment a una creu de fusta que hi havia a Abrera, al camí ral de Montserrat, al punt on afrontava amb les terres el Camp de la Font o d'en Bassa. Aquest terreny es correspon al lloc on avui dia està el carrer de la Font, molt a prop de la creu de terme. Més tard, l'any 1890, Josep Reig i Vilardell descriu ja la creu de terme de pedra, la qual, afirma, fou traslladada des de prop de l'Hostal del Pi. El 1936 va ser trencada i es va restaurar l'any 1954.<\/p> ","coordenades":"41.5147800,1.9025200","utm_x":"408421","utm_y":"4596486","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73659-foto-08001-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73659-foto-08001-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73659-foto-08001-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|93","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["11"]},{"id":"73660","titol":"Cal Xafre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xafre","bibliografia":"'Casa al carrer Major, 35', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa feta de pedra, de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teula àrab. Està estructurada en planta baixa i dos pisos. Presenta una façana fruit d'importants remodelacions, tot i que conserva el portal de mig punt adovellat, en part arrebossat, que està sobrealçat respecte al nivell del carrer. La façana està arrebossada i té un sòcol de color més fosc. Les obertures estan disposades de forma desendreçada i no tenen cap tipus d'ornament.","codi_element":"08001-8","ubicacio":"Carrer Major, 35 - 08630 Abrera.","historia":"Edifici probablement construït durant els segles XVII o XVIII, tot i que molt reformat al segle XX.","coordenades":"41.5151600,1.9026200","utm_x":"408430","utm_y":"4596529","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73660-foto-08001-8-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73661","titol":"Cal Sanmartí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sanmarti","bibliografia":"'Cal Sanmartí', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Reformada als anys 1993-1995.","descripcio":"Es tracta de l'única casa modernista del municipi. De l'obra original, feta amb maó i pedra, tan sols es conserva la façana, donat que els interiors foren enderrocats i refets de nou a principis dels anys noranta del segle XX. Està estructurada en planta baixa i dos pisos rematats amb una cornisa mixtilínia i està coberta amb una teulada a dues aigües amb teula àrab. A cada pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro. La planta baixa i el primer pis queden separats mitjançant una sanefa de rajoles de color verd, blau i blanc amb motius vegetals; una altra sanefa separa el primer pis del segon i a aquest de l'acabament de la façana. Al centre i als costats de la façana es representen fulles de geganta.","codi_element":"08001-9","ubicacio":"Carrer Major, 20 - 08630 Abrera.","historia":"Fou propietat dels Santmartí, que vivien als baixos i també hi tenien un estanc. L'actual propietària, anomenada la Fana, ha fet reformar la casa (1993-1995) respectant tan sols els murs exteriors.","coordenades":"41.5156000,1.9023000","utm_x":"408404","utm_y":"4596578","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73661-foto-08001-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73661-foto-08001-9-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73662","titol":"Can Mataró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mataro","bibliografia":"

'Can Mataró', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Actualment la casa ja no existeix ja que l'han enderrocat i estàn construïnt pisos.","descripcio":"

Casa de pedra i de planta rectangular, amb teulada a dues aigües de teula àrab i façana arrebossada. Presenta planta baixa i pis. Al llarg del temps ha patit diverses reformes, sobretot a la façana. De l'edificació original es conserva el portal adovellat de mig punt i un altre d'arc rebaixat, ambdós a la façana principal. Al primer pis hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat.<\/p> ","codi_element":"08001-10","ubicacio":"Avinguda de la Generalitat, 11-13 - 08630 Abrera.","historia":"

També anomenada Can Sucarrats, perquè era propietat de la Família Sucarrats, també propietaris de la masia del mateix nom.<\/p> ","coordenades":"41.5182000,1.9005500","utm_x":"408262","utm_y":"4596868","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73662-foto-08001-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73662-foto-08001-10-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-10 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"La casa ja no existeix, el 2022 va ser enderrocada i estan construïnt pisos.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"73663","titol":"Can Martinet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-martinet-1","bibliografia":"'Can Martinet', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa bastida amb pedra, de planta rectangular i teulada a dues aigües de teula àrab. Està estructurada en planta baixa i un pis. Exteriorment està arrebossada i emblanquinada. Amb el temps ha estat força reformada amb l'objectiu d'adaptar-la al seu ús actual, un restaurant. De la construcció original es conserva el portal adovellat de mig punt. A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa un sol de cara humana i dos núvols, tot plegat emmarcat per una sanefa geomètrica de línies ondulades que alterna el blau i el groc. El rellotge és rectangular, de tipus vertical declinant, amb el gnòmon mal col·locat i amb xifres romanes. S'hi llegeix la inscripció 'Can Martinet d'Abrera'.","codi_element":"08001-11","ubicacio":"Plaça de l'església, 8 - 08630 Abrera.","historia":"A principis del segle XVIII Abrera comptava amb poc més d'un centenar d'habitants, però poc a poc la població començà a augmentar i el 1787 la població havia arribat als 225 habitants. Aquesta casa és testimoni de les edificacions realitzades durant aquells anys. La família de l'actual propietari la va comprar a un home anomenat Martí que feia servir la casa com a corral. Aquest home, per ser escanyolit i geperut, era anomenat Martinet. Es conserva documentació de la casa a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.","coordenades":"41.5169600,1.9020100","utm_x":"408382","utm_y":"4596729","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73663-foto-08001-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73663-foto-08001-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73663-foto-08001-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73664","titol":"Escoles velles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escoles-velles-0","bibliografia":"'Escoles velles', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici fet de maó i pedra, de planta rectangular molt allargada, construït en desnivell. Els murs han estat arrebossats i pintats de color beige recentment. L'edifici està cobert amb teulada a dues aigües de teula àrab i consta de planta baixa i pis. S'estructura simètricament en tres cossos, el central més alt i sobresortint de la línia de façana. Destaca la presència de moltes obertures, les quals tenen una motllura en la seva part superior, de diferent tipologia. Sota la cornisa hi ha l'escut de la vila.","codi_element":"08001-12","ubicacio":"Carrer Salvador Espriu, 1- 08630 Abrera.","historia":"Van ser construïdes l'any 1924, esdevenint durant molts anys l'única escola del poble, amb només dues aules, una pels nens i l'altra per les nenes. Van ser sufragades per subscripció popular. Des de 1998, un cop restaurat, l'edifici ha estat destinat a hotel d'entitats.","coordenades":"41.5161800,1.9025900","utm_x":"408429","utm_y":"4596642","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73664-foto-08001-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73664-foto-08001-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73664-foto-08001-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73665","titol":"Tradició dels porrons del Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tradicio-dels-porrons-del-rebato","bibliografia":"

AAVV (2018): Informe de final d’activitat Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. Memòria 2018. Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.122.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La tradició de beure els porrons de camí a Montserrat s'ha perdut totalment.","descripcio":"

El fet que la popular barriada del Rebato es formés al llarg de l'antiga carretera reial Barcelona-Lleida va potenciar-hi la ubicació d'hostals i el naixement de la tradició dels porrons. Des del segle XIX, les diligències que hi passaven paraven a l'Hostal del Tres Porrons on els passatgers que mostraven la suficient perícia per aixecar amb una sola mà els porrons podia beure, gratuïtament, tant vi com el seu pols li permetés.<\/p> ","codi_element":"08001-13","ubicacio":"Carrer del Rebato - 08630 Abrera.","historia":"

Aquesta tradició sorgeix quan a la porta de l'hostal 'Cal Ginesta' van col·locar un ninot i un porró de fusta per tal d'aconseguir l'atenció dels viatgers. Llavors, en Juhera, que tenia un altre hostal des del 1840, n'hi posà un d'autèntic cap al 1920. Els de 'Cal Ginesta' en van col·locar dos per no quedar-se enrere i en Juhera pujà a tres (16 litres a cada porró), formant els Tres Porrons. Més tard, cap al 1953, a l'hostal de 'Cal Simon' en van posar quatre (12 litres amb 15 quilos), per no ser menys. Des de llavors, el Rebato se'l coneix popularment com 'els Porrons'. L’activitat de les tres tavernes van fer famós aquest tram de la N-II, que molts utilitzaven per visitar Montserrat.<\/span> L’any 1969, es va construir una variant de la carretera principal (actualment A-2), que va alliberar el Rebato del trànsit de vehicles, però també va fer canviar el negoci tradicional dels hostals a peu de carretera. Tot i que la tradició dels porrons va començar a perdre’s, aquests restaurants van romandre actius fins entrat el segle XXI.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Cada hostal tenia un reclam per al visitant; la dita del 'Dos Porrons' era: 'Con una mano beberás, tu fuerza probarás y nada pagarás'; la del 'Tres Porrons' deia: 'Per tots cantons mongetes i botifarres als Tres Porrons'. S’havia arribat a organitzar fins i tot algun concurs d’aixecar porrons, amb campió local i tot. La fama adquirida concretament pel restaurant “Tres porrons”, va atraure a mitjans del segle XX, a personatges com <\/strong>el doctor Alexander Fleming, l’actor Errol Flynn, Hassan II (rei de Marroc), i una llarga llista de celebritats com futbolistes, polítics o cantants, entre d’altres. El restaurant va tancar les seves portes del carrer del Rebato n. 75 l’any 2002.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5214200,1.8945800","utm_x":"407768","utm_y":"4597232","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73665-foto-08001-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73665-foto-08001-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73666","titol":"Arxiu municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-42","bibliografia":"

Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (1996): 'Inventari de l'Arxiu Municipal d'Abrera'.<\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La cronologia de la documentació que custòdia l’arxiu municipal comença a mitjans del segle XIX. Conserva la documentació produïda i rebuda per l’Ajuntament en l’exercici de les seves funcions i activitats. Per tant, preserva els drets i deures dels ciutadans i de l’Ajuntament i, permet conèixer, analitzar i estudiar els diferents aspectes de la vida i la història local. <\/span><\/span><\/span>El fons s’organitza mitjançant un quadre de classificació funcional: el quadre de classificació municipal de la Generalitat de Catalunya, que representa en els seus nivells superiors, les funcions i activitats de l’Ajuntament i agrupa en sèries la documentació generada a partir del desenvolupament dels seus procediments administratius i està ordenada, majoritàriament, cronològicament. Així, hi ha documentació referent a l’administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, instrucció pública, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient, col·leccions factícies. <\/span><\/span><\/span>Tots els documents són de titularitat pública, per tant, estan sotmesos a la normativa d’avaluació, la qual en determina els períodes de retenció segons el valor que tinguin en cada fase del cicle de vida documental.<\/span><\/span><\/span><\/p>

La documentació del fons històric sempre ha estat tractada a banda i conservada diferenciadament. L’abast cronològic d’aquesta documentació, la del fons històric, és de mitjans del segle XIX fins mitjans del XX. El contingut, entre altres: padrons d’habitants, censos de població, cèdules personals, llicències d’obres, projectes tècnics, plànols; serveis militars, registres de controls i circulació de persones, correspondència d’entrada i de sortida, llibres de registre d’entrada i sortida de documents, llibres comptables, lliuraments, manaments de pagament, expedients d’eleccions, llibres d’actes, expedients de sessions d’òrgans col·legiats, etc. També inclou el fons de la delegació local de la Falange a Abrera i el de la Germandat de Montepío de San Isidro de Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/p>

L’arxiu també disposa de documents audiovisuals pendents d’organitzar, inventariar i canviar el format per a la seva conservació al llarg del temps. Es conservem els enregistraments sonors i les corresponents transcripcions de la memòria oral del Departament de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l’Ajuntament.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Per últim, es conserva una col·lecció de cartells de festa major, pendent de catalogació. <\/span><\/span><\/span>Es disposa d’una biblioteca auxiliar.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-14","ubicacio":"Plaça Constitució, 1-08630 Abrera.","historia":"

L’Arxiu municipal d’Abrera té el seu origen en l’Arxiu Històric municipal. En un inici recollia, organitzava i conservava la documentació municipal més antiga de l’Ajuntament, tractant-la a part de la resta de la documentació administrativa.<\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1996 l’Ajuntament d’Abrera signà un conveni amb l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per tal d’ordenar i classificar la documentació. Una part de la documentació, qualificada com a històrica, estava separada de la resta i es conservava a la biblioteca municipal. El tractament documental dut a terme per la Diputació consistí en el condicionament, la classificació i la descripció.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El 2017 es va fer un tractament documental per part d’una empresa externa, per tal de descriure, inventariar i organitzar tot el fons municipal. Tota la documentació que es va descriure es va classificar seguint el quadre de classificació municipal de la Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El 2019 es creà la plaça d’arxiver municipal, i per tant, el Servei Municipal d’Arxiu (SAM) i comença el procés de classificació, descripció, ordenació i condicionament. L’any 2020 es va realitzar un tractament de neteja i consolidació amb l’objectiu que la documentació fos consultable. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5164100,1.9018000","utm_x":"408364","utm_y":"4596668","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"El fons fotogràfic (4191 fotografies digitalitzades) d’imatges protocol·làries, religioses, culturals, etc. té fitxa pròpia en el Mapa de Patrimoni. La informació d'aquesta fitxa ha estat facilitada per l'arxivera municipal, Sra. Alba Canovas.","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73667","titol":"Cal Barnet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-barnet","bibliografia":"VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, estreta i allargassada, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga. Els murs són de maçoneria i tàpia, només arrebossats. Al pis superior s'obre un balcó amb barana de ferro forjat. Té planta baixa, pis i golfes. A la façana sud se li va afegir un rellotge de sol vertical fet de ceràmica policroma l'any 1997. És rectangular i les xifres són romanes i està il·lustrat amb un paisatge marí presidit per un sol, tot plegat envoltat per una sanefa floral que alterna el blau amb el groc. A la part de darrera té una eixida o pati on encara es conserva un pou amb una sínia metàl·lica.","codi_element":"08001-15","ubicacio":"Carrer Major, 49 - 08630 Abrera.","historia":"És una de les cases més populars d'Abrera i de les més antigues del carrer Major. La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Mencia de Requesens de l'any 1613.","coordenades":"41.5148600,1.9027400","utm_x":"408440","utm_y":"4596495","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73667-foto-08001-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73667-foto-08001-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73667-foto-08001-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73668","titol":"Castell de Voltrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-voltrera","bibliografia":"

AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p>

CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans<\/em>, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340.<\/p>

PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica<\/em>, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322.<\/p>

PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 161-172.<\/p> ","centuria":"X-XVIII","notes_conservacio":"Recentment s'han dut a terme obres de consolidació de l'estructura (2023)","descripcio":"

Les seves restes estan situades a la banda esquerra del riu Llobregat, encimbellat en un turó, al bell mig de la urbanització de Can Vilalba. S'aprecien restes de murs, encara notables, al costat de la capella romànica de Sant Pere (s. XI), també en ruïnes. Aquesta capella es devia edificar per necessitats de culte de les persones que vivien dins del recinte del castell i que estaven sota les ordres del senyor de Voltrera.<\/p>

Les estructures pertanyents al castell han estat molt modificades i reconstruïdes en època moderna, quan n'eren els senyors els Despalau i Amat, els quals construïren a sobre del castell medieval una 'domus' de murs de tàpia. La resta de murs, que conformen una planta aproximadament triangular, delimiten diverses estances, molt enrunades, fetes amb blocs de pedra i morter de calç. Sobre els turons que envolten l'antiga Vilalba donà lloc a un territori feudal amb el nom de quadra de Vilalba, i posteriorment passà a la baronia de Castellvell.<\/p>

Actualment, el castell ha estat consolidat i s'ha obert al públic com a un espai de gaudi i d'apropament al patrimoni i la cultura local, amb el castell com a monument visitable incorporat a una ruta musealitzada.<\/p> ","codi_element":"08001-16","ubicacio":"S'hi pot accedit a través d’un petit tram de camí sense asfaltar que parteix del carrer de Madrid.","historia":"

Després de la invasió àrab al segle VIII, quan les tropes carolíngies reconquereixen Barcelona als sarraïns l'any 801, s'estableix la frontera al curs inferior del riu Llobregat i moltes viles de la dreta són abandonades. Cap a finals del segle IX, queden definitivament conquerits pel comte Guifré els principals llocs i castells de la riba dreta del riu, organitzant-se aquí una marca fortificada formada pels castells de Castellví de Rosanes, Cervelló i Eramprunyà, situats en els camins principals que porten a Barcelona.<\/p>

Abrera, amb el castell de Voltrera, va passar a pertànyer a la baronia de Castellví de Rosanes, que posseïa la formidable fortalesa de Castellví, que barrava el pas cap a Barcelona al congost de Martorell, i també el Castell de Castellbisbal de manera que amb unes soles mans es protegien les zones del sud i del nord del camí del Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Els senyors de Castellví estaven directament emparentats amb els comtes de Barcelona i és molt probable que els Castellví haguessin col·laborat des dels orígens amb els comtes barcelonins en la conquesta i consolidació del domini del Llobregat. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Els castells de Voltrera i Castellbisbal, al nord i al sud del congost de Martorell, segurament devien ser bastits en una època molt antiga, quan la possessió de les terres de la dreta del Llobregat encara era fluctuant o molt poc afermada. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>El terme del Castell de Voltrera s’estenia per la banda dreta i esquerra del riu i la seva parròquia, la de Sant Pere d’Abrera, estava situada a la banda dreta. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El terme de Voltrera es documenta des del 996, però el castell no és esmentat fins el 1027. Llavors n'era senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví. A partir d'aquest any, almenys, el castell de Voltrera serà destinat a cada generació al cabaler dels Castellví, retornant sempre a cada generació al llinatge troncal, per tal de ser novament assignat al fadristern.<\/p>

En temps de Ramon de Voltrera, feudatari dels Castellví a Voltrera des del 1196 fins al 1252, es trenca la tradició segons la qual el castell era tingut en senyoria directa pel germà del senyor de Castellví. Sembla ser que el llinatge posseïdor de la baronia s'esgotà per línia masculina i passà per matrimoni als Montcada. Des del segle XVI s'anomena castell de Vilalba. El 1514 era dels Lobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, senyors de Castellbell i el Vilar.<\/p>

Durant la Guerra de Successió, Josep d'Amat, primer marquès de Castellbell, que era filipista, per raons de seguretat solia residir al castell de Voltrera, anomenat també, ja des del segle XVI, de Vilalba. Acabada la guerra amb la victòria filipista, els Amat abandonaren el vell casalot del castell, apartat i incòmode, per residir a Can Vilalba, la casa que Manuel d'Amat, virrei del Perú i germà de Josep d'Amat, feu construir al peu del castell.<\/p>

Pel que fa al Castell, passà a estat d’abandó i durant la guerra Civil s’aprofitaren les bigues per fer foc i escalfar-se. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>No es coneix la configuració del Castell de Voltrera, i les poques restes que avui queden dempeus són d’època posterior. El testimoni més visible que queda de l’època medieval és la capella castral de Sant Pere, utilitzada pels senyors que habitaven el castell. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Des de 2021 s'han desenvolupat treballs de consolidació de les estructures del castell i s'estan portant a terme projectes de recerca arqueològica, juntament amb la UB, orientades a la identificació i definició de les estructures fins ara ocultes per l'enderroc i la vegetació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5242200,1.9258800","utm_x":"410384","utm_y":"4597510","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73668-dji0875.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73668-dji0913.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73668-castellvoltrera2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73668-capellacastellvoltrera.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73668-foto-detall-escala-i-cartell.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73668-whatsapp-image-2022-03-03-at-093814.jpeg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2023-10-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"Entre 2021 i 2023 s'han portat a terme les obres de consolidació del castell que han permès obrir un nou espai patrimonial i cultural d'Abrera. Les obres han permès també la creació d'un nou mirador. ","codi_estil":"92|94|119|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["11"]},{"id":"73669","titol":"Sant Pere de Voltrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-de-voltrera","bibliografia":"

'Castell de Voltrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p>

PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322.<\/p>

PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 161-172.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"Recentment s'han dut a terme obres de consolidació de l'estructura (2023)","descripcio":"

S'alça al cim del turó on hi ha les restes del castell de Voltrera, ben bé al seu costat occidental, fora del recinte fortificat però adossada a aquest. Es tracta d'una petita construcció característica del primer romànic. Té una nau capçada a llevant per un absis semicircular i en els murs laterals, molt a prop de l'absis, hi ha buidades a la paret dues absidioles. Es conserven les parets de tramuntana i migdia. El parament exterior té ornamentació llombarda només a la façana de tramuntana, on hi ha el portal de mig punt i conserva l'arc sencer a l'interior, mentre que a l'exterior es conserva en mal estat. Tota l'obra és molt homogènia, bastida d'un sol cop, sense que s'hi apreciïn remodelacions. L'aparell és de petits carques irregulars, de dimensions i litologia diversa. A la volta de l'absis es poden apreciar restes d'un enlluït fi amb taques de color que fan pensar que devia estar decorada amb pintures. La finestra de l'absis central és de mig punt, amb dovelles de regràs normal, ampit inclinat i doble esplandit.<\/p> ","codi_element":"08001-17","ubicacio":"Can Vilalba - 08630 Abrera.","historia":"

Segons Pagès (PAGÈS, 1992a: 166-167), el fet que la capella del castell de Voltrera no sigui esmentada l'any 1110 al testament que Guillem III de Castellví, senyor de la baronia de Castellví de Rosanes, féu redactar abans d'anar en pelegrinatge al Sant Sepulcre, sembla que s'ha d'interpretar en el sentit que aleshores ja devia existir la dita capella. Tanmateix, no serà fins molt més tard que la capella de Sant Pere de Voltrera apareixerà en la documentació que es coneix fins ara. En tenim notícia a partir de les visites pastorals que els bisbes de Barcelona realitzaren per la diòcesi. El 1554 Miquel Despalau, senyor de Voltrera, hi fundà un benefici sota la invocació de santa Anna i sant Pere. Aquest incloïa una missa setmanal a la capella del castell i dotació econòmica per matrimoni o d'entrada en religió, o per estudis o necessitats de manutenció dels seus descendents senyors del castell de Voltrera, sempre que fossin del llinatge, ja sigui per via masculina o femenina. El benefici també incloïa la dotació oportuna per a la reparació de la capella i provisió d'ornaments. Aquest benefici va voler ser revocat l'any 1779 per Gaietà d'Amat, senyor de Voltrera i marquès de Castellbell, nebot del virrei Amat que havia estat a Vilalba l'any 1777.<\/p> ","coordenades":"41.5243100,1.9259200","utm_x":"410387","utm_y":"4597520","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73669-foto-08001-17-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73669-17.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73669-170.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2023-10-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":" Entre 2021 i 2023 s'han portat a terme les obres de consolidació del castell i la capella que han permès obrir un nou espai patrimonial i cultural d'Abrera. Les obres han permès també la creació d'un nou mirador.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["11"]},{"id":"73670","titol":"Masia de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-de-sant-hilari","bibliografia":"

BAIGES, I.J., FELIU, G. i SALRACH, J.M. (dirs.) (1999): Els <\/em>pergamins de l'<\/em>Arxiu. <\/em>Comtal de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I<\/em>, Fundació Noguera, 3 vols., Barcelona, (docs. 8 i 249).<\/span><\/span><\/span><\/p>

'Mas de sant Hilari', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p>

RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020<\/em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda de la masia consta de l’ermita i del jaciment arqueològic de la Vil·la romana de Sant Hilari, de cronologia romana i medieval. <\/span><\/span><\/span><\/p>

La masia és de tipus basilical, amb el cos central més aixecat; està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana principal està orientada cap a migdia. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, té una finestra i un pedrís a cada costat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb motllures de pedra acabades en caps de bou de terracota. A la mateixa alçada hi ha un rellotge de sol esgrafiat que data de l'any 1911 i que està coronat per un gerro de flors de pedra. És de tipus vertical declinant i té molt esborrades les línies horàries i les xifres. Les golfes, al cos central, tenen dues finestres d'arcs de mig punt amb un ampit motllurat de maons de dos colors. La teulada, a dues aigües perpendiculars a la façana principal i trencada pel cos central de les golfes, acaba amb un ràfec sostingut per permòdols.<\/p> ","codi_element":"08001-18","ubicacio":"Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera.","historia":"

Segons els estudis de l’equip liderat per G. Ripoll i F. Tuset, el lloc de Sant Hilari, com a tal, és difícil de identificar a les fonts textuals (cf. Ripoll et al.<\/em>, 2020; <\/a><\/span>Ripoll i Tuset 2020). Hi ha constància de dos documents que es refereixen a una considerable extensió de terreny paral·lela al riu Llobregat, potser la zona de Sant Hilari, encara que no s’esmenta explícitament. El document de venda de l’any 951 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 8, segons Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020) es refereix al <\/span>Camp d’Abrera ―campo de Breda<\/em>― donant els límits que arriben fins a Martorell, a tocar de l'Anoia i el torrent de Llops. Pel nord probablement tenia com a límit la riera de Magarola. Més difícil és fixar el límit per l'oest, tot i que defineix afrontacions. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El segon document, aquest de l’any 1093 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 249, <\/span>segons Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020), esmenta una terra i una vinya que apareixen situades al Pla d'Abrera ―in locum que vocant Planicie Brede<\/em>― i amb referència a un camí públic. La relació amb el abans delimitat espai com campo di Breda<\/em> ha de correspondre a la Planicie Brede<\/em> del document de finals de segle XI. Aquest text del 1093 és interessant també perquè localitza la planícia d’Abrera, entenem que l’esperó de Sant Hilari sobre el Llobregat, proporcionant la següent informació: et est ipsa terra et ipsa vinea in pago Barchinonense, infra termine de Castrum Rodanes in locum ...<\/em> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Casa documentada el 1252 al testament de Ramon de Voltrera, senyor del castell, que deixà, juntament amb la casa de Sant Hilari, al seu fill homònim, Ramon de Voltrera. Al segle XVI la finca s'anomenava Quadra de Sant Hilari. A la primera meitat del segle XVII apareix documentada al 'Llibre de la cobrança de l'oli', on es registraven els lliuraments periòdics d'oli a l'església. L'estat actual de la construcció correspon bàsicament a la reforma de principis del segle XX (1913-1914) i alguna altra menor de més recent, com la construcció d'un nou portal sobreposant-se a l'original, que es veu mig cegat, sota seu. Els bancs, el rellotge de sol i les motllures que ressegueixen les finestres i llurs ampits, són de dita reforma. L'interior també ha estat molt canviat.<\/p> ","coordenades":"41.5206000,1.9107500","utm_x":"409116","utm_y":"4597124","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73670-foto-08001-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73670-foto-08001-18-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL|BPU"],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761|1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"73671","titol":"Ermita de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-sant-hilari","bibliografia":"

AINAUD, J. (1962): “La capilla de Sant Hilari en Abrera”. Revista San Jorge<\/em> , núm. 47, Diputació de Barcelona, Barcelona, 1962, p. 40-43.<\/span><\/span><\/span><\/p>

BAIGES, I.J., FELIU, G. i SALRACH, J.M. (dirs.) (1999): Els <\/em>pergamins de l'<\/em>Arxiu. <\/em>Comtal de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I<\/em>, Fundació Noguera, 3 vols., Barcelona, (docs. 8 i 249).<\/span><\/span><\/span><\/p>

BARRAL, X. (1981): L’art pre-romànic a Catalunya: segles IX-X<\/em>, Edicions 62, Barcelona (fitxa: Sant Pere d’Abrera\/Sant Hilari d’Abrera; planta X. Barral i M.P. Raynaud), p. 110-111 i 244.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat. <\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

LACUESTA, R. i LÓPEZ MULLOR, A. (2011): Antiga església de Sant Hilari, Abrera (Baix Llobregat). Informe històric i artístic<\/em>, Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona, Barcelona. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

MORENO EXPÓSITO, I. (2015): Memòria de la intervenció arqueològica l’ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat) (2 al 6 de febrer de 2015)<\/em>, Àtics, Barcelona. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

PAGÈS I PARETAS, M. (1983) Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat<\/em>. Institut d’Estudis Catalans, p. 135-149. <\/span><\/span><\/span><\/p>

PAGÈS I PARETAS, Montserrat, Sant Hilari, Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat,<\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

RIPOLL; G., F. TUSET, A. GAMARRA, X. ESTEVE, I. MESAS, R. JULIÀ i S. RIERA (2020), El conjunto patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Proyecto básico de intervención arqueológica y de restauración en la iglesia de Sant Hilari 2020<\/em>, Convocatòria del 1,5% Cultural. Ayudas del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana para la conservación del patrimonio arquitectónico, Universitat de Barcelona, Tríade-Serveis Culturals i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 20 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020<\/em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SALA, R. i ORTIZ, H. (2016), Prospecció geofísica per la delimitació i descripció de restes arqueològiques. Jaciment arqueològic de Sant Hilari<\/em>, Abrera-Barcelona. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria (2000): Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382), Abrera. Revista Informativa, p. <\/em>25, 26 i 27, Amics d'Abrera (1998). <\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria (2000): L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica<\/em>, Abrera, Ajuntament d’Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria (2003): Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l’hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia<\/em>, 23\/24, p. 69-101. <\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria, Medieval (2002): Topographical urban models: development and morphological evolution of the villages in Barcelona’s county between the 10th and 13th centuries, Centre, Region, Periphery. III International Conference of Medieval and Later Archaeology<\/em>, vol. 2, Basilea, Folio Verlag, p. 573-579. <\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria (2016): Diversidad de cultivos y GIS. Los Sistemas de Información Geográfica en el estudio del paisaje agrícola del condado de Barcelona (siglos IX-XII), Old and New Worlds: the Global Challenges of Rural History | International Conference, Lisbon, ISCTE-IUL, 27-30 January <\/em>. <\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria, GUIX, Joan Carles i GUIX, Sofia (2000): Restes arqueològiques d’època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera), in XLIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, resum de les comunicacions<\/em>, Ed. Ajuntament de Martorell. Martorell.<\/span><\/span><\/span><\/p>

VALLS I PUEYO, Joan (1996): La història de Castellbell i el Vilar, un projecte en marxa, Dovella<\/em>, 51, p. 29-36.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"IX-X","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda de l’ermita consta del mas de Sant Hilari i de diverses estructures arqueològiques visibles de cronologia romana i medieval. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Es tracta d'un edifici de petites dimensions (6 metres de longitud per 3,25 metres d'ample en la nau i 3 metres en l'absis), d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó i absis exempt trapezoïdal. (cf. l'informe de Lacuesta i López Mullor, 2011, i Ripoll et al.<\/em>, 2020; Ripoll i Tuset 2020). Està feta de maçoneria, arrebossat a l'exterior i pintat modernament l'interior.<\/span><\/span><\/span><\/p>

La nau presenta dues particularitats, la primera la presència de dos arcs ens els murs nord i dos al mur sud, de mides desiguals, amb sengles bancs a la paret inferior. La segona és l’existència d’una cambra el costat nord en comunicació amb l'absis mitjançant un arc, fet que es repeteix en el costat sud, encara que aquí és cec.<\/span><\/span><\/span><\/p>

A l'interior destaquen també sis impostes, quatre a l'arc triomfal i dos a l'interior de l'absis. Les dues primeres són reaprofitades, de tradició tardoromana. Les altres dues impostes de l'arc triomfal són una còpia del segle X de les tardoromanes, però estan fetes amb poca traça. La de la banda esquerra és de forma rectangular amb una part voladissa decorada i sense motllures de cavet. La de la banda dreta té un voladís motllurat, simulant uns bocells sense filet intermedi i sense relleu figurat ni incisions geomètriques. També del segle X són les impostes de l'absis, però estan molt malmeses. La de la dreta està trencada i no té motlluratge. La imposta del costat esquerre, també trencada, té la part volada amb quatre mitjos bocells, de secció semicilíndrica, més o menys esglaonats amb solcs de separació profunds.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El projecte d’intervenció arqueològica i de restauració portat a terme entre 2017 i 2019 sota la direcció científica de la Dra. Gisela Ripoll i el Dr. Francesc Tuset (Universitat de Barcelona), ha documentat que l'església es construeix directament sobre estructures anteriors: un espai termal romà d'època imperial (segles II d. C. i inicis del III d. C.). El mateix projecte va determinar la realització de sondatges parietals a l'interior de l'edifici religiós. La intervenció realitzada per l’empresa Gamarra & García d’obertura de cales per a la determinació de color i ornamentacions ocultes anteriors, va documentar la conservació d'una gran superfície de pintures murals.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-19","ubicacio":"Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera.","historia":"

La cronologia <\/strong>de l’església en sí mateixa ha estat objecte de discussió (cf. Ripoll et al.<\/em>, 2020; <\/span><\/a>Ripoll i Tuset 2020). Des de ben aviat, J. Ainaud (1962: 43) va considerar la possibilitat que l’església fos l’oratori, d’una villa<\/em> aristocràtica d’època baix-imperial amb continuïtat a època medieval. Per X. Barral s’emmarca cronològicament dins del segle X, excloent el primer terç (Barral, 1981: 244), i M. Pagès la posiciona als segles IX i X, o inclús abans, per la presencia de unes impostes a l’interior senyalant el doble arc triomfal i els angles de tancament del absis i que considera dues d’elles d’època visigoda i les altres dues imitacions medievals (Pagès, 1983: 148; 1992). <\/span><\/span><\/span><\/p>

L’estudi del material ceràmic, localitzat a l’entorn del edifici religiós resultat de les intervencions de 2017 i 2018, dona una cronologia que no va més enllà d’inicis de segle III d. C. i és particularment intens pel segle II d. C. Les intervencions a tocar de la capella, ratifiquen la presència d’una gran estructura termal i en relació a les aigües, que ha de correspondre a aquesta cronologia. No obstant, el conjunt d’edificacions passà, al menys, per dues fases de reutilització, actualment en fase d’estudi (cf. Ripoll et al.<\/em>, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020).<\/span><\/span><\/span><\/p>

Segons els estudis de l’equip liderat per G. Ripoll i F. Tuset, el lloc de Sant Hilari, com a tal, és difícil de identificar a les fonts textuals (cf. Ripoll et al.<\/em>, 2020; <\/a><\/span>Ripoll i Tuset 2020). Hi ha constància de dos documents que es refereixen a una considerable extensió de terreny paral·lela al riu Llobregat, potser la zona de Sant Hilari, encara que no s’esmenta explícitament. El document de venda de l’any 951 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 8, segons Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020) es refereix al <\/span>Camp d’Abrera ―campo de Breda<\/em>― donant els límits que arriben fins a Martorell, a tocar de l'Anoia i el torrent de Llops. Pel nord probablement tenia com a límit la riera de Magarola. Més difícil és fixar el límit per l'oest, tot i que defineix afrontacions. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El segon document, aquest de l’any 1093 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 249, <\/span>segons Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020), esmenta una terra i una vinya que apareixen situades al Pla d'Abrera ―in locum que vocant Planicie Brede<\/em>― i amb referència a un camí públic. La relació amb el abans delimitat espai com campo di Breda<\/em> ha de correspondre a la Planicie Brede<\/em> del document de finals de segle XI. Aquest text del 1093 és interessant també perquè localitza la planícia d’Abrera, entenem que l’esperó de Sant Hilari sobre el Llobregat, proporcionant la següent informació: et est ipsa terra et ipsa vinea in pago Barchinonense, infra termine de Castrum Rodanes in locum ...<\/em> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La designació toponímica de Sant Hilari es correspon amb l'hagiònim d'Hilari, bisbe de Poitiers cap a l'any 350, ferm opositor a l'arrianisme. El culte a Sant Hilari és molt antic a la Península Ibèrica. Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la capella és esmentada documentalment per primer cop l'any 1252, quan Ramon de Voltrera, feudatari de Castellví, fa hereu del castell de Voltrera i de la casa de Sant Hilari el seu fill Ramon i, en substitució d'aquest, el seu segon fill, Pere. La capella és esmentada posteriorment en les visites pastorals a partir del 1310, al segle XVI es dóna el nom de Quadra de Sant Hilari a la finca. A partir de l'any 1555 la inspecció de l'església de Sant Pere d'Abrera per part dels bisbes de Barcelona incloïa una visita obligada a les dues capelles depenents de la parròquia: Sant Hilari i Sant Ermengol. És aquesta l'època de màxima eclosió de les processons, els romiatges, les confraries i els pelegrinatges a la capella.<\/span><\/span><\/span><\/p>

L’entitat arquitectònica de les estructures muraries ha fet que tradicionalment hagin estat interpretades com a elements d’una villa<\/em> romana per diferents autors (Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020). Ja J. Ainaud a mitjans de segle passat cridava l’atenció d’aquest conjunt proposant una transició entre un oratori privat romà a un església del primer moment medieval (1962). M. Soler (2000: 19-20) hipotetitzà que la villa<\/em> romana anomenada 'Villa Alba', emplaçada teòricament en l’espai ocupat per la urbanització de Can Vilalba (Abrera), de la que mai s’han documentat restes, podria ser, realment una continuació del fundus <\/em>de la villa<\/em> de Sant Hilari a l’altra riba del riu. Però de fet sobre aquest topònim de ‘Vilalba’, tal com argumenten Ripoll i Tuset (Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020), el seu origen es troba a mitjans de segle XV, quan Violant de Sentmenat i Voltrera, casà amb Pere de Vilalba, substituint així el topònim de Voltrera per Vilalba (Valls i Pueyo, 1996: 32).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segons els informes i memòries establertes per l’equip liderat per Ripoll i Tuset (cf. Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; Ripoll et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020), les estructures visibles del conjunt varen ser objecte de restauració a l’any 2005. Concretament les situades al costat nord de l’església, donat que presentaven un acusat estat de degradació. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Anys més tard es dugué a terme una petita intervenció preventiva a mans de l’Empresa Àtics (Moreno, 2015) subordinada a la restauració i consolidació de l’església a l’any 2015. <\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 2016 es va portar a terme una prospecció geofísica, per part de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, amb l’objectiu d’avaluar el potencial i l’extensió del jaciment. Els resultats van permetre documentar un seguit d’estructures (paviments i\/o nivells de circulació, estructures de combustió, sitges, murs, etc.) que reafirmaven l’existència al subsòl d’evidències arqueològiques així com el seu abast espacial (Sala i Ortiz, 2016).<\/span><\/span><\/span><\/p>

A finals de setembre de 2016 es projectà un acord de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera i la Universitat de Barcelona coordinada científicament pels professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset, per a la recuperació de Sant Hilari d’Abrera, que acabà amb la signatura d’un conveni institucional signat l’any 2019. S’endegaren així, les intervencions arqueològiques dels anys 2017 a 2019, portades a terme per l’empresa Tríade Serveis Culturals, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; Ripoll et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els resultats de 2017 van permetre documentar a l’entorn immediat de l’església un edifici termal i una àrea de dipòsits, així com un seguit d’estructures de cronologia romana en relació al conjunt termal. També, fou rellevant la documentació als camps situats a l’oest de l’església d’una sitja i de dos potents fonamentacions que insinuaven una clara prolongació del conjunt arquitectònic en sentit nord-oest. D’altre banda, l’estudi geològic posà de relleu la importància de l’aigua en tot l’entorn i determinà l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que està marcant el comportament de l’ocupació romana i medieval (Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b; Ripoll et al.<\/em> 2018a<\/span>). <\/span><\/span><\/span><\/p>

Posteriorment, l’abril de 2018 s’hi efectuà una nova intervenció arqueològica preventiva a l’edifici termal, en aquest cas de consolidació, que consistí en la col·locació d’una coberta metàl·lica que protegís temporalment l’alveus <\/em>o piscina d’aigua calenta del caldarium <\/em>(Mesas et al.<\/em> 2018c; Ripoll et al.<\/em> 2018b<\/span>).<\/span><\/span><\/span><\/p>

La intervenció de 2019, es centrà en la documentació de les restes que mostren la continuïtat del conjunt al menys fins a segle XIII. Els espais exteriors s’estructuren en àmbits definits amb murs de pedra creant zones dedicades a l’emmagatzematge d’excedents: petites concentracions de sitges. Per últim, la localització de noves estructures (sitges) als terrenys situats al nord-oest, amplien l’extensió del conjunt arqueològic més enllà del límit que es suposava inicialment (Mesas et al.<\/em> 2019; Ripoll et al.<\/em> <\/span><\/a>2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5208200,1.9116100","utm_x":"409188","utm_y":"4597147","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73671-foto-08001-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73671-foto-08001-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73671-foto-08001-19-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Pre-romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"91|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"73672","titol":"Vil·la romana de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-romana-de-sant-hilari","bibliografia":"

AINAUD, J. (1962): La capilla de Sant Hilari en Abrera, Revista San Jorge <\/em>47, Diputació de Barcelona, Barcelona, p. 40-43.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat. <\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

MORENO EXPÓSITO, I. (2015), Memòria de la intervenció arqueològica l’ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat) (2 al 6 de febrer de 2015)<\/em>, Àtics, Barcelona. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

RIPOLL; G., F. TUSET, A. GAMARRA, X. ESTEVE, I. MESAS, R. JULIÀ i S. RIERA (2020): El conjunto patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Proyecto básico de intervención arqueológica y de restauración en la iglesia de Sant Hilari 2020<\/em>, Convocatòria del 1,5% Cultural. Ayudas del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana para la conservación del patrimonio arquitectónico, Universitat de Barcelona, Tríade-Serveis Culturals i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 20 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020<\/em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SALA, R. i ORTIZ, H. (2016): Prospecció geofísica per la delimitació i descripció de restes arqueològiques. Jaciment arqueològic de Sant Hilari<\/em>, Abrera-Barcelona. Manuscrit inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria (2000): Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382), Abrera. Revista Informativa, <\/em>25, 26 i 27, Amics d'Abrera (1998) 2000. <\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLER, Maria (2000): L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica<\/em>, Abrera, Ajuntament d’Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"II dC\/IIIdC","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda del jaciment arqueològic de cronologia romana i medieval, consta del mas de Sant Hilari i de l’ermita homònima.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Entre 2017 i 2019, el projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari portat a terme sota la direcció científica de la Dra. Gisela Ripoll i el Dr. Francesc Tuset (Universitat de Barcelona), executat per l’empresa Tríade, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (cf. Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; Ripoll et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020), va permetre documentar:<\/span><\/span><\/span><\/p>

- La reconstrucció hidrogeològica i paisatgística del paratge i l'establiment de la cronologia dels recursos hídrics i de l'ús de l'espai fluvial. Més concretament l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que marcà el comportament de l’ocupació romana i medieval.<\/span><\/span><\/span><\/p>

- Un assentament ibèric<\/span><\/span><\/span><\/p>

-Un conjunt arquitectònic de caràcter termal d'època imperial romana, emmarcat cronològicament entre el segle II d. C. i inicis de segle III d. C. Es tracta d'un conjunt format fins al moment pel caldarium <\/em>o zona calefactada, en la qual s’emplaça l’alveus<\/em>, o piscina calenta i dos praefurnia<\/em> (forns). Dos grans dipòsits d'aigua i altres estructures funcionen amb les termes.<\/span><\/span><\/span><\/p>

- En un moment molt incipient de de l’Edat Mitja, les estructures romanes son reutilitzades i convertides en diferents àmbits clausurats, no comunicats entre ells, mitjançant tapiats. Els edificis van ser objecte d’una tercera transformació de caràcter agropecuari, amb la presència de sitges, tant a l’espai termal del caldarium<\/em>, com als grans dipòsits a oest de l’església, que marquen clarament una continuïtat d’ús des de època romana fins a època plenament medieval, al menys fins a segle XIII. <\/span><\/span><\/span><\/p>

- Sobre les edificacions romanes es va aixecar en un moment primerenc, aprofitant almenys en part algun dels seus murs, l'església de Sant Hilari. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-20","ubicacio":"Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera.","historia":"

L’entitat arquitectònica de les estructures muraries ha fet que tradicionalment hagin estat interpretades com a elements d’una villa<\/em> romana per diferents autors (Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020). Ja J. Ainaud a mitjans de segle passat cridava l’atenció d’aquest conjunt proposant una transició entre un oratori privat romà a un església del primer moment medieval (1962). M. Soler (2000: 19-20) hipotetitzà que la villa<\/em> romana anomenada 'Villa Alba', emplaçada teòricament en l’espai ocupat per la urbanització de Can Vilalba (Abrera), de la que mai s’han documentat restes, podria ser, realment una continuació del fundus <\/em>de la villa<\/em> de Sant Hilari a l’altra riba del riu. Però de fet sobre aquest topònim de ‘Vilalba’, tal com argumenten Ripoll i Tuset (Ripoll et al.<\/em>, 2020 i <\/span>Ripoll i Tuset 2020), el seu origen es troba a mitjans de segle XV, quan Violant de Sentmenat i Voltrera, casà amb Pere de Vilalba, substituint així el topònim de Voltrera per Vilalba (Valls i Pueyo, 1996: 32).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segons els informes i memòries establertes per l’equip liderat per Ripoll i Tuset (cf. Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; Ripoll et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020), les estructures visibles del conjunt varen ser objecte de restauració a l’any 2005. Concretament les situades al costat nord de l’església, donat que presentaven un acusat estat de degradació. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Anys més tard es dugué a terme una petita intervenció preventiva a mans de l’Empresa Àtics (Moreno, 2015) subordinada a la restauració i consolidació de l’església a l’any 2015. <\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 2016 es va portar a terme una prospecció geofísica, per part de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, amb l’objectiu d’avaluar el potencial i l’extensió del jaciment. Els resultats van permetre documentar un seguit d’estructures (paviments i\/o nivells de circulació, estructures de combustió, sitges, murs, etc.) que reafirmaven l’existència al subsòl d’evidències arqueològiques així com el seu abast espacial (Sala i Ortiz, 2016).<\/span><\/span><\/span><\/p>

A finals de setembre de 2016 es projectà un acord de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera i la Universitat de Barcelona coordinada científicament pels professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset, per a la recuperació de Sant Hilari d’Abrera, que acabà amb la signatura d’un conveni institucional signat l’any 2019. S’endegaren així, les intervencions arqueològiques dels anys 2017 a 2019, portades a terme per l’empresa Tríade Serveis Culturals, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; Ripoll et al.<\/em> 2018a, 2018b, 2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els resultats de 2017 van permetre documentar a l’entorn immediat de l’església un edifici termal i una àrea de dipòsits, així com un seguit d’estructures de cronologia romana en relació al conjunt termal. També, fou rellevant la documentació als camps situats a l’oest de l’església d’una sitja i de dos potents fonamentacions que insinuaven una clara prolongació del conjunt arquitectònic en sentit nord-oest. D’altre banda, l’estudi geològic posà de relleu la importància de l’aigua en tot l’entorn i determinà l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que està marcant el comportament de l’ocupació romana i medieval (Mesas et al.<\/em> 2018a, 2018b; Ripoll et al.<\/em> 2018a<\/span>). <\/span><\/span><\/span><\/p>

Posteriorment, l’abril de 2018 s’hi efectuà una nova intervenció arqueològica preventiva a l’edifici termal, en aquest cas de consolidació, que consistí en la col·locació d’una coberta metàl·lica que protegís temporalment l’alveus <\/em>o piscina d’aigua calenta del caldarium <\/em>(Mesas et al.<\/em> 2018c; Ripoll et al.<\/em> 2018b<\/span>).<\/span><\/span><\/span><\/p>

La intervenció de 2019, es centrà en la documentació de les restes que mostren la continuïtat del conjunt al menys fins a segle XIII. Els espais exteriors s’estructuren en àmbits definits amb murs de pedra creant zones dedicades a l’emmagatzematge d’excedents: petites concentracions de sitges. Per últim, la localització de noves estructures (sitges) als terrenys situats al nord-oest, amplien l’extensió del conjunt arqueològic més enllà del límit que es suposava inicialment (Mesas et al.<\/em> 2019; Ripoll et al.<\/em> <\/span><\/a>2020; <\/span>Ripoll i Tuset 2020).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5208100,1.9117000","utm_x":"409196","utm_y":"4597146","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73672-foto-08001-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73672-foto-08001-20-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-03-20 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"73673","titol":"Jaciment ibèric de l'Hostal del Pi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-iberic-de-lhostal-del-pi","bibliografia":"BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina (2001): Excavacions al c\/ de l'Hostal del Pi, Polígon Barcelonès (Abrera, Baix Llobregat) 14-19 de març de 2001. Memòria d'intervenció arqueològica inèdita. ArqueoCat SL, Igualada. BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina; SOLER, Maria; GUIX, Sofia; GUIX, Joan Carles (2003): 'Agricultura i comerç en època ibèrica al curs mig del Llobregat. Estudi del probable camp de sitges del carrer de l'Hostal del Pi (Abrera, Baix Llobregat)', dins de Revista d'Arqueologia de Ponent, nº 13, Universitat de Lleida, pp. 211-222. 'Polígon Barcelonès'. A: Carta Arqueològica Baix Llobregat: Abrera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SOLER, Maria; GUIX, Joan Carles; GUIX, Sofia (2000b): 'Restes arqueològiques d'època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera)', dins de XLIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, resum de les comunicacions. Ed. Ajuntament de Martorell.","centuria":"III-II aC","notes_conservacio":"Ha estat afectat per diferents remocions del terreny. Durant un temps s'hi va extreure grava afectant a l'estratigrafia arqueològica.","descripcio":"La intervenció arqueològica de l'any 2001 va consistir en l'obertura de diverses cales de sondeig a les zones que presentaven una major concentració de restes. Al sondeig 1 es va documentar una fossa emprada per a l'enterrament d'un cavall en època moderna. Al sondeig 2 es van excavar tres sitges i al sondeig 3 es va registrar una sitja més, totes elles molt afectades per la remoció superficial de terres. El material ibèric que amortitzava les sitges va ser datat a cavall dels segles III-II a.C. Es va recuperar un total de 490 peces de ceràmica feta a torn, a torn lent i a mà (de les quals 488 són fragments ceràmics) de diversa tipologia: àmfores, tenalles de gran volum, càlats, vasos, plats, bols, etc. Tot i que a la intervenció no es va documentar la presència de material d'importació d'origen mediterrani (púnic, grec o romà, que hagués permès precisar les cronologies), hi ha representades produccions pròpies d'altres àrees del món iber: grises de la costa nord-catalana, ceràmica ibèrica meridional, etc.). Segons els arqueòlegs, s'ha constatat l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la, la qual cosa fa pensar que es tracti d'un camp de sitges.","codi_element":"08001-21","ubicacio":"Carrer de l'Hostal del Pi - 08630 Abrera.","historia":"Durant les tasques d'acondicionament dels vials del Polígon industrial Barcelonès d'Abrera, a finals de l'any 1997, els treballadors van comunicar a l'Ajuntament la trobada de fragments de ceràmica en una secció de terreny de propietat privada, situat entre el carrer Hostal del Pi, la carretera N-II i el Torrent Gran. La primera secció d'aquest terreny es va fer a principis de la dècada de 1970, durant els treballs d'obertura del carrer Hostal del Pi, en què el rebaix del terreny amb màquines excavadores va seccionar un seguit d'estructures. L'any 2000 el Grup d'Opinió i Recerca BREA, identifica un estrat d'enderroc i dues sitges reomplertes, a banda de nombrosos fragments de ceràmica de cronologia ibèrica, i notifica al consistori la manca de protecció de les restes, exposades a l'espoli i l'erosió. Amb l'adquisició dels terrenys per part de l'Ajuntament d'Abrera, l'any 2001, el consistori promogué la pràctica d'una excavació arqueològica amb caire preventiu duta a terme per l'empresa d'arqueologia Arqueocat SL. Malgrat les limitacions de la intervenció realitzada, l'estudi de les estructures i la ceràmica obtingudes ha permès als autors de les excavacions (BERMÚDEZ et al., 2003: 211-212) aportar unes dades preliminars, que ara per ara constitueixen l'únic referent conegut d'època ibèrica al terme municipal abrerenc. Les estructures documentades corresponen a quatre sitges amortitzades totes amb material ceràmic del segle III a.C. Aquesta coetanietat, junt amb la relativa densitat que presenten i la constància de l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la fa pensar en la probabilitat que el jaciment constitueixi un veritable camp de sitges. Segons els mateixos autors, aquesta mena d'enclavaments suposen la concentració d'un gran nombre de dipòsits subterranis destinats a l'emmagatzematge de gra en àrees obertes. Les quantitats de cereal que s'hi acumula depassa en la majoria dels casos les necessitats alimentàries dels nuclis que hi ha associats, interpretant-se com a centres especialitzats en la concentració de l'excedent agrícola d'una o vàries comunitats de cara a ésser exportat, preferentment vers el comerç mediterrani. Si es confirma en futures excavacions l'existència d'un camp de sitges a Abrera, la seva ubicació suposaria un punt cabdal per a la comprensió global del comerç que, en època ibèrica, prengué el Llobregat com a eix comunicador de l'interior amb la costa. Aquesta premissa és d'entrada avalada per la datació de la part estudiada entorn dels segles III-II a.C., moment en què es desenvolupa l'especialització econòmica al voltant d'una exportació de base agrària. A més, la situació del jaciment abrerenc omple el buit expressat per altres autors, ocupant un lloc central al llarg de l'eix fluvial del Llobregat.","coordenades":"41.5120200,1.8981900","utm_x":"408056","utm_y":"4596185","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73673-foto-08001-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73673-foto-08001-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73673-foto-08001-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"Les restes es troben en un solar, situat enmig del Polígon Industrial Barcelonès, i que ha estat adquirit l'any 2001per l'Ajuntament d'Abrera i qualificades com a zona verda per tal de salvaguardar el jaciment. Per aquest motiu s'ha protegit el tall que dóna al carrer de l'Hostal del Pi mitjançant una tanca. A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic aquest jaciment es s'esmenta com a 'Polígon Barcelonès'.","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73674","titol":"Ermita de Sant Ermengol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-sant-ermengol","bibliografia":"'Ermita de Sant Ermengol', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.35. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 33.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Ha perdut la teulada i la part superior dels murs. El paviment està parcialment reventat.","descripcio":"Les seves restes són a la part de tramuntana, dalt d'un turonet vora la riera de Masquefa o Magarola, a ponent del pont de Magarola. Queden dempeus alguns murs d'una alçada considerable i alguns contraforts, i es conserven alguns paviments de lloses de pedra i de rajola de terra cuita. És de planta rectangular i sembla que la seva construcció es va fer en dues fases constructives, perquè la cara nord és de carreus i la sud, i els murs laterals, de tàpia amb sòcol de mamposteria.","codi_element":"08001-22","ubicacio":"Camí de l'ermita de sant Ermengol - 08630 Abrera.","historia":"Es troba documentada durant la primera meitat del segle XVI. A partir de l'any 1555, la inspecció de l'església de Sant Pere d'Abrera per part dels bisbes de Barcelona incloïa una visita obligada a les dues capelles depenents de la parròquia: Sant Hilari i Sant Ermengol. És aquesta l'època de màxima eclosió de les processons, els romiatges, les confraries i els pelegrinatges a l'ermita. El 1582 Sant Ermengol ja és anomenada en el 'Llibre dels òbits'. L'any 1609, el bisbe de Barcelona insta al poble a que 'repari la dita capella en lo que sigui més necessari'. Poc menys d'un segle i mig després l'estat de l'ermita devia tornar a ser molt precari, ja que així ens ho indiquen les recomanacions d'un bisbe que davant el lamentable estat de l'ermita opta per incentivar amb guanys religiosos tots aquells voluntaris que col·laborin desinteressadament en la seva reparació (SOLER, 2000A: 33). Es va construir, doncs, al segle XVI, però algunes restes pertanyen a les reparacions del segle XVIII. Era custodiada per un ermità que hi vivia permanentment: cap el 1612 Ramon Bayso era l'ermità i el 1670 era un tal Miquel Permànyer. El grup Amics de Sant Ermengol intenta treballar perquè torni a recobrar importància.","coordenades":"41.5188700,1.8695400","utm_x":"405675","utm_y":"4596976","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73674-foto-08001-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73674-foto-08001-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73674-foto-08001-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73675","titol":"Can Garrigosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-garrigosa","bibliografia":"'Can Garrigosa', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran masia de tipus agrícola; té forma de 'L' i està estructurada en planta baixa, pis i golfes. La façana principal està arrebossada, deixant a la vista tan sols les llindes i muntants d'algunes obertures. Destaca el gran nombre de finestres disposades sense massa ordre, algunes d'elles allindades, però també en trobem algunes d'arc conopial. Aquests arcs presenten permòdols amb cares humanes, motius vegetals o animals. La façana principal, orientada a migdia, té la porta d'accés formada per un arc de mig punt adovellat, la línia d'impostes del qual està decorada amb rosetes. Al primer pis hi ha un rellotge de sol rectancular emmarcat amb ceràmica blava. És de tipus vertical i les línies horàries i les xifres han desaparegut. El cos transversal té dues entrades: una amb arc de mig punt, sostingut per columnetes i amb escut a la clau, i l'altre, d'arc escarser, té una espiga de blat a la clau. Aquí, les golfes s'han substituït per una galeria. Les cobertes són de teula àrab, la del cos transversal a dues aigües amb un ràfec sobresortint i la del central, a una sola vessant.","codi_element":"08001-23","ubicacio":"Camí dels Sagraments - 08630 Abrera.","historia":"La menció documental més antiga que es coneix de Can Garrigosa és la continguda al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, de l'any 1630. Aquí és diu que Benet Garrigosa, pagès de la parròquia d'Abrera, confessava dos masos units i aglebats, un d'ells de nom Mas Salelles, el qual, segons les afrontacions descrites, es correspon amb l'emplaçament de Can Garrigosa. Les finestres gòtiques de la casa van ser adquirides a Barcelona pel propietari de la casa a principis del segle XX. Aquestes finestres provenen dels palaus gòtics que s'enderrocaren quan s'obrí la Via Laietana de la ciutat comtal.","coordenades":"41.5113500,1.8635900","utm_x":"405168","utm_y":"4596148","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73675-foto-08001-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73675-foto-08001-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73676","titol":"Can Gener","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gener-0","bibliografia":"'Can Gener', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa i pis, feta de tàpia. La façana principal està orientada al migdia; té dos grups de finestres amb arcs sostinguts per columnes renaixentistes i un rellotge de sol pintat en blanc on hi figura la data de 1823. És quadrat, de tipus vertical i està presidit per un sol amb fesomia humana, de la boca del qual surt el gnòmon i les línies horàries cap a les xifres àrabs. A les façanes laterals i a l'alçada del primer pis hi ha una galeria i tot un seguit d'obertures. A la façana posterior hi trobem l'entrada, antigament utilitzada pels carros, d'arc de mig punt adovellat. La coberta és a dues aigües de teula àrab i té certa asimetria, fruit d'una ampliació feta el 1764.","codi_element":"08001-24","ubicacio":"Camí de Can Gener - 08630 Abrera.","historia":"Ja era mencionada al capbreu del Marquès de Vilafranca (1751), on es referia que Jacint Janer, d'Abrera, confessava una casa anomenada 'den Janer', abans 'den Torrents' i abans de Vilomara. Durant 1964-1965, es féu una restauració total de la masia, tant a l'exterior com a l'interior, conservant la seva estructura original. Cal destacar el mobiliari i la decoració, de procedències diverses. Originalment, el conjunt estava tancat per una lliça, avui desapareguda.","coordenades":"41.5102700,1.8739200","utm_x":"406028","utm_y":"4596016","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73676-foto-08001-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73676-foto-08001-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73676-foto-08001-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73677","titol":"Can Morral del molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-morral-del-moli","bibliografia":"

VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.<\/p> ","codi_element":"08001-25","ubicacio":"Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera.","historia":"

La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Josep Despalau de Relat, de l'any 1626, afrontant amb Can Socarrats.<\/p> ","coordenades":"41.5128100,1.9361900","utm_x":"411228","utm_y":"4596233","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73677-foto-08001-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73677-foto-08001-25-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73678","titol":"Can Sucarrats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sucarrats","bibliografia":"'Can Sucarrats', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes. És una construcció asimètrica amb coberta a dues aigües de teula àrab. L'entrada principal, orientada cap al migdia, és un arc de mig punt de grans dovelles de pedra vista on hi figura una inscripció feta durant alguna restauració, on es pot apreciar l'alfa i l'omega gregues i les inicials JGS i JSB a les dovelles laterals. La resta de la façana és arrebossada i emblanquinada. Hi ha algunes obertures allindades disposades de forma ordenada al voltant de l'entrada; a més, destaquen els dos petits arcs de mig punt, amb funció d'assecador, de les golfes. A la part central, orientat al sud, hi ha un rellotge de sol semicircular pintat, de tipus vertical amb xifres romanes. El conjunt està tancat per una lliça amb una galeria a la part frontal.","codi_element":"08001-26","ubicacio":"Camí de Can Sucarrats - 08630 Abrera.","historia":"Ja surt mencionada al capbreu de Mencia de Requesens, l'any 1613, com a 'Socarrats'. Existeixen dues notícies pel que fa al nom de la masia: una diu que li prové de la família que hi vivia, els Sucarrats. L'altra, d'origen toponímic, explica que després de la guerra del francès es cremà el lloc on es situa la casa avui, anomenant-lo socarrimat, que amb el temps passà a Sucarrats.","coordenades":"41.5152000,1.9243400","utm_x":"410243","utm_y":"4596510","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73678-foto-08001-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73678-foto-08001-26-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"Reformada diverses vegades: 1902-1912; 1920; 1945-1950; 1963-1965.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73679","titol":"Can Moragues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-moragues","bibliografia":"'Can Moragues', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"L'arrebossat de les façanes ha caigut en mlts punts. Les obertures han estat trencades i tapiades amb maons.","descripcio":"Casa de camp o masia orientada cap a migdia i feta amb tàpia emblanquinada. Està estructurada en planta baixa i pis. Està coberta a dues aigües amb teula àrab. Té un cos central que es perllonga cap a a la dreta en un petit magatzem amb terrat; a l'esquerra hi ha un cos perpendicular adossat, també de dues alçades. El nucli central té dues portes d'accés amb arc de mig punt de pedra adovellats. Al costat d'una d'elles, a la façana sud, hi ha un rellotge de sol circular pintat, de tipus vertical amb xifres romanes.","codi_element":"08001-27","ubicacio":"Carretera de Martorell a Olesa de Montserrat BV-1201- 08630 Abrera.","historia":"La menció documental més antiga que es coneix fins ara és la del capbreu de Mencia de Requesens (1613), on diu que Salvador Moragues, pagès de la parròquia de Sant Pere d'Abrera, confessava la tinença del 'mansum meum vocatum Moragues' pel mas de Ciutadilla (Can Bros Vell).","coordenades":"41.5087900,1.9200500","utm_x":"409876","utm_y":"4595803","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73679-foto-08001-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73679-foto-08001-27-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73680","titol":"Can Bros vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bros-vell","bibliografia":"CLOPAS, Isidre (1991): Toponímia històrica de Martorell. Ajuntament de Martorell, p. 52. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 123. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XIII-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana s'aprecien les restes d'un rellotge de sol pintat molt malmès. De forma rectangular, ha perdut part del contorn i la totalitat de lesl ínies horàries i de les xifres.","codi_element":"08001-28","ubicacio":"Camí de Can Bros Vell - 08630 Abrera.","historia":"Important masia documentada ja a l'Edat Mitjana (1265), sota el nom de Ciutadilla, que pertanyia a la baronia de Castellvell de Rosanes. L'any 1635 apareix mencionada al capbreu d'Esparreguera com la 'domum de Ciutadia'. El 1676 passà a ser propietat de Jaume Bros, pagès de Martorell, el cognom del qual donà nom a la masia. Al capbreu del marquès de Vilafranca (1751), torna a aparèixer com a 'domum de mansum Bros de Ciutadilla'. El 1780 la masia era de Vicenç Bros i a principis del segle XIX la pubilla Vicenta Bros es casà amb l'hereu de la família Roca de Martorell. L'any 1816, Salvador Roca i Sunyol obtingué permís per a edificar un molí i altres ginys moguts per l'aigua del Llobregat, origen de la Colònia de Can Bros. El fill de Salvador, en Josep Roca i Bros es convertí en un arquitecte de renom que participà en la projecció d'importants obres públiques com, per exemple el Museu Dalí de Figueres. Avui dia, la Biblioteca d'Abrera porta el seu nom.","coordenades":"41.4996200,1.9159700","utm_x":"409523","utm_y":"4594789","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73680-foto-08001-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73680-foto-08001-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73680-foto-08001-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73681","titol":"Safareigs del carrer de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareigs-del-carrer-de-la-font","bibliografia":"

AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit.<\/p>

'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p>

VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de dos safareigs construïts a base de maó i argamassa i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora. <\/span><\/span><\/span><\/span>Tenen forma quadrangular i aprofiten l'aigua d'una deu propera. Des del moment de la seva construcció han estat d'ús públic.<\/p> ","codi_element":"08001-29","ubicacio":"Carrer de la Font - 08630 Abrera.","historia":"

Sembla que l'edificació dels safareigs és contemporània al bastiment de les cases del Carrer de la Font al segle XIX. Junt amb la Font dels Peixos, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.<\/p>

L’aigua de la Font d'Abrera era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada. La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure. Ara se la coneix com la bassa dels Peixos. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5138000,1.9033100","utm_x":"408486","utm_y":"4596377","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73681-foto-08001-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73681-foto-08001-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73681-foto-08001-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2025-02-25 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"73682","titol":"Pou del carrer de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-carrer-de-la-font","bibliografia":"'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Restaurat l'any 1976.","descripcio":"El pou, d'ús comunitari, està protegit per una estructura cilíndrica de maons i argamassa acabada amb volta i resguardada per una porta de fusta amb una balda de ferro.","codi_element":"08001-30","ubicacio":"Carrer de la Font - 08630 Abrera.","historia":"Sembla que l'edificació del pou del carrer de la Font podria ser anterior a la construcció dels safareigs del mateix carrer. Segons informació oral de Miquel Vives, descendent de l'antic propietari d'aquestes terres, anomenat en Bassa, aquest va fer, cap el 1850, un establiment amb cens emfitèutic de les seves propietats al Camp de la Font o de Maians. Junt amb aquests, la Font dels Peixos, i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.","coordenades":"41.5138000,1.9030800","utm_x":"408467","utm_y":"4596377","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73682-foto-08001-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73682-foto-08001-30-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73683","titol":"Sínia de Cal Barnet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sinia-de-cal-barnet","bibliografia":"'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està molt rovellada.","descripcio":"Enginy constituït per un pou quadrangular construït amb maó i morter a sobre del qual es conserva una sínia metàl·lica destinada a elevar aigua i conduir-la a la bassa situada molt a prop seu.","codi_element":"08001-31","ubicacio":"Carrer Major, 49 - 08630 Abrera.","historia":"Cal Barnet és una de les cases més populars d'Abrera i de les més antigues del carrer Major. La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Mencia de Requesens de l'any 1613. La sínia, més moderna, junt amb els safareigs del carrer de la Font, el pou del mateix carrer i la Font dels Peixos formen un conjunt etnològic de gran interès.","coordenades":"41.5148600,1.9027400","utm_x":"408440","utm_y":"4596495","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73683-foto-08001-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73683-foto-08001-31-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73684","titol":"Santa Maria de Vilalba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-maria-de-vilalba","bibliografia":"

AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p>

'Església parroquial de Santa Maria de Vilalba ', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p>

MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edifici de planta rectangular i absis al final de la nau. Està cobert a dues aigües amb teula àrab. La façana principal està arrebossada i pintada de blanc, excepte alguns elements com les arcuacions cegues, les bandes i les cantoneres. La porta principal és un arc de mig punt i té una motllura en la seva part superior. Per sobre hi ha una rosassa i en la part superior un campanar d'espadanya d'un sol ull.<\/p> ","codi_element":"08001-32","ubicacio":"Plaça de l'església, 1- Santa Maria de Vilalba, 08630 Abrera.","historia":"

La parròquia de la Puríssima Concepció de Maria es va erigir el 29 de desembre de 1867 per donar servei als veïns de Santa Maria de Vilalba, nucli de població també conegut com “El Suro”. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tant les capelles de Casa Flavià i de la Casa de Vilalba, propietat dels marquesos de Castellvell com les parròquies d’Abrera, d’Olesa de Montserrat i de Martorell estaven lluny d’aquest nucli.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L'origen del nucli d’El Suro resideix al número 3 de la plaça de l’església, en la voluntat de la marquesa de Castellbell de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere d'Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Davant aquesta necessitat, el 9 de gener de 1868 Andrés Moragas cedí un terreny per a construir l’església i la rectoria.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La primera pedra de l’església es va col·locar el 25 de juliol de 1881 i va ser beneïda just un any després, el 25 de juliol de 1882. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La rectoria va ser construïda abans pels feligresos i és va utilitzar com a temple fins l’acabament de les obres de l’església.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El cementiri, que es troba a la carretera d’Ullastrell, també el van construir els feligresos i va ésser beneït el 21 de febrer de 1869.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5114300,1.9315200","utm_x":"410837","utm_y":"4596084","any":"1881","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73684-foto-08001-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73684-foto-08001-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73684-foto-08001-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-04-13 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73685","titol":"Barri el Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barri-el-rebato","bibliografia":"

AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 121-122.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Està situat al nord del municipi, al llarg de l'antiga N-II, abans camí ral Barcelona-Lleida. Arquitectònicament, es defineix per les típiques cases de poble, estretes, de dos pisos i golfes, amb pati posterior. A la planta baixa s'obre la porta principal, d'obertura allindada i una finestra. Al pis superior normalment existeix almenys un balcó i alguna finestra, i a les golfes dos petits finestrons quadrangulars. Alguna de les cases conserva un rellotge de sol a la façana. Les teulades són a dues aigües de teula àrab.<\/p> ","codi_element":"08001-33","ubicacio":"Carrer del Rebato - 08630 Abrera.","historia":"

Es comença a construir a la primera meitat del segle XIX (1830) a banda i banda del que llavors era el camí ral, que amb el pas dels anys es convertiria, successivament, en la carretera de Madrid a França, la N-II i, actualment, en l'A-2. El nom primigeni, Rebató o Cap del Rebató, té el seu origen a finals del segle XVIII, en la figura d'un bandoler que va assassinar una noia d’Esparraguera l'any 1788, el cap del qual, després d'ésser executat a Barcelona l'any 1791, fou col·locat dins d'una gàbia penjat d'una olivera a la vinya de Ca l'Estruch (actual aparcament de l'antic Tres Porrons). La barriada formada en aquest lloc recorda pel seu nom aquest fet, encara que per deformació lingüística s'ha suprimit l'accent i s'ha quedat en Rebato. Al registre d'òbits de l'arxiu parroquial es conserva el document que explica el fet. Altres teories, vinculen el nom de Rebato amb la paraula àrab ràbita o ribat, que indica la presència d'una petita fortalesa de frontera musulmana. Donat que el barri es formà al llarg de l'antiga carretera reial Barcelona-Lleida va potenciar-hi la ubicació d'hostals, i, com a conseqüència directa, el naixement de la tradició dels porrons. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Com tot Abrera, el Rebato era un barri poblat gairebé exclusivament per pagesos. Les cases —moltes de les quals avui, més o menys reformades, encara es conserven— estaven equipades amb petits cellers en què es vinificava el raïm collit al terme municipal i que, majoritàriament, es venia a tavernes de Barcelona. L'única casa que avui manté aquesta activitat i que en conserva la façana i l'estructura originals és cal Garrigosa, al número 70. També hi havia un parell de torres amb aires de casa d'estiueig. Una, la d'El Lince (anomenada així perquè els seus propietaris també ho eren de la fonda El Lince, al carrer Tallers, de Barcelona) encara existeix. L'altra, una caseta modernista que havia allotjat la petita clínica del Dr. Paulís —i que durant la guerra va ser la seu del comitè revolucionari— es va ensorrar i avui, en aquell solar, s'hi alça el bloc de l'esquerra a l'entrada del carrer.<\/span><\/span><\/span><\/p>

L'economia del barri va començar a canviar a mitjan segle XX. De fet, als baixos del número 16 s'hi va obrir la primera fàbrica d'Abrera, dedicada a la producció de sacs de paper. Però si hi ha una empresa que va marcar la història del carrer va ser l'escorxador Purlom. Va arribar al barri l'any 1966, concebut a imatge i semblança dels grans escorxadors americans de l'època. Amb la seva posada en marxa, la població d'Abrera es va triplicar en pocs anys. El descomunal assecador de pernils de 30 metres d'alçada amb el logotip gegant de l'empresa —“Purlom, cómeme”, hi havia pintat— va presidir l'entrada al poble fins al 15 de febrer del 2003, quan va ser enderrocat de manera espectacular amb explosius. Aquell solar, avui l'ocupa un barri nou, que disposa d'equipaments com un parc per al lleure i un centre cultural.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5214200,1.8945800","utm_x":"407768","utm_y":"4597232","any":"1830","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73685-foto-08001-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73685-foto-08001-33-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73686","titol":"Festa Major de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-pere-1","bibliografia":"FÀBREGAS, Xavier; GUMI, Jordi (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. SERRA, Jordi (2003): Cultura popular de Montserrat. A partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Col·lecció Vila d'Olesa,10. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 107-108. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es celebra en honor a Sant Pere, patró d'Abrera, el dia 29 de juny. La Comissió de Festes organitza una gran varietat d'actes festius que tenen lloc al llarg dels tres dies que dura la Festa Major. Les activitats poden ser: exposicions, exhibicions i jornades esportives organitzades per l'Escola esportiva Municipal com a cloenda del curs; el ball de festa major, xocolatada i, pels carrers del poble, correfoc; actuacions musicals, jocs per als infants i cercavila amb els gegants; concerts, sardanes i la santa missa per donar gràcies a Sant Pere. L'últim dia, a les dotze de la nit, es fa un gran castell de focs d'artifici al carrer Rosers.","codi_element":"08001-34","ubicacio":"Plaça de l'església - 08630 Abrera.","historia":"Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l'acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d'haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s'institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l'emplaçament natural de la festa major fou l'era, pels oficis profans, i l'església pels oficis religiosos. De l'era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l'aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l'ofici religiós, l'àpat i el ball. Al Costumari, en Joan Amades, referint-se a la celebració de la Festa Major a Abrera, destaca que era costum d'aquesta població per Sant Pere oferir un àpat a base de garses, 'que saben cuinar amb gran art i enginy de maneres molt diverses i suculentes. Hi acudia gran gentada de la rodalia, per tal de veure aquell any com havien cuinat les garses', AMADES (1950: vol. IV, 326). En Pau Bertran i Bros recollí ja a finals del segle XIX (1892-94) una dita associada a aquest fet: ' A Abrera, per la festa major, maten la garsa', SERRA (2003: 160).","coordenades":"41.5178600,1.9019600","utm_x":"408379","utm_y":"4596829","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73686-foto-08001-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73686-foto-08001-34-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73687","titol":"Festa de Sant Jaume del barri del Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-jaume-del-barri-del-rebato","bibliografia":"SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 109-112. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"S'organitza al carrer que porta el nom del patró de la festa, Sant Jaume, al barri conegut com del Rebato, cada 25 de juliol. El més destacat de la festa és la font que cada any munten els més enginyosos com a element decoratiu. La festa comença amb l'ornamentació del carrer. A la tarda es fan jocs infantils i actuacions i al vespre es fa el ball i es menja la coca tradicional. L'endemà al migdia es fa el concurs d'aixecar amb una sola mà els porrons típics del barri. El qui ho aconsegueixi pot beure tant vi com el seu pols li ho permeti. A la tarda es ballen sardanes i es fa la cercavila amb els gegants i bastoners del poble. Al vespre es treuen les taules al carrer i es fa el sopar de germanor. Com a cloenda de la festa es fa el castell de focs d'artifici i s'obre la canal de la font, la qual deixa sortir les seves aigües per mullar el carrer principal.","codi_element":"08001-35","ubicacio":"Carrer de Sant Jaume, Barri del Rebato - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5219900,1.8947500","utm_x":"407783","utm_y":"4597295","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73687-foto-08001-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73687-foto-08001-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73688","titol":"Estació dels Ferrocarrils Catalans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estacio-dels-ferrocarrils-catalans","bibliografia":"HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. SALES, Núria; PONGILUPPI, Enric (1974): 'Ferrocarril', dins de Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. VII. Enciclopèdia Catalana S. A., Barcelona, pp. 412-417.","centuria":"XX","notes_conservacio":"En procés de remodelació.","descripcio":"Edifici de planta rectangular estructurat en dos pisos i cobert amb teulada a dues aigües. Sobre un sòcol bastit amb una doble filada de carques de pedra s'aixequen els murs perimetrals de maó. Als laterals més llargs s'obren a la planta baixa una sèrie de cinc portes de doble fulla amb vidres i al pis superior una sèrie de cinc finestres rectangulars, també de doble fulla amb vidres. Als costats curts s'afegeix una finestra més per banda. Totes les obertures estan ressaltades amb un marc allindat fet de guix i morter. El seu aspecte actual és fruit de les reformes portades a terme durant els anys setanta del segle XX.","codi_element":"08001-36","ubicacio":"Passeig de l'estació - 08630 Abrera.","historia":"Els orígens de la línia de ferrocarrils Llobregat-Anoia es remunten al s. XIX. La primera línia, el 'Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga', fou la primera línia de via estreta construïda a Catalunya, l'any 1885. El seu origen vingué donat pel procés d'industrialització que des de mitjan s.XIX es desplegava al llarg del Llobregat; el desenvolupament de les colònies tèxtils requeria d'una bona xarxa de comunicacions. La segona línia, el 'Ferrocarril Central Catalán' (F.C. d'Igualada a Martorell) es va construir per comunicar les indústries igualadines amb la resta del país mitjançant l'enllaç amb els ferrocarrils de via ampla a l'estació de Martorell. El tercer ferrocarril, el 'Camino de Hierro del Nordeste de España' (F.C. de Barcelona a Martorell) es va inaugurar (1912) com una línia suburbana; molt aviat assoliria un caràcter regional arran de la unió amb el F.C. Martorell-Igualada, creant una comunicació directa entre unes comarques estretament lligades en el camp econòmic i social. La dispersió d'esforços que suposava l'existència de tres sistemes diferents d'explotació als ferrocarrils de via estreta a la Vall del Llobregat, determinà que s'iniciessin gestions per unir-los sota una sola autoritat. S'aconseguí el 14 de juliol del 1919 amb la constitució de la 'Compañía General de Ferrocarriles Catalanes', la qual poc després assumiria l'explotació i construiria la línia de Martorell a Manresa, que seria el nexe d'unió de la xarxa. El 29 de març de 1922 entra en funcionament el tram Martorel-Olesa de Montserrat, moment en què s'inaugura l'estació d'Abrera; el 26 de juliol del mateix, la via s'allarga fins al Balneari de la Puda i el 29 d'octubre, arriba a Monistrol. El traçat fins a Manresa continua durant el 1923. el 22 d'agost de 1924 s'obre al públic el tram de Monistrol a Manresa, que enllaça amb el de Manresa-Súria i forma així una xarxa ferroviària important, com a mitjà de transport de passatgers, i fonamental per la sortida de sal potàssica de les mines de Súria i Sallent i el carbó de Fígols. Aquestes línies van ser d'un metre d'amplada i de tracció a vapor fins que arribà l'electrificació. A partir de llavors, Ferrocarrils Catalans va seguir en certa manera els avatars de la societat catalana i amb etapes diverses com la de màxima expansió els anys 1920-30. Aquesta etapa d'esplendor es va trencar amb la greu recessió econòmica i l'esclat de la Guerra Civil. Després d'una experiència col·lectivista, en acabar la guerra el panorama de les línies era desolador, el material i les instal·lacions amb prou feines podien prestar servei. La lenta reconstrucció va topar amb els inconvenients de la llarga postguerra, obligant al ferrocarril a assumir un tràfic per al qual no estava preparat. No seria fins a finals dels anys cinquanta quan es va iniciar una tímida modernització amb la introducció de les primeres unitats dièsel; calgué esperar fins al Pla de Modernització (1963) per començar una renovació a fons de la xarxa. D'aquesta època daten les electrificacions del tram Martorell-Monistrol (1971), la compra de trens elèctrics i la millora del servei en aquestes poblacions. A partir dels anys setanta la situació financera de la companyia era cada vegada més deficitària, motivant que finalment l'Estat, a través de FEVE, assumís l'explotació el 1976. En virtut de la política aleshores vigent, és a dir, el tancament de totes les línies deficitàries, el Govern Central intentà clausurar la major part de la xarxa, però en reinstaurar-se la Generalitat de Catalunya aquesta es féu càrrec, a través de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, de totes les línies en servei dels Ferrocarrils Catalans. El 5 de setembre de 1979 es crea l'entitat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que molt aviat va començar un ambiciós programa de modernització, que incloïa la renovació de la pràctica totalitat del material i les instal·lacions, i la construcció de noves línies per substituir traçats obsolets.","coordenades":"41.5225700,1.9067000","utm_x":"408781","utm_y":"4597347","any":"1922","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73688-foto-08001-36-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73689","titol":"Sender GR-97 de la Tordera al Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sender-gr-97-de-la-tordera-al-llobregat","bibliografia":"VV. AA. (1997): Topoguia del Sender GR-97. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona. www.ajuntamentabrera.cat http:\/\/totgr.senderisme.info\/GR_97\/GR97.htm","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El tram Viladecavalls- Abrera- La Beguda Alta (19,93 km) de l'anomenat 'Sender de la Tordera al Llobregat', de gran recorregut o GR, passa, venint de Viladecavalls i quan s'endinsa al terme d'Abrera, per la Serra d'en Ribes, pel cementiri nou d'Abrera, l'estació de Ferrocarrils i pel barri del Rebato. Des d'aquest punt el sender enfila l'antic Camí de Sagraments o de Sant Ermengol en direcció a les runes de l'ermita del mateix nom. De Sant Ermengol porta al Mas de Can Garrigosa i d'aquí es dirigeix cap a territori del municipi de la Beguda Alta. El Sender recorre en aquest tram la part més occidental del Vallès. Assoleix carenes i travessa torrents i rieres, com la de Sant Jaume. Gaudeix d'una àmplia visió sobre la muntanya màgica de Montserrat i arriba al Llobregat a la comarca del Baix Llobregat. Des d'Abrera, el Sender abandona el Llobregat per continuar per l'antic camí ral de la Beguda Alta. El paisatge canvia i les zones industrials donen pas a les terres de conreu, les oliveres, els ametllers i les primeres vinyes, que ja anuncien la proximitat de l'Anoia i l'Alt Penedès. Només petits boscos com el de Can Garrigosa ens faran recordar la majestuositat dels antics boscos mediterranis. El sender uneix, tot recuperant-los, diferents trams de camins ja coneguts d'antic.","codi_element":"08001-37","ubicacio":"Passeig de l'Estació - 08630 Abrera.","historia":"El Sender de la Tordera al Llobregat va ser inaugurat el 24 de maig de 1998, en un acte celebrat a la Torre Mossèn Homs de Terrassa. Reconegut com a sender de gran recorregut, GR 97, per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, el desembre de 1997, forma part dels més de cinc mil quilòmetres amb què compta la Xarxa de Senders de Catalunya. El seu itinerari amb més de 100 km. des de Sant Celoni fins a la Beguda Alta, degudament senyalitzat i descrit en la seva guia, esdevé un interessant mirador d'esplèndids paratges de les comarques del Vallès i del Baix Llobregat: camps de conreu, boscos, torrents i carenes, que mantenen notables valors naturals, històrics, culturals i socials.","coordenades":"41.5102000,1.8622100","utm_x":"405051","utm_y":"4596021","any":"1998","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73689-foto-08001-37-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"Queda afectat pel pas del Quart Cinturó.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73690","titol":"Camí de Vilalba (PR- C 168)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-vilalba-pr-c-168","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Convençuts que aquesta part nord de la comarca, malgrat el seu interès natural i històric, és una oblidada a l'hora de ser trepitjada, el Centre Excursionista d'Abrera ha volgut crear aquest recorregut de 13 km. Aquest s'inicia al nucli de Santa Maria de Vilalba (Abrera) passant pel Castell de Voltrera i per la masia de Can Ribes, i segueix per l'espai que separava la Laietania de la Cossetania, endinsant-se al terme de Viladecavalls (Vallès Occidental) i tornant al Baix Llobregat fins arribar a Sant Pere Sacama amb l'actual ermita i restes coneguts del segle X. La Fundació Paisatge i Territori de Caixa Catalunya és el propietari de l'espai i ha condicionat diferents itineraris per donar a conèixer aquest espai natural. Des d'aquest punt és molt senzill connectar amb el senderó que puja a la Creu de Saba, l'ermita de Sant Salvador de les Espases o l'aeri de Montserrat, tots ells ja en terme d'Olesa de Montserrat. Els desnivells al llarg d'aquest recorregut són constants i creua el GR-97 i GR-6. El temps estimat per fer el camí d'anada es de 3.15 h.","codi_element":"08001-38","ubicacio":"Can Vilalba - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5117100,1.9320200","utm_x":"410879","utm_y":"4596115","any":"2006","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73690-foto-08001-38-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73691","titol":"Camí històric d'Abrera (PR- C 169)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-historic-dabrera-pr-c-169","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Convençuts que aquesta part nord de la comarca, malgrat el seu interès natural i històric, és una oblidada a l'hora de ser trepitjada, el Centre Excursionista d'Abrera ha volgut crear aquest itinerari circular de 10 km. Sense gaire desnivell, passa pels principals punts d'interès històric del municipi. S'inicia a la estació dels Ferrocarrils Catalans, per on també passa el GR-97 que, amb petites variacions, segueix el recorregut de l'antic Camí dels Sagraments que comunicava l'església romànica de Sant Pere d'Abrera amb les masies de Can Garrigosa i de Can Gener, passant per les ruïnes de l'ermita de Sant Ermengol. El camí torna al nucli urbà d'Abrera travessant el Torrent Gran, espai de gran valor natural i biològic on es troba el Pou de Glaç. El temps per a realitzar-lo és de 2.35 h.","codi_element":"08001-39","ubicacio":"Passeig de l'Estació - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5225500,1.9063900","utm_x":"408755","utm_y":"4597345","any":"2006","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73691-foto-08001-39-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73692","titol":"Cal Garrigosa del Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-garrigosa-del-rebato","bibliografia":"SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 121-122.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Situada al barri del Rebato, es tracta de la típica casa de poble del segle XIX bastida amb maçoneria i tàpia, amb teulada a doble vessant de teula àrab. El més característic d'aquest tipus d'immoble és que es tracta d'edificacions estretes i allargassades, de dos pisos, golfes i eixida i pati a la part del darrere. A cal Garrigosa s'han dedicat al conreu de la vinya des de fa generacions i, avui dia el raïm el venen als fabricants de vi acollits sota la Denominació d'Origen del Penedès. Els seus camps de vinyes es troben a la zona de Sant Ermengol i part de la collita la reserven per l'elaboració ecològica de vins propis que comercialitzen al mateix celler. Al pati, a la part de darrere de la casa, conserven les tines, de planta quadrada i revestides de cairons envernissats, originals del segle XIX, les quals s'utilitzaven per trepitjar el raïm. Per iniciativa pròpia, els propietaris de la casa, els Sucarrats, les van restaurar l'any 1993 per tornar a utilitzar-les.","codi_element":"08001-40","ubicacio":"Carrer del Rebato, 70 - 08630 Abrera.","historia":"Les escriptures de la casa daten de 1876, coincidint amb la construcció del carrer del Rebato a la dècada de 1870. Els propietaris són descendents dels Sucarrats de la masia del mateix nom.","coordenades":"41.5217400,1.8937800","utm_x":"407702","utm_y":"4597268","any":"1876","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73692-foto-08001-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73692-foto-08001-40-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73693","titol":"Cup de vi de la rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cup-de-vi-de-la-rectoria","bibliografia":"FERRER, Llorenç (2003): 'Tines a casa, tines al mas, tines enmig de les vinyes a la Catalunya central', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.147-155. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 34 i 40.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest cup es troba en un petit edifici de dues plantes, annex al pati de la rectoria. La planta baixa està ocupada per la tina. Al pis superior s'hi accedeix per una escala adossada a l'exterior de l'edifici, per on s'accedeix a la boca del cup, actualment tapada amb taulons de fusta. Es traca d'una construcció de base rodona feta a base de pedra i morter de calç, que està rematada en la seva part superior de forma rectangular i impermeabilitzada amb cairons o grans rajoles de ceràmica envernissades de color vermellós o marronós. Fa uns 5-10 m de diàmetre i una fondària d'uns 10 m, i la cobreix un revoltó fet de maons.","codi_element":"08001-41","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"Cap al 1600, les visites pastorals parlen d'una 'domus rectori' en la que residia permanentment el capellà de la parròquia. Sens dubte, aquesta construcció és l'origen més remot de l'actual rectoria, la qual és fruit d'un seguit de reformes portades a terme a mitjans del segle XIX, moment del qual deu datar el cup de vi. En l'interior d'aquests cups s'hi dipositava el raïm aixafat convertit en most i un cop fermentat es transformava en vi. La seva capacitat d'emmagatzematge és variable, depenent bàsicament de les vinyes que explotés la propietat. S'ha de tenir en compte que l'expansió de la vinya al llarg dels segles XVIII i, sobretot, del segle XIX va fer que les quantitats de verema s'incrementessin considerablement. Normalment, la tina estava tapada amb fustes durant bona part de l'any i quan arribava el moment de la verema, es treien les fustes, apareixia el brescat sobre el qual s'abocava la verema, es xafava i es realitzava tot el procés. La tina es solia buidar per la planta baixa, on devia estar la boixa o l'orifici per on el vi era trascolat cap a les bótes situades al celler de la casa. Es tornava a tapar la tina i l'habitació recuperava la seva funció habitual.","coordenades":"41.5177900,1.9018300","utm_x":"408368","utm_y":"4596821","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73693-foto-08001-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73693-foto-08001-41-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73694","titol":"Impostes visigòtiques de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/impostes-visigotiques-de-sant-hilari","bibliografia":"AINAUD I DE LASARTE, Joan (1962a): 'La capilla de Sant Hilari en Abrera', dins de San Jorge, núm. 47, Barcelona, p. 40-43. 'Capella de sant Hilari', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. JUNYENT I SUBIRÀ, Eduard (1983) : L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PAGÈS I PARETÀS, Montserrat (1983): Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat, Institut d'Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XXXIII), Barcelona, pp. 135-149. PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Hilari', Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 320-321.","centuria":"VII","notes_conservacio":"","descripcio":"Les impostes de Sant Hilari van ser reaprofitades a la reforma o reconstrucció de la capella preromànica bastida entre els segles IX-X; la decoració és de tradició visigòtica. A l'interior de la capella, són les dues primeres impostes de l'arc triomfal. Tenen al voladís un motlluratge format per dos bocells cilíndrics dins de dos semicilindres de concavitat invertida, al dessota dels quals neix una motllura en cavet; en la cara frontal, entre els bocells hi ha un filet o doble filet decorat amb motius de soga o altres relleus. La de la dreta, abans de ser reaprofitada, fou objecte d'un treball escultòric a la cara lateral, la que és inserida al mur. S'hi representaren tres caps molt esquemàtics, coberts per una mena de caputxes, esculpits dins d'unes arcades. El treball de la pedra és tosc i rudimentari, fet per tècnica d'incisió. Els trets facials són molt esquemàtics i contrasten molt amb el cap de perfil que hi ha, dins la mateixa imposta, al petit espai que queda entre els cavets i que correspon al motlluratge tardoromà.","codi_element":"08001-42","ubicacio":"Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera.","historia":"La capella va ser bastida sobre una vil·la romana, fet que ha portat a algun autor a pensar que Sant Hilari podria ser la pervivència de l'antiga capella d'aquesta vil·la romana (AINAUD (1962: 43)). El fet que per a la construcció de l'ermita es reaprofitin unes impostes d'època visigòtica i la pervivència d'una cambra de factura més antiga a dins de la capella ens evidencien l'existència, en aquest punt o en un lloc proper, d'un temple cronològicament anterior. J. Ainaud proposa una datació del segle VII per a aquestes impostes, tot comparant-les amb fragments escultòrics de la mateixa cronologia localitzats a Sant Pau del Camp (Barcelona) i Sâo Pedro de Balsamâo (Portugal) (AINAUD (1962: 43)). Únicament l'arqueologia, però, ens permetria saber si l'actual església preromànica es bastí sobre un temple tardo romà o visigòtic i si la població que el va bastir era descendent, o no, de la població iberoromana que habitava la vil·la en època de l'imperi. La designació toponímica de Sant Hilari es correspon amb l'hagiònim del Sant a qui es consagrà l'ermita, el qual entronca amb el culte a Sant Hilari de Poitiers, que va ser introduït a Catalunya en època carolíngia.","coordenades":"41.5208200,1.9116100","utm_x":"409188","utm_y":"4597147","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73694-foto-08001-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73694-foto-08001-42-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Visigot|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"87|80","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73695","titol":"Caramelles d'Abrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-dabrera","bibliografia":"Informació oral: Maria Miró. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA(1973), Vol. 4, pp. 358-359. SOLER, Jordi (2001): Folklores Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A Abrera gairebé s'havia perdut la tradició de cantar caramelles, fins que fa 21 anys algunes persones del municipi, encapçalades per Maria Miró, van decidir revifar-les de manera continuada. L'any 1978 Mossèn Josep Puig va proposar a la Maria, que dirigí les Caramelles cada diumenge de Pasqua. Així doncs, a partir d'aquell any sempre han cantat nens d'entre 5 i 14 anys. L'any 1998, en la commemoració del 20è aniversari, van cantar molts excantaires i s'organitzà una exposició amb fotografies i objectes representatius. Una fita important és la participació de les Caramelles d'Abrera en les Trobades de Petits Caramellaires del Baix Llobregat que es celebren des del 1981 l'1 de maig de cada any. A Abrera se n'han fet dues, la de l'any 1983 i la de l'any 1993. Un altre acte essencial de les Caramelles d'Abrera és l'excursió d'un dia que organitza cada any arreu de Catalunya. Les Caramelles d'Abrera continuen estant dirigides per Maria Miró, qui opina que actualment passen per un moment baix, ja que falten petits cantaires. La Junta de les Caramelles està composta per vuit membres, antics cantaires que cada any s'encarreguen d'organitzar la Cantada de Diumenge de Pasqua, la de la Trobada de Petits Caramellaires del Baix Llobregat, i l'excursió.","codi_element":"08001-43","ubicacio":"Plaça de l'església - 08630 Abrera.","historia":"Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt tota adornada de cintes i garlandes, on l'homenatjat, en correspondència, hi deixa el seu donatiu; sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat 'la lloca'. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. El Cant més antic de les Caramelles han estat els Goigs del Roser o de les Botifarres. En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida. El costum de cantar caramelles s'esmenta per primera vegada al segle XVI. D'altra banda, el cant ha estat sempre acompanyat d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum revifant-lo. En aquest sentit va ser cabdal la tasca de Josep-Anselm Clavé, fundador dels Cors de Clavé l'any 1852.","coordenades":"41.5177100,1.9019000","utm_x":"408374","utm_y":"4596812","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73695-foto-08001-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73695-foto-08001-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73696","titol":"Escut del Virrei Amat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-virrei-amat","bibliografia":"

BARNADAS, Josep Mª; DURAN, Eulàlia (1970): 'Manuel d'Amat i de Junyent', Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 1, Barcelona, pp. 757-758. CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

A la façana sud de la casa de Can Vilalba, avui desapareguda, hi havia l'escut en pedra del virrei Amat, el qual va ser recuperat i dipositat a l'Arxiu Municipal quan la casa es va enderrocar per ruïna l'any 1982. A l'escut es poden apreciar: el braç, un sorgint d'un núvol i empunyant espasa sobre un mar agitat, escut heràldic dels Amat, i la torre o castell propi dels Castellbell. L'escut dels Junyent era un lleó rampant sense corona que, si ens fixem, ha estat substituït, afegint al seu lloc, a mode de correcció en pedra i posteriorment a la factura de l'escut, un lleó coronat. Aquest fet podria indicar que l'escut originari, el qual segurament devia estar col·locat en inici al castell de Voltrera, es reaprofità a la nova casa que Josep Amat i Junyent, senyor de Voltrera i marquès de Castellbell, va construir al peu del castell sota les indicacions del seu germà Manuel d'Amat i Junyent, virrei del Perú. El lleó sense corona dels Junyent es devia substituir pel lleó coronat quan Manuel d'Amat accedí virregnat del Perú.<\/p> ","codi_element":"08001-44","ubicacio":"Plaça Constitució, 1-08630 Abrera.","historia":"

Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, 1704-7?-Barcelona, 1782) pertanyia a una família nobiliària borbònica. Fill de Josep d'Amat i de Planella, primer marquès de Castellbell, i de Marianna de Junyent, filla del primer marquès de Castellmeià, va estudiar a València i a Barcelona. Es va apuntar a l'ordre militar de Sant Joan de Jerusalem i va viure durant set anys a Malta. Va participar en les campanyes d'Àfrica (1724-27), i en el regne de Nàpols a la batalla de Bitonto (1734). Després de viure a Barcelona i a Mallorca, va ser nomenat governador i president de l'Audiència de Xile (1755-61). El rei Carles III el va designar virrei del Perú i president de l'Audiència de Lima (1761-76). Durant el seu virregnat va modernitzar les defenses militars del Pacífic i va fundar el cos armat de la Mare de Déu de Montserrat. Va promoure l'exploració de l'illa de Pasqua (1770) i les tres expedicions de l'Águila (1772-5) a Tahití que van reanomenar com illa d'Amat. Des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera, per construir la casa de Can Vilalba sota el castell de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, de camí a Montserrat, féu una breu estada a Can Vilalba. La seva vida privada i, especialment, els afers amb la seva amant, l'actriu criolla Micaela Villegas coneguda com «la Perricholi», van inspirar a Pròsper de Merimée l'obra La Carrosse du Saint-Sacrement (1829), i a Jacques Offenbach l'òpera 'La Périchole' (1868). La tradició diu que les obres d'infrastructura que va encarregar a Lima les va fer per complaure la seva amant. El fill que van tenir, Manuel d'Amat i Villegas, més tard firmaria amb el general San Martín l'emancipació de les colònies d'Espanya. De tornada a Barcelona va fer construir un palau a la Rambla, avui anomenat Palau de la Virreina, i una torre d'estiueig a Gràcia que no s'ha conservat. El palau, d'estil rococó, va ser construït per Josep Ausich i els escultors Carles Grau i Francesc Serra. El 1779 es va casar amb Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, coneguda popularment com «la virreina». A la mort de Manuel d'Amat, la seva esposa va continuar vivint al palau i li va quedar el seu malnom. L'escriptor Rafael d'Amat de Cortada i de Senjust, baró de Maldà, conegut per la seva obra 'Calaix de sastre', era nebot seu.<\/p> ","coordenades":"41.5164100,1.9018000","utm_x":"408364","utm_y":"4596668","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73696-foto-08001-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73696-foto-08001-44-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["11"]},{"id":"73697","titol":"Cementiri vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-vell","bibliografia":"PONS, Carles (1988): Centenari del Cementiri d'Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructura de planta rectangular amb mur de tanca de maçoneria, arrebossat i enlluït. Està distribuït en nínxols i hi ha una petita capella d'estil neogòtic.També hi trobem una làpida que recorda l'afusellament, en aquest indret, d'una sèrie de persones d'Olesa de Montserrat durant la Guerra Civil.","codi_element":"08001-45","ubicacio":"Passeig de l'església - 08630 Abrera.","historia":"La història del cementiri arrenca l'any 1887, quan el rector Mossèn Pau Boloix pensà en construir-ne un de nou donat que l'antic cementiri adossat a l'església de Sant Pere era massa petit. Una vegada obtingué el vist-i-plau del bisbat de Barcelona, Mossèn Pau encetà un seguit de gestions per aconseguir els terrenys que li oferia en permuta Pere Sucarrats. Mitjançant l'Acta de l'Ajuntament d'Abrera del dia 26 de gener de 1888, es concedí el permís municipal per començar la seva construcció. Presidí la sessió l'alcalde Miquel Sucarrats i assistiren Consellers i la Junta Municipal de Sanitat; a proposta del rector, escolliren la vinya de Cal Barnet, propietat de Pere Sucarrats, per l'emplaçament del nou cementiri, ja que reunia totes les condicions marcades per la llei i el B.O. del 19 de maig de 1882 (els cementiris han de ser traslladats a les afores dels nuclis de població per raons sanitàries). El dia 2 de febrer de 1888 es fan públiques les condicions pel constructor i es constitueix la junta que portarà la gestió de les obres, presidida per Mossèn Pau. El dia 12 de febrer es van fer públiques les ofertes presentades pels mestres d'obra d'Esparreguera: D. Pablo Mas, que l'ofertà a deu pessetes i vint-i-cinc cèntims la cana; D. Jaime Sanmartí oferí nou pessetes i setanta-cinc cèntims; i Antonio Puig que es va retirar per ser la seva oferta la més elevada de totes. La construcció va ser adjudicada a Jaume Sanmartí. Per finançar el nou cementiri es formà una llista de contribuents i Mossèn Pau va prometre a tots els qui col·laboressin que els absoldria del pagament dels drets d'obra als que després volguessin tenir un nínxol. Composaven la llista 98 persones del poble. El 15 de maig de 1888 es beneí el nou cementiri concurrent en processó tot el poble amb assistència de les autoritats civils i tots els rectors veïns. L'últim enterrament a aquest cementiri tingué lloc l'any 1987.","coordenades":"41.5195300,1.9042600","utm_x":"408573","utm_y":"4597012","any":"1888","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73697-foto-08001-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73697-foto-08001-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73697-foto-08001-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73698","titol":"Ajuntament vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ajuntament-vell-3","bibliografia":"

'Ajuntament vell', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'element històric és la façana de l'edifici, rematat per quatre estructures que recorden merlets, però la seva forma és semblant a les dels capitells lotiformes. A la part central hi ha un petit frontó amb un òcul cec amb la data de 1918. La façana està arrebossada; a la part baixa hi ha un sòcol de lloses de pedra. Les obertures són molt allargades, donant major sensació de verticalitat al conjunt i estant emmarcades per una motllura plana. Lany 2018 es van acabar les obres de reforma integral de l'edifici, que van suposar enderrocar tota l'estructura i construcció interna, conservant la façana històrica, que va ser rehabilitada. Es va procedir a l'aixecament d'una nova estructura metàl·lica per crear e<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>spais més amplis i accés per a persones amb mobilitat reduïda, noves instal·lacions de climatització, electricitat, il·luminació, ventilació i comunicacions. Actualment és la seu de l'Àrea d'Atenció a les Persones i Serveis Socials de l'Ajuntament d'Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-46","ubicacio":"Carrer Major, 3 - 08630 Abrera.","historia":"

Va ser construït l'any 1918 com a Casa de la Vila, funció que va mantenir fins a la inauguració del nou edifici, el 1991. L'edifici original era de pedra i s'estructurava en planta baixa, pis i golfes. L'edifici va ser objecte d'una reforma integral els anys 2017-2018.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5159800,1.9024600","utm_x":"408418","utm_y":"4596620","any":"1918","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73698-foto-08001-46-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-25 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73699","titol":"Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-17","bibliografia":"MARTÍNEZ, Lluís (1990): 'Una calçada romana al carrer Major?', dins del Butlletí Municipal d'Informació n. 18. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 3. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.","centuria":"XV-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El seu traçat arrenca a la Plaça de la Creu, on està situada la Creu de Terme, fins a la confluència amb el carrer Lluís Companys. És el carrer més antic d'Abrera, i en ell trobem edificis emblemàtics de la història del municipi de totes les èpoques: des de la mateixa Creu de Terme (segles XV-XVI), Cal Barnet (una de les cases més antigues del carrer ja mencionada a la documentació al segle XVI), Cal Xafre, Cal Sanmartí (d'estil modernista), l'Antic Ajuntament (1918), etc. L'any 1990, arran d'unes obres que va realitzar Telefònica al carrer Major, van quedar al descobert dos antics paviments de morter de calç i còdols petits de riu. L'historiador local Lluís Martínez es preguntava al Butlletí Municipal si s'hagués pogut tractar dels paviments d'una antiga calçada romana o del camí ral. Encara avui dia se'n desconeix la resposta.","codi_element":"08001-47","ubicacio":"Carrer Major - 08630 Abrera.","historia":"Abrera va començar a formar-se com a nucli de població en els segles XI-XII amb la construcció de l'església romànica de Sant Pere, la qual aviat va ser envoltada per algunes cases agrupades al peu del camí a Montserrat, formant una sagrera a l'indret on avui dia es troben el Passeig de l'Església i l'Avinguda de la Generalitat. Cap als segles XV-XVI es va formar el carrer Major al llarg del Camí Ral de Barcelona a Lleida i Saragossa. A la documentació de l'època a aquesta via se l'anomenava 'el carrer' perquè no n'hi havia cap més.","coordenades":"41.5156200,1.9024200","utm_x":"408414","utm_y":"4596580","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73699-foto-08001-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73699-foto-08001-47-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73700","titol":"Font de Mas Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-mas-valls","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"Molt coberta de vegetació.","descripcio":"Font situada en una mina profunda que resta inundada per una petita represa que tapa la sortida d'aigua. Té l'aparença d'una bassa d'una certa fondària, tot i que es fa difícil apreciar les seves característiques constructives, donat que està coberta quasi en la seva totalitat per la vegetació.. Està envoltada d'una plataneda situada entre una zona d'alzinar i màquia.","codi_element":"08001-48","ubicacio":"Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5142600,1.9432000","utm_x":"411815","utm_y":"4596386","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73700-foto-08001-48-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73701","titol":"Antic pont sobre la riera Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-pont-sobre-la-riera-magarola","bibliografia":"MARISTANY, Manuel (1998): Els ponts de pedra de Catalunya. Editorial 92, Barcelona, pp. 38-39.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran pont de cinc arcs i uns 20 m d'alçada, construït amb pedra, maó i argamassa i per sobre del qual l'abans carretera N-II i ara Autovia A2 franqueja el desnivell de la riera Magarola.","codi_element":"08001-49","ubicacio":"A2 Barcelona- Lleida - 08630 Abrera.","historia":"Fou construït l'any 1887 i es portà a terme per millorar el tram que uneix Abrera amb Esparreguera passant pel barri del Rebato. Fou restaurat l'any 1943. La forma cantelluda dels ponts medievals va començar a canviar des que les teories de Perronet, enginyer a les ordres del rei Lluís XIV de França, es van imposar a tota Europa, provocant l'evolució dels ponts cap a formes més allargades i rebaixades. A Espanya, una reial ordenança de Carles III va imposar obligatòriament la calçada horitzontal per facilitar el pas de les diligències i els carruatges del nou servei de Correus (que mai haurien pogut escalar un pont amb llom d'ase com els medievals). El 1799 es crea el Cos d'Enginyers i Camins del Regne i es dicten normes uniformes que han de regir la construcció de ponts, els quals cada vegada són més semblants. El 1849 s'estableix el Pla General de Carreteres del Principat de Catalunya, carreteres que substituiran els vells camins reials.","coordenades":"41.5241300,1.8841000","utm_x":"406898","utm_y":"4597544","any":"1887","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73701-foto-08001-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73701-foto-08001-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73702","titol":"Feixes i marges de pedra seca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/feixes-i-marges-de-pedra-seca","bibliografia":"ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. GALLARDO, David (2003): 'Feixes i barraques: el llegat cultural que se'ns fa invisible', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.157-162.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Resseguint el territori del municipi, sobretot a les zones de les Carpes, la serra d'en Ribes i als camps de Sant Ermengol, s'identifiquen, al mig d'un paisatge engolit pels matolls i els boscos de pins, amb algun brot de vinya borda isolat, restes de feixes i marges que denoten l'antiga vinculació de la pràctica totalitat del paisatge abrerenc amb el conreu de la vinya. Són encara abundants al terme, tot i que quasi invisibles, les parets de pedra seca que aguanten la terra i convertiren vessants costeruts de muntanya en marges conreables en l'època de màxima expansió del conreu vitícola, als segles XVIII-XIX. Ara, molts dels bancals i feixes ja no es conreen, i el bosc no dóna treva en la reconquesta del terreny. Trobem gran varietat de marges: cantoners, corbats, atalussats, rectes, etc.; segons la col·locació de les pedres. A la serra d'en Ribes, per exemple, hem trobat algun marge que, fins i tot, incorporava, un pujador o saltador per facilitar l'accés d'una feixa a l'altra.","codi_element":"08001-50","ubicacio":"Camí del Suro a Les Carpes - 08630 Abrera.","historia":"Les construccions de pedra seca es fan muntant pedra sobre pedra, sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Aquestes tècniques constructives són d'origen ancestral i s'han transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu, però, de construcció de feixes i marges a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya,deguda al creixement demogràfic al segle XVIII. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres. Bastir-ne una no era tan senzill com pot semblar a primera vista. Primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on cabien quatre o cinc pedres i es transportava fins al lloc de la construcció. Els constructors eren coneguts popularment com a margers, margeters o marjaires. En èpoques de poca pressió demogràfica només es cultivaven les terres més fèrtils situades a les planes. Quan va créixer la població, a partir d'època medieval, es començaren els treballs per augmentar la superfície conreable, guanyant terreny a boscos i zones marginals situades a les estribacions muntanyoses de complicada orografia. Després de despedregar el terreny s'obrien rases allargades, anivellades horitzontalment, on es col·locaven pedres grosses (els peus o repeus) que sobresortien de les rases i que feien la funció de fonaments. Al damunt d'aquests repeus s'aixecaven les parets o marges, lleugerament atalussades cap a l'interior i que eren el suport de la feixa. L'alçada del marge i l'amplitud de la feixa són inversament proporcionals a la inclinació del terreny. En aquest sentit, els marges i les feixes són un veritable tractat de construcció, ja que s'adapten perfectament a la topografia del terreny i es disposen en ziga-zaga per tal d'evitar al màxim l'erosió de la terra i permetre canalitzar l'aigua de la pluja fins als barrancs.","coordenades":"41.5080300,1.9312700","utm_x":"410811","utm_y":"4595707","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73702-foto-08001-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73702-foto-08001-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73702-foto-08001-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73703","titol":"Can Morral del Riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-morral-del-riu","bibliografia":"

'Can Morral del Riu', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p>

LLOVERAS & SOLER (2006): “Projecte de rehabilitació de la masia de Can Morral d’Abrera com a equipament públic. Ajuntament d’Abrera”. Projecte bàsic i d’execució. Terrassa. Inèdit <\/span><\/span><\/span><\/p>

VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El projecte de rehabilitació es va plantejar en diferents fases, de les quals la segona ja ha estat executada.","descripcio":"

El volum principal de la masia s’aixeca amb planta baixa, un pis i un espai sota coberta, amb coberta de teula àrab a dues aigües orientades a nord i a sud.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquest volum s’estructura a partir del cos central on hi ha la porta principal amb l’arc de mig punt en planta baixa i un balcó en el primer pis. Aquest cos està orientat 45º respecte la directriu nord\/sud, de manera que la façana de migdia s’orienta en realitat a SE. El portal està molt transformat tot i que les seves mides i l’arc de mig punt expliquen els seus vestigis primigenis. El balcó es situa en la posició tipològica que l’hi correspon, però les seves dimensions i aparença es clarament de la segona meitat del segle XX. En el tram central del cos central hi ha l’ull de l’escala, un espai vertical ampli on s’hi ubica una escala construïda per trams de volta catalana. L’escala presenta la tipologia propia d’un gran casal. En general tota la masia està pavimentada amb mosaic hidràulic, el qual presenta un bon estat de <\/span><\/span><\/span><\/span>conservació en les estances principals que s’obren a la façana de migdia. Al volum central de la masia s’hi van afegir dos volums laterals annexes, un a ponent i un altre a llevant.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les seves característiques constructives situen la seva construcció a mitjan del segle XX. <\/span><\/span><\/span><\/span>El volum de ponent de la masia és de planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab a dues aigües orientades a nord i a sud. La façana de ponent d’aquest volum es potser la més significativa amb un frontó amb la característica forma de doble arc d’inflexió, malgrat la seva desordenada distribució de finestres i de l’escala que en el seu moment accedia al primer pis.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El volum de llevant de la masia consisteix en un paral·lelepípede de planta baixa i coberta plana. El paviment es situa a -1.00 m. per sota el nivell de la planta baixa de la masia central, amb un accés independent des del pati. El mur de la façana nord queda més de 3 metres soterrada respecte el terreny exterior. El mur de llevant es situa just ja comença el penya-segat que baixa cap el riu. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En el interior del recinte tancat de la masia existeixen tres patis.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En la banda de ponent del recinte seguint la tanca exterior existeix un cos longitudinal, construït amb murs de maçoneria de 45 cms de gruix i amb coberta de teula àrab amb una sola pendent. En aquest edifici s’hi van ubicar en la darrera època unes grans cambres frigorífiques. Tot fa pensar però que en aquest espai originàriament s’hi van ubicar els cellers de la masia. En l’extrem nord d’aquesta ala existeix l’estança annexa de les premses (probablement d’oli), on encara es conserva part del sistema d’abocament, premsat i canalització. Aquesta estança es configura en un doble espai, amb un altell superior accessible des de l’esplanada exterior situada en l’extrem nord\/oest del recinte. Des d’aquesta part alta probablement es descarregava i abocava la collita dels camps. Des del pati interior de la masia s’accedeix a la sala de les premses, baixant un tram d’escales que salven el desnivell existent.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En l’angle nord del volum de les premses hi ha un petit recinte que havia estat un corral, amb un passadís central i dos recintes a banda on s’hi guardava el bestiar. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En la banda nord del recinte seguint la tanca exterior existeix un cos longitudinal, construït amb parets de maó massís, encavallades metàl·liques i coberta de teula àrab a dues aigües. En aquest edifici s’hi varen habilitar en el seu moment les estances i els serveis dels treballadors de la masia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els annexes de al masia es completen amb un de magatzems amb un edifici molt simple i amb una altra ala a l’est de petits corrals.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","codi_element":"08001-51","ubicacio":"Travessera de Can Morral - 08630 Abrera.","historia":"

La masia es va implantar històricament en la cornisa que delimita la plana amb el riu Llobregat, en el límit dels camps de conreu i els penya-segats boscosos que baixen cap a la vall fluvial inferior. L’antiga finca rural explotava una amplia extensió de camps de conreu de secà situats a la part alta de la plana i també els conreus de regadiu propis de la vall inferior del riu.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El conjunt edificat de la masia s’ha anat configurant als llarg del temps, amb processos de progressiva expansió i creixement adaptat a les diferents conjuntures funcionals que l’activitat rural marcava. El nucli de la masia es l’habitatge, l’edifici principal al voltant del qual es van anar generant les altres edificacions annexes. L’habitatge en si va tenir el seu propi procés de creixement al llarg dels anys, de manera que la situació actual és el resultat d’una suma de cossos afegits al nucli inicial de la masia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Desconeixem la data de fundació de la masia, e<\/span><\/span><\/span><\/span>l Baró de Maldà, a la seva obra 'Calaix de sastre', escrita a la segona meitat del segle XVIII, la menciona com la casa 'd'en Murral'; però en tot cas podem donar per segur que la porta del cos central marca el vestigi que podem considerar com a més antic. Ortogonalment a aquest cos central hi van anar creixent els cossos paral·lels i els posterior. La resta d’edificis independents es van anar situant orgànicament al voltant de la masia habitada, a una certa distància d’aquesta i, a falta de testimonis documentals escrits, la seva època i història s’haurà de intuir a partir de la seva tipologia edificatòria i del seu programa funcional.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La masia i una part dels edificis annexes estan tancats al interior d’un gran recinte amb portal, mentre que els darrers creixements es situen fora del tancat en l’esplanada nord. Els recintes “emmurallats” en les masies son relativament habituals, en molts cassos sorgits quan la masia rural en el segle XIX va esdevenir un recinte productiu preindustrial. Hi han dos portals d’entrada al recinte: El portal principal està situat en la cantonada sud del tancat encarat a l’antic camí del poble, entrant directament al jardí davanter de la façana principal de la masia. També existeix un segon portal en la tanca nord obert a l’esplanada dels camps d’ametllers, connectant amb els patis de servei posteriors de la masia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’Ajuntament d’Abrera va adquirir l’any 2001 la finca rústica de Can Morral del Riu per donació gratuïta en el marc d’una modificació del planejament urbanístic que va permetre edificar 111 habitatges unifamiliars a Sant Hilari Nord. La finca municipal comprèn diversos àmbits: la masia, destinada a equipaments públics, el bosc, zona verda urbana del nou barri, tots els terrenys agrícoles fins al riu Llobregat, que es van integrar a la nova ZEPA, i és on es situen actualment els horts socials.<\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 2006 es va fer un projecte integral de rehabilitació del qual l’any 2009-2010 es va executar una primera fase. La segona fase es va executar l’any 2015<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5256400,1.9086000","utm_x":"408944","utm_y":"4597686","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73703-20160229122347.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73703-20160229122806.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73703-20171218100245.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-19 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73704","titol":"Col·lecció agropecuària de Can Morral del riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-agropecuaria-de-can-morral-del-riu","bibliografia":"PLANS, Jaume (2003): 'Vocabulari a l'entorn de la vinya a la comarca del Bages al segle XVIII', dins de les actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp. 255-265. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp.85-89.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Excepte la màquina de pelar ametlles que ha estat restaurada recentment, els altres dos elements estan molt rovellats i han perdut alguns dels seus components.","descripcio":"A la masia de Can Morral del Riu, actualment en procés de rehabilitació, s'han recuperat una màquina per pelar ametlles, una sínia, actualment desmantellada i dipositada als magatzems de l'Ajuntament, i una premsa de vi. Tots tres elements eren part important en les tècniques agropecuàries utilitzades durant el segle XIX i part del XX a les grans propietats rurals com Can Morral del Riu. La sínia era una màquina emprada per elevar l'aigua de pous poc profunds, que consistia en una roda horitzontal, accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou. La màquina de pelar és un enginy on s'abocaven les ametlles sense pelar i, fent rodar una manivela, sortien sense closca. Pel que fa a la premsa, es feia servir per aixafar la brisa (residu sòlid que queda del raïm després d'haver-se trepitjat i premsat, compost de rapa, pallofa, polpa i pinyol) i treure-li el vi. Normalment, una premsa està composta de cargol, nou, merlets, guia, cuixa, arreus, cogreny i gàbia o tanques.","codi_element":"08001-52","ubicacio":"Travessera de Can Morral - 08630 Abrera.","historia":"Abrera ha estat, tradicionalment, fins als anys seixanta del segle XX, un poble agrícola. L'any 1860 s'inicià el període de substitució del cep francès, atacat per la fil·loxera, pel cep americà. Aquesta renaixença agrícola anà decreixent cap a l'any 1930 fins que va arribar la Guerra Civil i la postguerra. Llavors es van començar a estendre els camps de regadiu i es plantaren arbres fruiters. A Can Morral, per exemple, es plantaren hectàrees d'ametllers, que encara avui dia, donen bellesa i caràcter paisatgístic a la zona.","coordenades":"41.5256400,1.9086000","utm_x":"408944","utm_y":"4597686","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73704-foto-08001-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73704-foto-08001-52-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73705","titol":"Fons fotogràfic municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-fotografic-municipal-6","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"L'estat de conservació general és bo. Els materials estan conservats en capses de conservació permanent, en àlbums i\/o sobres de paper.","descripcio":"

Conjunt de més de 4841 fotografies<\/span><\/span><\/span> de diversa procedència, 3991 en suport de positius i 815 en negatius. <\/span><\/span><\/span>La cronologia del fons abasta des de l’any 1889 a 2008. El volum és de , <\/span><\/span><\/span>Està organitzat segons temàtica i respectant l'ordre originari d’ingrés (cultura i festes, societat, urbanisme, actes protocolaris, educació, etc). Són fotografies que s’han anat agregant a la col·lecció amb el pas del temps. procedents de particulars. P<\/span><\/span><\/span>art d’aquests materials són reproduccions d’originals cedits pels veïns d’Abrera (bàsicament es tracta de retrats familiars, imatges del poble, dels camps de vinya, festes religioses, etc). Les imatges estan digitalitzades.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-53","ubicacio":"Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera.","historia":"

L’any 2016 es va fer una primera descripció a nivell d’unitat documental simple, a<\/span>mb un Pla d'Ocupació Local. Les fotografies es van digitalitzar l'any 2017.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5256400,1.9086000","utm_x":"408944","utm_y":"4597686","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73705-foto-08001-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73705-foto-08001-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-25 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"Es desconeixen la procedència i el sistema d’organització original, perquè no es disposa de documentació administrativa que acrediti el seu ingrés.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73706","titol":"Can Pous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pous-0","bibliografia":"VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana sud, hi ha un rellotge de sol rectangular pintat, de tipus vertical i amb les línies horàries i les xifres esborrades. A la planta baixa es conserva en un petit quartet amb un accés en forma de túnel, excavat artificialment cap a una fresquera subterrània.","codi_element":"08001-54","ubicacio":"Camí de Can Pous - 08630 Abrera.","historia":"Aquesta masia era coneguda des del segle XVII com el mas del Puig de l'Aigua, pel nom del seu propietari. Surt mencionada, però, al capbreu de Mencia de Requesens, l'any 1613, on es diu que en Joan Puig de l'Aigua i la seva mare Antigha Margarit del Pont, de Castellbisbal, confessaven un mas dit 'Mas de les Hilles Subiranes'. Ja al segle XIX, els Vilaclara, oriünds de Terrassa, van passar a ser-ne els propietaris.","coordenades":"41.5085700,1.9120600","utm_x":"409209","utm_y":"4595787","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73706-foto-08001-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73706-foto-08001-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73706-foto-08001-54-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73707","titol":"Can Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-torres-5","bibliografia":"'Can Torres', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular composta per diferents cossos. L'estructura principal consta de planta baixa i dos pisos i té coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de maçoneria i tàpia. Al pis superior, mirant cap a ponent, hi ha una galeria d'arcades de mig punt.","codi_element":"08001-55","ubicacio":"Carrer de Can Torres - 08630 Abrera.","historia":"L'any 1626 és esmentada al capbreu de Josep Despalau de Relat. Surt també mencionada l'any 1751 al capbreu del Marquès de Vilafranca. Salvador Torras, d'Abrera, confessava la 'domum vocata la Casa den Torras', també dita la Masoveria.","coordenades":"41.5062900,1.9245100","utm_x":"410245","utm_y":"4595521","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73707-foto-08001-55-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73708","titol":"Maset de Can Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/maset-de-can-torres","bibliografia":"VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és en forma d'arc de mig punt adovellat. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.","codi_element":"08001-56","ubicacio":"Camí del Suro - 08630 Abrera.","historia":"Podria haver estat una masoveria depenent de Can Torres, la qual ja es menciona als capbreus del segle XVII.","coordenades":"41.5104900,1.9348600","utm_x":"411114","utm_y":"4595976","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73708-foto-08001-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73708-foto-08001-56-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73709","titol":"Mas d'en Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-den-ribes","bibliografia":"

VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Masia encimbellada dalt d'un turó, de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb argamassa. Té dues plantes: baixa i pis. Cada cantonada està reforçada per dos grans contraforts.<\/p> ","codi_element":"08001-57","ubicacio":"Camí de la Serra d'en Ribes - 08630 Abrera.","historia":"

La referència documental més antiga que es coneix és de mitjans del segle XV, la informació d'uns capítols matrimonials que es conserven a l'Arxiu Municipal d'Olesa de Montserrat apunten que era propietari Pere Alost casat amb Laurença i que la seva filla Joana es va casar amb Barthomeu Riba l'any 1478. En aquest moment va canviar el nom de mas Alost per mas Ribas. Posteriorment, al <\/span><\/span>capbreu del Marquès de Vilafranca (1751), on es anomenada com 'mansum d'en Riba'. <\/p> ","coordenades":"41.5289200,1.9319100","utm_x":"410893","utm_y":"4598026","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73709-foto-08001-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73709-foto-08001-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73709-foto-08001-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-04-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"73710","titol":"Ca la Cilia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-cilia","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia encimbellada en un turó, de planta rectangular, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). El portal està format per un arc de mig punt adovellat. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. Encara conserva tines de planta quadrada revestides amb cairons per trepitjar el raïm.","codi_element":"08001-58","ubicacio":"Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera.","historia":"No es coneix, fins ara, cap referència documental.","coordenades":"41.5084100,1.9272200","utm_x":"410474","utm_y":"4595753","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73710-foto-08001-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73710-foto-08001-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73710-foto-08001-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73711","titol":"Zona natural de Can Morral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-natural-de-can-morral","bibliografia":"

BREA, Grup d'Opinió i Recerca (2000): Proposta a l'Ajuntament d'Abrera sobre la creació d'un parc temàtic dedicat al patrimoni natural, històric i paisatgístic d'Abrera a la zona de Can Morral. Inèdit. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. http:\/\/mediambient.gencat.net\/cat\/el_medi\/espais_naturals\/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La zona de Can Morral està situada entre la línia dels Ferrocarrils Catalans, la urbanització de Sant Hilari i el riu Llobregat. Es tracta d'una propietat municipal formada a partir de l'adquisició per part de l'Ajuntament de les finques privades de Can Morral del Riu i de Sant Hilari. És molt peculiar des del punt de vista paisatgístic, històric i natural. Part d'aquesta propietat està formada per un bosc de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc aclarit dominat per alzines (Quercus ilex). Al costat d'aquest antic bosc plantat, hi ha zona natural d'especial interès paisatgístic i natural formada per una llarga franja de boscos autòctons consolidats, on abunden els roures (Quercus cerrioides), les alzines (Quercus ilex) i els pollancres (Populus spp.) de grans dimensions. Més a prop del riu Llobregat es troben zones cobertes per boscos de ribera i prats herbacis molt variats. En conjunt, donada la seva varietat i rellevància ecològica i el bon estat de preservació dels ecosistemes que s'hi troben, aquesta és probablement una de les zones naturals més importants que queden als voltants del poble. Hi ha comunitats faunístiques molt representatives dels espais naturals del Baix Llobregat: nombroses espècies d'aus residents, com el picot verd (Picus viridis), l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) o el bernat pescaire (Ardea cinerea). A la zona vora del riu fins i tot s'han observat exemplars migrants de cigonya negra (Ciconia nigra), una espècie amb contingents poblacionals força escassos a Catalunya.<\/p> ","codi_element":"08001-59","ubicacio":"Travessera de Can Morral - 08630 Abrera.","historia":"

La proposta de recuperació de la zona de Can Morral sorgí del grup de recerques local BREA, el qual presentà un projecte d'habilitació a la zona d'un parc temàtic natural, històric i paisatgístic. El procés culminà amb la inclusió de Can Morral a la Xarxa Natura 2000 i a la Zona d'Especial Protecció per a les Aus del Llobregat l'any 2006.<\/p> ","coordenades":"41.5275800,1.9091300","utm_x":"408991","utm_y":"4597901","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73711-foto-08001-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73711-foto-08001-59-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73711-foto-08001-59-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2020-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785|1786","rel_comarca":["11"]},{"id":"73712","titol":"Espai Natural Protegit, ZEPA i LIC del Riu Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-protegit-zepa-i-lic-del-riu-llobregat","bibliografia":"

Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. <\/p>

CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <\/span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/span><\/em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARTÍN , Marc (2011)<\/span><\/span><\/span><\/span>. “Caracterització i conservació d’una població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa<\/em>) a l’EIN riu Llobregat al terme municipal d’Abrera”. E<\/span><\/span><\/span><\/span>studi finançat pel Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, i per l’Ajuntament d’Abrera. https:\/\/www.recercat.cat\/handle\/2072\/117487?show=full<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la vora del riu Llobregat pateix una important ruderalització provocada, sobretot, per la sobrepastura, que està impedint que es desenvolupi el seu potencial per millorar la biodiversitat, especialment quant a la flora. En aquest àmbit de ribera s’hi han fet troballes d’espècies d’orquídies molt interesants, com Ophris apifera o Serapias vomeracea, i, per tant, seria molt convenient reduir aquesta excessiva pressió de pastura.","descripcio":"

L’Espai Natural del Riu Llobregat comprèn el tram fluvial d’aquest riu en el seu decurs pels municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Abrera. Les 133,04 ha d’Abrera representen el 50,44 % de superfície de tot l’Espai Natural Protegit, i és que la <\/span>xarxa hidrogràfica del municipi es troba vertebrada pel riu Llobregat, que el travessa en sentit NO-SE. Dins del terme mu­nicipal desemboquen al Llobregat, per la dreta, la riera de la Magarola i els torrents Gran d’Abrera i de Can Noguera, i, per l’esquerra, la riera del Morral del Molí i nombrosos barrancs que neixen a la serra de Ribes. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Cal assenyalar una petita taca de bosc de ribera inventariada en aquest Mapa de Patrimoni amb la denominació de po­llancreda de la riba esquerra del Llobregat. Aquesta taca de bosc de ribera ocupa una extensió d’unes 2,1 ha, seguint la riba lineal, i té funcions de regulació de les inundacions i de refugi de fauna. En aquest sentit hem de destacar entre les espècies aquàtiques pròpies dels ambients fluvials la tortuga de rierol (Mauremys leprosa<\/em>), de la qual, segons estudis re­cents (MARTÍN, 2011), n’hi ha una important població en el tram abre­renc del riu Llobregat .<\/span><\/span><\/span><\/p>

La riba del riu Llobregat ocupada pel bosc de ribera té rodals en els quals també hi trobem grans exemplars de carolina (Populus deltoides<\/em>) i pollancre del Canadà (Populus canaden­sis<\/em>), probablement originaris de plantacions. Aquests rodals plantats es barregen amb arbres autòctons com ara saücs (Sambucus nigra<\/em>), freixes (Fraxinus angustifolia<\/em>), i oms (Ul­mus minor<\/em>). En alguns punts del riu, al bosc de ribera des­punten també exemplars remarcables de salzes (Salix alba<\/em>) i tamarius (Tamarix gallica<\/em>). Precisament, alguns dels tama­rigars de la vora del Llobregat també formen part d’aquest Mapa del Patrimoni Cultural. Els tamarius situats a la riba dreta del riu Llobregat i a les illes fluvials ocupen una superfície indeterminada, però sempre inferior a 0,3 ha. Presenten l’interès de ser una espècie originària de zones estèpiques adaptada a sòls salabrosos, per la qual cosa es suposa que la seva destacada presència es troba vinculada al relativament alt contingut de sals del riu Llobregat. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Els arbres de ribera més grans són un excel·lent dormidor d’aus aquàtiques, en especial del corb marí gros (Phalacroco­rax carbo) i alhora serveixen de llocs de nidificació d’algunes aus excepcionals, com per exemple el teixidor (Remiz pendu­linus), l’oriol (Oriolus oriolus) i els picots garsers gran i petit (Dendrocopus major i Dendrocopus minor). Així mateix, els rapinyaires utilitzen aquests punts com a llocs de vigilància i també els bernats pescaires els usen per descansar, sobretot els mesos d’hivern. <\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

Cal recordar que aquest tram del riu Llobregat s’ubica dins d’un espai natural inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural i forma part de la xarxa Natura 2000 anomenat Montserrat- Roques Blanques-riu Llobregat (Codi ES5110012) designat com a Zona especial de Protecció de les Aus (ZEPA) i com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) publicat al DOGC número 4735 de data 6 d’octubre de 2006. Aquesta ZEPA destaca per la presència de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) que baixa a aquestes planes procedent de Montserrat com el també el falcó (Falco peregrinus). Altres espècies de la zona remarcables són el duc (Bubo bubo), el blauet (Alcedo atthis), i s’hi observen espècies de gran interès com ara l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) i el xoriguer (Falco tinunculus). <\/span><\/span><\/span><\/p>

Així mateix, l’àrea del riu Llobregat d’Abrera es caracteritza per la presència de poblacions de jonqueres i herbassars graminoides humits, rouredes ibèriques, herbassars higròfils de marges i vorades amb llots, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-60","ubicacio":"Riu Llobregat - 08630 Abrera.","historia":"

La primera norma europea per a la conservació i protecció de les aus (Directiva Aus 79\/409\/CEE) va ser aprovada l'any 1979 pels estats membres de la Unió Europea, tot reclamant la necessitat de conservar i gestionar de manera adequada les poblacions d'aus silvestres. Aquesta Directiva Aus va establir una xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per a salvaguardar les 175 espècies d'aus més amenaçades a Europa i, especialment per a les aus migratòries. Per tal de poder ser designat com a ZEPA, un determinat lloc ha d'albergar un nombre mínim d'aus que li atorgui importància internacional per a la seva conservació. Aquests espais o ZEPA estan, a més, integrats a la Xarxa Natura 2000, que engloba espais naturals protegits europeus. La Directiva Hàbitats aprovada l'any 1992 per tots els estats de la Unió Europea, crea la Xarxa Natura 2000 amb l'objectiu de conservar aquests hàbitats i espècies d'interès comunitari.<\/p>

L’Espai Natural Protegit del Riu Llobregat va ser incorporat al PEIN pel Decret 328\/1992, pel qual es va aprovar el PEIN. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC el 1997 i com a ZEPA el 2005; posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del Govern 112\/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735, de 6-10-2006).<\/span><\/span><\/span><\/p>

En l’ortofoto de 1956, la vora del riu Llobregat estava ocupada per importants franges de se­diments, especialment, davant de Sant Hilari i de La Vaqueria-can Socarrats, així com davant de can Bros Vell. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5282100,1.9126700","utm_x":"409287","utm_y":"4597967","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73712-foto-08001-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73712-foto-08001-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"Segons Castell, Margall i Miralles (2016), l’entorn del Llobregat al seu pas per Abrera està considerat una zona privilegiada, ja que s’hi localitza una gran biodiversitat d’espècies per la confluència de diferents hàbitats com el bosc de ribera o els prats amb ramats. A més, l’esmentada protecció per una figura legal de rang europeu obliga a vetllar perquè mantingui el millor grau de conservació possible.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["11"]},{"id":"73713","titol":"Torrent Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-gran","bibliografia":"

CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p>

PÉREZ, David; i NUALART<\/span>,<\/span><\/span><\/span>Neus (2007):<\/span> “<\/span><\/span><\/span>Flora i vegetació d’interès del torrent Gran d’Abrera (Baix Llobregat, Ca­talunya)”. Revista Atzavara, <\/em>15. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. Mataró, 2007.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Tríptic explicatiu editat per la Regidoria de Medi Ambient, sota el títol 'Torrent Gran d'Abrera'.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d’un torrent que travessa d’oest a est el terme mu­nicipal fins a desembocar al riu Llobregat. Un torrent que s’ha obert camí excavant els materials miocènics en la seva cap­çalera, els quals són substituïts per les graves, sorres i llims del Pleistocè superior i l’Holocè quan entra en la cubeta del riu Llobregat. Com tots els torrents mediterranis té un règim hídric de caràcter estacional i lligat a la pluviositat. Tanmateix, pel tipus de morfologia, el torrent queda força enclotat, fet que ha facilitat que s’hi creï un microclima particular que és el que ha permès que hi sobrevisqui una interessant flora i vegetació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La vegetació i la flora són molt variables; al fons del torrent hi creixen diferents espècies de pollancres (Populus alba, P. nigra) i salzes (Salix spp.), mentre que als marges superiors es troben pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), intercalats amb alzines (Quercus ilex) i roures joves (Quercus cerrioides). <\/span><\/span><\/span><\/p>

El treball dels botànics Pérez i Nualart (2007), el torrent Gran d’Abrera destaca per la presència d’un seguit d’espècies i comunitats de dis­tribució eurosiberiana. En l’esmentat estudi van descriure 11 taxons botànics, alguns d’ells poc comuns en les contrades mediterrànies. Entre les espècies identificades cal destacar la presència del creixenet de verneda (Cardamine impatiens<\/em>), una espècie no detectada fins ara al Baix Llobregat i que es correspon amb la població més meridional de Catalunya i una de les més meridionals de la península ibèrica. Una espè­cie que, a més, també es troba a una altitud poc habitual, ja que en les localitats més meridionals es troba a més de1.200 metres d’altitud. Per tant, aquesta població és realment remarcable. Altres espècies presents en aquest torrent són també úniques a la comarca del Baix Llobregat, com l’herba de l’esparver (Hieracium murorum<\/em>), altres tenen el límit de distribució de l’espècie a Catalunya, cas de la gatassa (Ra­nunculus ficaria subsp ficariformis<\/em>), i també és remarcable la presència de la coronil·la boscana (Coronilla emerus<\/em>), espè­cie que es troba per sota del seu límit altitudinal típic. Així ma­teix, apareix algun exemplar de vern (Alnus glutinosa<\/em>) i d’auró negre (Acer monspessulanus<\/em>), ambdós molt poc comuns en altituds tant baixes. Així doncs, segons els científics citat i en termes purament florístics, el torrent és una joia botànica comarcal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Respecte a les comunitats vegetals destaquem els herbas­sars higròfils i les gatelledes del Carici-Saliciteum, una co­munitat que viu en boscos humits sobre sòls subtròfics com les vernedes i les seves vorades. També hi trobem retalls de l’omeda amb mill gruà, Lithospermo purpurocaerulei-Ul­metum minoris <\/em>on destaca el Carex sylvatica subsp paui <\/em>i el mateix mill gruà (Lithospermum pupurocaeruleum<\/em>) i el càrex pèndul (Carex pendula<\/em>). A mesura que el torrent s’endinsa a la plana fluvial, l’omeda amb heura (Hedero helicis-Ulme­tum minoris) i les bardisses amb roldor (Rubo ulmifolii-Co­riaretum myrtifoliae<\/em>) prenen el relleu. Així mateix, al llarg de tot el torrent apareixen els canyars de tipus Arundini donacis- Volvuletum sepium<\/em>, una comunitat al·lòctona que impedeix el desenvolupament de les comunitats autòctones abans es­mentades. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En algunes parets del torrent per on regalima aigua trobem taques de la comunitat de fàlzia Eucladio-Adiantetum<\/em>. Segons els botànics que han estudiat el torrent, sorprèn l’entapissat que forma la cua de cavall (Equisetum telmateia<\/em>), que atorga a l’estat herbaci-arbustiu del torrent un caràcter singular i únic a nivell local-comarcal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

També és cert que s’hi troben nombroses espècies d’arbres no autòctons com ara la robínia (Robinia pseudoacacia), el plàtan bord (Platanus hybrida<\/em>) i el pi blanc (Pinus halepensis<\/em>). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Com a conclusió, l’estudi de Pérez i Nualart (2007), assenyala la importància d’aquest torrent per les comunitats vegetals rares en el context comarcal, tot i que el seu estat de conservació no sigui especialment remarcable.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Pel que fa a algunes de les espècies de vertebrats detectades (per observació directa o mitjançant l'anàlisi de vestigis) al Torrent Gran són amfibis (gripau comú, gripau corredor i granota), rèptils (vidriol, serp blanca, serp verda, dragó comú, sargantana ibèrica), aus (esparver, aligot comú, àguila marcenca, polla pintada, puput, picot, rossinyol, merla, tord, tec.), mamífers (guineu, fagina, toixó, senglar, ratolí, esquirol, ratpenat, etc.). <\/span><\/span><\/span><\/p>

El Torrent Gran d'Abrera és una franja àmplia de boscos i matolls d'especial interès per a la conservació de la naturalesa del municipi, a causa del seu excepcional valor ecològic i paisatgístic. A banda d'abrigar comunitats vegetals i animals molt representatives de la comarca del Baix Llobregat, el Torrent Gran s'integra en una xarxa de zones verdes de titularitat pública i privada que, al trobar-se comunicades les unes amb les altres, forma una anella verda que engloba zones boscoses i inundables d'altres torrents, rieres i del riu Llobregat. En aquest sentit, cal destacar la importància que té el Torrent Gran com a connector biològic per a la circulació i dispersió de poblacions d'amfibis, rèptils i mamífers, així com a lloc de nidificació de diverses espècies d'ocells. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Hi ha dos camins per passejar i gaudir de la natura a prop del Torrent Gran. El punt de sortida d'aquests camins és al parc de Sant Ermengol, just al costat de l'autovia A-2: Camí del Parc de Sant Ermengol (marcat en color vermell): passa per la part superior del Torrent Gran i voreja el Polígon Industrial de Sant Ermengol fins a arribar a una zona de pícnic amb lavabos i contenidors d'escombraries; al llarg d'aquest camí s'han habilitat zones de descans amb bancs, papereres i fonts d'aigua potable. El Camí del Torrent Gran d'Abrera (marcat en color verd) és un camí rústic que passa pel fons del torrent. Cada entrada i sortida d'aquest camí està marcada amb una pedra vertical. Aquestes rutes es poden fer caminant o en bicicleta. Està prohibit circular-hi amb vehicles motoritzats. També hi passa el Camí Històric d'Abrera (PR-C 169).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-61","ubicacio":"Camí dels Sagraments - 08630 Abrera.","historia":"

Segons Pérez i Nualart (2007), aquest torrent es pot dividir en tres parts ben diferenciades per la qualitat del seu paisatge vegetal: la primera, des de la capçalera fins al pas de l’autovia A2, que es manté ben con­servada i apareixen les espècies i comunitats d’interès citades a l’apartat de descripció; la segona, a partir d’aquest punt i fins a la via del tren dels FGC, que es correspon amb la part més propera al nucli urbà i és la que es troba en el pitjor estat de conserva­ció, envoltada d’horts; finalment, des de la via del FGC fins al riu Llobregat, el torrent es recupera una mica i manté un es­tat de conservació mitjà, en la qual trobem una àmplia plana inundable dominada per poblacions uniespecífiques de ca­nya americana amb alguns arbres de ribera com el pollancre (Populus nigra<\/em>).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Va ser canalitzat en dues fases, la primera de 110 m l'any 1978 i la segona de 400 m l'any 1982.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El torrent, en un tram important, ressegueix la vora de la urbanització de ca n’Amat i en el seu tram mitjà-baix el polígon industrial de Sant Ermengol. A<\/span> més, rep els afluents d’aigües pluvials que recull un col·lector que emergeix sobre el Torrent Gran. L’any 2016 es van desenvolupar les feines de re­construcció d’una escullera situada sota el carrer Barcelona, a l’alçada del polígon industrial Barcelonès, el qual recull en moments de pluges torrencials cabals prou importants com perquè s’hagi fet recomanable (segons l’Agència Catalana de l’Aigua) una escullera de descàrrega al bell mig del torrent. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La zona, constitueix un espai típic de passeig per a la població. Fruit de la necessitat de preservar el torrent de forma més efectiva, l’Associació Naturalista d’Abrera i l’Associació Hà­bitats\/Projecte Rius, en col·laboració amb l’Ajuntament, van participar en un projecte compartit de custòdia i conserva­ció d’aquest espai natural. L’esmentada Associació Natu­ralista havia fet tasques de manteniment del torrent, amb plantació d’arbres de ribera i de senyalització, així com de conservació del camí (amb passeres de fusta quan es cre­ua el torrent). L'objectiu de projectes de custòdia com aquest és el d'incrementar l'intercanvi de la fauna i la flora amb altres zones naturals més llunyanes que es troben relativament aïllades les unes de les altres, i divulgar els seus valors naturals i paisatgístics<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Abrera proposa des de fa anys unes passejades a peu pel torrent per observar di­ferents aspectes ecològics d’un típic torrent mediterrani. Es pretén així promoure un ús més respectuós de la natura, per part de totes les persones que volen gaudir-ne, mitjançant una xarxa de camins i senders que potencien el coneixement sobre els valors naturals de cada indret. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5142900,1.8912200","utm_x":"407478","utm_y":"4596444","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-foto-08001-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20070311124922aa.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20170312145231.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20170312145540.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73713-20171112133429.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"73714","titol":"Exempció de la comtessa de Castellvell (1382)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/exempcio-de-la-comtessa-de-castellvell-1382","bibliografia":"

SOLER, Maria (1998): 'Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382)', dins de Abrera. Revista Informativa, 25, 26 i 27. Amics d'Abrera 2000. http:\/\/www.espaisvirtuals.com\/grupbrea\/<\/p> ","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"

És el pergamí més antic que es conserva a l'Arxiu Parroquial d'Abrera. Es tracta d'una exempció feta per la vescomtessa de Castellvell de Rosanes als habitants d'Abrera (al document anomenada 'Brea') i Sant Esteve de Sesrovires sobre l'obligació de prestar guaita i obra al castell de Castellvell de Rosanes. El document data del 28 de juliol de 1382 i és un document notarial en català antic que transcriu a la seva primera part una acta en llatí. Ha estat transcrit, traduït i anotat per la historiadora local Maria Soler.<\/p> ","codi_element":"08001-62","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 ABRERA.","historia":"

El món feudal concebia l'espai com un mosaic d'amplis senyorius dominats pel seu respectiu castell i per la família que el regentava. Al 1382, moment de consolidació i auge del feudalisme, el Baix Llobregat es dividia també en senyorius que, alhora, se subdividien en diferents parròquies. Tal és el cas de la baronia de Castellvell de Rosanes, que dominava les parròquies de Sant Esteve de Sesrovires i d'Abrera, amb Sant Hilari i el Castell de Voltrera com a enclau defensiu. També pertanyien a la baronia de Castellvell les parròquies de Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal, Olesa i Martorell. Totes elles estaven sotmeses al llinatge dels Castellví, senyors de la baronia de Castellvell i, gràcies a una fructífera política matrimonial, senyors de Castellbò, a l'Urgell, i de Navailles. En època medieval, les relacions entre vassalls i senyors s'establien a través de fidelitats, les quals implicaven la protecció dels senyors a canvi d'una sèrie de serveis per part dels vassalls. Entre aquests serveis gratuïts que els vassalls havien de prestar als seus superiors hi trobem, entre molts d'altres, 'la gayta i l'obre'. La 'gayta' o guaita no és més que l'obligació de prestar vigilància al castell per tal d'evitar atacs enemics. Aquesta prestació obligaria els habitants de les parròquies d'Abrera i Sant Esteve a acudir unes determinades hores a l'any als respectius castells de Voltrera i de Sant Esteve. D'altra banda, 'l'obre' és la prestació obligatòria de braços i hores de treball al senyor en les diverses feines que calia dur a terme per al manteniment de la baronia. Aquests són els dos serveis feudals que les parròquies d'Abrera i Sant Esteve demanaren abolir a la vescomtessa l'any 1382.<\/p> ","coordenades":"41.5177900,1.9018300","utm_x":"408368","utm_y":"4596821","any":"1382","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73714-foto-08001-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73714-foto-08001-62-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73715","titol":"Col·lecció de pintures municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintures-municipal-0","bibliografia":"Bases del Concurs de Pintura Ràpida editades per l'Ajuntament d'Abrera. http:\/\/www.ajuntamentabrera.cat\/default.asp?opc=&doc=temp&ext=asp","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció d'unes 300 obres pictòriques el tema del les quals sol ser qualsevol aspecte relacionat amb Abrera. Abunden les vistes més tradicionals del poble, com són l'Església DE Sant Pere, el carrer Major, la Sínia de Cal Barnet, les masies, etc. Poden participar tots els artistes que ho desitgin dividits en les següents categories: GENERAL (a partir de 18 anys) i LOCAL (a partir de 14 anys). Cada concursant pot presentar una sola obra, d'una grandària mínima de 38x48 cm, i es pot fer servir qualsevol tècnica i procediment per a l'execució de l'obra. S'atorguen tres premis pecuniaris en la categoria general, un en la categoria local i tres premis especials (als que poden optar els premiats anteriorment) en les següents categories: aquarel·la i al quadre més original. Les obres premiades queden en propietat de l'Ajuntament, el qual en té una petita part emmagatzemada, mentre la resta estan decorant els diferents edificis municipals.","codi_element":"08001-63","ubicacio":"Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera.","historia":"La col·lecció s'ha anat formant a partir de la convocatòria anual, per part del consistori, del Concurs de Pintura Ràpida des de fa uns 30 anys en el marc de la Festa Major d'Abrera per Sant Pere (29 de juny).","coordenades":"41.5164100,1.9018000","utm_x":"408364","utm_y":"4596668","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73715-foto-08001-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73715-foto-08001-63-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73716","titol":"Retaule de la Puríssima","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-la-purissima-0","bibliografia":"

SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 42.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pertanyent a l'estil barroc, està format per un tríptic, el marc arquitectònic del qual està compost per tres nínxols rematats amb pinacles d'estil gotitzant. Al nínxol central podem veure la imatge de la Immaculada Concepció, acompanyada als costat de dos sants. El retaule i les figures són de fusta policromada.<\/p> ","codi_element":"08001-64","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"

Acabada la Guerra Civil, entre el 1939 i el 1944, el nou rector de l'església va enguixar de bell nou el temple, va reparar els danys soferts a la sagristia i va reemplaçar els bancs i els retaules que s'havien cremat. El foc havia destruït el retaule de l'altar major i el de la Puríssima. La restitució d'aquest darrer va córrer a càrrec del monestir de Montserrat, el qual va fer donació de l'altar de la Verge que encara avui podem observar a l'interior de la capella que porta aquest nom.<\/p> ","coordenades":"41.5178600,1.9019600","utm_x":"408379","utm_y":"4596829","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73716-foto-08001-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73716-foto-08001-64-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73717","titol":"Tina de les Carpes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tina-de-les-carpes","bibliografia":"FERRER, Llorenç (2003): 'Tines a casa, tines al mas, tines enmig de les vinyes a la Catalunya central', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.147-155.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Recentment una part de la boca ha estat trencada. A més es fa servir d'abocador per tot tipus de deixalles.","descripcio":"Estructura de planta i boca circular feta de maons lligats amb morter de calç. Està quasi totalment enterrada, sobresortint tan sols la boca. Té una fondària visible d'uns 10-15 m i està arrebossada interiorment. Es localitza en una zona en què al llarg del segle XIX es va conrear vinya, cultiu al qual podria estar associada la seva funcionalitat, ara per ara desconeguda.","codi_element":"08001-65","ubicacio":"Camí del Suro - 08630 Abrera.","historia":"Se'n desconeix el seu origen i funcionalitat originària, però per la seva situació en una zona on antigament es conreava vinya podria tractar-se del que es coneix com a tina en el repertori tradicional de construccions relacionades amb l'elaboració del vi. A la zona del Bages s'han documentat tines isolades construïdes a la mateixa vinya per tal d'elaborar el vi allà mateix, tot i que en aquests casos la tina apareixia associada a una cabana de pedra seca (FERRER, 2003: 153). Una altra possibilitat és que es tractés d'un dipòsit o cisterna per emmagatzematge de vi, gra, farratges, oli, etc., que imità el tipus d'origen romà conegut com a 'dolia'. Les 'dolia' eren grans recipients ceràmics de forma esfèrica i boca circular destinats a l'emmagatzematge dels productes del camp i que s'enterraven pel seu gran volum i per tal de mantenir en òptimes condicions de conservació les collites.","coordenades":"41.5081100,1.9315500","utm_x":"410835","utm_y":"4595716","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73717-foto-08001-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73717-foto-08001-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73717-foto-08001-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73718","titol":"Font de Can Morral del riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-morral-del-riu","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Envoltada de quatre grans plataners i una filera de lledoners, la font presenta un petit túnel tancat amb una reixa on es troba la mina. L'aigua, no potable, surt per un canaló a una cubeta de petites dimensions des d'on desguassa per una canonada per sota del camí d'accés. La font està emmarcada per una estructura feta de maó i pedra que cobreix la sorgència en forma d'arc de mig punt, que es perllonga cap als costats en forma d'una doble filera de bancs. La paret inscrita dins de l'arc està enrajolada. La sorgència és permanent, conduint-se l'aigua a la bassa de rec dels horts de la masia de Can Morral del Riu.","codi_element":"08001-66","ubicacio":"Can Morral del Riu - 08630 Abrera.","historia":"La masia de Can Morral del Riu és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra 'calaix de sastre', escrita a la segona meitat del segle XVIII, com la casa 'd'en Murral'.","coordenades":"41.5261300,1.9082300","utm_x":"408914","utm_y":"4597741","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73718-foto-08001-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73718-foto-08001-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73719","titol":"Font de la Gaià o de Can Vilalba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-gaia-o-de-can-vilalba","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Mina formada per una gran cisterna d'uns 3 m d'ample per 8 m de fondària i 2,5 m d'alçada. Presenta un sostre arquejat construït amb morter de calç. La porta queda a 1,5 m d'alçada del fons de la mina i està tapiada i reforçada amb maons. Presenta un canal de sortida amb una canonada de ceràmica associada. La cisterna està completament coberta d'esbarzers i el tapiat de la porta està guixat amb diversos grafits.","codi_element":"08001-67","ubicacio":"Av. de Circumval·lació - 08630 Abrera.","historia":"Font que abastia aigua a la casa del germà del virrei Amat mitjançant una conducció de ceràmica. La font és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra 'calaix de sastre', l'any 1789.","coordenades":"41.5203400,1.9201600","utm_x":"409901","utm_y":"4597085","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73719-foto-08001-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73719-foto-08001-67-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"Arqueocat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73720","titol":"Font d'Abrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dabrera","bibliografia":"

AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit.<\/p>

'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.<\/p>

VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La font està integrada en el conjunt dels safareigs del carrer de la Font. La deu de la font se situa a pocs metres del brollador. L'estructura actual resta molt modificada a causa de les successives agressions que ha rebut. L'aigua surt a través d'un mecanisme de metall situat a l'interior d'una estructura de maons que sobresurt de la paret i forma una espècie d'arc de mig punt.<\/p> ","codi_element":"08001-68","ubicacio":"Carrer de la Font - 08630 Abrera.","historia":"

Aquesta font, de bona aigua, ha estat sempre molt important per al proveïment de la població. <\/span><\/span><\/span>La font com a sorgència, ja surt mencionada al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, l'any 1630, com la font del camp d'en Bassa, propietari al segle XVII dels terrenys on avui dia està el carrer de la Font i els safareigs. Sembla, però, que la construcció de la font és contemporània al bastiment dels safareigs i de les cases del carrer de la Font, al segle XIX. Junt amb els safareigs del carrer de la font, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.<\/p>

L’aigua de la deu era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida. <\/span><\/span><\/span><\/span>El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada. La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure. Ara se la coneix com la bassa dels Peixos. <\/span><\/span><\/span><\/span>L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5139400,1.9033000","utm_x":"408485","utm_y":"4596392","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73720-foto-08001-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73720-foto-08001-68-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73721","titol":"Font del Maset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-maset-0","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Enmig d'un canyissar i bardisses trobem una mina profunda, de més de 10 m de llargària, des d'on es canalitza l'aigua fins a un safareig. La mina, d'un metre d'alçada, està reforçada amb maons. A la sortida, hi ha un mur antic (possible origen romà?) que podria correspondre a una canalització. S'utilitza per regar els camps del Maset del Noguera i quan sobresurt el canal, l'aigua omple una bassa amb peixos exòtics.","codi_element":"08001-69","ubicacio":"Can Torres - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5157400,1.9084500","utm_x":"408918","utm_y":"4596587","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73721-foto-08001-69-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73722","titol":"Ametller escola Francesc Platón - Torrent Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ametller-escola-francesc-platon-torrent-gran","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Exemplar d’ametller (Prunus dulcis) d’uns 8 metres d’alçada aproximadament, ubicat al límit de l’espai urbanitzat del poble d’Abrera, tocant al Torrent Gran.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Es tracta d’un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m. El tronc és clivellat i la capçada poc densa. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda . Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, alguns exemplars fan la florida al gener. Les flors són blanques i bastant grans amb un calze curt i ample que presenta de 15 a 30 estams. Les flors apareixen abans que les fulles. El seu fruit fruit és l'ametlla. L’arbre és cultivat i a vegades apareix espontani.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-70","ubicacio":"carrer Martorell - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5138244,1.9005237","utm_x":"408253","utm_y":"4596382","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73722-p10706130.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73722-p10706170.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73723","titol":"Font de Ca n'Amat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-namat","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'hi ha construït de manera il·legal una bomba de formigó. Té una esquerda al costat dret per on s'escapa l'aigua.","descripcio":"Font situada a la part baixa d'un talús que aboca les aigües per un canaló des de la paret que reforça el talús. El canaló es troba tapat, sortint l'aigua per una esquerda al costat dret de la paret. Una bassa gran recull les aigües. Està envoltada per pins, plàtans i pollancres.","codi_element":"08001-71","ubicacio":"Ca n'Amat - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5079500,1.8811000","utm_x":"406624","utm_y":"4595751","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73723-foto-08001-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73723-foto-08001-71-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73724","titol":"Font de Can Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-torres","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Mina amb un gran frontal de pedra, de construcció possiblement molt antiga, que presenta una obertura d'uns 0,80 m d'alçada a la part inferior dreta. Al peu del frontal hi ha una bassa de construcció actual. Està situada dins d'un hort envoltat de canyissar, a prop de la masia del mateix nom.","codi_element":"08001-72","ubicacio":"Carrer de l'estrella, Les Carpes - 08630 Abrera.","historia":"L'any 1626 la masia de Can Torres és esmentada al capbreu de Josep Despalau de Relat. Surt també mencionada l'any 1751 al capbreu del Marquès de Vilafranca. Salvador Torras, d'Abrera, confessava la 'domum vocata la Casa den Torras', també dita la Masoveria.","coordenades":"41.5064500,1.9275300","utm_x":"410497","utm_y":"4595535","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73724-foto-08001-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73724-foto-08001-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73724-foto-08001-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73725","titol":"Font de la riera del Morral del molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-riera-del-morral-del-moli","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Bruta i coberta de vegetació. Falta la cubeta que sembla haver estat trencada.","descripcio":"Font amb un frontal gran que podria recollir les aigües d'una mina excavada a la pedra. La sorgència d'aigua era mitjançant una canaló que deuria abocar les aigües a una cubeta ara desapareguda. Una canal conduïa l'aigua cap a un lloc indeterminat. Està enmig d'un alzinar amb espècies de ribera.","codi_element":"08001-73","ubicacio":"Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5124000,1.9376300","utm_x":"411348","utm_y":"4596186","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73725-foto-08001-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73725-foto-08001-73-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73726","titol":"Col·lecció de rotllos per pianola de Can Sucarrats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-rotllos-per-pianola-de-can-sucarrats","bibliografia":"http:\/\/www.pianola.org\/index.cfm","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció d'una centena de rotllos per pianola que s'han recuperat, en molt bon estat, d'un armari de l'avui deshabitada masia de Can Sucarrats. Segons el testimoni oral de Valentí Sucarrats, aquests rotllos es posaven a una pianola que es feia sonar a la casa a principis del segle XX, per tal de mantenir entretinguda a la Ignasia, membre de la família que gaudia especialment amb la música. El repertori musical recuperat abarca des del gènere clàssic (Mozart, Beethoven, Scarlatti, etc.), passant per la música popular i tradicional (caramelles per J. A. Clavé), fins al jazz, el charleston i altres gèneres musicals importats d'Estats Units. De la pianola que feia sonar aquests rotllos no n'ha quedat cap rastre. El mecanisme d'aquests instruments funciona a través de la succió generada pel pedaleig del pianolista (persona que pedaleja i acciona els controls manuals per donar matissos a la interpretació musical d'acord amb el seu criteri), reproduint el so d'acord a les perforacions del rotllo musical. La gran majoria d'aquests rotllos per pianola no van ser gravats sobre teclats, simplement van ser perforats per tècnics després de marcar amb llapis la referència segons la partitura de música original. Els primers sistemes utilitzaren diferents tipus de rotllos, el més comú a l'inici fou de 65 notes; altres sistemes de curta vida van ser els de 58, 70, 73 i 82 notes, finalment el més difós fou el de 88 notes (estàndard), que és el que s'utilitzava a Can Sucarrats. La major part dels rotllos fabricats (perforats) amb anterioritat a 1912 van ser picats a mà, és a dir, que no eren gravacions realitzades per pianistes, donat que la invenció del procés de gravació directa de l'intèrpret era explotat comercialment de forma exclusiva per la firma Welte a partir d'aquell any. La perforació fins llavors es realitzava utilitzant una escala i una regla, prenent com a base la partitura original, i es picaven les perforacions i després de la correcció es confeccionava una matriu, de la qual s'obtenien les copies del rotllo. La longitud del paper dels rotllos varia des dels 4 m els temes populars, fins a 26 m les obres clàssiques completes. D'entre les diferents marques dels rotllos de Can Sucarrats destaquen els de la casa Victoria, originària de Barcelona, i els de l'Aeolian Company, d'Estats Units. El propietari de la fàbrica dels rotllos Victoria, català, es deia Joan Baptista Blancafort, i fundà l'empresa l'any 1905.","codi_element":"08001-74","ubicacio":"Camí de Can Sucarrats - 08630 ABRERA.","historia":"L'any 1863 un francès de cognom Forneaux patentà el que aparentment seria la primera pianola amb sistema pneumàtic. Aquest instrument rebé el nom de 'Pianista' i fou la base per als posteriors descobriments. La primera pianola fou construïda por Edwin S. Votey, en un taller domèstic a Detroit durant la primavera i estiu de 1895. Votey s'associà amb la companyia Aeolian, qui posà l'instrument a la venda als Estats Units l'any 1897 i a Europa el 1899. L'any 1904 la firma Welte de Friburg inventà un nou tipus de pianola, conegut originalment com Welte-Mignon. El mateix any la fàbrica de pianos Dea, treu el seu model a Leipzig. Aquests dos instruments i els seus competidors van ser coneguts al llarg dels anys com a pianos 'Reproductors'; altres principals sistemes d'aquest tipus són Duo-Art i Ampico. El terme 'pianola' correspon a una marca registrada originalment per la Aeolian Company fa uns cent anys, que amb el temps s'utilitzà per a referir-se als pianos d'execució autòmata. Els pianos 'reproductors' reproduïen rotllos de forma automàtica, i la força de succió es realitzava a través d'un motor elèctric. L'únic que s'havia de fer era simplement col·locar un rotllo i encendre la pianola; durant l'apogeu d'aquest instruments, aquesta fou per a la majoria de la gent la millor manera d'escoltar música. Molts dels grans pianistes d'inicis del segle XX van gravar rotllos per als pianos reproductors, i aquestes gravacions són un important llegat de la interpretació de la música clàssica romàntica, del jazz i del ragtime. Durant l'època d'esplendor d'aquests instruments existiren més de 800 marques diferents, entre 1910 i 1930 es fabricaren uns dos milions i mig de pianoles. L'era de les pianoles finalitzà durant els primers anys de la dècada del 30 (anys de forta depressió econòmica a Estats Units); les vendes van caure durant aquesta recessió i van cessar amb la II Guerra Mundial. La major popularitat de les pianoles s'estengué entre els anys 1900 i 1930, després el gramòfon, que era bastant més econòmic, es convertí en l'element musical més popular a la llar.","coordenades":"41.5152000,1.9243400","utm_x":"410243","utm_y":"4596510","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73726-foto-08001-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73726-foto-08001-74-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73727","titol":"Conjunt de cases del carrer Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-pere","bibliografia":"'Conjunt d'habitatges al carrer Sant Pere', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sèrie de tres edificis units entre mitgeres. Estan estructurats en planta baixa i dos pisos superiors. La façana està arrebossada, a excepció del costat exempt de la última casa, on es veu el mur amb aparell de maçoneria. Als dos pisos s'alternen balcó i finestra; hi ha algunes obertures tapiades però les parts més modificades són les inferiors. Les construccions estan rematades per una cornisa motllurada amb una sanefa a la zona més baixa. Les cobertes són a dues aigües de teula àrab. Hi ha una inscripció sota el balcó de l'habitatge núm. 10 on es pot llegir 'RTS 1885'.","codi_element":"08001-75","ubicacio":"Carrer Sant Pere, 10-14 - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5140000,1.9025600","utm_x":"408424","utm_y":"4596400","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73727-foto-08001-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73727-foto-08001-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73727-foto-08001-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73728","titol":"Cal Santugeni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-santugeni","bibliografia":"'Casa al carrer Major, 47', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i tres pisos, de planta quasi quadrada, que ens recorda l'estructura d'una torre. A causa de la seva estretor, tan sols té una obertura en forma de balcó per planta. Sota els balcons dels últims dos pisos i a la cornisa s'aprecien unes petites mènsules. La façana està arrebossada i pintada en groc i blanc. La construcció està rematada per un balcó balustrat.","codi_element":"08001-76","ubicacio":"Carrer Major, 47 - 08630 Abrera.","historia":"Al seu lloc existia en època moderna el Mas Castellbisbal, de Miquel Sucarrats.","coordenades":"41.5149300,1.9026800","utm_x":"408435","utm_y":"4596503","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73728-foto-08001-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73728-foto-08001-76-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73729","titol":"Llegenda del bandoler Rebató","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-bandoler-rebato","bibliografia":"BERTRAN Y BROS, Pau (1885): Cansons y follíes populars (inèdites) recullides al peu de Montserrat. Llibrería d'A. Verdaguer, Barcelona. GIBERT, Joan (1948): Aplec de cançons de bandolers i de lladres de camí ral. Ed. Estel d'Argent, Barcelona, p. 133-134. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.121.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda basada en un fet històric que donà nom al barri del Rebato d'Abrera. El nom primigeni, Rebató o Cap del Rebató, té el seu origen a finals del segle XVIII, en la figura d'un bandoler que va assassinar una noia l'any 1788, el cap del qual, després d'ésser executat a Barcelona l'any 1791, fou col·locat dins d'una gàbia penjat d'una olivera a la vinya de Ca l'Estruch (actual aparcament de l'antic Tres Porrons). La barriada formada en aquest lloc recorda pel seu nom aquest fet, encara que per deformació lingüística s'ha suprimit l'accent i s'ha quedat en Rebato.","codi_element":"08001-77","ubicacio":"Barri del Rebato - 08630 Abrera.","historia":"Al registre d'òbits de l'arxiu parroquial es conserva el document amb data de 3 de juliol de 1788 que explica el fet de la noia assassinada pel Rebato. Aquest fet també és recollit per Pau Bertran i Bros a partir d'un manuscrit del seu besavi que explica com en Rebato atropellà bestialment una noieta, la qual morí de resultes de la salvatjada. Afegeix que l'any 1791, en el mateix lloc del crim, fou clavat el cap del bandit, el qual va ser sentenciat i esquarterat a Barcelona. Aquest mateix autor recull una cançó originària de les terres de Montserrat on es menciona a en Rebató formant part d'una quadrilla de lladres que actuaven a les rodalies del Camí Ral. La cançó es diu 'Lo Regiment de Collbató' i és una humorada escrita en romanç assonantat.","coordenades":"41.5214200,1.8945800","utm_x":"407768","utm_y":"4597232","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73729-foto-08001-77-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73730","titol":"Memorial d'afusellats de la Guerra Civil","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/memorial-dafusellats-de-la-guerra-civil","bibliografia":"FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 49-51.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Làpida instal·lada l'any 1995 al Cementiri Vell d'Abrera per recordar l'afusellament en aquest indret d'una sèrie de persones de la vila d'Olesa de Montserrat durant la Guerra Civil, concretament el dia 19 del mes de febrer de l'any 1939. Aquelles persones van ser enterrades en aquest mateix cementiri i la llista de noms que hi figuren són els següents: F. Figueras Aragall, J. Jané Casajoana, J. Bayona Vidal, J. Heredia Martínez, J. Picas Vila, M. Lahosa Queral, J. Font Cugat, T. Matas Campaña, L. Xifré Morros, M. Hinojosa Izquierdo, J. Martí Pons, R. Badia Blasi.","codi_element":"08001-78","ubicacio":"Passeig de l'església, cementiri vell - 08630 Abrera.","historia":"La causa de l'assassinat d'aquestes persones d'Olesa de Montserrat sembla que es degué al seu passat republicà i algunes d'elles per haver ostentat càrrecs en la política local. Aquest episodi quedà reflectit en el tràgic testimoni d'un soldat que va intervenir en l'execució, de nom Manuel Pedro Chao. Montserrat Fosalba transcriu el seu testimoni al seu llibre sobre la Guerra Civil a Abrera (FOSALBA, 2001: 49-50). Les persones que foren assassinades estan registrades, algunes d'elles, en dates molt diferents. S'han trobat registrats alguns noms com són: Tomás Matas Campaña de 53 anys, natural d'Olesa de Montserrat, de professió pagès i inscrit el dia 27 de febrer; Fèlix Figueras Aragay de 44 anys, nascut també a Olesa, xofer i inscrit el 19 d'octubre de 1939. Aquest havia estat alcalde del poble en època de guerra; Josep Font Cugat de 26 anys, oficinista i inscrit el 31 de juliol de 1940; Jaume Picas Vila de 36 anys, natural de Manresa, de professió jornaler i registrat el 10 de març de 1942 i Ramon Badia Blasi de 36 anys, nat a Abrera, obrer i que no fou registrat fins a l'any 1951. Un fet que no acaba de concordar és que, segons el testimoni d'aquest soldat, ell i els seus companys van ser els qui enterraren els cadàvers, però un altre testimoni d'Abrera afirma que l'enterrament d'aquestes persones el portaren a terme ells i tres persones més del poble.","coordenades":"41.5195300,1.9042600","utm_x":"408573","utm_y":"4597012","any":"1995","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73730-foto-08001-78-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73731","titol":"Pou de glaç del Torrent Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glac-del-torrent-gran","bibliografia":"

HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 202.<\/p>

MATA, Victor (2018): Estudi de l’element patrimonial del pou de glaç d’en Margarit. Ajuntament d’Abrera. Informe inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p>

PERARNAU, Jaume (1992): Els pous de glaç de la comarca del Bages, Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 5.<\/p>

VIVES, Miquel (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Ubicat al torrent Gran, en un indret on l’aigua ha excavat una gran rasa, cosa que dificulta la insolació i permet mantenir una temperatura més baixa. Si es considera el fet que el flux d’aigua gairebé permanent del torrent Gran, les abundants glaçades que es produïen a l’indret i la proximitat del camí Ral, que permetia transportar ràpidament el gel, es constata que aquest paratge era un lloc ideal per construir-hi un pou de glaç.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Estructura de planta circular, en part excavada sota terra i feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç. La part superior, que es veu des de l'exterior, està tancada amb una volta semiesfèrica feta amb el mateix material i que presenta al seu punt central una obertura rectangular de petites dimensions, que servia per pouar i desempouar el gel, possiblement amb una politja. Té un altre accés obert a la seva part inferior (al costat oest) de dimensions més grans,<\/span> una portella que facilitava l’accés als treballadors, l’entrada d’eines i la introducció de palla i boll per cobrir i separar els trossos de gel<\/span>.<\/span> El pou va ser reomplert amb terra quan es va habilitar la zona pel conreu, motiu pel qual la fondària visible, que no real; és aproximadament d'uns 10-15m. El sistema de desguàs del pou deu estar colgat de terra. Les proporcions d’aquest element arquitectònic són petites per comparació a altres pous que existeixen a Catalunya. Fa 5 metres de diàmetre interior i 7 d’exterior<\/span>.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El pou de glaç d’en Margarit, conegut actualment com a pou de glaç del torrent Gran, constitueix una de les poques arquitectures d’emmagatzematge de gel que queden a la comarca del Baix Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-79","ubicacio":"Camí dels sagraments - 08630 Abrera.","historia":"

Es va construir en una data indeterminada, entre els segles XVII i mitjan segle XVIII, i, com la majoria de pous, va estar en actiu fins a finals del segle XIX<\/span>. La menció documental més antiga que ens consta del Pou de Glaç del Torrent Gran està inclosa al Capbreu del Marquès de Vilafranca de l'any 1751 on es diu que 'Antoni Prats confessava una peça de terra vocata la Pesa del Pou de Glas d'en Margarit que afrontava al sud amb el Torrent de Riutort' (antic nom del Torrent Gran). Així, Antoni Prats, pagès d’Esparreguera, i la seva esposa, Maria Estruch, reconeixen al marquès de Vilafranca i de los Vélez, duc de Montalto i senyor jurisdiccional de Martorell, Castellví de Rosanes, Molins de Rei, Abrera i altres llocs del Llobregat, que tenen per a ell una vinya a Abrera que és pertinença d’una propietat més gran.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En aquella època, la família Margarit era una nissaga important d’Abrera, propietària del mas de l’Espluga. El pou de glaç el devien explotar directament o l’arrendaven a qui feia el comerç del gel.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El glaç i la neu de l'hivern s'utilitzaven per refrescar begudes i conservar aliments, o bé com a remei sanitari en el tractament de cops, infeccions, febrades, etc. Tot i que ja s'empraven des de temps anteriors als romans, a Catalunya i a la resta de l'Europa mediterrània, la gran època de consum de neu i glaç natural es donà des del segle XVII fins a finals del segle XIX, fet que va generar un comerç destacat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els pous de glaç van proliferar a costa d’un període de baixes temperatures conegut com “la petita edat del glaç”, que va afectar el clima de tot Europa des del segle XV fins a mitjan segle XIX. <\/span>En acabar el segle XIX, l'aparició de sistemes mecànics per fabricar gel artificial fou la causa que en molt pocs anys desaparegués una activitat comercial que havia arribat a tenir un considerable pes en l'economia de moltes famílies d'àmbit rural. A Catalunya, el sistema més usual per conservar el gel havia estat el dels pous de glaç. Aquests pous eren unes construccions cilíndriques fetes sota terra on es guardava el gel que es formava en uns canals o en unes basses properes. Dins del pou, s'intercalaven successives capes de palla i de gel, el qual, d'aquesta manera, es podia arribar a conservar fins l'estiu. A la nit, el gel es carregava als animals de bast ben protegit amb draps i palla i, de bon matí, arribava a les ciutats per poder ésser venut.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5146400,1.8899100","utm_x":"407369","utm_y":"4596484","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73731-foto-08001-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73731-foto-08001-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73731-foto-08001-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73732","titol":"Hipogeu de Can Vilalba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hipogeu-de-can-vilalba","bibliografia":"CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340. GUIX, Joan Carles (2007): Informe del tècnic de Medi Ambient núm. 070412-01 de 12-04-2007, sobre dos hipogeus singulars del terme municipal d'Abrera. Inèdit. Ajuntament d'Abrera. PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322. PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.168. SALES, Jordina (e. p.): 'L'hipogeu de Can Torrents i els hipogeus de Sant Boi de Llobregat, dins de les Actes de les II Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Sant Boi de Llobregat.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Actualment està tapat i colmat de terra; alguna arcada està trencada, presentant alguna esquerda.","descripcio":"Segons l'informe del tècnic de medi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, Joan Carles Guix, la tarda del dia 8 d'octubre de 2004, durant uns treballs d'excavació d'una trinxera aproximadament a 12 m de distància del Casal Social de Can Vilalba, antigues quadres de la casa del mateix nom, es va trobar un arc fet de maons antics a 4 m de profunditat del camí principal d'accés al casal. Es va poder comprovar que aquest arc és l'entrada d'un túnel, de cronologia indeterminada, que penetra en el sentit sud-nord, perpendicularment al camí principal. L'existència d'aquest arc ja era coneguda per alguns veïns de Can Vilalba. De fet, durant la dècada de 1990, quan es va condicionar el camí principal d'accés al Casal Social, una excavadora que treballava en el terreny va destapar, de forma casual, l'arc de 0,80 m de diàmetre intern. Al costat dret d'aquest arc que donava entrada al túnel es va trobar una paret de pedra que estava escapçada d'antic. En els primers 3 m de secció del túnel es van trobar parets laterals i tres arcs més de sustentació del sostre fets amb maons antics i pedra. Al final d'aquesta secció es va trobar un enderroc de pedra que bloquejava el túnel, però, per un petit forat es va poder observar que aquell continuava uns 3 m més fins arribar a una paret. La boca del túnel es va tapar amb una planxa de ferro, per tal de marcar el lloc exacte de la seva entrada, i es va tornar a tapar amb terra. Es desconeix, de moment, la funció d'aquest hipogeu. Tant podria ser una fresquera per desar-hi aliments, com un celler subterrani o, fins i tot, un refugi o túnel d'evasió. Per tal d'esbrinar-ho caldria excavar-ho amb criteris arqueològics. S'ha de considerar, en tot cas, que aquest hipogeu es troba, d'una banda, a prop de l'emplaçament on estan les restes del castell de Voltrera, i de l'altra, a tocar al lloc on fins a la dècada de 1980 s'aixecava la casa de Can Vilalba.","codi_element":"08001-80","ubicacio":"Av. De Circumval·lació, 3 - 08630 Abrera.","historia":"De manera genèrica es denomina 'hipogeu' (que deriva del grec 'hupogeion'), independentment de la seva funció (ja sigui fresquera, refugi, etc.), a qualsevol estructura excavada per l'home sota (hipo) terra (gea). S'han documentat paral·lels d'aquestes estructures a Sant Boi de Llobregat amb funcionalitat diversa. A Abrera coneixem dos exemples més: el de la masia de Can Pous, al qual es pot accedir sense dificultats, ja que es conserva en perfectes condicions, i que feia funcions d'amagatall i de fresquera; i un altre, ja desaparegut, que va ser documentat durant l'enderrocament d'una casa al carrer Major de nom Cal Iaio. Can Vilalba pertanyia als senyors del castell de Voltrera, que al segle XVI eren els Despalau. A la primera meitat del segle XVII s'uniren amb els Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell i el Vilar. La construcció de Can Vilalba, als peus del castell, fou obra del virrei del Perú, Manuel d'Amat i Junyent, que, des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, abans d'anar a Montserrat, s'adreçà a Can Vilalba, el casal i la capella ja devien estar construïts. Més tard, passà a ésser la casa de la Marquesa de Vilalba.","coordenades":"41.5230500,1.9218900","utm_x":"410049","utm_y":"4597384","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73732-foto-08001-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73732-foto-08001-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73732-foto-08001-80-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73733","titol":"Ball del Most","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-del-most-1","bibliografia":"

AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. IV. Salvat Editores, Barcelona, p. 1037. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: Fons Joan Bial i Serra: 'Ball del Most. Abrera'.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es celebra ni es balla.","descripcio":"

Als voltants dels anys cinquanta-seixanta a Abrera se celebraven festes que el temps, el canvi socioeconòmic i, especialment, la implantació de la indústria, han fet que desapareguin. És el cas del ball es celebrava pel mes d'octubre quan s'acabava la verema. Les cases es decoraven i es ballava tarda i nit amb orquestra a la Sala Municipal d'Abrera.<\/p> ","codi_element":"08001-81","ubicacio":"Sala Municipal al carrer Major - 08630 Abrera.","historia":"

Pel que fa als balls celebrats en poblacions vinateres a l'acabar les veremes, Joan Amades diu: 'quant al ball, sobretot els anys que la collita ha estat abundosa, finida la feina de la verema, el jovent lloga una orquestra i fa un dia de ball de sala, qualificat de 'ball del vi o del most'. Arreu, avui, és un ball com un altre; es fa en un local tancat, i es ballen balls moderns, d'importació forana. Temps era temps, degué ésser una dansa especial, amb tota probabilitat dedicada a festivar la divinitat de la vinya, en acció de gràcia pels fruits atorgats.'<\/p> ","coordenades":"41.5156200,1.9024200","utm_x":"408414","utm_y":"4596580","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73733-foto-08001-81-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-07-14 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73734","titol":"Festa de Sant Antoni Abat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-antoni-abat-5","bibliografia":"AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492. BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es celebra.","descripcio":"Cada 17 de gener, dia de la festivitat de Sant Antoni Abat, es celebrava la festa en honor als animals, tant domèstics com aquells que ajudaven a fer la feina del camp. El dia començava amb una cercavila amenitzada per una orquestra que es dirigia a casa de l'abanderat, qui encapçalarà els Tres Tombs portant la bandera. Aquest era nomenat juntament amb els cordonistes per la comissió organitzadora. Seguidament s'anava a l'Església de Sant Pere d'Abrera per celebrar missa. Després de la benedicció dels animals per part del rector es donaven els Tres Tombs passant per la Plaça de la Creu, l'església i pel Barri del Rebato. Les postres típiques de la diada eren els tortells de Sant Antoni. Joan Amades explica que aquest dia 'A Abrera feien un ball anomenat del 'tortell beneït', pastís que, en tal dia com avui, era de rigor menjar per llevant de taula en totes les llars que tenien bestiar de ferradura, puix que era considerat com una mena de complement de la festa religiosa.'","codi_element":"08001-82","ubicacio":"Plaça de la Creu - 08630 Abrera.","historia":"Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, establint-se així els primers grups d'eremites. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de tragines i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'San Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'. Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera.","coordenades":"41.5156200,1.9024200","utm_x":"408414","utm_y":"4596580","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73734-foto-08001-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73734-foto-08001-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73735","titol":"Venda de Sendred a Unifred Amat del campo de Breda (951)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/venda-de-sendred-a-unifred-amat-del-campo-de-breda-951","bibliografia":"BENET, Albert (1983): 'L'origen de les famílies Cervelló, Castellvell i Castellet', dins de Acta Historica et Archaelogica Medieaevalia, 4. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp. 67-85. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.","centuria":"X","notes_conservacio":"","descripcio":"El document més antic que parla d'Abrera es conserva, segons Albert Benet mal datat i mal arxivat (BENET, 1983: 67-68)., a l'Arxiu de la Corona d'Aragó sota les següents coordenades: ACA. Cancelleria. Pergamins. Ramon Berenguer III, n. 253 . Sembla ser que el notari no havia posat la fórmula acostumada en la datació del document, això portà que en fer-se la restructuració de les escriptures de l'Arxiu Comtal en el segle passat es datés erròniament el documenta al segle XII. L'onomàstica, diversos personatges, la lletra, les clàusules, la redacció, les arcaïsmes, etc., tot fa que s'hagi de considerar com un document del segle X. Es tracta, per tant, d'un pergamí amb data de 31 de maig de l'any 951 on es relata una venda de terres de pare a fill on consta que el vicari comtal Sendred vengué al seu fill Unifred Amat el camp d'Abrera ('campo de Breda'), amb les seves cases i horts, prats i recs que tenia en propietat com a conseqüència d'una compra feta anteriorment. Per tal de designar amb més precisió els objectes de la venda, el subjecte de la mateixa descriu, un a un, els seus límits: 'El camp d'Abrera i els horts esmentats anteriorment afronten per la part oriental amb el riu Llobregat; per la de migdia amb l'Anoia i amb la terra de Galindo; per l'occidental amb el torrent de Llops, amb la terra d'Eldovino, amb la terra d'Eldemondo, amb la terra de Dodat, dona, amb la terra de Roderigo, amb la terra d'Adovora, dona, i dels seus hereus; i per l'altra part amb la terra de Galindo a qui anomenen Mothone'.","codi_element":"08001-83","ubicacio":"Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona","historia":"Es tracta del document més antic que ens parla del terme d'Abrera. La situació del 'campo de Breda' que apareix al document (antic topònim d'Abrera) no difereix excessivament del que avui coneixem com a tal. El document es refereix a un vast territori establert en funció del riu Llobregat, el qual el limita i li és font de riquesa. A meitat del segle X, per tant, sota el topònim 'Breda' s'amaga una àmplia franja de terreny formada pel mosaic de propietats citades al document. Hi ha autors que estableixen l'origen del dit topònim en una paraula àrab que significa 'la riberenca' o 'vora el riu', fet que evidencia que la influència sarraïna podria haver estat força important a la zona. Altres autors com Corominas fan derivar el topònim 'Breda' del mot germànic 'braida' que vol dir 'planura' o del cèltic 'eporeda' que significa 'lloc que s'hi viatja a cavall'. Aquesta hipòtesi s'adiu força amb la privilegiada ubicació d'Abrera, en el si de les xarxes de comunicació ja des d'èpoques antigues (SOLER, 2000a: 20-23). Respecte al protagonista de la venda sembla ser que Sendred hauria estat un dels vicaris que els comtes posaven al front dels castells que anaven creant en el transcurs de la repoblació. Aquest tingué un lloc important en la cort del comte de Barcelona i fou l'iniciador de tres famílies nobiliàries catalanes: els Castellví, els Castellet i els Cervelló (BENET, 1983: 69 i 81).","coordenades":"41.5164100,1.9018000","utm_x":"408364","utm_y":"4596668","any":"951","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73735-foto-08001-83-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"- ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73736","titol":"Memòria oral de la II República a la postguerra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/memoria-oral-de-la-ii-republica-a-la-postguerra","bibliografia":"

FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Està basada en una sèrie de vuit testimonis orals que parlen d'un període de gran importància històrica a Abrera, el que va de la República a la postguerra. El recull d'aquests testimonis ha quedat materialitzat en un documental, de pròxima edició sota el títol 'Abrera de la República a la postguerra. Vuit testimonis parlen d'un període crucial', que s'emmarca en un projecte sobre la Recuperació de la Memòria Històrica, que va ser enviat al Memorial Democràtic, d'on es va rebre una subvenció per poder realitzar-se. Aquest projecte té com a finalitat la recollida de fonts orals sobre el període esmentat, i l'entitat que l'ha portat a terme ha estat l'entitat local Brea, Grup d'Opinió i Recerca, amb el suport de l'Ajuntament d'Abrera. La major part de les persones entrevistades és d'edat avançada, algunes d'elles de més de vuitanta anys, de manera que el seu testimoniatge ens aporta una informació molt valuosa sobre diferents aspectes de la vida quotidiana del poble durant el període que abarca des de la República passant per la Guerra Civil i els primers anys de postguerra. Les persones entrevistades són vuit i concretament hi ha quatre dones i quatre homes. A continuació es detallaran els seus noms i any de naixement: Aurora Moragas (1926), Jaume Vallès (1921), Rafael Ollé (1920), Martí Sucarrats Amat (1922), Rosa Amat Amorós( ?); Florentina Altimira (1928); Paulina Bonastre (1924) i Isidre Alert (1923).<\/p> ","codi_element":"08001-84","ubicacio":"","historia":"

Durant la Segona República, els successius canvis de color polític al govern del país es van notar també a l'Ajuntament d'Abrera, especialment l'octubre de 1934, quan la minoria dretana, el Front d'Ordre, va ser encarregada de gestionar l'alcaldia, i el febrer de 1936, quan la majoria d'esquerres, el Front Popular, va recuperar el protagonisme que li havien donat els vots. Després vindrà la Guerra Civil (1936-1939), que suposà, entre altres mals, la destrucció de l'Església de Sant Pere. L'Arxiu Parroquial, en canvi, es va salvar de la crema, fet que va permetre conservar una part important del nostre llegat històric. També es va enderrocar la Creu de Terme del carrer Major, que seria reconstruïda més tard. Com a tot arreu, a Abrera també es van produir persecucions i, en canvi, algun capellà va trobar refugi clandestinament en cases del veïnat, mentre que els refugiats procedents d'altres llocs de la zona republicana eren acollits públicament per l'Ajuntament. La postguerra comportà tot un seguit de fets negatius: represàlies per part del règim franquista, depressió econòmica, politització de la religió i de la vida social, caciquisme, etc. Se sap que una bomba abandonada a la riera de Magarola va esclatar a les mans d'un grup de nens que hi jugaven, produint una gran tragèdia, i avui una làpida col·lectiva s'erigeix al Cementiri Vell en record de catorze olesans assassinats allà mateix per la seva militància marxista. L'Església de Sant Pere va ser restaurada entre els 1956-1961 i la cultura popular va donar lloc a l'Agrupació Artística d'Abrera, creada l'any 1945 i l'activitat principal de la qual era el teatre amateur.<\/p> ","coordenades":"41.5195300,1.9042600","utm_x":"408573","utm_y":"4597012","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73737","titol":"Conjunt troglodític de Sant Ermengol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-trogloditic-de-sant-ermengol","bibliografia":"BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de tres coves de petites dimensions (per una persona), que van ser excavades artificialment en unes afloracions rocoses, de difícil accés, molt a prop del turó on està situada l'ermita de Sant Ermengol. Una d'elles es veu des del camí que baixa de l'ermita cap a la riera de Magarola, i les altres dues estan al peu del Torrent de la Bardissa. La coveta de la riera Magarola és de planta ovalada i la coberta ha estat excavada en forma de volta de mig punt. L'accés es fa a través d'una porta en forma d'arc rebaixat i al bell mig de la paret del fondo hi ha una fornícula excavada. La primera cova del Torrent de la Bardissa també és de planta ovalada i se li va fer, igualment, la coberta en forma de volta. L'entrada té la forma d'un arc de mig punt i destaca un banc corregut que ha estat excavat a poca alçada del terra seguint tota la paret de la cova. La segona cova del dit torrent mostra una planta més complexa en forma de creu que marca, en vertical, tres receptacles de forma rectangular recordant l'absis trilobulat d'una església. La porta, segurament ha estat remodelada en èpoques modernes, ja que ha estat reforçada amb pedres i argamassa, afegint-li una llinda en forma de biga de fusta. La coberta també te forma de volta de mig punt. Totes tres coves presenten les característiques més comunes que defineixen el que es coneix en el món de l'arqueologia del cristianisme com eremitori: són coves fetes per la mà del home en afloracions rocoses de proporcions mitjanes; estan en contrades isolades, apartades de nuclis de població, i ubicades en llocs alts, de difícil accés; solen estar orientats cap al sud o cap a sol ixent; estan excavats en una roca de tipus arenós amb presència d'uns estrats de poc gruix integrats per conglomerats de mòdul petit; els habitacles o fornícules són de caràcter individual i presenten una certa complexitat arquitectònica; estan situats a prop de fonts d'aigua, com són els rius, les rieres, torrents, sorgències naturals, etc.","codi_element":"08001-85","ubicacio":"Camí de l'ermita de Sant Ermengol - 08630 Abrera.","historia":"El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora\/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Abrera, al mateix Baix Llobregat (Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres.","coordenades":"41.5183300,1.8671200","utm_x":"405473","utm_y":"4596919","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73737-foto-08001-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73737-foto-08001-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73738","titol":"Llentiscle del carrer de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llentiscle-del-carrer-de-la-font","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Arbre conegut amb el nom de llentiscle (Pistacia lentiscus) situat al marge del Torrent Gran, queda just fora del límit urbanitzat de l’històric carrer de la Font del centre d’Abrera. L’exemplar, situat en una línia de pendent, està parcialment colgat de terra, però s’observen diferents soques de mides considerables , que el converteixen en un arbre molt destacat per la seva magnitud si tenim en compte que aquesta espècie normalment es presenta en forma arbustiva. El llentiscle acostuma a ser és un arbust de fulles compostes, força comú al sotabosc de les pinedes i l’alzinar. És una planta de la família Anacardiàcia, perenne, que dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. El llentiscle en forma arbustiva arriba a fer entre 2 i 3 metres d’alçada, però es tracta d’un arbre que pot superar els 6 metres. Floreix de març a maig. El fruit és una petita drupa arrodonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mida que va madurant es torna negra. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-86","ubicacio":"Carrer de la Font - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5134334,1.9028462","utm_x":"408447","utm_y":"4596336","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73738-p1070603.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73738-p1070605.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73738-p1070602.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"La seva ubicació al límit urbanitzat i en pendent, no permet la visualització complerta de l'individu, les branques del quals han de ser podades perquè no sobresurtin al carrer, on hi ha un àrea d'estacionament de vehicles. ","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73739","titol":"Barraca de Can Garrigosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-garrigosa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ha perdut part de l'arrebossat, la teulada i el paviment.","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenta una petita espitllera a cada banda. Sobre la llinda de la porta hi ha gravada a l'arrebossat la data de 1918. La barraca està orientada a llevant. Presenta un detall curiós a la façana de llevant: a la paret hi ha adossat un ferro que, segons els pagesos de la zona, serveix per posar-hi coets contra les pedregades.","codi_element":"08001-87","ubicacio":"Camí dels sagraments - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5143200,1.8660800","utm_x":"405380","utm_y":"4596475","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73739-foto-08001-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73739-foto-08001-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73740","titol":"Barraca del Garrigosa del Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-garrigosa-del-rebato","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenten una petita espitllera a cada banda. La barraca està orientada a llevant i recentment s'ha habilitat un foc a terra a l'interior. Aquest tipus de barraca, seguint el model dels seus antecedents -les barraques de pedra seca-, també estava associada a una cisterna rodona que, connectada mitjançant una canalització a la teulada, recollia l'aigua de pluja.","codi_element":"08001-88","ubicacio":"Camí dels sagraments - 08630 Abrera.","historia":"Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, després de la barraca de l'olivada de Matadormins, la barraca del Garrigosa, és de les més antigues de la zona, remuntant-se a la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5132000,1.8723200","utm_x":"405899","utm_y":"4596343","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73740-foto-08001-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73740-foto-08001-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73741","titol":"Barraca del Morro blanc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-morro-blanc","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Ha perdut part del pis superior i la coberta. Part de l'enderroc i l'abundant vegetació han envaït el seu interior, fent difícil l'accés.","descripcio":"Petita estructura de planta quadrangular de dos pisos. La planta baixa està feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç; presenta una porta d'arc rebaixat adovellat amb blocs de pedra treballats. El pis superior està fet de tàpia i també presenta una obertura mig enrunada. Està mig enrunada i coberta per esbarzers; al costat té una gran cisterna rodona per emmagatzemar aigua. Està en una zona obaga i humida, molt a prop de la llera del Torrent Gran. Els pagesos de la contrada li donen el nom de barraca, però podria tractar-se, donada la seva ubicació i dimensions, d'un pou de glaç semblant al documentat més amunt, també a la vora del Torrent Gran. La tècnica constructiva utilitzada és molt semblant a la utilitzada a la propera ermita de Sant Ermengol; podria tractar-se, per tant, d'una construcció contemporània a l'ermita.","codi_element":"08001-89","ubicacio":"Camí dels sagraments - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5146200,1.8774800","utm_x":"406332","utm_y":"4596496","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73741-foto-08001-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73741-foto-08001-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73741-foto-08001-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73742","titol":"Pou del Garrigosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-garrigosa","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou fet de maons i argamassa amb una boca d'1, 5-2 m. De fondària desconeguda, se li va afegir fa uns anys una barana de protecció de totxana i un travesser de ferro amb una corriola per facilitar l'extracció de l'aigua. Segons el propietari, originàriament hi havia una sínia muntada al pou, que es va vendre per fer rovell.","codi_element":"08001-90","ubicacio":"Camí dels sagraments - 08630 Abrera.","historia":"Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, data del segle XIX.","coordenades":"41.5134800,1.8760900","utm_x":"406214","utm_y":"4596370","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73742-foto-08001-90-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73743","titol":"Carrer de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-la-font-1","bibliografia":"

AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit<\/p>

MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.<\/p>

VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Carrer urbanitzat al segle XIX amb divisions de parcel·les de 5 m d'amplada (que era el que donava la longitud de les bigues), o<\/span><\/span><\/span><\/span>n es van edificar cases típiques de poble, bastides amb pedra i amb teulada a doble vessant. Totes les cases van ser construïdes seguint un mateix model, els anomenats casals. <\/span><\/span><\/span><\/span>El més característic d'aquest tipus d'immoble és que es tracta d'edificacions molt estretes i allargassades, de dos pisos, golfes i eixida i pati a la part del darrere, destinada a les feines agrícoles i a tenir-hi animals domèstics. El carrer de la Font era un carrer dels anomenats 'de mitja galta', edificat només a la banda oposada al torrent Gran i amb horts a les parcel·les del davant de cada casa. La formació d'aquest carrer <\/span><\/span><\/span><\/span>comportà l'habilitació de la zona dels safareigs, del pou i de la Font, ara anomenada 'dels peixos'. A l’entrada del carrer, per la part baixa, un caminet portava a la font Gran, dita també la font d’Abrera o, simplement la Font. Era la surgència d’una deu d’aigua, molt abundant, que també alimentava la bassa i els safareigs públics.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p>

<\/p> ","codi_element":"08001-91","ubicacio":"Carrer de la font - 08630 Abrera.","historia":"

Com una gran part del carrer Nou, també els de la Font i de Sant Pere es van formar en terres de la família Mallau (després Cervera) quan, durant el segle XIX, va anar cedint els terrenys a diferents famílies per edificar-hi en la forma tradicional de censos emfitèutics. Un cens d’aquest tipus consistia en la cessió del dret a edificar a canvi d’un pagament anual inamovible. E<\/span><\/span><\/span><\/span>l camp de la Font ja sortia mencionat el 1613 al Capbreu de Mencia de Requesens, fet que indica que la sorgència de la font es coneix d'antic.<\/p>

Tant a un cap del carrer com a l’altre, hi havia hagut una era, ambdós llocs ara edificats. <\/span><\/span><\/span><\/span>La més propera a la Creu era la del Solei, més coneguda com l’Envelat, ja que era aquí on s’aixecava cada any per la Festa Major. La de l’altra banda, més alta i ventilada, era anomenada l’era del Turó.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La periodista i escriptora Maruja Torres (1943) va fer estades en aquest barri durant la seva infantesa, fet que recrea a la seva obra Un calor tan cercano.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5137900,1.9030400","utm_x":"408463","utm_y":"4596376","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73743-foto-08001-91-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73744","titol":"Goigs a Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-sant-pere","bibliografia":"MASSOT, Josep (1975): 'Goig', dins de Gran Enciclopèdia Catalana Vol. 8, Barcelona, pp.155-156.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El dia de Sant Pere, cada 29 de juny, és festa major a Abrera. Entre els múltiples actes convocats per celebrar i donar gràcies al patró, destaca la santa missa que s'oficia a l'Església parroquial de Sant Pere d'Abrera. Al final de la cerimònia es canten els Goigs a Sant Pere. La lletra, segons l'actual rector de la parròquia, va ser composta pel Rvnd. P. Hilari d'Arenys de Mar i la música pel Rvnd. P. Dom Angel Mª Rodamilans a la primera meitat del segle XX.","codi_element":"08001-92","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat és donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven; i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi, o hagi disposat fins a temps recents, de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa major. Aquesta florida de fulls de goigs ha donat peu, ja des de la Renaixença, al seu col·leccionisme i al seu estudi. Algunes biblioteques posseeixen àmplies col·leccions de goigs, com la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. També hi ha associacions de col·leccionistes, que fomenten el coneixement dels goigs i la seva popularització. Destaca els Amics dels Goigs, fundada el 1922 per Mn. Francesc de P. Baldelló, que publica un butlletí trimestral i compta amb una important col·lecció de goigs impresos. En la seva forma més habitual, els goigs es presenten en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes (al voltant de sis o vuit) solen tenir sis versos. Aquesta forma poètica dels goigs prové de les cançons de dansa de la poètica trobadoresca: la dansa i la balada, que a Catalunya era coneguda com a ball rodó. (Al Llibre vermell de Montserrat, del segle XIV, es troba la Balada dels goigs de Nostra Dona en vulgar catalan a ball redon.) La dansa repetia la tornada a la fi de cada estrofa, tal com ho fan encara avui en dia els goigs. Pel que fa al contingut poètic, els goigs primitius commemoraven les set alegries o goigs més importants que tingué la Mare de Déu (l'Anunciació, el Naixement de Crist, l'Adoració dels Reis, la Resurrecció, l'Ascensió, la Vinguda de l'Esperit Sant i l'Assumpció). Aviat va eixamplar-se la temàtica i les advocacions a què es dedicaven: els sants i Crist també són objecte dels goigs. Els goigs dedicats a sants solen descriure'n la vida, el martiri i els seus miracles, i en demanen la protecció per a una localitat, una professió, o contra una malaltia concreta. Entre les advocacions amb més popularitat trobem sant Roc i sant Sebastià, contra la pesta; santa Llúcia, per la vista, o sant Blai pel mal de coll. Pel que fa a les advocacions patrones de gremis o professions, consta sant Eloi dels ferrers i joiers, sant Isidre dels pagesos, o sant Benet dels bibliotecaris. La gran majoria de goigs ens han arribat de manera anònima, i probablement són obra d'autors populars o poc rellevants. Però també hi ha hagut poetes d'anomenada que han conreat aquest gènere: Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona), Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Mn. Pere Ribot, Osvald Cardona, etc. Una cosa semblant ha passat amb la música: la majoria és d'origen popular, anònima. I molta s'ha perdut, perquè no es feia constar en els fulls impresos. Per això hi ha goigs diversos que es canten amb la mateixa música. Les melodies són senzilles, amb pocs elements, i acostumen a tenir un aire repetitiu però àgil alhora. Tanmateix, també hi ha hagut músics cultes que han creat belles músiques de goigs: Mn. Francesc Baldelló, Joan Llongueras, Mn. Josep Maideu, Lluís Millet, Joan M. Aragonès.","coordenades":"41.5177900,1.9018300","utm_x":"408368","utm_y":"4596821","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Els goigs són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text. El boix o xilografia ha estat la manera tradicional com s'ha reproduït la imatge. Quan la tècnica ho ha permès, també s'ha usat la calcografia, la fotografia, el dibuix, etc. Entre els artistes contemporanis que han excel·lit a donar imatges als goigs podem esmentar Enric C. Ricart, Josep Obiols, Antoni Gelabert, Antoni Ollé Pinell, Josep M. Subirachs.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73745","titol":"Alzines de Can Morral del riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-de-can-morral-del-riu","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues alzines (Quercus ilex) de la família de les Fagàcies situades a la zona d'horts de la Masia de Can Morral del Riu. Destaquen al municipi per les seves grans dimensions: una de 15 m d'alçada i 2, 03 m de perímetre; l'altra de 12 m d'alçada i 2,07 de perímetre.","codi_element":"08001-93","ubicacio":"Can Morral del Riu - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5250900,1.9088100","utm_x":"408961","utm_y":"4597624","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73745-foto-08001-93-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73746","titol":"Pi del carrer Tarragona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-del-carrer-tarragona","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un pi pinyer (Pinus pinea) de la família de les Pinàcies, situada al barri de Sant Hilari. Destaca al municipi per les seves grans dimensions: 12 m d'alçada i 2, 42 m de perímetre.","codi_element":"08001-94","ubicacio":"Carrer Tarragona - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5225400,1.9101000","utm_x":"409065","utm_y":"4597340","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73747","titol":"Roures del carrer Balaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roures-del-carrer-balaguer","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dos roures cerrioides (Quercus cerrioides) de la família de les Fagàcies situats al barri de Sant Hilari. Destaquen al municipi per les seves grans dimensions: un de 16 m d'alçada i 2 m de perímetre; l'altra de 16 m d'alçada i 1,91m de perímetre.","codi_element":"08001-95","ubicacio":"Carrer Balaguer - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5215800,1.9095300","utm_x":"409016","utm_y":"4597234","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73747-foto-08001-95-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73748","titol":"Roureda de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roureda-de-sant-hilari","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita roureda formada per un conjunt d'uns 16 roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades situats entre el final del carrer Balaguer i el final del carrer Polinyà, al barri de Sant Hilari. Ocupen una superfície de 0,4 ha i es troben a l'inici d'una petita torrentera que baixa cap el riu Llobregat. El seu interès radica en el conjunt que formen, que probablement representa les restes del bosc autòcton que hi deuria haver a la zona.","codi_element":"08001-96","ubicacio":"Carrer Polinyà - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5215900,1.9097600","utm_x":"409035","utm_y":"4597235","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73749","titol":"Alzinar de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-de-sant-hilari","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita representació d'alzinar amb roures situada damunt la terrassa fluvial del Llobregat. Localitzada al final del carrer Tarragona, a la part posterior dels habitatges del carrer Polinyà, presenta diversos exemplars d'alzines (Quercus ilex) i roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades i una mostra del sotabosc de l'alzinar. Amb una superfície de 0,5 ha, presenta l'interès de marcar el límit natural del bosc amb l'àmbit d'influència del riu Llobregat.","codi_element":"08001-97","ubicacio":"Carrer Tarragona - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5223400,1.9101400","utm_x":"409068","utm_y":"4597318","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73750","titol":"Tamarius de la riba del Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tamarius-de-la-riba-del-llobregat","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de tamarius (Tamarix sp.) situats a la riba dreta del riu Llobregat i a les illes fluvials. Ocupen una superfície indeterminada, però sempre inferior a 0,3 ha. Presenten l'interès de ser una espècie originària de zones estèpiques adaptada a sòls salabrosos, per la qual cosa es suposa la seva presència al relativament alt contingut de sals del riu Llobregat. La seva presència al municipi es pot considerar com a destacada.","codi_element":"08001-98","ubicacio":"Riu Llobregat - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5223400,1.9142300","utm_x":"409409","utm_y":"4597313","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73751","titol":"Pollancreda de la riba esquerra del Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pollancreda-de-la-riba-esquerra-del-llobregat","bibliografia":"ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Situada al marge esquerre del riu Llobregat, està formada per grans exemplars de carolina (Populus deltoides) i pollancre del Canadà (Populus canadensis), probablement originaris de plantacions, es barreja amb arbres autòctons com saücs (Sambucus nigra), freixes (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus cf minor). També amb una extensió d'unes 2,1 ha, però disposada en línia respecte el curs del riu, és de gran interès per la regulació de les inundacions de les terrasses fluvials del Llobregat i com a refugi de fauna.","codi_element":"08001-99","ubicacio":"Riu Llobregat - 08630 Abrera.","historia":"","coordenades":"41.5230000,1.9152000","utm_x":"409491","utm_y":"4597386","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"-ArqueoCat SL- Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73752","titol":"Casa a la Plaça de l'església, 3 de Santa Maria de Vilalba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-a-la-placa-de-lesglesia-3-de-santa-maria-de-vilalba","bibliografia":"'Casa a la Plaça de l'església 3', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, de dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La façana és de maçoneria vista i les totes les obertures, finestres i portes estan reforçades amb maó vist. En l'eix central, al primer pis, hi ha un balcó i al segon una galeria de tres arcades de mig punt. Sobre aquestes hi ha un rectangle de guix amb la data inscrita '1828'.","codi_element":"08001-100","ubicacio":"Plaça de l'església, 3- Santa Maria de Vilalba, 08630 Abrera.","historia":"L'origen del nucli en la voluntat de la marquesa de Castellbell de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere d'Abrera. L'any 1868 s'instituí la nova parròquia de Santa Maria de Vilalba, que va donar nom al poble on es troba l'actual església i al costat la casa descrita.","coordenades":"41.5114600,1.9317600","utm_x":"410857","utm_y":"4596087","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73752-foto-08001-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73752-foto-08001-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73752-foto-08001-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"73753","titol":"Can Costa Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-costa-vell","bibliografia":"","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació","descripcio":"Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs de tàpia bastits sobre sòcols de pedra, els quals presenten un parament de maçoneria de morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. Encara es pot veure dempeus algun contrafort isolat, construït amb el mateix tipus de maçoneria.","codi_element":"08001-101","ubicacio":"Camí de Can Costa- 08231 Ullastrell","historia":"Els seus propietaris conserven documentació del segle XIII que en fa referència. Les estructures que es conserven, però, des d'un punt de vista arquitectònic, són d'època moderna.","coordenades":"41.5224000,1.9419000","utm_x":"411718","utm_y":"4597291","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73753-foto-08001-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73753-foto-08001-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/73753-foto-08001-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-16 00:00:00","autor_fitxa":"ArqueoCat SL - Natàlia Salazar","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"84489","titol":"El Caramell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-caramell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Instal·lació artística a la natura realitzada amb la tècnica de la pedra seca, les seves mides són 10,40 m de longitud x 1,50 m alçada màxima x 2,20 m amplada màxima. En planta, la seva forma és d’un triangle isòsceles. El volum, tronco-cònic, és irregular, més alt al costat més curt i en decreixement fins arribar al vèrtex que formen els dos costats més llargs. Els còdols de pedra conformen un monument d’angles sinuosos emplaçat en un camp d’oliveres a la zona del torrent Gran de la vila, un dels espais d'interès natural més rellevants del municipi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La construcció s’emmarca dins del corrent artístic de Land Art, en el qual s’inspira els seu autor: Víctor Mata Ventura. L’obra es circumscriu harmoniosament en el paisatge, la forma imita els caramells de gel que forma l’aigua glaçada quan regalima d’una font, teulada o pedra. L’autor, considera la seva obra tributària del pou de glaç d’Abrera, el qual li ret homenatge, també a la climatologia que el va fer possible i al desaparegut ofici de nevater. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-103","ubicacio":"Camí dels Sagraments (Polígon Sant Ermengol II -trencall amb el pou de Glaç)","historia":"

L'Ajuntament d'Abrera va encarregar l’obra l'any 2018. En col·laboració amb Land Art Associació Catalunya (LAAC), pretén reivindicar el ric patrimoni històric i natural d'Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5153100,1.8913000","utm_x":"407486","utm_y":"4596557","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/84489-p1070499.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/84489-p1070498.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"Víctor Mata Ventura","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"86913","titol":"El porró del Rebato","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-porro-del-rebato","bibliografia":"

Butlletí municipal d’Abrera (2014): “Un enorme porró donarà la benvinguda a Abrera”. Abrerainfo,<\/em> n. 110 (juny 2014), p. 5. Ajuntament d’Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Escultura de quatre metres i mig d’alçada que reprodueix un porró. L’estructura d’acer defineix la silueta de l’objecte, quedant el volum interior buit. S’assenta en una base de pedra a la part més alta d’una rotonda. Des d’aquest punt, un muret de pedra seca segueix en una línia espiral descendent que forma una feixa plantada de ceps alineats al límit del bancal, des de la part més alta fins a la base de la rotonda, on s’ubica en lletres grans el topònim “Abrera”. La rotonda és un dels principals accessos al nucli urbà.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-104","ubicacio":"Plaça Rebato - 08630 Abrera","historia":"

La rotonda està situada a l’entrada del barri del Rebato, per on passava l’antiga carretera N-II i hi havia diversos hostals que tenien, a la porta, els porrons com a reclam per als viatgers als quals oferien un bon àpat acompanyat del vi d’Abrera. Als anys cinquanta, Abrera era coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga carretera N-II, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes. La nova rotonda del Rebato es va concebre com un record simbòlic al passat agrícola i a la tradició dels porrons per la que era coneguda la població. El disseny de la rotonda i la idea del porró és obra d’en Josep Sala, veí del Rebato que de manera desinteressada va col·laborar, juntament amb altres veïns del barri, en l’elaboració de la idea original. Un cop presentada la proposta per part de l’Associació de Veïns a l’Ajuntament, els serveis tècnics municipals la van convertir en el projecte executat. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5209000,1.8962300","utm_x":"407905","utm_y":"4597173","any":"2014","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86913-p1070509.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86913-p1070513.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"Josep Sala (disseny)","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"86914","titol":"Fira Gastronòmica dels porrons d'Abrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-gastronomica-dels-porrons-dabrera","bibliografia":"

AAVV (2018): Informe de final d’activitat Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. Memòria 2018. Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Fira Gastronòmica dels porrons d’Abrera recupera una tradició identitària del barri del Rebato. Els anys 50 del segle XX, Abrera era encara coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga Nacional-II, al seu pas pel Rebato, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes (veure fitxa 13). <\/span><\/span><\/span><\/span>La festa s’organitza des de l’Ajuntament d’Abrera, amb la col·laboració de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) del Baix Llobregat i diferents establiments i entitats abrerenques. És un aparador gastronòmic basat en la cuina d’arrel tradicional catalana i que també serveix per donar difusió als productes de proximitat de la comarca. El seu programa inclou propostes gastronòmiques i degustacions de menús que antigament elaboraven varis restaurants ubicats al costat de carretera que uneix Barcelona i Lleida , activitats per a tota la família, exposicions, esdeveniments culturals, mostres de l’activitat agrícola d’abans i d’ara i l’emblemàtic concurs de l’aixecament del porró. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-105","ubicacio":"La Fira es celebra al carrer del rebato i al Parc de Can Morral","historia":"

La fira gastronòmica va néixer amb la voluntat de l’Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, de recuperar arrels i orígens d´Abrera en relació els porrons, el vi, l’ oli i el passat rural del municipi. A més hi ha els objectius de crear orgull de poble, crear una fira de referència de productes de proximitat capça d’atraure públic de l’àrea metropolitana. La fira es basa en el relat d’una tradició amb forta càrrega simbòlica del municipi, l’existència de diferents restaurants que oferien vi al viatger en grans porrons. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5230600,1.9013600","utm_x":"408336","utm_y":"4597407","any":"2018","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86914-mg6700.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86914-fira-gastronomica-els-porrons-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"86915","titol":"Col·lecció de porrons d'Àngel Torrents Solé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-porrons-dangel-torrents-sole","bibliografia":"

BIDEGAIN, Gerard (2020): Informe tècnic sobre la donació de la col·lecció de porrons dels familiars del Sr. Àngel Torrents Solé a favor de l’Ajuntament d’Abrera. Ajuntament d’Abrera. Informe inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La col·lecció cedida per la família Torrents Sesé consta de dos-cents vuit porrons procedents de diferents llocs de la geografia espanyola, fets de diferents materials (vidre, pell, fusta, ceràmica, metall i plàstic). Hi ha porrons singulars, amb formes i colors vistosos, il·lustrats i alguns amb certa fantasia i de notable valor artístic. Pel que fa a les dimensions s’ha de mencionar que hi ha peces de tot tipus, principalment de la mida habitual dels tradicionals porrons de taula.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-106","ubicacio":"Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera","historia":"

Durant la segona edició de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera, el setembre de 2019, les filles del Sr. Àngel Torrents Solé (1922-2004), nascut a Barcelona i aficionat al col·leccionisme de porrons, van contactar amb l’Ajuntament d’Abrera, per tal d’informar l’ens municipal de l’existència de la col·lecció de dos-cents vuit porrons del seu pare i la voluntat de cedir-los al fons municipal. El Sr. Àngel Torrents va treballar coma fotògraf a l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, tasca que l’obligava a viatjar per tota Espanya, d’on es va nodrir per formar la seva col·lecció de porrons. <\/span><\/span><\/span><\/span>Els principals motius de la donació són que les hereves de la col·lecció, les quatres filles del Sr. Àngels Torrents, tot i valorar unes peces molt estimades i simbòliques per la família, no es podien fer càrrec de la seva conservació en els seus habitatges particulars. En assabentar-se de la tradició del poble d’Abrera i del seu barri del Rebato relacionada amb els porrons, van decidir-se a formalitzar el donatiu a aquest municipi, veient-lo un lloc idoni, donada la seva estima a aquest objecte. <\/span><\/span><\/span><\/span>Durant el mes de setembre de 2020 l’Ajuntament d’Abrera decideix acceptar el donatiu i organitzar una mostra d’aquest material artístic a la Casa de Cultura, coincidint amb les dates de la Fira Gastronòmica dels Porrons, que no es va poder celebrar a causa de les mesures de contenció de la pandèmia de la Covid-19. La mostra de porrons, que portava per títol «Ho diuen per tots cantons: visiteu la mostra de porrons!» <\/em>es programà a la Casa de Cultura del 28 de setembre al 2 d’octubre de 2020. L’exposició explicava la història de la col·lecció cedida, la tradició històrica dels porrons del Rebato, i la trajectòria de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/span>El 25 de setembre de 2020 en una recepció privada amb l’alcalde d’Abrera, el senyor Jesús Naharro Rodríguez, el regidor de Cultura, el senyor Francisco Sánchez Escribano, la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, la senyora Arantxa Galofré Freire, i les quatre filles del senyor Torrents: Sra. Magdalena Torrents Sesé, Sra. Flora Torrents Sesé, Sra. Rosa Torrents Sesé i Sra. Núria Torrents Sesé; es va signar l’acord de cessió de la col·lecció.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5164100,1.9018000","utm_x":"408364","utm_y":"4596668","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86915-1110993.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86915-1120012.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"Àngel Torrents Solé","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"86916","titol":"Les trinxeres de la Guerra Civil Espanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola","bibliografia":"

AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat). <\/strong>Del 04 d'octubre al 12 de novembre de 2017. Informe inèdit<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat). <\/strong>del 14 al 23 de novembre de 2018. Informe inèdit<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El jaciment arqueològic s’emplaça en una zona boscosa, el bosc de Sant Miquel, situada a 50 metres al sud-est de la urbanització homònima, ubicada a poc més d'1 quilòmetre al nord-est del nucli d'Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/span>Els resultats de les intervencions arqueològiques portades a terme pels arqueòlegs Adam Picon Mañosa i Òscar Augé Martínez els anys 2017 i 2018, recollits a les memòries arqueològiques, posen de manifest la descoberta d’un el complex defensiu d’una extensió aproximada d’uns 4500m2. <\/span><\/span><\/span><\/span>Es tracta d’un conjunt format per vàries línies de trinxeres, quatre refugis i tres pous de tirador, vinculats amb el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil espanyola. La disposició de les línies de trinxera identificades és paral·lela a les línies de nivell del terreny on estan excavades, ascendint des de la cota 137 m.s.n.m, on se situa la primera línia, fins a la cota 162 m.s.n.m, gairebé al capdamunt del turó, on hi ha la darrera trinxera localitzada. Una sisena trinxera puja en perpendicular a la resta per l'extrem sud del sector. El conjunt queda limitat al nord per una pista forestal, mentre que pel sud ho fa a un talús de contenció del pendent que es troba just a la sortida de la boca oest del túnel de l'Autovia B-40, o Ronda del Vallès, que forada la Serra d'en Ribes. <\/span><\/span><\/span><\/span>Les intervencions arqueològiques van permetre la recuperació de diverses restes de material bèl·lic, principalment munició i restes d'armament de fabricació italiana. Aquest fet serveix als arqueòlegs per avalar la hipòtesi que els defensor republicans foren ràpidament foragitats de la seva posició (potser reculant fins a la zona de Mas d'en Ribes), i que les trinxeres foren ocupades per forces nacionals des d'on fustigarien aquest punt.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-107","ubicacio":"Bosc de Sant Miquel","historia":"

El jaciment cal emmarcar-lo en els darrers moments de la Guerra Civil espanyola (1936 i 1939) a Catalunya, concretament en el context del trencament del Front de l'Ordal, a principis del 1939, per part de les tropes faccioses insurrectes, i l’intent de la República d’establir un nou front al riu Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La notícia de l'existència de combats a la zona del bosc de Sant Miquel la trobem de manera indirecta a les memòries del tinent coronel Francisco Hidalgo de Cisneros, conservades a l’Arxiu Militar d’Àvila, on s'explica que per arribar al Mas d'en Ribes (fitxa 57 del Mapa de Patrimoni Cultural i Natural d’Abrera) van haver de superar la presència d’armes automàtiques, molt possiblement emplaçades en aquestes trinxeres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Una part del jaciment fou localitzat I catalogat entre els anys 2008 i 2009, durant el control arqueològic de les obres de construcció del tram comprès entre Abrera i Olesa de Montserrat de l'Autovia B-40. No es va fer cap actuació, més enllà de constatar que els treballs no afectaven el jaciment.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Entre els dies 14 de març i 5 de maig del 2016, es va dur a terme un control arqueològic preventiu de les obres que la companyia “Mina Aigües de Terrassa” estava duent a terme per realitzar un bypass <\/em>a la canonada que abasteix d'aigua el municipi de Terrassa des de la Planta de tractament d'aigües del riu Llobregat. En el marc d'aquesta intervenció, es va efectuar un primer aixecament topogràfic i es van es van poder situar les trinxeres i els refugis.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Els anys 2017 i 2018 es van fer intervencions arqueològiques motivades per la voluntat de l'Ajuntament d'Abrera de posar en valor el conjunt patrimonial de les trinxeres del bosc de Sant Miquel, El jaciment ha estat excavat i fet accessible per Òscar Augé Martínez i Adám Picón Manyoses amb el finançament de la Diputació de Barcelona i del propi Ajuntament d’Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5304300,1.9179300","utm_x":"409729","utm_y":"4598208","any":"1939","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86916-p1070634.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/86916-p1070639.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"87540","titol":"Riera del Morral del Molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-del-morral-del-moli","bibliografia":"

CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/span><\/em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquesta riera és el resultat de la unió de la riera de Sant Jau­me i la riera de Gaià. En aquest punt d’aiguabarreig de les dues rieres, dins del terme d’Abrera, comença el curs de la riera coneguda com del Morral del Molí. La riera arriba fins al riu Llobregat, concretament a la franja de la ZEPA-LIC-EIN Montserrat Roques Blanques Riu Llobregat, i a través de la riera de Gaià i de Sant Jaume connecta amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la plana vallesana. És un riera, en ge­neral, de petit cabal de només 0,06 m\/s, que circula sobre un llit de còdols i pràcticament sense fer bassiols. <\/span><\/span><\/span><\/span>Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la riera és un connector de primer ordre. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Destaquem d’aquesta riera diverses taques importants d’ar­bredes de ribera, especialment de pollancres amb alguns exemplars de salzes i fins i tot d’àlbers. En el sotabosc hi creixen plantes com l’herba sabonera (Saponaria officinalis<\/em>), l’estroncasangs (Lithrum salicaria<\/em>), la menta (Mentha offici­nalis<\/em>) i la cua de cavall (Equisetum telmateia<\/em>), entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/span>Respecte a la fauna, és força abundant, i s’hi ha citat una tortuga de rierol jove (Emys orbicularis<\/em>) –i s’ha detectat la pre­sència d’un adult de tortuga de florida (Trachemys scripta<\/em>)– i d’aligot (Buteo buteo<\/em>). S’han detectat cabirols, amb avistaments inclosos, entre els termes municipals d’Abrera i de Castellbis­bal (Castell, Margall i Miralles,2016).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Castell, Margall i Miralles (2016) remarquen que tant per les caracte­rístiques del torrent, tancat en una vall fonda, com per l’es­cassa presència d’elements antròpics, aquesta riera ofereix les condicions ecològiques (hàbitats de ribera, geomorfolo­gia, poblament faunístic) perquè sigui una veritable reserva natural, especialment en el tram entre el pont de la carretera BV-1202 i l’aiguabarreig amb la riera de Sant Jaume i riera de Gaià. Aigües avall del pont de la BV-1202, la riera fa de partió del terme municipal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La riera del Morral del Molí desemboca al riu Llobregat en un punt on conflueixen també els límits administratius dels municipis de Castellbisbal i Martorell, sota un viaducte de la A2, i que destaca per l’important con de dejecció de graves i còdols, que constitueix un hàbitat singular que caldria con­servar i que, com mostren les fotografies aèries antigues, era molt rellevant. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Precisament el tram d’aquesta riera entre el pont del Suro i la desembocadura, tot i que fa frontera amb el terme munici­pal, ofereix un hàbitat molt remarcable com són els codolars riberencs, en els quals s’hi troben plantes rares per a la zona com el cascall groc (Glaucium flavum<\/em>) i també d’ocells poc comuns com el corriol petit (Charadrius dubius<\/em>) que hi nidifica i és una espècie protegida. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-108","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5158000,1.9385600","utm_x":"411430","utm_y":"4596562","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87540-p1070647.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87540-p1070646.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87541","titol":"La riera de Masquefa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-riera-de-masquefa","bibliografia":"

CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que és un espai de límit de terme, constitueix un indret clau en la conservació de la biodiversitat, especialment pels boscos de Sant Ermengol que hi ha adjacents (Castell, Margall i Miralles, 2016).","descripcio":"

La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Maga­rola i limita Abrera pel seu límit NW. La riera s’uneix al Llobregat a través de la riera de Magarola i el torrent Mal. Una de les característiques d’aquesta riera és l’escàs pendent i un llit de grava compactada molt característic, que fa que l’aigua hi cir­culi en un nivell molt superficial com si fos un immens bassal de pocs centímetres de fondària. <\/span><\/span><\/span>Una altra característica d’aquesta riera són els meandres continuats que han configurat espadats com a resultat de l’activitat erosiva, i també algunes balmes. La vegetació de ribera és escassa, ja que la riera ha excavat la major part del seu curs; tot i així, en alguns dels meandres podem trobar bocins de vegetació de ribera, especialment, alguns àlbers, pollancres, oms i salzes. En alguns trams també hi ha retalls de vegetació herbàcia de ribera amb cua de cavall (Equisetum sp<\/em>) i també, tot i que de forma molt escassa, trobem alguns trams amb poblaments de canya americana. <\/span><\/span><\/span>És una riera que en temps eixuts baixa seca en molts trams, però en altres manté una mínima làmina d’aigua superficial. Es caracteritza per l’abundor de poblaments d’ocells aquàtics com ara la cuereta blanca (Motacilla alba<\/em>) i la cuereta torren­tera (Motacilla cinerea<\/em>). També s’hi ha observat alguna rapi­nyaire forestal com l’esparver (Accipiter nissus<\/em>) que fa servir d’abeurador alguns dels bassiols que s’hi fan. <\/span><\/span><\/span>Esporàdicament , i en època de migració, la llera de la riera de Masquefa també és visitada per altres espècies d’ocells aquàtics. En els darrers anys s’han fet diversos alliberaments de tortugues de rierol (Mauremys leprosa<\/em>) per part del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). En el vessant dret dels sediments d’aquesta riera s’hi va ex­cavar el conjunt troglodític de Sant Er­mengol recollit al Mapa de Patrimoni (Castell, Margall i Miralles, 2016).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-109","ubicacio":"Límit NW del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5224900,1.8689300","utm_x":"405630","utm_y":"4597379","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87541-p1070575.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87541-p1070576.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87542","titol":"El bosc de l’ermita de Sant Ermengol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-bosc-de-lermita-de-sant-ermengol","bibliografia":"

CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): Diagnosi dels espais lliures –Abrera.<\/em> <\/em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquesta zona boscosa es troba al voltant de l’ermita de Sant Ermengol, amb el torrent de la Bardissa, com a centre. A l’extrem meridional, el límit seria la línia d’alta tensió que travessa aquest bosc i a l’extrem septentrional, la gravera de can Moixofuguer. Aquesta àrea la formen dues tipologies de bosc, atès que una part ja eren boscos l’any 1956 mentre que l’altra eren conreus. Es tracta d’una massa forestal d’eleva­da densitat d’arbres, sobretot pi blanc. En els vessants més obacs i en alguns indrets, especialment al voltant del torrent de la Bardissa, hi abunden exemplars de roure i arç blanc, entre d’altres. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Hi trobem dos elements emblemàtics del patrimoni cul­tural recollits al Mapa de Patrimoni: l’ermita de Sant Ermengol i el conjunt troglodític de Sant Ermengol.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El fet d’estar ubicada damunt la terrassa fluvial de la riera de Masquefa, aquesta boscúria té associat un important paper regulador, però també de biodiversitat, malgrat que es tracta d’una arbreda amb escàs sotabosc a causa de la gran densi­tat d’arbres (Castell, Margall i Miralles, 2016).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-110","ubicacio":"Entre la riera de Masquefa i els conreus del camí de Sagraments","historia":"","coordenades":"41.5185300,1.8679600","utm_x":"405543","utm_y":"4596940","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87542-p1070560.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87542-p1070565.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87683","titol":"Les campanes de Sant Pere d'Abrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-campanes-de-sant-pere-dabrera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El campanar de l’església de Sant Pere d’Abrera té a l’actualitat quatre campanes distribuïdes en els tres pisos del campanar:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La campana més voluminosa es localitza al primer pis, pesa 333 kg. Una creu decorada amb elements geomètrics destaca enmig de la cintura, sota i en català, apareix la informació que la campana va ser refosa l’any 1959 i el seu nom, “Joana”. A la part superior, el cap, destaquen dues inscripcions en llatí. La campana original datava de 1222. El seu nom és en homenatge al Papa del moment en que es va refondre i beneir la campana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La campana del segon pis pesa 170 kg. i es diu “Gregòria”, en homenatge a l’arquebisbe Dr. Gregori Modrego Casaus, Bisbe de Barcelona. Sobre del nom apareix una imatge motllurada i a la part posterior, enmig de la cintura, una creu decorada amb elements geomètrics. En les dues bandes restants apareix una creu encerclada i la senyera. Al cap dues frases expliquen en català, que es tracta d’un donatiu dels feligresos amb motiu de la restauració de l’església i el campanar l’any 1959. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Al tercer i últim pis del campanar hi ha dues campanes de mides més modestes. Destaca una pel seu símbol, ja que es tracta de l’antiga campana de l’ermita de Sant Ermengol (de 1612), que va ser refosa en aquesta, tal com explica la frase en català escrita a la part superior de la peça. Es diu “Teresa”, en homenatge a la persona que la va pagar, la senyora Teresa Verdaguer, vídua de Francesc Platón Sartí. A sobre del nom hi ha una creu. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Al costat hi ha la l’última campana, la “Miraculosa”, dedicada a la Sagrada Família amb inscripció en llatí i datada del 1891en record de l’original, ja que aquesta, com la resta, va ser refosa l’any 1959. Hi ha una inscripció al peu de la peça, mentre que el cap és decorat amb motius vegetals i geomètrics. Destaca el segell de la fàbrica que va fer l’original l’any 1891, amb la bandera de Barcelona i el nom del propietari, el fonedor Buenaventura Pallés i Armengol. A la part oposada apareix una figura motllurada. Les dues campanes petites pesen 50 kg cadascuna.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El sistema actual per tocar les campanes és automàtic, les campanes estan fixades en estructures metàl·liques per la part del coll i són colpejades exteriorment per un martell electromecànic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-111","ubicacio":"Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera.","historia":"

Les campanes de Sant Pere d’Abrera es van col·locar i beneir el març de 1960.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5178537,1.9020153","utm_x":"408384","utm_y":"4596828","any":"1959","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87683-p1070533.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87683-p1070537.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"87685","titol":"Pou de la zona al·luvial de Sant Hilari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-zona-alluvial-de-sant-hilari","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L’element es al marge dret del riu Llobregat i es troba absolutament envaït per la vegetació natural. La informació procedent de fonts oral relaten que hi ha dues parets paral·leles, que es conserven fins a 2,5 metres aproximadament, construïdes amb còdols de riu i morter. Enmig de les dues parets hi hauria el pou, excavat en forma d’U, no massa profund ja que estem en una quota molt propera al nivell freàtic. Segons les mateixes fonts hi havia hagut un sistema de sínia amb els catúfols de fusta per extreure l’aigua i regar els horts que hi havia hagut en aquesta àrea. Les parets tan altes poden suggerir que hi havia hagut una estructura per col·locar un molí de vent per accionar la sínia.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-112","ubicacio":"Marge dret riu Llobregat a l'àrea de Sant Hilari","historia":"","coordenades":"41.5193000,1.9127800","utm_x":"409284","utm_y":"4596977","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87685-p1070584.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87685-p1070586.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Informació recollida oralmen del Sr. Joan Carles Cortés, tècnic d emedi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, que a la seva vegada la recollí del Sr. Martí de les Mates. ","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87686","titol":"Oliveres varietat becaruda de Can Morral del molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oliveres-varietat-becaruda-de-can-morral-del-moli","bibliografia":"

GUIX, JC. (2021): 'Recuperació de la varietat d'olivera becaruda a Abrera'. Informe inèdit<\/p>

IRTA: Catàleg de varietats locals agràries de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta de diferents camps de mides reduïdes d’olivera (Olea europaea <\/em>L.), varietat Becaruda (també coneguda amb altres noms (“becarut, bequerrut, boqueruda, buturuda i boteruda”). Les olives becarudes acaben amb un petit cogulló que, per la forma recorden el bec d’un moixó, d’aquí el nom. <\/span><\/span><\/span><\/p>

És una varietat vigorosa i de port obert, productiva i de maduració primerenca. Varietat androestèril (no produeix pol·len), la fulla és el·líptica lanceolada de longitud i amplada mitja i el fruït ovoïdal i lleugerament asimètric, negre en la maduració. Moltes d’elles passen el centenar d’anys. <\/span><\/span><\/span><\/p>

En general, la becaruda fa una producció més petita que altres varietats d’olivera i, possiblement per aquesta raó, no era prou valorada fins quasi bé desaparèixer. No obstant això, es tracta d’una varietat antiga que està molt ben adaptada al cultiu de secà. Amb les oscil·lacions dels règims de pluges que s’estan observant darrerament a Catalunya, la becaruda podria esdevenir una varietat més ben adaptada als efectes del canvi climàtic. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A banda d’ubicar-se en aquest espai de Can Morral del molí, que explota comercialment l’oli que produeix, és probable que hi hagi exemplars disseminats per altres finques agrícoles d’Abrera, explotades o abandonades.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-113","ubicacio":"Can Morral del molí","historia":"

El territori d’origen d’aquesta varietat és l’Alt Penedès-Baix Llobregat- Vallès Occidental, on es conrea actualment, tant per menjar com per produir oli. La becaruda és una olivera tradicionalment disseminada, és a dir, que poques vegades forma grans extensions, sinó que més aviat ha jugat a difuminar-se amb la vinya, veritable cultiu tradicional d’aquest territori. Les oliveres de becaruda han estat predominantment, plantades a llocs residuals, allà on, per les reduïdes dimensions de l’espai disponible, no valia la pena plantar-hi ceps i, sobretot, al llarg dels marges que delimiten els bancals costa amunt, fent una funció de reforç i protecció dels marges. <\/span><\/span><\/span>Els últims anys ha estat una varietat revaloritzada gràcies al seu ús per part d’alguns xefs de cuina mediterrània per seu valor organolèptic de qualitat i diferenciat.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5140219,1.9346608","utm_x":"411102","utm_y":"4596369","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87686-p1070653.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87686-p1070654.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"87695","titol":"Fons documental amb informació d'Abrera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-amb-informacio-dabrera-a-larxiu-de-la-corona-darago","bibliografia":"","centuria":"XVI - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La documentació conservada en aquest arxiu consta de 28 plets civils de la Real Audiència de Catalunya que comprèn un arc cronològic des del segle XVII al XIX. A més, cal destacar un auto de la inquisició de 1663, i tres capbreus dels anys 1598, 1613 i 1626. Els documents més antics daten dels segles XIII i XIV, es tracta d’un document de venda de Ramon d’Abrera i tres pergamins de la Cancelleria Reial, un de Jaume I i dos de Pere el cerimoniós. Completen l’inventari, cinc documents de caràcter administratiu divers del segle XVI al XX, i tres informes d’amillaraments (r<\/span><\/span><\/span>egistre de béns del municipi, generalment immobles), datats els anys 1852, 1940 i 1950.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-114","ubicacio":"Arxiu de la corona d’Aragó. Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona","historia":"","coordenades":"41.5164019,1.9014675","utm_x":"408336","utm_y":"4596667","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87695-pere-el-cerimonios2.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":["BCIN"],"inspire_atribut":["National Monument Record"],"data_modificació":"2025-02-28 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES)","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"2131","rel_comarca":["11"]},{"id":"87696","titol":"Fons documental amb informació d'Abrera del 'Archivo Histórico Nacional'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-amb-informacio-dabrera-del-archivo-historico-nacional","bibliografia":"","centuria":"XVI - XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La documentació conservada en aquest arxiu consta de l’expedient d’Abrera de l’anomenada “Causa General”, generat per la Fiscalia del tribunal suprem entre 1940 i 1945, que conté oficis, decrets, diligències, certificacions i relacions de persones mortes violentament i actes violents esdevinguts abans de l’ocupació de les tropes rebels del municipi durant la Guerra Civil Espanyola.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Destaquen a més els següents documents:<\/span><\/span><\/span><\/p>

Anys 1590-1591: “Proceso criminal de Juan Planes<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>”. Generat per la Inquisició. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Any 1770: “Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Villafranca del Panadés (sic) junto con los pueblos de su partido remitida por el alcalde mayor, José Ignacio de Castelloi”, on es recull les cofraries i germandats d’<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Abrera (Barcelona)<\/span><\/span><\/span><\/p>

1810-12: “Proclamas, impresos y bandos del gobierno español y del gobierno intruso<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>”. De l’estat espanyol, on es dona informació de la victoria sobre els tropes franceses a Abrera. <\/span><\/span><\/span><\/p>

1878: Segells d’Alcaldia de l’Ajuntament Constitucional i del Jutjat de Pau.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-115","ubicacio":"Archivo Histórico Nacional. Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid","historia":"","coordenades":"41.5163981,1.9014720","utm_x":"408336","utm_y":"4596667","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87696-proclamas.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87696-segells.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES)","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"87697","titol":"Fons documental amb informació d’Abrera al “Centre Documental de la Memoria Histórica”","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-amb-informacio-dabrera-al-centre-documental-de-la-memoria-historica","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La documentació conservada en aquest arxiu consta d’expedients relacionats amb tot el procés de confiscacions de béns que es va donar per part de l’administració durant el període dels anys 1936-1939.<\/span><\/span><\/span><\/p>

1936 -1939 Documentació varia relativa a confiscacions fetes a la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Castellví de Rosanes. Document de la Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p>

1937 Expedient d’ingrés del Sindicat de Treballadors de la Terra i Oficis Varis de Abrera (Barcelona).<\/span><\/span><\/span><\/p>

1936-1937 Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Cervelló. Document de la Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p>

1936-1938 Expedientes de responsabilidades e incautación de bienes de la Ex-Baronesa de Maldà. Document de la Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p>

1937-1938 Oficios relativos a la investigación de recursos económicos de refugiados en la I Vegueria. Document de la Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-116","ubicacio":"Centre Documental de la Memoria Histórica. Carrer Gibraltar, 2, 37008 Salamanca","historia":"","coordenades":"41.5163871,1.9014573","utm_x":"408335","utm_y":"4596666","any":"","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87697-confiscacions.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87697-constitucio-alcaldia.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-15 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES)","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"87727","titol":"Projecte de Memòria oral “Abrera, l’Abans”","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/projecte-de-memoria-oral-abrera-labans","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L’any 2017 es va portar a terme el projecte “Abrera Abans”, una iniciativa de l’Ajuntament d’Abrera per recollir la veu dels ciutadans i ciutadanes que van conèixer el poble abans de les onades immigratòries dels anys 50 i 60 del segle XX, mitjançant entrevistes personals. L’objectiu d’aquest treball de memòria oral (l'especialitat dins la ciència històrica que utilitza com a font principal per a la reconstrucció del passat els testimonis orals) és preservar la memòria per poder reconstruir la història recent del municipi, concretament és recull la vida quotidiana a l’Abrera de mitjan el segle XX, quan la població era de pocs carrers, de masies i de tradicions que van anar desapareixent. També es pretén utilitzar aquest material per fer-ne usos didàctics i de difusió en el futur. El projecte és obert per incorporar nous testimonis en el futur, que reculli altres mirades de la població que va arribar a Abrera com a emigrant, per exemple. Tot i que es va editar un vídeo preliminar dels resultats del projecte endreçat per temàtiques: què es menjava, com eren els transports, l’escola, els comerços, la vida al camp, l’oci, les tradicions, la religió, el tractament de la mort, etc. on apareixien tots els entrevistats; l’enregistrament original en forma d’audios i vídeos, així com les transcripcions literals, es troba dipositat a l’arxiu municipal. Els veïns i veïnes que van participar en el projecte aportant el seu testimoni són: Montserrat Fosalba Domènech, Florentina Altimira Sellarès, Maria Assumpció Paloma Barba, Àngel Costa Visa, Nati Tort Pons, Miquela Delmar Messegué, Anna Capellades Martínez, Miquel Vives Tort, Maria Escobet Closas, Maria Teresa Presas Costa, Teresa Morral Camps, Maria Àngels Graells Planas ,Josep Estruch Sol, Jordi Gavañach Ginesta, Maria Teresa Pérez Lorén, Esther Linares Vidal ,Enric Teixidó Albesa, Àngel Soler Portet, Montserrat Camps Pereta, Paulina Bonastre Roig i Antonio Sucarrats Gorina. Les entrevistes es van enregistrar el mes de juny de 2017, i l’entrevistador va ser Gerard Bidegain i Figuerola, historiador i tècnic de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament d’Abrera.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08001-117","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5163950,1.9014590","utm_x":"408335","utm_y":"4596667","any":"2017","rel_municipis":"08001","municipi_nom":"Abrera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87727-grup-b.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08001\/87727-grup-c.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"33868","titol":"Avenc del Sellarès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-sellares","bibliografia":"DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 84 metres de profunditat màxima. Compta amb una boca horitzontal d'uns dos metres de longitud que desemboca en un ampli pou de -50 m amb sala a -28 m. Des d'aquesta sala l'avenc es divideix en dues vies. En el fons del pou de -50 m un pou estret i inclinat comunica amb una àmplia vertical que duu a la cota màxima de -84 m. Tornant a -28 m i travessant la sala comença un altre pou que acaba comunicant també amb la via anterior.","codi_element":"08020-1","ubicacio":"Puig d'Avencó","historia":"Explorat per primera vegada pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1961. A l'Institut Paleontològic de Sabadell hi ha restes de fauna que, segons consta, varen ser recuperades d'aquesta cavitat entre els anys 1997 i 1998 per part de diferents espeleòlegs. Es tracta de 101 restes de fauna subactual, entre les que s'ha identificat 81 restes de ‘Felis silvestris', 13 de ‘Lynx pardina' i 1 de ‘Mustela nivalis'. De linx s'han conservat parts de l'esquelet: 2 escàpules, 4 húmers, 2 tíbies i 3 vèrtebres, junt a una mandíbula amb dentició definitiva i una dent de llet. De Felis hi ha 10 metàpodes, 35 vèrtebres, 2 astràgals, 5 tíbies, 3 radis, 2 peronés, 2 pelvis, 2 húmers, 4 fèmurs, 5 falanges, 1 escàpula, 1 cúbit, 2 costelles. De les restes dentàries hi ha: 2 canines, una mandíbula que conserva de la C al M1, una segona mandíbula amb dents de llet, un P4 superior, un P4 al M1 inferior i un P4 al M1superior (Daura, 2008).","coordenades":"41.3415300,1.8751300","utm_x":"405886","utm_y":"4577282","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Prehistòric|Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"76|125","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33869","titol":"El Pedró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pedro","bibliografia":"VIÑAS, J. et alii (2000). 'Inventari del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues'. 1res Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 175. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El puig del Pedró, de 473 msnm, es situa a llevant del municipi, entre la riera de Begues i la carretera BV-2041. Està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica.","codi_element":"08020-2","ubicacio":"Cim del Pedró","historia":"Segons la publicació de J. Viñas et alii (2000), al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va poder comprovar l'existència, en la part més elevada del turó, d'algun fragment de ceràmica d'època ibèrica molt erosionada i de pasta oxidada.","coordenades":"41.3252000,1.9446000","utm_x":"411676","utm_y":"4575396","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33869-foto-08020-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33869-foto-08020-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33870","titol":"Pou de Glaç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glac","bibliografia":"NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. VIRELLA, J. (1989-89). 'Els pous de glaç del Penedès'. Gran Penedès, Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 17-18. VVAA. (2002). 'El pou de glaç, patrimoni en perill'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 1. VVAA. (2003). El pou de glaç de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans. Begues. VVAA. (2004). 'El pou de glaç'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 20. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una estructura de planta circular de grans dimensions que no conserva la coberta, que possiblement era en forma de cúpula. Mesura 13 m de diàmetre exterior (10,95 m d'interior) i té 10 m de profunditat conservada. Està en bona part excavat en el subsòl calcari, mentre que els potents murs estan fets amb carreus de pedra calcària i gres, lligats amb morter de calç. A la part alta disposa de dues portelles, una orientada a l'oest i una altra a l'est, per les que s'accediria a l'interior. A la part alta de la cara sud, hi ha una tercera obertura, de petites dimensions i en forma de torba, que potser s'utilitzava per introduir-hi la palla i el boll amb el que cobrien el gel. A la part més baixa del pou, a la façana nord, hi havia un clavegueró que drenava l'aigua cap a la Riera de Begues. Aquest però no és visible actualment, ja que possiblement està cobert de runa (VVAA, 2003). La ubicació d'aquest pou no és gratuïta: es troba al costat de la riera, just al final del Pla de Begues, on la riera ja ha recollit bona part de l'aigua dels torrents tributaris. En aquest punt, a més, existirien pèlags naturals que acumulaven l'aigua, afavorits pel substrat argilós i impermeable del sector . Es troba l'obaga, a pocs metres per sobre de la riera i ben a prop de la Via Mercadera, el camí carreter que unia Barcelona amb Vilafranca i Tarragona, passant per Begues). A més, aquest és el sector on el pla té menor altitud, i on per tant, la inversió tèrmica creada per encerclament de les muntanyes produeix les gelades més fortes (-10 a -12º no són excepcionals) i freqüents (actualment de 40 a 60 dies de gelada anuals).","codi_element":"08020-3","ubicacio":"Al paratge de les Tallarises","historia":"Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs els segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos (Nuet, 1970). Hi havia pous destinats a recollir neu i pous destinats a recollir gel. Els primers acostumaven a ser emplaçats a l'alta muntanya, mentre que els segons es situaven a menor altitud, vora rieres o estanys. El pou de glaç de Begues era un d'aquests darrers (VVAA, 2003). Es desconeix la data de construcció del pou de gel, i si bé el més probable és que dati d'algun moment indeterminat dels segles XVI-XIX, podria ser més antic. Hi ha documents no datats que parlen de la freqüent compra de gel a l'estiu per part de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls, construït el s. XIII. Els pous de glaç van caure en desús a partir de finals del s. XIX, quan es va generalitzar la producció 'industrial' de gel. Situat estratègicament a tocar del Camí Ral que de Begues duia a Olesa, el seu transport es podia fer amb més rapidesa i comoditat. Sens dubte aquest punt era el més favorable per construir-lo de tota la Via Mercadera, camí carreter prou important al seu temps, doncs comunicava Barcelona amb Vilafranca i Tarragona (passant per Sant Boi, Begues, Olesa i Olèrdola). Justament arrel de la importància d'aquest camí, i per ajudar als viatgers, al segle XIII el baró de Cervelló hi va fer construir a mig camí l'Hospital medieval d'Olesa.","coordenades":"41.3353600,1.8985400","utm_x":"407836","utm_y":"4576571","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33870-foto-08020-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33870-foto-08020-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33870-foto-08020-3-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33871","titol":"Dolmen d'Ardenya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-dardenya","bibliografia":"BLASCO, A.; CANTOS, J.A.; IBÁÑEZ, M.J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica al Dolmen d'Ardenya (1a Fase) (Begues, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un dolmen força malmès del que en destaquen 9 lloses calcàries col·locades verticalment i en disposició radial, tot seguint una planta circular, i una de perpendicular a les altres. Es tractaria, possiblement, d'una galeria catalana (Blasco, Cantos, Ibáñez, 2004) coberta per un túmul, que se situaria cronològicament entre el neolític final, el calcolític i el bronze inicial (3800-4100 BP).","codi_element":"08020-4","ubicacio":"Al bosc conegut com a Coll de la Creu d'Ardenya","historia":"Entorn a l'any 1996, l'arqueòleg territorial Magí Miret descobrí el dolmen. El juliol de l'any 2004 s'hi realitzà una intervenció arqueològica en la que únicament es recuperà una punta de fletxa de coure de tipus 'palmela'.","coordenades":"41.3522300,1.9181600","utm_x":"409501","utm_y":"4578424","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33871-foto-08020-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33871-foto-08020-4-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33872","titol":"Cova de Can Sadurní \/ Cova de les Teixoneres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-can-sadurni-cova-de-les-teixoneres","bibliografia":"ARRIBAS, O. (2004). Fauna y paisaje de los Pirineos en la Era Glaciar. Lynx Ed. Barcelona. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1979). 'La cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae, 15. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní (Begues) y sus aportaciones a la Prehistòria Catalana'. XVII Congreso Nacional de Arqueología. Múrcia. BLASCO, A. (2005): 'Primeros datos sobre la utilización sepulcral de la cueva de Can Sadurní (egues, Baix Llobregat) en el neolítico cardial', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.625-634. BLASCO, A. (2005): Cardial, epicardial y postcardial en Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), el largo fin del Neolítico Antiguo en Cataluña', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.867-878. BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. BLASCO, A.; VILLALBA, M. J.; EDO, M. (1992). 'La fi del Neolític antic al Baix Llobregat. La transició al Neolític Mitjà'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 130-132. BLASCO, A.; EDO, M.; VILLALBA, M.J. (2008): 'Evidencias del procesado y consumo de cerveza en la cueva de Can Sadurní (Begues, Barcelona) durante la Prehistoria', IV Congreso del Neolítico Peninsular, vol.I, p.428-431. CARRASCO, T.; MALGOSA, E.; SUBIRA, E.; CASTELLANA, C. (1989). 'Estudi dentari de les restes humanes de la cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 65-72. CASTELLANA, C.; MALGOSA, A.; SUBIRÀ, E.; CARRASCO, T. (1989). 'Estudi antropològic de les restes humanes de la Cova de Can Sadurní. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 55-72. EDO, M. (1989). 'Les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 73-79. EDO, M. (1997). 'La història recent de la cova de Can Sadurní'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 1. Begues. P.3-5. EDO, M. (1997). 'Cova de Can Sadurní: La més completa dinàmica d'ocupació de la vall'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P.3-5. EDO, M.; ALONSO, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, p. 65-67. EDO, M. BLASCO, A. (1992). 'Un nou punt de coincidència amb l'arqueologia experimental: les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 109.111. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1986). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. Tribuna d'Arqueologia 1985-1986. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. P. 33-41. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1987). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. La Sentiu, núm. 12. Museu de Gavà. Gavà, p. 11-24. GIRÓ, P. (1962). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 284. GIRÓ, P. (1967). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 267. LLORET, J. (1962). Catálogo Espeleológico del Pla d'Ardenya. Vol. I. Barcelona. P. 1-106.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cova forma part de l'anomenat poljè de Begues, dins del conjunt càrstic del massís de Garraf i sembla ser una surgència d'aigües inactiva. Està formada per una gran sala transversal d'uns 19 m de llarg per 7 m d'amplada. Al sector de ponent es veuen tres galeries, la longitud de les quals s'ignora, ja que són plenes de terra.","codi_element":"08020-5","ubicacio":"Al nord de Can Sadurní i en el vessant sud-est del Pla de Sots","historia":"Tapiada pels carrabiners l'any 1851, l'any 1945 el propietari la va redescobrir i la va utilitzar per al conreu de xampinyons. Hi va fer unes remocions de terres per tal de condicionar-la per a aquesta activitat. Les terres de l'interior i les que cobrien l'entrada foren abocades al davant a fi de fer una petita esplanada. Els senyors Joan Mitjans i Pere Giró, de Vilafranca del Penedès són els qui denunciaren l'existència de la cova com a jaciment arqueològic. Durant els anys 60 i 70 gran nombre d'afeccionats saquejaren la cova gairebé ininterrompudament. Alguns materials d'aquell període són als museus de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú i Gavà. Des de l'any 1978 s'hi fan campanyes d'excavació programades sota la direcció de M. Blanch, A. Blasco, M. Edo, M. Millan i M. J. Villalba. El jaciment té, a part de la importància arqueològica de la cova, tot el replà del davant, en el qual s'hi feren dues cales en la campanya de 1978. Aquestes cales donaren materials similars als trobats a l'interior de la cova i permeteren localitzar instal·lacions del neolític antic destinades a la fabricació de cervesa. L'estratigrafia a l'exterior està constituïda per: Estrat superficial: sòl vegetal, amb materials dispersos i escassos. Estrat I: terra argilosa negra, grumollosa i seca. Abundants materials arqueològics ben conservats. Estrat II: terra sorrenca grogosa i molt compacta. No ha estat remenat i donà materials del neolític antic epicardial. A l'interior de la cova, en les primeres excvavacions es van descriure només tres estrats: Estrat superficial: terra polsosa i seca, producte dels darrers anys de ser visitada. Estrat I: terra marró fosc, grumollosa, compacta i seca, amb gran quantitat de pedra de diversa grandària. Estrat on es desenvolupa tota la seqüència cultural coneguda fins al moment. Estrat II: terra marró clar, sorrenca i seca. Sense pedres. En els quadres on s'ha arribat a aquest estrat es presenta arqueològicament estèril. Posteriorment ha estat possible diferenciar-hi una seqüència sedimentològica molt més complexa. Les restes més modernes trobades fins ara corresponen a monedes dels segles XVI i XVII. D'època àrab hi ha el testimoni d'un tresoret de dirhems d'argent, alguns dels quals encunyats al Iemen. Una d'aquestes monedes es conserva al Museu de Gavà, i s'ha perdut el rastre de la resta. La utilització de la cova com a amagatall o com a refugi de pastors és documentada també en època tardorromana, amb la presència de sigil·lades grises paleocristianes dels segles V-VI dC i de Terra Sigil·lata Clara D. Hi ha materials d'època romana, amb ceràmiques sigil·lades hispàniques i clara A, una llàntia, fragments d'àmfores, etc. que es barregen amb ceràmiques de tradició ibèrica, i algunes monedes romanes. El moment ibèric és perfectament datable amb ceràmica a torn llisa, de pastes taronja i de sandvitx, pintada amb motius geomètrics de semicercles concèntrics i bandes, fusaioles i elements metàl·lics d'utillatge. Hi ha també asos de la seca de Kesse (Tarragona). Per sota, s'hi troba un altre nivell que correspon al bronze final, amb ceràmica llisa, fina, negra, brunyida, carenada, amb colls bisellats i amb una decoració acanalada amb forma de greques, semicercles concèntrics i dents de llop. Per sota d'aquest nivell, es troba una capa d'enterraments que reposen damunt d'un llit de pedra petita. Els enterraments i els aixovars remoguts, suposen una utilització sepulcral de llarga durada entre el neolític final i el bronze inicial. Les ceràmiques associades són bols de mides diverses, llisos, amb carena alta i base arrodonida, i gerres grans amb nanses dobles de mugró, llengüeta i cordó, que s'atribueixen a l'anomenat grup de Veraza. També hi ha puntes de fletxa de sílex amb aletes i peduncles, làmines de sílex de dors rebaixat, gratadors i rascladores. L'utillatge d'os és a base de punxons, puntes de fletxa, agulles i botons plans i piramidals amb perforació en ‘V'. Grans collarets manufacturats amb petxina i amb os.","coordenades":"41.3454600,1.9122600","utm_x":"408998","utm_y":"4577678","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33872-foto-08020-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33872-foto-08020-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33872-foto-08020-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Islàmic|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Abans de 1945 la cova era visible només per una petita entrada, d'aquí li ve l'antic nom de Cova de les Teixoneres. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.(Continuació història)Passant el nivell de pedra petita es documenta ceràmica raspallada amb decoració a base de crestes, dibuixant motius sinuosos, amb grans nanses de cinta de les quals hi sorgeixen crestes. Són grans vasos amb parets relativament fines i de pasta color beix-taronja. Hi ha també una ceràmica llisa, fina i brunyida de pasta i color marró fosc-negre, corresponent a vasos mitjans i petits, i entre aquestes restes una nansa del tipus Montboló. Hi ha també un increment del material lític tallat amb un marcat augment de micròlits. La matèria primera és el sílex i la quarsita. S'observa gran quantitat d'ascles sense retocar i un notable augment d'utillatge lític agrícola (destrals, molins, mans de molí, allisadors, etc.). La fauna trobada és majoritàriament la domèstica (ovicaprins, bòvids, suids) acompanyada dels típics animals de cova (rosegadors, mustèlids, etc.) i com a constant, el conill. D'aquest període, el neolític antic postcardial, són les tres sitges exteriors en les quals s'ha pogut documentar les restes de la cervesa més antiga d'Europa. Per sota d'aquest nivell s'ha documentats nivells epicardials i cardials.Finalment, hi ha indicis que existeix un nivell arqueològic de l'Epipaleolític. Els materials arqueològics es troben dipositats al Museu Municipal de Gavà, al Vinseum (Vilafranca del Penedès), a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona).Més bibliografia:MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14.SOLIAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1989). 'Reconstrucció del paleoambient de la vall de Begues a partir de l'estudi de la meso-microfauna de cordats de la Cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 80-86.MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia.NADAL, J. (2000). 'La fauna de mamífers al Garraf i als seus voltants a través del registre arqueològic'. III Trobada d'estudiosos del Garraf. Monografia 30. Diputació de Barcelona. 165-170.NEBOT, M.; HERNÁNDEZ, T. (2005). 'El linx a Catalunya'. Espeleo CAT 3. Barcelona. P. 17-18.RENOM, M. (1986). 'Activitat política i acció de guerrilles a Begues entre els anys 1820 i 1870, segons la documentació local'. Guerrilles del Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 343-397.RUBINAT, E. (2004). 'Catàleg espeleològic del Massís de l'Ordal'. EspeleoSie Monogràfic. Barcelona. SAÑA, M.; BLASCO, A.; BUXÓ, R.; VILLALBA, M.J.; JUAN-TRESSERRAS, J.; EDO, M. (1999): 'Del cardial al postcardial en la cueva de can Sadurní (Begues, Barcelona): primeros datos sobre su secuencia estratigráfica, paleoeconómica y ambiental', Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, núm. Extra 2, p.59-68.VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 10-11.VEGA de la, J.; ROSELLA, F. (1975). 'La Cova de Can Sadurní'. Mediterrànea. Barcelona, p. 2-14.Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","codi_estil":"78|79|81|83|88|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33873","titol":"Coveta del Marge del Moro \/ Cova de les Campanetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coveta-del-marge-del-moro-cova-de-les-campanetes","bibliografia":"EDO, M.; ARTASONA, R. (1989). 'La coveta del Marge del Moro, Begues: un enterrament del Neolític Antic'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat: Pre-actes. Vol. I: Comunicacions. Castelldefels, 28, 29 i 30 d'abril de 1989, p. 112-119. ALESAN, A.; MALGOSA, A. (1999). 'Distribución espacial y ritual funerario a partir de restos óseos. Interpretación de las inhumaciones del yacimiento calcolítico de la coveta del Marge del Moro (Begues, Barcelona)'. Pòster. Resum del XI Congreso de la Societat Española de Antropología Biológica. Universidad de Santiago de Compostela. EDO, M.; VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; ALESAN, A.; MALGOSA, A. (2000). 'El nivell d'enterrament col·lectiu de la coveta del Marge del Moro (Begues, Baix Llobregat)'. Pirineus i veïns al 3r mil·lenni aC. De la fi del neolític a l'edat de bronze entre l'Ebre i la Garona. XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, novembre 2000. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un avenc que discorre paral·lelament a l'espadat i que en un moment, no més tardà del final del Paleolític, va perdre part del perímetre de la canonada, de manera que restà en contacte amb l'exterior. L'obstrucció de la canonada va permetre el seu funcionament com a cova. Fins al moment, les excavacions efectuades han donat una cronologia que va des de l'època baix-imperial, al moment ibero-romà i al neolític antic postcardial i epipaleolític.","codi_element":"08020-6","ubicacio":"En els espadats del turó del Sotarró, a la paret coneguda com Marge del Moro","historia":"L'afeccionat Ricard Artasona hi efectuà durant els anys 1983, 1984 i 1985, diverses intervencions clandestines. Posteriorment s'hi han dut a terme diverses intervencions arqueològiques: 1995, direcció: Anna Blasco i M. Josefa Villalba; 1995, direcció: Manuel Edo; 1997, direcció: M. Josefa Villalba i Anna Blasco; 2001, direcció: Manuel Edo; 2002, direcció: Mireia Pedro i Pascual. Segons la memòria de prospecció de l'any 2002, s'interpreta la cavitat com a cambra sepulcral d'inhumació col·lectiva, la qual es condicionà com a tal i es tancà. En el nivell IV es documenten 3 grans blocs que delimiten el seu interior i acoten l'espai sepulcral. També s'hi documentà una llosa de pedra que es podria relacionar amb el seu tancament. S'aprofita la disposició dels blocs, intencional?, per definir la cavitat sepulcral. A més, s'hi documentaren les estructures 4 i 6 que s'atribueixen a dos forats d'uns 30 cm de diàmetre per encaixar-hi pals i es relacionen amb la gran llosa plana caiguda sobre l'estrat que hauria tancat la cavitat sepulcral. En conclusió seria una coveta paradolmènica, és a dir, una cavitat natural amb una estructura megalítica associada, relacionada amb un ritual d'inhumacions col·lectives successives que dóna lloc a una ossera, ubicada cronològicament al Calcolític, III mil·lenni cal. BC. Val a dir que aquest va ser el primer jaciment localitzat al Garraf amb una ocupació epipaleolítica, aportant a més per primera vegada a Catalunya l'evidència d'estris retocats en petxina. Els materials estan dipositats al Museu Municipal de Gavà.","coordenades":"41.3486800,1.9364500","utm_x":"411026","utm_y":"4578011","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33873-foto-08020-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33873-foto-08020-6-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Ibèric|Romà|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"El jaciment conté restes des de l'epipaleolític fins a romà baix imperial.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"78|81|83|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33874","titol":"Cova de Can Figueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-can-figueres","bibliografia":"BLASCO, A. (1989). 'Notícia d'uns materials inèdits de la Cova de Can Figueres. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 97-101. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14. SAFONT, S.; SUBIRÀ, M. E. (1996). 'Estudio antropológico de diversos hallazgos en la Cueva de Can Figueres (Baix Llobregat)'. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà. Actes I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: Formació i implantació de les comunitats agrícoles. 27, 28 i 29 de març. Gavà-Bellaterra, p. 575-579. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. VVAA. (1964). 'Hallazgos arqueológicos del G.M. Gelera'. Cordada, 105. Barcelona, p. 26. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. p. 4. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una cavitat amb dues entrades orientades al sud-est. La boca més occidental dóna pas a una petita sala de 18 m de llargada per 9 m d'amplada i 5 m d'alçada (Monturiol, 1964).","codi_element":"08020-7","ubicacio":"Situada als contraforts del Sotarró","historia":"Sembla que en els seu interior uns aficionats hi localitzaren enterraments. En Ricard Artasona, aficionat barceloní, conserva un collar de denes de variscita procedent d'un d'aquests enterraments (VVAA, 1997). Al Museu de Gavà hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans (VVAA, 1997). La secció Arqueològica del GM Gelera publicà haver-hi recollit 90 fragments de ceràmica ibèrica, alguns ossos d'herbívor i varis fragments de mandíbula i dents humanes (VVAA, 1964). A diferència del que succeeix a Can Sadurní, davant de l'entrada no existeix pràcticament cap terreny pla que possibiliti la vida a l'aire lliure. El material es troba al Museu Municipal de Gavà i bàsicament consta d'ossos humans, amb un petit collar amb denes de dentalium, esteatita, calcària i variscita, ceràmiques llises irrellevants i un petit recipient polípod.També es coneix un petit lot de materials recollits per la Secció Arqueològica del G.M. Gelera que correspon a ceràmica d'època ibèrica, ossos d'herbívors i varis fragments de mandíbula i peces dentàries humanes (material no localitzable). Aquesta cova ha estat molt visitada i freqüentment espoliada per afeccionats.","coordenades":"41.3449900,1.9232900","utm_x":"409920","utm_y":"4577615","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33874-foto-08020-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33874-foto-08020-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33874-foto-08020-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Ibèric|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"El jaciment conté restes des de Neolític final\/calcolític; ibèric. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"78|81|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33875","titol":"Cova Cassimanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-cassimanya","bibliografia":"ALMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona. CSIC. Madrid. BORRAS, J. (1974). Catálogo Espeleológico del Macizo del Garraf. Vol. III 1-208. Barcelona. CURA MORERA, M. (1971). 'Acerca de unas cerámicas grises con decoración estampillada en la Catalunya preromana'. Pyrenae, 7. Barcelona, p. 47-60. CURA MORERA, M. (1975). 'Nuevos hallazgos de cerámica estampillada gris preromana en Catalunya'. Pyrenae, 11. Barcelona, p. 173-178, 1 làm. EDO, M. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 3: Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P. 6. EDO, M. (2000). 'Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 6. Begues. P. 11. FONT SAGUÉ, N. (1899). 'Sota terra. Excursió espeleològica a la Baronia d'Eramprunyà'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, IX. Barcelona. GIRÓ ROMEU, P. (1947-1948). 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el Penedès'. Ampurias, IX-X. Barcelona, p. 253-268, 5 làm. MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14, p.10-12. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. VEGA de la, J. (1972). 'Materiales arqueológicos de la cueva Cassimanya'. Mediterránea, 7. Barcelona, p. 1-7. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una cova amb una morfologia irregular, formada per diverses cambres, gairebé contínues, d'uns 10 m de llarg per 6 m d'ample i uns 3 m d'alçada. El seu accés és a través d'una petita obertura colgada en una cinglera vertical. Actualment no hi resta sediment, únicament una capa de terra polsosa. Va ser ocupada durant el Neolític antic evolucionat; posteriorment (Neolític final-Calcolític\/Bronze inicial) va ser utilitzada amb finalitats sepulcrals; finalment les troballes de ceràmiques iberes i romanes apunten a que va tornar a ser utilitzada amb funcionalitats domèstiques o econòmiques en aquests períodes.","codi_element":"08020-8","ubicacio":"Al vessant sud-oest de les Agulles, al puig de la Romagosa","historia":"Mossén Font i Sagué excavà per primer cop la cova l'any 1899, trobant-hi restes humanes i material arqueològic. En Josep Mitjans, en Josep Vendrell i l'arqueòleg Pere Giró l'excavaren totalment la dècada de 1940. Segons expliquen, a molt poca fondària hi aparegueren, tots barrejats, ossos humans i fauna, fragments de ceràmica tosca (bigotis, llises i acanalades), ganivets de sílex, puntes de fletxa de sílex (alguna d'aletes i peduncle i altres de lanceolades, de factura molt fina), botons d'os amb perforació en V, denes d'esteatita, cal·laïta i os (Giró, 1947-48). Els materials es troben dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès).","coordenades":"41.3077800,1.9319300","utm_x":"410592","utm_y":"4573475","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Dalt de la cinglera, uns 10 m per sobre de la cova, s'estén una petita plana, on segons notícies antigues no confirmades, hi hauria hagut restes de murs i troballes de sílex (Edo, 1997).El jaciment conté restes del Neolític Antic Evolucionat \/ Calcolític - Bronze inicial \/ Ibèric final.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"78|79|81|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33876","titol":"Can Barreres \/ Can Figueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-barreres-can-figueres","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camps de conreu de farratge.","codi_element":"08020-9","ubicacio":"A prop de les masies de Can Barrera i Can Figueres","historia":"Entorn a l'any 1976, el Sr. Llibert Piera i el Dr. Miquel Taradell van prospectar superficialment aquesta zona i van localitzar-hi diversos fragments de ceràmica d'època ibèrica. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, es va localitzar material ceràmic en superfície d'època ibèrica molt erosionat, sense poder observar cap tipus d'estructura.","coordenades":"41.3412000,1.9250100","utm_x":"410059","utm_y":"4577192","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33876-foto-08020-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33876-foto-08020-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"L'any 1983 Marta Blanch i Anna Blasco demanaren permís d'excavació al Servei d'Arqueologia i fou denegat. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33877","titol":"Puig Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-castellar","bibliografia":"GIRÓ ROMEU, P. (1964-1965). 'Noticiario de Arqueología de Cataluña y Baleares. Puig Castellar'. Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona, p. 265. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. BLASCO, A.; BAÑOLAS, L. (1989). 'El Puig Castellar de Begues. Aspectes cronològics'. Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, p. 221-223. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El puig Castellar, situat entre el camí de Begues a la Plana Novella i el torrent Moltó, a l'oest, i les Planes de Can Roure, a l'est, està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al cim del puig s'hi emplaçaria un possible assentament d'època ibèrica. A dalt del turó del Puig Castellar hom hi pot veure restes d'edificacions en pedra seca i abundants fragments de ceràmica ibèrica. Les restes ibèriques es poden concretar en la presència d'un mur molt embardissat i molt perdut. S'hi veuen restes d'antigues excavacions clandestines.","codi_element":"08020-10","ubicacio":"Cim del puig Castellar","historia":"Actuacions d'afeccionats i clandestins. El mes de gener de l'any 1988 un afeccionat efectuà una excavació que fou aturada pel Servei d'Arqueologia. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, s'hi van poder observar alguns fragments ceràmics d'època ibèrica molt erosionats.","coordenades":"41.3203300,1.9236500","utm_x":"409916","utm_y":"4574876","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33877-foto-08020-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33877-foto-08020-10-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33878","titol":"Puig de la Mola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-de-la-mola","bibliografia":"

BELLMUNT, J. (1962). 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares'. Ampurias, XXIV, p. 301. MIRET, M. (1978). 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)'. Olerdulae, núm. 4. Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17. MIRET, M.; MIRET, J. (1981). 'Un assentament d'època romana a la serra de la Font del Coscó (Avinyonet)'. Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El puig de la Mola, de 534 m d'alçada i límit de 4 termes municipals, està ocupat bàsicament per garriga. Per gran part del cim s'hi estén un recinte format per una acumulació de pedres posades en sec, sense cura, que aprofita els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com un tancat per bestiar d'època medieval d'uns 520 m de perímetre. La roca aflora en bona part de la superfície del cim.<\/p> ","codi_element":"08020-11","ubicacio":"Al Puig de la Mola i els seus vessants més elevats.","historia":"

Fou descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Prop de la cinglera del Puig de la Mola es trobà una vora de càlat ibèric decorat amb osques i dues raspadores de sílex. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va observar la presència de cap altre element que no sigui el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material arqueològic en superfície, per la qual cosa es fa difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric en aquest indret. A la Serra de la Font del Cuscó, a cavall entre els termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i d'Avinyonet del Penedès, es va dur a terme una excavació arqueològica en un recinte de pedra seca similar. Els resultat de la mateixa, van datar la seva construcció en la 1a edat del ferro, si bé va ser reutilitzat en època iberoromana (Cebrià et alii, 2003). Els materials es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú).<\/p> ","coordenades":"41.3193536,1.8479495","utm_x":"403579","utm_y":"4574849","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33878-foto-08020-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33878-foto-08020-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33878-foto-08020-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Medieval|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2022-05-04 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Aquest puig es troba en la divisòria entre els termes d'Olivella (Garraf) al sud, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) al nord i oest respectivament i Begues (Baix Llobregat) a l'est; per tant, el jaciment situat al Puig de la Mola s'estén per terrenys que pertanyen a diversos municipis. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"81|85|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"33879","titol":"Can Jaques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jaques","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'entorn de la masia de Can Jaques, en un entorn erm cobert bàsicament per garriga i antics camps de conreu en terrasses, va trobar-se en superfície indústria lítica que podria a adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial.","codi_element":"08020-12","ubicacio":"Al pla de Can Jaques","historia":"A prop de Can Jaques i al camí de Can Jaques en Jaume Gavaldà hi localitzà un ascle de sílex i un foliaci lanceolat de forma oval amb la punta fracturada. Per la seva tipologia, aquests materials podrien adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. Aquests materials van ser dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès) per Josep Miret i Mestre.","coordenades":"41.3091100,1.8624900","utm_x":"404781","utm_y":"4573696","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"El jaciment conté restes atribuïdes al Neolític - Bronze inicial.Aquest jaciment no consta a l'IPAC.","codi_estil":"78|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33880","titol":"Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de Gavà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-materials-arqueologics-de-begues-al-museu-de-gava","bibliografia":"BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. P. 4.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Entre els fons del Museu de Gavà hi figuren els materials arqueològics procedents de les coves de Can Sadurní i de Can Figueres així com de la Coveta del Marge del Moro. En el primer cas es tracta de materials recuperats en excavacions clandestines dutes a terme per excursionistes en les dècades de 1960 i 1970. Així mateix també s'hi troben dipositats els materials procedents de les excavacions sistemàtiques, i ja dins de la legalitat, dutes a terme a partir de l'any 1978 per part del Grup de Recerques Arqueològiques de Gavà. El dipòsit de materials en aquest museu quedà interromput l'any 1988. D'aquests moments hi ha monedes d'època ibèrica, romana, moderna i islàmica, així com materials romans, ibèrics, del Bronze final, del Calcolític i del Neolític antic cardial i evolucionat. De la cova de Can Figueres hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans.","codi_element":"08020-13","ubicacio":"Plaça Dolors Clúa, 13, 08850, Gavà","historia":"","coordenades":"41.3302400,1.9247000","utm_x":"410018","utm_y":"4575976","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Islàmic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|79|81|88","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33881","titol":"Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccions-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Begues. Alguns, entre els quals hi ha tres destrals o aixes de pedra polida i fragments de ceràmica ibèrica, únicament poden ser atribuïts al municipi, sense més precisió. D'altra banda, però, hi ha dipositats també materials arqueològics procedents dels jaciments de la Cova de Can Sadurní, de la Cova Cassimanya, i de Can Jaques. Hi ha també materials procedents de paratges coneguts com ‘Ermots de Mas Ferrer' (Can Ferrer?), entre els que hi figura una aixa i diversos fragments de ceràmica; així com fragments de ceràmica procedents del ‘Camp Grau-Mitjans', de ‘Cal Anfruns' i del ‘Camp Gras'. També hi ha elements de sílexs procedents de ‘la Morella'.Una altra col·lecció important és la de minerals, que inclou exemplars procedent de Begues. D'aquesta manera podem trobar-hi cristalls romboèdrics de calcita, estribina, magnetita cristal·litzada en octàedres, impregnació dendrítica de pirolusita, gres amb moscovita, cristalls de quars en prismes hexagonals, quars lletós i quars rosat, lidita, guix, dolomita, ocre i calcita sal de llop. No es coneix el lloc exacte del què van ser recollits aquests minerals. Finalment, al Vinseum entre la col·lecció paleontològica existeixen exemplars procedents de Begues. Per que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de ‘Daonella lommeli', de ‘Platyceras', d' ‘Orthoceras' i de ‘Terebratula vulgaris'. Pel que fa als trilobits, hi ha ‘Denckmanites miser', ‘Harpes' i ‘Phacops'. Hi ha també un fòssil coral·lí de ‘Zaphrentis' i un de botànic de ‘Mentzelia mentzeli'.","codi_element":"08020-14","ubicacio":"Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès","historia":"Els materials arqueològics procedents de ‘la Morella' van ser dipositats pel Sr. X. Virella l'any 1993. El Sr. Mitjans hi diposità algunes destrals\/aixes en una data no precisada. El Sr. J. Miret i Mestre hi diposità l'any 1974 els materials recollits per J. Gavaldà a Can Jaques. Es desconeix la data i persona que hi diposità la resta dels materials arqueològics. La col·lecció de minerals prové d'aportacions realitzades pels senyors Gual, Torruella i Montal, dipositats el 1945; el Sr. X. Virella, el 1978; i el Sr. J. Roca Piñol, el 1982. Pel que fa a la col·lecció paleontològica, és fruit d'aportacions del Mossèn Ll. Via i del Sr. Ll. Llopis, l'any 1945; i dels senyors E. Ferrer i J. Magrans, l'any 1987.","coordenades":"41.3302400,1.9247000","utm_x":"410018","utm_y":"4575976","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Cenozoic|Paleògen|Neògen","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|123|124|125","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33882","titol":"Camí Ral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-0","bibliografia":"TUTUSAUS I VIÑAS, Josep (1998): 'El Camí Ral de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 3, juliol de 1998, p. 6-8. AAVV (2004): 'Begues terra de pas', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 9, abril de 2004, p. 15-22. AAVV (2009): 'Avantprojecte de la ruta turística el camí ral pel Massís del Garraf. De Sant Boi a Vilafranca del Penedès'. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí Ral de Begues forma part d'una important via de comunicació, especialment durant l'Edat Mitjana, entre el Llobregat fins al Penedès. El seu recorregut per Begues s'inicia des de llevant al Pla de les Bruixes. Pot arribar-se a aquest punt des de Sant Climent de Llobregat per dues vies: la Carrerada (el camí més septentrional) o el camí de les Valls. També existeix una altra variant d'entrada al municipi, una mica més al sud que o bé s'uneix als anteriors al Pla de les Bruixes o bé, pel costat de Mas Alemany, entra a Begues pel sud del barri de la Rectoria. Des del Pla de les Bruixes, passant per sota de la Roca del Barret es puja fins a la cruïlla del camí de Torrelles i des d'aquest punt cap al Coll de Begues, entrant pel nord del barri de la Rectoria i pel costat de la Creu de Can Gran del Coll. Des d'aquest punt es baixa en direcció a la Creu del Joncar, aquí s'enllaça amb l'avinguda Torres Vilaró fins al centre del poble. Allà, del carrer Major enllacem amb el carrer Camí Ral, i travessarem els barris de La Barceloneta i Campamà. El camí continua vorejant la riera de Begues passant vora el Camp Peraire, la Massana i els Casals fins a la Cadira de Sant Cristòfol, ja al terme municipal d'Olesa.","codi_element":"08020-15","ubicacio":"","historia":"Segons Josep Tutusaus i Viñas (TUTUSAUS, 1998), que recull treballs especialitzats d'altres autors, l'origen del Camí Ral de Begues remunta possiblement a l'època romana, utilitzat posteriorment pels àrabs durant l'ocupació islàmica de la península. Fou precisament durant l'Edat Mitjana quan aquest camí tingué una importància vital, constituïnt una drecera natural respecte la llarga via que comunicava Barcelona amb Tarragona seguint l'antiga Via Augusta romana. En efecte, aquesta via, provinent de la Jonquera, passava posteriorment pel Vallès, de tal forma que des de Barcelona calia remuntar el riu Llobregat seguint el marge del riu fins arribar a la Via Augusta. En aquest punt travessava el Llobregat pel Pont del Diable, a Martorell, i després de passar la vall de l'Anoia s'endinsava al Penedès per continuar cap a Tarragona i València. El Camí Ral de Begues formava part de l'anomenada 'via mercadera', la qual tenia el punt d'inici a Sant Boi, on hi havia una barca per travessar el Llobregat, seguia per Sant Climent i enfilava per sota la Roca del Barret fins arribar al coll de Begues. El camí entrava al pla de Begues per Can Grau del Coll, deixant a l'esquerra la Creu de Terme que hi ha a l'encreuament amb el camí que duia a l'església de Sant Cristòfol i al castell d'Eramprunyà, i seguia cap a ponent deixant a la dreta Can Vendrell per arribar a la Creu del Joncar. D'aquest punt i fins arribar al coll de Campamà, al final de la Barceloneta, coincidia quasi exactament amb l'actual carretera, carrer Major i Camí Ral. Després s'endinsava a la vall de la riera de Begues, la qual deixava a la dreta després de travessar-la per un gual. Costejava per sota el Pou de Glaç i la Fonteta i, seguint el pla que hi ha vora la riera, passava per la vora de Montau i la Massana. En arribar al terme d'Olesa de Bonesvalls, a l'alçada de la cadira de Sant Cristòfol, davant d'una fàbrica de calç, seguia la riera i feia cap a l'antic Hospital d'aquella població. A partir d'aquí, vorejava la riera, pujava el coll de Ràfol dels Caus i, passant per les Gunyoles, Olèrdola i Sant Pere Molanta, arribava a la Via Augusta a l'alçada de Moja. Cal suposar que al principi, a causa de les dificultats del terreny, era un camí per fer-lo a peu o en cavalcadura. Posteriorment esdevingué en camí de carro, com ho proven les empremtes de roderes que encara es veuen sobre la roca en alguns trams. El seu traçat era franquejat, sobre tot entre Begues i Olesa, per dos marges dels quals encara se'n conserven restes a la Barceloneta, a la Massana i als Casals. Al voltant del Camí Ral, al seu pas pel pla de Begues, es van establir hostals, parades de postes, fargues, tallers de fusters, carreters, etc. En són exemples l'Hostal Vell, Can Grau del Coll, Cal Vendrell, Cal Fuster, Ca l'Agustí i d'altres. També s'hi van establir algunes cases pairals que, com Can Romagosa, van donar lloc posteriorment al desenvolupament d'alguns nuclis urbans. La importància del camí Ral de Begues com a via de comunicació supracomarcal declinà ràpidament en construir-se, entre els anys 1763 i 1767, el pont de Molins de Rei i la carretera d'Ordal, elements que suposaren l'estancament demogràfic de Begues i el creixement de pobles com Cervelló i Vallirana, que aprofitaren la nova situació. El Camí Ral de Begues va seguir essent de gran importància a nivell local, però més endavant, la construcció de la carretera de Gavà, l'any 1886, va comportar l'inici de l'abandonament del tram de Sant Climent al coll de Begues, i els anys 1927-1928, la construcció de la carretera de Begues a Olesa provocà l'abandonament d'altres trams. Encara a mitjans del s. XX, l'abandonament dels trams que no coincidien amb la carretera actual de Gavà a Begues i Olesa, fou pràcticament absolut. En unes jornades de Centres d'Estudis dedicades específicament al tema al novembre de 2009, els especialistes Magí Miret, Miquel Vives i Pere Izquierdo defensaren que l'origen d'aquest camí s'ha de remuntar a la prehistòria.","coordenades":"41.3319500,1.9434800","utm_x":"411592","utm_y":"4576146","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33882-foto-08020-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33882-foto-08020-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33882-foto-08020-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|85|94|98|76","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33883","titol":"Creu de terme del Coll de Begues\/de Can Grau\/de la carretera de Sant Climent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-del-coll-de-beguesde-can-graude-la-carretera-de-sant-climent","bibliografia":"MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Còpia de la creu de terme d'estil gòtic, composta, a la base, per un pedestal de pedra de gres circular, el tronc amb un capitell a la part alta, que fa de base de la creu pròpiament dita. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII'","codi_element":"08020-16","ubicacio":"Carrer Ferran Muñoz, 27","historia":"Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà.","coordenades":"41.3318000,1.9226300","utm_x":"409847","utm_y":"4576151","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33883-foto-08020-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33883-foto-08020-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33883-foto-08020-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Urpià Fernández","observacions":"Existeix una còpia d'aquesta creu al seu emplaçament original, al costat de Can Grau del Coll anomenada Creu del Coll de Begues, de Can Grau, al Camí Ral de Sant Climent, mentre que el capitell original es troba a l'Ajuntament de Begues.","codi_estil":"93|98|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33884","titol":"Ball de Novençans de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-novencans-de-begues","bibliografia":"SÀNCHEZ, Francesc (2002): 'Per Carnestoltes, ball de Novençans. Una llarga tradició popular de dansa i gresca', dins L'EIXARMADA, núm. 8, abril de 2002, p. 3-7.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El ball ha desaparegut.","descripcio":"Ball que es practicava en les festes de Carnestoltes. Del ritual seguit en aquestes festes, va derivar una munió de danses i disfresses que no es practiquen en cap altre moment de l'any. D'aquestes danses figuren els balls de novençans, entre molts d'altres. A Begues l'organització de les Carnestoltes corria a càrrec dels joves del poble, que escollien dos d'entre ells, el novençà i la novençana, que eren els que portaven el pes de tota la gresca, els quals encarnen l'essència de la festa constituint-se en el personatge de Carnestoltes. Els xicots del poble voltaven per tota la població ballant el ball de novençans i fent una capta de queviures. Entre els queviures solien abundar ous, fruites, carn de porc, especialment cansalada i botifarra, i vi moscatell. Cap als anys '20 del segle XX, l'antropòleg i folklorista Joan Amades va descriure així el ball de novençans de Begues: 'La fadrinalla de Begues formava una colla presidida pel novençà i la novençana, dos minyons que simulaven ésser una parella, vestida grotescament. Voltaven per tota la població, ballant de casa en casa, i per les pagesies foranes. Ballaven obligadament al so de flabiol i cornamusa, i mentre voltava la colla, no era permesa l'actuació de cap altre instrument. Formaven la colla tots els fadrins del poble, els quals no podien abandonar-la per res sense el consentiment dels esquellotaires, o sia, els esparriots, que anaven carregats d'esquelles i duien una espasa de fusta com a signe d'autoritat. Anaven a fer una capta i una ballada per les masies aïllades del terme. (...)'","codi_element":"08020-17","ubicacio":"","historia":"Dels novençans més antics que hi ha referència són en Ricard Romagosa i Vinyes i en Conrad Escofet i Trepat, que feren de novençans als anys trenta fins a l'esclat de la Guerra Civil en què es deixaria de ballar per raons òbvies. Als anys quaranta i cinquanta es recuperaria la dansa, en aquesta ocasió alguns dels novençans que ballaren foren en Josep Maria Fañanàs, l'Isidre Ventura, en Jaume Rabell 'Martí', en Marcel Ventura i en Joan de Cal Vaques. El novençà duia uns picarols a les cames per fer sonar quan ballava, i l'altre xicot, el que feia de novençana, es disfressava com a representació d'una fadrina a festejar. Tots dos es vestien grotescament i esdevenien el centre de tota la festa. Sabem també que als anys '20, gràcies al testimoni de fotografies, el novençà i la novençana es disfressaven d'arlequins. Quan s'arribava a una casa, mentre es feia el ball de novençans, algú de la colla s'escapava de la rotllana, una pràctica habitual era escapolir-se tot donant un cop a un dels esquellotaires. Era llavors que els guardians de la colla l'havien de perseguir, enxampar-lo i retornar-lo a la colla. Els esquellotaires anaven equipats amb un garrot de fusta que simulava una espasa i alhora anaven carregats amb sorolloses esquelles penjades. Sembla ser també que en alguna ocasió, tot i no poder contrastar-ho en fotografies, algun garrot dels esquellotaires duia un clau a la punta, entre algunes especulacions podria ser per la seva versemblança amb una espasa, per amenaçar el que s'escapava, o bé per marcar amb una creu a aquelles cases que no contribuïen a la capta de queviures. L'escapat s'havia d'amagar per no ser trobat pels esquellotaires, havia d'aconseguir tornar a la rotllana sense que l'enxampessin, si ho aconseguia no li passaria res, en canvi, si els esquellotaires l'atrapaven podria ser garrotejat, lligat o bé era jutjat. El càstig, per exemple, podria ser fer-lo ballar tot sol al ball de tarda davant de tot el poble. Es tractava, al capdavall, de fer gresca, passar-s'ho bé i fer riota amb el novençà i la novençana. Als anys '50 del segle XX es varen tocar diverses peces: el Ball de Novençans, dit també de Jovençans -, el Valset i una tercera peça que podia variar. Per preparar la dansa, els novençans havien d'assajar durant força dies abans per ballar el dia de Carnestoltes. En primer lloc es ballava el Ball de Novençans en que la colla de fadrins feien una rotllana encerclant la parella de novençans que ballarien enmig. En la primera part de la peça ballaven el novençà i la novençana un davant de l'altre, seguint la música i canviant de lloc; la novençana sempre puntejava i el novençà marcava els passos tot saltironejant. En la segona part de la peça, coneguda també com 'la tira', els novençans ballaven giravoltant agafant-se pel braç. En aquesta part també ballaven els xicots de la rotllana seguint la música i anant d'un cantó a l'altre. Després del Ball de Novençans tot seguit es ballava el Valset, en que els novençans, simulant ésser una parella s'agafaven per ballar a ritme de vals. La música del 'Vals-jota de Begues' s'ha pogut recuperar gràcies al senyor Marcel Ventura, el qual va fer de novençana l'any 1952. En alguns anys també es va toca una tercera peça, que molt probablement fou la avui anomenada Tornaboda de Viladecans, segons els senyors Jaume Gustems i Josep Mª Ventura Fañanàs. Segons recorda el senyor Gustems, els novençans també feien un passeig enmig de la rotllana. El ball de novençans es va ballar fins als anys '40 i '50 a Begues, però a mitjans d'aquella dècada ja es deixaria de ballar, sobretot per causa de la desaparició dels músics, el Tons i el Tupí. L'any 1979 es va intentar recuperar el ball, però des d'aleshores ençà no s'havia tornat a ballar.","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"(Continuació història) A finals del mes de novembre de 1980 en Ricard Casals i en Jordi Cruanyes van anar per primer cop a Begues per intentar saber quelcom més de les colles de cornamusaires o sacaires a Catalunya. Amb la seva recerca es va poder recuperar i recopilar bona part del ball de novençans de Begues. La seva tasca van poder-la elaborar a través, principalment, de tres informadors: en Pepet de les Planes (1898-1996); en Josep Viñas de cal Quico, nét d'un cornamusaire; i en Ramon Guasch, descendent d'un sacaire del segle XIX. En Casals i en Cruanyes van arribar a Begues seguint la pista deixada per Joan Amades en l'article 'La cornamusa a Catalunya', publicat al número 343 de la Revista Musical Catalana l'any 1932: 'El cornamusaire Francesc Pasqual forma cobla amb un flabiolaire i timbaler anomenat Tupí, també natural i veí de Begues, boscater i comerciant en llenyes i fuster, d'edat aproximada a la del seu company (uns seixanta anys), anomenat Joan Pasqual. Tots dos són completament ignorants en música i analfabets. Aquests són els dos darrers representants de l'antiga cobla rústega en tot Catalunya que nosaltres sapiguem'.Aquesta cobla rústega és una forma reduïda de la cobla de tres quartans: una cornamusa, un flabiol i tamborí i una tarota o tiple. Això és, quatre instruments tocats per tres músics en una agrupació que arrenca de la primitiva cobla de ministrers del Renaixement (segles XV-XVI) per fer música a l'aire lliure en els balls de plaça i que en el nostre país ha evolucionat cap a la cobla actual utilitzada per ballar les sardanes llargues i els balls locals. Un dels més antics sacaires que coneixem a Begues podria haver estat en Jaume Petit i Milà (1807-1876), que el 1850 decideix construir la seva casa a la Rabassa morta, coneguda encara per Cal Sacaire.A principis del segle XX i fins als anys '30, com a tants pobles de Catalunya, van existir dues colles Begues vinculades a dos locals o entitats que corresponien als dos partits o tendències polítiques: el d'esquerres de Cal Pere Vell i el de dretes del Petit Casal.La colla del Petit Casal era formada pel Viu, sacaire, i el Tupí, flabiolaire i timbaler, que és la colla que va conèixer en Joan Amades. En Josep Badell (1850-1923), el Viu, tocava el sac o cornamusa i era insolfejat. En Joan Pasqual (1888-1968), el Tupí, va tocar el flabiol i el timbal fins l'any 1953-54 a l'edat de 69 anys. La colla de Cal Pere Vell era constituïda pel tons, cornamusaire, i el Dimas, flabiolaire i timbaler. En Dimas Tutusaus (1870-1922) sonava a més del flabiol i el timbal, l'acordió. En Francesc Pasqual i grau (1880?-1965) el Tons, era pastor de cabres, pagès i fabricava i venia escombres de canya. Era masover de Mas Traval, i després del Mas Roig. Tocava un sac amb una bossa vermella. Les fustes del sac 'grall i bordó- les havia comprades a un vell cornamusaire de Cervelló, segons diu Amades. Va tocar fins als 70 anys, però al final només amb el grall sol, sense la bossa ni les cames (bordons). Era músic d'oïda, sense antecedents musicals. Tocava el Ball de Novençans per Carnestoltes, i acompanyava algun cop, sol i amb el grall de la cornamusa, les caramelles. Anava a tocar també a la Festa Major de Sitges el Ball dels Cercolets. L'any 1923, en desaparèixer dos d'ells, el Viu, cornamusaire del Petit Casal, i el Dimas, flabiolaire i timbaler de Cal Pere Vell, es van refondre les dues colles, quedant la parella formada pel tons amb la cornamusa, i el Tupí amb el flabiol i timbal. El 8 de febrer de 2002 es va fer la presentació al poliesportiu de Begues del nou ball de novençans que s'havia ballat a Begues anys enrera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33885","titol":"Caramelles de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-de-begues","bibliografia":"MARTÍ I SALLERAS, Carles: 'Cantant la primavera. Petita història de les caramelles de Begues'; dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 8-12.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest costum es continua realitzant actualment.","descripcio":"Cançons populars cantades per una colla de cantaires que visiten cases i masies davant les quals canten, bàsicament en les festes pasquals. L'organització d'una excursió o viatge per part dels cantaires com a recompensa final de les cantades, és un dels costums que s'ha mantingut des dels inicis de la colla de caramelles de Begues.","codi_element":"08020-18","ubicacio":"","historia":"Sembla que el costum de cantar caramelles ja existia al segle XVI. Als indrets rurals la festa es va anar mantenint més temps, però a Barcelona i les seves rodalies es va anar perdent. Al segle XIX, sota l'impuls de la Renaixença i dels Cors de Clavé, retornà amb força a Barcelona i les poblacions del seu pla. Primitivament, les Caramelles devien ser colles exclusivament masculines de pastors, més tard colles gremials o colles de poble o barriada que naixien a la taula d'un cafè o a la tertúlia d'una societat recreativa. La seva finalitat era oferir una serenata a les famílies del poble o les masies de les rodalies amb motiu de la celebració de la Pasqua i obtenir una recompensa, generalment ous, embotits, ametlles i altres viandes, amb la qual farien un àpat que els permetés passar una estona de gresca i lleure. La serenata constava de cançons de caràcter molt variat. Les de caràcter exclusivament religiós o els 'goigs' semblen ésser les caramelles més antigues. No obstant això, la tradició i els gustos populars han anat decantant-se per cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió. D'aquestes cançons algunes són fetes per a demanar els menjars típics, unes altres tenen caràcter amorós i d'exaltació a la primavera, per oblidar el temps difícil de l'hivern, i unes altres són corrandes circumstancials de cada lloc. A les ciutats, les societats corals solen cantar composicions d'autors coneguts o cançons de caràcter local i satíric. No s'ha pogut precisar els anys en què es van iniciar les cantades de caramelles a Begues. Pels volts de l'any 1920, una colla de la qual formaven part, entre d'altres, el Pepet de les Planes, el Pere Oller, el Mitjans, el Banyes, i el Tupí i l'avi Tons amb el timbal i la gralla, varen fer caramelles. L'organització d'aquella colla de caramelles i de les pròpies cantades ja presentaven característiques molt semblants a les actuals. Sembla que en els primers anys, l'organització de la colla de Caramelles va anar molt lligada amb la colla dels Novençans i estava formada bàsicament pels mateixos joves del poble. En aquells temps el fet de formar part de la colla de caramelles, amb tot el que suposava sortir de casa, passar una estona amb els amics al bar o al cafè i participar a la posterior excursió, era un dels pocs entreteniments del jovent masculí del poble. La colla de Begues sempre ha mantingut el calendari tradicional de preparar les cantades i d'assajar durant les set setmanes de Quaresma, la qual cosa vol dir que no es comencen les activitats fins després del dissabte de Carnestoltes. En principi se sortia a cantar el dissabte de Glòria a la tarda i al matí del diumenge de Pasqua. El dissabte es reservava per a les cantades a les masies, que eren moltes i totes habitades. El diumenge es reservava per fer serenates al poble, assistir a missa i fer la cantada principal en acabar aquesta. Quan la colònia d'estiuejants va esdevenir més nombrosa i important, el diumenge es va dedicar també a les cantades a casa dels 'senyors' que eren, en molts casos, recompensades amb generositat. Mai no s'ha perdut el costum de fer la cantada en acabar la missa de migdia, al davant de l'església parroquial. Aquesta cantada sempre ha estat la més esperada per tothom i s'hi cantaven les cobles per tal que tot el poble les pogués escoltar i celebrar. Quan les autoritats eclesiàstiques varen modificar el caràcter del dissabte de Glòria per a convertir-lo en dissabte Sant, les cantades es van traslladar al diumenge i dilluns de Pasqua, així es va fer durant molts anys, però actualment s'ha retornat al costum de cantar en dissabte i diumenge.","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"(Continuació història)En els primers anys del grup de caramelles, l'excursió que es feia després de les cantades era d'un sol dia i es marxava amb el cotxe de línia de Gavà, el mecànic del qual s'afegia a l'excursió per tal de poder atendre les nombroses avaries. Amb els anys, l'excursió es va anar fent més ambiciosa: Cadaqués, Tarragona, Osca, Sant Sebastià, Benidorm... i es feia amb l'autobús del Petit Canigó. En els últims vint anys, l'excursió ha esdevingut un viatge, i les illes Balears, especialment Eivissa, ha sigut la destinació preferida. Amb la finalitat d'incrementar la recaptació necessària per fer front a les despeses de l'excursió, la colla des de sempre ha organitzat la rifa d'una mona de Pasqua.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33886","titol":"Barri Campamà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barri-campama","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Algunes cases d'aquest nucli estan actualment molt reformades. S'ha respectat, però, l'estructura arquitectònica original.","descripcio":"Barri ubicat a ponent del sector de la Barceloneta, conformat per una filera d'habitatges adossats distribuïts al llarg del carrer Campamà i la casa de Cal Campamà, origen del nucli. Les cases adossades, algunes d'elles molt transformades, conserven encara la seva estructura arquitectònica originària, molt senzilla. Són cases de cos, amb la teulada a doble vessant, amb la façana principal orientada cap al sud-est, . La façana principal presenta, en la major part dels casos, a la planta baixa, el portal d'entrada a l'esquerra, i una finestra a la dreta; mentre que al segon pis hi ha dues finestres verticals alineades respecte les obertures inferiors. En alguns d'aquests immobles es pot observar que la porta d'entrada era, originàriament, un ample portal d'arc rebaixat, destinat al pas de tartanes i bèsties de tir. Pel que fa a la casa de Cal Campamà, la més antiga de l'actual nucli, és un edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb la façana orientada igualment cap al sud-est, si bé en aquest cas presenta unes dimensions més grans i una estructura arquitectònica més complexa que les cases ja descrites. Així, a la façana principal hi ha la porta d'accés, a la planta baixa, la qual està flanquejada per dues finestres a l'esquerra i una a la dreta. Sota les dues finestres de l'esquerra de la porta hi ha un banc o pedrís amb respatller fet amb rajoles . Al primer pis les finestres estan alineades respecte les del pis inferior, excepte la segona finestra començant per l'esquerra, el lloc de la qual està ocupat per un rellotge de sol (veure fitxa 391). La superfície de la façana està composada per blocs de pedra irregulars, a excepció dels marcs de les obertures, els quals presenten un arrebossat de color blanc, amb el perímetre exterior amb formes ondulants i irregulars. Aquests marcs són fruit de la restauració de l'edifici. Finalment cal destacar la cornisa, per sota de la línia de la teulada, que presenta decoració en forma de dents de serra fets amb peces d'argila cuita.","codi_element":"08020-19","ubicacio":"Carrer Campamà","historia":"","coordenades":"41.3339300,1.9070300","utm_x":"408544","utm_y":"4576404","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33886-foto-08020-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33886-foto-08020-19-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33887","titol":"Cal Baró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-baro-1","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'edifici ha estat força reformat modernament.","descripcio":"Casa de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants amb carena perpendicular a la façana i xemeneia al vessant esquerre. Està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana presenta una composició simètrica d'obertures que s'articulen de la següent manera: A la planta baixa hom troba dues portes d'entrada, rectangulars, a la dreta de cada qual hi ha una finestra quadrada. El primer pis consta de quatre finestres quadrades situades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa. Totes les obertures, a excepció de les portes d'accés de la planta baixa estan dotades de porticons de fusta amb doble batent. Dalt de tot de la façana i corresponent amb les golfes destaca una petita finestra emmarcada amb maó i arc de mig punt, amb ampit a la base. Tota la façana presenta actualment un arrebossat de color salmó.","codi_element":"08020-20","ubicacio":"Camí Ral, 48","historia":"","coordenades":"41.3264900,1.9263800","utm_x":"410153","utm_y":"4575557","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33887-foto-08020-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33887-foto-08020-20-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33888","titol":"Cal Barreres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-barreres","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt arquitectònic format per diverses cases que conformen el barri de Cal Barreres. El barri neix al redós de la masia de Cal Barreres, a la qual s'hi ha anat afegint diverses cases. La masia de Cal Barreres és un edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, molt senzill. Aquesta presenta una disposició simètrica de les obertures, si bé destaca la presència d'un corral adossat a la meitat esquerre de la façana, fins a una alçada just per sota del primer pis, fet que modifica la presència de finestres en aquest sector de la façana. Així, a la planta baixa es troba la porta d'accés a l'edifici, rectangular sense decoració, situada a la dreta de la façana. A la part central, a l'esquerra de la porta, hi ha una finestra quadrada amb reixa de ferro moderna, i a la part esquerra, com ja s'ha dit, hi ha el corral adossat. A nivell de primer pis hi ha tres finestres, una central, allargassada, amb una finestra a cada costat, quadrada. Cap d'aquestes obertures presenten arc ni decoració de cap mena. La cornisa de l'edifici presenta teules formant una sanefa de lòbuls. La superfície de totes les façanes de l'edifici presenta un arrebossat de color blanc. Davant de la casa hi ha un edifici modern, que fa la funció de magatzem. A la façana posterior de la masia, però, trobem dues cases que s'hi van anar adossant posteriorment en diverses fases constructives. Aquestes respecten la orientació de l'edifici principal, i són de planta rectangular, més estretes, de planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes són de composició senzilla: un portal d'arc carpanell sol o amb una finestra quadrada en un dels costats, i dues finestres quadrades a nivell del primer pis. D'entre totes aquestes cases destaca la que té el número 44 del carrer, que presenta, a la porta d'entrada, l'arc amb muntants i dovelles de pedra vermella, i a la dovella central una inscripció on es llegeix 'C N 1799'. A uns 30 metres a l'oest de la masia principal hi ha un pou de planta circular, fet de pedra, amb safareig.","codi_element":"08020-21","ubicacio":"Pla de Begues","historia":"Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), l'origen del topònim Can Barreres podria trobar-se en l'antic Mas Barqueres, documentat l'any 1586 com a una finca d'unes 40 mujades que limitava amb Mas Morsello, Joan Garau del Coll i Joan Sadurní de la Costa. El Mas Barqueres torna a ser esmentat al capbreu de l'any 1598. La primera referència escrita d'aquest immoble amb el nom actual de Can Barreres es troba al salpàs de 1880.","coordenades":"41.3396700,1.9260300","utm_x":"410142","utm_y":"4577021","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33888-foto-08020-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33888-foto-08020-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33888-foto-08020-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33889","titol":"Cal Batllevell \/ Cal Batlle Vell \/ Cal Corberó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-batllevell-cal-batlle-vell-cal-corbero","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'immoble ha estat reformat modernament, i ha perdut alguns dels seus elements originaris, a més d'haver patit l'adhesió d'alguns annexos.","descripcio":"Masia de planta rectangular amb planta baixa i pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El vessant dret, però, està escurçat, presentant aquest sector un cos adossat amb la teulada a un sol vessant, fet que comporta que en aquesta part la casa presenti l'aspecte de planta basilical. La façana presenta una disposició asimètrica de les obertures degut a la modificació produïda pel cos annex del costat dret de l'edifici; totes elles emmarcades amb blocs de pedra moderns: a la planta baixa, torbem la porta d'entrada al centre, d'arc REBAIXAT. A banda i banda de la porta hi ha una finestra quadrada, amb ampit, així com un sòcol modern. A la banda esquerra hi ha, a més, un pedrís, igualment modern. Al cos annex del costat dret de l'edifici ja esmentat, l'alçada del qual arriba a nivell del primer pis, hi ha una altra porta, més estreta que la principal, també d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha, al centre, i sobre la porta d'entrada principal, una porta amb balcó amb barana de ferro, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 404). Al costat esquerre d'aquesta hi ha dues finestres quadrades, la de l'extrem més petita , mentre que al costat dret n'hi ha només una, ja que el lloc de la que aniria situada més a l'extrem forma part de l'escapçat de la masia en aquest sector. La superfície del parament de la façana és de color blanc trencat, excepte la franja horitzontal inferior, on hi ha el sòcol esmentat més amunt. Destaca la cornisa de la teulada, amb una doble filera de teules en escalat, la superior en una decoració en ziga-zaga o dents de serra, i la inferior en forma de lòbuls. Davant de la façana principal de la casa hi ha un pou, modern.","codi_element":"08020-22","ubicacio":"Vessant sud del turó de Can Batlle","historia":"Als llibres de bateigs entre 1693 i 1791 hi apareix el cognom Batlle","coordenades":"41.3406600,1.9288100","utm_x":"410376","utm_y":"4577128","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33889-foto-08020-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33889-foto-08020-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33889-foto-08020-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33890","titol":"Cal Fusteret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fusteret","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'arrebossat de la façana està molt degradat. També s'observa algun element recobert amb ciment modern.","descripcio":"Masia de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. L'aparell que conforma els murs és irregular, format per pedres lligades amb morter i tàpia. Les obertures a la façana estan disposades simètricament. Així, la porta d'accés a l'edifici centra la planta baixa; es tracta d'una obertura rectangular que presenta un marc de maons, i té una finestra a cada banda. Destaca, a la dreta de la porta, una petita finestra vertical molt estreta a mode d'espitllera. Al primer pis centra la façana una porta amb balcó de ferro forjat i porta de doble batent, situada just a sobre de la porta d'entrada. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra, sense balcó, però dotada d'un petit ampit. Destaca, entre la finestra central i la de la dreta, un rellotge de Sol (veure fitxa 388). Igualment, excavada a la banda dreta de la casa hi ha una petita fornícula amb cúpula i arc de mig punt, al centre de la qual hi ha una escultura d'unes dimensions d'entre 20 i 30 cm d'alçada. Es tracta d'una escultura de ceràmica que representa a sant Antoni de Pàdua, amb el característic hàbit franciscà i la tonsura, amb el nen a la mà dreta i un pa a l'esquerra, que l'està oferint a una mà que surt del terra. Corona la façana una petita finestra a l'alçada de les golfes, d'arc de mig punt. Totes les obertures estan emmarcades amb un revestiment de color blanc, probablement fruit d'una restauració posterior de l'edifici. L'edifici està envoltat per una tanca que l'aïlla del carrer. Dins, al jardí de la casa, hom troba un pou adossat a la tanca, fet de maó, la base del qual, quadrada, té una alçada màxima de 1,54 m, una amplada de 1,62 m i una llargada de 1,20 m. De cada costat de la base sobresurten dues columnes també de maó amb una alçada de 90 cm, sobre les quals descansa un tronc horitzontal enmig del qual es troba una corriola de ferro amb la corda per fer pujar i baixar la galleda utilitzada per recollir l'aigua. Si bé la base que sobresurt del pou és rectangular, el pou en si és una cavitat de forma circular d'una profunditat indefinida. A l'interior de l'immoble cal destacar l'embigat de fusta del sostre, així com el paviment d'algunes estances de la planta baixa, que conserva l'enrajolat original, fet amb rajoles d'argila cuita decorades amb traços en forma d'òcul que servien per evitar les relliscades del bestiar que antigament circulava per l'interior del mas. A la cuina destaca igualment un forn per coure pa, actualment tapiat, la boca del qual presenta una obertura d'arc de mig punt feta de pedra picada.","codi_element":"08020-23","ubicacio":"Carrer Rectoria, 9","historia":"","coordenades":"41.3295700,1.9434100","utm_x":"411583","utm_y":"4575882","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33890-foto-08020-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33890-foto-08020-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Recenment, la masia s'ha subdividit en diverses unitats d'habitació independents","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33891","titol":"Cal Gaietano","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-gaietano","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis, i un pis superior utilitzat com a antic colomar. La façana presenta una composició simètrica pel que fa a les obertures. Així, a la planta baixa hom troba, al centre, una porta d'accés, ampla, coronada per un arc rebaixat; a la dreta d'aquesta hi ha una altra porta més estreta però igualment d'arc rebaixat, que correspon a un espai interior que havia realitzat la funció d'estable, del qual en resta la menjadora. A l'esquerra de la porta central hi ha una finestra quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres situades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa ja descrites. Es tracta de finestres rectangulars verticals, sense balcó i amb porticons de dos batents. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha, a la part superior, una obertura més petita, quadrada, que antigament realitzava la funció de colomar. Actualment tota la façana presenta un arrebossat de color salmó apagat, destacant els marcs de portes i finestres, de color blanc. Adossat al mur esquerre de l'edifici hi ha un cos amb teulada a un sol vessant, reformada, que realitzava la funció de cotxera per al carro. L'interior de la casa està totalment reformat, per bé que encara es pot observar l'embigat de fusta. Davant de la casa hi ha dos pous que recullen l'aigua de pluja. Un d'aquests és un pou senzill, circular, amb un basament de pedra que té una alçada de 68 cm fins a la boca del pou i una amplada total de 220 cm, dels quals 150 cm corresponen al diàmetre de la boca. La meitat posterior d'aquest basament presenta una paret que s'eleva 135 cm respecte al basament, de manera que l'alçada total en aquesta meitat posterior del pou arriba als 203 cm. A la part superior del pou, al centre, hi ha una politja de ferro utilitzada per treure l'aigua del pou mitjançant una galleda. El segon pou presenta una estructura més complexa, doncs té un safareig adossat a la dreta, així com una curiosa pica de gres de forma circular entre el pou i el safareig. El pou en sí és, a l'igual que l'anteriorment descrit, de planta circular, fet de pedra, amb un basament de 267 cm d'amplada total, dels quals 175 cm corresponen al diàmetre de la boca. L'alçada del basament és de 83 cm fins a la boca del pou, però, a l'igual que el pou anteriorment descrit, aquest també presenta una paret més elevada a la seva meitat inferior, amb una alçada de 145 cm, que afegits als 83 cm d'alçada del basament, fan una alçada total de 228 cm. En aquesta paret elevada es troba també un eix horitzontal al centre del qual hi ha una politja utilitzada per treure aigua del pou mitjançant una galleda. Com s'ha indicat anteriorment, al costat dret el pou té adossat un safareig de planta rectangular, d'unes dimensions de 215 cm de llarg x 180 cm d'amplada, fet de pedra i revestit amb ciment, si bé la part superior de la boca està revestida de lloses de gres i maons plans inclinats cap a l'interior del safareig, creant, així, superfícies inclinades utilitzades per rentar la roba. Per últim, entre el pou i el safareig hi ha adossada una pica circular de gres, d'un diàmetre exterior de 68 cm i un diàmetre interior de 43 cm, amb un petit forat al centre de la base, pel qual es pot canalitzar aigua extreta del pou cap al safareig.","codi_element":"08020-24","ubicacio":"Carrer Rectoria, 14","historia":"Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Rosa Capellades Vendrell, el nom de Cal Gaietano prové del seu avi. D'altra banda, la senyora Capellades informa igualment de l'existència d'una rajola, que era visible abans de la restauració actual, on constava la data de 1870. També informa que era costum a Cal Gaietano, per Festa Major, fer un dinar familiar a l'espai a l'aire lliure que hi ha davant de la casa on hi havia un forn que ha desaparegut.","coordenades":"41.3300200,1.9437400","utm_x":"411611","utm_y":"4575932","any":"1870","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33891-foto-08020-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33891-foto-08020-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33892","titol":"Cal Pere Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pere-vell","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'interior de l'edifici està totalment reformat, conservant a la vista únicament el sostres de volta catalana de la planta baixa.","descripcio":"Casa entre mitgeres, antiga fonda, de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, dos pisos i pati posterior. Les obertures de la façana estan disposades simètricament. Així la planta baixa està centrada per una porta d'entrada ample, d'arc rebaixat, flanquejada per dues antigues portes més petites, rectangulars, actualment tapiades en la seva meitat inferior, mentre que a la meitat superior s'han convertit en finestres. Aquestes obertures de la planta baixa presenten un marc en baix relleu de color blanc esmorteït, que es prolonga en un sòcol . Els pisos superiors presenten tres obertures per planta, disposades simètricament. En el primer pis, un gran balcó volat amb barana de ferro forjat s'estén pràcticament d'extrem a extrem de la façana. Al segon pis, en canvi, cada obertura té el seu balcó independent, més petit, també dotat de barana de ferro forjat. Cal destacar el coronament de la façana, que presenta un timpà o pinyó llis, que té com a única decoració el marc arrebossat de color blanc en baix relleu que es troba a la resta d'obertures de la façana. El fons de la resta de la façana presenta també un arrebossat de color rosat fosc. Pel que fa a l'interior de l'edifici, actualment està totalment reformat, si bé destaca el sostre de volta catalana de la planta baixa.","codi_element":"08020-25","ubicacio":"Carrer Major, 14 \/ Carrer Àngel Guimerà, 15","historia":"Cal Pere Vell fou una fonda o hostal d'estiuejants en els inicis del s.XX. Més tard passà a mans de la Fundació Pere Porés i actualment es de propietat municipal.","coordenades":"41.3308600,1.9222800","utm_x":"409816","utm_y":"4576047","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33892-foto-08020-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33892-foto-08020-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"La planta baixa fou restaurada seguint un projecte de l'arquitecte municipal Gabriel Cabrafiga i posteriorment , l'arquitecte Blai Pérez reformà les plantes primera i segona i projectà un nucli de comunicacions verticals al pati posterior de la finca. Actualment és la seu del Begues Espeleo Club , el Centre Excursionista de Begues i el centre d'Estudis Beguetans.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33893","titol":"Carrer Sant Cristòfor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-cristofor","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de cases alineades i adossades de la mateixa tipologia arquitectònica, que conformen el carrer de Sant Cristòfor, al barri de la Rectoria. Conjunt homogeni de cases de cos, que conformen el carrer de Sant Cristòfor, al barri de la Rectoria. Arquitectònicament, es tracta de cases molt senzilles de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant. La planta baixa presenta una porta d'entrada amb arc rebaixat a la meitat dreta de la façana, i una finestra quadrada. Al nivell del primer pis, trobem dues obertures, una d'elles més gran, situada sobre la porta d'entrada, amb porta de doble batent i balcó amb barana, i al part esquerra, una finestra més petita, rectangular. A la façana posterior, aquestes cases presenten quatre finestres quadrades o verticals, en la majoria dels casos alineades simètricament (dues a la planta baixa i dues al pis), tot i que en alguns casos, alguna d'aquestes obertures està desplaçada respecte de l'eix de simetria.","codi_element":"08020-26","ubicacio":"Carrer Sant Cristòfor 1-3-5-7-9-11 (Barri de la Rectoria)","historia":"Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquest carrer es va conformar entre els anys 1830 i 1850.","coordenades":"41.3297100,1.9438200","utm_x":"411617","utm_y":"4575897","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33893-foto-08020-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33893-foto-08020-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33893-foto-08020-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"El fet que les cases que conformen aquest carrer presentin la mateixa tipologia arquitectònica dota al carrer d'unitat estètica i urbanística pròpia. Així, les cases que presenten aquesta tipologia en aquest carrer són les número 1-3-5-7-9 i 11, mentre que la darrera, amb el número 13, és la masia de Cal Traginer (veure fitxa 95).","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33894","titol":"Cal Vidu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vidu","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga masia de grans dimensions amb annexos que conserva la unitat arquitectònica a la seva façana sud, mentre que amb el pas del temps la façana nord ha estat compartimentada en diversos habitatges de dimensions més reduïdes. L'edifici és de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lela a la façana. Així, la façana sud presenta tres portes d'entrada, rectangulars; la principal està situada aproximadament en mig de la façana, amb tres finestres verticals a la dreta i una a l'esquerra. Les altres dues portes no estan a peu de carrer, sinó que una d'aquestes es troba igualment a la planta baixa, però lleugerament elevada respecte al nivell del terra, fet que fa que s'hi hagi d'accedir per una escala, i l'altra es troba a sobre d'aquesta, ja al pis de dalt, on s'hi accedeix igualment per una escala. Al primer pis, a banda d'aquesta porta d'accés, hi trobem cinc finestres quadrades a la dreta de la porta, i una petita finestra, més elevada, a l'esquerra. Entre les cinc finestres del pis, aproximadament cap al centre de la façana, hi ha un rellotge de Sol (veure fitxa 389). La façana lateral oest de l'edifici fa cantonada amb una casa diferent, que té, a la planta baixa, un annex que fa la funció d'aparcament, i davant de la façana ja descrita, i adossat a aquest annex, unes altres edificacions fetes de pedra i maó amb teulada a un sol vessant que tenen una funció de magatzem per a guardar eines i altres objectes. La façana lateral est de l'edifici presenta tres portes més d'accés a l'interior de l'immoble, dues a peu de carrer i una altra a nivell del primer pis, per la qual s'hi accedeix per una escala d'obra. Aquesta porta té una finestra a cada banda, i es correspon amb un altre habitatge. De l'interior de la casa és d'interès l'embigat de fusta del sostre dels pisos, que és original. Pel que fa a la façana nord, com ja s'ha indicat, actualment es correspon amb la divisió interior d'aquesta meitat de la masia en tres habitatges, cadascun amb la seva porta d'accés, però amb les finestres de la planta baixa i les del pis lleugerament desordenades respecte els corresponents eixos de simetria.","codi_element":"08020-27","ubicacio":"Carrer de Cal Vidu, 4","historia":"","coordenades":"41.3361400,1.8991900","utm_x":"407891","utm_y":"4576657","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33894-foto-08020-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33894-foto-08020-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33895","titol":"Mas Ferrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-ferrer","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Reformada als anys 90.","descripcio":"Masia molt reformada de grans dimensions, formada per un edifici principal, de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes, el qual té adossats dos cossos annexos, un lateral i l'altre a la part posterior. Dins la finca del conjunt també hi ha una capella privada, així com un altre edifici de petites dimensions, un pou, i diversos elements decoratius com una antiga premsa de vi i una premsa d'oli. La façana principal presenta les obertures distribuïdes simètricament entre la planta baixa i el primer pis. A la planta baixa hi ha l'entrada principal; es tracta d'un ample portal d'arc rebaixat fet amb dovelles de gres vermell, amb dues finestres quadrades a cada banda, amb el marc també fet amb carreus de gres vermell. A la dovella central d'aquesta arcada hi ha una petita inscripció en forma d'estel on es llegeix 'JSB 1992'; segons informació oral de la propietària de la casa, aquestes lletres es corresponen a les inicials del seu marit, i la xifra es correspon a l'any de la darrera restauració. A l'esquerra d'aquestes obertures hi ha una altra porta, més estreta i senzilla que, a diferència de les altres, presenta els muntants i la llinda feta amb blocs de pedra calcària. A la llinda d'aquesta porta hi ha inscrita la data 1657 amb un creu enmig. Pel que fa al primer pis, hi ha obertures força diferents: sobre les portes d'entrada de la planta baixa - és a dir, sobra la portalada central i sobre la porta de l'esquerra de la façana - trobem dues finestres amb balcó i barana de ferro forjat. Enmig d'aquestes dues obertures hi ha una finestra d'arc conopial, d'estil gòtic flamíger; els capitells dels muntants estan decorats amb l'escultura de dos querubins. A l'extrem dret de la façana hi ha dues finestres quadrades, i entre aquestes i la finestra central amb balcó i barana de ferro forjat, ja descrita, hi trobem un rellotge de sol (veure fitxa 392). Cal destacar la cornisa de les quatre façanes de l'immoble, que presenta dues fileres decorades amb peces d'argila cuita en forma de dents de serra; aquestes dues fileres estan ordenades en degradació horitzontal una sobre l'altre. Pel que fa a les façanes laterals, la situada a l'esquerra de la façana principal presenta una porta al centre de la planta baixa; a la seva esquerra hi ha una finestra quadrada, mentre que a la dreta n'hi ha dues, amb el marc fet de blocs de pedra de gres vermell. Al primer pis hi ha quatre finestres, totes amb marc de gres vermell. La façana lateral oposada, orientada a llevant, presenta una composició més complexa, ja que té adossat un cos més alt, de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, al qual destaca una finestra d'estil gòtic flamíger, molt similar a la de la façana principal, ja descrita, la qual presenta escultures als capitells dels muntants, en aquest cas són unes carasses d'éssers fantàstics. Al lateral d'aquest afegit arquitectònic , a l'alçada del primer pis, hi ha una galeria de sis finestres de maó en arc de mig punt, que feien la funció de solana. A la part posterior de l'edifici hi ha un altre annex, una torratxa de planta rectangular amb les cantonades arrodonides. En aquest cos destaca la part alta, on el pis superior presenta, a les quatre façanes, finestres emmarcades en maó i arc de mig punt, formant galeries a les façanes de llevant i de ponent, a mode de mirador. L'edificació està rematada per una terrassa amb balustrada. La superfície de totes les façanes de l'edifici principal i els seus annexos és de blocs de pedra irregulars, tot i que força ben alineats.","codi_element":"08020-28","ubicacio":"C. Pallars. Urbanització de Mas Ferrer","historia":"Probablement era un dels 3 masos propietat (Parellada) de l'església de Sant Cristòfor esmentats al fogatge del s. XIV. L'any 1460 a l'establiment de mas Puigvoltor, s'esmenta al límit nord del mateix en Gabriel Ferrer i el mas estanyol. Al capbreu de 1595 s'esmenta com a límit nord el mas Ferrer i el mas Estanyol. També apareix com a límit d'altres masos, però el mas Ferrer pròpiament dit no es confessa per què és de l'església. Els anys 1576-80 consten els bateigs de Pere Pau Petit i Antònia Margarida petit de Mas Ferrer, però de l'any 1566 (Joana Vendrell) a 1858 (Teresa Vendrell Puig), consten els bateigs dels Vendrell. L'any 1632 el Mas Ferrer és un dels tres masos relacionats al llibre de censos de la parròquia. L'any 1657 va ser reconstruït, era propietat de l'església. L'any 1756 era propietat de Jaume Vendrell. Al capbreu de 1819 s'esmenten els hereus de Francesc Vendrell de Mas Ferrer. L'any 1849 era de Juan Vendrell del Mas Ferrer.","coordenades":"41.3250600,1.9178100","utm_x":"409434","utm_y":"4575408","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33895-foto-08020-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33895-foto-08020-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33895-foto-08020-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció)Com ja s'ha indicat, el conjunt de Mas Ferrer consta també d'una capella privada, situada al costat de la façana principal de la masia, i unida a aquesta per una arcada lateral. La capella és un edifici senzill, de planta rectangular de nau única amb teulada a doble vessant, amb la façana orientada a ponent. Destaca la façana principal, amb el portal d'entrada rectangular, amb els muntants i la llinda fetes amb grans blocs rectangulars de gres vermell; a la llinda hi ha esculpida una inscripció on es llegeix 'DOMUS DEI 1756'. Sobre aquest portal d'entrada hi ha una finestra d'ull de bou, a mode de rosassa, emmarcada en blocs de gres. Corona la façana, per sobre del cim de la teulada, un petit campanar d'espadanya d'un sol ull, dotat amb una petita campana.","codi_estil":"93|94|96|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33896","titol":"Can Figueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-figueres","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Alguns elements arquitectònics originals han patit reformes a causa de la restauració de l'immoble.","descripcio":"Masia molt reformada recentment. Consta de dos edificis principals, avui amb connexió entre ells, i varis habitatges i annexes secundaris, tots tancats per un baluard. El dos cossos principals s'uneixen en forma de 'L', quedant l'angle recte interior en direcció sud oest. L'edifici orientat en direcció est oest presenta teulada simètrica a dues vessants paral·lela a la façana principal, amb un cos a l'extrem que configura una torre, de molta presència en el conjunt. L'altre edifici, orientat de nord a sud, presenta la teulada amb la mateixes característiques. Dos patis interns i una era estructuren els dos edificis i els seus annexes. Com a element arquitectònic d'interès cal destacar un arc apuntat fet de pedra situat a l'angle entre els dos edificis. També destaquen l'existència de contraforts en les façanes que donen al sud dels dos cossos. La majoria dels paraments estan coberts amb arrebossats moderns, però alguns són de pedra vista. El maó és utilitzat en ocasions per emmarcar algunes obertures. Un dels annexes funciona com a estable a l'actualitat. A l'interior destaquen les bigues de fusta. Una de les sales presenta unes creus gravades sobre l'estucat del sostre.","codi_element":"08020-29","ubicacio":"Disseminat al Pla de Begues","historia":"Abans de tenir el nom actual, sembla que primer fou el Mas Vendrell, després Sadurní de la Costa i després mas Figueres de la Costa. Tenia el mas Cuadra annex (segons document de l'arxiu de la Baronia d'Eramprunyà). Al capbreu de 1595, Ponç Montserrat Pau confessa que el Mas Pau (abans Panyella de la Figuera) limitava a l'est i part del nord amb l'honor de Joan Sadurní de la Costa, però aquest mas no es confessa. També s'esmenta el Joan Sadurní de la Costa al límit est i nord d'una peça de terra de Joan Vendrell situada a prop del camí que va de Santa Eulàlia al molí de Vallirana. Del 1567 (Toni Sadurní) al 1625 (Jaume Isidoro Sadurní) consten els bateigs dels Sadurní de la Costa. L'any 1611, Joan Figueres (francès), es casa amb Eleonor Sadurní. L'any 1703 es produeix la confessió d'Antoni Figueres del Mas Figueres abans Sadurní de la Costa, junt l'annex mas Cuadra. L'any 1756 en una relació de propietaris s'esmenta que Can Figueres té terres que van ser de Sadurní de la Costa. En un capbreu de 1819, Josep Font Campins, ciutadà de Barcelona, confessa el Mas Figueres, abans Mas Figueres de la Costa. Arriba als nostres amb la propietat de la congregació Sagrada Família.","coordenades":"41.3420000,1.9223800","utm_x":"409840","utm_y":"4577284","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33896-foto-08020-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33896-foto-08020-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33897","titol":"Can Grau del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-grau-del-coll","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIV","notes_conservacio":"La façana principal de l'edifici històric ha patit l'adhesió de la casa de nova construcció.","descripcio":"Masia formada per diversos cossos arquitectònics adossats a l'edifici principal. És de planta rectangular amb planta baixa i pis i teulada a doble vessant, per bé que cal destacar el fet que l'alineació original d'aquest edifici s'ha vist modificat modernament, ja que s'observa que el vessant nord-oest està escapçat, essent molt més curt que el sud-est, que es conserva encara tal com era originàriament. Aquesta mutilació es tradueix també a la façana principal, a la qual s'ha adossat una edificació posterior a la meitat esquerra. Així doncs, a la façana de l'edifici original es conserva, a nivell de planta baixa, el portal d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, amb porta de fusta de doble batent. A la dreta d'aquest portal hi ha una altra porta d'entrada, realitzada més modernament, que és la utilitzada actualment per accedir a l'interior de l'immoble. Aquesta porta presenta un arc escarser, i el marc presenta un arrebossat d'un color grisós que la distingeix de la resta de la façana, probablement per denotar que es tracta d'un element no original. A la dreta d'aquesta porta moderna hi ha una finestra rectangular amb el muntant esquerre i la llinda feta amb blocs de pedra, mentre que el muntant dret està recobert amb un arrebossat de color grisós, a l'igual que la porta ja descrita. Destaca, al llindar de la finestra, una inscripció amb l'anagrama en lletres llatines 'IHS', corresponent a l'abreviatura del nom grec de Jesucrist . Al costat d'aquest anagrama hi ha les xifres '1622', corresponents a una data escapçada, probablement l'any de construcció del mas o bé d'alguna reforma. A nivell del primer pis trobem, sobre el portal adovellat anteriorment descrit, una finestra rectangular, els muntants de la qual estan fets amb blocs rectangulars de pedra, ben tallats, que sobrepassen l'obertura per la part inferior, fet que denota que originàriament hi havia una porta, la qual segurament donava a un balcó, que va ser paredada parcialment per reconvertir-la en l'actual finestra. A la dreta d'aquesta finestra trobem una obertura petita i estreta, probablement una espitllera o un espiell, i encara a la dreta hi ha una altra finestra, situada simètricament sobre la porta d'entrada moderna, abans esmentada. A l'extrem dret de la façana hi ha dues petites finestres d'arc de mig punt emmarcades amb maó, una de les quals està tapiada i reconvertida en una fornícula, a l'interior de la qual hi ha una petita estàtua, moderna, reproducció de la Mare de Déu de Montserrat, mentre que la finestreta del costat està tapada senzillament amb un vidre. La cornisa de la teulada presenta decoració feta amb peces d'argila cuita disposades en forma de dents de serra. Cal destacar, a la façana posterior de l'edifici principal, una finestra geminada d'estil gòtic que conserva, com a part original de la mateixa, únicament els arcs. Com ja s'ha indicat anteriorment, al sector sud-oest de l'edifici principal s'adossa un altre casa, moderna, que ha mutilat la meitat de la façana. Aquest edifici no presenta interès patrimonial. Des de la cantonada sud-oest d'aquest edifici de nova planta, però, arrenca el mur del baluard que tanca la finca, del qual cal destacar el portal d'entrada, d'arc carpanell.","codi_element":"08020-30","ubicacio":"Carrer de Sant Climent, 1","historia":"El Mas ha tingut varis noms: Mas Mestre, s'esmenta al capbreu de 1391. El propietari havia estat Petro Magistiri (Pere Mestre), documentat l'any 1314, i propietari important del Baix Llobregat al servei de Guillem de Durfort. El segle XVI apareix com l'hostal del Girona. A finals d'aquest segle apareix com Hostal Albareda. A partir de 1597 apareix en la propietat dels Grau del Coll.","coordenades":"41.3322100,1.9438400","utm_x":"411622","utm_y":"4576175","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33897-foto-08020-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33897-foto-08020-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33897-foto-08020-30-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Al jardí de la masia es conserva un monòlit de pedra calcària rectangular desplaçat de la font de Puig-Voltó, amb la inscripció 'FONT PUIG·VULTÓ. 1935. Propietat Romagosa'. A l'altra banda del camí, es conserva la pallissa i altres annexos de la masia.","codi_estil":"93|94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33898","titol":"Can Romagosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-romagosa","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit MEDINA, Vicente (2004): 'Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra. Una familia para un pueblo', Ediciones Rondas, Esplugues de Llobregat.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia ubicada a l'entramat urbà del nucli de Begues de grans dimensions, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. Antiga masia, reconvertida en casa senyorial. L'edifici té la façana principal alineada al camí ral i al darrera te un terreny d'uns 6000 metres quadrats voltat per una tanca que inclou hort, jardí i un edifici annex de planta baixa. La façana principal, reformada el 1923, situa de manera simètrica tots els elements que la configuren. A la part baixa un sòcol de pedra la recorre. Així, es divideix en tres cossos, el central presenta la porta principal de l'edifici en una obertura de marcs arrodonits, mentre que el cos de la dreta i el de l'esquerra es disposen grans finestres allargades que van des del sòcol de pedra a un guardapols fet de maó. A banda i banda d'aquestes finestres es disposen dues més petites respectant la simetria respecte a les primeres. Les finestres petites s'emmarquen de la mateixa manera que la gran. Una franja a la part superior de les tres finestres es decorat amb un rebaix que contrasta la textura i el color amb la resta de la façana i al guardapols. Cal destacar el treball de forja de ferro de les finestres, enmig de la composició apareix la lletra R dels Romagosa. El primer pis queda delimitat a la façana per una faixa horitzontal que la cobreix d'un extrem a l'altre. D'aquest nivell surten els balcons del segon pis amb les seves respectives finestres balconades, tres en total, un per cos. Per sobre d'aquella faixa, es disposa una línia de falsos carreus igualment horitzontal, aquest guarniment també s'utilitza en disposició vertical per separar el cos central dels altres dos, creant dos plànols diferents entre el primerl i la resta de l'edifici. El tercer pis també presenta diferències entre el cos central i els laterals, el primer es resolt amb una nova cornisa o faixa on neixen sis motllures, que a manera de columna guarneixen la part central de l'edifici. A la base d'aquestes motllures hi ha la data de 1923 feta utilitzant el trencadís de ceràmica i altres decoracions menors. Les motllures verticals, de relleu i perfil uniforme acaben a la part superior amb altres peces de motllura de quart de bocell que destaquen per tenir tres bandes rectangulars i verticals fetes amb la tècnica del trencadís de ceràmica. Aquesta peça arriba fins al coronament central, que s'eleva uns centímetres més que la resta de la façana i on destaca un cos central ondulat que representa la senyera catalana utilitzant novament la tècnica del trencadís de ceràmica. Entre les motllures verticals principals apareixen arcuacions cegues fetes de maó i enmig del cos central, una finestra esglaonada tancada amb un muret de maó disposat deixant obertures de forma geomètrica, element que acaba de definir la composició. El pis superior dels cossos laterals presenta al mateix nivell tres finestres d'arc de mig punt emmarcades amb maó i amb el mateix tancament i material que la finestra del cos central.","codi_element":"08020-31","ubicacio":"Camí Ral, 2","historia":"L'actual Can Romagosa s'havia denominat Mas Agustí i Casa d'en Girona. L'origen del Mas es desconeix. Les notícies històriques de l'edifici es resumeixen en la següent cronologia: 1476.- Establiment al mas amb nom desconegut a Pascasi Planas. 1482.- Pascasi Planas ven la propietat a Agustí Barberà de Molins de Rei. 1512.- Mas Agustí. Ponça, vda. de Francesc Girona, compra a Miquel Barberà, fill d'Agustí Barberà, el Mas Agustí i totes les propietats. 1549.- Casa d'en Girona. Donació de Pere Girona del Mas Agustí a la seva germana Magdalena, casada amb Jacob (Jaume) Romagosa del Lledoner. 1571.- Can Romagosa. El Capbreu de 1595 Gabriel Romagosa confessa unes cases amb portal a la via pública a prop de la plaça de la parròquia, i delimita a l'est amb el puig de Torregassa i el mas de Deu, al sud amb el mas de Deu i l'honor de Joan Garau del Coll que és alou de l'església de Begues i amb el torrent del Brufol, a l'oest amb l'honor de Jaume Garau i al nord amb l'honor de Jaume Garau i Jaume Rosell. 1610.- Gabriel Romagosa. 1658 - 63.- S'esmenten els bateigs de Josep, Miquel i Alisabeth Romagosa 'de la plaça'. 1756.- Propietari Cristòbal Romagosa. 1849.- Casa Romagosa. Senyors Barons. 1912.- Enllaç de la pubilla Antònia Romagosa Mestre amb Salvador Mas de les Valls Munné de Can Grau del Coll. 1940.- Enllaç de Maria Mas de les Valls Romagosa amb César Iglesias. 2004.- Restauració de la façana de la Masia.","coordenades":"41.3312100,1.9210300","utm_x":"409712","utm_y":"4576087","any":"1476","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33898-foto-08020-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33898-foto-08020-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33898-foto-08020-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Noucentisme|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|106|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33899","titol":"Can Rigol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rigol","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit BONDIA I DOMPER, M. ROSA; SOLANS I RODA, CONCEPCIÓ (1994): 'Terra i homes a Begues (Poble mil·lenari)', p. 51.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"L'edifici ha patit algunes reformes a l'interior que han modificat alguns dels espais arquitectònics originals, a causa de la restauració.","descripcio":"Masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb algunes edificacions annexes. La façana principal presenta una distribució senzilla de les obertures: a la planta baixa, un ample portal d'entrada al centre, d'arc escarser adovellat, i amb els muntants fets de blocs rectangulars de pedra, al costat esquerre del qual s'estén un pedrís de basament de ciment i rajoles d'argila cuita a la superfície, que arriba a la cantonada de la casa. Sobre aquest pedrís, a la paret, s'obre una finestra quadrada, senzilla. A la dreta del portal d'entrada hi ha una altra porta, més estreta, d'arc rebaixat, sense marc ni decoració de cap tipus. A nivell del primer pis, la façana està centrada per una porta amb balcó i barana de ferro forjat, molt senzilla, situada simètricament sobre la porta d'entrada. A l'esquerra d'aquesta obertura hi ha una altra finestra, situada també simètricament sobre la finestra situada a la banda esquerra de la façana del pis inferior. Aquesta presenta arc rebaixat i ampit. Entre aquesta finestra i la porta del balcó hi ha un dels dos rellotges de sol de Can Rigol (veure fitxa 393). A la dreta de la mateixa porta trobem una altra finestra de les mateixes característiques que la del cantó oposat. La superfície de la façana és llisa, i presenta un arrebossat de color blanc. La façana posterior de l'edifici és encara més senzilla que la principal, presentant únicament tres finestres a l'alçada de la planta baixa, les dues més grans a nivell de terra, i una sola finestra quadrada a nivell del primer pis. A la dreta de la façana hi ha una porta d'entrada a l'immoble, a la qual s'hi accedeix pujant una escala de quatre esglaons. A la façana sud-oest s'observa la presència d'un segon rellotge de sol (veure fitxa 394). A l'interior de l'edifici destaquen els embigats de fusta del sostre, originals, i molt especialment un cup de boca quadrada que hi ha a l'entrada de la casa, al costat del qual es conserva una antiga premsa de raïm, de cargol. També a la planta baixa es conserva algun paviment original de rajoles d'argila cuita amb decoracions incises, que tenien la funció d'impedir la relliscada del bestiar. Les estances de la casa han estat reformades modernament i reconvertides en dormitoris amb lliteres, per tal de desenvolupar la tasca de casa de colònies, funció actual de Can Rigol. A ponent, aquest edifici principal té adossat un altre edifici, un antic corral de planta rectangular amb teulada a un sol vessant. Destaca en aquest edifici annex la porta d'entrada, d'arc escarser, emmarcada amb maó. A uns 20 metres davant de la façana de la casa es conserva un pou de planta circular amb safareig.","codi_element":"08020-32","ubicacio":"Disseminat a la Costeta","historia":"Antigament aquest mas rebia el nom de Mas Bort, i abans Mas Bruguer. Era propietat de Pere Petit, qui el deixà en herència a la seva neboda Eulària, la qual, el febrer de 1592 es casà amb el francès Bertomeu Rigual, antropònim que anys més tard donà lloc al nom de Can Rigol. A la documentació apareix Mas Rigual l'any 1610 i 1756. El Capbreu de 1819, Vicens freixas, ciutadà honrat de Barcelona, confessa la casa d'en Rigual. També s'esmenta Mas Rigal com alou del Monestir de Sant Cugat.","coordenades":"41.3281200,1.9117700","utm_x":"408933","utm_y":"4575754","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33899-foto-08020-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33899-foto-08020-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33899-foto-08020-32-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Actualment Can Rigol és una casa de colònies i granja-escola.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33900","titol":"Can Sadurní","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sadurni","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta les obertures distribuïdes simètricament. A la planta baixa, el portal d'entrada es troba centrant la façana. Es tracta d'un antic portal gòtic de mig punt amb grans dovelles de gres vermell, transformat per enfgrandir el pas, al qual s'accedeix pujant tres esglaons. De la part baixa dels muntants arrenca un pedrís a banda i banda, amb basament de ciment i superfície d'argila cuita. A cada costat de la porta hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, llinda i ampit. A la llinda de la finestra de l'esquerra es llegeix la inscripció '1796', amb una creu enmig, i a la llinda de la finestra dreta '1683' amb una creu a sobre. Al nivell del primer pis, centra la façana una balconera de doble batent sense llosana però amb barana de ferro forjat, encastada pels extrems als muntants de la porta i a l'ampit. Aquesta porta presenta un trencaaigües ornamental, i a la llinda la inscripció '1·6 IHS 0·0', és a dir, la data de 1600 amb l'anagrama en lletres llatines 'IHS', corresponent a l'abreviatura del nom grec de Jesucrist. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra, situada simètricament sobre les finestres del pis inferior, les quals presenten les mateixes característiques arquitectòniques, ja descrites. A les llindes d'aquestes finestres no hi ha, però, cap inscripció. Entre la porta central i la finestra de l'esquerra hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 395). Per últim, les golfes presenten una petita finestra a la façana sota el cim de la cornisa. Es tracta d'una finestra d'arc de mig punt.Tota la superfície de la façana presenta un arrebossat de color blanc, excepte els marcs de les obertures. A l'interior de l'immoble destaquen algunes portes de la planta baixa, conservades de l'edifici original, que presenten els muntants i la llinda de pedra vista, així com el sostre de la planta baixa, de volta catalana. Adossat al costat esquerre de la masia, hi ha un altre edifici, antigament utilitzat com a habitatge dels masovers de Can Sadurní, del qual cal destacar la galeria de set arcades de mig punt que hi ha a l'alcada del primer pis de la façana. La part alta dels pilars d'aquesta galeria presenten capitell prim, sense decoració, i balustrada entre els arcs. A 20 metres de la casa, per la part sud, s'aixeca un altre edifici, que antigament havia tingut un ús agrícola, on actualment s'ubica el restaurant dels propietaris de Can Sadurní. És un edifici de planta rectangular, amb teulada a un sol vessant, fet de pedra, d'estil rústic. En aquest destaca el portal situat a ponent, d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una pedra rectangular amb una inscripció on es llegeix 'ANY 1811', la data de construcció. A l'interior del restaurant, penjat en una paret, els propietaris de Can Sadurní conserven un document datat el 6 de novembre de l'any 1576, procedent de l'arxiu documental de Can Sadurní. Es tracta de l'escriptura de compra d'un cens per 528 lliures barcelonines. A la cantonada nord-oest de la masia es troba l'edifici que actualment alberga les caves on la família Sadurní elabora els seus vins i escumosos. Al seu interior destaca una petita col·lecció d'eines relacionades amb l'agricultura i la viticultura, com arreus per a bèsties de càrrega, premses de vi de fusta, trasbalsadors, etc.","codi_element":"08020-33","ubicacio":"Pla de Cal Sadurní","historia":"Els fogatges dels anys 1497 i 1515 apareix com Mas de la Spluga, de Jaume Petit de la Spluga. De 1561 (Jaume Gabriel Sadurní) a 1817 (Anton Sadurní Colomer) consten els bateigs dels Sadurní de l'Espluga. Al capbreu de 1595 i des d'aleshores apareix com Mas Sadurní. Encara pertany a la mateixa família.","coordenades":"41.3439500,1.9117500","utm_x":"408953","utm_y":"4577511","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33900-foto-08020-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33900-foto-08020-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33900-foto-08020-33-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|95|96|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33901","titol":"Can Térmens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-termens","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls, p. 95-99. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"L'edifici de les cavallerisses està modificat, ja que va ser adaptat per a l'ús de la hípica.","descripcio":"Conjunt agrícola originat a l'entorn d'una masia de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i teulada a doble vessant de teula àrab. La façana principal presenta una disposició asimètrica de les obertures. Així, el portal d'entrada a l'immoble és al centre de la planta baixa. Es tracta d'un ample portal d'arc escarser i porta de fusta a doble batent. A cada banda d'aquest portal hi ha una finestra rectangular amb ampit i protegida per una reixa bombada de ferro forjat. L'assimetria de la disposició de les obertures es palesa al primer pis; amb dues finestres, una situada a l'esquerra de la façana, amb ampit, i una altre a la dreta, més gran, que és en realitat una porta amb balcó i barana de ferro forjat. Entre aquestes finestres es situa un dels rellotges de sol de Can Térmens (veure fitxa 397) Per últim, a l'alçada del segon pis, sota el cim de la cornisa, hi ha una galeria formada per tres finestres verticals coronades amb arcs de mig punt, corresponents a les golfes. A cada costat d'aquesta galeria s'obre una porta amb balcó i barana de ferro forjat l'obertura de la dreta, clavada a la paret, es conserva una politja de ferro. La façana sud-est presenta una sola finestra a nivell de planta baixa, quadrada, i tres finestres per cada pis, totes d'arc rebaixat. A la banda dreta d'aquesta façana, entre les finestres del primer i el segon pis, es troba un altre rellotge de sol (veure fitxa 398). La superfície d'aquesta façana presenta un estucat de color marró clar, excepte als marcs de les finestres i en unes franges horitzontals que van d'extrem a extrem de la façana a l'alçada de la base de les obertures, que són de color vermell fosc. Aquesta capa d'estuc, però, està una mica degradada, presentant esquerdes en alguns sectors. A la façana oposada, al nord-est. La masia té adossada un altre edifici allargassat, probablement una antiga pallissa de teulada a un sol vessant, mentre que a la façana nord-oest hi ha adossat un edifici més petit, de planta quadrada amb teulada a doble vessant, sense cap element d'interès. Al costat, aïllat, es troba l'edifici de les antigues cotxeres i el celler, ambdós de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb les façanes de pedra, on destaquen les altes portes d'accés, amb els muntants i els arcs rebaixats de maó vist, així com una finestra rodona, a mode d'ull de bou, situada entre aquestes portes i el cim de la cornisa. Darrera del celler es troba l'edifici de les antigues cotxeres de cavalls, un edifici de planta quadrada i teulada a doble vessant, amb el parament de les parets de pedra, amb el portal d'entrada, de maó i amb arc rebaixat, com a única obertura. El conjunt de Can Térmens compta també amb un colomar, un petit edifici de planta quadrada i teulada a doble vessant sobre la qual s'alça una torratxa de planta quadrada amb grans finestrals a cada costat, que és el colomar pròpiament dit. Uns 150 metres a l'oest de la masia hi ha l'anomenat corral nou de Can Térmens, conformat per dos edificis adossats en forma de 'L'; el cos de la banda nord-oest, més elevat sobre el terreny, presenta teulada de teula àrab a un sol vessant, mentre que l'altre cos, orientat al sud-est, té teulada a doble vessant. L'aparell constructiu és de pedra lligada amb morter de calç i sorra. Finalment, cal esmentar que el conjunt de Can Térmens comparteix espai amb les instal·lacions d'una hípica recentment abandonada. Així, adossat a l'edifici de les cavallerisses trobem un restaurant-cafeteria d'aquesta hípica, així com els paddocks i els boxes per als cavalls ocupant una gran extensió de 7180 m2 aproximadament al sector sud-oest del conjunt.","codi_element":"08020-34","ubicacio":"Camí de Can Térmens","historia":"Benet Térmens va instal·lar-se a Begues l'any 1609 i des de llavors l'heretat sempre havia estat transmesa per la via de la primogenitura, fins l'any 1935, en què Ramon Térmens, juntament amb la seva esposa, Teresa Pau Martí, també de Begues, com que no van tenir descendència masculina, varen acordar el matrimoni d'Àngela Térmens i Pau, pubilla de les quatre filles nascudes de l'esmentat matrimoni, amb Josep Pagès Pasqual, de Vilanova i la Geltrú, que donaria continuïtat al patrimoni Térmens. Can Térmens donava aixopluc a quatre famílies, a banda del masover i la seva família, d'un nombre variable de mossos i jornalers i d'alguna criada quan es feia necessari. Abans de ser Can Térmens, era Mas Tició, tal com apareix al capbreu de 1391. Al capbreu de 1390-96 confessa Antic del Mas Tició. Limita a orient amb Pere Floreig, al sud amb Mas Bruguer, a oest part amb terres seves i part amb Costa i a nord part amb riera Aigua Puda, part amb Pere Torra i part amb Guerau de Bruguer. L'any 1568 és Mas Tió. L'any 1610 apareix com a propietat de Casa Térmens.","coordenades":"41.3297300,1.9083000","utm_x":"408645","utm_y":"4575936","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33901-foto-08020-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33901-foto-08020-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33901-foto-08020-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|94|96|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33902","titol":"Rellotge de sol de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-la-rectoria","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El rellotge de sol, a l'igual que tota l'església, ha estat recentment restaurat.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, d'estuc pintat al fresc. Està representat de forma circular dins un quadrat que presenta un marc decorat amb un escacat de colors marró i beix, fons blau i el cercle, on es representa el rellotge pròpiament dit, és de color marró clar. Els números de les hores, de xifres aràbigues, són de color blau, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual, formant part de la decoració, hi ha una estrella amb la data 1878 a sobre.","codi_element":"08020-35","ubicacio":"Carrer Alacant, 8.","historia":"","coordenades":"41.3290200,1.9439600","utm_x":"411628","utm_y":"4575820","any":"1878","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33902-foto-08020-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33902-foto-08020-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33903","titol":"Can Vendrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vendrell","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipus basilical. L'edifici consta de planta baixa, pis i solana, aquesta darrera situada al pis superior del cos central. A la façana principal, les obertures es disposen simètricament. Així, a la planta baixa trobem l'entrada a l'edifici al centre, que es fa per una gran porta d'arc escarser les dovelles del qual estan fetes amb grans blocs de gres o sauló vermell. Aquesta porta està flanquejada per dues finestres verticals, una a cada cos lateral de l'edifici. El primer pis presenta una finestra central situada sobre l'entrada, vertical, amb balcó i barana de ferro forjat, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 390) i que està flanquejada, a l'igual que la porta d'entrada, per dues finestres més petites, sense balcó. Per últim, al pis superior, situat a la part més alta del cos central, hi ha la solana, amb tres petites finestres d'arc de mig punt, destinades a airejar els aliments que allà es guardaven. A la façana posterior de l'edifici, s'observen també algunes obertures: a la part superior existeixen també tres finestres petites d'arc de mig punt, corresponents a la solana, que troba així la seva continuïtat entre ambdues façanes. Per sota, a nivell de primer pis, únicament hi ha tres obertures: una porta, situada al cos lateral esquerre, i dues finestres, una al cos central i l'altra al cos lateral dret. Cal destacar el fet que aquestes tres obertures presenten, a la part superior, un arc de descàrrega; les dues finestres estan, a més, emmarcades amb blocs de gres, de manera similar a la porta d'entrada de la façana principal. La masia de Can Vendrell està tancada per un baluard de pedra, que presenta, a la paret situada davant de la façana principal, un antic corral adossat, fet de pedra i tàpia, amb teulada a un sol vessant que conserva, per la part interior, l'embigat de fusta. Aquest corral té dues estances.","codi_element":"08020-36","ubicacio":"Carrer Sant Climent, 18","historia":"Aquesta masia fou el graner de la baronia d'Eramprunyà. Al segle XV s'hi va establir la família Vendrell, tot i que el cognom ja existia a Begues al segle XIV. Al capbreu de 1390-96 s'esmenta en Grau Vendrell. El 1492, es va fer l'establiment de Bartomeu Vendrell en terres de la Rectoria. Els darrers ocupants de la masia eren de la família Vendrell, podria tractar-se d'aquesta masia (fins al segle XIX a prop de la Rectoria només es té constància d'una altra masia: Can Grau del Coll). A començament del segle XIX, el seu propietari (Pla i Amell), la donà amb altres propietats a la congregació de germans de la Sagrada Família, però l'usdefruit de la masia es reservava als Vendrell. En morir als anys 80 en Pepet Vendrell sense descendència, a la casa només hi va quedar la seva vídua Lola Capdet, que a finals dels anys 90 va marxar a un pis al centre del poble, quedant des de llavors la casa deshabitada.","coordenades":"41.3314500,1.9424000","utm_x":"411501","utm_y":"4576092","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33903-foto-08020-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33903-foto-08020-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33903-foto-08020-36-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Actualment la masia queda incorporada al recinte de les instal·lacions del Col·legi Sant Lluís.","codi_estil":"93|94|95|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33904","titol":"Avenc de Can Sadurní","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-can-sadurni","bibliografia":"AMAT, R. (1925) Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1897). Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica, Renaixença Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 84 metres de profunditat màxima. La seva gran boca, coronada per una gran alzina, està dividida en dos. Per la situada a la part més baixa pot davallar-se un pou fins a un replà situat aproximadament a -20 m. L'evident continuació del gran pou s'eixampla més avall assolint grans dimensions fins arribar al fons a -74 m. Travessant la sala, molt concrecionada, i a uns 10 m pel damunt, uns pous arriben a la màxima fondària a -84 m.","codi_element":"08020-37","ubicacio":"Montau","historia":"L'avenc de Can Sadurní és tot un símbol de la espeleologia a Catalunya, ja que va ser el primer avenc que fou davallat per en Norbert Font i Sagué, el 27 de desembre de 1897. Val a dir que mesos abans, en plena campanya de sondeigs dels avencs del Garraf per tal de conèixer la seva situació i profunditat, ja l'intentà localitzar sense èxit.","coordenades":"41.3487400,1.9062600","utm_x":"408501","utm_y":"4578049","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33904-foto-08020-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33904-foto-08020-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33905","titol":"Alzina de Puigmoltó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-puigmolto","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbre monumental de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. Al peu de l'arbre monumental hi ha la font de nom homònim.L'abrbre té una alçada aproximada de 13 m i un diàmetre de tronc de 1,12 m.","codi_element":"08020-38","ubicacio":"Puig Moltó","historia":"","coordenades":"41.3173600,1.9220600","utm_x":"409779","utm_y":"4574548","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33905-foto-08020-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33905-foto-08020-38-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33906","titol":"Carxol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carxol","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb carenera perpendicular a la façana principal, que presenta una disposició simètrica de les obertures, havent-hi dues per cada planta. Així, a la planta baixa hi ha la porta d'entrada, d'arc escarser Al segon pis hi ha dues finestres quadrades situades simètricament sobre les obertures del pis inferior. A la dreta de l'edifici hi ha una extensió del mateix, edificada en u segon moment constructiu, de tal manera que aquest resta allargassat en aquesta part. En aquest sector, la façana principal presenta dues portes d'entrada, estretes, a nivell de la planta baixa, i una porta a nivell del primer pis, que conserva la barana de ferro de l'antic balcó al qual donava pas, per bé que aquesta obertura està actualment tapiada en la seva meitat inferior donant lloc, així, a una finestra quadrada. Davant de la façana s'aixequen dues columnes que estan coronades per una estructura metàl·lica que es recolza, de l'altra banda, sobre la paret de la façana principal de l'edifici, ja descrita, entre la planta baixa i el primer pis; aquesta estructura serveix per col·locar un tendal, de manera que es crea un porxo davant de l'entrada. Aquest afegit, però, és modern. La façana sud-oest presenta únicament dues finestres, una per cada pis, ubicades a la meitat esquerra de la façana, ubicades asimètricament, ja que la situada al primer pis està situada més a l'esquerra que la de la planta baixa. A la dreta de la finestra del primer pis, però, s'observa una antiga porta, ara totalment tapiada. La superfície de totes les façanes d'aquest edifici presenten un arrebossat de color blanc grisós, per bé que en alguns sectors aquest s'ha desprès, deixant a la vista l'aparell constructiu de l'edifici, fet amb maó. Al sector sud-oest de la masia hi ha un antic corral, ara en ruïnes, amb el parament fet de pedra i el sostre enrunat, que conserva les parets mitgera que dividien l'edificació en tres cambres. Destaca el portal d'entrada, d'arc rebaixat, de maó. Finalment, davant de l'edifici principal hi ha un pou de planta rodona, sense safareig.","codi_element":"08020-39","ubicacio":"Camí del Carxol. Pla del Carxol","historia":"L'any 1784 està documentada Eulàlia Montaner de Carxol. De 1788 a 1844 es registren els bateigs dels vendrell del Carxol. Al segle XX hi van viure els Ferrer de Cal Gepis.","coordenades":"41.3004300,1.8862400","utm_x":"406757","utm_y":"4572707","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33906-foto-08020-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33906-foto-08020-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33906-foto-08020-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33907","titol":"Casa de la Vila \/ Cal Torras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-vila-cal-torras","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga casa d'estiueig a quatre vents, de planta rectangular amb sostre a doble vessant, amb planta baixa, pis principal i segon pis. Es tracta d'un edifici ricament decorat, amb el paraments de pedra i els pisos separats per frisos horitzontals de maó amb rajoles amb motius geomètrics i florals. La façana de l'edifici que dóna a l'Avinguda Torres Vilaró, presenta una disposició simètrica de les obertures. Així, a la planta baixa es troba el portal d'entrada, al centre, flanquejada per dues finestres verticals que presenten reixes de ferro forjat. Totes les obertures de la façana presenten els muntants de maó mentre que les llindes de la planta baixa i el primer pis són de pedra. Al pis superior son de volta de maó, decorades a nivell de parament, amb enrajolat, formant una arqueria. Totes les llindes de les obertures són horitzontals per la part superior, ja que limiten directament amb el fris que separa els pisos, mentre que a la part inferior són de diferent tipus. Així, la llinda del portal d'entrada és d'arc rebaixat, mentre que la de les finestres que el flanquegen és horitzontal. Les llindes de les finestres del primer pis són igualment horitzontals a la seva part superior, ja que també estan en contacte amb el fris que separa aquest pis del superior, però a la part inferior presenten una decoració amb arquets d'un estil vagament neomedieval, senzills en les finestres laterals i més complex a la central, ja que presenta un doble arquet coronat, enmig, per un trèbol. Cal destacar també, en aquesta finestra central del primer pis, el balcó amb barana de ferro forjat, suportat en la seva base per quatre mènsules també de ferro forjat. Al pis superior totes les finestres són d'arc de mig punt, més petites i estretes que les dels pisos inferiors; n'hi ha dues laterals i una arqueria al centre formada per tres d'aquestes finestres, la del centre més elevada que les dels costats. A totes les plantes d'aquesta façana hi ha una ampla faixa de mosaic de rajola amb decoració geomètrica, que ocupa la superfície de la façana entre llinda i llinda de les finestres, excepte al pis superior, on ocupa també l'espai de la façana entre els ampits de les finestres. Cal destacar el ràfecamb mènsules de fusta que corona tant la façana principal com la posterior. La façana oposada, orientada al carrer Onze de Setembre, té adossada una porxada de dos pisos amb arcades a cada pis. A la planta baixa, les dues situades als extrems tenen barana, mentre que la resta comuniquen amb el jardí amb una graonada correguda. Per sobre d'aquesta llotja hi ha una terrassa, aquesta descoberta, protegida amb una balustrada de set tramades, per darrera la qual sobresurt el parament del cos principal de l'edifici. En aquest nivell de la façana hi ha tres portes, rectangulars, que donen a l'esmentada terrassa, totes tres amb muntants i llinda de maó. El ràfec presenta les mateixes característiques que els de l'altra façana.L'interior de l'edifici, tot i que força reformat, conserva els elements estructurals, l'escala i alguns elements decoratius originals, que han estat restaurats. Destaquem els arrambadors de rajola amb decoració floral i geomètrica que arriben a mitja paret en el vestíbul i les dues peces principals de la planta baixaque incorporen rajoles dissenyades expressament amb les inicials dels propietaris (T i V). Aquestes estances també conserven els paviments de mosaics hidràulic, decorat amb motius similars.","codi_element":"08020-40","ubicacio":"Avinguda Torres Vilaró, 4","historia":"","coordenades":"41.3302400,1.9247000","utm_x":"410018","utm_y":"4575976","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33907-foto-08020-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33907-foto-08020-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33907-foto-08020-40-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33908","titol":"Font de Cal Quiterio","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-quiterio","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Envaïda per la vegetació.","descripcio":"Surgència d'aigua que aflora des d'una cavitat petita oberta en la roca calcària. Està canalitzada cap a un dipòsit cisterna d'uns 3 metres d'alçada per 1,30 metres d'amplada a la base, aproximadament, recobert de ciment i on s'observa el canal d'entrada. Al costat hi ha una pica feta d'obra de totxo recobert amb ciment de 2 metres de llargada per 0,50 metres d'amplada.","codi_element":"08020-41","ubicacio":"Cal Quiterio","historia":"","coordenades":"41.3172400,1.9235200","utm_x":"409901","utm_y":"4574534","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33908-foto-08020-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33908-foto-08020-41-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33909","titol":"Santa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-eulalia","bibliografia":"Pàgina web de l'ajuntament de Begues: http:\/\/www.begues.cat\/historia.asp PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Alguns elements de fusteria de l'interior de l'església es troben en procés de degradació, com ara el confessionari, la balaustrada del cor o l'embigat del sostre de la sagristia.","descripcio":"Ermita de nau única, de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a doble vessant. A l'exterior destaca la façana principal, amb la porta allindada, de pedra, amb els muntants de carreus. Per sobre de la porta hi ha una finestra circular a mode de rosassa. Corona la façana, per sobre el cim de la cornisa, el campanar, d'espadanya d'un sol ull, de maó vist, rematat per una creu de ferro. A l'ull de l'espadanya d'aquest campanar hi ha una sola campana. La façana nord de l'edifici presenta tres contraforts, mentre que a la façana oposada, al sector de l'absis, s'hi adossa un annex de planta quadrada, amb teulada a un sol vessant. La superfície de les quatre façanes presenta un arrebossat de color blanc. L'interior de l'edifici és molt senzill. Destaca l'embigat de fusta del sostre a doble vessant, així com el revestiment de les parets, decorat amb línies que imiten falsos carreus de roca. El sector del presbiteri es troba lleugerament elevat respecte al paviment de la nau, de manera que s'hi pot accedir pujant dos esglaons. Al fons de la zona de l'absis hi ha ubicat un retaule dedicat a Santa Eulàlia, titular de l'advocació del temple (veure fitxa 386). A la paret de l'epístola es troba la porta d'accés a la sagristia. Sobre el tram de l'entrada i adossat al mur de la façana principal es troba el cor, amb balustrada de fusta, sense cap element destacable.","codi_element":"08020-42","ubicacio":"Barri de Santa Eulàlia","historia":"Aquesta ermita té el seu origen amb els eremites que hi havia al Puig de Santa Eulàlia, els segles XV-XVI. La primera referència documental de l'indret és de l'any 1522, en referència a una visita pastoral a Sant Christophori. El 13 de gener de 1618, el bisbat va donar llicència per reedificar la capella de Santa Eulàlia. Una de les més importants reformes a l'edifici fou la feta l'any 1832, adoptant l'ermita l'aspecte amb què ha arribat als nostres dies.","coordenades":"41.3380800,1.9155000","utm_x":"409259","utm_y":"4576856","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33909-foto-08020-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33909-foto-08020-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33909-foto-08020-42-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33910","titol":"Col·legi Bosch\/La Torre\/Fundació Teodor Bosch\/Convent de les Germanes Dominiques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/collegi-boschla-torrefundacio-teodor-boschconvent-de-les-germanes-dominiques","bibliografia":"Pàgina web de la Fundació Privada Col·legi Bosch: http:\/\/www.fundacio-bosch.net\/historia.php. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La capella patí un incendi durant la guerra civil i perdé els vitralls i la decoració original. La tanca principal de la finca fou recenment substituida per una de disseny modern per tal de respectar les aliniacions del camí ral. Aquesta reforma també afecta la cotxera i la casa del masover on s'obre un porxo per donar continuïtat a la vorera.","descripcio":"La Fundació Teodor Bosch és un antiga residència senyorial formada per un conjunt d'edificis voltats per un jardí: l'edifici principal, de planta en forma de 'T' amb dos cossos de planta quadrada adossats, una capella, un edifici de recent construcció (un aulari), i dos annexos, les antigues cotxeres i la casa del masover, integrades als extrems de la tanca que delimita la finca amb el camí ral. L'edifici principal, situat al centre del recinte, és de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un cos central, elevat, amb dos cossos laterals adossats, les façanes dels quals estan lleugerament endarrerits respecte la façana del cos central. La porta d'accés a l'edifici, situada al cos central, està coronada per un arc carpanell al centre del qual hi ha un escut amb les lletres 'T B', corresponents a les inicials de Teodor Bosch, entrellaçades entre si. També en aquest cos destaca la finestra del primer pis, amb arc carpanell, la única que té balcó, sostingut per quatre mènsules, dues a cada costat de l'arc de la porta d'entrada, amb barana de ferro forjat. Corona aquest cos central el segon pis, decorat amb una arqueria de cinc finestres amb arc de ferradura i, a sobre, la teulada a doble vessant. Els cossos laterals presenten únicament planta baixa i pis, amb una finestra a cada planta, d'arc carpanell com les anteriorment descrites, i estan coronats per un sostre a quatre vessants. En els angles exteriors d'aquests cossos laterals hi ha dos torrellons adherits, ambdós al nivell del primer pis. Les finestres d'aquesta façana, com les de la resta de l'edifici, presenten batents de fusta. La façana lateral est presenta una composició d'obertures lleugerament diferent: a la planta baixa hi ha una finestra central d'arc carpanell, però flanquejada per dues finestres més petites, quadrades, tot i que presenten un marc coronat en arc carpanell integrant-se, així, a l'estètica de la resta d'obertures. La finestra central presenta un ampit amb barana de ferro forjat. El segon pis presenta dues finestres paral·leles, d'arc carpanell i el segon pis una arqueria de tres finestres d'arc de ferradura. La façana lateral oest té adossat un pont que comunica amb la capella. La façana posterior té adossada una porxada de tres arcades d'arc carpanell, una central i dues laterals, amb pis a sobre, cobert amb teulada a un sol vessant paral·lela a la paret posterior de l'edifici. Aquest pis superior, que correspon, al segon pis de l'edifici, presenta tres finestres que donen a un balcó amb barana d'obra, situades simètricament sobre les arcades de la porxada inferior. Per sota de la teulada, la cornisa està decorada amb una sanefa de cercles disposats horitzontalment en tot el llarg. Al centre de la teulada, a la part exterior, hi ha una cúpula octogonal amb una claraboia. Interiorment, l'edifici principal està articulat al voltant d'un distribuïdor central al sostre del qual hi ha la claraboia esmentada. El distribuïdor dóna, pel nord, a la porta d'accés a l'edifici; per l'est i oest, a diverses estances de la planta baixa, i pel sud, dóna accés a una escala principal, amb barana de ferro forjat, que puja a la primera planta. Al primer pis hom troba, distribuïts al voltant de l'espai central que deixa l'entrada de llum de la claraboia, l'antiga sala d'estar de la comunitat de monges, que dóna a la terrassa de la façana posterior; el menjador, la cuina, l'antic despatx de la germana superiora, al costat del qual hi ha el seu dormitori; una habitació que fou habilitada coma a capella privada de les monges; i una sala sense funció definida. Al segon pis les estances es disposen al voltant d'un passadís que deambula al voltant de la paret que revesteix la cúpula de la claraboia. En aquest pis trobem les nou antigues cambres o cel·les de les monges, cadascuna amb el seu llit i pica d'aigua. Enmig del passadís, una porta dóna a una escala que accedeix a la cúpula de la claraboia, on cal destacar l'interessant encavallada de fusta.","codi_element":"08020-43","ubicacio":"Camí Ral, 13","historia":"Teodoro Bosch i Estanca, fundador i impulsor d'aquest conjunt arquitectònic, va néixer a Barcelona l'any 1824, fill de Josep Bosch i Oller i de Bàrbara Estanca. El pare deTeodoro Bosch, Josep Bosch i Oller, d'ofici argenter, era fill de Ramon Bosch i de Francesca Ollé, nascuda a Begues el 29 de novembre de 1805, filla de Miquel Ollé Pares i Maria Figueras, que van contraure matrimoni el 25 de setembre de 1798 a la parròquia de Sant Cristòfor de Begues. Per tant, en Teodoro Bosch i Estanca era nét d'una beguetana i d'aquí li venia la relació amb el poble de Begues. Josep Bosch i Oller va morir l'11 d'octubre de 1865 a Begues on va ser enterrat.Teodoro Bosch es va casar en primeres núpcies amb Dionisia Ruiz de Arévalo, natural de Cartagena. Dionisia va morir a Barcelona el 2 d'abril de 1883 i va ser enterrada a Begues. En segones núpcies, Teodoro es va casar amb Fermina Ruiz, germana de la primera esposa. Teodoro Bosch esdevingué un home emprenedor, vinculat als negocis de la burgesia barcelonina. Aprofitant les oportunitats de compra de terrenys que oferia la construcció de l'Eixample de Barcelona va adquirir uns solars a l'illa que avui formen el carrer Bergara, Pelai i la plaça Catalunya, on es va fer construir un edifici de quatre plantes. Una vegada acabada la construcció de l'edifici de Barcelona, l'any 1879 es va decidir a comprar uns terrenys a Begues situats a la carretera d'Olesa de Bonesvalls per una permuta amb Joan Romagosa i Torres. Possiblement aquesta permuta devia ser de terrenys que ell havia heretat de la família del seu pare a la qual va afegir una peça de terra contigua, que comprenia l'antic Mas Girona, comprada a Eudald Vendrell i Romeu i Carme Sadurní i Petit. Allà va construir la casa que posteriorment es convertiria en el Col·legi Bosch. El 25 d'agost de 1880 Teodoro Bosch adquiria l'Alsina a la família Vendrell. Aquesta finca comprenia la masia principal i tres cases conegudes com Farfai, Can Grau i la Beurada. L'any 1885, completava la compra de finques a Begues amb l'adquisició del mas Rigol i les Bohigues. A causa de les seves activitats empresarials, Teodoro Bosch va formar part com a vocal de la Junta Directiva de l'Institut del Foment del Treball Nacional des de l'any 1880 a 1882. Teodoro Bosch va morir a Barcelona el 26 de novembre de 1887. El funeral es va celebrar a la parròquia de Betlem i tot seguit el cadàver va ser portat a Begues, on va ser enterrat. La seva vídua, Fermina Ruiz, va fer tots els tràmits perquè el 9 de desembre de 1892, les seves despulles, així com les de la seva primera dona, Dionisia, i les del seu pare, Josep Bosch, es transferissin des del cementiri de Begues a la cripta de la capella del Sagrat Cor de Jesús, annexa a la casa familiar. En aquesta cripta també es van enterrar els cossos de la seva mare, Bàrbara Estanca, i el de Rosa Bosch, que podria ser una germana del seu pare, traslladats del cementiri de Sarrià. Quan va morir la vídua de Teodoro Bosch, l'any 1903, va deixar com a última voluntat ser enterrada ,també, a la capella familiar de la casa de Begues. Teodoro Bosch va redactar l'últim testament el dia 21 de juliol de 1885. En no tenir fills de cap dels dos matrimonis, confiava verbalment les seves voluntats sobre el destí del seu patrimoni i declarava hereus de confiança i executors del testament a la seva esposa Fermina Ruiz, el prevere Francisco Colomines i Romeu, beneficiat de l'església de la Mercè de Barcelona, Eduard Gibert i Riera i Raimon Duran i Ventosa, tots dos advocats, i, per últim, Camilo Julià i Vilasendra, enginyer. L'any 1928, les Germanes Dominiques de l'Anunciata comencen a portar la institució educativa que encara avui perdura. La comunitat de religioses va exercir aquesta tasca fins l'any 2001, moment en què pren el relleu personal laic.","coordenades":"41.3311100,1.9198500","utm_x":"409613","utm_y":"4576077","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33910-foto-08020-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33910-foto-08020-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33910-foto-08020-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"De la reforma : Eulalia Riera Llauger","observacions":"(Continuació història)Al costat est de l'edifici principal de la Fundació, que acabem de descriure, s'alça la capella. És tracta d'un edifici d'estil neogòtic, de planta d'una sola nau de cinc crugies amb volta de creueria, i tres trams més a l'absis que no formen, però, capelles. El sostre és a doble vessant excepte a la zona de l'absis, que presenta un vessant per cada tram d'aquest, tres en total. A l'exterior l'espai que ocupa cada tram es troba entre contraforts. Darrere de l'absis, a la part central, hi ha la sagristia que forma una absidiola exterior adossada coronada per un petit campanar rematat per un pinacle que arriba pràcticament fins a l'alçada de la teulada de l'edifici. L'alçat dels murs de l'edifici es resol a partir de dos trams horitzontals: un més baix, de parament llis sense portes ni obertures, que arriba aproximadament a l'alçada de l'absidiola exterior que hi ha adossada a l'absis; i un tram superior, on es troben les finestres d'arc ogival amb traceries, i vitralls moderns; una per cada tram, tretze en total, a les quals cal afegir la de la façana principal. A l'interior del temple destaca, al tram de la primera crugia, el cor, situat a l'alçada entre la porta d'entrada, comunicat a l'edifici principal per un arc rebaixat i el finestral de la façana principal, amb un arc carpanell molt rebaixat a la part inferior i amb barana decorada amb florona a la part superior. La façana principal de la capella presenta un portal d'entrada coronat per un timpà amb tres arquivoltes en degradació d'arc ogival, sobre el qual hi ha un gran finestral, igualment d'arc ogival, format a partir de tres finestres allargassades amb vitralls coronades per un rosetó. Cal destacar el timpà de la porta, decorat per una imatge del Sagrat Cor emmarcada per una màndorla, així com els capitells de les columnetes que donen suport a les arquivoltes i als brancals de la porta, tots amb decoració vegetal de fulles i flors de factura molt fina i polida. A la llinda del portal d'entrada, sota el timpà, hi ha esculpida la frase 'Cor Meum Vigilat'. Finalment cal fer esment dels dos edificis destinats antigament a cotxeres i a habitatge del masover. Aquests edificis es troben adossats, respectivament, als extrems del baluard que tanca el conjunt del costat del Camí Ral. Son edificis de planta basilical amb planta baixa i pis al cos central, amb teulada a doble vessant. Destaca l'edifici corresponent a les antigues cavallerisses que presenta, com a tret més destacable, un ample portal d'arc rebaixat que s'utilitzava com a accés dels cotxes de cavalls, mentre que als cossos laterals hom troba les portes d'accés de les persones.A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consten tres fitxes per cadascun dels tres elements que integren aquest conjunt. La vivenda del porter i cotxeres tenen el número 18123. L'església té el número 18124. Finalment, l'edifici central té el número 18125.","codi_estil":"102|116|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33911","titol":"Sant Cristòfol de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-cristofol-de-begues","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de planta rectangular, de tres naus, orientada al nord-est. La capçalera és quadrada, i està lleugerament rebaixada respecte a l'alçada de la resta de l'edifici. El parament de la façama és fet amb blocs irregulars de pedra. L'edifici presenta un campanar de torre, de planta quadrada, adossat a la dreta de la façana principal, de planta baixa i tres pisos. Exteriorment té una finestra a cada planta, estretes i amb arc de mig punt, a l'estil de les espitlleres del romànic, essent més altes i amples les del pis superior, on es troben les campanes. Corona el campanar una sostre de teula àrab a quatre vessants rematat per una creu-penell. Totes les cantonades exteriors de l'edifici, incloent el campanar, presenten cantoneres, fetes amb carreus de pedra tallada. La façana principal de l'edifici presenta, a la planta baixa, una porxada amb tres arcs de pedra, al fons de la qual es troba la porta d'entrada al temple. Per sobre d'aquesta porxada i centrant la façana hi ha una rosassa, emmotllada en pedra artificial amb un vitrall. EL calat decoratiu presenta una orla de 10 cercles que envolten una creu grega situada al centre. Cal destacar el fet que la superfície on està encastada la rosassa està degradada en un segon nivell respecte la superfície de la façana general, a mode de baix-relleu. Aquest element es repeteix per sota de la cornisa del sostre. El cim de la cornisa està rematat per una creu de pedra. A l'interior de l'edifici destaca el tram de la nau central, més ample i elevada que les naus laterals. Les naus estan separades per arcs torals, mentre que el sostre, de doble vessant, està sostingut per tramades d'arcs formers de mig punt que descansen directament sobre els murs de la nau central. En els panys de paret que formen aquests arcs hi ha finestres d'ull de bou amb vitralls de vidre translúcid, sense coloració. L'espai de l'absis és quadrat, i l'altar està situat sobre una elevació d'un graó. A la paret del fons de l'absis hi ha, elevada, una estàtua de Sant Cristòfor, moderna, amb el nen Jesús a l'espatlla dreta. Sobre el primer tram de la nau central, sobre l'entrada al temple, hi ha el cor, on destaca, al mur, la rosassa de la façana principal.","codi_element":"08020-44","ubicacio":"Carrer Ferran Muñoz, 27","historia":"","coordenades":"41.3320000,1.9228000","utm_x":"409861","utm_y":"4576173","any":"1940","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33911-foto-08020-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33911-foto-08020-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33911-foto-08020-44-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"L'edifici sencer s'inspira en un estil arquitectònic proper al neo-romànic .","codi_estil":"102|116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33912","titol":"Sant Cristòfol de la Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-cristofol-de-la-rectoria","bibliografia":"L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 7, octubre de 2001, p. 6-7. SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls, p. 27-29. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"L'església ha estat recentment restaurada i inaugurada el dia 30 de maig de 2009. Cap dels seus elements arquitectònics originals ha patit cap modificació.","descripcio":"Església de planta rectangular d'una sola nau amb absis poligonal de tres costats i teulada de teula àrab a tres vessants, dos d'aquests a cada lateral i un frontal. A la zona de l'absis, la teulada és a tres vessants, un per cada mur. A la cantonada sud-est, a la dreta de la façana principal, està integrat el campanar de torre, de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, dels quals únicament té finestres el pis superior, una a cada costat. Corona el campanar un sostre de rajoles vidrades a quatre vessants. A la façana principal destaca el portal d'entrada al temple, d'estil renaixentista, amb porta ferrada de doble batent (descrit en l'apartat d'observacions). Per sobre de la portalada hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 35) i a sobre, per sota de la cornisa hi ha una rosassa amb el marc fet amb blocs de pedra i un vitrall decorat amb un sagrat cor travessat per set espases. La superfície de les façanes exteriors del temple presenten un arrebossat de color salmó apagat, fruit de la recent restauració, excepte a les cantoneres, on s'han deixat a la vista els carreus que les conformen. A l'interior, l'església presenta, com ja s'ha indicat, una nau única, amb quatre capelles, dues a cada lateral de la nau, creant així tres trams, dos per les capelles laterals i un tercer tram sota el cor, tot just a l'entrada a l'edifici. Les voltes són de tipus ogival amb nervis motllurats de pedra i les claus decorades amb escultures en baix-relleu. A la zona de l'absis, des de la clau de volta central, baixen sis nervadures que reparteixen el sostre d'aquest sector en cinc tramades, dues a cada paret lateral i una única a la central. Al centre de l'absis, sobrealçat per dos esglaons, hi ha l'altar de pedra, modern. En un dels costats de l'absis hi ha una imatge de Sant Cristòfor, d'època barroca (veure fitxa 322). Les capelles laterals presenten, al sostre, nervadura ogival tancada amb clau de volta, igual que a la nau central. Totes les nervadures del sostre del temple descansen sobre mènsules que sobresurten del parament superior del mur, i si bé les de la nau central no presenten decoració, les de les capelles laterals estan decorades escultòricament amb carasses d'éssers fantàstics. El cor de l'església, ubicat al tram de la primera crugia, està situat a l'alçada entre la porta d'entrada i la rosassa de la façana principal. Presenta un arc carpanell molt rebaixat a la part inferior. L'accés al cor es realitza per l'escala de cargol de la torre del campanar, la porta de la qual està situada a la planta baixa, a la primera crugia, al costat de l'epístola. Al terra de la nau central, el paviment es modern, De rajola de terra cuita, encaixats al paviment es conserven tres antics ossaris, dos d'ells davant de l'arc triomfal que dona accés a l'absis, i el tercer davant de la primera capella del costat de l'evangeli. A la làpida de l'ossari situat al cantó de l'epístola, davant de l'absis, es llegeix: 'Mars 1803. Aquí és sepultat lo R(ector) Visens Serra (il·legible) Egas'. A l'ossari situat davant de l'absis al costat de l'evangeli es llegeix: 'Ramon Serdà Rector. 1843'. Finalment, a l'ossari situat davant de la primera capella del costat de l'evangeli es llegeix: '(...)D MDCC(...) (...)ICO SEPUL(...) EIUSDEM'. Finalment, cal destacar les restes arqueològiques aparegudes al subsòl de la sagristia (veure fitxa 107).","codi_element":"08020-45","ubicacio":"Carrer Alacant, 8","historia":"La història de l'església de Sant Cristòfor de Begues està íntimament lligada als orígens de Begues com a poble. Així, la primera referència documental de Begues és de mitjans del s. X. Es tracta del testimoni aportat pel Cartulari de Sant Cugat del Vallès, on hi consten donacions al monestir de terres de propietat alodial en el terme de Begues. En un altre text de l'any 972 del mateix Cartulari trobem el nom de Begues, en aquest document es fa donació al monestir de Santa Maia de Castelldefels d'un alou propietat de Daniel i de la seva muller Espetosa que posseïen en el terme de Begues. En el testament sacramentari del 5 de setembre de l'any 981, apareix esmentat el lloc de Begues, amb la particularitat que es fe referència concreta a la seva església de Sant Cristòfor. Els testimonis juren que Galí va fer donació de 'suum alaude, quod abebat in Begas, ad domus s. Christofori concessit' (l'alou que tenia a Begues el donava a l'església de Sant Cristòfor). El fet que en aquest testament es mencioni la paraula 'domus' junt amb el nom de Sant Cristòfor, ha fet pensar que en un principi fos una cel·la monàstica per afavorir el repoblament depenent del monestir de Sant Cugat, tal com consta en la documentació i que més tard esdevingué parròquia. El que sí que es pot afirmar és que el lloc d'emplaçament de l'antiga església és el mateix on avui està situada la vella rectoria i parròquia de Sant Cristòfor. L'any 1391 aquesta antiga parròquia fou unida a la mensa capitular de Barcelona. El temple fou reconstruït i ampliat entre 1575 i 1578. El dia 11 de novembre de 1574 es firmaren les capitulacions entre els síndics de Begues per una part i Joan de Montese i Bernat Truell, trencadors de pedres del regne de França, 'per a picar i posar en l'església de dita parròquia tant per lo portal, cantonades de l'església i capelles, arcades, esperons, campanar i claus i algú més, finalment tantes pedres com serà menester, a dita dels mestres, exceptuant les pedres dels altars'. El 29 de maig de 1575 se signaren unes altres capitulacions amb el mestre de cases Lleonard Bosch per la construcció de l'església. La pedra utilitzada per a la construcció de l'església va ser extreta de sota el mas Glaçat i l'encarregat de traginar la pedra i la calç va ser Climent Garau. L'obra es començava el 10 de juliol de 1575 i la seva consagració va ser el 5 de març de 1579. el preu pagat per la nova església fou de 800 a 1000 lliures que es pagaren en tres anys. El sistema emprat per recaptar els diners fou que cada pagès pagués una quartera de blat, mestall, forment, sègol, ordi i espelta a raó de cada vint una. Bartomeu Vendrell fou l'encarregat de pagar l'obra a l'haver fet encant sobre les collites. L'església de sant Cristòfor resultà una construcció molt harmònica i d'una gran bellesa arquitectònica d'estil renaixentista, bé que arrelada en la tradició d'un gòtic tardà. El dia 30 de maig de 2009 es reinaugurà l'església del barri de la Rectoria, després de finalitzar la darrera campanya de restauració de l'edifici.","coordenades":"41.3290200,1.9439600","utm_x":"411628","utm_y":"4575820","any":"1578","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33912-foto-08020-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33912-foto-08020-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33912-foto-08020-45-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Lleonard Bosch","observacions":"(Continuació descripció)Descripció del portal d'entrada al temple, situat a la façana principal: Els muntants del portal presenten columnes d'orde toscà que suporten un entaulament clàssic, amb arquitrau, fris decorat amb tríglifs i cornisa, sobre el qual descansa un frontó doble. Al centre del timpà hi ha una imatge escultòrica en baix relleu del bust d'un Crist barbat, envoltat amb una túnica, el qual presenta el braç dret alçat i la mà en actitud de beneir, mentre que a la mà esquerra sosté un globus terraqüi. Als extrems del frontó i al cim del mateix hi ha tres escultures més en baix-relleu: a l'extrem esquerre hi ha una imatge de Sant Jordi alat, portant l'escut amb la creu a la mà esquerra i la llança a la dreta, amb la qual sotmet a un drac als seus peus. El personatge porta armadura de màniga curta i casc. El cim del timpà està coronat per una estàtua de Sant Cristòfor, amb el nen Jesús sobre l'espatlla esquerre i el bastó a la mà dreta. Ambdós personatges vesteixen amb túnica. El rostre de Sant Cristòfor està mutilat, tot i que s'observa la part baixa d'una barba. Finalment, a l'extrem dret del frontó hi ha la imatge de l'arcàngel Miquel amb una espasa a la mà dreta i un plat de balança a la mà esquerra.L'orientació d'aquesta església és nord-sud.","codi_estil":"91|92|93|94|95|96|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33913","titol":"Hotel Colònia Petit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hotel-colonia-petit","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XX","notes_conservacio":"Parcialment restaurat i transformat en habitatge.","descripcio":"Conjunt d'edificis que antigament havien estat un hotel per a estiuejants. L'edifici principal, de planta quadrada amb planta baixa i primer pis, amb teulada a doble vessant, destaca per la seva decoració d'estil modernista, que hom troba tant a la façana principal com a les laterals. La façana principal presenta tres portes d'entrada disposades simètricament a la planta baixa, per bé que l'entrada principal es troba al primer pis, a la qual s'hi accedeix a partir d'una escala decorada que va a parar a una tribuna amb balcó coberta per un interessant sostre a doble vessant recobert de trencadís. La porta d'accés presenta un marc en baix relleu de formes ondulades, decorat igualment amb trencadís. Per sobre de la porta hi ha una inscripció amb lletres de guix d'estil modernista emmarcades dins d'una el·lipse també de guix on es llegeix 'Any 1915'. A banda i banda d'aquesta porta d'entrada hi ha una finestra on destaca el marc superior, de pedra, de forma ondulant i decorat amb motius vegetals, bàsicament flors i tiges. Aquests marcs de les finestres es repeteixen de manera seriada a les portes de les façanes laterals, que tenen accés a les antigues habitacions de l'hotel. Cal destacar el fet que la planta baixa i el primer pis estan separats per una balconada que recorre horitzontalment tota la façana lateral i que presenta barana de ferro forjat. Tot l'edifici està envoltat per un mur de tanca amb enreixat de ferro forjat. A l'extrem nord-oest del conjunt hi ha un segon edifici, adossat perpendicularment a l'edifici principal, de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. El més destacable d'aquest edifici és precisament la seva façana, que presenta, a la planta baixa, una sèrie d'arcades d'arc ogival, d'estil neogòtic, però fetes en maó vist, amb els capitells de ceràmica i les columnes en espiral, també de maó vist. Per sobre d'aquests arcs i per sota de la línia del primer pis, la superfície està decorada amb trencadís. A nivell de primer pis destaca la galeria d'arcs de mig punt, sustentats en columnetes cilíndriques arrebossades de color blanc i els capitells de rajoles quadrades de ceràmica.","codi_element":"08020-46","ubicacio":"Camí Ral, 16 \/ Carrer Jaume Petit, 1","historia":"Va ser construït per Jaume Petit l'any 1918 enfront de l'Hostal Vell, avui desaparegut. Va esdevenir un autèntic centre social del poble, i era característic perquè era l'indret de sortida i d'arribada dels primers autobusos Petit Canigó.","coordenades":"41.3318700,1.9189500","utm_x":"409539","utm_y":"4576162","any":"1915","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33913-foto-08020-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33913-foto-08020-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33913-foto-08020-46-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme|Historicista|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|106|116|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33914","titol":"Jaques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaques","bibliografia":"MURCIA NAVARRO, Carlos (2008): 'Excursió a Jaques', dins L'EIXARMADA, núm. 10, juliol, p. 18-21. PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'estructura de l'edifici presenta sectors enrunats i d'altres que amenacen ruïna. A l'interior es poden observar desperfectes fruit del vandalisme.","descripcio":"Masia de caire agrícola que presenta les característiques típiques del massís del Garraf, que es poden apreciar, ja que la construcció manté l'estructura original, i fins i tot la coberta. Està formada per diversos edificis, un dels quals dedicat a habitatge i altres a corrals. La façana de l'habitatge mira cap al sud-oest. Al darrere, un dipòsit o pu circular emmagatzema l'aigua de pluja recollida per la teulada, encara dempeus. La masia de planta rectangular, consta del cos principal i diferents annexes. La teulada de la masia es divideix simètricament en dues parts, una més elevada que l'altre, aquest diferencial s'ha resolt amb un muret de pedra. La carena és paral·lela a la façana. El parament és de paredat antic lligat amb morter de calç en la façana principal i en una part de la de ponent un extrem de la construcció, podria de ser d'un moment diferent a la resta de l'edifici, que es presenta arrebossat. Aquesta façana principal presenta, curiosament, el parament de pedra en la meitat superior, mentre que en l'inferior existeix parament arrebossat, el que assenyala dos moments de la construcció. La porta d'entrada té llinda de fusta i muntants de maó en aquesta façana. Existeix una única finestra emmarcada en construcció de maó i una petita obertura a nivell de planta baixa. A la façana principal la porta s'ha enrunat. A l'interior s'observen els embigats dels forjats del primer pis i els de la teulada, i la boca d'un forn. A l'exterior hi ha els corrals i un cup.","codi_element":"08020-47","ubicacio":"Pla de Can Jaques","historia":"Aquesta masia es començà a construir possiblement a partir de l'any 1704. L'1 de març d'aquell any, els barons d'Eramprunyà van establir la finca erma a Josep Grau, pagès. Limitava a l'oest amb el fondo de l'infern, a migdia amb Josep Raventós de la Plana Novella, i al nord i ponent amb els propis barons. Gràcies als llibres de bateigs i les publicacions de Vicente Medina i de la Conxita Solans i la Mª Rosa Bondia, tenim constància dels diferents veïns de Jaques: Antoni Grau de Jaques (1719), Baldiri Pujol Raventós de Jaques (1778), Jaume Grau Pujol de Jaques (1799) i Francesc Papiol de Jaques (1849). L'any 1880 la masia de Jaques encara fou visitada pel rector per a fer-hi el salpàs.","coordenades":"41.3095500,1.8618600","utm_x":"404729","utm_y":"4573746","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33914-foto-08020-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33914-foto-08020-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33914-foto-08020-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33915","titol":"L'Escorxador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lescorxador","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XX","notes_conservacio":"Transformat en sala d'actes municipal el 1995-97 segons projecte de l'arquitexte Eulalia Riera Llauger.","descripcio":"Edifici de planta rectangular de planta baixa amb teulada de teula àrab a doble vessant. L'immoble correspon a la tipologia d'edificis propis de l'època industrial a Catalunya, donat que combina, a la superfície dels paraments, els blocs de pedra irregulars amb el maó vist, element aquest últim que es troba a tots els marcs de les obertures i a les cantoneres de l'edifici. Així, la façana principal de l'edifici és la situada al nord-est. En aquesta destaca un cos que sobresurt lleugerament a la part central, amb una finestra ample d'arc de mig punt dividida, al seu interior, en tres finestres allargassades, la del centre més alta que les laterals. Igualment destaquen les cantoneres, també de maó vist, així com el capcer d'aquest cos, esglaonat. La presència d'aquest cos que sobresurt del parament de la façana principal es tradueix a la teulada de l'edifici en un trencament del vessant nord-est per encabir la seva coberta. A cada costat d'aquest cos que sobresurt s'ubiquen dues portes d'accés a l'edifici, rectangulars i molt altes, per bé que enmarcades per uns muntants de maó vist i, a la part superior, rematades per un arc deprimit còncau, també de maó. Les façanes laterals (sud-est i nord-oest) presenten, centrant el parament, una gran finestra d'arc de mig punt, dividida, al seu interior, en quatre finestres allargassades, les dues centrals més elevades que les laterals. Entre el cim de les dues finestres centrals hi ha una petita obertura circular, a mode d'ull de bou. Per sobre d'aquesta finestra, al capcer de la façana, hi ha una finestra d'ull de bou amb marc de maó. Finestres com la que s'acaba de descriure es troben dues més a la façana sud-oest. A la façana nord-oest també hi ha una finestra igual, per bé que ha estat reformada a la part inferior per convertir-la en porta d'accés a l'interior de l'edifici. En aquesta mateixa façana hi ha adossat un edifici de nova construcció, un annex modern que completa les instal·lacions del local social que és actualment l'Escorxador de Begues. Finalment, cal esmentar que tot l'edifici té, a la part inferior, un sòcol de blocs de pedra, i la cornisa, de maó vist, que envolta igualment l'edifici just per sota de la teulada.","codi_element":"08020-48","ubicacio":"Avinguda Sitges, 12","historia":"","coordenades":"41.3309300,1.9185100","utm_x":"409501","utm_y":"4576059","any":"1930","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33915-foto-08020-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33915-foto-08020-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33915-foto-08020-48-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Originalment les façanes estaven estucades.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33916","titol":"La Casota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casota","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El conjunt està restaurat.","descripcio":"Conjunt arquitectònic de caire rural format per tres edificis construïts en fases diferents i actualment adossats entre sí. L'edifici principal, anomenat pròpiament 'La Casota', és un edifici de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab amb sostre a doble vessant. La façana principal presenta les obertures ordenades simètricament. La planta baixa està centrada pel portal d'entrada, d'arc carpanell molt rebaixat, amb els muntants i l'arc fet amb carreus i dovelles de pedra. A la part baixa, a cada costat d'aquest portal d'entrada, i a mode de sòcol, s'estén un pedrís construït posteriorment. Just per sobre d'aquest pedrís, i igualment a cada costat de la porta, hi ha una finestra rectangular vertical, amb ampit de rajola d'argila cuita i marc amb un revestiment de color blanc; la finestra situada a la dreta de la porta presenta, a més, un enreixat de ferro forjat. A nivell del primer pis hi ha dues finestres de característiques idèntiques a les descrites per al pis inferior, per bé que es troben lleugerament situades més al centre de la façana respecte de les obertures inferiors. Entre aquestes dues finestres, a més, hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 402). Cal destacar igualment la cornisa de l'edifici, que presenta una decoració lobulada. A l'esquerra de l'edifici de La Casota, hi ha un altre edifici adossat i comunicat interiorment amb la masia original, pel qual s'accedeix actualment a l'interior, que antigament realitzava les funcions d'estable i que actualment és un menjador. Es tracta d'un edifici de planta lleugerament rectangular, també amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, disposada, però, en sentit est-oest, al contrari de l'edifici de La Casota. A la planta baixa trobem, situat a la dreta, el portal d'entrada, ample, d'arc escarser, per on antigament entraven i sortien les bèsties de tir. A l'esquerra d'aquest portal hi ha una curiosa finestra la qual, a diferència de la resta de finestres de la façana d'aquest edifici, no és rectangular vertical, sinó que està coronada per un arc escarser. A nivell de primer pis, doncs, trobem dues finestres rectangulars verticals, disposades simètricament a sobre de les obertures del pis inferior. A l'igual que a l'edifici de La Casota, el parament de la façana és de blocs de pedra irregular, mentre que els marcs de la porta i les finestres presenten un arrebossat de color blanc. Encara situat a l'esquerra d'aquest segon edifici, trobem un tercer, d'estil diferent als dos ja descrits. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant. La diferència rau en el capcer, rematat per un frontis rectangular, d'estil noucentista, dividit en tres trams separats per falses pilastres, amb línies ondulants al centre de les quals hi ha un medalló. Tota la façana i la part inferior d'aquest frontis presenta un arrebossat de color rosa apagat, mentre que la part superior del frontis és de color blanc. La resta de l'edifici no presenta cap element d'interès patrimonial destacable. Pel que fa a l'interior, cal destacar l'embigat del sostre, original, un antic rebost per menjar, així com una antiga fresquera situada sota l'escala que condueix al primer pis; tot plegat a la planta baixa.","codi_element":"08020-49","ubicacio":"Disseminat al Bonsolei","historia":"Aquest immoble apareix documentat al segle XIX com a propietat de la família Paucirerol.","coordenades":"41.3366400,1.9301700","utm_x":"410484","utm_y":"4576680","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33916-foto-08020-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33916-foto-08020-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33916-foto-08020-49-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Part de la informació que recull aquesta fitxa ha estat facilitada oralment per la propietària del conjunt.","codi_estil":"106|119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33917","titol":"La Clota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-clota","bibliografia":"AAVV (2000): 'Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota' dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 12.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Tot el conjunt és un despoblat en ruïnes.","descripcio":"Conjunt d'edificacions, avui en ruïnes, que des de la Baixa Edat Mitjana i fins a principis del segle XX (veure apartat 'Història'), conformà un veïnat del municipi de Begues. A la vista de les ruïnes que hi resten, el conjunt de la Clota estava format per la Casa Gran, les cases dels masovers Cal Baster i Ca l'Agustí, i les construccions destinades a corrals, pallisses, corts, galliners i porxos. Estava organitzada com una petita fortalesa, amb les construccions formant un recinte, de manera que les entrades donaven a un barri tancat per una paret alta que tenia l'entrada per l'est i una porta petita emmarcada amb pedra a l'oest. Actualment es conserven panys de murs de més de 5 metres d'alçada amb alguns contraforts destacables per les seves dimensions. L'aparell constructiu dels murs és de blocs irregulars de pedra lligats amb morter de calç i sorra, conservant-se també tapial en alguns punts. Tot el conjunt té una extensió aproximada d'una hectàrea.","codi_element":"08020-50","ubicacio":"La Clota","historia":"La primera vegada que tenim constància del mas de la Clota és en el capbreu (declaració de béns) de 1390-96 fet a la Baronia d'Eramprunyà, deu anys després que s'hi haguessin establert nous pagesos per contracte d'establiment amb Jaume March II, senyor d'Eramprunyà, com a conseqüència de la pesta que devastava la població i que afectà a nou masos entre els quals s'incloïa la Clota. En aquest capbreu, on apareix anomenat Bernat Clota, s'especifica que és un dels masos que no han canviat de nom, per tant significa que ja existia anteriorment. Segons el mateix capbreu, la Clota estava situada a l'est del puig de la Desfeta i que llinda al nord amb el Coll de Ça Palosa i a l'oest amb el Mas Fontanelles. Tornem a trobar la Clota en el capbreu de 1595, essent el seu propietari A. Petit. Encara que probablement hagués canviat d'amos, continuava mantenint el mateix nom. Al segle XVII, entre els anys 1610 i 1620, vivien a la Clota la vídua Petita, el seu fill Jaume Petit, la dona d'aquest i el seu fill Joan. De la informació extreta podem dir que a més hi havia anys on s'hi afegien de 3 fins a 21 persones més a la masia. Durant el segle XVIII trobem que vàries dones de la Clota van tenir càrrecs d'administradores de la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors, com una tal Maria Petit que entra com a administradora de la Confraria el 1728. A finals del segle XVIII, al cadastre de 1767, consta que a la Clota hi vivien tres xarmataires amb les seves famílies, un total de 17 persones. A partir de 1789, coincidint amb una època de guerra i crisi, només hi trobem 5 o 6 persones que hi vivien. Més tard la Clota seguirà sent habitada fins a la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.3160900,1.9384600","utm_x":"411150","utm_y":"4574390","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33917-foto-08020-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33917-foto-08020-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33917-foto-08020-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), només apareix la cisterna i pous de la Clota, però no el conjunt en si.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33918","titol":"La Parellada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-parellada","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Tot i que l'equip elaborador d'aquest Mapa de Patrimoni no ha obtingut accés a l'interior del recinte de l'immoble, aquest sembla presentar diversos signes de modificació fruit de diverses restauracions.","descripcio":"Edifici amb teulada a dues vessants amb carenera paral·lela a la façana. Distribució aparent en tres cossos amb un cos afegit a ponent que va allargar la façana. A la façana principal destaca un arc de mig punt i un balcó a sobre amb quatre mènsules motllurades com a elements més destacades.","codi_element":"08020-51","ubicacio":"Entre Mas Ferrer i Can Rigol","historia":"El fogatge de 1515 apareix en Jaume Petit de la Parellada. De l'any 1580 (Rafaela Joana Petit) a 1724 (Magdalena Petit Martí), consten els bateigs dels Petit de la Parellada. El capbreu de 1595 Mas Parellada és propietat de B. Petit. Inclou el mas Garau i Bartró. Límita amb Mas Roig i mas Vidre. L'any 1756 és propietari Gabriel Freixas. El capbreu de 1819, Vicens Freixes, ciutadà honrat de Barcelona, confessa el Mas Petit de la Parellada. L'any 1824 va ser propietat de Joan Puigventós, de Sitges. L'any 1849 és anomenada la Casa Parellada. Després d'haver estat habitada per la Guardia Civil a finals dels anys 90, l'any 2005 va ser ocupada per membres del col·lectiu okupa.","coordenades":"41.3277200,1.9157700","utm_x":"409267","utm_y":"4575705","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33918-foto-08020-51-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"L'edifici va patir una transformació profunda a mitjans del segle XX,, moment en que es varen adaptar els corrals i pallisses en habitatge.","codi_estil":"95|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33919","titol":"Les Casetes del Roure","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-casetes-del-roure","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En procés d'enrunament incipient, envaïda per la vegetació.","descripcio":"Masia de dos cossos adossats amb teulada simetria de dues vessants perpendicular a la façana principal. Els paraments són de pedra lligada amb morter i ciment modern. És destacable l'ús de maons en les entrades principals als dos cossos i de les dues úniques finestres amb que compten, col·locats en sardinell per formar un arc rebaixat en el cas de les portes. A la banda de llevant destaca un baluard de parament de pedra, de planta més estreta que els dos cossos principals, amb un gran portal d'arc rebaixat fet igualment de maó. A l'interior d'un dels edificis s'observa l'inici d'un gran arc de maons. L'estat actual de l'edificació no permet una descripció detallada.","codi_element":"08020-52","ubicacio":"La Plana del Roure","historia":"Històricament aquesta havia estat la residència del masover de la masia del Roure.","coordenades":"41.3196500,1.9267200","utm_x":"410172","utm_y":"4574798","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33919-foto-08020-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33919-foto-08020-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33919-foto-08020-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33920","titol":"L'Alzina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lalzina","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt arquitectònic conformat per diverses edificacions de caràcter agrícola disposades al llarg d'un carrer, sorgides a partir de la masia de l'Alzina. És aquesta un edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. L'edifici presenta actualment tres portes d'entrada, destacant la situada al centra de la façana, a nivell de la planta baixa. És una porta ample i alta, d'arc escarser feta amb dovelles de gres vermell. Les altres portes d'accés, situades als extrems de l'immoble, són modernes, probablement realitzades durant el procés de compartimentació de l'edifici en habitatges independents. També a nivell de la planta baixa hi ha un sòcol de pedra, modern, que s'estén d'extrem a extrem de la façana, salvant l'espai de les portes, tot i que el marc de les portes laterals modernes està fet amb el mateix tipus de parament que el sòcol. A nivell del primer pis, les finestres estan lleugerament desordenades en la línia horitzontal de la façana. Tan sols el tram central i el tram esquerre presenten dues finestres cadascun, situades sobre les respectives portes. En ambdós casos, es tracta d'una finestra amb balcó de ferro forjat, que té a la seva esquerra una finestra més petita, sense balcó ni barana, però amb ampit. En el cas del tram central, però, entre ambdues finestres hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 403). Igualment, sobre la porta del tram dret hi ha u petit plafó de rajoles de ceràmica on hi ha representada la imatge de Sant Cristòfor, amb el Nen Jesús a coll-i-be, travessant un riu. Pel que fa al tram dret de la façana, a nivell del primer pis hi ha solament una finestra, també sense balcó ni barana i amb ampit. Aquesta finestra està desplaçada a l'esquerra respecte la porta de la planta baixa. Finalment, el nivell de les golfes es tradueix a l'exterior en la presència de diverses finestres, concentrades a l'extrem esquerre, on se'n troben tres, d'arc de mig punt, i a l'extrem dret, on n'hi ha dues, quadrades. Cal fer esment també de la cornisa de l'edifici, amb decoració de dents de serra; al tram esquerre es troba una corriola de ferro forjat, corresponent a un antic pou. La resta d'edificacions que s'estenen al llarg del carrer són, com ja s'ha indicat, de caràcter agrícola. Destaca, a l'esquerra de la masia de l'Alzina, el celler-magatzem, de planta rectangular i teulada de teula àrab a doble vessant, amb els murs fets de blocs de pedra i tàpia, que presenta, a la façana principal, orientada a l'oest, dues portes d'entrada, amples, d'arc escarser i emmarcades en maó, estant una d'elles actualment tapiada. La resta d'edificacions, adossades, corresponen a magatzems diversos, pallers i solls.","codi_element":"08020-53","ubicacio":"Disseminat al Bonsolei","historia":"La casa actual podria ser, segons Xavier Parellada, hereva d'un dels tres masos de l'església comptabilitzats als fogatges del segle XIV, per bé que l'immoble que ha arribat als nostres dies està edificat en un indret diferent al del mas original. Pel que fa als estadans, entre els anys 1569 i 1836 consten els bateigs dels membres de la família Vendrell de l'Alsina. L'any 1632 el Mas de l'Alzina és un dels tres masos relacionats al llibre de censos de la parròquia de Bagues. El 1642 es documenta la mort de Jaume Vendrell de l'Alzina, propietari també de l'Abeurada i Mas Ferré. El 1756 consta com a propietari en Fèlix Vendrell de l'Alzina. El 1849 es documenta la casa actual, anomenada ja Casa Alzina.","coordenades":"41.3370200,1.9321700","utm_x":"410652","utm_y":"4576721","any":"1849","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33920-foto-08020-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33920-foto-08020-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33920-foto-08020-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33921","titol":"Vallgrassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vallgrassa","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La masia està restaurada.","descripcio":"Masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament: dues a la planta baixa (el portal d'entrada, d'arc rebaixat, i una finestra a l'esquerra, rectangular i amb la llinda de fusta); i dues finestres al primer pis, també amb la llinda de fusta. Enmig d'aquestes finestres es troba un rellotge de sol (veure fitxa 399). La superfície de la façana està feta amb blocs de pedra irregulars, i està pintada de blanc, excepte a la zona de les cantoneres, on s'ha deixat la pedra vista. Destaca, a la cantonada esquerra de la façana, un cos semicilíndric adossat, que arriba a l'alçada del primer pis, i que es correspon, interiorment, amb un forn de llenya que hi ha en una de les estances.A l'interior destaca la sala principal de la planta baixa de l'edifici original, on es conserva una llar de foc de grans dimensions, a l'esquerra de la qual hi ha la boca del forn de llenya anteriorment esmentat, de forma quadrada amb ampit de pedra; el terra de l'interior del forn és de rajola d'argila refractària, i la volta en forma de cúpula, de pedra. A la dreta de l'edifici principal s'adossa un cos rectangular, de pedra, amb teulada a doble vessant amb tres arcades exteriors, a l'interior del qual s'allotja una sala per a exposicions temporals, que antigament feia la funció de cavallerisses.","codi_element":"08020-54","ubicacio":"Vallgrassa","historia":"La masia apareix documentada l'any 1849 com a Casa Vallgrassa, pagant cens per quintes, i més tard, apareix també al salpàs de 1880 A mitjans del segle XX hi van viure els Ferrer de Cal Gepis. Actualment la masia de Vallgrassa acull el Centre Experimental de les Arts del Parc del Garraf, a través d'una concessió de la Diputació de Barcelona.","coordenades":"41.2863400,1.8774600","utm_x":"406002","utm_y":"4571152","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33921-foto-08020-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33921-foto-08020-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33921-foto-08020-54-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33922","titol":"Petit Casal\/El Colmado","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/petit-casalel-colmado","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XX","notes_conservacio":"Les reformes s'han fet sense respectar el cromatisme original.","descripcio":"Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, excepte a les cantonades sud-est i nord-oest, que queden rematades per una torratxa d'un sol pis. Es tracta d'un edifici senyorial, amb decoració d'estil modernista, tot i que les façanes nord i oest mai han tingut decoració. La façana sud, que dóna al carrer Major i que fou l'entrada original a l'immoble presenta, a la planta baixa, tres portals coronats amb arc conopial; el del centre més ample que els laterals, que actualment estan tapiats. Entre aquestes entrades hi ha un sòcol que presenta un arrebossat de color salmó. A nivell del primer pis, o pis principal, les obertures estan situades simètricament sobre les portes de la planta baixa, ja descrites. Es tracta de portes coronades per arcs carpanell emmarcades amb decoració de motius vegetals i florons al centre de l'arc, i rematat amb volutes als extrems. Aquestes portes donen accés a balcons amb barana de ferro forjat, més ample en el cas de la finestra central. La part alta de la façana està coronada per una balustrada que presenta, a la part central, un frontó de formes ondulants i decoració vegetal a la seva superfície, en aquest cas unes tiges que envolten un ull de bou. Cal destacar que la cantonada sud-est, com ja s'ha dit, està rematada per una torratxa que sobresurt en un pis de la resta de l'edifici. Aquest pis superior presenta dues finestres a cadascuna de les quatre cares de la torratxa; aquestes finestres tenen barana decorada amb motius vegetals i coronades per un frontó triangular, a mode dels frontons de l'art clàssic. La torratxa està coronada per un sostre a quatre vessants. La façana est, que dona al passeig de l'Església, presenta una disposició de les obertures idèntica a la ja descrita per a la façana principal, per bé que a les portes del primer pis els balcons són tots iguals, sense que el central presenti unes dimensions més grans que els laterals. Igualment, la balustrada de la part superior és de ferro forjat, més senzilla. La superfície de les façanes és de color salmó trencat. Com ja s'ha indicat més amunt, les façanes nord i oest han perdut la seva decoració original, restant les finestres rectangulars, sense balcons ni motius ornamentals de cap tipus. Igualment, la torratxa de la cantonera nord-oest de l'edifici està coronada per un terrat pla. Pel que fa a l'interior de l'edifici, aquest està totalment reformat.","codi_element":"08020-55","ubicacio":"Passeig de l'Església, 1","historia":"L'edifici del Petit Casal, d'estil modernista, va ser fundat el 1909 per Jaume Petit. Va esdevenir el centre social de la gent de dretes a principis del segle XX. Esdevingut una botiga de queviures, popularment se l'ha anomenat Colmado.","coordenades":"41.3311100,1.9221400","utm_x":"409805","utm_y":"4576075","any":"1909","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33922-foto-08020-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33922-foto-08020-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33922-foto-08020-55-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"L' edifici originalment quedava adossat a diverses cases que ocupaven el solar que es convertí en la plaça Camilo Riu. L'enderrocament d'aquests edificis va convertir en façana l'antiga paret mitgera reformada amb noves obertures.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33923","titol":"Raval de la Barceloneta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/raval-de-la-barceloneta","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de carrers (Sant Francesc, 2-42; Sant Sebastià, 2-34; Sant Roc, 2-8; Camí Ral, 90 a 106), que es caracteritzen per tenir les cases adossades d'una tipologia similar. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb un arrebossat, recte o amb arc rebaixat). De vegades hi pot existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, és de poca volada i amb baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles, amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dues o tres obertures al pis, tot en un mateix pla, sense concessions decoratives ni de volums, excepte en algun cas.","codi_element":"08020-56","ubicacio":"Raval de la Barceloneta","historia":"","coordenades":"41.3341100,1.9098000","utm_x":"408776","utm_y":"4576421","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"edificacions del costat nord dels carrers de Sant Francesc, Sant Sebastià i Sant Roc, recollit en la informació gràfica del PGOU.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33924","titol":"Carrer de la Salut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-la-salut","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barri d'habitatges aïllats, no entre mitgeres, conformat pels números 7 al 12 del carrer de la Salut, a la zona de Cal Vidu. Es tracta de cases d'estil noucentista, de composició arquitectònica senzilla. En la seva majoria són edificis de planta quadrada o rectangular amb teulada a quatre vessants. Tenen un sol pis, és a dir, una planta baixa. Totes aquestes cases disposen d'un petit terreny al seu voltant i estan tancades per un mur que les separa del carrer i les aïlla entre elles, a mode de baluard. La façana principal d'aquests habitatges presenta una composició molt senzilla, formada per una porta central, bé d'arc carpanell, bé d'arc de mig punt o bé simplement rectangular, flanquejada per una finestra a cada costat, amb la mateixa decoració que la porta. La majoria d'aquestes cases tenen portes i finestres laterals que donen accés al jardí o terreny que envolta l'immoble.","codi_element":"08020-57","ubicacio":"Carrer de la Salut (Cal Vidu)","historia":"Aquestes cases foren construïdes entre els anys '20 i '30 del segle XX. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, a la casa ubicada al número 1 del carrer de la Salut s'hi va instal·lar, durant la Guerra Civil (1936-1939), el comandament militar, raó per la qual aquesta casa és coneguda com 'El Mando'.","coordenades":"41.3277700,1.9358100","utm_x":"410944","utm_y":"4575690","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33924-foto-08020-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33924-foto-08020-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33924-foto-08020-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix el conjunt de Cal Vidu.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33925","titol":"Mas Pasqual","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-pasqual","bibliografia":"

PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit<\/p> ","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Segons informació oral dels propietaris, aquest immoble està força reformat a l'interior.La planta baixa d'aquest edifici va ser reformada completament entre els anys 2003 i 2004.","descripcio":"

Masia de planta quadrada amb teulada de teula àrab a doble vessant amb carenera perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta les obertures ordenades simètricament; a la planta baixa hom troba el portal d'entrada a l'edifici a la part esquerra, d'arc carpanell. A la part central i a la dreta de la façana hi ha dues finestres quadrades amb ampit. A nivell del primer pis hi ha tres finestres quadrades senzilles, amb ampit, sense balcó, situades simètricament sobre les obertures del pis inferior; per bé que a l'esquerra de la finestra situada a la banda esquerra de la façana, hi ha un finestró quadrat, més petit. Entre la finestra central i la situada a la dreta en aquest nivell de la façana, es situa un rellotge de sol (veure fitxa 400). Finalment, sota el cim de la cornisa s'obre la finestra de les golfes, d'arc carpanell molt rebaixat amb ampit i finestra a doble batent. Pel que fa a la teulada, cal destacar el fet que el vessant dret s'ha escurçat respecte a l'esquerre. Això es deu a que a la façana lateral dreta s'adossa un altre edifici, de dimensions més reduïdes, de planta quadrada i teulada a dues vessants, d'una sola planta, més modern, amb un ample portal d'entrada d'arc escarser i una finestra quadrada a cada costat, destinat a magatzem. A la façana posterior de l'edifici destaca, a l'alçada de les golfes, un finestral d'arc de mig punt sobre el qual hi ha la politja d'un pou que es troba al nivell del terra. A la part oest de la masia s'adossa un altre edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb planta baixa i pis, que antigament era l'habitatge dels masovers. Com a únic element destacable cal esmentar, a la façana principal, la porta d'entrada, d'arc carpanell. A l'interior de l'edifici es conserva una arcada gòtica i una llar de foc. Algunes finestres tenen festejadors, ara tapiats. A poca distància de l'edifici hi ha una mina natural d'aigua (veure fitxa 401).<\/p> ","codi_element":"08020-58","ubicacio":"Mas Pasqual, 3","historia":"

Aquest mas ha rebut diversos noms al llarge dels anys: Casa d'en Triter, Mas Campamar, Mas Grau del Puig de Santa Eulàlia, Mas Llaurador, Mas Pasqual i Cal Ritu. El primer esment és en un capbreu datat l'any 1390. La casa i els honors d'en Triter apareixen com a límit est, sud i oest de Ferrer Vendrell per la Reguessona, i es fa referència al camí de les Codinelles i el mas Fruge; ambdós topònims fan referència a l'entorn de Santa Eulàlia. En un capbreu de l'any 1595 s'esmenta el Mas Campamar, al puig de Santa Eulàlia, confessat per Joan Carreras. Limita al nord, est i sud amb Jaume Sadurní de l'Espluga, i a l'oest amb Jaume Girona. A la confessió del Mas Pau, com a límit sud s'esmenta l'honor de Joan Carreras, que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al mas Planes. El mateix es diu del límit est del mig derruït mas Fruge, que limita a l'est i nord amb Joan Carreras, i que fou d'en Garau de Santa Eulàlia i amb el torrnet de les Codinelles. Al límit sud i oest del mas Sadurní de l'Spluga és l'honor de Joan Carreras de Santa Eulàlia, abans de Jaume Garau, i abans de Campamar. La finca del mas Campamar, propietat de Guerau de Santa Eulàlia, es va dividir en tres parts: la casa i una part de terres per Joan Cerreras, i la resta de terrs per Petit del mas Traval i per Sadurní de l'Espluga. El 1597 consta un precari a Joan Carreras i la seva esposa Isabel pel mas Carreras, abans Puig de Santa Eulàlia. El 1610, a la llibreta de compliment pasqual, hi ha una relació dels focs de Begues i les persones que els habiten. Al foc de Santa Eulàlia s'esmenten Joan Carreras, sa muller i el seu fill Joan. El 1614, Antoni Grau i la seva esposa Magdalena venen el Mas Grau o Campamar a Jaume Sadurní de la Spluga, que per donació el transmet el 1616 al seu net Jaume Pere Sadurní en casar-se amb Margarida Almirall, i d'aquesta per testament a Jaume Sadurní (1652) i d'aquest a Maria Sadurní (1670), casada en primeres núpcies amb Antoni Ravella i en segones amb Joan Pau Ros, i d'aquesta al seu fill Ramon Ros Sadurní (1706), que encara el confessa el 1716. El mas Grau de Santa Eulàlia limita al sud amb Jaume Girona, al nord i est amb Jaume Sadurní de l'Espluga i a l'oest amb aquest mateix i Can Pau de la Figuera. El 1714 Josep Llaurador, conseller barceloní i notari del baró d'Eramprunyà, havia comprat el Mas Llaurador amb 65 mujades de terra situades al coll Soronella. N'era masover en Pacià Carbó. Limitava a llevant amb terres d'en Sadurní, i al sud amb Can Martí. El mas fou segrestat entre 1714 i 1725, any en què l'embargament realitzat per les noves autoritats borbòniques fou aixecat. Per la ubicació al Puig de Santa Eulàlia i per l'antiguitat constructiva, Xavier Parellada (veure bibliografia) pensa que el Mas Llaurador (avui Mas Pasqual o cal Ritu) és el mateix mas Campamar, però manca trobar el lligam documental i aclarir la història de l'edifici entre els anys 1714-1716, on es solapen en Ros i en Llaurador com a propietaris. S'ignora quin nom tenia abans el mas que compra en Llaurador, però sembla que es tracta de Mas Pasqual i que és molt més antic que la data de compra. El 1732 consta Joan Tort com a masover del Mas Llaurador, mentre que segons el padró del 1756, Joseph Llaurador consta com a propietari que tributa al baró d'Eramprunyà pel Mas Pasqual. El 1759 el notari Josep Llauradó seguieix sent el propietari. El mas tenia en aquella època 9,23 mujades de sembradura, una de vinya, 92 de bosc i 11,41 ermes, amb un total de 113,64 mujades. El 1765 el Mas Llaurador era propietat de Joan Pasquel, de qui pren el nom actual. En un capbreu de l'any 1819 s'esmenten en Ramon Ribera Pasqual, hereu de Ramon Ribera, i Marianna Ribera Pasqual, hereva de Miquel Pasqual, pagès de Begues, qui confessa diverses peces de terra i tres casetes amb la pallissa a Lo Padronet, per les quals paga cens al Magnífic Anton Matas, successor de Joseph Llaurador, notari. El mas Pasqual és un dels que apareixen esmentats al salpàs de l'any 1880.<\/p> ","coordenades":"41.3363500,1.9118100","utm_x":"408948","utm_y":"4576667","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33925-foto-08020-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33925-foto-08020-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33925-foto-08020-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"33926","titol":"Barraca de Mas Traval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-mas-traval","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-59","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3175200,1.9265100","utm_x":"410152","utm_y":"4574562","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33926-foto-08020-59-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"33927","titol":"Ca l'Anfruns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lanfruns","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt arquitectònic conformat per un casal d'estil noucentista amb capella privada i altres edificacions annexes d'ús agrícola, tancat per un baluard. L'edifici principal està sobrealçat en una plataforma de la mateixa extensió que la planta, de forma quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb una balustrada que recorre tot el perímetre de la teulada. L'edifici presenta una disposició simètrica i pràcticament idèntica de les obertures a totes les façanes, únicament diferent a la façana principal. Totes les obertures són quadrades i els marcs presenten un arrebossat de color blanc, que es distingeix així del color salmó de la superfície del parament de la façana, sense decoració, a excepció de les finestres del primer pis de la façana principal. Aquesta està presidida, a la zona central de la planta baixa, per una escala senyorial que dona accés al portal d'entrada. Aquesta zona de l'escala i el portal està coberta per una porxada sostinguda per columnes situades als extrems que hi ha davant de l'escala, mentre que a la part superior esdevé una terrassa per a la finestra central del primer pis. A cada costat de la porta d'entrada a l'edifici hi ha una finestra quadrada, amb balcó semicircular i balustrada. A nivell del primer pis, la finestra central, que surt a la terrassa conformada per la part superior de la porxada de la plana baixa, ja esmentada, està coronada per una orla de motllura de calç o guix, amb decoració vegetal. A cada costat d'aquesta finestra hi ha una altra, de característiques idèntiques a les situades als laterals de la planta baixa, però coronades també per orles de motius vegetals amb un medalló enmig. Corona la façana, com ja s'ha dit, una important balustrada amb un frontó al centre, enmig del qual hi ha una altra orla que emmarca la data '1921', les xifres fetes en calç o guix, ondulants, de tradició modernista. Cal destacar que la balustrada està dividida en diversos segments, entre els quals hi ha col·locades hídries, de caràcter ornamental. Pel que fa a la resta de façanes, aquestes presenten tres finestres a cada planta, disposades simètricament, com ja s'ha dit, destacant la finestra central del primer pis, que presenta balcó semicircular amb balustres, i les tres finestres del pis de les golfes, quadrades i molt petites. Les façanes est i oest surten, a nivell de planta baixa, a una terrassa, mentre que la nord, que és la principal, surt a un rebedor situat al voltant de la porxada de l'entrada i limitat per una elegant balustrada de tradició romàntica que dona a la pineda de Ca l'Enfruns i que dona accés, pels laterals, a la resta dels jardins de la finca. La façana sud comunica directament amb els jardins de la finca; en aquesta destaca el portal d'entrada situada al centre de la planta baixa, que presenta una porta de fusta que sobresurt lleugerament de la vertical de la façana. L'edifici presenta, a la part baixa, sòcol amb revestiment de color blanc a les quatre façanes, i cantoneres igualment de revestides de blanc.","codi_element":"08020-60","ubicacio":"c. Cal Vidu, 1","historia":"Aquest edifici ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Costa, Can Carreres, Can Anfruns i Ca l'Anfruns. El document més antic on s'esmenta aquest edifici és en un capbreu de l'any 1595, amb el nom de Mas Costa, propietat de Gabriel Panyella, però on hi treballava el seu gendre Gaspar Aymerich. Gabriel Panyella també era propietari del Mas Glassat. El Mas Costa era contigu al Mas Glassat, i antigament formaven una sola finca. En canvi, l'any 1701 es diu que el Mas costa limitava a l'est amb Mas Glassat, a ponent amb Vendrell del Roure i Jaume Romagosa, al nord amb Vendrell de l'Hostal i el sud ell mateix. El 1597 el mas és confessat per Gaspar Aymerich i recuperat posteriorment per Gabriel Panyella, qui el ven a Antonio Carreras l'any 1617. A la confessió del Mas de la Clota, s'esmenta com a límit nord l'honor de Montserrat Vendrell (del Roure), que abans era de Gabrial Panyella del Mas Costa. El Mas Costa també apareix com a límit est del mas Torra (Puig Castellar), i també al límit nord de la peça 'Font Sangonera', doncs a l'est limita amb el mas Glassat, resseguint la serra fins el Puig de la Desfeta. L'any 1593 Climent Garau compra el Mas Costa i el Mas Glassat a Gabriel Panyella. El 1817 torna a aparèixer documentat el Mas Costa, vulgarment anomenat Carreras. L'any següent, 1818, s'instal·len a Can Carreres Josep Anfruns, foraster i militar carlí amb rang de capità, i la seva muller Maria. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, el cognom d'aquest militar seria 'Fruns', i no 'Anfruns', de manera que el nom de 'Ca l'Enfruns' vindria d'aquest cognom: en Fruns. Ca l'Enfruns és un dels masos esmentats al salpàs del 1880 com a Maset de l'Enfruns.L'any 1921, l'edifici pateix una profunda reforma que dona lloc a l'immoble actual, d'estil eclèctic, que conserva algunes decoracions de tradició modernista a la façana principal, i trets típics del noucentisme i del romanticisme.","coordenades":"41.3272100,1.9335300","utm_x":"410753","utm_y":"4575630","any":"1921","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33927-foto-08020-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33927-foto-08020-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33927-foto-08020-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Noucentisme|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció)La capella d'Entrepins, situada al sector est del conjunt, és la capella privada de Ca l'Anfruns. Adossada al baluard de la finca i molt a prop de l'entrada, és un edifici de planta rectangular, d'una sola nau, amb teulada de teula àrab a doble vessant. Orientada en sentit NE-SW, presenta curiosament façana amb porta d'entrada als dos extrems. L'aparell constructiu de l'edifici és fet amb blocs de pedra irregulars, amb maó i arrebossat amb tàpia, excepte a la façana, NE, la més destacable, la qual, per trobar-se prop de l'entrada al recinte de la finca, és la que presenta un aspecte més senyorial: un gran portal d'entrada amb porta de fusta a doble batent, d'arc carpanell amb mènsules sota l'arrencament de l'arc, que ocupa pràcticament tota la façana. A banda i banda del portal trobem ja els pilars que enfilen la resta dels extrems de la façana per quedar rematats en uns pinacles piramidals esglaonats senzills, de maó vist. La part superior central d'aquesta façana, per sobre l'arc del portal, presenta una franja horitzontal de rajola verda, i per sobre el frontis, rectangular sense decoració, amb les cantonades lleugerament arrodonides i rematades per una creu llatina. L'arrebossat de la façana és de color blanc, a diferència de la resta de l'edifici, i no hi ha decoració escultòrica. La façana oposada, orientada al SW, és més senzilla; presenta, a la planta baixa, la porta d'entrada, d'arc escarser, sobre el qual hi ha un ull de bou. La part superior està rematada per un campanar d'espadanya d'un sol ull. No hi ha decoració de cap mena. La resta d'edificacions del recinte corresponen a elements de caràcter agrícola, com l'antic edifici de les cavallerisses, o el corral","codi_estil":"102|106|119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33928","titol":"Festa del Most","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-most","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Alguns dels actes de la Festa del Most no es celebren actualment.","descripcio":"A Begues la festa del Most s'ha celebrat tradicionalment el tercer diumenge d'octubre a l'ermita de Santa Eulàlia, quan, acabada la verema, s'havia trepitjat el raïm i el most ja era a la bota. Era una festa d'acció de gràcies per la collita. La celebració constava de la Missa Major cantada on es beneien les coques que tothom tindria ocasió de tastar, i sinó a la sortida tindria l'opció de comprar-ne. Tot seguit a Can Sadurní celebraven un àpat solemne com a patrocinadors que n'eren de Santa Eulàlia. La gent del poble també ho celebrava, especialment els veïns de Santa Eulàlia del carrer Nou i la Barceloneta. I a la tarda es feia ball al poble al Teatre Goula (anys 30-50). De l'organització de la festa s'encarregava cada any una administradora que sobretot havia de tenir cura de dur les coques.","codi_element":"08020-61","ubicacio":"","historia":"Avui la Festa del Most es continua celebrant a Begues. Rep també el nom d'Aplec de Santa Eulàlia.","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33929","titol":"Festa Major de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-begues","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major de Begues es celebra entorn al dia de Sant Jaume. Els actes tradicionals consisteixen en el pregó, el correfoc (essent un element destacat la Cuca Fera) i la Cercavila popular de Festa Major amb els gegants, gegantons, capgrossos, grallers, bastoners, cobla de tres quartans, ball de gitanes, cercolets, trabucaires i falconers.","codi_element":"08020-62","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33929-foto-08020-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33930","titol":"Festa de Sant Sebastià \/ festa major d'hivern \/ festa del vot de pa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-sebastia-festa-major-dhivern-festa-del-vot-de-pa","bibliografia":"AAVV (2000): 'Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota' dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 14.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa que té com a base l'acte del repartiment de pa (veure història). El dia de Sant Sebastià comença amb la benedicció del pa. Les masies de Begues que efectuaven la donació del pa per Sant Sebastià són: Can Grau del Coll, Les Planes, Mas Traval, Puig Moltó, Mas Ferrer, l'Alzina, Can Romagosa, La Parellada, mas Roig, Can Tèrmens, Can Sadurní i Can Figueres.","codi_element":"08020-63","ubicacio":"","historia":"La tradició patronal de Sant Sebastià a Begues ve de lluny, igual que en molts altres pobles de Catalunya i Espanya, en els quals juntament amb Sant Roc es reparteixen la major part de patronatges. La tradició de devoció a Sant Sebastià comença a la Baixa Edat Mitjana a conseqüència de l'epidèmia de pesta negra que a mitjan segle XIV aterroritzà la humanitat de forma impensable, fonamentalment l'Europa cristiana, i que tingué conseqüències importants a nivell demogràfic i sòcioeconomic. Incapacitada la ciència europea de l'època per a l'explicació racional d'aquest fenomen, fou interpretada segons el sentir particular del moment amb culpabilitats (entre elles la dels jueus, dels quals es va dir que havien enverinat les aigües, d'aquí les persecucions que varen seguir a les epidèmies), o com a càstigs divins. En aquest sentit de religiositat es cercà l'empara de certs sants que, d'alguna manera ja es relacionaven amb la malaltia i el sofriment, entre els quals hi havia Sant Sebastià, elegit per Begues com altres pobles. Cal tenir present que la primera onada de pesta negra va aparèixer a Catalunya el mes de març de 1348 per les ciutats portuàries, procedent de la Mediterrània. Aquest any, en què va morir de la malaltia en Pere March II, baró d'Eramprunyà, al setembre la pesta va arribar a Saragossa, on era el rei Pere III el Cerimoniós, reunit en les Corts del regne, i a conseqüència de la pesta va morir també el rei de Castella, Alfons XI. Eramprunyà i la seva rodalia van quedar pràcticament despoblats i els seus barons, fonamentalment Jaume March II, varen haver d'establir nous pobladors a tot el territori i, lògicament, a Begues a finals d'aquest segle XIV (1379-1400). D'aquest establiment se'n deriven les propietats actuals, que es poden seguir pràcticament fins ara. En els documents es fa esment dels masos rònecs, les masies i les terres abandonades. Els preus agrícoles es varen incrementar notablement, els treballadors del camp varen doblar els seus sous i la inflació es va disparar, essent necessari regular sous i preus a les Corts Generals del regne. La pesta va tornar al 1362, 1371, 1382, i en diversos anys de finals del segle XIV i començaments del XV. Aquest clima de mort, desesperança i terror va introduir una reflexió a nivell general sobre la pròpia societat i l'Església, i a nivell individual una exaltació mística important. En aquest àmbit es va produir la recerca de la protecció divina sota el patronatge de la santedat demostrada, i en aquesta està Sant Sebastià des dels primers segles de la nostra era. Tenim constància documental que Sant Sebastià ja tenia altar a l'església de Begues a l'any 1484, altar amb diversos ornaments, cosa que indica una devoció i patronatge de força temps, abans que es dediqui i construeixi un altar en un poble d'escassos recursos humans i econòmics com era Begues. Sant Sebastià fou martiritzat en la persecució de l'emperador Dioclecià (regnat del 284 al 305). D'acord amb les dates de què disposem, Sant Sebastià va néixer a Narbona, ciutat del Llenguadoc. Fou soldat i l'emperador Dioclecià el nomenà capità del seu exèrcit, gaudint del privilegi dels que tenien un rang alt. Es convertí assistint els cristians condemnats. La santedat assolida el va portar a efectuar cures miraculoses en vida. També va ser protegit del papa Caius. Denunciat davant l'emperador, aquest el va fer comparèixer davant seu i un cop confirmat el seu cristianisme el va fer lligar a un tronc i fuetejar pels seus propis soldats; va sobreviure miraculosament, per la qual cosa va ser portat al circ i apallissat fins a la mort, fet que succeí el 20 de gener de l'any 288, i enterrat posteriorment a les catacumbes de Roma que duen el seu nom.","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"(Continuació història)Com ja hem dit, des de l'any 1484, està documentat que Sant Sebastià ja tenia altar a l'església de Begues, un altar amb diversos ornaments, i entre els quals hi ha dos canelobres de ferro forjat d'espelma única. En anys successius de les visites pastorals, aquest altar de Sant Sebastià continua existint junt amb el de Sant Antoni i Sant Cristòfor, el patró.No coneixem el perquè dels repartiments de pa efectuats rotatòriament per les masies de Begues als feligresos en el dia de Sant Sebastià, encara que és probable que no tinguin un origen comú i que el temps, les oscil·lacions de la vida i la caritat religiosa les hagin unit. És possible que la tradició del repartiment neixi de l'obligació, a través de les diverses èpoques, de fer una caritat penitencial obligada en els cristians més ben situats, i no s'ha d'oblidar que el pa és el símbol cristià per excel·lència i de simbologia material (nutricional) i espiritual (divinitzat en la comunió) més rellevant.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33931","titol":"Llegenda de Sant Cristòfol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-sant-cristofol","bibliografia":"'La llegenda de Sant Cristòfol. L'enigma i la màgia de la cadira de Sant Cristòfol', dins de L'EIXARMADA, núm. 9, abril 2004, p. 23.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Diu la llegenda que Cristòfol era un home herculi que tenia la dèria de servir la persona més important de la Terra, i es va posar al servei d'un rei molt poderós, fins que s'adonà que tremolava de por en sentir anomenar el Diable; es va anar a llogar al Diable, que devia ser més poderós, i va començar a fer les malifetes que el nou amo li manava. Fins que un dia, pel camí van passar per una creu de terme i el Diable, en veure-la, va fugir esperitat. Llavors va pensar que la creu era l'emblema d'algú més poderós, va deixar el Diable i va anar a córrer món. Va trobar un ermità adorant una creu, i aquest li va dir que podia servir la creu ajudant la gent a passar un riu cabalós on molts s'ofegaven. Va arrencar un pi i se'n va fer un bastó per ajudar-se. Una nit de llamps i trons va trucar a la seva cabana un nen, i li va demanar si seria capaç de passar-lo a l'altra riba; ell, irritat, l'agafà d'una braçada, però essent a mig riu li pesava tant que no podia avançar, de feixuc que se li feia. En increpar-lo dient que pesava més que tot el món, el nen va dir que ell era Crist, que havia fet el món. Dit això, desaparegué, i el gegant va veure que el seu bastó, que havia clavat en terra, havia arrelat i floria. De rèprobe que es deia, passà a anomenar-se Cristophoros, 'Portador de Crist'. Hi ha una altra versió de la llegenda que explica la relació del sant amb Begues. Sant Cristòfol, que vivia a Begues, anava de nit a festejar a Santa Marta a la capella de l'Hospital de Cervelló, a Olesa. La gent d'Olesa se'n van assabentar i no ho veien gens bé. A tal punt va arribar el seu descontentament que un dia, quan el sant, havent deixat la santa, anava de tornada cap a Begues, el van esperar i el van començar a apedregar per demostrar-li la seva oposició al festeig. El sant, en veure's atacat, va fugir, arrencant a córrer i tantes pedregades li van arribar a tirar que se'ls van acabar i van haver de recórrer a les cebes i als alls per seguir. El sant no va parar de córrer fins que va ser en terme de Begues i allí al mig de la riera ve deixar el bastó i va fer un riu que travessava nou vegades el camí. Els que el perseguien no el van poder empaitar i el van haver de deixar estar. Llavors el sant es va asseure en una roca i va poder descansar. D'aquests fets en va quedar el testimoni en una roca, on s'hi podia veure la cadira, la marca del bastó i les dues petjades de Sant Cristòfol. En la versió de la llegenda que expliquen els beguetans es diu, a més, que des d'aleshores a Olesa no hi creixen ni les cebes ni els alls. Curiosament, a Olesa es conta una altra versió de la llegenda com a rèplica d'aquesta acusació. Diuen que un dia un pobre mendicant viatjava pel Camí Ral en el seu pas per Begues i que en arribar a la Barceloneta la gent del barri el va foragitar tot llençant-li cebes i alls. El pobre captaire va escapolir-se i seguí Camí Ral enllà fins arribar a l'Hospital d'Olesa on va ser acollit. Des d'aleshores, diuen els d'Olesa, que a Begues no hi creixen ni les cebes ni els alls.","codi_element":"08020-64","ubicacio":"","historia":"Cristòfol fou un màrtir cristià, cananeu i bisbe d'Antioquia, mort l'any 258. Va ser un sant molt venerat durant l'Edat Mitjana a Catalunya i a la resta de la Corona d'Aragó.","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Sant Cristòfol va ser venerat com a advocat que preservava de l'aigua, del foc, dels terratrèmols i, en general, de la mort per accident. Era invocat contra la pesta, com Sant Sebastià, i com a protector dels camins, protegia d'accidents de viatge, de lladres de camí ral i d'animals ferotges. Als portals de les muralles de moltes poblacions i en molts pedrons dels antics camins hi havia capelletes amb la seva imatge. Caminants i correus s'hi encomanaven, i barquers de rius el tenien per patró, i també els navegants, i avui encara n'és dels automobilistes. El dia de Sant Cristòfol les aigües tenen virtut, a causa de tant com les havia hagut de travessar fent de passa de rius, sobretot si hom es banyava el punt de migdia, quan el sant va passar el riu amb el Nen Jesús a coll. Calia entrar i sortir de l'aigua set vegades senyant-se cada cop. Sant Cristòfol és el patró de Begues, així com també ho és d'altres poblacions com la Granada i Premià de Mar. En la litúrgia cristiana és representat pel gegant amb el nen Jesús a coll-i-be, com es pot veure a l'altar de l'església de Begues, i el seu símbol és el pi, com ho mostra l'escut de Begues.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33932","titol":"Les Planes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-planes","bibliografia":"AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 18. Centre d'estudis beguetans.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta una disposició asimètrica de les obertures, totes elles emmarcades amb carreus i dovelles de gres vermell. La porta principal, situada al centre de la planta baixa, és d'arc de mig punt. A cada costat de la porta trobem una finestra rectangular i, a ambdós extrems de la façana, dues portes secundàries, sense arc ni decoració destacable. L'alçada de l'edifici no és regular. Al costat sud-est presenta una part on només hi ha un pis. La façana en aquesta part és d'un parament diferent a la resta, pedra vista arrebossada parcialment de factura moderna. A nivell de primer pis destaquen les dues portes amb balcó i barana de ferro situades a la part esquerra de la façana, mentre que a la dreta trobem dues finestres quadrades, amb ampit, sense balcó. Enmig d'aquestes obertures hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 405). Cal fer menció en aquest punt de fet que el cos adossat a l'esquerra de la façana, ja esmentat, arriba justament a nivell del primer pis. A nivell del segon pis, trobem dues portes amb balcó amb barana de ferro, situades al costat esquerre, simètricament sobre les del primer pis, d'idèntiques característiques, mentre que a la dreta destaca la cantonada de l'edifici, que es resolt a partir d'una tribuna de tres arcades de mig punt, que continua a la façana est. L'edifici presenta les cantoneres de pedra vista, que juntament amb els carreus de les obertures contrasten amb la superfície del parament de les façanes, amb un arrebossat de color blanc. La cantonera sud-est, a més sobresurt lleugerament a nivell de la planta baixa, ja que en aquesta part hi té un contrafort adossat. Un baluard de pedra tanca la part frontal de la casa, una part de la façana de ponent -on destaca una construcció secundària de planta rectangular situada a diferents nivell segons la topografia del terreny -, i quasi la totalitat de la façana de llevant. A l'exterior de la casa destaquen el pou, l'era o un forn de pa circular, avui elements decoratius.","codi_element":"08020-65","ubicacio":"Les Planes","historia":"El Mas de les Planes el trobem ben identificat amb aquest nom al segle XVII, tot i què l'origen del mas és molt anterior, encara que amb un altre nom. Al segle XIV se l'anomenava mas Costa, essent propietat de la família Costa, tot i que és probable que hagués pres el nom de l'indret per ser una zona de 'costes' (terres en pendent o properes a penya-segats). Segons un document notarial signat pel notari Folqueres, l'any 1338 Guillem Costa vengué el mas Costa a Bononat Panyella, família estesa i assentada a Begues que al segle XIV posseïen el mas Torra (a Puig Castellar) i la Massana. Segons un altre document signat pel notari fuster, l'any 1396 posseïa el Mas Costa en Jacob Panyella. En el capbreu de 1458 fet per Jaume March III just abans de l'esclat de la Guerra Civil Catalana (1462-1472), hem trobat que es declara posseïdor de les Planes en B. Petit, qui també té el mas Codinelles. Però sembla bastant probable que aquest nom de les Planes al segle XV sigui referit a un altre mas que avui es desconeix quin era. Aquest mateix mas de les Planes el tornem a trobar al capbreu de 1595 en la descripció d'unes afrontacions del Mas Pau, propietat de Montserrat Pau, 'abans dit mas Panyella de la Figuera. Té vinya plantada, erm i bosc. Limita amb Joan Sadurní de la Costa, amb Joan Carreras que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al Mas Planes i part l'honor de Joan Vendrell del Mas Trujols que abans fou de Bartomeu Vendrell de l'Alzina i també part amb el terme de l'Hospital de Cervelló'. A mitjans segle XVI en Climent Guerau del Coll, fill de Bartomeu, comprà el Mas Costa i Mas Glaçat. No obstant, en el capbreu de 1595 trobem com a posseïdor de Mas Costa i Mas Glaçat en Gabriel Panyella que l'hauria adquirit, potser per contracte d'establiment, a Climent Guerau. Tanmateix, segons un document signat pel notari Anton Seriol de l'any 1598, els barons d'Eramprunyà, Isabel de Torrelles i Francesc d'Erill, reconeixen el Mas Costa i Mas Glaçat a Joana, vídua de Climent Guerau, i el seu fill hereu, pel que pagaven 40 lliures. Al segle XVII és quan el Mas Costa perd el nom per passar-se a dir de les Planes, tot i que no queda clar quan es produeix. Serà l'any 1614, quan es fa el recompte dels habitants del poble a causa del Compliment Pasqual, que ens assabentem que a les Planes hi viu el matrimoni format per Pau Cirerol i la seva esposa i possiblement amb fills petits, que no queden recollits en l'enquesta del rector perquè en aquests recomptes s'excloïen els menors de 7 anys. A les llibretes dels anys 1617, 1618 i 1619 ja es nomena l'Helena, filla del matrimoni. En els anys següents, el nom de les Planes desapareix i la família Pau Cirerol passa a habitar el Mas Glaçat fins al 1634. Res fa pensar que el Mas de les Planes en aquesta època hagués desaparegut, però no en tenim més notícies fins l'any 1655. Segons un contracte d'establiment del 24 de gener de 1655, 'Antic Campamar lloga i fa lloguer a Ramon Costa de tota la casa y heretat del Mas Alemany y Mas Turallo y Mas de las Planas per cinc anys i cinc esplets'. Les referències que d'aquest es fan en els pactes del contracte sembla que no és més que un corral per guardar bestiar. És possible que durant alguns anys el Mas de les Planes no fos habitat i l'única referència que recorda la toponímia del Mas de les Planes la trobem al capbreu de 1632, quan es refereix a una peça de terra plantada de vinya, dita la Plana, que tenia cedida en contracte emfitèutic a Jaume Petit del Mas Trabal.","coordenades":"41.3231500,1.9475300","utm_x":"411919","utm_y":"4575165","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33932-foto-08020-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33932-foto-08020-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33932-foto-08020-65-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"(Continuació història)Acabada la Guerra de Successió, l'any 1718, l'Intendent General Josep Patiño, per poder implantar el Cadastre General a Catalunya manà es confeccionés un cens de béns i persones de tot el Principat. El nom de les Planes no hi surt com a contribuent en els cadastres de 1717 a 1747. Degut a què les relacions de les propietats en terres, cases i bestiar, les confeccionaven el batlle i regidors del poble i després eren facilitades a l'Intendent general, les ocultacions per pagar menys resultaren tan evidents que obligarien a què l'any 1759 es desplacés per tots els pobles de Catalunya un censador per fer un cens definitiu. Aquest Cadastre registra el mas de les Planes com a casa pròpia de Joan Petit de les Planes, propietari del Mas Alemany i de la Clota.A partir de 1762 aquest mas gaudeix d'una gran vitalitat econòmica, hi viuen 13 persones, el mateix nombre que al 1800. Els Petit continuen amb la titularitat de la masia, que aixoplugava el 1852 a 10 persones. Les Planes, en els darrers 50 anys ha sofert diverses vicissituds, ha canviat de propietari, ha estat comprada per servir de restaurant, de casa d'estiueig, reformada,... Tot i així, encara conserva la imatge de masia que li va donar el seu caràcter.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33933","titol":"Goigs en llahor del Gloriós Mártyr Sant Cristófol, patró del poble de Begas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-llahor-del-glorios-martyr-sant-cristofol-patro-del-poble-de-begas","bibliografia":"

SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls. p. 36<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Himne religiós en lloança de Sant Cristòfol. La lletra dels goigs és la següent: 'Puig de Déu sou molt amat \/ y n'alcansáu tot favor; \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Ab gran fervor y esperit \/ A molt gent predicareu, \/ y per quantas parts passareu \/ lo ver Déu fou obehit; \/ dexant ab intens dolor al home més obstinat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Vostres miracles son tants, \/ que no's poden referir; \/ fins á un bastó sech, florir \/ feren vostras santas mans; \/ molts mirant del troch la flor \/ se aparten del pecat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Decio, emperador cruel, \/ vos doná graves torments, \/ llansantvos en fochs ardents \/ perqué no us feyeu infiel: \/ mes de vostre pit lo ardor \/ al tirá dexá burlat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Duas infames donzellas \/ vostra castedat temptaren \/ peró'ls mals intents dexaren \/ mirant vostras maravellas; \/ ab un improvís terror \/ sentintse lo cor mudat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Ab durs assots vostre cos \/ fou maltractat dels sayons; \/ mes per vostras oracions \/ senti, en lloch de dany, repós; \/ sens que'l foch abrasador \/ maltractés vostre costat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Quan las fletxas vos tiraren \/ los gentils ab gran orgull, \/ á hu tragueren un ull, \/ perqué contra ell se tornaren \/ per vostre medi y favor; \/ peró al fi restá curat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Las febras y malaltías \/ á vostre nom se rendexen , \/ y tots los mals obehexen \/ á vostras oracions pías; \/ y puig ni mal ni dolor \/ sent qui us té per advocat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Es testimoni patent \/ de vostra gran fortalesa, \/ demunt del coll la grandesa \/ portant del Omnipotent: \/ la virtut, brío y valor, \/ vos feren tan alentat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Begas es poble ditxós \/ en tenirvos per Patró, \/ puig tè en vostra protecció \/ l'amparo més amorós; \/ ell us prega ab gran fervor \/ que'l miréu sempre ab pietat: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat. Puig sou d'est poble advocat, \/ y us som devots de tot cor: \/ Siáu nostre intercessor, \/ Cristófol, mártyr sagrat.'<\/p> ","codi_element":"08020-66","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33934","titol":"Medicina popular amb ruda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/medicina-popular-amb-ruda","bibliografia":"SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 94. Edita: l'autor.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta tècnica artesanal no es practica actualment.","descripcio":"Segons el folklorista Pere Sadurní, a Begues, del gra de la ruda n'extreien oli que guaria diversos mals: mossegades de serps, per a precipitar la regla de les dones, per als penellons... De les seves fulles, picades, en feien un cataplasma que posaven al coll per guarir-lo.","codi_element":"08020-67","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33935","titol":"Les carbasses de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-carbasses-de-begues","bibliografia":"SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 136. Edita: l'autor.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest costum s'ha perdut.","descripcio":"Segons el folklorista Pere Sadurní, quan un noi de Begues rebia carbassa d'alguna fadrina a qui s'havia declarat, els seus companys del poble li feien una passera de palla de casa de la noia fins a casa seva, perquè s'hi quedés una temporada tancat, avergonyit.","codi_element":"08020-68","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33936","titol":"Els pastors de Begues i la Missa del Gall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pastors-de-begues-i-la-missa-del-gall","bibliografia":"SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 53. Edita: l'autor.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest costum s'ha perdut.","descripcio":"Segons el folklorista Pere Sadurní, a Begues, la nit de la Missa del Gall, els pastors portaven fins a les portes de l'església un ramat d'ovelles, ben proveït d'esquelles. La seva dringadissa, durant la funció religiosa, donava un bell encant a la nit nadalenca.","codi_element":"08020-69","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33937","titol":"Les casades que esperaven","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-casades-que-esperaven","bibliografia":"SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 131. Edita: l'autor.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest costum ja no està en ús.","descripcio":"Segons el folklorista Pere Sadurní, a Begues hi havia la creença segons la qual les dones casades que estaven encintes no podien ballar, ja que, si ho feien, cada volta que donarien ballant seria un volt de cordó umbilical al coll de la criatura.","codi_element":"08020-70","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33938","titol":"Escultura 'Homenatge a Lina Font'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-homenatge-a-lina-font","bibliografia":"BORRÀS, Maria Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge polièdric'. Edita: Ajuntament de Begues.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura feta a partir de la tècnica de la talla de granit negre de Zimbabwe - Sofia i marbre rosa de Portugal. És una escultura exempta composada a partir d'un bloc rectangular de granit negre de Zimbabwe - Sofia llis, d'unes dimensions de 4,55 m d'alçada x 1,95 m d'amplada x 50 cm de profunditat, disposat verticalment sobre un basament del mateix material; aquest basament té unes dimensions de 3,72 m de llargada x 2,08 m d'amplada x 55 cm d'alçada i presenta una superfície ondulada. El bloc de granit té, al centre, una obertura rectangular vertical de 3,55 m d'alçada x 81 cm d'amplada on hi ha encaixat un altre bloc, de marbre rosa de Portugal, esculpit amb formes sinuoses, que sobresurten dels plànols verticals del bloc de granit negre 31 cm per la cara anterior del monument i 36 cm per la cara posterior. A les cares anterior i posterior del monument, així com a la superfície del basament, hi ha diverses paraules i fragments de poemes inscrits al monument. Així, a la cara anterior del monument, a l'esquerra, es poden llegir les paraules: 'objectiva - intuïció - suma - ventura - plànols - precisió - mirem - força'. A la dreta es llegeix: 'desigual maduresa - destrucció - cultura - universal - precisió - ritme - records - ser - plàstica - mà - bellesa - tràgic - un - dolor - llenç - còpia - emana - tècnica - cerca - feliç'. A la cara posterior del monument, a l'esquerra, es llegeix: 'punt - art - intensa - còsmic - joves - emoció - repòs'. A la dreta: 'construir aprofundir - expressa - nostàlgia - esperit - color - vida - evolució - ofici - taca - veritable - lliure - nens - societat - línia - instant - natura - visió - volum - actual - vital - pura - crear'. Pel que fa al basament de l'escultura, a la superfície corresponent a la cara anterior s'hi llegeix: 'el olvido - Nuestros ecos - viajando por el tiempo - unidos en un - libro. Vine amb mi - si vols sentir - de l'arbreda les remors. - Silenci! - les roses, - les parpelles closes, - dormen.'Causa - freda - nou'. 'No hi ha rogent - ara a ponent, - tot és misteri. - Un vel de blaus - tot ho embolcalla. - Silenci!' A la superfície del basament corresponent la lateral dret del monument es llegeix: 'Nuestras huellas - perdidas en la tierra... - ¿Quién sabrá descifrarlas?'. A la superfície del basament corresponent la lateral esquerre del monument es llegeix: 'El eco de tu voz - será el desierto. - El eco de mis versos.' Finalment, a la superfície del basament corresponent la cara posterior del monument es llegeix: 'Les fulles del roure - mouen l'aire. Vine amb mi - si vols sentir - les confessions del brancatge'. 'Piedra, - vestigio de geologías - milenarias, de agrietadas esperanzas - de, quién sabe - que misteriosas procedencias'. 'que acarician - todos los soles'.","codi_element":"08020-71","ubicacio":"Plaça de Lina Font","historia":"","coordenades":"41.3322200,1.9191500","utm_x":"409556","utm_y":"4576201","any":"2006","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33938-foto-08020-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33938-foto-08020-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Ángel Camino","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33939","titol":"Escultura 'Aura de llunes'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-aura-de-llunes","bibliografia":"BORRÀS, Maria Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge polièdric'. Edita: Ajuntament de Begues.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura exempta de metall monocrom, que representa un personatge dempeus, amb un ritme de moviment anecdòtic, ja que està lleugerament inclinat a un costat d'una barra inclinada, la qual té, a l'extrem superior, una peça circular amb una mitja lluna representada a l'interior. L'escultura està feta de metall polit, és d'estil abstracte, i té unes dimensions de 3,80 x 2,20 m.","codi_element":"08020-72","ubicacio":"Plaça d'Avinyonet","historia":"","coordenades":"41.3372000,1.8997500","utm_x":"407940","utm_y":"4576774","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33939-foto-08020-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33939-foto-08020-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Ferran Soriano","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33940","titol":"Escultura a l'Ajuntament - 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-a-lajuntament-1","bibliografia":"JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura exempta tallada en pedra Springstone. Representa el bust d'una persona amb trets facials negroides, amb el cap lleugerament inclinat a la dreta. L'escultura té unes dimensions de 72 cm d'alçada x 43 cm d'amplada i 19 cm de profunditat. La part del rostre presenta la superfície de la pedra polida, mentre que la part corresponent als cabells del personatge, així com el basament del bust, són de pedra sense polir.","codi_element":"08020-73","ubicacio":"Avinguda Torres Vilaró, 4","historia":"Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. Colleen Madamombe (1964-2009) és considerada la primera i millor escultora femenina de Zimbabwe.","coordenades":"41.3302000,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575971","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33940-foto-08020-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33940-foto-08020-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Colleen Madamombe","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33941","titol":"Escultura a l'Ajuntament - 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-a-lajuntament-2","bibliografia":"JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura exempta tallada en serpentinita. Representa un bust abstracte, que recorda les màscares de l'Àfrica negra. Els trets facials estan desproporcionats, disposats a partir d'una de les cantonades verticals del bloc de pedra. L'escultura té una alçada de 64 cm x una amplada de 29 cm x una profunditat de 20,5 cm.","codi_element":"08020-74","ubicacio":"Avinguda Torres Vilaró, 4","historia":"Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe.","coordenades":"41.3302000,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575971","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33941-foto-08020-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33941-foto-08020-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33942","titol":"Les Cases del Forner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-cases-del-forner","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La majoria d'aquestes cases han estat força reformades.","descripcio":"Conjunt de cases compreses entre els números 53, 55 i 57 del carrer Pineda; i els números 47, 49 i 51 de l'Avinguda Torres Vilaró de Begues. Es tracta de cinc cases unifamiliars construïdes a la dècada dels anys '30 del segle XX que presenten una mateixa estètica basada en les cànons del noucentisme que es donen a Begues. Així, es tracta d'edificis de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes i teulada a quatre vessants de teula àrab. Tots els edificis disposen de la seva parcel·la, envoltada per un mur de tanca que les aïlla de la via pública. Com a trets estètics característics cal destacar la decoració als llindars d'algunes portes (p. ex. Avinguda Torres Vilaró, 47), consistent en una faixa llisa en baix relleu, amb baixants als extrems, els angles superiors de les finestres en forma esglaonada, o el sostre a quatre vessants, de tipus vienés o centreuropeu. Algunes d'aquestes cases presenten una porxada amb una galeria d'arcades de mig punt (p. ex. Avinguda Torres Vilaró, 49), o bé les golfes formen un cos que sobresurt del vessant de la teulada (p. ex. carrer Pineda, 53). Les façanes d'aquests immobles són llises, presentant la superfície del seu parament arrebossada amb capes de diversos colors.","codi_element":"08020-75","ubicacio":"Avinguda Torres Vilaró, 47","historia":"","coordenades":"41.3289300,1.9320500","utm_x":"410631","utm_y":"4575823","any":"1930","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33942-foto-08020-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33942-foto-08020-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33942-foto-08020-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33943","titol":"Casa Ubach","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-ubach","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular dividit en dos cossos annexos, amb planta baixa i dos pisos. L'edifici principal, que té la façana orientada a l'avinguda Torres Vilaró, és de planta quadrada i presenta terrat amb balustrada, mentre que a la part posterior té adossat un cos de planta rectangular, amb planta baixa i un sol pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant. El resultat és una edificació a diferents alçades, el cos principal més elevat i el posterior més baix. A banda, a la cantonada NW hi ha una extensió de la planta baixa, coronada a la part superior per una terrassa amb balustrada, mentre que a l'extrem SE hi ha una zona enjardinada tancada per un mur. L'edifici principal presenta, així, les obertures disposades simètricament a les façanes. Cada pis està separat per una línia horitzontal decorada amb rajoles que formen una sanefa de motius vegetals, amb un prim marc horitzontal al límit inferior i superior de l'esmentada línia de rajoles. Aquesta forma decorativa contrasta amb la superfície del parament de les façanes, les quals presenten un parament llis arrebossat de color blanc trencat. La cornisa superior és de maó vist i sobresurt en degradat de la vertical de la façana; per sobre hi ha la balustrada de la terrassa. Les cantoneres de l'edifici són també de maó vist. Totes les obertures, tant portes com finestres, són rectangulars i tenen un marc arrebossat de color groc clar. A nivell de planta baixa, la façana principal presenta la porta d'entrada ubicada a la meitat dreta, havent una finestra a l'esquerra. A la dreta de l'edifici principal hi ha l'extensió de la planta baixa que s'hi adossa, la qual té a sobre la terrassa lateral esmentada més amunt, que fa cantonada amb el carrer de la Mare de Déu de Montserrat. A nivell de planta baixa hi ha, també, un sòcol revestit del mateix color vermellós que les cantoneres de maó vist. El primer pis o pis principal presenta dues portes disposades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa, que surten a un mateix balcó, allargassat, amb barana de ferro forjat. El pis superior presenta dues obertures més, en aquest cas dues finestres sense balcó. La façana lateral NW presenta únicament dues portes a nivell del primer pis, que donen a la terrassa lateral ja descrita, mentre que a l'alçada del segon pis no hi ha obertures. La façana lateral oposada, orientada al SW, no presenta cap finestra en tota la façana.","codi_element":"08020-76","ubicacio":"Avinguda Torres Vilaró, 34","historia":"","coordenades":"41.3294800,1.9279300","utm_x":"410287","utm_y":"4575888","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33943-foto-08020-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33943-foto-08020-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33943-foto-08020-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Aquesta casa també rep el nom de Can Cortada.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33944","titol":"Casa a l'Avinguda Torres Vilaró, 23-25","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-a-lavinguda-torres-vilaro-23-25","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb teulada simètrica a dues vessants amb carena paral·lela a la façana. Es tracta de dos habitatges de planta baixa, adossats i independents. A la façana hi ha un sòcol de pedra a la base, i cal pujar tres graons per accedir al nivell de l'habitatge. La composició de la façana destaca per estar centrada per la porta d'entrada, guarnida per una línia de rajoles de ceràmica de color verd, col·locades esglaonadament per creuar horitzontalment la façana, fent-li de marc a la part superior de la porta. A la part superior de la façana, abans del coronament hi ha una cornisa que creua de la mateixa manera. El coronament té una motllura horitzontal on neixen tres cossos amb formes sinuoses, el central més gran que els dos laterals, provocant una composició simètrica en cada un dels habitatges, que són idèntics. Un jardí frontal i un mur de tanca clouen l'edifici a la part sud.","codi_element":"08020-77","ubicacio":"Avinguda Torres Vilaró, 23-25","historia":"","coordenades":"41.3299800,1.9271800","utm_x":"410225","utm_y":"4575944","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33944-foto-08020-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33944-foto-08020-77-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33945","titol":"Villa Àngela","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-angela","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta quadrada de planta baixa i terrat, d'estil noucentista. La façana principal és de composició senzilla: el portal d'entrada al centre, amb porta de doble batent i una finestra a cada costat amb reixa de ferro forjat decorada amb un medalló enmig dels barrots de ferro amb baix relleus de temàtica vegetal a l'interior. Cal destacar la decoració de les llindes de porta i finestres, feta a partir d'un motlle de guix o calç que representa una orla ovalada, sense decoració al centre, envoltada de tiges amb fulles. A la part baixa, la façana presenta un sòcol que sobresurt lleugerament del pla de la façana, arribant a l'alçada del marc inferior de les finestres. Per sobre de porta i finestres, un fris molt prim separa aquestes de tres petits ulls de bou, situats simètricament sobre les obertures, decorats també amb motlle de calç o guix de motius vegetals. Per sobre d'aquests ulls de bou es troba la línia de cornisa, horitzontal, i coronant l'edifici, al centre, un frontó circular al centre del qual hi ha una orla emmarcada, com la resta, amb motlle de guix o calç envoltat de decoració vegetal. Al centre d'aquesta orla hi ha una inscripció de ceràmica amb les paraules 'VILLA ANGELA'. El perímetre del terrat de l'edifici està envoltat per una balustrada. La façana lateral de ponent presenta una porta i una finestra. La porta dona accés al recinte enjardinat de la casa, i la única decoració que presenten ambdues obertures és una línia molt prima a mode de marc a la zona de les llindes. Al sector de ponent de l'edifici hom troba una altra edificació, corresponent a les antigues cotxeres i habilitada actualment com a magatzem i espai d'aparcament de vehicles. És un edifici senzill, de planta quadrada, d'una sola planta amb una sola obertura, una porta d'arc rebaixat, emmarcada; l'edifici està coronat per un frontó circular a la part central, sense decoració.","codi_element":"08020-78","ubicacio":"Avinguda Torres Vilaró, 21","historia":"","coordenades":"41.3299800,1.9269400","utm_x":"410205","utm_y":"4575944","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33945-foto-08020-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33945-foto-08020-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33945-foto-08020-78-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33946","titol":"Colònies Luz Casanovas\/ Les Hirondelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colonies-luz-casanovas-les-hirondelles","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament. La planta baixa està centrada pel portal d'entrada, d'arc deprimit còncau, element que es repeteix a la resta d'obertures de la façana. Totes les obertures presenten un marc de maó vist i porticons de fusta a doble batent de fusta, de color blau clar, que destaquen per sobre del fons blanc de la resta de la façana. Un fris horitzontal de rajoles de ceràmica decorades amb un escacat de quadres blanc i blaus actua de línia de separació entre les obertures de la planta baixa i primer pis. Com ja s'ha indicat, les finestres del primer pis estan disposades simètricament sobre les de la planta baixa; la del centre és una porta que presenta balcó amb barana de ferro forjat, la base del qual està decorada amb el mateix fris de rajoles anteriorment descrit, respectant així la disposició horitzontal d'aquest element decoratiu. Cal destacar el fet que els vessants del sostre sobresurten respecte el pla de la façana, suportats per mènsules de fusta. L'edifici té adossat, a llevant, un cos rectangular, de planta baixa i pis, probablement edificat en una segona fase constructiva, que presenta una obertura a cadascun d'aquests nivells, de les mateixes característiques que les de l'edifici principal. La teulada d'aquest cos afegit és horitzontal.","codi_element":"08020-79","ubicacio":"Avinguda Torres Vilaró, 19","historia":"Antic xalet que fou casa de colonies regentada per una ordre religiosa.","coordenades":"41.3300100,1.9267300","utm_x":"410187","utm_y":"4575948","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33946-foto-08020-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33946-foto-08020-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33946-foto-08020-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33947","titol":"Edifici a l'Avinguda Torres Vilaró, 18","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-a-lavinguda-torres-vilaro-18","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, d'una sola planta i sostre a doble vessant, d'estil noucentista. Destaca la façana principal, la qual està centrada pel portal d'entrada, d'arc de mig punt i porta de doble batent, flanquejat a banda i banda per una finestra d'arc de mig punt amb enreixat de ferro, modern. Sobre l'arc de la porta d'entrada a l'immoble sobresurt un sostre de teula a triple vessant, sostingut per dues mènsules, probablement afegit modernament. Per sobre de les obertures hi ha un fris horitzontal de rajola de decoració geomètrica que fa de línia divisòria just per sota de la cornisa, la qual presenta, alineades verticalment per sobre de la porta i finestres, unes petites obertures a mode de respirall, decorades amb motllures en forma de fulles quadrilobulades. Corona la façana, per sobre de la cornisa, el capcer, de forma ondulada amb capcims esfèrics als extrems, i una orla ovalada al centre, cega. Cal destacar el fet que en una segona fase constructiva, es va adossar a aquest edifici un segon cos, al qual correspon el número 18c del carrer, el qual respecta únicament la línia del fris i la cornisa horitzontal, per bé que sense la decoració de rajoles anteriorment esmentada, ni sense les ondulacions del capcer, essent, en aquest cas, horitzontal.","codi_element":"08020-80","ubicacio":"Avinguda Torres Vilaró, 18","historia":"","coordenades":"41.3297700,1.9263800","utm_x":"410158","utm_y":"4575922","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33947-foto-08020-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33947-foto-08020-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33947-foto-08020-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33948","titol":"Avenc del Corral Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-corral-nou","bibliografia":"AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 43 metres de profunditat màxima amb una boca de 2 x 4 metres. Aquesta dóna pas a un pou de 12 m seguit d'un altre de 23 m. Aquest darrer condueix a una rampa que baixa amb forta inclinació fins arribar a un petit fus.","codi_element":"08020-81","ubicacio":"Can Jaques","historia":"Explorat per primera vegada l'any 1898 per Norbert Font i Sagué.","coordenades":"41.3028600,1.8540600","utm_x":"404066","utm_y":"4573012","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Pot presentar problemes d'hipòxia (manca d'oxigen).Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33949","titol":"Cal Marcel Ventura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-marcel-ventura","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular d'una sola planta i teulada a doble vessant. L'element més destacat de l'edifici és la façana principal. Aquesta està centrada pel portal d'entrada, rectangular, darrera del qual hi ha un espai a mode de rebedor, al fons del qual hi ha l'autèntica porta d'entrada a la casa. A cada costat d'aquest portal hi ha una finestra amb reixa de ferro bombada. Per sobre d'aquestes obertures hi ha, com a ornament, unes garlandes de guix o calç de tiges vegetals, pintades de color vermell fosc, que destaquen per sobre del fons de la façana, que és de color blanc. Aquestes garlandes es troben també al centre i als extrems del capcer de la façana, la qual presenta, al centre, una curvatura còncava, que forma un cos que sobresurt, i als laterals unes curvatures convexes en degradació, que resten per sota de la curvatura central. D'aquesta manera, aprofitant l'espai del capcer sota la curvatura central còncava hi ha pintada la data '1918'. Al centre de la façana, sobre el portal d'entrada, també hi ha un ull de bou decorat al voltant amb motius de tiges i altres elements vegetals, del mateix color vermell fosc de les garlandes. Al voltant de l'immoble hi ha un recinte tancat per un mur que el separa de la via pública; en aquest mur destaca la reixa de ferro forjat, així com l'enreixat que conforma la porta d'entrada al recinte.","codi_element":"08020-82","ubicacio":"Avinguda Torres Vilaró, 1","historia":"","coordenades":"41.3304800,1.9247000","utm_x":"410018","utm_y":"4576002","any":"1918","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33949-foto-08020-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33949-foto-08020-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33949-foto-08020-82-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33950","titol":"Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Cal dir que l'evolució històrica del propi carrer ha transformat la gran majoria de les vivendes d'aquest carrer, per bé que les esmentades conserven els trets estilístics originaris.","descripcio":"Carrer principal del poble de Begues, conformat pels habitatges que van de número 4 al 60. En tractar-se d'un carrer històric, els habitatges que en formen part pertanyen a diverses tipologies arquitectòniques, trobant-se des de grans cases d'estil historicista, com Can Torras (avui l'Ajuntament), o de grans terratinents, com Cal Pere Vell, fins a cases de menestrals i gent de la terra, com les cases dels números 60, 58,54,53, 52, 46, 45, 44, 42, 41, 36B, 33-31, 28, 26, 23, 20, 8, 6 i 4, que arquitectònicament es corresponen amb les anomenades cases de comparets: es tracta de cases entre mitgeres amb dos o tres plantes i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, amb amples portades d'entrada d'arc escarser, antigament utilitzades per al pas de les bèsties de tir, i una porta rectangular, més petita, al costat, per al pas de les persones. Les obertures de les façanes acostumen a estar disposades simètricament; poden haver-hi dues a cada planta, alguna d'aquestes amb balcó amb barana de ferro forjat. A la planta baixa solia haver-hi els cups, magatzems i un pati posterior, mentre que els pisos superiors eren destinats pròpiament a habitatge.","codi_element":"08020-83","ubicacio":"Carrer Major","historia":"Correspon a un antic tram del camí ral, on es va formar un nucli de cases a partir del segle XVIII.","coordenades":"41.3305700,1.9237200","utm_x":"409936","utm_y":"4576013","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33950-foto-08020-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33950-foto-08020-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33950-foto-08020-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Noucentisme|Historicista|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99|105|106|116|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33951","titol":"Portal del nou edifici de Cal Motis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-del-nou-edifici-de-cal-motis","bibliografia":"L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 9, abril de 2004, p. 1-2.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Portal d'entrada al nou edifici que s'aixeca sobre el lloc on s'ubicava la casa coneguda com a Cal Motis. Aquest portal, d'arc carpanell molt rebaixat, conserva les dovelles originals dels muntants i l'arc, de roca calcària. A la dovella central hi ha un escut amb les inicials 'J·P·F' emmarcades en una orla, als extrems superiors de la qual hi ha les xifres que composen la data '1874'.","codi_element":"08020-84","ubicacio":"Carrer Major, 16 - 18","historia":"Aquest portal procedeix possiblement d'una antiga casa de la Clota. Es va traslladar per a servir com a portal de la casa coneguda com a Cal Motis, situada al número 16 del carrer Major de Begues. Cal Motis, però, fou enderrocada el juliol de l'any 2003. A l'edifici que es va aixecar al seu lloc s'ha reubicat el portal.","coordenades":"41.3308100,1.9224200","utm_x":"409828","utm_y":"4576041","any":"1874","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33951-foto-08020-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33951-foto-08020-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33951-foto-08020-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix Cal Motis, enderrocat.","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33952","titol":"Cal Forner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-forner","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, i teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al Carrer Major. El vessant NE de la teulada, orientat a la façana principal, està escapçat per ubicar-hi un modern altell. L'edifici té dues façanes, ja que està construït fent cantonera entre els carrers Major i Puigmoltó. La façana principal és la orientada, com ja s'ha dit, al Carrer Major. Presenta, a la planta baixa, dues portes d'entrada, situades respectivament als extrems dret i esquerre; entre aquestes dues portes hi ha dues finestres més. Aquestes obertures, rectangulars, estan coronades per una decoració en baix relleu de color blanc, que representa, així, un fals un arc a nivell amb les cantoneres superiors arrodonides, a excepció de la porta i finestra situades a la meitat esquerre de la façana, que ha tapat aquest element ornamental per unes modernes cartel·les de metacrilat de color granat que anuncien el negoci situat actualment a la planta baixa de l'immoble. La superfície del parament de les dues façanes i la cantonera a nivell de la planta baixa està recoberta amb faixes decoratives horitzontals, excepte a la part inferior, en què hi ha un sòcol de ciment. A nivell del primer pis, la façana principal presenta quatre obertures, situades simètricament a sobre de les de la planta baixa. En aquest cas, les dues obertures centrals són portes que surten a un balcó allargassat amb balustrada de ciment i calç, mentre que les obertures situades als extrems són finestres sense balcó, amb un marc de color blanc, a excepció de la llinda, que és del mateix color marró clar trencat de la resta de la superfície de la façana. A l'arrencament de la llinda d'aquestes obertures hi ha, entre finestra i finestra, una faixa decorativa horitzontal de maó vist molt prima, amb les petites peces de maó col·locades alternativament per formar una sanefa de quadradets i dents de serra que s'estén, així, d'extrem a extrem de la façana. La línia de separació entre el primer pis, o pis principal, i el segon pis presenta igualment una faixa molt prima horitzontal, en aquest cas, però, formada per rajoles de ceràmica de color blau, amb una línia de maons plans a la part superior i inferior d'aquest enrajolat ornamental. D'aquesta línia arrenquen, a la part central, dos balcons amb balustrada idèntica a la del pis inferior, que donen pas a dues portes. Als extrems d'aquestes portes hi ha dues finestres sense balcó, situades, sempre simètricament respecte les obertures dels pisos inferiors. A l'igual que en el cas del primer pis, hi ha una línia decorativa de maó vist entre les finestres, a banda de la decoració, també en maó vist, que hi ha a sobre de la llinda de cada obertura: en el cas de les finestres centrals, cadascuna té un arc similar a un arc de descàrrega, amb una dovella de ciment al centre, mentre que les finestres laterals estan coronades per una faixa horitzontal, a imitació d'un arc a nivell. La part superior de la façana es resol amb un frontis situat al centre de la balustrada que corona l'edifici, enmig del qual hi ha una sanefa formada per un zig-zag que combina rombes fets en maó vist amb rombes de rajoles blancs i blaus, sobre un fons de maó, emmarcat en un arrebossat de color blanc. Encara més amunt, i a mode de pinyó escalat, hi ha una inscripció feta amb rajoles blaves sobre fons de maó vist on es llegeix 'ANY 1926'. A la cantonera de l'edifici cal destacar les finestres del primer i segon pis, que presenten balcó amb balustrada, rectangular al primer pis i semicircular al segon. Pel que fa a la façana lateral, que dona al carrer Puigmoltó, cal destacar únicament les obertures de la planta baixa: una porta rectangular a la meitat esquerra i una finestra rectangular a la dreta, amb reixa de ferro forjat. Ambdues obertures presenten terncaaïgues decoratiu a la llinda.","codi_element":"08020-85","ubicacio":"Carrer Major, 6","historia":"","coordenades":"41.3309500,1.9218600","utm_x":"409781","utm_y":"4576057","any":"1926","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33952-foto-08020-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33952-foto-08020-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33952-foto-08020-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33953","titol":"Monument a Camilo Riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-camilo-riu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument commemoratiu dedicat a Camilo Riu, fet de pedra. Té forma de pilastra quadrada que recorda un pedestal. La base o sòcol té una amplada de 147 cm x una alçada de 68 cm. La part central, o dau, té una amplada de 81 cm i una alçada de 120 cm. A la cara nord-est hi ha un medalló circular de bronze amb l'efígie del perfil esquerre de Camilo Riu, mentre que a la cara nord-oest resten les empremtes d'unes lletres que hi havia hagut clavades, on es pot llegir 'PLAZA DE CAMILO RIU'. La cornisa del monument té una alçada de 30 cm x una amplada de 114 cm. Així, l'alçada màxima del monument és de 210 cm, i l'amplada màxima (a la base), és de 147 cm.","codi_element":"08020-86","ubicacio":"Plaça Camilo Riu","historia":"","coordenades":"41.3311900,1.9216900","utm_x":"409767","utm_y":"4576084","any":"1949","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33953-foto-08020-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33953-foto-08020-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Originalment , sobre la pilastra hi havia una escultura de pedra artificial representant un putti.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33954","titol":"Plaça Camilo Riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-camilo-riu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Plaça urbana ubicada al bell mig del nucli de Begues. Urbanísticament, la plaça s'ordena al voltant d'una font de forma el·líptica (veure fitxa 88) situada en una zona enjardinada, protegida per una tanca baixa de ferro. L'espai al voltant de la font presenta el terra de còdols i grava, i encara al voltant hi ha diversos bancs per seure. Destaca, al sector sud-oest de la plaça, un monument dedicat a Camilo Riu (veure fitxa 86); al sector nord-oest, la font (veure fitxa 88) amb una alzina monumental (veure fitxa 90), i al sector est, un pedrís amb una escultura (veure fitxa 89) que tanca la plaça en aquesta zona. La plaça està envoltada d'una tanca baixa de pedra amb diversos accessos des del carrer.","codi_element":"08020-87","ubicacio":"Plaça Camilo Riu","historia":"Tot el sector de la plaça Camilo Riu va ser urbanitzat sobre el solar de l'antic ajuntament i altres edificis amb façana al camí ral, amb l'aspecte que presenta actualment l'any 1949.","coordenades":"41.3312200,1.9218400","utm_x":"409780","utm_y":"4576087","any":"1949","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33954-foto-08020-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33954-foto-08020-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33955","titol":"Font de la plaça Camilo Riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-camilo-riu","bibliografia":"FLUVIÀ, Armand de (1982): Diccionari general d'heràldica. Ed. Edhasa, Barcelona, p.165-166.","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'escut del municipi representat a la part central de la font està malmès.","descripcio":"Font situada a la cantonada nord-oest de la plaça de Camilo Riu. Element integrant d'aquesta plaça, és una font feta d'obra en blocs irregulars de pedra calcària. L'aigua, canalitzada, raja des d'una aixeta, que cal accionar, dins d'una bassa el·líptica situada a la base de la font. Aquesta bassa té unes dimensions de 156 cm d'amplada i una profunditat de 90 cm. El cos de la font és un bloc rectangular fet, com ja s'ha dit, amb pedres calcàries irregulars amb unes mides de 253 cm d'ample i una alçada de 246 cm. A la part inferior hi ha un arc de mig punt amb el fons en quart d'esfera, el qual dona aixopluc a la bassa anteriorment descrita. A la part central de la paret del cos de la font hi ha l'escut de Begues, en una llosa de pedra, de tipus quadrilong francès. L'escut està malmès, i tan sols es veu parcialment el pi, símbol de l'escut del municipi. El coronament de la font és un capcer ondulant fet amb lloses de calcària grisa.","codi_element":"08020-88","ubicacio":"Plaça Camilo Riu","historia":"","coordenades":"41.3313500,1.9217600","utm_x":"409773","utm_y":"4576102","any":"1949","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33955-foto-08020-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33955-foto-08020-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33956","titol":"Escultura de la plaça Camilo Riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-de-la-placa-camilo-riu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura tallada en pedra, exempta, situada sobre un gran pedestal fet amb blocs irregulars de pedra. L'escultura representa uns infants o amorets despullats, recolzats sobre gotims de raïm. Té unes dimensions de 140 cm de longitud x 73 cm d'alçada x 40 cm de profunditat. El pedestal fa 357 cm d'amplada x 205 cm d'alçada x 220 cm de profunditat. A la part superior central hi ha una placa de marbre on hi ha inscrita la data '1949'. Aquest pedestal descansa sobre un pedrís amb la base igualment feta amb blocs irregulars de pedra, i les lloses per seure, de grava compactada.","codi_element":"08020-89","ubicacio":"Plaça Camilo Riu","historia":"","coordenades":"41.3311500,1.9220500","utm_x":"409797","utm_y":"4576079","any":"1949","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33956-foto-08020-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33956-foto-08020-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33957","titol":"Alzina de la plaça Camilo Riu \/ Alzina de Can Romagosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-la-placa-camilo-riu-alzina-de-can-romagosa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. L'arbre té una alçada aproximada d'uns 13 m i un diàmetre de tronc, a la base, de 1,30m.","codi_element":"08020-90","ubicacio":"Plaça de Camilo Riu","historia":"","coordenades":"41.3313300,1.9218200","utm_x":"409778","utm_y":"4576100","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33957-foto-08020-90-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33958","titol":"Escultura 'La maternitat'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-la-maternitat","bibliografia":"BORRÀS, Maria Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge polièdric'. Edita: Ajuntament de Begues.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura tallada en un bloc de pedra springstone que representa una persona adulta abraçant un infant. Es representa únicament els caps i els braços dels personatges, en un ritme anecdòtic, amb els ulls tancats. L'escultura és monocroma, utilitza el negre de la pedra polida, a excepció d'unes línies ondulants a la part superior que representen els cabells dels personatges.","codi_element":"08020-91","ubicacio":"Avinguda Torres Vilaró, 4","historia":"Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe.","coordenades":"41.3302600,1.9246200","utm_x":"410011","utm_y":"4575978","any":"2004","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33958-foto-08020-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33958-foto-08020-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Lawrence Mukomberanwa","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33960","titol":"Avenc del Fum","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-fum","bibliografia":"

FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Avenc de 34 metres de profunditat màxima al que s'accedeix a través d'una mina. Cal recórrer una galeria 62 m des de l'entrada de la mina per localitzar el punt on aquesta interceptà l'avenc. Aquest ascendeix mitjançant tres verticals i una sala a 34 m per sobre de la galeria.<\/p> ","codi_element":"08020-93","ubicacio":"Montau","historia":"

Explorat per primera vegada per membres del SIE, que en realitzaren la topografia, l'any 1980.<\/p> ","coordenades":"41.3446600,1.8867300","utm_x":"406861","utm_y":"4577617","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33961","titol":"Casa al Camí Ral, 29","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-cami-ral-29","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La pintura de la superfície de la façana presenta esquerdes i clapes de degradació incipient.","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta presenta una disposició simètrica de les obertures. Així, a la part central de la planta baixa trobem tres portes d'entrada a l'immoble, i una finestra a cada costat. Totes aquestes obertures presenten un marc arrebossat a la llinda de la porta, amb una ondulació decorativa a la part superior. Un sòcol de color marró fosc recorre la façana a la part baixa en aquest nivell. A nivell del pis superior, es dona una alternança en les obertures, de manera que, en el cas de les tres centrals, trobem una finestra al centre amb dues portes a cada costat; aquestes portes s'obren a un balcó allargat amb barana de ferro forjat. Als extrems de la façana hi ha dues finestres més, amb ampit, sense balcó. Corona la façana, per sobre de la línia de la cornisa, una balustrada de ciment, dividida en tres trams.","codi_element":"08020-94","ubicacio":"Camí Ral, 29","historia":"","coordenades":"41.3318000,1.9183100","utm_x":"409485","utm_y":"4576155","any":"1910","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33961-foto-08020-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33961-foto-08020-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33961-foto-08020-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33962","titol":"Cal Traginer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-traginer","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta, a la planta baixa, dues portes d'accés: la principal, situada a la part central, d'arc escarser molt rebaixat, amb porta a doble batent, amb una finestra quadrada amb ampit a banda i banda; i una segona porta d'entrada rectangular, més moderna, situada a la part esquerra de la façana. A nivell de primer pis hi ha tres finestres quadrades amb ampit situades simètricament sobre les obertures del pis inferior, a excepció de sobre la porta d'entrada moderna, ja descrita. Al capcer de la façana, a nivell de les golfes, hi ha un ull de bou. La superfície de la façana és de color marró.","codi_element":"08020-95","ubicacio":"Carrer Sant Cristòfor, 13","historia":"L'any 1849 apareix documentada la víuda del Traginé. Existeix també una rajola de la casa amb la data de 1852. Les reformes que confereixen a aquest immoble el seu aspecte actual són de l'any 2002.","coordenades":"41.3298000,1.9440800","utm_x":"411639","utm_y":"4575907","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33962-foto-08020-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33962-foto-08020-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33962-foto-08020-95-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33963","titol":"Escultura I del pati de la Fundació Teodor Bosch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-i-del-pati-de-la-fundacio-teodor-bosch","bibliografia":"JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Talla en bloc de pedra de dimensions 59 cm de llargada, 26 cm de profunditat i 22 d'alçada. L'escultura va ser dissenyada per ser apreciada per una cara, l'altre es presenta en part sense treballar. Es tracta per tant d'un relleu que representa una figura animal (una lleona) abstracta de manera jacent. Es situa sobre una base quadrada de pedra que serveix com a peanya. Les proporcions del cos animal no són reals, destaca el ritme de repòs de la peça. Quant a la interpretació, el lleó apareix com un animal abastament utilitzat al llarg de la història de l'art africà i en l'imaginari cultural d'aquell continent. La peça està plantada al costat de dues peces similars de majors dimensions.","codi_element":"08020-96","ubicacio":"Camí Ral, 13 (pati de la Fundació Teodor Bosch)","historia":"Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges.","coordenades":"41.3309200,1.9197700","utm_x":"409606","utm_y":"4576056","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33963-foto-08020-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33963-foto-08020-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Mike Munyaradzi","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33964","titol":"Escultura II del pati de la Fundació Teodor Bosch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-ii-del-pati-de-la-fundacio-teodor-bosch","bibliografia":"JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Talla en bloc de pedra de dimensions 75 cm de llargada, 34 cm de profunditat i 25 d'alçada. L'escultura va ser dissenyada per ser apreciada per una cara, l'altre es presenta en part sense treballar. Es tracta per tant d'un relleu que representa una figura animal (una lleona) abstracta de manera jacent. Les proporcions del cos animal no són reals, destaca el ritme de repòs de la peça. Quant a la interpretació, el lleó apareix com un animal abastament utilitzat al llarg de la història de l'art africana i en l'imaginari cultural d'aquell continent. La peça està plantada al costat de dues peces similars en forma i composició, al seu costat es situa la peça més petita.","codi_element":"08020-97","ubicacio":"Camí Ral, 13 (pati de la Fundació Teodor Bosch)","historia":"Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges.","coordenades":"41.3309200,1.9197700","utm_x":"409606","utm_y":"4576056","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33964-foto-08020-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33964-foto-08020-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Mike Munyaradzi","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33965","titol":"Escultura III del pati de la Fundació Teodor Bosch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-iii-del-pati-de-la-fundacio-teodor-bosch","bibliografia":"JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Talla en bloc de pedra de dimensions 183 cm de llargada, 72 cm de profunditat i 54 d'alçada. L'escultura va ser dissenyada per ser apreciada per una cara, l'altre es presenta en part sense treballar. Es tracta per tant d'un relleu que representa una figura animal (una lleona) abstracta de manera jacent. Les proporcions del cos animal no són real, destaca el ritme de repòs de la peça. Quant a la interpretació, el lleó apareix com un animal abastament utilitzat al llarg de la història de l'art africana i en l'imaginari cultural d'aquell continent. La peça està plantada al costat de dues peces similars, aquesta és la que té les dimensions majors de les tres.","codi_element":"08020-98","ubicacio":"Camí Ral, 13 (pati de la Fundació Teodor Bosch)","historia":"Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges.","coordenades":"41.3309200,1.9197700","utm_x":"409606","utm_y":"4576056","any":"2004","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33965-foto-08020-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33965-foto-08020-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Mike Munyaradzi","observacions":"L'escultura no té títol conegut, el nom de la denominació és merament per identificar-la en aquest treball.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33966","titol":"Villa Carmen","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-carmen","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular format per dos cossos: un cos principal amb planta baixa, pis i terrat, on es troba la façana principal d'entrada, i un cos posterior adossat a aquest, de planta baixa i pis, amb teulada a triple vessant de teula. El cos principal és el més destacable de l'immoble, ja que presenta una composició arquitectònica realitzada des de l'estil racionalista. La façana presenta una composició simètrica en l'ordenació de les obertures. A la planta baixa es troba la porta d'entrada, emmarcada per un marc arrebossat de color blanc, amb una finestra rectangular a cada costat. Aquesta porta d'entrada es troba sota un balcó amb balustrada al centre del primer pis, que surt de la porta central d'aquest primer pis. Cal destacar que aquest mateix balcó presenta columnes de suport que recolzen directament al terra, creant així un porxo a l'entrada de l'immoble. Igual que a la planta baixa, també a nivell del primer pis hom troba una finestra a banda i banda de la porta central. Aquestes obertures laterals presenten un petit ampit de maó, decoració que es repeteix per sobre de les tres finestres. Cal esmentar també la presència de dues motllures ressaltades quadrangulars de color blanc que emmarquen la façana a l'alçada del primer pis, elements que reforcen la compartimentació de l'espai de les obertures; així com dos respiralls de maó situats entre la porta amb balcó del primer pis i el capcer que corona l'edifici, al centre, emmarcat en un marc de maó, el qual presenta una inscripció pintada on es llegeix: '1929 VILLA CARMEN'. A cada costat d'aquest capcer trobem una balustrada de les mateixes característiques que la del balcó del primer pis, que tanca, així, el terrat horitzontal d'aquest cos principal. Totes les façanes de l'edifici presenten un arrebossat de color groc. Cal fer esment també de l'existència d'un petit edifici situat a l'esquerra de l'immoble principal; d'una sola planta a un vessant, utilitzat com a aparcament, igualment amb un arrebossat de color groc, respectant així l'estètica de la resta del conjunt. Aquest element es troba adossat a un dels murs que formen el mur que tanca el conjunt, del qual destaca la reixa de ferro forjat, així com els pinacles que flanquegen la porta d'entrada al recinte.","codi_element":"08020-99","ubicacio":"Camí Ral, 38","historia":"","coordenades":"41.3328200,1.9158500","utm_x":"409281","utm_y":"4576271","any":"1929","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33966-foto-08020-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33966-foto-08020-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33966-foto-08020-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33967","titol":"Rellotge de sol de Ca l'Agustí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-ca-lagusti","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Molt deteriorat","descripcio":"Rellotge de sol pintat sobre preparació de calç o ciment aplicada a la façana. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. Tot i que la policromia està molt deteriorada, el marc de la figura quadrada és d'un color ocre i les quatre cantonades estan pintades en color blau cel, igual que les cantonades del quadrant interior, on es dibuixen dues circumferències concèntriques de tons ocres, en les que es situarien els números (avui desapareguts totalment).","codi_element":"08020-100","ubicacio":"Camí Ral, 99","historia":"","coordenades":"41.3335900,1.9089900","utm_x":"408708","utm_y":"4576364","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33967-foto-08020-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33967-foto-08020-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33968","titol":"Cal Fuster","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fuster","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"A causa de la restauració, alguns elements de l'immoble han estat parcialment modificats, com els marcs de les finestres de la façana.","descripcio":"Masia de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes i teulada a doble vessant amb carenera perpendicular a la façana principal, que és de composició molt senzilla. Presenta a la planta baixa el portal d'entrada centrat, amb arc carpanell i porta de doble batent; a cada costat d'aquest hi ha dues finestres verticals, les de la dreta lleugerament més separades que les de l'esquerra. A nivell del primer pis, hom troba, al centre i just a sobre de la porta d'entrada a l'edifici, una porta de doble batent amb balcó amb barana de ferro. A la dreta d'aquesta porta hi ha dues finestres quadrades, mentre que a la seva esquerra n'hi ha únicament una. Cal destacar, entre aquesta finestra i la del centre, un rellotge de sol. Per últim, per sobre del primer pis s'ubiquen les golfes, ja a l'espai definit pel doble vessant de la teulada, amb una única finestra, petita, d'arc de mig punt, al centre de la part superior de la façana, en simetria amb l'eix vertical definit per la porta d'entrada a l'immoble i la porta amb balcó del primer pis. Totes les obertures de la façana, a excepció d'aquesta darrera, presenten porticó de fusta. Cal destacar el ràfec de la teulada, amb decoració de maó de forma dentada o serrada. Totes les façanes de l'edifici presenten un arrebossat de color blanc.","codi_element":"08020-101","ubicacio":"Camí Ral, 52","historia":"Aquest mas apareix documentat al salpàs de l'any 1880 amb el nom de Cal Fusté Térmens.","coordenades":"41.3330900,1.9147000","utm_x":"409185","utm_y":"4576302","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33968-foto-08020-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33968-foto-08020-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33968-foto-08020-101-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33969","titol":"Escultura 'Mare i filla'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-mare-i-filla","bibliografia":"JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura exempta tallada sobre pedra Springstone. Representa una dona adulta que passa el braç esquerre per sobre l'espatlla d'una nena, en aquest cas, la seva filla. La superfície del cap, peus i mans de les figures presenten la pedra polida, de color negre, mentre que pel que fa als vestits, llargs, la pedra no està polida i presenta un to grisós. L'escultura té unes dimensions de 98x46x28 cm.","codi_element":"08020-102","ubicacio":"Carrer del Bosc (pati de llar d'infants de Begues)","historia":"Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe.","coordenades":"41.3318500,1.9242500","utm_x":"409982","utm_y":"4576155","any":"2003","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33969-foto-08020-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33969-foto-08020-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Square Chikwanda","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33970","titol":"Escultura 'Sense títol'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-sense-titol","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura tallada en pedra (òpal) representa un personatge femení dempeus, amb un vestit i una falda, tallada sobre l'escorça de la pedra, a l'igual que els cabells. El cap està inclinat a la dreta, el braç esquerre està plegat sobre la cintura, mentre que amb el dret s'agafa la faldilla. El vestit presenta una superfície llisa, mentre que la faldilla està decorada amb estries. Únicament el rostre i la mà dreta estan tallades en pedra polida, de color negre.","codi_element":"08020-103","ubicacio":"Carrer Àngel Guimerà, 15","historia":"Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe.","coordenades":"41.3307300,1.9222200","utm_x":"409811","utm_y":"4576033","any":"2003","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33970-foto-08020-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33970-foto-08020-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Colleen Madamombe","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33971","titol":"Cal Paulo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-paulo","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'interior d'aquest immoble està molt reformat.","descripcio":"Edifici de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Les quatre façanes presenten una distribució simètrica i pràcticament idèntica de les obertures, tres a cada pis. El color de la superfície de les quatre façanes és d'un salmó apagat molt fosc, gairebé marró, i totes les obertures presenten un marc de color blanc trencat. Una línia horitzontal decorativa del mateix color blanc trencat separa el nivell de cada pis. A la part central cornisa de la façana principal penja una corriola de pou. La façana principal és la situada al sud-oest; a la part central de la planta baixa es troba la porta d'entrada a l'edifici, ample, d'arc escarser, amb una porta a cada costat, rectangular. Al primer pis, a la part central, hi ha una porta amb balcó amb barana de ferro, i una finestra rectangular amb ampit de rajoles planes d'argila a cada costat. A l'interior de l'immoble destaquen els embigats, originals, i a l'exterior, dos pous, circulars, amb pont i politja, un d'ells amb les parets totalment enrajolades fins al fons. L'edifici sencer té una extensió aproximada d'uns 220 m2 per planta","codi_element":"08020-104","ubicacio":"Carrer Rectoria, 2 \/ Carretera Gavà-Avinyonet, 2","historia":"Segons informació oral del propietari de Cal Paulo, l'edifici va ser aixecat amb la voluntat d'acollir un seminari sufragat pel bisbat de Vic. El mateix testimoni afirma que el nom de Cal Paulo li ve del fet que la mare del bisbe que va actuar de promotor es deia Paula. Per diverses raons, la idea de seminari no va prosperar, i foren els pares del bisbe qui van passar a ser masovers usufructuaris de l'edifici. Aquesta condició va anar passant de generació en generació, fins que l'any 1998 fou comprat per l'actual propietari, qui l'ha reformat per convertir-lo en restaurant. Segons Parellada la construcció va ser iniciada l'any 1840 i finalitzada l'any 1896 (segons la rajola del teulat datada), inicialment havia de ser un convent. Fou propietat del canonge. Per herències de la família Marcé Grau, parents del canonge, va passar a la família Pañella (Baldiri Pañella Marcé).","coordenades":"41.3281400,1.9439600","utm_x":"411627","utm_y":"4575723","any":"1890","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33971-foto-08020-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33971-foto-08020-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33971-foto-08020-104-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Edifici transformat recentment en restaurant mantenint l'estructura original.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33972","titol":"Rectoria Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-vella","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"L'actual casa de la rectoria vella està formada per dues edificacions, una d'adossada darrera de l'absis de Sant Cristòfor de la Rectoria (sense façana a migdia), i l'altra adossada a aquesta pel costat de ponent, amb la façana orientada a migdia, on destaca una gran galeria. Històricament, totes estaven connectades per dins i conjuntament tenen una superfície superior a la de l'església. L'edificació de la galeria té la façana al sud, es compon de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dos vessants asimètrics i amb carener perpendicular a la façana. El coronament de la teulada es fa amb imbricacions de maó que configuren motius geomètrics. A la façana principal, un cos frontal sobresurt de la resta de la casa, ocupant la planta baixa i el pis. En aquest cos s'obren les dues portes principals de l'edificació, que avui dia han quedat dividides, una porta per cada propietat en la que s'ha dividit l'immoble. La divisió s'ha fet amb un muret perpendicular a la casa. La porta de la dreta és una porta cotxera amb finestra ovalada superior i un arc de maó de guarniment a manera de guardapols. La porta de l'esquerra es divideix en dues parts, l'entrada pròpiament es divideix d'una part superior en forma de mitja esfera (decorativa) amb una biga horitzontal. El ferro forjat tanca la part superior de la porta. Al costat d'aquesta porta s'ubica el pou de la casa amb un cos inferior fet d'obra moderna de secció quadrada de 90 cm d'alçada i 1,47 m de costat. La boca té 82 cm de costat, és quadrada i està tancada per una porteta metàl·lica. D'aquest cos surten tres braços de ferro que conflueixen a la part superior on hi ha instal·lada una corriola. Els ferros acaben tornejats en forma d'espirall, una anella circular serveix d'ancoratge als ferros i una bola esfèrica del mateix material guarneix aquesta part metàl·lica que té una alçada màxima de 1,5 metres. L'element més original d'aquest cos frontal de la façana principal és una galeria formada per set arcs de mig punt disposats en un grup central de tres obertures, i dos grups laterals de dos. Entremig dels grups dues obertures ovalades acaben de provocar un ritme en la composició de la façana. Aquest primer cos edificat es tanca a una teulada simple. Per sobre, s'aprecia visualment que el cos principal de la casa sobresurt respecte al cos de ponent, per tant, l'edifici queda articulat amb tres cossos diferents. Dues finestres de les mateixes mides col·locades simètricament acaben de definir la façana de migdia. La façana de ponent consta de tres finestres a la planta baixa, la del mig emmarcada en pedra i amb el perfil superior ondulat, totes tancades per ferro forjat, al primer pis destaca un balcó amb barana de ferro forjat amb la seva porta corresponent i una finestra simple quasi a la cantonada. A nivell de les golfes hi ha dues finestres quadrades als balcons de mida petita. A la façana de darrera destaca una entrada d'accés amb escales, un balcó igual al descrit i diferents finestres menors. Pel que fa a l'edificació de darrera de l'absis de l'església, cal dir que una paret mitgera totalment cega subdivideix aquesta edificació en dues naus paral·leles, una al nord amb façana obaga i l'altra al sud, entre aquella i l'església vella. Ambdues tenen façana a llevant, però no a ponent ja que hi ha adossada l'altre edificació.","codi_element":"08020-105","ubicacio":"Carrer Rectoria, 6 \/ Carrer Alacant, 2","historia":"Notícies històriques: 1264.- Tot i que les referències a l'església de Sant Cristòfor de Begues són del s. X, el primer esment a l'existència d'una parròquia amb notaria rural, i per tant d'una probable rectoria no apareix fins el s. XIII. 1279.- Referència al rector de Sant Cristòfor de Begues. 1413.- A la visita es reclama la reparació de la casa rectoral. És el primer esment explícit de la rectoria.1511.- A la visita pastoral es reclama una nova reparació de la rectoria, i es torna a insistir en el mateix a la visita de l'any 1555, ordenant que es repari la fàbrica de la casa al cap de 3 mesos, sota pena de 20 sous. L'any 1562, es fa una nova ordre de reparació amb un nou termini de 6 mesos, i ordena segrestar els fruits i rendes dels emfiteutes de l'església per pagar les obres. S'entén que les obres eren importants i molt urgents, ja que sembla que portaven un retard de 50 anys. Posteriorment ja no es torna a parlar de la rectoria , però si de la necessitat de construir la nova església. Fins als anys 20-30 del segle XX la rectoria vella encara era la casa del rector, i en ella (probablement només als baixos) s'hi feia vida de pagès. Va deixar de ser utilitzada com a tal en construir-se l'any 31la nova església i rectoria en el centre del poble, venent-se posteriorment la vella al Sr. Queralt, personatge que va participar de forma important en l'arranjament de la carretera de Gavà a Begues als anys 40. Els Queralt es van establir al pis mentre construïen una casa nova al costat de llevant de l'església, a sobre de l'antic cementiri que aquesta tenia adossat a l'exterior i que havia deixat de ser funcional quan al segle XVII es va construir el de la Collada. Un cop establerts (com estiuejants) a la casa nova, van començar a reformar la rectoria vella per dividir-la en 3 cases independents, les quals després van llogar a estiuejants. Emigrats als Estats Units d'Amèrica, finalment van vendre totes les cases, l'hort i els camps de conreus associats als anys 80. Actualment la rectoria és la residència permanent de tres famílies, la propietària (Pugès) i dues llogades. La casa nova dels Queralt va ser venuda a part al fill d'uns vells estiuejants de la Collada.","coordenades":"41.3291600,1.9437900","utm_x":"411614","utm_y":"4575836","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33972-foto-08020-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33972-foto-08020-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33972-foto-08020-105-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33973","titol":"Ca n'Amell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-namell","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'aspecte senyorial de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a quatre vessants. Presenta una disposició simètrica de les obertures a les façanes, havent-n'hi tres per cada pis a les façanes sud-est i nord-oest, i quatre obertures a les façanes sud-oest i nord-est. La façana principal, orientada cap al sud-est, presenta, a nivell de planta baixa, un porxo senyorial a l'entrada conformat per una galeria o tribuna de tres arcades a la seva part frontal, d'arc escarser rebaixat, més ample i alta la central que les laterals. L'arcada central és la que dona accés a la porxada, la qual està elevada per un basament amb cinc esglaons al centre. A cada lateral, la porxada presenta un altre arc escarser. Els marcs d'aquestes arcades, així com els de la resta d'obertures de l'edifici, estan fets amb maó vist, formant decoracions. Igualment de maó vist són les línies horitzontals que separen els nivells dels tres pisos de l'edifici. El sostre de la porxada de l'entrada forma una terrassa amb barana de ferro forjat que s'obre des de la porta que hi ha al centre del primer pis. A cada costat d'aquesta hi ha una finestra, de les mateixes dimensions que aquesta porta, però sense balcó. Finalment, a nivell de les golfes, les finestres són petites i rectangulars, disposades horitzontalment. En contrast amb els marcs de maó de les obertures, la superfície de les façanes presenta un arrebossat de color rosa molt clar apagat.","codi_element":"08020-106","ubicacio":"Carrer Sant Climent, 8","historia":"Aquest edifici fou construït com a casa d'estiueig. Quan passà a mans de Manel Pla i Amell, aquest el reconvertí en una institució educativa, al primer quart del segle XX, paper que continua desenvolupant actualment.","coordenades":"41.3318300,1.9426000","utm_x":"411518","utm_y":"4576134","any":"1900","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33973-foto-08020-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33973-foto-08020-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33973-foto-08020-106-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"L'edifici forma part avui en dia del Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell. Està considerat un dels millors xalets d'estiueig de Begues. La construcció ha perdut la torratxa que il·luninava l'escala i sobresortia per damunt de la coberta de l'edifici.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33974","titol":"Necròpolis de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/necropolis-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-la-rectoria","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. EDO BENAIGES, Manuel; VILLALVA IBÁÑEZ, Maria Joesfa (2005): 'Memòria d'excavació arqueològica a l'església de Sant Cristòfor de Begues.' Maig 2005. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"X-XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per diverses estructures arqueològiques situades al subsòl de l'actual sagristia de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria i a la zona de l'absis de la mateixa. Actualment només són visibles, parcialment, les restes ubicades a la sagristia, les quals podrien ser atribuïdes a una fase altmedieval de l'església. Les estructures visibles corresponen, així, a un mur de l'església romànica, que conserva una finestra, a una tomba antropomorfa tallada per la fonamentació de l'esmentat mur, presumiblement corresponent a un ús funerari anterior a l'església; a un mur de menor entitat que s'entrega al mur romànic, i a diversos carreus, alguns d'ells treballats. A la zona de l'absis de l'església van aparèixer més tombes.","codi_element":"08020-107","ubicacio":"Carrer Alacant, 8","historia":"La intervenció arqueològica que va treure a la llum les estructures trobades a l'església de Sant Cristòfor de la Rectoria es va portar a terme durant l'any 2005, a propòsit de les obres que es van fer al temple amb motiu de la seva restauració, la qual va finalitzar l'any 2008.","coordenades":"41.3290400,1.9439400","utm_x":"411626","utm_y":"4575823","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33974-foto-08020-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33974-foto-08020-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33974-foto-08020-107-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Els resultats de la intervenció arqueològica que es portà a terme a l'església de Sant Cristòfor de la Rectoria resten inèdits a dia d'avui. Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix la rectoria Vella i el barri de la rectoria","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33975","titol":"Camí de Torrelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-torrelles","bibliografia":"AHDB Lligall OP2911","centuria":"","notes_conservacio":"Parcialment asfaltat.","descripcio":"Aquest camí històric unia Begues amb la població de Torrelles de Llobregat. El seu traçat començaria a la zona del Raval d'en Martí, travessant el pla de Begues pel costat de l'Alzina. A Farfai començaria a guanyar alçada vers el nord-est, en paral·lel al torrent, pujant cap a la Borada. Des d'allà aniria a seguir pel costat del torrent de la Font de l'Alba, baixant fins endinsar-se al terme municipal de Torrelles.","codi_element":"08020-108","ubicacio":"","historia":"Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En el primer se li atribueix una amplada de 78 cm (3 peus) i és definit com a 'bo per a bast'. En el segon la seves característiques i qualificació es mantenen.","coordenades":"41.3446900,1.9394600","utm_x":"411273","utm_y":"4577565","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33975-foto-08020-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33975-foto-08020-108-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|85|94|98|76","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33976","titol":"Carrerada de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-begues","bibliografia":"ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. pp. 147-148.","centuria":"","notes_conservacio":"La major part d'aquest camí avui s'ha perdut i cal seguir per la llera o per on es pugui.","descripcio":"Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. El seu traçat dins del municipi de Begues sembla ser coincident, en bona part, amb el traçat del Camí Ral. D'aquesta manera l'entrada a Begues des de llevant es realitza pel Pla de les Bruixes. Des d'aquest indret, passant per sota de la Roca del Barret es puja fins a la cruïlla del camí de Torrelles i des d'aquest punt cap al Coll de Begues, entrant pel nord del barri de la Rectoria i pel costat de la Creu de Can Gran del Coll. Des d'aquest punt es baixa en direcció a la Creu del Joncar, aquí s'enllaça amb l'avinguda Torres Vilaró fins al centre del poble. Allà, del carrer Major enllacem amb el carrer Camí Ral, i travessarem els barris de la Barceloneta i Campamà. El camí continua vorejant la riera de Begues passant vora el Camp Peraire, la Massana i els Casals fins a la Cadira de Sant Cristòfol, ja al terme municipal d'Olesa.","codi_element":"08020-109","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3349200,1.9506100","utm_x":"412192","utm_y":"4576469","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33976-foto-08020-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33976-foto-08020-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33976-foto-08020-109-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Sense ús ramader en l'actualitat.","codi_estil":"80|85|94|98|76","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33977","titol":"Pou amb safareig de Cal Vidu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-amb-safareig-de-cal-vidu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un pou tancat amb una caseta d'obra a la que s'annexa una pica d'obra amb una estructura preparada per tancar-la, amb un sostre a la part superior. La boca del pou té un diàmetre de 2 metres, s'hi accedeix per una finestra de 88 cm d'amplada i 119 de llargada oberta en una construcció aixecada en mamposteria i recoberta amb diferents tipus de morter en diferents moments. L'alçada màxima d'aquest cos construït és de 2,70 m, és de forma irregular, pla per davant i semicircular per darrera. L'interior de l'element es va construir seguint la tècnica de la pedra seca. Una base rectangular de pedra de 98 cm igualment de mamposteria i arrebossada de la mateixa manera, serveix per definir l'estructura d'una pica interior de 1,6 x 1,5 m. La base de la pica acaba amb lloses de pedra planes lligades amb morter. Als quatre angles de la base s'assenten pilars de maó d'1,30 m, on recolzen les bigues de fusta que formen l'estructura on recolzar el material que cobriria la pica.","codi_element":"08020-110","ubicacio":"Cal Vidu","historia":"","coordenades":"41.3254700,1.9344100","utm_x":"410824","utm_y":"4575436","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33977-foto-08020-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33977-foto-08020-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33978","titol":"Corral II Campgràs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-ii-campgras","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"En procés avançat d'enrunament, envaït per la vegetació.","descripcio":"Construcció rural de planta rectangular (20 m X 15 m aprox.), de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb fang. L'alçada màxima conservada dels murs és de 2 metres. Una de les parets està pràcticament derruïda.","codi_element":"08020-111","ubicacio":"A Campgràs","historia":"","coordenades":"41.2914900,1.9158000","utm_x":"409219","utm_y":"4571683","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33978-foto-08020-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33978-foto-08020-111-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33979","titol":"Barraca 3.1.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-31","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Sense ús.","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-112","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3395300,1.9404800","utm_x":"411351","utm_y":"4576991","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33980","titol":"Barraca 3.2.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-32","bibliografia":"

http:\/\/www.pedrasecabegues.com\/ [consulta: 27 d'agost de 2009]<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Construcció aixecada en pedra seca enmig de camps de fruiters sobre una terrassa de superfície plana, de planta rodona i forma troncocònica. Amida 2,20 m d'alçada, 3,80 m de diàmetre exterior i 2,50 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta està formada per muntants de pedra relativament escairada amb adovellament de pedres irregulars per formar un arc (tècnica anomenada de sardinell). A l'esquerra de l'entrada, s'inicia un contrafort que, assolint l'alçada de la cornisa, abraça tres quartes parts de la barraca. Sobre una cornisa ben marcada, realitzada amb lloses planes, el sostre de la barraca, com és habitual, està recobert amb terra. En aquest cas però, en comptes dels típics lliris, trobem lloses planes disposades recobrint parcialment el sostre per tal de consolidar-lo. En el seu interior es conserven pedres col·locades per usar-les com a seients.<\/p> ","codi_element":"08020-113","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3401400,1.9371500","utm_x":"411073","utm_y":"4577062","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de l'estudi ‘Formació del catàleg de construccions en pedra seca del terme municipal de Begues', dins el qual s'inclou la ‘Formació del catàleg de barraques de vinya de Begues, dut a terme pel Centre d'Estudis Beguetans, l'any 2007, mercès a la concessió, l'any 2006, d'un ajut procedent de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona o quadrangular. Les barraques de pedra seca beguetanes tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars, excepte la doble de Campgràs. La major part de les barraques beguetanes tenen la llinda formada per la tècnica de sardinell si bé algunes, com la de Vallgrassa, tenen la llinda formada per una llosa plana. Algunes barraques tenen una cornisa de pedres planes sobre l'entrada o entre la part superior de les parets i l'inici de la volta.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33981","titol":"Barraca 3.3.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-33","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.<\/p> ","codi_element":"08020-114","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3390700,1.9379800","utm_x":"411141","utm_y":"4576942","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33982","titol":"Barraca 3.4.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-34","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-115","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3386000,1.9365300","utm_x":"411019","utm_y":"4576891","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33983","titol":"Barraca 3.7.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-37","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-116","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3387400,1.9352100","utm_x":"410909","utm_y":"4576908","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33984","titol":"Barraca 3.8.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-38","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-117","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3373100,1.9372100","utm_x":"411074","utm_y":"4576748","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33985","titol":"Barraca 3.9.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-39","bibliografia":"

http:\/\/www.pedrasecabegues.com\/ [consulta: 27 d'agost de 2009]<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Construcció aixecada en pedra seca enmig de vinyes sobre una terrassa de superfície en suau pendent, de planta quadrangular i forma troncopiramidal. Amida 2,40 m d'alçada, 4 m de diàmetre exterior i 2,40 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Les parets estan fetes amb blocs de roca calcària amb certa tendència a la ortogonalitat natural, i aprofitant les roques de majors dimensions per reforçar les cantonades. La porta està formada per muntants de pedra escairada amb adovellament de pedres irregulars per formar un arc. A l'esquerra de l'entrada, a la part on el nivell del sòl és més baix, s'inicia un contrafort que, assolint dues terceres parts de l'alçada de la barraca, reforça aquest lateral. El sostre de la barraca, com és habitual, està recobert amb terra. Aquesta acostumava a ser fixada mitjançant la plantació de lliris, dels què en el perímetre del sostre d'aquesta barraca encara se'n conserven alguns exemplars.<\/p> ","codi_element":"08020-118","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3379700,1.9386200","utm_x":"411193","utm_y":"4576819","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de l'estudi ‘Formació del catàleg de construccions en pedra seca del terme municipal de Begues', dins el qual s'inclou la ‘Formació del catàleg de barraques de vinya de Begues', dut a terme pel Centre d'Estudis Beguetans, l'any 2007, mercès a la concessió, l'any 2006, d'un ajut procedent de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona o quadrangular. Les barraques de pedra seca beguetanes tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars, excepte la doble de Campgràs. La major part de les barraques beguetanes tenen la llinda formada per la tècnica de sardinell si bé algunes, com la de Vallgrassa, tenen la llinda formada per una llosa plana. Algunes barraques tenen una cornisa de pedres planes sobre l'entrada o entre la part superior de les parets i l'inici de la volta.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33986","titol":"Barraca 3.11.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-311","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-119","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3383200,1.9394400","utm_x":"411262","utm_y":"4576857","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33987","titol":"Barraca 2.24.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-224","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.","codi_element":"08020-120","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3223400,1.9311000","utm_x":"410543","utm_y":"4575092","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33988","titol":"Barraca 2.25.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-225","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-121","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3218000,1.9309800","utm_x":"410532","utm_y":"4575032","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33989","titol":"Barraca 2.26.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-226","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-122","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3220800,1.9323300","utm_x":"410645","utm_y":"4575062","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33990","titol":"Barraca 1.16.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-116","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-123","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3264300,1.9047600","utm_x":"408344","utm_y":"4575573","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33991","titol":"Barraca 3.5.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-35","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.<\/p> ","codi_element":"08020-124","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3369200,1.9249100","utm_x":"410045","utm_y":"4576717","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33992","titol":"Barraca 3.6.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-36","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-125","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3394500,1.9290200","utm_x":"410392","utm_y":"4576994","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33993","titol":"Barraca 3.13.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-313","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-126","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3384700,1.9279400","utm_x":"410300","utm_y":"4576886","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33994","titol":"Barraca 2.27.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-227","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-127","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3255300,1.9332200","utm_x":"410724","utm_y":"4575444","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33995","titol":"Barraca 4.9.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-49","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-128","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3438900,1.9048300","utm_x":"408374","utm_y":"4577512","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33996","titol":"Barraca 2.17.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-217","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.<\/p> ","codi_element":"08020-129","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2897500,1.9132100","utm_x":"409000","utm_y":"4571492","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33997","titol":"Barraca 3.10.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-310","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-130","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3386800,1.9250500","utm_x":"410059","utm_y":"4576912","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33998","titol":"Barraca 3.12.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-312","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-131","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3411500,1.9315700","utm_x":"410608","utm_y":"4577180","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"33999","titol":"Barraca 4.1.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-41","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-132","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3356000,1.9091700","utm_x":"408726","utm_y":"4576587","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/33999-foto-08020-132-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"34000","titol":"Barraca 4.2.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-42","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-133","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3376500,1.9063100","utm_x":"408489","utm_y":"4576817","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34001","titol":"Barraca 4.3.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-43","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-134","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3393100,1.9046700","utm_x":"408354","utm_y":"4577003","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34002","titol":"Barraca 4.4.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-44","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-135","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3404000,1.9182800","utm_x":"409495","utm_y":"4577110","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34003","titol":"Barraca 1.8.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-136","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3274000,1.9103600","utm_x":"408814","utm_y":"4575675","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34004","titol":"Barraca 1.9.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-19","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-137","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3283000,1.9073600","utm_x":"408564","utm_y":"4575778","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34005","titol":"Barraca 1.1.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-11","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-138","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3317400,1.8659300","utm_x":"405102","utm_y":"4576205","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34006","titol":"Barraca 1.2.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-12","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-139","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3356000,1.8915800","utm_x":"407254","utm_y":"4576605","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34007","titol":"Barraca 1.3.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-13","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-140","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3367000,1.8945100","utm_x":"407501","utm_y":"4576724","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34008","titol":"Barraca 1.4.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-14","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-141","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3333100,1.8997800","utm_x":"407937","utm_y":"4576343","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34009","titol":"Barraca 1.5.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-15","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-142","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3347700,1.9022100","utm_x":"408142","utm_y":"4576502","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34010","titol":"Barraca 1.10.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-110","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-143","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3268200,1.9080100","utm_x":"408616","utm_y":"4575613","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34011","titol":"Barraca 1.11.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-111","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-144","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3252500,1.9122100","utm_x":"408966","utm_y":"4575435","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34012","titol":"Barraca 1.12.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-112","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-145","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3235900,1.9129800","utm_x":"409028","utm_y":"4575249","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34013","titol":"Barraca 1.13.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-113","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-146","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3229100,1.9129600","utm_x":"409025","utm_y":"4575174","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34014","titol":"Barraca 1.15.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-115","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-147","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3205700,1.9074400","utm_x":"408560","utm_y":"4574920","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34015","titol":"Barraca 1.6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-16","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-148","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3369200,1.9099400","utm_x":"408792","utm_y":"4576733","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34016","titol":"Barraca 1.17.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-117","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-149","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3294700,1.9046600","utm_x":"408340","utm_y":"4575911","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34017","titol":"Barraca 1.18.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-118","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.<\/p> ","codi_element":"08020-150","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3255900,1.9085900","utm_x":"408663","utm_y":"4575476","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34018","titol":"Barraca 1. 19.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-19","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-151","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3212200,1.9126400","utm_x":"408996","utm_y":"4574987","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34019","titol":"Barraca 1.20.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-120","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-152","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3167900,1.8990900","utm_x":"407856","utm_y":"4574509","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34020","titol":"Barraca 1.21.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-121","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-153","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3156600,1.9212300","utm_x":"409707","utm_y":"4574361","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34021","titol":"Barraca 1.22.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-122","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-154","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3207900,1.9098000","utm_x":"408758","utm_y":"4574942","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34022","titol":"Barraca 1.23.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-123","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-155","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3229900,1.9115200","utm_x":"408905","utm_y":"4575184","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34023","titol":"Barraca 1.25.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-125","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.<\/p> ","codi_element":"08020-156","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3306500,1.9048100","utm_x":"408354","utm_y":"4576042","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34024","titol":"Barraca 1.26.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-126","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-157","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3010300,1.8759300","utm_x":"405895","utm_y":"4572784","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34025","titol":"Barraca 1.27.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-127","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-158","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3273700,1.9148800","utm_x":"409192","utm_y":"4575667","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34026","titol":"Barraca 1.28.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-128","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08020-159","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3309900,1.9062100","utm_x":"408472","utm_y":"4576078","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34027","titol":"Barraca 1.29.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-129","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-160","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3315200,1.9067800","utm_x":"408520","utm_y":"4576136","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34028","titol":"Barraca 1.30.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-130","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.<\/p> ","codi_element":"08020-161","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3238500,1.9114800","utm_x":"408903","utm_y":"4575280","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34029","titol":"Barraca 1.31.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-131","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-162","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3320400,1.9029900","utm_x":"408204","utm_y":"4576198","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34030","titol":"Barraca 2.1.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-21","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-163","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3179800,1.9236600","utm_x":"409914","utm_y":"4574616","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34031","titol":"Barraca 2.2.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-22","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.<\/p> ","codi_element":"08020-164","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3171300,1.9238300","utm_x":"409927","utm_y":"4574521","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34032","titol":"Barraca 2.3.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-23","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-165","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3201500,1.9220000","utm_x":"409778","utm_y":"4574858","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34033","titol":"Barraca 2.4.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-24","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-166","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3227700,1.9214900","utm_x":"409739","utm_y":"4575150","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34034","titol":"Barraca 2.5.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-25","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-167","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3238400,1.9225400","utm_x":"409828","utm_y":"4575267","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34035","titol":"Barraca 2.6.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-26","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-168","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3222100,1.9234600","utm_x":"409903","utm_y":"4575085","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34036","titol":"Barraca 2.7.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-27","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-169","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3157800,1.9305800","utm_x":"410490","utm_y":"4574364","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34037","titol":"Barraca 2.8.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-28","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-170","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3162400,1.9313800","utm_x":"410558","utm_y":"4574414","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34038","titol":"Barraca 2.9.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-29","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-171","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3195500,1.9373500","utm_x":"411062","utm_y":"4574776","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34038-foto-08020-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34038-foto-08020-171-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"34039","titol":"Barraca 2.10.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-210","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-172","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3170600,1.9308700","utm_x":"410516","utm_y":"4574506","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34040","titol":"Barraca 2.11.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-211","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-173","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3143400,1.9307100","utm_x":"410499","utm_y":"4574204","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34041","titol":"Barraca 2.12.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-212","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-174","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3141900,1.9285000","utm_x":"410314","utm_y":"4574190","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34042","titol":"Barraca 2.13.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-213","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-175","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3143100,1.9320100","utm_x":"410608","utm_y":"4574199","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34043","titol":"Barraca 2.14.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-214","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-176","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3136600,1.9321200","utm_x":"410616","utm_y":"4574127","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34044","titol":"Barraca 2.15.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-215","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-177","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2829800,1.8768800","utm_x":"405948","utm_y":"4570780","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34045","titol":"Barraca 2.16.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-216","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-178","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2798700,1.8755000","utm_x":"405828","utm_y":"4570436","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34046","titol":"Barraca 2.18.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-218","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-179","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2956700,1.9144500","utm_x":"409112","utm_y":"4572148","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34047","titol":"Barraca 2.19.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-219","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-180","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2988800,1.9108400","utm_x":"408814","utm_y":"4572508","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34048","titol":"Barraca 2.20.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-220","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-181","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3161700,1.9344900","utm_x":"410818","utm_y":"4574403","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34049","titol":"Barraca 2.21.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-221","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-182","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3158600,1.9336400","utm_x":"410746","utm_y":"4574370","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34050","titol":"Barraca 2.22.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-222","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-183","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3141400,1.9366200","utm_x":"410993","utm_y":"4574176","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34051","titol":"Barraca 2.23.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-223","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-184","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3147700,1.9371700","utm_x":"411040","utm_y":"4574245","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34052","titol":"Barraca 2.28.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-228","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-185","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3192200,1.9362800","utm_x":"410972","utm_y":"4574740","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34053","titol":"Barraca 2.29.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-229","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.<\/p> ","codi_element":"08020-186","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3198300,1.9363200","utm_x":"410976","utm_y":"4574808","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34054","titol":"Barraca 2.30.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-230","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-187","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3086800,1.9264400","utm_x":"410134","utm_y":"4573580","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34055","titol":"Barraca 2.31.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-231","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-188","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3208900,1.9263100","utm_x":"410140","utm_y":"4574936","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34056","titol":"Barraca 2.32.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-232","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-189","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3180400,1.9343800","utm_x":"410811","utm_y":"4574611","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34057","titol":"Barraca 2.33.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-233","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-190","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3190600,1.9340700","utm_x":"410787","utm_y":"4574725","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34058","titol":"Cal Rito Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-rito-xic","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Aspecte exterior descurat, amb cables antenes i emblanquinat parcial. Poques reformes recents, i molt precàries.","descripcio":"Masia de planta rectangular, la teulada és a dues vessants i amb carenera perpendicular a la façana principal. Es compon d'un cos central i dos annexes menors (sense interès) situats a ponent de la construcció, un d'ells adossat en part a la façana principal i l'altre al mur lateral de la casa (fet d'obra moderna). A la banda de llevant, la masia s'adossa a una altra edificació. La façana principal és de pedra i terra arrebossada amb morter de calç, excepte la part superior que presenta refecció moderna amb ciment. Les obertures de la planta baixa, una porta de cotxera amb arc rebaixat i una finestra, estan emmarcades en maó en sardinell, avui cobert per l'arrebossat. A la planta del pis, dues finestres de diferent mida amb ampits de gres, ubicades a diferents nivells, creen una composició de la façana asimètrica, que es corona amb una línia de teulades invertides sobre rajola borda.","codi_element":"08020-191","ubicacio":"Passatge Montau, 4","historia":"","coordenades":"41.3395800,1.9147500","utm_x":"409198","utm_y":"4577023","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34058-foto-08020-191-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34058-foto-08020-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34058-foto-08020-191-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34059","titol":"Cal Cadet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cadet","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici amb coberta plana (terrat). Consta de planta baixa i dos pisos. A la part baixa de la façana hi ha un sòcol de pedra. La façana presenta una composició simètrica. Hi ha tres obertures per cada nivell, la porta centrada i dos finestres a la planta baixa, un balcó central sobre la porta i dos finestres laterals al primer pis i tres balcons al pis superior. Els pisos estan separats per faixes o impostes que recorren tota la façana i les que decoren verticalment els dos extrems de la casa, més amples que les primeres. Cal destacar les motllures que emmarquen les obertures i les reixes de ferro dels balcons de la planta superior, dissenyades per tenir més volum a la part inferior que a la superior, amb baranes en forma d'espirall i decoració floral. El coronament de la façana consta de diferents elements: una cornisa motllurada, sobre la qual s'assenta un cos de forma ondulada i circular a la part més elevada, on es dibuixa un rellotge de sol (veure fitxa 292). La cornisa recolza sobre unes mènsules que es disposen en parelles al final dels marcs de les finestres de l'últim pis, són decorades i motllurades. Davant de la casa hi ha un pati que queda tancat per una tanca, a llevant i al sud de la casa, mentre que per ponent el taquen altres construccions.","codi_element":"08020-192","ubicacio":"C. Carme, 1","historia":"","coordenades":"41.3330300,1.9218500","utm_x":"409783","utm_y":"4576288","any":"1927","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34059-foto-08020-192-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34059-foto-08020-192-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007) aparei el Raval d'en Martí","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34060","titol":"Barraca 2.34.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-234","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-193","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3205600,1.9328500","utm_x":"410687","utm_y":"4574892","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34061","titol":"Barraca 2.35.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-235","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-194","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3202600,1.9341000","utm_x":"410791","utm_y":"4574858","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34062","titol":"Barraca 4.5.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-45","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-195","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3424700,1.9106200","utm_x":"408857","utm_y":"4577348","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34063","titol":"Barraca 4.6.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-46","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-196","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3422500,1.9084100","utm_x":"408671","utm_y":"4577326","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34064","titol":"Barraca 4.7.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-47","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-197","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3432400,1.9088400","utm_x":"408709","utm_y":"4577435","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34065","titol":"Barraca 4.8.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-48","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-198","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3399200,1.9071500","utm_x":"408563","utm_y":"4577069","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34066","titol":"Pou de la Clota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-clota","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ha desparegut part del cos exterior del pou.","descripcio":"L'estructura circular que forma la boca del pou és formada de blocs de pedra irregular de mides grans lligades amb ciment. L'alçada del cos exterior del pou, per sobre de la cota zero, és només d'entre 40 i 60 cm. Unes barres de ferro lligades a l'estructura amb ciment serveixen per sustentar el filferro d'arç que protegeix el pou. L'interior de l'element es va construir seguint la tècnica de la pedra seca.","codi_element":"08020-199","ubicacio":"La Clota","historia":"","coordenades":"41.3153300,1.9391000","utm_x":"411203","utm_y":"4574305","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34066-foto-08020-199-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34066-foto-08020-199-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34067","titol":"Cova de les Agulles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-les-agulles","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. VIRELLA, J. (1978): 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca, 1978, p. 241-269.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova de 7 m de recorregut. És una cavitat fortament ascendent, de 3 per 7 m i una alçada de 4 m.","codi_element":"08020-200","ubicacio":"Les Agulles","historia":"Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué.","coordenades":"41.3079600,1.9352600","utm_x":"410871","utm_y":"4573491","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34068","titol":"Pou de les Agulles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-les-agulles","bibliografia":"AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996): 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. FONT I SAGUÉ, N. (1899): 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. MONTURIOL, J.; MUNTAN, L. (1961): 'Resultado de unas investigaciones sobre el Karst del Plá de les Basses (Macizo de Garraf, Barcelona)', SPELEON, Revista española de Hidrología, Morfología cárstica, Espeleologia y Cuaternario. Tom XII, núms. 1-2, p. 87. Instituto de Geología. Oviedo.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 4 metres de profunditat màxima. Es tracta d'un fenomen càrstic fossilitzat que a causa d'un revestiment d'argiles que l'impermeabilitza i reté l'aigua, per la qual cosa fou utilitzat com a pou natural (Aymamí, Pallarès-Personat 1996).","codi_element":"08020-201","ubicacio":"Les Agulles","historia":"Explorat per primera vegada l'any 1961 per Joaquim Monturiol Pous i Luis Muntan Engberg. En la publicació de les seves expedicions espeleològiques pel Garraf, Norbert Font i Sagué cita haver-hi esmorzat l'any 1899.","coordenades":"41.3119700,1.9359700","utm_x":"410936","utm_y":"4573936","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34069","titol":"Avenc Amat i Pagès \/ avenc Mercè \/ avenc de l'Alzina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-amat-i-pages-avenc-merce-avenc-de-lalzina","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 15 metres de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 3 x 1,5 m dóna pas a un pou de -3,5 m, de dimensions similars a la boca i amb el fons ocupat per una capa gruixuda de restes vegetals procedents de l'alzina que creix a sobre de l'avenc. A l'extrem sud-oest de la base enllaça lateralment amb un fus de 4 m a 2 m sobre el fons, ocupat per materials clàstics de petites dimensions. Aquest comunica, mitjançant dues petites obertures, amb un nou pou de -10 m excavat sobre una diaclassa.","codi_element":"08020-202","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras.","coordenades":"41.2950600,1.9155100","utm_x":"409200","utm_y":"4572080","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34070","titol":"Avenc de la Banya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-banya","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 3 m de profunditat màxima. La boca és lleugerament el·líptica, de 0,7 m de diàmetre, oberta en el centre de la citada dolina, donant pas a un pou de -2 m. En l'extrem NW d'aquest enllaça amb una galeria de 3 m de longitud que comunica lateralment amb una sala final, que no és més que una diàclasi de 2,5 m. Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","codi_element":"08020-203","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2937300,1.9149500","utm_x":"409151","utm_y":"4571932","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34071","titol":"Himne a la Cuca-Fera de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/himne-a-la-cuca-fera-de-begues","bibliografia":"SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar \/ Associació Cuca Fera de Begues \/ Ajuntament de Begues.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Himne dedicat a la Cuca Fera de Begues, figura principal del bestiari festiu del municipi. La lletra de l'himne és la següent: 'Paorosa Cuca-Fera\/que en les pedres de Montau\/vas restar en negra espera\/insensible al vol de l'au;\/en la tomba que va obrir-te\/el diable amb sa maldat,\/de la qual has pogut sortir-te\/després d'anys de soterrat.' TORNADA: 'Cuca-Fera quina joia\/altra volta al món dels vius!\/Com abans a tota noia\/treu-la de perills asprius.' 'Si la bella Rosaclara\/donzella d'Aramprunyà,\/del castell i del seu pare\/un galant la va robar, tu de l'avenc de la Ferla\/vas eixir amb ulls de foc\/ i a la coneirosa perla\/vas tu retornar al seu lloc.' (TORNADA) 'Al galant que la robava\/el vas vèncer i empassar,\/però Satanàs sotjava\/i el teu gest desaprovà.\/I entremig roca viva\/et va fer la tomba i niu\/i allà on la llum no arriba\/t'enterrà de viu en viu.' (TORNADA) 'Treballant de nit i dia,\/cercant aigua, fent un pou,\/han vist com apareixia\/la Cuca-Fera que fou.\/Paorosa Cuca-Fera\/que en les pedres de Montau\/vas resistir en negra espera\/insensible al vol de l'au.' (TORNADA)","codi_element":"08020-204","ubicacio":"","historia":"El Ramon Bech va escriure 'l'Himne a la Cuca Fera de Begues' que explica l'origen romàntic, fictici i llegendari de la bèstia. La música del mateix va ser composada per Josep Maria Torrens.","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Ramon Bech i Taberner \/ Josep Maria Torrens","observacions":"L'himne a la Cuca-Fera ha donat lloc a narracions modernes en forma de conte que expliquen el que s'ha anomenat la llegenda de la Cuca Fera. Aquesta llegenda neix amb la voluntat d'arrelar al bagatge cultural dels beguetans i fins i tot ha esdevingut part del projecte educatiu de Begues, impulsat per l'Ajuntament (veure bibliografia). Així, diu la llegenda que la Cuca Fera va néixer a les profunditats de l'avenc de la Ferla, des d'on es passava el temps contemplant la vida dels beguetans. Per aquell temps vivia al castell de l'Eramprunyà el baró i la seva filla, la donzella Rosaclara. Però una nit, un cavaller vanitós va raptar la donzella Rosaclara i va endur-se-la del castell a galop del seu cavall. En assabentar-se la Cuca Fera d'aquest fet, va sortir a aturar el cavaller i amb els seus ulls de foc el va vèncer i se'l va empassar. Així va ser com la Cuca Fera va retornar la donzella Rosaclara al castell de l'Eramprunyà. En agraïment per retornar-li la seva filla, el baró d'Eramprunyà va nomenar la Cuca Fera 'protectora del poble de Begues'. Poc després el diable, ple d'enveja i gelosia, es va assabentar del que havia succeït, va anar a trobar a la Cuca Fera i la va tancar a l'avenc de Can Sadurní, al Montau. Tot i així, la Cuca Fera va treballar nit i dia per sortir d'aquell forat fins que ho va aconseguir. Quan va sortir a fora, va anar a donar la bona nova a la gent del poble, que ho va celebrar amb una festa grossa. Des de llavors ençà, al poble de Begues, cada any per la Festa Major, se celebra un gran correfoc amb la Cuca Fera i els diables de Begues commemorant aquesta llegenda.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34072","titol":"Avenc de les Bardisses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-les-bardisses","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 14 m de profunditat màxima. El pou d'entrada és de -2 m i comunica per el seu extrem NE amb una sala de 4 m de longitud amb la seva base en pendent i sostre, constituït per una acumulació de blocs muntats en fals i encunyats entre si. Al NE de la citada sala s'obre un segon pou de -2 m que s'apropa en el seu fons amb un altre de -2 m també, encara que de dimensions majors, essent la seva presentació dificultosa.","codi_element":"08020-205","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2931400,1.9078300","utm_x":"408554","utm_y":"4571874","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34073","titol":"Forat del Barranc de les Mosses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-del-barranc-de-les-mosses","bibliografia":"AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 15 metres de profunditat màxima i boca molt gran. Als -4 m presenta un replà que, en un dels seus costats continua davallant fins als -15 m, on el pas esdevé massa estret per continuar-ne l'exploració. Presenta belles formacions d'estalactites de grans dimensions.","codi_element":"08020-206","ubicacio":"Can Jaques","historia":"Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras el 1924.","coordenades":"41.3075300,1.8637800","utm_x":"404887","utm_y":"4573519","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34074","titol":"Avenc de Bassallacuna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-bassallacuna","bibliografia":"AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996) 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de parets verticals, d'un diàmetre màxim d'uns 4 m i 9 metres de profunditat màxima.","codi_element":"08020-207","ubicacio":"Pla de Bassallacuna","historia":"Fou utilitzat com a pedrera de sal de llop (Aymamí, Pallarès-Personat 1996).","coordenades":"41.3198400,1.8908700","utm_x":"407172","utm_y":"4574857","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34075","titol":"Avenc del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-bruc","bibliografia":"AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 118 metres de profunditat màxima i 40 m de recorregut. La seva gran boca el·líptica, de 5 x 7,7 m, dóna pas a un pou de -95 m. Aquest, als pocs metres s'eixampla vers el nord-oest, amb parets força erosionades. Al fons d'aquest pou trobem una sala amb el sòl amb pendent E-W, d'uns 45º, cobert de clasts. Al final de la pendent enllaça mitjançant una finestra, situada a 18 m sobre el fons, amb un fus de 45 m d'alçada.","codi_element":"08020-208","ubicacio":"Al fondo del Bruc","historia":"Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué l'any 1899. L'any 1925 Amat i Carreras en realitzà l'exploració total.","coordenades":"41.2992100,1.9079300","utm_x":"408571","utm_y":"4572548","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34076","titol":"Avenc de la Clota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-clota","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 27 metres de profunditat màxima amb una boca de 0,6 x 0,4 m. Aquesta dóna pas a un pou de secció irregular de -11,5 m, que acaba en una sala de 16 per 6 m. La sala, en pendent, arriba fins a l'entrada d'una falsa galeria descendent formada per una acumulació de blocs. A la part alta de la sala, a peu del pou de l'entrada, es localitza una segona cavitat de forma acampanada, de -8 m de vertical. La seva base està constituïda per una gran acumulació de clasts cimentats entre sí que permeten descendir fins a la màxima cota de la cavitat.","codi_element":"08020-209","ubicacio":"La Clota","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GER del CE Roca de Gavà.","coordenades":"41.3131500,1.9325200","utm_x":"410649","utm_y":"4574070","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34077","titol":"Avenc Brut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-brut","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 5 m de profunditat màxima. Es tracta d'una diàclasi d'una longitud mitja de 3 m i -6 m de profunditat que s'estreta progressivament. El fons està format per argiles obrint-se en ell la petita boca circular d'un forat cilíndric de poca profunditat.","codi_element":"08020-210","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3003500,1.9114200","utm_x":"408865","utm_y":"4572671","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34078","titol":"Avenc del Bufí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-bufi","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 19 metres de profunditat màxima i dues boques d'accés. Les boques donen accés a un pou de -17,5 m, d'estructura irregular, i amb la base constituïda per una barreja d'argiles i clasts. Al nord-est de la planta s'inicia una galeria que finalitza després d'un recorregut de 5 m en la part alta d'un petit pou de secció circular i uns 1,5 m de diàmetre.","codi_element":"08020-211","ubicacio":"Campgràs","historia":"Explorat per primera vegada pel SIRE de la Unió Excursionista Catalunya.","coordenades":"41.2951600,1.9165600","utm_x":"409288","utm_y":"4572090","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34079","titol":"Avenc de Can Jaques \/ Avenc Josep Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-can-jaques-avenc-josep-rovira","bibliografia":"AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 41 metres de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per dos pous. El primer, de -25 m, amb una amplada que oscil·la entre els 2 i 3 m, es manté unit a la cúpula del segon a través d'una curta galeria. El segon és un pou de -14 m, essent la seva base la cota màxima assolible d'aquest avenc.","codi_element":"08020-212","ubicacio":"Penyes Roges","historia":"L'any 1989 l'equip de Font i Sagué destapà la seva boca segellada pels grans blocs col·locats pels pastors per evitar la caiguda del bestiar. Tot i això no hi pogueren descendir per manca de suficient corda. La primera exploració, doncs, es produí l'any 1924 per part de R. Amat i Carreras, qui descendí el primer pou i sondejà el segon.","coordenades":"41.3035100,1.8716200","utm_x":"405537","utm_y":"4573064","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34080","titol":"Forat de Can Jaques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-de-can-jaques","bibliografia":"AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 19 metres de profunditat màxima. La boca, d'1 m de diàmetre (eixamplada pels seus primers exploradors), dóna pas a un pou de -16 m estructurat sobre una diaclassa nord-sud. La seva base té forma còncava i, a l'extrem nord-est, a dos metres per sobre del nivell de la base s'obre un pou de 2 metres de profunditat. A - 6 m el pou que dóna accés a l'avenc té una obertura impracticable que enllaça per la part alta del pou principal, el qual, al mateix temps, es comunica per la part central i mitjançant una gatera i una finestra situada a 7 m del fons, amb una nova cavitat vertical situada a l'oest.","codi_element":"08020-213","ubicacio":"Can Jaques","historia":"Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924.","coordenades":"41.3102900,1.8628500","utm_x":"404813","utm_y":"4573827","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34081","titol":"Pou de Can Jaques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-can-jaques","bibliografia":"AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996) 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc 15 metres de profunditat màxima i el fons cobert per aigua. Segons Aymamí i Pallarès-Personat (1996), l'aigua és retinguda per un dipòsit d'argiles que l'impermeabilitza.","codi_element":"08020-214","ubicacio":"Can Jaques","historia":"Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924.","coordenades":"41.3096900,1.8632300","utm_x":"404844","utm_y":"4573760","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34082","titol":"Avenc Carles Selicke","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-carles-selicke","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 135 metres de profunditat màxima. La boca superior és una gatera descendent que incideix sobre el pou principal. El pou s'amplia progressivament fins arribar a -45 m, on s'arriba a un petit replà mitjançant un petit pèndol. El pou continua dividit en dues boques. Si entrem per la petita es pot baixar una vertical de 50 m fins arribar als -95 m, on convergeixen els dos pous. Des d'aquí i per una sèrie de verticals de 8, 17 i 9 metres s'arriba al fons de l'avenc. Tornant a -45 m es pot baixar també per l'altra boca que condueix a un pou de -6 m, fins arribar a un replà des d'on s'accedeix al pou per una finestra. 4 metres més avall s'arriba a una sala amb blocs inestables. Un pou de 29 m duu a una estretor impenetrable. Més amunt, una nova via duu fins a -120 m, on comunica amb el pou principal.","codi_element":"08020-215","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per membres de la UEC Cornellà, l'any 1963. L'any 1971 components de l'ERE del CEC exploraren la via lateral. Finalment, l'any 2005, espeleòlegs del GERS exploraren els pous d'enllaç amb la via lateral i en realitzaren la darrera topografia.","coordenades":"41.2973900,1.9176900","utm_x":"409386","utm_y":"4572336","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34083","titol":"Avenc de la Carmeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-carmeta","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. La cavitat comunica amb l'exterior mitjançant dues boques, essent una d'elles impracticable. Travessada l'entrada es penetra per un conducte estret en una sala de 3,5 m de longitud en direcció S-N que gira 180° al E per acabar a la base d'un fus de 5 m d'altura. Allà, a l'extrem final, comença una gatera que desemboca a un pou inclinat de -2,5 m. La sala d'entrada comunica per un pas de reduïdes dimensions situat al SW i un conducte obert a 1,8 m sobre la seva base, amb una sala superior de menys altura. El fons de la cavitat, de 3 m d'altura, comunica amb la superfície mitjançant una forat de 10 cm de diàmetre.","codi_element":"08020-216","ubicacio":"Puig de l'Astor","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.3247500,1.8558900","utm_x":"404252","utm_y":"4575440","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34084","titol":"Cova del Carxol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-carxol","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. VIRELLA, J. (1978): 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca, 1978, p. 241-269.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova de 18 m de recorregut. Està formada per una galeria de 18 m de longitud, orientada segons la direcció NNW-SSE, que va perdent altura proporcionalment fins quedar cegada per complet.","codi_element":"08020-217","ubicacio":"Fondo del Carxol","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.3025500,1.8849900","utm_x":"406655","utm_y":"4572943","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34085","titol":"Avenc Clos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-clos","bibliografia":"AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) Sota terra, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. FONT I SAGUÉ, N. (1897) 'Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica', Renaixença -. Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 28 metres de profunditat màxima conformat per un únic pou vertical de -25 m. La boca, d'un metre de diàmetre, s'obre en direcció nord-oest. La base del pou, coberta per clasts baixa en pendent fins assolir la cota de -28 m. La cavitat està composada per la fusió de dos fusos excavats sobre una diaclassa. Un d'ells forma la cavitat pròpiament dita, mentre que el menor, menys desenvolupat, arriba als 13 m d'alçada i es manté unit a l'anterior per quatre finestres.","codi_element":"08020-218","ubicacio":"Les Agulles","historia":"Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué, l'any 1897.","coordenades":"41.3076100,1.9296100","utm_x":"410398","utm_y":"4573458","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34086","titol":"Avenc del Coll de la Ferla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-coll-de-la-ferla","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 m de profunditat màxima. Travessada la boca 0,8 m de diàmetre es penetra en un pou de -2,5 m. La seva base descendeix en pendent cap a una nova vertical de 2,5 m. Tota la cavitat està afectada per un procés clàstic.","codi_element":"08020-219","ubicacio":"Serra dels Joncs","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC.","coordenades":"41.3231000,1.8619100","utm_x":"404753","utm_y":"4575250","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34087","titol":"Avenc dels Colors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-colors","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc d'11 m de profunditat màxima. L'obertura exterior, d' 1,75 per 0,50 m dóna pas a un petit pou de -4,5 m amb la base inclinada, que enllaça per un punt més baix amb un segon pou, no explorat, en el que s'han sondejant 6 metres. A 2 m del exterior existeix una plataforma constituïda per materials clàstics encaixonats a la paret NE.","codi_element":"08020-220","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SEG del GMG.","coordenades":"41.2988000,1.9179700","utm_x":"409411","utm_y":"4572492","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34088","titol":"Avenc de les Cuetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-les-cuetes","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 20 metres de profunditat màxima conformat per un pou de -20 m de formació molt irregular amb una sèrie de passos estrets superposats entre -10 i -15 m.","codi_element":"08020-221","ubicacio":"Les Conques","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.3220000,1.8599800","utm_x":"404590","utm_y":"4575130","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34089","titol":"Avenc Destapat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-destapat","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. La cavitat consta d'un únic pou cilíndric de -8 m i 1 m d'amplada, eixamplat en la seva part superior en sentit NE fins la profunditat de -2 m. La base està constituïda per argiles i productes clàstics de mida petita.","codi_element":"08020-222","ubicacio":"Campgràs","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC.","coordenades":"41.2906500,1.9128400","utm_x":"408970","utm_y":"4571593","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34090","titol":"Avenc de la Discòrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-discordia","bibliografia":"FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 66 metres de profunditat màxima. Una gatera d'entrada duu a una sèrie de pous de 12, 16 i 14 metres. En la cota -45 m comença un pas molt estret que comunica amb un pou de 17 m, dividit en dues vies que arriben al mateix fons. Allà una altra gatera baixa fins estrènyer-se a la cota -66 m.","codi_element":"08020-223","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres de l'ERE de l'AEC, l'any 1974.","coordenades":"41.2929700,1.9103900","utm_x":"408768","utm_y":"4571853","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34091","titol":"Avenc Embussat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-embussat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 6 m de profunditat màxima.","codi_element":"08020-224","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per la Secció d'Exploracions Subterrànies del Club Esquí Puigmal de Barcelona.","coordenades":"41.2906400,1.9080700","utm_x":"408571","utm_y":"4571597","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Informació aportada per la Federació Catalana d'Espeleologia a través del Centre de Documentació de l'Espeleologia Catalana (Olesa de Bonesvalls).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34092","titol":"Avenc de l'Encenedor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-lencenedor","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. Penetrat per l'estreta boca, de 0,5 per 0,3 m, s'arriba a la part superior d'una diàclasi de -7 m que va perdent amplitud progressivament fins impedir la seva exploració abans d'arribar el seu fons, en pendent cap a NE.","codi_element":"08020-225","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SIE de CEA.","coordenades":"41.2976000,1.9170000","utm_x":"409328","utm_y":"4572360","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34093","titol":"Avenc de l'Estrip","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-lestrip","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. Està constituït per un pou de -8 m estructurat sobre una diaclàsa N-S les configuració de la qual es molt irregular. A 1,5 m travessa un pla d'estratificació, a conseqüència del qual es formà una petita galeria.","codi_element":"08020-226","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2940500,1.9132500","utm_x":"409009","utm_y":"4571970","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34094","titol":"Avenc de la Ferla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-ferla","bibliografia":"AMAT, R. (1925) Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1897). Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica, Renaixença Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782. FONT i SAGUÉ, N. (1899). Sota terra, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 165 metres de profunditat màxima. La boca és de grans dimensions, uns 5 m de diàmetre, i dóna pas a un pou de 92 metres. Una via alternativa es desenvolupa en la meitat superior. Del fons del pou, a partir d'un ressalt s'inicia una galeria descendent que arriba a la cúpula del següent pou de 39 metres al que segueix un altre de 10 metres més. Per assolir la màxima cota (-165 m) caldrà ascendir per una galeria per després descendir per pous petits.","codi_element":"08020-227","ubicacio":"Les Conques","historia":"La primera exploració, parcial, fou a càrrec de Norbert Font i Sagué, l'any 1898. L'any 1924 Rafel Amat i Carreras en realitzà l'exploració total. A la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), hi ha dipositats materials arqueològics atribuïts a aquest avenc. Es tracta de 5 fragments de ceràmica a mà, possiblement atribuïbles a la Prehistòria recent.","coordenades":"41.3188400,1.8625000","utm_x":"404796","utm_y":"4574776","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34095","titol":"Avenc de la Ferleta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-ferleta","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 3 m de profunditat màxima. Està constituït per un únic pou de -2,5 m de profunditat que comunica amb la superfície per una obertura de 0,7 m de diàmetre.","codi_element":"08020-228","ubicacio":"Fondo dels Alaverns","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3197400,1.8609600","utm_x":"404669","utm_y":"4574878","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34096","titol":"Avenc de la Figuera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-figuera","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 3 m de profunditat màxima. Es tracta d'un pou únic desenvolupat a expenses d'una diàclasi N-S. La planta es allargada segons aquesta direcció. Les seves parets presenten mostres de una intensa corrosió.","codi_element":"08020-229","ubicacio":"Campgràs","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2901400,1.9170000","utm_x":"409318","utm_y":"4571532","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34097","titol":"Avenc del Fondal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-fondal","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 19 metres de profunditat màxima. La boca condueix a un únic pou de -16,5 m. El seu fons descendeix 3 m en pendent fins arribar a la base d'un petit fus de 5,5 m.","codi_element":"08020-230","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.2952200,1.9038500","utm_x":"408224","utm_y":"4572110","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34098","titol":"Avenc del Frontís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-frontis","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 2,5 m de profunditat màxima. La seva boca, molt estreta (0,30 x 0,40 m), dóna accés a una saleta de pis descendent i menys de 0,5 m d'alçada, estretint-se fins convertir-se en impracticable. Abunden estalactites i petites columnes.","codi_element":"08020-231","ubicacio":"Puig Moltó","historia":"Explorat per primera vegada per membres de l'ERE, el 12 de maig de 1974.","coordenades":"41.3131800,1.9198300","utm_x":"409587","utm_y":"4574087","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34099","titol":"Avenc de la Fulla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-fulla","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un únic pou de -7 m de profunditat presentant una estructura el·líptica.","codi_element":"08020-232","ubicacio":"Puig Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2925400,1.9151300","utm_x":"409165","utm_y":"4571800","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34100","titol":"Avenc del GJES","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-gjes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 81 m de profunditat màxima. La dolina inicial té un metre de desnivell i l'entrada a la cavitat és de petites dimensions (0,2 5 x 0, 40 m) donant accés a una galeria meandriforme descendent de 6 m de recorregut i que desemboca en un pou de 27 m de desnivell, d'aspecte adiaclasat i que ens situa a la cota 32; aquí es divideix en dos conductes, pel més oriental es baixen 5,3 m i remuntant 1 m es pot seguir a ramonage uns 12 m més avall, és a dir, a la cota -49,3 però degut a la descomposició de les parents no és factible instal·lar per a baixar el darrer pou de l'avenc. Tornant a la cota -32 s'agafa l'altre pou que té 13,6 m de desnivell i al seu fons es pot accedir a la darrera vertical de 35,5 m arribant a la cota -81, on a un extrem de la planta es troba una petita gatera de 3 m de recorregut, on s'assoleix la cota de màxima penetració.","codi_element":"08020-233","ubicacio":"La Morella","historia":"Aquesta cavitat fou explorada per primera vegada l'1 de setembre del 1976 per membres del GIE Sant Cugat.","coordenades":"41.2994600,1.9183900","utm_x":"409447","utm_y":"4572565","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34101","titol":"Avenc del Ginebró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-ginebro","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 71 metres de profunditat màxima. Quatre pous enllaçats entre sí de 23, 17, 15 i 8 m arriben a -70 m. Una sèrie de pous paral·lels connecten amb un d'ells que assoleix els -71.","codi_element":"08020-234","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada l'any 1958 per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès.","coordenades":"41.3034100,1.9109000","utm_x":"408826","utm_y":"4573011","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34102","titol":"Avenc del Gravat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-gravat","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 10 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un pou cilíndric on la seva base està ocupada per argiles i petits blocs angulosos. De l'extrem E-SE del seu fons esdevé una curta galeria cegada per la litogènesis i els sediments.","codi_element":"08020-235","ubicacio":"Puig Verdeguer","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.3128800,1.9125200","utm_x":"408974","utm_y":"4574061","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34103","titol":"Avenc de les Banderes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-les-banderes","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 14 metres de profunditat màxima i 12 m de recorregut total. El pou d'entrada presenta una vertical de -8 m, formant una sala de 10 x 4 m amb pendent vers el nord-oest. A la paret del punt més baix d'aquesta sala, a 4 m sobre el fons, s'obre una nova sala de 5 x 2 m. Cal ressaltar la gran quantitat de concrecions que recobreixen les parets.","codi_element":"08020-236","ubicacio":"Puig de l'Astor","historia":"Explorat per primera vegada pel SES del CEP.","coordenades":"41.3192600,1.8536300","utm_x":"404054","utm_y":"4574833","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34104","titol":"Avenc de la Grèvola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-grevola","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. La boca, d'1 m de diàmetre, dóna pas a un pou únic de -7 m que s'eixampla a -2 m, arribant a una amplitud de 3 m. La seva base està formada per una acumulació de petits materials clàstics sobre les argiles de descalcificació.","codi_element":"08020-237","ubicacio":"Fondo de la Grèvola","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3205100,1.8898300","utm_x":"407086","utm_y":"4574932","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34105","titol":"Avenc Gruixut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-gruixut","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 19 m de profunditat màxima. La boca de la cavitat és, juntament amb la de l'avenc Ample, la de majors dimensions del Massís (12x5 m), el fons es troba ple de materials al·lòctons, i en alguns punts de les parets es troben petits murs de pedres a manera de plataformes, realitzats i utilitzats per la gent que explotaven aquesta pedrera de sal de llop, quedant d'aquesta manera totalment emmascarada la hipotètica cavitat original.","codi_element":"08020-238","ubicacio":"Bassallacuna","historia":"","coordenades":"41.3191100,1.8993300","utm_x":"407879","utm_y":"4574767","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34106","titol":"Avenc de l'Infern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-linfern","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 20 metres de profunditat màxima que comunica amb l'exterior per dues boques. La més septentrional s'obre en una dolina de 5,5 x 5 m. El primer pou presenta 15 m verticals amb les parets molt concrecionades. El fons està ocupat per materials clàstics, entre els quals es poden assolir els 20 metres de profunditat.","codi_element":"08020-239","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès.","coordenades":"41.2952700,1.9142800","utm_x":"409097","utm_y":"4572104","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34107","titol":"Avenc del La","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-la","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 14 m de profunditat màxima. La seva veritable boca s'obre en el fons d'un embut de secció allargada en direcció N-S de 4 m de longitud per 2,5 m de profunditat. El primer pou presenta una vertical de -9 m, essent la seva estructura campaniforme, i comunica per la seva base amb una nova vertical de -2 m que no és més que una zona alta d'un nou pou obstruït pels despreniments.","codi_element":"08020-240","ubicacio":"Puig Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GIS del CE Pau i Justícia","coordenades":"41.2970800,1.9099200","utm_x":"408735","utm_y":"4572310","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34108","titol":"Avenc de les Terradelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-les-terradelles","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Malmès per l'abocador metropolità d'escombraries del Garraf","descripcio":"Avenc de 28 metres de profunditat màxima i boca circular de 2 m de diàmetre que avui es troba cobert per l'abocador del Garraf. La boca condueix a un pou de -20 m a la base del qual s'obren dues galeries assentades sobre sengles diàclasis. La primera d'elles arriba als 6 m de longitud, amb una base en pendent de 25 graus molt concrecionada. La segona galeria baixa fins als -28 m en pendent de 40 graus, acabant en una sala idèntica a la primera. En aquesta sala poden apreciar-se tota classe de formacions litogèniques. A l'extrem nord d'aquesta sala existeix una perforació impenetrable per la que sorgia un volum important d'aigua.","codi_element":"08020-241","ubicacio":"Coll Sostrell","historia":"Explorat per primera vegada per M. Faura i Sans. L'any 1974 hi morí l'espeleòleg Xavier Claramunt a causa d'una explosió del gas metà acumulat en el seu interior i causat per la fermentació de les escombraries de l'abocador..","coordenades":"41.2945400,1.9286300","utm_x":"410298","utm_y":"4572008","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34109","titol":"Avenc d'en Lenin","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-den-lenin","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 m de profunditat màxima. Està constituït per un pou el·líptic d'1 per 1,5 m de secció, unit amb una superfície per una estreta galeria inclinada d'1,5 m de longitud de les quals l'altura mitja és de 0,4 m.","codi_element":"08020-242","ubicacio":"La Pleta Xica","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.2977700,1.9037100","utm_x":"408216","utm_y":"4572393","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34110","titol":"Avenc del Llorer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-llorer","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 13 m de profunditat màxima i 15 m de recorregut. La boca, de 3 m de diàmetre, dóna accés al pou d'entrada que arriba una profunditat de -9 m, acabant en una galeria molt ramificada i coberta per materials clàstics.","codi_element":"08020-243","ubicacio":"Fondo del Llorer","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3147100,1.8813900","utm_x":"406371","utm_y":"4574297","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34111","titol":"Avenc dels Llumins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-llumins","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 9 m de profunditat màxima. La part principal de la cavitat està constituïda per un pou de -7,5 m de profunditat i una amplada mitja d'1,5 per 3 m. La base està formada per un cúmul de materials clàstics en pendent cap el SW, on s'obre una finestra que l'uneix a un fus de 5 m d'altura.","codi_element":"08020-244","ubicacio":"La Bena","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2896800,1.9042700","utm_x":"408251","utm_y":"4571494","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34112","titol":"Avenc de la Lira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-lira","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 14 m de profunditat màxima. La boca, de 2 m de longitud, dividida per una irregularitat de la roca que la delimita dóna accés a un pou de -3 m on en el seu fons, en l'extrem NE, comença una estreta gatera que el manté unit amb la part alta d'una nova cavitat vertical de -9 m dividida en dos a la seva part mitja per les restes d'un antic tabic separador.","codi_element":"08020-245","ubicacio":"Campgràs","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC.","coordenades":"41.2909700,1.9132500","utm_x":"409005","utm_y":"4571628","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34113","titol":"Avenc del Mall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-mall","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 81 metres de profunditat màxima. Per una petita boca es descendeix a un pou de -51 m amb un diàmetre de 4 m amb dues balconades a -31 m i a -46 m. Poc després del començament, per una finestra s'accedeix a un pou lateral de 17 m. En el fons de la primera vertical, a -52 m existeix una gatera d'enllaç amb una sala que al seu torn permet arribar a un nou pou amb el seu fons situat a -81m.","codi_element":"08020-246","ubicacio":"El Rascler","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, del ERE del CEC i del CGB, l'any 1957.","coordenades":"41.2898300,1.9089900","utm_x":"408647","utm_y":"4571506","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34114","titol":"Avenc del Margalló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-margallo","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 22 metres de profunditat màxima constituït per un únic pou. De secció subcircular, el seu diàmetre oscil·la entre els 2 i els 3 m fins arribar als -22 m. A 5 m sobre el fons es localitza un balcó format per una acumulació de blocs.","codi_element":"08020-247","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès.","coordenades":"41.2920000,1.9078800","utm_x":"408557","utm_y":"4571748","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34115","titol":"Avenc del Mas Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-mas-grau","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc d'11 m de profunditat màxima i 15 m de recorregut total. Està constituït per dues sales superposades, de 5,5 m i de 10 m de longitud màxima, respectivament. La superior té accés desde la superfície per tres boques de 0,80 x 1 m, 0,8 x 1,7 m i 1 x 2 m, i està dividida per una paret central. A la seva base hi trobem un conducte vertical de -2 m. El seu fons, en pendent, correspon amb el sòl de la sala inferior. Aquesta es troba assentada sobre una diàclasi N-S i està totalment ocupada per blocs que l'obstrueixen.","codi_element":"08020-248","ubicacio":"Puig Verdeguer","historia":"Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué.","coordenades":"41.3141800,1.9108700","utm_x":"408838","utm_y":"4574207","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"També va ser conegut com 'Cova Meva'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34116","titol":"Avenc de Mas Trabal \/ Avenc de la Troneda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-mas-trabal-avenc-de-la-troneda","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 42 metres de profunditat màxima. Un primer pou de 21 m comunica amb una finestra d'accés a un pou de 16 m de fondària que enllaça amb una nova vertical de 7 m.","codi_element":"08020-249","ubicacio":"Fondo de la Troneda","historia":"Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1923.","coordenades":"41.3098900,1.9272500","utm_x":"410203","utm_y":"4573714","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34117","titol":"Avenc de la Morella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-morella","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. CANALS, A.; GÓMEZ-BOLEA, A. (1992) 'Ramonia Calcicola, A New Lichen Species from Catalonia, Spain', The Lichenologist, 24: 308-311. Cambridge University Press.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 10 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un únic pou de secció el·líptica de 3 m per 7 m en la seva base. Per les parets es despengen les plantes que el rodegen i les seves restes cobreixen el fons del pou.","codi_element":"08020-250","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras. L'any 1992 s'hi descobrí una nova espècie de líquen, la Ramonia calcicola.","coordenades":"41.2982200,1.9167100","utm_x":"409305","utm_y":"4572429","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34118","titol":"Avenc del Nano","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-nano","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. Travessant la boca d'1 per 0,3 m, es penetra en un pou de -3 m d'estructura irregular unit per la seva base amb un fus de 5 m d'altura.","codi_element":"08020-251","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.2964700,1.9112000","utm_x":"408841","utm_y":"4572241","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34119","titol":"Avenc del Nus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-nus","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita cavitat de 17 m de profunditat oberta en el límit meridional de la dolina del Mall. Les seves parets estan recobertes de concreció calcària afectada per un procés de redissolució.","codi_element":"08020-252","ubicacio":"El Rascler","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2897600,1.9092800","utm_x":"408671","utm_y":"4571498","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34120","titol":"Avenc del Parpal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-parpal","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 44 metres de profunditat màxima. Un conducte estret desemboca a -6 m en un pou fusiforme de 34 m de profunditat. En el fons un altre petit pou arriba als -44 m.","codi_element":"08020-253","ubicacio":"La Morella","historia":"Explorat per primera vegada l'any 1968 per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès.","coordenades":"41.2924600,1.9113900","utm_x":"408851","utm_y":"4571795","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34121","titol":"Avenc de la Parpalina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-parpalina","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 22 metres de profunditat màxima. La cavitat s'inicia amb un embut exterior que dóna pas a un estret tub de -5 m. En el seu fons existeix una diàclasi de secció descendent que, després de 4 m de recorregut, desemboca, a través d'una petita finestra, a la part alta d'un altre pou de -15 m.","codi_element":"08020-254","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del CIE del CEG.","coordenades":"41.2894400,1.9100500","utm_x":"408735","utm_y":"4571461","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34122","titol":"Forat de les Pedres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-de-les-pedres","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 m de profunditat. La boca, de 2 x 3 m, forma un embut semiobstruït per blocs que permet baixar fins - 2 m, on realment es penetra en la cavitat.","codi_element":"08020-255","ubicacio":"Puig de l'Astor","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3251600,1.8574800","utm_x":"404385","utm_y":"4575483","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34123","titol":"Avenc de la Penya Blanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-penya-blanca","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 33 metres de profunditat màxima constituït per un únic pou de 33 m. A mig pou s'obre una via lateral que baixa paral·lela al pou principal.","codi_element":"08020-256","ubicacio":"La Penya Blanca","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès.","coordenades":"41.3259700,1.8825700","utm_x":"406486","utm_y":"4575546","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34124","titol":"Avenc del Penya-Segat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-penya-segat","bibliografia":"AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 26 metres de profunditat màxima. L'obertura exterior està orientada al sud i no és més que una penetració lateral secundària que desemboca pràcticament a la cúpula d'una cavitat fusiforme. El pou descendeix verticalment fins els -26 m i està constituït per dues cavitats d'iguals dimensions unides lateralment en tot el seu recorregut. Un desenvolupat procés de reconstrucció recobreix totes les parets i sostre de l'avenc, amb formacions que sobrepassen 1 m de longitud.","codi_element":"08020-257","ubicacio":"Al fondo de les Terradelles","historia":"Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924.","coordenades":"41.2962800,1.9241400","utm_x":"409924","utm_y":"4572206","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34125","titol":"Cova 1 de les Penyes Roges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-1-de-les-penyes-roges","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Galeria d'1 m d'alçada per 1 m d'amplada i 7 m de longitud amb el sòl constituït per argiles i materials de petites dimensions.","codi_element":"08020-258","ubicacio":"Penyes Roges","historia":"Explorada per primera vegada per membres del SES del CEP","coordenades":"41.3003800,1.8728200","utm_x":"405633","utm_y":"4572716","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34126","titol":"Cova 2 de les Penyes Roges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-2-de-les-penyes-roges","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cavitat comunica amb l'exterior mitjançant dues boques. La primera és la boca de la cova i amida 2,5 x 3,5 m. La segona és un pou superior que sobre passa els 4 m. La galeria, de 2 m d'alçada, avança durant 5 m en direcció NE per després girar 90º vers el SE. En aquesta zona trobem un pou de 6 m de profunditat.","codi_element":"08020-259","ubicacio":"Penyes Roges","historia":"Explorada per primera vegada per membres del SES del CEP","coordenades":"41.3002200,1.8722300","utm_x":"405584","utm_y":"4572699","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34127","titol":"Avenc Perdut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-perdut","bibliografia":"VALLÈS, J. (1980) 'Noves cavitats al Massís del Garraf', Exploracions, 4: 113-116.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 13 m de profunditat. La cavitat té un únic pou de -12 m amb un replà als 4 m. Està estructurat sobre una diaclassa, té planta allargada, amb una amplada no superior al metre i mig, i amb una petita rampa de blocs, arriba fins a la seva profunditat màxima.","codi_element":"08020-260","ubicacio":"La Morella","historia":"Decobert l'any 1973 no va ser redescobert fins el 1979.","coordenades":"41.3016100,1.9151900","utm_x":"409182","utm_y":"4572807","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34128","titol":"Avenc d'en Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-den-pere","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 93 metres de profunditat màxima. La seva boca, de 30 cm de diàmetre, dóna pas a un pou de -8 m que enllaça amb un altre pou campaniforme de -10 m més. En el seu fons s'obre un nou pou de -13 m, seguit d'un altre de -25 m que comunica amb la sala més àmplia de l'avenc. Li segueix un altre pou de -26 m que comunica amb una finestra que enllaça amb el darrer pou de -14 m.","codi_element":"08020-261","ubicacio":"Fons del Bruc","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1967.","coordenades":"41.2998200,1.9103100","utm_x":"408771","utm_y":"4572613","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Pot presentar problemes d'hipòxia (manca d'oxigen).Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34129","titol":"Avenc Petit de Sant Roc \/ Avenc del Tabac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-petit-de-sant-roc-avenc-del-tabac","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 4,5 m de profunditat màxima. Consta de dues boques petites separades per un pont de roca. L'avenc consta d'un únic pou de 4,5 m de profunditat colmatat per blocs. Abundant procés reconstructiu.","codi_element":"08020-262","ubicacio":"Puig Moltó","historia":"Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras el 9 de març de 1924. Segons sembla el nom li ve d'haver estat utilitzat pels contrabandistes de tabac per amagar-hi llur mercaderia.","coordenades":"41.3137500,1.9199600","utm_x":"409598","utm_y":"4574150","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34130","titol":"Avenc Petit del Cisco","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-petit-del-cisco","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 19 metres de profunditat màxima constituït per tres parts principals: el primer pou, de -7 m; els tres conductes paral·lels, de -5,5 m; i el darrer pou, subdividit per blocs cimentats.","codi_element":"08020-263","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC.","coordenades":"41.2945600,1.9070300","utm_x":"408489","utm_y":"4572033","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34131","titol":"Avenc del Pic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-pic","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. Està constituït per una diàclasi de -8 m de profunditat i una amplada mitjana d'1,5 m de configuració molt irregular, formant una petita sala terminal.","codi_element":"08020-264","ubicacio":"Fondo de la Vall del Teix","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.3057600,1.9090900","utm_x":"408677","utm_y":"4573274","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"També conegut com 'Cova Avenc de la Vall del Teix' i 'Avenc Stalin'","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34132","titol":"Avenc Picat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-picat","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 14 m de profunditat màxima. La petita boca el·líptica dóna pas a un pou de -5 m que enllaça per un fons amb un altre d'igual profunditat, encara que d'estructura més irregular. La base està constituïda per argiles, obrint-se en ella dues galeries impracticables d'1 m de longitud, la primera, i la segona, comunicant amb la diàclasi lateral. A -6,5 m s'obre l'entrada d'una diàclasi de 7 m de longitud per 8 m de profunditat. Aquesta diàclasi és molt estreta es troba extraordinàriament concrecionada, arribant fins i tot a dividir-se en falsos pous per efectes de la litogènesi.","codi_element":"08020-265","ubicacio":"el Rascler","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2894500,1.9115200","utm_x":"408858","utm_y":"4571461","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34133","titol":"Avenc de la Pinya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-pinya","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un pou únic de -7 m i una secció que amb prou feines arriba a 1 m de diàmetre, excepte en la zona inferior on s'allarga considerablement fins a sobrepassar els 3 m de longitud en la seva base.","codi_element":"08020-266","ubicacio":"Puig Verdeguer","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GRIS del GELS.","coordenades":"41.3129200,1.9159900","utm_x":"409265","utm_y":"4574062","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34134","titol":"Avenc Prim","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-prim","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 4 m de profunditat màxima. Aquesta petita cavitat es troba a una fase evolutiva molt primitiva, la seva boca s'obre en una petita pedrera de sal de llop, i està constituïda per un únic pou de 3,90 m.","codi_element":"08020-267","ubicacio":"Bassallacuna","historia":"","coordenades":"41.3199600,1.8990000","utm_x":"407853","utm_y":"4574861","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"També coneguda com avenc de l'Amadeu","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34135","titol":"Avenc del Puigmoltó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-puigmolto","bibliografia":"AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 29 metres de profunditat màxima de boca subcircular. Aquesta, de 2 m de diàmetre, dóna pas a un únic pou de -29 m que es desenvolupa sobre una diàclasi N-S que va adquirint amplitud progressivament en aquesta direcció fins arribar al seu fons amb unes dimensions de 2,5 per 6 m. El pou ha entrat en contacte amb cavitats fusiformes secundàries de les quals la més important és la situada a la paret sud, a 4 m sobre el fons, adquirint un desenvolupament vertical de 9 m. El procés reconstructiu es troba àmpliament representat amb formacions estalagtítiques que recobreixen gairebé totes les parets.","codi_element":"08020-268","ubicacio":"Puig Moltó","historia":"Explorat per primera vegada per Font i Sagué. Durant anys va ser utilitzat com a canyet, llançant-s'hi el bestiar mort.","coordenades":"41.3140000,1.9233900","utm_x":"409886","utm_y":"4574174","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34136","titol":"Avenc de les Marques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-les-marques","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'equip elaborador d'aquest Mapa de Patrimoni no ha localitzat documentació referent a aquest avenc.","codi_element":"08020-269","ubicacio":"El Sotarró","historia":"","coordenades":"41.3511500,1.9245900","utm_x":"410037","utm_y":"4578297","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"A la Federació Catalana d'Espeleologia no tenen constància de l'existència d'aquest avenc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34137","titol":"Avenc del Rascler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-rascler","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 2 m de diàmetre, dóna pas a un únic pou de -8 m amb les seves parets llises i el fons cobert per una gruixuda capa de materials clàstics. .","codi_element":"08020-270","ubicacio":"El Rascler","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.2908200,1.9048200","utm_x":"408299","utm_y":"4571620","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34138","titol":"Avenc Raspós Petit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-raspos-petit","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 m de profunditat màxima. Està constituït per dos pous de reduïdes dimensions que dificulten extremadament la seva exploració. El primer d'ells, de -2 m, està unit al inferior per una curta rampa, estant ocupant el fons per argiles i productes clàstics de petites dimensions.","codi_element":"08020-271","ubicacio":"La Pleta Xica","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3010600,1.9103900","utm_x":"408780","utm_y":"4572751","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34139","titol":"Avenc Raspós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-raspos","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc d'11 m de profunditat màxima. El primer pou presenta una vertical de -4 m, enllaçada per S amb una curta galeria que desemboca en una altra cavitat a 1 m sobre la seva base, en la que s'obre en el seu extrem NE una diàclasi d'1,5 m de longitud i en el S un pou de -2 m de difícil penetració, on el seu fons, entre els blocs, s'arriben 4 m més de profunditat.","codi_element":"08020-272","ubicacio":"La Pleta Xica","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3006500,1.9109700","utm_x":"408828","utm_y":"4572705","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34140","titol":"Avenc dels Reis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-reis","bibliografia":"Soterrània, 2. Revista del Grup Espeleològic Talaia de l'Agrupació Excursionista Talaia, 1971.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 m de profunditat màxima. Compta amb un únic pou (amb grans possibilitats de continuar).","codi_element":"08020-273","ubicacio":"El Rascler","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup Espeleo Talaia.","coordenades":"41.2900000,1.9077100","utm_x":"408540","utm_y":"4571526","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34141","titol":"Avenc del Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-roc","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc d'11 m de profunditat màxima. Les boques són en realitat dues, però una d'elles està obstruïda, donant pas cap a un pou inclinat de -9,5 m. A la seva base s'obren les entrades de dues noves verticals de -1,5 m, de les que només és practicable una d'elles. A -2,5 m es troba un bloc procedent de l'exterior en fals equilibri.","codi_element":"08020-274","ubicacio":"Fondo de les Terradelles","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SAS del CGB.","coordenades":"41.2915200,1.9132900","utm_x":"409009","utm_y":"4571689","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34142","titol":"Avenc de la Sal de Llop","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-sal-de-llop","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 12 m de profunditat màxima. La boca és vertical i està orientada al SE, donant pas a un conducte molt inclinat per el que s'arriba a la cúpula d'un pou de -8 m. En les seves parets s'observen algunes mostres reconstructives i la seva base es troba ocupada per multitud de petits clasts, alguns d'ells d'origen al·lòcton.","codi_element":"08020-275","ubicacio":"Les Agulles","historia":"Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB.","coordenades":"41.3056600,1.9342700","utm_x":"410785","utm_y":"4573237","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34143","titol":"Avenc de Sant Cristòfol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-sant-cristofol","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 84 metres de profunditat màxima amb una boca de 4 x 1,5 m. La boca, obstruïda per blocs, dóna pas a un pou de -74 m amb replans a -10 m i -12 m. A -27 m enllaça lateralment amb un pou d'entrada impracticable. Existeixen dos balcons a -46 m i a -51m, entre els quals el pou adopta una forma circular fins als -63 m. A -74 m s'obre la petita boca del darrer pou, de 10 m de profunditat.","codi_element":"08020-276","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1925.","coordenades":"41.2944500,1.9080400","utm_x":"408574","utm_y":"4572020","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34144","titol":"Avenc de Sant Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-sant-roc","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 31 metres de profunditat màxima. Està format per un pou campaniforme de 13 m, seguit d'un altre de 19 m. A -4 m de l'entrada comença una via lateral molt concrecionada. Pujant des de la base per l'extrem sud-oest, després de 7 m es troba un nou fus lateral de -8 m, unit a un altre de 9 m d'alçada.","codi_element":"08020-277","ubicacio":"la Guàrdia","historia":"Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1923.","coordenades":"41.3132600,1.9203500","utm_x":"409630","utm_y":"4574095","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34145","titol":"Avenc del Serrat de la Morella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-serrat-de-la-morella","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 21 metres de profunditat màxima constituït per dos pous diferents. El superior descendeix 4 m verticals i 1 m en pendent, comunicat amb la superfície per dues obertures, una de les quals és impracticable. El segon pou és de majors dimensions, havent-se fusionat en la seva part inferior amb dues cavitats fusiformes de 8 i 6 m de profunditat, respectivament. El seu fons està completament recobert per clasts.","codi_element":"08020-278","ubicacio":"Puig del Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès.","coordenades":"41.2939700,1.9124700","utm_x":"408944","utm_y":"4571962","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34146","titol":"Avenc Tapat de Mas Trabal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-tapat-de-mas-trabal","bibliografia":"AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996). El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic, Miscel·lània Penedesenca, 450-458. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 20 metres de profunditat màxima constituït per tres cavitats superposades; la superior, fins a -4,5 m formava part d'una trinxera kàrstica parcialment desmantellada; la segona, fins a -14 m és un petit fus a partir del qual apareix l'avenc totalment recobert de formes litogèniques; i la tercera correspon a la part alta d'una cavitat fusiforme emplenada per materials clàstics.","codi_element":"08020-279","ubicacio":"Al fondo de la Troneda","historia":"Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras. Sembla que la part superior de l'avenc fou una explotació de sal de llop.","coordenades":"41.3106500,1.9270400","utm_x":"410187","utm_y":"4573798","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34147","titol":"Avenc de la Tita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-tita","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 8 m de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 0,7 per 1,3 m dóna pas a un estret pou de -6 m amb un replà a -2,5 m.","codi_element":"08020-280","ubicacio":"Fondo de les Terradelles","historia":"Explorat per primera vegada per membres de GE FOMA de la SEFM.","coordenades":"41.2914000,1.9137900","utm_x":"409051","utm_y":"4571675","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34148","titol":"Avenc d'enTomàs Deu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dentomas-deu","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 12,5 m de profunditat màxima. La cavitat consta d'un petit pou de 3 m que ens condueix a una gatera que ens duu a una sala d'1 m d'alçada. Tant en aquesta cavitat com en el pou de 9 m restant es trobaren gran quatitat d'ossos. Al final d'aquest existeix una corrent d'aire fred, pel que es dedueix que aquesta cavitat pot donar molt més de sí. És rica en formacions d'anemolites i estalactites.","codi_element":"08020-281","ubicacio":"Puig Ginebró","historia":"Explorat per primera vegada l'any 1974.","coordenades":"41.2943100,1.9112100","utm_x":"408839","utm_y":"4572001","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34149","titol":"Avenc de les Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-les-valls","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 13 m de profunditat màxima. La boca, de reduïdes dimensions, dóna accés a un únic pou de 13 m de fondària. La planta del fons és ovalada, de 4 x 2 m, ocupada per blocs de mitjanes dimensions que curullen la cavitat.","codi_element":"08020-282","ubicacio":"Puig Moltó","historia":"","coordenades":"41.3144900,1.9226000","utm_x":"409820","utm_y":"4574229","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34150","titol":"Aixopluc 1.7 \/ Aixopluc de Can Térmens - 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aixopluc-17-aixopluc-de-can-termens-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Refugi de pedra seca construït integrat en un marge. Presenta planta quadrada, una alçada d'1,70 m i un diàmetre interior de 1,10 m.","codi_element":"08020-283","ubicacio":"Can Térmens","historia":"","coordenades":"41.3285800,1.9092300","utm_x":"408721","utm_y":"4575807","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34151","titol":"Aixopluc 1.24 \/ Aixopluc de Can Térmens - 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aixopluc-124-aixopluc-de-can-termens-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El seu interior fou netejat de brossa i herbes per part del Centre d'Estudis Beguetans l'estiu de 2007.","descripcio":"Refugi de pedra seca construït integrat en un marge. Presenta planta quadrangular, una alçada màxima construïda d'1,10 m i unes dimensions interiors de 0,90 x 1,20m. La volta està ensorrada.","codi_element":"08020-284","ubicacio":"Can Térmens","historia":"","coordenades":"41.3305300,1.9043000","utm_x":"408311","utm_y":"4576029","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34152","titol":"Aixopluc 1.14 \/ Aixopluc de Mas Roig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aixopluc-114-aixopluc-de-mas-roig","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Refugi de pedra seca construït en una balma, on s'integra. Presenta una alçada màxima construïda de 0,85 m.","codi_element":"08020-285","ubicacio":"Mas Roig","historia":"","coordenades":"41.3227900,1.9130600","utm_x":"409033","utm_y":"4575161","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34153","titol":"Barraca de les Agulles 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-agulles-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-286","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3121300,1.9356600","utm_x":"410910","utm_y":"4573954","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34153-foto-08020-286-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34153-foto-08020-286-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"34154","titol":"Barraca de les Agulles 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-agulles-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-287","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3115400,1.9342200","utm_x":"410789","utm_y":"4573890","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34154-foto-08020-287-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34154-foto-08020-287-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"34155","titol":"Barraca de les Agulles 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-agulles-3","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-288","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3122600,1.9335500","utm_x":"410734","utm_y":"4573970","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34155-foto-08020-288-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34155-foto-08020-288-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"34156","titol":"Barraca de les Agulles 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-agulles-4","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.<\/p> ","codi_element":"08020-289","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3132500,1.9354700","utm_x":"410896","utm_y":"4574078","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34156-foto-08020-289-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34156-foto-08020-289-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"34157","titol":"Rellotge de Sol del c. Sant Domènec 32","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-del-c-sant-domenec-32","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest rellotge ha estat repintat, segurament seguint el model anterior.","descripcio":"Rellotge de sol de forma circular, pintat sobre un rebaix practicat en l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat guarnit amb un motiu geomètric senzill a les cantonades. El marc de la figura quadrada és de color granat. Una superfície circular pintada en blanc conté una circumferència concèntrica interior (pintada en verd). Entre ambdós cercles es situen els números (de color negre). La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3'. En la part superior i central del rellotge hi ha una representació semicircular del sol, d'on es dibuixen línies rectes de color negre disposades radialment fins arribar als números. El gnòmon surt de la part superior d'aquell punt.","codi_element":"08020-290","ubicacio":"c. Sant Domènec, 32","historia":"","coordenades":"41.3343100,1.9197800","utm_x":"409612","utm_y":"4576433","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34157-foto-08020-290-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34158","titol":"Rellotge de sol de la Tenda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-la-tenda","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"El rellotge presenta signes evidents de degradació material i pèrdua del color.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular dins un polígon de forma rectangular, amb els angles rectes. El rectangle presenta un marc de color verdós. El rellotge pròpiament dit és de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc, de color marró. Una franja del mateix gruixut i color que la longitud de la circumferència del rellotge el travessa en diagonal. Les xifres horàries no s'aprecien a causa de l'estat de deteriorament del rellotge. A la part superior de la circumferència hi ha representat un Sol d'on surt el gnòmon, del qual surten línies disposades radialment vers on hi hauria les xifres horàries. La superfície de la circumferència és de color blanc. A la part inferior del rectangle -de color granat-, sota la circumferència del rellotge, hi ha representat un braç humà vestit que sustenta el rellotge per un mànec. Sota, s'observa una casa. Per acabar, a la banda esquerra s'intueix una figura humana, molt deteriorada.","codi_element":"08020-291","ubicacio":"La Tenda. Passatge Sant Martí, 1","historia":"","coordenades":"41.3332900,1.9230100","utm_x":"409881","utm_y":"4576316","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34158-foto-08020-291-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34159","titol":"Rellotge de sol de Cal Cadet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-cadet","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Aquest rellotge ha estat repintat, segurament seguint el model anterior.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular sobre fons blanc. Al límit de la meitat inferior del cercle, en una franja de color gris delimitades per línies corbes pintades en color negre, on hi ha les xifres horàries, en numeració aràbiga, que es llegeixen d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5'. Al punt central de la circumferència hi ha representada la figura del Sol, de color groguenc de tons ocres. Des del mig d'aquesta figura apareix el gnòmon i unes línies de color negre situades radialment del centre als números (s'alternen línies llargues i curtes, creant un ritme). A la meitat superior del rellotge hi ha les següents inscripcions: 'La llum em mou', 'XVIII' i '1927'.","codi_element":"08020-292","ubicacio":"c. Carme, 1","historia":"","coordenades":"41.3330300,1.9218500","utm_x":"409783","utm_y":"4576288","any":"1927","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34159-foto-08020-292-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34160","titol":"Font de Puigmoltó \/ Font de Puigvoltor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-puigmolto-font-de-puigvoltor","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Una part d'un mur de contenció s'està desmuntant i la vegetació envaeix una part dels elements arquitectònics.","descripcio":"La font està situada en una terrassa d'un vessant, al peu de l'alzina monumental de Puig Moltó. El punt on hi ha la surgència d'aigua ha estat rebaixat en forma de trinxera. Dues parets paral·leles suporten la terra de les dues bandes de la terrassa, estan aixecades en pedra i presenten parament de pedra antiga i una franja superior de mamposteria separada per una cornisa. A la part baixa d'aquestes estructures hi ha una banqueta que actua com a contrafort i que permet seure als visitants. El broc de la font es situa en una paret perpendicular amb les dues parets de contenció descrites, presenta parament de mamposteria i dins d'un rebaix a manera de fornícula es localitza el broc. Al voltant de la font hi ha escales per accedir a la terrassa.","codi_element":"08020-293","ubicacio":"Puig Moltó","historia":"Al jardí de la masia de Can Grau del Coll es conserva un monòlit de pedra calcària rectangular desplaçat de la font de Puig-Voltó, amb la inscripció 'FONT PUIG·VULTÓ. 1935. Propietat Romagosa'. La data correspon probablement amb l'any en què es vacanalitzar la font.","coordenades":"41.3173600,1.9220600","utm_x":"409779","utm_y":"4574548","any":"1935","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34160-foto-08020-293-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34160-foto-08020-293-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34161","titol":"Font de l'Alba \/ Font de l'Àlber","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lalba-font-de-lalber","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Ubicada al marge d'un camí, queda envaïda per la vegetació.","descripcio":"Surgència d'aigua natural que utilitza una teula a manera de broc, de 20 x 30 cm. La vegetació no permet l'observació directa del punt exacte de la font","codi_element":"08020-294","ubicacio":"El Marge del Moro","historia":"El nom tradicional que se li donava a la font antigament era font de l'àlber.","coordenades":"41.3478300,1.9359200","utm_x":"410981","utm_y":"4577917","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34161-foto-08020-294-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34161-foto-08020-294-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34162","titol":"Carrer Sant Joan 3-9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-joan-3-9","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Alineació de cases adossades a la banda dels números senars, del 3 al 9, del carrer Sant Joan. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. A l'extrem sud est del carrer, s'ha de destacar un edifici magatzem que té un portal de maons, amb arc rebaixat i imbricacions de maó utilitzats com a decoració. Aquesta construcció i la de Cal Geperut, acaben d'atorgar singularitat a aquest carrer.","codi_element":"08020-295","ubicacio":"C. Sant Joan 3-9","historia":"","coordenades":"41.3327100,1.9220800","utm_x":"409802","utm_y":"4576252","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34162-foto-08020-295-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34162-foto-08020-295-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34162-foto-08020-295-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007) apareix el Raval d'en Martí","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34163","titol":"Cal Ros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ros","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, amb teulada a dues vessants i carenera perpendicular a la façana principal. Es compon d'un cos central, amb planta baixa i pis, i dos annexes menors (sense interès arquitectònic) adossats a llevant de la construcció. La façana principal es presenta a l'actualitat arrebossada i pintada de color blanc. De composició simètrica, la façana principal té dues portes d'arc rebaixat, la central de dimensions majors que la lateral, a l'altre lateral hi ha una finestra. Sota de la finestra hi ha una banqueta que ocupa la meitat de la façana principal. A la planta del pis, hi ha tres finestres disposades equidistantment. El coronament queda configurat per una cornisa de maons imbricats.","codi_element":"08020-296","ubicacio":"C. del Puig Gran","historia":"Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), el cognom Ros ja és present a Begues al segle XVIII. Les teules estan datades de l'any 1831. El mas també apareix esmentat al salpàs del 1880.","coordenades":"41.3325300,1.9357500","utm_x":"410946","utm_y":"4576218","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34163-foto-08020-296-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34163-foto-08020-296-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34163-foto-08020-296-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34164","titol":"Hotel Sant Rafel - Ca l'Illa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hotel-sant-rafel-ca-lilla","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici isolat de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos en disposició esglaonada i teulada a quatre vessants de teula àrab. A la planta baixa de la façana nord es troba l'entrada principal a l'immoble, tot i que hi ha una entrada secundària a la façana oposada. L'entrada principal està situada sota una porxada situada sota una marquesina, suportada per columnes de marbre de color ataronjat. L'accés a aquesta entrada, sobrealçada, es fa per mitjà d'una escalinata. Els pisos superiors estan disposats, com ja s'ha dit, esglaonadament sobre la planta baixa, utilitzant espais i cossos modulars propis de l'arquitectura racionalista, com balcons i tribunes. El pis superior és, de fet, una torratxa amb finestres als quatre vents. Totes les façanes presenten la superfície de color groc trencat. Destaca, a nivell compositiu, l'ús de grans obertures quadrades i espais diàfans.","codi_element":"08020-297","ubicacio":"C. Agricultura","historia":"","coordenades":"41.3287500,1.9269600","utm_x":"410205","utm_y":"4575808","any":"1934","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34164-foto-08020-297-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34164-foto-08020-297-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34164-foto-08020-297-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Manuel Parès","observacions":"L'edifici tenia unes interessants finestres de guillotina que han estat substituides per finestres convencionals.","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34165","titol":"La Rambla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-rambla","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer situat al nucli urbà de Begues, conformat per habitatges aïllats que van dels números 2 al 10, i 12, 14 i 17. Es tracta, així, d'un conjunt de cases unifamiliars construïdes a la dècada dels anys '30 del segle XX que presenten una mateixa estètica basada en els cànons del noucentisme que es donen a Begues. Aquests edificis de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes presenten, en la majoria dels casos, teulada de teula àrab a doble vessant, tot i que hi ha algun cas, com per exemple les cases dels números 7 i 12, amb teulada a quatre vessants, d'estil vienès o centreuropeu. Molts d'aquests immobles presenten també un cos adossat en forma de torratxa, de planta quadrada (edifici de la Rambla, número 8). Igualment, la majoria disposa d'un porxo amb arcades d'arc de mig punt a l'entrada. Tots els edificis disposen de la seva parcel·la, envoltada per un mur de tanca que les aïlla de la via pública. Com a trets estètics característics cal destacar la decoració als marcs d'algunes arcades al porxo de l'entrada i a les finestres (p. ex. la casa situada als números 4 i 6, que presenten els marcs de les finestres de maó vist ), o bé algun aplic de ceràmica a la part alta d'alguna façana, com a l'immoble situat al número 7, consistent en un floró de guix o calç blanca emmarcat per unes rajoles de ceràmica marrons disposades en forma romboide. Les façanes d'aquests immobles són llises, presentant la superfície del seu parament arrebossats de diversos colors. Tots els immobles que presenten les característiques acabades de descriure són obres de l'arquitecte Juan B. Serra. Cal destacar, però, la presència d'una casa que no segueix aquesta tipologia arquitectònica. Es tracta de la casa situada al número 9 de la Rambla de Begues, una edificació de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Està datada pels voltants de l'any 1900 i es caracteritza per un estil eclèctic, doncs tot i que parteix d'una distribució similar a una masia (arquitectura popular), presenta així mateix decoració de rajola als marcs de les finestres i l'ús d'arc ogival a les finestres de les golfes.","codi_element":"08020-298","ubicacio":"La Rambla, números del 2 al 10, 12, 14 i 17","historia":"","coordenades":"41.3319400,1.9215800","utm_x":"409759","utm_y":"4576168","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34165-foto-08020-298-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34165-foto-08020-298-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34165-foto-08020-298-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Juan B. Serra","observacions":"","codi_estil":"102|106|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34166","titol":"Cal Campaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-campaner-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Algun element com la cornisa està deteriorat, falta una part de balustrada.","descripcio":"Casa de planta rectangular, la teulada és a dues vessants i amb carenera paral·lela a la façana principal. Es tracta de dos habitatges adossats, de planta baixa i pis. La façana principal és de composició simètrica dividida en dues parts per un mur que delimita els dos habitatges i una faixa vertical de maons disposats plans. S'observa un arrebossat modern de ciment. El més destacat és l'ús del maó (obra vista) pels emmarcaments i guarniment de les obertures, que tenen arc rebaixat, i a les cantoneres de l'edifici. La cantonada de maó del cantó dret del pis ha desaparegut. El pis està separat de la planta baixa per una cornisa de maons imbricats, solució que es repeteix a la part superior de l'edifici. El coronament es tanca amb un muret de maó, que conté una balustrada, element que una de les parts de l'edifici no hi és. Un element artístic a destacar és l'existència d'un plafó de rajoles adossat a la façana entre dues finestres del pis de la part esquerra de a façana, a ponent de la construcció. La façana principal té dues portes d'arc rebaixat, la central de dimensions majors que la lateral, a l'altre lateral hi ha una finestra. Sota de la finestra hi ha una banqueta que ocupa la meitat de la façana principal. A la planta del pis, hi ha tres finestres disposades equidistantment. El coronament queda configurat per una cornisa de maons imbricats.","codi_element":"08020-299","ubicacio":"C. Sant Climent, 4-6","historia":"","coordenades":"41.3318700,1.9430300","utm_x":"411554","utm_y":"4576138","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34166-foto-08020-299-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34166-foto-08020-299-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34167","titol":"Dolmen de Campgràs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-de-campgras","bibliografia":"MARTÍNEZ, P.; CASTELLÀ, A.; ANTOLÍN, F. (2009): 'Informe de la campanya d´excavacions 2009 al dolmen de Campgràs (Begues, Baix Llobregat)'. Informes d´intervencions arqueològiques a Catalunya. Departament de Cultura de la GEneralitat de Catalunya. (Inèdit)","centuria":"","notes_conservacio":"Sembla que el jaciment hauria estat expoliat recentment.","descripcio":"Cambra sepulcral corresponent a la tipologia coneguda com 'galeria catalana'. A la part final de la galeria la llosa es troba recolzada sobre una veta natural de roca calcària pe la banda nord-oest (la part superior de la vessant) mentre que per la banda sud-oest (la part inferior de la vessant) recolza sobre un ortostat vertical. En la part inicial de la galeria no s´ha conservat la llosa vertical, que per la banda sud-est estaria recolzada sobre un ortostat descobert en la darrera excavació arqueològica, i a la banda nord-oest sobre un mur de pedra seca aixecat junt a la veta natural de calcària.","codi_element":"08020-300","ubicacio":"Camgràs","historia":"Fou descobert per un estudiant d'arqueologia que treballa amb els arqueòlegs Joan Daura i Montse Sanz l'any 2008. El jaciment es troba en fase d'estudi.","coordenades":"41.3527600,1.9171700","utm_x":"409419","utm_y":"4578484","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34167-foto-08020-300-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34167-foto-08020-300-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34168","titol":"Cal Benza","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-benza","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest edifici es troba en estat ruïnós.","descripcio":"Masia de caràcter popular que conserva part de la seva estructura edificatòria, formada per una antiga masia, ara en ruïnes, envoltada per un mur de tanca que devia correspondre a l'era o corral. La masia era un edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, tal i con es dedueix de l'extrem est, que es conserva dempeus. En aquest sector es poden observar els forats corresponents a l'embigat de l'edifici, així com una porta d'arc rebaixat amb el marc de maó i amb arrebossat en alguna part de la superfície. Pel que fa a l'antiga era o corral, estava compartimentat en diversos espais, per bé que ara està en ruïnes i molt envaït per la vegetació. Tot el conjunt té una extensió aproximada de 445 m2.","codi_element":"08020-301","ubicacio":"Pla de Jaques","historia":"","coordenades":"41.3284100,1.9384700","utm_x":"411168","utm_y":"4575758","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34168-foto-08020-301-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34168-foto-08020-301-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34168-foto-08020-301-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34169","titol":"Avenc del Vermell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-vermell","bibliografia":"FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 45 metres de profunditat màxima conformat per un pou de 13 m que condueix a una rampa amb un parell de ressalts que desemboca en una rampa molt inclinada que baixa fins al fons.","codi_element":"08020-302","ubicacio":"Penya del Moro","historia":"Explorat per primera vegada, parcialment, per Norbert Font i Sagué. L'exploració completa fou realitzada per membres del GES l'any 1956.","coordenades":"41.3251000,1.9445100","utm_x":"411669","utm_y":"4575385","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34170","titol":"La Cuca Fera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cuca-fera","bibliografia":"SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): 'Begues'. Cossetània Edicions, Valls, p. 93-94. AAVV (2009): '75 anys de Cuca Fera', dins de l'Informatiu de Begues. Butlletí Informatiu municipal. Any XIII - número 69, juliol-agost 2009. Ajuntament de Begues, p. 10-11 SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar \/ Associació Cuca Fera de Begues \/ Ajuntament de Begues.","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'objecte actual no és el del 1934, sinó una reconstrucció relativament recent","descripcio":"Element singular del bestiari de foc festiu de Begues. Representa una Cuca monstruosa amb la boca oberta, de grans ullals, amb barba i ulls desperts. La última remodelació de la peça ha utilitzat la fibra de vidre com a material, tot i que històricament s'havia fet d'altres materials (veure història). La bèstia té una alçada de 3,50 metres, una amplada màxima de 2,20 metres i una llargada de 12 metres. Els punts de foc es concentren a la cara i quatre a cada costat dels lloms.","codi_element":"08020-303","ubicacio":"El Colomar. Camí Ral, 35","historia":"L'any 1934 va nèixer la Cuca Fera de Begues. Alexandre Nolla, gracienc, era un dels nombrosos estiuejants que a començaments de segle anaven a passar els estius a Begues. En Nolla era un dels principals actors catalans de l'època i col·labora sovint amb Josep Santpere, pare de la famosa Mary Santpere, que també hi estiuejava. A més d'actor, Nolla era un excel·lent escultor i pintor. Ell i els seus companys de la Colla de l' Arròs, gairebé tots estiuejants, van tenir la pensada de construir un animal fantàstic com els que alegraven les festes populars d'arreu de Catalunya. Després de la Festa Major, que se celebra per Sant Jaume, es posa a treballar en la realització de l'engrescador projecte. Sols en un mes, en Nolla la dibuixà, féu la maqueta de fang, el motlle de guix a mida real i, finalment, la Cuca definitiva de cartó-pedra. Els sortí un animalot d'aspecte realment monstruós, molt gran, que necessitava unes set persones al seu interior per a poder-la arriar de tant com pesava. En Nolla, n'Amigó (a la casa del qual es construí), en Ramon Bech (que escriví l' «Himne a la Cuca Fera de Begues»), en Josep Maria Torrens(que en féu la música), en Batlle, etc. Els dies 1 i 2 de setembre del 1934 s'organitzaren les Festes de Pau i Germanor com a esplèndida excusa per a celebrar solemnement la primera sortida de la Cuca Fera de Begues, que tot traient foc pels ulls i caramels per la boca recorregué el poble pels carrers encara no asfaltats, que destrossaren les petites rodes de ferro colat i deixaren la bèstia tan desgavellada que no se'n tornà a sentir parlar. Potser la fundació, el 1935, del Casino de Begues portà massa feina als actius estiuejants, i la reparació a fons que l'animal necessitava per a tornar a sortir no es pogué fer. 1976: Després de la dictadura franquista la Cuca Fera tornà a ressorgir. El Club de Futbol del poble prengué les regnes de l'organització de la Festa Major. D'ençà del 1976, Begues torna a tenir una festa que cerca la pròpia identitat i que té un poder de convocatòria, tant de xics com de grans, impensable durant la Dictadura. El 1976 en el camí de trobar unes característiques veritablement autòctones per a la festa, sorgí la idea de ressuscitar la Cuca Fera, bèstia monstruosa i festiva que només era present en el record dels més grans. Aquesta història tan singular il·lusionà els del Club de Futbol i, cap al maig del 1976, proposaren a Santiago Maluquer, estiuejant també i home d'una traça artística provada a bastament, que col·laborés en la reconstrucció d'un animal fantàstic més gran que els de Vilafranca o Sitges i del qual només quedava el record i la llegenda creada per Ramon Bech. Amb el suport incondicional dels animats revitalitzadors de la Festa Major, en Maluquer es posà a treballar. Novament, després de quaranta-dos anys, un estiuejant treballava harmònicament amb els beguetans construint el que es convertiria en la peculiaritat més característica de la festa de Begues. Algunes fotografies i dibuixos foren la guia que en Maluquer utilitzà per reproduir de la manera més fidel possible la monstruosa escultura de Nolla. Aquest cop, la tècnica i els avenços moderns ajudaren a fer una Cuca més consistent i lleugera. El xassís i la carcassa, de tubs de metall i tela metàl·lica treballada. El cos, de paper de diari. Paper de diari que, en successives capes, es convertí en cartó d'un centímetre i mig de gruix. Les rodes, de Vespino. La llarga cua, de roba, com la primitiva. Tot i haver començat a construir-la uns dos mesos abans de la Festa Major, dos dies abans encara s'hi treballava en els últims retocs. Finalment, el dia 24, quan ja era negra nit, la Cuca Fera va renéixer després de quaranta-dos anys d'oblit. Des del 1976, la Cuca Fera ha sortit cada any per la Festa Major acompanyada del diables de Begues.","coordenades":"41.3202900,1.9391400","utm_x":"411213","utm_y":"4574856","any":"1934","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34170-foto-08020-303-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34170-foto-08020-303-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Alexandre Nolla","observacions":"(Continuació història)El Correfoc de la Festa Major s'ha convertit en el símbol festiu de tots els beguetans, una cita obligada cada any per Sant Jaume. Durant tots aquests anys, la colla de la Cuca Fera i els Diables de Begues han estat presents en els principals esdeveniments del poble. I no només això, sinó que han fet nombroses sortides a pobles d'arreu de Catalunya, entre ells Vilafranca i Barcelona, acompanyant altres bèsties fantàstiques. Però la que s'ha convertit com a més característica és la sortida a la Festa Major d'Olesa, just una setmana abans que la de Begues. En tot aquest temps, la colla de la Cuca Fera ha estat impulsada per moltíssimes persones, grans i petits, joves i no tan joves, que hi han anat passant i que han contribuït a fer de la Cuca Fera el símbol més popular de Begues.L'any 2001 es va commemorar els 25 anys de la seva reconstrucció. Per aquest motiu, la Cuca Fera va ésser reconstruïda pel taller Sarandaca per tal de fer-la més àgil i resistent. Aquesta va ser una efemèride destacada en què hi van participar la majoria de bèsties fantàstiques del Baix Llobregat que van acompanyar la nostra Cuca Fera en un dia tan senyalat.L'any 2009 es celebra el 75è aniversari de la nostra Cuca Fera.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34171","titol":"Cova dels Sants \/ Cova del Morsell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-dels-sants-cova-del-morsell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova de poc més de 3 metres de fondària que es va estrenyent a mesura que ens endinsem en la cavitat.","codi_element":"08020-304","ubicacio":"El Sotarró","historia":"Durant la Guerra Civil van ser-hi amagats alguns elements mobles de caire religiós per tal de protegir-los.","coordenades":"41.3255100,1.9476300","utm_x":"411930","utm_y":"4575427","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34172","titol":"Forn de calç de Cal Montau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-cal-montau","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Envaït per la vegetació i amb alguna part de l'edificació en procés d'enrunament.","descripcio":"Forn de calç de base circular excavat en part al subsòl. La paret frontal de l'estructura està feta amb parament de mamposteria, la part lateral, i amb parament de paret antiga el sector central. A la part superior de la paret s'observa una alineació de forats, suposadament per encaixar bigues que conformarien una estructura constructiva davant de l'actual. Els blocs de pedra calcària irregular que componen la resta del forn estan lligats amb morter de calç i sorra. La cavitat on es produïa la combustió està construïda en forma d'olla, de manera que la part més ampla de l'edificació és la zona del mig. El seu diàmetre és de 12 metres aproximadament. A la base del cos central hi ha la boca per on s'alimentava el foc, feta amb una volta de pedra. Actualment el forn és cobert per una vegetació força espessa, que en dificulta l'observació precisa.","codi_element":"08020-305","ubicacio":"Carretera BV 2411, punt quilomètric 13,5","historia":"","coordenades":"41.3274100,1.9169200","utm_x":"409363","utm_y":"4575669","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34172-foto-08020-305-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34172-foto-08020-305-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34173","titol":"Forn de calç del Mas Glaçat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-mas-glacat","bibliografia":"AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 17. Centre d'estudis beguetans.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La vegetació l'ha envaït completament, amenaçant amb el deteriorament de les parets originals del forn.","descripcio":"Forn de calç de grans dimensions, destaca per tenir una cambra d'entrada com a boca de l'estructura feta de paret de tres quarts (amb maó), que va des de terra a mitja alçada de la galeria, on comença una volta també de maó pla. L'alçada d'aquesta galeria és de dos metres d'alçada i tres de llargada. L'interior, d'uns 4 o 5 metres de diàmetre aproximat era folrat de pedra de sauló de color vermell, coneguda també com a pedra d'esmolar vermella, dotada de propietats refractaries, la qual amb l'escalfor s'acabava vitrificant, fet que no permetia el desgast.","codi_element":"08020-306","ubicacio":"El Pedró","historia":"El forn havia funcionat fins els anys '60. Les seves dimensions són considerables i s'hi produïa ja d'una forma industrialitzada en comparança amb els més antics, més petits i rudimentaris. Aquests forns es situaven en un lloc ben comunicat, on es pogués arribar en camió pel transport de la calç. El combustible utilitzat va ser la llenya fins pràcticament al final dels seus dies. Van entrar en decadència juntament amb la desaparició dels bosqueters que netejaven els boscos fent gavella. Els últims temps es van subsistir usant com a combustible residus industrials de teixits i gomes, fins a desaparèixer. Aquests forns acostumaven a tenir una petita construcció per habitacle, on pernoctaven els homes que hi feien foc de forma continuada els vuit o nou dies que durava la cocció. Aquest element està relacionat amb el desaparegut Mas Glaçat, situat a la vessant de llevant del fondo de Mas Glaçat en el camí de les Planes. Actualment és en runes. La família Amell el va fer enderrocar abans de la Guerra Civil. La història d'aquest mas es caracteritza per les vegades que ha canviat de mans. La primera referència que trobem del Mas Glaçat és del 1477, en un llevador de rendes del segle XV, sense especificar a qui pertanyia. Quan l'any 1575 es pren la decisió de construir una nova església per a Begues, es recull en les capitulacions que es signen entre els síndics de Begues i el baró d'Eramprunyà per una banda, i els constructors de l'altra, que la pedra per a la construcció de l'església, la portarà en Climent Garau de sota el Ma Glaçat. Al 1595 sabem que el mas era d'en Gabriel Panyella i aquest l'havia adquirir a Climent Garau. Al 1610 el Mas Glaçat està habitat per un tal Tarrida, possiblement establert per un contracte de masoveria, qui dos anys més tard és substituït per Miquel Balasch, i des de 1620 fins 1633 l'habita en Pau Cirerol, sa muller i tres fills. Al 1759, Joan Barnola, terratinent de Sant Climent, el declara com a propietat seva. Cap a l'any 1800 hi viu Gabriel Vinyas, i al 1852 la nissaga Viñas encara hi té la seva llar al mas. Jaume Viñas és llavors el cap de casa. Per la consueta del rector mossèn Massaveu sabem que l'any 1880 Mas Glaçat encara està habitat i visitat per la benedicció (salpàs) de Pasqua.","coordenades":"41.3282100,1.9407000","utm_x":"411354","utm_y":"4575734","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34173-foto-08020-306-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34173-foto-08020-306-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34174","titol":"Forn de calç de Mas Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-mas-grau","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Envaït per la vegetació, amenaça amb enrunar-se.","descripcio":"Forn de calç amb la base excavada a terra i recolzat sobre un marge a la part posterior. La paret principal d'entrada està aixecada amb la tècnica de la pedra seca, té uns nou metres de façana i es conserva una alçada aproximada de 4 metres. Destaca la porta, oberta en la 'davantera', de forma triangular amb cantoneres de blocs més grans que la resta de l'estructura. S'observa la volta interior a la porta amb la mateixa forma. El forn està construït en forma d'olla, té 8 m. de diàmetre.","codi_element":"08020-307","ubicacio":"Mas Grau","historia":"","coordenades":"41.3301700,1.8857900","utm_x":"406762","utm_y":"4576009","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34174-foto-08020-307-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34175","titol":"Rellotge de sol de Can Pau dels Bous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-pau-dels-bous","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol de forma quadrada, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color granat i les quatre cantonades estan pintades en color gris. Dues circumferències concèntriques de color granat es tallen a la part superior coincidint amb un dibuix al·legòric del Sol, del qual surten uns raigs (línies rectes), de color negre, disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores. Entre les dues circumferències es situen (en color negre) els números del rellotge. La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5'. La superfície del quadrant és de color blanc i en els angles es dibuixen motius vegetals. El gnòmon surt de la 'boca' del Sol. A la part superior hi ha la frase amb l'any de construcció de la casa: 'Año 1925'.","codi_element":"08020-308","ubicacio":"Mas Pascual, 9","historia":"","coordenades":"41.3202900,1.9391800","utm_x":"411216","utm_y":"4574856","any":"1925","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34175-foto-08020-308-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34176","titol":"Forn de calç de Can Sadurní","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-can-sadurni","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Envaït per la vegetació, ple de deixalles urbanes.","descripcio":"Forn de calç amb la base excavada al terra i a la roca mare, i a sobre amb parets de pedra irregular lligades amb morter de calç i sorra. El forn està construït en forma d'olla, de manera que la part més ampla és la zona del mig. La seva alçada total és d'uns 7-8 m.; i fa 4,5 m. de diàmetre. Al seu basament hi ha la porta, oberta en la 'davantera', paret feta amb blocs de pedra calcaria on es deixava l'obertura de la boca d'entrada i la volta per tirar llenya. Les pedres de l'entrada estan col·locades amb molta precisió i lligades amb morter.","codi_element":"08020-309","ubicacio":"Can Sadurní","historia":"","coordenades":"41.2905400,1.9144400","utm_x":"409104","utm_y":"4571579","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34176-foto-08020-309-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34176-foto-08020-309-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34177","titol":"Ca l'Agustí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lagusti","bibliografia":"AAVV (1999): 'Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues, dins de L'EIXARMADA, núm. 5, juny de 1999. Centre d'estudis beguetans.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'estat de l'edificació presenta un incipient estat d'abandonament i enrunament.","descripcio":"Masia de planta rectangular, la teulada és a dues vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una construcció de pedra (mamposteria arrebossada amb morter de calç) amb baluard de tancament. L'entrada original al baluard ha estat tapiada modernament. Hi destaca l'emmarcament en maó de portals i finestres. A la part oest de l'edificació s'annexa un cos de mida inferior que presenta un estat de deteriorament important. Destaca l'existència d'un rellotge de sol a la façana. A la banda est de la masia un edifici annex de planta rectangular s'adossa perpendicularment a la masia original.","codi_element":"08020-310","ubicacio":"Camí Ral, 99","historia":"","coordenades":"41.3092400,1.8623500","utm_x":"404770","utm_y":"4573711","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34177-foto-08020-310-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34177-foto-08020-310-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34177-foto-08020-310-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34178","titol":"Cal Sacaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sacaire","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia que es compon de dos cossos de diferents alçades que conformen una planta rectangular amb simètrica a dues vessants i carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal presenta un portal d'entrada d'arc al cos de llevant i un altre porta a l'altre cos. En aquest últim existeix un balcó, mentre que al primer només hi ha finestres, tot al nivell del segon pis. L'edificació és tancada per la part frontal (sud) per un baluard que presenta dues pilastres als costats de la porta principal i dues més de guarniment, separades simètricament a banda i banda d'aquest portal.","codi_element":"08020-311","ubicacio":"Carrer Jacint Verdaguer, cantonada Passatge Sant Martí","historia":"Cal Sacaire apareix documentat al Salpàs de l'any 1880. El nom de la masia prové de l'ofici del seu propietari, el qual era un lutier de sac de gemecs.","coordenades":"41.3473200,1.9404700","utm_x":"411361","utm_y":"4577856","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34178-foto-08020-311-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34178-foto-08020-311-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34179","titol":"Creu del Montau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-montau","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Creu ornamental de 2,14 m d'alçada x 1,08 m d'amplada, situada sobre la fita de formigó d'un punt geodèsic. Està feta amb passamans de ferro de 5 cm d'amplada que configuren el contorn de la creu, que queda buida a l'interior. Dues tires de ferro van des de la base, de l'interior de la part vertical de la creu fins els braços o part transversal. Destaca una placa metàl·lica, del mateix material que la creu, col·locada a la part inferior amb la inscripció '1975'.<\/p> ","codi_element":"08020-312","ubicacio":"Cim del Montau","historia":"","coordenades":"41.3460900,1.8847200","utm_x":"406695.17","utm_y":"4577777.59","any":"1975","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34179-foto-08020-312-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34179-foto-08020-312-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-03-05 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Marca el límit de terme amb Olesa de Bonesvalls.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"34180","titol":"Escultura de Zimbabwe del col·legi Sant Cristòfor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-de-zimbabwe-del-collegi-sant-cristofor","bibliografia":"JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una talla en pedra (òpal verd), una figura exempta femenina, dempeus. L'escultura és policromada (colors blanc, negre i vermellós). L'escultura recull un moment anecdòtic de la cotidianeïtat de la feina d'una dona. Les escultures de Madamombe sempre representen dones, pletòriques. Creen un lligam molt estret amb la gent del camp. La dona porta al cap un recipient, vesteix un vestit amb faldilla de quatre grans volants que agafa amb la mà esquerra","codi_element":"08020-313","ubicacio":"CEIP Sant Cristòfor. C. Jacint Verdaguer, 2","historia":"Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges.","coordenades":"41.3453900,1.9342100","utm_x":"410834","utm_y":"4577648","any":"2004","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34180-foto-08020-313-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34180-foto-08020-313-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Colleen Madamombe","observacions":"Collen Madamombe va néixer el 1964 i va morir el 2009. Aconseguí un nivell d'èxit inusual per a una dona a Zimbabwe, una societat tradicionalment patriarcal. El seu treball reflecteix el paper que ocupa la dona en la societat de Zimbabwe i defensa el canvi de la dona africana a la vida moderna. Les seves figures femenines són conegudes arreu del món i sempre són presents a col·leccions escultòriques de Zimbabwe.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34181","titol":"Casa Cervelló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-cervello","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici que es compon de dos volums molts contrastats i en diferents plàns, no hi ha una façana principal. El conjunt és asimètric amb coberta - terrassa. La part de l'habitatge de major volum s'enlaira separant-se del sòl sustentant-se amb pilars metal·lics de secció quadrada. Sota queda una zona porxada amb finestral interior i la porta d'entrada. Presenta dos grans finestrals en cantonada. L'altre cos o volum, és més estret i queda reculat respecte al primer. A la plata baixa hi ha el garatge, al primer pis dues finestres, una d'elles molt estreta i allargada, mentre que contràriament, al pis segon la finestra passa a ser allargada però horitzontal.","codi_element":"08020-314","ubicacio":"Camí Ral, 9","historia":"","coordenades":"41.3358900,1.8842500","utm_x":"406641","utm_y":"4576646","any":"1931","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34181-foto-08020-314-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34181-foto-08020-314-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34181-foto-08020-314-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"Antoni Puig i Gairalt","observacions":"Tot i la modèstia de l'encàrrec, la casa Cervelló és un exemple paradigmàtic dels postulats del moviment modern. Tot i tractar-se d'una obra primerenca trobem els principis enunciats per Le Coubusier: estructura de pilars, la casa sobreelevada, la finestra horitzontal i el jardí a la coberta.","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34182","titol":"Mas Trabal \/ Mas Treval \/ Mas Traval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-trabal-mas-treval-mas-traval","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Moltes de les teules i carreus originals van ser venudes a Cal Gepet. L'edificació està en procés d'enrunament.","descripcio":"Masia que es compon de varis cossos constructius, amb una estructura espaial molt complexa. El seu estat actual (en fase d'enrunament, algunes estances colgades i envaïda per la vegetació) no permet una observació i descripció de detall. Les restes conservades permeten veure que la construcció era de parets de mamposteria lligada amb morter de calç o en algun cas de fang, eren arrebossades amb morter de calç. Només un cos ha mantingut la seva alçada original, tot i que no té sostre, és de planta poligonal i destaca l'ús de carreus de gres vermell per emmarcar les obertures i les cantoneres. L'ús del maó per fer arcs rebaixats és dona en moltes parets. Moltes estances estan relacionades amb l'activitat agropecuària, com la part sud de la masia (corral). A la façana principal hi ha una de les diferents entrades que devia tenir la masia, es conserva un portal dovellat amb una rampa feta de maó a terra per accedir-hi. A la part superior hi ha un rellotge de sol molt degradat pintat de color blau sobre una superfície arrebossada de color blanc. A les cantonades s'adossen nous murs que donen continuació cap al sud de l'edifici, unes parets tanquen els angles rectes de les cantonades per conformar un cos de planta triangular amb espais que podrien haver estat utilitzats com a forns. Moltes parets conserven els forats on s'encaixaven les bigues que aguantaven els pisos, avui tots desapareguts. A l'extrem sud es situa un pou de planta circular (amb cos constructiu de pedra molt modificat modernament) amb pica rectangular. Destaca la presència d'un gran lledoner.","codi_element":"08020-315","ubicacio":"Mas Trabal","historia":"Al capbreu de 1390 - 96 Simó Treval confessa un mas anomenat Mas Conquista que abans era de Pere Mestre, que limita a l'est amb Guillem Vendrell, al sud amb el mas Pere de Bartono (Bartró) o a oest i nord amb terres del baró. Hi ha un precari de Simó Treval del 29 d'agost de 1391 referent a Mas Conquista (Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà). El cognom Treval desapareix posteriorment de Begues, probablement per les pestes. Es desconeix si el mas Conquista confessat per Simó Treval és l'actual Mas Traval, situat entre el mas de la Clota i el mas del Roure. És probables que hi hagi alguna relació, tot i que V. Medina creu que el mas Conquista és el nom antic del mas de Can Grau del Coll. Nota de títols del Mas Treval (Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà): el 1512, Joan i Montserrat Ferret, pare i fill, venen la finca a Joan Petit. Aquesta es transmet per l'herència als fills respectius. L'any 1544 a Jaume Petit, 1562 a Bartomeu Patit, 1621 a Jaume Petit, 117 a Jaume Petit, 1673 a Josep Petit. Els límits l'any 1618 són: a l'oest amb Jaume Petit de la Clota mitjançant torrent de la Plana, a nord i migdia amb Montserrat Vendrell del Mas del Roure, a ponent no consta. Capbreu 1595: Mas Traval, al torrent de la Plana, propietat de B. Petit. Del 1568 (Antoni Petit) al 1802 (Llucià Vendrell Petit del Mas Traval), consten els baptismes dels Petits a Mas Traval. Del 182 al 1843 (Pere Vendrell) consten els bateigs del Vendrell. 1756: propietari Josep Petit del Mas Traval 1849: Casa Mas Traval La masia va ser habitada fins a mitjan del s.XX","coordenades":"41.3249700,1.9419700","utm_x":"411456","utm_y":"4575373","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34182-foto-08020-315-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34182-foto-08020-315-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34182-foto-08020-315-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"A l'actualitat s'hi guarda un ramat d'ovelles. Existeix una maqueta de la masia sencera feta pel Sr. Jaume Viñas a partir de les fotos de les ruïnes als anys 70 i de medicions reals.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34183","titol":"Cal Joan Mestre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-joan-mestre","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, la teulada és a dues vessants i amb carenera paral·lela a la façana principal. Es compon d'un cos central i un annex originàriament dedicat a les funcions de corral. La façana principal té un sòcol aplacat de pedra. A la planta baixa es disposen la porta principal i un gran finestral. Les obertures del pis superior, una finestra i un balcó amb barana de línies simples, estan emmarcades en motllures que atorguen relleu en aquest nivell de la façana imitant els carreus de pedra. Enmig de les dues, un rellotge de sol centra la composició. La façana està coronada per un frontó de perfil compost emmarcat per una motllura.","codi_element":"08020-316","ubicacio":"C. Sant Roc, 2","historia":"Segons la informació oral aportada per la propietària actual de la casa, Sra. Mercè Vendrell, el fundador de l'edificació va ser Joan Vendrell, que era mestre d'obres, d'aquí el sobrenom de Cal Joan Mestre.","coordenades":"41.3159500,1.9042700","utm_x":"408288","utm_y":"4574410","any":"1887","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34183-foto-08020-316-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"La casa està inclosa a la fitxa del conjunt de la Barceloneta.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34184","titol":"La mare terra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-mare-terra","bibliografia":"BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues","centuria":"XXI","notes_conservacio":"La part darrera ha estat pintada, vandalitzada. A la part frontal s'aprecien taques de fongs.","descripcio":"Escultura exempta, talla en pedra de 0,82 x 1,67 m. Es tracta d'una figura femenina jacent, en repòs. La peça descansa sobre una base de pedra que a la vegada recau en una plataforma de formigó que la separa del nivell del sòl. Tot i ser figurativa, la cara es resolt sense voluntat de definició real, les extremitats són voluminoses respecte al cap, recordant les imatges nues clàssiques de les representacions femenines que evoquen la maternitat i la fecunditat . La figura recolza el braç i la cama dreta sobre la cama esquerra. El braç esquerra recolza en angle recte sobre la base de pedra. Al cos hi destaquen els pits, nus.","codi_element":"08020-317","ubicacio":"Plaça de la Costeta","historia":"","coordenades":"41.3358300,1.9134100","utm_x":"409081","utm_y":"4576608","any":"2003","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34184-foto-08020-317-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34184-foto-08020-317-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"Esther Olivé de Puig","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34185","titol":"Rellotge de sol de Cal Joan Mestre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-joan-mestre","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Aquest rellotge ha estat repintat, seguint segurament el model anterior.","descripcio":"Rellotge de sol de forma circular, pintat sobre l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color ocre igual que la superfície on es dibuixa el rellotge. Entre dues circumferències concèntriques de color negre, es situen els números (del mateix color) del rellotge. La numeració és romana, i es llegeix, d'esquerra a dreta: 'VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'. De la part superior i central del rellotge es dibuixen línies rectes, de color negre, que neixen en el mateix punt i es disposen radialment fins arribar als números. El gnòmon surt del mateix punt.","codi_element":"08020-318","ubicacio":"c. Sant Roc, 2","historia":"","coordenades":"41.3439400,1.9109300","utm_x":"408885","utm_y":"4577511","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34185-foto-08020-318-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34186","titol":"Rellotge de sol de Jaques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-jaques","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"El rellotge presenta un estat de degradació molt avançat.","descripcio":"Rellotge de sol vertical pintat. Està representat dins un rectangule amb els angles rectes. El fons del quadrant és de color beix fosc, i al centre té representat el rellotge pròpiament dit, circular, amb un marc de color blanc, a la part superior del qual s'observa un forat a la paret on antigament hi havia el gnòmon del rellotge, actualment desaparegut. Tot el conjunt del rellotge està molt degradat, i no es poden apreciar restes de les xifres numèriques ni de decoració de cap tipus.","codi_element":"08020-319","ubicacio":"Jaques","historia":"","coordenades":"41.3094900,1.8618800","utm_x":"404731","utm_y":"4573739","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34186-foto-08020-319-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34186-foto-08020-319-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34187","titol":"Mas Roig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-roig","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Aquest immoble presenta alguns signes de degradació al parament de les façanes. També hi ha annexos adossats posteriorment a l'edifici original.","descripcio":"Masia que es compon de diferents cossos constructius de diferents alçades, avui dia habitatges individuals. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els edificis principals estan alineats en una mateixa façana, creant una planta rectangular, i tenen la teulada a dues vessants amb carena paral·lela a dita façana. Darrera, un edifici d'una sola planta s'adossa d'un extrem a l'altre dels edificis principals. El parament es de pedra lligat amb morter de calç, però hi ha annexes construïts de totxo modern. La composició de les façanes es senzilla en la major part de l'edifici, obertures simples tant a les portes com les finestres i els balcons disposades amb simetria. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica enmig d'aquesta façana. A la façana sud-oest hi ha una altra entrada, on destaca també un rellotge de sol (deteriorat). Un nou cos perpendicular a aquesta part de l'edifici ocupa la meitat del seu volum. En aquesta part s'han fet annexos moderns.","codi_element":"08020-320","ubicacio":"Disseminat entre La Costeta i Mas Ferrer","historia":"Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), en un document de l'any 1391 s'esmenta el mas Çacalm, que podria ser l'actual Mas Roig, ja que consta que limita a orient amb mas Bruguer (Can Rigol) i a occident amb el mas de la Maçana. Entre els anys 1569 (Barthomeu Petit) a 1835 (Isabel Petit) consten els bateigs dels Petit del Mas Roig.","coordenades":"41.3332200,1.9240100","utm_x":"409964","utm_y":"4576307","any":"1391","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34187-foto-08020-320-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34187-foto-08020-320-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34187-foto-08020-320-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34188","titol":"La font de l'escola de Sant Cristòfor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-font-de-lescola-de-sant-cristofor","bibliografia":"BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura que integra dues piletes (fonts). Realitzada sobre xapa d'acer corten, és del color original d'aquest metall i també utilitza el color blau en dues peces de la composició. Les seves mides són 1,97 x 2,49 m. L'escultura està concebuda com a baluard de les fonts, on s'ubiquen unes formes abstractes, evocadores d´uns suposats escuders.","codi_element":"08020-321","ubicacio":"CEIP Sant Cristòfor. C. Jacint Verdaguer, 2","historia":"","coordenades":"41.3458400,1.8848700","utm_x":"406707","utm_y":"4577750","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34188-foto-08020-321-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34188-foto-08020-321-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"Joan Canals Carreras","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34189","titol":"Imatge de Sant Cristòfol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-sant-cristofol","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Escultura exempta de guix modelat sobre talla de fusta que representa a Sant Cristòfol, patró del municipi de Begues, dempeus, com a gegant barbat que porta a coll-i-be el nen Jesús, suportant una branca amb les seves mans. Fruit d'una recent restauració, l'estàtua presenta una policromia molt viva. Sant Cristòfol vesteix una camisa verda, va descalç i porta un mocador blau lligat al cap i un sarró de color marró fosc lligat en bandolera. El nen Jesús, a coll-i-be de Sant Cristòfol, va despullat, porta el cap nimbat i una esfera celest daurada a la mà esquerra. L'escultura guarda correctament les proporcions i el ritme es mou entre l'anècdota i el repòs. L'anatomia dels personatges obeeix a uns cànons naturalistes, tot i que els rostres expressen solemnitat i voluntat de transcendir, com és habitual a l'escultura barroca.<\/p> ","codi_element":"08020-322","ubicacio":"Carrer Alacant, 8","historia":"","coordenades":"41.3319100,1.9233200","utm_x":"409905","utm_y":"4576162","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34189-foto-08020-322-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34189-foto-08020-322-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34189-foto-08020-322-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-10 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34190","titol":"Mas Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-grau","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XVI","notes_conservacio":"En procés de restauració.Els corrals han estat adaptats com estudi i part de l'habitatge. La reforma ha comportat l'elevació del mur perimetral modificant la proporció general.","descripcio":"Es tracta d'una pleta per a guardar el ramat que segueix una tipologia característica del Garraf. L'edifici té un seguit de construccions baixes adossades amb una tanca que protegeix el ramat, de la qual sobresurt el volum destinat a l'habitatge del pastor, situat al primer pis. E l mas es configura amb dos edificis, un principal i un a ponent que queden tancats per la seva part davantera per un baluard de pedra de planta rectangular que dona lloc un recinte interior. El cos principal, molt més alt que la resta de l'edificació, té teulada a dues vessants amb el carenat perpendicular a la façana. Els paraments són de pedra (mamposteria) lligada amb morter de calç o ciment. A la planta baixa hi ha la porta principal tancada amb llindar arquejat de maó en sardinell. Tres finestres (una a l'esquerra i dues a la dreta de la porta) conformen les obertures al primer pis. Al segons pis s'obren tres finestres amb ampit modern. El coronament de la façana està feta amb pedra disposada de manera regular en línia. Les parets laterals, en canvi, es coronen amb una doble línia de teulades invertides dividida per rajola borda. La part de darrera d'aquest primer edifici té una porta a la planta baixa i tres finestres al pis, tot disposat simètricament. Les cantoneres disposen de carreus de pedra i la paret de llevant ha estat arrebossada amb ciment modern. El segon edifici té teulada a una sola vessant, tres arcades de la mateixa pedra i una porta lateral. A la part de llevant hi ha una altra obertura per accedir-hi des de l'exterior.","codi_element":"08020-323","ubicacio":"Coll Fe","historia":"Apareix en un capbreu de 1595 amb el nom de Mas Garau. Forma part del Mas de la Parellada, propietat de Bartomeu Petit. Limita amb el Mas Puigvoltor.","coordenades":"41.3309500,1.9205000","utm_x":"409667","utm_y":"4576059","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34190-foto-08020-323-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34190-foto-08020-323-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34190-foto-08020-323-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34191","titol":"Cal Rata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-rata","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular tancada per un baluard i amb diferents edificis i annexes. El cos principal presenta la façana dividida en dues parts per una angle que tanca la linealitat de la façana La teulada és a dues vessants i amb carenera paral·lela a la façana principal. Consta de dos pisos. Totes les obertures de la façana són senzilles, no presenta elements arquitectònics d'interès en la seva composició. A la part de llevant de la masia hi ha un gran portal de cotxera amb els marcs de maó, amb arc rebaixat en sardinell.","codi_element":"08020-324","ubicacio":"Barri de Bon Solei","historia":"Cal Rata apareix documentat al salpàs de 1880.","coordenades":"41.3159900,1.9271500","utm_x":"410203","utm_y":"4574391","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34191-foto-08020-324-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34191-foto-08020-324-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34191-foto-08020-324-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34192","titol":"Monument a Manel Pla i Amell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-manel-pla-i-amell","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura exempta, de bronze fos, que representa el bust de Manel Pla i Amell (1870-1948). El bust del personatge és d'estil realista, representat frontalment, amb barba i ulleres rodones. Té una alçada de 52 cm, i es recolza en un pedestal fet igualment de bronze, amb unes dimensions de 40 x 40 cm i una alçada de 140 cm. A la cara davantera d'aquest pedestal hi ha una inscripció on es llegeix: 'A L'IL·LUSTRE PATRICI MANEL PLA I AMELL, 1870-1948, QUE HA FET POSSIBLE AQUESTA OBRA EDUCATIVA. FACI'S ALLÒ QUE MÉS CONVINGUI PER A MAJOR GLÒRIA DE DÉU I HONRA DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BEAT JOSEP MANYANET. BEGUES, 26 D'OCTUBRE DE 1986'.","codi_element":"08020-325","ubicacio":"Carrer Sant Climent, 8","historia":"","coordenades":"41.3338600,1.9104500","utm_x":"408830","utm_y":"4576392","any":"1986","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34192-foto-08020-325-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34192-foto-08020-325-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34192-foto-08020-325-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Realisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"Ramon Ferran","observacions":"","codi_estil":"103|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34193","titol":"Cal Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-marti","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes; la teulada és assimètrica, a dos vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. La masia s'assenta en un nivell superior al del carrer i s'articula amb planta baixa, pis i golfes. A l'extrem E de la façana principal hi ha un cos secundari adossat. La façana principal té una porta de mig punt, construïda amb carreus de pedra disposats a manera de dovelles a la part de l'arc, i com a muntants als laterals de l'obertura. El primer pis es completa amb tres finestres, dues al cos central i una a la part adossada. El segon pis compta amb tres finestres i dues petites a la planta de les golfes. La composició de la façana és plana i no hi destaca cap element arquitectònic rellevant, excepte un rellotge de sol.","codi_element":"08020-326","ubicacio":"c. Gaudí, 1","historia":"Aquest mas ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Desbruguer, Mas Torra, Mas Martí i l'actual Can Martí. Com a Mas Torra, apareix documentat en un capbreu de l'any 1391, en propietat de Bonanat Torra, un cognom que desapareix amb les pestes de finals del segle XIV. En un capbreu de 1458 s'esmenta a un tal Bernat Vendrell com a home propi, soliu i afocat pel Mas Torra. Del 1551es conserva un testament on es diu que Jaume Rossell és hereu i propietari del Mas Torra. Al capbreu de 1595 s'esmenta el Mas Torra, al Puig de la Vila, declarat per Jaume Rossell i derruït, que sembla correspondre a l'antecedent de l'actual Can Martí. Limita a l'est amb Antoni Vendrell, al sud amb Gabriel Romagosa, abans Eulàlia Girona, a l'oest amb Jaume Garau i al nord amb Joan Sadurní i l'alou del rector de Begues. Jaume Rossell també declara un Mas Bruguer al mateix Puig de la Vila i que diu que és a continuació de l'anterior. El 1643 es produeix l'enllaç entre Margarida Rossell, filla de Joan Rossell de Begues, amb Anton Martí, natural de les Gunyoles; el 1756 consta com a propietari del Mas Torra en Joseph Martí, cognom que canvia la denominació de la casa per la de Mas Martí. El 1819 s'esmenta en un capbreu el Mas Martí, abans Torra i abans Desbruguer. Poc després, el 1849, ja es coneix la casa com a Can Martí, nom que ha arribat fins els nostres dies.","coordenades":"41.3311900,1.9125700","utm_x":"409004","utm_y":"4576094","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34193-foto-08020-326-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34193-foto-08020-326-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34193-foto-08020-326-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34194","titol":"El pont de les escoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pont-de-les-escoles","bibliografia":"BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura ubicada al pont de les escoles, que salva la riera de l'Alzina, i uneix el CEIP Sant Cristòfor i la Llar d´infants el Guinyol. Realitzada sobre xapa d'acer corten, és monocroma i té unes mides de 2,30 x 7,97 m. A la banda esquerra de la composició, un grup d'éssers zoomorfes adults queden encarats a un altre grup dels mateixos éssers petits. Darrera d'aquests últims hi ha uns objectes no identificats. L'obra escenifica una trobada entre grans i petits, mitjançant uns personatges irreals retallats sobre el metall.","codi_element":"08020-327","ubicacio":"CEIP Sant Cristòfor. C. Jacint Verdaguer, 2","historia":"","coordenades":"41.3338600,1.9104500","utm_x":"408830","utm_y":"4576392","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34194-foto-08020-327-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34194-foto-08020-327-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"Joan Canals Carreras","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34195","titol":"La Tenda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-tenda","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular i un edifici annex al costat oest que fa cantonada, formant una forma de 'L'. El cos principal té teulada simètrica a dos vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal presenta un portal d'entrada d'arc rebaixat i una porta a l'extrem est de l'edifici. La composició ve marcada per l'existència de quatre balcons a nivell de segon pis, a la mateixa alçada i distribuïts simètricament, les baranes són de ferro amb decoració geomètrica simple a la part inferior. Destaca un rellotge de sol (molt deteriorat) entre els dos balcons de la part oest de la façana. El coronament de la façana es tanca amb un ràfec de maons imbricats i una línia de teules invertides paral·lela a la façana. El cos del costat de ponent destaca per tenir una galeria formada per quatre finestres d'arc de mig punt. Les edificacions, junt a un mur que divideix amb la propietat contigua i un petit baluard amb la porta, tanquen un recinte interior on hi un pou amb safareig de pedra. La façana lateral de l'oest de la masia té obertures modernes.","codi_element":"08020-328","ubicacio":"Passatge Sant Martí, 1","historia":"Les terres on s'ubica la Tenda foren donades en època moderna a un dels cabalers de Can Romagosa. La Tenda fou lloc de balls i festes quan a Begues no hi havia locals socials. A partir de les terres de La Tenda es va desenvolupar a partir del segle XVIII el raval de Sant Martí o de Cal Ferrer. La Tenda està esmentada al salpàs de l'any 1880.","coordenades":"41.3333000,1.9230100","utm_x":"409881","utm_y":"4576317","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34195-foto-08020-328-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34195-foto-08020-328-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34195-foto-08020-328-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34196","titol":"Cal Frare","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-frare","bibliografia":"AAVV (1999): 'Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 5, juny de 1999. Centre d'estudis beguetans. PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Tot i que l'estructura arquitectònica de l'immoble es conserva, la casa està en procés d'abandonament, fet que ha provocat que comencin a aparèixer els primers símptomes de degradació, com escletxes, danys a la teulada, etc.","descripcio":"Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La masia té adossada una cort de porcs a la cantonada SE i un petit cos amb teulada d'un sol vessant i portal d'arc escarser a la part posterior de l'immoble, això és al NW, corresponent a algun ús agrícola indeterminat. La façana principal de la masia presenta una disposició simètrica de les obertures, excepte a la planta baixa, on la porta, actualment tapiada, està lleugerament desplaçada a la dreta de la façana. A ni vell del primer pis, hi ha dues finestres, quadrades i igualment tapiades, i entre les dues hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 406). A 1,5 metres a l'est de l'edifici hi ha un pou circular amb safareig, construït en pedra lligada amb morter. L'estructura antiga ha estat modificada modernament actualment en desús.","codi_element":"08020-329","ubicacio":"La Barceloneta","historia":"","coordenades":"41.3252500,1.9108300","utm_x":"408850","utm_y":"4575436","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34196-foto-08020-329-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34196-foto-08020-329-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34196-foto-08020-329-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"L'equip elaborador d'aquest Mapa del patrimoni cultural no ha tingut accés a l'interior de l'immoble, ja que els accessos estan actualment tapiats (veure descripció).","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34197","titol":"Carrer Sant Eudald","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-eudald","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 2 al 26 del carrer Sant Eudald. A la part posterior queden delimitades pel Passatge de Balmes. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. A l'extrem sud est del carrer, Cal Xanco permet apreciar l'amplada dels edificis, ja que aquest per tenir aquesta posició té la façana al costat ample del cos de l'habitatge.","codi_element":"08020-330","ubicacio":"Carrer Sant Eudald (números parells del 2 al 26)","historia":"","coordenades":"41.3323300,1.9240800","utm_x":"409969","utm_y":"4576208","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34197-foto-08020-330-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34197-foto-08020-330-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34197-foto-08020-330-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34198","titol":"Carrer Sant Domènec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-domenec","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 2 al 40. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-est en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat) i un portal de cotxera. A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples o en espirall i una o dues finestres tancant la composició del segon pis.","codi_element":"08020-331","ubicacio":"Carrer Sant Domènec (números parells)","historia":"","coordenades":"41.3290300,1.9440700","utm_x":"411637","utm_y":"4575821","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34198-foto-08020-331-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34198-foto-08020-331-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34198-foto-08020-331-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34199","titol":"Cal Pau dels Bous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pau-dels-bous","bibliografia":"AAVV (1999): 'Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues, dins de L'EIXARMADA, núm. 5, juny de 1999. Centre d'estudis beguetans. PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular adossada a un altre per la part de llevant. La teulada és a dos vessants i amb carener paral·lel a la façana principal. Consta de dos pisos. Totes les obertures de la façana principal estan emmarcades en pedra. Al primer pis hi ha la porta principal, una porta cotxera i una finestra tancada amb reixa de ferro. A la part superior les obertures es distribueixen simètricament. Hi ha quatre obertures: una finestra cegada i un altre oberta en ambdós extrems de la façana. Dos balcons centren la composició de la façana, tenen volada i enreixat diferents, l'esquerre té volada més estreta i enreixat de barres rectilini, mentre que l'altre presenta volada superior i el treball en ferro forjat amb formes arrodonides. Enmig de la façana hi destaca un rellotge de sol. La façana es tanca amb una senzilla cornisa de blocs de ciment sustentats per peces de ferro.","codi_element":"08020-332","ubicacio":"Mas Pascual, 9","historia":"L'aspecte actual d'aquest immoble és fruit d'unes importants reformes realitzades l'any 1925.","coordenades":"41.3161900,1.9048400","utm_x":"408336","utm_y":"4574437","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34200","titol":"LIC i ZEPA Serres Litoral Central","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lic-i-zepa-serres-litoral-central","bibliografia":"

http:\/\/mediambient.gencat.cat\/cat\/el_medi\/espais_naturals\/xarxa_natura_2000\/xarxa_natura_2000_catalunya.jsp?ComponentID=113832&SourcePageID=149002#1<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'un lloc d'interès comunitari (LIC) i a la vegada d'una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). Té una superfície de 25.074,90 ha, de les que 3.936,3 ha són del municipi de Begues, el que suposa el 78 % de la superficie municipal. Aquesta zona queda inclosa dins del PEIN Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal. Com LIC, aquest espai protegeix el següents hàbitats naturals determinat per la Directiva 92\/62\/CEE, de 21 de maig, del Consell de les Comunitats Europees: Codi Nom de l'hàbitat. 1240 Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp) endèmiques. 5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics. 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola. 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. 9340 Alzinars i carrascars. 9540 Pinedes mediterrànies I les següents espècies: Nom científic - nom català - nom castellà amfibis i rèptils:Testudo hermanni Tortuga mediterrània Tortuga mediterránea invertebrats:Cerambyx cerdo Banyarriquer del roure.Mamífers: Miniopterus schreibersi Rat penat de cova Murciélago de cueva, Myotis capaccinii Rat penat de peus grans Murciélago ratonero patudo. Myotis myotis Rat penat orellut gran Murciélago ratonero grande Rhinolophus mehelyi Rat penat mitjà de ferradura Murciélago mediano de herradura Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de ferradura Murciélago mediterráneo de herradura. Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Murciélago grande de herradura. Com ZEPA, aquest espai protegeix les següents espècies d'aus determinat per la Directiva 79\/409\/CEE, de 2 d'abril, del Consell de les Comunitats Europees: Nom científic - nom català - nom castellà Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Aguila perdicera, Bubo bubo Duc Búho real, Caprimulgus europaeus Enganyapastors Chotacabras gris, Anthus campestris Trobat Bisbita campestre, Oenanthe leucura Còlit negre Collalba negra, Sylvia undata Tallareta cuallarga Curruca rabilarga, Emberiza hortulana Hortolà Escribano hortelano<\/p> ","codi_element":"08020-333","ubicacio":"","historia":"

El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals. Correcció d'errades agost de 2007 (DOGC 4940 del 3\/8\/2007) i Acord de Govern 115\/2009, Acord de Govern 138\/2009 i Acord de Govern 150\/2009. Aquesta aprovació implica la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC). Aquests espais es caracteritzen per contenir hàbitats d'interès comunitari, ser zones d'interès per a les espècies d'interès comunitari o ser zones d'interès per a les aus. Actualment, totes les ZEC i les ZEPA respectivament, s'inclouen al Pla d'espais d'interès natural de Catalunya (PEIN).<\/p> ","coordenades":"41.3331600,1.9309300","utm_x":"410543","utm_y":"4576293","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["11"]},{"id":"34201","titol":"Cal Llebrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-llebrer","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular amb façana principal cara al sud i diferents annexos i cases a ponent i llevant. També hi ha dos pous. El cos principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena perpendicular a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal té una composició simètrica, un portal d'arc rebaixat i dues finestres laterals a la planta baixa i tres finestres a la segona. Hi ha un rellotge de sol","codi_element":"08020-334","ubicacio":"c. Jacint Verdaguer, 24 ( cantonada amb el carrer Alp)","historia":"L'any 1849 es documenta el nom de Josep Grau del Llabré a Begues. Cal Llebrer s'esmenta al salpàs de l'any 1880.","coordenades":"41.3316500,1.9426900","utm_x":"411525","utm_y":"4576114","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34201-foto-08020-334-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34201-foto-08020-334-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34201-foto-08020-334-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34202","titol":"Cal Gepet \/ Cal Gepes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-gepet-cal-gepes","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'edifici presenta algunes parts restaurades modernament, però sembla que aquest procés va ser aturat sobtadament i ara l'edificació amenaça amb entrar en fases d'enrunament.","descripcio":"Masia de planta rectangular, la teulada asimètrica, és a dos vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. Originàriament, el cos principal de la construcció devia ser un volum simètric, però la part nova construïda a l'est de la masia ha desvirtuat la simetria. A la part posterior de l'edifici hi ha dos cossos adossats, un de teulada a dos nivells d'alçada i un altre, més petit, amb teulada de doble vessant i entrada pròpia. El parament de la masia combina el paredat antic de pedra amb la utilització del maó. Destaca també l'ús dels carreus de gres vermell o sauló vermell per emmarcar les finestres de la façana principal o construir la porta principal de dovelles amb un arc de mig punt. La masia ha estat transformada modernament, però a la façana principal s'aprecien restes d'arcs de maó originals que delimitaven antigues obertures. La composició de la façana és complexa pel nombre d'obertures practicades, la part est de la masia s'ha aixecat en pedra, però utilitza el maó per construir pilars on recolza la part superior de la façana, els quals s'aprofiten per obrir una sèrie de 5 finestres que componen una hipotètica galeria. El cos central de la construcció compta fins a 14 obertures. La façana conserva part del seu antic arrebossat, que avui contrasta amb la pedra de la part restaurada.","codi_element":"08020-335","ubicacio":"Vinya de Cal Gepes","historia":"Moltes de les teules i carreus de finestres utilitzades en la restauració d'aquesta masia van ser arrencades de l'estructura de Mas Trabal, on van ser comprades.","coordenades":"41.3349400,1.9216300","utm_x":"409767","utm_y":"4576501","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34202-foto-08020-335-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34202-foto-08020-335-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34203","titol":"Cal Xepis \/ Cal Gepis \/ Cal Jepis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xepis-cal-gepis-cal-jepis","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'observen alguns desperfectes a l'ancalat de la façana principal, així com l'enrunament del sostre en algun petit annex.","descripcio":"Masia tancada amb baluard, al qual s'accedeix per un portal de factura moderna. L'edifici principal té teulada simètrica a dos vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament és de paredat antic lligat amb morter de calç. La façana principal presenta porta d'entrada i un balcó a sobre. Les obertures són asimètriques. La majoria d'annexes són moderns.","codi_element":"08020-336","ubicacio":"Davant del carrer Sant Oreste","historia":"El mas s'esmenta al salpàs de l'any 1880.","coordenades":"41.3321000,1.9240000","utm_x":"409962","utm_y":"4576183","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34203-foto-08020-336-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34203-foto-08020-336-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34203-foto-08020-336-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34204","titol":"Avenc dels Quatre Forats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-quatre-forats","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 17 metres de profunditat màxima constituït per un únic pou de -16 m. La seva base està recoberta per clasts i comunica pel seu extrem sud amb un petit pou de -1,5 m. A -10 m de la superfície s'obre a la paret est del pou una galeria horitzontal amb el sostre recobert per una gran quantitat de fines concrecions.","codi_element":"08020-337","ubicacio":"Penyes Roges","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.3527300,1.9171600","utm_x":"409418","utm_y":"4578480","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34206","titol":"Fossar de la guerra civil","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fossar-de-la-guerra-civil","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai ubicat a l'angle nord del cementiri de Begues on van ser enterrats tretze soldats republicans morts a l'hospital de sang de l'antic hotel Sant Rafel. Es tracta d'un espai rectangular on s'ha col·locat una peanya metàl·lica de planta rectangular que serveix de terrari per plantar un arbre (l'arbre de la mort). A terra, dues plaques metàl·liques recullen una dedicatòria i el relat del fet esdevingut l'any 1938, que són aquests: '... Als soldats desconeguts de la República caiguts en defensa de les llibertats'. 'L'hivern de l'any 1938 a l'antic hotel Sant Rafel, condicionat aleshores com a hospital de sang, van morir tretze soldats republicans. Van ser enterrats al cementiri del poble de Begues, ignorant-se fins avui els seus noms i orígens. 1 de novembre de 1999, in memoriam...'","codi_element":"08020-339","ubicacio":"Cementiri de Begues","historia":"","coordenades":"41.3361400,1.9185500","utm_x":"409511","utm_y":"4576637","any":"1938","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34206-foto-08020-339-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34206-foto-08020-339-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34207","titol":"Rellotge de sol de Can Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-marti","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol de pintat amb pintura sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Martí. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color granat i les quatre cantonades estan pintades en color gris. Una circumferència de color ocre toca tangencialment per la part superior el dibuix al·legòric del Sol, del qual surten uns raigs (línies rectes), de color negre, disposats radialment vers els números de les hores. Aquests es col·loquen a l'interior de la circumferència (en color negre). La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '9-10-11-12-1-2-3'. El gnòmon surt de la part central de la silueta de la pintura de Sol.","codi_element":"08020-340","ubicacio":"c. Gaudí, 1","historia":"","coordenades":"41.3347300,1.9204000","utm_x":"409664","utm_y":"4576478","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34207-foto-08020-340-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34208","titol":"Mas Alemany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-alemany","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIII","notes_conservacio":"Enrunat","descripcio":"Mas enrunat de planta rectangular, de l'estructura del qual es poden observar els murs perimetrals i un mur transversal a l'interior, que hauria dividit l'espai en dos sectors. La fàbrica és de pedra, bàsicament gres vermell típic del Massís del Garraf. Destaca, entre les filades de pedres del mur sud - est, una filada feta amb lloses disposades lateralment a mode d''opus spicatum', així com alguns carreus dels muntants de la porta d'entrada al mur nord - oest. Les ruïnes de l'edifici ocupen una àrea aproximada de 125 m2, i els murs tenen un gruix mitjà d'uns 70 cm","codi_element":"08020-341","ubicacio":"Capçalera del Torrent de l'Om","historia":"Alguns autors suggereixen una antiguitat medieval (s. XIII), data que el lligaria amb Ramon Alemany, baró de Cervelló, mort el 1229 durant la conquesta de Mallorca. Al segle XIV el Mas Alemany limitava amb el Mas Conquista o Albareda, i era esmentat com a propietat d'Alemany de Cervelló, altres vegades com a propietat de l'Hospital de Cervelló (Olesa), que fou una donació d'Alemany de Cervelló a l'Hospital fundat pel seu antecessor Guillem II de Cervelló. En un document de l'any 1665 de l'Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà, s'esmenta el Mas Alemany com a situat a Sant Miquel d'Eramprunyà al lloc de Les Valls, i estava junt i aglevat amb el mas Torelló i el de Les Planes, aquest darrer a la parròquia de Begues. No es mencionen els límits per ser molt extensos, però limita amb el mas Cortils i es troba als límits de Gavà i Begues. L'any 1572 s'estableix a Antonio Campamar. Entre 1569 i 1692, als llibres de baptismes apareixen els Campamar del Mas Alemany (Yzabet, Antich Pau, Mariagna i Sebastià). L'any 1759 es menciona Joan Petit del Mas Alemany. L'any 1849, hi vivia en Joan Marcé. Tot i que la masia va ser habitada per la família del 'peó' (Jaume Marcé Romagosa) fins a començaments del segle XX (van marxar a Cal peó, del carrer de Sant Cristòfor), sembla que la masia es va enderrocar expressament pels seus propietaris per evitar pagar impostos.","coordenades":"41.3358900,1.9133900","utm_x":"409079","utm_y":"4576615","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34208-foto-08020-341-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34208-foto-08020-341-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34208-foto-08020-341-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34209","titol":"Pont del carrer Ferran Muñoz","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-carrer-ferran-munoz","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pont que serveix per salvar la riera que travessa el carrer Ferran Muñoz, un afluent de la Riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 10 metres. El pont es divideix en dos vànols (obertures). Els arcs amiden 3,55 m d'amplada i 1,5 m de gàlib fins l'arc. A la banda superior, a nivell de carrer, el pont presenta dues parts incisions al mur, quadrades i emmarcades amb maó, que generen tres grans parts del pont. Tres obertures al cos central en forma d'arc i un a cadascuna dels cosos restants guarneixen l'estructura.<\/p> ","codi_element":"08020-342","ubicacio":"Carrer Ferran Muñoz","historia":"","coordenades":"41.3315080,1.9234350","utm_x":"409914","utm_y":"4576118","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34209-foto-08020-342-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34209-foto-08020-342-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-09-27 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"34210","titol":"Roca del Barret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roca-del-barret","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Roca del Barret és una formació natural pròpia del Garraf vermell formada durant el Triàssic per conglomerats i gresos. De fet, els conglomerats i els tafoni són característics del lloc. La seva forma peculiar, coronada per una roca en forma de barret, li dóna aquest nom. Ocupa un àrea aproximada de 1600 metres quadrats i té una alçada d'uns 30 metres. Sota la roca s'estén el Pla de les Bruixes. A la part superior, de més difícil accés, s'obren cavitats naturals originades per l'erosió. Aquest punt és un referent toponímic molt conegut pels habitants del territori. Molt a prop d'aquest element natural passen la Carrerada i el Camí Ral.","codi_element":"08020-343","ubicacio":"Puig del Bosc de Can Grau","historia":"","coordenades":"41.3347500,1.9245900","utm_x":"410015","utm_y":"4576476","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34210-foto-08020-343-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34210-foto-08020-343-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34211","titol":"Rellotge de sol de Can Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-pau","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Aquest rellotge de sol ha estat repintat.","descripcio":"Rellotge de sol pintat sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Pau. Està representat en forma circular dins un polígon quadrat. El quadrant presenta un marc de color marró. El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color ocre, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat. L'interior del cercle conté les xifres horàries, de color negre, en numeració aràbiga; d'esquerra a dreta es llegeix: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. La superfície de la circumferència del rellotge és de color blanc; a la part superior conserva el gnòmon, que neix d'un estel de sis puntes pintada amb tots els color que utilitza el rellotge. El gnòmon surt d'enmig de l'estel, unes línies negres divideixen la circumferència del rellotge. Sobre l'estel hi ha la data '1874'.","codi_element":"08020-344","ubicacio":"Can Pau. Vinyes de Cal Gepes","historia":"","coordenades":"41.3455700,1.9148500","utm_x":"409215","utm_y":"4577688","any":"1874","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34211-foto-08020-344-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34212","titol":"Can Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pau","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular i diferents annexos a ponent i llevant. El cos principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat i encalcinada a l'actualitat. La façana principal té una composició asimètrica, producte d'estar dividida en diversos habitatges. Hi ha tres portes d'entrada, una de mida estàndar (segons els canons actuals) i dues d'arc rebaixat, una d'elles emmarcada per maons en sardinell. A la dreta d'aquesta última, una finestra manté la mateixa fesomia. Al segon pis sobre aquestes dues obertures, hi ha tres finestres d'arc de mig punt allargades. A l'altre extrem de l'edifici, sobre les altres portes, destaca un balcó sobre el portal més gran. Destaca un rellotge de sol a la dreta del balcó. Està reforçada amb carreus de pedra. La façana principal conserva els forats de subjecció de les bigues de la bastida utilitzada en la seva construcció. Consta de portal principal amb muntants de pedra i llinda de fusta, i dues finestres obertes simètricament a nivell del pis, les quals devien ser més grans i van ser reduïdes mitjançant la construcció de paret de maó. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica entre les dues finestres. El coronament de la façana es tanca amb una cornisa de teules invertides que descansa sobre una línia de rajola borda. El cos del costat de llevant presenta un portal d'arc rebaixat fet amb maons i un balcó just a sobre. El cos afegit per darrera té un portal d'accés fet amb rajoles en sardinell a la façana est. A sobre, hi ha una finestra de disseny més modern. Davant de la casa hi ha diferents annexes, tancats per un perímetre de paret de pedra que haurien estat utilitzats com a corral.","codi_element":"08020-345","ubicacio":"Vinyes de Cal Gepes","historia":"En un capbreu de 1595, Mas Pau, abans Mas Panyella de la Figuera era propietat de Ponç Montserrat Pau. Limitava a l'est amb Joan Sadurní de la Costa, al sud Joan Carreras (que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al Mas Planes), i part amb l'honor de Joan Vendrell del Mas Trujols (que fou de Bartomeu Vendrell de l'Alzina), a l'oest amb Sadurní de l'Espluga, i al nord part amb Joan Sadurní de la Costa, part amb Joan Sadurní de l'Espluga i part amb el terme de l'Hospital de Cervelló. L'any 1610 era propietat Pau de la Figuera. De 1663 (Paula Pau) a 1856 (Rosa Pau), consten els bateigs dels Pau i Pau Cirerol o Cirerola de la Figuera. L'any 1756 era propietari Joseph Pau Cirerol del Mas Pau de la Figuera. L'any 1849 era la Casa Pau de la Figuera.","coordenades":"41.3284700,1.9219700","utm_x":"409787","utm_y":"4575782","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34212-foto-08020-345-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34212-foto-08020-345-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34212-foto-08020-345-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34213","titol":"Corral I del Campgràs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-i-del-campgras","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"En procés d'enrunament.","descripcio":"Construcció rural de planta rectangular (30 m X 17 m aprox.), de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb fang i arrebossada per la part interior amb morter de calç. L'alçada màxima conservada dels murs és de 2 metres. Una de les parets està pràcticament derruïda. El corral està envaït per la vegetació. A l'extrem sud-oest hi ha la barraca 2.17, la qual queda integrada en la construcció (veure fitxa de la barraca).","codi_element":"08020-346","ubicacio":"A Campgràs","historia":"","coordenades":"41.3023600,1.8650500","utm_x":"404986","utm_y":"4572944","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34213-foto-08020-346-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34214","titol":"Avenc dels Tres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-tres","bibliografia":"FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 109 metres de profunditat màxima. Els seus primers metres són desobstruïts i donen pas a un pou de -13 m. A la base del pou una estretor dóna pas a una vertical de -27 m. Un pou estret de -15 m ens deixa a un replà amb dues boques de pou. Per un pou de -42 m, amb una repisa als -30 m, s'arriba al darrer pas estret de la cavitat, per la que es pot baixar als darrer ressalt de dos metres.","codi_element":"08020-347","ubicacio":"La Morella","historia":"L'any 1982 membres de l'ACE Mataró desobstruïren la boca. El mateix any membres de l'ERE de l'AEC en realitzaren la 1a topografia, que fou actualitzada un any més tard per l'ECG.","coordenades":"41.3343100,1.9197700","utm_x":"409611","utm_y":"4576433","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34215","titol":"Creu d'Ardenya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-dardenya","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de terme moderna, es compon d'una base de formigó de cos poligonal. En una de les cares es pot llegir la inscripció, sobre una rajola ceràmica policromada: ' Creu d'Ardenya'. A la part superior hi ha la inscripció de la data '28-01-2001'. La creu pròpiament dita és de ferro, amb marques del repicat i braços cilíndrics (8 cm de diàmetre). El braç vertical de la creu o 'stipes' amida 1,50 m i neix de la base de formigó. La part superior està gravada amb els símbols cristians del peix i una creu. El braç horitzontal o 'patibulum' amida 50 cm i en un dels seus extrems té marcada la data '1883'.","codi_element":"08020-348","ubicacio":"Pla d'Ardenya","historia":"Se suposa que la creu va ser plantada el 1883 i restablerta el 2001.","coordenades":"41.3247300,1.9279600","utm_x":"410283","utm_y":"4575360","any":"2001","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34215-foto-08020-348-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34215-foto-08020-348-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34216","titol":"Creu del Joncar \/ Creu del Juncà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-joncar-creu-del-junca","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu ornamental de ferro forjat de 104,5 cm d'alçada x 61 cm d'amplada, amb decoracions de tires de ferro forjat als quatre angles que formen al centre els dos braços. Els extrems son lleugerament més amples que la part central dels braços. La creu està clavada en un podi octogonal, el basament del qual és de maó vist i la part superior de pedra calcària. Aquest podi té unes dimensions de 76 cm d'alçada x 93 cm d'amplada.","codi_element":"08020-349","ubicacio":"Inici del carrer de la Creu del Joncar","historia":"","coordenades":"41.3348600,1.9216100","utm_x":"409766","utm_y":"4576492","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34216-foto-08020-349-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34216-foto-08020-349-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34217","titol":"Creu del Pedró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-pedro","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XXI","notes_conservacio":"La creu i el basament es conserven bé, però la placa amb la inscripció commemorativa ha desaparegut en la seva pràctica totalitat, fruit d'actes de vandalisme.","descripcio":"Creu de terme de ferro composta per un basament quadrangular, fet de blocs de pedra calcària sota una llosa de gres vermell, que fa de suport, al centre del qual està encastada la creu. Aquest basament té una alçada de 98 cm x 60 cm d'amplada x 80 cm de profunditat. En una de les seves cares hi ha una placa de ceràmica, actualment arrencada en la seva major part, de la que tan sols es conserva un petit fragment on es llegeix: '[...]ps imme[m]orial [...]er diumenge [...]'. La creu és de tipus llatí, amb el braç vertical, més llarg, d'una alçada de 125 cm, mentre que el braç horitzontal, més curt, té una longitud de 47 cm. El braç vertical presenta quatre torsions decoratives en espiral, mentre que l'horitzontal presenta els extrems més amples.","codi_element":"08020-350","ubicacio":"Puig del Pedró","historia":"","coordenades":"41.3257100,1.9525200","utm_x":"412340","utm_y":"4575444","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34217-foto-08020-350-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34217-foto-08020-350-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34218","titol":"Pou de la Font Sangonera II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-font-sangonera-ii","bibliografia":"AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 15. Centre d'estudis beguetans.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'estructura ha estat molt modificada i està envaïda per la vegetació natural.","descripcio":"El lloc conegut com la Font Sangonera és el lloc d'ubicació d'aquest pou amb pica. Es tracta d'una estructura circular amb parament de pedra irregular lligada amb ciment modern. L'estructura del pou té 1,9 m de diàmetre i 2 metres d'alçada, l'entrada d'accés al pou és tapiada. Entre el pou i la pica o safareig hi ha un conducte que els uneix i que serviria per portar l'aigua del primer al segon. Aquest canal amida 1,2 m x ,52 m, amb una alçada màxima de 45 cm. La pica d'estructura rectangular amida 1,47 m X 1,40 m. El parament de la pica és igualment de pedra lligada amb ciment modern. Al voltant del pou es conserva una paret perimetral (uns 170 m) d'un recinte tancat (uns 1200 metres quadrats) sobre un terreny amb pendent nord - sud. Enmig del recinte es conserva el pou amb la pica descrit. Un altre pou amb pica es conserva enmig del perímetre.","codi_element":"08020-351","ubicacio":"Pou de les Agulles","historia":"Es desconeix quin era l'origen ni l'ús que havien tingut les restes constructives que tanquen l'espai on s'ubica el pou descrit. Alguns autors relacionats amb el Centre d'Estudis han hipotetitzat amb la possibilitat que aquest perímetre constructiu sigui per les característiques una gran masia amb annexes auxiliars que formés un nucli tancat. Fins fa pocs anys, aquest espai era destinat a hort, l'únic ús conegut. Dintre el recinte es conserven dos xiprers de grans dimensions, al costat est de la tanca.","coordenades":"41.3315100,1.9234300","utm_x":"409913","utm_y":"4576118","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34218-foto-08020-351-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34218-foto-08020-351-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34219","titol":"Hotel Restaurant Petit Canigó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hotel-restaurant-petit-canigo","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"En procés d'enrunament i molt danyat pel vandalisme.","descripcio":"Edifici ubicat a peu de carretera, encaixat a la vessant de la muntanya. És de grans dimensions i presenta un nombre elevat d'estances, cossos edificats i annexes, tot en coherència amb un projecte predeterminat. La construcció queda centrada a nivell de façana amb un pati elevat al primer pis, on destaquen elements propis del noucentisme, com les balustrades i les boles de decoració o l'ús de la ceràmica majòlica en les arcades. El volum de tota l'edificació no és regular, les façanes dels diferents cossos tenen entrades i sortides depenent de la part que es tracti, povocant un ritme d'irregularitat característic. L'accés al recinte es fa per les façanes laterals, a llevant l'entrada dona a un pati on es troben els annexos dedicats als serveis que tenia l'hotel. Des d'allà s'accedeix a les parts més nobles de l'edifici, on cal destacar els elements de suport com les columnes de ferro que aguanten les bigues de fusta que delimiten les crugies. També destaquen les finestres lobulades, les portes tripartites amb vitralls i els paviments hidràulics.","codi_element":"08020-352","ubicacio":"Carretera Gavà - Avinyonet, 1","historia":"Va ser construït l'any 1927 per Jaume Petit com a hotel-restaurant, allotjant en alguns períodes una colònia de sords muts.","coordenades":"41.3344600,1.9495900","utm_x":"412106","utm_y":"4576419","any":"1927","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34219-foto-08020-352-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34219-foto-08020-352-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34219-foto-08020-352-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34220","titol":"Els trenta-un pins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-trenta-un-pins","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pineda que ocupa una superfície aproximada de 2100 metres quadrats. És un reducte testimonial del que van ser les pinedes en aquesta part del municipi abans de la seva urbanització. Les pinedes de pi blanc són una comunitat vegetal pròpia de l'àrea natural on s'ubica el municipi de Begues.","codi_element":"08020-353","ubicacio":"Mas Ferrer","historia":"","coordenades":"41.3426500,1.9187400","utm_x":"409536","utm_y":"4577359","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquesta antiga pineda queda toltalment integrada a la zona residencial de mas Ferrer.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34221","titol":"Plàtans de la carretera de Begues a Gavà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-la-carretera-de-begues-a-gava","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de plàtans alineats a banda i banda d'un camí, d'uns 600 metres de longitud. Són arbres caducifolis de port robust que poden superar els 30 metres d'alçada. El seu nom científic és 'Platanus hybrida Brot'. És un híbrid de dues varietats de plàtan, el de Llevant (Platanus orientalis) i el plàtan de Virgínia (Platanus occidentalis). La seva escorça és característica, desprèn unes plaques grans en forma irregular. Són de color bru amb cicatrius de to blanquinós que li donen al tronc alt, recte i regular, un aspecte entre gris i verd. Les capçades són arrodonides. Poden arribar a ser molt amples. Les branques són esteses i les principals molt gruixudes. Les fulles són grans, dividides de 3 a 5 lòbuls dentats. La base és arrodonida amb forma de cor amb un pecíol que s'eixampla en forma de pipa. Un mateix arbre té flors masculines i femenines (monoic), agrupades per sexes en inflorescències esfèriques d'uns 4 centímetres.","codi_element":"08020-354","ubicacio":"Barri de la Rectoria","historia":"","coordenades":"41.3426500,1.9187400","utm_x":"409536","utm_y":"4577359","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34221-foto-08020-354-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34221-foto-08020-354-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34222","titol":"Mas de la Massana \/ la Massana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-de-la-massana-la-massana","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIV","notes_conservacio":"En procés d'enrunament. Les teulades han desaparegut de tots el cossos constructius.","descripcio":"Masia que es compon de tres cossos constructius, el principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena perpendicular a la façana, però una edifici afegit a llevant desvirtua la simetria. El parament es de paredat antic lligat amb morter de calç. La cantonada està reforçada amb carreus de pedra. La façana principal conserva els forats de subjecció de les bigues de la bastida utilitzada en la seva construcció. Consta de portal principal amb muntants de pedra i llinda de fusta, i dues finestres obertes simètricament a nivell del pis, les quals devien ser més grans i van ser reduïdes mitjançant la construcció de paret de maó. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica entre les dues finestres. El coronament de la façana es tanca amb una cornisa de teules invertides que descansa sobre una línia de rajola borda. El cos del costat de llevant presenta un portal d'arc rebaixat fet amb maons i un balcó just a sobre. El cos afegit per darrera té un portal d'accés fet amb rajoles en sardinell a la façana est. A sobre, hi ha una finestra de disseny més modern. Davant de la casa hi ha diferents annexes tancats per un perímetre de paret de pedra que haurien estat utilitzats com a corral, en una de les cantonades del qual hi ha un pou de pedra, molt deteriorat.","codi_element":"08020-355","ubicacio":"Fondo de la Maçana","historia":"El topònim Massana és d'ascendència àrab, i fa referència a un assentament proper a una via de comunicació, cosa que lliga amb la proximitat del camí ral (antiga via romana) de Barcelona a Vilafranca. L'any 1391 apareix en un capbreu, esmentat al límit oest del mas Caçalm i com a límit est de la muntanya de Perafita. També s'esmenta en un precari signat a favor de Jaume Ça Panyella per una peça de terra a la Maçana. L'any 1595 apareix en un capbreu, s'esmenta el torrent de la Massana, però no el mas. L'any 1759 és propietat de Gabriel Freixas. L'any 1789 Vicens Freixas Morgades, doctor en lleis i ciutadà honrat de Barcelona, és propietari de la Massana. L'any 1886 Can Massana és propietat de la família Térmens.","coordenades":"41.2898600,1.9132900","utm_x":"409007","utm_y":"4571505","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34222-foto-08020-355-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34222-foto-08020-355-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34222-foto-08020-355-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34223","titol":"Pou de la Font Sangonera I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-font-sangonera-i","bibliografia":"AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 15. Centre d'estudis beguetans.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El lloc conegut com la Font Sangonera és el lloc d'ubicació d'aquest pou amb pica. Es tracta d'una estructura semicircular per una banda i tancada en línia recta per l'altre. La part recta amida 3,70 m i interiorment des de la paret recta a la finestra d'entrada al pou hi ha 2,25 m. L'alçada d'aquest cos és de 2,20 m i la finestra és una obertura tancada amb porta metàl·lica de 0,78 x 1,85 m. Aquesta estructura conté el pou, i presenta parament de pedra irregular lligada amb ciment modern. La part inferior de l'obertura de la porta original d'accés al pou va ser tancada amb ciment. Al costat del pou s'adossa una pica o safareig de planta rectangular (2,80 m x 2,20 m), té una alçada de 87 cm i en un dels seus murets es conserva una part de la bomba metàl·lica que servia per extreure l'aigua sobre una petita pica (49 x 39 cm) amb una obertura que serviria per recollir-la, tapada, o per fer passar l'aigua a la pica gran quan es necessitava. El parament de la pica és igualment de pedra lligada amb ciment modern. A terra, davant de la pica hi ha unes lloses de pedra planes conformant un paviment destinat a trepitjar-lo mentre es treballava en aquesta estructura. Al voltant del pou es conserva una paret perimetral (118 m) d'un recinte tancat (765 metres quadrats) sobre un terreny amb pendent nord - sud. Enmig del recinte es conserva el pou amb la pica descrit. Un altre pou amb pica es conserva a l'angle septentrional. És possible que aquest recinte hagués estat utilitzat com a tancat o com a possible corral.","codi_element":"08020-356","ubicacio":"Puig de la Clota","historia":"Es desconeix quin era l'origen ni l'ús que havien tingut les restes constructives que tanquen l'espai on s'ubica el pou descrit. Alguns autors relacionats amb el Centre d'Estudis han hipotetitzat amb la possibilitat que aquest perímetre constructiu sigui, per les seves característiques, una gran masia amb annexes auxiliars que formés un nucli tancat. Fins fa pocs anys, aquest espai era destinat a hort, l'únic ús conegut. Dintre el recinte es conserven dos xiprers de grans dimensions, al costat est de la tanca.","coordenades":"41.2927600,1.9104500","utm_x":"408773","utm_y":"4571829","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34223-foto-08020-356-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34223-foto-08020-356-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34224","titol":"Pou i abeurador de l'hort o corral de Mas Traval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-i-abeurador-de-lhort-o-corral-de-mas-traval","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tancat de planta rectangular de paret de pedra de poca alçada situat en un fondal natural, de 1200 metres quadrats. A la part central i perpendicularment als costats més llargs del perímetre hi ha una paret de mamposteria de més de 20 m de llargada (l'extrem sud està envaït per la vegetació), on s'alineen de nord a sud, un pou, un abeurador i un altre pou o cisterna de recollida d'aigües pluvials. Els cossos dels pous \/ cisterna són iguals, de planta rodona, 2,90 m de diàmetre, de pedra (mamposteria) lligada amb ciment , estan tancades amb bigues de fomigó i corbades o revoltins. Tenen finestra d'accés. El pou ubicat més al nord conserva una part de la bomba metàl·lica d'ús manual que servia per extreure l'aigua i una pica petita on recollir-la. Enmig dels dos pous es troba l'abeurador o bassa, un dipòsit fet de formigó a l'interior i de pedra a l'exterior cobert a les parts superiors amb rajola borda. El dipòsit amida 9,40 m de llargada i 1,5 m d'amplada. A l'interior del pou o cisterna ubicat més al sud s'aprecia l'entrada de dos canals de recollida d'aigua pluvial.","codi_element":"08020-357","ubicacio":"Mas Traval","historia":"","coordenades":"41.3140800,1.9292200","utm_x":"410374","utm_y":"4574177","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34224-foto-08020-357-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34224-foto-08020-357-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34225","titol":"Forn de calç de Mas Treval \/ Traval \/ Trabal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-mas-treval-traval-trabal","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Entorn de la boca i panys de paret derruït, envaït per la vegetació.","descripcio":"Forn de calç de base circular excavat al subsòl. No resten panys de mur exteriors, l'estructura queda totalment envoltada pels nivells geològics natural. L'alçada màxima interior conservada és de 3,10 m i un diàmetre de 3,80 metres. No es conserva la boca, totalment enrunada.","codi_element":"08020-358","ubicacio":"Mas Traval","historia":"","coordenades":"41.3158700,1.9293800","utm_x":"410390","utm_y":"4574375","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34225-foto-08020-358-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34225-foto-08020-358-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34226","titol":"Pont de la Riera de Begues II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-la-riera-de-begues-ii","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont que serveix per salvar la riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 26 metres i té una amplada total de 6,50 m. El pont es divideix en dos vànols (obertures), a la intersecció hi ha un pilar d'1.30 m d'amplada que separa els dos trams. El primer té la volta de formigó amb 6,8 metres de llum i 4,20 m de gàlib fins l'arc. El segon és igual però amb només 2,7 m de gàlib.","codi_element":"08020-359","ubicacio":"carretera BV-2411, punt quilomètric 15.02","historia":"","coordenades":"41.3340300,1.8718500","utm_x":"405601","utm_y":"4576452","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34226-foto-08020-359-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34226-foto-08020-359-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34227","titol":"Pont de la Riera de Begues I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-la-riera-de-begues-i","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont que serveix per salvar la riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 28 metres i té una amplada total de 6,30 m. El pont es divideix en dos vànols (obertures), a la intersecció hi ha un pilar d'1.30 m d'amplada que separa els dos trams. El primer té la volta de formigó amb 7 metres de llum i 3,5 m de gàlib fins l'arc. El segon és igual però amb només 2,6 m de gàlib","codi_element":"08020-360","ubicacio":"carretera BV-2411, punt quilomètric 14.200","historia":"","coordenades":"41.3347000,1.8801000","utm_x":"406292","utm_y":"4576518","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34227-foto-08020-360-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34227-foto-08020-360-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34228","titol":"Creu del Coll de Begues \/ de Can Grau \/ de la carretera de Sant Climent (Reproducció)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-coll-de-begues-de-can-grau-de-la-carretera-de-sant-climent-reproduccio","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Còpia fidel de l'original","descripcio":"Reproducció fidel de la creu de terme del Coll de Begues, anomenada també de Can Grau del Coll o de la carretera de Sant Climent. Les seves característiques físiques es corresponen exactament amb l'autèntica creu de terme del Coll de Begues (veure fitxa 16).","codi_element":"08020-361","ubicacio":"Can Grau del Coll","historia":"La creu de terme del Coll de Begues , gòtica del segle XIV, que es trobava al pas del Camí Ral a l'alçada de Can Grau, on encara actualment hi roman la base de pedra esglaonada original sobre la qual hi ha una reproducció de la creu (fitxa 361). Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents, en aquesta ubicació actualment només hi ha una nova reproducció de la creu de terme, mentre que el capitell original del 1312 es conserva a l'ajuntament de Begues.","coordenades":"41.3317300,1.9433700","utm_x":"411582","utm_y":"4576122","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34228-foto-08020-361-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34228-foto-08020-361-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Destaquem el fet que el capitell gòtic original es conserva a l'Ajuntament de Begues.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34229","titol":"Muntanyes d'Ordal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/muntanyes-dordal","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Una part del vessant septentrional de Massís del Garraf, anomenada Muntanyes d'Ordal, es va incloure l'any 1992 en Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Aquest espai té 7.426,14 ha, de les quals 394,39 (un 5,3 % del total) pertanyen al municipi de Begues. Els arguments que justifiquen la inclusió de l'espai Muntanyes d'Ordal dins el PEIN es poden resumir, en essència, en el fet que inclou una excel·lent mostra de la diversitat dels ecosistemes mediterranis dels relleus centrals de la Serra Litoral catalana. Les Muntanyes d'Ordal són la prolongació natural del massís del Garraf vers l'interior. Pràcticament tot l'espai pertany al domini de l'alzinar litoral, per bé que l'alzinar climàcic hi és rar. És destacable, en tot el conjunt, la presència de fragments de vegetació de caràcter centreuropeu (boscos de fons de vall humida amb gatelleda o d'avellanosa amb falguera) que contrasta fortament amb la vegetació mediterrània dominant. Als cingles hi ha vegetació rupícola d'alt interès biogeogràfic. La fauna invertebrada i cavernícola també hi té un interès elevat.<\/p> ","codi_element":"08020-362","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3513500,1.9077900","utm_x":"408632","utm_y":"4578337","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34230","titol":"Rellotge de sol de Cal Llebrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-llebrer","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Molt deteriorada","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular dins un quadrat. El quadrant presenta un marc de color ocre. El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color ocre, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat. L'interior del cercle devia contenir les xifres horàries, avui desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és d'un color més fosc que la resta. A la part superior conserva el gnòmon.","codi_element":"08020-363","ubicacio":"Cal Llebrer. C. Jacint Verdaguer 24, cantonada amb el carrer Alp","historia":"","coordenades":"41.3346800,1.9245800","utm_x":"410014","utm_y":"4576469","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34230-foto-08020-363-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34231","titol":"Creu de la Clota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-clota","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La inscripció de rajola del basament de la creu està parcialment esberlada.","descripcio":"Creu de terme de ferro que es compon, a la base, d'un pedestal de formigó de forma trapezoide, i la creu pròpiament dita, encastada a la superfície superior del basament. La creu, molt senzilla, és de tipus llatí, amb el braç vertical més alt que l'horitzontal, presentant una espiral a la part central, i un peix amb una creu gravat a la part superior. L'alçada de la creu és de 151 cm, mentre que la longitud del braç transversal és de 50 cm. El basament té una alçada de 68 cm, una amplada de 70 cm a la base inferior i 51 cm a la superior. En una de les cares laterals hi ha una inscripció en una rajola, parcialment esberlada, on es llegeix: 'C[RE]U D[E] L[A] [CLO]TA. Per co[...]a memòria d'aquesta creu de terme en l'encreuament de camins del Castell i la Sentiu. Any 2000'.","codi_element":"08020-364","ubicacio":"La Clota","historia":"","coordenades":"41.3131200,1.9382700","utm_x":"411130","utm_y":"4574061","any":"2000","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34231-foto-08020-364-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34231-foto-08020-364-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34232","titol":"Creu del Coll Fe \/ Coll-Fé \/ Coll-Fer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-coll-fe-coll-fe-coll-fer","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de terme moderna, que es fonamenta en una base de formigó de cos prismàtic rebaixat amb motllures a les cantonades. Té una alçada de 70 cm, una base inferior quadrada de 70 cm, i la cara superior de 50 cm. A les quatre cares de la bases hi ha la inicial del punts cardinals. A la cara sud es pot llegir la inscripció sobre rajoles ceràmiques policromades: ' Creu de Coll Fe. Per conservar la memòria d'aquesta creu de terme en el camí de Sitges, Olivella i Ribes'. El braç vertical de la creu o 'stipes' amida 1,37 m i neix de la base de formigó, està tornejat en un punt mig i una de les cares de la part superior està gravada amb els símbols cristians del peix i una creu. El braç horitzontal o 'patibulum' amida 50 cm i en un dels seus extrems té marcada la data '2000'.","codi_element":"08020-365","ubicacio":"Coll Fe","historia":"","coordenades":"41.3170000,1.9084300","utm_x":"408638","utm_y":"4574523","any":"2000","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34232-foto-08020-365-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34232-foto-08020-365-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34233","titol":"Camí del Castell \/ de la Clota\/ Camí de Gavà \/ Camí de Castelldefels","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-castell-de-la-clota-cami-de-gava-cami-de-castelldefels","bibliografia":"AHDB Lligall OP2911","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest camí històric unia Begues amb la zona costanera de Gavà\/Castelldefels, passant pel costat del castell d'Eramprunyà. El seu traçat començaria a la zona de Cal Xepis, en el pla de Begues. Des d'aquí seguiria en paral·lel al curs de la riera de la Clota en direcció sud-est. Encara es conserven trams d'aquest camí, en el que es poden distingir roderes de carro, entre l'actual pista forestal i el curs de la riera. El camí continua passant pel costat de la Clota i arriba a la Creu de la Clota. Des d'allà voreja les Agulles per entrar al terme municipal veí.","codi_element":"08020-366","ubicacio":"","historia":"Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En ambdós se li atribueix una amplada de 78 cm (3 peus) i és definit com a bo per a bast.","coordenades":"41.3197300,1.9298600","utm_x":"410435","utm_y":"4574803","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34233-foto-08020-366-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34233-foto-08020-366-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34233-foto-08020-366-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|85|94|98|76","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34234","titol":"Camí d'Olivella \/ Camí de Sitges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dolivella-cami-de-sitges","bibliografia":"AHDB Lligall OP2911","centuria":"","notes_conservacio":"Embardissat","descripcio":"Aquest camí històric unia Begues amb Sitges, passant per Olivella. El seu traçat començaria al centre del poble (Hostal Vell), des d'on, direcció sud, avançaria vers la muntanya. Passant a ponent del puig Castellar, s'endinsa en els costers seguint el curs del torrent Moltó fins arribar al puig Moltó. Un cop rodejada aquesta elevació, el camí canvia la seva direcció vers l'oest, enfilant el Coll Fe i passant per sota de Mas Grau. En aquest tram s'observa clarament el camí original que, embardissat, serpenteja pel fons del fondal seguint el curs de la riera del Carxol. Passant per sota de Carxol i les Penyes Negres, sempre arran de riera, deixa el terme municipal de Begues ben a prop de la Plana Novella.","codi_element":"08020-367","ubicacio":"","historia":"Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En ambdós se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per a bast.","coordenades":"41.3116700,1.8992500","utm_x":"407862","utm_y":"4573941","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34234-foto-08020-367-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34234-foto-08020-367-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|85|94|98|76","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34235","titol":"Carrerada de Jafra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-jafra","bibliografia":"ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. pp. 147-148.","centuria":"","notes_conservacio":"Embardissada","descripcio":"Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures llunyanes. Aquesta carrerada arrenca al costat de Sitges, just al costat de l'antic circuit automobilístic de Terramar, prop de la desembocadura de la riera de Ribes i arriba, a Begues a través del Parc de Garraf. Aquest camí ramader entra a Begues per la zona de la Plana Novella i el Corral Nou (Sitges), des d'on s'enfila per l'esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on antigament hi ha les cases de Jaques. Des d'allà davalla recte a travessar el torrent de l'Artiga. Sempre pel vessant sud de la serra dels Vaquers, va guanyant alçada en direcció a la penya Blanca. No hi arriba: tomba a mà dreta i va a trobar el collet pel qual s'enfila dalt el serrat Blanc. Pel llom del serrat no per la pista que a mà dreta baixa cap a Can Rigol davalla cap a Begues.","codi_element":"08020-368","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3084800,1.8600500","utm_x":"404576","utm_y":"4573629","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34235-foto-08020-368-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34235-foto-08020-368-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34235-foto-08020-368-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Utilitzada per algun ramat en l'actualitat.","codi_estil":"80|85|94|98|76","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34236","titol":"Mina de l'Alzina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-lalzina","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Mina de galeries soterrànies. L'existència d'un marge delimita la terrassa on s'ubica l'entrada a la boca de la mina, a la qual s'accedeix mitjançant unes escales fetes amb blocs de roca. A l'entrada es conserva una porta de ferro entre parets de mamposteria que tanquen l'accés al que és pròpiament la mina. A l'interior hi ha una galeria principal que s'obre en línia recta des de la porta i una altra que neix a la banda esquerra de la primera. Les galeries tenen una alçada mitja d'entre 1,5 i 1,80 m.","codi_element":"08020-369","ubicacio":"Puig de Can Grau","historia":"","coordenades":"41.3358800,1.9423300","utm_x":"411501","utm_y":"4576584","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34236-foto-08020-369-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34236-foto-08020-369-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Segons la informació oral del Sr. Francesc Sánchez, les mines s'havien explotat per l'extracció de galena.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34237","titol":"Camí de la Creu d'Ardenya \/ Camí Moliner \/ Camí de Vallirana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-creu-dardenya-cami-moliner-cami-de-vallirana","bibliografia":"AHDB Lligall OP2911","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest camí històric unia Begues amb la població de Vallirana. Era un camí carreter utilitzat per anar als molins situats al voltant d'aquesta població. El seu traçat sembla que començaria amb diferents variants encara al pla de Begues. Una, seguiria l'eix Can Sadurní-Can Gepet, en el que poden observar-se encara algunes rieres de carro, mentre que l'altre s'enfilaria al vessant des de Can Pau. Els dos traçats s'unirien al començar a enfilar el coster, per sota de Cal Vinyes, per començar a ascendir en zig-zag, en paral·lel al torrent. El camí presenta alguns marges de pedra seca com a arranjament i suport d'aquest.","codi_element":"08020-370","ubicacio":"","historia":"Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En el primer se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per a bast. En el segon la seva amplada passa a ser de 156 cm (6 peus), millorant la seva qualificació com a bo per a carros.","coordenades":"41.3516500,1.9159700","utm_x":"409317","utm_y":"4578362","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34237-foto-08020-370-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34237-foto-08020-370-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34237-foto-08020-370-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|85|94|98|76","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34238","titol":"Creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-processional-de-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-begues","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Creu processional de tipologia llatina realitzada en llautó i banyada en plata, amb unes dimensions de 120 cm d'alçada, 50 cm d'amplada i 20 cm de gruix màxim a la part inferior, i 4 cm de gruix màxim a la part superior. La superfície de la creu està profusament decorada amb aplics de motius vegetals (tiges als braços i acabament dels extrems en forma de fulles de flor de lis). Presenta, al centre de la cara anterior, una imatge de Crist crucificat, coronat i amb el cos flexionat, d'estil naturalista, mentre que a la cara posterior hi ha representada una imatge de la Mare de Déu amb el nen, en actitud triomfant. Destaca la part inferior de la creu està decorada per una sèrie d'elements en forma de gablets que l'envolten, a l'interior dels quals hi ha representats diversos sants i apòstols, destacant, a la cara davantera, sota la imatge de Crist, es troba Sant Pau, amb barba, recolzat sobre una espasa, mentre que a la cara posterior hi ha Sant Pere, igualment barbat, que sostè la clau del Cel a la mà dreta i el llibre de les Escriptures a la mà esquerra. Cal destacar, al lateral dret, el segell gravat de l'orfebre autor de la peça. Es tracta d'un segell de petites dimensions on es pot llegir la data '1612', i unes inicials de difícil identificació ('VII' o bé 'DTI'), seguides d'una creu de tipologia grega.<\/p> ","codi_element":"08020-371","ubicacio":"Església de Sant Cristòfol de Begues","historia":"

Segons informació oral del mossèn de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues, senyor Agustí Segarra, la creu prové de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria. Segons el mateix testimoni, durant la Guerra Civil (1936-1939), la creu va restar amagada en una masia, i a la immediata postguerra, la creu va ser venuda pel mossèn per manca de recursos. Alguns anys més tard, però, la creu fou recuperada per un o diversos feligresos del poble i retornada a la parròquia.<\/p> ","coordenades":"41.3309000,1.9223600","utm_x":"409823","utm_y":"4576051","any":"1612","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34238-foto-08020-371-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34238-foto-08020-371-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34238-foto-08020-371-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-07 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Segons informació oral del mossèn de la parròquia, senyor Agustí Segarra, els aplics decoratius de les figures són afegits posteriors a la peça original.","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34239","titol":"El mal ric","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-mal-ric","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Diu la tradició popular que la penya del Mal Ric es diu així perquè un bon dia, un senyor ben adinerat es va quedar arruïnat i es va tirar de la penya avall, trobant-hi la mort.","codi_element":"08020-372","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3456300,1.9380000","utm_x":"411152","utm_y":"4577670","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34239-foto-08020-372-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"No es té cap notícia documental dels fets que narren aquesta llegenda, raó per la qual no té una base històrica. Aquesta llegenda té una variant ambientada al Mur, una de les penyes de la collada de Begues. Explica la tradició oral que als anys vint quan encara funcionava l'Hotel Petit Canigó que està ben a prop, una nit com qualsevol altra, una colla de gent feia una partida de pòquer. Entre ells hi havia un senyor adinerat que en aquella partida ho va perdre tot. Desesperat va anar cap al Mur on va tirar-se penya avall. Potser és per això que la tradició popular ens parla del fantasma del Mur on hi ha qui diu haver-lo vist en una nit fosca tot vestit de blanc i amb una cabellera arrissada. La informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista senyor Francesc Sánchez.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34240","titol":"Els encantats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-encantats","bibliografia":"SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p.29. Edita: l'autor.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Tradició oral segons la qual a la gent de Begues se'ls coneix com els encantats, un gentilici despectiu com passa en tants d'altres pobles de Catalunya. Tot i que no es coneix l'origen de mot, s'han elaborat diverses teories: Una d'elles és de base històrica, ja que s'explica que com que Begues era un poble dispers de masies aïllades cadascú anava a la seva vivint en tranquil·litat. Una altra possible és referent a la llegenda de la Penya del Moro (veure fitxa 409) i que fa referència a aquells que s'endinsen a la Penya del Moro per la nit de Sant Joan i que s'encanten en veure les meravelles que hi ha a dins, sense poder sortir-ne després. Cal tenir en compte que els malnoms populars són utilitzats més aviat pels habitants dels pobles veïns, més que no pas per la gent del poble en qüestió. En aquest sentit, una altra teoria que explica la tradició oral és que abans, quan s'anava en carro, la gent de Begues es posava a dormir dalt del carro mentre el cavall feia el seu camí. Quan passaven pel municipi veí d'Olesa de Bonesvalls, els olesans titllaven d'encantats els beguetans que passaven dormint en el carro. Es diu que una de les darreres vegades que s'ha fet servir el gentilici d'encantats per part de gent gran ha estat al municipi d'Olesa de Bonesvalls. Resulta que un jove beguetà festejava amb una noia olesana que s'estaven a la seva habitació fent el ronso. En entrar l'àvia de la noia i en veure'ls va exclamar: sembleu els encantats de Begues! A la dona de vuitanta anys li va sortir l'expressió amb tota normalitat, adonant-se poc després que precisament el jove era de Begues i que per tant se li havia escapat. També el folklorista penedesenc Pere Sadurní recull la dita 'A Begues, encantats' (veure bibliografia).","codi_element":"08020-373","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Part de la informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista senyor Francesc Sánchez.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34241","titol":"Vares d'alcaldia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vares-dalcaldia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Un dels bastons presenta forats i desgast a la part central","descripcio":"Es tracta de dos bastons de fusta de característiques similars. Una de les vares té una creu gravada a l'empunyadura, que és metàl·lica, daurada i amida 2,5 cm. La llargada total és de 87,8 cm i és de forma cònica. A l'extrem inferior una peça també metàl·lica de 2 cm serveix per protegir-lo. El cost central del bastó es mostra desgastat. Un cordill travessa la vara per guarnir-la embolicada al bordó. La segona vara també té l'empunyadura metàl·lica, però no és daurada i amida 2,8 cm. En aquest cas el motiu gravat són les inicials 'BG'. La llargada total és de 90,8 cm i és de forma cònica. A l'extrem inferior una peça també metàl·lica de 8,2 cm serveix per protegir-lo. Un cordill prim travessa la vara per guarnir-la embolicada al bordó.","codi_element":"08020-374","ubicacio":"Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament)","historia":"La vara d'alcaldia simbolitza el poder del municipi i és utilitzada en cerimònies simbòliques relacionades amb la figura de l'alcalde\/ssa.","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34241-foto-08020-374-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34241-foto-08020-374-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34242","titol":"El Lledoner de Mas Traval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-lledoner-de-mas-traval","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de lledoner (Céltis australis), arbre que pot arribar a tenir uns 20-25 metres d'alçada. El perímetre del tronc amida 3,15 m. És de capçada densa i arrodonida, d'un verd grisenc; tronc dret i escorça llisa; borrons i fulles disposats, tota al llarg de la tija, fent dos rengles. Fulles asimètriques, estretament ovalades, d'extrem agut i acabades en punta allargada; limbe dentat, pelut i una mica aspre al tacte. El fruit és el lledó, arrodonit, poc més gros que un pèsol, negre i comestible quan madura.","codi_element":"08020-375","ubicacio":"Mas Traval","historia":"","coordenades":"41.3157100,1.9270900","utm_x":"410198","utm_y":"4574360","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34242-foto-08020-375-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34242-foto-08020-375-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34243","titol":"Campgràs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/campgras","bibliografia":"RIBÉ, G. (1993) Espai i territori entre el Neolític Antic i el Neolític Mitjà. Aproximació a un estudi d'arqueologia espacial al Penedès. Tesi de llicenciatura (UAB), inèdita.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Materials en superfície del neolític antic evolucionat recollits en una dolina. Es tracta de diversos fragments de ceràmica i indústria lítica. Els primers consisteixen en una nansa de llengüeta amb decoració de crestes i fragments d'una gran gerra ovoide, tot fet amb desgreixant groller de calcària i quars. La indústria lítica consisteix en elements de sílex deshidratat: algun gratador-rascadora, ascles i altres fragments.","codi_element":"08020-376","ubicacio":"Campgràs","historia":"Els materials recollits en superfície van ser dipositats al VINSEUM (Vilafranca del Penedès)","coordenades":"41.2893600,1.9136500","utm_x":"409036","utm_y":"4571449","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34243-foto-08020-376-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Aquest jaciment no consta a l'IPAC.","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34244","titol":"Massís del Garraf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/massis-del-garraf","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Espai d'interès natural protegit integrat per 14.764,11 ha, de les quals 3541,63 ha són de Begues. El seu interès ve determinat per l'existència del Massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Pre-litoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 ha, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600m (la Morella, 595m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el Massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El Massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf.<\/p> ","codi_element":"08020-377","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3121000,1.9005000","utm_x":"407967","utm_y":"4573987","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34244-foto-08020-377-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["11"]},{"id":"34245","titol":"Rellotge de Sol de Cal Fusteret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-fusteret","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"La pintura del rellotge és visible únicament als números i molt lleument als raigs de les hores. A la resta del rellotge, la pintura ha desaparegut.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, fet sobre ciment, amb restes de pintura. Està representat en un quadrant amb els angles escapçats en quart d'esfera com a decoració. Al marc del quadrant hi ha la numeració del rellotge, aràbiga. Els números són de color negre, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '5-6-7-8-9-10-11-12-1-2'. El rellotge conserva el gnòmon, de la base del qual surten uns raigs de color vermell en disposició radial pel fons del quadrant vers els números de les hores.","codi_element":"08020-388","ubicacio":"Carrer Rectoria, 9","historia":"","coordenades":"41.3296600,1.9438000","utm_x":"411615","utm_y":"4575892","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34245-foto-08020-388-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34245-foto-08020-388-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34246","titol":"Rellotge de Sol de Cal Vidu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-vidu","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest rellotge està repintat, probablement resseguint un model anterior.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana de Cal Vidu. Està representat en un quadrant amb els angles superiors rectes, mentre que els inferiors estan escapçats decorativament en quart d'esfera. El perfil exterior del marc del quadrant és una línia de color beix, mentre que el perfil interior és una línia de color marró fosc. Entre aquestes dues línies de perfils es conforma el marc del quadrant, on hi ha la numeració horària del rellotge, en números llatins, de color gris i molt prims, els quals es poden llegir, d'esquerra a dreta: 'VI-VII-VIII-X-XI-XII-I-II-III-IV-V-VI'. El marc, a l'igual que la superfície del quadrant, presenta el fons de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha representat un sol circular de color groc del qual surten uns raigs de color marró fosc disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores.","codi_element":"08020-389","ubicacio":"Masia Cal Vidu s\/n","historia":"","coordenades":"41.3361400,1.8991900","utm_x":"407891","utm_y":"4576657","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34246-foto-08020-389-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34247","titol":"Rellotge de Sol de Can Vendrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-vendrell","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"El rellotge està molt degradat i resulta difícil la visualització del mateix.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat sobre l façana principal de Can Vendrell. Presenta un alt grau de degradació, tot i que s'observa l'angle superior dret del quadrant del rellotge, on queden restes de la pintura del marc, de color groc, i del fons del quadrant, de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha les restes de pintura que representa un sol, del qual s'endevina que sortien uns raigs cap als números de les hores del rellotge, no visibles actualment. La resta del quadrant s'ha perdut.","codi_element":"08020-390","ubicacio":"Carrer Sant Climent, 18","historia":"","coordenades":"41.3314500,1.9424000","utm_x":"411501","utm_y":"4576092","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34247-foto-08020-390-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34247-foto-08020-390-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34248","titol":"Rellotge de Sol de Cal Campamà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-campama","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El rellotge està repintat seguint un model anterior.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre ciment. Està representat en un polígon rectangular. El marc del quadrant és de color groc apagat, presentant als marcs laterals unes línies decoratives ondulants de color gris. D'aquest mateix color són els números del rellotge, disposats en semicercle a la part inferior del quadrant. La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. La superfície del quadrant és de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual es representa un sol amb una cara somrient de color groc, de la part inferior del qual surten uns raigs, de color groc i gris disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores.","codi_element":"08020-391","ubicacio":"Carrer Campamà","historia":"","coordenades":"41.3314500,1.9424000","utm_x":"411501","utm_y":"4576092","any":"1782","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34248-foto-08020-391-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34249","titol":"Rellotge de sol del Mas Ferrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-del-mas-ferrer","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Aquest rellotge està repintat, segurament seguint un model anterior.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, fet en pols de marbre, calç i pintura al fresc. Està representat en un polígon rectangular amb els angles rectes. El marc del quadrant és de color groc apagat. A l'interior del marc, la superfície del quadrant està dividida en dos espais diferenciats. L'espai més gran, quadrangular, a la part superior, que ocupa la pràctica totalitat de la superfície, corresponent al rellotge pròpiament dit. Aquest presenta el marc de color granat clar, amb els números aràbics disposats a la meitat inferior, que es llegeixen, d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. La part superior del marc està decorada amb motius vegetals i una carassa al centre. A la part central, el fons és de color groc apagat. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual es representa un sol amb ulls i nas, i raigs que l'envolten. De la meitat inferior sobresurten unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. Per sobre del sol hi ha una inscripció, feta amb la mateixa pintura granat que el sol, en la qual es llegeix, en tres fileres: 'D 32 Gs A PONEN \/ POLO 42 Gs \/ ANY 1796'. Per sota de la representació del rellotge hi ha una estreta franja horitzontal a la part inferior, decorada amb una escena de cacera d'estil popular on es veu, a la dreta, un caçador que dispara amb una escopeta sobre un grup de tres llebres, així com un au que sobrevola l'escena.","codi_element":"08020-392","ubicacio":"C. Pallars. Urbanització de Mas Ferrer","historia":"","coordenades":"41.3250600,1.9178100","utm_x":"409434","utm_y":"4575408","any":"1796","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34249-foto-08020-392-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34249-foto-08020-392-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34249-foto-08020-392-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34250","titol":"Rellotge de sol de Can Rigol - 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-rigol-1","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"La superfície del quadrant presenta sectors amb la pintura en degradació.","descripcio":"Rellotge de sol vertical de pintura sobre ciment. Està representat en un polígon rectangular. El marc del quadrant presenta una sanefa decorativa en zig-zag on alternen triangles de color vermell amb triangles de color blanc trencat. A l'interior del quadrant trobem un segon marc, més prim, de color blanc trencat, on es troben les xifres horàries, en numeració aràbiga, en color blau. La pintura d'alguna d'aquestes xifres està molt desgastada i gairebé no es veu, de manera que únicament es poden llegir, d'esquerra a dreta: ' (...) 8-9-10-11-12-1 (...)'. El rellotge conserva el gnòmon, de la base del qual surten unes línies de color groc en disposició radial vers les xifres horàries. Per sobre del gnòmon hi ha una inscripció on es llegeix, en lletres blaves, 'Any 1490' i 'Can Rigol' en lletres vermelles. El fons del quadrant és de color blanc trencat.","codi_element":"08020-393","ubicacio":"Can Rigol","historia":"","coordenades":"41.3281200,1.9117700","utm_x":"408933","utm_y":"4575754","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34250-foto-08020-393-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34251","titol":"Rellotge de sol de Can Rigol - 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-rigol-2","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"El rellotge de sol ha desaparegut en pintar-hi a sobre. Únicament es pot veure el gnòmon i s'intueix la seva forma.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, actualment tapat per una capa de pintura blanca que s'estén al llarg de tota la façana on està ubicat. Tan sols s'endevina la seva forma, un quadrant rectangular amb els angles rectes. A la part superior el rellotge conserva el gnòmon.","codi_element":"08020-394","ubicacio":"Can Rigol","historia":"","coordenades":"41.3281200,1.9117700","utm_x":"408933","utm_y":"4575754","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34251-foto-08020-394-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34252","titol":"Rellotge de sol de Can Sadurní","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-sadurni","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"El rellotge està restaurat.","descripcio":"Rellotge de sol vertical pintat sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Sadurní. Està representat de forma circular, amb el marc de color beix envoltat, per la part externa, per una sanefa de motius poligonals que li atorga l'apariència de roda dentada. A la part interna del marc trobem la superfície del rellotge pròpiament dita, de color blanc. Les xifres horàries són aràbigues, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. A la part superior trobem el gnòmon, a la base del qual hi ha un estel de sis puntes de color granat fosc del qual surten unes línies en disposició radial vers els números de les hores.","codi_element":"08020-395","ubicacio":"Can Sadurní","historia":"","coordenades":"41.3439500,1.9117500","utm_x":"408953","utm_y":"4577511","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34252-foto-08020-395-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34252-foto-08020-395-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34253","titol":"Avenc d'en Passant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-den-passant","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. SÁNCHEZ, M. (2008) 'Avenc d'en Passant, entre dolines i rasclers', Natura i aventura, 14 (febrer 2008): 26-27.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 31 metres de profunditat màxima. L'avenc té dues boques d'entrada. Per la més gran i evident (de 2,3 m de llarg per 1,6 m d'ample) descendim a un pou de 6 metres. Del fons d'aquest primer pou arrenca una rampa amb lleu pendent que ens porta a la boca d'un altre pou, que ens recorda la forma de dues campanes superposades, i que mostra a les seves parets moltíssimes formacions que l'aigua i el temps han anat modelant. Aquest segon pou te uns 20 metres de profunditat, i a mesura que es descendeix, les seves mides augmenten fins assolir unes àmplies dimensions. Aquesta forma de doble campana superposada és deguda al fet que al principi l'aigua entrava per la boca petita i va erosionar l'avenc formant un primer pou en forma de campana. Quan amb el temps el tàlveg es va desplaçar i les aigües començaren a entrar a la cavitat per l'altre boca, el nou recorregut erosionà el pou formant una nova forma de campana que se superposà a la primera. L'altra boca (una mica més amunt de l'altra i un pèl amagada pel matollar), té una entrada d'uns 30 cm de diàmetre que duu verticalment sobre el segon pou. La profunditat màxima de l'avenc és de 31 metres.","codi_element":"08020-396","ubicacio":"Pla d'en Querol","historia":"Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1954. Durant un temps aquest avenc va servir com a petit refugi i magatzem per als espeleòlegs que es movien per la zona, i a la primera sala es va instal·lar una petita cambra on guardaven, entre altres estris, una farmaciola de primers auxilis. Encara que avui dia ja no existeix aquest magatzem, la fauna de la zona continua utilitzant l'avenc com a lloc de refugi.","coordenades":"41.2842100,1.9065900","utm_x":"408438","utm_y":"4570884","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34254","titol":"Rellotge de sol de Can Térmens - 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-termens-1","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que el rellotge és visible, no conserva les línies ni les xifres horàries.","descripcio":"Rellotge de sol vertical de pintura. Està representat de forma circular dins un polígon rectangular. El fons del quadrant és de color granat, mentre que el cercle del rellotge és de color groc apagat. La circumferència presenta, però, una línia concèntrica gairebé a la vora, fet que fa que tingui un marc on devien anar les xifres, que no són visibles actualment. El rellotge, però, conserva el gnòmon.","codi_element":"08020-397","ubicacio":"Can Térmens","historia":"","coordenades":"41.3297300,1.9083000","utm_x":"408645","utm_y":"4575936","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34254-foto-08020-397-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34254-foto-08020-397-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34255","titol":"Alzina de Can Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-can-marti","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. L'alzina de Can Martí destaca per la seva monumentalitat. És un arbre de capçada molt espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades.","codi_element":"08020-449","ubicacio":"Carrer Gaudí, 1","historia":"","coordenades":"41.3351500,1.9216600","utm_x":"409770","utm_y":"4576524","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34255-foto-08020-449-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34255-foto-08020-449-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir directament al bé, ja que aquest es troba dins d'una propietat privada. Aquest factor ha impedit que s'hagin pogut prendre mesures d'aquest exemplar botànic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34256","titol":"Corral de Mas Trabal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-de-mas-trabal","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest edifici està enrunat i molt envaït per la vegetació.","descripcio":"Antic corral de grans dimensions, de planta rectangular orientat en sentit nord-sud, actualment enrunat i molt envaït per la vegetació. L'espai del corral presenta una divisió interna en dos grans sectors, els quals presenten, al seu torn, altres dues divisions internes, corresponents a les zones antigament cobertes i els recintes oberts a l'aire lliure. Les parts cobertes resten a la part oest del corral, i cadascuna d'elles té una extensió aproximada de 45 m2, mentre que cada recinte obert a l'aire lliure ocupa una extensió d'uns 50 m2. Tot el conjunt té una extensió d'uns 98 m2. Els murs estan fets amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra, i tenen un gruix mitjà d'uns 70 cm.","codi_element":"08020-450","ubicacio":"Mas Trabal","historia":"","coordenades":"41.3158000,1.9267700","utm_x":"410171","utm_y":"4574370","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34256-foto-08020-450-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34256-foto-08020-450-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34256-foto-08020-450-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34257","titol":"Cal Farràs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-farras","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'edifici, d'estil eclèctic i construït a principis del segle XX, ha estat força restaurat i modificat als anys '60 del segle XX.","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teula de teulada àrab amb la carena perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta una porxada a l'entrada. Destaca la superfície de les façanes, on s'ha deixat a la vista l'obra feta de blocs de pedra, així com l'emmarcament de les obertures, que semblen fets de pedra artificial. A nivell de la teulada, cal destacar també la línia de la cornisa, amb mènsules al coronament de la façana principal i decoració de dents de serra als laterals. La casa està envoltada per un barri o tancat enjardinat.","codi_element":"08020-451","ubicacio":"Carrer Collada, 28","historia":"","coordenades":"41.3305100,1.9458900","utm_x":"411791","utm_y":"4575984","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34257-foto-08020-451-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34257-foto-08020-451-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34257-foto-08020-451-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut el permís per accedir al recinte de l'immoble ni al seu interior, fet que ha dificultat la seva observació exhaustiva.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34258","titol":"Cal Pepet de la Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pepet-de-la-creu","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Tot i que l'estructura arquitectònica de l'immoble està perfectament conservada, els acabats presenten un grau considerable de degradació.","descripcio":"Edifici agrícola de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb la carena perpendicular a la façana. Aquest edifici principal té diversos cossos adjacents, corresponents a diverses fases constructives, al sector sud, utilitzats antigament per a diverses tasques agrícoles. A la façana de l'edifici principal, molt senzilla, les obertures presenten una disposició simètrica, destacant les tres portes d'entrada de la planta baixa, d'arc rebaixat, una d'elles més ample que les altres dues. Sobre les portes, a l'alçada del primer pis, es troben les finestres, rectangulars, una d'elles amb barana de ferro, recte. La superfície de les façanes està arrebossada amb calç blanca. A l'interior, aquest encalat es troba en un avançat estat de degradació, restant a la vista l'aparell constructiu, fet amb blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i sorra. Les edificacions adjacents presenten la planta rectangular i teulada a un sol vessant. A l'interior de l'edificació adossada a la façana de l'edifici principal resta una menjadora de fusta i una finestreta per on hom abocava el gra i el menjar per als animals.","codi_element":"08020-452","ubicacio":"La Creu - Tres Cases, núm. 14","historia":"Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquesta casa ja apareix documentada l'any 1849, així com al salpàs de l'any 1880, amb els noms de Cristòfol de Collfe, Pau Vendrell de Collfe i Cal Mas de Collfé.","coordenades":"41.3183300,1.9092000","utm_x":"408704","utm_y":"4574670","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34258-foto-08020-452-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34258-foto-08020-452-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34258-foto-08020-452-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34259","titol":"Pineda de Cal Taco","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pineda-de-cal-taco","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pineda que ocupa un àrea aproximada de 2245 m2. El seu substrat vegetal està conformat per una densa brolla de pi blanc (Pinus halepensis), amb algun peu d'alzina (Quercus ilex) amb un sotabosc ric, abundant i dens de matolls com el garric (Quercus coccifera) , l'argelaga (Genista scorpius), llentiscle (Pistacia lentiscus), estepa blanca (Cistus albidus), romaní (Rosmariinus officinalis), i alguna planta forànea, com el càrritx... entre d'altres. Els pins d'aquesta pineda tenen un tronc d'uns 150 cm de mitjana de longitg circular.","codi_element":"08020-453","ubicacio":"Cal Taco","historia":"","coordenades":"41.3333100,1.9332400","utm_x":"410737","utm_y":"4576308","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34259-foto-08020-453-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34259-foto-08020-453-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Cal destacar que la disposició i mida similar dels arbres que componen aquest espai natural, podria tractar-se d'una pineda replantada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34260","titol":"Capitell de la Creu de terme de Can Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capitell-de-la-creu-de-terme-de-can-grau","bibliografia":"

ALBERT BASTARDES I PARERA ( 1983). Les creus al vent . Editorial Millà. MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA.<\/p> ","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"

Capitell original de la Creu de terme, proper a la masia de Can Grau. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII'<\/p> ","codi_element":"08020-454","ubicacio":"Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament)","historia":"

Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà.<\/p> ","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"1312","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Lluis Rius","autor_element":"","observacions":"Existeix una còpia d'aquesta creu al costat de Can Grau del coll, únicament la seva base forma part de l'estructura original. D'altra banda, la creu situada al passeig de l'església constitueix una nova reproducció.","codi_estil":"93","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["11"]},{"id":"34261","titol":"Rellotge de sol de Cal Frare","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-frare","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La pintura marró està degradada en alguns sectors.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana de Cal Frare, representat en forma circular dins un polígon quadrat. El quadrat presenta el fons de color blanc apagat, i tots els dibuixos estan traçats en color marró. Així, el quadrant presenta un marc quadrat traçat en línies marrons, dins el qual s'insereix el rellotge pròpiament dit, de forma circular. Aquest presenta un altre marc, igualment circular, on hi ha les xifres horàries, en numeració aràbiga, que es llegeixen d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4'. A la part superior del rellotge hi ha la data '1946'. A l'interior de la superfície circular del rellotge, a la part superior, es conserva el gnòmon, a la base del qual es representa una circumferència a mode de Sol, de la part inferior de la qual sorgeixen unes línies disposades radialment vers les xifres horàries.","codi_element":"08020-378","ubicacio":"La Barceloneta","historia":"","coordenades":"41.3359600,1.9084900","utm_x":"408669","utm_y":"4576628","any":"1946","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34261-foto-08020-378-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34262","titol":"Rellotge de Sol de Les Planes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-les-planes","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El rellotge presenta un estat de degradació inicial, però que ja no permet veure els números amb claretat.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, gravat i pintat sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular dins un polígon rectangular situat verticalment. El rectangle presenta un marc de color grisos amb gravats amb motius geomètrics (semicercles). El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color terra (marró - vermellós), s'inscriu a l'interior del rectangle. L'interior del cercle devia contenir les xifres horàries, avui desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és de color blanc. A la part superior conserva el gnòmon, que surt d'un cercle petit d'on irradien les línies divisòries del rellotge. La part inferior de l'espai entre el cercle del rellotge i la resta del rectangle es presenta decorat amb dues figures meitat humanes meitat zoomorfes. L'interior del rectangle és de color ataronjat i la decoració de colors marronosos.","codi_element":"08020-379","ubicacio":"Mas de les Planes","historia":"","coordenades":"41.3231500,1.9475300","utm_x":"411919","utm_y":"4575165","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34262-foto-08020-379-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34263","titol":"Arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-historic-de-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-begues","bibliografia":"

AAVV (2009): ' Organització de l'arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues: Segles XIV-XXI'. Dos punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit). AAVV (2009): 'Descripció NODAC dels fons documentals de l'Arxiu Històric de la Parròquia de Sant Cristòfor de Begues'. Dos punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit). MATA I VENTURA, Víctor (2008): 'Organització de l'Arxiu Històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues'. L'EIXARMADA, nº10, juliol. Edita: Centre d'Estudis Beguetans. Begues.<\/p> ","centuria":"XIV-XXI","notes_conservacio":"La organització moderna de l'arxiu va servir per localitzar documents amb estrips, manques de suport documental, tinta esvaïda, afectacions per tinta ferrogàl·lica, pols, humitats, fongs i lepismes.","descripcio":"

Es tracta de l'arxiu més important del municipi de Begues, pel seu caràcter històric i per les dades que conté sobre la població beguetana des del segle XIV. La documentació que s'hi recull és un patrimoni documental estratègicament valuós per conèixer la història de la parròquia de Begues i de l'església a Catalunya, però sobretot ho és per les persones i famílies beguetanes: de la seva vida, dels seus actes personals i de les activitats econòmiques i socials que han deixat rastre en les múltiples tipologies documentals de l'arxiu fins el segle XXI. El tractament de l'arxiu ha suposat la identificació de diferents fons d'arxiu: parròquia de Sant Cristòfol de Begues, organització municipal de Begues, famílies Petit de la Clota, Campamar i Petit de les Planes. El quadre d'organització dels fons documentals de la parròquia de Begues és el següent:1. A Fons Parròquia de Sant Cristòfor de Begues 2. B Fons municipal de Begues; 3. Fons patrimonial Petit de la Clota; 3.1. C Subfons Petit de la Clota; 3.2. D Subfons Campamar;3.3. E Subfons Petit de les Planes. La documentació de l'arxiu es presenta bàsicament en suport paper, una petita part són pergamins. Se n'han comptat una quarantena, entre el fons de pergamins pròpiament dit i els reutilitzats com enquadernacions de llibres. El document més antic de l'arxiu, és un pergamí datat el segle XIV que no està relacionat directament amb Begues. Es conserven 5 documents del segle XV, la documentació seriada es comença a produir a partir de la segona dècada del segle XVI. El fons està compost per 3.652 unitats de catalogació en diversos formats documentals: llibres, enquadernacions diverses, plecs, expedients, documents solts en pergamí i paper. Comptant els 969 documents identificats i descrits sumàriament en el buidatge de llibres i plecs, la suma puja a 4.620 documents.<\/p> ","codi_element":"08020-380","ubicacio":"Carrer Alacant, 8","historia":"","coordenades":"41.3319500,1.9224000","utm_x":"409828","utm_y":"4576168","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34263-foto-08020-380-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-04-12 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34264","titol":"Arxiu Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-1","bibliografia":"Ajuntament de Begues. Inventari de l'Arxiu Municipal. Pàgina web de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Xarxa d'Arxius Municipals: http:\/\/www.diba.es\/opc\/xam\/08020.asp#14.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest arxiu recull la documentació pròpia generada per l'ajuntament de Begues. Els documents que conté són del segle XIX, XX i XXI. L'inventari de l'arxiu municipal defineix el següent quadre de classificació: 1. Administració General: terme municipal, òrgans de govern, alcaldia, secretaria, serveis jurídics, personal, correspondència, mitjans de comunicació, serveis informàtics. 2. Hisenda: patrimoni, intervenció, tresoreria, fiscalitat, pòsit, juntes i comissions. 3. Proveïments: proveïments de productes per a consum de la població, aigües, fonts i safareig, mercats i fires, atenció al consumidor, escorxador, delegació local de proveïments, juntes i comissions municipals, transport públic, serveis de correus, promoció econòmica. 4. Beneficència i assistència social: centres assistencials i de beneficència; beneficis de pobres, causes pies, almoines i llegats; atenció als refugiats i orfes de guerra; subsidi al combatent; assistència social; actuacions contra l'atur laboral; juntes i comissions, patronats, junta local de Reformes Socials. 5. Sanitat: cementiri i serveis fúnebres, epidèmies i contagis, inspecció sanitària i laboratori municipal, personal facultatiu, cos mèdic municipal, dispensari, centres sanitaris municipals, farmàcies, ambulància, banys públics, inspecció veterinària, oficina del consumidor, juntes i comissions municipals, neteja viària i recollida i tractament de residus sòlids. 6. Obres i urbanisme: planejament, gestió urbanística i informació, obres d'infrastructura, vialitat, immobles municipals (construcció i manteniment), brigada municipal d'obres, obres particulars i serveis, activitats classificades i obertura d'establiments, promoció de l'habitatge i habitatges de promoció municipal, juntes i comissions municipals, correspondències obres (instàncies, decrets i certificacions), disciplina urbanística. 7. Seguretat Pública: cossos de seguretat, presó (dipòsit municipal de detinguts), passaports i passis radis, armes (censos, normes, permisos, requises), guàrdies jurats, prevenció i repressió de la mendicitat i vagància, juntes i comissions municipals, protecció civil (actuació ciutadana), bombers. 8. Serveis militars: allotjaments militars, subministrament a la tropa, quintes - allistaments - lleves forçoses, béns subjectes a requisa municipal, juntes i comissions municipals, prestació social substitutòria, correspondència militar. 9. Població: estadístiques generals de població (censos), padró municipal d'habitants, estrangers - transeünts i refugiats, emigració - immigració, registre civil municipal, junta local del cens de població. Eleccions: municipals, de jutge de pau, de diputats provincials, Parlament de Catalunya, generals (Corts, Senat), Parlament europeu, referèndums i plebiscits, altres eleccions, cens electoral (junta municipal del cens). 11. Ensenyament: pre-escolar, primari, mitjà, superior, escoles de dibuix - arts i oficis - música - formació professional - escoles taller, escoles d'adults campanyes contra l'analfabetisme, beques, cens escolar, juntes i comissions municipals. 12. Cultura: festa major - festes populars, activitats i iniciatives culturals, centres culturals municipals (biblioteca, museu, teatre), relacions amb entitats culturals, monuments històrics-artístics, servei municipal català, esports, servei de joventut, promoció turística, juntes i comissions municipals. 13. Serveis agropecuaris i medi ambient: censos agraris - estadístiques agrícoles i ramaders - interrogatoris sobre collites, danys a l'agricultura - plagues - extinció animals perillosos, foment forestal, aprofitament de les aigües, foment i millora del regatge, juntes i comissions municipals, entitats, medi ambient. 14. Col·leccions factícies: pergamins, cartografia, segells, cartells, publicacions locals, arxiu d'imatges 15. Fons del Jutjat de Pau i Registre Civil: jutjat municipal, registre civil. 16. Fons de la Falange","codi_element":"08020-381","ubicacio":"Avinguda Torres Vilaró, 4","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34265","titol":"Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-de-la-baronia-deramprunya","bibliografia":"

AAVV (2006): 'L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà, un fons documental digitalitzat d'accés públic. Els documents de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans.<\/p> ","centuria":"XVI - XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà és un fons privat, integrat per 8 metres lineals de documentació en paper. Es tracta, bàsicament, d'un fons modern i contemporani dels segles XVI al XIX, essent més abundants els documents dels segles XVIII i XIX. L'arxiu resulta de gran interès per a l'estudi de la història i forma de vida dels municipis i habitants de l'antiga baronia. El producte resultant de la digitalització es concreta en tres tipus de còpia: màster, consulta i de preservació en microfilm. Els vint-i-dos CD que es van lliurar al CEB contenen 47.634 imatges, que corresponen a 1153 documents catalogats i descrits en una base de dades que facilita la consulta dels documents a través de diferents camps: títol del document, resum informatiu del contingut, data, localització del document original, localització antiga, topònims, dates, observacions... Mitjançant un codi es relaciona el document descrit amb la seva imatge digitalitzada. Tots els camps de la base de dades es poden utilitzar per fer cerques del seu contingut. Del total de documents, 196 fan referència directa a persones, immobles i fets ocorreguts a Begues. Els documents sobre Begues, originals i còpies, en conjunt abracen un període cronòlogic comprès entre els anys 1264 i 1911. Les tipologies documentals més freqüents són censos, capbreus, llevadors de rendes, documents comptables, contractes de compravenda i descripcions de masos. Pràcticament totes les sèries documentals tenen documents relacionats amb Begues. Solament manquen documents en la sèrie 07, església. L'actuació arxivística es realitzà respectant l'estructura i la classificació original del fons donada per Francesc Bofarull i Sans a principis del segle XX i per una segona organització feta en la dècada dels seixanta del mateix segle. L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha portat a terme la descripció i la classificació dels documents aplicant el quadre de classificació per a fons patrimonials. Aquesta eina permet establir una jerarquia que agrupa els documents en sèries documentals a partir de funcions i finalitats comunes. L'instrument de descripció resultant és un catàleg que codifica i descriu tots els documents de l'arxiu. Les seccions i sèries del quadre de classificació de fons patrimonials de l'ANC usades per a classificar l'ABE són les següents: 03. Patrimoni\/ 03.01. Propietats i drets\/ 03.01.01. Memòries i relacions de béns\/ 03.01.02. Senyories i baronies jurisdiccionals\/ 03.01.02.01. Títols jurídics i successió de la baronia\/ 03.01.02.02. Jurisdicció\/ 03.01.02.03. Béns comunals, monopolis i drets senyorials\/ 03.01.02.04. Delmes\/ 03.01.02.05. Dominis directes, censos i lluïsmes\/ 03.01.03. Hisendes i propietats 03.01.03.01. Títols jurídics, adquisicions i alienacions\/ 03.01.03.02. Gestió de la propietat immobiliària\/ 03.01.03.03. Explotació dels recursos naturals\/ 03.01.03.04. Censos emfitèutics 03.01.03.05. Obres, subministraments, utillatge i maquinària\/ 03.02. Beneficis, capellanies i causes pies\/ 03.03. Administració\/ 07. Església\/ 08. Documentació municipal<\/p> ","codi_element":"08020-382","ubicacio":"Carrer Major, 14 \/ Carrer Àngel Guimerà, 15","historia":"

L'arxiu de la Baronia d'Eramprunyà (fons de la família Girona, en endavant ABE) va ser declarat Bé d'Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya el 28 de gener de l'any 2000. Els primers passos en ferm es van fer amb la promulgació de la Llei 10\/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents, emanada del Parlament de Catalunya , que substituïa la desfasada llei d'arxius de 1985. El 5 de novembre de 2001, la Conselleria de Cultura prengué la decisió d'incloure l'ABE en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. El 2003 la Generalitat, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, signà un conveni amb Ignasi de Puig i Girona, representant de la família Girona, propietària de part del llegat documental de la baronia d'Eramprunyà, mitjançant el qual ambdues parts es comprometien a portar a terme una actuació arxivística basada en la descripció i digitalització de l'arxiu. Contextualització històrica de la Baronia d'Eramprunyà: la baronia pren el nom del castell d'Eramprunyà, que durant segles va actuar de centre neuràlgic de poder, des d'on s'exercia el govern de les persones i l'administració dels territoris que li pertanyien. La seva extensió abrasava els actuals municipis de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. En època medieval, però, el terme era molt més ampli: arribava per l'est fins a Sant Boi i pel sud fins a Jafre, Garraf i Campdàsens. La documentació cita per primera vegada el castell d'Eramprunyà el 7 de febrer de 957, quan Enego i Flodeberga cedeixen al monestir de Sant Cugat una parcel·la de terra d'Eramprunyà, seguint el testament d'un tal Mascaró. En el segle X el monestir de Sant Cugat i el castell d'Eramprunyà van ser els instruments usats pel poder comtal per tal d'assegurar els territoris conquerits i potenciar el seu desenvolupament. Fins ben entrat el segle XIII, el monestir s'erigí en el principal propietari religiós, la qual cosa li comportà freqüents litigis amb el poder senyorial de caràcter laic. El castell d'Eramprunyà pertanyia als comtes de Barcelona, que l'infeudaren a Gombau de Besora i posteriorment el 1058 a Mir Geribert i els seus descendents, els Santmartí; aquests el van subinfeudar a la família Santa Oliva en la sotscastlania. En el decurs dels anys i per transmissió hereditària foren sotscastlans d'Eramprunyà les famílies Tarrasa i Centelles. El domini superior del castell termenat el va exercir la monarquia fins que el 1323 Pere March, tresorer reial, el va comprar junt amb el seu terme a Jaume II, comte de Barcelona; també comprà la sotscastlania a Blanca de Centelles. Des de llavors la monarquia va deixar de ser propietària del castell i el seu terme i els March van passar a ser senyors o barons d'Eramprunyà amb jurisdicció plena, durant més de dos segles. L'any 1552 Lucrècia March es casà amb Hug de Fivaller de Palou. L'extinció del llinatge March va fer dels Fivaller barons d'Eramprunyà fins el 1625. A partir d'aquell moment la propietat no va passar linealment, la qual cosa provocà successions de caràcter proindivís que fragmentaren el patrimoni original. Diferents llinatges de propietaris (Torrelles-Sentmenat, Erill, Copons, Bournonville, Sarriera, Pérez-Moreno, Garma i Foxà) foren hereus de la baronia. El 12 de febrer de 1897 Manuel Girona i Agrafel, exalcalde de Barcelona, va comprar l'indivís a les famílies Sarriera i Foxà. Va reunificar els drets de propietat dividits des del segle XVII i va iniciar una política de consolidació i ampliació de patrimoni. Des de llavors els hereus de la família Girona en posseeixen la propietat. La mort de la senyora Odília Girona i Salgado, marquesa de Pozo Rubio, darrera hereva del patrimoni d'Eramprunyà, deixa pendent de resolució la seva successió.<\/p> ","coordenades":"41.3308000,1.9222600","utm_x":"409814","utm_y":"4576040","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-04-12 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Per resolució de 5 de setembre de 2001, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va d'incloure l'arxiu de la baronia d'Eramprunyà al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Una còpia microfilmada d'aquest arxiu es pot consultar a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (ACBL). El Centre d'estudis beguetans posseeix una còpia digitalitzada de l'arxiu (les UTM i adreça d'aquesta fitxa fa referència al CEB). El fons d'arxiu original ha estat tornat als seus propietaris en l'ordre i les condicions d'instal·lació originals. Per a la consulta dels originals cal demanar autorització als seus propietaris segons el que estableix la Llei 10\/2001, d'arxius i documents. (Continuació història) Arran del conveni signat el 2003 entre la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i Ignasi de Puig i Girona, es va portar a terme una actuació arxivística basada en la descripció i digitalització de l'arxiu. Les tasques de caràcter tècnic les organitzà l'Arxiu Nacional de Catalunya entre els mesos d'abril de 2004 i març de 2005, i van consistir a fer un petit resum de cada document (llibre, expedient o dossier, documents solts,...), classificar la documentació segons la pràctica arxivística contemporània i digitalitzar la totalitat del fons documental. El pressupost global que el Departament de Cultura va destinar per a realitzar el projecte va ser de 30.000€ dels quals 18.000 es van esmerçar en el tractament arxivístic i 12.000 en la digitalització. Vicissituds del fons documental: l'ABE plega el fons documental format a partir de la gestió de les propietats immobles i de l'exercici de les atribucions que han tingut els propietaris de la baronia dins la legalitat i règims polítics vigents en cada època històrica. En aquest sentit, es caracteritza per haver estat produït dins d'un context històric heterogeni que inclou part del període en què Catalunya es regia amb les seves institucions, normes i mecanismes jurídics (1586-1714); el trencament i posterior desenvolupament que suposà el canvi d'organització estatal, resultat de la implantació de Decret de Nova Planta (1716...), i la substitució d'un règim absolutista per un altre de liberal (1812...). Les consecutives vendes i successions han provocat la dispersió del patrimoni documental en diversos fons. L'ABE és la part de l'arxiu més coneguda, es custodia en un local de Gavà. La resta de documents romanen dipositats en institucions públiques i privades. L'arxiu, propietat de la família Girona, prové de l'indivís generat pels darrers hereus de la família Fivaller, l'any 1625, a favor de les famílies Torrelles-Sentmenat i els Erill. Des de llavors la propietat de la baronia resta en dues branques. L'arxiu que rep Manuel Girona i Agrafel és solament la part de la documentació patrimonial produïda i rebuda pels barons d'Eramprunyà entre els segles XVI i XIX: posteriorment s'hi afegirà la generada per Manuel Girona i els seus administradors des de l'adquisició de la baronia, el 1897, fins al 1930. No inclou la documentació de caràcter familiar i personal dels diferents llinatges implicats en la successió i la d'època medieval en suport de pergamí; tampoc l'arxiu personal de Manuel Girona format posteriorment a la compra. El fons abasta el període cronològic des de 1586 fins a 1930. Les tipologies documentals més habituals són capbreus, llevadors de rendes, llibretes de censos, documents comptables, escriptures notarials diverses i una col·lecció de plànols dels segles XVIII i XIX. S'hi poden trobar, també, molts trasllats o còpies de documents dels segles XI al XVI realitzats per encàrrec de Manuel Girona, a partir dels pergamins que es conserven a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i en el fons Foxà, actualment custodiat a l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34266","titol":"Fons d'Art Lina Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dart-lina-font","bibliografia":"BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció d'obres d'art cedida per Lina Font a l'ajuntament de Begues, el qual l'ha incrementat per l'adquisició de peces pel propi ajuntament. L'inventari d'obres dividit per temàtiques es presenta de la següent manera: Obres de Lina Font , Carme Pascual, Álvarez Des, Rene Aspe , Juan Bueno , Lluïsa Darder , M. Gonlesco, Pilar Leita , F.Muñoz, V. Navarro,Ceferino Olivé, Pallàs, Graciella Piccone, P. Planas, T. Sola , Santos Torrella, Emilio Alba, J. Asensio, Esther Boix, Camps Dalmases, F. Cardona, Caty Juan. Valldermossa , Josep Cerdans, Joaquim Comes. Palamós, R. Fradera, M. García Tur, J. Lahosa. , R. Macholis, Mangot, Miguel Masabeu, Jordi Mercadé, J. Mombrú Ferrer, J. Pascual Jimeno, J. Pérez Gil, Graziella Piccone, P. Planas, Puigval. Horta ,Josep Rovira. , Francisco Suñer, Torra i Arán, T. Villarrubias, J. Abelló Prats, M. Coll, A. Gironell Riera, Naoko Nakamoto, A. Oliver Ferrer, Jordi Puiggalí. , Isabel Pujol, Roc de Gallés, Bernardo San Juan, Titi Tapiola, J. Tarrabadell. Obra gràfica: Clavé, Miró, Subirachs, Antoni Tàpies. Tharrats. Escultura: Joan Camps Carreras, Square Chikwanda, Colleen Madamombe,Lawrence Mukomberanwa, Esther Olivé, Ferran Soriano, Jordi Aligué, Jordi Aligué, Ángel Camino, Pep Fajardo, Benet Rossell, Lina Font.","codi_element":"08020-383","ubicacio":"Av. Torres Vilaró, 4","historia":"Lina Font va néixer a Begues. Al número 6 del carrer Major, cantonada can Guasch. La seva mare era filla de can Jaques de la Plana Novella i el seu pare de l'Avenç, actualment Campanyà. La família tenia camps terres i negocis. Va fer estudis a l'Escola d'Art i Oficis de Barcelona. Als 19 anys va començar a col·laborar a la premsa tant amb dibuixos com amb articles. Alternava pintura, literatura i poesia. La guerra civil va truncar la seva intenció de dedicar-se a l'art. Es va donar a conèixer com a crítica d'art a la revista Ondas i poc després fundava la Gaceta Jorba. Dos anys després, el 1952 va ser quan va començar a fer la crítica d'art a Ràdio Barcelona i ben aviat va crear i dirigir l'Estudi d'Art, que li va permetre dur a terme una intensa promoció d'artistes i organitzar moltes exposicions. Conferenciant de prestigi, va donar freqüents recitals dels seus propis poemes. Va escriure més d'un centenar de novel·les curtes i dos-cents guions radiofònics, així com un seguit de peces teatrals. Ostentava molts títols honorífics. Va morir el 6 de novembre de 1993 a Barcelona.","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34266-foto-08020-383-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34266-foto-08020-383-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34267","titol":"Rellotge de Sol de Cal Batlle Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-batlle-vell","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El quadrant presenta una esquerda que el travessa de dalt a baix.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat sobre ciment, i representat en forma circular dins un polígon quadrat. El quadrat presenta un marc de color negre, i encara un altre marc més prim, traçat amb una línia negra molt prima, amb decoracions de volutes a les cantonades. Dins d'aquest segon marc s'insereix el rellotge pròpiament dit, de forma circular, que presenta, a la cara interna de la longitud de la circumferència, les xifres horàries, en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV'. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha representat un sol amb onze puntes que representen raigs, en color negre. El fons del rellotge és de ciment marró.","codi_element":"08020-384","ubicacio":"Cal Batlle Vell","historia":"","coordenades":"41.3406600,1.9288100","utm_x":"410376","utm_y":"4577128","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34267-foto-08020-384-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34267-foto-08020-384-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34268","titol":"Rellotge de sol de l'Alzina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-lalzina","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"La pintura del rellotge mostra signes de degradació, com desgast, i algunes esquerdes. Actualment no queda cap rastre de les xifres horàries.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal de l'Alzina. Està representat en forma circular dins un polígon de forma rectangular. El quadrant presenta un marc de color marró, excepte a les cantonades, que són de color gris. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat, presentant també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color marró, on hi ha les xifres horàries en numeració aràbiga, de molt difícil lectura. Es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. A la part superior de la circumferència es conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha una circumferència marró de la qual surten línies disposades radialment vers les xifres horàries. La superfície de la circumferència és un color blanc apagat, força deteriorat. A la part inferior del quadrant, sota la circumferència del rellotge, hi ha representat un pergamí on probablement hi havia la data de construcció del rellotge o de la casa.","codi_element":"08020-385","ubicacio":"L'Alzina","historia":"","coordenades":"41.3370200,1.9321700","utm_x":"410652","utm_y":"4576721","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34268-foto-08020-385-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34268-foto-08020-385-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34269","titol":"Retaule de Santa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-santa-eulalia","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Retaule de fusta ubicat a l'absis de l'ermita de Santa Eulàlia de Begues. De composició molt senzilla, presenta únicament tres fornícules al pis central, sense predel·la o bancal al pis inferior. Destaca la fornícula central, decorada amb un arc lobulat a la part superior i decoracions florals en baix-relleu a l'arc i als muntants, on hi ha una estàtua de Santa Eulàlia, titular del temple. Aquesta vesteix un vestit blanc amb una túnica vermella. Té el cap nimbat i porta, a la mà dreta, la creu del martiri, en forma d'X i a l'esquerra, la palma, els seus atributs clàssics. Les fornícules laterals estan emmarcades per dues columnes d'estil clàssic. A la de la dreta hi ha una altra estàtua de Santa Eulàlia, aquesta representada com a nena. Vesteix un vestit blanc llarg i es cobreix el cap i les espatlles amb una mantellina de color verd amb estampats. Presenta les mans en actitud d'oració, de les quals penja un rosari. Darrere seu hi ha, pintats sobre la fusta del fons del retaule, els atributs de la santa: la creu del martiri, en forma d'X, i la palma. A la fornícula de l'esquerra no hi ha cap estàtua, únicament hi ha, pintades sobre el fons de fusta, dues torxes. El retaule està coronat per un timpà a la part superior central, on es poden llegir les dates '1832-1893'. Per sota d'aquest timpà hi ha la representació del colom de l'Esperit Sant, mentre que els laterals són ondulants.<\/p> ","codi_element":"08020-386","ubicacio":"Ermita de Santa Eulàlia de Begues.","historia":"","coordenades":"41.3380800,1.9155000","utm_x":"409259","utm_y":"4576856","any":"1832","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34269-foto-08020-386-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34269-foto-08020-386-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34269-foto-08020-386-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-16 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34270","titol":"Parc Natural del Garraf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-del-garraf","bibliografia":"http:\/\/www.diba.es\/parcsn\/parcs\/index.asp?parc=10","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees, la major part de les quals pertanyen al terme municipal de Begues. El Parc Natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. És un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cims més alts són la Morella (594,6 m) i el Rascler (572 m). La pedra calcària, que compon gairebé la totalitat del massís, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: coves, avencs, dolines i rasclers. Ben diferent és la zona d'Eramprunyà, caracteritzada per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte. El relleu més destacat del Garraf és el modelat càrstic, és propi de les regions calcàries, on l'acció erosiva de l'aigua exerceix fenòmens de corrosió superficial i subterrània de les calcàries, originant uns relleus específics i uns determinats fenòmens de circulació hídrica. La morfologia càrstica del massís condiciona la hidrologia de la zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aigües superficials, pràcticament nul·les, i les aigües subterrànies, de les quals destaca el riu subterrani de la Falconera, de 600 m de recorregut, una fondària sota el nivell del mar de 81 m i un cabal mig de 500 l\/s, arribant als 200 l\/s en períodes d'estiatge i als 10.000 l\/s en fortes avingudes. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana. A l'interior, trobem fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria afectats pels incendis forestals i avui en procés de regeneració. En els fondos o valls tancades es troba la vegetació típica de l'alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull. Les dures condicions ambientals del massís (gran insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. Aquest mateix factor és el que dóna interès a la original fauna que hi viu, formada per una sèrie d'espècies adaptades a aquestes condicions. Com a ocells representatius podem esmentar: la merla roquera, la merla blava, el còlit negre i el còlit ros, l'hortolà, la cogullada fosca i el trobat. A més, la inhospitalitat d'aquestes muntanyes ha permès que encara hi visquin algunes espècies que es troben en perill d'extinció com el falcó i l'àliga perdiguera, a part d'altres rapinyaires. El vessant litoral del massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb marí. La confluència d'ambients ecològics que es produeix al massís -transició entre l'alzinar i la màquia de garric i margalló- es reflecteix també en la fauna herpetològica (molt sensible a aquests canvis), de manera que podem trobar espècies de caràcter termòfil i procedència nordafricana com la serp de ferradura i l'escurçó ibèric, juntament amb altres de caràcter centreeuropeu com la salamandra i la noia. Finalment, el gran desenvolupament del sistema càrstic ha permès la formació d'una interessant vida cavernícola.","codi_element":"08020-387","ubicacio":"Massís del Garraf","historia":"El paisatge actual del massís de Garraf és el resultat de la forta humanització que aquest ha sofert des del paleolític fins a l'actualitat. Segons les dades paleoambientals obtingudes en les excavacions arqueològiques a partir d'estudis antracològics i carpològics, que permeten la reconstrucció hipotètica de la flora del massís a partir del neolític, sembla que entre el quart i el segon mil·lenni aC hi devia dominar un bosc mixt amb una associació d'alzinar litoral amb roure de fulla petita (Quercetum ilicis galloprovinciales ssp. Quercetosum faginae), variant calcícola de l'alzinar similar a la que avui persisteix en algunes zones dels Ports de Tortosa entre els 500 i els 1.000 m d'alçada. A més de les espècies que donen nom a l'associació, se'n documenten d'altres, com l'aladern, el fals aladern, l'arboç, el sever i la blada. Cap al 3.800 aC és documentada la introducció dels primers conreus de blat, d'espelta i d'ordi (Triticum monococcum, triticum dicoccum i Hordeum vulgare), alhora que comença la degradació antròpica del bosc a causa de les pràctiques agrícoles fonamentades en el sistema d'artigues, cosa que fomentà la flora heliòfila. Cap al 1.000 aC, a la Vall de Begues, l'associació primitiva havia estat substituïda per una màquia litoral de garric i margalló (Quercolentiscetum), amb predomini del pi blanc acompanyat d'ullastre, llentiscle i arçot, sense que arribés a desaparèixer completament d'alzinar. Moment en que també hi apareix el conreu del blat modern (Ttriticum aestivum) i del lledoner (Celtis australis). Amb l'arribada dels romans, si fa no fa, començaran els conreus d'ordi modern i, en particular, de la vinya (Vitis vinifera). Aquest darrer conreu serà el dominant al massís fins gairebé a l'actualitat, amb dos moments culminants en què féu retrocedir el bosc en vastes àrees, el primer als voltants del naixement de Crist, quan el vi del Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme conquerí una bona part del mercat de la ciutat de Romà², i la darrera el s.XIX, quan la fil·loxera destruí la vinya francesa. Al final d'aquest segle, també la vinya de Garraf fou damnada i s'inicià el pas cap al bosc, que fou en bona part truncat per l'incendi de 1982. En època romana, el bosc podia haver estat d'alzinar esclarissat (Quercetum illicis galloprovinciales ssp. Arbutetosum), segons dades obtingudes a Viladecans, on sembla documentar-se un clar predomini de l'alzina, acompanyada d'arboç (Arbutus unedo) i, molt minoritàriament, de pi (Pinus halepensis). Al llarg de tota la història, i fins a moments ben recents, el massís és habitat per una fauna diversa, amb abundants cèrvids, porcs senglars, lepòrids, llops, guineus, llúdrigues, marts i gats mesquers. A partir del neolític antic, aquestes espècies hauran de competir amb els ramats introduïts per l'home, amb predomini de la cabra sobre l'ovella i amb l'aparició del bou. Posteriorment s'hi incorporà el porc domèstic, juntament amb una importància més gran dels bòvids. Des dels temps medievals, els ramats de cabres i d'ovelles hi seran dominants, i tindran probablement un paper determinant en l'evolució de la flora. El massís és una barrera orogràfica considerable, de manera que els camins naturals que la travessen han estat sempre clau de les comunicacions entre la depressió del Penedès, la costa i la vall del Llobregat. Això ha motivat la construcció de diversos camins antics que avui estan desapareixent com a resultat de la superposició de les carreteres modernes, de la construcció de pistes forestals i de la invasió del bosc. A causa d'aquesta mateixa complexitat orogràfica, el Garraf ha estat refugi privilegiat de bandolers i de guerilles, fins als maquis dels anys quaranta, i escenari de confrontacions armades, com la batalla de Bighash (any 989), que probablement donà nom al turó de la Desfeta. Com a frontera entre la Catalunya Nova i la Vella, fou base d'alguns dels castells que l'asseguraven (necessitats avui d'una restauració urgent).","coordenades":"41.3121400,1.9004700","utm_x":"407965","utm_y":"4573992","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34270-foto-08020-387-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34270-foto-08020-387-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"A més de Begues, l'àrea que ocupa el Parc inclou els següents municipis: Avinyonet del Penedès, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.L'òrgan gestor del Parc és l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, les oficines al Parc estan situades a la carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 08870 Sitges. El Parc del Garraf forma part de la Xarxa de Parcs Naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Pla especial del Parc del Garraf va ser aprovat en data 24 de maig i 16 de desembre de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 805 de 18 de febrer de 1987. Ha estat modificat en data 22 de novembre de 1995 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2157 de 22 de gener de 1996, i en data 19 de novembre de 2001 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 3592 d'11 de març de 2002. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana.El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic.(Continuació història)Igualment, l'home ha explotat els recursos del massís des de temps immemorial, començat per la variscita, un fosfat d'alumini de color verd que es troba en les pissarres paleozoiques de Gavà, emprat en el neolític per a fer-ne denes de collaret, cosa que originà les mines més antigues conegudes a la península Ibèrica (3.400 aC). També el ferro, la pedra calcària, la calç, el gres del Bundsandstein i el ciment han motivat explotacions mineres des dels temps ibèrics fins a l'actualitat, tot transformant el relleu i el sòls del massís. També d'altres recursos naturals, com la fusta, el margalló i les terres cultivables, han estat objecte d'aprofitament intensiu des de temps remots.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34271","titol":"Rellotge de sol de Can Térmens - 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-termens-2","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"La pintura del rellotge està en un avançat estat de degradació.","descripcio":"Rellotge de sol vertical de pintura. Està representat dins un polígon quadrat. Aquest polígon presenta un marc de color salmó apagat, on s'intueixen les restes d'algunes xifres horàries, ara per ara il·legibles, de color vermell. El fons del quadrant és de color verd, i a la part superior central es conserva el gnòmon del rellotge.","codi_element":"08020-398","ubicacio":"Can Térmens","historia":"","coordenades":"41.3297300,1.9083000","utm_x":"408645","utm_y":"4575936","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34271-foto-08020-398-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34272","titol":"Rellotge de sol de Vallgrassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-vallgrassa","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest rellotge està repintat, segurament seguint un model anterior.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, gravat i pintat sobre una placa rectangular de pedra, d'angles rectes. El fons del quadrant, d'un color blanc trencat, no presenta marc, havent-hi les xifres horàries, en números romans de color negre, disposades al voltant dels cantons laterals i inferior; d'esquerra a dreta es llegeixen: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'. A la part superior del quadrant hi ha dibuixat la meitat inferior d'un sol, de forma circular de color blanc trencat, però amb raigs de color vermell apagat. Al centre es conserva el gnòmon del rellotge. De la part inferior dels raigs surten les línies horàries, de color negre, disposades radialment cap a les xifres en números romans.","codi_element":"08020-399","ubicacio":"Vallgrassa","historia":"","coordenades":"41.2863400,1.8774600","utm_x":"406002","utm_y":"4571152","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34272-foto-08020-399-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34273","titol":"Rellotge de sol de Mas Pasqual","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-mas-pasqual","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"La pintura del rellotge està força deteriorada.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal de Mas Pasqual. Està representat en forma circular dins un polígon de forma quadrada. El quadrant presenta un marc de color groc apagat. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat, presentant també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color groc apagat. L'espai del quadrant entre els dos marcs és de color blanc trencat. Al marc circular es troben les xifres horàries, en numeració aràbiga; d'esquerra a dreta es llegeix: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5', per bé que la pintura d'aquestes xifres està molt deteriorada i costa molt de llegir. La superfície de la circumferència del rellotge és de color rosa fosc apagat; a la part superior conserva el gnòmon, de la base del qual surten unes línies disposades radialment vers les xifres horàries.","codi_element":"08020-400","ubicacio":"Mas Pasqual","historia":"","coordenades":"41.3363500,1.9118100","utm_x":"408948","utm_y":"4576667","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34273-foto-08020-400-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34274","titol":"Avenc Joan Cabeza","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-joan-cabeza","bibliografia":"FERRER, R. (2008). Nueva sala en el avenc Joan Cabeza, Begues (Barcelona), News Corb. Publicación electrónica de Flash Black Corb, fotografía y exploración subterrània, 2 (mayo 2008). www.flashblackcorb.com\/Avenc_J.Cabezas.pdf [consulta: 25 d'agost de 2009] FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal \/ Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FLASH BLACK CORB (2008) Avenc Joan Cabeza (-65 m), Natura i aventura, 21 (octubre de 2008): 32-35","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 60 metres de profunditat màxima conformat per un pou de 49 metres d'àmplies dimensions que duu a una rampa amb un ressalt de 4 metres. A la cota -25 m s'obre una sala lateral a la que s'hi accedeix per una estretor per la que s'ha d'ascendir uns 10 m. Aquesta sala, d'uns 8 m d'amplada, compta amb formacions espectaculars repartides pel sòl, parets i sostre.","codi_element":"08020-401","ubicacio":"Puig Verdeguer","historia":"El descobriment d'aquest avenc fou fortuït quan una màquina excavadora gairebé caigué al fons de l'avenc mentre extreia sal de llop per una indústria ceràmica local. El nou avenc fou explorat per primer vegada a l'any 1980 per membres del SIEP-CE Poblet. L'any 2008 el grup Flash Black Corb hi descobrí la bella sala lateral.","coordenades":"41.3126600,1.9172300","utm_x":"409368","utm_y":"4574032","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34275","titol":"Rellotge de Sol de la Casota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-la-casota","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Aquest rellotge està repintat, segurament seguint un model anterior.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat sobre ciment, representat en forma circular dins un polígon quadrat. Aquest polígon presenta un marc de color marró, excepte a les cantonades, que són de color blau. Al costat superior es pot llegir la data '1799', escrita en pintura negra. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat, presentant també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color groc marró, on hi ha les xifres horàries, de color negre, en numeració aràbiga; d'esquerra a dreta es llegeix: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. L'espai del quadrant entre els dos marcs és de color blau, i a cada angle hi ha un motiu decoratiu de caire vegetal, de color marró. La superfície de la circumferència del rellotge és de color blanc; a la part superior conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha un cercle petit, de color blau. Per sota el gnòmon, i ocupant pràcticament tota el fons de la circumferència, es llegeix el lema, escrit en tres línies: 'Jo sense sol \/ tu sense fe\/ no som res'.","codi_element":"08020-402","ubicacio":"La Casota","historia":"","coordenades":"41.3366400,1.9301700","utm_x":"410484","utm_y":"4576680","any":"1799","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34275-foto-08020-402-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34275-foto-08020-402-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34276","titol":"Dolina de les Alzines \/ Can Pau de la Figuera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolina-de-les-alzines-can-pau-de-la-figuera","bibliografia":"Daura, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral, inèdita. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una depressió de mides grans i de forma més el·líptica que no pas circular. La superfície està ocupada per una gran quantitat de sediments fins, producte de la descalcificació, alguns dels quals han penetrat a l'interior dels avencs. En l'actualitat, la dolina de les Alzines es troba lleugerament modificada de la seva morfologia original a causa de les diferents intervencions, tant arqueològiques com espeleològiques, que s'han dut a terme. Del material recuperat, el més significatiu són les diferents restes de rinoceront de l'espècie 'Stephanorhinus etruscus' procedents de la zona interior de la cavitat. En destaquen especialment les extremitats, entre les quals hi ha la part distal d'una tíbia, l'astràgal, els metàpodes, els articulars i diverses falanges probablement d'un mateix individu. Aquestes restes s'han localitzat en la Paret dels Ossos, i podrien correspondre a les restes de fauna que es trobarien dins de l'antic tap de sediments, part del qual s'hauria esfondrat dins de la dolina. Segueixen les restes d'un bòvid de gran talla, de linx, de Testudo sp. i altres restes pendents de determinar. Les restes de fauna recuperades de l'interior de l'avenc, es troben en un excel·lent estat de conservació, i semblen haver-se desplaçat des de l'exterior. Actualment, les restes es troben força soldades en els paquets argilosos penjats a mitja alçada de la cavitat, cosa que dificulta extremadament la seva extracció i recuperació vers l'exterior. Igualment s'han recuperat algunes restes d'indústria lítica en quars i sílex.","codi_element":"08020-403","ubicacio":"Al Pla d'Ardenya","historia":"A la dolina de les Alzines s'hi han realitzat diferents campanyes d'intervenció arqueològica en el marcs dels projectes de la Prehistòria al sud-oest del riu Llobregat i dels Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal que s'estan duent a terme des de la Universitat de Barcelona, des de l'any 2005 fins a l'actualitat. Les intervencions en aquest jaciment han estat dirigides per M. Sanz, A. Blasco i J. Daura. La primera intervenció a la dolina de les Alzines de què es té constància és la que varen realitzar diferents grups d'espeleòlegs als anys '60 del segle XX, per tal de fer practicable l'accés a l'avenc que hi ha dins la dolina. Abans dels sues treballs sembla ser que aquesta cavitat era inaccessible i tant sols s'observaven algunes esquerdes. Molt temps després de la primera intervenció, als anys noranta, nous treballs espeleològics al Pla d'Ardenya duts a terme pel SEO (Secció Espeleològica de l'Ordal) es varen centrar en ampliar i netejar de nou la boca d'accés. Unes tasques que no varen significar importants canvis en la morfologia de la dolina ni de l'avenc. Les darreres intervencions que s'han realitzat a la dolina de les Alzines són les que el Grup de Recerca del Quaternari, organisme del SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona està duent a terme, com ja s'ha dit, en motiu dels diferents projectes de recerca arqueològica al Garraf i Baix Llobregat. Aquests s'han centrat en la realització de diferents cales de control estratigràfic al llarg de tota la dolina, i una gran cala a la part central. A la dolina de les Alzines s'ha desenvolupat una important xarxa subterrània que es coneix amb el nom genèric d'avenc de les Alzines. Anteriorment als actuals treballs arqueològics, l'accés a aquesta cavitat es realitzava a través d'una sola boca, però actualment s'hi pot accedir des de dos nous accessos: el pou de la Revolució amb tres boques noves, i la via dels Ossos, ara en procés de desobstrucció.","coordenades":"41.3548800,1.9117000","utm_x":"408964","utm_y":"4578725","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34276-foto-08020-403-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34276-foto-08020-403-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34276-foto-08020-403-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic|Neògen|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"Els treballs arqueològics actuals han modificat la superfície de la dolina amb la instal·lació d'una zona d'excavacions arqueològiques i la obertura de noves boques d'accés als avencs.","codi_estil":"123|125|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34277","titol":"Ermots de Mas Ferrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermots-de-mas-ferrer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Zona enjardinada i de camps de conreu situades a migdia de Mas Ferrer.","codi_element":"08020-404","ubicacio":"A l'entorn de Mas Ferrer","historia":"Al Vinseum (Vilafranca del Penedès), hi ha dipositats materials arqueològics recollits majoritàriament els anys 1945 i 1974 en aquest paratge. Consisteixen en diversos fragments de ceràmica a mà i una aixa amb un bizell molt marcat de forma ovalada-triangular. Aquests materials caldria situar-los tipològicament en la Prehistòria recent i, probablement, en el neolític.","coordenades":"41.3247700,1.9171100","utm_x":"409375","utm_y":"4575376","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34277-foto-08020-404-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34277-foto-08020-404-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34277-foto-08020-404-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34278","titol":"Rellotge de sol de la Massana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-la-massana","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat amb pintura blanca sobre un fragment de l'arrebossat de la façana principal de la Massana. Està representat en forma quadrada adaptat dins un polígon quadrat. Aquest polígon presenta un marc format per dues línies concèntriques de color vermell. El rellotge pròpiament dit, de forma quadrada, s'inscriu a l'interior d'aquest marc, per bé que el fons de pintura blanca està molt deteriorat, havent saltat a la major part de la superfície, deixant així a la vista la capa d'arrebossat sobre la qual està pintat. El rellotge conserva el gnòmon, des de la base del qual surten unes línies vermelles disposades radialment vers les xifres horàries, les quals són actualment il·legibles.","codi_element":"08020-405","ubicacio":"Fondo de la Maçana","historia":"","coordenades":"41.3301700,1.8857900","utm_x":"406762","utm_y":"4576009","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34278-foto-08020-405-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34278-foto-08020-405-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34279","titol":"Rellotge de sol de Mas Roig - 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-mas-roig-1","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"El rellotge presenta un avançat estat de degradació, tot i que conserva la forma els colors i el gnòmon. Tot i que són de difícil lectura, es poden intuir algunes de les xifres horàries.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal del Mas Roig, a l'alçada del primer pis. Està representat en forma circular. Presenta dos marcs circulars concèntrics: un exterior de color blau fosc, que actualment està força deteriorat, i un interior de color blanc. S'aprecia que el fons del rellotge també és d'un color blau similar al del marc exterior, per bé que la pintura està molt deteriorada i gairebé s'ha perdut. Amb tot, a la longitud de la circumferència s'aprecien, però, les restes de les xifres horàries, avui il·legibles. A la part superior del fons es conserva el gnòmon del rellotge, a la base del qual hi ha una petita circumferència de color vermell.","codi_element":"08020-406","ubicacio":"La Costeta","historia":"","coordenades":"41.3252500,1.9108300","utm_x":"408850","utm_y":"4575436","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34279-foto-08020-406-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34280","titol":"Rellotge de sol de Mas Roig - 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-mas-roig-2","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"Tota la superfície del rellotge presenta esquerdes a la pintura, tot i que no són de gran importància.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la superfície de la façana sud-oest del Mas Roig. Està representat en forma circular dins d'un quadrant rectangular de color blanc. El rellotge pròpiament dit presenta dos marcs circulars concèntrics: un exterior de color blau fosc, i un interior de color blanc, on es llegeixen les xifres horàries, vermelles, de numeració aràbiga, d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. També de color vermell són unes línies primes que ressalten els límits d'aquests marcs circulars concèntrics. El fons del rellotge és de color blau clar, trencat. A la part superior es conserva el gnòmon del rellotge, a la base del qual hi ha una petita circumferència de color vermell, de la qual surten unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. Del quadrant rectangular en el qual s'inscriu el rellotge cal destacar, a la part inferior, un motiu decoratiu vegetal que representa un arbre baix amb el tronc i les branques vermelles i una fulla de color blau a cada extrem, que destaca així del fons blanc de la superfície del quadrant.","codi_element":"08020-407","ubicacio":"La Costeta","historia":"","coordenades":"41.3252500,1.9108300","utm_x":"408850","utm_y":"4575436","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34280-foto-08020-407-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34280-foto-08020-407-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34281","titol":"Cases del carrer d' Àngel Guimerà.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-d-angel-guimera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt arquitectònic conformat per cases alineades que, tot i presentar unes característiques arquitectòniques clarament diferenciades, confereixen entitat a la confluència dels carrers Puigmoltó i Àngel Guimerà. Els immobles esmentats corresponen, respectivament, a la casa situada al número 1 del carrer Puigmoltó i a la situada al número 9 del carrer Àngel Guimerà. La primera és una casa de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta una disposició simètrica de les obertures a la façana, situant-se la porta d'accés a l'edifici, rectangular, a la part central de la planta baixa, flanquejada per dues finestres a cada costat, igualment rectangulars. A nivell de primer pis s'ubiquen quatre finestres situades simètricament a les esmentades per a la planta baixa. Per últim, el pis de les golfes presenta únicament dues finestres, quadrades. El parament de la façana no presenta pintura de cap mena, restant vist el ciment que l'arrebossa. Pel que fa a l'edifici situat al carrer Àngel Guimerà, número 9, es tracta d'una casa de petites dimensions, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a un sol vessant, i que conforma la cantonada pròpiament dita entre els carrers Puigmoltó i Àngel Guimerà. Destaca, a la façana principal, que dóna al carrer d'Àngel Guimerà, la porta d'entrada a l'edifici, d'arc escarser, sense decoració de cap tipus. A la dreta d'aquesta porta, hi ha una finestra rectangular. A nivell del primer pis, situada simètricament sobre la porta d'entrada, hi ha una única finestra, rectangular. Els paraments de les façanes presenten, a la meitat superior, un arrebossat de color blanc. A la meitat inferior dels mateixos, aquest arrebossat ha desaparegut, restant vista la capa de ciment que hi ha a sota.","codi_element":"08020-408","ubicacio":"c. Àngel Guimerà 9- 15","historia":"","coordenades":"41.3307800,1.9220000","utm_x":"409793","utm_y":"4576038","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34281-foto-08020-408-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34281-foto-08020-408-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34281-foto-08020-408-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34282","titol":"La Penya del Moro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-penya-del-moro","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda ambientada a l'indret conegut com la Penya del Moro, segons la qual per la nit de Sant Joan, a la Penya del Moro s'obre on una cavitat, la qual permet entrar a l'interior. Sembla ser que a dins de la Penya hi ha un castell amb un llac on s'hi poden trobar molts tresors, entre ells una formosa donzella. Tothom que hi ha volgut entrar, però, en veure les seves meravelles s'hi ha encantat i quan ha volgut sortir s'ha trobat la penya tancada. Hi ha altres secrets que amaga la Penya del Moro, com és el cas de la cova de la Penya del Moro, en la que s'explica que els caçadors que hi anàven perquè era un bon indret per caçar, quan volien disparar resultava que la pòlvora se'ls hi remullava i no podien disparar.","codi_element":"08020-409","ubicacio":"","historia":"Centre d'Estusis Beguetans. Inèdit.","coordenades":"41.3488700,1.9367700","utm_x":"411053","utm_y":"4578031","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Cal destacar que la llegenda associada a aquest indret té relació amb l'aigua, tan en la llegenda del castell amb el llac, com amb la pòlvora remullada dels caçadors. De fet, prop de la Penya del Moro s'hi troben les fonts més generoses del territori, com són la font de l'Alba (abans de l'Alber) a Begues o el Mas de les Fonts a Vallirana.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34283","titol":"Cal Borés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bores","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Aquesta casa ha estat restaurada.","descripcio":"Edifici isolat de planta rectangular format per diversos cossos adossats a un nucli principal, sense interès des d'un punt de vista patrimonial. L'edifici principal és de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant. Cal destacar el fet que el pis de l'immoble es troba al mateix nivell de la teulada, i està conformat per una mansarda o golfa. A la planta baixa destaca l'entrada, situada a l'interior d'una porxada coberta per un ràfec de teules suportat per mènsules de fusta, que fa cantonada. La línia de cornisa que separa la planta baixa de la teulada a la façana principal està decorada per un fris arrebossat amb aplics de ceràmica en forma de florons. Destaca igualment els ferros forjats que decoren el carener de la teulada i els extrems de la cornisa. La superfície de les façanes és llisa, de color blanc. Una tanca baixa separa l'immoble de la via pública.","codi_element":"08020-410","ubicacio":"Carrer Joan Baptista Borés, 3","historia":"","coordenades":"41.3332400,1.9213700","utm_x":"409743","utm_y":"4576312","any":"1920","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34283-foto-08020-410-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34283-foto-08020-410-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34283-foto-08020-410-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34284","titol":"Torre Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-montserrat","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament. Així, al centre de la planta baixa trobem el portal d'entrada a l'immoble, amb porta de fusta de doble batent, rectangular, sense decoració, però emmarcada en un marc d'estuc que, a la part inferior, es perllonga en un sòcol que va fins els extrems de la façana. A banda i banda de la porta hi ha una finestra rectangular amb reixa de ferro forjat. A nivell del primer pis, centra la façana una porta amb balcó i barana de ferro forjat, flanquejada per dues finestres sense balcó situades simètricament sobre les finestres de la planta baixa. Les tres obertures d'aquest primer pis presenten la part superior decorada amb un enrajolat de rajoles blaves amb sanefes i franges de puntejats blaus i grocs. Per sobre de la finestra central trobem una petita finestra corresponent a les golfes, igualment quadrada i amb la mateixa decoració d'enrajolat a la part superior. Corona la façana un capcer en forma de semicercle al centre del qual destaca un interessant exvot enrajolat on es representa una Mare de Déu de Montserrat amb el Nen i uns escolans als seus peus, adorant-la; al fons hi ha les muntanyes de Montserrat. A la banda dreta, l'edifici té una extensió probablement no original, dotada, a nivell de la planta baixa, d'una altra porta d'entrada. Sobre aquesta porta hi ha una petita finestra, a l'alçada del primer pis, amb la part superior decorada amb l'enrajolat ja descrit per a les obertures del primer pis.","codi_element":"08020-411","ubicacio":"Passatge de Sant Martí, 10","historia":"","coordenades":"41.3333500,1.9223300","utm_x":"409824","utm_y":"4576323","any":"1920","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34284-foto-08020-411-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34284-foto-08020-411-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34284-foto-08020-411-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007) apareix el Raval d'en Martí.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34285","titol":"Carrer Sant Francesc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-francesc","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Alineació de cases adossades a la banda dels números parells, del 2 al 42, del carrer Sant Francesc. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums.","codi_element":"08020-412","ubicacio":"Carrer Sant Francesc, números del 2 al 42","historia":"","coordenades":"41.3341600,1.9096800","utm_x":"408766","utm_y":"4576426","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34285-foto-08020-412-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34285-foto-08020-412-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34285-foto-08020-412-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34286","titol":"Carrer Sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-jaume","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La casa situada al número 7 d'aquest carrer ha estat profundament modificada a nivell de façana, i no s'ajusta completament a l'estètica de la tipologia de les cases restants.","descripcio":"Alineació de cases adossades a la banda dels números senars, de l'1 al 15. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. A diferència d'altres carrers de característiques arquitectòniques similars, al carrer Sant Jaume no hi ha cap casa que presenti portal de cotxera. D'entre tots els immobles d'aquest carrer destaca la casa situada al número 3, doncs és la única que té la porta d'entrada amb arc rebaixat i emmarcat, i balcó amb barana de ferro forjat a l'alçada del primer pis.","codi_element":"08020-413","ubicacio":"Carrer Sant Jaume, números de l'1 al 15","historia":"","coordenades":"41.3347200,1.9209500","utm_x":"409710","utm_y":"4576477","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34286-foto-08020-413-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34286-foto-08020-413-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34286-foto-08020-413-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34287","titol":"Cal Catequero \/ Cal Cataquero","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-catequero-cal-cataquero","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt arquitectònic conformat per una masia amb diversos cossos annexos, avui dia compartimentada en dos habitatges. L'edifici principal és, així, de plata rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a les façanes principals dels habitatges en què ha estat compartimentat, orientades al sud-oest. A l'extrem nord-oest s'alça un cos més elevat que la resta, amb idèntica orientació, però més ample, en el qual destaca una galeria de tres finestres d'arc rebaixat emmarcades en maó vist. Aquest cos té adossat al costat esquerre una segona edificació de planta baixa, moderna, que correspon a un garatge. L'extrem dret del conjunt està ocupat per un habitatge anomenat Cal Pelegrí. Arquitectònicament forma part de tot el conjunt, si bé es distingeix la casa pel color groc trencat de la seva façana. A la part posterior de l'edifici, orientada al nord-est, destaca un cos adossat, amb teulada a un sol vessant, el qual té, com a únic accés, una finestra que serveix d'obertura a un antic cup, actualment fora d'ús.","codi_element":"08020-414","ubicacio":"Disseminat al nord de la urbanització Bon Solei II","historia":"Aquest l'immoble apareix documentat en el salpàs de l'any 1880. Entre finals del segle XX i començament del segle XXI ha sofert importants reformes.","coordenades":"41.3399500,1.9278800","utm_x":"410297","utm_y":"4577050","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34287-foto-08020-414-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34287-foto-08020-414-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34287-foto-08020-414-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34288","titol":"Rellotge de Sol de Cal Sacaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-sacaire","bibliografia":"Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http:\/\/www.gnomonica.cat.","centuria":"","notes_conservacio":"La pintura del rellotge en general està bastant deteriorada.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana de Cal Sacaire, representat en forma circular dins un polígon de forma rectangular amb les cantonades inferiors escapçades i el marc superior desaparegut. El quadrant presenta el fons de color blanc. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, presenta també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color blanc, on probablement es trobaven les xifres horàries, ara desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és de color groc clar; a la part superior conserva el gnòmon.","codi_element":"08020-415","ubicacio":"Carrer Jacint Verdaguer, cantonada amb el passatge de Sant Martí","historia":"","coordenades":"41.3332200,1.9240100","utm_x":"409964","utm_y":"4576307","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34288-foto-08020-415-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34288-foto-08020-415-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34289","titol":"Passatge Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passatge-sant-marti","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer conformat pels habitatges situats als números que van de l'11 al 15 i del 12 al 16, alineats a banda i banda del passatge de Sant Martí. Es tracta d'edificis que presenten característiques arquitectòniques diverses, fruit de l'evolució urbanística del nucli, però que mantenen la cohesió històrica del carrer. D'aquesta manera cal esmentar la casa situada al número 15, coneguda com a 'Cal Jan', de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, d'estil modernista. D'aquest immoble destaca la decoració deL PARAMENT de la façana principal, feta a partir de franges alternes de falsos maons, uns de superfície plana i uns en relleu. Les obertures estan disposades simètricament, situant-se al centre de la planta baixa el portal d'entrada, flanquejat a cada banda per una finestra. Aquestes tres obertures estan coronades en un arc deprimit convex. Sobre la porta d'entrada hi ha una línia horitzontal que separa els dos pisos, sota la qual hi ha una línia de decoració en rajoles. A nivell de primer pis, o golfes, tres finestres coronades en arc de mig punt, la central més elevada que les laterals. Destaca, per últim, la línia de cornisa sota el ràfec de la teulada, decorada amb trencadís de ceràmica. La casa situada al número 12, coneguda com a 'Cal Porrós', és un immoble d'estil noucentista, de planta quadrada amb planta baixa, pis i terrat. Presenta les obertures ordenades simètricament a la façana principal, amb la porta d'entrada situada al centre de la planta baixa, flanquejada per una finestra rectangular a cada costat. Aquestes obertures no presenten decoració ni marc de cap tipus. A nivell del primer pis, la finestra central presenta un balcó amb barana de ferro forjat. Aquesta finestra i cada una de les que té a banda i banda presenta un marc emmotllurat amb un revestiment de color gris blavós que contrasta, així, amb el color blanc de la superfície de la façana. Corona l'edifici un frontis horitzontal que alterna quatre paraments separats per pilastres, decorats amb rombes rebaixats en els mateixos paraments, del mateix color blanc que la resta de la superfície. Per últim cal destacar, com a edifici singular d'aquest passatge, el situat als números 14-16, que és, de fet, la masia original a partir de la qual creix posteriorment tot el passatge. És un edifici de planta rectangular, molt allargada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta ha estat compartimentada en diversos habitatges, fruit de la fragmentació de la propietat que s'ha donat en moments diferents de la seva història. D'estil popular, presenta una composició arquitectònica a la façana en què les obertures estan ordenades simètricament, de tal manera que els tres habitatges que la componen tenen, a la planta baixa, el portal d'entrada d'arc rebaixat, i una finestra rectangular amb reixa de ferro forjat a l'esquerra de cada portal. A nivell de primer pis, hi ha una finestra rectangular situada simètricament sobre cada una de les obertures de la planta baixa, cinc en total, presentant, les tres del centre de la façana, balcó amb barana de ferro forjat. Totes les obertures de l'edifici estan emmarcades amb un marc de color marró, que contrasta amb el color blanc de la superfície de la resta de la façana.","codi_element":"08020-416","ubicacio":"Passatge Sant Martí, números 11-15 i 12-16","historia":"El passatge de Sant Martí és l'origen del barri de Begues conegut com a Raval de Sant Martí. Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquest sector de Begues és possiblement el nucli més antic de tot el municipi, format a partir de les parcel·lacions fetes al segle XVIII pel fill cabaler de Can Romagosa, el qual havia obtingut les terres de la Tenda (veure fitxa 328). Anteriorment, sembla que aquesta zona s'anomenava raval de Cal Ferrer, tal i com consta esmentat al salpàs de l'any 1880).","coordenades":"41.3334000,1.9219100","utm_x":"409789","utm_y":"4576329","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34289-foto-08020-416-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34289-foto-08020-416-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34289-foto-08020-416-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|105|106|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34290","titol":"Carrer del Carme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-carme","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Alguns dels habitiges d'aquest carrer presenten signes de degradació.","descripcio":"Carrer conformat pels habitatges situats als números 1, 9 i 11 al 21. La major part d'aquestes edificacions són d'estil popular o rural. Es tracta, així, de cases entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. De composició arquitectònica senzilla, les façanes presenten, en la major part dels casos, un ample portal d'entrada d'arc rebaixat, utilitzat en el passat per a l'entrada de carros i tartanes, i una o dues finestres a cada costat. A nivell de primer pis, solen tenir dues finestres, habitualment la situada sobre el portal d'entrada presenta balcó amb barana de ferro forjat. Per acabar, cal fer esment de l'edifici situat al número 1 d'aquest carrer, un magatzem d'un estil modernista molt senzill, de planta quadrada i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta, com a únic tret decoratiu, el portal d'accés, d'arc carpanell molt rebaixat, de maó vist, decorat a la part superior dels muntants amb una composició romboide igualment de maó vist.","codi_element":"08020-417","ubicacio":"Carrer del Carme, números1, 9, i 11 a 21","historia":"El carrer del Carme és, juntament amb el passatge de Sant Martí, l'altre carrer històric que conforma el nucli del barri de Begues conegut com a Raval de Sant Martí (veure apartat 'Història' a la fitxa 416).","coordenades":"41.3329600,1.9226300","utm_x":"409848","utm_y":"4576280","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34290-foto-08020-417-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34290-foto-08020-417-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34290-foto-08020-417-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007) apareix el Raval d'en Martí.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34291","titol":"Casa al carrer Teodor Bosch, 15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-teodor-bosch-15","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Alguns elements de la façana, com el portal d'entrada, són reformats, i d'altres, afegits, com la imatge de la Verge feta amb rajoles.","descripcio":"Casa isolada de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a quatre vessants, cadascun dels quals està format per una teulada més petita a doble vessant, seguint l'estil vienès. La façana principal, orientada a llevant, presenta les obertures ordenades simètricament. Així, el portal d'entrada es troba al centre de la planta baixa; és d'arc de mig punt i presenta un marc fet amb blocs irregulars de pedra, modern. A la part superior presenta una petita teuladeta de teula àrab de tres tremujals. A cada costat de la porta hi ha una finestra igualment d'arc escarcer, de doble batent. A nivell del primer pis hi ha dues finestres d'arc de mig punt, situades simètricament sobre les finestres de la planta baixa, entremig de les quals hi ha una imatge de la Mare de Déu feta amb rajoles blaves i blanques. Finalment, al capcer de la façana, a nivell de les golfes, hi ha dues finestres d'arc de mig punt, de petites dimensions, ara tapiades. Cal destacar les cantoneres de l'edifici, fetes amb falsos carreus de color gris, que contrasten amb el color blanc de la superfície de les façanes. A la part posterior, la casa te adossat un cos de planta rectangular, modern, fruit d'una ampliació posterior, sense interès patrimonial. Una tanca baixa separa l'immoble de la via pública.","codi_element":"08020-418","ubicacio":"Carrer Teodor Bosch, 15","historia":"","coordenades":"41.3338900,1.9212200","utm_x":"409732","utm_y":"4576384","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34291-foto-08020-418-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34291-foto-08020-418-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34292","titol":"Riera de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-begues","bibliografia":"GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA (1991). Vol. I: Introducció, Bacelonès, Baix Llobregat. Enciclopèdia Catalana, pp. 457-459","centuria":"","notes_conservacio":"En alguns trams del seu recorregut, l'entorn natural de la riera està força malmès.","descripcio":"Riera que travessa el terme de Begues en sentit est-oest, que es forma per diversos braços sota el Turó de la Desfeta i el Puig de les Agulles i s'ajunta a l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls amb la riera d'Oleseta i la de Jafra, a la part més meridional, ambdues tributàries de la riera de Ribes. En aquest ecosistema s'inventarien un nombre d'espècies vegetals diverses, a causa de la fragmentació de la vegetació típica dels boscos de ribera, com les pollancredes, omedes o freixenedes, a les quals se li afegeixen altres espècies afins a ambients humits i espècies pròpies de la vegetació típica mediterrània. Així, a la riera de Begues s'hi poden trobar pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor), freixes (Fraxinus angustifolia), algun salze (Salix sp.) i algun saüc (Sambucus nigra), espècies dels boscos de ribera mediterranis de terra baixa. També s'hi troba vegetació d'ambients d'aigües entollades com canyes o canyissos. A les vores de la riera troben els joncs, el càrex pèndul, el mill gruà i la sarriassa. I envoltant tots aquests espais força estrets i ombrívols es desenvolupa una xarxa de lianes. Es tracta de lianes de diverses menes: l'heura, l'arítjol, el lligabosc, la vidalba, l' esbarzers i els rosers silvestres, com l'englantina. Com a espècies característiques de la vegetació natural mediterrània a la riera de Begues es troben arbres com l'alzina (Quercus ilex) i el roure de fulla petita (Quercus faginea), el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea), propis de les masses forestals properes que aprofiten els pendents i la perifèria de la riera per instal·lar-s'hi formant en conjunt un corredor boscós de vegetació natural. En aquests ambients es desenvolupen molt bé les molses, diversos arbustos, com el ginebró, encara que és més propi de climes més freds, i espècies tan delicades com la viola de bosc. En conjunt el paisatge de la riera de Begues és força divers i amb unes característiques particulars que aixopluguen una vegetació diversa.","codi_element":"08020-419","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3384800,1.8941700","utm_x":"407475","utm_y":"4576922","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34292-foto-08020-419-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34292-foto-08020-419-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34293","titol":"Casa al carrer Ferran Muñoz, 68","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-ferran-munoz-68","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La superfície de la façana presenta alguns desperfectes en la pintura.","descripcio":"Casa de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener pla, a l'estil vienès, perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada al nord-est, presenta la porta d'entrada, rectangular sense decoració i amb porta de doble batent, al centre de la planta baixa. Està flanquejat per una finestra quadrada a cada costat. Cal destacar, no obstant, les finestres situades al frontis de la façana, corresponents al nivell del primer pis, o golfes; es tracta de dues finestres geminades coronades amb arcs trilobulats, situades simètricament sobre la porta d'entrada de la planta baixa. Per últim, cal fer esment també del ràfec de la teulada, sustentades per mènsules de fusta. L'immoble està damunt d' un basament i tancat per un mur.","codi_element":"08020-420","ubicacio":"Carrer Ferran Muñoz, 68","historia":"","coordenades":"41.3303400,1.9273500","utm_x":"410240","utm_y":"4575984","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34293-foto-08020-420-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34293-foto-08020-420-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34293-foto-08020-420-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34294","titol":"Can Carbonell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-carbonell","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa isolada de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, té la teulada de teula àrab de doble vessant, excepte a l'extrem nord-est, en què s'alça una torratxa amb finestres als quatre vents i teulada a quatre vessants. Tot l'edifici presenta un sòcol o basament fet amb blocs irregulars de pedra, que contrasta amb la superfície llisa de color blanc de les façanes, i que salva el desnivell del terreny. La porta d'accés a l'immoble està situada a la façana principal, orientada al sud-est, sota un porxo amb dues arcades d'arc de mig punt al qual s'accedeix pujant una escala de cinc graons. La porta en si mateixa és igualment d'arc de mig punt i de doble batent. A nivell del primer pis destaca la terrassa amb balustrada situada sobre l'àrea del porxo de l'entrada ja esmentat, a la cantonada sud-est, mentre que a la resta del pis, les obertures de les façanes són quadrades, sense marc ni elements decoratius de cap tipus. A la façana nord-est es troba l'arrencament de la torratxa abans esmentada. Al nivell de les golfes destaca, a la part superior de la façana sud-oest, una finestra rectangular allargassada amb ampit de maó vist i que presenta, als costats dret i esquerre, així com a la part superior, una decoració en forma de triangles igualment de maó vist. Pel que fa a la torratxa de l'ala nord-est de l'edifici, cal destacar les finestres del pis superior, geminades i coronades en arc deprimit còncau, i separades entre si per una columna cilíndrica de color vermellós. Cal fer menció del ràfec de les teulades, disposat en doble filera de dents de serra en degradació. Tot l'immoble està envoltat per un mur de tanca, i la parcel·la està enjardinada, característica que confereix un alt valor estètic a la casa.","codi_element":"08020-421","ubicacio":"Carrer Ferran Muñoz, 53","historia":"Segons informació oral de la propietària de la casa, Can Carbonell fou construït a la postguerra. El seu avi, Ramon Carbonell Arenes, en fou el primer propietari.","coordenades":"41.3306700,1.9274100","utm_x":"410245","utm_y":"4576020","any":"1940","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34294-foto-08020-421-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34294-foto-08020-421-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34295","titol":"Sínia de l'Alzina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sinia-de-lalzina","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Les estructures de la sínia estan pràcticament enrunades i en gran part envaïdes per la vegetació.","descripcio":"Sínia de rec de grans proporcions formada per diversos elements: - Un pou de planta quadrada, de 1,20m de costat i de profunditat indeterminada, que s'eixampla a la part inferior. Està fet de blocs de pedra arrebossat amb morter de calç i presenta diverses refeccions posteriors fetes amb maó. - Una estructura edificada de planta quadrada d'uns 3 metres d'alçada situada sobre el pou, de funció indeterminada, a causa de trobar-se el sostre enrunat i l'interior altament degradat. - La sínia pròpiament dita, l'únic element de la qual es conserva és un eix de ferro de 4 metres de longitud disposat verticalment, amb una roda dentada a la part superior. L'extrem inferior de l'eix està encaixat en un basament de maó que es recolza directament a terra, mentre que l'extrem superior està encaixat en una biga de ferro d'uns 5,50 metres de longitud, disposada horitzontalment i encaixada pels seus extrems a la part superior de dos pilars quadrats de maó arrebossats amb ciment que recolzen directament a terra i que, segons sembla, serien també per suportar un sostre que cobriria el conjunt i que s'adossaria a l'estructura edificada sobre el pou, abans descrita. - Un dipòsit d'aigua de planta rectangular fet de pedra i arrebossat amb ciment, cobert amb un sostre ondulat de maó pla, també arrebossat amb ciment, que presenta un petit forat de canalització a la paret sud-est. Tot el conjunt ocupa un àrea d'uns 178 m2.","codi_element":"08020-422","ubicacio":"Disseminat a l'est de la urbanització Bon Solei II","historia":"","coordenades":"41.3375900,1.9352500","utm_x":"410911","utm_y":"4576781","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34295-foto-08020-422-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34295-foto-08020-422-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34295-foto-08020-422-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34296","titol":"Mas Glaçat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-glacat","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"El mas està enrunat i molt envaït per la vegetació, fet que dificulta l'observació de les estructures restants.","descripcio":"Runes de l'antic Mas Glaçat, enderrocat a començaments del segle XX (veure apartat 'Història'). Es tracta d'un antic mas d'origen medieval, de dimensions molt reduïdes, del qual avui dia únicament són visibles els murs perimetrals, que ocupen una extensió aproximada d'uns 35 m2. Els murs tenen una alçada màxima conservada d'uns 3,5 m; estan fets amb blocs de pedra calcària lligats amb una barreja d'argila i morter de calç. Al mur orientat al sud-est s'observa una finestra quadrada de petites dimensions, mentre que a la part oposada (nord-oest) hi ha un cos rectangular, modern, fet de totxo, també enrunat, que segurament tenia alguna utilitat agrícola indeterminada.","codi_element":"08020-423","ubicacio":"Mas Glaçat","historia":"El Mas Glaçat apareix documentat per primer cop l'any 1306, en un document on Ferrer Glaçat compra a Guillem Torra el Mas Morcel o Mas Motzel. L'any 1458, a l'establiment del Mas Torra s'esmenta, com a propietari d'una de les finques amb què limita, a en Bernat Glassat. Aquest XVIIIcognom desapareix poc desprès, possiblement a causa de les diverses epidèmies de pesta de l'època. En un capbreu de l'any 1595 torna a aparèixer el Mas Glaçat com a propietat de Gabriel Panyella. Climent Garau compra (abans de 1593) a Gabriel Panyella el Mas Glassat i el Mas Costa. S'esmenta com a límit de la peça de la Font Sanguanera (actual Font Sangonera?), resseguint la serra de la collada de la Font Sanguanera fins al Puig de la Desfeta. El Mas Glaçat formava llavors unitat amb el Mas Costa o Carreras. Limitava al sud amb el Puig de la Desfeta i el Mas Costa i a orient amb Campamar (probablement del Mas Alemany). L'any 1598 consta que la vídua de Climent Garau ven el mas a precari. A mitjans del segle XVII, el mas passa per casament de la pubilla Garau a la família Petit. El 1641 consta com a propietari del mas Francesc Vendrell de l'Hostal. El 1759 és venut juntament amb el mas de deu a Ros i Barnola i desprès a Amell. El 1849 es documenta un tal Jaume Viñas del Mas Glaçat, i és un dels masos que apareix al salpàs de l'any 1880. Segons Josep Pañella, l'edifici fou enderrocat a començaments del segle XX pel seu propietari (Amell), per fer fora una llogatera que no respectava la moral cristiana de la època, ja que, segons sembla provenia del món de la faràndula. A dia d'avui no s'ha efectuat cap intervenció arqueològica sobre les restes d'aquest mas històric.","coordenades":"41.3250400,1.9402400","utm_x":"411311","utm_y":"4575382","any":"1306","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34296-foto-08020-423-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34296-foto-08020-423-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34296-foto-08020-423-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Als voltants del Mas Glaçat s'observen algunes estructures associades, com possibles pous. L'espessa vegetació de la zona, però, n'impedeix l'accés i la descripció.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34297","titol":"Els Casals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-casals","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tots els elements del conjunt estan en ruïnes.","descripcio":"Conjunt arquitectònic rural format per les ruïnes de diversos elements: - Un antic mas, del qual tan sols resta part de l'edifici de planta quadrada, de dos pisos, amb el sostre enrunat, que era a un sol vessant, i els trespols també enrunat. Aquesta edificació ocupa una superfície de 31 m2. Està adossada a la cantonada oest d'un baluard rectangular fet de blocs irregulars de pedra i fragments de maó lligats amb morter de calç, que ocupa una superfície total de 570 m2. Aquest baluard delimita l'espai de l'antiga era del mas, avui envaïda per la vegetació, i estava compartimentat en dues zones dividides per un mur disposat transversalment entre els murs nord-oest i sud-est del baluard. Cal destacar el portal d'entrada i sortida per a carros que hi ha a l'extrem nord del mur nord-est, fet de maó vist i coronat amb un arc escarser, així com la porta d'entrada a l'edifici en ruïnes situada a l'exterior del mur oposat, també de maó vist i amb arc escarser, tot i que de dimensions més reduïdes, doncs s'utilitzava per al pas de persones. - Un antic corral situat a 140 m al nord-est del mas (UTM X=405350; Y=4576098), que abasta una superfície aproximada de 360 m2 i està també en ruïnes. Era de planta rectangular i actualment està molt envaït per la vegetació, factor que dificulta la seva observació i descripció. - Un pou circular de pedra, amb un diàmetre de boca de 5,30 m i un gruix del mur de 50 cm. Està cobert amb una cúpula de maó pla, i el fons està cobert de pedres caigudes. Té una profunditat de 6,50 metres des d'aquest nivell de runes fins al sostre. - Un segon pou circular de pedra, enderrocat, amb un diàmetre de boca de 2,10 m. També presenta un nivell d'enderroc al fons, de manera que la profunditat és de 6,10 m fins a l'alçada màxima conservada. El gruix dels murs és de 70 cm. Està molt envaït per la vegetació.","codi_element":"08020-424","ubicacio":"Al Pla Vaquers","historia":"","coordenades":"41.3281600,1.8664700","utm_x":"405142","utm_y":"4575807","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34297-foto-08020-424-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34297-foto-08020-424-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34298","titol":"Puig Moltó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-molto","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit.","centuria":"XV","notes_conservacio":"El mas està enrunat i envaït per la vegetació.","descripcio":"Conjunt d'edificacions en estat ruïnós, pertanyents a l'antic mas de Puig Moltó. Davant de la façana principal destaca una era. Presenta diferents cossos, el primer al que s'accedeix des de l'era sembla un corral o pati tancat amb les parets de mamposteria lligada amb morter de calç. La resta de cossos són de difícil identificació degut al seu estat. En general destaca les arcades (avui tapiades) fetes amb pedra de gres, iguals que els emmarcaments d'algunes finestres. Resulta igualment interessant les restes interiors de revestiments policromats.","codi_element":"08020-425","ubicacio":"Carretera de Begues a la Plana Novella","historia":"Aquest antic mas apareix documentat ja al capbreu de l'any 1458 amb el nom de Mas Puigvoltor, com a propietat de Bernat Vendrell, home soliu. El mas torna a aparèixer documentat als fogatges de 1497 i de 1515. Dels anys 1566 a 1838 consten els bateigs dels Petit de Puigvoltor. Al capbreu de 1595 el mas consta com a propietat de Jaume Petit, i se'ns diu que limita a l'est amb el mas Torra, al sud amb l'honor de Montserrat Vendrell, dit La Troneda; a l'oest amb l'honor del Mas Garau i amb la tinença d'en Rocafort; i al nord amb el Mas Ferrer i el Mas Stanyol. L'any 1756 consta com a propietat de Ramon Petit de Puigvoltor, i el 1849 és conegut com a Casa Puigmoltó. Puig Moltó és un dels masos que apareixen documentats en el salpàs de l'any 1880. Cap a l'any 1900 aproximadament, Joan Romagosa compra el mas Puigmoltó a Josep Petit Ferrer. Actualment està en ruïnes, tot i que se sap que als voltants de l'any 1935 encara estava dempeus. A dia d'avui no s'ha efectuat cap intervenció arqueològica sobre les restes d'aquest mas històric.","coordenades":"41.3168200,1.9210200","utm_x":"409691","utm_y":"4574490","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34298-foto-08020-425-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34298-foto-08020-425-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34298-foto-08020-425-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"En el dintell d'una finestra hi ha la data de 1789 i en una paret de ciment la data de 1916.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34299","titol":"Corral de Mas Ferrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-de-mas-ferrer","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"El desús ha provocat un avançat estat de degradació de l'interior del corral. La branca d'un pi proper ha derruït part de la paret posterior de l'edifici.","descripcio":"Corral de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, amb un pati annex voltat per una tanca , tot de maçoneria de pedra calcària lligada amb morter de calç. El corral té el sostre embigat de formigó, coberta de teules d'un sol vessant. L'extensió aproximada del recinte és de 210 m2.","codi_element":"08020-426","ubicacio":"Al camí de Begues a la Plana Novella","historia":"","coordenades":"41.3171000,1.9099600","utm_x":"408766","utm_y":"4574532","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34299-foto-08020-426-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34299-foto-08020-426-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"L'Ajuntament ha restaurat i ampliat l'edifici amb un cobert dins del pati del corral amb un recipient exterior per a farratge. Aquesta intervenció s'inclou dins d'un programa de reintroducció del pastoreig com a mesura que pot millorar la lluita contra els incendis forestals.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34300","titol":"Corral d'en Romagosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-den-romagosa","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"XX","notes_conservacio":"De l'edifici original tan sols es conserva l'antic corral i la tanca que envolta el recinte; així i tot, aquesta presenta alguns signes de degradació que han estat subsanats amb la recent restauració de l'immoble. L'antiga vivenda és, avui, un edifici de nova planta.","descripcio":"Edifici de tipologia popular, d'una gran senzillesa, que consta d'un edifici utilitzat com a vivenda, i un corral. La part de la vivenda, de molt petites dimensions i planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant és de nova planta, i substitueix a que hi havia antigament, de manera que no té valor patrimonial. La part del corral és la que es conserva de l'immoble històric. És aquesta una construcció de planta rectangular feta de pedra, amb teulada de teula àrab a un sol vessant. Un mur de tanca de pedra, també original, envolta el recinte.","codi_element":"08020-427","ubicacio":"Corral d'en Romagosa","historia":"Aquest corral fou reconstruït l'any 2004 respectant l'estructura original de l'edifici.","coordenades":"41.3043000,1.8917200","utm_x":"407221","utm_y":"4573130","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34300-foto-08020-427-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34300-foto-08020-427-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34300-foto-08020-427-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34301","titol":"Cal Julià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-julia","bibliografia":"AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'immoble està molt modificat.","descripcio":"Edifici cantoner de planta quadrada; planta baixa, pis, golfes i un cos elevat, en el centre de la teulada, d'una planta, finestres geminades a les quatre cares i teulada als quatre vessants igual que la de l'edifici. Acurada composició de conjunt reflexada en la solució del balcó arrodonit al vèrtex de la façana. La cornisa amb dentellons, sanefa i fines motllures donen un aire senyorial a la vivenda. Destaca la torratxa, que acaba de configurar un edifici de gran presència urbana.","codi_element":"08020-428","ubicacio":"c. Major 55","historia":"","coordenades":"41.3306200,1.9238800","utm_x":"409950","utm_y":"4576019","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34301-foto-08020-428-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34301-foto-08020-428-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34301-foto-08020-428-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34302","titol":"El bandoler esquarterat i les creus de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-bandoler-esquarterat-i-les-creus-de-begues","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Explica la tradició oral, que un cop un bandoler va ser pres a Begues i va ser esquarterat en quatre trossos estirat per quatre cavalls. Diu la llegenda que allà on van aturar-se els quatre cavalls s'erigiren les quatre creus de terme de Begues: la creu del Coll, la de la Clota, la de Coll Fe i la d'Ardenya. Una altra versió de la llegenda explica que el bandoler en ser esquarterat, van ser penjats les seves restes en les quatre creus de terme de Begues en senyal d'exemplerietat.","codi_element":"08020-429","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3302300,1.9247100","utm_x":"410019","utm_y":"4575974","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"No se sap res més d'aquesta llegenda, ni quan va succeir, ni s'ha trobat cap document que ho certifiqui, tampoc sabem si realment era un bandoler, un pagès de remença o un cavaller, però la llegenda es segueix explicant. La informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista amb el senyor Francesc Sánchez.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34303","titol":"Avenc de Sant Jordi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-sant-jordi","bibliografia":"VALLÈS, J. (1980) 'Noves cavitats al Massís del Garraf', Exploracions, 4: 113-116.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 19 m de profunditat. La boca, de 0,4 x 0,6 m i oberta en un pla d'estratificació dóna pas a un pou de 10 m de mides regulars. En tota la seva llargada s'evidència la corrosió a la roca. Al seu fons hi ha una saleta amb una forta rampa de blocs que porta a un pou de 5 m, al fons del qual, en un engolidor impenetrable, acaba la cavitat. Compta amb dues sales bellament adornades per anemolites.","codi_element":"08020-430","ubicacio":"Entorn de Campgràs","historia":"Descobert l'any 1974 per membres del 'Grupo Juvenil Espelunca O.J.E.'","coordenades":"41.2919400,1.9106400","utm_x":"408788","utm_y":"4571738","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavi Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34304","titol":"Cova del Mas Roig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-mas-roig","bibliografia":"BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova de 20 m de recorregut i 4 m de profunditat màxima. La boca, de 2 per 1 m intersecta per la seva part central una cavitat desenvolupada sobre una diàclasi E-W de 13 m de longitud màxima. La galeria oriental comença descendint 1,5 m en pendent, arribant després d'aquest recorregut a un corredor de secció inclinada cap el N. De l'extrem W de l'embut d'entrada, a través d'una finestra de 0,5 m de diàmetre, s'arriba a una galeria d'estructura molt més uniforme que l'anterior, de 5 m de longitud. En la base del corredor principal es troba la boca d'un pou de -2 m que condueix a una sala rectangular de 3 x 2 m ocupada per productes clàstics.","codi_element":"08020-431","ubicacio":"A la riera del Mas Roig","historia":"Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP.","coordenades":"41.3245100,1.9076900","utm_x":"408586","utm_y":"4575357","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavi Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34305","titol":"Rajoleria de Mas Alemany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rajoleria-de-mas-alemany","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Tot i que els elements arquitectònics es conserven parcialment, la vegetació creix entre ells provocant la degració del bé.","descripcio":"La rajoleria es localitza a peu del camí, avui pràcticament tancat per la vegetació, que li donava accés des de les immediacions de Mas Alemany. La façana septentrional de l'edifici s'adossa al camí, mentre que la resta de l'edificació i, especialment, la façana meridional, queden a un nivell força més baix. L'edificació està construïda majoritàriament mitjançant la tècnica del doble parament de maons farcint l'interior amb argiles i blocs de roca, si bé es poden observar alguns trams construïts amb blocs de diverses litologies units amb morter. La seva planta és rectangular (5 x 7 m a la base, aproximadament), i el seu alçat és trapezoïdal, amb 5 m d'amplada de base al costat sud (on es localitza la boca de la cambra de cocció), uns 4 m d'amplada a la part alta, i una alçada màxima conservada també de 5 m a la façana sud. A la part alta els murs amiden uns 1,50 m de gruix, mentre que a la base segurament sobrepassen els 2 m. No es conserva sostre. La boca per la que s'alimentava la cambra de combustió, semicircular, amida 0,55 m de base i 0,32 m d'alçada. La volta que sustenta la boca és una peça ceràmica de morfologia semicircular, mentre que la seva base és una llosa. Aquesta boca està emplaçada a 1,70 m dins d'una altra 'porta' de 2,5 m d'alçada amb la volta construïda amb maons. Davant d'aquesta façana trobem una petita esplanada que amida uns 5 per 5 m delimitada per murs d'uns 2 m i escaig d'alçada. A les façanes de llevant, ponent i del nord es conserven les tres portes d'uns 0,65 m d'amplada per 1,5 m d'alçada, per les que s'accedia a la cambra de cocció, situades ben bé entre 3 i 4 m per sobre de la boca de la cambra de combustió. La septentrional, situada més amunt, queda a peu de camí i és la pitjor preservada. Les altres dues es troben a un nivell més baix i s'hi accedeix per unes terrasses construïdes mitjançant un mur de contenció d'uns 3 m d'alçada i uns 4 m de longitud. Estan coronades per una volta de maó excepte la de llevant que conserva una llinda de pedra de grans proporcions. La cambra de cocció amida uns 4 m en sentit N-S per 2,2 m en sentit E-W. La graella, situada uns 2 m per sota de la base de les portes, encara es conserva en força bon estat, podent-se constatar que els conductes pels que circulava l'aire calent des de la cambra de combustió són de planta quadrangular d'uns 30 cm de costat.","codi_element":"08020-432","ubicacio":"Mas Alemany","historia":"","coordenades":"41.3254700,1.9544400","utm_x":"412500","utm_y":"4575416","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34305-foto-08020-432-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34305-foto-08020-432-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavi Esteve","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34306","titol":"Les Borigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-borigues","bibliografia":"PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de gran senzillesa, utilitzada antigament com a corral. El corral està format per un edifici de planta quadrada, que s'havia utilitzat com a vivenda, de planta baixa i pis, i teulada de teula a un sol vessant. L'interior presenta, però, els trespols completament enrunats així com també la teulada, que conserva únicament el perímetre, del qual s'observen encara les teules. A l'interior del mur del costat sud es conserva una escala de pedra amb arrebossat, que comunicava la planta baixa amb el pis superior, així com la porta d'entrada a l'interior de l'edificació, ampla amb arc de maó rebaixat, i la finestra del primer pis, quadrada sense cap mena de decoració. Aquest edifici està adossat al tancat de pedra que conforma el que queda de l'antic corral, també enrunat i envaït per la vegetació. A la cantonada sud-est hi ha un pou circular, també molt envaït per la vegetació. El corral ocupa una superfície aproximada de 305 m2.","codi_element":"08020-433","ubicacio":"A l'entrada al bosc de les Borigues","historia":"Aquest immoble apareix esmentat al salpàs de 1880, tot i que probablement és d'un incert origen més antic.","coordenades":"41.3110000,1.8942000","utm_x":"407438","utm_y":"4573872","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34306-foto-08020-433-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34306-foto-08020-433-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34306-foto-08020-433-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34307","titol":"Casa al carrer Collada, 30","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-collada-30","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. Als costats nord i sud de l'edifici sobresurten uns cossos amb teulada a doble vessant perpendicular al carener de la façana principal, per bé que a la base queden integrats a la planta de l'edifici. De fet, no existeix una façana principal pròpiament dita, ja que la porta d'entrada a l'immoble es troba a la planta baixa de cantonada sud-oest de l'edifici, creant al seu davant una petita zona de rebedor amb porxada. A la part baixa hi ha un sòcol de pedra que envolta la planta de la casa, mentre que la resta del parament de les façanes és llis. Les obertures presenten una composició simètrica, essent allargassades i coronades per arcs rebaixats emmarcats amb maó i finestres amb doble batent de fusta. Als cossos que sobresurten als costats nord i sud de l'edifici, per sobre de les finestres hi ha un arc cec de mig punt fet de maó. L'edifici està envoltat per un mur de tanca o barri.","codi_element":"08020-434","ubicacio":"Carrer Collada, 30","historia":"","coordenades":"41.3309600,1.9454100","utm_x":"411752","utm_y":"4576034","any":"1910","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34307-foto-08020-434-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34307-foto-08020-434-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34307-foto-08020-434-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34308","titol":"Carrer de Santa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-santa-eulalia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cal dir que l'evolució històrica del propi carrer ha transformat la gran majoria de les vivendes d'aquest carrer, per bé que les esmentades conserven els trets estilístics originaris.","descripcio":"Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 14 al 26 del carrer de Santa Eulàlia. A la part posterior queden delimitades per patis interiors o bé pels edificis que formen part del Carrer dels Esports. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte). Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums.","codi_element":"08020-435","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia, 14-26","historia":"","coordenades":"41.3368400,1.9187600","utm_x":"409530","utm_y":"4576714","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34308-foto-08020-435-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34308-foto-08020-435-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34308-foto-08020-435-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34309","titol":"Casa al Carrer Jaume Petit, 30","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-jaume-petit-30","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis i teulada de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. L'element més destacat és la façana principal, que presenta una composició simètrica de les obertures, amb la porta d'entrada al centre de la planta baixa, senzilla, i una finestra d'arc rebaixat a cada costat. El marc d'aquestes finestres és de maó vist, a l'igual que les cantoneres de l'edifici. L'accés a la porta de l'immoble es realitza des d'un porxo d'entrada suportat per dues columnes salomòniques de maó vist, a la part superior del qual hi ha una petita terrassa.","codi_element":"08020-436","ubicacio":"Carrer Jaume Petit, 30; carrer del Nord, 23","historia":"","coordenades":"41.3345900,1.9176300","utm_x":"409432","utm_y":"4576466","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34309-foto-08020-436-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34309-foto-08020-436-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"Unes obres recents han desfigurat totalment les façanes de l'edifici i deslluiex el seu interès cultural.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34310","titol":"Corral de les Tres Fites","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-de-les-tres-fites","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El corral presenta l'antic sostre de teules totalment enrunat i l'interior i els voltants estan totalment envaïts per la vegetació.","descripcio":"Corral de planta quadrada amb teulada a un sol vessant, enrunada, que té adossat un tancat també rectangular, que conforma el corral pròpiament dit. L'edifici té la porta d'accés a l'interior al costat sud-oest, amb unes dimensions de 1 m d'ample x 1,80 m de l'alçada; mentre que a l'interior, a la paret est dues portes de 55 cm d'amplada comuniquen l'interior amb el recinte tancat. Tota l'edificació està construïda amb blocs de pedra lligada amb morter de calç i sorra. Els murs tenen un gruix de 40 cm, i una alçada màxima conservada de 2,5 m. Adossat al mur sud hi ha un pou amb un diàmetre interior de 1,80 m. El corral té un perímetre de 62 m, i ocupa una extensió de 240 m2.","codi_element":"08020-437","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3212400,1.9007600","utm_x":"408002","utm_y":"4575001","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34310-foto-08020-437-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34310-foto-08020-437-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34310-foto-08020-437-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34311","titol":"Corral vell de Can Térmens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-vell-de-can-termens","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El corral està en estat ruïnós i força envaït per la vegetació.","descripcio":"Antic corral de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, en avançat estat d'enrunament. Els murs tenen una alçada màxima conservada de 3,5 m i una amplada de 65 cm. A l'interior, l'espai presenta una divisió marcada per la presència de cinc pilars alineats, dos d'ells cilíndrics, dels quals en destaca un fet amb blocs de blocs de gres amb calcària, amb un diàmetre de 70 cm, i els tres restants, quadrats, amb una longitud de 60 cm de costat i una alçada conservada de 1,20 m. A la cantonada est hi ha una habitació separada, de planta rectangular, amb unes dimensions de 3,70 m x 1,90 m, amb dintell de fusta a la porta; a l'interior, a la cantonada de la paret nord-est, hi ha una petita fornícula. El corral té un perímetre de 80 m, i ocupa una extensió aproximada de 405 m2.","codi_element":"08020-438","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3289600,1.9035000","utm_x":"408242","utm_y":"4575856","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34311-foto-08020-438-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34311-foto-08020-438-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34311-foto-08020-438-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34312","titol":"Corral del Mas Roig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-del-mas-roig","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Corral de planta rectangular, amb els murs construïts amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra i teulada de teula àrab a un sol vessant. La porta d'accés a l'interior es troba a la paret nord-est; presenta marcs de maó vist amb arc rebaixat. Al mur oposat hi ha una altra porta d'accés, rectangular, més senzilla. L'alçada màxima del corral és de 2,40 m. Adossat a aquesta edificació hi ha un mur de tanca, fet també amb blocs de pedra lligada i obert a l'aire lliure, que conforma l'àrea del corral pròpiament dita. El mur del costat nord-est d'aquest recinte ha estat enderrocat expressament, ja que s'hi adossa un annex modern, fet d'estructures metàl·liques i sostre d'uralita, utilitzat com a ampliació de l'espai del corral. El corral té un perímetre de 58 m i ocupa una àrea de 209 m2.","codi_element":"08020-439","ubicacio":"Disseminat de Mas Roig","historia":"","coordenades":"41.3233400,1.9085800","utm_x":"408659","utm_y":"4575226","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34312-foto-08020-439-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34312-foto-08020-439-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34312-foto-08020-439-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34313","titol":"Cal Lluís del Coscó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-lluis-del-cosco","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'edifici està enrunat i molt envaït per la vegetació.","descripcio":"Antic habitatge de planta rectangular, en un estat de degradació molt avançat i envaït per la vegetació. Presenta la teulada completament enrunada i una alçada conservada dels murs d'uns 2,20 m aproximadament. S'observen a l'interior restes de murs divisoris, i a la paret de la cantonada sud l'obertura molt malmesa d'un forn, amb la volta de maó pla i arc apuntat. Les restes d'aquesta edificació ocupen una àrea aproximada de 520 m2.","codi_element":"08020-440","ubicacio":"Nucli de la Creu de Coll-Fe (La Creu - Tres Cases)","historia":"","coordenades":"41.3194200,1.9096500","utm_x":"408743","utm_y":"4574790","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34313-foto-08020-440-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34313-foto-08020-440-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34313-foto-08020-440-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"L'avançat estat de degradació de l'edifici, amb estructures completament enrunades i la ingent presència de vegetació fa impossible l'accés a l'interior, raó per la qual no s'han pogut distingir els àmbits de l'interior de l'immoble.Aquesta casa forma part del conjunt de la creu que resta protegit al PGOU.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34314","titol":"Forn de calç de Cal Lluís del Coscó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-cal-lluis-del-cosco","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El sostre del forn està enrunat.","descripcio":"Forn de calç de planta circular i cos semicilíndric excavat a terra. Les parets del forn estan arrebossades amb calç rubefactada, a excepció de la part superior, construïda amb filades de blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra i que forma la cúpula del sostre, actualment enderrocada. El forn conserva un diàmetre intern de 6,30 m, una alçada conservada de 5,60 m i un gruix dels murs de 2,80 m aproximadament.","codi_element":"08020-441","ubicacio":"Nucli de la Creu de Coll-Fe (La Creu - Tres Cases)","historia":"","coordenades":"41.3194400,1.9092300","utm_x":"408708","utm_y":"4574793","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34314-foto-08020-441-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34314-foto-08020-441-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34315","titol":"Corral del Fondo del Teix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-del-fondo-del-teix","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El corral està molt enrunat i envaït per la vegetació.","descripcio":"Antic corral de planta rectangular, actualment molt enrunat, composat per les restes d'un edifici que tenia teulada a un sol vessant, i que estava dividit, a l'interior, en dos àmbits, separats per una paret transversal; i per un tancat a l'aire lliure. Tot l'aparell constructiu està fet amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra; els murs tenen una alçada màxima conservada de 2,20 m, i una amplada mitjana de 85 cm. Cal destacar, al mur sud-est del tancat adossat a l'edifici del corral, la porta d'accés, feta igualment amb blocs de pedra calcària, d'arc rebaixat, i amb unes dimensions de 2 m d'alçada x 1,60 m d'ample. El coral té un perímetre de 62,3 m, ocupant una àrea de 241 m2.","codi_element":"08020-442","ubicacio":"Al Fondo del Teix","historia":"","coordenades":"41.3047300,1.9065100","utm_x":"408460","utm_y":"4573162","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34315-foto-08020-442-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34315-foto-08020-442-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34315-foto-08020-442-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34316","titol":"Corral del Fondo de la Troneda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-del-fondo-de-la-troneda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El corral està molt enrunat i envaït per la vegetació.","descripcio":"Antic corral de planta rectangular, composat per un edifici amb teulada a un sol vessant, actualment enrunada, i dividit internament per un mur transversal; i un tancat a l'aire lliure que s'hi adossa. L'edifici presenta, al mur sud, dues portes que comuniquen amb el tancat, i el tancat té, al mur est la porta d'accés des de l'exterior. Cal destacar les cantoneres de pedra, fetes amb carreus ben tallats, i una línia de cornisa feta amb lloses primes de calcària, que resta als sectors on es conserva l'alçada original del mur, d'uns 3,50 m. Els murs tenen una amplada mitjana d'uns 65 cm. El corral té un perímetre de 73,8 m, ocupant un àrea de 328,6 m2","codi_element":"08020-443","ubicacio":"Fondo de la Troneda","historia":"","coordenades":"41.3078200,1.9235700","utm_x":"409892","utm_y":"4573488","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34316-foto-08020-443-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34316-foto-08020-443-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34316-foto-08020-443-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34317","titol":"Corral del Bruc \/de la Pleta Xica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-del-bruc-de-la-pleta-xica","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Antic corral de planta rectangular, composat per un edifici amb teulada a un sol vessant, actualment enrunada, i dividit internament per un mur transversal; i un tancat a l'aire lliure que s'hi adossa. L'aparell constructiu està fet amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra. Es conserva part d'alguna de les cantoneres de pedra, fetes amb carreus ben tallats, i una línia de cornisa feta amb lloses primes de calcària, que resta als sectors on es conserva l'alçada original del mur, d'uns 2,50 m. Els murs tenen una amplada mitjana d'uns 70 cm. El perímetre d'aquest corral és de 75,8 m, i ocupa un àrea de 350 m2.","codi_element":"08020-444","ubicacio":"La Pleta Xica","historia":"","coordenades":"41.2999600,1.9080200","utm_x":"408580","utm_y":"4572631","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34317-foto-08020-444-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34317-foto-08020-444-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34317-foto-08020-444-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34318","titol":"Casalot d'en Just","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casalot-den-just","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest edifici està en estat ruïnós i absolutament envaït per la vegetació.","descripcio":"Antic habitatge de planta rectangular, fet amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra, en un avançat estat d'enrunament. La vegetació que envaeix el lloc no permet apreciar estructures i divisions a l'interior de l'immoble. L'alçada màxima conservada dels murs és de1,80 m, amb una amplada de 55 cm. Les restes de la construcció ocupen una extensió aproximada d'uns 100 m2.","codi_element":"08020-445","ubicacio":"Camí de Torrelles de Llobregat","historia":"","coordenades":"41.3388200,1.9445200","utm_x":"411688","utm_y":"4576908","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34318-foto-08020-445-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34318-foto-08020-445-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34318-foto-08020-445-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"L'alta densitat de vegetació que envaeix aquest element arquitectònic no permet distingir-ne els seus trets formals.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34319","titol":"Cal Joana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-joana","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge d'estil popular conformat per un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis i teulada de teula àrab a un sol vessant, un annex per a usos agrícoles adossat a l'extrem dret de l'edifici principal i un pati o era oberta a l'aire lliure. La façana de l'edifici principal presenta una composició simètrica de les obertures, amb dues portes d'entrada amb arc rebaixat a la planta baixa. La porta de la banda esquerra de la façana té intercalades dues finestres rectangulars, una d'elles protegida amb reixa de ferro forjat. Al nivell del primer pis, hi ha quatre finestres rectangulars sobre les obertures de la planta baixa, destacant la finestra situada sobre la porta del costat esquerre de la planta baixa, que presenta barana de ferro forjat. Situat entre les dues finestres centrals del primer pis hi ha un rellotge de Sol. L'edificació agrícola annexa situada a la dreta de l'edifici d'habitatge és una senzilla construcció d'una sola planta amb teulada de teula àrab a un sol vessant, on destaca el portal d'entrada, d'arc rebaixat amb emmarcat de maó vist. La superfície de les façanes de les dues edificacions està encalada. El pati o era obert a l'aire lliure forma un recinte que tanca el conjunt.","codi_element":"08020-446","ubicacio":"Carrer de Gavà, 1","historia":"","coordenades":"41.3336200,1.9224000","utm_x":"409830","utm_y":"4576353","any":"1800","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34319-foto-08020-446-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34319-foto-08020-446-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34320","titol":"Rellotge de Sol de Cal Joana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-joana","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol vertical pintat sobre l'encalat de la façana principal de Cal Joana, representat en forma circular dins un marc quadrat. El quadrant del rellotge presenta el fons de color blanc trencat, amb decoracions blaves ondulants a les cantonades. El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color ocre, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat. L'interior del cercle devia contenir les xifres horàries, avui desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és d'un color més fosc que la resta. A la part superior conserva el gnòmon.","codi_element":"08020-447","ubicacio":"Carrer de Gavà, 1","historia":"","coordenades":"41.3336200,1.9224000","utm_x":"409830","utm_y":"4576353","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34320-foto-08020-447-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"34321","titol":"Corral Petit Canigó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-petit-canigo","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'edifici està en un estat molt avançat d'enrunament.","descripcio":"Corral de planta rectangular en un estat molt avançat d'enrunament, que ha patit nombroses modificacions estructurals al llarg del temps. No conserva la teulada, que era a un sol vessant. Totes les parets de l'edifici han patit diversos graus de destrucció, de manera que la que conserva una estructura més íntegra és la del costat sud-oest. És en aquest mur on es pot apreciar la inclinació del vessant del sostre desaparegut, així com la porta d'accés original, d'arc rebaixat, i encara, a la línia de cornisa, els forats de l'embigat original del sostre. Destaca també en aquest mur les cantoneres, fetes amb blocs de gres vermell. La resta de la superfície d'aquesta façana està encalada. Al mur oposat hi ha dues portes rectangulars, practicades en època recent; una d'elles feta en un cos adossat a l'edifici original, avui totalment enrunat. A partir de l'observació en fotografies aèries, es pot deduir que el corral té un perímetre d'uns 54 m, ocupant una àrea d'uns 60 m2.","codi_element":"08020-448","ubicacio":"Carretera BV-2041, quilòmetre 7,8","historia":"","coordenades":"41.3267500,1.9476100","utm_x":"411930","utm_y":"4575565","any":"","rel_municipis":"08020","municipi_nom":"Begues","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34321-foto-08020-448-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34321-foto-08020-448-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08020\/34321-foto-08020-448-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Oriol Vilanova","autor_element":"","observacions":"L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir al bé, ja que es troba al recinte d'una propietat privada.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["11"]},{"id":"95437","titol":"Necròpolis de Santa Maria de Cervelló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/necropolis-de-santa-maria-de-cervello","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

ARTIGUES, P. Ll (2011): Memòria de la intervenció arqueològica efectuada al mirador de Santa Maria de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. mem. 11060.Memòries i informes.<\/p>

BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PAGÈS, M. (1992) 'Santa Maria de Cervelló', Catalunya Romànica<\/p>

VIVES, E. (1981) 'Santa Maria de Cervelló', Quaderns d'estudis medievals.<\/p>

<\/p> ","centuria":"XI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Al voltant i a les immediacions de l'església de Santa Maria de Cervelló, hi ha diverses tombes antropomorfes excavades a la roca sorrenca natural. Es distribueixen en una agrupació de quatre tombes a la cara sud-est de l'església, i dues més sota l'antiga rectoria. La resta es troben baixant per un camí sinuós a la cara oest de Santa Maria. També hi ha tombes antropomorfes conservades en dues coves.<\/p>

Una tomba antropomorfa és una tomba que té la forma o les característiques d'una figura humana. En altres paraules, aquest tipus de tomba està dissenyada per assemblar-se a la forma del cos humà. En el nostre cas, les tombes antropomorfes mostren una representació estilitzada o esquematitzada del cos humà, incloent una àrea per a la capçalera, una de més àmplia per al tronc i es va fent més estreta a les extremitats inferiors.<\/p>

A Santa Maria de Cervelló totes corresponen a adults però n'hi ha d'infantils a altres necròpolis ben conegudes a Catalunya.<\/p> ","codi_element":"08068-1","ubicacio":"Les tombes estan emplaçades al voltant de la capella de Santa Maria de Cervelló, en una zona de vegetació baixa amb blocs de pedra, tipus sorrenca. Una agrupació de quatre tombes es troba a la cara sud-est de l'església, dues més sota l'antiga rectoria. La resta es troben baixant per un camí sinuós a la cara oest de Santa Maria.","historia":"

La història de l'església romànica de Santa Maria de Cervelló es remunta a inicis del segle X, concretament l'any 904, on els documents d'aquesta època fan referència a un primitiu edifici conegut com Santa Creu o Sant Esteve. Aquests testimonis històrics suggereixen que les tombes antropomorfes, actualment visibles en diverses àrees ben diferenciades, es situaven al voltant de l'antiga església. Malgrat que moltes d'aquestes tombes es creu que eren a prop de l'edifici original, només se'n conserven quatre al costat de la paret sud de l'església actual i dues sota la paret del que va ser rectoria en èpoques més modernes. A més, algunes tombes antropomorfes es troben en coves que, segons estudis realitzats per Jordi Bolòs et al. el 1980, podrien haver servit com a eremitoris durant l'alta edat mitjana abans de convertir-se en necròpolis.<\/p>

En el transcurs de l'any 2011, es va dur a terme una intervenció arqueològica relacionada amb el projecte Bàsic i executiu de les obres complementàries d'adequació del mirador de l'església de Santa Maria de Cervelló. Aquesta intervenció va incloure el control de dues rases de drenatge d'aigua a la cara interna del mur de les terrasses. La primera d'aquestes rases va estar situada davant de la façana principal, revelant que aquesta terrassa podria haver estat utilitzada com a cementiri, com a mínim, des de la segona meitat del segle XVII fins al segle XIX. Els enterraments descoberts en aquesta àrea es caracteritzaven per fosses simples i taüt de fusta.<\/p>

La segona rasa de drenatge, localitzada a la terrassa est, va proporcionar informació sobre la divisió d'aquest espai en dos àmbits mitjançant un mur perpendicular al mur de tancament est. El cantó sud d'aquesta terrassa es va utilitzar fins al segle XVIII, segons indicacions dels materials trobats, i durant el segle XIX, aquest espai es va tancar, ampliant el cementiri cap al nord. Una troballa destacada durant la neteja del sector est va ser la descoberta d'una tomba infantil antropomorfa.<\/p>

Cal destacar que, tot i aquesta intervenció arqueològica, cap de les tombes esmentades va ser excavada, la qual cosa subratlla la necessitat de futures investigacions per aprofundir en la comprensió de la història i l'evolució d'aquesta important església romànica.<\/p> ","coordenades":"41.3870882,1.9608433","utm_x":"413118","utm_y":"4582250","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95437-00101.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95437-00102.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95437-00103.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"No estan excavades massa profundament a la roca, el que indicaria, probablement, que o s'ha rebaixat la superfície de pas o que hi havia una coberta de terra, obra o d'algun altre material. ","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95446","titol":"Església de Santa Maria de Cervelló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-santa-maria-de-cervello","bibliografia":"

AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.<\/p>

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

FABREGA I GRAU, A. Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I (Documents dels anys 844-1000) Barcelona, 1995.<\/span><\/span><\/span><\/p>

GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Artístic i Arquitectònic. Dins: https:\/\/extranet.cultura.gencat.cat\/EGIPCI <\/a><\/span><\/span><\/span><\/p>

JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica: L'arquitectura del segle XI, Publicacions de l´Abadia de Montserrat.<\/a><\/p>

MARTÍ BONET, Josep, Speculum Novum Titulorum Barchinonensis, V. III. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/p>

PAGÈS PARETAS, M.(1992) Les esglésies romàniques del Baix Llobregat, Institut d'Estudis Catalans.<\/p>

PAGÈS PARETAS, Montserrat (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l´Abadia de Montserrat.<\/a><\/p>

PASQUAL I ARMENGOL, Francesc (2004) Apel·les Mestres a Cervelló. Càller. Grup de Recerca de Cervelló. Col·leció: Arxiu de Tradicions. Sèrie Fasciculària, 13.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

WHITEHILL, Walter Muir (1973) L'Art romànic a Catalunya : Segle XI, Barcelona, Edicions 62.<\/p> ","centuria":"XI XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edifici de culte aïllat, d'estil romànic. La seva planta és de nau única amb absis i cinc fornícules a l'interior. <\/span><\/span><\/span><\/p>

La longitud de la nau és de 15,50 metres i està coberta per una volta de canó reforçada per dos arcs torals i rematada, per la capçalera a llevant, per un absis semicircular. El primer tram és el creuer, sobre el qual es bastí un cimbori octogonal, amb una longitud de 4,35 metres. Segueixen dos trams d'extensió irregular: un que mesura 5,65 metres, envoltat per arcs torals, i un altre de 4,10 metres. Cada arc toral té una amplada de 70 centímetres.<\/span><\/span><\/span><\/p>

L'absis es distingeix per la seva decoració, amb tres nínxols separats per semicolumnes i amb finestres de doble esqueixada. Possiblement, en moments anteriors, podria haver tingut dues absidioles més que formaven una creu per sostenir la força de la cúpula. En època gòtica, aquestes absidioles van ser reemplaçades per capelles rectangulars amb cobertes de volta falsa suportades per trompes.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Els murs, amb un gruix variant entre 1,25 i 1,30 metres, excepte el de l'absis que arriba als 1,60 metres, es mostren llisos interiorment per suportar el pes de l'estructura. En contrast, les façanes es decoren amb frisos d'arcuacions llombardes entre contraforts fins. <\/span><\/span><\/span><\/p>

La porta, orientada a ponent i construïda amb pedra sorrenca vermella del territori, segueix la tradició renaixentista amb una decoració classicista que inclou dues semicolumnes sota un frontó triangular i una rosassa sobre elles. <\/span><\/span><\/span><\/p>

L'aspecte exterior ha patit modificacions significatives amb l'addició de capelles, tot i que encara es poden observar les bandes llombardes originals. Les cobertes van ser reconstruïdes fa 5 o 6 anys, abans d'això eren més punxegudes. La rectoria ha conservat només una part de la seva estructura original.<\/span><\/span><\/span><\/p>

En l'espai interior la nau alberga, en mal estat, i restaurades, pintures barroques del segle XVIII. Aquestes pintures senzilles es van realitzar sobre una capa de guix. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Un altre element destacable, també a l’interior del temple, és el púlpit, amb tornaveu, decorat en consonància amb la resta de l'església.<\/span><\/span><\/span><\/p>

La zona sud de la capella es troba en més bon estat i està decorada amb esgrafiats, mostrant una ornamentació a l'intradós de l'arc amb motius estel·lars grocs sobre fons blau. La volta presenta llunetes a ambdós costats i està decorada amb motius circulars, també de color groc.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-2","ubicacio":"Carretera de Santa Maria. Àrea del Castell de Cervelló.","historia":"

Aquesta església de factura originalment romànica, havia estat consagrada en un principi a la Santa Creu amb Sant Esteve com a titular i tenia un altar dedicat a Sant Dalmau.<\/p>

D'ella, ja es fa esment el 904 en una donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès. Ènnec Bonfill, fundador del llinatge Cervelló, en adquirir el castell homònim sobre l'església, va acordar amb el bisbe de Barcelona el control eclesiàstic, tot i que Sant Cugat va mantenir certs drets, generant tensions entre la baronia de Cervelló i el monestir. Mitjançant algun acord, cap a la fi del segle XI, l'església passa a ser propietat dels Cervelló, rebent el nou nom de Sant Esteve de Cervelló.<\/p>

La consagració del temple el 1230, probablement motivada per les obres dutes a terme amb posterioritat al setge del castell pel rei Jaume I (1223), el qual no afectà l'estructura romànica que perdura, tot i la complexa batalla en la qual va intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Ja exercia funcions parroquials en aquella època.<\/p>

El 1587, el mestre d'obres occità Lleonard Bosc de Castelldefels realitzà una ampliació del temple amb modificacions gòtiques tardanes. Destaca un portal renaixentista amb marc rectangular, columnes toscanes adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles als angles.<\/p>

Amb el creixement demogràfic de la població a les masies, per la bonança econòmica del segle XVIII, es du a terme una nova remodelació, aquesta d’estil barroc, amb l’afegit de dues capelles als laterals, engalanades a les parets interiors amb pintures barroques. Una d'aquestes capelles va ser consagrada a la ja beatificada santa Maria de Cervelló el 1692, mentre que l'altra venerava el sant Crist. Aquesta important remodelació va ser finançada per Font, propietari aleshores de la masia de can Castany.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El 1872, l'església es va veure deserta pels problemes d'accés. Estava molt allunyada del nucli urbà. S’ha de tenir present l’important creixement de la població al nucli urbà actual, derivat d’una indústria creixent motivada pel desenvolupament econòmic que es produeix paulatinament per l’obertura de la carretera de Carlos III, a finals del segle XVIII. Les dificultats per arribar a l'antic temple, sense pont per travessar la riera i a més d'un quilòmetre costa amunt, van generar les queixes que arribaren al bisbe de Barcelona. Les disputes pels seients durant els oficis també van contribuir a l'abandonament.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Des del 1872 fins al 1879, una església improvisada va crear-se al poble. A partir del 1879, el rector adquirí una antiga sala de ball sense ús, transmutada en església provisional. Tots els paraments de l'antic edifici romànic, amb els seus altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles i documentació, es van traslladar. Després de l'intent de construir-ne una de nova (amb plànols a càrrec de l'arquitecte Josep Oriol Mestres, fracassats per qüestions polítiques i econòmiques), no fou fins al 1896 que s'inicià per fi, la construcció d'un nou temple, convertit a la fi, en la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, amb l'arquitecte Antoni Maria Gallissà com a autor del projecte arquitectònic. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Resulta remarcable que, als voltants del temple, a l'entorn del qual es desplaçà el cementiri parroquial l'any 1901, encara persisteixen vestigis amb nínxols i excavats a la roca, un àmbit funerari antic amb tombes antropomorfes de l'alta edat mitjana. En altres llocs, coves naturals amb signes d’aprofitament humà, indiquen una possible ocupació amb finalitat eremítica. Les tombes antropomorfes van ser estudiades per primer cop arqueològicament l'any 1980 per l'equip Bolòs-Padilla.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Als peus del temple es trobava l'antiga rectoria, la qual es disposà a ser venuda l'any 1880 per al propòsit de construir un nou temple al poble, que havia experimentat un notable creixement a la nova carretera del segle XVIII. L'adquisició de la rectoria va recaure en l'autor dramaturg Frederic Soler, conegut com 'Pitarra', i la masia passà a denominar-se Mas Pitarra.<\/span><\/span><\/span><\/p>

L'antic temple romànic va ser clausurat fins que es va emprendre la seva restauració, seguint els estudis de Josep Puig i Cadafalch, realitzada per la Mancomunitat de Catalunya amb el concurs de l'arquitecte Jeroni Martorell. El 1922, aquest temple venerable va ser reinaugurat per al culte, ara sota l'advocació de Santa Maria de Cervelló o dels Socors.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Sota la supervisió de la Diputació de Barcelona, es van dur a terme diverses fases de restauració i consolidació en els anys 1944-1946, 1956-1957, 1962-1971 i 1978-1980. L'entitat Segle Nou, a partir de 1992, va assumir la responsabilitat de projectar la consolidació del magnífic edifici del segle XI. Joan-Albert Adell va ser l'arquitecte encarregat del projecte, i les obres es van culminar amb èxit l'any 1998.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3870684,1.9607531","utm_x":"413110","utm_y":"4582248","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95446-002001.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95446-00202.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95446-00203.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95446-00204.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95446-00205.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95446-00206.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95446-00207.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95446-00208.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95446-00209.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2025-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Altres noms: Dels Socors, Sant Esteve de Cervelló.Apel·les Mestres, un destacat escriptor, poeta, dibuixant i músic català del segle XIX, va trobar inspiració en diversos llocs al llarg de la seva vida, entre ells Cervelló. Aquesta localitat va servir de musa per algunes de les seves obres, reflectint la seva fascinació per l'entorn i el patrimoni cultural i natural.Francesc Pasqual Armengol (2004: 28-29), va fer un estudi de la seva vida i obra relacionada amb Cervelló, i troba diversos dibuixos i poemas en els quals fa referència a l'església de Santa Maria de Cervelló. Així, per exemple, en el recull 'Tots els contes' hi trobem el conte titulat «La campana», que en les primeres línies sembla extret de la contrada del temple romànic de Santa Maria de Cervelló. El conte comença d'aquesta manera:«Al cim d'un turó, dominant el poble i la vall, que estava als seus peus, s'alçava la rònega esglesieta romànica amb sa torre de planta quadrada; a cada una de ses quatre façanes s'obría un finestral, i a cada finestral penjava una campana. D'aqueixes quatre campanes, la més vella, la més venerable, era la Gúdula, la major de les campanes, i que comptava la friolera de quatre-cents anys».S'ha d'aclarir que al costat de l'església de Santa Maria hi havia la casa del campaner, avui en ruïna.Un altre poema, il·lustrat, que sembla inspirat en Santa Maria de Cervelló és «Lo Ceguet». Al portal del fons es poden reconèixer una de les columnes d'entrada al temple de Santa Maria de Cervelló. La data de publicació de la poesia és el 1879, quan l'autor tenia 25 anys, és a dir, quan encara trobem referències a les temporades passades a Cervelló. El poema comença així:A la porta de la Iglesial'heu vist tots;desde que obran fins que tancanno se'n mou.Als voltants de l'any 1874, quan l'autor Apel·les Mestres tenia uns vint anys, va iniciar un àlbum que recollia part de la seva obra gràfica anomenada: 'El llibre verd'. Aquest àlbum, que acabaria constant de cinc volums, incloïa dibuixos i aquarel·les, així com apunts, notes i esbossos sobre anècdotes personals i experiències acumulades durant cinquanta anys.En el primer volum, a la làmina número XXXIII, trobem una història narrada en vinyetes titulada 'Un enterrament a muntanya'.Les paraules són innecessàries quan es contempla el dibuix que relata la història: il·lustra l'església romànica de Santa Maria de Cervelló, el vell cementiri, el camí que porta a l'església des del Mas Pitarra. Aquest dibuix del temple antic es basa en un dibuix fet l'any 1870 a Cervelló, dins l'àlbum de la col·lecció Renart.Curiosament, aquesta mateixa història es va publicar anys després amb el títol modificat de Costums Catalanes. Un enterrament a la muntanya, a La Llumanera de Nova York, en la seva revista en català als Estats Units, el novembre de 1876.Els dibuixos essencialment són els mateixos que els anteriors, fora d'uns lleus canvis en el grafisme, en algun text i el canvi d'unes vinyetes per una de nova. Sense saber-ho, Cervelló apareixia al subconscient del jove Apel·les, mostrant un lloc que per a l'artista va ser emblemàtic en els seus anys d'infància.Si s'analitza el dibuix, es poden observar detalls com el camí principal que porta al temple parroquial passant per les escales que ascendeixen a l'antiga rectoria.L'altre camí esmentat en el text, és el que surt cap al sud de l'antic cementiri en direcció al Mas Pitarra, i que travessa la carretera que va a Cervelló.Les dues vinyetes inferiors de la pàgina mostren una descripció del cementiri antic, amb el camí empedrat que puja des de la carretera, donant un aspecte de l'època que vivia l'autor.Aquesta obra de Mestres barreja moments de la seva vida amb el seu art, i aquest dibuix il·lustra una escena quotidiana a Cervelló, reflectint l'enterrament d'una persona a la seva terra natal.","codi_estil":"92|93|94|95|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["11"]},{"id":"95447","titol":"Castell de Cervelló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-cervello","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.<\/p>

ARXIU DGPC - Palau Moja<\/p>

BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CATALÀ ROCA, Pere et al. (1990) Els castells catalans. Vol. 1. Barcelona: Rafel Dalmau Editor.<\/span><\/span><\/span><\/p>

PAGÈS, Montserrat (1992) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Castell de Cervelló<\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/span>. Catalunya Romànica. Vol. XX. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XI - XVIII","notes_conservacio":"L'acció destructiva de diversos elements naturals i les mateixes accions humanes, al llarg del pas del temps, així com les diverses intervencions bèl·liques que va patir el conjunt, han destruït una gran part de les edificacions. Només queda com a vestigi important, tot i que ensorrat especialment a l'interior, la torre. Entre els anys 2010-2011 es va dur a terme una rehabilitació integral i excavació arqueològica del conjunt del castell.En l'actualitat, l'edifici que correspon amb l'antiga capella, es troba relativament cuidat i tancat amb porta i clau. Les parets en general estan conservades en l'àmbit de dues o tres filades, excepte en algun lloc que conserven la coberta. Se li ha fet una coberta provisional i aixecat els murs. Actualment, estan en marxa campanyes estacionals d'excavació arqueològica amb la consolidació i protecció corresponent de les restes trobades.","descripcio":"

El castell està format per dos recintes situats en una penya aïllada, gran i elevada. Té una planta estreta i allargada, amb orientació aproximada sud-oest \/ nord-est, i es troba protegit per espadats naturals. L'entrada principal a la fortificació està situada a la banda de ponent.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Les construccions es distribueixen en dos recintes: el superior (sobirà) i l'inferior (jussà). Aquests dos recintes ocupen les dues plataformes superiors de l'elevació i estan separats per un desnivell de 15 m.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El recinte superior, el sobirà, està tancat per una muralla. Té una planta allargada amb l'entrada a ponent, la ubicació més accessible i més ben defensada. Aquest recinte presenta una porta o poterna molt deteriorada, protegida per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent. S'han conservat les parets de tramuntana, migdia i ponent, i a llevant hi ha una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres estaven connectades per panys de muralla.<\/span><\/span><\/span><\/p>

A la plataforma inferior es troba el recinte jussà, on es poden veure restes de la capella del castell, encara que s'ignora a quin sant està dedicada. Aquesta capella és un petit edifici rectangular amb un absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. Malgrat la caiguda de la volta, sembla que aquesta era apuntada, i a l'arrencada d'aquesta hi ha una línia d'impostes en cavet. L'entrada original estava a ponent, però actualment hi ha un gran forat, així com a la paret de l'absis. L'aparell de construcció està format per carreus grans, ben treballats, característics del romànic. Les ruïnes d'aquesta capella han estat restaurades i protegides. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Al mateix recinte inferior del castell hi ha una sala amb una volta apuntada, parcialment conservada, altres edificacions amb identificació complicada, alguns dipòsits i una cisterna rodona esculpida a la roca matriu. També hi havia el barri del castell tancat per una muralla, una àrea que ha estat objecte d'excavacions arqueològiques en anys recents (Pagès, 1992).<\/span><\/span><\/span><\/p>

El gruix de l’edificació està fet amb pedra sorrenca de la zona.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-3","ubicacio":"Carretera de Santa Maria","historia":"

A causa del pas de la història és difícil reconèixer cronològicament les diferents restes i elements estilístics per a fer-ne una identificació històrica acurada (segles IX a XIV).<\/p>

El Castell de Cervelló, amb els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història no només de Cervelló, sinó de tot el territori circumdant.<\/p>

El castell és esmentat per primera vegada l'any 904, en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat. Aquest castell era utilitzat com a residència pel comte en aquell temps i posteriorment apareix citat en altres documents. Malgrat les afirmacions sense verificació, es diu que aquest castell, juntament amb el de Montcada, va evitar ser pres pels sarraïns i va sobreviure a la campanya d'Almansor el 985, fins i tot oferint refugi als habitants de Barcelona. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions.<\/p>

L'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre la fortalesa, juntament amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. A partir d'aquell moment, el castell va servir com a seu de la família Cervelló i de la baronia associada.<\/p>

Durant el segle XIII, els Cervelló van enfrontar-se a la monarquia, i el 1224, en l'època de Guillem I de Cervelló, Jaume el Conqueridor va assetjar el castell durant tretze dies abans de prendre'l. El 1230, es va consagrar novament l'església de Sant Esteve, probablement després d'una reconstrucció causada pel setge.<\/p>

Guillem II de Cervelló es va enfrontar novament al monarca, la qual cosa va provocar un empobriment de les terres. En un episodi posterior, el 1274, el successor de Guillem II, Guerau VII de Cervelló, es va revoltar de nou contra el poder establert. Finalment, el 1297, Guerau VII va decidir vendre la baronia a Jaume el Just per una suma de 130.000 sous. Aquesta transacció va marcar un punt d'inflexió en la història del castell i les seves terres associades.<\/p>

El 1309, Jaume el Just va intercanviar el castell amb Sibil·la de Pallars per altres propietats, esmentant-se que estava gairebé en ruïna. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta va intercanviar les baronies de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts per altres propietats amb Pere II d'Urgell.<\/p>

El 1411, Arnau de Ballester va adquirir les baronies de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló. Es va fortificar el 1462 i va tenir un paper militar fins al 1714. La guerra de Successió va deixar la seva empremta al Castell de Cervelló, ja que va ser abandonat i destruït durant aquest conflicte. Així, les tropes filipistes sota el comandament del duc de Populi ordenen la demolició d'aquesta fortalesa, tot i que ja es trobava abandonat.<\/p>

Des d'aleshores, el castell ha estat abandonat i el pas del temps l’ha anat deteriorant, especialment durant la Guerra Civil Espanyola.<\/p>

Entre els anys 2010-2011, el conjunt monumental del castell va ser restaurat i consolidat per fer-lo visitable. Durant aquesta restauració, es van realitzar diverses intervencions arqueològiques que van posar al descobert les estructures originals del conjunt defensiu, incloent-hi una ocupació durant l'edat del bronze.<\/p> ","coordenades":"41.3877139,1.9595530","utm_x":"413011","utm_y":"4582320","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95447-00301.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95447-00303.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95447-00304.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95447-00702.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Forma part del conjunt monumental Castell de Cervelló.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["11"]},{"id":"95489","titol":"Mas Pitarra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-pitarra","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVII - XIX","notes_conservacio":"La masia està pràcticament enrunada.","descripcio":"

El conjunt arquitectònic conegut com a 'Mas Pitarra', batejat pel dramaturg Frederic Soler i Hubert, es presenta com una amalgama de construccions que abracen diferents èpoques, amb una disposició anàrquica en estil i forma. La façana manté encara avui els elements originals de la portalada, els finestrals i les baranes dels balcons, tot i que ha perdut la balustrada central de pedra i el remat superior de la façana principal.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Orientada cap al nord-est, la part més antiga del mas exhibeix un portal rodó dovellat, situat a l'angle on es fusionen dues construccions més modernes. A l'esquerra destaca una característica torre rematada amb una cúpula de ceràmica vidrada.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Presenta a la façana nord una finestra ovalada amb eixos de ferro distribuïts radialment. La porta d'entrada està ornamentada amb una portella, mentre que dues ceràmiques adornen la façana, representant la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi, patrons de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p>

A la façana oriental, destaca una vidriera en el portal d'accés amb una imponent campana d'avís. A la primera planta hi ha un finestral enreixat i, sobre la porta del balcó de la planta pis, un relleu amb un cérvol (símbol dels Cervelló) emmarcat per una circumferència, enriqueixen la seva singularitat. La construcció següent continua l'estructura del sostre i exhibeix un relleu amb la representació d'un lleó sobre la porta d'accés, acompanyat de dues finestres d'arc de mig punt amb columnes i capitells.<\/span><\/span><\/span><\/p>

A la planta pis, dos portals amb arcs rebaixats serveixen com a accés a un balcó suportat per columnes ornamentades amb capitells i arcs treballats.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Son múltiples i molt diversos els elements decoratius que es troben per tot el mas, els quals el doten d'una rica, complexa i diversa herència i conjunció arquitectònica, assimilant, fusionant i modernitzant les estructures més antigues de l’anterior masia.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-4","ubicacio":"Avinguda de Núria, s\/n","historia":"

Aquesta masia, coneguda com a 'Mas Pitarra' en honor al reconegut dramaturg barceloní Frederic Soler Hubert, de renom, Pitarra, té una història que es remunta als seus orígens com a antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Amb una estructura de planta i pis, a més d'un soterrani i golfes, l'edifici s'estenia sobre un terreny de dues hectàrees situat en un idíl·lic paratge natural anomenat 'la Vall de Santa Creu', que englobava tot el territori de can Sala de Baix, can Pi i el mateix mas.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Abans de ser adquirit pel comediògraf Pitarra al voltant de l'any 1876, la casa rectoral havia estat l'allotjament del capellà i la seva família, a més de ser habitat per masovers responsables del cultiu de les terres pertanyents a l'Església. Amb el trasllat de l'església més a prop del creixent nucli urbà, que es va desenvolupar amb l'obertura de la carretera i l'establiment de diverses fàbriques, les autoritats religioses van decidir posar a la venda l'antiga rectoria.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Pitarra va adquirir la propietat i la va decorar amb diverses imatges i ceràmiques d'arts i oficis. Destacant entre les seves obres d'art, es va encarregar d'embellir l'espai amb una col·lecció completa de rajoles que representaven els personatges de la seva obra teatral 'La Dida', escrita per ell mateix el 1872, malauradament, avui dia aquestes rajoles han desaparegut.<\/span><\/span><\/span><\/p>

A la banda dreta del mas, Pitarra va afegir una capella descoberta, que tot i estar en mal estat, encara es manté dempeus com a testimoni del passat ric i multifacètic d'aquesta propietat única. A partir de la mort de Serafí Pitarra, el mas va passar a diverses mans, fins arribar al seu estat d’abandó i enrunament actual.(Llurba, 2021: 146-151)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3865341,1.9615722","utm_x":"413178","utm_y":"4582187","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95489-41.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95489-42.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95489-45.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95489-46.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95489-20240102120553.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95489-44.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Popular|Renaixement","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|119|95","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95502","titol":"Creu de ca n'Esteve - Creu de la Santa Missió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-ca-nesteve-creu-de-la-santa-missio","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Creu aïllada, de pedra, erigida a sobre d'un pedestal rodó doble, esglaonat a manera de petita grada. Aquest pedestal està fet de maçoneria de pedra irregular. A sobre s'inicia la mateixa base de la creu, a manera de sòcol circular, d'on neix una motllura de planta poligonal de la qual creix el fust hexagonal de la creu pròpiament dita.<\/p>

El fust de la creu es perllonga cap a dalt, i és rematat per un capitell amb elements decoratius d'aire jònic, i encara per sobre d'aquell, hi ha més motius decoratius de tema vegetal i geomètric incisos. La creu pròpiament dita està encerclada i perllongada a les tres puntes per braços trilobulats.<\/p>

A la base circular es troba la següent llegenda en inscripció: 'SANTA MISIÓN. AÑO MCMLI'.<\/p> ","codi_element":"08068-5","ubicacio":"Avinguda de Catalunya cantonada carrer de la font de can Romagosa","historia":"

El monument forma part del programa de creus que eren erigides en relació amb l'evangelització de la Santa Missió, en la qual es duien a terme prèdiques, lliçons magistrals i altres exercicis pietosos durant aproximadament deu o quinze dies. Aquesta en concret es va erigir amb motiu de la celebració del 'XXXV Congreso Eucarístico Internacional', entre els dies 27 de maig a 1 de juny de l'any 1952.<\/p>

El mes d'octubre de 1951 es beneeix la Creu de la Santa Missió (ROIG MESTRE, 2010: 148).<\/p>

Un delegat del papa, Pius XII, monsenyor Tedeschini, va presidir tots els actes.<\/p>

Es van guarnir els balcons i les finestres, a petició del bisbe, amb senyeres i domassos, acompanyats de l'escut del Congrés que es podia passar a recollir a la rectoria (ROIG MESTRE, 2010: 145-148).<\/p>

Durant la setmana, cada dia hi havia diferents actes, d'entre els quals, es va fer el Via Crucis. Van concloure aquests actes amb una processó cap al cementiri i l'última predicació de la Missió.<\/p> ","coordenades":"41.3966827,1.9634953","utm_x":"413353","utm_y":"4583312","any":"1951","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95502-20231203130138.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95502-20231203130150.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95502-20231203130212.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95502-20231203130216.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95502-20231214182111.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Historicista","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|116","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95512","titol":"Rellotge de sol a l'Av. Catalunya 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-a-lav-catalunya-5","bibliografia":"

Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. SCG. Societat Catalana de Gnomònica. https:\/\/www.gnomonica.cat\/<\/a><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Rellotge de sol de forma rectangular, fet amb rajoles envernissades i emmarcat per una vora de rajoles també envernissades de color verd. <\/p>

Presenta, dominant l'àrea central superior, un sol damunt del pol, i per sota un gnòmon de vareta.<\/p>

Les línies horàries estan dibuixades en xifres romanes, de VI a VI.<\/p>

El disseny és d'orientació sud. <\/p> ","codi_element":"08068-6","ubicacio":"Avinguda de Catalunya, 5","historia":"

Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3964704,1.9597381","utm_x":"413038","utm_y":"4583293","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95512-20231203142743.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95512-20231203142858.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Avui en dia, els antics rellotges de sol esdevenen peces valuoses amb una importància patrimonial destacable. ","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"95513","titol":"Jaciment arqueològic sota del castell de Cervelló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-arqueologic-sota-del-castell-de-cervello","bibliografia":"

ARTIGUES CONESA, PERE LLUÍS. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cervelló (Baix Llobregat). Núm. Mem. 11063. Memòries i informes.<\/p>

BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CATALÀ, P.; BRASO, M.; OLIVER, J.M. 1967 Els castells catalans.<\/p>

INSTAL·LACIÓ d'il·luminació al castell de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. Mem. 12996. Memòries i informes.<\/p>

PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Informe excavació arqueològica al Conjunt monumental del Castell de Cervelló. Memòries i informes.<\/p>

PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Memòria excavació arqueològica realitzada al Castell de Cervelló. 2010. Cervelló, Baix Llobregat. Núm. Mem. 12028 Memòries i informes.<\/p>

PÍRIZ I GONZÁLEZ, EDUARD. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva pel seguiment dels moviments de terra. Memòries i informes.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"Jaciment molt amagat per la bardissa.","descripcio":"

Es tracta d'un conjunt de retalls a la roca sorrenca vermella que conformarien habitatges dels quals tan sols n'ha quedat la part inferior.

És probable que la part superior dels habitatges estigués formada per elements peribles de fusta. Ocupa l'espai entre el castell de Cervelló i l'església de Santa Maria de Cervelló. Es podrien datar aquestes construccions cap al segle XI, en el moment de l'aixecament del castell i en una fase anterior a la construcció de l'església romànica.

La similitud de construcció rupestre amb la dels ermitoris indica una possible influència arquitectònica comuna pròpia de l'època. Els habitatges semblen molt irregulars i en ells s'aprecia una talla de la roca mare del Buntsandstein de manera que conformen espais i elements de vida quotidiana.

Destaca la presència en diferents llocs de petits dipòsits de planta quadrangular d'aproximadament un metre i mig i una fondària màxima d'uns 50 cm. També s'observen conductes excavats a la roca que semblen unir-los en part. Prop d'aquests dipòsits també es veuen una mena de petites piques, també excavades a la roca i de forma aproximadament circular, potser destinades a la recollida d'aigua (algunes tenen una petita canalització).

D'altres elements excavats a la roca semblarien indicar la presència de forats de pal per a sostenir la part aèria de cabanes de fusta. S'han detectat, així mateix, dues coves al voltant de l'església romànica. La primera d'elles es troba en un lloc de difícil accés per sobre de la cota de pas de l'església, mentre que la segona es troba per sota i amb un petit grup de tombes antropomorfes al davant.

Aquesta, a més, presenta graons per accedir al seu interior i caldria identificar-la amb un ermitori. A la part més propera al castell es pot veure a la zona vertical de la paret forats circulars com per a encastar-hi alguna biga de fusta.<\/p> ","codi_element":"08068-7","ubicacio":"Entre l'església de Santa Maria i el castell de Cervelló.","historia":"

No disposem de dades històriques, però és probable que l'assentament es trobi en relació amb la protecció oferta pel castell i, per tant, tingui a veure amb els moments inicials de la seva història.<\/p>

El Castell de Cervelló, data els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història no només de Cervelló, sinó de tot el territori circumdant.<\/p>

El castell és esmentat per primera vegada l'any 904,en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat.<\/p>

Aquest castell era utilitzat com a residència pel comte en aquell temps i posteriorment es citat en altres documents.<\/p>

Malgrat les afirmacions sense verificació, es diu que el castell, juntament amb el de Montcada, va evitar ser pres pels sarraïns i va sobreviure a la campanya d'Almansor el 985, fins i tot oferint refugi als habitants de Barcelona. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions.<\/p>

L'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre la fortalesa, juntament amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. A partir d'aquell moment, el castell va servir com a seu de la família Cervelló i de la baronia associada.<\/p> ","coordenades":"41.3872807,1.9604284","utm_x":"413084","utm_y":"4582272","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95513-00702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95513-00703.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"95514","titol":"Capella del castell de Cervelló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-castell-de-cervello","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p>

<\/p> ","centuria":"XII-XIII","notes_conservacio":"Enrunada, ha estat restaurada, se li ha afegit una coberta i se n'han reconstruït els murs caiguts.","descripcio":"

Capella que forma part del conjunt monumental del castell de Cervelló. Va ser construïda a ponent del recinte jussà, en el replà inferior del conjunt del castell.<\/p>

Està orientada a nord-est, i construïda a la part més occidental de l'albacar, tocant la torre oest. Els murs estan construïts amb la característica pedra sorrenca vermellosa de la zona, la mateixa utilitzada en la construcció del castell proper.<\/p>

És una construcció petita, de planta rectangular, amb l'absis semicircular, el qual està assenyalat interiorment per un parell d'arcosolis.<\/p>

L'entrada principal de l'edifici estava orientada cap a l'oest. Cal destacar l'acabat buixardat dels carreus grans, que es troben molt ben treballats, els quals tenen un interès especial, ja que ofereixen una manera de fer pròpia de l'època. <\/p>

La volta, tot i que es troba enderrocada, semblava apuntada i a l'arrancament es conserva una línia d'impostes en cavet. Els arcs eren de mig punt, amb les esperes integrades verticalment al mur. Malauradament, les dovelles de la cara exterior dels arcs han caigut o han estat arrencades.<\/p>

Dins de l'absis, s'observa un forat important a terra, excavat a la roca mare en una forma circular. Descendeix perpendicularment amb diferents nivells fins a arribar al replà inferior de la roca. Aquest forat podria haver estat originalment concebut com a poterna, probablement anterior a la construcció de la mateixa capella.<\/p> ","codi_element":"08068-8","ubicacio":"Castell de Cervelló","historia":"

La capella ha estat vinculada a la vida al castell. No obstant això, no se'n conserva massa documentació que no sigui la merament arqueològica i formal.<\/p>

Des de mitjan segle X, ja es fa referència a la parròquia de Sant Esteve, la qual estava ubicada en el mateix edifici que la cel·la de Santa Creu, subordinada a Sant Cugat, ubicada just sota el castell, en l'àrea on avui trobem l'església coneguda com a Santa Maria de Cervelló.<\/p>

En documentació escrita hi ha constància d'una consagració datada el 1231, la qual fa menció de l'altar major de Sant Esteve. Tot i que, pel context cronològic, correspondria millor a la capella del castell de Cervelló que a la mateixa parròquia, tradicionalment s'ha atribuït a aquesta última.<\/p> ","coordenades":"41.3874298,1.9596330","utm_x":"413017","utm_y":"4582289","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95514-00801.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95514-00802.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95514-00803.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95514-00804.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Es desconeix l'advocació de la capella.","codi_estil":"119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["11"]},{"id":"95515","titol":"Can Guitart Vell - Masia Bonastre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-guitart-vell-masia-bonastre","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/p>

ROIG, Dolors (2012) ”Recordant les nostres vinyes”. Sauló, núm. 4, primavera 2012.<\/p>

<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"S'ha restaurat recentment i ha tingut transformacions per adaptar l'edifici a l'ús de restaurant.","descripcio":"

Conjunt d'edificis que conformen una masia, amb parets de maçoneria irregular amb morter de calç, pintat de color blanc i façana principal orientada a sud-est. Està desproveïda de barri.<\/p>

La coberta és de teula àrab, disposada a doble vessant, i al cos principal, presenta el ràfec imbricat. La planta forma un conjunt compacte amb les diverses construccions annexes.<\/p>

El cos principal, en alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis, i s'accedeix mitjançant una escala, actualment d'onze esglaons, per introduir-se a la porta principal i a una terrasseta, la qual s'alça a la mà esquerra d'aquesta. Aquesta porta principal, que dona accés a l'edifici, està formada per un arc de dovelles vistes, de pedra sorrenca vermella. A sobre de la porta s'obre una llarga espitllera defensiva.<\/p>

Destaquen, al cos principal de la façana, dos balcons, els quals marquen dos eixos verticals, al mig dels quals hi ha un rellotge de sol. <\/p>

Aquest rellotge és rectangular, amb marques horàries lineals que indiquen les hores des de les 7 del matí fins a les 4 de la tarda, sense nombres ni cap mena de llegenda. La vareta del gnòmon està clavada al mig d'un cercle pintat, com la resta de línies, de color vermell.<\/p>

Els balcons presenten les llosanes volades, tallades en pedra sorrenca, i les obertures, de traça vertical, queden protegides per sengles baranes de ferro molt simples. La fusteria està pintada de color verd clar. A mà esquerra, a l'altre cos lateral, s'obre un altre balcó, de factura molt similar, tots de llinda plana. Diverses finestres i una porta d'arcs escarsers complementen la façana i un dels laterals del conjunt.<\/p>

Destaquen a l'interior uns arcs apuntats fets de dovelles de pedra sorrenca vermella, que li confereixen un aspecte molt característic. El paviment està fet amb cairons de terra cuita, quadrats i gruixuts de terra cuita, alguns dels quals presenten unes línies incises molt característiques, que fan el paviment més rugós i menys lliscant. Hi ha restes d'un antic celler al fons.<\/p>

A prop de la façana principal, a l'exterior i en un lateral, es conserva una premsa de vi de pedra sorrenca vermella.<\/p> ","codi_element":"08068-9","ubicacio":"Carrer Masia, 32","historia":"

Antiga casa pairal de la família Guitart de Cervelló. Es considera ja existent al segle XV, probablement anterior a l'arribada d'aquesta família, de la qual es té notícia a la zona el 1689 (Llurba, 2001: 86-87).<\/p>

El lloc on s'aixeca l'edificació, ja s'esmenta en la dotalia o carta de consagració de l'església de Sant Esteve de Cervelló de l'any 1231 (Llurba, 2001: 86-89).<\/p>

Aquest mas, que es considera una de les propietats rurals més antigues del municipi de Cervelló, probablement ja existia al segle XV. Al llarg del segle XVII, la masia va pertànyer a la prestigiosa família Sàbat i, a través d'unions matrimonials, va passar a les mans de la família Guitart, a principis del segle XVIII. Aquesta família era originària de Terrassa.<\/p>

L'any 1722 ja es coneix una casa a Cervelló que porta aquest cognom. En aquell temps, l'extensió de la finca assolia aproximadament 88 mujades de terreny, és a dir, unes 43 hectàrees, repartides entre camps de segona categoria, vinya de primera, segona i tercera categoria, bosc, erms i roques, per tant, es tracta d'una propietat amb un pes específic considerable a Cervelló.<\/p>

Durant un extens període, la masia va exercir funcions d'hostal, proporcionant un lloc crucial on les diligències podien realitzar el canvi de cavalls. Aquest paper era especialment rellevant atès que pel seu costat transitava l'antic camí de ferradura cap a Vilafranca, que era la ruta preferida abans de la construcció de la nova carretera al segle XVIII.<\/p>

Amb el pas del temps, en el segle XIX, a través d'altres lligams matrimonials, el mas va passar a les mans de la família Bonastre, consolidant la seva importància en la història local.<\/p>

L'edifici actual, presumiblement reformat durant el segle XIX, ha experimentat una transformació significativa per adaptar-se als temps contemporanis i ha estat reconvertit en un restaurant, mantenint així viva la tradició i la importància històrica d'aquesta masia centenària.<\/p>

Al costat hi havia la capella de Sant Fructuós, la qual havia estat propietat del mas, però va ser destruïda a la Guerra del Francès.(Informació oral Francesc Pasqual, juliol 2024).<\/p> ","coordenades":"41.3943226,1.9753895","utm_x":"414344","utm_y":"4583038","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95515-20231203150819.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95515-20231203151050.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95515-20231203150616.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La finca de Can Guitart Vell havia tingut al segle XX una plantació d’un centenar de garrofers (Roig, 2012: 5).A Cervelló hi ha un carrer dedicat a Francesc Guitart i González, el més llarg de la població, el qual està situat en bona part de les propietats que li havien pertangut (Llurba, 2021: 91).Can Guitart Vell havia estat també una posta de cavalls, almenys fins a la construcció de l'N-340. Com que la nova carretera era millor que l'antiga, que passava per aquells camins de ferradura i viaranys escabrosos, la posta de cavalls ja no tenia sentit continuar-la tenint a la casa de Can Guitart.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95516","titol":"Rellotge de sol de can Guitart Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-guitart-vell","bibliografia":"

LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX-XX","notes_conservacio":"S'ha repintat recentment","descripcio":"

Rellotge de sol rectangular, d'autor, del tipus vertical declinant. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Està pintat en color vermellós. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Presenta una orientació sud-est. Té marques horàries a les hores de les 7 del matí a les 4 de la tarda, sense noms.<\/span><\/span><\/span><\/p>

La línia del migdia és vertical, i el gnòmon és de vareta, amb un cercle al pol. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-10","ubicacio":"Carrer Masia, 32","historia":"

El rellotge deu correspondre a algun moment imprecís a finals del segle XVIII, probablement coincidint amb una reforma de l'edifici.<\/p>

Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa. Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.<\/p>

L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.<\/p>

Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc. A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.<\/p>

Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts d'ells es destaquen per la seva ornamentació artística, molts d'ells, anomenats 'd'autor', peces úniques i originals que estan pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.<\/p>

D'altres, són peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es van col·locar buscant la marca precisa que procura al gnòmon la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, tot preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.<\/p> ","coordenades":"41.3943019,1.9753888","utm_x":"414344","utm_y":"4583036","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95516-01002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95516-01003.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95532","titol":"Escultura Art i Natura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-art-i-natura","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'escultura es compon de dos grans elements. D'una banda, una peça de ferro colat de 200 x 400 x 50 cm que simula una finestra romànica inacabada i d'altra, una columna de pedres sorrenques vermelles, de talls regulars que simula el suport de l'arc anterior. Cap dels dos elements s'uneixen, simulant estar trencats.

Al voltant hi ha una vegetació enjardinada: margallons, romaní i altres plantes aromàtiques.

El brancal sencer de la finestra simbòlica està signat per l'autora: Madola \/ 1999.<\/p> ","codi_element":"08068-11","ubicacio":"Avinguda Catalunya, cantonada carrer de la Riera i carrer de Joan Torroella i Urpina","historia":"

Aquesta escultura, creada per l'autora l'any 1999, és el baluard simbòlic de dos elements claus al municipi de Cervelló: l'art romànic, i la pedra sorrenca, material bàsic a les antigues construccions, tant a les cases com al món pagès.<\/p>

Tots dos elements es mostren en la creació escultórica que uneix art i natura, i que en conseqüència, porta aquest nom.<\/p> ","coordenades":"41.3969148,1.9648906","utm_x":"413469","utm_y":"4583336","any":"1999","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95532-01102.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95532-01103.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"Maria Àngels Domingo Laplana (Madola)","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"95608","titol":"Pedrera Anna - Les Fallulles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-anna-les-fallulles","bibliografia":"

ALMERA, J. (1907) Mem. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ALMERA, J. (1894-1907) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ALMERA, J.; BOFILL, A. (1892) Publ. de la Crónica Científica<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ALMERA, J.; BOFILL, A. (1898) Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocenos de Catalunya : descripciones y figuras de las formas nuevas y enumeración de todas las encontradas en dichos yacimientos.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ALMERA, J. (1919) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

CIVIS, J. (1976) Estudio de los foraminíferos del Plioceno del NE de España. Tesis doctoral<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CUENCA, A.M. (1974) Estudio de los moluscos lamelibranquios pliocénicos pertenecientes a las subclases Paleotaxodonta y Pterimorpha de los yacimientos del Bajo LLobregat y llano de Barcelona. Tesis doctoral.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DOMÈNECH, R;, DE GIBERT, J.M.; BATLLORI, J. & MARTINELL, J. (2003) XIX Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología. Libro de resúmenes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GIBERT,J.M. de & MARTINELL,J. (1995) 'Sedimentary substrate and trace fossil assemblages in marine pliocene deposits in North-East Spain' Geobios,M.S. 18: 197-206, 5 figs. 3 làm.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GIBERT J.M. de, MARTINELL J. & DOMÈNECH,R. (1998) “Entobia ichnofacies in fossil rocky shores, Lower Pliocene, Northwestern Mediterranean. Palaios 13(5): 476-487.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MAÑÉ, R.; ABAD, A. (1998) Batalleria revista del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARTINELL, J. (1985) Butlletí Institut Català Història Natural.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARTINELL, J. (1988) Géologie Méditerranée<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARTINELL, J.; MARQUINA, M.J. (1980) Resúmenes del IIº Congreso Nacional de Malacología de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARTINELL, J.; MARQUINA. M.J. (1981) Iberus<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARTINELL,J.; MARQUINA,M.J. (1984) Paléobiologie continentale<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Gran part del jaciment ha estat buidat per la pedrera Anna.","descripcio":"

Els jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat han estat objecte d'estudi des de finals del segle XIX, principalment pel Dr. Jaume Almera. En el marge esquerre del riu, Almera va explorar i documentar amb detall els afloraments, proporcionant una llista extensa d'espècies de mol·luscs i contribuint a la comprensió i recreació gràfica de la Ria Rubricata, que ocupava la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).

En el marge dret, el coneixement era limitat, amb poques cites d'afloraments. La manca de coneixement sobre aquesta regió va continuar fins a treballs més recents, com els de Martínell i Marquina (1980, 1981), que van estudiar els nivells de Pliocè a Les Fallulles de Sant Vicenç dels Horts. Posteriorment, els treballs d'excavació a la Pedrera Anna, iniciats el 1993, van revelar nivells fossilífers Pliocens en contacte amb substrats del Paleozoic i del Triàsic, evidenciant la continuïtat dels jaciments descrits anteriorment. Aquests nivells inclouen blocs de gresos triàsics interpretats com a vestigis del penya-segat original del marge dret de l'estuari del Llobregat.

La morfologia del penya-segat de l'estuari s'explica com a resultat de l'encaixament provocat per la dessecació del mar durant la crisi messiniana i la posterior obertura de l'Estret de Gibraltar. La formació de l'estuari o ria del Llobregat va donar lloc a la sedimentació de les argiles durant el Pliocè inferior. La Pedrera Anna destaca per la seva riquesa en fòssils, incloent-hi el gasteròpode Persististrombus coronatus i descobertes significatives de mamífers marins com sirenis i cetacis.

En conjunt, aquests jaciments no només destaquen per la seva riquesa paleontològica, sinó que també ofereixen una visió única del rebliment de l'estuari o ria del Llobregat durant el Pliocè, mostrant els marges abruptes i rocallosos en un context de paleoambient tropical (CIVIS, 1972, 1976, 1977a; CUENCA, 1974; MAÑÉ i ABAD, 1998; DOMÈNECH et al., 2003).<\/p>

La llista d'espècies descrita pels investigadors fins a l'actualitat, segons el Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (https:\/\/invarque.cultura.gencat.cat\/card\/22421<\/a>) seria la següent:<\/p>

MAMÍFERS: Sirenia (4 costelles), dofí (1 vèrtebra), Artiodàctil (1 falange)<\/p>

PEIXOS: Odontaspis acutissima (dents), Isurus oxyrinchus (dents), Diplodus\/ sargus jomnitanus (dent), Sparus neogenus (mandíbula i dents d'orada), Elasmobranchii sp. (2 vèrtebres), Myliobatis sp. (dentari)<\/p>

MOL·LUSCS GASTERÒPODES (en ordre alfabètic): Aphorrais pespelicani, Aphorrais uttingeriana, Architectonica monilifera, Architectonica símplex, Astraea rugosa, Bonellitia bonelli, Buccinum corneum, Bulla striata, Callistoma sp. Calyptraea chinensis, Cantharus dorbignyi, Cantharus sp., Ceratostoma sp., Cerithium vulgatum, Charonia appenninica, Charonia nodifera, Chicoreus brevifrons, Clanculus sp., Clavatula interrupta, Clavatula sp., Colubraria sp., Conus aldrovandii, Conus antediluvianus, Conus mercati, Conus ponderosus, Conus sp., Conus striatulus, Crassispira obeliscus, Cylichna sp., Cymatium affine, Cypraecassis pseudocrumena, Diodora itàlica, Emarginula sp, Euthria recurvata, Fasciolaria fimbriata, Fusinus longiroster, Fusinus rostratus \/ Hadriania craticulata, Galeodea echinophora, Gemmula contigua, Gemmula rotata, Genota intorta, Gyrineum marginatum, Janiopsis angulosa, Janiopsis sp., Lunatia helicina, Mitra elongata, Mitra scrobiculata, Mitrella elongata, Monodonta sp., Muricopsis cristata, Murex brandaris, Murex conglobatus, Murex spinicostatus, Murex trunculus, Narona lyrata, Nassarius italicus, Nassarius prysmaticus, Nassarius reticulatus, Nassarius semistriatus, Natica millepunctata, Nerita emiliana, Neverita josephinia, Ocinebrina scalaris, Olenebra erinacea, Persististrombus coronatus, Phos polygonum, Pleurotoma sp., Pterynotus tricarinatus, Pusia pyramidella, Raphitoma sp., Ringicula buccinea, Scalaria tenuicosta, Semicassis laevigata, Sinum halitoideum, Sphaeronassa mutabilis, Strioterebrum pliocenicum, Terebra acuminata, Thais sp., Trivia europaea, Turricula dimidiata, Turritella subangulata, Turritella turris, Typhenellus sp., Typhis fistulosus, Xenophora sp, Zonaria porcellus.<\/p>

MOL·LUSCS BIVALVES (en ordre alfabètic): Acanthocardia sp., Amussium cristatum, Anadara diluvii, Anomia ephippium, Arca noae, Barbatia barbeta, Callista sp., Cardita rudista, Cardita sp., Chama gryphoides, Chlamys latissima, Chlamys multistriata, Chlamys pesfelis, Chlamys seniensis, Chlamys varia, Clausinella scalaris, Discors aquitanicus, Dosinia sp., Glycymeris bimaculata, Glycymeris insubrica, Glycymeris sp., Himnites sp., Limaria sp., Litophaga sp., Neopycnodonte navicularis, Parvicardium papillosum, Pecten benedictus, Pelecyora islandicoides, Pinna pectinata, Spondylus gaederopus, Trachycardium multicostatum, Venus multilamella, Venus verrucosa.<\/p>

MOL·LUSCS ESCAFÒPODES: Dentalium sexangulum, Dentalium michelotii.<\/p>

BRAQUIÒPODES: Mergelia truncata<\/p>

CRUSTACIS MALACOSTRACIS: Eriphia sp.<\/p>

CRUSTACIS CIRRÍPEDES: Balanus sp.<\/p>

EQUINODERMS: Brissopsis sp. \/Schizaster sp., Cnidaris sp.<\/p>

CNIDARIS: Coenocyathus cylindricus, Dendrophyllia amica, Flabellum extensium.<\/p>

SERPÚLIDS: Lemintina, Petaloconchus , Tengodus<\/p>

VEGETALS: fragments de fusta indeterminats<\/p> ","codi_element":"08068-12","ubicacio":"Polígon Industrial Les Fallulles","historia":"

El Dr. Jaume Almera, a finals del segle XIX, va ser una figura clau en l'estudi dels jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat. Amb especial atenció als afloraments del marge esquerre del riu, va documentar i estudiar amb detall aquests jaciments, oferint una llista extensa d'espècies de mol·luscs que van ser identificades en aquesta àrea (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).<\/p>

La seva contribució va més enllà de la simple identificació d'espècies. Almera va jugar un paper crucial en la comprensió i recreació gràfica de la ria que existia a la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè, a la qual va anomenar 'ria Rubricata'. Aquesta nomenclatura no només indica la seva dedicació a la recopilació de dades sinó també a la creació d'una representació visual de l'entorn paleogeogràfic d'aquella època.<\/p>

El seu treball és fonamental per a la comprensió de la història geològica i biològica d'aquesta regió, i la seva llista detallada d'espècies de mol·luscs proporciona una base essencial per a la recerca paleontològica. La nomenclatura 'ria Rubricata' encara es fa servir avui per descriure la configuració geogràfica d'aquell període.<\/p>

En conjunt, el llegat del Dr. Jaume Almera ha tingut un impacte significatiu en la paleontologia i geologia del Baix Llobregat, proporcionant una base crucial per a futures investigacions i estudis en aquest àmbit.<\/p> ","coordenades":"41.4062875,1.9887672","utm_x":"415478","utm_y":"4584354","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95608-20240102112353.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"95609","titol":"Puig Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-castellar-2","bibliografia":"

A.A.D.D; 1986 Garrosa. Butlletí del Grup d'Estudis i Recerques<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

BACARIA i MARTRUS, A. (1997): Puig Castellar, memòria de la intervenció arqueològica d'urgència (21 d'octubre -7 de novembre de 1997). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 2227. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Memòries i informes<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MOLIST, N.; 1989 Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MOLIST CAPELLA, N. (1985): Memòria de Puig Castellar (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 375. Memòries i informes<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

RIPOLL, E.; BARBERÀ, J.; LLONGUERAS, M.; 1965 Poblado de Puig Castellar (San Vicente dels Horts, Barcelona)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SOLIAS, J.M.; 1990 El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat, Tesi Doctoral.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"VI aC - I aC","notes_conservacio":"Durant la visita per a la realització del Mapa de Patrimoni Cultural, s'ha observat la presència d'abundant material ceràmic d'època ibèrica a tot el Puig Castellar, tant al cim com als diversos vessants. També es pot confirmar l'existència d'alguns forats fets per furtius al cim del puig.","descripcio":"

El poblat es troba a la part superior del turó d'aquest nom, situat on s'inicia el camí cap al Port de l'Ordal -per Cervelló i Vallirana-, domina el pas natural que va de la vall del Llobregat cap a l'interior (Penedès, i fins i tot el Tarragonès) passant per l'interior de l'Ordal i el Garraf.<\/p>

Per tant, es tracta d'un enclavament important que permet el domini de la xarxa viària, tant de la que discorre per la banda dreta del riu, com de la que travessa la serralada per la vall de Cervelló.<\/p>

Fins no fa gaires anys, el terreny va ser ocupat per conreus de secà, però avui en dia resta abandonat per manca de productivitat. La zona està actualment ocupada per abundant malesa que dificulta el pas i s'ha instal·lat un dipòsit d'aigua prop del cim que ha provocat la destrucció de part de les restes del poblat.<\/p>

El topònim de Puig Castellar és típic de poblats ibèrics encastellats, tal com poden ser els casos del Puig Castellar de Begues i Santa Coloma de Gramenet, o del Puig Castell de Vallgorguina. SOLIAS (1990) va detectar en materials dipositats al Museu de Gavà per furtius la fase d'habitació més antiga del turó, la qual caldria datar-la a finals del Bronze Final i inicis de la iberització. La presència d'una llosa de pòrfir quars-diorític amb cassoletes i espirals ens relaciona amb els motius típics del Bronze Final, difosos per la cultura de Hallsttat i amb paral·lels a l'àrea mediterrània a Mont Bego i a la Valcamònica.<\/p>

A més, els paral·lels a la zona atlàntica són molt abundants.<\/p>

De tota manera, no hi ha cap seguretat que es pugui datar en un moment tardà dins del Bronze Final. El que sí sembla pertànyer a aquest moment és un fragment de ceràmica a mà amb acanalats i brunyida. Recordem aquí que no s'ha trobat encara el poblat al qual podria pertànyer la necròpolis de la propera Bòbila Roca i que tal vegada, si més no, en el seu moment final podria estar al Puig Castellar. També en aquesta fase antiga d'habitació del lloc, però ja en una fase culturalment ibèrica, ens trobaríem la típica ceràmica de bandes pintades, similar a la que apareix a la Penya del Moro i a Montjuïc. Durant l'excavació de 1985, van sorgir les primeres restes d'estructures d'una habitació. Es va fer una aportació rellevant amb la possible identificació d'una petita explotació local de ferro, amb la troballa de cubetes i escòria de metall. A més, es va estendre la cronologia en tres fases d'ocupació: segles VII-VI aC, final del segle III-inici del segle II aC i final del segle II-inici del segle I aC. Després de completar les excavacions arqueològiques, es va procedir a tapar les estructures descobertes i els sondejos realitzats.<\/p>

El 1997, es va dur a terme una intervenció d'urgència al jaciment després de descobrir restes de dues sitges de l'època ibèrica i abundant material ceràmic del mateix període. Aquestes sitges es van trobar durant la instal·lació d'una tanca destinada a protegir un dels dipòsits d'aigua municipals, situat en el vessant nord del turó, afectant parcialment el subsol d'aquest sector del Puig Castellar. Les descobertes, tant d'aquestes dues sitges com les anteriors, apunten cap a l'existència d'un assentament ibèric, o com a mínim, una àrea d'emmagatzematge amb sitges corresponents a aquest període.<\/p>

Tot i que no hi ha informació específica sobre el moment de construcció de les sitges, alguns fragments de ceràmica fina (llàntia i parets fines tardorepublicanes i ceràmica campaniana B) i de tègula romana que van aparèixer indiquen, amb certesa, que aquests dipòsits van ser utilitzats com a abocadors en un moment situat cronològicament entre els segles II i I aC.<\/p> ","codi_element":"08068-13","ubicacio":"Límit sud-oest Cervelló i Sant Vicenç dels Horts","historia":"

El jaciment sembla tenir una fase al llarg de l'edat del Bronze amb la presència d'un petròglif i alguna ceràmica datable al Bronze Final.

També s'han detectat indicis d'una ocupació lleugera a la fase ibèrica antiga i un moment més important en el moment del final de la cultura ibèrica al segle I aC.<\/p> ","coordenades":"41.3974147,1.9950810","utm_x":"415994","utm_y":"4583362","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95609-20231208124425.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95609-20231208130605.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Pel pendent de la muntanya es veien, ja d'antic, gran quantitat de fragments de terrissa que feien pensar en la possibilitat que hi hagués al cim un poblat o un altre tipus d'hàbitat. Això va motivar el plantejament d'un seguit de campanyes d'excavació al jaciment. Aquestes campanyes d'excavació antigues varen ésser dutes a terme els anys 1957 i 1962 sota la direcció dels senyors Eduard Ripoll, Josep Barberà i Miquel Llongueras (Ripoll, E.; Barberà, J.; Llongueras, LL. 1965) no van produir resultats significatius en termes d'estructures, ja que la potència era limitada i semblava que tot estava molt erosionat. Tot i que s'hi van trobar sitges, el material que contenien era escàs.","codi_estil":"81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95610","titol":"Mostreig paleontològic al Molí dels Frares","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mostreig-paleontologic-al-moli-dels-frares","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

RIU COLL, X 2004, Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona, 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El jaciment correspon als mateixos nivells que el jaciment de la Torre Vileta. Aquest nivell està format per una successió de 150 a 250 metres de grossària de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant-se amb bancs prims (de pocs decímetres) de quarsites.<\/p>

En aquestes pissarres, és freqüent trobar graptòlits i crinoïdeus que permeten identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.<\/p>

Val la pena assenyalar que en aquesta zona, les successions sedimentàries són menys ampelítiques comparades amb altres àrees de la conca, i potser hi ha un major predomini de nivells quarsítics intercalats en bancs molt prims. Les pissarres i calcàries d'aquesta zona corresponen al període de transició entre el Silurià i el Devonià, una successió temporal identificada principalment a partir de la presència de graptòlits.<\/p>

Aquesta caracterització geològica ofereix una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos que van conduir a la formació d'aquests jaciments.<\/p> ","codi_element":"08068-14","ubicacio":"Límit entre Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Polígon Industrial Molí dels Frares","historia":"","coordenades":"41.4016374,1.9951721","utm_x":"416007","utm_y":"4583832","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95610-20240127170849.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Es troba en una zona marginal entre els municipis de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts.","codi_estil":"121","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95611","titol":"Jaciment paleontològic del PK 356 de la N-340 - Jaciment paleontològic del polígon Grab","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-pk-356-de-la-n-340-jaciment-paleontologic-del-poligon-grab","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

RIU, X.: 2001 Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

RIU COLL, X., (1998), Memòria paleontològica. <\/span><\/span>N-340 PK 356, Mem.núm. 3122. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Memòries i informes <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Jaciment amb nivells geològics plioquaternaris que tenen un origen tant fluvial com col·luvial.<\/p>

A la base d'aquests estrats, es poden trobar argiles de color gris amb matèria orgànica, en les quals s'han identificat nombroses restes de gasteròpodes del tipus Planorbis.<\/p>

Aquestes troballes ofereixen una valuosa pista per a una millor comprensió i datació de les terrasses pliocèniques presents al sector de la vall i riera de Cervelló, les quals desemboquen al riu Llobregat. L'abundància de restes fòssils d'aquesta fauna específica, juntament amb altres indicadors geològics, pot proporcionar informació clau sobre els processos sedimentaris i ambientals que han marcat l'evolució de la zona al llarg del temps geològic.<\/p>

A més dels gasteròpodes, s'han trobat altres evidències paleontològiques, com ara restes de vegetals carbonitzats, que ofereixen una finestra a l'antiga vegetació i al context paleoambiental de la regió durant períodes passats.<\/p>

La macrofauna present en aquests nivells inclou principalment gasteròpodes d'aigua dolça dels tipus Helix i Leiostyla, que suggereixen un ambient d'aigua tranquil·la i possiblement estancada en determinats moments de la història geològica de la zona.<\/p>

Aquests descobriments no només enriqueixen la nostra comprensió del passat geològic i biològic de la regió, sinó que també tenen implicacions importants per a la gestió dels recursos naturals i la conservació dels ecosistemes locals.<\/p> ","codi_element":"08068-15","ubicacio":"PK 1.248 N-340. El jaciment apareix citat sempre com 'Jaciment paleontològic del PK 356', però en realitat es troba al PK 1.248.","historia":"

En el procés de rebaixament del terreny per a l'obertura d'un nou vial al polígon industrial Sector Grab, adjunt al costat nord de la carretera paral·lela, es van observar nivells d'interès paleontològic.<\/p> ","coordenades":"41.3985639,1.9730562","utm_x":"414155","utm_y":"4583511","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95611-20240103122200.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"L'any 1998 es va fer una intervenció per tal de recuperar els materials. ","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95612","titol":"Jaciment paleontològic de la urbanització can Castany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-urbanitzacio-can-castany","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

RIU i COLL, X., (S.D.), Memòria de la intervenció paleontològica a la N-340, Mem.núm. 4572<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El jaciment que es descriu té una relació directa amb els mateixos estrats geològics que es troben al jaciment de la Torre Vileta.<\/p>

Aquest nivell específic està constituït per una successió amb una grossària que oscil·la entre els 150 i 250 metres, predominantment format per pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites.<\/p>

A aquesta seqüència s'hi intercalen bancs prims, de pocs decímetres, compostos principalment de quarsites.<\/p>

Les pissarres d'aquesta àrea contenen amb freqüència graptòlits i crinoïdeus, que són indicadors significatius per identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.<\/p>

Cal destacar que, en comparació amb altres àrees de la conca, les successions sedimentàries en aquesta zona específica són menys ampelítiques, i hi pot haver un predomini més acusat de nivells quarsítics que es presenten en bancs extremadament prims.<\/p>

La tipologia de pissarres i calcàries que es troben en aquesta regió correspon al període de transició entre el Silurià i el Devonià, un interval temporal que s'ha identificat principalment mitjançant l'anàlisi de graptòlits.<\/p>

Aquesta caracterització geològica proporciona una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos geològics que han contribuït a la formació d'aquests jaciments específics.<\/p> ","codi_element":"08068-16","ubicacio":"Situat al sud del nucli urbà de Cervelló, entre l'Església de Santa Maria de Cervelló a l'est i la urbanització Mas Can Pi al nord.","historia":"","coordenades":"41.3890589,1.9657282","utm_x":"413529","utm_y":"4582464","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95612-20240207160054.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95612-20240207155945.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Es tracta, al costat de Torre Vileta i el molí dels Frares, dels estrats més antics que formen la base de la geologia de la vall de la riera de Cervelló. ","codi_estil":"121","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95613","titol":"Jaciment arqueològic de la cova de Coll Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-arqueologic-de-la-cova-de-coll-verdaguer","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

DAURA, J.; 2004: El plistocè al massís del Garraf-Orda i Eix del Llobregat<\/span><\/span><\/span><\/p>

DAURA, J. 2008, Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DAURA, J.; SANZ, M.; ROSELL, J.; JULIÀ, R. 2010 Zona Arqueológica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DAURA, J.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. num.:6744<\/span><\/span><\/span><\/p>

DAURA LUJÁN, J.; SANZ BORRÀS, M.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), campanyes 2006, 2007, 2008. <\/span>Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm. 8558.<\/span><\/span><\/span><\/p>

DAURA, J.; SANZ, M., Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona). <\/span><\/span>Arxiu del Servei d'Arqueologia, <\/span><\/span>nº reg. 9087<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DAURA, J.; SANZ, M. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer. (Cervelló, Baix Llobregat). campanya 2010-2011. <\/span><\/span>Arxiu del Servei d'Arqueologia, <\/span><\/span>Mem. Núm.: 10254.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Tenint en compte les intervencions realitzades amb anterioritat de tipus extractiu-miner, la preservació dels nivells arqueològics de la Cova del Coll Verdaguer és bona.","descripcio":"

Les campanyes arqueològiques realitzades entre els anys 2006 i 2011 a les coves de la Sala de Llop i la Sala dels Ursus <\/em>han proporcionat una visió detallada de la història i les activitats que van tenir lloc en aquests espais durant diferents períodes prehistòrics. Centrant-nos en la Sala de Llop, es va observar una interessant seqüència estratigràfica que va ser seccionada per l'extracció de la sal de llop de la cavitat. Aquesta seqüència, amb un tall estratigràfic d'uns 2 metres i una cronologia compresa entre els trenta-nou i quaranta-cinc mil anys, va proporcionar una millor comprensió de l'evolució del jaciment.<\/p>

El descobriment més rellevant va ser la recuperació d'una gran quantitat de copròlits en un estat de conservació excepcional, indicant que la cavitat va ser utilitzada com a cau de carnívors de manera regular. Les restes de fauna, principalment herbívors com cérvols, cabres, cavalls i bòvids, juntament amb estelles i ossos que presenten senyals de mossegades, confirmen aquesta utilització.<\/p>

Els nivells d'ocupació més recents de la cavitat mostren evidències d'activitat humana durant el Paleolític mitjà, amb la presència de restes d'indústria lítica i zones amb acumulació de carbons i pedres cremades que assenyalen episodis de combustió. La campanya del 2009 va continuar centrada en la Sala de Llop, ja que la Sala dels Ursus es va trobar impracticable per la humitat.<\/p>

Malgrat les dificultats, es van exhaurir gairebé tots els nivells superiors de la sala excavada, obtenint resultats que concorden amb les campanyes anteriors. Un descobriment significatiu va ser la localització de l'obertura original d'accés a la cova, un fet que promet iniciar treballs futurs des de la boca cap a l'interior. Les campanyes del 2010 i 2011 es van centrar en els mateixos tres sectors de la cova: la Sala de Llop, la Galeria Superior i la boca d'entrada.<\/p>

L'objectiu era continuar amb els treballs anteriors i finalitzar la base del farcit de la Sala de Llop, rica en fauna. També es volia ampliar la part exterior de la boca de l'entrada, ja que encara no s'havia trobat material arqueològic. Les excavacions a la Sala de Llop van permetre completar gairebé tota la seva exploració, documentant una gran quantitat de restes de fauna relacionades amb una constant activitat de carnívors. No es va trobar restes de fauna i d'evidències d'activitat humana a la galeria superior.<\/p>

Finalment, a la boca d'entrada, la manca d'informació a causa de la quasi total absència de restes arqueològiques va confirmar que era un cau de carnívors, amb la presència humana esporàdica durant el Paleolític Mitjà. Els resultats de les dues intervencions en les campanyes són coherents amb les campanyes anteriors i ofereixen una visió més completa de la cova. Aquesta investigació continua sustentant la hipòtesi de treball que considera la cova fonamentalment com un cau de carnívors i refugi d'hibernació de l'os bru, amb presència humana esporàdica durant el Paleolític Mitjà.<\/p> ","codi_element":"08068-17","ubicacio":"Poc abans del Mas del Lledoner N-340, Km 123,5. S'arriba pel Camí de Vallirana fins al Coll Verdaguer, i en una cruïlla s'agafa el camí que puja direcció nord-est. Es recorren uns 100 m fins trobar un petit corriol que va a parar a una cavitat.","historia":"

La descoberta de la cavitat va ser fruit de la recerca del Sr. Josep Maria Cervelló, geòleg de la Universitat de Barcelona, qui, en el marc de la seva investigació sobre cavitats càrstiques a Catalunya, va identificar aquesta cova. Com a membre del Projecte de Recerca del Seminari d'Estudi i Recerques Prehistòriques (SERP), es va posar en contacte amb en Joan Daura i Montse Sanz, també membres del SERP i investigadors de la Universitat de Barcelona, especialitzats en les cronologies de la zona del Garraf-Ordal.<\/p>

Després de revisitar la cavitat, els tres investigadors van observar talls amb restes de fauna a la Cova del Coll Verdaguer. Aquest descobriment va ser comunicat al Servei d'Arqueologia, específicament a l'arqueòleg territorial de la comarca, el Sr. Magí Miret. La cova va passar a formar part del Projecte del SERP 'El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya,' sota la direcció de J. M. Fullola i Pericot. Aquest projecte inclou un subprojecte específic per a la zona del Garraf-Ordal, titulat 'Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal.'<\/p>

Les restes trobades en la cavitat van incloure carbons i restes de microfauna com ara membres de la família Leporidae, així com macrofauna com Cervus sp. i Ursus sp. Aquesta troballa de fauna suggereix una rica diversitat d'espècies presents en el context arqueològic, i aporta valuosa informació sobre l'entorn i l'ús d'aquest espai per part de les comunitats prehistòriques. El treball continuat en el marc dels projectes del SERP contribueix a ampliar el coneixement sobre la prehistòria a Catalunya i en particular en la regió del Garraf-Ordal.<\/p> ","coordenades":"41.3933570,1.9111110","utm_x":"408969","utm_y":"4582997","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95613-01702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95613-01703.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95613-01701.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["Inexistent|Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Va ser explotat com a pedrera de “sal de llop” (calcita) (Margall, Miralles, 2018: 7). La sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residusEn la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.","codi_estil":"77","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484|1785","rel_comarca":["11"]},{"id":"95614","titol":"Jaciment paleontològic Av. d'Espanya 129-130 (Urb. Torre Vileta)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-av-despanya-129-130-urb-torre-vileta","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'espai està molt antropitzat.","descripcio":"

El jaciment es troba al bell mig de la urbanització de Torre Vileta. En el moment de fer els fonaments dels nombrosos xalets es va detectar la presència de fòssils que permeten datar una de les fàcies més antigues del terme municipal.<\/p>

Aquest nivell geològic es revela com una seqüència força compacta de 150 a 250 metres de gruix, format per un mosaic de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant amb estrets bancs de quarsites de pocs decímetres. Aquesta composició geològica ofereix una finestra al passat en un moment inicial de la base geològica de la comarca. <\/p>

En les capes de pissarra, la presència de graptòlits i crinoïdeus emergeix com una autèntica càpsula del temps, permetent-nos identificar amb precisió les èpoques geològiques del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià. Aquesta regió específica, en comparació amb altres parts de la conca, es caracteritza per un menor contingut ampelític, potser amb un marcant predomini de nivells quarsítics que es filtran en bancs realment prims.<\/p>

Les pissarres i calcàries de Torre Vileta, una part integral d'aquesta formació geològica, es troben en el transcurs del període de transició Silurià-Devonià. L'aparició del graptòlit Monograptus uniformis angustidens<\/em> o la desaparició de M. transgrediens <\/em>serveix com a indicador crucial d'aquesta transició. La formació de pissarres bandejades de Cervelló, datada al pridolià (Silurià terminal), destaca pel seu contingut paleontològic distintiu, amb la presència dels clàssics M. ultimus<\/em> i M. transgrediens<\/em>.<\/p>

L'associació fossilífera d'aquesta àrea enriqueix encara més la narrativa geològica, revelant la coexistència de graptòlits com Monograptus uniformis angustidens, M. transgrediens i M. ultimus<\/em>. Aquesta diversitat paleontològica proporciona una finestra única per comprendre l'evolució i els canvis ambientals que han marcat la història geològica d'aquesta subcomarca.<\/p> ","codi_element":"08068-18","ubicacio":"Urbanització Torre Vileta Avinguda Espanya, 129-131.","historia":"

L'any 2000 es van fer un seguit de sondeigs paleontològics que van permetre identificar i adscriure el jaciment. <\/p> ","coordenades":"41.3936504,1.9829406","utm_x":"414974","utm_y":"4582956","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95614-1000035113.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial - productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"121","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95616","titol":"Jaciment arqueològic de l'església de Sant Ponç de Corbera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-arqueologic-de-lesglesia-de-sant-ponc-de-corbera","bibliografia":"

AA DD 1972 L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ACHÓN, O. (2010): Memòria de la intervenció arqueològica a l'exterior de Sant Ponç de Corbera. Cervelló (Baix Llobregat). nº reg. 9624.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ACHÓN, O. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a l'interior de l'església de Sant Ponç de Corbera. Cervelló (Baix Llobregat). nº reg. 9646.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

FOTO Color Memòria 1990: Arxiu del Servei d'Arqueologia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MIQUEL VIVES, M.; VILA CARABASA, J.M.: Memòria científica de l'excavació de l'església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia, núm. 390.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MIQUEL VIVES, M.; VILA CARABASA, J.M.; CLUA MERCADAL, M 1994 L'Església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PAGÈS, M. 1992: Catalunya Romànica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PLANIMETRIA Memòria 1990: Arxiu del Servei d'Arqueologia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

VILA, J.M.(2012): Memòria de la inetervenció arqueològica de Sant Ponç de Corbera. Mem. Núm.: 10455.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XI a XIX","notes_conservacio":"A l'octubre de 2012 durant les obres de millora i restauració de l'església, es va realitzar un seguit de cales a tocar dels murs exteriors de l'església per tal de resoldre el problema d'evacuació d'aigües i la construcció d'una rampa d'accés. Els resultats foren negatius.","descripcio":"

L'església de Sant Ponç de Corbera, un notori exemplar de l'arquitectura romànica a Catalunya, es caracteritza per la seva estructura complexa i detallada, que combina elements arquitectònics i decoratius propis d'aquest estil. Les diferents estructures que la composen, són les següents: <\/p>

La nau principal és l'element central de l'església, caracteritzada per la seva amplada i longitud. Està coberta amb una volta de canó, que proporciona un sostre en forma de barril. Aquesta volta està reforçada per tres arcs torals, disposats longitudinalment al llarg de la nau, els quals ajuden a distribuir el pes de la coberta i a mantenir l'estabilitat estructural de l'edifici. El transsepte és una estructura que travessa la nau principal en angle recte, formant una creu en planta. Aquest element proporciona una ampliació de l'espai central de l'església i pot servir com a espai per a cerimònies especials o activitats litúrgiques.

Sant Ponç de Corbera presenta tres absis semicirculars, ubicats a l'extrem de la nau principal i dels braços del transsepte. Aquests absis són una característica típica de l'arquitectura romànica i solen albergar l'altar major i altres elements litúrgics. La seva forma semicircular proporciona un espai íntim i recollit per a la veneració religiosa.

Sobre el creuer de l'església s'aixeca un cimbori, que fa de base per al campanar. Aquesta estructura elevada sol ser l'element més visible de l'església des de l'exterior i pot contenir campanes que s'utilitzen per a la seva funció litúrgica i per a marcar els ritmes de la vida comunitària. Tot l'exterior de l'edifici està ornamentat amb decoració de tipus llombard, característica del primer romànic. Aquesta decoració pot incloure arcuacions cegues, frisos, i altres elements esculpits en pedra que donen personalitat i caràcter a l'edifici.

A l'interior dels absis central i dret es poden trobar fragments de pintures romàniques, de temes vegetals i geomètrics. Aquestes pintures, datades a finals del segle XII o inicis del XIII, ofereixen una visió dels estils artístics i les temàtiques religioses de l'època.

L'església de Sant Ponç de Corbera presenta una evolució constructiva marcada per dues fases principals, cada una amb les seves particularitats i contribucions a la configuració final de l'edifici:

FASE I<\/strong>: Segles XI-XVI Durant aquest període inicial, l'església va ser construïda amb la seva estructura bàsica, caracteritzada per una sola nau amb transsepte i tres absis semicirculars. Aquesta fase, que abasta des del segle XI fins al segle XVI, és testimoni de l'aparició de l'arquitectura romànica a Catalunya i la seva adaptació als entorns rurals. La construcció del forn de fosa de campana, excavat a la roca, i les onze sitges a la part inferior de la nau són indicatius dels usos i costums de l'època.

Durant les excavacions arqueològiques de l'any 1990, es van descobrir evidències de les primeres fases de la construcció, incloent fragments de pintures murals i un paviment de terra trepitjada del segle XVI. Aquestes troballes, juntament amb l'estudi de l'aparell constructiu, van permetre establir les bases de la cronologia i l'evolució de l'edifici durant aquest període.

FASE II<\/strong>: Segles XVI-XX En el segle XVI, Sant Ponç de Corbera va experimentar una transformació significativa en la seva funcionalitat i estructura. Amb el canvi de la seva condició de temple monacal a església parroquial, es van realitzar importants reformes arquitectòniques per adaptar l'edifici a les noves necessitats. Aquesta fase va veure el rebliment de les estructures de la nau baixa, l'aixecament del paviment i el rebaix de la tribuna i el creuer, entre altres canvis.

Les intervencions arqueològiques i les investigacions posteriors han proporcionat una comprensió més completa d'aquesta segona fase constructiva, destacant la transició de l'edifici d'un context monacal a un entorn parroquial. Les reformes documentades durant aquest període reflecteixen els canvis en la societat i la religiositat de l'època, així com l'adaptació de l'església als nous rols i funcions que havia d'assumir.

En resum, les dues fases constructives de l'església de Sant Ponç de Corbera representen etapes significatives en la seva evolució arquitectònica i històrica. Cada fase contribueix a la riquesa i la diversitat de l'edifici.<\/p> ","codi_element":"08068-19","ubicacio":"Vall de Sant Ponç. S'hi accedeix a través del camí de Can Dispanya, a mig quilòmetre. Per arribar al jaciment, des del nucli urbà de Corbera de Llobregat, cal agafar la carretera que porta a Gelida BV-2425. Un cop passada la urbanització Els Guixots hi ha un trencall a mà esquerra, corresponent al carrer de l'Amunt de la urbanització de Sant Cristòfol. Per aquest carrer s'accedeix a la carretera BV-2421 que porta cap a la urbanització Can Rigol. A Can Rigol cal seguir pel carrer de Sant Ponç fins al final, agafant el camí de Can Dispanya durant mig quilòmetre, fins a arribar a l'església.","historia":"

Les primeres referències històriques del monestir de Sant Ponç de Corbera es remunten a l'any 1068, quan ja posseïa dominis alodials, indicant una presència i una influència consolidades en el territori. No obstant això, es creu que l'església que forma part d'aquest monestir podria haver estat erigida durant el període comprès entre els anys 1025 i 1050, possiblement per Guillem de Mediona o els seus successors, els senyors de Corbera.<\/p>

El 1096, es documenta la presència d'una comunitat benedictina en aquest monestir, que inicialment estava sota la jurisdicció de Cluny com a priorat. Posteriorment, cap al 1104, la comunitat passà a dependre de Sant Pere de Casserres, un monestir que era filial i centre de les possessions de Cluny a Catalunya.<\/p>

Des del segle XIV, el monestir de Sant Ponç de Corbera experimentà una notable disminució en el nombre de membres de la comunitat, arribant a tenir pràcticament només un prior, que era un monjo de Casserres, així com alguns preveres beneficiats.<\/p>

Durant el segle XV, el monestir va ser regit per priors comanditaris, i el 1590 les seves rendes es van unir al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, establert primer a Lleida i posteriorment a Sant Pau del Camp a Barcelona.<\/p>

Des d'aquest moment, es considerà filial fins a l'exclaustració del 1835, quan va ser suprimit com a resultat de la desamortització de bens eclesiàstics. Aquesta història mostra la evolució de la comunitat monàstica de Sant Ponç de Corbera des dels seus inicis fins al seu final com a institució religiosa activa.<\/p> ","coordenades":"41.4019341,1.9122648","utm_x":"409077","utm_y":"4583947","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95616-1000091504.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95616-1000091501.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95616-1000091492.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"A banda de les intervencions històriques del primer terç del segle XX, s'hi han realitzat excavacions d'urgència l'any 1990; excavacions preventives els anys 2010 i 2011 i una intervenció preventiva i control l'any 2012. ","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["11"]},{"id":"95617","titol":"Jaciment arqueològic de la cova del Pla de les Comes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-arqueologic-de-la-cova-del-pla-de-les-comes","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'obertura actual és deguda a l'explotació minera de la Sal de Llop. Moltes coves de Vallirana, Cervelló i Begues, s'han descobert per l'explotació al segle XIX i XX de la sal de llop, mineral utilitzat per a la indústria vidriera.","descripcio":"

Cova natural d'enterrament d'inhumació aïllat.<\/p>

La Cova del Pla de les Comes ha experimentat canvis significatius, amb la seva entrada rebaixada i la presència de perfils on encara es poden observar restes de sediments d'argiles i de la sal de llop.<\/p>

En aquesta cavitat, particularment al final, es va fer una descoberta notable: un enterrament prehistòric de l'Edat dels Metalls amb aixovar. Malauradament, el material arqueològic associat a aquest enterrament ha desaparegut amb el temps. Sembla que tant els miners que van explotar la cavitat com els topògrafs que la van estudiar després, podrien haver preservat el material original.<\/p>

Just sota aquest enterrament i en un estrat més antic, es va descobrir una banya de cérvol, pot ser indicativa d'una ocupació humana anterior. Pel que fa a l'enterrament, les característiques podrien correspondre a una datació del Neolític Final-Calcolític o del Bronze, encara que caldria una anàlisi més detallada per confirmar-ho.<\/p>

La cavitat continua amb una galeria adossada a mà dreta, que condueix cap a l'entrada artificial de l'avenc-cova. Aquesta continuació suggereix que la cavitat podria tenir més secrets per revelar i destaca la importància de les intervencions arqueològiques per aprofundir en la comprensió de la seva història i ocupació prehistòrica.<\/p> ","codi_element":"08068-20","ubicacio":"Bosc de les Comes. Al nord del Mas Nou del Lledoner","historia":"

La cova es va explotar per a extreure'n sal de llop, de la mateixa manera que moltes coves de la zona. Es va descobrir per aquesta acció, però l'entrada natural se situa a uns 10 m més a la dreta.<\/p>

La sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.<\/p>

En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residus<\/p>

En la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.<\/p> ","coordenades":"41.3956580,1.9052800","utm_x":"408484","utm_y":"4583259","any":"-2200\/-1800 Calcolític?\/-1800\/- 650 Bronze?-XIX-XX","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95617-02001_1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95617-02002_1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95617-02003_1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|Lloc d’importància comunitària|BCIL"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"El seu accés natural es localitza a uns 10 m més a la dreta. Al final de la cavitat es pot veure un petit espai.","codi_estil":"78|79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1762|1787|1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95621","titol":"Jaciment arqueològic del castell de Cervelló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-arqueologic-del-castell-de-cervello","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

ARTIGUES CONESA, PERE LLUÍS. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cervelló (Baix Llobregat). Núm. Mem. 11063. Memòries i informes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CATALÀ, P.; BRASO, M.; OLIVER, J.M. 1967 Els castells catalans.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

INSTAL·LACIÓ d'il·luminació al castell de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. Mem. 12996. Memòries i informes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLORENS, J.1989 Ceràmica catalana de reflex metàl·lic. Segles XV al XVII.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Informe excavació arqueològica al Conjunt monumental del Castell de Cervelló. Memòries i informes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Memòria excavació arqueològica realitzada al Castell de Cervelló. 2010. Cervelló, Baix Llobregat. Núm. Mem. 12028 Memòries i informes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PÍRIZ I GONZÁLEZ, EDUARD. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva pel seguiment dels moviments de terra. Memòries i informes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"X-XVIII","notes_conservacio":"Tot i que l'enclavament que avui considerem jaciment arqueològic del castell de Cervelló, va patir al llarg dels segles l'arrasament i la destrucció de les diverses estructures i nivells d'habitatge i defensa, en arribar els anys 2010-2011, es va iniciar un període de restauració i consolidació del conjunt monumental del castell per tal de convertir-lo en un lloc visitable.Aquest esforç va incloure intervencions arqueològiques que van desvelar diverses estructures del castell i van permetre identificar múltiples fases constructives, incloent-hi una ocupació en l'edat del bronze. Aquesta iniciativa no només va contribuir a la preservació física del castell i la seva consolidació i restauració, sinó que també va obrir les portes per compartir la seva història amb el públic, posant de manifest la riquesa cultural i patrimonial d'aquesta emblemàtica construcció.","descripcio":"

El Castell de Cervelló es troba a migdia del nucli de Cervelló. Les restes, situades a una altitud de 317 metres, s'articulen en dos recintes clarament diferenciats: un superior i un inferior. El recinte inferior, també conegut com a recinte jussà, conserva vestigis d'un antic barri del castell, delimitat per una muralla. Dins d'aquest recinte, es poden identificar diverses estructures, tot i que la seva identificació precisa és dificultosa degut a l'avançat estat de ruïna. Es poden observar alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca, la qual probablement servia com a dipòsit d'aigua. La muralla que envoltava aquest recinte, malgrat estar en un estat ruïnós, encara presenta indicis de la seva estructura original, incloent-hi contraforts que evidencien una intenció defensiva.<\/p>

D'altra banda, el recinte superior esdevé el nucli principal del castell, conservant una porta o poterna, encara que molt enderrocada, i les parets d'una torre o baluard de ponent. Aquestes parets, tot i haver sofert el pas del temps, encara manifesten la seva solidesa i la seva complexitat constructiva, incloent-hi vestigis de les seves defenses. L'estructura de la torre esdevé particularment destacable, amb una planta lleugerament trapezial i lleugerament atalussada, la qual s'alça imponent al paisatge circumdant. Les dues torres es trobaven originalment unides per panys de muralla, encara que avui en dia aquesta unió s'ha perdut en gran part.<\/p>

La capella, situada a l'oest del recinte inferior, es presenta com un petit edifici rectangular amb indicis de la seva estructura romànica original. L'absis, tot i que només es manifesta a l'interior per un parell d'arcosolis, revela la seva forma semicircular característica. Malgrat l'estat de ruïna de la volta, encara es poden apreciar elements que suggereixen la seva forma apuntada original, així com l'arrencament de la mateixa, marcada per una línia d'impostes en cavet. L'aparell constructiu, format per carreus grans i ben tallats, és típic del període romànic, evidenciant el valor històric i arquitectònic de la capella en el conjunt del castell.<\/p>

L'any 2010, com a part d'un extens projecte de restauració del conjunt monumental que inclou el castell, l'església, la necròpolis i altres estructures d'habitació, es va realitzar una significativa excavació arqueològica al recinte superior del Castell de Cervelló. Aquesta intervenció va revelar una seqüència estratigràfica complexa que proporciona una visió detallada de l'evolució històrica del lloc.<\/p>

Durant l'excavació, es va observar una variació en la potència dels estrats segons la ubicació dins del recinte. A la torre, es va assolir una profunditat de gairebé 3 metres, mentre que en el sector de ponent, la potència era d'entre 1 i 1'5 metres. Els estrats superiors, marcats per enderrocs contundents, suggereixen la possible presència d'un nivell superior, el qual es va perdre a causa de la destrucció provocada per la Guerra de Successió al principi del segle XVIII.<\/p>

Els materials recuperats durant l'excavació proporcionen una cronologia detallada de l'ocupació del castell i els seus processos de modificació i abandonament al llarg del temps. Les ceràmiques recuperades, com la ceràmica blava catalana i la decorada amb reflexos metàl·lics amb pinzell-pinta, s'associen principalment a la primera meitat del segle XVII.<\/p>

La disposició dels paviments també va donar pistes sobre l'ús i la construcció del castell en diferents períodes. La presència d'un nivell de rajols i\/o lloses de pedra apunta a la possibilitat d'un enllosat de pedra en època gòtica. Sota aquests paviments es van descobrir nivells de calç, indicant modificacions estructurals i reformes al llarg del temps.<\/p>

Les campanyes d'excavació successives, realitzades entre 2010 i 2011, es van centrar en el recinte inferior del castell i les terrasses adjacents. Aquestes excavacions van revelar una primera ocupació del lloc durant el bronze inicial, seguida de diverses estructures del període altmedieval. Es va documentar un primer moment d'abandonament entorn del segle XV, tot i que el castell posteriorment es va tornar a ocupar, amb reformes posteriors a partir del segle XVI.<\/p>

La destrucció del castell durant la Guerra de Successió, confirmada pels nivells d'enderroc i el material arqueològic associat, posa de manifest els canvis significatius en la història del lloc i la seva arquitectura. La posterior intervenció arqueològica realitzada el 2015, durant les obres d'instal·lació de la il·luminació, no va proporcionar noves restes significatives, tot i ser un element més en el seguiment i preservació del patrimoni històric del castell.<\/p> ","codi_element":"08068-21","ubicacio":"Situat en un esperó encinglerat que domina la vall del Llobregat i el camí de l'Ordal al Penedès.","historia":"

El Castell de Cervelló, amb els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història de la regió. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions. El 992, els fills del comte, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, van decidir vendre la propietat a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló i també va adquirir la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls, establint així una important línia de propietat.<\/p>

Amb el pas del temps, el castell va passar per diverses mans i circumstàncies històriques. El 1297, Guerau de Cervelló va cedir el castell al rei Jaume II, marcant un punt de viratge en la propietat del lloc. El 1309, la comtessa Sibil·la de Pallars va adquirir el castell, que posteriorment va passar a Arnau Roger II de Pallars al 1320. Després d'altres vicissituds, el castell va tornar a ser propietat de la corona, que el va vendre a la ciutat de Barcelona el 1390. A partir d'aquest moment, el castell va canviar de mans diverses vegades, passant per les famílies Bellera, Luna, Ansa, i altres distingits llinatges.<\/p>

La Guerra de Successió va deixar la seva empremta al Castell de Cervelló, ja que va ser abandonat i destruït durant aquest conflicte.<\/p> ","coordenades":"41.3877849,1.9602464","utm_x":"413069","utm_y":"4582327","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95621-20231203115749.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95621-20231203114615.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95621-20231203115723.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":["BCIN"],"inspire_atribut":["National Monument Record"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La seu del Campus d'Arqueologia de la UAB del Castell de Cervelló va ser inaugurada al febrer del 2022, com a resultat d’una col·laboració entre l’Ajuntament de Cervelló i la UAB, que s’inicia el juny del 2018. Les intervencions arqueològiques al Castell de Cervelló es centren en l'excavació de les últimes fases del conjunt defensiu, als segles XVI-XVIII, amb un gran volum de materials ceràmics i metàl·lics, que encara no tenen un lloc d'exposició permanent.A més de l'excavació del castell, s'està duent a terme la consolidació i restauració d'alguns dels espais per condicionar-los per a la visita del públic. Per això es compta amb ajudes de la Diputació i la Generalitat de Catalunya, seguint el Pla Director del Castell. En aquests moments, s'ha restaurat completament la capella, i s'espera aixecar murs i reparar paviments del sector Lluçà, a més de reconstruir una de les cisternes.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2131","rel_comarca":["11"]},{"id":"95622","titol":"Jaciment paleontològic de la cova de Coll Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-cova-de-coll-verdaguer-0","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

DAURA, J.; 2004: El plistocè al massís del Garraf-Orda i Eix del Llobregat.<\/p>

DAURA, J. 2008, Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat.<\/p>

DAURA, J.; SANZ, M.; ROSELL, J.; JULIÀ, R. 2010 Zona Arqueológica.<\/p>

DAURA, J.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. num.:6744.<\/p>

DAURA LUJÁN, J.; SANZ BORRÀS, M.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), campanyes 2006, 2007, 2008. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm. 8558.<\/p>

DAURA, J.; SANZ, M., Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona). Arxiu del Servei d'Arqueologia, nº reg. 9087.<\/p>

DAURA, J.; SANZ, M. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer. (Cervelló, Baix Llobregat). campanya 2010-2011. Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. Núm.: 10254.<\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Tenint en compte les intervencions mineres, els nivells arqueològics de la cova es troben es un estat de preservació regular-bo.","descripcio":"

La intervenció arqueològica realitzada durant les campanyes 2006-2007-2008 es va centrar especialment en dues sales de la cavitat: la Sala Sal de Llop i la Sala dels Ursus, situades a diferents nivells.<\/p>

A la Sala de Llop, es va estudiar una fascinant seqüència estratigràfica en la qual els materials arqueològics estaven seccionats per l'extracció de la sal de llop de la cavitat. Aquesta seqüència va revelar un tall estratigràfic d'uns 2 metres amb una cronologia que s'estén entre els 39.000 i 45 000 anys.<\/p>

Un dels elements més rellevants per comprendre la dinàmica acumulativa d'aquest jaciment va ser la recuperació d'una notable quantitat de copròlits en un estat de conservació excel·lent.<\/p>

La presència d'aquests excrements, juntament amb les restes de fauna, especialment d'herbívors com cérvols, cabres, cavalls i bòvids, així com les estelles i ossos amb senyals de mossegades, certifiquen l'ús habitual de la cavitat com a cau de carnívors.<\/p>

En altres nivells d'ocupació de la cavitat, s'ha definit una presència humana durant el Paleolític Mitjà, identificada mitjançant les restes d'indústria lítica recuperades i zones amb major acumulació de carbons i pedres cremades, indicant episodis de combustió.<\/p>

Així, es pot concloure que la cova va ser utilitzada de manera alternant com a cau de carnívors i com a refugi d'hibernació per part de l'os bru, documentat específicament a la Sala dels Ursus. Aquestes troballes suggereixen un ús diversificat de la cavitat al llarg del temps, amb grups neandertals que van visitar la cova i l'os bru usant-la com a refugi d'hibernació.<\/p> ","codi_element":"08068-22","ubicacio":"Al sud del Bosc de les Comes i a l'est del Mas Nou del Lledoner.","historia":"

En el segle XIX s'hi havia extret sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.<\/p>

En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residus<\/p>

En la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.<\/p>

La descoberta recent de la cavitat va ser fruit de la recerca del Sr. Josep Maria Cervelló, geòleg de la Universitat de Barcelona, qui, en el marc de la seva investigació sobre cavitats càrstiques a Catalunya, va identificar aquesta cova.<\/p>

Com a membre del Projecte de Recerca del Seminari d'Estudi i Recerques Prehistòriques (SERP), es va posar en contacte amb en Joan Daura i Montse Sanz, també membres del SERP i investigadors de la Universitat de Barcelona, especialitzats en les cronologies de la zona del Garraf-Ordal. Després de revisitar la cavitat, els tres investigadors van observar talls amb restes de fauna a la Cova del Coll Verdaguer. Aquest descobriment va ser comunicat al Servei d'Arqueologia.<\/p>

La cova va passar a formar part del Projecte del SERP 'El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya', sota la direcció de J. M. Fullola i Pericot. Aquest projecte inclou un subprojecte específic per a la zona del Garraf-Ordal, titulat 'Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal'. Les restes trobades en la cavitat van incloure carbons i restes de microfauna com ara membres de la família Leporidae, així com macrofauna com Cervus sp. i Ursus sp. Aquesta troballa de fauna suggereix una rica diversitat d'espècies presents en el context arqueològic, aportant valuosa informació sobre l'entorn i l'ús d'aquest espai per part de les comunitats prehistòriques.<\/p> ","coordenades":"41.3933570,1.9111110","utm_x":"408969","utm_y":"4582997","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95622-02202.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95622-02203.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95622-02201.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària|Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La cova va ser explotada com a pedrera de “sal de llop” (calcita) (MARGALL, 2018: 7).L'estudi d'aquesta cova va aportar valuosa informació sobre les dinàmiques d'ocupació i utilització de l'espai durant el Paleolític en la regió del Garraf-Ordal.","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"1787|1785","rel_comarca":["11"]},{"id":"95623","titol":"Creu de terme d'Ordal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-dordal","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p>

<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La creu termenal és de pedra, està aïllada, i te una alçada de 5,30 metres. S'erigeix sobre d'un sòcol de planta rodona, el qual suporta tres graons superposats, tots de pedra ben tallada, seguint una forma octogonal. El fust neix d'una base ampla i motllurada, i es remata amb un capitell-magolla, tot de secció vuitavada. El fris de la magolla, ricament detallat, exhibeix a les seves cares, figures iconogràfiques en relleu, les quals estan separades entre si per sengles pilarets que delimiten els espais rectangulars interiors. En aquests espais s'hi disposen figuretes, de sants i evangelistes amb els seus símbols.

Estan representats, a part dels evangelistes, les figures dels sants patrons de les parròquies veïnes, com ara Sant Pere de Subirats, Sant Mateu de Vallirana i dels municipis de l'Ordal i Cervelló, Sant Esteve. A més, s'hi inclou la figura de Sant Isidre, patró de la pagesia. La creu, amb una forma llatina, està orientada de nord a sud i presenta una imatge de Jesucrist a la seva banda nord i una de la Mare de Déu, dempeus damunt una peanya, a la seva banda sud.

Un detall significatiu es troba al sòcol, on es pot llegir la inscripció amb la llegenda commemorativa que fa al·lusió a la seva la benedicció:<\/p>

'NOVITER AEDIFICATA AC BENEDICTA XVIII-MAII-MCMLII'. <\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta data destaca el moment en què la creu va ser erigida i beneïda, i l'any en què es va reposar, subratllant d'aquesta manera, la seva importància històrica i religiosa.<\/p> ","codi_element":"08068-23","ubicacio":"Port d'Ordal - Coll de la Creu d'Ordal","historia":"

La història d'aquest singular element, sembla remuntar-se a èpoques antigues. Es tracta d'un pergamí datat l'any 1599 que detalla l'existència d'una fita col·locada en aquest mateix indret per delimitar les terres del mas Pujol, també conegut com a Lledoner, així com les del mas de la Roca.<\/p>

La fita segueix el traçat del camí reial que connecta Barcelona amb Vilafranca, culminant en la creu, antigament coneguda com d'Ordal. El transcurs de la història ha deixat empremtes en aquest monument.<\/p>

Durant la Guerra del Francès, específicament el 19 de març de 1810, la creu va ser tràgicament destruïda, sobrevivint únicament els seus graons. El pas del temps va portar a la completa destrucció de la creu original durant els anys trenta del segle XX, i avui en dia no en resta cap vestigi. La creu actual, que substitueix la primitiva, va ser concebuda pel reconegut arquitecte Jeroni Martorell i realitzada pel mestre Florenci Daura, amb un cost estimat de 30.000 pessetes.<\/p>

El 18 de maig de 1952, el bisbe de Barcelona, Gregori Modrego i Casaus, va beneir solemnement la Creu del Port d'Ordal. Es llogà un cotxe amb 50 places que va sortir de Cervelló cap a l'Ordal. (Roig Mestre, 2010: 148). A més, es van compondre uns goigs dedicats a la creu amb música de Mn. Francesc Baldelló, que es poden trobar a l'obra de Josep Raventós.<\/p>

Un episodi rellevant va ocórrer l'any 1984, quan la creu va caure per l'acció del vent durant la instal·lació d'una pancarta de la volta ciclista a Espanya. Afortunadament, va ser restaurada per membres d'Amics de Vallirana durant l'Aplec de Sant Francesc d'aquell mateix any, que va ser anomenat l'aplec del Port d'Ordal per aquella ocasió. Des de l'any 2013, al costat de la creu, s'ha erigit un monument commemoratiu en honor al bicentenari de la Batalla de l'Ordal.<\/p> ","coordenades":"41.3896081,1.8767312","utm_x":"406089","utm_y":"4582618","any":"1952","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95623-02302.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95623-02303.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95623-02304.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95624","titol":"Pont del Lledoner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-lledoner","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LACUESTA, Raquel (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVIII-XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pont aïllat, de trànsit rodat i de vianants, de grans dimensions, que salva el gran desnivell existent a la zona a causa del curs profundament excavat del torrent que desemboca a la riera de Rafamans.<\/p>

Està format per dos registres d'arcs superposats, amb la part superior reformada. Es va construir amb pedra i fàbrica d'obra. Té 120 m de longitud i 32 m d'alçada i consta de 2 pisos.<\/p>

El pis superior, per on circula el trànsit rodat, està format per 13 arcs de mig punt, carregats sobre sòlides pilastres que des del fons del torrent, que dona aigües a la riera de Rafamans, arriben als 30 m d'alçada. Tant els arcs com les pilastres estan fets amb formigó.<\/p>

Destaca el fet que els arcs del pis superior estan comunicats entre si mitjançant obertures d'arc rebaixat que permeten transitar-hi.<\/p>

El tauler consisteix en el mateix ferm de la carretera i està delimitat amb baranes de ferro.<\/p>

L'estructura té una longitud de 192 metres i una alçada màxima de 32 metres, i està bastida en pedra de la zona disposada regularment i lligada amb morter. També s'observen algunes filades de carreus que decoren els desnivells de la construcció. El pis inferior, amb 9 arcs, és el pas per vianants.<\/p>

Uns arcs addicionats posteriorment ressegueixen, a banda i banda, el coronament de les robustes arcades semicirculars.<\/p> ","codi_element":"08068-24","ubicacio":"Carretera N-340, entre Cervelló i l’Ordal","historia":"

El pont del Lledoner va començar a construir-se el 1764 per ordre del rei Carles III d'Espanya, que va disposar la construcció de l'actual carretera N-340, que en aquell temps es va donar a conèixer com a 'carretera de Catalunya' i no es va finalitzar fins al 1802, a causa de les dificultats orogràfiques del terreny, entre d'altres.<\/p>

La primera fase de construcció del pont, dissenyat per enginyers militars, va durar del 1771 fins a 1773. Un cop reposada l'estructura, les obres es van reprendre l'any 1775, tot i que uns danys estructurals ocasionats per unes fortes pluges van fer que es tornessin a aturar novament.<\/p>

Finalment, l'any 1800 es reprenen les obres fins a la seva finalització l'any 1803, durant el regnat de Carles IV.<\/p>

Aquesta imponent obra d'enginyeria es va concebre en el marc d'una iniciativa destinada a millorar les infraestructures de comunicació a tot el territori. A mesura que es desplegava la construcció del pont del Lledoner, es posaven a prova les habilitats dels enginyers i els treballadors, ja que les dificultats topogràfiques del seu enclavament van plantejar reptes considerables, no només tècnics sinó també econòmics, d'acord amb el llarg període de construcció, que es va allargar durant trenta-vuit anys.<\/p>

De tots els nous ponts que es van construir en aquella època, els més importants van ser el de Molins de Rei, per a salvar el riu Llobregat, i el del Lledoner, per a salvar un barranc en les muntanyes de l'Ordal, a prop del port del mateix nom. A aquest barranc se'l denominava 'el puente del Barranco malo'.<\/p>

L'aixecament d'aquests dos ponts, van convertir la carretera de l'Ordal en la via bàsica de comunicació amb l'altre costat del Llobregat i amb la ciutat de Barcelona.<\/p>

El pont va estar dissenyat per enginyers militars, especialment Pedro Martín Zermeño. La direcció de les obres va anar a càrrec primer de Francisco Fernández Angulo i després, de Carles Saliquet. Va ser construït per Onofre Ibern i Companya, el mateix constructor que havia aixecat el pont de Molins de Rei. Van ser fiadors Francesc Renart i el seu fill Josep Renart i Closes.<\/p>

Els maons que es feien servir, es coïen en un forn proper (el del Lledoner) i la calç s'extreia d'una pedrera propera, del poble de Vallirana. Un fet notable va ser la seva voladura durant la retirada de les tropes republicanes l'any 1938. En aquell moment es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. El 'Ministerio de Obras Públicas', el dia 2 de juny de 1940, va encarregar-se de la seva reconstrucció, juntament amb la del pont dels Tres Arcs. D'aquesta manera, l'any 1943 ja es podia tornar a circular pel seu tauler, el qual fou eixamplat amb 8 metres de carretera i unes voreres d'un metre d'amplada.<\/p>

Entre els habitants de Vallirana corria la llegenda que, en plena construcció, el pont es va ensorrar i que, a conseqüència d'allò, l'enginyer (Carles Saliquet), aclaparat per la seva possible responsabilitat, es va suïcidar.<\/p> ","coordenades":"41.3900427,1.8943000","utm_x":"407559","utm_y":"4582646","any":"1764 -1802 -1940","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95624-02401.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95624-02402.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95624-02403.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"Pedro Martín Zermeño","observacions":"Forma part de la línia divisòria dels municipis de Vallirana i Cervelló. La part dreta en sentit Tarragona, pertany a Cervelló i l’esquerra a Vallirana.El seu nom ve del mas Vell de Lledoner, situat a uns 500 m a llevant. Tant aquest mas com el mas Nou del Lledoner, construït a uns 500 m al NE del vell, feien, per aquell temps, la funció d’hostals. El pont, però té altres noms: Viaducte del Lledoner i Pont Gran.La seva ubicació entre muntanyes i boscos, en dificulta la contemplació des de la carretera. El pont, a més de la seva funció pràctica com a eix viari essencial, va jugar un paper fonamental en la transformació del paisatge i la dinàmica d'aquest territori. Amb la seva construcció paral·lela al pont vell de Molins, es va consolidar com el principal enllaç amb l'altra riba del riu Llobregat i, per extensió, amb la ciutat de Barcelona.Avui dia, el pont del Lledoner representa una icona de l'obra pública més destacada del període de la Il·lustració borbònica del segle XVIII a Catalunya, recordant-nos la importància de l'enginyeria i les infraestructures públiques en el desenvolupament de les nostres societats al llarg del temps.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95625","titol":"Pont dels tres arcs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-dels-tres-arcs-0","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro.INVENTARI (s.d.)<\/p>

INVENTARI (n.d.) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Cervelló. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LACUESTA, Raquel (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIX - XX","notes_conservacio":"S'ha restaurat recentment, en part, amb un nou arrebossat.","descripcio":"

Pont aïllat compost per tres grans arcs de mig punt, amb els brancals construïts en pedra i reforçats amb pilars semicirculars de formigó. De fet, els arcs també estan recoberts amb formigó, tot i que inicialment s'havien construït amb maons.<\/p>

En els estreps, es poden observar reforços atalussats construïts en pedra.<\/p>

El paviment del tauler correspon al mateix ferm de la carretera i està delimitat amb baranes de ferro, actualment pintades de blau.<\/p>

La construcció està realitzada amb carreuons de pedra disposats en filades i lligats amb ciment.<\/p> ","codi_element":"08068-25","ubicacio":"Carretera N-340, km. 1231-1232 - El Lledoner","historia":"

El 10 de juny de l'any 1761, per ordre del monarca Carles III, es va iniciar la construcció de l'actual carretera N-340, coneguda en aquell temps com a 'carretera de Catalunya'.<\/p>

La primera etapa de construcció del pont, projectat per enginyers militars, va abastar des del 1771 fins al 1773.<\/p>

Després d'una pausa per a la restauració de l'estructura, les obres es van reprendre el 1775, tot i que danys estructurals provocats per fortes pluges van obligar a una nova interrupció.<\/p>

Finalment, el 1800 es van reprendre les obres fins a la seva conclusió el 1803, durant el regnat de Carles IV.<\/p>

Com la resta de ponts de la mateixa carretera, aquest pont també va ser explosionat durant la retirada de les tropes republicanes l'any 1938. La intenció d'aquestes accions era dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada.<\/p>

Es demana el 2 de juny de 1940, al Ministerio de Obras Públicas, la seva reconstrucció juntament amb la del pont del Lledoner.<\/p> ","coordenades":"41.3898133,1.9080758","utm_x":"408710","utm_y":"4582606","any":"1775 - 1803?","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95625-20240103132636.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95625-20240103132829.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95625-20240103132758.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Forma part de la línia divisòria, pel sector de ponent, amb el municipi de Vallirana. ","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["11"]},{"id":"95626","titol":"Mas Nou del Lledoner - l'Hostal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-nou-del-lledoner-lhostal","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XVIII - XX","notes_conservacio":"Manca de manteniment i conservació","descripcio":"

Masia d'estructura basilical i teulada de peces àrabs, disposada a dues vessants a l'edifici central, i a una vessant als cossos laterals.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Presenta un barri exterior, amb porta que s’obre a la carretera N-340, el qual tanca al frontal de la masia i genera un pati de distribució interior davant de la façana principal.<\/span><\/span><\/span><\/p>

La façana està dividida en tres cossos, amb tres eixos verticals. Es desenvolupa en alçada en tres pisos: planta baixa, planta pis i golfes. El cos central presenta a les golfes un mirador format per tres finestres corbes, sota de les quals, dins d'una cartel·la, hi figura la inscripció: <\/span><\/span><\/span><\/p>

'F. R. 1777'<\/span><\/span><\/span><\/p>

El portal d’accés a l'habitatge és d'arc escarser i les obertures del pis són balcons, amb peanyes de triple motllura que semblen perllongar-se i continuar marcant horitzontalment tot l'ample de la façana, com una línia decorativa que separa la planta baixa de la planta noble. Les baranes són de ferro, amb decoració geomètrica i vegetal. <\/span><\/span><\/span><\/p>

A esquerra de la façana, s'obre un segon barri, amb porta escarsera i teulada de protecció, el qual dona accés a les dependències de la part lateral i posterior de l'edifici, les quals completen el conjunt constructiu.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Als voltants de la casa hi ha les construccions pròpies de la seva primitiva funció rural. <\/span><\/span><\/span><\/p>

A la façana posterior, al mur de tancament, es conserva un rellotge de sol, pràcticament esborrat.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-26","ubicacio":"Carretera N-340 (km 1.318).","historia":"

L'any 1777, no se sap si va ser Josep Romagosa i Muntaner o el seu fill Jaume Romagosa i Panyella, va construir aquest mas per a destinar-lo a hostal, molt probablement a causa de l'augment de trànsit derivat de la recent construcció de la nova carretera de Carles III.(Llurba, 2021:102-103). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Al mas, es facilitaria, menjar, allotjament i canvi de cavalls als carruatges que transitaven per aquella nova via.<\/p>

Durant el segle XIX era hostal i actualment és una segona residència.<\/p>

El director projectista de l'obra del Pont del Lledoner, Carlos Saliquet, s'hostatjava en aquesta masia durant les obres, i va ser aquí on va dibuixar els plànols i el projecte. <\/p> ","coordenades":"41.3912600,1.9044164","utm_x":"408406","utm_y":"4582771","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95626-1000088280.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95626-1000088288.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial - productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La casa era coneguda també com a Lledoner Nou, l'Hostal o Casa Nova. El mas es troba en un punt geogràfic en el qual els carruatges havien d'enfilar la pujada costeruda d'Ordal. Carretera amunt, a uns 400 m, hi ha el Mas Vell del Lledoner, i al davant, travessant la carretera, una caseta de pagès depenent d'aquest mas.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95627","titol":"Can Cases de La Muntanya - Can Cases de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cases-de-la-muntanya-can-cases-de-dalt","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVIII-XIX-XX","notes_conservacio":"Diverses obres dutes a terme a la segona meitat del segle XX han emmascarat en part la seva fesomia primitiva.","descripcio":"

Mas conformat per un conjunt arquitectònic central i construccions auxiliars contemporànies, dedicades a la ramaderia, al voltant.<\/p>

La part més interessant de l'edificació és el cos central, especialment en la seva façana oest. Aquesta part de l'edificació presenta teulada a dos vessants, de peces àrabs, i buits verticals.Té un barri que envolta el conjunt i que actua com a distribuïdor. S'hi accedeix des del camí per una porta d'accés situada a l'est.<\/p>

El creixement de l'edifici ha estat anàrquic, generat per les necessitats de l'explotació ramadera i d'habitatge de les diverses persones treballadores dins l'explotació. Conserva un colomar del segle XX darrere l'entrada del barri i un rellotge de sol a la façana d'accés a la part noble de l'edificació principal.<\/p>

El més destacable del conjunt edificat és la façana sud, on es troba la porta d'accés a la residència dels amos, a la qual s'accedeix mitjançant dos esglaons de maons.<\/p>

Aquesta part de l'edifici consta de planta baixa, pis i golfes. La façana és plana, està arrebossada de calç i té una línia vertical central marcada per la porta de llindar pla, amb fusteria de dues fulles, clavetejada, que es troba deteriorada per manca de conservació, i picador de ferro molt senzill. La resta de buits són finestres simples.<\/p>

A sobre de la porta d'accés s'obre el buit principal d'aquesta façana, constituït per un balcó de peanya de pedra rogenca de la zona, emmotllurat, el qual allotja les bases de les brèndoles de ferro forjat que conformen la barana que tanca l'ampit. Aquesta presenta dos segments decoratius de tipus vegetal i geomètric, a la part baixa amb un fris de majors dimensions i complexitat que per sota del passamà de la part superior, que són simples circells confrontats.<\/p>

A la façana lateral, a sud-est, conserva un rellotge de sol, força desdibuixat, ocupant un espai en el qual s'aprecia una remodelació important de l'edificació principal, amb l'aixecament en un pis més d'alçada. A tocar el camí d'accés, el qual es dirigeix cap a Sant Ponç, hi ha dos pous coberts, a dues cotes de nivell diferents. No s'ha tingut accés a l'interior.<\/p> ","codi_element":"08068-27","ubicacio":"A l’oest de la urbanització de Can Paulet i al sud-est del Monestir de Sant Ponç.","historia":"

El nom de lloc està relacionat amb el cognom de la família. Es fa referència a aquest cognom a la documentació conservada a la parròquia de Cervelló al segle XVI.<\/p>

L'any 1575, es fa menció d'un individu anomenat Pere Cases, que esdevindria el progenitor principal de la línia, amb una continuïtat consanguínia que arribaria fins a l'any 1858, amb la figura de Fèlix Cases Rigol.<\/p>

Històricament, el mas ha estat vinculat a la ramaderia (Llurba, 2021: 65-66).<\/p> ","coordenades":"41.3953712,1.9216847","utm_x":"409855","utm_y":"4583209","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95627-02701.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95627-02702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95627-02703.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95627-02704.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"S'havia conegut també com a can Cases de la Muntanya (Llurba, 2021:65), hi figura erròniament com a Can Cases de Sant Ponç.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95628","titol":"Can Dispanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-dispanya","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"Està abandonada i encara que s'han efectuat algunes obres de manteniment, l'estat general és millorable.","descripcio":"

El conjunt arquitectònic està format per dues masies juxtaposades i una construcció externa, situades sota el monestir de Sant Ponç. Presenta una disposició espacial caracteritzada per la seva agrupació al voltant d'una era central i una construcció addicional.<\/p>

Les edificacions es distribueixen de manera irregular i s'articulen entorn d'aquest espai obert.<\/p>

L'orientació de les façanes de les edificacions és predominantment sud-oest, amb una finestra destacada que mira cap a ponent i que mostra una inscripció amb la data 1794, probablement indicant el moment de construcció o alguna remodelació important del conjunt, sense que es pugi precisar a quina part correspon.<\/p>

Aquest detall històric proporciona una referència temporal rellevant per a la comprensió de la història de les edificacions.<\/p>

A l'era central, es poden observar treballs amb rajoles ditejades de bòbila, indicant l'ús tradicional d'aquest espai per a tasques agrícoles o activitats relacionades amb la vida rural. Aquesta característica suggereix una integració de les masies amb el seu entorn agrícola i el paisatge circumdant.<\/p>

Pel que fa al cobert situat en la zona de ponent, presenta finestres amb arcs de mig punt i escarsers, amb acabats de rajol que confereixen un toc distintiu a la seva estructura.<\/p>

Aquestes característiques arquitectòniques reflecteixen l'estil i la funcionalitat de l'edifici, possiblement destinat a emmagatzemar eines agrícoles o a altres usos relacionats amb la vida rural.<\/p>

En resum, el conjunt de masies i la construcció externa sota el monestir de Sant Ponç destaquen per la seva disposició irregular al voltant d'una era central, la presència de detalls històrics com la finestra amb la data inscrita, i els elements arquitectònics tradicionals com les rajoles ditejades de bòbila i les finestres d'arc de mig punt. <\/p> ","codi_element":"08068-28","ubicacio":"Pista que du al monestir de Sant Ponç de Corbera.","historia":"

Can Dispanya, amb els seus orígens que es remunten al segle XVI, s'ha establert com una propietat amb una rica història que ha passat per diverses mans i funcions al llarg dels segles. Inicialment, la propietat va ser titularitat de la família Rigol durant el segle XVI, marcant el seu inici com a entitat familiar.<\/p>

A mitjan segle XVII, però, Can Dispanya va experimentar un canvi de propietat mitjançant un matrimoni a la nissaga dels Romegosa, consolidant la seva presència en la família Romegosa durant dècades venidores. Al capdavall del segle XVIII, la masia va adquirir un nou significat amb l'establiment d'una fàbrica de vidre català al seu terreny, marcat pel nom de Jaume Romegosa, que era conegut popularment amb el sobrenom de 'Dispanya'.<\/p>

Aquesta fàbrica va contribuir a la diversificació de les activitats econòmiques de la propietat i va atreure l'interès comercial a la zona. Amb el pas del temps, Can Dispanya va canviar de mans diverses vegades.<\/p>

Al voltant de 1968, la propietat va passar a formar part de la casa comtal dels Güell, anteriorment pertanyent als marquesos de Castelldosrius. Aquest canvi va ser fruit d'una cessió com a dot matrimonial, indicant els vincles familiars i l'entroncament entre diverses famílies de la petita noblesa.<\/p>

És a partir del 1979 quan Can Dispanya adquireix una nova dimensió amb l'adquisició per part de Josep Guim i Almirall, qui va contribuir a la modernització de la propietat al proporcionar serveis com el subministrament elèctric i d'aigua. Aquesta etapa marca un punt d'inflexió en la història de Can Dispanya, amb una nova gestió i direcció que va revitalitzar la masia després d'un període d'abandonament. Durant aquest temps, diverses famílies van ocupar la posició de masovers, contribuint al manteniment i a l'administració de la propietat fins a la seva adquisició final per part de J. Guim.<\/p>

Aquesta nova fase va donar un nou alè a Can Dispanya, restablint-ne el valor i la seva importància en la comunitat local. Avui en dia, Can Dispanya continua sent un punt de referència en la comarca, especialment durant l'aplec de Sant Ponç, una celebració tradicional que commemora la seva història i el seu lligam amb la cultura local. Aquesta masia, amb la seva rica història i diverses funcions al llarg dels segles, continua sent un testimoni del passat i un punt de trobada per a la comunitat.<\/p> ","coordenades":"41.4020468,1.9109398","utm_x":"408967","utm_y":"4583962","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95628-02802.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95628-02803.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95628-02804.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95628-02805.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95628-02806.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95629","titol":"Monestir de Sant Ponç de Corbera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monestir-de-sant-ponc-de-corbera","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

VIGUÉ, Joan; PLADEVALL, Antoni; BOU, Emili; CARBONELL, Eduard (1974) 'L'església romànica de Sant Ponç de Corbera: segle XI'<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"L'església ha estat objecte de diverses consolidacions i restauracions els anys 1933 i 1942-43, i de manera àmplia entre 1955-58, a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.","descripcio":"

El monestir de Sant Ponç de Corbera era un priorat Benedictí subjecte a l'Abadia de Cluny i més tard a l'Abadia de Sant Pere de Casserres. Del conjunt monacal es conserva especialment l'església que data de la segona meitat del segle XI. A la casa del costat, hi queden restes de l'antic edifici corresponent a l'habitatge dels monjos, com ara, una porta d'arc de mig punt i altres restes.<\/p>

L'edifici de l'església és conegut per l'organització de volumetries organitzades en tres nivells en la part exterior del transsepte on s'alça el cimbori, quelcom fet amb una clara voluntat estètica. L'esmentat cimbori és de planta quadrada, cosa poc usual, ja que solien ser de planta octogonal, en aquest cas es va fer seguint el mateix model que tenia l'església de Cluny. Respecte a la resta, es tracta d'un edifici de nau única en tres trams coberts amb volta de canó amb arcs faixons que es recolzen en una pilastra esglaonada. En el perímetre interior del tram observem que està organitzat en forma d'arcada. A la zona del presbiteri ressalta per la capçalera triabsidal que s'inicia al transsepte, el tram està cobert també per volta de canó, en canvi, els arcs faixons en aquest cas es recolzen sobre pilars exempts. Els tres absis són semicirculars, essent el central més gran que els laterals. Els laterals tenen una obertura central i una lateral, i l'absis central consta de tres finestres obertes a la part superior i a la part inferior tres excavacions al mur per encabir objectes litúrgics, totes elles són d'arc de mig punt.

L'exterior del temple conserva la portalada original, la qual té un tractament molt sofisticat. La porta d'entrada destaca per l'alternança dels colors de les dovelles col·locades formant un arc de mig punt. Trobem aquesta mateixa alternança cromàtica a les finestres superiors de la porta, així com a la porta de l'edifici contigu a la façana -que formaria part de l'antic monestir-, i també al lateral dret del transsepte, la qual cosa indica que es tracta d'una porta tapiada que en origen comunicaria amb el claustre. En total, la façana consta de quatre finestres, les dues esmentades anteriorment i a sobre aquestes una finestra geminada separada per una columneta exempta amb el capitell llis. Just a sobre del capitell s'hi troba col·locada una mènsula decorada amb relleus de fulles.

La façana està decorada amb lesenes, dos a les parts laterals i quatre a la central. Tot el seguit del perímetre exterior de la nau trobem el mateix patró de faixes llombardes, i en la zona del presbiteri està ornamentat amb arcs cecs, tant en el transsepte com també en els absis.

Al terra de la nau, a l'extrem occidental, s'hi pot veure una de les onze sitges que hi ha distribuïdes per tot aquest espai. També a l'interior, es conserven les restes del forn emprat en el procés de fossa de les primeres campanes, així com fragments de les pintures murals originals. Al braç esquerre del transsepte, encarada a l'oest, hi ha una quarta porta, menys treballada, que devia comunicar directament amb el claustre.

Es tracta d'un edifici harmònic, que segueix tot un mateix estil, el de l'arquitectura del romànic llombard, un llenguatge constructiu molt estès a tota Catalunya.<\/p> ","codi_element":"08068-29","ubicacio":"C. Sant Ponç s\/n","historia":"

Les primeres referències documentades del monestir daten de l'any 1068, quan ja posseïa diversos dominis alodials. No obstant això, es creu que l'església original del monestir va ser erigida al voltant dels anys 1025 i 1050 pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera, situant així les arrels del monestir en el període medieval inicial.

El 1096, ja es documenta una comunitat benedictina al monestir, que inicialment estava sota la jurisdicció de l'orde de Cluny com a priorat. Això es va mantenir fins al voltant de l'any 1104, quan el monestir va passar a dependre de Sant Pere de Casserres, un monestir filial de Cluny i un important centre de les possessions de l'orde a Catalunya.

Al llarg del segle XIV, el monestir va experimentar una disminució en la seva comunitat, amb només el prior, que era un monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats. A partir del segle XV, va ser governat per priors comanditaris, i el 1590, les seves rendes es van unir al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, que inicialment tenia la seva seu a Lleida i després es va traslladar a Sant Pau del Camp a Barcelona. A partir d'aquest moment, es va considerar filial del col·legi fins a l'exclaustració del monestir el 1835. Aquesta successió d'esdeveniments il·lustra la trajectòria del monestir des dels seus inicis fins al seu final com a institució monàstica activa durant el període medieval i modern.<\/p> ","coordenades":"41.4018617,1.9122112","utm_x":"409072","utm_y":"4583940","any":"1025-1050","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95629-1000091503.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95629-1000091501.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95629-1000091489.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95629-1000091499.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95629-1000091496.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95629-1000091493.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95629-02907.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón i Nadia Darnoun - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Sant Ponç és un antic terme del municipi de Cervelló, situat a la part oriental de les Muntanyes de l'Ordal, entre les poblacions de Vallirana i Corbera de Llobregat. Aquest indret està conformat per un conjunt de masies i l'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Les masies es troben pràcticament abandonades, creant un paisatge rònec, mentre que l'església ha mantingut l'ús religiós i destaca com un bell exemple d'arquitectura romànica d'estil llombard. Aquesta església és una joia arquitectònica que atrau l'atenció per la seva bellesa i el seu estat de conservació, contrastant amb l'entorn deshabitat.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["11"]},{"id":"95630","titol":"Can Casildo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casildo","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt arquitectònic format de diversos cossos destinats a habitatge i a feines de caràcter agropecuari. Està precedit d’un barri amb porta d’accés d’arc escarser protegida per una teulada.<\/p>

Els diversos edificis, tots estan coberts amb teules àrabs disposades a una i dos vessants. Destaca el cos central, originàriament cobert a dos aiguavessos, però que en algun moment de la seva història, va ser alçat per guanyar un pis més. La teulada, en aquest cos, presenta el carener paral·lel a la façana principal.<\/p>

Aquest edifici central és de planta rectangular, i en alçada es desenvolupa en planta baixa i un pis. La façana principal està orientada a sud i té la porta d'entrada d’accés elevat, i està emmarcada per dovelles de pedra rogenca. Presenta, així mateix, un rellotge de sol. Tanca el buit interior d’aquesta, una porta de fusta i vidre; a la dreta de la porta hi ha dues finestres enreixades. <\/p>

En el primer pis s’obren altres tres obertures, les dues laterals són balcons de brèndoles de ferro, decorades en fris inferior de motius geomètrics. Els balcons presenten les soleres suportades per brancals amb doble motllura, que han estat tallats en pedra sorrenca de la zona. Entre aquests balcons s’obre una altra finestra, de traça quadrada, ampit de pedra sorrenca de doble motllura i marc i llinda de pedra del mateix tipus. Per sota d’aquesta finestra hi ha unes rajoles emmarcades que representen a Hubert de Lieja, sant patró dels caçadors.<\/p>

A l'interior es conserven els paviments originals i un plafó de ceràmica esmaltada amb la figura de sant Josep.<\/p>

Al seu davant hi ha un pati des d'on s'articulen altres construccions auxiliars, algunes d’elles destinades a habitatge amb alguns espais destinats a funcions agropecuàries.<\/p> ","codi_element":"08068-30","ubicacio":"Al final de la pista que porta a la masia.","historia":"

La història de la casa té les seves arrels al Priorat de Sant Ponç. El nom més antic relacionat amb la seva propietat és el d'en Pere Campmany de la Cirera, i es remunta a l'any 1572. Aquest cognom va ser una part integral de la casa fins al 1711, quan Eulàlia Campmany Pagès, filla de Joan Campmany i Font, es va casar amb Bartomeu Petit, un pubill local. (Llurba, 2021: 66)<\/span><\/span><\/span><\/p>

Després d'aquest matrimoni, la casa va passar a ser coneguda com a Can Casildo, en honor a la mare de Bartomeu i sogra d'Eulàlia, anomenada Casilda Campí. Resulta notable observar com, amb aquesta unió matrimonial, el nom de la dona, Casilda, va prevaldre sobre el cognom Campmany en la identitat de la propietat. Així doncs, la casa va passar a ser coneguda com a Can Casildo, consolidant un nexe amb la figura de Casilda Campí. Aquest topònim d’origen femení, no només va reflectir l'evolució de les relacions familiars sinó que també va enriquir la trama històrica amb les intricades connexions entre els membres de la família.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4030930,1.9252145","utm_x":"410161","utm_y":"4584063","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95630-03002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95630-03003_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95630-03004_0.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial - productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Sembla que el nom de Can Casildo li vindria donat pel de la sogra d'un dels propietaris de la casa, la Casilda Campí. (Llurba 2021: 67).També s'havia conegut com a mas de la Cirera.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95631","titol":"Can Paulet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-paulet","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/p>

MARZO MARCO, Josep M.; FREIXA SOLÉ, Lourdes. (2014). El pont de Can Rafel i el seu entorn. Edició: Entitat Urbanística de Conservació Puigmontmany. S.LL.<\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Edifici en ruïnes","descripcio":"

Es troba enrunada i l'accés està prohibit per raons de seguretat. De tota manera, es pot albirar el seu aspecte, a partir d’antigues descripcions i imatges. D’aquesta manera, s’endevina una gran construcció amb teulada a dos vessants, dividida en diversos cossos.<\/p>

La seva façana principal és plana, i presenta tres eixos verticals i dos horitzontals. L’eix central vertical està marcat, en planta baixa, per una porta d’arc rodó adovellat, fet en pedra sorrenca vermella, i a sobre d’aquest arc, i en línia vertical, s’obre una finestra geminada gòtica. Tots els buits de la façana estan emmarcats per la mateixa pedra sorrenca.<\/p>

A sobre de la porta central i per sota de la finestra gòtica geminada, s’obre una mena de capelleta. A banda i banda, els eixos laterals estan marcats verticalment per sengles finestres recercades també amb pedra sorrenca vermella.<\/p>

Josep Llurba (Llurba, 2021: 135) esmenta arcades a l’interior del celler, el qual avui és inaccessible.<\/p> ","codi_element":"08068-31","ubicacio":"C\/ Moianès 20","historia":"

Masia ubicada “entremig d’un dels camins antics que portaven cap a can Mascaró o també a can Llopart” (Llurba, 2021: 135). Josep Llurba (2021: 135-136), estableix l'origen del seu topònim en una família d'immigrants occitans que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII. L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, que té una casa de primera qualitat i una altra de segona. Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. <\/p>

Les restes constructives del seu interior, semblen evidenciar un moment constructiu molt anterior al segle XVII, època en què comença a esmentar-se aquest cognom: 1631 casament de Mauri Paulet, fill de Joan Paulet, és esmentat pel rector d’aleshores com a nascut “al regne de França” (Llurba, 2021: 136). El topònim Paulet, però, no surt esmentat fins als inicis del segle XVII, i es continua esmentant fins a finals del segle XIX, potser arruïnats a conseqüència de la plaga de fil·loxera.<\/p>

La masia va estar dedicada a granja de bestiar i molts anys després, taller artesanal per a l’elaboració de figuretes de pessebre (Llurba, 2021: 137).<\/p>

Aquesta casa era la parada obligada dels antics regidors de La Palma de Cervelló, abans de la segregació del municipi, quan anaven als plens municipals (Llurba, 2021: 138-139).<\/p>

En el moment de desenvolupament de la urbanització que porta el nom del mas, a la dècada de 1970, la casa va ser abandonada pels seus propietaris (Marzo, 2014: 8). Aleshores el propietari dels terrenys era Pere Feliu Vila (Marzo, 2014: 25)<\/p> ","coordenades":"41.4064727,1.9630618","utm_x":"413329","utm_y":"4584399","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95631-03101.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95631-03102.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95631-03103.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"La masia té un interessant camí d'accés. A partir d'ella s'iniciava un camí rural, ja documentat l'any 1800, de 12 peus d'amplada (equivalent a uns tres metres), que enllaçava Cervelló i Corbera. Aquest camí es va ampliar al segle XX, essent encara l'itinerari de comunicació directe entre les dues poblacions (Marzo, 2014: 10).","codi_estil":"93|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95632","titol":"La Casa Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casa-vella-0","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'edifici presenta una important manca de conservació.","descripcio":"

Edifici entre mitgeres, d’estil eclèctic, amb coberta a dos vessants, amb el carener paral·lel a la línia del carrer.<\/p>

Es desenvolupa en alçada en planta baixa, pis i golfes, amb una terrassa superior protegida per un ampit, el qual presenta una barana de balustres.<\/p>

La façana és plana, amb dues coloracions, groga en planta baixa i ocre a la resta. Està dividida en quatre nivells horitzontals mitjançant motllures, aquestes són més gruixudes en la separació lineal entre planta baixa i pis, i més primes entre segon pis i golfes. Una altra motllura de major gruix, suportada per sis permòdols decoratius, sustenta l’ampit que corona l’edifici.<\/p>

Dos eixos verticals conformen aquesta façana: a esquerra venen marcats en planta baixa per una porta ampla de llinda d’arc escarser, i en planta principal per un balcó, amb una peanya aguantada per dos permòdols decorats i protegida d’una barana de ferro de forja, decorada amb grans roleus acabats en roses canines. El segon eix compositiu, es troba a la dreta, i ve definit, en planta baixa per un portal estret amb arc de punt rodó rebaixat i cec, el qual corona la porta que s’obre per sota, amb llinda plana. A la primera planta, es continua aquesta línia compositiva vertical, en una finestra també de traça vertical, ampit motllurat i llinda plana. Tant el balcó com la finestra presenten guardapols apuntats i es tanquen amb fusteria de dues fulles batents i vidres. Les portes de la planta baixa tenen recercats pintats en color groc.<\/p>

A l’alçada de les golfes s’obren dos respiralls de rosasses, amb fulles apuntades.<\/p>

A la façana lateral que dona a la placeta d’accés a l’església de Sant Esteve, presenta un plafó de la Mare de Déu.<\/p> ","codi_element":"08068-32","ubicacio":"carrer Major, 19","historia":"

Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al carrer Major. Aquest carrer es va crear seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Cases com aquesta es van aixecar en un moment de revifada econòmica a la vila, derivada de la industrialització que va produir-se a partir de la segona meitat del segle XIX. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3957642,1.9533441","utm_x":"412502","utm_y":"4583220","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95632-03201.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95632-03202.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95632-03203.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95632-03204.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95633","titol":"Església Parroquial de Sant Esteve de Cervelló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-de-cervello","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX - XX","notes_conservacio":"Ha estat restaurada diverses vegades, sobretot després de la guerra civil, a causa dels desperfectes que va patir.","descripcio":"

L'Església de Sant Esteve de Cervelló és un edifici modernista, construït sota la direcció de dos arquitectes però amb la participació d'un conjunt d'artistes i artesans que fan dels edificis peces d'art úniques on cada detall te un significat.<\/p>

Està formada per tres grans cossos que conformen la seva volumetria. Consta d'una nau central única de dos pisos en forma rectangular, amb capelles laterals a tot el llarg del cos de la nau.<\/p>

La segona capella de la nau lateral esquerra -vista des de l'absis- serveix d'entrada a la Capella del Santíssim, que recorda l'estil neogòtic i està destinada a fer-hi litúrgies. La seva coberta és d'un vessant revestit a l'interior amb ceràmica policromada, obra de Salvador Vendrell, veí de Vallirana. La decoració segueix motius geomètrics repetits a tota la nau, amb formes romboidals, circulars i creuades als laterals i al centre estrellades, estan fetes amb diverses tonalitats ocres i de color grana.<\/p>

La coberta central està sostinguda per arcs diafragmàtics fets de maó vista que descarreguen en mènsules esglaonades les quals estan adossades a les parets del segon nivell de la nau, i en el seu exterior està reforçada amb contraforts.<\/p>

El presbiteri és un cos visiblement separat de la nau, a causa del fet que aquest és més baix, des de la seva part exterior es veu la capçalera punxeguda. A l'interior se salva dita separació amb la col·locació d'un doble arc diafragmàtic, que a diferència dels de la nau, descarrega a terra i marca l'entrada a l'absis.<\/p>

L'absis traça un recinte poligonal. Consta de cinc trams que s'obren a la seva part superior en una falsa volta de creueria amb sis nervis fets de maó. La clau de volta està decorada amb un medalló amb la imatge de l'Esperit Sant, i com també succeeix a la coberta interior de la nau, està decorada amb ceràmica. Les bigues de fusta també es troben decorades amb les mateixes tonalitats seguint un estil uniforme, però s'incorporen iconografies amb motius animals -lleons i cérvols- que recorden a l'heràldica.<\/p>

A primera vista destaca la façana, amb tot un conjunt de finestres allargades. En el primer nivell de la façana se situa la porta d'entrada, la qual està flanquejada per dues finestres en forma d'arc apuntat que s'allarguen mig cegues fins a poc més de l'alçat de la porta. Les finestres i la porta se separen per dues columnes amb capitells esculpits que representen les figures de diferents personatges religiosos.<\/p>

El segon nivell està dividit tres cossos amb dos alçats cadascun, el primer nivell de l'alçat està decorat amb finestres cegues lleugerament apuntades que se separen per pilars amb el capitell llis, i el segon amb obertures decorades amb vitralls, les del cos lateral són circulars.<\/p>

Els tres cossos formen arcs ogivals i el central està destacat amb dues pilastres a cada costat -una més petita sobre una altra més gran- que es recolzen sobre dues mènsules decorades amb figures humanes que es poden veure sobre la porta. Les figures representen al·legories dels treballs de la pedra i del vidre, dues de les indústries més importants de Cervelló al segle XIX.<\/p> ","codi_element":"08068-33","ubicacio":"c\/ Major, 23","historia":"

En data 4 de maig de 1859 es va obrir expedient per a la construcció d’una nova església a Cervelló, pel fet que la població anava augmentat per la revifada econòmica provocada per la carretera de Barcelona a Madrid. En aquella època existien al municipi 185 edificis i 1042 habitants.<\/p>

L'any 1864 s'encarrega un primer projecte a Oriol Mestres per una nova parròquia que mai es va arribar a dur a terme.<\/p>

El segon projecte es va demanar a Antoni Maria Gallissà i Solqué (1861-1903), de la direcció se n'encarregà el vilanoví Josep Font Gumà (1859-1922). L'edificació del temple es va dur a terme des de 1896, que consta la col·locació de la primera pedra, fins al 1908 quan es consagra.<\/p>

El 20 de gener de 1896, es va beneir i col·locar la primera pedra de l’església, amb la presència del bisbe de la Diòcesi, el rector Antoni Forns, altres membres eclesiàstics, l’alcalde Joaquim Mensa, les autoritats municipals, la Germandat de Sant Sebastià i diversos veïns i forasters.<\/p>

Aquell mateix dia, van començar les obres de construcció de la nova església, i la part ja construïda va ser habilitada immediatament per a la celebració del culte. L’edifici es va completar. gairebé, el 1908, amb l'excepció de part de la façana i l’ornamentació interior.<\/p>

La benedicció oficial es va dur a terme el 20 de gener de 1908, amb la presència del mossèn Lluís Codina, el batlle Venanci Mestre i el jutge Joan Casanellas.<\/p>

Per commemorar aquest esdeveniment, es va situar una làpida al frontispici de l’església amb la inscripció:<\/p>

Ad perpetuam rei memoriam<\/em><\/p>

L'església va patir destrosses a la guerra civil. Quan la confrontació va començar, només feia 28 anys que s'havia beneït. 'Va ser incendiada ruixant amb benzina tot el sostre i les parets. Va cremar durant 3 dies i 3 nits fins que es va anar apagant per si mateixa. Aleshores va passar a ser estable de cavalls, muls i matxos, igual que la rectoria. Hi entraven pel costat del baptisteri, ja que en aquella època no existia el passadís que hi ha en l'actualitat, i el pas era més ample. Abans les escales per pujar a l'església eren molt planeres de fàcil accés per als cavalls i, en canvi, els graons de la rectoria estaven molt junts i feien més difícil aquest accés' (Roig, 2010: 107).<\/p>

Els vitralls que van romandre sencers en el presbiteri van ser els de sant Joaquim, sant Antoni de Pàdua i sant Lluís Gonçaga. Salvador Vendrell, de Vallirana va netejar els vitralls. Les rosasses laterals es van trencar per l'impacte del foc i van ser substituïts pels actuals vidres transparents (Roig, 2010: 107). També en aquell temps es van canviar les rajoles verdes del terra que també s'havien fet malbé pels efectes del foc, per un altre mosaic blanc i negre provisional. <\/p>

Darrere d'aquest episodi, el 1939-1940, Manuel Baldric i Tibau, familiar del propietari de la masia de Ca n'Esteve, aleshores arquitecte municipal i també arquitecte conservador de la Diputació Provincial de Barcelona, va restaurar-la, finalitzant així la part de la façana que hi mancava.<\/p>

Amb la celebració del centenari del temple el 2008, es va emprendre la restauració de l'absis, així com de les pintures del sostre. A més, es va instal·lar un vitrall dedicat a sant Esteve, que va ser creat per Joan Vila-Grau. Com a part dels esdeveniments commemoratius, es va presentar un llibre en honor al centenari.<\/p> ","coordenades":"41.3959705,1.9535506","utm_x":"412520","utm_y":"4583243","any":"1896-1908","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95633-03301_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95633-03302_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95633-03303_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95633-03304_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95633-03305_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95633-03306_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95633-03307_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95633-03308_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95633-03309_0.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2025-01-22 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Nadia Darnoun - Kuanum","autor_element":"Antoni Maria Gallissà i Solqué; Josep Font i Gumà","observacions":"L'estil modernista de l'edifici s'inspira en el llenguatge constructiu medieval català, especialment en el del gòtic. Entre altres coses recupera el deambulatori ubicat sobre les capelles en el segon nivell de l'interior o els arcs ogivals. D'altres estils, cal destacar la recuperació del treball de la ceràmica decorativa, que era molt emprada en les construccions d'al-Àndalus.També es fa valdre l'ús del maó vist que fins aleshores era un material que es cobria, i aquí s'ennobleix, així com el ferro forjat, utilitzat per exemple en el suport de les piques en forma de petxina de l'entrada.","codi_estil":"105|116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95634","titol":"Casa al c\/ Major, 49","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-c-major-49","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edificació d’estil racionalista, de façana plana, entre mitgeres. Es compon en alçada, de planta baixa, dues plantes pis i una planta àtic enretirada del pla de façana a carrer. Té un aplacat de pedra desbastada a la façana en la planta baixa.<\/p>

Destaca la seva composició de línies rectes, així com el remat del llindar de façana.<\/p> ","codi_element":"08068-34","ubicacio":"C\/ Major, 49","historia":"","coordenades":"41.3959664,1.9548252","utm_x":"412627","utm_y":"4583242","any":"1920-1930","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95634-1000093217.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95634-1000093218.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"És un exemple de l’arquitectura racionalista del primer terç del segle XX. Es caracteritza per línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d'ordre industrial, sense cap mena d'ornamentació.","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95635","titol":"Cal Bassons - Cal Pitxot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bassons-cal-pitxot","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ROIG, Maria Dolors (2012).Recordant les nostres vinyes. Sauló, número 4, Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Aquesta edificació ha sigut restaurada l'any 2016, en aquesta s'ha procurat conservar l'aspecte original de la façana, tot i que s'han fet modificacions. Dels canvis, destaca un cos afegit a l'edifici, que sobresurt per sobre de la façana","descripcio":"

Cal Bassons, també coneguda com a Can Pitxot, és una estructura de tres pisos amb una façana que presenta una combinació d'elements modernistes i noucentistes característics de l'arquitectura del segon quart del segle XX. La composició és de tres eixos verticals. <\/p>

L'edificació està feta a partir de maó vist i pintat amb color grana, el qual reforça l'impacte visual del balcó blanc de pedra que comprèn tot el llarg del segon pis.<\/p>

La planta baixa té tres portes en arc, la central més ampla. La part superior de cadascuna d'elles presenta un arc de descàrrega amb un treball ornamental de ferro forjat en la part superior, típic modernista.<\/p>

El segon pis destaca per un balcó llarg que s'estén per tota l'amplada de l'edifici. Aquest balcó està acabat en color blanc, amb una barana decorativa que contrasta amb el color vermell intens de la façana. Les finestres del segon pis tenen marcs simples i línies netes, amb cobertura de fals arc i arcs cecs a la part superior de les obertures laterals. Per sobre d'aquestes obertures es pot observar una línia de vuit respiralls. <\/p>

La remunta del tercer pis té dues balcones amb sengles dobles obertures. Les brendoles són llises de ferro pintat de negre. La composició dona una sensació de simetria i equilibri a la façana. Les obertures són més petites que les del segon pis, mantenint la coherència visual de l'estructura. La façana de l'edifici té detalls decoratius fets de maó que afegeixen profunditat i textura a l'estructura.<\/p> ","codi_element":"08068-35","ubicacio":"c\/ Major, 72","historia":"

A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va experimentar un creixement urbanístic al llarg del seu traçat. Aquesta nova riquesa estava vinculada a l'empenta industrial, que, gràcies a unes millors comunicacions, es va desenvolupar durant el segle XIX i continuà al segle XX amb l'impuls de les fàbriques instal·lades al municipi. Aquestes condicions van permetre una expansió significativa del creixement urbanístic.<\/p>

Al llarg de la mateixa carretera, va sorgir el carrer Major, on es van construir moltes edificacions. Especialment des de finals del segle XIX, en aquest carrer es va iniciar un procés constructiu de nous habitatges, molts dels quals encara mantenen elements estructurals als baixos relacionats amb el món de la pagesia, com en aquest cas, cups, premsa i celler a la planta baixa.. <\/p>

Les cases com aquesta formen part del desenvolupament urbanístic lineal de Cervelló. Eren el resultat de parcel·lacions planificades del sòl, i la composició de les seves façanes té unes conseqüències notables en l'estètica final del carrer. Les façanes tradicionals d'aquestes cases generalment presenten tres obertures: el portal, el balcó i les finestres i altres obertures de la planta baixa, elements que defineixen l'arquitectura tradicional característica del centre del municipi.<\/p>

<\/p>

<\/p> ","coordenades":"41.3958125,1.9555826","utm_x":"412690","utm_y":"4583223","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95635-20231214110810.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95635-03502.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95635-03503.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Els elements afegits respecten l'estil arquitectònic original, assegurant que l'edifici conservi la seva estètica històrica mentre s'adapta a les necessitats contemporànies.","codi_estil":"105|106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95636","titol":"Torre de les Orenetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-les-orenetes","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La torre està delimitada amb un mur de contenció el qual té una obertura a l'eix central, on s’obre una porta reixada de dos batents.<\/p>

La planta de l’edificació és quadrada i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab i té una inclinació de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.<\/p>

A la façana principal, les obertures són d'arc pla i segueixen una composició de tres eixos verticals. A la planta baixa, la porta està flanquejada per dues finestres graellades i a la primera planta hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat.<\/p>

L'immoble està coronat amb un remat d'arcs georgians que delimiten tot el seu perímetre. El parament està arrebossat i pintat i damunt dels balcons i al remat, compta amb tessel·les de ceràmica verda que dibuixen motius geomètrics. Hi ha orenetes pintades a sobre del llindar dels balcons i al sòcol del mur que envolta la finca.<\/p>

Per arribar a la casa, que queda disposada en un terreny amb desnivell, cal passar per una rampa asfaltada que queda envoltada per un gran jardí. Una porta amb reixa de barrots recaragolats tanca l’accés a l’escala que salva el desnivell des del carrer per accedir al jardí i a la casa. A la dreta de la porta hi ha unes rajoles policromades amb el nom de la casa i unes orenetes decoratives.<\/p>

<\/p> ","codi_element":"08068-36","ubicacio":"c\/ Coral Diana, 16","historia":"

El seu primer propietari va ser Ramón Aguirre Abaria. L'any 1931 passa a ser propietat de Josep Pasqual i Julià. Després va entrar, per herència, en propietat de la seva filla, Concepció Pasqual Casanellas i després a l'actual propietari.<\/p> ","coordenades":"41.3968075,1.9563013","utm_x":"412751","utm_y":"4583334","any":"1928","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95636-20231214104616.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95636-20231214104516.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95636-20231214104715.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95636-03604.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Art Decó|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"110|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95637","titol":"Can Guitart","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-guitart-0","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Ubicada al carrer Major, en el cor del nucli urbà, aquesta imponent estructura arquitectònica és un extens casal de planta rectangular amb una distribució que comprèn planta baixa, dos pisos i golfes. Amb una presència majestuosa, l'edifici s'estén amb dos cossos laterals, cada un d'ells compost per una planta baixa i un pis.<\/p>

L’edifici està flanquejat per dos cossos laterals. El cos central, una obra mestra d'arquitectura, presenta una composició de tres eixos verticals, en destaca l'entrada principal, amb un arc escarser, flanquejat per una reixa de ferro forjat, que introdueix al visitant a través d'una porta emmarcada amb vidrieres emplomades i arc a nivell. A cada costat del portal, a la mateixa planta de la façana, s'obren dues finestres de traça vertical i persianes de llibret.<\/p>

El primer pis s'adorna amb tres balcons allindats, cadascun d'ells amb persianes de llibret i baranes. La barana central, més imponent, presenta una balustrada, mentre que les baranes laterals es caracteritzen per detalls de ferro forjat amb motius geomètrics senzills.<\/p>

Al segon pis, l'eix central destaca amb un balcó allindat que comparteix el mateix estil de persianes i baranes de ferro forjat dels buits laterals del primer pis, flanquejat per dues finestres igualment elegants. A la part superior, a les golfes, s'aprecia un òcul i una orla esgrafiada que exhibeix la data 1929, destacant el moment de la seva última reforma.<\/p>

Els detalls no passen desapercebuts, ja que totes les obertures presenten emmarcaments de motllures planes, semblants a guardapols. La cornisa curvilínia del capcer, juntament amb la coberta de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, confereixen un aspecte elegant i harmoniós.<\/p>

El parament de la façana, al nivell de la planta baixa, imita filades de carreus a partir d’arrebossat i esgrafiat, mentre que als altres nivells s'aplica la tècnica de revestiment d'estuc amb els mateixos motius. L'estructura general es delimita amb dues faixes de tipologia clàssica, que recorden l'aspecte d'una gran pilastra.<\/p>

A la seva façana, al cos lateral esquerre, hi ha una rajola del Via Crucis i en una terrassa interior, a la part posterior de l’edifici, un conjunt de rajoles que representen una Mare de Déu.<\/p>

Els cossos laterals, a més de la seva funcionalitat, afegeixen un element estètic únic amb portes cotxeres a la planta baixa (reformada en el cos dret per tal de dedicar aquesta planta a local comercial), destacant-se amb arc pla i arc deprimit convex. El primer pis d'aquests cossos presenta balcons semblants als del cos central, amb una decoració afegida de garlandes esgrafiades al mur. Un ampli voladís format per un ràfec d'imbricacions de teula àrab corona aquests elements, que es converteixen en terrats utilitzables amb un coronament que inclou baranes de ferro forjat i arcs mixtilinis.<\/p>

La façana lateral no es queda enrere en termes d'elegància, presentant una pèrgola d'obra a la planta baixa i un balcó amb dues obertures d'arc de mig punt inscrites dins d'un gran arc de mig punt que les emmarca. Aquest balcó manté una balustrada impressionant i continua amb el voladís que es prolonga des de la façana principal.<\/p>

Des d'aquesta imponent façana, s'accedeix a un jardí que, que els propietaris van cedir a l'Ajuntament per crear un espai públic enjardinat, conegut amb el nom de plaça 11 de setembre.<\/p> ","codi_element":"08068-37","ubicacio":"C\/ Major, 81","historia":"

Can Guitart, antiga residència dels Guitart, ocupa un lloc destacat com a casa pairal a Cervelló. El seu propietari, Climent Guitart i González, com a hereu de Can Guitart Vell, gaudia d'una certa estabilitat econòmica. L’any 1843, l’edifici després coneguda com a Can Guitart, es distingia com l'únic forn de vidre català a Cervelló, conegut també com el Forn de l'Hostal, ja que en temps passats havia exercit com a hostal. El 24 de maig del 1862, Climent Guitart González va adquirir, mitjançant una subhasta pública, la propietat que havia pertangut a Josep Ferret i Martí, qui s'enfrontava a dificultats econòmiques que li impedien saldar els seus deutes, situació aquesta que va conduir finalment al seu embargament.<\/p>

Amb aquesta nova adquisició, la propietat va rebre el nom de 'Can Guitart', i sembla que Climent Guitart va encomanar la restauració de la casa a l'arquitecte Oriol Mestres, un familiar de Barcelona amb el qual mantenia vincles familiars. La família Mestres, que havia passat temps a Cervelló en diverses ocasions, fos estiuenca o refugiant-se de les epidèmies que afectaven la ciutat, era coneguda a la localitat.<\/p>

En l'any 1864, amb l'objectiu de transformar l'edifici en una residència, Guitart va confiar el projecte a l'arquitecte Josep O. Mestres, autor del Liceu i altres edificis notables de Barcelona, i pare del dibuixant i literat Apel·les Mestres.<\/p>

El nom de Can Bonastre, que esdevé el nou títol de la propietat, prové de l'altre cognom de la família, els Bonastre, originaris del Penedès. A principis del segle XX, la nissaga dels Bonastre es vincula amb la família de Can Guitart Vell pel matrimoni de Joan Bonastre amb Gertrudis Guitart.<\/p>

Durant el període comprès entre els anys 1918 i 1929, es van dur a terme remodelacions significatives en les façanes de l’edifici. La façana principal d'aquesta estructura va ser concebuda amb una influència estilística barroca, tot i que la seva realització es va produir en plena època del noucentisme. És interessant destacar que, malgrat aquesta adaptació al barroc, la part inferior de la gran casa, en concret la seva gran entrada, ha mantingut inalterat l'estil neoclàssic des de la seva construcció original, incloent-hi fins i tot les baranes de ferro que formen part de la seva estructura.<\/p>

Es pot apreciar aquesta transformació en la façana comparant imatges d'una postal anterior a les reformes, on es pot observar l'estil clàssic original que caracteritzava l'edifici. Aquesta evolució arquitectònica és encara més captivadora quan es compara amb els plànols del projecte de l'edifici datats de l'any 1864, oferint una visió completa de com s'ha modificat i adaptat al llarg del temps aquesta obra arquitectònica.<\/p>

Ja dins del segle XX, una part del jardí de la casa esdevé una plaça pública després de ser cedit a l'Ajuntament de Cervelló, convertint-se així en un espai obert per a tothom.<\/p>

Can Guitart\/Can Bonastre, amb la seva rica història, i la seva potent presència arquitectònica, esdevé un testimoni de l'evolució urbana i arquitectònica de Cervelló.<\/p> ","coordenades":"41.3961315,1.9563416","utm_x":"412754","utm_y":"4583258","any":"1864-1929","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95637-03702.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95637-03703.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95637-03704.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"Josep Oriol Mestres i Miquel Garriga i Roca","observacions":"La casa també és coneguda com a can Bonastre. ","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95638","titol":"Cal Purroig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-purroig","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'edificació principal manté l'aspecte del segle XVIII força inalterable.","descripcio":"

Cal Purroig és una casa de planta rectangular i estructura basilical, orientada a sud i construïda en un terreny amb desnivell, delimitat mitjançant un barri d'obra, darrere del qual s’obren unes escales que donen accés a la plataforma en l'àmbit superior, on està construït l’edifici.<\/p>

La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i, a més, compta amb una imbricació de caps de teula àrab. La teula carenera està disposada en forma apotropàica. El parament es presenta arrebossat i pintat.<\/p>

La construcció compta amb una porta cotxera, d'arc pla, i una porta d'accés d'arc rebaixat amb aparell de maó a sardinell i la batent de fusta amb graella i vidre. Tanmateix, l'accés presenta un guardapols format de teula àrab amb inclinació a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana.<\/p>

En alçada, l’edifici es desenvolupa en planta baixa i pis, i a la crugia central té unes golfes.<\/p>

Formalment, la façana té tres línies verticals. La central es troba marcada per l’obertura de les golfes, per sota del carener, amb finestra d’arc rebaixat amb persiana de corda i ampit de ceràmica. A la mateixa línia, marcant el centre a l’alçada del primer pis hi ha un balcó de peanya estreta que té el voladís a sobre d'una base de pedra motllurada i pintada. La peanya aguanta una barana de ferro forjat, de brèndoles simples. A la part inferior d’aquest eix hi ha la porta d’accés, amb volta rebaixada i l’obertura tancada. Al seu torn es desenvolupen, a esquerra i dreta, la resta de buits de la façana principal: en planta baixa finestres redimensionades amb l’arc pla. A la primera planta, el balcó central està flanquejat, a banda i banda per dues finestres d'arc pla amb persiana de corda. Al primer pis, damunt la porta, hi ha la data de 1790. <\/p> ","codi_element":"08068-38","ubicacio":"C\/ Sant Esteve, 7","historia":"

No es tracta d'una masia, sinó d'una casa del segle XVIII situada al sector més antic del poble, on es van començar a construir les cases del nucli urbà, darrere l'obertura de la carretera al mateix segle. <\/p>

Es troba referenciat en un document datat el 1790, on figura un segell lacrat del rei Carles IV. <\/p>

A la dècada de 1960 va ser reformada. <\/p> ","coordenades":"41.3965208,1.9564542","utm_x":"412763","utm_y":"4583301","any":"1790","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95638-03802.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95638-03803.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95638-03804.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2025-09-25 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"A la riera hi ha la font i el que havia estat l'hort d'aquesta masia. (Grup de Recerca, 2022: 36-37).","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95639","titol":"Torre dels Peixaters - Torre Pulgar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-dels-peixaters-torre-pulgar","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

LLURBA RIGOL, Josep (2016) . <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>La guerra civil a Cervelló (1936-1939). S.Ll. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Editorial Néctar. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'està restaurant, amb la modificació d'alguns elements de la façana.","descripcio":"

Torre aïllada, de notables dimensions envoltada de jardí. És de planta rectangular en dos cossos, que estan coberts a quatre aigües, amb teula àrab i ràfecs amb mènsules. Té una distribució de soterrani, planta baixa i dos pisos.<\/p>

La volumetria del cos és decreixent i la planta baixa és més gran que les superiors, pel fet de formar una gran terrassa al primer pis, amb balustres a les baranes i gerres que coronen els pilars que estan disposats entre els diversos trams del tancament. <\/p>

La seva façana principal consta de dos cossos units: a l’oest, es troba un de més grans dimensions, el qual presenta un ràfec en descens pels laterals, suportat per mènsules. Aquest ràfec aixopluga una galeria de petites finestres arquejades, estretes, amb arc de punt rodó, amb una línia alta d’imposta en relleu i ampit d'aparell de maó. A l’est destaca una torratxa amb coberta de menors dimensions en amplada, però més elevada que la del cos oest. Aquesta teulada reposa el ràfec a sobre de mènsules i per sota hi ha una línia de cartel·les decoratives. Presenta dues arcuacions cegues, recentment tancades, les quals en origen, emmarcaven sengles galeries interiors. Aquests arcs i la resta de guardapols que es troben protegint les llindes de les finestres, són d'aparell de maó a sardinell, amb marcada coloració rosa, els quals emfatitzen els buits de la façana.<\/p>

Les reixes de les finestres són de decoració noucentista molt senzilla. El parament està arrebossat i pintat, i el coronament presenta el ràfec de la teulada amb cartel·les. Tota la façana fa un joc de colors: marrons a les teulades, groc i rosat als paraments i verd al sòcol i sota les teulades.<\/p>

La casa al davanter té un mur de contenció que fa de tancament i està dividit per pilarets i graelles de ferro, fets en forja, amb barrots cargolats i acabats a la part superior en punxes dobles. Estan replets de vegetació que es recargola entre el reixat.<\/p>

Per arribar a la torre, que queda disposada en un terreny amb desnivell, cal passar per una rampa asfaltada i envoltada per un gran jardí amb hídries i fonts. El jardí i els murs presenten diverses escultures de tipus clàssic. A la planta baixa de la torre, la coberta és plana i té un gran terrat amb balustrada decorada amb hídries. La resta de nivells, en canvi, tenen la coberta de teula àrab amb inclinació de quatre vessants. A l'extrem dret de la façana principal, hi ha una torre de secció quadrangular amb coberta de quatre vessants. Pel que fa a les obertures, al soterrani n'hi ha tres d'arc de mig punt i, a la planta baixa, un balcó i dues finestres d'arc pla, amb barana de ferro forjat i guardapols. Al primer pis, a banda del terrat amb balustrada, hi ha tres obertures amb les mateixes característiques que les de la planta baixa. Finalment, al segon pis, hi ha una galeria amb nou finestres espitlleres d'arc de mig punt i ampit d'aparell de maó.<\/p> ","codi_element":"08068-39","ubicacio":"C\/ Coral Diana, 14-16","historia":"

Aquest edifici és una peça integral del conjunt arquitectònic que defineix el perfil urbà del municipi de Cervelló, contribuint significativament a la seva rica història en els primers anys del segle XX.<\/p>

El creixement industrial i la vinguda d'estiuejants provinents de Barcelona, van contribuir a la configuració del seu paisatge urbà, amb la construcció de grans edificacions, la major part de les quals encara són visibles als seus carrers. Cal Peixaters era una d'aquestes segones residències que es van anar implantant al territori sobretot a les primeres dècades del segle XX.<\/p>

Segons Llurba (Llurba, 2016), pertanyia a Josep del Pulgar Noes (en aquells dies era coneguda com la torre Pulgar). Va ser confiscada per l'Ajuntament de Cervelló el 10-5-1937, per tal de fer-la servir com a escola, només durant el temps de la guerra civil, perquè després, a la dècada de 1940, la va comprar una família que tenien una peixateria a Hostafrancs i d'aquí ve l'actual nom.<\/p> ","coordenades":"41.3970444,1.9565100","utm_x":"412769","utm_y":"4583359","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95639-20231221101026.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95639-20231221101004.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95639-06103.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"En aquesta casa estiuejava Àngel Anjaumà i Máñez (Barcelona, 1925 - Sant Just Desvern, 2006). Fou un conegut futbolista de la dècada de 1940 que passà la major part de la seva carrera al FC Barcelona. Era germà de la propietària d'aquesta torre. ","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95640","titol":"Casa al carrer Germandat de Sant Sebastià, 18 - La Masia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-germandat-de-sant-sebastia-18-la-masia","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Masia és un conjunt de tres cossos que es conforma a partir d'un cos central i dos laterals. Presenta la tipologia d'una construcció tradicional amb trets distintius propis del corrent noucentista i racionalista de l'arquitectura del primer quart del segle XX.<\/p>

La teulada és a dos vessants, amb coberta de teula àrab i el carener perpendicular a la façana. La planta de l'edifici principal és basilical. La façana, plana, arrebossada i pintada en color crema, ha estat remodelada i s'han eliminat alguns dels elements que hi havia, com pot ser per exemple l'entaulament de la doble finestra de la part posterior. Cal destacar en aquesta mateixa façana una petita rosassa d'argila, la finestra superior en forma d'arc de mig punt i l'entaulament a dues aigües que queda interromput per l'ascensió del mateix edifici que crea un segon volum sobre el cos central.<\/p>

Al lateral del carrer, a la planta primera, presenta tres obertures amb balcó de brèndoles llises. Les obertures de planta baixa no fan composició vertical amb les de la primera planta. <\/p> ","codi_element":"08068-40","ubicacio":"c\/ Germandat de Sant Sebastià, 18","historia":"

La nova carretera que anava de Barcelona a Vilafranca, feta construir pel rei Carles III, fou la causa de la creació de diverses fàbriques de vidre i de filats.<\/p>

Aquesta embranzida econòmica va fer que Cervelló, a finals del segle XIX i inicis del XX, en cinquanta anys doblés el cens dels seus habitants.<\/p>

Això va comportar també el trasllat de molts cervellonencs i cervellonenques que, baixant de la zona muntanyenca, varen començar a edificar els seus habitatges al llarg del nou camí ral (avui N-340) i dels carrers adjacents, com és el cas del carrer on es troba aquest edifici, carrer dedicat avui a la Germandat de Sant Sebastià.<\/p> ","coordenades":"41.3952401,1.9567922","utm_x":"412790","utm_y":"4583159","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95640-20231214150145.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95640-20231214145831.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95640-20231214145535.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"En l'actualitat serveix de casal pel jovent. ","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95641","titol":"Les Torretes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-torretes","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MONFORTE, Antonio (2021) “El mas Pitarra a l’època del poeta”. Sauló<\/em>, núm. 14 p. 15<\/span><\/span><\/span><\/p>

PASQUAL, Adrià (2021) “El so de la festa. Campanes i campaners de Cervelló”. Sauló<\/em>, núm. 29 <\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El 1992 el conjunt d'habitatges es va rehabilitar segons el projecte redactat per l'arquitecte Josep Rovira i Pey, que consistia en canviar lleugerament la distribució interior per tal d'aconseguir-ne el que es considerava aleshores, com a una construcció més racional. A tot l'edifici se li canvià la teulada atès que l'anterior era de bigues de fusta i es trobava en mal estat. La façana oest no es modificà atès que estava protegida al precatàleg de patrimoni. ","descripcio":"

Conjunt de cinc torres adossades. Quatre són de planta rectangular i distribució idèntica, i la cinquena, per causa de l’acomodació al terreny, és de planta trapezial.<\/p>

La teulada és a dos vessants, refeta a final de la dècada de 1990. En alçada, les edificacions consten de planta baixa i pis i s’obren amb diverses portes a un petit jardí que hi ha al davant, protegit mitjançant un barri de maons i enreixat.<\/p>

La façana és arrebossada, pintada de color terrós, i està dividida horitzontalment en dos cossos compositius, per una motllura composta d’un filet en baix relleu continu, perforat.<\/p>

Les portes i finestres són ressaltades amb una motllura dentada i uns arquets apuntats i perforats. El mateix passa amb els balcons del primer pis, amb peanyes que aguanten baranes de barrots simples. Tanquen les obertures portes de fusta. <\/p>

Corona la façana un seguit de pinacles de maó, que fan un joc decoratiu, simulant merlets, i a sota uns arquets, trilobulats, cecs.<\/p> ","codi_element":"08068-41","ubicacio":"C\/ Germandat de Sant Sebastià, 18","historia":"

La nova carretera que anava de Barcelona a Vilafranca, feta construir pel rei Carles III, fou la causa de la creació de diverses fàbriques de vidre i de filats i el trasllat de molts cervellonencs que, baixant de la zona muntanyenca, varen començar a edificar els seus habitatges, al llarg del nou camí ral (avui N-340). L'impuls industrial va fer que Cervelló en cinquanta anys doblés el cens dels seus habitants.<\/p>

En aquest nou nucli es van començar a bastir, així mateix, construccions que donessis serveis als nous vilatans. En aquest context, a la dècada de 1870, Francesc Guitart i Gonzàlez va comprar a Pau Campderrós i Tintoré uns terrenys per construir-hi una sala de ball, que per rivalitats del poble no tingué èxit i durà un any i escaig.<\/p>

La sala de Campderrós havia fet fallida i aquest fet va ser aprofitat per les autoritats eclesiàstiques del moment, i sobretot, per mossèn Pere Llopart, rector de la parròquia, que no podia acomodar tants feligresos a l'antiga església romànica, que havia quedat petita i sobretot allunyada del nucli veïnal.<\/p>

A l'espera de poder edificar una nova església al nucli urbà, mossèn Pere i una comissió de veïns varen convèncer al senyor Francesc Guitard perquè els cedís la sala de ball per tal d'ubicar-hi una capella interina. Definitivament, l'any 1879, la parròquia de Sant Esteve es va traslladar al nucli urbà.<\/p>

Aleshores, l'antic temple va quedar tancat i, en certa manera, abandonat. La nova església provisional va ser instal·lada a les Torretes.<\/p>

En aquell espai, el rector va realitzar les adaptacions necessàries per ajustar els altars, les imatges i tot el parament litúrgic de l'edifici original a les noves necessitats de la parròquia. La diada de Sant Pere es baixaren des de Santa Maria en solemne processó totes les imatges, i fou beneïda la nova església interina per l'arxipreste en delegació del bisbe Josep Maria Urquinaona. El carrer es va anomenar pel fet que es trobés aquí l'església, com carrer de l'església, fins que un veí d'aquest carrer que es deia Manel, aprofitant l'avinentesa de la diada de Sant Jordi de l'any 1930, i quan ja feia vint-i-dos anys que estava inaugurada l'església modernista de Sant Esteve, va demanar a l'alcalde Josep Casanellas Campderrós que s'anomenés carrer de Sant Jordi. Després de la Guerra Civil, aquest carrer s'anomenà carrer de Josep Campderrós, i actualment s'anomena carrer Germandat de Sant Sebastià. <\/p>

Aquest conjunt arquitectònic que fou església provisional és ara conegut com 'Les Casetes de la Vella Gola', una reminiscència i un símbol dels canvis i ajustos que es van fer per donar serveis a la població al creixent nucli urbà de Cervelló.<\/p> ","coordenades":"41.3956264,1.9567684","utm_x":"412789","utm_y":"4583202","any":"1878-1879","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95641-20231214150655.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95641-20231214150700.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95641-04103.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"És un interessant exemple de l’arquitectura popular de principis del segle XX. ","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95642","titol":"Cal Sigüenza","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-siguenza","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Restaurada","descripcio":"

Casa entre mitgeres, amb teulada de peces àrabs, disposada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana. En alçada, consta de planta baixa i pis.

La façana és plana, pintada de color groguenc, més pujat de to als elements estructurals i decoratius que sobresurten. Presenta verticalment dos eixos, marcats per les obertures de traça vertical, que són, en planta baixa un portal d'accés a esquerra, i una finestra ampitadora de brèndoles decorades a la dreta. En planta pis aquests eixos estan marcats per les dues portes que s'obren a la peanya d'una balcona. Aquestes portes estan recercades per una suau motllura en relleu, groga. La peanya és també motllurada, igualment de color groc, i protegeix el voladís una barana de brèndoles amb ornaments naturalistes vegetals simples i elegants (similars als que decoren la barana de l'ampit de la finestra de planta baixa).

El coronament final de l'edifici es resol, mitjançant un frontó rectangular, de llinda corbada i trencada als extrems. Presenta un esgrafiat decoratiu al centre. Representa una mena de timpà corb, amb cintes i garlandes que emfatitzen l'oval que conté la data de l'edificació: 1922. Els laterals estan decorats per sengles rajoles decoratives policromes (igual que als extrems inferiors dels recercats decoratius dels buits de la planta baixa, tot i que el de l'extrem esquerre s'ha perdut).

El portal d'accés està tancat mitjançant una porta de fusta ornamentalment cassetonada. Els recercats o marcs d'aquestes obertures de planta baixa, són de llinda plana amb guardapols triangular de frontó i estan decorats amb motius naturalistes.<\/p> ","codi_element":"08068-42","ubicacio":"C\/ Major, 100","historia":"

A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.

Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.

Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.<\/p> ","coordenades":"41.3959601,1.9570190","utm_x":"412810","utm_y":"4583239","any":"1922","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95642-20231216132026.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95642-20231214105745.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Presenta elements ornamentals naturalistes al balcó i als marcs de les obertures de la planta baixa.El marc gràfic de les obertures superiors i la geometria de la barana del balcó, amb una cal·ligrafia precisa simple i brillant, representen elements d'influència noucentista.","codi_estil":"106|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95643","titol":"C\/ Major, 102","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/c-major-102","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Restaurada","descripcio":"

Casa entre mitgeres tipus 'de cos'. Presenta la coberta a dos vessants, amb peces de teula àrab.<\/p>

La façana és plana, i està pintada de color vermell, excepte els guardapols que recerquen les obertures i el sòcol, motllures i la resta de recercats, que són d'un color gris.<\/p>

Consta de planta baixa, pis i terrat. La mateixa façana presenta tres obertures: en planta baixa, a esquerra, la del portal. Aquest està tancat amb fusteria simple, i conserva un antic picador decorat de ferro a la porta.<\/p>

A la dreta, hi ha una finestra, actualment tapada per la publicitat del negoci que l'ocupa: Aula de música de Cervelló.<\/p>

A la planta primera s'obre un balcó de peanya motllurada i barana de brèndoles decorades amb circells. Presenta el mateix recercat en baix relleu que les obertures de la planta baixa.<\/p>

La façana culmina, per fi, amb un timpà corb, decorat amb esgrafiat d'ornamentació vegetal d'estil modernista, que forma una orla dins la qual hi ha la data de la construcció: any 1900.<\/p>

Es complementa el coronament de l'edifici per tres boles vermelles al centre del frontal corb i als seus extrems, les quals emfatitzen la verticalitat de la construcció.<\/p> ","codi_element":"08068-43","ubicacio":"C\/ Major, 102","historia":"

A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.<\/p>

Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.<\/p>

Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI. En el cas d'aquest edifici fins a la seva conversió en escola de música.<\/p>

Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten unes notables conseqüències en l'estètica final del carrer.<\/p> ","coordenades":"41.3959423,1.9570915","utm_x":"412816","utm_y":"4583236","any":"1900","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95643-20231216132017.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95643-20231216131952.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95643-20231214105745.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95644","titol":"Can Tarradellas - Cal Tona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tarradellas-cal-tona","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

SERRA GARCÍA, Rosaura (2019) A cals Tarradellas. Arxiu del Grup de Recerca de Cervelló i Gaudim Cervelló, publicació número 9.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Va patir una gran reforma l'any 1934.","descripcio":"

Edifici entre mitgeres, amb coberta plana i a un vessant a causa de un realçat de l'edifici: anteriorment era a dos vessants. El carener és paral·lel a la línia del carrer. <\/p>

L'edificació es desenvolupa en alçada en planta baixa, primer pis, segon pis i golfes.<\/p>

La façana és plana, amb dues coloracions no originals, verda en la seva base i els elements distintius de color blanc. Presenta un eix vertical amb dues obertures a la planta baixa. Els laterals tenen una motllura vertical imitant pedra. La decoració ofereix elements de la reforma de 1934, d'un estil a cavall entre el modernista i el noucentista. Està coronada per dues volutes i una bola de pedra a cada costat.<\/p>

Destaquen d'aquesta reminiscència del modernisme, la forja de les baranes i la reixa de la finestra, i també la utilització de rajoles com a elements decoratius, tots ells amb motius vegetals. A la dreta s'ubica l'estació número IX del calvari.<\/p>

Els dos balcons i la façana estan resseguits per un fals encoixinat de color blanc, de formes rectilínies. Finalment, la façana està rematada per dues motllures semicirculars que semblen limitar sengles pilastres als laterals, i un coronament amb una gran fulla d'acant, volutes i una garlanda. La porta de fusteria presenta dues línies de cassetons decorats amb motius geomètrics simples, aquests cassetons són més petits en el fris superior que en l'inferior. <\/p>

En planta baixa, entre la porta i la finestra, hi ha una placa commemorativa amb el següent text:<\/p>

'Aquí va néixer el dia 19 de gener\/de 1899 En Josep Tarradellas i\/Juan Honorable President de la \/Generalitat de Catalunya'.<\/p>

Es conserva el jardí i un pou.<\/p> ","codi_element":"08068-44","ubicacio":"C\/ Major, 104","historia":"

Can Tarradellas, coneguda anteriorment com a Vil·la Casilda, és la casa on va néixer i criar-se el polític català Josep Tarradellas fins als quinze anys, que fou quan la família va traslladar-se a Barcelona. Van decidir tornar a la vila en 1934 per la crispació que hi havia a la ciutat i la van tornar a deixar poc després de l'esclat la Guerra Civil per exiliar-se a París. <\/p>

Es té constància que en Salvador Tarradellas, el pare de l'expresident, va demanar una llicència d'obres el mateix any 1934 per reformar la propietat. Durant l'exili van perdre'n la titularitat de manera temporal a causa del conflicte bèl·lic, però la van recuperar l'any 1959 que fou el mateix any que es va vendre, tot i que la família seguia a l'exili.<\/p> ","coordenades":"41.3959604,1.9571545","utm_x":"412821","utm_y":"4583239","any":"1934","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95644-20231216131941.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95644-20231216131949.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95644-20231216131936.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95644-20231214105745.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95645","titol":"Cal Jordi (Can Ponsà)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-jordi-can-ponsa","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVIII - XIX - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La masia coneguda com Cal Jordi està situada al carrer Major, al centre de la vila. Aquesta finca està delimitada per un mur de contenció de pedra carejada vermella, que aporta solidesa i caràcter al conjunt. En aquest mur, s'obren unes escales que condueixen cap a la porta principal d'accés a la casa, oferint una entrada destacada sobre el nivell de la carretera.<\/p>

Cal Jordi presenta una planta rectangular, organitzada en dos nivells: planta baixa i primer pis. Aquesta disposició és típica de les masies tradicionals catalanes. Les obertures segueixen una composició de tres eixos verticals. A la planta baixa, hi ha una porta principal d'accés, una finestra graellada i una porta secundària. Al primer pis, s'hi distribueixen tres finestres alineades amb les obertures inferiors.<\/p>

A la planta baixa trobem la porta principal d'arc mixtilini, que aporta una característica única i ornamental a l'entrada principal. La finestra graellada que proporciona llum natural i ventilació a l'interior, mantenint una estètica tradicional i la porta secundària que facilita l'accés addicional a l'habitatge. Totes les finestres del primer pis són d'arc a nivell, mantenint una coherència estilística amb la resta de l'edifici.<\/p>

El parament està arrebossat i pintat, oferint una aparença neta i cuidada. No obstant això, els replanells de les finestres es deixen visibles, exhibint l'obra original i aportant un contrast estètic amb l'arrebossat i la coberta és a dos vessants amb el carener descentrat respecte a la façana principal, una característica que sovint es troba en edificis històrics i que contribueix al seu encant visual.<\/p>

Cal Jordi no només és una estructura residencial, sinó que també representa un exemple ben conservat de l'arquitectura rural tradicional de la comarca. La seva ubicació al carrer Major la situa en un punt estratègic i central de la vila, integrant-se amb el teixit urbà i contribuint al caràcter històric i cultural del lloc.<\/p>

L'ús de materials tradicionals com la pedra carejada vermella per al mur de contenció i l'estructura de la coberta a dos vessants reflecteixen les tècniques de construcció locals i el respecte pels elements arquitectònics tradicionals. Els arcs de les obertures, especialment l'arc mixtilini de la porta principal, afegeixen un toc distintiu que enriqueix el disseny global de la masia.<\/p> ","codi_element":"08068-45","ubicacio":"C\/ Major, 119-123","historia":"

A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat. <\/p>

Aquesta masia, però no segueix fidelment el traçat, atès que es troba una mica més alta i reculada respecte el camí. <\/p>

<\/p> ","coordenades":"41.3963286,1.9582118","utm_x":"412910","utm_y":"4583279","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95645-20231203142421.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95645-20231203132313.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95645-20231203132513.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95645-20231203132144.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Cal Jordi és una masia que exemplifica l'arquitectura rural catalana amb la seva forma rectangular, distribució harmoniosa de les obertures, i l'ús de materials i tècniques tradicionals. La seva ubicació al carrer Major i les característiques constructives fan d'aquest edifici una peça important del patrimoni arquitectònic local.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95646","titol":"C\/ Major, 134 (Ca la Nicasia)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/c-major-134-ca-la-nicasia","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIX - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edifici entre mitgeres tipus 'de cos'. Presenta la coberta a dos vessants, amb peces de teula àrab. Presenta una estructura de planta baixa i dos pisos, tot i que l'últim pis no té accés a la façana principal. Aquesta característica particular confereix una distribució i estètica singular a la façana de l'edifici.<\/p>

La façana principal de l'edifici compta amb una porta d'arc rebaixat. Aquesta porta proporciona un accés directe a la planta baixa i destaca per la seva forma característica, que suavitza l'entrada i li dona un aspecte distintiu.<\/p>

Al primer pis, destaca el balcó central que esdevé un element remarcable de la façana. El balcó està decorat amb una motllura que emmarca la seva part superior, aportant un detall ornamental i elegant a l'estructura. Per sobre del balcó, es troba un òcul, una finestra circular que també està decorada amb motllures, afegint un altre element decoratiu que enriqueix visualment la façana.<\/p>

El coronament de la façana presenta una línia ondulada, un tret arquitectònic que dona moviment i dinamisme a l'estructura superior de l'edifici. El remat central està format per un element floral el qual li dona un punt d'atenció característic. A aquest s'afegeixen a banda i banda del coronament, hi ha una flor decorativa que afegeix un toc de detall i simetria a la façana.<\/p>

Totes les obertures, així com el canvi de nivell entre els pisos i les cantonades, estan ressaltades amb un color més clar que la resta de la façana. Aquesta diferenciació cromàtica ajuda a destacar els elements arquitectònics importants i a definir clarament les línies de l'edifici.<\/p>

L'edifici exemplifica un ús refinat dels elements decoratius i de la diferenciació cromàtica per crear una façana atractiva i harmònica. La combinació de motllures, la línia ondulada del coronament, i els detalls florals contribueixen a una estètica sofisticada que reflecteix un estil arquitectònic cuidat i detallista. El balcó amb motllura i l'òcul decorat són elements que aporten un caràcter distintiu a la façana, mentre que la línia ondulada del coronament i els motius decoratius afegeixen una dimensió visual addicional que trenca la monotonia de les línies rectes i planes. Aquesta combinació d'elements decoratius i estructurals fa que l'edifici destaqui dins del context urbà on està situat.<\/p>

En resum, l'edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos, malgrat que l'últim pis no dona a la façana principal, presenta una façana rica en detalls decoratius i una distribució cromàtica que ressalta els seus elements arquitectònics. <\/p> ","codi_element":"08068-46","ubicacio":"C\/ Major, 134","historia":"","coordenades":"41.3961083,1.9585395","utm_x":"412937","utm_y":"4583254","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95646-20231203132207.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95646-20231216131334.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95646-20231216131422.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"","observacions":"El ressalt cromàtic dels carreus dels laterals de la façana, també ajuda a diferenciar l'edifici dels laterals.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95647","titol":"Casa de la Vila - Torre Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-vila-torre-rovira","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA RIGOL, Josep (2022) Crónica biogràfica de Manuel Rovira Burgada. Cervelló. Col·lecció Marges i vinyes del nostre poble. núm., 65. Setembre 2022.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA, Rosaura; GÓMEZ, Èric (2023). “Especial. La fàbrica de filats de Manuel Gispert”. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>El Gresol, núm. 14<\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2023. Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Va ser remodelat en el moment de la seva adequació com Ajuntament.","descripcio":"

Torre aïllada, de planta rectangular i coberta plana, a manera de terrassa. Volumètricament, consta de dos cossos sense solució de continuïtat, el davanter de més alçada que el posterior. L'edificació, en origen, constava de planta baixa i pis, però quan l'Ajuntament l'adquirí es van dur a terme remodelacions entre els anys 1970 i 1977, moment en què s’aixecà una segona planta pis i es va buidar interiorment. A la façana, a causa de la remodelació feta pel seu nou ús, es van rebaixar les finestres de la planta baixa, i l’obertura central, aprofitant com a peanya del balcó, l’arquitrau que descansa a sobre de les columnes que flanquegen el portal d’entrada.<\/p>

S’accedeix a l’edifici a través d’unes escales frontals que contenen el porxo d'entrada. Al davant i al lateral disposa d'una placeta, creada després de l'enderroc de les quadres, la qual dona més presència a la construcció.<\/p>

La façana és plana i el volum en vista frontal és totalment cúbic. recordant lleument una edificació pal·ladiana en el seu eclecticisme amb detalls modernistes i elements classicistes. Presenta una composició regular de buits (tres a planta baixa i primera i cinc a la planta segona) que han estat modificats pels nous usos, com la finestra central, convertida en balcó amb balustres. Totes les obertures son de llinda plana i mentre que les de plana baixa presenten una proporció allargada en sentit vertical a la planta primera i segona són de proporció quadrangular. <\/p>

La peanya del balcó principal descansa sobre un arquitrau sostingut per sengles columnes de fust llis i base quadrada. Quatre fanals de vidre il·luminen la façana a l’exterior. Entre les columnes s’obre la porta principal que dona accés a l’edificació, la qual conserva la fusteria primitiva, tallada, presentant a la part superior, vidre protegit per l’enreixat original, de ferro forjat, amb decoració vegetal mig daurada. També es conserven els picadors de ferro.<\/p>

Coronant l’edifici, destaca un rellotge contemporani i a esquerra, a sobre d’una de les finestres de planta baixa que flanquegen el portal d’accés, hi ha un plafó ceràmic, amb la inscripció 'Casa de la Vila' i l'escut del municipi.<\/p> ","codi_element":"08068-47","ubicacio":"C\/ Major, 146-148","historia":"

El nom original de la casa era Torre Rovira, ja que el seu primer propietari, Manuel Rovira Serra, era advocat, dramaturg i poeta. (Grup de Recerca, 2022: 65). Va escriure un drama titulat 'Gent de vidre', basat en uns esdeveniments de 1893 a Cervelló, quan els treballadors de la fàbrica de vidre de Joaquim Mensa van fer vaga. L'empresa els va acomiadar, i ells van formar una cooperativa que va fracassar per l'egoisme i la deslleialtat entre els treballadors (Grup de Recerca, 2022: 65).<\/p>

L'Ajuntament va adquirir la Torre Rovira l'any 1970 per convertir-la en la seva seu. Es va remodelar i adaptar l'edifici, tot mantenint part de l'estructura original.<\/p> ","coordenades":"41.3960905,1.9590310","utm_x":"412978","utm_y":"4583251","any":"1894","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95647-471.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95647-472.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95647-473.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95647-474.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Es deia la Torre Rovira. L'any 1894, a la casa s'hi va celebrar l'onomàstica de Montserrat Burgada Campderrós, esposa del propietari. L'esdeveniment va reunir diverses personalitats, incloent-hi el Mestre en Gai Saber, Joaquim Riera Bertran. La vetllada festiva, literària i musical, va comptar amb actuacions de concertistes que tocaven el violí, el piano i l’harmònium, oferint diverses peces. L'acte va culminar amb la interpretació de 'L'Ave Maria' de Charles Gounod per una soprano anomenada senyora de Serra, seguit d'un gran ball per als joves.La Coral Diana de Cervelló, cada any per Pasqua Florida, sortia a cantar les tradicionals Caramelles. Era habitual que entrés al pati de la casa per fer-hi el recital de can coral claverià.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95648","titol":"C\/ Resclosa, 14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/c-resclosa-14","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edifici de planta rectangular que compta amb una planta baixa, un pis i unes golfes. La casa també té una torre amb un terrat a la part superior, decorat amb balustres a la part posterior. La torre, coberta a quatre vessants i coronada per una bola, presenta a la seva part superior una petita galeria.<\/p>

L'accés a la casa es fa a través d'una entrada amb porxo, que serveix de base per al balcó situat al primer pis. Aquest element proporciona una transició elegant entre l'exterior i l'interior de la casa, a més d'oferir un espai cobert per a l'entrada. El primer pis compta amb el balcó que es troba just damunt de l'entrada amb porxo. <\/p>

Destaca a la part central de la façana principal, la caixa d'escales que forma un petit cos que sobresurt per la part superior de la resta de la casa. Aquesta caixa presenta una coberta diferenciada a dos vessants coronada a cada banda per una bola decorativa. La resta de la façana principal té una coberta a un vessant dirigida cap el carrer, harmonitzant amb la part central però mantenint una estructura diferent.<\/p>

La torre, situada a la part posterior de la casa, té una coberta a quatre vessants coronada per una bola decorativa. Aquesta torre afegeix un element vertical significatiu a la silueta de l'edifici. A un costat de la torre, hi ha un terrat amb balustres que ofereix un espai exterior elevat i amb vistes panoràmiques.<\/p>

Els elements decoratius és componen de galetes a la part superior de la torre: La petita galeria al darrer pis afegeix un detall arquitectònic interessant, combinant funcionalitat i decoració. Així mateix. tant la torre com la part central de la façana principal estan coronades per boles decoratives, aportant simetria i un detall ornamental. <\/p>

Aquest edifici és un exemple notable de disseny arquitectònic amb una clara diferenciació de volums i cobertes, que contribueixen a una composició harmònica i visualment atractiva. La presència d'elements decoratius destacats i la funcionalitat dels espais exteriors com el balcó i el terrat fan que aquesta casa sigui no només estèticament plaent, sinó també pràctica i còmoda per als seus habitants.<\/p> ","codi_element":"08068-48","ubicacio":"C\/ Resclosa, 14","historia":"

Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al voltant del carrer Major, un carrer creat seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III, en un moment de revifada econòmica de la vila, derivada de la industrialització que va produir-se a partir de la segona meitat del segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.3955808,1.9590523","utm_x":"412979","utm_y":"4583194","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95648-04802.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95648-048030.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95649","titol":"C\/ Major, 151","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/c-major-151","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Casa de planta rectangular, originalment construïda entre mitgeres amb una senzilla decoració noucentista.<\/p>

Es desenvolupa en alçada en planta baixa i un pis i té una alçada més a les golfes. Presenta la coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la línia del carrer.<\/p>

Destaca la façana, de maçoneria, pintada en triple policromia: verd, groc als recercats de les obertures, motllures i pilastres decoratives i beix a la planta baixa. les obertures del primer pis es troben també decorades amb elements geomètrics de tonalitat verda.<\/p>

La composició de façana presenta dues línies verticals, marcades pels buits que s’obren a l’exterior. Aquests buits són, en planta baixa dues portes amb llindes d’arcs escarsers, recercades amb guardapols. La planta primera està marcada per una motllura correguda, a sobre de la qual, a esquerra s’obre un balcó que està protegit per una reixa de ferro colat amb brèndoles ornades per elements vegetals. A dreta s’obre una finestra de traça vertical, completament emmarcada per guardapols de color groc, el qual té decoració geomètrica als quatre punts i als centres del marc. Tanquen aquests buits, fusteries de batents amb vidre. Per fi, a les golfes s’obren dues petites finestres d’arc rebaixat. Estan flanquejades per sengles pilastres decoratives. Aquestes golfes es coronen a la part superior per una muralleta senzillament ondulada. <\/p> ","codi_element":"08068-49","ubicacio":"C\/ Major, 151","historia":"

Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al carrer Major, un carrer creat seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III, en un moment de revifada econòmica de la vila, derivada de la industrialització que va produir-se a partir de la segona meitat del segle XIX. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3964741,1.9596009","utm_x":"413027","utm_y":"4583293","any":"1910 - 1915","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95649-20231221100404.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["11"]},{"id":"95650","titol":"Ca l’Arrufí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-larrufi","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

ROIG, Maria Dolors (2016) La fàbrica de Sedes o el Molí. Sauló, número 6. p. 8 a 10. Cervelló. Edit: Segle Nou. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edifici residencial aïllat, el qual es desenvolupa en alçada, en planta baixa i pis. El cos principal acaba en terrat i coberta de teules àrabs als costats, les quals cobreixen dos terrats laterals, situats a banda i banda del primer pis.<\/p>

L'immoble és de planta rectangular, amb la façana principal coronada per un frontó flanquejat per boles. A la primera planta hi ha un balcó ample, amb dues portes emmarcades i un fanal al mig. La barana que el protegeix és de balustres.<\/p>

Disposa, a una de les cantonades posteriors d’una torre de planta quadrada i coberta a quatre aigües, rematada per una bola ceràmica decorativa. Les úniques obertures de la torre són petites finestres circulars a la part superior de la mateixa. <\/p>

Cal destacar també el frontó de la façana principal, amb un timpà triangular decorat amb dentells. Al primer pis s’obre un balcó de dues obertures i barana de balustres, així com a la façana lateral, i com a elements característics, hi ha una doble galeria porxada i coberta, a manera de pòrtic, el qual envolta quasi tot l’edifici i és sustentat per cinc columnes acabades amb capitells jònics. Diversos panells d’esgrafiats florals complementen la decoració de l’edifici.<\/p>

El conjunt està delimitat per un mur de contenció dividit per pilars i reixes de ferro forjat que envolten totalment la finca que, a més, compta amb un jardí a la part posterior.<\/p> ","codi_element":"08068-50","ubicacio":"Avinguda Catalunya, 2","historia":"

El seu propietari i impulsor de l'edificació, Joan Arrufí, havia estat propietari, després de la mort del seu sogre de la fàbrica de sedes o el Molí. <\/p>

La fàbrica de sedes havia estat al comandament de Joan Batllevell Vila, conjuntament amb un altre soci que es deia Cabot, vers els anys 1924-25. Després que Batllevell morí en un accident de cotxe l’any 1942, es va fer càrrec de la fàbrica el seu gendre, Joan Arrufí Altés.<\/p>

Joan Arrufí era oriünd de Batea, i es va fer edificar una casa al poble de Cervelló, d’estil noucentista, projectada el 1925 pel seu pare, Luís Arrufí Arrufí, arquitecte, sota la direcció i esbossos de Josep Puig i Cadafalch.<\/p> ","coordenades":"41.3962281,1.9602355","utm_x":"413080","utm_y":"4583265","any":"1925","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95650-05001_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95650-05002_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95650-05003_0.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"Josep Arrufí i Arrufí","observacions":"","codi_estil":"99|106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95651","titol":"Avinguda Catalunya, 6 - Cal Sabater","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avinguda-catalunya-6-cal-sabater","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edifici plurifamiliar aïllat.<\/p>

En alçada, consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és plana.<\/p>

Destaca la façana, sense pintar, la qual té la porta d'accés centrada i emfatitzada per una sanefa descendent que arriba fins a la primera planta.<\/p>

Aquest detall arquitectònic es repeteix a les cantonades de la finca. Les motllures de la cornisa i les llindes de les obertures són remarcables, reflectint una intenció de simetria en la composició.<\/p>

A més, la casa presenta dues obertures per planta, una de les quals és un balcó al primer i segon pis. Aquestes obertures estan disposades en eixos diferents, però simètrics, de manera que l'edificació es distribueix en dues cases bessones.<\/p>

Les obertures tenen un emmarcament motllurat amb llindes en forma d'arc rodó i relleus al timpà.<\/p>

A la part superior de la façana hi ha un fris decorat amb quatre òculs amb relleus florals, rematat en dos frisos ondulats, a sobre d'una barana enllaçada mitjançant una reixa decorada amb motius vegetals molt simples.<\/p>

Darrere d'aquests frisos i de la barana, es troba el terrat que conforma la part superior de la casa.<\/p>

Al davant de la casa es genera una mena de pati davanter, que està protegit del carrer per una barana de maçoneria i enreixat amb porta. <\/p> ","codi_element":"08068-51","ubicacio":"Avinguda Catalunya, 6","historia":"

Els plànols daten del 1925, i van ser realitzats per Josep Arrufí i Arrufí, constructor, amb esbossos i assessorament de l’arquitecte Puig i Cadafalch.<\/p>

A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat de què molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>unes notables conseqüències en l'estètica final del carrer.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3963326,1.9607544","utm_x":"413123","utm_y":"4583276","any":"1925","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95651-20231203125849.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95651-20231203125744.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95651-20231203125912.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95651-20231203125936.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum","autor_element":"Josep Arrufí i Arrufí, assessorament de Puig i Cadafalch.","observacions":"D'aquest bloc de pisos se'n deia els pisos del secretari, perquè allí durant molt de temps hi vivia el secretari de l'Ajuntament de Cervelló (Informació de Josep Llurba Rigol, 21-05-2024).","codi_estil":"99|106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95652","titol":"Xalet de l'avinguda Catalunya, 18 - Cal Ramon Bertran - Can Fàbregas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xalet-de-lavinguda-catalunya-18-cal-ramon-bertran-can-fabregas","bibliografia":"

AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<\/p>

Informació oral de Josep Llurba (març de 2024)<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Habitatge unifamiliar aïllat, tipus xalet. <\/p>

La planta és de morfologia rectangular, i està aixecada a sobre d'una plataforma de parets de plaques de pedra vista. Les façanes estan pintades de color salmó clar.<\/p>

En alçada es desenvolupa en planta baixa i una planta pis de superfície més reduïda.<\/p>

La planta pis, que fa les funcions d'estudi, presenta uns grans finestrals al voltant dels murs. Les obertures són de grans dimensions, rectangulars o quadrangulars i emmarcades per una fina motllura llisa. Un pilar de secció circular i color verd, sosté el gran voladís que aguanta la planta pis.<\/p>

Ambdues plantes tenen coberta plana, i la seva morfologia està potenciada pels voladissos, resultant aquests trets característics de l'estil racionalista al qual pertany l'habitatge.<\/p>

L'edificació està envoltada per una tanca perimetral i en un nivell inferior hi ha un jardí interior.<\/p> ","codi_element":"08068-52","ubicacio":"Avinguda Catalunya, 18","historia":"

El xalet va ser edificat per l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tiba, família dels amos de Ca n'Esteve, per encàrrec de Ramon Bertran i Montserrat, fill de Cervelló, qui es dedicava a la fabricació de mobles.<\/p>

Abans de casar-se vivia amb la seva família en una altre habitatge del carrer Major. Els seus germans foren l'Àngel, pintor molt conegut a Cervelló, la Rosa i el Rafel. El constructor fou Ángel Ejarque Navarro i, segons el seu fill Ángel Ejarque Terceño, aquesta construcció estava inspirada en l'estructura externa d'un vaixell.<\/p>

En aquest habitatge també hi va viure la biògrafa de Pau Casals, Elisa Vives.<\/p>

Manuel Baldrich i Tiba, l'arquitecte, va treballar en la conclusió de la façana de l'església de Sant Esteve de Cervelló l'any 1940. El projecte original era de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà. També va restaurar el temple dels desperfectes de la Guerra Civil. Al mateix poble, al qual estava vinculat familiarment, va rebre alguns encàrrecs els anys cinquanta. També hi va dur a terme el pla urbanístic.<\/p>

<\/p> ","coordenades":"41.3964675,1.9621319","utm_x":"413238","utm_y":"4583290","any":"1954","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95652-20231221095024.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95652-20231221095053.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/95652-20231221095135.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Maria Solias Arís - Kuanum","autor_element":"Manuel Baldrich i Tibau. Antoni Maria Gallissà.","observacions":"El xalet també és conegut com Can Fàbregas.","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["11"]},{"id":"95653","titol":"Can Romagosa del Camí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-romagosa-del-cami","bibliografia":"

AMB (2016) <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"Es troba habitada i en perfecte estat de conservació.","descripcio":"

Aquesta masia es troba situada al costat de l'antic camí ral (actual N-340) a poca distància del nucli urbà. Està formada per un conjunt d'edificacions juxtaposades que formen un conjunt heterogeni tancat d<\/span><\/span><\/span>ins d'un clos. <\/span><\/span><\/span>Es troba protegit per un barri, la porta del qual, d'arc escarser, es troba per sota d'una teulada imbricada, disposada a quatre aigües. <\/span><\/span><\/span><\/p>

L'accés a l'interior està alineat a la porta interior de la masia, ubicada en un nivell superior, provocat per la mateixa disposició del terreny. Aquest desnivell està superat per quatre graons de maó. La coberta de l'edifici principal, que presenta planta quadrada, està feta de teula àrab i disposada a dos vessants. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Té el ràfec imbricat. El carener està coronat per un gerro de ceràmica envernissada, el qual marca un punt vertical central de l'edifici. Per sota del gerro, i al frontal de la teula carenera, estan disposades sengles teules tallades, com a element apotropaic que en origen és de suposar, es consideraria protector de l'habitatge. La façana és plana, arrebossada i està pintada de blanc. Les obertures de la mateixa façana principal, divideixen aquesta en tres línies verticals, les quals estableixen la composició arquitectònica: la central, de dalt a baix, s'inicia amb el gerro del coronament, continua amb un òcul cegat i tot seguit se succeeixen la resta d'obertures, les quals marquen les línies compositives principals: a nivell del pis, hi ha un balcó protegit i emmarcat, tant a la llinda com als brancals amb sengles motllures, la superior de les quals presenta un petit ràfec motllurat que fa de protecció de la llinda. Aquest balcó presenta llosana volada i barana de ferro, i a la planta baixa, destaca la porta feta amb arc de punt rodó, amb dovelles de pedra local. Tots aquests buits, de dalt a baix, marquen la línia central que genera la simetria arquitectònica de l'edifici principal. Els pedrissos típics de les masies catalanes flanquegen el portal.<\/span><\/span><\/span><\/p>

A un costat i altre de la línia central de la façana, s'obren dos balcons de factura similar al central, però de dimensions, decoracions i llosanes més simples. El de la dreta presenta una inscripció a la llinda amb l'anagrama 'JHS'. També a una banda i altra de la porta, però en planta baixa, s'obren dues finestres, amb la mateixa disposició, per sota d'aquests balcons laterals. Tots aquests buits de la façana són de factura vertical. Els dos balcons semblen haver substituït antigues finestres. La fusteria es troba pintada de color verd. <\/span><\/span><\/span><\/p>

La porta d'accés presenta un doble tancament de fusteria, fruit de dues èpoques diferents .Destaca així mateix l'edifici enganxat pel lateral esquerre, amb porxos, els quals afavoreixen la interconnexió amb l'entorn. Aquest edifici presenta, a l'alçada del pis, una galeria que incorpora quatre arcades, galeria que és de factura més recent, estant datada a principis del segle XX. Aquesta amalgama d'estils i èpoques converteix el conjunt edilici, en un testimoniatge visual de l'evolució arquitectònica al llarg del temps.<\/span><\/span><\/span><\/p>

L'edifici principal, amb les seves tres crugies perfectament conservades, preserva l'embigat original amb arcs de descàrrega. Tots aquests elements resulten un testimoni de l'enginyeria i la construcció de l'època més antiga de la masia que avui perdura.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El celler, amb els seus arcs estructurals de mig punt, no només ofereix un element arquitectònic característic, sinó que també s'obre cap als extensos camps de la propietat a la part posterior, proporcionant una funcionalitat pràctica que ha estat preservada al llarg dels segles. A l'est i arrambat a la tanca, hi ha un edifici adossat. A la cantonada nord-est, i a sobre d'un gran contrafort, s'ubica una antiga garita defensiva.<\/span><\/span><\/span><\/p>

La font original ha estat perduda amb els anys i actualment es troba desplaçada respecte de la seva primera ubicació. La seva presència destaca la importància de l'aigua com a recurs essencial en l'entorn agrícola, així com la seva vinculació amb la masia.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-53","ubicacio":"Avinguda Catalunya, 85-87","historia":"

El nom de la casa, sembla fer referència a la seva ubicació a tocar el camí carreter que per aquí transcorria abans de construir-se la carretera de Carles III, entre el 1765 i 1800. (Llurba, 202: 169). Al segle XV, segons documentació particular, ja consten referències de Can Romagosa.

Hi ha un document que parla del cognom Romagosa de data 26 d'agost de 1510, tot i que hi ha elements a l'interior que indiquen algunes edificacions de factura més antiga. Al segle XVII ja s'esmenta el topònim actual de la casa (Llurba, 202: 176).

Durant el segle XVIII hi ha diverses cites que fan pensar que la casa tenia prou entitat a la contrada. Així, per exemple, disposem de la descripció del cadastre de Cervelló de l'any 1761:<\/p>