{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-05-22 07:42:24","entitats":645,"elements":[{"id":"52294","titol":"Botiga Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/botiga-nova","bibliografia":"AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres de planta rectangular, molt estret i allargat, que té la cantonada de la façana corbada. Consta de planta baixa i pis. El programa funcional original consistia en una botiga a la planta baixa i un habitatge en la planta pis amb un mateix accés des del carrer, a través de la botiga. El solar, entre mitgeres, és estret i profund, amb poca façana. L'escala es col·loca en un dels angles interiors de la planta per tal d'alliberar al màxim superfície per a la botiga i poder organitzar un habitatge en corredor amb el recurs d'un petit pati de ventilació. En conseqüència, es tractava de projectar una façana de dimensions reduïdes però dotada de prou singularitat com per respondre eficaçment a la funció comercial a què es destinava l'edifici, i a més tenint en compte la seva situació urbana privilegiada. El mecanisme que Puig Gairalt utilitza és formalitzar la planta pis com un coronament, profusament ornamentat, de la botiga, la qual, per aprofitar al màxim el perímetre de que es disposa, es resol com una capsa de vidre que conté els aparadors. El balcó corregut separa els dos elements i, a partir d'ell, s'emfatitza volumètricament la cantonada. L'acristallament de la planta baixa i la ceràmica vidriada de colors de la planta pis havien de contrastar fortament amb un entorn on predominaven la pedra i l'estuc. Així també s'ha de valorar l'elecció del referent estilístic, el qual, a més, denotava una certa 'modernitat' en aquell moment.","codi_element":"08101-1","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 9","historia":"La Botiga Nova de la plaça de l'Ajuntament va ser projectada i construïda per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt l'any 1912. Aquesta data apareix esgrafiada a la façana i també en la perspectiva aquarel·lada que es conserva en l'arxiu familiar Puig Viñals. Des del punt de vista de la trajectòria de l'arquitecte Puig Gairalt, la Botiga Nova i les Cases Barates de la Rambla són els únics exemples significatius d'una primera etapa d'influència secessionista (1909-1915), tot just acabada la carrera, ja que la farmàcia Vicenç Ferrer de la plaça Catalunya de Barcelona ja no existeix i la Casa Puig de la Rambla Just Oliveras pràcticament tampoc.","coordenades":"41.3594900,2.0998300","utm_x":"424707","utm_y":"4579056","any":"1912","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52294-foto-08101-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52294-foto-08101-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52294-foto-08101-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig Giralt","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52295","titol":"Ajuntament de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ajuntament-de-lhospitalet","bibliografia":"AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1984). La Casa de la Vila de l'Hospitalet; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 22-23, pp. 4-5.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb orientació nord que consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal s'estructura simètricament, amb un cos central dividit en tres trams, a partir de tres eixos de verticalitat, i flanquejat per dos cossos laterals més enretirats. Una gran porta, emmarcada per vasa d'adorn formada per una llosa de marbre, constitueix el principal accés de l'edifici. Per sobre d'ella, una àmplia balconada remarca la importància del primer pis, amb barana de balustres. Les tres finestres balconeres són emmarcades amb vasa d'adorn i llinda, però la central és flanquejada per dos grups de pilastres de capitell corinti que sostenen el rètol amb la inscripció Casa de la Vila. A la llinda hi ha l'escut de la vila. L'eix central, format per porta i finestra entre un parell de pilastres i sobretot a l'acabament, presenta un cos central de línia semicircular amb inscripció de l'any de construcció: 1895. Els cossos laterals, separats per pilastres segueixen una estructura similar a la del cos central. El primer pis es separa del segon per una cornisa suportada per cartells i es repeteix a l'acabament de l'edifici sostenint l'ampit final. La façana del carrer Rossend Arús es divideix en dos cossos, un d'ells de més alçada que altre. El primer presenta la planta baixa dividida per pilastres, amb finestres rectangulars i pisos amb balcons ampitadors de barana de balustres i pilastres. El segon té una porta d'accés amb voladís i emmarcament de vasa d'adorn llisa, a l'igual de totes les obertures. Les cartel·les sostenen la cornisa, que en el primer cas és doble.","codi_element":"08101-2","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 10-22","historia":"La ubicació de la Casa de la Vila ha canviat tres vegades al llarg dels anys, però sempre ha estat al carrer Major. L'actual edifici és el tercer i ha sofert diferents reformes, com l'arranjament de les oficines el 1932 o l'annexió d 'un nou edifici el 1975. Les cases consistorials s'aixecaren en uns terrenys donats per Rossend Arús, que antigament havien estat propietat de la parròquia, en el que es coneixia com a 'camp del rector'. La venda d'aquest camp decretada al 1882 va acabar per configurar la parcel·lació de l'eixample de l'Hospitalet, projectat al 1883. La ubicació del nou Ajuntament continuava gaudint de la centralitat del nucli antic, en ple carrer Major, alhora que se situava en les terrenys de nova urbanització de la zona.","coordenades":"41.3593800,2.0996900","utm_x":"424695","utm_y":"4579044","any":"1894","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52295-foto-08101-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52295-foto-08101-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52295-foto-08101-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Francesc Mariné i Ramon Puig Giralt","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52296","titol":"Santa Eulàlia de Mèrida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-eulalia-de-merida","bibliografia":"ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet del Llobregat, 1573-1632 (assaig d'interpretació històrica), L'Hospitalet de Llobregat: Impremta Pulcra, 1970. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de planta llatina que consta de tres naus, la central més alta que les laterals. El campanar s'alça a l'angle sud-oest de la façana principal. Té al capdamunt un penell de ferro forjat. A l'angle oposat hi ha una petita torre que correspon al baptisteri. Tota l'obra és de maó vist. Destaca l'escalinata d'accés que dona a un porxo amb tres arcs de mig punt i coberta de teula a una vessant. La façana posterior acaba en dues torres que corresponen a capelles interiors.","codi_element":"08101-3","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 28","historia":"A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. Fou reedificada a partir del darrer terç del Cinc-cents. La construcció del nou temple, que s'emplaçaria al mateix lloc que l'antic, datat de finals del segle XV, fou pactada amb el mestre de cases barceloní Giralt Gervasi el 22 d'octubre de 1579. Va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. La pervivència del document contractual, publicat per Codina (1970), permet conèixer les principals característiques. Es tractava d'un edifici de planta rectangular, de nau única i sense transsepte marcat en planta, rematat per la part de llevant amb un absis de perímetre pentagonal, al qual s'accedia a través de dos graons, amb un portal a banda i banda que donava accés a les dues sagristies que es manaren obrir a cada costat. La nau acollia quatre capelles per flanc i un cor, enlairat i situat als peus de l'edifici, que comunicava amb el campanar a través d'una porta que en permetia l'accés. En la concòrdia s'especifica, també, la presència d'un sepulcre a l'interior del temple, que devem haver d'imaginar a mode de capella. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. També es salvaren alguns elements escultòrics i arquitectònics de la façana que actualment s'exposen al Museu de l'Hospitalet (L'Harmonia), conjuntament amb el retaule de sant Roc i d'altres taules barroques de l'antiga església. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se ex novo tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'.","coordenades":"41.3598700,2.0990100","utm_x":"424639","utm_y":"4579099","any":"1939","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52296-foto-08101-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52296-foto-08101-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52296-foto-08101-3-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Manuel Puig i Janer","observacions":"Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme.A l'interior conté algunes obres de l'escultor noucentista Rafael Solanic i Balius, que fou deixeble d'Esteve Monegal. Destaca el retaule de ceràmica de l'altar del Roser. L'altar del Santíssim mostra uns bells vitralls del pintor Ramon Rogent. També hi ha pintures de J. Torras Viver dels anys 60.","codi_estil":"98|99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52297","titol":"Edifici Caixa de Pensions","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-caixa-de-pensions","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges i comerços construït a la plaça de l'Ajuntament l'any 1947; amb façanes a la plaça, al carrer de l'Església i al carrer Baró de Maldà. Consta de planta baixa i quatre pisos, a excepció del cos que dóna al carrer Baró de Maldà i que es la seu de l'entitat promotora, que té cinc pisos. L'obra combina l'obra vista, dominant, amb la pedra artificial i el formigó. En conjunt es presenta amb una façana de forta horitzontalitat, marcada pels diferents tractaments dels nivells de pis: els dos primers agrupats i amb pilastres entre ells i els dos següents que es distingeixen per l'ús de materials diferents de parament.","codi_element":"08101-4","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 29-34","historia":"En aquesta zona de la plaça hi havien unes cases setcentistes que durant la Guerra civil espanyola es van enderrocar, igual que l'antiga església de santa Eulàlia de Mèrida. L'obra tingué la promoció de l'antiga 'Caja de Pensiones para la Vejez y el Ahorro' i el bloc encara és conegut avui dia com l'edifici de 'la Caixa'.","coordenades":"41.3599100,2.0999100","utm_x":"424714","utm_y":"4579103","any":"1947","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52297-foto-08101-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52297-foto-08101-4-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Manuel Puig i Janer","observacions":"La intenció d'aquesta urbanització va ser la de donar un caràcter homogeni al conjunt de la plaça, oferint una façana contínua i amb intenció monumentalitzadora. Amb tot, el conjunt no és idèntic en totes les seves parts. Els extrems no estan tractats d'igual manera i mentre el que fa cantonada al carrer de l'Església gaudeix d'un cos sortint a manera de tribuna, a l'altre extrem (carrer Baró de Maldà) té un nivell més fins arribar a un cinquè pis. Es en aquest cos, ocupat enels baixos per una oficina de l'entitat bancària promotora, on destaquen unes pilastres compostes que van del primer fins el tercer pis i que sustenten un arquitrau on es llegeix el nom de la caixa d'estalvis. Encastada a la paret entre les pilastres s'hi troba una representació religiosa esculpida .","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52298","titol":"La Marquesa. Torre Barrina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-marquesa-torre-barrina","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga residència d'estiu d'un propietari benestant reconvertida en equipament públic. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. Actualment la coberta és plana. Destaca la galeria que s'ha afegit a la façana de migdia, amb tres plantes d'arcades de mig punt. També destaca la torre de secció quadrada amb coronament de balustres. A la façana de ponent hi ha un cos afegit de planta única amb terrassa i balustrada com a barana. A la planta baixa hi ha sis finestres amb arcs de mig punt.","codi_element":"08101-5","ubicacio":"Passatge Amat, 9-13","historia":"En alguna bibliografia es parla d'una masia anterior a la construcció actual, que és de l'any 1867. Es tracta d'un exemple del que alguns autors han anomenat 'arquitectura d'indianos' o 'americanus', és a dir, edificis bastits per persones que van anar a Amèrica a fer fortuna i al tornar demostren el seu èxit econòmic reformant o construint una nova residència. Aquestes noves cases pairals vuitcentistes bastides per indianos enriquits acostumen a ser torres relativament grans, amb clars referents estètics colonials i envoltades d'un ampli jardí on mai no hi manca una palmera, com en aquest cas, o arbres característics d'Amèrica, com la araucària. La finca de la propietat s'estenia pels límits del carrer d'Occident, Torrent Gornal i Travessera de Collblanc.","coordenades":"41.3752500,2.1175200","utm_x":"426204","utm_y":"4580790","any":"1867","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52298-foto-08101-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52298-foto-08101-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52298-foto-08101-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Historicista","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es troba el mig d'un parc públic conegut com el Parc de la Marquesa que revaloritza la pròpia construcció colonial i esponja un urbanisme extremadament castigat per la densitat de construccions.És la seu d'un centre municipal de recursos audiovisuals i multimèdia obert a la crfeació i la innovació.En el subsòl d'aquest parc hi ha un refugi antiaeri de la Guerra civil.","codi_estil":"98|116","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52299","titol":"Casa del carrer Bruc, 18","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-bruc-18","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar aïllada de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta, s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat delimitats per les seves obertures. Les obertures del cos principal -dues per nivell- són d'arc fals. Al pis superior, damunt d'elles hi ha una decoració de rajoles i obra vista que les corona. A la cornisa, trobem un ràfec de teules, amb una barana d'obra vista superior que ostenta un frontó graonat al centre. A la planta baixa, dues faixes horitzontals de rajoles blaves acaben de configurar el programa decoratiu d'aquest conjunt.","codi_element":"08101-6","ubicacio":"Carrer Bruc, 18","historia":"Aquesta casa unifamiliar aïllada és l'únic exemple d'aquesta tipologia edificatòria que resta al centre de l'Hospitalet. Sembla que la seva construcció es dugué a terme a principi dels anys 20 del nostre segle, encara que no s'ha localitzat el projecte original i es desconeixen les seves característiques i autoria.","coordenades":"41.3633300,2.1009500","utm_x":"424805","utm_y":"4579481","any":"1922","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52299-foto-08101-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52299-foto-08101-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La finca gaudeix d'un jardí d'accés a la casa, i d'un altre de posterior. L'entrada a la propietat es realitza a partir d'una porta metàl·lica moderna situada a la tanca d'obra que ressegueix la línia del carrer Bruc.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52300","titol":"Casa del carrer Bruc, 32","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-bruc-32","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ha perdut els dos pinacles dels extrems de la barana del capcer.","descripcio":"Casa unifamiliar entre mitgeres. És de planta rectangular i originàriament constava d'una única planta. Posteriorment se n'hi va afegir una segona, amb façana més endarrerida i deixant una petita terrassa fins alinear-se amb la façana original. La coberta del nou pis és un únic aiguavés. La composició de la façana parteix de la simetria i la simplicitat: una porta central d'accés a l'habitatge, flanquejat per dues finestres amb balconera. Les llindes de les obertures són rectes, i al damunt hi ha ornaments decoratius de temes vegetals. El capcer és com un frontó triangular escapçat i està flanquejat per una barana d'obra i separat per una cornisa.","codi_element":"08101-7","ubicacio":"Carrer Bruc, 32","historia":"El carrer Bruc forma part de la urbanització del segon eixample de la vila vella, començat amb l'obertura de la rambla l'any 1907. S'hi establiren famílies de classe mitjana i acostumaven a tenir pati posterior, que actualment s'han edificat.","coordenades":"41.3628400,2.0998000","utm_x":"424708","utm_y":"4579428","any":"1934","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52300-foto-08101-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52300-foto-08101-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Destaca l'esgrafiat de formes geomètriques, la sanefa sota la cornisa, els òculs en forma de medallons, les inicials J i T amb un dibuix de clara referència industrial i l'any 1934.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52301","titol":"Olis Regàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/olis-regas","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici destinat a magatzem, de tres crugies i d'una única planta. El cos de la nau central manté les teules ceràmiques planes originals de la seva coberta a dues vessants. La façana modernista està dividida en tres cossos on juga amb dobles relleus donant formes ovalades que emmarquen les reixades amb detalls florals. La cornisa és l'element més decoratiu del conjunt, composada per corbes còncaves rematades amb motius vegetals i volutes. Ara dins el medalló central s'hi ha pintat una 'A' i unes lletres anuncien 'Cavas Avida'.","codi_element":"08101-8","ubicacio":"Carrer de Buenos Aires, 13","historia":"Joaquim Regàs va fer construir aquest edifici destinant-lo a magatzem d'olis per a la seva companyia. El projecte és de l'arquitecte Juli M. Fossas i data de 1911. El domini de les línies corbes, l'ornamentació floral del remat i el treball de la forja de les baranes s'inscriuen en el modernisme més ortodox.","coordenades":"41.3667400,2.1296100","utm_x":"427206","utm_y":"4579835","any":"1911","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52301-foto-08101-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52301-foto-08101-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52301-foto-08101-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Julio M. Fossas i Mariano Tomàs i Barba","observacions":"A Catalunya, tenim nombrosos i interessantíssims exemples d'arquitectura fabril que aplica un llenguatge formal típicament modernista. Encara que es tractés de simples naus o magatzems, força industrials de final del XIX i principi del XX no renunciaven a significar arquitectònicament els seus locals, intenten magnificar la seva empresa i fer-la partícip dels nous corrents artístics del seu temps.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52302","titol":"Cal Trabal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-trabal","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"No s'hi viu. Només s'utilitza com a magatzem.","descripcio":"Masia basilical de tres cossos, el central més alt que els laterals. Presenta coberta a una vessant en els cossos laterals i a dues en el cos central, amb el carener paral·lel a la façana. La masia, a la part central, consta de planta baixa, pis noble i golfes, i els laterals tenen planta baixa i pis. La porta principal és adovellada i les finestres tenen els muntants i llindes de pedra ben escairada. Les golfes tenen una galeria amb quatre arcs de mig punt. Al nivell del pis noble hi ha un rellotge de sol amb la data '1769' inscrita. L'interior de la planta es conserva bàsicament com d'origen, ressaltant l'embigat de fusta. Per la part posterior té un cos transversal adossat i pel costat de llevant un barri dona accés a un pati envoltat d'edificis destinats a la producció.","codi_element":"08101-9","ubicacio":"Camí de la Cadena, s\/n","historia":"A la Marina, a tocar del Llobregat, es conserven les úniques explotacions pageses que resten a l'Hospitalet i que recorden el seu passat de poble agrícola. Cal Trabal, també denominada cal Joan Ros, és una construcció del segle XVII reformada en el XVIII.","coordenades":"41.3454400,2.0964300","utm_x":"424406","utm_y":"4577499","any":"1769","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52302-foto-08101-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52302-foto-08101-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Dues de les fotos són de la pàgina Pobles de Catalunya, ja que no se'ns va permetre l'entrada: http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=597","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52303","titol":"Aqüeducte de Can Nyac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aqueducte-de-can-nyac","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Les estructures de suport estan deteriorades.","descripcio":"Aqüeducte i xemeneia d'una antiga bòbila. L'any 1986 era l'única bòbila que encara funcionava a l'Hospitalet. Aqüeducte construït amb arcs escarsers sobre pilars piramidals i estructura de pedra amb els angles reforçats. Es troba situat per damunt d'un canal d'aigua i del torrent cobert que serveix pels petits horts que hi ha a les terrasses del barranc. La bòbila manté la xemeneia en bon estat, la resta de les edificacions estan en mal estat.","codi_element":"08101-10","ubicacio":"Can Nyac - Sant Feliu","historia":"D'entre les activitats productives que més sobresortiren en el procés d'industrialització de l'Hospitalet durant el segle XIX i principi del XX destacà la producció ceràmica i terrissera. L'aprofitament de les argiles del delta féu que el paisatge hospitalenc es poblés de nombroses bòbiles que els posteriors processos d'urbanització han fet desaparèixer.","coordenades":"41.3685300,2.0916100","utm_x":"424030","utm_y":"4580067","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52303-foto-08101-10-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Seria bo que es mantingués al seu voltant l'estructura primitiva i la forma característica dels forns de les bòbiles, dels quals segurament que en queden restes o vestigis.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52304","titol":"Can Samsó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-samso","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga masia envoltada de jardí, que era l'antic hort, de planta rectangular i que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Unes rajoles col·locades a la façana indiquen l'any 1800; però s'ha fet algun afegit a la construcció original. El parament és arrebossat sense pintar i destaca un rellotge de sol a la part central. Conserva porticons de llibret.","codi_element":"08101-11","ubicacio":"Av. del Carrilet, 174-186","historia":"La masia de Can Samsó i el jardí, que l'envolta, romanen com un veritable oasi verd enmig dels blocs d'habitatges veïns, promoguts en l'època de màxima especulació urbanística de l'Hospitalet. El fet que hagi conservat els terrenys del seu voltant, fa que la construcció no s'hagi perdut enclotada en el creixement urbà de la zona i pugui ser revaloritzada com a element patrimonial de testimoniatge de l'activitat agrícola de l'antiga vila de l'Hospitalet.","coordenades":"41.3623800,2.1137100","utm_x":"425871","utm_y":"4579365","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52304-foto-08101-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52304-foto-08101-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52304-foto-08101-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52305","titol":"Gratacels de l'Hospitalet. Casa Pons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gratacels-de-lhospitalet-casa-pons","bibliografia":"ABARCA I MEDICO, Lluís (1982). Història del carrer Progrés\/Carretera de Collblanc, 43; dins Progrés (L'Hospitalet de LLobregat), núm. 1. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1987) La arquitectura catalana de la modernidad. BARCELONA: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bloc de pisos compost de planta baixa i onze plantes pis, disposat en xamfrà i amb una paret mitgera, que no contemplava el projecte original. Ocupa una superfície de 290 m2 i té una alçària de 44,50 m. L'accés a les plantes pis és mitjançant una escala lateral, però centralitzada, i disposada en la paret mitgera; es troba flanquejada per dos patis de llum rectangulars. La caixa d'escala té ascensor. L'estructura de l'edifici és a base de tres crugies i pilars metàl·lics. En la part central de l'edifici hi ha dos patis de ventilació de forma poligonal on es concentren tots els serveis dels pisos. La planta baixa es dedicada a magatzem. L'escala dóna accés, per a les plantes 1ª, 2ª, 3ª, 4ª, 5ª i 6ª a quatre habitatges per replà, compostes de: rebedor, tres dormitoris, serveis (cuina, W.C. i safareig) i menjador. La planta 7ª conté tres habitatges constituït cadascun per: tres dormitoris, menjador, W.C. i safareig. La planta 8ª, 9ª i 10ª té dos habitatges per replà i la planta 11ª un sol habitatge amb una habitació més que la resta dels pisos. La façana adopta la forma piramidal amb joc de cossos entrants i sobresortints (balconades i falses tribunes poligonals).","codi_element":"08101-12","ubicacio":"Carretera de Collblanc, 43-45","historia":"Joan Pons i Vila presenta una instància a l'Ajuntament, l'any 1931, per construir segons es pot llegir: 'una casa de forma no corriente, y que su objeto, es, mas que el de producir una renta vulgar, el de constituir un elemento de primer orden para la ciudad, que sea un motivo de orgullo para todos, principalmente para la población el poseer una casa de carácter monumental y conforme a las modernas leyes de la Construcción y la Estética actual'. I continua descrivint el projecte: 'El proyecto que tenemos el honor de someter a su aprobación, es el de una casa de tipo monumental, en la que se han tenido en cuenta todas las circunstancias, no solo para el ornato público, procurando que forme cuatro fachadas, para que no presente ninguna pared medianera como por desgracia se ven algunas en Barcelona, perdiendo terreno edificable en fachadas, con este solo objeto; sino que tambien se ha calculado el efecto visual y a este fin se ha dado al conjunto una forma piramidal, disminuyendo el número de habitaciones por planta, solamente pensando en el efecto estético. Así también se ha tenido en cuenta la parte higiénica, dotando a todos los pisos de instalación de Waters, y lavaderos. En la escalera se ha señalado la instalación de un buen Ascensor, el primero que se instalará en esta Ciudad'.","coordenades":"41.3757000,2.1191300","utm_x":"426339","utm_y":"4580839","any":"1931","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52305-foto-08101-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52305-foto-08101-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52305-foto-08101-12-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Racionalisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"Tot i que actualment la seva alçada o tipologia podria passar inadvertida, quan es va bastir l'edifici als anys trenta, aquest esdevingué tot un referent de modernitat i un símbol de la nova arquitectura a l'Hospitalet. Per aquest motiu se'l coneix popularment com el Gratacels.L'any 1933 l'Ajuntament de l'Hospitalet va premiar aquest edifici, i en els segells emesos per la Junta Local de Defensa Passiva de l'Hospitalet es va adoptar aquest edifici-símbol com a imatge. En l'edifici hi ha un marcat expressionisme i elements estilístics Art Déco.","codi_estil":"98|120","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52306","titol":"Can Rigalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rigalt","bibliografia":"ABARCA I MEDICO, Lluís (1968). Can Rigalt; dins L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 58, pp. 5 a 12. ABARCA I MEDICO, Lluís (1983A) Camí d'Esplugues (Can Rigalt); dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 11 (oct. 1983). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"L'abandonament i la manca de manteniment estan deteriorant l'edifici ràpidament.","descripcio":"Edifici d'estil neoclàssic de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes; amb coberta plana. Construït a base de maçoneria rústica estucada i pedra polida a les arestes i contraforts. La façana principal, amb pilastres sobre mènsules, presenta al nivell de la planta baixa finestres amb llinda recta i brancals de pedra, a la planta noble finestrals i balconada d'arc rebaixat i a la planta superior tres ulls de bou. L'escut del llinatge Girona està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d'entrada a la casa (declarat BCIN). L'edifici consta de tres cossos principals, als que se li han afegit dos als laterals, només de planta baixa; i un cos transversal a la façana posterior, de planta baixa i pis, amb accés al pati nord mitjançant una escala doble.","codi_element":"08101-13","ubicacio":"Carretera de Collblanc, 170","historia":"Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d'aquesta zona, i s'estenien pels municipis veïns d'Esplugues, les Corts i Sants. El buidatge d'alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d'aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l'Hospitalet i pobles veïns. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s'ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. Havia estat adquirida el 1728 per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, l'escut del qual figura en la portalada principal.","coordenades":"41.3762700,2.1082600","utm_x":"425431","utm_y":"4580912","any":"1741","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52306-foto-08101-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52306-foto-08101-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52306-foto-08101-13-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La reconstrucció i millora de la carretera de Madrid (l'actual N II) impulsada per Carles III en 1764 revitalitzà la zona nord del terme. Així, a Collblanc s'instal·là un hostal de viatgers i s'iniciaren les obres de construcció de la torre de la Pubilla Casas i de reconstrucció de Can Rigalt.Cal destacar que abans de l'ampliació de la carretera, enfront la façana de migdia, hi havia un rellotge de sol, del tipus equatorial, basats en els semi esfèrics romans, que es conserva en part dins les col·leccions del Museu de l'Hospitalet.","codi_estil":"98|99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52307","titol":"Casa Pairal Pubilla Casas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-pairal-pubilla-casas","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 A). La Pubilla Casas; dins: Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), febrer de 1982. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. PUIG I GAIRALT, Ramon (1932). La Casa Pairal Ca la Pubilla Casas. Un bell exemplar d'arquitectura catalana; dins: Arquitectura i Urbanisme'(Barcelona), núm. 2. SACS, Joan (1962). La Casa pairal Ca la Pubilla Casas; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 36.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Tot i que a l'interior ha sofert transformacions importants.","descripcio":"Edifici senyorial als quatre vents que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. Destaca el volum cúbic de la construcció i la simetria compositiva de les quatre façanes. L'entrada principal es troba a la façana nord; amb una gran porta d'accés d'arc escarser. Aquesta façana està recorreguda, en els dos pisos superior i fins a la cornisa, per sis pilastres amb capitells jònics. Als extrems les pilastres estan doblades, de manera que es divideix l'espai en tres trams. A cada tram hi ha una finestra balconera o amb balcó, a la planta noble; i al damunt una petita finestra quadrada. Aquesta composició es repeteix a les altres façanes. Destaca el soterrani, antigament el celler de la propietat i avui capella de la comunitat de religioses que ocupa l'edifici, des d'on s'hi podia accedir amb carro per a la càrrega de les botes. Segons descriu Ramon Puig i Gairalt en el seu article de 1932 sobre l'edifici, des del pati es podia realitzar la càrrega del vi als cubs mitjançant un sistema de canalitzacions.","codi_element":"08101-14","ubicacio":"Carretera de Collblanc, 217-227","historia":"Construïda l'any 1772 per a la pubilla de la família Casas i que ha donat nom a tot el barri, a redós de la carretera reial de Madrid que Carles III va arranjar i potenciar. Aquesta zona, abans de 1957, era gairebé deserta En l'espai que comprèn hi havia el cementiri, moltes bòbiles, bastantes vinyes, algun petit nucli de casetes barates (els anomenats 'barris' del Boter, de la Granota, de Bellavista, del Poble Sec, etc.) i poca cosa més. Puig (1932) explica que al principi del segle XVIII la casa patí els efectes de la invasió dels francesos: 'Per diversos detalls comprovem llur estada; unes inscripcions a les parets de la cuina; els dibuixos d'uns soldats gavatxos del '8ème Regiment'; i a les golfes al llarg de les parets i a l'alçada d'una persona es veuen centenars d'impactes de bala, cosa que no té altra explicació lògica de cap mena. Al jardí, en unes excavacions que actualment es practiquen, s'ha trobat un bon nombre d'esquelets de persones i trossos d'uniformes de soldats francesos i espanyols; en alguns botons es llegeix la inscripció de l'11è Regiment de Sòria i altres de francesos. La casa fou saquejada. Es veuen senyals de fogueres al menjador i al saló, i a falta de millor llenya, sembla que cremaren les portes. Després, la casa estigué molts anys abandonada'.","coordenades":"41.3756900,2.1023800","utm_x":"424939","utm_y":"4580852","any":"1772","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52307-foto-08101-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52307-foto-08101-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52307-foto-08101-14-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment és una escola regentada per una congregació religiosa.","codi_estil":"98|99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52308","titol":"Mercat de Collblanc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mercat-de-collblanc","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"Manteniment de les característiques de l'edifici. Les parades adossades al Mercat -difícilment suprimibles per la seva viva activitat comercial- haurien de seguir un disseny homogeni que permetés integrar-les o contraposar-les a l'estil general delmercat. Caldria recuperar models originals o referits a aquests davant d'un canvi o remodelació interior.","descripcio":"Edifici de serveis destinat a mercat. La planta és rectangular i l'accés s'ha disposat en la part central de cadascun dels costats. L'edifici presenta una nau central sostinguda per pilars i dividida en dos carrers centrals; així com dues naus més laterals. La coberta de la nau és a tres vessants seguint els dos eixos en la intersecció dels quals la coberta esdevé a quatre aigües. Els pilars estan units per arcades en arc poligonal esdevenint de més alçada en la zona central per permetre la il·luminació zenital. La resta de l'edifici rep també la il·luminació per un seguit de finestres petites, però seguides, disposades en la part alta de les parets laterals. La façana és un joc de volums geomètrics sorgits de la disposició espacial interna i en la qual trobem un entroncament molt evident amb l'Art Déco, En els detalls interiors hi ha l'ús de rajoles de València, alumini polit inoxidable per a barres, rètols, números i rellotge. La combinació de colors és la de blau\/blanc per a les rajoles i color perla per als paraments.","codi_element":"08101-15","ubicacio":"Carrer Doctor Martí i Julià, 8-22","historia":"L'espai del Mercat de Collblanc trigà força anys en executar-se: fou projectat l'any 1926 per l'arquitecte municipal de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Però la inauguració no es produí fins l'any 1932. Ramon Puig i Gairalt ja tenia l'experiència de la construcció del Mercat del Centre, projectat l'any 1925. Encara que molt propers en els temps, els dissenys d'ambdós mercats són força diferents. Mentre que al primer, no concedeix rellevància als murs de tancament, en el Mercat de Collblanc aquest és un dels elements més sobresortints. Es tracten els volums geomètrics en un llenguatge molt personal que l'arquitecte anirà afinant en obres posteriors.","coordenades":"41.3748900,2.1202600","utm_x":"426433","utm_y":"4580748","any":"1926","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52308-foto-08101-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52308-foto-08101-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52308-foto-08101-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Art Decó|Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"El mateix Ramon Puig reconeix que les formes constructives són més aviat filles de l'Exposició de París de 1925, però que en els detalls es segueix més la tendència racionalista.","codi_estil":"110|106|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52309","titol":"Fàbrica Cosme Toda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-cosme-toda","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1986). El barri de Sant Josep; dins: XXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 191-212. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). SANTOS SANTOS, María Cruz (1991). Un assaig de divulgació del Patrimoni a les escoles: La ruta urbana de la indústria; dins I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet del Llobregat), pp. 70-74. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per les naus industrials projectades per Puig i Gairalt l'any 1923 i la casa del director, situada a l'entrada del recinte; amb la façana que dóna al carrer Enric Prat de la Riba. La seva funció era la d'habitatge pel propietari de la fàbrica. El material utilitzat és el maó vist, de color vermellós, en molts dels quals encara es pot veure el segell de la fàbrica. Es d'estil modernista. La porta d'accés es caracteritza pel seu treball de fusta. Les obertures adopten la forma d'arc deprimit convex, emmarcades per dues pilastres de maó vist esglaonades i les dues que flanquegen la porta, més grans que les restants, presenten la seva base esglaonada. A la façana lateral i posterior hi ha finestres figurades. El terrat presenta barana decorada amb maó vist i darrera es pot veure un petit cos, de coberta a dues vessants amb lluernes, usat com a sortida al terrat. La decoració és de maó vist, formant sanefes al voltant de les obertures i entre els balcons, respiralls de forma romboïdal, cartel·les de poca volada que sostenen tant els balcons com la cornisa, i successions d'imbricacions i dentellons sota el voladís de la teulada. A part del maó, és molt típic del modernisme la utilització de ferro forjat, material que es pot veure a les baranes dels balcons i de les finestres ampitadores, i a les portes de la façana d'Enric Prat de la Riba i de l'interior del recinte. Pel que fa a l'edifici industrial es compon de quatre o cinc pisos, segons el cas. Els soterranis són un entramat de túnels, amb sostre de volta de maó, que s'utilitzaven com a magatzem de fang gràcies a la humitat que hi havia. Avui dia encara es conserven els rails per on es feien passar les vagonetes que transportaven l'argila. A la planta baixa hi havia els forns i les premses per fabricar la ceràmica. Els quatre pisos superiors eren l'assecador de les peces. Destaca el gran número de finestres que s'obrien o no segons les condicions meteorològiques exteriors (temperatura, vent, humitat). La façana principal es divideix verticalment en cinc cossos, tres d'ells de major alçada, amb un pis més que els altres dos. Presenta coberta a quatre vessants per als més baixos. Cadascun dels cossos és dividit a la vegada en subcossos mitjançant pilastres de maó vist. Totes les finestres són rectangulars, de la mateixa manera que els balcons ampitadors, a excepció dels òculs del pis superior. La decoració ve donada pel mateix maó vist, que forma imbricació a la cornisa, i per les hídries de la teulada. La resta de les façanes responen a la mateixa concepció.","codi_element":"08101-16","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 54-62","historia":"La fàbrica Cosme Toda és una de les que es crearen a l'Hospitalet al moment de la gran puixança de la indústria ceràmica. El primer edifici el va construir el mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, l'any 1884. Les naus més antigues que es conserven són les que el 1923 va construir Antoni Puig i Gairalt que es va encarregar de l'ampliació de la fabrica. I l'any 1925 es construeixen tres forns i la xemeneia. Durant un temps es va anomenar 'Indústries ceràmiques'. El 1937, junt amb la seva veïna, la Ceràmica Llopis, va ser col·lectivitzada i utilitzada com a fàbrica de material de guerra. A l'any següent, una explosió provocà un incendi que destruí pràcticament la Ceràmica Llopis però no la Cosme Toda, que ha conservat l'edifici.","coordenades":"41.3642800,2.1119400","utm_x":"425725","utm_y":"4579577","any":"1883","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52309-foto-08101-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52309-foto-08101-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52309-foto-08101-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Mariano Tomàs i Barba, Ramon Puig Gairalt i Lluís Colomer i Ballot","observacions":"Els edificis que l'arquitecte Ramon Puig Gairalt va construir per al conjunt fabril Cosme Toda posseeixen una entitat arquitectònica que transcendeix el seu context, podent-se valorar amb independència del seu autor i de la ciutat on estan ubicats. Com tota peça arquitectònica valuosa en sí mateixa, realitza perfectament la síntesi formal on convergeixen l'adequació funcional, l'estructura i l'envolvent, la ressonància del moment cultural, la decoració i els materials íntimament units a la composició. Per això, són uns edificis àmpliament citats i comentats en la bibliografia sobre Puig Gairalt i sobre L'Hospitalet. S'ha d'entendre, però, que el seu valor radica, com hem dit, en la seva qualitat arquitectònica i no, com de vegades pot inferir-se, en episodis concrets com ara les referències classicitzants, l'ús del material ceràmic o la manera de resoldre un programa industrial. Aquests aspectes son importants però adquireixen el seu sentit ple com a aportacions a l'arquitectura i no poden, per tant, aïllar-se, almenys en una obra com aquesta.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52310","titol":"Can Llopis. Gràfiques Ocram","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-llopis-grafiques-ocram","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El més destacat del conjunt fabril és la caseta del director i la xemeneia. La caseta és un edifici de planta baixa i pis, amb el parament arrebossat i detalls en maó vist. Dues pilastres de maó vist recorren verticalment els extrems de la façana principal, interrompent-se a la planta baixa amb una mena de capitell. Totes les obertures adopten la forma esglaonada i es decoren amb maó vist al voltant. Les dues finestres de la planta baixa presenten esglaonament també a la part inferior, i una reixa de ferro forjat a l'ampit. L'accés a l'edifici és mitjançant una doble porta d'entrada amb escala; ambdues són fetes de fusta. Al primer pis, el mur és recorregut per una balconada amb tres finestres i barana de ferro forjat amb reganyols. La decoració de maó vist es concentra a les pilastres, emmarcament d'obertures, cartel·les de sosteniment de balcons, sanefes de separació de nivells i balustrada del terrat. A la façana de l'interior del recinte es repeteix l'estructura de la façana principal. La porta és de fusta amb reixa de ferro forjat molt decorada, i voladís a la part superior; i al primer pis hi ha balcons ampitadors. Destaca la doble porxada de la façana posterior. Una paret de tanca envolta la resta del recinte, amb edificis de construcció recent, i porta de ferro forjat decorada amb elements geomètrics, espirals i rombes. La xemeneia és l'únic element que queda dempeus de l'edifici fabril original. Està feta de maó vist i de secció circular, amb decoració de sanefes a la part superior.","codi_element":"08101-17","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 64-74","historia":"Un dels sectors industrials més importants de l'Hospitalet a finals del XIX i primeres dècades del segle XX va ser el de la fabricació d'elements ceràmics: maons, teules, balustres, terracotes decoratives, rajoles, etc. Singularment, tres d'aquestes antigues fàbriques es bastiren a tocar l'una de l'altra al llarg de l'antiga carretera provincial, en cronologies relativament properes i en terres que havien estat del Baró de Maldà. Es tracta de les fàbriques Batllori, Llopis i Cosme Toda. Aquest conjunt fabril cal potenciar-lo no només per la vàlua arquitectònica d'alguns dels seus edificis -elevada en cada cas-, sinó també i especialment pel seu referent i testimoniatge històric. Pel que fa a l'antiga fàbrica Llopis, la bibliografia dóna dues dates d'establiment d'aquesta nissaga que havia començat la seva activitat terrissera al carrer de les Roselles: 1883 i 1907. Sens dubte la primera sembla la més versemblant i és la que s'adiu més a la tipologia edilícia que trobem al seu conjunt.","coordenades":"41.3636300,2.1122500","utm_x":"425750","utm_y":"4579505","any":"1883","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52310-foto-08101-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52310-foto-08101-17-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Els elements arquitectònics del conjunt de Can Batllori protegits són: la caseta del director i la xemeneia de vapor.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52311","titol":"Can Batllori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-batllori-0","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (se\/de). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Caseta de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta, les obertures s'organitzen delimitant dos eixos de verticalitat: en planta baixa, porta i finestra; i en planta pis balconada amb dos accessos. El parament és fet amb estuc i pedra. Les obertures són àmplies, i estan envoltades per maó vist. Quant als elements compositius i ornamentals de l'edifici, destaca el joc de textures obtingut per la maçoneria, l'estucat i l'obra vista, així com la tècnica del trencadís del mur de la barana del terrat. En aquesta barana hi ha un medalló amb la inscripció 'ANY 1874', tot i que sembla que ha estat modificada i abans havia dit 'AÑO'. Als extrems, coronen l'edifici dos florons ceràmics. La façana lateral, la qual dóna al carrer que pren el nom dels propietaris de la fàbrica, és força més austera. La xemeneia és força senzilla, de base circular i amb maons i tirants de ferro.","codi_element":"08101-18","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 76-82","historia":"Un dels sectors industrials més importants de l'Hospitalet a finals del XIX i primeres dècades del segle XX va ser el de la fabricació d'elements ceràmics: maons, teules, balustres, terracotes decoratives, rajoles, etc. Singularment, tres d'aquestes antigues fàbriques es bastiren a tocar l'una de l'altra al llarg de l'antiga carretera provincial, en cronologies relativament properes i en terres que havien estat del Baró de Maldà. Es tracta de les fàbriques Batllori, Llopis i Cosme Toda. Aquest conjunt fabril cal potenciar-lo no només per la vàlua arquitectònica d'alguns dels seus edificis -elevada en cada cas-, sinó també i especialment pel seu referent i testimoniatge històric. La de Josep Batllori fou la primera (dècada de 1870). En conjunt conformen, però, un exemple tant de l'arquitectura industrial catalana del moment, com de la importància d'aquest sector productiu dins l'economia productiva de l'Hospitalet. Els Batllori provenien de Sants. En 1804 hi havien muntat una petita indústria terrissera que, en pocs anys, es va convertir en tres: la de Sants, una altra a Sant Boi i una tercera a l'Hospitalet. Josep Batllori, un dels tres fills de la generació, va ser qui va venir a viure a l'Hospitalet i es va instal·lar a la carretera provincial, l'any 1882. A principis del segle XX va continuar la seva obra Calixte Collet, persona versada en el material que venia de Tarragona, que s'havia casat amb una filla de la família Batllori. Aquest, sense deixar de banda l'art terrisser i decoratiu de les gàrgoles, pinyes, vessadors, copes, ets, va introduir la rajoleta catalana o cairó, amb algunes altres modalitats relacionades amb l'arquitectura pròpia de l'època (teules, tubs, canals, etc.).","coordenades":"41.3635000,2.1115100","utm_x":"425688","utm_y":"4579491","any":"1874","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52311-foto-08101-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52311-foto-08101-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Pau Martorell","observacions":"Els elements arquitectònics del conjunt de Can Batllori protegits són: la caseta del director i la xemeneia de vapor.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52312","titol":"Granja Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/granja-font","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici que fa cantonada i que havia estat una lleteria que disposava de quadres a la part posterior. Consta de planta baixa amb terrat pla i pati posterior. La façana s'organitza simètricament a partir d'un eix central per on passa la porta. A cada costat una finestra amb barana de ferro. A la façana principal hi ha una part de la cornisa que sobresurt i que està suportada per cartel·les fetes amb maó. El treball amb aquest material produeix efectes d'esglaonament (rombes, arcs esglaonats, imbricacions, etc.). Al coronament sobresurten algunes pilastres i un element rectangular en forma corba. Un altre material utilitzat per a la decoració és la ceràmica que es concreta en forma de sanefes i trencadís sota les finestres de la façana principal, de rombes sota la cornisa i d'una faixa que envolta tot l'edifici. El parament és arrebossat, de pedra i de maó. Té un sòcol de pedra irregular. La decoració està feta amb maó, element disposat a diferents llocs de la façana, sobresortint d'ella i simulant motllures. La part on es concentra aquest tipus d'ornamentació és a l'emmarcament de les obertures, sota la cornisa i el coronament.","codi_element":"08101-19","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 160","historia":"Els estudiosos de l'obra de Ramon Puig Gairalt estan estupefactes amb aquest edifici. Fins i tot afirmen que si no fos per la documentació existent no tindrien clara la seva autoria. Sobretot per les característiques estilístiques, més pròpies de finals del segle XIX que dels anys 20 del segle passat. La caseta del guarda de la Societat d'Aigües de la carretera de Collblanc, amb la qual la Granja Font presenta gran similitud, és de 1880, per posar un exemple del mateix Hospitalet. En el context de la biografia arquitectònica de Puig Gairalt, els anys 21-22 apareixen marcats per una recerca estilística en l'òrbita del noucentisme. L'edifici de Via Laietana 12 de Barcelona l'any 20, el projecte per al concurs 'Teatre de la Ciutat' (1921), la Casa Sabadell de la Rambla Just Oliveras l'any 22, la Capella del Cementiri el mateix 22: l'estil es va depurant, va evolucionant cap a una certa 'modernitat'.","coordenades":"41.3620200,2.1076900","utm_x":"425367","utm_y":"4579330","any":"1921","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52312-foto-08101-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52312-foto-08101-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52312-foto-08101-19-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig Gairalt","observacions":"Actualment és un bar musical.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52313","titol":"Casa Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-puig","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar entre mitgeres que fa cantonada. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. També té un soterrani, utilitzat en el seu temps com a carbonera. La façana s'organitza compositivament a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures: en planta baixa, porta i finestra; i en planta pis balconada amb dos accessos. Totes les obertures són adintellades. Pel que fa a la decoració destaquen els relleus bicolors de la part superior de les finestres balconeres, les baranes de ferro forjat de la balconada, les cartel·les de formes originals amb perles i que flanquegen els respiralls de dibuixos florals i, finalment, el coronament, de minuciós treball escultòric. Aquest és format per un ampit amb relleu central de dibuixos florals combinat amb línies corbes per sobre el relleu vegetal que constitueix l'acabament de l'edifici. Damunt les llindes de la planta baixa hi ha un plafó ceràmic amb les inicials del promotor de l'obra (Ramon Puig) i en l'altra l'any de realització (1889). Els paraments són un estucat imitant carreus, que sobresurten molt més als dos extrems de la façana.","codi_element":"08101-20","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 265","historia":"Edifici projectat pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, antic arquitecte municipal de l'Hospitalet i a qui es deuen diverses construccions notables, que abasten una cronologia que s'estén des de finals del segle XIX fins 1915. La trajectòria professional d'aquest mestre d'obres, titulat l'any 1869, ofereix una panoràmica del que fou el gust arquitectònic de la societat catalana del moment. En les seves obres de la dècada de 1890, com són les cases del carrer Major 36-40 i aquesta mateixa d'Enric Prat de la Riba 265, s'observa una composició de façanes sòbries, però amb elements ornamentals destacats. A mesura que s'acosta el canvi de segle i durant la primera dècada de 1900, el pes ornamental de les façanes augmenta al ritme del nou gust modernista. Mariano Tomàs i Barba realitza algunes obres inscrites dins d'aquest moviment com són l'antiga casa Macari Golferich (1904) de Barcelona, o els edificis de la rambla Just Oliveras 29 (1910) i 31 (1908). Com a arquitecte municipal de l'Hospitalet, Mariano Tomàs i Barba tingué relació amb famílies destacades de la vila, com la família Puig. Aquest edifici fou precisament bastit per a Ramon Puig i Campreciós, pare dels arquitectes Ramon i Antoni Puig i Gairalt. La relació a principis de segle entre Mariano Tomàs i el jove Ramon Puig i Gairalt està documentada. Mentre aquest encara era estudiant (1909) traçà els plànols d'una casa a la Rambla de Just Oliveras, de clara inspiració modernista, el projecte de la qual anava signat per Mariano Tomàs i Barba.","coordenades":"41.3603900,2.1044500","utm_x":"425094","utm_y":"4579152","any":"1889","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52313-foto-08101-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52313-foto-08101-20-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Mariano Tomàs i Barba","observacions":"Enretirada de la línia de façana s'eleva una petita torratxa o mirador des d'on, a l'època del seu aixecament, es veia el mar. Aquest mirador disposa d'una petita barana amb balustres rematada per unes pinyes ceràmiques.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52314","titol":"Can Oliveras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-oliveras","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs i desaigua a cada una de les façanes, formant un angle recte. Un tram interior és més baix i desaigua a la façana posterior. Destaquen els esgrafiats de façana i la seva tribuna amb columnes toscanes, així com el ràfec de la teulada composta. Aquesta tribuna és aprofitada al nivell superior per construir-hi una balconada doble, de barana molt senzilla. Les obertures presenten una llinda amb decoració d'esgrafiats i emmarcament motllurat. La resta d'esgrafiats es localitza sota les finestres del primer pis i al centre de la balconada, amb representació de gerros florals i àngels. La façana de la Riera de la Creu és més senzilla, amb les obertures emmarcades amb vasa d'adorn llisa. L'única decoració es concentra a l'extrem del mur, amb esgrafiats de línies ondulants en forma d'ones, localitzats a totes les cantonades de l'edifici. Una torre-mirador descansa sobre la teulada composta i el cos annex a aquesta façana és de base quadrada amb coberta de quatre vessants. Tant la teulada de la torre com la de l'edifici són rematades amb hídries. Per la seva composició i estil de marcada voluntat classicista, la casa és una de les mostres més significatives del moviment noucentista que trobem a l'Hospitalet.","codi_element":"08101-21","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 306","historia":"Es tracta de la casa de Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) que fou empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada.","coordenades":"41.3598400,2.1013900","utm_x":"424838","utm_y":"4579093","any":"1930","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52314-foto-08101-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52314-foto-08101-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52314-foto-08101-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A partir de la Riera de la Creu, l'antiga carretera a Santa Creu de Calafell canvia de nom i passa d'Enric Prat de la Riba a carrer Major. A l'última illa de cases entre la Rambla Just Oliveras i la Riera de la Creu a la banda de muntanya, destaca aquesta casa senyorial que havia estat habitatge i seu de les oficines de l'empresa d'autocars Oliveras.Just al davant d'aquest casal trobem l'edifici emblemàtic del Casino del Centre. En conjunt, ambdues edificacions atorguen a aquest paratge una marcada entitat arquitectònica.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52315","titol":"Casino del Centre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casino-del-centre","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1972). El Casino del Centro. Apuntes para su historia; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal, núm. 75, pp. 5- 32. MATAS, P. i PASTOR, C.(1990). Aproximació a l'Associacionisme Hospitalenc a finals del segle XIX. Els fundadors del Centro Económico Agrícola Industrial, un grup de poder; dins: Identitats. Revista del Museu (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 41-45.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici que inclou un teatre i un cafè, construït enmig del nucli urbà, de planta rectangular i aïllat. Per tant, té façanes als quatre vents. Consta de planta baixa i pis. L'accés està precedit per un pati que separa el Casino del carrer, mitjançant una tanca. A la planta baixa destaquen els tendals. El de la porta principal té pintat l'escut del Casino. Aquest es torna a repetir al coronament de l'edifici. A la llinda de la porta hi ha la inscripció 1874, en commemoració de l'any que començà a funcionar l'entitat. La façana està decorada amb elements clàssics. Les obertures de la planta pis, tres balcons amb barana de ferro, són de llinda recta i estan rematades amb frontons circulars. Hi ha quatre pilastres d'ordre jònic, que divideixen l'espai en tres cossos, i que subjecten un fris de relleus amb motius vegetals, enmig dels quals hi trobem els respiralls en forma de flor. Un altre element a destacar són les cartel·les de sota els balcons. A la planta baixa els arcs de les cinc obertures són arcs rebaixats La façana nord-est té una porta d'accés secundària precedida per una petita porxada sostinguda per columnes, a la que s'hi accedeix després de pujar set graons.","codi_element":"08101-22","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 337-339","historia":"El Casino del Centre fou construït com a seu d'una entitat cultural i d'esbarjo i fou fundada per pagesos benestants de l'Hospitalet, just coincidint amb l'inici de la Restauració (1874). El seu nom, que ha perdurat malgrat els constants canvis, prové de la simplificació del nom de la primera associació promotora: el 'Centro Económico Agrícola Industrial'. Al llarg dels més de cent anys d'història, el Casino ha anat acollint diverses activitats i institucions de caràcter associatiu. Els promotors de la idea del nou casino van deixar clar que volien un edifici singular. Aquest es construí a tocar de la carretera provincial i del nucli antic de l'Hospitalet, però aïllat i amb un volgut caràcter monumentalitzador. Les façanes, d'inspiració clàssica, pretenen distingir una construcció civil d'ús no domèstic. La seu del Casino havia d'identificar i servir d'imatge de poder per als seus socis fundadors. Malauradament es desconeix l'autoria del projecte arquitectònic i els professionals que hi van col·laborar.","coordenades":"41.3595300,2.1018100","utm_x":"424872","utm_y":"4579059","any":"1874","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52315-foto-08101-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52315-foto-08101-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les seus d'entitats locals associatives acostumen a ser fidel reflex de l'ideari i del temps en què es construïren. Esdevenir edificis singulars i normalment perdurables fa, però, que es perdi la seva funcionalitat primigènia i que ens arribin després de nombrosos canvis d'ús i de càrrega ideològica. Es per això que la història d'aquest tipus d'edificis explica també part de la història de la vida d'un poble i esdevenen símbols importants per a la col·lectivitat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52316","titol":"Santa Maria de Bellvitge","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-maria-de-bellvitge","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Excavacions a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.17-27. LÓPEZ MULLOR, A. (1979-1981). Memòria. De l'excavació de l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 2206. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Maria de Bellvitge; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.265 - 267. VIVES BALMAÑA, E. (1989) . Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.36-40.","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Ermita d'una única nau i capçalera quadrada, amb la coberta a dues aigües. El campanar se situa a l'angle sud-est, adossat a la capçalera. A les façanes nord i sud tenia un porxo suportat per pilars de secció quadrada. Les cobertes dels porxos, que eren de teules, no es conserven. Només resten els pilars. El porxo va ser un afegit de 1959. La façana orientada a ponent té una testera triangular de regust barroc i una porta de llinda recta, amb un òcul o ull de bou de perfil hexagonal al damunt. El campanar no és gaire alt, de coberta piramidal amb rajoles vidrades de colors verd i groc. Està dotat de finestres d'arc apuntat en el pis superior.","codi_element":"08101-23","ubicacio":"Carrer de l'Ermita de Bellvitge, 6","historia":"Pertanyia la parròquia de Provençana dins la partida de Banyols. La primera referència documental és de l'any 995, en una venda que fa Eloi, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa. El topònim Amalvígia es documenta en el segle X i diverses ocasions en el segle XI. L'any 1057 també es documenta el mas de Malvitge, quan el matrimoni Gomar i Otula el venen, juntament amb la seva església. L'any 1211 és anomenat de Bellvitge quan Pere de Torrelles el ven al canonge Bernat de Sarrià Del 1279 és la primera menció completa de la capella de Santa Maria de Bellvitge. Les referències són cada cop més freqüents. L'any 1372, el vicari general atorga llicència al rector de Provençana perquè digui dues misses els diumenges i festius, una a l'església de Santa Eulàlia i l'altra a la capella de Santa Maria de Bellvitge. A partir del segle XV en gairebé cada segle hi ha constància documental de reconstruccions i obres a la capella de Bellvitge, motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es fa una concòrdia entre els obrers de la parròquia de l'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar la capella. En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. El 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada. Finalment la capella fou novament saquejada, pels francesos, el 1808. Sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652. En el segle XX tenim notícia de dues restauracions importants, posteriors a sengles riuades: la de 1958-59 i la del 1977. En la primera el patronat de Santa Maria de Bellvitge encarregà el projecte de restauració a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer, el qual hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran, que hi pintà uns murals, els quals, parcialment malmesos en la riuada del 1977, es perderen posteriorment per incúria en la restauració subsegüent.","coordenades":"41.3474200,2.1096900","utm_x":"425518","utm_y":"4577707","any":"1279","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52316-foto-08101-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52316-foto-08101-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52316-foto-08101-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Romànic|Medieval|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquesta ermita s'aixeca sobre un antecedent romànic que algunes intervencions arqueològiques han posat parcialment al descobert.","codi_estil":"94|92|85|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52317","titol":"Cases del carrer de l'Església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-de-lesglesia","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Exceptuant el número 25-27 -de doble cos i amb una remodelació de façana posterior, i el 23, amb una variació d'obertures, els edificis del carrer de l'Església 23 a 35 tenen tots la mateixa estructura i composició. Es tracta de cases entre mitgeres, de planta i pis, amb una sola obertura per nivell emmarcada amb pedra i una barana superior correguda de balustres ceràmics en el coronament. L'adequació al desnivell del carrer fa que la línia de les cornises i de la faixa d'estuc que hi ha a la part baixa dels balcons pateixi una inclinació a les mitgeres entre cada cos de casa. Just a les mitgeres trobem un element estucat que en la part del pis superior presenta un plafó amb un cercle interior i que és un dels trets característics de la unitat d'aquesta intervenció arquitectònica. També són característics els balcons amb la barana de ferro. Tot i que en alguns casos les obertures de la planta baixa han patit alguna reforma o modificació posterior, s'endevina que originàriament totes tenien el mateix disseny, amb la llinda de pedra recolzant-se en els brancals formant als extrems una figura convexa.","codi_element":"08101-24","ubicacio":"Carrer de l'Església, 23-35","historia":"L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església parroquial de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major.","coordenades":"41.3606500,2.0989600","utm_x":"424635","utm_y":"4579185","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52317-foto-08101-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52317-foto-08101-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52318","titol":"Edifici carrer de l'Església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-carrer-de-lesglesia","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer Centre, consta de planta baixa, tres pisos i coberta de terrat pla. L'edifici destaca pel disseny i execució de la seva façana, amb clars referents noucentistes i amb elements ornamentals dissemblants. Tot i que és difícil d'observar a simple vista, sembla ser que l'edifici fou projectat inicialment només per a planta i pis (1918), i no fou fins 1930, data que apareix esgrafiada en un medalló del darrer pis, que el seu propietari Josep Sabadell decidí aixecar-hi els dos darrers nivells. La simetria domina la composició de la façana, tot i que cada nivell té un tractament propi. Aquesta simetria es defineix a partir de quatre eixos en les plantes superiors i tres en la planta baixa. En aquesta darrera, l'eix central és la porta d'accés a l'escala, coronada per un frontó triangular, dentat, i dona accessos a comerços independents als laterals amb arc de mig punt. La primera planta està dominada per una balustrada correguda a tota la façana, amb quatre obertures de llinda recta. Les obertures estan emmarcades per unes pilastres ceràmiques, a la llinda de les quals hi ha mascarons amb bustos femenins i masculins. A la segona planta hi ha balcons i finestres amb balconet, sobre les obertures de les quals hi ha una decoració de terracuita amb motius vegetals i l'escut de Catalunya. En el darrer pis, les obertures són d'arc de mig punt, i sobre elles hi ha també una decoració ceràmica, en aquest cas vegetal. Aquest nivell disposa també d'un balcó corregut amb barana de ferro forjat. Sota cornisa trobem una sanefa esgrafiada. La barana del terrat és de balustres de pedra artificial, i sobre les pilastres se situen peces de florons ceràmics. El recobriment de la façana està realitzat amb un estuc de tonalitat vainilla, exceptuant la planta baixa que disposa d'un arrebossat imitant carreus abuixardats.","codi_element":"08101-25","ubicacio":"Carrer de l'Església, 49","historia":"L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major.","coordenades":"41.3611600,2.0988100","utm_x":"424623","utm_y":"4579242","any":"1918","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52318-foto-08101-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52318-foto-08101-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52318-foto-08101-25-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52319","titol":"Palauet de Can Buxeres. Casa pairal de ca n'Alemany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/palauet-de-can-buxeres-casa-pairal-de-ca-nalemany","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. La història del Palauet de Can Buxeres. L'H digital, 16-08-2013. [Consulta: 14 abril 2015].","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Malgrat s'hagi convertit en un palauet residencial, originalment l'immoble era una masia o casa pairal destinada al conreu de la terra. La transformació es produí entre finals del segle XIX (1887) i principis del segle XX (1906). Una àmplia escalinata amb baranes de balustrada facilita l'accés a la plana on s'aixeca la casa. És de planta quadrada i consta de baixa, pis i golfes; amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües que acaben en un gran ràfec a totes les façanes. Al segle XX, es van afegir unes galeries a les façanes de llevant, nord i ponent. Als angles nord i nord-oest s'aixequen torres amb coberta hexagonal. Un pati central distribueix l'espai interior al seu voltant. La façana principal està orientada a migdia, i presenta l'accés a través d'una porta de ferro forjat i tarja, coberta per una portalada semi circular sostinguda per quatre columnes jòniques, amb un fanal de ferro forjat i vitrall. A la part superior de la porxada se situa una balconada amb barana de balustres. La resta d'obertures, disposades simètricament, són rectangulars, de llinda recta i reixa de ferro forjat i reganyols, excepte les dues laterals del primer pis, d'arc de mig punt, que marquen l'inici de la porxada que recorrerà les façanes laterals. Un cos afegit a la façana nord-est possibilita el seu aprofitament per construir una nova balconada a la que s'accedeix des de la porxada. A tots dos pisos es dóna una successió d'arcades de mig punt rebaixat. La façana sud-oest és més complicada. A la cantonada amb la façana principal es repeteix l'estructura de porxada de l'entrada, però amb columnes jòniques unides per vidrieres, adoptant així una forma hexagonal. El primer pis també s'aprofita per fer una balconada de balustres. Les portes de la planta baixa són de ferro forjat amb tarja de decoració d'espiralls i vitralls de colors. A cada porta correspon un arc de la porxada superior i es separen uns dels altres per pilastres que recorren el mur verticalment. Dues torres quadrades amb coberta de quatre vessants de ceràmica i rematades per una hídria, flanquegen la façana posterior on es repeteix la successió d'obertures de mig punt rebaixat. A totes les façanes, per sobre les golfes, hi ha una sanefa de ceràmica de colors verd, marró, blanc i ocre, i mènsules de fusta que sostenen el voladís de teulada.","codi_element":"08101-26","ubicacio":"Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5","historia":"La referència més antiga que es conserva és de l'any 1770, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi, comte d'Alemany. Però segurament l'edifici era molt més antic. Els primers grans canvis daten del 1854, quan la línia del ferrocarril va limitar la finca en la zona baixa, a l'est. El 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l'ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l'entrada principal de la masia. En aquest passeig es van plantar els plataners i la part nord-est es va repoblar amb un bosquet de pins bords, garrofers i alzines que encara avui donen ombra als passejants. D'aquesta època també és el molí de vent que encara hi ha a l'entrada i que servia per extreure aigua del pou amb més facilitat. L'any 1877 la finca canvia de propietari, després d'estar de lloguer un parell d'anys. El nou propietari donarà nom a la finca: Lluís Buxeres i Abad. Ell va ser qui transformaria aquella vella masia en el palauet i la finca residencial que avui coneixem. L'estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i els seus propietaris el van ocupar immediatament. Llavors van començar a unificar l'aparença exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d'unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l'eliminació dels desnivells propis d'una masia. L'arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol. Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals. Tota la planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a conservar-se a les sales del Museu d'Història de la ciutat. L'any 1906 també es va gestar el jardí tal i com el coneixem avui dia. A més, juntament amb l'habitatge principal es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis adjacent al palauet que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera. La família va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i des d'aquell moment només la va tornar a utilitzar com a finca d'estiueig. L'any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l'Ajuntament per 32 milions de pessetes. El Consistori volia destinar la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l'any 1972 i avui allotja un gran nombre d'espècies vegetals i també d'ocells.","coordenades":"41.3648700,2.0961200","utm_x":"424403","utm_y":"4579656","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52319-foto-08101-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52319-foto-08101-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52319-foto-08101-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Manuel Joaquim Raspall Mallol","observacions":"Davant l'edifici hi ha una construcció d'estil àrab, de base quadrada feta de maó vist amb obertures d'arc de ferradura i acabament amb merlets, que era utilitzat com a pou. Tot el conjunt és envoltat per una tanca de pedra -en el cas de la façana principal i oest- i d'arrebossat -en el cas de la façana posterior i est. La tanca és rematada per balustres i pilars en gerros decorats amb garlandes i caps mitològics. A la façana oest hi ha un mirador sostingut per mènsules curvilínies amb fulles d'acant. Les altres tres façanes tenen una reixa d'entrada de ferro forjat flanquejada per dos pilars amb coberta de dos vessants.També està relacionat amb el palauet el templet o glorieta modernista que es troba al costat d'un dels camins d'accés a la masoveria (fitxa 254)L'edifici té una col·lecció moble rellevant que forma part de l'nventari del Museu de L'Hospitalet.Actualment és un centre d'actes municipals de caràcter representatiu, per a celebracions, esdeveniments i actes protocolaris.","codi_estil":"94|98|99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52320","titol":"Cal Masover Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-masover-nou","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Abandonada des de fa temps. Coberta malmesa.","descripcio":"Masia situada a la zona propera al Llobregat, rica per al cultiu. És de planta basilical i consta de planta baixa, pis i golfes. Tot i que el costat dret es va modificar i se li va afegir un cos nou. La façana principal està orientada a migdia. Les obertures no s'han disposat simètricament; però destaquen els emmarcaments de pedra picada i polida de les finestres i el balcó central, i la llinda esculpida.","codi_element":"08101-27","ubicacio":"Carretera de la Feixa Llarga, s\/n","historia":"El passat agrícola de l'Hospitalet és avui només perceptible en escasses, però riques explotacions agràries que resten a la zona més propera al Llobregat. Entre els camps, i seguint la xarxa de camins rurals que perviuen, romanen encara algunes de les antigues masies que explotaven les terres, la majoria abandonades.","coordenades":"41.3443600,2.1006700","utm_x":"424760","utm_y":"4577376","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52320-foto-08101-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52320-foto-08101-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52320-foto-08101-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Tot i que els camps del voltant es troben en ple rendiment, no s'ha sabut aprofitar l'edifici i s'ha deixat perdre.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52321","titol":"Fàbrica Godó i Trias","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-godo-i-trias","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMÈNECH GIRBAU, Luis (1968). Arquitectura española contemporània. Barcelona: Editorial Blume. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ LOPEZ, Manuel (1992). Arte en l'Hospitalet!; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 81 (gen. 1992), pp. 14 a 15.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El conjunt industrial de Godó i Trias disposa de diversos cossos, ampliats al 1960-64 segons projecte dels arquitectes Milà i Correa. L'estructura original constava d'una gran nau central de dos trams, un d'ells escapçat per la situació de les calderes i la xemeneia de vapor. Al final de les naus s'aixeca una petita torre de base quadrada emmerletada. Al límit occidental de la parcel·la, i separades de les naus principals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives. Totes aquestes obres estan resoltes amb uns parament on domina l'obra vista, amb remats i sanefes molt aconseguits. Les cobertes són de teules a l'obra antiga, excepte on s'han substituït, i de fibrociment a les naus de 1960-64.","codi_element":"08101-28","ubicacio":"Av. de la Gran Via, 80-90","historia":"La Fàbrica Godó s'hi instal·là l'any 1903 i en aquell temps es dedicava al tèxtil de jute. Als voltants de 1920, passaren a fabricar filats i teixits de cànem i amb menor proporció de cotó. La fàbrica es va ubicar en aquest terme arran del descobriment de l'aqüífer profund del delta, aprofitant l'aigua abundosa i neta. El seu pou va ésser el primer d'ús industrial al Delta, construït al mateix any 1903. Amb l'evolució que comporta el temps, moltes de les més importants fàbriques van anar desapareixent del terme de la ciutat. Com a nota anecdòtica podem dir que fou escollida com escenari de la sèrie de TV. 'La Saga de los Rius'.","coordenades":"41.3555500,2.1219400","utm_x":"426552","utm_y":"4578600","any":"1903","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52321-foto-08101-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52321-foto-08101-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Frederic Correa i Alfons Milà","observacions":"S'inscriu dins el corrent arquitectònic industrialista que agafa referents estètics modernistes, però  se centra bàsicament en els recursos expressius de la tècnica del maó vist.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52322","titol":"Pati gòtic de la casa Gralla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pati-gotic-de-la-casa-gralla","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GARRIGA i Riera, Joaquim (1986). L'Època del Renaixement s. XVI; dins: Història de l'Art Català. (Barcelona), Volum IV (1986). MERINO DE CÀCERES, José Miguel (1997). La Casa Gralla y los Patios trasladados; dins: El patio de la Casa Gralla una reconstrucción. Prosegur: Barcelona; pp.135-185. MESTRES, Octavio (1997) Reconstrucción del patio de la antigua Casa Gralla; dins: R&R restauración & rehabilitación; Madrid, núm. 5.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Pati de planta quadrangular, de 5,50 x 6,33 metres, i amb tres nivells d'alçada. A la planta baixa hi ha quatre arcades rebaixades sobre quatre columnes angulars de fust llis i capitell corinti. A la primera planta hi ha una galeria de tres arcades ogivals per costat que descarreguen sobre columnes estriades, molt llargues i primes, amb capitell corinti; la galeria es recolza sobre una barana de pedra decorada amb claustres calats, sota els arcs, i amb bandes de doble arquet cec, sota les columnes. Tant els arcs inferiors com aquests estan resseguits per una motllura amb bossells però els de la galeria superior l'ultima línia de bossells acaben en un petit cap esculpit. En l'últim nivell hi ha una galeria amb cinc finestres d'arc pla. Per sobre, una petita cornisa corona el pati.","codi_element":"08101-29","ubicacio":"Av. Gran Via, 175-177","historia":"Les primeres notícies de la casa, situada al carrer Portaferrissa de Barcelona, daten del 1306 però el pati es va realitzar l'any 1516. L'any 1856 es va tirar a terra per obrir el carrer Duc de la Victòria però el pati es va desmuntar i, l'any 1882, es va traslladar a la Casa Brusi. Al 1964, es va tornar a desmuntar i es va traslladar a un dipòsit de Cornellà. Després d'anys perdut, el va recuperar el senyor Herberto Gut Beltrano, president executiu de Prosegur, que el va instal·lar a les seves oficines de l'Hospitalet l'any 1994.","coordenades":"41.3500200,2.1171200","utm_x":"426142","utm_y":"4577990","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52322-foto-08101-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52322-foto-08101-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52322-foto-08101-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Gòtic|Renaixement","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un pati-claustre del segle XVI traslladat pedra a pedra d'una casa noble de Barcelona, que decora i proporciona valor afegir a la seu corporativa de l'empresa de seguretat on s'ha instal·lat. El pati de la Casa Gralla ha sofert dos trasllats i muntatges, el que ha produït que desapareguessin alguns elements com l'escala.Es un pati de formulació renaixentista, tancat, simètric, i malgrat la incorporació d'elements  clàssics, predomina una clara estètica gòtica. Potser no posseeix la monumentalitat ni lapuresa gòtica que te el pati del Palau de la Generalitat, ni el rigor renaixentista que presentael del Palau del Lloctinent, però supera a ambdós en encant i gentilesa.","codi_estil":"85|93|95","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52323","titol":"Blocs de la plaça Guernica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/blocs-de-la-placa-guernica","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'habitatges integrades en dos blocs veïns, de dos habitatges per replà, que tenen façana per ambdós costats. No destaquen per la seva vàlua arquitectònica ni per les solucions adoptades per al seu bastiment, sinó per esdevenir símbol d'un tipus constructiu i d'una política de promoció que, en anys posteriors va protagonitzar episodis especulatius que van donar lloc als diferents polígons de l'Hospitalet. Fins fa poc es podia llegir a la façána en lletres ben grans 'FRANCO, FRANCO, FRANCO'.","codi_element":"08101-30","ubicacio":"Plaça de Guernica, 4-12","historia":"La construcció dels blocs d'habitatges protegits de l'actual plaça Guernica va ser la primera actuació de polígons d'habitatges realitzada a l'Hospitalet. La seva promoció va ser pública, endegada per una petició de l'Ajuntament i assumida per l' 'Instituto Nacional de la Vivienda'. Tot i que els tràmits i el primer projecte de l'arquitecte municipal de l'Hospitalet Manuel Puig Janer daten de 1940, sembla ser que els edificis no es començaren a construir fins tres anys més tard. El projecte inicial comptava amb una actuació urbanística que incloïa diferents serveis, tot i que finalment aquestes pretensions quedaren substancialment reduïdes.","coordenades":"41.3743300,2.1231000","utm_x":"426670","utm_y":"4580684","any":"1940","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52323-foto-08101-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52323-foto-08101-30-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Manuel Puig Janer","observacions":"'Amb els allaus migratoris de mitjans segle XX es plantejarà la necessitat de donar sostre a tota aquesta generació. Les solucions, dissortadament, no podran ser més barroeres. Els polígons com els dels blocs del Caudillo a la plaça Gernika, Onésimo Redondo a La Florida, Bellvitge, Gornal etc es caracteritzaran per les seves deficiències estructurals, l'escassa qualitat dels materials, la massificació i l'especulació més salvatge i una nul·la preocupació per proporcionar qualsevol mena de servei'. (Giménez, López, Lloreda, Ruiz, Domínguez, 1992, p. 20).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52324","titol":"Casal l'Esplai. Antiga fàbrica d'olis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-lesplai-antiga-fabrica-dolis","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici format per tres cossos diferents. El principal és un edifici de planta baixa i tres pisos, estructurat a partir de l'eix de simetria que marca una xemeneia que recorre la façana. A cada nivell s'obren grans finestres que il·luminen el seu interior. Als baixos d'aquest pis hi ha un cos adossat, de només planta baixa, que pot ser de cronologia posterior. El tercer cos forma la cantonada de Josep Anselm Clavé i la Plaça dels Avis. Es de planta i dos pisos i, a més de l'ús de l'obra vista, destaca per la presència d'unes galeries o miradors de fusta a la banda que dóna a la placeta. El seu llenguatge formal és simple i s'inscriu plenament dins del corrent arquitectònic del funcionalisme que tan ressò obtingué a Barcelona durant els anys trenta entre els arquitectes del GATCPAC. Aquesta singularitat converteix l'edifici en gairebé l'únic d'aquest corrent que podem trobar a l'Hospitalet i caldria una investigació històrica més aprofundida per obtenir informació sobre la seva autoria i ús primitiu.","codi_element":"08101-31","ubicacio":"Carrer de Josep Anselm Clavé, 14-28","historia":"L'actual llar de jubilats i l'Aula de Cultura es van instal·lar aprofitant un edifici que formava el bloc d'oficines d'una antiga fàbrica d'olis establerta pels volts de 1910, segons Casas (1986) o 1930 (Ajuntament, 2001).","coordenades":"41.3660500,2.1264500","utm_x":"426941","utm_y":"4579761","any":"1930","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52324-foto-08101-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52324-foto-08101-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52324-foto-08101-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment és Casal de gent gran i seu de diferents entitats de Santa Eulàlia.","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52325","titol":"Tecla Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tecla-sala","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL, Montserrat; DE PLANELL, Marta (1991). El molí paperer del Torrent Gornal (Centre Cultural Tecla Sala); dins: Progrés, l'Hospitalet de Llobregat, núm. 79. CASAS i FUSTER, Joan (1983). De pagesos a aturats: notes sobre la història de les transformacions urbanes a l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Col·lecció Quaderns Urbans, núm. 3. Ponència d'Ensenyament, Dinàmica Educativa de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DE PLANELL I MAS, Marta (1991). El recinte industrial Tecla Sala. La família Basté; dins: 'Progrés' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 80 (des. 1991). DE PLANELL I MAS, Marta; BOFILL, Montserrat (1991). El Molí Paperer del Torrent Gornal. Centre Cultural Tecla Sala; dins: 'Butlletí d'Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica', núm. 10. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I CAROL, Xavier (1988). La Tecla Sala, un espai específic per a produccions culturals; dins: 'Barcelona, metròpolis mediterrània'. Barcelona, núm. 9 (tardor 1988), pp. 43-46. MARCE I CAROL, Xavier (1991). La fàbrica Tecla Sala, seu del Centre Cultural Metropolità; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial'. L'Hospitalet del Llobregat, pp. 74 a 77. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de construccions relacionades amb una antiga fàbrica tèxtil i de tints, on destaquen les naus industrials, la xemeneia, el molí paperer, els habitatges i una caseta residencial. Aquesta darrera per les seves característiques constructives s'ha tractat a part. La part més antiga és la del molí paperer. Però ha patit nombroses transformacions des que es va construir. S'hi han afegit diferents cossos que han tapant les façanes nord i sud. En un principi tenia una teulada a dues aigües i a la part superior (mirador) era on es trobava l'assecador que tenien tots els molins paperers. Actualment, de la façana sud sols es veu un tros, ja que la resta de la façana ha quedat oculta per un bloc de cases construïdes l'any 1880 per allotjar els obrers. Darrera el molí hi ha una nau construïda amb posterioritat, amb encavallada de ferro. L'interior del molí està format per grans espais. L'estructura de l'edifici està suportada per bigues de fusta i columnes de ferro. Al mirador es conserva una encavallada de fusta. Les naus de l'edifici industrial són d'estil manchesterià amb murs de maó vist i de grans dimensions. Les projectà Claudi Duran i Ventosa l'any 1892. Destaca la gran quantitat de finestres, distribuïdes a totes les façanes, i la seva grandiositat, llevat de les de l'últim pis que són més petites. A la façana principal hi ha dos cossos avançats, un situat en un costat amb coberta plana i un altre, en posició central, amb coberta a dos vessants i en el que les finestres trenquen la composició de distribució horitzontal, doncs estan situades en diagonal perquè donen a l'escala que puja a les diferents plantes. També destaca la decoració en maó col·locada en forma de fris o sanefa situada sota les finestres o cornises i l'acabament de les obertures rematades amb motllures fetes de maó, formant arcs rebaixats. Aquest tipus d'ornamentació es repeteix en el paretó del cos situat en un costat. L'interior està constituït per grans espais amb columnes de ferro colat i el sostre és de volta catalana amb tirants de ferro. A les columnes es veuen els forats per on passaven els embarrats. A l'últim pis es pot apreciar l'estructura de l'encavallada de ferro i part de la sala on hi havia la màquina de vapor. La caldera estava al primer nivell. Entre el molí i l'edifici hi ha un pont de ferro que els comunica entre sí. La xemeneia està situada al costat de la sala de la màquina de vapor. Parteix del terra i sobresurt per sobre dels altres edificis. La porta és força singular, tapada amb totxo, i que s'obria per netejar-la.","codi_element":"08101-32","ubicacio":"Av. De Josep Tarradellas, 56-58","historia":"L'any 1855 A. Ferrer, que provenia de Capellades, instal·la un molí paperer. L'any 1872 la família Basté adquireix el molí i el solar del costat, per construir-hi un edifici de grans dimensions destinat a fàbrica de filats i teixits. La font d'energia utilitzada era el vapor. L'any 1913 compra la fàbrica la senyora Tecla Sala, que venia de Roda de Ter on tenia una fàbrica de filatures. Quan arriba decideix canviar la producció dedicant-se a l'elaboració de fils i deixant de banda la part del tissatge. Una altra innovació fou la introducció de l'electricitat amb motors individualitzats. A la planta baixa es feia la preparació dels fils (metxeres, manuars i cardes), al primer pis estaven les màquines de filar i al segon pis estaven els dobladors i la màquina de retort. Al molí s'hi instal·len els tallers de fusteria i manyeria. En aquesta època es quan es comuniquen el molí i la fàbrica amb el pont de ferro. Tecla Sala mor l'any 1973 i els hereus marxen a Manlleu juntament amb la maquinària. L'any 1982, l'Ajuntament comprà el recinte i el rehabilità com a centre cultural on fer-hi exposicions, teatre, música, etc...","coordenades":"41.3668100,2.1153800","utm_x":"426016","utm_y":"4579855","any":"1855","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52325-foto-08101-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52325-foto-08101-32-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Claudi Duran i Ventosa","observacions":"Fou adquirit per l'ajuntament l'any 1982 per crear un centre cultural dedicat a  l'art. També acull una biblioteca.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52326","titol":"Can Vilumara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vilumara-0","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL I COROMINAS, Montserrat (1992). Can Vilumara, breu història d'una antiga fàbrica de seda de l'Hospitalet; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 82 (feb. 1992), pp. 14 a 15. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SALA, Joan; AMOROS, Rafael; VILUMARA, Josep M. (1991). La fàbrica de teixits de seda Vilumara a l'Hospitalet del Llobregat; dins: I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 139 a 147.","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'adequació de la fàbrica com a centre docent (1986-87) ha significat una rehabilitació de les instal·lacions que ha respectat la seva fesomia, adequant només els espais interiors de les naus.","descripcio":"Conjunt fabril rehabilitat actualment com a Institut d'Educació Secundària format per les naus industrials, l'edifici d'oficines, la casa del director i una xemeneia. L'element més destacable és la casa del director, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. Es tracta d'una obra amb treball ornamental d'obra vista i on destaquen els respiralls ceràmics amb forma de les papallones de la seda, la imatge de Nostra senyora dels Àngels i el treball de ferro forjat. A banda de la casa, són també força interessants les primitives naus dels telers, amb coberta de dent de serra ('shed') que tenen dues cronologies diferents: 1907 i 1928. A la part última del recinte, al costat de la Farga, està la xemeneia, de base hexagonal i 60 metres d'alçada. També es troba l'altra entrada de la fàbrica, per on passaven les mercaderies i on hi havia una porteria i una bàscula.","codi_element":"08101-33","ubicacio":"Av. De Josep Tarradellas, 147-169","historia":"Vilumara va ser fundada l'any 1676 per Domingo Vilumara, comerciant de sedes de Manresa. Va aprendre a teixir i es va establir a Barcelona. En el claustre de la Catedral podem veure la seva llosa amb una llançadora gravada i un ocell. Seguint el corrent del moment, l'any 1862 es va fundar una caixa financera adjunta a la fàbrica. Aquestes caixes, en créixer, es van convertir en bancs. La Caixa Vilumara va fer la seu en un edifici que ella mateixa construí: és l'actual Museu de Cera de Barcelona. Les implantacions de grans conjunts fabrils tèxtils a l'Hospitalet tenen una cronologia relativament tardana, situant-se majoritàriament a la primera dècada de 1900. Això ha fet que aquestes grans fàbriques s'inscriguin estilísticament en el corrent arquitectònic modernista, seguit pels propietaris de les indústries per tal de significar i monumentalitzar els seus centres productius. D'aquesta manera els edificis de la fàbrica eren més que el lloc de treball i esdevenien l'ensenya de l'empresa. En el cas de l'antiga fàbrica de teixits de seda Vilumara, la significació venia donada, principalment, per la casa del director situada a l'accés del recinte.","coordenades":"41.3628400,2.1040800","utm_x":"425066","utm_y":"4579424","any":"1906","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52326-foto-08101-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52326-foto-08101-33-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"A. Audet Puig","observacions":"El museu conserva un respirall ceràmic amb forma de papallona de la seda, un tel·ler, fusos i altres materials. El catàleg no protegeix tots els edificis.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52327","titol":"Teatre Joventut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teatre-joventut","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici destinat originalment a cinema i, per tant, de grans dimensions; amb façana al carrer de la Joventut. Construït amb un clar llenguatge racionalista amb la simetria marcada, en façana, per una rotonda o tribuna en el primer pis, línies senzilles i rectes i el parament completament llis i sense ornamentacions. Sota la tribuna hi ha una marquesina d'obra.","codi_element":"08101-34","ubicacio":"Carrer de la Joventut, 2-10","historia":"La seva atribució no ve avalada per cap testimoniatge documental. Si bé és cert que existeixen uns plànols de 1931 signats per Antoni Puig i Gairalt on es projecta un cinema, aquest no se situa en el solar que ens ocupa. Aquest cine anava destinat al carrer Romanins (actual Martí i Julià) cantonada Montseny, molt a prop del carrer Joventut. Les similituds de l'edifici projectat amb l'edifici actual són tantes, que permeten pensar que aquests dos cines són el mateix.","coordenades":"41.3725100,2.1177100","utm_x":"426217","utm_y":"4580486","any":"1931","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52327-foto-08101-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52327-foto-08101-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52327-foto-08101-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"És l'actual Teatre Municipal de L'Hospitalet, amb programació estable.","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52328","titol":"Edifici de la Rambla Just Oliveras, 21","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-21","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, adossat al número 23 i separat respecte el número 17-19. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es compon simètricament a partir de la combinació de plens (parament) i buits (obertures) delimitant eixos de verticalitat que varien en cada planta: tres en planta baixa i quatre a les plantes pis. El parament és de maó vist i pedra, amb obertures rectangulars. Les de la planta baixa tenen forma d'arc de mig punt. La decoració es troba localitzada a les baranes dels balcons i finestres de la planta baixa, de forma helicoïdal amb motius florals i reganyols: a les cartel·les de pedra que sostenen els balcons; en els brancals de la majoria d'obertures; a les feixes de pedra decorada amb sanefes; als llistons de fusta treballada col·locats a la part superior de les finestres de la planta baixa, etc.","codi_element":"08101-35","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 21","historia":"El projecte original és de l'any 1914 i està signat pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba. La tercera planta és un afegit de l'any 1964, que trenca no només l'harmonia del propi edifici, sinó la de tot el conjunt. Amb ella es va perdre la línia de cornisa i la balustrada original que encara que possiblement també diferís de la de les cases veïnes, si hem de fer cas al projecte s'hi adeia perfectament.","coordenades":"41.3611600,2.1011100","utm_x":"424816","utm_y":"4579240","any":"1915","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52328-foto-08101-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52328-foto-08101-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Mariano Tomàs i Barba","observacions":"En conjunt, les tres cases(números 21, 23 i 25) presenten un front de façana més o menys homogeni, la característica principal del qual és l'ús de l'obra vista. A banda dels elements decoratius de façana -singularment l'obra vista, però també la forja de les baranes i reixes o la pròpia fusteria- cal també valorar els elements originals que es mantenen al vestíbul, com l'arrambador ceràmic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52329","titol":"Edifici de la Rambla Just Oliveras, 23","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-23","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres adossat entre els números 21 i 25 amb els que comparteix un front de façana més o menys comú. Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat pla. La simetria compositiva de la façana no és total degut a una finestra més a la planta baixa, l'allargament de la balconada del primer pis i un desplaçament cap a la dreta dels eixos de verticalitat. El maó vist és l'element més característic del parament, combinat amb la pedra del sòcol, els resseguiments de les obertures i alguns elements ornamentals i estructurals com motllures o cartel·les, decorades amb motius florals. La distribució de la façana a la planta baixa es compon per l'accés, a la dreta, i dues finestres geminades a l'esquerra. Totes les obertures presenten forma d'arc deprimit còncau. El més característic d'aquest edifici és la decoració, en especial la del ferro forjat de les baranes dels balcons i de les reixes de les dues finestres ampitadores de la planta baixa. La fusta es troba en els llistons treballats de la part superior de la façana; la pedra a les cartel·les que suporten els balcons i a la cornisa, decorades amb relleus, i als respiralls, de forma semicircular i amb motius vegetals. Al terrat hi ha una barana de balustrada de pedra, dividida en tres cossos de diferents longituds i separats per quatre pilars culminats amb gerros.","codi_element":"08101-36","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 23","historia":"Com s'ha indicat per a les cases números 21 i 25 de la Rambla Just Oliveras, aquest edifici s'ha de relacionar i valorar conjuntament amb ells, ja que forma part de tota una campanya constructiva que, malgrat la seva distància cronològica, respon als promotors d'una mateixa família (Solanas) i segueix una mateixa factura formal. En aquest cas, no es disposa de documentació arxivística que permeti determinar el promotor, autor i cronologia de l'aixecament de l'immoble. La data cadastral que s'apunta (1916) coincidiria amb la de la construcció de la casa número 21, i si fos així, el número 23 seria el que serviria de model per al recreixement amb una planta de l'immoble número 25 que fins 1921 només va disposar de planta baixa i un pis.","coordenades":"41.3612300,2.1010900","utm_x":"424814","utm_y":"4579248","any":"1916","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52329-foto-08101-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52329-foto-08101-36-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A banda dels elements ornamentals de la façana, cal destacar el vestíbul de l'immobleque conserva un arrambador ceràmic i un llum a l'arrencada de l'escala.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52330","titol":"Edifici de la Rambla Just Oliveras, 25","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-25","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres adossat als números 23 amb el que comparteix un front de façana més o menys comú. Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La simetria compositiva de la façana no és total degut a una obertura més gran a la planta baixa, l'allargament de la balconada del primer pis i un desplaçament cap a la dreta dels eixos de verticalitat. El maó vist és l'element més característic del parament, combinat amb la pedra del sòcol, els resseguiments de les obertures i alguns elements ornamentals i estructurals com motllures o cartel·les, decorades amb motius florals. Totes les obertures presenten forma d'arc deprimit còncau. El més característic d'aquest edifici és la decoració, en especial la del ferro forjat de les baranes dels balcons i de les reixes de les dues finestres ampitadores de la planta baixa. La fusta es troba en els llistons treballats de la part superior de la façana; la pedra a les cartel·les que suporten els balcons i a la cornisa, decorades amb relleus, i als respiralls, de forma semicircular i amb motius vegetals. El coronament de la façana està format per una balustrada de pedra, dividida en dos cossos per pilastres i culminats per gerros","codi_element":"08101-37","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 25","historia":"L'any 1910, Roc Solanas inicià la urbanització dels solars d'aquesta zona de la Rambla de Just Oliveras amb les cases que avui dia percebem com un veritable conjunt (números 21, 23 i 25) d'aquesta via. En principi, la seva promoció es va limitar a l'aixecament d'un habitatge de planta i pis segons un projecte encarregat al tècnic municipal Mariano Tomàs i Barba. Es de suposar que de bon començament es tractés ja d'un edifici plurifamiliar, com ho fa pensar el fet de la situació d'una porta d'entrada. Posteriorment, en els solars que seguien, el seu germà Pere i suposadament algun altre familiar, van bastir dues cases més, de planta i dos pisos, projectades pel propi Tomàs i Barba i que seguien un mateix programa decoratiu basat en l'ús de l'obra vista. Es curiós constatar com, de fet, aquest mateix programa decoratiu que sembla realitzat per la mateixa mà, té cronologies diferents i respon a campanyes també distintes. Per exemple, la primitiva casa de planta i pis que ens ocupa va ser remuntada amb un segon nivell superior l'any 1921, seguint un projecte d'Antoni Calzada. Les característiques d'aquesta obra són absolutament idèntiques a les que ens trobem a la finca veïna de la Rambla Just Oliveras 23, construïda segons sembla l'any 1916 i per tant gaire bé coetània a la de número 21. Tot plegat no fa sinó donar encara més coherència al grup de les tres finques, que tot i que reben un tractament individualitzat, cal valorar-les en conjunt.","coordenades":"41.3612800,2.1010400","utm_x":"424810","utm_y":"4579254","any":"1910","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52330-foto-08101-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52330-foto-08101-37-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Mariano Tomàs i Barba","observacions":"A nivell de façana, la finca presenta elements ornamentals originals que cal valorar,com són la balustrada del terrat, les mènsules ceràmiques dels balcons i la cornisa, ila forja de les baranes, la portella i la tarja de la porta d'escala.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52331","titol":"Casa Joan Batlle","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-joan-batlle","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici que fa cantonada amb el carrer de Tarragona, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i la coberta és plana. La composició de les seves dues façanes és simètrica a partir de diversos eixos de verticalitat delimitats per les obertures. A la façana principal, que dona a la rambla de Just Oliveras són tres els eixos de verticalitat: el central definit en planta baixa per la porta d'accés i en planta pis per un balcó; en un lateral es defineix per una finestra amb barana i balcó i en l'altre és una altra porta en planta baixa i balcó en planta pis. La façana del carrer de Tarragona a la planta baixa hi trobem porta d'accés i tres finestres i a la planta pis, la simetria és més rigorosa amb dos balcons als laterals i finestres balconeres al centre. Totes les obertures estan fetes amb arc rebaixat: a la planta baixa sense decoració, i a la planta pis amb trenca aigües amb decoració floral. Tots els balcons i reixes de finestres i terrat són de ferro forjat. Els paraments són llisos amb sòcol i recreixement als escaires i en el coronament. La part més ornamentada és el coronament, amb pilastres ondulades i esgrafiats. Altres elements que milloren l'estètica són els relleus que hi ha en les llindes de les finestres del primer pis, en les mènsules que serveixen de suport als balcons i les motllures que emmarquen les obertures de la planta baixa. A la seva banda posterior, l'edifici havia gaudit d'un antic jardí, actualment convertit en garatge, que separava l'habitatge d'un magatzem que el mateix propietari havia fet aixecar amb façana a la Riera de la Creu.","codi_element":"08101-38","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 29","historia":"El projecte d'aquesta casa data de 1910. El seu disseny és obra de Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. És autor de diversos edificis modernistes aixecats durant la primera dècada del segle XX. Es tracta d'una de les primers cases bastides en el que fou l'anomenat segon eixample -alguns autors parlen també d'eixample modernista-, concretat a partir de la urbanització de la rambla de Just i Oliveras (1907). Tipològicament respon perfectament a l'esperit d'aquesta nova urbanització que atreia, principalment, a una població burgesa.","coordenades":"41.3614900,2.1009100","utm_x":"424799","utm_y":"4579277","any":"1910","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52331-foto-08101-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52331-foto-08101-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52331-foto-08101-38-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Mariano Tomàs i Barba","observacions":"Actualment és la seu d'una entitat bancària.","codi_estil":"98|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52332","titol":"Centre Catòlic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/centre-catolic","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici format per diversos cossos que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que dona a la rambla. La composició d'aquesta del conjunt i, sobretot, de la façana és amb llenguatge clàssic, amb predomini de la simetria i elements com els arcs de mig punt, les pilastres d'inspiració dòrica que recorren el mur verticalment, la composició del balcó central del primer pis amb un agrupament de pilastres a banda i banda i el gran frontó triangular que conforma el coronament de la façana; amb un òcul al timpà. L'entrada principal es veu realçada amb la composició d'un gran arc de mig punt sostingut sobre pilastres i flanquejat per dues grans cartel·les que, a la vegada que decoren, són usades com a element de suport de la balconada central. La façana lateral del carrer de Tarragona respon a una concepció més senzilla i es conforma a partir de tres eixos de verticalitat; amb finestres geminades, separades per pilastres i llinda recta a la planta baixa; i arc de punt rodó a la planta pis. Aquests tres eixos estan igualment separats per pilastres d'estil dòric.","codi_element":"08101-39","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 30-34","historia":"El Centre Catòlic de la Rambla és atribuït a l'arquitecte Ramon Puig Gairalt en la bibliografia consultada. Tot i no tenir-ne proves, els redactors del PEPPA també ho afirmen: tenint en compte la trajectòria de l'autor, es tracta d'una atribució que no sembla descabellada. Per tant, es pot acceptar com a hipòtesi mentre no aparegui algun document que la desmenteixi. El mateix succeeix amb la data de construcció. Per una banda, encaixa força bé en l'etapa cronològica en la qual Puig assetjava la vessant més 'classicista' del noucentisme. Per una altra, el Centre Catòlic inaugurà la seva nova seu l'any 1926.","coordenades":"41.3615800,2.1013600","utm_x":"424837","utm_y":"4579287","any":"1924","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52332-foto-08101-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52332-foto-08101-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52332-foto-08101-39-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"En el número 30 hi ha un cos adossat per la façana al cos principal, però que té un programa estructural i ornamental propi que cal destacar, sobretot en les plantes pis. En la primera centrada per una balconada amb motius arquitectònics clàssics i una galeria de quatre finestres a la segona planta.A la façana, hi ha una placa que explica que en el període entre l'enderroc de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mérida i la nova, les celebracions eucarístiques es feien en aquest local.","codi_estil":"98|106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52333","titol":"Edifici de la Rambla Just Oliveras,  31","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-31","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici residencial que fa cantonada amb el carrer de Tarragona i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. L'eix de simetria, que divideix dos costats iguals, passaria pel mig de la porta d'accés, en planta baixa, amb una clau amb les inicials del propietari J.O. A cada costat d'aquesta porta hi trobem dues finestres geminades, separades per una columna, amb un capitell de motius florals. Ambdues són ampitadores i tenen persianes de fusta de dues fulles amb un llistó treballat. En el primer pis hi ha quatre balcons, els dos centrals més arrodonits. A la segona planta hi ha una balcona central, amb dues obertures i dues finestres als laterals. La façana del carrer de Tarragona és menys profusa en obertures: una porta d'accés en planta baixa, en un costat, i dues finestres, una d'elles geminada. A la planta pis, un balcó central i dues finestres als laterals. I a la segona planta és a la inversa: damunt del balcó del primer pis, hi ha una finestra amb persiana de llibrets de fusta; i, als costats, damunt les finestres del primer pis, hi trobem balcons. La data de l'edifici està inclosa en els relleus que hi ha a la part inferior dels balcons rectangulars del primer pis(1908). La façana està rematada per un frontó semicircular amb un petit ornament flanquejat per dues hídries. Cal destacar el vestíbul amb escala de marbre, barana de ferro forjat i un fanal també de ferro. Hi ha un arrambador de guix de color marró. El sostre està decorat amb un relleu de guix amb motius florals.","codi_element":"08101-40","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 31","historia":"Aquesta casa és el primer edifici que es construí en la urbanització de la Rambla de Just Oliveras, eix del segon eixample de l'Hospitalet i oberta per donar una comunicació directa amb l'estació de ferrocarril (1907). Segons sembla, la nova parcel·lació realitzada per Just Oliveras per tal d'urbanitzar la rambla, va comptar inicialment amb alguns problemes legals per a l'escripturació de les antigues propietats de Cal Tres. Aquest fet refredà els propietaris i promotors interessats en aquesta nova zona residencial de l'Hospitalet. Es per això, que la primera iniciativa fou encarregada per un membre de la família Oliveras (Josep Oliveras). El projecte va signat per Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. En el disseny i execució de l'obra, Mariano Tomàs i Barba combinà el llenguatge clàssic amb la decoració de regust modernista que apareix només puntualment en medallons florals o en l'interior del vestíbul, i que emprà profusament en d'altres obres coetànies.","coordenades":"41.3616700,2.1008300","utm_x":"424793","utm_y":"4579297","any":"1908","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52333-foto-08101-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52333-foto-08101-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52333-foto-08101-40-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Mariano Tomàs i Barba","observacions":"Es de destacar que la finca no ha perdut el seu jardí posterior.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52334","titol":"Edifici de la Rambla Just Oliveras, 37","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-37","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Però l'harmonia de l'edifici es veu trencada per la rehabilitació de la part destinada a comerç, que no  respecta ni l'estructura ni els colors originals.","descripcio":"Edifici que fa cantonada amb el passatge de La Pau i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. A la façana principal, la planta baixa presenta les portes d'accés a l'habitatge i els locals comercials. Els dos pisos superiors tenen el mur recorregut per dues balconades cadascun. Les finestres balconeres són emmarcades amb motllures de pedra, i tenen forma d'arc deprimit còncau amb clau central. Al voltant de l'arc hi ha decoració vegetal i les baranes presenten treball de ferro forjat amb reganyols. Cada balconada és suportada per quatre cartel·les unides per relleus de garlandes. Els extrems de les façanes són recorreguts per dues pilastres formades per lloses, decorades a la paret superior amb un medalló amb garlandes. El coronament és senzill amb un voladís que sobresurt per sobre dels respiralls ovalats. A partir del primer pis, la façana lateral es divideix amb quatre cossos mitjançant tres pilastres: dos d'ells són recorreguts per balcons senzills i els altres dos per finestres. L'estructura dels balcons és la mateixa de la façana principal, com en les finestres, encara que aquestes manquen de la decoració de relleus.","codi_element":"08101-41","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 37","historia":"Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època.","coordenades":"41.3618800,2.1007000","utm_x":"424782","utm_y":"4579321","any":"1916","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52334-foto-08101-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52334-foto-08101-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52334-foto-08101-41-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"","codi_estil":"98|106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52335","titol":"Edifici de la Rambla Just Oliveras, 46","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-46","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i coberta plana. La combinació de les obertures de la façana forma simetria en les plantes pis però no a la planta baixa. En aquesta la porta d'accés està desplaçada a l'esquerra. Al seu costat hi ha dues finestres. En el primer pis una balconada amb dues obertures recorre tota l'amplada de la façana. En la segona planta, les obertures s'alineen amb les de baix, però en comptes de balconada, hi trobem dos balcons.","codi_element":"08101-42","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 46","historia":"Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època. La valoració d'aquest edifici s'arrodoneix en la seva situació urbana, en el context d'una Rambla que convé potenciar com a centre a través dels seus millors edificis.","coordenades":"41.3621500,2.1010000","utm_x":"424808","utm_y":"4579350","any":"1917","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52335-foto-08101-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52335-foto-08101-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52335-foto-08101-42-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"De les tres cases de renda que construeix en el incert període 1915-1922 a la Rambla -els números 37, 46 i 71-75- aquesta és en la que sembla expressar-se amb menys  convencionalisme, potser per tractar-se d'un encàrrec de la seva família. La forma de les obertures, retallades sobre el pla de la façana, les rajoles de dos colors fent un escaquer, la ceràmica verda dels ampits, el tipus de barana de ferro mateix, la simple netedat de la composició, ens duen ressonàncies de la vessant populista del noucentisme.","codi_estil":"98|106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52336","titol":"Casa Sanfeliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-sanfeliu","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar aïllada, amb tres façanes lliures i una adossada a un bloc de pisos. Un petit pati o jardí envolta aquestes tres façanes. Consta de planta baixa amb terrat i un pis afegit en una part. La planta pot dividir-se, per la seva estructura constructiva, en tres cossos segons la col·locació de les biguetes. Un cos central en el que les biguetes estan disposades perpendiculars a la porta principal i dos cossos laterals col·locades paral·leles a la porta principal i que d'alguna manera es tradueixen en els dos petits porxos situats als extrems (avui un d'ells suprimit).","codi_element":"08101-43","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 49B","historia":"El procés d'urbanització de l'eix viari de la Rambla de Just Oliveras, iniciat al 1907, es perllongà al llarg de les dècades següents. Això ha permès que els exemples d'arquitectura original que encara es conserven mostrin un ventall del que eren els gustos i estils arquitectònics del moment. La casa del número 49 exemplifica un d'aquests estils de principis de segle, alhora que mostra l'evolució artística i personal de l'arquitecte, Ramon Puig i Gairalt. En aquesta obra projectada el 1928, Puig i Gairalt comença la seva travessia del classicisme noucentista, amb referents art decó, cap a una concepció volumètrica propera al racionalisme. El resultat és una obra realment singular, que combina els volums cúbics dels diferents cossos amb elements d'altres referents estilístics, com l'escala imperial d'accés a la porta o la font del jardí.","coordenades":"41.3624400,2.1003300","utm_x":"424752","utm_y":"4579383","any":"1928","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52336-foto-08101-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52336-foto-08101-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52336-foto-08101-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani|Racionalisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"Un dels cossos laterals ha estat modificat amb un afegit posterior que desvirtua l'antiga composició de l'edifici. A la façana destaca el joc de colors dels estucats i un esgrafiat de grans proporcions de la Mare de Déu de Montserrat amb les muntanyes darrera.","codi_estil":"106|98|120","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52337","titol":"Casa Sabadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-sabadell","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT(1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de veïns que fa cantonada amb el passatge de Blanchart. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. Coberta plana de terrat, però amb les façanes rematades per simulació de coberta de teules. La façana principal s'estructura en tres cossos de composició simètrica, bàsicament a partir del primer pis. Possiblement perquè la planta baixa conserva elements de la primera construcció del mestre d'obres Mariano Tomàs. La separació dels tres cossos es fa mitjançant dues pilastres fetes amb lloses rectangulars. Cada cos es compon de dos eixos de verticalitat delimitat per les obertures i balconades. A les dues primeres plantes de llinda recta i a la tercera amb arcs de mig punt. El cos central està rematat per un frontó, en el timpà del qual hi ha la data de 1923, flanquejada per dos triangles que contenen esgrafiats de motius vegetals; i les inicials del propietari 'J.S'. Destaca la decoració del frontó de l'acabament de l'edifici, i els esgrafiats de la cornisa i la balconada superior central, amb la representació d'un gerro amb flors i fulles que s'estenen per sobre les obertures. El treball de ferro forjat es concentra a les baranes dels balcons i a l'ampit de les finestres de la planta baixa. A la façana lateral del carrer Blanchart, la planta baixa té una única porta d'accés. La menor importància d'aquesta façana, fa que els balcons i el treball del mur siguin molt més senzills.","codi_element":"08101-44","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 71-75","historia":"El mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba va construir tres casetes de planta i pis en aquest emplaçament de la Rambla presumiblement l'any 1914, ja que l'expedient d'obres s'aprovà el 31 de juliol d'aquest any. És remarcable la coincidència cronològica i de programa amb les 'cases barates' veïnes, doncs el plantejament arquitectònic és radicalment diferent: Tomàs i Barba projecta encara des de la tradició consolidada durant el segle XIX. En tot cas, poca cosa queda d'aquesta primera construcció, doncs l'any 1923 el mateix propietari, segurament aprofitant unes ordenances més propícies, basteix un edifici de planta baixa i tres pisos segons projecte de l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt. En l'expedient de 1922 l'operació es denomina 'addició de dos plantes', però el canvi que es produeix és prou dràstic com per parlar d'una nova construcció.","coordenades":"41.3633200,2.0999100","utm_x":"424718","utm_y":"4579481","any":"1914","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52337-foto-08101-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52337-foto-08101-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52337-foto-08101-44-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Mariano Tomàs i Barba i Ramon Puig i Gairalt","observacions":"","codi_estil":"98|106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52338","titol":"Cases Barates Rambla Just Oliveras 77","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-barates-rambla-just-oliveras-77","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT(1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres que consta de planta baixa, pis i golfes i forma part d'un conjunt de tres cases, una d'elles desapareguda, denominades 'cases barates'. Se'n conserven dues, aquesta del número 77 i la veïna, amb el número 79. La coberta és de teulada a dues aigües truncada. La façana te un doble alineament, sobresortint un cos de manera que l'entrada queda coberta per una terrassa sostinguda per una columna salomònica feta de maons. La barana de la terrassa també és de maons. Destaca la tribuna que sobresurt i les tres estretes obertures en planta baixa. Sota els ràfecs, a la part del capcer de la façana hi ha esgrafiats florals i geomètrics.","codi_element":"08101-45","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 77","historia":"Les Cases Barates de la Rambla de Just Oliveras varen ser projectades per Ramon Puig Gairalt l'any 1914, dins l'etapa que les seves biògrafes anomenen d'influència secessionista (1909-1915), tot just acabada la carrera d'arquitectura. En el projecte que es conserva a l'Arxiu Històric apareixen les tres cases unifamiliars entre mitgeres que es varen construir. La desaparició de la corresponent al número 81 és lamentable de cara a la lectura del conjunt, ja que era precisament la que feia el gir pel carrer Parral. Això no obstant, les dues que queden s'han mantingut fins avui sense alteracions importants i mantenint el seu ús original. La denominació d'aquestes cases denota la preocupació de Puig Gairalt, ja a l'inici de la seva trajectòria professional, pel problema de l'habitatge a les ciutats industrials. La primera versió de la Llei de Cases Barates és de l'any 1911 i Puig Gairalt, que des de 1915 és arquitecte municipal de l'Hospitalet, participa activament en els debats que va generar. L'any 1925 col·laborà en un número monogràfic de la revista 'El Constructor' amb un article on exposà la seva experiència i les seves idees. Des del punt de vista arquitectònic, val la pena destacar una de les característiques que Puig Gairalt opina que han de tenir aquestes cases: han de ser de construcció senzilla però d'aparença alegre. Acompanyaven l'article gràfics referents a les dues-centes cases barates que l'Ajuntament pensa projectar seguint un traçat de ciutat-jardí, que Puig incorporà al Pla d'Eixample de 1926.","coordenades":"41.3634100,2.0998700","utm_x":"424715","utm_y":"4579491","any":"1914","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52338-foto-08101-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52338-foto-08101-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52338-foto-08101-45-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"En revistes de l'època aquestes tres casetes eren presentades com un clar exponent de 'cases barates'.","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52339","titol":"Casa dels Cargols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-dels-cargols","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5.","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'ha recuperat l'espai al seu voltant, dignificant el seu valor patrimonial.","descripcio":"Torre unifamiliar als quatre vents que consta de planta baixa, pis i coberta plana. En tres de les façanes hi trobem obertures; la nord, la sud i la de ponent. La façana principal és l'orientada a migdia; amb la porta d'accés en planta baixa, i balcó central i balconeres laterals en planta pis. A la façana de ponent, els tres eixos de verticalitat es defineixen tant en planta baixa com en planta pis. En planta baixa per tres portes i en planta pis, igual que l'anterior, amb un balcó central i balconeres laterals. La façana nord és la que ha sofert mes variacions. En planta baixa hi ha dues portes anul·lades i una de les balconeres de la planta superior ha desaparegut per una finestra amb porticons de llibret. Totes les baranes són de ferro forjat i les llindes de les obertures rectes. L'element més destacat és el coronament de la façana que actua de barana del terrat, a manera de merlets, combinant la barana de ferro forjat amb l'obra de les pilastres. Sota aquestes pilastres, i en el pujador de mobles, és on s'observen les representacions zoomorfes de cargols; fet que li va valer el sobrenom a la casa. També destaca i participa en l'element decoratiu la bicromia de l'arrebossat del parament; així com els elements ceràmics ornamentals en els angles de les finestres i obertures.","codi_element":"08101-46","ubicacio":"Carrer del Llobregat, 127 - 141B","historia":"El projecte de l'edifici és del mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, tècnic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i autor de diversos edificis catalogats, alguns d'inspiració clarament modernista, com l'antiga casa Macari Golferics (Major, 54). L'edifici s'aixecava originàriament al mig d'un jardí que l'envoltava i que arribava fins a la línia de façana del carrer Llobregat cantonada Montseny. Es tractava, doncs, d'una típica construcció de torre aïllada que per la seva fesomia ressaltava enormement dins del conjunt d'edificis que anaven poblant el barri de la Torrassa. Ben aviat, però, l'edifici perdé el seu caràcter de torre aïllada, i al 1921 es projectaren sobre l'estreta franja del seu jardí un conjunt de casetes de planta baixa d'ínfimes dimensions, semblants a les construccions que es produïen als passatges o passadissos interiors. Aquesta operació d'especulació intensiva de l'espai edificable va fer que la casa modernista es veiés envoltada per unes construccions que es desdeien en absolut tant de la tipologia com del concepte de la primitiva torre.","coordenades":"41.3710800,2.1209900","utm_x":"426490","utm_y":"4580324","any":"1911","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52339-foto-08101-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52339-foto-08101-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52339-foto-08101-46-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Mariano Tomàs i Barba","observacions":"Es tracta d'un edifici força singular i un dels pocs exemples d'arquitectura modernistaque es produïren a l'Hospitalet i que ens ha arribat fins als nostres dies.Actualment és la seu municipal de l'oficina Jove d'Emancipació.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52340","titol":"Edifici del carrer Major, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-major-5","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge entre mitgeres format per dos cossos, que consta de planta baixa i dos pisos i coberta de terrat pla. La façana s'organitza compositivament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa dues botigues flanquegen la porta d'accés a l'escala. En la planta primera una balconada amb tres obertures. En la segona planta són tres els balcons independent que hi trobem. La façana presenta un programa decoratiu que se centra en les obertures i les línies de forjat. A la porta d'escala trobem unes pilastres d'obra estucades i una llinda on al centre apareixen les inicials del propietari i promotor de l'immoble (FC - Francesc Company). Les obertures dels balcons també estan emmarcades per pilastres d'obra estucades, amb uns petits capitells corintis i una llinda amb una sanefa de terracota. D'aquest mateix material, que cal suposar de producció pròpia d'alguna de les fàbriques de l'Hospitalet, són també les cartel·les situades sota les lloses de pedra dels balcons i sota la cornisa, així com les conilleres de ventilació del terrat, el disseny de les quals no coincideix amb el projecte original. La línia de forjat entre els pisos superiors ve marcada per un fris amb motius vegetals. El parament de façana es troba estucat amb línies imitant carreus, encoixinats en el poc tros que es pot apreciar dels baixos. Les baranes dels balcons són de barrots de foneria, destacant la del primer pis on hi ha un motiu decoratiu que es repeteix simètricament. La barana del terrat sembla reconstruïda i s'ignora si originalment va ser d'obra,-tal i com correspondria al projecte de Pere Seseras, o si va disposar dels típics balustres ceràmics.","codi_element":"08101-47","ubicacio":"Carrer Major, 5","historia":"El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. L'any 1887, Francesc Company i Vergès decidí enderrocar dues casetes de la seva propietat i encarregar la construcció d'un edifici de nova planta. El projecte fou obra de l'enginyer industrial Pere Seseres, qui traçà un plànol de façana força acurat, encara que sense dibuixar els elements ornamentals. Es tracta d'un exemple paradigmàtic de construcció de casa de renda de certa qualitat, que recorda, per exemple, els edificis que es bastien coetàniament a l'Eixample barceloní. Es per això que no deixa de ser singular que el seu projecte no vagi signat per cap arquitecte, sinó per un enginyer industrial. Caldria conèixer millor quina fou la intervenció d'aquest col·lectiu professional en l'arquitectura no només pública o civil, sinó també, com veiem en aquest cas, domèstica.","coordenades":"41.3596300,2.1012300","utm_x":"424824","utm_y":"4579070","any":"1887","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52340-foto-08101-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52340-foto-08101-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Pere Seseres","observacions":"El plànol del projecte original no recollia les botigues. En el seu lloc les obertures que flanquegen la porta d'escala es concebien com a finestres.A la façana es troba encastat un mosaic amb una de les escenes del Via-Crucis tal i com succeeix en altres edificis del carrer Major.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52341","titol":"Edifici del carrer Major, 31","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-major-31","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En procés de restauració","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Príncep de Bergara. Constava originàriament de planta baixa i dos pisos; però s'ha remuntat un altre pis, enretirat de la façana i que no es veu des del carrer. La façana principal s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa per la porta d'accés i dues finestres als costats. En la planta pis, per tres balcons, amb llosanes de pedra i baranes de fosa; i en la planta superior per tres balconeres. Els brancals i la llinda són de pedra motllurada. Les obertures de la planta baixa són d'arc deprimit còncau. El parament està format a la planta baixa per carreus regulars ben escairats. Als pisos alts, el parament és de maçoneria, i estava recobert amb un arrebossat força malmès i que ha estat repicat. La part posterior de l'edifici té un petit cos adossat, amb finestrals amb obertura d'arc que donen sobre un petit jardí propi de la finca.","codi_element":"08101-48","ubicacio":"Carrer Major, 31","historia":"Edifici promogut per Pedro Norta, l'any 1867, segons figura a la façana. L'any 1893, el propietari Pedro Norta va presentar una instància demanat permís per a edificar un cos adossat a la seva casa, en una petita parcel·la que havia adquirit de l'ajuntament un cop s'havia produït l'obertura del carrer Príncep de Bergara.","coordenades":"41.3594600,2.0985500","utm_x":"424600","utm_y":"4579054","any":"1867","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52341-foto-08101-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52341-foto-08101-48-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Tant la tipologia com materials de la façana de Príncep de Bergara són clarament distints als del carrer Major. Les obertures disposen d'un emmarcat ceràmic, amb unes petites decoracions de pinyes.La constitució murària d'aquest front és de maó.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52342","titol":"Casa del carrer Major, 33","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-major-33","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13.","centuria":"XX","notes_conservacio":"reformat recentment","descripcio":"El projecte original d'aquest edifici ha estat modificat un mínim de dues vegades. La façana principal era al carrer Major, on hi havia l'entrada a la casa que constava de planta baixa i pis. Però posteriorment s'hi establí una pastisseria amb vistes al carrer Major i al carrer Príncep de Bergara. Per aquest costat, també s'allargà la construcció. Posteriorment al tancament de la pastisseria s'ha remuntat un segon pis i l'entrada definitiva s'ha obert per carrer Príncep de Bergara. Com a elements singulars destaca el balcó semicircular, i el coronament curvilini a la barana del terrat, on s'inscriu un escut de Catalunya. Malauradament, els baixos han estat reformats: s'ha perdut la porta original i el parament s'ha recobert.","codi_element":"08101-49","ubicacio":"Carrer Major, 33","historia":"L'any 1902 el propietari Joaquim Piera, veí de Barcelona, es dirigí al consistori de l'Hospitalet per tal de demanar permís per reconstruir la casa que posseïa al carrer Major cantonada Príncep de Bergara. Els plànols presentats -signats pel facultatiu Santiago Burcer (el cognom és il·legible) dibuixen un edifici de planta i pis, amb una façana al carrer Major on s'endevina una voluntat de significació ornamental, encara que s'assembli poc aquell que realment es realitzà.","coordenades":"41.3594500,2.0984000","utm_x":"424587","utm_y":"4579053","any":"1902","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52342-foto-08101-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52342-foto-08101-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52342-foto-08101-49-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Santiago Rovira","observacions":"És una llàstima comprovar com les diferents transformacions han anat apaivagant la bellesa i singularitat d'aquest edifici modernista. En una d'aquestes reformes s'ha perdut una imatge de Santa Eulàlia que estava ala cantonada.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52343","titol":"Can Casas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casas-1","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici combina dos recursos historicistes típics del modernisme com és l'arquitectura gòtica, en els arcs apuntats dels baixos; i la neoàrab, en finestres d'arc fals i joc del mosaic. Tant el treball de l'obra vista com els elements ceràmics atorguen una qualitat notable a la façana. La ceràmica és l'element destacat de la façana, utilitzada en franges de diferent composició per separar els distints nivells. Les tonalitats són blau, groc, verd i blanc, destacant sobre el marró el mur construït en maó vist. Les finestres són d'arc esglaonat i estan agrupades de dues en dues, envoltant-se de sanefes de maó i elements ceràmics. Destaquen les quatre rajoles que formen un medalló i les flors afegides al pilar d'unió de les finestres. Totes les finestres tenen una forma d'arc fals i són emmarcades per una motllura ceràmica. Entre les rajoles, destaca un plafó central representant la Mare de Déu de Montserrat, de factura posterior, i que podria haver estat col·locat l'any 1954, data d'unes obres de reforma poc documentades.","codi_element":"08101-50","ubicacio":"Carrer Major, 54","historia":"Construït a partir de 1904 quan el seu propietari -Macari Golferichs- enderrocà les cases en estat ruïnós que tenia al carrer Major i encarregà el projecte d'una nova casa al mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. Aquesta aproximació de Mariano Tomàs i Barba al llenguatge modernista tingué continuïtat en d'altres cases de l'Hospitalet, en especial les bastides a la Rambla Just Oliveras. Mariano Tomàs i Barba.","coordenades":"41.3595200,2.0977300","utm_x":"424531","utm_y":"4579061","any":"1904","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52343-foto-08101-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52343-foto-08101-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52343-foto-08101-50-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Mariano Tomàs i Barba","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52344","titol":"Edifici del carrer Major, 57","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-major-57","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bloc d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i quatre pisos i amb la coberta plana. Forma part del conjunt de la plaça de la Constitució, amb una de les seves façanes com límit de la plaça i sobresortint de l'alineament del bloc del costat esquerre. La façana del carrer Major s'organitza compositivament de forma simètrica a partir d'un eix central que la divideix en dos parts iguals. Al mig, en planta baixa, la porta d'accés a l'escala. A cada costat sengles obertures idèntiques. En el primer pis, destaca un balcó corregut que s'allarga per les dues façanes. A les altres plantes hi trobem dos balcons correguts; a la dreta amb dues obertures, i a l'esquerra amb tres, però la tercera correspon a la façana que dona a la plaça de la Constitució.","codi_element":"08101-51","ubicacio":"Carrer Major, 57","historia":"Construcció realitzada segons projecte de Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres que intervingué molt activament a l'Hospitalet perquè en fou tècnic municipal i al que es deuen edificis importants, com l'antiga casa Macario Golferichs (carrer Major, 54) o el conjunt del carrer Major 36-40. El dibuix del projecte, però, no reflecteix el programa decoratiu que després es desenvoluparia. En un principi només es preveia la construcció d'un edifici de planta i tres pisos, però mentre les obres encara s'estaven realitzant, el seu propietari i promotor Francesc Carbonell va presentar una instància demanant que es permetés un nou nivell, fins arribar als quatre pisos.","coordenades":"41.3593200,2.0973700","utm_x":"424501","utm_y":"4579039","any":"1914","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52344-foto-08101-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52344-foto-08101-51-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Mariano Tomàs i Barba","observacions":"La façana destaca pel seu tractament decoratiu, amb un estucat als pisos simulant un encoixinat de carreus abuixardats; unes baranes de ferro forjat corregudes a la cantonada arrodonida de l'immoble, i unes llindes amb decoració vegetal realitzada amb pedra artificial.Són també destacables les reixes de les obertures de finestra dels baixos. Sobre la llinda d'entrada hi ha la data de construcció de la casa (1915), i les inicials del seu promotor (FC).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52345","titol":"La Remunta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-remunta","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Es troba en desús, tapiada però patint deteriorament constant.","descripcio":"La caserna de la Remunta de L'Hospitalet de Llobregat està situada a l'extrem oest del barri del Centre, en el límit de la ciutat amb Cornellà. L'element més destacable és la masia de planta basilical, amb el cos central més elevat i una porxada superior. Tant a la façana principal com a la posterior hi ha una escala exterior adossada que dóna accés a la primera planta. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües en el cos central i a una en els laterals. La construcció ha vist alterats els espais típics de masia, adequant-se a les noves funcions del seu ús. S'hi ha afegit un cos lateral i un altre posterior amb terrat pla i barana de balustres. Destaca la galeria de les golfes i el rellotge de sol. També destaca la porta d'entrada del recinte, de ferro, amb dos batents i testera amb la inscripció: 'Parc de La Remunta'. A cada costat hi ha un pilar coronat per una làmpada.","codi_element":"08101-52","ubicacio":"Carrer Major, 94","historia":"Des del 1868, estava destinada a dipòsit de cavalls sementals de l'exèrcit. L'any 2007 un conveni entre el Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de L'Hospitalet va permetre la cessió a la ciutat de la totalitat de la caserna per a desenvolupar-hi usos residencials.","coordenades":"41.3596400,2.0934500","utm_x":"424173","utm_y":"4579078","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52345-foto-08101-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52345-foto-08101-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52345-foto-08101-52-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52346","titol":"Casa Baiges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-baiges","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1987) La arquitectura catalana de la modernidad. BARCELONA: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bloc de pisos compost de planta baixa i sis plantes pis, disposat en xamfrà entre els carrers de Progrés i el de la Mare de Déu dels Desemparats. A la planta baixa s'hi han instal·lat comerços, però la resta són habitatges. L'accés és per dues escales centralitzades que donen a cada carrer i faciliten l'entrada a quatre pisos per replà. Disposa de tres patis de ventilació interiors. La coberta és de teulada a la catalana. I, la façana presenta la part del xamfrà com un cos sobresortint i petites tribunes arrodonides.","codi_element":"08101-53","ubicacio":"Carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, 78","historia":"El projecte és una obra d'ampliació de la casa que aixecava el promotor Joan Baiges, prevista inicialment amb només dos pisos alts. Després de la construcció del 'gratacels' de la carretera de Collblanc al 1931 i d'altres edificis aixecats a Barcelona en les mateixes dates (Balmes, 178-180 o Vallhonrat, 22-26), Ramon Puig i Gairalt continua experimentant el joc volumètric en edificis d'alçada. En aquest cas, l'obra és més modesta, superior, de totes maneres, a la resta de construccions que anaven urbanitzant el barri de la Torrassa durant les dècades de 1920 i 30.","coordenades":"41.3703700,2.1218300","utm_x":"426559","utm_y":"4580245","any":"1932","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52346-foto-08101-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52346-foto-08101-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"A banda de la volumetria dels cossos de l'edifici -amb una cantonada amb gir rodó, diferents plans de façana i alçades distintes- Ramon Puig i Gairalt jugà també amb el color de les façanes, pintades originalment en un color rogenc. Aquesta combinació emfasitza els diferents components de la construcció, que sobresurten dels plans de façana homogenis i llisos de la resta de construccions que l'envolten. L'obra de Puig i Gairalt és plena d'aquestes solucions constructives que van arribar a interioritzar-se com a un llenguatge compositiu propi i molt característic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52347","titol":"Ca n'Arús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-narus","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https:\/\/lhospitaletdellobregat.wordpress.com\/category\/3-tematica\/masies-indrets\/ca-narus\/ http:\/\/www.marticabestany.com\/es\/proyectos\/obra-propia\/reformas\/masia-can-arus http:\/\/www.l-h.cat\/utils\/obrefitxer.aspx?Fw9EVw48XS6of2ohvAxLTz3Sbuo0nL7u8e2pkVpLi3Y%3D","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa senyorial amb jardí. És de planta rectangular en amplada, i està formada per tres cossos, que mantenen la unitat en la façana principal. El cos central i més important consta de planta baixa, pis i golfes. La seva coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, que està coronada per un acroteri simètric. Els dos cossos laterals són desiguals: el de l'esquerra, de planta baixa i pis, destaca en aquest darrer una petita galeria coberta amb arcs de mig punt i baranes de balustrada. El cos de la dreta consta de planta baixa i pis amb la coberta també a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana permet unificar visualment els tres cossos tot i les seves desigualtats estructurals i la pèrdua de la simetria i l'ornamentació addicional del cos central. És en aquest darrer on el programa arquitectònic senzill però eficaç s'atura en alguns detalls, com els tres eixos de simetria i verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, la porta d'accés principal té emmarcament de pedra i arc escarser i finestres laterals de llinda recta i barana de ferro amb motius geomètrics. A la planta pis, cada eix està definit per un balcó amb barana de ferro. A les golfes, habilitades com una planta més, hi trobem tres obertures més petites. Conserva varis elements originals com l'escala i la fusteria de la planta baixa així com de la sala principal de la planta pis, els paviments hidràulics i algunes decoracions dels murs.","codi_element":"08101-54","ubicacio":"Rambla de la Marina, 415-427","historia":"Es coneixen poques dades sobre la casa senyorial de Can Arús. Com a hipòtesi, sembla que el creixement de la masia anà paral·lel al primer projecte d'eixample de la vila vella de l'Hospitalet. Es construeix l'any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, soci fundador del Casino del Centre i alcalde del municipi. Entre 1900 i 1910, el seu nét, Santiago Arús hauria fet alguna ampliació, d'aquí l'acroteri, decorat amb terracota i un medalló central amb les inicials S.A. Als anys vuitanta del segle XX mitjançant expropiació va passar a mans de l'Ajuntament. El mes de febrer de l'any 2005 es projecta la reforma de la masia, que finalitza el mes d'abril de l'any següent. L'arquitecte encarregat de l'obra serà Martí Cabestany i Puértolas.","coordenades":"41.3585800,2.1019600","utm_x":"424884","utm_y":"4578953","any":"1851","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52347-foto-08101-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52347-foto-08101-54-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Ubicada entre la Rambla de la Marina, i els carrers de Provença, de Santa Anna i avinguda del Carrilet. El jardí frontal afegeix valor a la finca visualment, però sobretot des d'un punt de vista sociològic i de valorització de l'entorn i el paisatge.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52348","titol":"Ca l'Esquena Cremat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lesquena-cremat","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CORNELLES i PUJOL, Montserrat (1990). Els motius de les antigues cases de pagès de l'Hospitalet; dins Quaderns urbans, núm. 5. Ajuntament de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCÉ i PIERA, Matilde (1991). Cop d'ull als motius de l'Hospitalet. Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'ha restaurat durant el procés de redacció del Mapa de Patrimoni.","descripcio":"Masia situada en oposició a l'edifici del casino del Centre. És de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, lleugerament encarada cap a l'est. El nivell de planta baixa es troba força per sota de la rasant de la Rambla Marina, urbanitzada tardanament en aquest sector. Davant seu manté un espai de pati, antigament hort i era, encerclat per una tanca d'obra i reixa de ferro. La façana principal es composa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. Totes de llinda recta a excepció de la porta d'accés que és d'arc escarser. Damunt el portal, en la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro. Amb posterioritat al seu aixecament, s'adossà un cos a la banda de ponent. A la planta noble conserva unes pintures molt interessants.","codi_element":"08101-55","ubicacio":"Rambla de la Marina, 447 i 550","historia":"Ca l'Esquena Cremat ha anat encerclant-se, progressivament, per construccions modernes. De totes maneres, la pervivència del seu pati i la presència del Casino afavoreixen que aquesta illa mantingui un caràcter marcadament vuitcentista, important de ser salvaguardat.","coordenades":"41.3590800,2.1021300","utm_x":"424899","utm_y":"4579008","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52348-foto-08101-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52348-foto-08101-55-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el bloc de l'hospitaletdellobregat.wordpress s'explica que el mal nom de Ca l'esquena cremat del germans d'en Rafel que portava l'esquena de la camisa recremada pel sol, ja que treballava de pagès durant moltes hores. Però una segona versió diu que es va cremar el paller de cal Xicos de la Miquela i els veïns van ajudar a apagar-lo, també en Rafel que es va cremar l'esquena. Segons la Montserrat Cornelles l'origen del nom ve de que per Sant Joan es deixaven caure d'esquena sobre les brases dels focs.Hi havia pintures murals a la planta baixa i la primera planta. Gairebé totes han desaparegut. L'edifici està en rehabilitació i s'intenten recuperar les poques que queden.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52349","titol":"Can Colom","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-colom","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. http:\/\/www.digital-h.cat\/c\/document_library\/get_file?uuid=f4dbd509-f9ae-4f7d-88a3-342b71ffecad&groupId=10919","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Restaurat fa poc per l'arquitecta Meritxell Inaraja","descripcio":"Antiga masia de planta rectangular distribuïda en tres cossos que consta de planta baixa i dos pisos, amb una capella afegida a la dreta i una galeria neogòtica d'arcs apuntats a l'esquerra. També destaca la torres de secció quadrada que s'aixeca pel cos posterior. Entorn enjardinat i espai d'ús públic.","codi_element":"08101-56","ubicacio":"Carrer de Martí i Codolar, 2-4","historia":"Mercè Albiach, de 96 anys, ha estat la darrera dona que va viure a Can Colom. L'any 2004 es va traslladar a un pis d'enfront des d'on ha seguit la rehabilitació d'aquesta masia del segle XVIII.","coordenades":"41.3666300,2.1315800","utm_x":"427370","utm_y":"4579822","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52349-foto-08101-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52349-foto-08101-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52349-foto-08101-56-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Adquirit pel municipi, actualment acull les oficines del Programa Municipal per a la dona.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52350","titol":"Xemeneia Bòbila Goyta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xemeneia-bobila-goyta","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Xemeneia corresponent a l'antiga bòbila Goyta i que s'ha mantingut en l'actual Parc de Les Planes com un referent visual i de contextualització històrica important. És de secció quadrada, feta de maons.","codi_element":"08101-57","ubicacio":"Carrer de Menéndez Pidal, s\/n (Parc de les Planes)","historia":"Les bòbiles van ser unes de les més importants i representatives del procés d'industrialització de l'Hospitalet. Durant la segona meitat del segle XIX, van proliferar, tot i aprofitant les riques terres argiloses del municipi. Es van produir veritables processos de concentració industrial, especialització i mecanització que van donar lloc a empreses emblemàtiques: Cosme Toda, Batllori, Cucurny, etc. Les indústries més petites, sobretot les bòbiles amb un únic forn, van anar desapareixent de mica en mica a partir de principis del nostre segle.","coordenades":"41.3661400,2.1048200","utm_x":"425132","utm_y":"4579790","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52350-foto-08101-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52350-foto-08101-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52351","titol":"Capella del cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-cementiri","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"en procés de restauració.","descripcio":"Capella i oratori del cementiri municipal d'un marcat estil neoclàssic. Consisteix bàsicament en un volum cúbic, de planta quadrada, que per un dels costats, se li adossa un volum més petit, amb columnes i escales, que fa de vestíbul d'entrada. Un arc parabòlic separa i connecta els dos espais. Els elements clàssics serveixen per reforçar aquest plantejament i, per tant, li són indissolubles: una gran cornisa remata el volum principal i un frontó tripartit el d'entrada, la porta del qual apareix flanquejada per dues columnes estriades. La teulada, de quatre vessants, està coronada per una creu llatina de ferro forjat. S'accedeix a l'esplanada on hi ha l'edifici per mitjà d'una gran escala que confereix una ampla perspectiva al conjunt.","codi_element":"08101-58","ubicacio":"Carrer de Menéndez Pidal, 22-24","historia":"Ramon Puig Gairalt, fou l'arquitecte que projectà aquest oratori del cementiri, durant els anys 1922-1923. L'encàrrec que li fan és aquest: 'Dése cuenta de este acuerdo al Sr. Arquitecto Municipal para que proceda a confeccionar los planos y presupuestos de la obra a la mayor brevedad posible, al objeto de que aquella pueda estar terminada por la festividad de todos los Santos.....a cinco de agosto de mil novecientos veintiseis'.","coordenades":"41.3665600,2.1056400","utm_x":"425201","utm_y":"4579836","any":"1922","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52351-foto-08101-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52351-foto-08101-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52351-foto-08101-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"En el context de l'arquitectura de Puig a l'Hospitalet, aquesta obra se situa en un punt d'inflexió, en què l'arquitecte, que des de 1915 venia temptejant diverses aproximacions a les tendències noucentistes, sembla prendre partit per un classicisme no monumentalista, que vehicula, com en altres autors coetanis, la peremptòria simplificació de les formes al marge de la ortodòxia del Moviment Modern. En molts casos, aquest camí portarà a l'Art Déco i, per a Puig, és el primer pas cap al gust pel joc de volums que, a partir de 1930, caracteritzarà la seva arquitectura.","codi_estil":"98|106|99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52352","titol":"Ca l'Esquerrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lesquerrer","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una masia que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a tres vessants. Un carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, no arriba al final deixant l'aigua ves posterior en forma triangular. La porta principal té un arc de mig punt rebaixat adovellat, i una finestra a banda i banda. Al primer pis hi ha tres balcons amb molt poc voladís i les obertures tenen una llinda d'un sol bloc de pedra. A les golfes hi ha una finestra d'arc rebaixat, feta amb maó, al centre i una finestra quadrangular a banda i banda. Sobre el balcó central hi ha un escut i la data '1572'. Sobre la porta es llegeix la data de reforma de l'edifici: 1796. En una façana lateral hi ha una finestra de pedra amb dos arquets conopials molt treballats i quatre caps humans. El nivell del terra de la masia se situa per sota del de l'exterior perquè les successives inundacions del riu l'han fet pujar.","codi_element":"08101-59","ubicacio":"Carretera del Mig, s\/n","historia":"Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que formaven part d el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII.","coordenades":"41.3485900,2.0942700","utm_x":"424229","utm_y":"4577851","any":"1572","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52352-foto-08101-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52352-foto-08101-59-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52353","titol":"Cases del carrer de Molines, 28-34","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-de-molines-28-34","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'unes casetes unifamiliars, en origen de només planta baixa, aixecades a partir d'un mateix projecte que sembla ser que data pels volts de 1928. La seva característica més singular prové del fet que tenen un petit jardí o pati a l'entrada, separat del carrer per una tanca d'obra amb una porta i reixa de forja. El número 34 difereix de la resta ja que la caseta fa un angle que acaba per cloure el pati. Per la resta de característiques, les quatre casetes són idèntiques i disposen del mateix programa decoratiu: respiralls ovalats, rajoles vidriades als ampits de finestres i a la tanca. Posteriorment, la casa número 32 ha conegut la remunta d'un pis que ha trencat l'harmonia del conjunt.","codi_element":"08101-60","ubicacio":"Carrer de Molines, 28-34","historia":"","coordenades":"41.3614500,2.0975500","utm_x":"424518","utm_y":"4579276","any":"1928","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52353-foto-08101-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52353-foto-08101-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La tipologia que representen exemplifica un tipus d'urbanització també present en d'altres punts de l'Hospitalet i que en el cas del carrer Molinés acaba per definir un espai molt acotat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52354","titol":"Edifici del carrer del Montseny, 76","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-del-montseny-76","bibliografia":"ABARCA I MEDICO, Lluís: L'Eixample de Collblanc. Dins: 'Progrés' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 15 (1984). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que fa cantonada amb els carrers del Progrés i de Montseny. Consta de planta baixa, tres pisos i terrat. En el xamfrà que és el punt central, s'aixeca un altre pis. Els dos pilars en angle que emmarquen el pla del xamfrà, i les feixes verticals que ordenen els plans de les façanes laterals, no son més que formes esquematitzades de pilastres. També la solució corbada del cos central de la cantonada ajuda a moderar la relativa modernitat del model adoptat, i en aquest sentit és important la força que adquireix la cornisa que corona els plans laterals, quan discorre sobre el xamfrà, introduint un contrapunt barroquitzant en la composició general. Cal destacar la importància dels esgrafiats geomètrics situats sota cada finestra, que contribueixen a reforçar gràficament la composició general, sense oblidar el contrast que provoquen els balconets curvilinis del primer pis, ben encaixats entre les pilastres.","codi_element":"08101-61","ubicacio":"Carrer del Montseny, 76","historia":"La finca, de tres plantes sobreposades, la projectà l'arquitecte Miret i Baldé, cap el 1929, amb la intenció d'instal·lar en els baixos una bacallaneria, que ni tant sols arribà a inaugurar-se. Malgrat que pot ser contrastada amb algunes solucions concretes proposades per Ramon Puig Gairalt per a casos similars (com per exemple la casa del carrer Santa Eulàlia, 155 -fitxa 86-), el llenguatge formal emprat per Miret i Baldé ens reporta a formulacions d'arrel academicista.","coordenades":"41.3713500,2.1216200","utm_x":"426543","utm_y":"4580354","any":"1929","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52354-foto-08101-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52354-foto-08101-61-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"A. Miret i Baldé","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52355","titol":"Mare de Déu dels Desemparats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-dels-desemparats","bibliografia":"ABARCA I MEDICO, Lluís (1984). Dalt el nostre turó; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 23. ABARCA I MEDICO, Lluís (1985). Carrer dels Desemparats; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 30. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BALAGUER PLANAS, Valentí (1985). Nuestra Señora de los Desamparados, 1935-1985. La Torrassa-L'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Església parroquial del barri de la Torrassa, sota advocació de la Mare de Déu dels Desemparats, de planta quadrada amb una cúpula de formigó armat al centre. Aquesta cúpula està coberta amb una teulada octogonal i del centre sobresurt la llanterna que també te teulada octogonal. Al xamfrà es troba la porta d'entrada precedida d'una petita escalinata. La porta és d'arc de mig punt amb arcuacions en degradació. La porta està emmarcada dins d'un rectangle hi en els carquinyolis hi ha uns cercles en relleu. Per sobre de la porta s'obre una finestra coronella de tres arcs. A sobre l'entrada es va aixecar el campanar, una torre de planta quadrada amb obertures d'arc de mig punt per les campanes a la part superior.","codi_element":"08101-62","ubicacio":"Carrer de mossèn Jaume Busquets, 1-7","historia":"El primer temple que hi havia i que era provisional, estava unit a la construcció d'un grup escolar. El projecte era de l'arquitecte Josep Maria Sagnier i Vidal i fou inaugurat l'any 1935 i cremat al 1936 amb l'inici de la Guerra civil. Un cop acabada la Guerra, l'obra de la nova església va anar a càrrec de l'arquitecte municipal de l'Hospitalet, Manuel Puig Janer. L'any 1942 es posa la primera pedra. La benedicció, a càrrec de l'arquebisbe de Barcelona doctor Gregorio Modrego Casaus, del nou temple es produí el 24 d'abril de 1949, però s'acabà definitivament el 1951, amb l'aixecament del campanar. Algunes altres obres, decoracions, capelles i altars són també dels anys 50 i 60.","coordenades":"41.3705700,2.1226000","utm_x":"426624","utm_y":"4580267","any":"1942","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52355-foto-08101-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52355-foto-08101-62-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Manuel Puig Janer","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52356","titol":"Passatge d'Oliveras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passatge-doliveras","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per sis casetes unifamiliars, entre mitgeres d'una única planta, situat en el passatge Oliveres i carrer del Montseny. Tot i la seva senzillesa, les cases destaquen pel seu acabat de façana, amb una barana del terrat d'obra de forma ondulada i una garlanda ceràmica que dóna als edificis un toc característic. La distribució de les obertures és idèntica en totes: porta a l'eix central i dues finestres laterals. Totes les llindes són rectes. La façana està coronada per un acroteri curvilini amb un òcul ovalat a sota.","codi_element":"08101-63","ubicacio":"Passatge d'Oliveras, 34-42","historia":"Algunes urbanitzacions dels anys 20 del segle passat, al barri de la Torrassa, lligades a l'increment demogràfic d'aquella dècada, es singularitzen per una tipologia constructiva senzilla, però característica i representativa de les diferents mesures adoptades per a la solució del problema de l'habitatge. A la base tindríem l'especulació i aprofitament intensiu del sòl que representen les casetes en passadís. El seguirien un tipus d'habitatge, també senzill, normalment de només planta baixa, i que difereix de l'anterior pel fet de no formar passadís, sinó de donar a vies urbanes, com els passatges. El cas del passatge Oliveres és paradigmàtic i no s'ha de deslligar de la resta de la urbanització del total del passatge. En pocs anys (1925-27) els solars d'aquesta via van anar edificant-se amb senzilles casetes de planta baixa, que tot i ser de promotors diversos, perquè els solars tenien diferents propietaris, la majoria van ser obra del mateix arquitecte, Lluís G. Colomer. No es tracta per tant d'una actuació unitària -com succeeix en els corredors-, però el resultat tipològic final és força semblant.","coordenades":"41.3689500,2.1179400","utm_x":"426232","utm_y":"4580091","any":"1927","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52356-foto-08101-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52356-foto-08101-63-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52357","titol":"Edifici del carrer Rafael de Campalans, 44","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-rafael-de-campalans-44","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que fa cantonada amb els carrers de París i Rafael de Campalans. Consta de planta baixa i quatre pisos, el darrer dels quals és una remunta que desconfigura el programa arquitectònic del projecte original. Destaca a la façana la porta d'escala principal amb arc deprimits còncau, amb un gra òcul al damunt. Tot emmarcat per una motllura de motius geomètrics. I també per la seva ornamentació esgrafiada a la cantonada de la façana del carrer de Paris. El parament de la planta baixa es troba recobert amb un estuc que imita carreus abuixardats. Als nivells superiors, la disposició dels balcons dona un caràcter diferent a cada façana, la del carrer de Paris disposa els balcons en una clara alineació vertical, de llosanes de pedra i baranes de forja, per contra la del carrer Rafael Campalans els disposa amb una clara alineació horitzontal, balcons continus amb barana d'obra al primer pis i de forja als pisos superiors.","codi_element":"08101-64","ubicacio":"Carrer Rafael de Campalans, 44","historia":"Casa situada a l'eixample vuitcentista de L'Hospitalet, construïda al primer quart del segle XX, de la que no es coneix l'autoria del projecte.","coordenades":"41.3731400,2.1216500","utm_x":"426547","utm_y":"4580553","any":"1924","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52357-foto-08101-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52357-foto-08101-64-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52358","titol":"Edifici del carrer de París, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-de-paris-5","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. La façana s'organitza a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures, on es juga compositivament amb els balcons, diferents a cada planta. En la primera una balconada central amb dos accessos; a la segona planta un balcó corregut de costat a costat; i en la tercera planta, un balcó simple a cada extrem. El parament està fet imitant carreus abuixardats i tot emmarcat als extrems per dues grans pilastres estriades que van des de la primera planta a la cornisa- El coronament de la façana és amb un f frontó ondulat amb dos òculs. Les obertures són d'arc carpanell i l'interior és còncau en forma de petxina.","codi_element":"08101-65","ubicacio":"Carrer de París, 5","historia":"Casa situada a l'eixample vuitcentista de L'Hospitalet, construïda al primer quart del segle XX, de la que no es coneix l'autoria del projecte.","coordenades":"41.3730300,2.1215200","utm_x":"426536","utm_y":"4580541","any":"1925","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52358-foto-08101-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52358-foto-08101-65-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52359","titol":"Edifici de l'avinguda de Pau Casals, 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-lavinguda-de-pau-casals-4","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'habitatges de planta baixa, dos pisos i terrat pla. El domini absolut de les línies rectes el situen en el racionalisme. El parament combina la utilització d'arrebossat amb imitació de maó vist al voltant de les finestres balconeres. La planta baixa és ocupada per la porta d'accés a l'habitatge i dues finestres i els pisos combinen els balcons amb finestres.","codi_element":"08101-66","ubicacio":"Avinguda de Pau Casals, 4","historia":"Aquest edifici que fou encarregat per Jaume Cerdà Valls el juliol de 1935, esdevé l'element arquitectònic de l'Hospitalet, que més exemplifica l'arquitectura moderna catalana dels anys trenta, influenciada pels corrents racionalistes europeus. El paper de l'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, fou fonamental perquè a la ciutat es puguin contemplar diverses obres seves que s'inscriuen en aquest corrent.","coordenades":"41.3599300,2.1037500","utm_x":"425035","utm_y":"4579101","any":"1935","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52359-foto-08101-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52359-foto-08101-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52359-foto-08101-66-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52360","titol":"Institut Santa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/institut-santa-eulalia","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, amb teulada a doble vessant, i dos torres quadrades, amb teulada a quatre vessants, als extrems. Les torres tenen una decoració de tipus classicista amb frontons decorant les finestres, fornícules als costats d'aquestes, motllures, el gran voladís de la teulada.","codi_element":"08101-67","ubicacio":"Plaça de Pius XII, 2","historia":"La data del projecte de l'edifici és de l'any 1936. A principis de la dècada dels 50 del segle XX, l'arquitecte Manuel Puig i Janer el va reformar.","coordenades":"41.3649300,2.1274700","utm_x":"427025","utm_y":"4579636","any":"1936","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52360-foto-08101-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52360-foto-08101-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52360-foto-08101-67-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Historicista","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Manuel Puig i Janer","observacions":"En tot cas, cal afegir-hi dos cossos més de planta rectangular que s'inicien també a les torres i encerclen un pati, fent forma de 'U'. El recinte es tanca amb un edifici modern i més alt que trenca la uniformitat del conjunt.","codi_estil":"98|116","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52361","titol":"Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-10","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Caldria reposar aquells elements ceràmics perduts i fixar tota la resta.","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres format per dos cossos i que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. Destaca per la seva façana profusament decorada. Excepte als baixos, adaptats per donar cabuda a comerços i amb un arrebossat de ciment uniforme, que ha fet desaparèixer el seu caràcter primigeni, la resta del mur de façana es troba decorat amb rajoles ceràmiques, senceres o amb composició de trencadís, i plafons esgrafiats. El maó vist també té la seva presència en l'emmarcament de les obertures dels balcons. Es poden veure esgrafiats amb motius florals i vegetals localitzats entre les obertures, elements ceràmics de diferents dibuixos que es van combinant en franges horitzontals, les baranes de ferro forjat amb dibuixos circulars i ovalats...No queda ni un sol espai sense decoració: fins i tot la llosana dels balcons és feta amb rajoles ceràmiques. El murs dels nivells superiors és recorregut per balconades dobles. L'acabament de l'edifici s'estructura amb pilastres de maó vist unides per gelosia. Sobre la porta central, en la franja que hi ha entre les obertures del balcó, feta de trencadís, es pot veure la inscripció de la data de construcció de l'edifici, 1927'.","codi_element":"08101-68","ubicacio":"Carrer del Príncep de Bergara, 10","historia":"Aixecat sobre un solar regular, fruit de la reparcel·lació urbana que implicà el procés de construcció de l'eixample del centre de l'Hospitalet. Força d'aquests edificis no es començaren a bastir fins ben entrat el segle XX, a redós de les primers grans migracions dels anys vint i també de la dinamització del barri que s'accelerà amb la construcció del mercat.","coordenades":"41.3590500,2.0986200","utm_x":"424605","utm_y":"4579008","any":"1927","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52361-foto-08101-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52361-foto-08101-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52361-foto-08101-68-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52362","titol":"Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 24","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-24","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos amb la coberta plana. La façana es configura simètricament a partir d'un eix central en el que sobra la porta d'accés. Destaca per la seva ornamentació esgrafiada de la part central. L'esgrafiat presenta dos motius diferents: el que se situa sobre la porta d'escala és un medalló amb la inscripció de l'any d'acabament de l'edifici ('Año 1925') envoltat per elements vegetals; en el segon i tercer pis trobem un gerro d'on emergeixen plantes i flors, amb una estètica que intenta aproximar-se a ideals clàssics del noucentisme. A la planta baixa s'hi troben cinc obertures: tres portes (la d'escala-central flanquejada per dues de les botigues, totes amb arcs deprimits còncaus), més dues finestres a tocar de les mitgeres amb els edificis veïns. Als nivells superiors, cada pis disposa de quatre obertures corresponents a dos balcons laterals i dues finestres centrals. Les obertures són de llinda recta amb porticons de fusta de llibrets. El parament d'aquest nivell es troba recobert amb un estuc que imita carreus abuixardats. Destaca l'ornamentació a les cartel·les dels balcons de la segona i tercera planta. I el coronament amb balustres de terra cuita.","codi_element":"08101-69","ubicacio":"Carrer del Príncep de Bergara, 24","historia":"Es desconeix l'autoria de l'edifici. Gràcies als registres cadastrals sabem que la propietària i promotora va ser Josefa Pujol. Tot i que situat en l'eixample vuitcentista de l'Hospitalet que comprèn la trama ortogonal dels actuals carrers Roselles, Rossend Arús, Príncep de Bergara, Provença, etc., aquestes construccions, no es construïren fins el primer quart del segle XX. Cal pensar que de ben segur la construcció del Mercat del Centre (Puig Gairalt 1924-25) va propiciar un impuls important en la urbanització de la zona.","coordenades":"41.3585500,2.0988800","utm_x":"424626","utm_y":"4578952","any":"1924","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52362-foto-08101-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52362-foto-08101-69-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52363","titol":"Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 42","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-42","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. La façana es configura a partir d'un eix central on se situa la porta d'accés i que divideix la construcció en dues meitats iguals. Aquest eix es mostra físicament per una pilastra d'elements aplacats que va des de la part superior de la porta d'accés al coronament de la façana. A cada costat hi ha sengles balconades amb dues obertures cadascuna. Les baranes són de ferro, les obertures de llinda recta, en les dues primeres plantes i arc de mig punt a la tercera; amb motius florals a la llinda i persianes de llibrets de fusta. Dues pilastres més, cada una a tocar de la mitgera amb les finques veïnes, acaben per emmarcar dos cossos on se situen les obertures dels tres pisos alts.","codi_element":"08101-70","ubicacio":"Carrer del Príncep de Bergara, 42","historia":"Al llarg del primer terç del segle XX s'anaren bastint nombroses cases de renda que van acabar d'urbanitzar l'eixample vuitcentista del centre de l'Hospitalet. El carrer Príncep de Bergara conserva exemples força reeixits d'aquest tipus d'arquitectura que va acabar per configurar un habitatge de lloguer de certa qualitat, situat a l'entorn de l'antic nucli urbà.","coordenades":"41.3581300,2.0991100","utm_x":"424645","utm_y":"4578906","any":"1931","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52363-foto-08101-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52363-foto-08101-70-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Antònia Marsal i Prats en fou la promotora.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52364","titol":"Edifici del carrer del Progrés, 19","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-del-progres-19","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"Deteriorament per manca de manteniment.","descripcio":"Aquest edifici que s'aixeca a la cantonada del carrer Progrés amb el carrer d'Occident fou concebut amb planta baixa i pis; però enmig de les obres es decidí fer-ne una nova planta. La coberta és de teulada a dues aigües. Destaca el joc de volums que s'acompanya també per l'ús de colors de façana diferents per a elements compositius distints. Aquesta característica, juntament amb les decoracions florals geomètriques que omplen els buits de les obertures simulades i els panys entre algunes d'elles, acaben per singularitzar l'edifici.","codi_element":"08101-71","ubicacio":"Carrer del Progrés, 19","historia":"Edifici projectat per Ramon Puig Gairalt per dedicar-ho a escola, l'any 1930.","coordenades":"41.3747900,2.1192900","utm_x":"426352","utm_y":"4580738","any":"1930","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52364-foto-08101-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52364-foto-08101-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52364-foto-08101-71-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Art Decó|Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"","codi_estil":"110|120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52365","titol":"Edifici del carrer del Progrés, 70","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-del-progres-70","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. Els baixos s'han transformat en comerços, però es manté l'ornamentació i la tipologia de parament. La façana té una composició a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures: tres per planta. En planta baixa, la porta d'accés i les dues obertures del comerç i en les plantes superiors amb balcó corregut. Destaquen els elements florals esculpits i de pedra artificial que se situen a les llindes de les obertures i a la barana del terrat. Es realment singular el tractament donat a la paret mitgera amb la casa veïna de Progrés 68, de menor alçada, on situa uns arquets cecs imitant les arcuacions llombardes de les esglésies romàniques i una barana simulant merlets.","codi_element":"08101-72","ubicacio":"Carrer del Progrés, 70","historia":"El carrer Progrés fou un dels eixos principals d'urbanització del barri de Collblanc - La Torrassa. En ell es troben bastits nombrosos edificis de renda de principis de segle.","coordenades":"41.3731500,2.1201900","utm_x":"426425","utm_y":"4580555","any":"1915","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52365-foto-08101-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52365-foto-08101-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52365-foto-08101-72-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52366","titol":"Casetes Borràs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casetes-borras","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1987) La arquitectura catalana de la modernidad. BARCELONA: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 31 casetes unifamiliars d'una única planta, disposades en corredor, i delimitades pel carrer de Progrés, a llevant, el carrer de Llobregat a ponent i el carrer de l'Albareda, a migdia. Dos corredors transversals, distribueixen els habitatges en tres grups, amb façana als corredors. El grup central és doble, amb una filera de cases amb façana al corredor nord i l'altra amb façana al corredor sud.","codi_element":"08101-73","ubicacio":"Carrer del Progrés, 146, 148-150 i 152","historia":"Les casetes unifamiliars en corredor, similars a les 'new' angleses, són un fenomen especulatiu que es produeix a L'Hospitalet durant la dècada de 1920-30, com a resposta a la demanda d'habitatge per a obrers que provoca la primera gran onada immigratòria del segle. Era una alternativa d'urgència al barraquisme, ja que els habitatges són mínims, la construcció molt senzilla i les condicions d'habitabilitat precàries. Puig Gairalt, arquitecte municipal de L'Hospitalet des de 1915, va afrontar el problema sense sortir conceptualment dels esquemes propis de la lògica de l'economia de mercat. Com senyala Josep Maria Rovira, no va proposar cap actuació d'habitatge públic, sino que va redactar més de mil projectes (segons estimació del mateix autor) per a petits promotors i, paral·lelament, dissenyà un Pla d'Eixample per a encarrilar el procés especulatiu en marxa, en cap cas per a re plantejar-lo. Les casetes Borràs varen ser projectades per Ramon Puig el mateix any que els edificis per a la fàbrica Cosme Toda. Aquest fet és demostratiu del pragmatisme amb què l'autor enfocava la seva pràctica professional. Malgrat tots aquests condicionants, en aquestes casetes, realitzades per a la família de l'actor Enric Borràs i Oriol, de gran anomenada en aquell moment, Puig fa un esforç per a dotar-les d'una certa ornamentació, la qual cosa les singularitza en relació amb la resta de permanències que romanen a l'Hospitalet d'aquest tipus edificatori. Ens trobem, però, lluny del pintorequisme que Puig preconitzava per a l'habitatge obrer i que assetjà en les Cases Barates de la Rambla.","coordenades":"41.3695100,2.1221700","utm_x":"426587","utm_y":"4580149","any":"1923","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52366-foto-08101-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52366-foto-08101-73-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52367","titol":"Edifici del carrer de Pujós, 35","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-de-pujos-35","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bloc de pisos ubicat al carrer de Pujós cantonada amb el carrer d'Orient, que consta de planta baixa i quatre pisos; però que en origen només contemplava dos pisos. Tot i que formalment és visible en alguns detalls, aquest afegit intentà no desdir-se de les línies del projecte i és molt possible que es realitzés no massa després de la seva execució -o fins i tot sense solució de continuïtat; i possiblement pel seu propi autor. El parament és majoritàriament llis, amb alguns elements de maó vist, jugant amb la bicromia de vermell i verd.","codi_element":"08101-74","ubicacio":"Carrer de Pujós, 35","historia":"L'obra és atribuïble a Ramon Puig i Gairalt encara que, com passava sovint, els plànols del projecte anaven signats pel seu germà Antoni Puig i Gairalt. De fet presenten unes similituds molt grans amb d'altres projectes coetanis de Ramon Puig Gairalt, caracteritzats per la tendència cap a un llenguatge racionalista i un ús del color de les façanes com a element diferenciador de cossos de l'edifici, a més, en aquest cas, d'introduir puntualment l'obra vista.","coordenades":"41.3731500,2.1183900","utm_x":"426275","utm_y":"4580557","any":"1931","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52367-foto-08101-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52367-foto-08101-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52367-foto-08101-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Racionalisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Antoni i Ramon Puig i Gairalt","observacions":"","codi_estil":"98|120","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52368","titol":"Casa Boleda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-boleda","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Casa Boleda és un rar exemple de construcció de torre residencial urbana, situat enmig de la urbanització intensiva que coneixia el barri de la Torrassa en les dècades de 1920-30. Destaca la seva composició amb diferents cossos, amb dues petites torres amb coberta a quatre aigües als extrems del xamfrà i una torratxa central amb una galeria superior. La banda posterior, abans antic jardí, ha conegut edificacions de dependències auxiliars.","codi_element":"08101-75","ubicacio":"Carrer de Rafael de Campalans, 183","historia":"Fou construïda per Ramon Puig i Gairalt, el 1932 combinant formes cubistes amb un neopopularisme noucentista. El projecte de l'edifici que es presentà per a construir en aquest solar no s'adiu gens a l'execució de l'obra, la qual cosa ha fet que no els relacionés.","coordenades":"41.3689100,2.1267100","utm_x":"426966","utm_y":"4580079","any":"1932","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52368-foto-08101-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52368-foto-08101-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52368-foto-08101-75-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"Una de les vàlues més remarcables de l'edifici és la de resoldre la cantonada entre la Ronda de la Torrassa i el carrer Rafael Campalans, revaloritzada després per ser el camí d'accés al pont metàl·lic de la Torrassa que unia aquest barri amb el de Santa Eulàlia.","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52369","titol":"Font del repartidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-repartidor","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https:\/\/fontsaigua.wordpress.com\/tag\/placa-del-repartidor\/ RASOLA (2015). Dues antigues torres d'aigua de l'Hospitalet; dins https:\/\/fontsaigua.wordpress.com\/tag\/placa-del-repartidor\/ [consulta realitzada el 19 de setembre de 2017].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Al bell mig d'una reformada plaça del Repartidor, s'alça la torre que dona nom a la plaça. Es tracta d'una torre de planta rectangular amb la coberta de tipus piramidal feta de rajoles vidrades i policromes (verd, groc i vermellós), coronada per una hídria. Els paraments de les quatre façanes són bàsicament llisos a excepció de dues franges horitzontals de maons, la part més alta sota ràfec feta també de maons dibuixant arcs cecs i els ampits i arcs d'unes obertures dobles que hi ha a cada façana. A cada façana hi ha un fanal de ferro i a sota el brollador i la pica. L'aixeta sobresurt d'un cap de lleó de ferro. En un dels costats hi trobem la porta d'accés a l'interior.","codi_element":"08101-76","ubicacio":"Plaça del Repartidor, s\/n","historia":"Durant el segle XIX la població de l'Hospitalet augmentà considerablement donant com a resultat que la xarxa pública de subministrament d'aigua, que en aquell moment disposava de dues fons, fos insuficient. L'any 1867 es construeix el Repartidor, que portarà l'aigua des d'una mina d'Esplugues. El Baró de Maldà agafava l'aigua d'aquesta mina i la portava a la seva propietat de Cal Xerricó. El Repartidor distribuïa l'aigua a cinc fonts de la ciutat. En el moment en que es va construir aquest edifici, les fonts constituïen un element de gran importància, ja que la primera xarxa d'aigua corrent domiciliària no es va crear fins l'any 1888 i no arribava a totes les cases. Era molt normal, doncs, veure la gent omplint galledes d'aigua per a l'ús quotidià. L'any 1927, amb motiu de la visita de la Reina Victòria per inaugurar l'edifici de Correus, s'instal·là la font i els fanals i es restaurà la torre, donant-li l'aspecte actual (GIMENEZ \/ LOPEZ \/ LLOREDA \/ RUIZ \/ DOMINGUEZ, 1992, p.124)","coordenades":"41.3616300,2.0998300","utm_x":"424709","utm_y":"4579294","any":"1867","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52369-foto-08101-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52369-foto-08101-76-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52370","titol":"Edifici de correus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-correus","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici amb xamfrà on es troben els carrers del centre i Riera de la Creu. Consta de planta baixa i pis. La coberta és parcialment plana i la resta amb un voladís de teules que desaigüen a la façana. La planta baixa està destinada a les funcions de correus, amb diferents espais: magatzem, sala d'aparells, despatx, vestíbul, hall i oficines. La planta pis té l'accés mitjançant una escala lateral que dóna accés a dos habitatges. La planta pis s'organitza en funció de la crugia noble i d'un pati de llums central on es concentren els serveis. L'element distribuïdor dels habitatges és un passadís que dóna accés a les diferents estances. Cada casa disposa d'un terrat en la part posterior de l'edifici. La façana és concebuda donant un major èmfasi a la part de l'entrada del públic esdevenint el vestíbul una torre hexagonal que es perllonga més enllà de la planta pis i es troba coronada per una estructura metàl·lica a manera d'element-símbol; l'emfasització de la torre també es dona per ser un cos que sobresurt i per l'ornamentació. Als laterals del xamfrà hi ha dues façanes de diferents dimensions i distribució, però que guarden alguna similitud. A la planta baixa hi ha un sòcol que recorre tot l'edifici; en aquest nivell veiem finestres acabades en arc de mig punt, amb ampits de ceràmica ocre i reixa de ferro forjat amb reganyols. També podem trobar, sobretot al primer pis, finestres de forma rectangular. Es pot incidir en la idea de que s'ha volgut jugar amb la combinació de la línia corba i la recta. Aquesta part de l'edifici es caracteritza per l'austeritat en la decoració, consistent aquesta, bàsicament, en faixes, motius florals en els respiralls i una cornisa amb voladís. A la façana del carrer del Centre hi ha un cos d'un sol nivell amb una coberta plana. La seva funció és la de carteria. L'única ornamentació es troba a la barana del terrat amb pilars i piràmides truncades amb esferes al capdamunt.","codi_element":"08101-77","ubicacio":"Plaça del Repartidor, 1-2","historia":"La inauguració de l'edifici va fer-se el 23d'octubre de 1927 i fou un acte de gran solemnitat presidit per S.M. la Reina, les Infantes, el Ministre de Governació i les autoritats locals. Com a arquitecte municipal de l'Hospitalet, els anys 1925 i 1926 són per a Ramon Puig i Gairalt els de major concentració d'obres públiques: el 1925 projecta el Mercat del Centre i el 1926, el Mercat de Collblanc i l'edifici de Correus. A més, l'octubre de 1926 Ramon Puig i Gairalt guanya el concurs públic del Plànol d'Eixample i Sanejament Interior de la Població, presentant un interessantíssim projecte que només se seguí parcialment en l'alineació d'alguns carrers del barri de Pubilla Cases.","coordenades":"41.3615300,2.0995700","utm_x":"424687","utm_y":"4579283","any":"1926","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52370-foto-08101-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52370-foto-08101-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52370-foto-08101-77-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"Actualment és una escola de restauració. Antigament era la seu de Correus.A la façana hi havia una bústia en forma de cap de lleó que va ser retirada per Correus fa temps. En el moment de redactar el Pla ja no hi era. Les darreres informacions que hi ha és que està (o estava) a un despatx de la central de Correus a Barcelona. Actualment està pendent la darrera fase de rehabilitació de l'edificació, que inclou els acabaments de façana i on es vol recuperar la bústia o si més no fer una còpia i reposar-la a la façana, així com altres elements perduts, com per exemple el rellotge de la torre.","codi_estil":"98|106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52371","titol":"Xalet Isern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xalet-isern","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1987) La arquitectura catalana de la modernidad. BARCELONA: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"A l'interior ha estat transformat desvirtuant l'aspecte originari i s'hi ha afegit un pis en alçat.","descripcio":"Edifici aïllat a la Plaça del Repartidor cantonada amb el passatge de La Pau. Fou dissenyat per establir-hi un consultori mèdic amb el corresponent habitatge. Consta de planta baixa i dos pisos, d'estructura molt irregular. Té un cos central, rectangular, al que s'uneixen dos cossos més: un d'ells, també rectangular, és format per planta baixa i coberta plana, amb porta d'accés molt gran. L'altre, de forma semi ovalada, fa cantonada amb el passatge de la Pau i es caracteritza per l'adaptació d'un balcó semicircular al primer pis, amb una asta per a la bandera. La façana del passatge de la Pau és més senzilla pel que fa a l'estructura. Totes les obertures són de llinda recta i només destaca la continuació de la balconada semicircular i la tribuna triangular, que és aprofitada al nivell superior per fer un petit balcó. El resultat és un edifici amb diferents nivells de coberta i un cert joc geomètric de volums en la seva construcció. Després dels assajos volumètrics d'obres de marcat estil Art Déco com la casa Sanfeliu de la Rambla Just Oliveras, 49, a començaments dels anys 30 Ramon Puig i Gairalt profunditza en la combinació més simple i austera de volums, amb un llenguatge típicament racionalista. El xalet Ysern és una d'aquestes obres.","codi_element":"08101-78","ubicacio":"Plaça del Repartidor, 8","historia":"Com en força altres obres de l'Hospitalet, els plànols del projecte original d'aquest edifici van signats per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt, encara que l'autoria de l'obra és atribuïda al seu germà, Ramon Puig i Gairalt. Aquesta atribució ve avalada, entre altres, pels estudis de les biografies d'ambdós arquitectes (SUAREZ\/VIDAL, inèdit). El caràcter original, pensat per a consulta mèdica i habitatge familiar quedà desvirtuat, com també els seus interiors, quan la finca passà a allotjar una comissaria de policia. Fou segurament llavors, als volts de 1950, quan s'afegí un pis en un dels cossos de l'edifici que trencà absolutament la composició original de la casa.","coordenades":"41.3617400,2.1001000","utm_x":"424732","utm_y":"4579306","any":"1930","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52371-foto-08101-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52371-foto-08101-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52371-foto-08101-78-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"Actualment és una comissaria de la Policia Nacional","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52372","titol":"Can Sumarro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sumarro","bibliografia":"<p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Antiga masia rehabilitada coma biblioteca municipal. També s'ha conservat part de l'entorn que tenia la gran finca de pagès, com jardí o parc urbà. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes; amb coberta de teules àrabs a dues aigües. A la façana principal, orientada a migdia, destaca la porta adovellada d'entrada a la masia; on hi ha la següent inscripció: 'Jesus Ma-MONSRAT SERDANYA EN L'ANY 1580'. Les finestres són de llinda recta (la central del primer pis té llinda monolítica), tret de les tres obertures del segon pis, que corresponen al nivell de les golfes que és una galeria amb tres arcs de mig punt. Consta de barri amb mur d'encerclament (closa) i accés pel costat de ponent amb portalada amb petita coberta de teules i posta de fusta. A la part posterior té un cos adossat.<\/p> ","codi_element":"08101-79","ubicacio":"Carrer de la Riera de l'Escorxador, 2-22 i 43-48","historia":"<p>Construïda l'any 1580 per Jesús Mª Montserrat, segons consta a la llinda del portal d'entrada. Actualment és propietat municipal per cessió testamentària del doctor Santiago Parts i Comas. La família Prats esdevé propietària de la finca quan la compra al Marquès de Castellbell, l'any 1924. Tot i que ja feia 150 o 200 anys que hi vivia. On nasqueren més d'un dels batlles de la ciutat.<\/p> ","coordenades":"41.3602400,2.0967600","utm_x":"424451","utm_y":"4579142","any":"1580","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52372-foto-08101-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52372-foto-08101-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52372-foto-08101-79-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Monument"],"data_modificació":"2020-07-06 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment és la seu d'una biblioteca pública.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1779","rel_comarca":["13"]},{"id":"52373","titol":"Fàbrica Albert Germans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-albert-germans","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga fàbrica destinada a indústria tèxtil de fibra. Consta d'entrada, edifici destinat a despatxos de planta baixa i planta pis i una nau amb coberta shed i finestres rodones. A nivell de façana destaca el tractament rebut a l'edifici de despatxos amb una distribució simètrica i equilibrada de distribució de buits i plens. Les obertures de la planta baixa són finestres rectangulars amb arcs a nivell i sobre finestra poligonal. Les motllures serveixen per diferenciar els dos nivells de l'edifici, així com delimitar els extrems d'aquest. La coberta és a quatre aigües. L'emblema de la fàbrica amb les lletres està disposat al bell mig. La fàbrica Albert Germans, Ramon Puig i Gairalt mantingué la tècnica del maó vist, experimentant en composicions arquitectòniques de llenguatge més clàssic i geomètric. Aquesta solució ve reforçada per les cobertes en dent de serra ('shed') de les naus, les quals acaben d'atorgar l'ordenació geomètrica dels volums. El resultat és un conjunt harmònic, on els cossos extrems de les dues casetes emmarquen el mur continu amb dent de serra que presenten les naus pel carrer Rodés. La il·luminació zenital de les naus a través de la coberta de 'shed', permet que la seva façana no presenti cap obertura al carrer, excepte un òcul o ull de bou que acaba per dona més expressivitat a tot el conjunt.","codi_element":"08101-80","ubicacio":"Carrer de Rodés, 46-60","historia":"Els plànols de la fàbrica tèxtil que va presentar Josep Albert a l'Ajuntament de l'Hospitalet l'any 1926 estan signats per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt. De totes maneres, l'obra s'atribueix al seu germà, l'arquitecte municipal de l'Hospitalet, Ramon Puig i Gairalt. Aquesta atribució ve avalada per l'exhaustiva catalogació efectuada. per les biògrafes d'ambdós arquitectes","coordenades":"41.3631900,2.1069800","utm_x":"425309","utm_y":"4579461","any":"1926","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52373-foto-08101-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52373-foto-08101-80-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"L'ús de la tècnica del maó vist en construccions industrials s'inicià a Catalunya en les darreres dècades del XIX, prengué forta significació durant el modernisme, i perdurà fins més enllà dels límits cronològics d'aquest corrent artístic. El llenguatge de l'obra vista donà significació específica a les grans fàbriques, les quals s'identificaven a partir de la seva imatge externa, ensenya de la firma.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52374","titol":"Passatges de Pons i Mata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passatges-de-pons-i-mata","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1983). Los 'pasillos', una típica vivienda obrera; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 9.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció típica de cases obreres unifamiliars en passadís o corredor. Tot i la precarietat d'aquest tipus de construccions, les casetes que donaven front al carrer Rosselló van ser tractades amb petits detalls d'acabat arquitectònic ornamental: respiralls ceràmics tipus medalló, pinyes de pedra artificial, balustres ceràmics i reixes de forja treballades amb un original dibuix formen la façana exterior d'un conjunt que al seu interior no mostra cap tipus de voluntat singularitzadora. Les cases protegides del passatge Mata, que es troba tancat amb una reixa des del carrer Rosselló, disposen al seu davant d'un petit jardinet. Quant a les casetes del passatge Pons, unes tenen accés pel mateix passatge, i d'altres (números 6,7,8 i 9) a través d'un petit pati posterior.","codi_element":"08101-81","ubicacio":"Carrer de Rosselló, 96-100B","historia":"L'obertura dels passatges Pons i Mata, va permetre al propietari del solar, Josep Albiol, una urbanització amb 27 casetes, de mínimes dimensions i amb la ubicació de serveis comuns a l'espai dels patis -safareigs. El conjunt obeeix a una actuació unitària, que alguns autors han atribuït a Ramon Puig i Gairalt. Malgrat que sí és cert que Puig i Gairalt va intervenir i projectà alguns d'aquests nuclis d'habitatges de passadís, com el del carrer Progrés, no sembla versemblant que fos l'autor d'aquest conjunt. Avala aquesta hipòtesi el fet d'haver localitzat un projecte de 1925 d'una de les cases del conjunt (passatge Mata 2) que ve signat pel mestre d'obres Josep Masdeu.","coordenades":"41.3701100,2.1274800","utm_x":"427031","utm_y":"4580211","any":"1925","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52374-foto-08101-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52374-foto-08101-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"No totes les cases estan incloses en el catàleg.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52375","titol":"Mercat del Centre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mercat-del-centre","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici destinat a mercat municipal des del projecte inicial, de planta rectangular amb entrada als quatre costats de forma centrada. Està format per tres cossos rectangulars, disposats l'un al costat de l'altre, i una sèrie de botigues adossades als laterals. El cos central és més elevat que els laterals i tots tres tenen coberta de dos vessants, de fibrociment, en el cos central (originàriament era de teules) i de teules en els laterals. Els dos vessants de la teulada del cos central, acabats en un ràfec de fusta, formen un frontó triangular, també de fusta, mentre que els coronaments del cossos laterals es resolen amb frontons esglaonats. La teulada del cos central està sostinguda per una encavallada de fusta. Les dues portes del cos central estan flanquejades per dues pilastres.","codi_element":"08101-82","ubicacio":"Carrer de Rossend Arús, 6B","historia":"És el mercat públic més antic de l'Hospitalet. Durant molts anys fou la plaça del mercat i ordenava l'eixample vuitcentista. El 17 de maig de 1883 Jacint Piguillem i Boafols, Modesto Bou i Madorell i José Oliveras i Pedrosa, propietaris d'una part dels terrenys del camp del rector, decidiren urbanitzar la zona per construir-hi el mercat, una escola i la casa consistorial. El mateix any, un mes després, s'hi afegí Agustín Colomer i Valies, propietari d'un tros de terreny d'aquesta zona. Un cop arribat a l'acord econòmic es procedí a la urbanització, que comprenia l'espai entre els carrers de Perutxo (actualment Roselles), Sant Roc, Riereta i Major. El resultat fou l'alineació dels carrers que quedarien al seu interior, com Bellavista, Indústria, Porvenir, Príncep de Bergara, Progrés i Provença. El 1897 es decidí construir la plaça-mercat. El projecte concebia el mercat com un espai lliure amb arbres i una font central. [...] La construcció va ser realitzada pel contractista Alfonso Piera i Pena i el mestre d'obres Mariano Tomàs. El material utilitzat fou el totxo, el ferro i la maçoneria. El projecte del mercat correspon amb una època de gran activitat pública de Ramon Puig i Gairalt com a arquitecte municipal de L'Hospitalet: el maig de 1925 projecta el Mercat del Centre; el 1926 el Mercat de Collblanc, l'edifici de correus i el projecte d'eixample i sanejament interior de la població. La construcció del mercat obeí a la necessitat d'un abastiment més còmode i higiènic que havia de respondre a les demandes d'una població creixent (primera gran onada immigratòria del segle XX). La seva situació al mig del primer eixample de la vila vella va servir també per activar el procés d'urbanització de la seva àrea més immediata, sobretot el carrer Príncep de Bergara que va patir força construccions en els anys immediats a les obres del mercat.","coordenades":"41.3586200,2.0993700","utm_x":"424667","utm_y":"4578960","any":"1925","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52375-foto-08101-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52375-foto-08101-82-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"A nivell constructiu, el mercat es va plantejar amb una senzillesa de línies remarcable i es pot considerar com el primer edifici de Ramon Puig i Gairalt on es deixa sentir la influència 'art decó' que experimentaria en anys posteriors amb notable èxit. Constituí un assaig del futur disseny del Mercat de Collblanc, amb una estructura de contenidor més reeixida.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52376","titol":"Cases del carrer de les Roselles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-de-les-roselles","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de tres cases entre mitgeres de planta baixa i pis, edificades a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. La façana de la casa núm. 7 s'ha vist modificada en la planta pis on s'hi ha afegit una balconada de ferro, de dues obertures i amb la decoració de garlandes d'aquestes i l'encapçalament i la cornisa. La casa del número 9 se li ha afegit un entresòl, i l'edifici ha passat a estar dividit en dos estatges diferents. Però a nivell de façana aquesta alteració només ha suposat una obertura de finestra al pis de l'entresòl, restant la resta de la façana tal i com degué ser el seu projecte original. En destaca l'arc de mig punt de la porta d'accés amb tarja; la balustrada amb peces de terra cuita del coronament i el treball de ferro de la tarja i el balcó de la planta pis. Potser la casa amb el núm. 11 és la que millor representa la tipologia de les primeres construccions. Si més no pel que fa a la seva façana, amb dues obertures per planta, totes adintellades, i un balcó en l'eix de la porta d'entrada. Per desgràcia, l'any 1929 s'hi va afegir un segon pis.","codi_element":"08101-83","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 7-11","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3591700,2.1003800","utm_x":"424752","utm_y":"4579020","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52376-foto-08101-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52376-foto-08101-83-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52377","titol":"Cal Gotlla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-gotlla-0","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"El 2007 la va restaurar l'ajuntament","descripcio":"Masia de planta basilical, amb el cos central més alt que els laterals i coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. té un cos annex d'una sola planta. Totes les obertures són de llinda recta excepte una galeria d'arcs de mig punt a les golfes.","codi_element":"08101-84","ubicacio":"Carrer de Salvador Espriu, 54-58","historia":"La primera referència escrita de la masia data del 1863. Va estar en ús fins que a principis de la dècada dels 90 del segle XX la van abandonar. Va entrar en un procés de decadència fins que l'any 2007 la van restaurar per convertir-la en un centre de serveis per les empreses que s'instal·lessin en el districte de negocis de Gran Via.","coordenades":"41.3529500,2.1237700","utm_x":"426702","utm_y":"4578309","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52377-foto-08101-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52377-foto-08101-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52377-foto-08101-84-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Tenia un rellotge de sol a la façana, que la restauració no ha tingut en compte. Actualment l'immoble és un centre municipal de serveis per les empreses que s'instal·lessin en el districte de negocis de Gran Via.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52378","titol":"Can Pau de l'Arna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pau-de-larna","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipus basilical que ha quedat envoltada de construccions modernes. Consta de planta baixa, pis i golfes. La fragmentació parcel·lària i l'edificació de l'entorn ha donat com a resultat una organització atípica. La masia orientada, com és lògic, a migdia, presenta la seva façana lateral al carrer, del qual es troba lleugerament separada per una tanca. En canvi, la seva façana principal s'obre a l'interior de la parcel·la, on conserva un important espai de pati. L'accés al recinte es produeix des d'una reixa metàl·lica oberta a la tanca. La pèrdua d'entitat de la masia com a residència d'explotació agrícola ha fet que la seva estructura original s'anés alterant al llarg del segle. Hi ha una subdivisió interior d'habitatges i un aprofitament industrial dels baixos que no han conservat en absolut la primitiva distribució.","codi_element":"08101-85","ubicacio":"Carrer de Sant Roc, 7-9","historia":"La masia coneguda com a Can Pau de l'Arna és l'única que s'ha mantingut enclavada dins dels terrenys on durant el darrer quart del XIX es produí el primer eixample de l'Hospitalet. Segurament es tractava de l'única casa de camp amb entitat que hi havia en aquella zona. A nivell parcel·lari es pot comprovar com, a més, la masia devia continuar mantenint l'explotació agrícola -potser només horts en règim intensiu- fins ben entrat el segle XX, en què començà a fragmentar-se.","coordenades":"41.3591100,2.0980100","utm_x":"424554","utm_y":"4579015","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52378-foto-08101-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52378-foto-08101-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52378-foto-08101-85-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Malgrat tot, el cos principal i la galeria annexa manté fidelment la fesomia de l'antiga masia, que ha quedat com un veritable reducte rural enmig de la urbanització recent dels solars veïns.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52379","titol":"Edifici del carrer Sant Roc, 50","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-sant-roc-50","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer Josep Maria Sagarra que consta de planta baixa i tres pisos i coberta de terrat. La façana s'estructura simètricament a partir d'un eix central representat per la porta d'accés a l'escala i tres obertures d'il·luminació de l'espai interior. Als costats d'aquest eix s'alternen fileres verticals de balcons i finestres. La decoració es concentra al voltant de les obertures, amb garlandes als òculs i relleus de motius vegetals d'influència modernista a la llinda de la porta central, balcons i finestres. Les baranes de ferro forjat dels balcons reprodueixen motius geomètrics amb un gran oval central. Hi ha esgrafiats vegetals entre els òculs i la porta principal, que ajuden a remarcar la importància de l'eix central de l'edifici. Una cornisa decorada amb esgrafiats dóna pas al coronament de l'edifici, caracteritzat per l'ampit de la barana del terrat, tractat al centre per un cos rectangular rematat per línies ondulants amb dues volutes centrals. Al seu interior hi ha la inscripció de l'any de construcció de l'edifici, 1924. Aquest tractament ornamental de la façana que dona al carrer Sant Roc, es trasllada així mateix a l'altre façana, dominada per la presència de simples balcons correguts. El tractament llis de les superfícies contribueix a destacar els elements ornamentals, tant si estan disposats sobre el pla del mur com en el cas de les baranes dels balcons.","codi_element":"08101-86","ubicacio":"Carrer de Sant Roc, 50","historia":"Es troba en el que fou l'eixample vuitcentista del centre de l'Hospitalet. A l'entorn de l'antic nucli urbà trobem exemples força reeixits d'aquest tipus d'arquitectura que van acabar per configurar un habitatge de lloguer de certa qualitat.","coordenades":"41.3570400,2.0988700","utm_x":"424624","utm_y":"4578785","any":"1924","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52379-foto-08101-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52379-foto-08101-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52379-foto-08101-86-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52380","titol":"Passatge de Piera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passatge-de-piera","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Algunes de les façanes han estat pintades, cadascuna d'un color diferent.","descripcio":"Agrupació de dotze habitatges formant dos fronts de façana i un carreró al mig, perpendicular al carrer de Sant Roc; per on s'accedeix als habitatges, llevat de dos que tenen façana al carrer. Consten d'una sola planta, amb el terrat pla. La façana de cada casa té una composició simètrica, a partir de l'eix central delimitat per la porta d'entrada i dues finestres, als eixos laterals, aquestes últimes amb reixes helicoïdals de ferro forjat. Totes les obertures, rectangulars, tenen un recreixement llis amb tres petits relleus ornamentals, un al centre i els altres dos a cada costat. Els respiralls quadrats tenen un cercle que fa de decoració. L'acabament de l'edifici està format per una balustrada de pedra dividida per pilastres.","codi_element":"08101-87","ubicacio":"Carrer de Sant Roc, 59-61","historia":"Tot i que la majoria de construccions d'habitatge obrer en passadís o corredor que es produí als anys 20-30 del segle passat, a l'Hospitalet, se centrà en els barris més populars (Collblanc o La Torrassa), també hi hagué actuacions, com aquesta, al centre de la vila. Aquesta singularitat és la que distingeix aquest conjunt, situat al bell mig d'una de les illes que conformava el primer eixample de l'Hospitalet. Possiblement el propietari del solar del carrer Sant Roc no estava interessat en la construcció d'edificis i de renda, com els molts que se situen al carrer paral·lel de Príncep de Bergara, que requerien d'una forta inversió inicial. En canvi, al 1930, es produeix aquesta construcció clarament especulativa. L'obertura d'un passatge al mig de la propietat, permet obtenir dos fronts de façana on es basteixen dotze petites cases unifamiliars, de només planta baixa i d'una qualitat mínima. La inversió d'aquesta operació horitzontal és molt més reduïda que no un projecte de casa de pisos, i els guanys per al propietari són immediats si hi ha una demanda efectiva.","coordenades":"41.3569500,2.0993100","utm_x":"424660","utm_y":"4578774","any":"1930","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52380-foto-08101-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52380-foto-08101-87-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'estructura de les casetes és molt modesta, i a nivell arquitectònic només es pot ressaltar la balustrada de la barana del terrat, i les reixes de forja de les portes i finestres. Però el seu valor radica en les característiques tipològiques fruit d'un moment i unes necessitats concretes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52381","titol":"Carrer de Santa Bàrbara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-santa-barbara","bibliografia":"AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Agrupació de cases entre mitgeres del carrer Santa Bàrbara, que s'estén en un únic tram entre la riera de la Creu i el carrer de l'Església. El conjunt es composa per nou cases unifamiliars de planta i pis, orientades a migdia, amb teulada a un vessant, i una xemeneia a tocar de la façana. A l'altra banda del carrer se situaven els horts de cadascuna de les cases, avui dia desapareguts o convertits en garatges.","codi_element":"08101-88","ubicacio":"Carrer de Santa Bàrbara, 3-19","historia":"La característica més important d'aquest conjunt és que s'ha mantingut pràcticament intacte des del moment de la seva urbanització unitària de principis del segle XIX. Tots els historiadors i cronistes de l'Hospitalet senyalen aquest conjunt com gairebé l'últim i únic reducte on es pot copsar l'ambient de poble rural que havia tingut l'Hospitalet fins als grans canvis socials i urbanístics dels darrers cent anys.","coordenades":"41.3619700,2.0987300","utm_x":"424618","utm_y":"4579332","any":"1803","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52381-foto-08101-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52381-foto-08101-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52381-foto-08101-88-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Totes les cases són construïdes en filera, orientades a migdia i segueixen una mateixa estructura amb una sola porta d'accés, petites finestres i, en algun cas, balcó. El més destacat és la gran xemeneia de sortida de fums, col·locada sobre l'espai que correspon a la cuina.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52382","titol":"L'Escorça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lescorca","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia d'origen agrícola de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes. Es compon de tres crugies i disposa d'una torre en el cos central. Als laterals se li van afegir dos cossos de planta baixa i pis. La façana és molt simple i sense ornamentacions, de composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat en el cos central i un altre eix en cada cos adossat als costats. El que destaca més és l'acroteri esglaonat del cos central, amb un rellotge de sol vertical, al centre.","codi_element":"08101-89","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia, s\/n","historia":"En la bibliografia no queda clar si era la residència dels Escorça que tenien el conjunt fabril al costat o era part d'un molí que aprofitava l'aigua del Canal de la Infanta. El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3681500,2.1309500","utm_x":"427319","utm_y":"4579991","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52382-foto-08101-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52382-foto-08101-89-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Entorn enjardinat i d'ús públic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52383","titol":"Casa Bellmunt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-bellmunt","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1987) La arquitectura catalana de la modernidad. BARCELONA: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Destaca la solució del gir de la façana a la cantonada. Cal valorar l'edifici dins del context de l'obra de Puig i Gairalt i del moment de la seva construcció (any 1931).","codi_element":"08101-90","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia, 87-89","historia":"A partir dels anys 1930, Ramon Puig i Gairalt assaja la construcció de diverses cases de veïns, una bona part de les quals gaudeix d'un llenguatge racionalista comú, amb un tractament i joc volumètric característic i uns elements estilístics propers a l'Art Déco. El seu exponent més rellevant és, sens dubte, l'anomenat 'Gratacels'. Algunes de les solucions emprades en el gratacels provenen d'experimentacions anteriors (com l'edifici del carrer Balmes 178-180 de Barcelona); d'altres s'utilitzaran en nous projectes gairebé coetanis. Aquest és el cas de l'edifici del carrer Santa Eulàlia 87-89, projectat mentre es realitzaven les obres del 'gratacels'.","coordenades":"41.3668800,2.1267500","utm_x":"426967","utm_y":"4579853","any":"1931","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52383-foto-08101-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52383-foto-08101-90-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Antoni i Ramon Puig i Gairalt","observacions":"Es va aixecar damunt una casa de planta baixa i pis.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52384","titol":"Edifici del carrer Santa Eulàlia, 155","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-santa-eulalia-155","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ha estat recentment restaurat.","descripcio":"Edifici d'habitatges construït al carrer de Santa Eulàlia, cantonada amb el carrer de Castelao. Consta de planta baixa i quatre pisos. Destaca el xamfrà en forma de tribuna i la simplicitat de les línies definides per les obertures en un llenguatge racionalista pròpies del seu autor en aquesta època que reflectiria en d'altres edificis. Cal destacar l'hàbil asimetria amb la qual s'ha resolt l'articulació del pla del xamfrà, disposant uns balcons en angle només en un dels costats. La subtil diferenciació cromàtica emprada en el tractament de les superfícies ajuda a afermar la composició general dels plans de les façanes i a reforçar la seva volumetria.","codi_element":"08101-91","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 155","historia":"Son nombrosos els projectes d'edificis d'habitatges plurifamiliars realitzats per Ramon Puig i Gairalt a L'Hospitalet. A partir dels anys 30, la seva obra es desenvolupa dintre d'un llenguatge racionalista al qual no son alienes les influencies i les referències estilístiques a l'Art Decò. Es una presa de partit per un llenguatge modern més proper a les obres promogudes des del Moderne Bauformen que del radicalisme racionalista del GATCPAC. Però si algunes de les seves obres esdevenen paradigmàtiques d'aquesta manera de fer, pot ser el major interès rau en la gran varietat de tipologies i situacions que resol desenvolupant un programa d'edificacions quantitativament important caracteritzat en general per un elevat nivell de qualitat.","coordenades":"41.3662400,2.1230000","utm_x":"426652","utm_y":"4579785","any":"1935","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52384-foto-08101-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52384-foto-08101-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52384-foto-08101-91-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52385","titol":"Fàbrica Can Gras al complex de cal Trinxet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-can-gras-al-complex-de-cal-trinxet","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BREU I PANYELLA, Ramon (1986). El Barrio de Santa Eulàlia de Provençana: elementos para una crònica; dins: XXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (L'Hospitalet de Llobregat). CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ LOPEZ, Manuel (1992). Arte en l'Hospitalet!; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 81 (gen. 1992), pp. 14 a 15. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. SANTOS SANTOS, María Cruz (1991). Un assaig de divulgació del Patrimoni a les escoles: La ruta urbana de la indústria; dins I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet del Llobregat), pp. 70-74.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Alguns elements han desaparegut i d'altres estan en força mal estat. Tot i així no hi ha accés i existeix un projecte de consolidació estructural i substitució de cobertes.","descripcio":"Complex industrial d'origen tèxtil format per diverses naus i una xemeneia. Les que foren projectades per Joan Alsina, el 1905, i per Modest Feu, l'any 1916, estan majoritàriament enderrocades. Les conservades són més recents. Només s'ha preservat el mur de tanca projectat per Modest Feu el 1916. Edifici industrial amb dos cossos clarament diferenciats tant per les dimensions com per les tipologies. Un primer sector, més petit, era destinat a funcions comercials i, l'altre, constituït per una gran nau, era el destinat a la producció fabril. A la façana principal es combina e parament, que és de carreus de pedra, amb els elements decoratius, fets amb maó, que fan pilastres i sanefes fent escalonaments; també es pot llegir la data de 1910.","codi_element":"08101-92","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 182-212","historia":"Aquest conjunt es forma de la unió de la fàbrica de filats Trinxet, de la que conservaria el nom, i can Gras. El 1904, Avel·lí Trinxet obria una fàbrica tèxtil a l'actual carrer de Sant Salvador, anomenada 'Avelino Trinxet e hijos'. L'any 1930 es va integrar al trust 'Unión Industrial algodonera, SA' i tres anys més tard va llogar la fàbrica del costat 'Can Gras' i li va comprar més de 250 telers. En aquells moments la plantilla era de 1110 treballadors.","coordenades":"41.3669000,2.1217700","utm_x":"426550","utm_y":"4579860","any":"1905","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52385-foto-08101-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52385-foto-08101-92-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52386","titol":"Ermita de Santa Eulàlia de Provençana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-santa-eulalia-de-provencana","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. MADURELL, J.M. (1977). Fulls històrics de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, 1977, pp. 37. MARCE I SANABRA, Francesc (1962). ¿Santa Eulalia de Provençana citada en un documento real del siglo XIII?; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 34. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Eulàlia de Provençana; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.263 i 264. PRAT PRAT, Trinidad (1961-62). La ciudad de Hospitalet de Llobregat y sus parroquias; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 31 (1961), 32 (1961), 33 (1962).","centuria":"XII","notes_conservacio":"","descripcio":"Ermita romànica de tres naus, amb volta de canó la central i quart de cercle les laterals. La nau central és més ampla que les laterals i la de migdia és més estreta que la de tramuntana. Estan separades per pilars rectangulars i arcades de mig punt. No s'han conservat els absis que encapçalaven cada nau. A la façana s'obre la portalada d'entrada, al seu damunt una finestreta i en el mateix eix, cornant-la un campanar de cadireta, sense campana. El parament està fet de petits carreus disposats en filades horitzontals a trencajunts de mitja peça. Als angles hi ha carreus més grans, disposats al llarg i de través. No hi ha arcuacions llombardes. Sota la teulada hi ha una línia d'impostes. La portalada data del 1201, segons la inscripció del timpà: 'ANNO MILLESSIMODUCENTESSIMO PRIMO \/ ACTUM EST HOC MENSE MA\/ RCIO A QUODAM MAGISTRO A(RNALLO)'. Està formada dues arquivoltes bossellades. L'exterior mostra un relleu ornamental en forma de ziga-zaga, emmarcat per un trenca aigües decorat amb fulles. Hi ha dues columnes als laterals amb un capitell i bases esculpides (el fust és nou).","codi_element":"08101-93","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 203-205","historia":"El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana.","coordenades":"41.3651800,2.1187100","utm_x":"426292","utm_y":"4579671","any":"1101","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52386-foto-08101-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52386-foto-08101-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52386-foto-08101-93-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La primera reforma que patí ja fou a mitjans del segle XII. Ho documenta una base esculpida de columna que s'ha conservat. El plint està esculpit del tot, envoltat per animals que semblen serps i simis, mossegant una mena de tija gruixuda que omple bona part de la cara frontal de la base. Per sota treu el cap una altra serp. Pel costat oposat, la base és llisa, ja que s'adossa a la paret. Rere la tija hi ha la base rodona del fust, amb un forat central per encaixar-hi la columna","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52387","titol":"Cotxeres del metro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cotxeres-del-metro","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici longitudinal format per diferents cossos esglaonats, el darrer dels quals consta de planta baixa i cinc pisos, amb remat de coberta d'inspiració barroca. Els primers cossos són les cotxeres amb les vies i les andanes, de composició lineal i l'altre són les oficines. Les teulades estan construïdes amb dobles pendents molt acusades i contraposant a 90º respecte de la central, les que corresponen als cossos dels extrems. En aquest sentit es molt important la composició de la façana lateral, que s'obre a l'estació i les vies: El cos central està rematat per un timpà mixtilini que domina sobre els cossos laterals, que són asimètrics. Aquesta asimetria es veu encara més accentuada en aquesta façana ja que l'edifici té adossat, en un dels extrems, un edifici de tallers i naus de cotxeres més baix i molt llarg.","codi_element":"08101-94","ubicacio":"Carrer de Santiago Ramon y Cajal, s\/n","historia":"L'edifici d'oficines del FC Metropolità de Barcelona va ser profundament reformat a mitjans dels anys 60 del segle passat. Aquesta intervenció tingué com a conseqüència una transformació total del seu interior, i exteriorment a més a més d'alterar els forats originals es varen substituir les fusteries i els vidres. El conjunt d'aquestes operacions afectà l'aspecte exterior de l'edifici, principalment la seva façana principal, que actualment es manifesta amb una formalització ambigua que barreja les formes originals amb imatges pròpies d'un edifici d'oficines anodí. Malgrat això segueix dominant la presència de la construcció original, degut principalment a la força que l'imprimeix la solució dels coronaments i les teulades.","coordenades":"41.3687800,2.1290800","utm_x":"427164","utm_y":"4580062","any":"1922","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52387-foto-08101-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52387-foto-08101-94-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Destaca el decorativisme del capcin, que recorda algunes de les construccions modernistes més tardanes de Puig i Cadafalch, es veu reforçat amb la presència de nombrosos elements ornamentals acuradament resolts, com son les xemeneies, cornises, hídries i altres figures esculpides.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52388","titol":"Carrer Xipreret, 28-30-32","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-xipreret-28-30-32","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de tres habitatges unifamiliars ubicat al carrer Xipreret, que consten de planta baixa i pis amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana del carrer. Les tres cases són gairebé idèntiques i s'entreveuen alguns elements decoratius que permeten assegurar que es bastiren sota un mateix projecte o promoció, segurament de finals del segle XVIII o primers anys del XIX. Aquest element no és altre que els plafons estucats que la restauració de les casa número 28 i 32 ha recuperat. També caldria remarcar l'arc escarser fet de maons posats a llibret de la porta d'accés de la casa del número 28.","codi_element":"08101-103","ubicacio":"Carrer Xipreret, 28-30-32","historia":"L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles; i s'ha demostrat que era un dels cardine (eixos N-S) de la centuriació romana de la colònia Barcino del segle IdC. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.","coordenades":"41.3605900,2.0975200","utm_x":"424515","utm_y":"4579180","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52388-foto-08101-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52388-foto-08101-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52388-foto-08101-103-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52389","titol":"Carrer Xipreret, 41-43-45","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-xipreret-41-43-45","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tres cases entre mitgeres aixecades en un dels corralons del carrer Xipreret. Són unifamiliars i consten de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Aquestes cases tenien un pati posterior, però en algun cas s'ha perdut per aixecar una construcció. La seva senzillesa mostra l'estampa més rural del que havia de ser tot aquest paratge no fa massa anys.","codi_element":"08101-104","ubicacio":"Carrer Xipreret, 41-43-45","historia":"L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.","coordenades":"41.3603900,2.0973000","utm_x":"424496","utm_y":"4579158","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52389-foto-08101-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52389-foto-08101-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52389-foto-08101-104-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Si parlem de les formes d'agrupament més primitives cal esmentar els corralons del carrer del Xipreret, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que permeten encarar a solell les façanes de les cases i deixar al davant un espai que, en no ser lloc de pas, esdevé pati comunitari on se situen els pous i safareigs.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52390","titol":"Carrer Xipreret, 47-57","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-xipreret-47-57","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de cases unifamiliars aixecades en l'espai entre dos corralons que s'obren a ponent del carrer Xipreret. Conserven l'estructura original de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Les façanes que veiem actualment corresponen a actuacions segurament realitzades al segle XIX o principis del XX, amb unes obertures sense cap element remarcable i la presència de petits balcons, amb barana de ferro. Les recents actuacions de rehabilitació han unificat les casetes que es presenten com dos blocs ben diferenciats: Xipreret 47-49 i Xipreret 51-57.","codi_element":"08101-105","ubicacio":"Carrer Xipreret, 47-57","historia":"L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.","coordenades":"41.3605300,2.0974300","utm_x":"424507","utm_y":"4579174","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52390-foto-08101-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52390-foto-08101-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52390-foto-08101-105-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52391","titol":"Casa dels finestrals gòtics","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-dels-finestrals-gotics","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"L'any 1964 es va construir un nou edifici sobre l'ala dreta de la façana. El seu estat actual està descuidat i sense manteniment.","descripcio":"La casa dels finestrals gòtics no és res més que una part d'una antiga masia, l'element més destacat de la qual són dos finestrals gòtics, que encara es conserven. S'ubica en un dels atzucacs o carrerons sense sortida característics que s'estructuren, en perpendicular, en el carrer Xipreret. És un edifici de planta rectangular, originàriament isolat als quatre vents i de dimensions considerables. Ha estat escapçat pel costat de llevant i s'ha construït un edifici modern. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. La composició de la façana és desigual i s'hi han practicat obertures modernes que en desvirtuen el seu valor arquitectònic. Destaquen els dos fi finestrals gòtics de la planta pis, d'arc conopial. Si parlem de les formes d'agrupament més primitives cal esmentar els corralons del carrer del Xipreret, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que permeten encarar a solell les façanes de les cases i deixar al davant un espai que, en no ser lloc de pas, esdevé pati comunitari on se situen els pous i safareigs.","codi_element":"08101-106","ubicacio":"Carrer Xipreret, 75-77","historia":"L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.","coordenades":"41.3606500,2.0972100","utm_x":"424489","utm_y":"4579187","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52391-foto-08101-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52391-foto-08101-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52391-foto-08101-106-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Forma part de les instal·lacions del Museu de L'Hospitalet.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52392","titol":"Ca la Vidala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-vidala","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Ca la Vidala és un dels exemples més interessants per explicar les transformacions de les antigues masies del centre de l'Hospitalet en el seu procés d'integració dins la dinàmica de creixement urbà d'època contemporània. A l'arc de pedra de l'antiga porta de la masia es pot llegir la següent inscripció: 'Pera Mestras y Batllori. Pajes. 1769'. Pagès que al fer fortuna, a mitjans del segle XVIII, construeix o rehabilita al centre de la vila el que era, sens dubte, una masia important. L'aparença actual d'aquesta antiga masia està totalment alterada per les reformes que sofrí l'immoble a principis del segle passat. Com a hipòtesi de treball, corroborada pels plànols de l'estat de la finca al 1923 i per l'observació directa del parament de la façana, sembla que la primitiva masia seguia la característica tipologia basilical, consistent en un cos central de planta i pis, on s'obria la porta de pedra de la qual encara en queden restes, i dos cossos laterals de només planta baixa. Això definia estructuralment les tres crugies que conformen la propietat. Aquesta estructura de masia fou modificada posteriorment amb la subdivisió del seu espai interior i l'aixecament d'un pis sobre els cossos laterals. Aquesta actuació va donar a la façana de la finca una falsa aparença d'antic casalot urbà, amb una única línia de cornisa, que no té cap relació tipològica ni estructural amb la primitiva realitat constructiva. A banda de les remuntes laterals i les consegüents noves obertures (algunes amb balcó), la subdivisió de l'espai residencial ha suposat la creació d'una escala interior molt forçada, a la que s'hi accedeix des d'una porta que trenca l'antiga portalada del XVIII, i que permet l'accés a les plantes superiors dels cossos independents.","codi_element":"08101-107","ubicacio":"Carrer Xipreret, 81-85","historia":"L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.","coordenades":"41.3607900,2.0972300","utm_x":"424491","utm_y":"4579203","any":"1769","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52392-foto-08101-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52392-foto-08101-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52392-foto-08101-107-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Hi va viure Francesc Sabaté i Llopart, conegut com Quico Sabaté (l'Hospitalet de Llobregat, 30 de març del 1915 - Sant Celoni, 5 de gener del 1960), que fou un maqui que continuà lluitant després de la fi de la Guerra Civil espanyola. Comandà un grup de guerrillers que des de la Catalunya del Nord feia incursions a la resta de Catalunya.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52393","titol":"Carrer Xipreret, 87-95","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-xipreret-87-95","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cases unifamiliars entre mitgeres situades a la part alta del carrer Xipreret; entre els carrers de Joan Pallarés i Molinés. En ell trobem des dels exemples de casa pairal del segle XVI (Can Llunell o Can España) fins a modestos habitatges de planta baixa i pis de cronologies diverses al voltant dels segles XVII i sobre tot XVIII, amb segures però imprecises modificacions posteriors. Tot i aquestes reformes, com que no s'ha produït cap arquitectura de substitució moderna, el conjunt manté la seva identitat i presenta la imatge del que havia de ser l'Hospitalet rural de no fa tants anys. Les cases que corresponen als números 87, 89, 91, 93 i 95 exemplifiquen un mateix tipus constructiu: es tracta de cases unifamiliars, de planta baixa i un pis, aixecades sobre una parcel·la absolutament regular que disposa al darrera d'un important pati o eixida, abans segurament era l'hort. L'única petita variació ve donada pel retranqueig que pateix la finca número 87, que segueix una línia de carrer més enretirada. Malgrat això, la línia de cornisa és la mateixa i totes disposen de teulada a dues vessants. En el cas dels edificis 93 i 95, d'idèntica factura de façana, es podria tractar d'una subdivisió parcel·laria d'una antiga propietat unitària.","codi_element":"08101-108","ubicacio":"Carrer Xipreret, 87-95","historia":"L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.","coordenades":"41.3609500,2.0971300","utm_x":"424483","utm_y":"4579220","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52393-foto-08101-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52393-foto-08101-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52393-foto-08101-108-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52394","titol":"Casa Espanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-espanya","bibliografia":"<p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. AMAT i BALAGUER, Marta (1995). Catàleg del patrimoni històric de L'Hospitalet. Treball inèdit. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de Monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, pp. 204-206. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. GRAU MONTSERRAT, Manuel (1969). La Casa de Molines y las reliquias de los Santos Mártires (s. XVIII); dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 64. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (1969 B). El carrer del Xipreret; dins: 'Xipreret' (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), gen. 1980. MARCÉ SANABRE, Francesc (1969). Llunell-Molines-España: tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Boletín de Información municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 64, 4t trimestre 1969, pp. 5-18. MARCÉ SANABRE, Francesc (1978). Les restes del naufragi de L'Hospitalet pre-industrial : L'Harmonia, Can Sumarro, Pubilla Casas, Can Boixeras, Can España i Can Rigalt; dins L'Estaca, núm. 11, juny de 1978, pp. 8-9. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, és una de les construccions civils més antigues i emblemàtiques de la ciutat. Es tracta d'una residència senyorial construïda durant la segona meitat del segle XVI, època de creixement poblacional i de consolidació del nucli del carrer Xipreret. És situada a l'angle del carrer del Xipreret amb el del carrer de Joan Pallarès, al centre històric de L'Hospitalet. És de planta quadrangular, i consta de planta baixa i dos pisos; amb la coberta a quatre aigües. A l'angle nord-oest, s'aixeca una torre, que s'enlaira per sobre el nivell de la coberta. La porta d'accés, adovellada, centra la façana principal; configurada a partir de tres eixos de verticalitat. Al primer pis, o planta noble, s'hi obren tres balcons, amb muntants i llindes de pedra; aquestes darreres decorades amb relleus de reminiscències conopials. S'hi poden veure els escuts dels antics propietaris: la mitja lluna dels Llunell i la roda de molí dels Moliné. A la planta superior, sis finestres d'arc rebaixat es reparteixen en dos grups de tres arcs a banda i banda d'un matacà central, que se situa just damunt del balcó principal de la segona planta. La restauració de l'any 1969 li dona un aspecte artificiós amb l'arrebossat de les façanes i els merlets que coronen l'edifici.<\/p> ","codi_element":"08101-109","ubicacio":"Carrer de Joan Pallarès, 38","historia":"<p>Construïda l'any 1563, data gravada als finestrals de la casa. En el segle XVI Antic Llunell era un personatge important que només a L'Hospitalet poseïa un centenar de mojades. A la segona meitat del segle XVII, Maria Flaqué Llunell, hereva de l'hisenda, es casa amb F. Molines i Casadevall. A partir d'aquest moment i fins a les acaballes de 1700, la finca és rebatejada com a Can Molines. Així la cita el Baró de Maldà que sovint hi sojornava. El germà petit de Francesc de Molines, eclesiàstic, arribà a ocupar importants càrrecs de Degà de la Sacra Rota Romana i fou Inquisidor General del país. Per un altre matrimoni, l'any 1786, entra a la família Ignasi d'España i de Quintana. És el nom de la casa que s'ha mantingut fins l'actualitat. El símbol de la famílai Llunell i Molines és una mitja lluna i una roda de molí. L'any 1968 l'ajuntament la rep en donació i es fa una nova reforma. L'any 1972 s'inaugurael museu. Els seus jardins arribaven fins el carrer Sant Joan i abastaven els actuals carrers Digoine, España i Molines, i eren un autèntic parc botànic i que tenia, fins i tot, un llac. L'any 1919 s'hi va celebrar una gran festa popular que va deixar record molts anys després.<\/p> ","coordenades":"41.3610500,2.0972800","utm_x":"424495","utm_y":"4579231","any":"1589","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52394-foto-08101-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52394-foto-08101-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52394-foto-08101-109-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Monument"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"També es coneix amb els noms de les antigues famílies de propietaris, Can Molinés i Can Llunell. L'any 1972 s'hi instal·la el llavors Museu d'Història de la Ciutat. Actualment és la principal seu del Museu de L'Hospitalet; on hi ha l'exposició permanent.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1779","rel_comarca":["13"]},{"id":"52395","titol":"Can Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-riera-2","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Juan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet. Dins 'XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', L'Hospitalet de Llobregat, pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Rehabilitada  com a centre cultural i dependències del Museu.","descripcio":"Antiga masia situada a la part alta del carrer Xipreret actualment rehabilitada per a usos culturals del municipi i adaptada a les normatives d'accessibilitat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de dos cossos: un cos principal format per dues crugies transversals i un cos adossat per la façana de ponent. Aquest segon cos te coberta pròpia a una vessant que desaigua a la façana de ponent i és una mica més alt que el cos principal. La composició de la façana no és simètrica. En destaca el portal rodó dovellat, amb la data de 1684 gravada a la dovella central, i les finestres de la planta pis, amb l'ampit, els dintell i les llindes de pedra treballada i ben escairada. En el cos adossat hi un arc de descàrrega fet de maons que la rehabilitació ha deixat vist. La resta d'obertures són fruit de la mateixa rehabilitació. Així com el mur de tanca del barri i l'enllosat del davant de la façana. La façana de llevant, que s'alinea amb el carrer Xipreret conserva dues obertures a l'alçada del primer pis.","codi_element":"08101-110","ubicacio":"Carrer de la Riera de l'Escorxador, 17-19","historia":"Antigament estava envoltada de camps de conreu, que és del que vivia la seva gent. Es comunicava amb el carrer Xipreret mitjançant un pont de pedra que travessava la riera de l'Escorxador. Posteriorment es va adosar a la façana posterior una fàbrica de gasoses i , al pati de llevant, un autoservei i bodega. L'interior es va compartimentar i dividir en habitatges independents, fins que el 2001 passa a propietat municipal, primer com a dipòsit de l'arxiu municipal i després com espai de memòria i centre d'interpretació, de documentació i de recursos pedagògics.","coordenades":"41.3613200,2.0969600","utm_x":"424469","utm_y":"4579262","any":"1684","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52395-foto-08101-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52395-foto-08101-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52395-foto-08101-110-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Com a masia s'hi han fet intervencions arqueològiques. Les més importants són les realitzades amb motiu del projecte de rehabilitació de la masia en les actuals dependències del museu, entre 2007 i 2009. Es va conservar i recuperar el safareig existent al pati de llevant i un pou, que s'ha deixat visible. Actualment acull dependències del Museu (oficines, biblioteca, sala d'actes) i Centre de Memòria.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52396","titol":"Xemeneia bòbila Oliveros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xemeneia-bobila-oliveros","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Xemeneia corresponent a l'antiga bòbila Oliveros i que s'ha mantingut en l'actual Parc de Les Planes com un referent visual i de contextualització històrica important. És de secció circular i feta de maons.","codi_element":"08101-111","ubicacio":"Carrer de Menéndez Pidal, s\/n (Parc de les Planes)","historia":"Les bòbiles van ser unes de les més importants i representatives del procés d'industrialització de l'Hospitalet. Durant la segona meitat del segle XIX, van proliferar, tot i aprofitant les riques terres argiloses del municipi. Es van produir veritables processos de concentració industrial, especialització i mecanització que van donar lloc a empreses emblemàtiques: Cosme Toda, Batllori, Cucurny, etc. Les indústries més petites, sobretot les bòbiles amb un únic forn, van anar desapareixent de mica en mica a partir de principis del nostre segle.","coordenades":"41.3679100,2.1052100","utm_x":"425166","utm_y":"4579986","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52396-foto-08101-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52396-foto-08101-111-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52397","titol":"Edifici del carrer de les Roselles, 23-25","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-de-les-roselles-23-25","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres construït en una parcel·la doble. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. És una de les primeres construccions de la zona. Literalment la instància presentada al 1879 pel propietari Francesc Mestres parla de construir en el 'pasaje que se está abriendo'. La façana es configura a partir d'un eix central que divideix en dos simetries idèntiques i que passa pel mig de la porta d'accés. A la reixa de la porta d'escala hom pot veure les inicials del promotor (FM). En planta baixa, a cada costa de la porta hi ha dues grans obertures que formen part del restaurant, amb tarja i arc de mig punt. La primera planta destaca el balcó corregut amb barana de ferro, cartel·les de suport i tres obertures adintellades. A la segona planta hi trobem un buit cec a l'alçada de l'eix central i dos balcons laterals, també amb barana de ferro i cartel·les de suport. Damunt les llindes dels balcons hi trobem esgrafiats amb motius geomètrics. La façana està coronada per una cornisa amb suport de cartel·les i esgrafiats entre cartel·la i cartel·la. El parament a la planta baixa simula grans carreus i a les plantes superiors és llis; les obertures tenen un recreixement d'emmarcament.","codi_element":"08101-112","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 23-25","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3588700,2.1005100","utm_x":"424763","utm_y":"4578987","any":"1879","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52397-foto-08101-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52397-foto-08101-112-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Santigosa","observacions":"A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52398","titol":"Edifici del carrer de les Roselles, 29-47","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-de-les-roselles-29-47","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En aquest tram de l'antic carrer Perutxo ben aviat es demanen llicències de construcció. És un conjunt, ara discontinuo perquè s'ha enderrocat la casa corresponent al número 39, d'una gran homogeneïtat. Es tracta de cases entre mitgeres que consten de planta baixa i pis. Algunes han incorporat posteriorment un nou pis. Però totes mantenen la distribució de doble obertura per planta: porta i finestra en planta baixa i balcó i finestra en planta pis. En alguns moment, algunes han estat comerços, encara en resta algun, però s'han tornat a reconvertir en residències.","codi_element":"08101-113","ubicacio":"Carrer de les Roselles,  29-47","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3587200,2.1006000","utm_x":"424770","utm_y":"4578970","any":"1882","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52398-foto-08101-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52398-foto-08101-113-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Mariano Tomàs i Barba","observacions":"A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. Però en aquesta fitxa hem ampliat la descripció del número 29 fins el número 47. L'àmbit de protecció del catàleg només inclou del 29 al 33.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52399","titol":"Carrer Xipreret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-xipreret","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer Xipreret és un antic eix nord - sud que configura l'antic nucli de l'Hospitalet. A la part més septentrional hi trobem la masia de Can Riera, ara convertida en oficines del Museu. I a la part més meridional, el carrer Major. Destaquen la Casa España, Ca n'Oliver, l'Harmonia o Ca la Vidala; a més de les cases dels números 28-30-32, 41-43-45, 47-57 i 87-95. A l'alçada del carrer Barcelona s'hi ha afegit la torre de defensa del segle XVI, la Talaia, provinent d'un antic casal enderrocat. L'antiguitat del carrer, la seva continuïtat històrica, l'aglomeració d'edificis històrics, les característiques urbanístiques i la bona preservació, en fan un punt clau per a la història de l'Hospitalet. Es tracta d'un referent paisatgístic, històric i arquitectònic de les arrels del nucli antic de l'Hospitalet.","codi_element":"08101-114","ubicacio":"Carrer Xipreret","historia":"L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.","coordenades":"41.3606700,2.0973900","utm_x":"424504","utm_y":"4579189","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52399-foto-08101-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52399-foto-08101-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52399-foto-08101-114-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La protecció que s'indica és només parcial. En l'actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic es protegeixen 27 elements d'aquest carrer a títol individual, però no com a conjunt.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52400","titol":"Safareig del carrer Xipreret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareig-del-carrer-xipreret","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Safareig per rentar la roba aixecat davant les cases corresponents als números 15, 17 i 19, del carrer Xipreret, amb façana orientada a migdia. Aquest safareig agafava l'aigua del pou del costat i està format per quatre piques separades, cadascuna amb la seva rentadora. La disposició és simètrica en dues fileres de dues piques, amb un mur més gruixut a la meitat.","codi_element":"08101-115","ubicacio":"Carrer Xipreret, s\/n","historia":"L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.","coordenades":"41.3601100,2.0974100","utm_x":"424505","utm_y":"4579127","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52400-foto-08101-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52400-foto-08101-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52400-foto-08101-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52401","titol":"Parc de Can Buxeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-de-can-buxeres","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Parc municipal urbà ubicat a l'antiga propietat de Can Buixeres. Delimitat, a migdia, per la via del ferrocarril, aixecada del nivell del sòl; a llevant, per la carretera d'Esplugues; a ponent, pel camí de la Fonteta; i al nord, pel Canyet. És un espai d'oci, de natura, d'interrupció del continu edificatori que és la ciutat de l'Hospitalet que es comparteix amb una sèrie d'elements patrimonials d'alt valor, i que a més se n'hi ha afegit, col·locant un parell d'escultures. El torrent de Can Nyac divideix la zona de parc d'horts urbans treballats a la banda de ponent del torrent. L'element central és el palauet, amb la masoveria al costat i la glorieta modernista. Els jardins tenen una disposició geomètrica combinant camins i parterres. Hi ha una gran quantitat d'arbres i plantes, amb indicadors dels seus noms i espais destinats a jocs i esbarjo. També hi ha una zona per espectacles i representacions musicals o teatrals.","codi_element":"08101-116","ubicacio":"Carretera d'Esplugues, 3-5","historia":"El conjunt va passar a ser propietat municipal al 1968, per tal d'obrir el seu interior i convertir-lo en un parc públic. Els edificis es troben avui perfectament restaurats, mantenint força del seu aspecte interior i amb unes façanes tractades amb correcció. Inaugurat el 8 de novembre de 1972, amb motiu del dia de la província, segons indica una placa de marbre col·locada a l'entrada de la carretera d'Esplugues.","coordenades":"41.3642400,2.0973000","utm_x":"424501","utm_y":"4579585","any":"1906","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52401-foto-08101-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52401-foto-08101-116-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La transformació immediata del conjunt es produiria en els anys següents (1906-1911) amb la creació dels jardins que envolten la finca i que van acabar per definir la torre senyorial de Can Buxeres.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52402","titol":"Banc Central","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/banc-central","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici comercial que fa cantonada amb la rambla de Just Oliveras, que consta de planta baixa i pis. La centralitat de la construcció es defineix a la pròpia cantonada, arrodonida, que es converteix en l'eix de simetria, delimitat en planta baixa per la porta de l'accés principal; i dues finestres quadrades a la planta pis. A la planta baixa s'obren dos accessos més i quatre finestres, una tapiada. Els muntants de les finestres són de maó vist mentre que la resta de la façana està arrebossada. La façana està coronada per la barana del terrat excepte en la cantonada on el mur és més alt. Aquest mur està decorat amb motllures llises horitzontals, fent un joc d'entrants i sortints, i una cornisa al final.","codi_element":"08101-117","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 298-300","historia":"En aquest edifici hi havia la seu de l'antic Banco Hispano Colonial, entitat creada pel Marqués de Comillas, que fou atracat pel maqui Quico Sabaté, l'any 1949. Quico Sabaté va néixer a l'Hospitalet i vivia al carrer Xipreret. L'atracament el va fer amb el seu amic José López Penedo i van declarar que no es tractava d'un atracament sinó d'una expropiació i que ells eren llibertaris. La policia va arribar tard i es comenta que es van equivocar de banc intencionadament per la por que li tenien.","coordenades":"41.3600100,2.1018100","utm_x":"424873","utm_y":"4579112","any":"1936","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52402-foto-08101-117-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52402-foto-08101-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52402-foto-08101-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"Flanquejant la porta d'entrada hi havia dos fanals de llautó i vidre glaçat. Tot el fanal estava molt decorat amb espirals i flors però aquest treball contrasta amb la sobrietat de l'edifici.Actualment és una cerveseria.","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52403","titol":"Restaurant La Marina de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restaurant-la-marina-de-lhospitalet","bibliografia":"BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a la Marina de l'Hospitalet, plana al·luvial del Llobregat. El cos principal de la masia consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. A banda i banda s'hi afegeixen dos cossos més; el de l'esquerra molt més gran que el cos principal. Estaven destinats a paller i corts d'animals. Ara una part és menjador del restaurant. Té pou propi. La façana està orientada a migdia; hi ha poques obertures i són rectangulars. Les bigues de la planta baixa són de fusta i la distribució és pràcticament la original. Els murs utilitzen la pedra i el maó arrebossats. A la façana hi ha un rellotge de sol de sèrie, col·locat fa uns 10 anys.","codi_element":"08101-118","ubicacio":"Carretera de la Feixa Llarga, 47","historia":"Casa de pagès de finals del segle XIX destinada al conreu de la terra i la cria de bestiar. Bàsicament estava dedicada a l'horta: carxofes, enciams, etc. Que anaven a vendre al mercat del Born. En un moment de poc reconeixement d'aquest productes, van decidir vendre la verdura a la carretera, davant la casa mateix. Van tenir molt d'èxit i els propis clients van propiciar que es convertís, l'any 1977 en restaurant.","coordenades":"41.3394300,2.1076700","utm_x":"425340","utm_y":"4576822","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52403-foto-08101-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52403-foto-08101-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52403-foto-08101-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena Cal Capella.La inundació de l'any 1972 va fer arribar l'aigua a un metre i mig d'alçada.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52404","titol":"Cal Manets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-manets","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa aïllada, amb les façanes als quatre vents, d'una sola planta amb la coberta de teula plana a quatre vessants. La casa és de petites dimensions i destaca la teulada que és molt gran en proporció a l'edifici. Una escalinata amb barana dóna accés al cos que fa de rebedor, que sobresurt de l'alineament de la façana i on hi ha la porta d'entrada, de llinda recta. A banda i banda hi ha dues finestres que tenen la llinda decorada amb relleus. Per sobre hi ha un fris llis on es troben els respiradors decorats amb relleus calats. Sota el ràfec de la teulada hi ha un fris amb motius florals esgrafiats.","codi_element":"08101-119","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 17-19","historia":"Es troba ubicada en el que seria el segon eixample oberta per donar una comunicació directa amb l'estació de ferrocarril (1907). Segons sembla, la nova parcel·lació realitzada per Just Oliveras per tal d'urbanitzar la rambla, va comptar inicialment amb alguns problemes legals per a l'escripturació de les antigues propietats de Cal Tres. Aquest fet refredà els propietaris i promotors interessats en aquesta nova zona residencial de l'Hospitalet.","coordenades":"41.3610200,2.1010600","utm_x":"424811","utm_y":"4579225","any":"1923","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52404-foto-08101-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52404-foto-08101-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52404-foto-08101-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La casa està envoltada per un jardí i la porta de la tanca que dóna a la rambla està flanquejada per dues pilastres coronades per  fanals de forja. La tanca del pati és una reixa de forja col·locada damunt un sòcol de pedra.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52405","titol":"Edificis del carrer de Buenos Aires, 31-35","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edificis-del-carrer-de-buenos-aires-31-35","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Grup de tres edificis d'habitatges entre mitgeres coetanis del creixement urbanístic de finals del segle XIX i principis del XX i que conserven el programa original, remuntes a part. Les plantes baixes són les que han sofert més modificacions i adaptacions a altres usos, com aparcament de vehicles. La simetria és l'aspecte més destacat i sobre la que es construeixen les finestres i obertures. Destaca especialment les ornamentacions de les finestres de l'edifici del número 33, amb un petit frontó damunt la llinda amb una petxina en el timpà.","codi_element":"08101-120","ubicacio":"Carrer de Buenos Aires, 31-33-35","historia":"","coordenades":"41.3660400,2.1301600","utm_x":"427251","utm_y":"4579757","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52405-foto-08101-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52405-foto-08101-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52406","titol":"Edifici del carrer  de Santa Eulàlia, 106","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-de-santa-eulalia-106","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres situat a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Consta de planta baixa, dos pisos i terrat pla. A la planta baixa s'obren una porteria i aparadors de botiga. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les seves obertures. El primer i segon pis són similars: quatre obertures que accedeixen a un balcó corregut, amb barana de ferro. Totes les llindes són rectes i estan decorades amb un medalló i unes garlandes. El parament imita carreus abuixardats. La façana està coronada per una barana de pedra calada fent una sanefa i al centre hi ha un frontó trilobulat, amb una palmeta a la part superior i una cartel·la al centre.","codi_element":"08101-121","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia, 106","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3672000,2.1267600","utm_x":"426968","utm_y":"4579889","any":"1921","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52406-foto-08101-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52406-foto-08101-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52406-foto-08101-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52407","titol":"Mercat de Santa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mercat-de-santa-eulalia","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mercat que ocupa la superfície d'una illa. El seu perímetre marca un octògon on s'inscriuen dues naus en forma de creu grega, amb teulades a doble vessant, i en els angles hi ha petites botigues que s'obren cap a l'exterior. Les quatre façanes estan decorades amb formes rectangulars. La il·luminació és zenital, mitjançant claraboies alternades entre el sostre de fibrociment.","codi_element":"08101-122","ubicacio":"Plaça de Pius XII","historia":"El mercat és un altre dels projectes de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Es construeix entre el 1929 i el 1930, i l'any 1932 s'ocupa. Des de llavors, l'edifici s'ha reformat en diverses ocasions; com entre el 1989 i el 1990, o l'any 2004.","coordenades":"41.3654700,2.1272400","utm_x":"427006","utm_y":"4579696","any":"1935","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52407-foto-08101-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52407-foto-08101-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52407-foto-08101-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Racionalisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"","codi_estil":"98|120","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52408","titol":"Monument a Josep Oliveras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-josep-oliveras","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. JUHÉ i ORIOL, Pere (2010). Hospitalencs singulars. Just Oliveras i Prats; dins Xipreret. Ateneu de Cultura Popular, 335, pp. 4-6. https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Just_Oliveras_i_Prats","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument en forma de bust en homenatge al que fou alcalde de la ciutat Just Oliveras i Prats. Es troba situat al capdamunt de la Rambla que porta el seu mateix nom, amb l'encreuament de l'avinguda de Josep Tarradellas; però dins una rotonda amb parterre de pedres bicolor i envoltat de palmeres. Aquest parterre no és transitable i la rotonda no té cap accés i està envoltada de vies pel trànsit rodat. Això fa que el monument sigui inaccessible i s'hagi de contemplar des de la rambla, que és cap on mira. El bust és de bronze a la fosa i mesura 42 x 49 x 32 cm. Està situat damunt un pilar de secció rectangular (55 x 30 cm) i una alçada de 135 cm, fet de pedra grisa amb els quatre escaires esbiaixats. Porta una placa d'acer inoxidable collada a la part anterior de la peanya amb la inscripció: Just Oliveras i Prats (1887-1938) La firma i marca de fàbrica estan gravades directament a la part inferior del bust. Sense datació d'inauguració .","codi_element":"08101-123","ubicacio":"Avinguda Josep Tarradellas","historia":"Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) fou empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada.","coordenades":"41.3637400,2.0999800","utm_x":"424724","utm_y":"4579528","any":"1953","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52408-foto-08101-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52408-foto-08101-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Hèctor Cesena Albós","observacions":"Aquest monument es va inaugurar l'any 1953 i la seva primera ubicació fou a la mateixa rambla que porta el seu nom.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52409","titol":"Monument a Anselm Clavé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-anselm-clave-2","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument en homenatge que ret la ciutat de l'Hospitalet al mestre Anselm Clavé ubicat en els parterres de la plaça que porta el mateix nom. Consta d'una estructura principal de prisma de granit damunt la qual hi ha l'escultura d'un nen amb una estrella al front amb lira i llorer. A cada costat hi ha dos cossos de prisma triangular amb plafons de terracota amb la representació de cantaires d'un cor. Tot plegat damunt una peanya hexagonal. Les inscripcions que hi ha són: al davant, una dedicatòria: 'L'Hospitalet de Llobregat a J. Anselm Clavé 1824-1894. I a la part del darrere: 'L'univers, l'Aurora, la Joventut, els Antics, els Callats, els Pilotaires, els Rossinyols, els Torrasencs Homenatge de les societats corals de la ciutat presidides per l'Estendard de la que fou la primera de totes: la S.C el Llobregat. Fundada l'any 1851 i la data 12-12-1954.'","codi_element":"08101-124","ubicacio":"Plaça Mestre Clavé","historia":"Les corals l'Univers, l'Aurora, la Joventut, els Antics, els Callats, els Pilotaires, els Rossinyols, els Torrasencs són les societats corals de la ciutat presidides per l'Estendard de la que fou la primera de totes: la Societat Coral El Llobregat, fundada l'any 1851. Va ser inaugurada el 12 de desembre del 1954. I se'n va fer una reconstrucció l'any 1980.","coordenades":"41.3612800,2.1065600","utm_x":"425272","utm_y":"4579249","any":"1954","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52409-foto-08101-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52409-foto-08101-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Rafael Solanic i Balius","observacions":"Les seves dimensions són:-Monòlit: 284 x 56 cm, prismes afegits: 229 x 66 x 15 x 32,5 cm. -Plaques de terra cuita: 123 x 55 x 9 cm, medalló: 37 cm de diàmetre.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52410","titol":"Monument a la sardana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-la-sardana-3","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. http:\/\/www.xtec.cat\/~rsellart\/cobla\/cobla.html [consulta realitzada el 20 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"Fou restaurada l'any 2009.","descripcio":"Monument en homenatge a la sardana format principalment per la representació d'un músic de la cobla tocant la tenora. Es troba assegut en una cadira de boga a primera fila de la cobla. Esta fet de fang cuit sense polir. Aquesta figura es troba alçada, damunt una peanya de secció triangular de granit negre, polit, que , alhora, se sustenta damunt un pedestal de granit, també de secció triangular i més ample que la pilastra. A la vora superior de la pilastra, en els seus tres costats, hi ha gravat un fragment de 'La sardana' de Maragall: 'És la mòbil magnifica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant; el botó d'eixa roda, quin era que amb tal simetria l'anava centrant; és la dansa sencera d'un poble que estima i avança donant-se les mans'. A la peanya hi ha en relleu el logotip de L'Hospitalet i al bloc enganxades una placa circular I unes plaques de marbre blanc commemoratives que s'han anat afegint amb el temps.","codi_element":"08101-125","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament","historia":"Aquesta escultura es va realitzar amb motiu de la proclamació de L'Hospitalet com a Ciutat Pubilla de la sardana. Es va inaugurar l'any 1966 i l' any 2009 es va restaurar, canviant els blocs de suport, la inauguració es va el mes de març .","coordenades":"41.3597300,2.1003100","utm_x":"424747","utm_y":"4579082","any":"1966","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52410-foto-08101-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52410-foto-08101-125-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Sabi Serra","observacions":"La tenora és un dels instruments més importants de la cobla, és el que normalment fa de solista. És un instrument aeròfon (de vent-fusta) de doble canya que està fabricat gairebé del tot amb fusta de ginjoler (el ginjoler és un arbust). La part inferior de l'instrument -que es diu campana o pavelló- està fabricada de metall perquè soni més fort. Es col·loca a la fila del davant.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52411","titol":"Homenatge a la família","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/homenatge-a-la-familia","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument que consisteix en un grup figuratiu que representa una família formada per una parella i el seu fill. El pare, que està dret, abraça a la mare per l'espatlla i aquesta, que també està dreta, porta una criatura en braços a la que està donant el pit. Tota l'escultura forma part d'un mateix bloc de pedra calcaria, esculpida amb diferents textures. Les seves mides són 190 x 80 x 70 cm. La firma està gravada sobre la pedra enarcada en un rectangle polit en l'angle superior esquerre del lateral dret de la peanya","codi_element":"08101-126","ubicacio":"Parc de Can Buxeres","historia":"Inaugurada l'any 1974.","coordenades":"41.3643800,2.0968800","utm_x":"424466","utm_y":"4579601","any":"1974","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52411-foto-08101-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52411-foto-08101-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Hèctor Cesena Albós","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52412","titol":"Homenatge als vells. 'La velleta'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/homenatge-als-vells-la-velleta","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument homenatge a la gent gran. Es tracta d'una escultura de bulto feta de bronze que representa una velleta asseguda amb mocador al cap i mantellina a l'espatlla que porta agafada amb les dues mans. Està situada damunt una penya granítica.","codi_element":"08101-127","ubicacio":"Plaça dels avis","historia":"Inaugurada l'any 1974","coordenades":"41.3658100,2.1261700","utm_x":"426917","utm_y":"4579735","any":"1974","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52412-foto-08101-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52412-foto-08101-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Hèctor Cesena Albós","observacions":"Hi ha la inscripció  del títol a la  part frontal de la peanya  'Homenatge als vells', i la de la data i la  signatura  al lateral inferior dret de la peanya. Tot i aquest títol, l'autor es refereix a aquesta obra amb el nom de la velleta.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52413","titol":"Mural de l'estació","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mural-de-lestacio","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En una de les parets externes de l'estació de ferrocarrils de la RENFE, es troba aquest mural rectangular format per múltiples peces de ceràmica refractària de diferents tons ocres i marrons, amb relleus. El conjunt forma un dibuix simbòlic de formes esquemàtiques relacionat amb el món ferroviari: maquinària, guarda agulles o engranatges. El mural fa 2'44 metres d'alt per 9'18 metres de llarg. Cada peça del mural fa 28 cm de costat; i les del marc 33 x 26. El plafó està dins d'un marc de pedra calcària, en vertical de la paret i darrera un parterre amb plantes i pedres blanques. Sense il·luminació específica.","codi_element":"08101-128","ubicacio":"Avinguda de Josep Tarradellas","historia":"","coordenades":"41.3640800,2.1005800","utm_x":"424775","utm_y":"4579565","any":"1974","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52413-foto-08101-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52413-foto-08101-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Julià Riu Serra","observacions":"La inscripció amb la firma està situada a l'angle inferior dret del mural.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52414","titol":"Font de la plaça Espanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-espanyola","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada al bell mig de la plaça Espanyola, limitada amb els carrers de Progrés, de Nostra senyora dels Desemparats i de Montseny, i que li dona identitat a la plaça. És de base octogonal, feta de diversos materials; un sòcol de granit, un cos central de maó i un coronament de pedra i ceràmica vidrada, de colors vermell i blau, formant un entaulament cònic. Disposa de dos sortidors, amb pica de pedra. Damunt d'un dels brolladors, hi ha una placa de marbre on es llegeix 'Plaza Española'.","codi_element":"08101-129","ubicacio":"Plaça Espanyola","historia":"En un dels costats s'explica l'origen de la font: 'En el año 1905 varios propietarios costearon y cedieron gratuitamente esta fuente al magnífico ayuntamiento constitucional de esta villa, siendo alcalde don José Parera y secretario don José Prats'.","coordenades":"41.3706200,2.1220200","utm_x":"426575","utm_y":"4580273","any":"1905","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52414-foto-08101-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52414-foto-08101-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La Plaça Espanyola està inclosa al procés d'urbanització de Climent Mas i Pere Romaní, aprovat el 1902. La manca d'aigua en aquest sector mobilitzà els propietaris que feren construir la font modernista que hi ha al mig. Aquesta plaça ha estat tradicionalment un dels punts de referència a la vida social i cultural de les barriades de Collblanc i La Torrassa.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52415","titol":"Monument a l'Hospitalet. Monument a l'escut de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-lhospitalet-monument-a-lescut-de-lhospitalet","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"També és conegut popularment com la pinça. Consisteix en dos grans blocs verticals que representen la creu en aspa de Santa Eulàlia. A sobre d'aquests blocs n'hi ha uns altres quatre del mateix material, de color vermellós i que representen les quatre barres de la senyera. Els dos blocs verticals estan decorats amb els noms de barris, esglésies, masies, escuts, figures, signes, fusta i personatges de la història de L'Hospitalet. També hi ha la signatura de l'autor i la data.","codi_element":"08101-130","ubicacio":"Plaça de can Escorça","historia":"Es va inaugurar el 26 d'abril de 1974.","coordenades":"41.3682500,2.1313000","utm_x":"427349","utm_y":"4580002","any":"1974","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52415-foto-08101-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52415-foto-08101-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Maria Subirachs","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52416","titol":"Noia amb colom","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/noia-amb-colom","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument compost per una figura femenina nua, asseguda a terra amb les cames creuades mantenint el genoll esquerra a terra i l'altre aixecat. A les mans, entrecreuades i que reposen sobre el genoll esquerra, aguanta un colom amb les ales mig obertes com si estigués a punt de volar. La figura està instal·lada en una base de metall quadrada posada sobre una peanya de ciment.","codi_element":"08101-131","ubicacio":"Parc de Can Buxeres","historia":"L'escultura original es va inaugurar l'any 1976 i l'actual, de bronze, el 23 d'Abril de 1997.","coordenades":"41.3640300,2.0972700","utm_x":"424498","utm_y":"4579562","any":"1976","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52416-foto-08101-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52416-foto-08101-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Rafael Solanic i Balius","observacions":"L'escultura original estava feta amb pedra però es va fer malbé i en Jordi Pesarrodona en va fer una còpia en bronze amb els motlles originals.A la part frontal de la peanya hi ha una placa amb les inscripcions explicatives de l'obra .","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52417","titol":"Vol de coloms","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vol-de-coloms","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura de caràcter simbòlic i representació abstracte feta d'acer inoxidable, que reprodueix un estol de catorze coloms agafant el vol. Les figures estan disposades unides les unes a les altres, seguint una diagonal. L'escultura està collada amb ancoratges de ferro sobre una peanya de ciment i encofrat de pedra. La peanya actual és més baixa que la que es va posar inicialment. Tot el conjunt està envoltat d'un cercle de pedres blanques coronades per una franja en forma de mitja lluna de pedra verda.","codi_element":"08101-132","ubicacio":"Rotonda carrer de Santa Eulàlia amb carrer Amadeu Torner","historia":"S'inaugura l'any 1976","coordenades":"41.3657100,2.1200100","utm_x":"426402","utm_y":"4579729","any":"1976","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52417-foto-08101-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52417-foto-08101-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ferran Soriano","observacions":"La signatura de l'autor està gravada a l'ala d'un dels coloms i no hi ha cap altra inscripció. Disposa d'il·luminació específica.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52418","titol":"Al·legoria a l'esport","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/allegoria-a-lesport","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Plafons ceràmics col·locats en el passadís d'entrada del poliesportiu de Santa Eulàlia. L'estructura de l'edifici divideix la paret en tres trams. El fons és el mateix, amb rajoles de tons verdosos. A cada tram hi ha els plafons pròpiament escultòrics que representen diversos esport: en el primer plafó dedicat a esports amb pilota (handbol, hoquei i basquetbol); el segon està dedicat a la gimnàstica; i el tercer a esports d'aigua (natació, waterpolo i salts).","codi_element":"08101-133","ubicacio":"Carrer Jacint Verdaguer, 15","historia":"Es va inaugurar l'any 1978.","coordenades":"41.3663600,2.1281400","utm_x":"427082","utm_y":"4579794","any":"1978","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52418-foto-08101-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52418-foto-08101-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Joan Raventós Estellé","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52419","titol":"Monument a Francesc Batallé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-francesc-batalle","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Dos grans testos rectangulars n'impedeixen una bona visibilitat.","descripcio":"Monument en homenatge al que fou mestre de l'Hospitalet, Francesc Batallé Aragonès, en forma de prisma triangular de pedra calcària (214 x 59 cm), treballat per les tres cares. En un dels costats hi na el perfil (31 x 24 cm), en bronze, de Francesc Batallé; en els altres dos costats hi ha dos baixos relleus que representen dos escolars, un nen i una nen a, que porten una cartera escolar a la mà. A sota el perfil, gravada directament a la pedra, hi ha la dedicatòria: 'la ciutat a Francesc Batallé i Aragonès 1906-1983 \/ Benvolgut mestre que poc se dir del molt que ens vas donar.' El monòlit està sobre el vèrtex d'una peanya metàl·lica piramidal de base molt més ampla que el prisma, on també hi ha la inscripció de la dedicatòria dels antics alumnes i la ciutat : 'Mestre il·lustre de L'Hospitalet defensor d'una escola catalana arrelada al país'. A la cara posterior hi ha una placa amb l'escut de la ciutat i la data 2005 .","codi_element":"08101-134","ubicacio":"Rambla de la Marina","historia":"S'aixeca en un lateral de la Rambla, directament sobre el paviment, des de l'any 2005. Anteriorment estava a l'entrada del Parc de Can Buxeres . És una obra dels anys vuitanta.","coordenades":"41.3576200,2.1031700","utm_x":"424984","utm_y":"4578845","any":"1980","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52419-foto-08101-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52419-foto-08101-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Héctor Cesena Albós","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52420","titol":"Selene","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/selene","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una figura femenina de formes estilitzades i abstractes situada sobre una peanya cúbica de ciment amb els cantells bisellats. El seu nom grec, Selene, fa referència a la lluna, deessa grega.","codi_element":"08101-135","ubicacio":"Av. d'Isabel la Catòlica, s\/n","historia":"Es va inaugurar l'any 1985.","coordenades":"41.3724700,2.1058600","utm_x":"425226","utm_y":"4580492","any":"1985","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52420-foto-08101-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52420-foto-08101-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ferran Soriano","observacions":"Està feta d'acer i guia de ferro pintat; i les seves mesures són : 288 x 72 x 45 cm.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52421","titol":"L'Acollidora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lacollidora","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. http:\/\/fundacioarranzbravo.cat\/la-col%C2%B7leccio\/escultura\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura de bronze damunt un pilar de secció quadrangular situada al bell mig de la Rambla Just Oliveras, a l'alçada del carrer de la Casa Nova. El pilar està al centre d'un parterre de flors on hi ha una placa de bronze on s'explica que aquesta escultura simbolitza el tarannà integrador que caracteritza la ciutat de l'Hospitalet i la seva ciutadania. Es tracta d'una figura femenina amb una safata a les mans com a símbol d'ofrena i amb la cabellera mig recollida al clatell i mig voleiant a l'aire. Mesura 190 x 78 x 50 cm. La peanya és de pedra calcària sense polir i mesura 160 x 80'5 x 70'5 cm","codi_element":"08101-136","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, a l'alçada del carrer de la Casa Nova","historia":"És una obra de l'any 1985, encarregada per l'Ajuntament per ser el símbol de la ciutat. Ha conegut diferents ubicacions i l'actual va ser inaugurada el 20 de juny de 1998.","coordenades":"41.3603400,2.1018300","utm_x":"424875","utm_y":"4579149","any":"1985","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52421-foto-08101-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52421-foto-08101-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Eduard Arranz Bravo","observacions":"Al peu hi ha una placa de bronze sobre peanya de pedra on  està gravat el nom de l'autor, el nom de l'escultura , l'escut de L'Hospitalet de Llobregat , l'any i la dedicatòria : 'Aquesta escultura és el símbol de la nostra ciutat, representa el tarannà integrador que caracteritza L'Hospitalet i els seus ciutadans.'","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52422","titol":"La Bòbila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bobila-0","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. http:\/\/bellvitgejose.blogspot.com.es\/2009\/07\/58-paso-en-bellvitge-en1992el-ano-de.html","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument situat en una rotonda format per una sèrie de siluetes de figures humanes d'una alçada superior als sis metres que semblen formar una rotllana; dues d'elles s'agafen de les mans. Possiblement per aquesta composició alguns l'han denominat equivocadament 'la sardana'. Forma part del repertori de Joan Sunyer i el seu estil conegut com a 'free standing paiting' (pintura exempta), obres que combinen el color, el volum i l'esmalt sobre planxes d'acer. A més, aquesta, destaca per les seves grans dimensions.","codi_element":"08101-137","ubicacio":"Plaça Amalvígia","historia":"L'obra és de l'any 1988 però es va inaugurar el 25 de juny de 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics. Es va projectar en commemoració del que foren les bases de les comunitats del Baix Llobregat i com a símbol d'agermanament. En el MOMA, l'any 1945, li van dedicar una exposició i el coneixen com l'artista americà nascut a Catalunya","coordenades":"41.3531100,2.1069500","utm_x":"425295","utm_y":"4578342","any":"1988","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52422-foto-08101-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52422-foto-08101-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Joan Junyer","observacions":"La  rotonda consta de cinc  cercles concèntrics  posats a diferents altures de forma ascendent, amb una distància aproximada d'un metre d'alçada entre ells. En les dos plataformes superiors hi ha les figures, desplaçades a un costar respecte al centre. El cercle superior és de ciment  i intercalada entre els altres, de ferro oxidat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52423","titol":"Monument a Salvador Espriu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-salvador-espriu","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument en homenatge a Salvador Espriu que consisteix en un monòlit irregular de pedra sorrenca. Té una cara tallada i polida on figura un text de l'escriptor que diu: 'Imposaràs la veritat fins a la mort sense l'ajut de cap consol'. Està col·locat directament sobre el terra, enmig d'un parterre d'arbusts que en part el cobreixen Les seves mides són 194 x 71 x 34 cm.","codi_element":"08101-138","ubicacio":"Plaça de Santa Eulàlia de Provençana","historia":"Es va inaugurar el 15 d'octubre de l'any 1990.","coordenades":"41.3652100,2.1193900","utm_x":"426349","utm_y":"4579674","any":"1990","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52423-foto-08101-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52423-foto-08101-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52424","titol":"Marxa atlètica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marxa-atletica","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura mural ubicada al mur de contenció de les vies de tren de caràcter simbòlic i abstracte. Representa una marxa atlètica. Com diu la seva autora 'Ideé esta especie de relieve que tiene que ver con la marcha atlética que iba a pasar. Son personajes que están llegando a la meta... van llegando y se van cayendo. Hay un fraccionamiento que sí tiene que ver con lo que nos ha llegado de la escultura griega, es un homenaje a la escultura griega en ese sentido porque no hay ninguna cabeza, no hay ningún trozo de brazo, las piernas sin pies..... Lo típico que pasa en los cuerpos cuando se deterioran'. És un relleu composat per peces de ferro tallades i fixades amb cargols sobre el mur de ciment, prèviament pintat de color verd. Estan disposades seguint la línia horitzontal del mur i paral·lelament al carrer pensant que la seva contemplació es faria des del cotxe o des de la vorera de l'altre costat. El material utilitzat són làmines de ferro tallades i oxidades artificialment, posteriorment s'han pintat.","codi_element":"08101-139","ubicacio":"Av. Josep Tarradellas","historia":"Va ser inaugurada al maig de l'any 1991.","coordenades":"41.3610300,2.1015900","utm_x":"424856","utm_y":"4579225","any":"1991","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52424-foto-08101-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52424-foto-08101-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Xaro Castillo","observacions":"Les mides són:  Llarg: 90 m.  Altura màxima: 6,60 m. Altura mínima: 3,30 m. Gruix: 9 cm.Hi ha la  inscripció de la firma  i la data.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52425","titol":"Brollador de la plaça de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/brollador-de-la-placa-de-lajuntament","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Situat enfront de la Casa de la Vila hi trobem un element urbà amb l'aparença de monument, però que en realitat es tracta d'un brollador d'aigua. Es compon de dues parts diferenciades. Per un costat una estructura en forma de dues cunyes damunt un suport. Enfront el que seria el receptor de l'aigua o la pica, també metàl·lica i de planta quadrada. Tot d'acer inoxidable.","codi_element":"08101-140","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament","historia":"","coordenades":"41.3596700,2.0997100","utm_x":"424697","utm_y":"4579076","any":"1991","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52425-foto-08101-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52425-foto-08101-140-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Cristobal Gabarrón","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52426","titol":"Conversa. Caps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conversa-caps","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument format per dues columnes una tubular i l'altra en prisma, d'acer i ferro, trencades i obertes amb dos perfils de acara retallats a la part superior. Estan situades sobre una peanya d'encofrat de ciment i grava, amb rajoles de ciment en la seva cara superior","codi_element":"08101-141","ubicacio":"Plaça Camilo José Cela","historia":"Es va inaugurar l'any 1992.","coordenades":"41.3660100,2.1251500","utm_x":"426832","utm_y":"4579758","any":"1992","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52426-foto-08101-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52426-foto-08101-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Emili Armengol","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52427","titol":"Columnes amb pedres de molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/columnes-amb-pedres-de-moli","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dues columnes formades per la superposició de quatre elements o tambors, fets de pedra, de secció circular. Els tres inferiors de la primera són de forma cilíndrica però el superior de forma cònica invertida. Els de la segona són: l'inferior cilíndric, el segon de forma còncava i els dos superiors cònics en sentit decreixent.","codi_element":"08101-142","ubicacio":"Ronda de la Torrassa cantonada amb Rafael Campalans.","historia":"Una inscripció en una placa de bronze explica que es tracta d'un monument 'Cedit per Aparcament i Serveis de L'Hospitalet SA (S.P.M.) Desembre de 1993.'","coordenades":"41.3691500,2.1267200","utm_x":"426967","utm_y":"4580105","any":"1993","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52427-foto-08101-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52427-foto-08101-142-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Serveis municipals","observacions":"Els materials utilitzats són blocs de granit i pedra sorrenca procedents d'un picapedrer de Corçà (Girona) i la tècnica el tallat.Les seves mides són:- Primera columna: 278 cm. d'alçada per 216 cm. de perímetre.- Segona columna: 338 cm. d'alçada per 254 cm. de perímetre.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52428","titol":"Caseta modernista de la Tecla Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caseta-modernista-de-la-tecla-sala","bibliografia":"BOFILL, Montserrat; DE PLANELL, Marta (1991). El molí paperer del Torrent Gornal (Centre Cultural Tecla Sala); dins: Progrés, l'Hospitalet de Llobregat, núm. 79. CASAS i FUSTER, Joan (1983). De pagesos a aturats: notes sobre la història de les transformacions urbanes a l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Col·lecció Quaderns Urbans, núm. 3. Ponència d'Ensenyament, Dinàmica Educativa de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DE PLANELL I MAS, Marta (1991). El recinte industrial Tecla Sala. La família Basté; dins: 'Progrés' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 80 (des. 1991). DE PLANELL I MAS, Marta; BOFILL, Montserrat (1991). El Molí Paperer del Torrent Gornal. Centre Cultural Tecla Sala; dins: 'Butlletí d'Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica', núm. 10. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I CAROL, Xavier (1988). La Tecla Sala, un espai específic per a produccions culturals; dins: 'Barcelona, metròpolis mediterrània'. Barcelona, núm. 9 (tardor 1988), pp. 43-46. MARCE I CAROL, Xavier (1991). La fàbrica Tecla Sala, seu del Centre Cultural Metropolità; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial'. L'Hospitalet del Llobregat, pp. 74 a 77. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Restaurada l'any 1983 per l'Ajuntament.","descripcio":"Casa aïllada als quatre vents, que consta de planta baixa, aixecada del nivell del sòl i en un sector també amb una planta addicional. La seva composició es fa a partir de dos cossos; un més estret i allargat i un altre més quadrangular. Els dos amb la coberta a dues aigües i els careners perpendiculars l'un amb l'altre. L'entrada es troba en el cos més quadrangular. El parament és arrebossat i llis, pintat d'un color verd pàl·lid. El més destacable és l'ornamentació centrada en les obertures, amb relleus vegetals en llinda i ampits; la zona del ràfec, a les mènsules, espiralls i esgrafiats; i, finalment, amb el coronament de dues façanes amb acroteris esglaonats i amb relleus vegetals.","codi_element":"08101-143","ubicacio":"Avinguda de Josep Tarradellas, 56-58","historia":"","coordenades":"41.3664500,2.1152400","utm_x":"426004","utm_y":"4579815","any":"1926","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52428-foto-08101-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52428-foto-08101-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52428-foto-08101-143-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52429","titol":"Monument a Antonio Machado","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-antonio-machado","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument dedicat a la memòria del poeta Antonio Machado, que consisteix en una planxa de ferro (220 x 110 x 8,5 cm) amb la seva silueta de perfil, retallada. A sota, dins d'un quadrat, la de la seva mà.","codi_element":"08101-144","ubicacio":"Av. d'Isabel la Catòlica","historia":"Es va inaugurar el 24 de febrer de 1994.","coordenades":"41.3688000,2.1030300","utm_x":"424985","utm_y":"4580087","any":"1994","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52429-foto-08101-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52429-foto-08101-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Xavier Medina Campeny","observacions":"L'escultura està collada directament al terra, sobre un parterre de flors irregular, allargat per un extrem que connecta la figura de Machado amb el peu d'un arbre, el conjunt està envoltat de gespa.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52430","titol":"Monument a Tierno Galván","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-tierno-galvan","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enrique_Tierno_Galv%C3%A1n","centuria":"XX","notes_conservacio":"El bust en bronze ja no hi és i l'estany ja no funciona com estany ni font.","descripcio":"A la rotonda de la plaça d'Eivissa s'hi va instal·lar un monument en homenatge al que fou alcalde de Madrid, EnriqueTierno Galván. Aquest consisteix amb una font amb estany de planta rectangular i en el mur del fons hi havia un bust en relleu, retrat a mig cos del professor, de perfil, amb ulleres i vestit amb jaqueta i corbata i amb les mans creuades. Al costat la dedicatòria 'La ciutat de l'Hospitalet al professor Enrique Tierno Galván, abril, 1995'. A l'estany hi ha quatre brolladors diferents amb figures de granotes de bronze i un de circular El relleu del retrat s'aguanta al mur amb ancoratges d'acer, les figures de les granotes estan collades amb cargols metàl·lics i soldades , les lletres estan enganxades amb morter i ancoratge metàl·lic.","codi_element":"08101-145","ubicacio":"Plaça Eivissa, s\/n","historia":"Es va inaugurar l'abril de l'any 1995. Enrique Tierno Galván (Madrid, 8 de febrer de 1918 - 19 de gener de 1986) fou un polític espanyol, alcalde de Madrid, assagista i doctor en dret i en filosofia i lletres. El seu prestigi polític i intel·lectual queda consolidat en els anys setanta, després del seu confús ingrés i expulsió de l'Agrupació Socialista Madrilenya —que teòricament obeïa al PSOE-històric, l'executiva del qual era establerta a Tolosa de Llenguadoc—, la seva presentació com a intel·lectual marxista però no «escolàstic» i la seva expulsió a perpetuïtat (al costat d'altres catedràtics i professors universitaris com José Luis López Aranguren i Agustín García Calvo) de la Universitat espanyola després de les protestes estudiantils, iniciades a Madrid en 1965, en contra de la dictadura franquista i que ell va recolzar. El 1966 es trasllada als Estats Units on va ser professor en la Universitat de Princeton (1966-1967), i també a la de Bryn Mawr, i va esdevenir el líder de la Federació Socialista a Madrid -també conegut com el «grup de Marquès de Cubas», pel seu domicili d'actuació-, amb el qual buscava liderar a tot el socialisme de l'interior. Després d'una entrevista amb Rodolfo Llopis Ferrándiz a París en 1966, i en tornar a Espanya, el 1968, funda el Partit Socialista de l'Interior (PSI), que posteriorment, el 1974, va passar a dir-se Partido Socialista Popular (PSP). Aquest mateix any, al costat del Partit Comunista d'Espanya (PCE), el Partit del Treball d'Espanya (PTE), el Partit Carlí (PC) i nombroses personalitats independents, formaria la Junta Democràtica d'Espanya (JDE).","coordenades":"41.3713400,2.1044800","utm_x":"425109","utm_y":"4580367","any":"1995","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52430-foto-08101-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52430-foto-08101-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Meritxell Martínez","observacions":"La tercera foto és del web: https:\/\/monuments.iec.cat\/fitxa.asp?id=317","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52431","titol":"Abstracte","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/abstracte","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura de gran format composta per una peça cúbica oberta per un costat pel qual es pot accedir al seu interior. Composta per làmines de ferro soldades formant unes parets interiors i exteriors d'un gruix considerable, encara que estan buides. Acaben, en la seva part superior, amb unes siluetes humanes agafades de la mà. En una de les cares s'hi ha afegit una orella.","codi_element":"08101-146","ubicacio":"Parc de Les Planes","historia":"Inaugurada l'any 1995.","coordenades":"41.3684500,2.1051900","utm_x":"425165","utm_y":"4580046","any":"1995","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52431-foto-08101-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52431-foto-08101-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Xavier Medina Campeny","observacions":"Està ubicada a la part alta del parc, en un talús cobert de gespa i entre arbres que la mig amaguen. Actualment l'obertura està tancada amb una protecció metàl·lica.La signatura està gravada directament al ferro, sobre una placa a la part inferior esquerre del costat on està inserida l'orella.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52433","titol":"Sardanes de l'Hospitalet del Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardanes-de-lhospitalet-del-llobregat","bibliografia":"https:\/\/www.musicsperlacobla.cat https:\/\/portalsardanista.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de sardanes de diversos mestres compositors, que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Les obres i autors es relacionen a continuació: - 4 peces del mestre Carles Soler Canton: 'A la cobla la Principal de Collblanc'; dedicada a la cobla la Principal de Collblanc, que fou una cobla que va néixer l'any 1969, quan diferents membres de la Banda de música de la Creu Roja van improvisar una primera actuació al Pati dels Tarongers (Generalitat de Catalunya), juntament amb una colla sardanista. Porta el nom de 'La Principal de Collblanc', per ser el barri de l' Hospitalet del Llobregat on vivia un dels fundadors; 'La més maca de l'Hospitalet'; 'La Pepita de l'Hospitalet'; i 'Mil·lenari de l'Hospitalet'. - 2 peces del mestre Francesc Juanola Reixach. Es tracta de les següents obres: 'Escolteu al tamborí', sardana per a cobla dedicada a Lluís Abarca del programa tamborí de Ràdio L'Hospitalet, que fou estrenada l'any 1957. També és seva, 'Joia torrassenca', de 1949. - 2 peces del mestre Emili Juanals Roqué. Es tracta de les següents obres: 'Carrer Xipreret', sardana composta per a tenora, fiscorn i tible i dedicada a l'històric carrer; i 'La Farga' (1989). - 2 peces del mestre Lluis Buscarons Pastells. Es tracta de les següents obres: 'La plaça del bacallà', sardana de 1971, dedicada a Eugeni Estebanell; i 'L'aplec de l'Hospitalet', de 1977. - 2 peces del mestre Martirià Font Coll. Es tracta de les següents obres: 'Ciutat de l'Hospitalet', sardana composta per a tible, de l'any 1960; i 'Sardanes al Casino', dedicada a l'agrupació Sardanista de l'Hospitalet (1960). - 2 peces del mestre Xavier Forcada Carreras. Es tracta de les següents obres: '25 anys a tot Bellvitge', dedicada al grup sardanista de Bellvitge i estrenada el 13 de novembre de 2010; i 'Tot Bellvitge, 25 anys', dedicada als 25 anys d'aplec de Bellvitge. I les obres de: A. Henarejos, 'La Rambla de l'Hospitalet', de 1953. Agustí Borgunyó Garriga,'Fadrinalla torrassenca' (1949). Albert Sanahuja Puig, 'Els pobrets de la Torrassa', de l'any 1952. Àngel Pont Montaner, 'Idil·li torrassenc' (1950). Bartomeu Vallmajó Soler 'Torrassenca', estrenada a l'Hospitalet el 3 de març de 1946. Enric Sans Salellas, 'La pubilla de la Torrassa'. Enric Solsona Guilabert, 'La pubilla enamorada' (1966). Francesc Camps Comellas, 'La plaça del Repartidor' (1990). Francesc Mas Ros, 'Collblanc', sardana composta el 1964 per a tenora i fiscorn. Josep Enric Peris Vidal, 'La plaça del veïns', sardana dedicada a l'Associació de Veïns de Gran Via sud. Estrenada a l'Hospitalet, el 24 de juny de 1997. Jaume Roca Delpech, 'La Torrassa', de 1946. Jaume Tapias Boadas, 'L'encís de la Torrassa' (1946). Joan Jordi Beumala Sampons 'Trenta i cinquanta a Bellvitge', dedicada a Bellvitge i estrenada a l'Hospitalet el 6 d'abril de 2015. Fou triada Sardana de l'Any per votació popular. Joan Moliner Pedrós, 'L'àvia sardanista', dedicada a l'àvia sardanista Isabel Abaijon Yañez (2016). Joan Sardà Vilà, 'L'aplec torrassenc' (1945). Jordi Paulí Safont, '50 anys amb el músic solitari', dedicada als 50 anys del pubillatge de la ciutat a la sardana i al seu monument. S'estrena a l'Hospitalet el 17 d'abril de l'any 2016. Josep Capell Hernández 'Parc de can Buxeres' (1971). Josep Cirilo Exposito, 'Jovent torrassenc'. Josep Maria Albertí Busquets 'Sardanes a l'Hospitalet' (1960). Josep Maria Tarridas Barri, 'La Torrassa sardanista', de 1953. Josep Marimon Figueres, 'Gaia Torrassa' (1950). Josep Pujol Alsina 'Tot Bellvitge' (2003). Josep Saderra Puigferrer, 'Aimada Torrassa', estrenada a l'Hospitalet el 1947. Josep Vicencs, 'Gentils torrassenques' (1946). Max Havart Macou 'Rambla d'Hospitalet', dedicada a la Rambla de l'Hospitalet i estrenada en aquesta ciutat el 29 de juliol de 1990. Salvador Bonet Piñol 'L'Hospitalet gran ciutat' (1975). Sigfrid Galbany Abril, 'L'Hospitalet un bon aplec' (2013).","codi_element":"08101-390","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, Garrotxa, 3 d'agost de 1891 - Manresa, Bages, 3 de desembre de 1968) va ser un fiscornaire i prolífic compositor de sardanes. Era el segon d'una nissaga de músics. Fill de Llorenç Juanola i Gibert, pare d'Antoni Juanola i Escaler i Jaume Juanola i Escaler, i germà de Jaume, Josep, Narcís, Rafael i Salvador, tots ells també compositors. Va ser deixeble de professors com Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys ja va debutar com a fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 va ser membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, que en aquell moment encara no duia aquest nom. La popularitat li va arribar per ser un dels compositors més prolífics de l'àmbit de la cobla, amb una gran producció musical que arriba a les més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela (Tierra sin flores) i múltiples arranjaments musicals de cançons, principalment per cantar a les caramelles. Va obtenir una extraordinària popularitat no solament a Maresa i comarca, sinó àmpliament a tot l'àmbit sardanista pel caràcter del seu catàleg, molt alegre i de clar signe de plaça. El 1962 va rebre el Premi Dia de la Sardana per El pantà d'Oliana. El maig de 1981 es va celebrar a Manresa un acte d'homenatge al compositor, entre els diferents actes de celebració es va fer una ballada de sardanes en què hi participaven les colles i grups de l'època. Sigfrid Galbany i Abril (Cabrils, 23 d'agost de 1936) és un compositor de música diversa, cançons, havaneres i sardanes, algunes instrumentades per a cobla i d'altres per a piano. Als deu anys va començar a estudiar teoria, solfeig i piano amb Elvira Rigau i Oliver, filla del gran compositor i un dels renovadors de la sardana, Pere Rigau (Barretó), fundador de la cobla orquestra Montgrins, amb qui anys més tard mantindria una llarga relació tant professional com d'amistat. Als 15 anys va compondre la seva primera sardana Enyorances per a piano. Va continuar estudiant fins que el van requerir per fer el servei militar a Manresa, allà va estudiar harmonia i composició amb el manresà Àngel Noguera i Alegre, fins que el van destinar a la Pobla de Segur. Quan va tornar, va seguir els seus estudis fins que es va llicenciar. Acabat el servei militar, va conèixer el gran mestre director i fundador de la cobla orquestra Girona, Josep M. Boix, que va donar-li algunes lliçons i al que el va unir una bona amistat que durà fins a la mort del mestre. L'any 1973,la mateixa cobla 'Girona li va estrenar la seva primera sardana Enyorances. Entre les seves composicions es troben més de cent cinquanta sardanes, una trentena d'havaneres, alguna peça religiosa, cançonetes i peces clàssiques. Continua component. L'any 1999 va gravar el seu primer C.D. Sardanes amb el Castell de Burriac com a tema central, i sense cap tipus d'ajut econòmic. L'any 2000,per la festa major d'agost, l'ajuntament li va fer un reconeixement, per la seva contribució a la cultura popular i al seu esforç per portar la sardana i el nom de Cabrils a tot arreu. Va continuant component i gravant CDs, sempre amb la cobla Montgrins, amb qui l'uneix una bona amistat i sempre pagat de la seva pròpia butxaca. Josep Capell i Hernàndez neix a Almacelles (Segrià), el 3 novembre 1914; i mor a Barcelona, el 15 agost 1994. Va portar una intensa activitat musical, principalment, en la música ballable. Fundà diverses formacions, algunes de les quals foren després cobles-orquestra com la Melodians i La Principal d'Urgell que fundà el 1939 quan residia a Mollerussa. Actuà amb la cobla Barcelona, i encara el 1970 fundà a Barcelona la cobla-orquestra Montjuïc de la qual fou el director fins a l'any 1976. Al marge de la sardana, va estar en el conjunt de Mario Visconti com a pianista i arranjador, va col·laborar amb Dodó Escolà i va crear el seu propi conjunt, Capell-Santy.","coordenades":"41.3593800,2.0996900","utm_x":"424695","utm_y":"4579044","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52434","titol":"Sardanes de Jaume Ventura Tort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardanes-de-jaume-ventura-tort","bibliografia":"https:\/\/www.musicsperlacobla.cat https:\/\/portalsardanista.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 18 sardanes del compositor relacionades amb l'Hospitalet del Llobregat: 'A Bellvitge hi ha ballades'; 'Ballet de Nostra Senyora de Bellvitge'; 'Bandera de Santa Eulàlia'; 'Collblanquina'; 'De l'Hospitalet a Lloret'; 'Els Romeus de l'Hospitalet'; 'Festa Major de Santa Eulàlia'; 'Font terrassenca'; 'L'Andreu de l'Hospitalet'; 'Llobregatana'; 'Noies hospitalenques'; 'Pomells sardanistes Collblanc'; 'Pubilla Casas'; 'Dolça Maica', composta conjuntament amb Joan Solé i Margarit. Així com la lletra de: 'Soc d'Hospitalet', amb lletra pròpia: 'Sóc d'Hospitalet veí \/ qu'és la terra on jo vaig néixer\/ qu'és el lloc que m'ha vist créixer\/ i es aquí on jo vull morir \/\/ Sota el teu cel blau jo veig \/ de color mes viu les coses \/ a les nines mes formoses \/ i mes llaminer el festeig \/\/ Aquí tot es casolà \/ tot fa flaire de bugada \/ i la gent es gent honrada \/ i s'estreny ben fort la mà \/\/ Quan he estat molt lluny d'aquí\/ el meu cor trist s'encongia \/ i una negra melangia \/ em feia emmalaltí. \/\/ Recordava amb il·lusió \/ els meus temps d'adolescència \/ esperant amb impaciència \/ retornar a ma població \/\/I reveure els meus amics \/ contemplar d'aprop la ufana \/ dels bells camps d'aquesta plana \/ qu'et fan ésser un dels pobles rics \/\/I mirar amb orgull sà \/ tot el bé de Déu de roses \/ d'aquest poble català \/\/ Soc d'Hospitalet veí \/ soc d'aquesta terra bella \/ que al mirar-la meravella \/ i al cor joia fa sentir \/\/ Soc d'Hospitalet veí \/ qu'és la terra on jo vaig néixer \/ qu'és el lloc que m'ha vist créixer \/ i és aquí on jo vull morir.' També en va compondre en col·laboració amb lletristes: 'Els pessebres de Can Lluch', dedicada als pessebres que en Ricard Lluch, feia en el seu taller de Collblanc. La lletra és de J. Mª Cid: 'Els pessebres de Can Lluch \/ ungits de casalonia \/ sense riu, molsa ni bruc \/ ni estels a ple mig dia.\/ Els pessebres de Can Lluch \/ llum de l'any per cada dia \/\/ Retaules dels fills de Crist \/ en aquest món curt de mides, \/ per conhort del qui ha vist \/ ses esperances marcides. \/ Retaules dels fills de Crist \/ i santorals de llurs vides. \/\/ Poemes de caritat \/ en altars de artesania; ex-vots a la veritat \/ que va néixer a l'establia. \/ Poemes de caritat \/ ritmats amb dolça harmonia \/\/ Els pessebres de Can Lluch \/ sense riu, molsa ni bruc \/ Des del niu d'artesania \/ feu-nos sempre companyia.' 'Les noies de la Torrassa'; amb lletra d'Albert Zaragoza i Bars: 'Les noies han vingut \/ ben alegres matineres \/ a ballar-ne una sardana. \/ Espigues de blat ros \/al vent dansen i segueixen \/ el compàs de la cançó. \/ Dins les anelles daurades \/ ja salten i repunteixen, \/ parelles enjogassades \/ com folls joguets del vent. \/ L'amor que es joguiner \/ bon amic les acompanya \/ del dansar tot presoner. \/ Escolteu-ne la cançó \/ escolteu-ne el dolç ressò \/\/ Que l'amor sigui triomfant. \/ Que boniques son les noies terrassenques \/ quan somriuen encisades per l'amor; \/ de la dansa nostra joia benaurada \/ la sardana que ens uneix i ens deixondeix \/ i ens alegra el cor \/\/ No planyeu noies, vostres amors impossibles, \/ que tot dansant la sardana \/els gais minyons de vostre amor \/ seran presoners \/Farem una rotllana gran \/ que sigui en nostre cor \/ penyora resplendent \/ i estel de bells colors. \/ Sardanes i perfum \/ en jorns de serenor \/ i rialles ressonants \/ de curulls afanys. \/ I sou, els nostres ídols d'or \/ perquè amb seny gloriós \/ de la sardana en feu bressol d'amor. \/ I tot dansant \/ amb goig i germanor \/ l'anhel torneu somrís \/ d'estiu, llaguts i flors!'. Continua a Observacions:","codi_element":"08101-391","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"El mestre Jaume Ventura (l'Hospitalet de Llobregat 1911-1985) va compondre més de 200 sardanes. També és autor de sarsueles com Cançó de l'Empordà (1964) i d'una òpera que estrenà al Liceu l'any 1975, 'Rondalla d'esparvers', basada en l'obra teatral de Josep Maria de Sagarra.","coordenades":"41.3593800,2.0996900","utm_x":"424695","utm_y":"4579044","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Jaume Ventura i Tort","observacions":"Continuació descripció:  'Ma terra plana'; amb lletra d'A. Francesc Marcé i Sanabra: 'Salta l'onada, brinca el dofí \/ prop de la terra que el cor enyora \/ tothora oberta com un camí,\/ tímida i dolça i acollidora \/ com una noia, quan s'enamora \/ ma terra plana, és així \/ Entre els turons suau s'esmuny, \/l'horitzó al lluny \/\/ Canta l'alosa, voleia el tord,\/ i el pardal fura la sembradura, \/ per tu llangueix i bat el meu cor,\/ oh terra plana, del meu amor \/\/ Demà, vull retornar,\/ cap a tu cercant, \/un tros perdut \/ de joventut \/\/ Plana del Llobregat \/ ara que estic sol \/ sigues consol \/pel cor cansat \/ Montjuïc, Castelldefels,\/ Sant Ramon i Collserola \/ Cornellà, L'Hospitalet, \/ i Bellvitge sempre sola dins la terra sou mon cel \/ i us sóc fidel \/ El meu món és aquí \/ on jo sóc nat \/ i on s'ha forjat \/ el meu destí'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52435","titol":"Sardanes de Jaume Reventós Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardanes-de-jaume-reventos-marti","bibliografia":"https:\/\/www.musicsperlacobla.cat https:\/\/portalsardanista.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 9 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: 'Bellvitgenca'; sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, i estrenada en el 28 è aplec de Bellvitge, el 12 d'abril de 1993; 'Carme i Pere de Collblanc'; sardana per a cobla dedicada al Pere i a la Carme de Collblanc; 'El tot Hospitalet'; sardana per a cobla composta l'any 1992; 'Els hospitalenc'; 'Endavant l'Hospitalet'; 'La Feixa Llarga'; 'La Marina hospitalenc'; 'L'albina de l'Hospitalet'; i 'Nit d'estiu a l'Hospitalet'.","codi_element":"08101-392","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"Jaume Reventós i Martí (l'Hospitalet de Llobregat, 22 de febrer del 1923 - Castelldefels, 17 de gener del 1993) va ser un impressor, compositor i promotor cultural hospitalenc. Començà a estudiar música amb Montserrat Freixas i Matilde Parera, i continuà la seva formació al conservatori del Liceu amb els mestres Serra (solfeig), Garganta i Vicenta Palanca (piano), Enric Serra (solfeig i harmonia), Enric Roig (musicologia i història de la música), Enric Bagué (història). Obtingué els títols de professor de música i piano el curs 1949-1950. Mentre feia el servei militar, amplià els coneixements d'harmonia i banda amb Julià Palanca. Més endavant estudià composició de sardanes amb el mestre Cohí i Grau. Fou autor de 65 sardanes (que dedicà especialment a l' Hospitalet, a Masquefa i a Sitges) i composicions per a piano i altres instruments. Publicà alguns llibres de tema artístic a la impremta Reven que portaven ell i el seu germà, Pere Reventós. Durant un temps es dedicà també al cinema aficionat i rodà Desig, la primera pel·lícula rodada a l'Hospitalet amb argument, en color i amb fons musical. En un altre pla cultural i musical, Jaume Reventós fou el 1947 un dels fundadors de l'Agrupació d'Amics de la Música, que presidí a partir del 1962 i durant 28 anys en va ser l'ànima, fins a la desaparició de la societat el 1976. L'entitat portà gran nombre de músics d'anomenada a l'Hospitalet, així com formacions musicals de la volada de la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal, l'Orfeó Català. També feu conferències d'intel·lectuals prestigiosos, organitzà cine-fòrums, festivals de dansa, concursos de pintura i escultura. Durant 8 anys l'Associació impulsà el 'premi de pintura Ciutat de l'Hospitalet' (1962-1970). El 1962, i en col·laboració amb l'ajuntament, va crear els Festivals de Primavera, que portaren a la ciutat les òperes El Barber de Sevilla i Madame Butterfly, i les sarsueles Marina i Cançó d'amor i de guerra. Deixà unes memòries manuscrites, que es conserven al Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat . El 1992 donà a la seva ciutat natal la col·lecció artística que ell i el seu germà Pere havien aplegat al llarg dels anys, amb més de 600 obres, i en l'actualitat aquesta forma part dels fons del Museu d'Història de l'Hospitalet. En recordança del malaguanyat compositor, l'Ateneu li dedica anualment una ballada de sardanes, el Memorial Jaume Reventós, per la Festa Major de l'Hospitalet. El 1998 el consistori municipal li atorgà a títol pòstum la medalla de plata de la ciutat.","coordenades":"41.3593800,2.0996900","utm_x":"424695","utm_y":"4579044","any":"1960","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Jaume Reventós Martí","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52436","titol":"Sardanes de Sebastià Figuerola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardanes-de-sebastia-figuerola","bibliografia":"https:\/\/www.musicsperlacobla.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 6 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: 'Al 25 Aplec de Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada als 25 anys d'aplec sardanista de Bellvitge, l'any 1990. 'Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, l'any 1962. 'Els gegants d'Hospitalet'; sardana per a cobla composada en ocasió del bateig de la parella de gegants nous, el 17 de juny de 1962. Toc de sortida de les Festes de Primavera. 'Els nois de la Torrassa'; sardana per a cobla composada pel mestre Figuerola per a ser tocada amb les noies de La Torrassa. 'L'Aliança torrassenca'; sardana per a cobla dedicada a l'Aliança torrassenca. 'L'ermita de Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada a l'ermita de Bellvitge.","codi_element":"08101-393","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"Sebastià Figuerola (Barcelona, 14 agost 1919 - 28 febrer 1996) residí una gran part de la seva vida a L'Hospitalet de Llobregat. D'infant fou cantaire de l'Orfeó Català. Estudis musicals al Conservatori del Liceu, que amplià amb el mestre Zamacois (harmonia) i amb el mestre Josep Cirilo, a Figueres (composició). Amb una gran afició per la música, estrenà la primera sardana Enyorant-la, quan residia a Figueres (1944). Després, amb el temps va ser seguida per més de 120, a part de més de 100 revesses, especialitat que dominà àmpliament. Tingué moltes instrumentacions de ballets populars i fou redactor musical del Carnet del Sardanista en tota la seva vigència. L'any 1969 fou inclòs en l'homenatge que L'Hospitalet de Llobregat tributà als compositors de la ciutat.","coordenades":"41.3593800,2.0996900","utm_x":"424695","utm_y":"4579044","any":"1960","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Sebastià Figuerola","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52437","titol":"Sardanes de Tomàs Gil Membrado","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardanes-de-tomas-gil-membrado","bibliografia":"https:\/\/www.musicsperlacobla.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 6 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: - 'Abraçant Bellvitge'; Sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, barri de llarga tradició sardanista. S'estrena a l'Hospitalet el 19 de novembre de l'any 2000. - 'Amics Torrassencs'; dedicada a Jaume Gubert i Mercè Mateu. - 'Aplec d'ermita'; sardana per a cobla composta en ocasió del 36è aplec de l'ermita de Bellvitge, i estrenada el 16 d'abril de l'any 2001. - 'Hospitalenca'; sardana per a cobla dedicada a la ciutat de l'Hospitalet; i amb la que aconsegueix el segon premi l'Hospitalet de l'any 1966. - 'Montserratina'; dedicada a Montserrat Sales i Hernàndez. - 'Dolça companya'.","codi_element":"08101-394","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"Tomàs Gil i Membrado (Horta de Sant Joan, 20 abril 1915 - Barcelona, 4 juny 2014). S'incorporà a la composició per a cobla i a la sardana acomplerts ja els 40 anys. Instrumentista de fiscorn a la desapareguda cobla Barcelona i també director artístic, interpretant la sardana s'adonà de la força de la dansa catalana. Persona inquieta, la seva producció és una recerca constant d'aconseguir que, musicalment, la sardana assimili uns corrents més moderns sense, però, perdre la seva força racial sinó ben al contrari: aconseguir donar-li més vàlua precisament per mitjà de la mutació que ell anhela. La seva producció és desigual, i tant baixa a la sardana de plaça -intranscendent i de poca consistència- com s'encimbella a fites on aconsegueix, moltes vegades, importants premis per a les seves obres.","coordenades":"41.3593800,2.0996900","utm_x":"424695","utm_y":"4579044","any":"1946","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Tomàs Gil Membrado","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52438","titol":"Sardanes d'Antoni Albors Asins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardanes-dantoni-albors-asins","bibliografia":"https:\/\/www.musicsperlacobla.cat https:\/\/portalsardanista.cat","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 5 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: - 'Arrels'; sardana per a cobla dedicada al monument de Rafael Casanova,i estrenada l'any 1997. - 'Cant a Bellvitge'; dedicada a la Mare de Déu de Bellvitge, i estrenada el 31 de març de 1997. - 'L'Hospitalet'; composta l'any 1948 i dedicada a la ciutat. - 'L'Hospitalet ciutat d'argent'; dedicada al 25è aniversari del pubillatge, l'any 1991. - 'L'Hospitalet ciutat pubilla'; sardana per a cobla realitzada amb motiu del pubillatge de la ciutat. Fou estrenada a l'Hospitalet el 17 d'abril de 1966, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical.","codi_element":"08101-395","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"Antoni Albors i Asins (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 27 d'octubre de 1929 - 19 de juny de 2012) va ser un compositor d'estils diversos amb certa tendència al ballet clàssic i la sardana. Des de finals dels 70 fins a finals dels 90, del segle passat, va gaudir de força èxit. Fou sobretot apreciat pel gran nombre de sardanes obligades que va escriure per a tots els instruments de la cobla, i que va dedicar a destacats instrumentistes de l'època, amb títols com: Enlairament, Flors i violes i Aquell trompeta de Tossa (per a trompeta), Conqueridora i A l'amic Moreno (fiscorn), Virtuosa (tenora), Pinsans i caderneres i Tot un flabiol (flabiol), Toc de trombó (trombó), Quelcom de contrabaix i Dolç contrabaix (contrabaix) i Gentil parella (1990), per a tenora i tible. És autor també de la sardana l'Hospitalet ciutat pubilla (1966), escrita per al pubillatge d'aquesta ciutat, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. Altres sardanes destacades seves són Conqueridora (1975) i Cant a l'amistat (1992), tot i que la seva prolífica obra suma més de 100 sardanes. La majoria de les seves composicions es troben enregistrades en uns CD de producció pròpia amb les cobles La Principal de la Bisbal, Montgrins i Ciutat de Girona. Tenia el costum que la darrera peça enregistrada en cada CD fos una obligada de contrabaix.","coordenades":"41.3593800,2.0996900","utm_x":"424695","utm_y":"4579044","any":"2003","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Antoni Albors Asins","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52439","titol":"Jardins de ca n'Arús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-ca-narus","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https:\/\/lhospitaletdellobregat.wordpress.com\/category\/3-tematica\/masies-indrets\/ca-narus\/","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Tot i que ja no es conserven els boixos originaris que delimitaven els parterres i els rosers, el parc presenta un bon estat de conservació. Les palmeres han patit l'actac de l'escarbat morrut i un cop tallades, cal tallar-les i eliminar-les de soca-arrel ja que malgrat estar tallades l'escarbat pot restar durant molt de temps al seu interior.","descripcio":"Els jardins de ca n'Arús tenen un marcat estil romàntic, propi de la segona meitat del segle XIX. Estan situats en la confluència de la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. El parc està configurat en un pla dividit en sis espais enjardinats relacionats entre ells per avingudes que conflueixen en un espai central arrodonit amb una font d'aigua al mig feta de maó emmarcada per un parterre de llamborda moderna i envoltada quatre arcades al peu de les quals hi creix un xiprer. L'accés original al parc es fa per una avinguda més ample on hi ha el barri original de la casa senyorial. Fineix davant de la façana principal de la casa per una balustrada. Les espècies representades són del tipus mediterrani, amb presència destacada de til·lers que aporten ombra i un agradable perfum durant l'època de floració, xipressos, varies espècies de pícees i magnòlies i alguna olivera i palmeres del tipus canariensis, datilera i algun margall. Els parterres, es conserven verds, amb gespa i planta verda del tipus com les cintes verdes (Clorophytum comosum) que a més a més de ser considerades plantes purificadores de l'aire, aporten frescor a l'estiu. Alguns dels seus racons s'han arranjat per fomentar la lectura, el recolliment i el descans o simplement com a un lloc de trobada.","codi_element":"08101-396","ubicacio":"Rambla de la Marina, 415-427","historia":"Es coneixen poques dades sobre la casa senyorial de Can Arús. Com a hipòtesi, sembla que el creixement de la masia anà paral·lel al primer projecte d'eixample de la vila vella de l'Hospitalet. Es construeix l'any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, soci fundador del Casino del Centre i alcalde del municipi. Entre 1900 i 1910, el seu nét, Santiago Arús hauria fet alguna ampliació, d'aquí l'acroteri, decorat amb terracota i un medalló central amb les inicials S.A. Als anys vuitanta del segle XX mitjançant expropiació va passar a mans de l'Ajuntament. El mes de febrer de l'any 2005 es projecta la reforma de la masia, que finalitza el mes d'abril de l'any següent. L'arquitecte encarregat de l'obra serà Martí Cabestany i Puértolas. L'estructura general del jardí es va respectar i no va ser fins l'any 2009 que es varen obrir per primera vegada al públic rebent el tractament d'espai públic. L'alcaldessa que va fer la inauguració fou Núria Marín. Per Corpus l'any 2014 la font va ser escenari de l'ou com balla especialment dissenyat per al gaudi de la gent gran.","coordenades":"41.3582600,2.1020900","utm_x":"424894","utm_y":"4578917","any":"1851","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52439-foto-08101-396-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52439-foto-08101-396-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El parc de Ca n'Arus obra del primer de maig al 31 d'octubre de les 9 del matí fins les 8 del vespre, i des de Tots Sants fins al 30 d'abril de 9 del matí a 6 de la tarda, amb els caps de setmana, de dos quarts de deu del matí a les dues de la tarda.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52440","titol":"Llera del riu Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llera-del-riu-llobregat","bibliografia":"BALLESTEROS, Tomàs; DEGOLLADA, Artur (2006). Fauna i flora de l'Hospitalet de Llobregat. Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat. Ajuntament de Llobregat. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac.(2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Ormobook serveis editorials. https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parc_Agrari_del_Baix_Llobregat http:\/\/www.l-h.cat\/webs\/mediambient\/266080_1.aspx?id=1","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Situada en el delta del Llobregat, la riba esquerre del riu, en el terme municipal, ocupa una superfície de set hectàrees per encara no un quilòmetre de longitud. Posseeix notables singularitats botàniques i zoològiques, estretament vinculades als aiguamolls, que comprenen espècies remarcables, algunes d'elles en perill d'extinció o al límit de la seva àrea geogràfica de distribució. Destaca l'existència de concentracions importants d'individus reproductors hivernants i també migratoris de moltes espècies ornitològiques. Més d'un centenar d'espècies, com el pardal comú, el xarrec, l'aligot, la puput o els falciots i l'oreneta en les seves diverses tipologies, l'estornell l'abellerol, l'esplugabous, el martinet blanc, el collverd i el xarxet o el bernat pescaire, la tórtora europea i la turca, el xibec i el cullerot, la cadernera, el gafarró o el verdum entre d'altres formen part d'aquest ambient. Molts d'aquests ocells són veritables bioindicadors de l'estat mediambiental del territori on s'estableixen i sobretot on venen a nidificar; un exemple és el cabusset que és un indicador de la qualitat de les aigües bones o acceptables, o el xarxet comú, que hiverna al Llobregat gràcies a la millora de la qualitat de les aigües del riu. Les llacunes i aiguamolls són punts de concentració d'aquesta biodiversitat. La vegetació de bosc de ribera no hi és present degut a l'alteració del paisatge per l'home, especialment a partir de la industrialització i pràcticament no hi queden vestigis, a excepció d'algun exemplar aïllat d'àlber o tamariu. Les espècies que ocupen les lleres són la canya, la boga, herbàcies diverses, els plantatges i el card marià. La presència de les hortes que componen juntament amb altres municipis, el Parc Agrari, supleixen des de fa anys aquesta mancança i restableixen un equilibri. La resta de vertebrats és menys diversa, destaquen els micromamífers com la musaranya comuna, el ratolí de bosc i la rata comuna, el conill i en menys abundància la mostela o l'eriçó clar. Pel que fa als mamífers més grossos com el senglar o la guilla utilitzen la riba com a zona de pas. Els amfibis presents són la granota verda, la reineta i el tòtil mentre que els rèptils més comuns són la serp blanca, la colobra viperina, la tortuga d'aigua , la serp verda. Els peixos més comuns són el barb, la carpa, l'anguila o la llíssera. La seva protecció està estretament lligada a la preservació del paisatge agrari. Per una banda, les planes de conreu, són un indret de pau i convivència entre els homes i la fauna; per altra banda, aquest mar d'hortes s'han convertit en una reservori alimentari, un autèntic rebost al costat d'una metròpolis que hostatja un 60% de la població catalana.","codi_element":"08101-397","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"L'any 2018 es va detectar un augment de la presència del martinet de nit, una espècie present en èpoques de migració que ha modificat el seu costum i a més del Delta de l'Ebre, molt comú, s'han detectat varies parelles nidificant. Es tracta d'un ocell protegit per l'annex I de la Directiva d'Aus, que especifica que les zones d'alimentació, nidificació i repòs d'aquestes aus s'ha de potenciar i preservar de qualsevol alteració.","coordenades":"41.3396100,2.0958600","utm_x":"424352","utm_y":"4576852","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Cal perseverar en la protecció d'aquest ecosistema molt fràgil degut a la pressió demogràfica i industrial.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52441","titol":"Els gegants de Sant Josep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-gegants-de-sant-josep","bibliografia":"BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'any 1979 es restauren i es fan vestits nous. L'any 1996 es tornen a fer uns altres vestits. L'autor aquest cop és Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers.","descripcio":"Parella de gegants que representen el compte \/ rei del Casal de Barcelona Jaume I i la seva esposa. Són d'estil romà. Jaume I fa tres metres i mig d'alçada i pesa 60 k. El casc està coronat per un drac que simbolitza la força i el poder. Porta una destral a la mà dreta, recolzada sobre l'espatlla. La geganta té una alçada de tres metres trenta cm i pesa 56 k. Porta una abundant cabellera i llueix una diadema daurada, i subjecta un pomell de flors a la mà dreta i un mocador a l'esquerra. El primer any surten per les tres processons de Corpus de la ciutat: Santa Eulàlia, Centre i Collblanc. Però a partir de la República de 1931 la seva participació pública decau ostensiblement. Només una sortida l'any 1935 per la Festa major de Collblanc. A partir de 1939, tornen a recuperar el rol inicial de les processons de Corpus. També participen en l'acte d'inauguració de la reconstrucció de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. El 17 de juny de 1962 són padrins de la nova parella de gegants de la ciutat i estrenen vestuari. Fet per Lluís Carbonell d'Olot. Pel 24 de juny, una setmana més tard, les dues parelles encapçalen la processó de Sant Joan i s'estrena la sarda del mestre Sebastià Figuerola 'Els gegants de l'Hospitalet'. L'any 1966 la ciutat és proclamada ciutat pubilla de la sardana. A partir de 1967 comencen a sortir per les festes majors i a tenir una participació més activa a la ciutat transformant el rol religiós inicial amb un de més lúdic i festiu. Malauradament no sempre es preserven de la manera que caldria i s'han de restaurar, l'any 1979 i 1996 i fer-ne vestits nous. Beneïts el 10 de juny de 1928 pel rector de Santa Eulàlia de Mèrida davant la presència d'autoritats i ciutadans. Participen del XVI Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Manchester I(Anglaterra).","codi_element":"08101-398","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"El 16 de novembre de 1927, l'Ajuntament acorda adquirir una parella de gegants. Fins aquell moment, a les processons de Corpus hi havien anat gegants llogats. Són obra del taller d'estatuària religiosa 'El Inmaculado Corazón de María', de la vídua de Sabel Barnadas d'Olot. El seu cost fou de 2000 pessetes. La confecció de la roba anà a càrrec de la Casa Puig i va costar 190 pessetes. L'escultor fou l'olotí Josep Soy. El gegant fou vestit per la modista Marieta Sanabra, i la geganta, pel cosidor del taller de la Maria Manyà, del carrer de l'Església, de forma desinteressada.","coordenades":"41.3594100,2.0996100","utm_x":"424688","utm_y":"4579047","any":"1927","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52441-foto-08101-398-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52441-foto-08101-398-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Soy","observacions":"La foto en blanc i negre és de: https:\/\/lhospitaletdellobregat.wordpress.com\/category\/3-tematica\/festivitats-i-tradicions\/gegants\/. Prové de Ricard Zeta pare. En el bloc es diu que es tracta dels tercers vestits, de l'any 1962, i no es substituirien fins l'any 1979. Sobre aquesta fotografia en Richard (fill) comenta: 'A la foto, al darrere hi ha un segell, que diu: Foto estudio BERNAL -Torrente Gornal, 96 esquina Pujós - La Florida, etc. El senyor que està darrere del cap del xinès, mostra una bossa i també el que està dempeus al costat del timbaler. Aquesta bossa la portaven el capgrossos i recollien monedes. Després, una part hi anava a parar a l'Ajuntament, una altra era per obres benèfiques i una altra part per l'equip. Normalment eren de 10 cèntims. Me'n recordo al meu pare abocant la bossa a la taula del menjador, la omplia de monedes'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52442","titol":"Casa del Carrer Montseny,21","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-montseny21","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer Roselló. Consta de planta baixa i dos pisos, amb una remunta parcial en un costat. Destaca la composició simètrica de les façanes i les obertures de llinda esglaonada. El parament és llis a excepció de planta baixa amb un sòcol i aplacat imitant carreus encoixinats.","codi_element":"08101-524","ubicacio":"Carrer Montseny, 21","historia":"","coordenades":"41.3726200,2.1243600","utm_x":"426773","utm_y":"4580493","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52443","titol":"Casa del Carrer Mossèn Jaume Busquet, 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-mossen-jaume-busquet-7","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici parroquial situat al costat de l'Església de la Mare de Déu dels desemparats. Consta de de planta baixa i pis, per la banda del carrer, però té un altre pis a la part central. El cos més alt té una coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana de carrer. La composició d'aquesta és simètrica a partir de tres eixos principals de verticalitat. En planta baixa definits per la porta d'accés i dues finestres laterals. Totes les obertures d'arc de mig punt. A la planta pis, l'eix central es divideix en tres, definits per una triple galeria, amb arcs de mig punt i separades per columnes, que donen a un balcó, amb barana de ferro. Les finestres laterals són, en aquest cas, de llinda recta. El parament és arrebossat imitant carreus. Té un petit sòcol i coronament amb cornisa.","codi_element":"08101-525","ubicacio":"Carrer Mossèn Jaume Busquet, 7","historia":"","coordenades":"41.3703900,2.1227000","utm_x":"426632","utm_y":"4580246","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52444","titol":"Casa del Carrer Mossèn  Mossèn Pañella, 16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-mossen-mossen-panella-16","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i tres pisos i la coberta de terrat pla. Destaca perquè entre la façana i la vorera hi ha un petit pati delimitat per una tanca d'obra fins a mitja alçada i barana de ferro, amb la seva porta delimitada per pilars amb coronament piramidal. La façana té una composició simètrica, a partir de dos eixos de verticalitat, només trencat en planta baixa. On hi ha la porta principal d'accés a l'escala comunitària, i dues finestres laterals. En les plantes superiors, els eixos estan delimitats per les obertures que tenen balcó individual a excepció de la planta primera que el balcó és corregut. Totes les obertures són de llinda recta, amb emmarcament motllurat amb línies de perles i una peça central amb relleus ornamentals florals, a la llinda, que s'annexiona amb la mènsula de suport al balcó. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats.","codi_element":"08101-526","ubicacio":"Carrer Mossèn  Mossèn Pañella, 16","historia":"","coordenades":"41.3624200,2.1018400","utm_x":"424878","utm_y":"4579379","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52445","titol":"Casa del Carrer  Mossèn Pañella, 14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-mossen-panella-14","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos i la coberta de terrat pla. Destaca perquè entre la façana i la vorera hi ha un petit pati delimitat per una tanca d'obra fins a mitja alçada i barana de ferro, amb la seva porta delimitada per pilars amb coronament piramidal. La façana té una composició simètrica, a partir de dos eixos de verticalitat, només trencat en planta baixa. On hi ha la porta principal d'accés a l'escala comunitària, i dues finestres laterals. En les plantes superiors, els eixos estan delimitats per les obertures que tenen balcó corregut. Totes les obertures són de llinda recta, amb emmarcament motllurat dentellat a la part superior i petxina. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. La cambra de respiració està delimitada en façana per motllures dentellades i els espiralls són en relleu. El coronament és una barana de ferro emmarcada per tres pilars d'acabament pla.","codi_element":"08101-527","ubicacio":"Carrer  Mossèn Pañella, 14","historia":"","coordenades":"41.3623700,2.1018600","utm_x":"424880","utm_y":"4579374","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52446","titol":"Casa del Carrer Mossèn  Pañella, 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-mossen-panella-12","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos i la coberta de terrat pla. Destaca perquè entre la façana i la vorera hi ha un petit pati delimitat per una tanca d'obra fins a mitja alçada i barana de ferro, amb la seva porta delimitada per pilars amb coronament piramidal. La façana té una composició simètrica, a partir de dos eixos de verticalitat, només trencat en planta baixa. On hi ha la porta principal d'accés a l'escala comunitària, i dues finestres laterals. En les plantes superiors, els eixos estan delimitats per les obertures que tenen balcó individual. Totes les obertures són de llinda recta, amb emmarcament motllurat dentellat a la part superior i petxina. El parament és llis. La cambra de respiració està delimitada en façana per motllures dentellades i els espiralls són en relleu. El coronament és una balustrada feta amb motius ornamentals calats.","codi_element":"08101-528","ubicacio":"Carrer   Mossèn Pañella, 12","historia":"","coordenades":"41.3623100,2.1018700","utm_x":"424881","utm_y":"4579367","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52447","titol":"Casa del carrer Mossèn Santiago Oliveras, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-mossen-santiago-oliveras-6","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer de la Mare de Déu de Montserrat. Consta de planta baixa i un pis, amb la coberta a quatre aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està definida en planta baixa per la porta d'accés, situada en un costat, a prop de la cantonada, i dues finestres, de llinda recta. A la planta pis, la línia de façana sobresurt en l'extrem esquerre. També sobresurt la coberta, amb un afegit de tres vessants. El parament és llis, arrebossat, amb un coronament de ràfec. Les úniques ornamentacions es troben a la llinda de les obertures i sota el ràfec, a la zona de la cambra de respiració.","codi_element":"08101-529","ubicacio":"Carrer Mossèn Santiago Oliveras, 6","historia":"","coordenades":"41.3614600,2.1020400","utm_x":"424894","utm_y":"4579273","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52448","titol":"Biblioteca Santa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/biblioteca-santa-eulalia","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer de Muns. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La composició de les dues façanes és simètrica. La del carrer Paretó, la principal, en planta baixa està delimitada per quatre eixos de verticalitat i la de planta pis amb tres; però hi ha l'eix de la simetria que la divideix en dues meitats iguals. La façana del carrer de Muns es composa amb una simetria total, definida per cinc eixos de verticalitat, tres centrats i dos als extrems. Tots definits per obertures de llinda recta, amb balconada de ferro. Tant una façana com l'altra tenen un capcer en frontó. El parament és llis, arrebossat amb sòcol i motllures en el coronament i en el capcer.","codi_element":"08101-530","ubicacio":"Carrer Paretó, 22","historia":"","coordenades":"41.3659100,2.1272300","utm_x":"427006","utm_y":"4579745","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment és la seu de la Biblioteca de Santa Eulàlia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52449","titol":"Casa del carrer del pintor Sorolla Cases, 1-5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-del-pintor-sorolla-cases-1-5","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici relacionat amb la lineal del ferrocarril. La façana principal d'aquest edifici de planta única i coberta a quatre aigües, és la que dona a les vies del ferrocarril. El costat que dona al carrer pintor Sorolla són els patis, la part posterior. Per tant, es tracta d'una construcció relacionada amb la construcció de la línia del tren. El parament és de paredat comú amb les cantonades i emmarcaments d'obertures de maó vist, pintats.","codi_element":"08101-531","ubicacio":"carrer del pintor Sorolla Cases, 1-5","historia":"","coordenades":"41.3680100,2.1176300","utm_x":"426205","utm_y":"4579987","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52450","titol":"Edifici del carrer Príncep de Bergara, 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-princep-de-bergara-7","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"necessita una rehabilitació i una neteja generalitzada.","descripcio":"Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. Fa cantonada amb el passatge de la Rectoria. A la planta baixa s'hi han instal·lat comerços i a la planta pis és habitatge. La seva singularitat és el coronament de la façana amb intervals de frontó arrodonit emmarcat per pilars.","codi_element":"08101-532","ubicacio":"Carrer Príncep de Bergara, 7","historia":"","coordenades":"41.3589900,2.0988500","utm_x":"424624","utm_y":"4579001","any":"1908","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52451","titol":"Edifici del carrer Príncep de Bergara, 52","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-princep-de-bergara-52","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Només s'ha rehabilitat la planta baixa.","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. La distribució de les obertures és idèntica en les plantes pis i varia a la planta baixa, on hi ha dues portes, una és l'accés a l'habitatge de planta baixa i l'altra és l'accés a l'escala comuna amb la resta d'habitatges. En un lateral hi ha una finestra amb persiana de llibrets. A les plantes superiors a cada habitatge li correspon un balcó i una finestra al costat. Totes de llinda recta. El parament és llis, només rehabilitat en planta baixa, i coronament d'obra amb la part central més alçat, decorat amb motllures d'emmarcament.","codi_element":"08101-533","ubicacio":"Carrer Príncep de Bergara, 52","historia":"","coordenades":"41.3576400,2.0994200","utm_x":"424670","utm_y":"4578851","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52452","titol":"Casa del carrer del Progrés, 131","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-del-progres-131","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb una remunta enretirada de la línia de façana i, per tant, no visible des del carrer. La terrassa de la remunta és el terrat originari. Destaca l'ornamentació de la façana basada en la simetria i el contrast de la bicromia del parament. La composició està definida per tres eixos de verticalitat: en el central compost per la porta en planta baixa i una doble obertura en planta pis. En els eixos dels extrems, per una finestra a cada costat en planta baixa, i balcons en planta pis. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats en planta baixa, amb un sòcol pintat de color vermellós; i llis en planta pis. En la part alta es diferencien tres franges: a l'alçada de les llindes una sanefa en relleu fent requadres compositius en grups de tres, un per cada obertura, sobre fons vermell. Al damunt hi trobem la cambra de respiració amb esgrafiats florals i espiralls de ceràmica. I, finalment, en el coronament, una cornisa i arrebossat llis, amb quatre pilars recrescuts i pintats de vermell.","codi_element":"08101-534","ubicacio":"Carrer del Progrés, 131","historia":"","coordenades":"41.3697700,2.1224600","utm_x":"426611","utm_y":"4580178","any":"1919","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52453","titol":"Plafó ceràmic de l'Associació de Veïns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plafo-ceramic-de-lassociacio-de-veins","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. BOTEY, Jaume (1986). Cinquanta-quatre relats d'immigració. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet i Diputació de Barcelona. https:\/\/lhospitaletdellobregat.wordpress.com\/category\/3-tematica\/carrers\/placa-de-la-carpa\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Plafó ceràmic col·locat en una de les parets de la plaça de la Carpa orientada al nord. Es tracta d'un plafó de rajoles (4 x 5) de fons blanc amb lletres i dibuixos en blau. S'hi pot llegir: 'On havien d'aixecar-se 13 blocs de 12 plantes, molts homes i dones animats i guiats per l'Associació de veïns després de 10 anys de lluites van aconseguir els serveis que hi volien: una escola (1984), un mercat (1985) i aparcament (1990), una plaça pública (1992)'. Al costat hi diu: 'Aquest espai anomenat La Carpa en record del teatre que hi hagué instal·lat és el símbol de la unitat dels homes i dones de Can Serra per a millorar el seu barri \/ la unitat dels veïns ha transformat el nostre barri \/ setembre 1992 - Assoc. Veïns - Can Serra'.","codi_element":"08101-156","ubicacio":"Plaça de la Carpa","historia":"També està dibuixat un tamboriner fent ús del seu tambor al costat de la Carpa. Aquesta era la manera que tenia l'Associació de Veïns de Can Serra d'avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l'ajuntament a reivindicar millores pel barri, Martí treia el seu tambor i el barri sabia que l'AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l'ajuntament fent molt de xivarri, tothom sortia als balcons, tothom sabia d'on venien ja que el tambor els identificava, i a més cantaven cançons reivindicatives.","coordenades":"41.3662400,2.0999200","utm_x":"424722","utm_y":"4579805","any":"1998","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52453-foto-08101-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52453-foto-08101-156-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Carmen Sánchez Pizarro","observacions":"En aquell descampat on volien fer aquest projecte hi havia dues carpes de ferro cobertes amb lona on feien espectacles. Desprès de molts anys de lluita i treball per part dels veïns liderats per l'Associació dels veïns, el Juny de 1976 el barri va prendre possessió del solar. Es va netejar i es celebra per primera vegada la Festa Major coincidim amb nit de Sant Joan.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52454","titol":"Molí paperer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-paperer","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Però presenta alguns grafits.","descripcio":"Monument format per quatre pedres de molar de gran mida i pes, originàries de l'antic molí paperer, Renom SA. que existia en aquells indrets de la barriada de Gran Via Sud. Són pedres tallades, esculpides i polides en un mateix bloc i de forma circular. Totes elles disposen de forats per tal d'instal·lar-hi els eixos de ferro massís que les permetien girar. Tres de les quatre peces mantenen encara part de la ferralla dels eixos i engranatges que antigament tenien. Dos de les moles ,de diferent diàmetre, formen la base per a les altres dues, que estan dretes i unides pels eixos i engranatges.","codi_element":"08101-157","ubicacio":"Plaça del Bon Repòs","historia":"La data de la primera ubicació en aquest indret és el 23 de juliol de 1998.","coordenades":"41.3610900,2.1342900","utm_x":"427591","utm_y":"4579204","any":"1998","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52454-foto-08101-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52454-foto-08101-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Serveis municipals","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52455","titol":"Conseqüència d'equilibris","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/consequencia-dequilibris","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura de caràcter simbòlic situada al bell mig del parc de Bellvitge, molt a prop de l'ermita. Mesura quatre metres d'alçada, sis de llargada i un i mig d'amplada. Està formada per tres elements: un tors d'home \/ dona, un triangle i un cub. Explica l'autor que dels cossos de l'home i la dona surt un braç allargassat cap amunt, i a dalt de tot hi ha un cub, símbol de l'arquitectura de Bellvitge. El cos impulsa l'arquitectura sense límits: ' Farem del barri el que vulguem'. L'escultura simbolitza, segons Ferran Soriano, la força de la gent que va ajudar a consolidar el barri de Bellvitge. Quan es va inaugurar aquesta obra Soriano va explicar: ' El títol em lliga molt amb un barri en el qual em sento molt implicat i amb unes vivències que són de primera mà, sense intermediaris'. Situada als peus de l'escultura hi ha una placa amb la inscripció de la dedicatòria: 'En memòria i homenatge a tots els homes i totes les dones que amb el seu esforç i la seva lluita aconseguiren un barri millor. L'Ajuntament de L'Hospitalet i l'Associació de Veïns de Bellvitge amb motiu del 30è aniversari del barri i com a testimoni per a les noves generacions'; la data i l'escut de la ciutat.","codi_element":"08101-158","ubicacio":"Parc de Bellvitge","historia":"Es va inaugurar el maig de l'any 2001 coincidint amb el trentè aniversari del barri.","coordenades":"41.3476900,2.1106300","utm_x":"425597","utm_y":"4577737","any":"2001","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52455-foto-08101-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52455-foto-08101-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ferran Soriano","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52456","titol":"Les lletres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-lletres","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Poema corpori format per onze lletres de la paraula L'Hospitalet col·locades verticalment enmig de la plaça i sense alinear. En un costat, enmig d'un parterre empedrat, s'apilen unes damunt les altres, la resta de les lletres de l'abecedari. Lletres són metàl·liques i pintades de color vermell. Mesuren tres metres d'alçada i deu cm de gruix. Cadascuna està posada sobre una peanya trapezoïdal feta del mateix material que el paviment de la plaça.","codi_element":"08101-159","ubicacio":"Plaça Francesc Macià","historia":"En la seva inauguració, el maig de 2003, Joan Francesc Marco, va destacar que el Poema Corpori reflexa fidelment el pensament de Joan Brossa sobre la creació artística: 'Brossa sempre es va preocupar perquè l'art no fos una cosa segrestada en mans d'una minoria selecta, ell volia que arribés a tothom, volia dignificar l'art per fer-lo popular'. També la seva companya, Pepa Llopis, declarava que: 'Les Lletres podien servir de pissarra, tot i que les dibuixin o les pintin, les lletres hi seran perquè són lletres vives'.","coordenades":"41.3643700,2.1282900","utm_x":"427093","utm_y":"4579573","any":"2003","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52456-foto-08101-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52456-foto-08101-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Joan Brossa","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52457","titol":"Memorial a les dones víctimes de la violència de gènere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/memorial-a-les-dones-victimes-de-la-violencia-de-genere","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument aixecat en diferents moments pel Grup de dones de Can Serra per recordar les víctimes de la violència de gènere. Està compost per quatre columnes helicoïdals fetes de maó, de diferents alçades. A la columna més alta hi ha sis noms de dones a cada maó; pintats cadascun en unes peces de ceràmica blanca que hi estan enganxades, també hi consta el nom de la ciutat i la data. Al començament només hi havia aquesta columna. Més tard s'hi van afegir les altres tres i es van col·locar damunt un podi de planta rectangular, amb rajols on s'indica un any i el número de víctimes de violència de gènere d'aquell any: des del 2006 fins el 2012. Al centre hi ha una placa negra amb la inscripció, en blanc, d'una dedicatòria: 'El grup de Dones de Can Serra de L'Hospitalet, als 20 anys de la seva fundació, continua treballant perquè no hi hagi cap classe de violència en el nostre món. 8 de Març de 2006 . Ajuntament de L'Hospitalet' . També hi ha gravat un dibuix al·lusiu al grup de dones del barri.","codi_element":"08101-160","ubicacio":"Carrer Granollers, s\/n","historia":"La columna es va començar a fer el 2006 i des de llavors les dones del grup han anat posant els noms als totxos . Les tauletes les pinten en un taller durant els treballs preparatius del Dia de la Dona de cada any.","coordenades":"41.3660300,2.0978500","utm_x":"424549","utm_y":"4579784","any":"2006","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52457-foto-08101-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52457-foto-08101-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Grup de dones de Can Serra","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52458","titol":"Pont de la llibertat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-la-llibertat","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. EUROPA PRESS (2007). L'ESCULTURA 'El pont de la llibertat' s'instal·la la Rambla de la Marina de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès); dins vilaweb https:\/\/www.vilaweb.cat\/ep\/ultima-hora\/2592929\/20071016\/lescultura-pont-llibertat-sinstalla-rambla-marina-lhospitalet-llobregat-barcelones.html [consulta realitzada el 19 de setembre de 2017].","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura al·legòrica formada per dues peces originals de bronze, amb un pes de 3.500 quilos cadascuna, unides per un arc d'acer inoxidable de 20 metres de longitud. El nom de l'escultura s'identifica amb els lluitadors que van tractar de fer de pont entre dues èpoques, la que havia conquerit la llibertat democràtica i la que l'ha recobrat. Aquesta al·legoria a la llibertat també s'expressa amb les dues formes orgàniques que sostenen l'arc i que per Arranz Bravo són una expressió del que entén per creació artística. L'arc o pont creua la plaça enlairat per sobre en sentit perpendicular a la Rambla de la Marina. Les formes que el sostenen estan situades sobre uns talussos coberts de gespa que s'han posat als dos costats d'aquesta rotonda transitable pels vianants. Arran de terra i a cada cantó hi ha unes petites làpides amb la inscripció, una en català i l'altra en castellà, de la dedicatòria: 'Aquesta obra .....és un reconeixement a tots els homes i a totes les dones que van lluitar per la recuperació de la democràcia i la llibertat al nostre país'. Hi posa també el nom de l'autor i els noms de l'Ajuntament i de l'Associació L'Hospitalet Antifranquista que ara utilitza aquesta obra com a logo i nom.","codi_element":"08101-161","ubicacio":"Entre la Rambla de la Marina  i l'Avinguda del Carrilet.","historia":"Es va inaugurar el 28 d'octubre de 2007, culminant d'aquesta manera sis anys de treballs des que el 2001 es va col·locar la primera pedra juntament amb les 2.000 firmes de ciutadans de l'Hospitalet que donaven suport a aquesta iniciativa. Durant aquest temps l'artista treballava al seu estudi i a la Foneria Artística Vilà de Valls, on s'ha realitzat tot el procés de foneria en bronze de la peça. El llavors alcalde de la ciutat, Celestino Corbacho deia: 'l'escultura representa la memòria històrica, l'homenatge i el reconeixement a tots els que van lluitar per la llibertat i la democràcia i que van patir les conseqüències d'una dictadura ferotge'.","coordenades":"41.3579100,2.1027700","utm_x":"424951","utm_y":"4578878","any":"2007","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52458-foto-08101-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52458-foto-08101-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Eduard Arranz Bravo","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52459","titol":"Monument de la XXXI trobada de penyes barcelonistes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-de-la-xxxi-trobada-de-penyes-barcelonistes","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument que commemora XXXI trobada mundial de Penyes Barcelonistes celebrada a l'Hospitalet el 5 d'abril de 2008. Consisteix en una mena de columna irregular i feta de diferents textures que a la part superior s'esquinçà en dos fragments. La part inferior imita una textura de fusta i a la part superior de pedra negra. Al peu de l'escultura hi ha una placa de bonze amb la dedicatòria. Hi consta el nom de l'escultor, la data i els escuts de L'Hospitalet i del club de futbol FC Barcelona.","codi_element":"08101-162","ubicacio":"Plaça de les germanes Ocaña","historia":"Es va inaugurar el 5 d'abril del l'any 2008.","coordenades":"41.3745500,2.1170700","utm_x":"426166","utm_y":"4580713","any":"2008","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52459-foto-08101-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52459-foto-08101-162-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Alfredo Sánchez","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52460","titol":"Font de la plaça de la Mare de Déu de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-de-la-mare-de-deu-de-montserrat","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Presenta evidències de fongs, humitats i alguna pintada.","descripcio":"Font urbana que agafa l'aigua de la xarxa urbana situada en un angle de la plaça de la Mare de Déu de Montserrat. Es tracta d'una font d'obra composta per un prisma rectangular acabat en punxa, semblant a una coberta a quatre aigües o piramidal que forma un petit ràfec amb les façanes, que tenen una simple decoració geomètrica. En una de les parets hi trobem el brollador cromat, de polsador, que surt de la boca d'un lleó de bronze. Aquest prisma se sustenta damunt un podi de pedra una mica més ample, que també sosté la pica on desaigua el brollador. A la façana contrària al brollador hi trobem la portella metàl·lica que dona accés a l'interior.","codi_element":"08101-163","ubicacio":"Plaça de la Mare de Déu de Montserrat","historia":"","coordenades":"41.3578000,2.1012200","utm_x":"424821","utm_y":"4578867","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52460-foto-08101-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52460-foto-08101-163-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52461","titol":"Cases Barates Rambla Just Oliveras 79","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-barates-rambla-just-oliveras-79","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT(1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres que consta de planta baixa, pis i golfes i forma part d'un conjunt que tenia dues cases més, una d'elles desapareguda, denominades 'cases barates'. L'altra es la que es troba al num. 77. La coberta és de teulada a dues aigües truncada. La línia de la façana està enretirada de la via pública i una tanca amb sòcol d'obra i reixa de ferro en separen el pati davanter de la vorera. En destaca l'obertura a l'alçada de les golfes en forma de matacà, però fet de maons. A la planta pis hi trobem un balcó amb barana de ferro i tres obertures alineades amb el matacà superior. L'obertura central és l'accés al balcó i les laterals són finestres. A la planta baixa hi ha la porta d'accés a l'interior, decantada a l'esquerra i una doble finestra delimitada per maons.","codi_element":"08101-164","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 79","historia":"Les Cases Barates de la Rambla de Just Oliveras varen ser projectades per Ramon Puig Gairalt l'any 1914, dins l'etapa que les seves biògrafes anomenen d'influència secessionista (1909-1915), tot just acabada la carrera d'arquitectura. En el projecte que es conserva a l'Arxiu Històric apareixen les tres cases unifamiliars entre mitgeres que es varen construir. La desaparició de la corresponent al número 81 és lamentable de cara a la lectura del conjunt, ja que era precisament la que feia el gir pel carrer Parral. Això no obstant, les dues que queden s'han mantingut fins avui sense alteracions importants i mantenint el seu ús original. La denominació d'aquestes cases denota la preocupació de Puig Gairalt, ja a l'inici de la seva trajectòria professional, pel problema de l'habitatge a les ciutats industrials. La primera versió de la Llei de Cases Barates és de l'any 1911 i Puig Gairalt, que des de 1915 és arquitecte municipal de l'Hospitalet, participa activament en els debats que va generar. L'any 1925 col·laborà en un número monogràfic de la revista 'El Constructor' amb un article on exposà la seva experiència i les seves idees. Des del punt de vista arquitectònic, val la pena destacar una de les característiques que Puig Gairalt opina que han de tenir aquestes cases: han de ser de construcció senzilla però d'aparença alegre. Acompanyaven l'article gràfics referents a les dues-centes cases barates que l'Ajuntament pensa projectar seguint un traçat de ciutat-jardí, que Puig incorporà al Pla d'Eixample de 1926.","coordenades":"41.3634500,2.0998400","utm_x":"424712","utm_y":"4579496","any":"1914","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52461-foto-08101-164-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52461-foto-08101-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52461-foto-08101-164-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ramon Puig i Gairalt","observacions":"En revistes de l'època aquestes tres casetes eren presentades com un clar exponent de 'cases barates'.","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52462","titol":"Casa de la Rambla Just Oliveras, 63","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-rambla-just-oliveras-63","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa que fa cantonada entre la Rambla Just Oliveras i el carrer del Bruc. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis i terrat pla. Formaria part del programa de rehabilitació de la rambla a principis del segle XX i s'ha mantingut intacta fins ara de la despersonalització urbanística i arquitectònica d'anys posteriors. Destaca per la simplicitat ornamental i la combinació entre plens i buits de les façanes. A la principal, que dona a la rambla, es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat delimitats per les obertures (buits): porta d'accés central i dues finestres laterals, a la planta baixa; i balcó central i finestres laterals a la planta pis. Totes les obertures tenen un recreixement del parament que les delimita, amb els escaires arrodonits. La façana del carrer del Bruc disposa d'unes obertures en planta baixa que responen a necessitats posteriors a la construcció, però manté les finestres de la planta pis.","codi_element":"08101-165","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 63","historia":"","coordenades":"41.3629900,2.1001100","utm_x":"424734","utm_y":"4579444","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52462-foto-08101-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52462-foto-08101-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52463","titol":"Fanals de la plaça de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fanals-de-la-placa-de-lajuntament","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracten de dos fanals amb cinc caps lluminosos de ferro treballats a la foneria Roura de Barcelona. Un de central més elevat i els altres quatre al voltant. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat. El treball del ferro simulant un trenet de fulles d'heura al fust del fanal, emmarca l'obra dins l'estil de les arts industrials del modernisme. Per l'època i per la forma es pot deduir que els fanals eren inicialment de gas.","codi_element":"08101-166","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament","historia":"Aquest fanals de la plaça de l'Ajuntament han arribat fins als nostres dies sense cap mena de documentació històrica. Es relacionen amb l'Ajuntament perquè són els dos únics exemplars situats davant la porta principal, un a cada costat, així que la seva col·locació es situaria entre el 1895, moment en que es comença a construir la Casa de la Vila, i el 1900.","coordenades":"41.3594900,2.0995500","utm_x":"424683","utm_y":"4579056","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52463-foto-08101-166-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52463-foto-08101-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52463-foto-08101-166-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52464","titol":"Abacus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/abacus","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antigues naus industrials reconvertides en comerç. Estan situades en un dels eixos de la ciutat com és la Rambla Just Oliveras, cantonada amb el carrer de Barcelona. Formades per tres cossos principals de planta rectangular i la coberta de teules a dues aigües. El cos central és el més ample. Les façanes tenen una composició simple on només destaquen alguns elements decoratius a les cantonades o els capcers rectes en els cossos laterals i en frontó escapçat en el vèrtex en el cos central.","codi_element":"08101-167","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, cantonada carrer de Barcelona","historia":"","coordenades":"41.3604800,2.1014000","utm_x":"424839","utm_y":"4579165","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52464-foto-08101-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52464-foto-08101-167-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52465","titol":"Font de la Rambla Just Oliveras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-rambla-just-oliveras","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada al bell mig del passeig de la rambla Just Oliveras a l'alçada del número 15. És de ferro de fossa amb quatre brocs repartits al voltant d'un fanal tipus canelobre, amb quatre caps lluminosos de ferro. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat.","codi_element":"08101-168","ubicacio":"Rambla Just Oliveras","historia":"","coordenades":"41.3609700,2.1014500","utm_x":"424844","utm_y":"4579219","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52465-foto-08101-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52465-foto-08101-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52466","titol":"Edifici de la Rambla Just Oliveras, 10-12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-10-12","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Malgrat haver patit modificacions que han transformat el seu aspecte extern, val la pena tenir en consideració pels aspectes originals preservats.","descripcio":"Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Barcelona, de planta rectangular que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'un edifici modificat modernament afegint-hi un pis i intervenint en l'acabat dels paraments. De la construcció original en destaca la disposició de les obertures de la primera i segona plantes, amb una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat delimitats per dues balconeres per planta. Cada balconera disposa de dues obertures. Totes les obertures estan delimitades en el brancal per pilastres i llindes rectes amb decoració floral. Les baranes són de ferro. A la façana secundària, del carrer de Barcelona es manté l'ornamentació a les finestres, aquest cop sense balcó ni baranes de ferro.","codi_element":"08101-169","ubicacio":"Rambla Just Oliveras","historia":"","coordenades":"41.3607000,2.1018500","utm_x":"424877","utm_y":"4579189","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52466-foto-08101-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52466-foto-08101-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52467","titol":"Edifici carrer Josep Maria Sagarra, 17","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-carrer-josep-maria-sagarra-17","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos i coberta de terrat. La façana s'estructura simètricament a partir d'un eix central representat per la porta d'accés a l'escala. Als costats d'aquest eix s'alternen fileres verticals de balconades i finestres. La decoració es concentra al voltant de les obertures amb un simple recreixement del parament, que és llis. El coronament de la façana es divideix en tres cossos, el central lleugerament més elevat amb rebaixos geomètrics del parament com ornamentació. A la part central es pot llegir FC i ANY 1924 intercalant xifres i lletres.","codi_element":"08101-170","ubicacio":"Carrer Josep Maria Sagarra, 17","historia":"Es troba en el que fou l'eixample vuitcentista del centre de l'Hospitalet. A l'entorn de l'antic nucli urbà trobem exemples força reeixits d'aquest tipus d'arquitectura que van acabar per configurar un habitatge de lloguer de certa qualitat.","coordenades":"41.3572800,2.0994300","utm_x":"424671","utm_y":"4578811","any":"1924","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52467-foto-08101-170-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52467-foto-08101-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52467-foto-08101-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52468","titol":"Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 44","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-44","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. La façana es configura a partir d'un eix central on se situa la porta d'accés i que divideix la construcció en dues meitats iguals. Aquest eix es mostra físicament per un plafó estucat amb motius geomètrics que va des de la part superior de la porta d'accés al coronament de la façana. A cada costat hi ha sengles balconades amb dues obertures cadascuna. Destaca la barana de les del primer pis que són de balustres de pedra artificial i les del segon i tercer pis són de ferro. La llinda de cadascuna de les obertures es troba decorada amb una garlanda i medalló de terra cuita. D'aquest mateix material és la voluta que apareix a la clau de l'arc de la porta d'escala. El parament és llis amb un revestiment als baixos amb aplacat de pedra artificial i un estucat amb línies imitant els carreus als pisos. Sota cornisa hi ha una petita sanefa esgrafiada amb els mateixos tons vermellosos que la faixa central.","codi_element":"08101-171","ubicacio":"Carrer del Príncep de Bergara, 44","historia":"Al llarg del primer terç del segle XX s'anaren bastint nombroses cases de renda que van acabar d'urbanitzar l'eixample vuitcentista del centre de l'Hospitalet. El carrer Príncep de Bergara conserva exemples força reeixits d'aquest tipus d'arquitectura que va acabar per configurar un habitatge de lloguer de certa qualitat, situat a l'entorn de l'antic nucli urbà.","coordenades":"41.3580400,2.0991600","utm_x":"424649","utm_y":"4578896","any":"1934","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52468-foto-08101-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52468-foto-08101-171-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52469","titol":"Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 26","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-26","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos i terrat pla. La façana es configura a partir de dos eixos de verticalitat asimètrics: en un es defineix una porta en planta baixa d'accés a un local i tres balcons; en el segon, hi trobem la porta d'accés al buit de l'escala amb tres òculs ovals. La porta d'accés al local i a l'habitatge adopten la forma d'arc deprimit còncau, però aquesta segona presenta decoració de sanefes vegetals i tarja condemnada. L'arrebossat del mur imita carreus de pedra. A partir del primer pis, a cada nivell, correspon un balcó i un òcul d'il·luminació de l'espai destinat a l'escala de veïns. La decoració es concentra sobre les obertures, amb relleus a la llinda de les finestres balconeres i garlandes al voltant dels òculs. El treball de ferro forjat es localitza a les baranes dels balcons i a les reixes dels òculs. Una cornisa amb sanefa decorada dóna pas a la balustrada del terrat.","codi_element":"08101-172","ubicacio":"Carrer del Príncep de Bergara, 26","historia":"Es desconeix l'autoria de l'edifici. Gràcies als registres cadastrals sabem que la propietària i promotora va ser Josefa Pujol. Tot i que situat en l'eixample vuitcentista de l'Hospitalet que comprèn la trama ortogonal dels actuals carrers Rosselles, Rossend Arús, Príncep de Bergara, Provença, etc., aquestes construccions, no es construïren fins el primer quart del segle XX. Cal pensar que de ben segur la construcció del Mercat del Centre (Puig Gairalt 1924-25) va propiciar un impuls important en la urbanització de la zona.","coordenades":"41.3584900,2.0989400","utm_x":"424631","utm_y":"4578946","any":"1919","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52469-foto-08101-172-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52470","titol":"Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 28","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-28","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla. La seva façana es configura a partir de dos eixos de verticalitat; definits en la planta baixa per la porta d'accés a l'escala i una porta metàl·lica, que correspon al garatge; i en la planta pis per un balcó corregut. Destaca l'esgrafiat amb motius geomètrics del parament de la planta pis i els motius vegetals sobre la línia de les dues obertures. Aquestes tenen porticons de fusta de llibret. També destaquen les cartel·les que sustenten la cornisa i el coronament amb balustres i coronades per cràters.","codi_element":"08101-173","ubicacio":"Carrer del Príncep de Bergara, 28","historia":"Es troba situat en l'eixample vuitcentista de l'Hospitalet que comprèn la trama ortogonal dels actuals carrers Rosselles, Rossend Arús, Príncep de Bergara, Provença, etc.","coordenades":"41.3584500,2.0989500","utm_x":"424632","utm_y":"4578941","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52470-foto-08101-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52470-foto-08101-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52471","titol":"Edifici del carrer de les Roselles, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-de-les-roselles-5","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Consta de planta baixa i pis i terrat pla. Manté la simplicitat i la tipologia original de les cases antigues amb dues obertures per planta, tot i que les de planta baixa hagin estat modificades.","codi_element":"08101-174","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 5","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3592500,2.1003100","utm_x":"424747","utm_y":"4579029","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52472","titol":"Edifici del carrer de les Roselles, 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-de-les-roselles-13","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior i amb un pis de més. Consta de planta baixa i dos pisos. La part de la coberta que dona al carrer és terrat i l'altra part és a dues aigües, amb el carener paral·lel. La façana s'organitza simètricament a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa la porta i una finestra i en les plantes superior una doble balconada, amb barana de ferro. La cornisa és plana amb dos buits cecs.","codi_element":"08101-175","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 13","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3590900,2.1004100","utm_x":"424755","utm_y":"4579011","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52472-foto-08101-175-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52473","titol":"Edifici del carrer de les Roselles, 15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-de-les-roselles-15","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza simètricament a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa la porta i dues finestres i en les plantes superiors una doble balconada, amb barana de ferro. La cornisa és plana i està dividida en dos cossos, amb dos buits cecs. Destaquen esgrafiats florals sota la cornisa i el parament d'aplacat simulant carreus encoixinats.","codi_element":"08101-176","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 15","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3590500,2.1004200","utm_x":"424756","utm_y":"4579007","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52473-foto-08101-176-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52474","titol":"Edifici del carrer de les Roselles, 19","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-de-les-roselles-19","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. Les de la planta baixa han estat modificades i no presenten cap element característic; però a les plantes superiors, l'eix de la dreta ve definit per un balcó per planta i l'eix de l'esquerra per una finestra per planta. Totes les obertures són de llinda recta i tenen porticons de llibret de fusta. El parament simula carreu i destaca l'esgrafiat en la separació entre el primer i el segon pis.","codi_element":"08101-177","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 19","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3589600,2.1004700","utm_x":"424760","utm_y":"4578997","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52474-foto-08101-177-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52474-foto-08101-177-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52475","titol":"Edifici del carrer de les Roselles, 21","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-de-les-roselles-21","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, a l'eix de la dreta, hi trobem la porta d'accés, de fusta, dos vanos i llinda recta. Al costat una estreta finestra amb reixa de ferro. En el primer pis, un balcó amb barana de ferro, a l'eix de la dreta, i una balconera amb balustres a l'eix de l'esquerra. En el segon pis, les dues obertures són balconeres amb balustres; la de l'eix de la dreta és més ampla. Ha estat reformada recentment de forma que els elements ornamentals es revaloritzin. Per exemple en el parament es juga amb la bicromia, un crema del parament de la planta baixa fent joc amb el sòcol de les plantes superiors i el recreixement de la llinda o la cornisa; amb el vermell del maó i les sanefes dels esgrafiats de les sanefes que separen cada planta.","codi_element":"08101-178","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 21","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3589300,2.1005000","utm_x":"424762","utm_y":"4578993","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52475-foto-08101-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52475-foto-08101-178-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52476","titol":"Edifici carrer de les Roselles cantonada carrer de Provença","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-carrer-de-les-roselles-cantonada-carrer-de-provenca","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Externament mostra evidències de manca de manteniment.","descripcio":"Edifici industrial, actualment en desús, que fa cantonada amb el carrer de les Roselles i el carrer de Provença. Consta de planta baixa, pis i coberta plana. La façana del carrer de les Roselles s'organitza en tres cossos delimitats per pilastres formades per aplacats simulant carreus, amb una orla floral a la part superior. En el cos central hi trobem un accés de vehicles a l'alçada de carrer amb persiana metàl·lica i una triple obertura en planta pis. El cos de la dreta hi ha dues finestres cegues en planta baixa i dues obertures geminades, també cegues, a la planta pis. En el cos de l'esquerra, hi trobem la porta d'accés amb una gran tarja allargada, una finestra amb reixa al costat i dies obertures geminades a la planta pis. La façana del carrer Provença s'organitza amb els mateixos trets que l'anterior. En aquest cas trobem dues grans obertures una mica per sobre el nivell de la vorera que funcionarien de molls de càrrega i descàrrega per a vehicles i una tercera obertura a nivell per l'entrada de vehicles. Els tres cossos de la planta pis tenen sengles obertures triples separades per pilars.","codi_element":"08101-179","ubicacio":"Carrer de les Roselles cantonada carrer de Provença","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3581700,2.1006200","utm_x":"424771","utm_y":"4578909","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52476-foto-08101-179-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52476-foto-08101-179-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52477","titol":"Edifici Fàtima","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-fatima","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici que ocupa tres parcel·les del carrer, entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb coberta de terrat pla. La façana es configura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa, la porta d'accés a l'eix central, amb arc de mig punt, i dues finestres als costats, amb reixa de ferro i llinda recta. A la planta pis, a l'eix central i damunt la porta d'accés, un balcó amb barana de ferro i obertura de llinda recta. Als eixos laterals balconades, també de llinda recta i baranes de ferro. Les tres obertures tenen porticons de fusta de llibret. El parament és un aplacat simulant carreus i amb un sòcol també amb aplacats.","codi_element":"08101-180","ubicacio":"Carrer de l'Església, 40","historia":"L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major.","coordenades":"41.3608600,2.0991700","utm_x":"424653","utm_y":"4579209","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52477-foto-08101-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52477-foto-08101-180-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic.Actualment destinat a centre educatiu, és el col·legi Tecla Sala.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52478","titol":"Brollador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/brollador","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Brollador d'estil romàntic situat al mig de la plaça del rector mossèn Homar. La secció és circular i el brollador de pedra en forma de gerra es troba dins una mitja esfera còncava. L'aigua es manté en una petita bassa circular. Al seu voltant hi ha una palmera i dues magnòlies.","codi_element":"08101-181","ubicacio":"Plaça del rector mossèn Homar","historia":"A mitjans segle XIX, l'únic espai obert que hi havia en aquesta zona era una breu placeta davant de l'església del 1600. Dels quatre espais que avui formen la plaça, aquest vindria a ser el que queda entre la graonada de l'església i la calçada del carrer Major. Les dimensions originals, de fet, eren encara més reduïdes, puix que la façana de l'església desapareguda arribava més endavant que el front de la graonada, i el cos del campanar avançava fins a tocar la línia del carrer Major. El pont que unia l'església i la casa rectoral acabava de fer la placeta un espai anxovat i ombrívol. Per la banda de migdia, el jardí i l'hort de la rectoria ocupaven l'actual placeta de Mossèn Homar i el triangle de la vorera de davant de la Casa de la Vila. Aquest triangle va ser la primera conquesta, la primera ampliació de la primitiva placeta, fou la que es va anomenar 'Plaça de la Llibertat'. La paret de l'hort del rector va ser enderrocada per disposició de la Junta Revolucionària local, que administrà la població en els primers moments que seguiren la revolució del 1868. La mateixa Junta disposà també l'enderroc del pont de la rectoria.","coordenades":"41.3593700,2.0992600","utm_x":"424659","utm_y":"4579043","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52478-foto-08101-181-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52478-foto-08101-181-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52479","titol":"Casa del carrer Bruc, 19","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-bruc-19","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar aïllada per tres costats i adossada per la façana de llevant a una altra casa. És de planta rectangular i consta d'una única planta pel carrer del Bruc i de dues pel carrer de Lleida. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, amb un a part de terrat pla al costat de la façana de migdia. La façana del carrer Bruc és de línies senzilles amb obertures adintellades: porta a l'eix central i dues finestres als laterals, amb recreixement i ampit de rajoles. Parament llis, amb separació fent un triple cos i coronament pla, amb la part central més alta. Al davant hi ha un petit pati i una barana amb sòcol d'obra i reixa de ferro. Pilars als extrems i emmarcant la porta d'accés, també de ferro.","codi_element":"08101-182","ubicacio":"Carrer Bruc, 19","historia":"","coordenades":"41.3630200,2.1013500","utm_x":"424838","utm_y":"4579447","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52479-foto-08101-182-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52479-foto-08101-182-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52480","titol":"Casa del carrer Rodés, 36","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-rodes-36","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. La distribució de les obertures difereix de la planta baixa amb les plantes superiors. A la planta baixa hi ha l'accés a l'escala comunitària i dues obertures més. Els dos pisos tenen la mateixa distribució: una balconada amb barana de ferro i amb dues obertures adintellades. La façana està coronada per una balustrada. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats.","codi_element":"08101-183","ubicacio":"Carrer Rodés, 36","historia":"","coordenades":"41.3623900,2.1074400","utm_x":"425347","utm_y":"4579371","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52480-foto-08101-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52480-foto-08101-183-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52481","titol":"Casa del carrer Rodés, 39","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-rodes-39","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de les Esquadres, de planta quadrangular i que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla. La façana del carrer Rodés s'organitza simètricament a partir d'un eix central que la divideix en dues meitats. Aquest eix passa pel mig de la porta d'accés a l'escala comunitària. A cada costat es defineix les obertures; en planta baixa porta i finestra i en les plantes pis balconades amb dues obertures. Les baranes són de ferro i les obertures adintellades amb ornamentació geomètrica damunt la llinda que s'adossa al suport del balcó. La façana del carrer de les Esquadres s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat: el de l'esquerra definit per un balcó per planta i porta a la planta baixa; i els altres dos eixos amb finestres estretes adintellades i amb la mateixa ornamentació a modus de trenca aigües. Entre finestra i finestra, hi ha una garlanda floral. Les finestres de la planta baixa tenen reixat de ferro. El coronament de la façana és pla amb una cornisa dentellada amb esgrafiats ornamentals. El parament és llis, a excepció de la planta baixa que té un arrebossat imitant carreus abuixardats.","codi_element":"08101-184","ubicacio":"Carrer Rodés, 39","historia":"","coordenades":"41.3626800,2.1069700","utm_x":"425308","utm_y":"4579404","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52481-foto-08101-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52481-foto-08101-184-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52482","titol":"Casa del carrer Rodés, 44","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-rodes-44","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'habitatges entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla. La façana s'organitza a partir d'un eix central que la divideix en dues meitats iguals. Aquest eix passa per la porta d'accés, al mig de la planta baixa. A cada costat hi trobem una finestra. En els pisos superiors hi ha un balcó corregut al llarg de la façana on s'accedeix per dues obertures. Les baranes són de ferro i les obertures adintellades. Les de la planta baixa tenen un recreixement al voltant amb un coronament triangular a les finestres i ondulat a la porta, amb motiu floral ornamental. Les obertures dels pisos tenen una lleugera motllura a modus de trenca aigües. El coronament és pla amb una cornisa dentellada damunt una sanefa esgrafiada. El parament és arrebossat llis, amb un sòcol en planta baixa.","codi_element":"08101-185","ubicacio":"Carrer Rodés, 44","historia":"","coordenades":"41.3628500,2.1071400","utm_x":"425322","utm_y":"4579423","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52482-foto-08101-185-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52482-foto-08101-185-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52483","titol":"Garatge Oliveras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/garatge-oliveras","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. JUHÉ i ORIOL, Pere (2010). Hospitalencs singulars. Just Oliveras i Prats; dins Xipreret. Ateneu de Cultura Popular, 335, pp. 4-6.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Acabat de reformar.","descripcio":"Edifici destinat a acollir un garatge d'autobusos. Es tracta d'una gran nau, amb estructura bàsica de formigó i uns grans finestrals de vidre per il·luminar-la, capaç de disposar d'un espai interior lliure on havien d'estar-hi els autobusos de l'empresa. Del conjunt de l'obra en destaquen el sistema d'encavallades de formigó de la coberta, que permeten una gran distància entre murs de tancament, i la volumetria dels cossos de façana. Malgrat que els plànols del projecte anaven signats per Antoni Puig i Gairalt, l'obra i construcció de l'edifici s'atribueix al seu germà Ramon. En aquest cas concret, però, les autores de la catalogació de les obres de Ramon i Antoni Puig Gairalt no recullen aquest projecte. Es tracta d'un interessant exemple de com els plantejaments i nous materials constructius permeten una arquitectura capaç de solucionar els reptes i les noves demandes d'espais d'un món modern en transformació. El formigó dóna resposta a la necessitat de grans espais buits coberts i la seva il·luminació.","codi_element":"08101-95","ubicacio":"Carrer de Tarragona, 28-30","historia":"Es tracta de la cotxera que creà Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada.","coordenades":"41.3618400,2.1029400","utm_x":"424970","utm_y":"4579314","any":"1928","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52483-foto-08101-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52483-foto-08101-95-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Antoni i Ramon Puig i Gairalt","observacions":"S'hi ha instal·lat una nova activitat comercial.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52484","titol":"Cementiri de Sants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-sants","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1974\/75). 'Batlles' o alcaldes de Hospitalet con una sinopsis cronológica de efemérides. Siglos XVIII, XIX y XX; dins: L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 82-87.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cementiri de planta rectangular amb l'entrada per la façana nord. Té una ampliació pel costat de llevant. L'entrada està emmarcada per dues pilastres a cada costat que sustenten un frontó triangular amb el timpà llis. A l'arquitrau es pot llegir 'CEMENTIRI DE SANTS'. En el passadís, destaca un arrambador de ceràmica policroma. L'eix central condueix directament a la capella, de planta grega, amb cúpula de quatre punts coronada per una creu. Les obertures són neo gòtiques. Els panteons del voltant estan col·locats mirant la capella.","codi_element":"08101-96","ubicacio":"Carrer de la Terra Alta, 1","historia":"La seva construcció es dugué a terme durant el darrer terç del segle XIX. Malgrat la seva cronologia, el projecte seguí una inspiració clarament neoclàssica fora d'època, però no de context si es té en compte la naturalesa de l'obra.","coordenades":"41.3749100,2.1120100","utm_x":"425743","utm_y":"4580757","any":"1852","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52484-foto-08101-96-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52484-foto-08101-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52484-foto-08101-96-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El cementiri de Sants es troba enclavat dins del municipi de l'Hospitalet. Aquest fet no és inusual, ja que la jurisdicció eclesiàstica de la parròquia de Sants comprenia part dels barris de Collblanc i la Torrassa. Es tracta d'una obra amb una correcció modèlica i una execució acurada, de la qual en destaca la seva capella i la portalada d'accés, que són els elements protegits pel Catàleg.","codi_estil":"98|99","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52485","titol":"La Torrassa. Castell de Bellvís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torrassa-castell-de-bellvis","bibliografia":"<p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GELADÓ PRAT, Adriana ; SALVADÓ JAMBRINA, Ivan. (2010). Del castell de Bellvís a la masia de la Torrassa (L'Hospitalet de Llobregat); dins IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"Les estructures que ens han arribat fins a l'actualitat són segurament només parts de l'antiga casa pairal, i a més força alterades al llarg dels segles endevinant-se obres del segle XVIII i XIX).","descripcio":"<p>La finca de la Torrassa, antiga masia fortificada que va donar nom al barri, és l'element més significatiu que resta parcialment dempeus. La seva conservació, encastada enmig de l'actual trama urbana, pot ser el referent històric més rellevant d'aquest sector. La masia és de planta irregular i parets gruixudes, amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Una torre d'estructura quadrada s'alça des d'un extrem de la casa. A la planta baixa hi ha una zona excavada a la roca que devia fer funcions de celler. A la façana principal s'obren obertures de forma rectangular i algunes d'elles estan emmarcades per una motllura llisa. L'estructura de la masia del segle XVI queda pràcticament amagada per les construccions que s'han anat annexionant a l'edifici original. Unes excavacions arqueològiques han posat al descobert un edifici del segle XII-XIII, flanquejat per un fossat, amb una muralla de 5 metres d'alçada i 20 metres de longitud, amb sis espitlleres al segon pis. El parament del mur és de carreus ben escairats units amb morter de calç de forma regular. Aquestes restes es poden identificar amb les de l'antic castell o torre de Bellvís.<\/p> ","codi_element":"08101-97","ubicacio":"Ronda de la Torrassa, 123-129","historia":"<p>La primera referència documental que es té del castell o torre de Bellvís data del segle X. La següent ja és al segle XII, i es menciona altres vegades en els segles posteriors fins al segle XVI; moment que desapareix de la documentació. La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l'any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com la torre qui és vora provensana. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, on explica que 'la torra qui és vora provensana'; és l'antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que l'any 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral. Als segles XVII i XVIII es van fer grans reformes ampliacions estructurals de la casa, i als segles XIX i XX se li va annexar un cos al sector nord i un altre al sud. L'any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l'entramat urbà. La Torrassa és l'antiga masia fortificada que va donar nom al barri. El 2006 es van iniciar treballs per tal de donar-li un ús públic i es va evidenciar la necessitat de realitzar un estudi històric i arqueològic integral de la finca. La intervenció arqueològica permeté documentar diferents fases d'ocupació de l'espai: Fase A: finals del segle XII-XIII: primeres amortitzacions del fossat que envoltava l'edifici medieval de la Torrassa. Les cronologies indiquen que la construcció del fossat defensiu s'ha de situar als voltants del segle XII. També es va documentar un mur que podria ser del segle XII i un nivell d'ús relacionat amb aquest. Dins d'aquest mateix període es va localitzar una sitja de pedra. Fase B: segles XIV-XV: darreres amortitzacions del fossat defensiu, i la construcció del mur situat a l'interior del tram est del fossat. Fase C: medieval indeterminada. D'aquesta fase, la poca estratigrafia documentada fa que no s'hagin datat amb exactitud. Fase D: segles XVI-XVIII: dos estrats d'enderroc abocats damunt les últimes amortitzacions del fossat i datats en el segle XVII. L'edifici pateix ampliacions i transformacions. Fase E: segles XVIII-XIX: probablement és el moment de la construcció dels cups destinats a la producció de vi o d'oli. Els sondejos arqueològics documentaren diverses reformes de paviments i nivells d'ús en el sector sud i en el sector nord. Fase F: segles XIX-XX: diversos paviments de rajols documentats a tots els sondejos, així com la majoria dels estrats d'anivellació disposats per poder-los construir, i la construcció d'un mur.<\/p> ","coordenades":"41.3688300,2.1243100","utm_x":"426765","utm_y":"4580072","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52485-foto-08101-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52485-foto-08101-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52485-foto-08101-97-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Monument"],"data_modificació":"2023-02-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les fotografies en blanc i negre són del bloc de Lluis V. Bagan: https:\/\/lhospitaletdellobregat.wordpress.com","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1779","rel_comarca":["13"]},{"id":"52486","titol":"Pont d'en Jordà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-den-jorda","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El conegut com a Pont d'en Jordà, o Pont del Metro, és un dels elements més destacat d'obra pública de l'Hospitalet. Es tracta d'una estructura penjant de ferro reblonat construït per la Maquinista Terrestre y Marítima, dissenyat per l'enginyer Santiago Rubió i amb participació puntual de l'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt (segurament en la solució dels elements de formigó dels estreps). Aquesta passera té un estrep al barri de la Torrassa, al capdavall del carrer Rafael de Campalans, i travessant les vies fèrries arriba fins al barri de Santa Eulàlia, on actualment s'hi accedeix per una rampa i unes escales mecàniques.","codi_element":"08101-98","ubicacio":"Ronda de la Via, s\/n","historia":"L'origen d'aquest pas de comunicació de vianants entre els dos barris de l'Hospitalet de més creixement urbà durant el primer terç del segle XX començà a ser una necessitat imperiosa a partir de l'arribada del Metro Transversal a Santa Eulàlia al 1932. Josep Jordà, personatge amb càrrecs públics a l'ajuntament de l'Hospitalet i veí de la Torrassa fou l'impulsor del projecte de comunicació d'aquests barris, fins llavors mancats de gairebé cap contacte a causa de la presència de les vies fèrries. El projecte restà aturat fins l'any 1934 quan es trobà el finançament necessari per part de la companyia del metro, que volia atreure més usuaris del barri de la Torrassa, i de l'Ajuntament de Barcelona, que tenia clares intencions annexionistes pel que fa als barris de Collblanc, La Torrassa i Santa Eulàlia, crescuts a redós de la seva pròpia lògica expansionista. La inauguració es produí el 7 d'abril de 1935.","coordenades":"41.3684800,2.1269200","utm_x":"426983","utm_y":"4580031","any":"1934","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52486-foto-08101-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52486-foto-08101-98-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Santiago Rubió","observacions":"Comunicació de vianants entre els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52487","titol":"Torre Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-gran","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està abandonada. La coberta està esfondrada i les obertures no conserven les finestres.","descripcio":"Masia que s'aixeca a l'extrem sud-occidental dels actuals límits del terme municipal, a tocar de la riba del riu Llobregat i prop de les terres annexionades a Barcelona per a la formació de la Zona Franca. És un vast casalot d'uns 20 metres de façana principal, amb diversos annexos laterals. La seva grandària i estructura tipològica contrasta amb la resta de masies que trobem a la Marina, ja que es tracta d'una casa pairal que pot acollir una família extensa. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules a dues aigües. La composició de la façana principal, orientada a migdia, és a partir de diversos eixos de simetria, on destaquen els balcons amb balustres del primer pis. Té set crugies de cinc metres amb murs de 60 cm. Interiors amb motllures, bigues de fusta vistes i revoltons.","codi_element":"08101-99","ubicacio":"Carretera de la Vora del riu, s\/n","historia":"Fins fa pocs anys, encara explotava les terres de l'entorn; però la reparcel·lació de la zona i els nous vials l'han ofegat territorialment i en pocs anys s'ha deteriorat considerablement.","coordenades":"41.3385800,2.1035500","utm_x":"424994","utm_y":"4576731","any":"1843","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52487-foto-08101-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52487-foto-08101-99-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52488","titol":"La Talaia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-talaia-0","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Juan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet. Dins 'XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', L'Hospitalet de Llobregat, pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"L'any 1972 s'ubica a l'emplaçament actual a causa de l'enderrocament del mas on estava adossada. Les obres van anar a càrrec de la Diputació de Barcelona.","descripcio":"La torre coneguda com la Talaia és un edifici de planta quadrada formada per planta baixa i quatre pisos, el darrer dels quals es presenta en forma de mirador. La coberta és de teules de tipus piramidal, a quatre aigües, amb una mica de ràfec. Els paraments són de carreus vistos ben treballats amb les cantonades escairades. A la façana principal, orientada a migdia, hi trobem la porta d'accés, amb marxapeu, brancals i llinda, de pedres ben treballades, amb la data de 1687 gravada a la llinda. A cada planta hi trobem una finestra, també amb els emmarcaments de pedra treballada. En el mirador s'obre a cada façana una triple arcada, amb arcs de mig punt. S'explica que els finestrals originals eren gòtics i que en Santiago Rusiñol se'ls endugué al 'Cau Ferrat' de Sitges, sense que mai s'hagin trobat. Per tant, la galeria actual amb arcs de mig punt, tres per cantó, és una reconstrucció ideal. També hi ha una petita obertura, amb reixa de ferro, a la façana de ponent. També es coneix amb el nom de Can Modolell de la Torre Com diu el Pla Especial, amb el trasllat i reconstrucció de la torre es pretenia consolidar un nucli de caràcter medievalitzant que esdevingués un referent històric dels orígens llunyans de l'Hospitalet; una mena d'imatge que contrarestés la del creixement incontrolat, deshumanitzat i desarrelat de l'Hospitalet dels anys seixanta i setanta.","codi_element":"08101-100","ubicacio":"Plaça de Josep Bordonau, s\/n","historia":"La construcció data de 1587 segons consta a la pròpia llinda de la porta d'accés i formava part del mas Bruguera. L'any 1972 s'enderroca el mas però es decideix salvaguardar la torre i traslladar-la a l'emplaçament actual, amb el patrocini de la Diputació. Una placa de marbre col·locada a la dreta de la llinda així ho recorda: 'Esta torre atalaya fue reconstruida con la colaboración de la Excma. Diputación provincial de Barcelona e inaugurada el 8 de noviembre de 1972 con motivo del día de la provincia'. La seva cronologia original correspon al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que conegué l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Can Llunell, o l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia.","coordenades":"41.3602100,2.0976200","utm_x":"424523","utm_y":"4579138","any":"1587","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52488-foto-08101-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52488-foto-08101-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Forma part de les instal·lacions del Museu de L'Hospitalet.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52489","titol":"L'Harmonia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lharmonia","bibliografia":"<p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. HUERTAS, J. (2008). L'Harmonia (Plaça Josep Bordonau i Balaguer). L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Març-Abril de 2008. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva (Control moviment de terra). Any: 2008. Núm. Memòria: 9692.Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 B). Del Casal a l'Ateneu de Cultura; dins: Xipreret. Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat, juny 1982. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre aigües, el que recorda l'estructura de les masies de la família III, tipus 10 però amb l'accés canviat de cantó. Les façanes presenten les arestes de carreus de pedra treballada, amb fàbrica de carreus. La façana principal marca la jerarquia de les tres plantes a l'interior, pròpia dels castells-palaus i de les cases senyorials del Renaixement, a l'estil del Palau de Peralada. El portal, adovellat, centra la planta baixa (per bé que tot el sector de la dreta sembla afegit a l'obra inicial). El pis o planta noble amb llindes de pedra, algunes esculpides. Les golfes, amb una galeria d'arcs de mig punt seguits, fets de maó. A l'angle esquerra de la façana, una torrella de planta circular, dóna a l'Harmonia caire de casa forta. L'aparell de construcció és fet de carreus més aviat petits amb els angles de carreus més grans i més treballats. Jaume Codina ens diu que la Torre Blanca era una edificació d'importància, isolada i sola, situada entre l'església de Provençana i Cornellà. També ens diu que l'origen del patriciat urbà -sorgit del rural-, que ha dirigit el municipi del segle XVI al XVIII, 'cal cercar-lo en la finca dita de la Torre Blanca -Segle XI-, que el segle XII va produir l'aparició del primitiu hospital o alberg de pobres al peu del camí ral, gràcies a l'orde dels hospitalers, de Sant Joan de Jerusalem, amos de la Torre Blanca'. Fou tal el pes específic d'aquesta finca en el nostre entorn geogràfic que del petit hospital que donaria origen al nostre topònim, se'n digué en principi només 'Hospital de la Torre Blanca'.<\/p> ","codi_element":"08101-101","ubicacio":"Plaça de Josep Bordonau, 6","historia":"<p>L'edifici anomenat l'Harmonia, al barri del Centre de L'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI. Ermengola, propietària de terrenys a Provençana, el dia 4 de gener de 1057 va llegar-ne alguns a la canònica de la Santa Creu, entre els quals hi havia els anomenats de la 'Torre Blanca'. Divuit anys més tard, el 5 de juny de 1073, en les disposicions testamentàries de Ramon Bernat hi trobem esmentat el 'camp de la Torre Blanca' situat dins el terme parroquial de Santa Eulàlia de Provençana. Al costat d'aquesta, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet. L'Harmonia, anomenat així perquè des de l'any 1866 fins als anys trenta del segle passat, aixoplugà una societat d'aquest nom, pertanyia des del segle XIV als Oliver, una de les famílies tradicionals de L'Hospitalet, al costat dels Cerdanya, Llunell, Modolell, Esquerrer i Duran. L'any 1717, un membre de la família Oliver era batlle. L'edifici actual sembla que fou construït a finals del segle XVI (1595). Aquesta finca, a mitjans del segle passat, en l'escriptura de propietat, era ressenyada així: 'Una casa llamada 'Torre Blanca' con jardín, era, pajar y huerto con aljibe y gallinero, cuya superficie total es de cerca una mojada y media de terreno, del cual el huerto ocupa 5\/8, la era de 1\/2 mojada y lo demás en casa y jardín'. L'esmentada propietària, el 13 de juliol de 1868, va llogar la Torre Blanca a un grup d'hospitalencs per a instal·lar-hi 'un casino de baile y teatro'. Fou la seu de la Societat Recreativa Casino de L'Harmonia (1868 - 1926). A finals de 1934 es converteix en la seu de l'Ateneu de Cultura Popular, i s'instal·la una biblioteca, un laboratori fotogràfic, un petit museu de ciències naturals, pistes de tennis, basquet, transformen una bassa en una piscina del barri, organitzen classes nocturnes i moltes més activitats. Un mes després de la presa de l'exèrcit colpista del general Franco, la Falange i el Frente de Juventudes van ocupar violentament l'edifici fent fora als socis que hi havia dins i cremant en una foguera tot allò que els intimidava; llibres i art. Van haver de passar 40 llargs anys per recuperar allò que se'ls havia pres manu militari, i gràcies al alcalde Joan Perelló Masllorens, l'Ateneu va tornar a L'Harmonia. El 2008, en motiu d'una reforma integral de l'edifici, es realitzà el seguiment arqueològic del rebaixament dels terrenys del pati. Només es va recuperar un petit conjunt de materials moderns i contemporanis, situats als nivells de rebliment. De fet, a excepció de les zones on els rebliments són més potents, el terreny natural se situa 50 cm per sota del sòl actual. El seguiment realitzat el setembre del 2008 durant les tasques de rebaix per tal de situar els serveis de la zona de la plaça situada davant de l'edifici L'Harmonia no van permetre recuperar cap element o estructura arqueològica. El 2010 es va fer un altre seguiment arqueològic per la instal·lació de l'ascensor.<\/p> ","coordenades":"41.3604200,2.0977200","utm_x":"424531","utm_y":"4579161","any":"1595","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52489-foto-08101-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52489-foto-08101-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52489-foto-08101-101-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Monument"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Forma part de les instal·lacions del Museu de L'Hospitalet.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1779","rel_comarca":["13"]},{"id":"52490","titol":"Ca n'Oliver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-noliver","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga casa de pagès formada per dos cossos adossats. Està situada a la part baixa del carrer Xipreret encarada a migdia que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de la plaça Bordonau. Un dels cossos ha estat mutilat, i s'ha refet la façana amb elements d'èpoques anteriors (S. XIV-XV).L'altre posseeix un portal adovellat i la coberta vessa aigües sobre els laterals. La intervenció que patí l'edifici al 1976 fou força contundent i tenia com a finalitat emfasitzar els seus elements més antics. Aquest tipus de restauració, excessivament historicista i amb reinterpretacions i invencions sense cap base estructural o documental, va donar lloc a un 'nou' Can Oliver, amb finestres gòtiques d'un altre edifici i un aire volgudament medievalitzant per tal que consolidés la imatge d'aquest paratge. Aquesta imatge, però, té molt de reconstrucció falsejada ja que la Talaia que s'aixeca just al seu davant és una reconstrucció d'una antiga torre que no estava situada en aquest indret, i l'edifici de l'Harmonia situat al seu costat ha sofert també restauracions de caràcter historicista.","codi_element":"08101-102","ubicacio":"Plaça de Josep Bordonau, 7","historia":"L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.","coordenades":"41.3603400,2.0975100","utm_x":"424514","utm_y":"4579152","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52490-foto-08101-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52490-foto-08101-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52490-foto-08101-102-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actual seu de l' Agència de Desenvolupament Urbà de l'Ajuntament de L'Hospitalet.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52491","titol":"Monument sense títol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-sense-titol","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Presenta pintades i grafits a la superfície.","descripcio":"Més que un monument commemoratiu sembla un brollador en forma d'embut de secció quadrada, fet de formigó. La part inferior és molt més estreta que la part superior. Per dins té forma de recipient o pica, de textura llisa. Va utilitzar com a material, formigó i pedra calcària per recobrir la part interior.","codi_element":"08101-147","ubicacio":"Carretera d'Esplugues de Llobregat","historia":"","coordenades":"41.3674900,2.0960300","utm_x":"424398","utm_y":"4579947","any":"1995","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52491-foto-08101-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52491-foto-08101-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Alfredo Sánchez","observacions":"Les seves dimensions són: 179 x 129 x 133 cm.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52492","titol":"Arrels","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arrels","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument d'homenatge a Rafael Casanova en forma d'al·legoria amb el simbolisme com a llenguatge principal. Realitzada a partir d'un bloc monolític de marbre travertí, en forma de prisma quadrangular a la base, d'on neixen unes arrels que donen naixement a les quatre barres de la senyera que envolten, alhora, una columna trencada a la part superior. A mitja alçada d'aquesta columna i al bell mig de la banda que formen les quatre barres hi ha el rostre de Rafael Casanova. A la part frontal de la base del prisma es pot llegir la següent inscripció: 'A Rafael Casanova i a l'esperit de l'11 de setembre de 1714.' També hi trobem l'escut municipal. Està posada al mig d'un parterre de gespa en forma de túmul encerclat que s'aixeca sobre el paviment de la Rambla i il·luminada mitjançant uns petits focus de llum halògena.","codi_element":"08101-148","ubicacio":"Rambla de la Marina","historia":"Es va inaugurar l'11 de setembre de 1996. L'autora ha guanyat els premis Josep Llimona, Ciutat de Martorell i, amb l'obra 'Arrels', el Premi Cità d'Estocolm 99 de l'Acadèmia Gli Etruschi de Florència, el 21 de febrer de 1999; tal i com informa una placa de bronze.","coordenades":"41.3587200,2.1023900","utm_x":"424920","utm_y":"4578968","any":"1996","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52492-foto-08101-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52492-foto-08101-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Montserrat Garcia Rius","observacions":"Rafael Casanova (1660 - 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern. És objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52493","titol":"Càntic solidari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cantic-solidari","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És un pentàgon irregular amb dues figures antropomòrfiques, una masculina i l'altra femenina, en el seu interior, fetes d'acer. Són figures sense cap, agafades de les mans . Està culminada amb les formes d'un cercle i una mitja lluna. Es presenta sobre una peanya semicircular que s'adapta al desnivell de la plaça amb un mur de formigó de 135x1200x28 cm on hi ha enganxada una placa d'alumini amb la dedicatòria: 'La ciutat de L'Hospitalet a Tuzla' , el títol , l'autor i la data. Està instal·lada en un parterre elevat cobert amb plantes de mata baixa.","codi_element":"08101-149","ubicacio":"Av. de Josep Tarradellas, cantonada Av. d'Isabel la Catòlica","historia":"Es va inaugurat el 30 de març de 1996.","coordenades":"41.3636200,2.1048900","utm_x":"425135","utm_y":"4579510","any":"1996","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52493-foto-08101-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52493-foto-08101-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ferran Soriano","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52494","titol":"Noi amb peix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/noi-amb-peix","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura de bronze que representa un nen un assegut sobre uns esglaons amb un dofí amb la boca oberta a les mans . El nen té el cap girat cap a un costat i les cames obertes tocant-se els peuets L'obra original era de terra cuita, feta amb argila modelada i amb incisions per les ungles, la cara i els cabells. L'actual és una còpia feta amb fosa de bronze i polit manual, buidada per dins i col·locada sobre una peanya quadrangular de granit negre que reposa en un pedestal de maons. A una certa distància hi ha la placa amb la inscripció del nom de l'obra , de l'autor i l'anagrama del col·lectiu Gent de Pau que va promoure la construcció d'aquesta còpia. Les dimensions de la figura són : 55 x 35 x 38 cm.","codi_element":"08101-150","ubicacio":"Carrer Famades","historia":"Inaugurada l'any 1996.","coordenades":"41.3575100,2.0965700","utm_x":"424432","utm_y":"4578839","any":"1996","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52494-foto-08101-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52494-foto-08101-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Rafael Solanic i Balius","observacions":"La peça original que estava ubicada a Ca n'Arús, tenia un ús com a brollador de terracota i es troba actualment als magatzems del Museu de L'Hospitalet.L'escultura està dins d'un parterre romboïdal, als Jardins de la Pau, als peus d'una olivera i amb plantes arbustives als costats.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52495","titol":"La Sireneta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-sireneta","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita figura de bronze que representa una sirena asseguda damunt una roca. Està situada al mig d'un parterres de flors de la plaça. La sireneta porta trenes i sosté amb la mà dreta un peix, que feia les funcions de brollador quan l'escultura formava part d'un estany amb aigua","codi_element":"08101-151","ubicacio":"Plaça de la Mare de Déu de Montserrat","historia":"Es va inaugurar 23 d'octubre del 1997.","coordenades":"41.3576300,2.1011900","utm_x":"424818","utm_y":"4578848","any":"1997","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52495-foto-08101-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52495-foto-08101-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Valentí Julià i Sadurní","observacions":"Es tracta d'una  versió, feta pel mateix autor, d'una primera sirena de l'any 1955 que havia estat instal·lada a la plaça del Repartidor i posteriorment al parc de la Marquesa d'on va desaparèixer l'any 1983.Les seves dimensions aproximades són: figura 60 cm d'alçada  i la peanya  30 x 30 cm.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52496","titol":"Monument a la Mare de Déu de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-la-mare-de-deu-de-montserrat","bibliografia":"<p>ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Montserrat_Garc%C3%ADa_Rius<\/p> <p><span><span><span><span><span><a href='http:\/\/ow.ly\/4xeJ30qBFm9'><span><span>http:\/\/ow.ly\/4xeJ30qBFm9<\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Monument dedicat a la Moreneta, patrona de Catalunya, compost per un monòlit (168 x 112 x 124 cm)de conglomerat procedent del propi massís de Montserrat, cedit pel municipi de Collbató. S'ha col·locat damunt un parterre i només s'ha treballat rebaixant-lo una mica pel costat on se situa el perfil en bronze de la Mare de Déu de Montserrat (49'5 x 22 cm). Hi ha la firma de l'autora a la cantonada inferior dreta del bust i en un lateral del monòlit hi ha clavada una placa de metacrilat amb la dedicatòria i la data de la inauguració.<\/p> ","codi_element":"08101-152","ubicacio":"Plaça de la Mare de Déu de Montserrat","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Aquesta obra la va encarregar el Club Muntanyenc de L'Hospitalet. Anteriorment la mateixa entitat i la desapareguda Unió Excursionista de Catalunya de L'Hospitalet ja havien promogut la instal·lació de monuments dedicats a la Moreneta. El precedent de l'actual monument es remunta a l'any 1962. En aquest any la UEC de l'Hospitalet celebrava el seu desè aniversari amb un acte que va consistir a dur a peu des del Monestir de Montserrat una imatge de la Mare de Déu beneïda, fins a la plaça de l'Hospitalet que porta el seu nom. Aquella <\/span>escultura de la Mare de Déu de Montserrat va patir mutilacions dels braços i altres elements fruit d’actes vandàlics. Per tal de preservar la escultura, es va retirar i va ingressar a les  col·leccions del Museu de l’Hospitalet on es conserva amb la referència H-4258.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><br \/> <span><span><span><span><span><span>L'actual escultura es va inaugurar el 23 d'octubre de l'any 1997. El 2005, al seu peu s'hi va posar una placa de ceràmica blanca amb un fragment del virolai signada per l'entitat veïnal Gent de Pau.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p> <\/p> ","coordenades":"41.3575400,2.1010700","utm_x":"424808","utm_y":"4578838","any":"1997","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52496-foto-08101-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52496-foto-08101-152-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-15 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Montserrat Garcia Rius","observacions":"Es troba situada en un costat de la part enjardinada de la plaça.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52497","titol":"Monument a Lluís Companys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-lluis-companys-4","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Instal·lació en homenatge a Lluís Companys i Jover (1882-1940) compost per 57 columnes, tantes com anys va viure Companys i una ampolla a dalt (en bronze). Les columnes formen una espiral i les dues primeres estan separades per 3 metres, cada vegada es redueixen 10 cm. Segons l'autor: 'la idea era que la vida és com una espiral que et porta a un lloc inevitable que és la mort. Jo crec que en el recorregut que tu fas per la teva vida el temps no és el mateix, o sigui del zero als 10 anys és llarguíssim; dels 10 als 20 es fa una mica més curta. Després dels 40 la distància a mida que tu t'acostes cap al final de la teva vida passa més ràpid i per això la distància entre les columnes va disminuint. Les ampolles que hi ha a dalt tenen la forma de les que els egipcis enterraven amb les seves coses i una de les seves coses eren les essències de perfums, aleshores aquests són flascons d'essències. És la idea de que cada any de la teva vida tu conserves l'essència d'allò que tu has estat. N'hi ha un 90% de palla i un 10% que és important, és l'essència. Posar una ampolla en cada columna és com guardar l'essència de cada any de la seva vida. Llavors, fas un recorregut per allò que era el més important dels anys de la seva vida. El recorregut és en espiral per un camí de llambordes i et condueix a una bola tancada que és on es troba la seva imatge. Al principi estava tapada amb un vidre i aquest vidre el van trencar fins a sis vegades. Al final vàrem decidir posar una placa de bronze, amb el seu nom.... volia fer un homenatge a la seva persona....Hi ha un detall més de la simbologia de l'escultura, a la base de cada columna hi ha un focus. El tema d'encendre un llum cada nit és com recordar algú. Un llum per cada any és com recordar un any de la seva vida. La importància d'una persona des que neix fins a que mor.' \/ABAIJON; ANCUTA i FERNÀNDEZ , 2009).","codi_element":"08101-153","ubicacio":"Plaça de Lluís Companys","historia":"Es va inaugurar 13 de desembre de 1997. Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat.","coordenades":"41.3588400,2.1032600","utm_x":"424993","utm_y":"4578981","any":"1997","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52497-foto-08101-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52497-foto-08101-153-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Albert Casañé","observacions":"Va utilitzar coma a material el ferro, llambordes, zenc i bronze . Les tècniques que va fer servir són: galvanitzat , pintat , rovellat i gravat.En un costat i sobre la gespa hi ha una caixa de ferro rovellat i a la tapa una inscripció que és una  dedicatòria de l'autor. Sota la instal·lació hi ha un fonament que és una espiral de formigó on s'hi van ancorar tots els tubs.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52498","titol":"Xemeneies de Can Cluset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xemeneies-de-can-cluset","bibliografia":"http:\/\/lhdigital.cat\/web\/digital-h\/noticia\/-\/journal_content\/56_INSTANCE_txR0\/11023\/252203","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Representa dues xemeneies relacionades amb una antiga bòbila que hi havia en aquesta zona. Estan separades uns 40 metres una de l'altra, a tocar amb la vorera del carrer Peñíscola. Són de maons i de secció circular, sobre un pilar quadrat.","codi_element":"08101-154","ubicacio":"Parc de Can Cluset","historia":"","coordenades":"41.3653200,2.1027200","utm_x":"424955","utm_y":"4579701","any":"1998","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52498-foto-08101-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52498-foto-08101-154-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Eduardo Carretero","observacions":"Formen part del parc de Can Cluset de 22 mil metres quadrats","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52499","titol":"Monument a la lleva del biberó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-la-lleva-del-bibero","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lleva_del_Biber%C3%B3 [consulta realitzada el 20 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument en homenatge a la 'Lleva del biberó' format a partir d'un bloc triangular de pedra crema d'Andalusia. Les seves dimensions són: 200 x 155 x 60 cm. El vèrtex superior és irregular i se sobreposa un triangle de granit negre on hi ha la representació del colom de la Pau amb una branca d'olivera. Aquesta peça de forma triangular representa les muntanyes i els ponts on van lluitar els soldats de la República. A la part inferior hi ha un buidat en forma d'arc de mig punt, que evoca el pont donant-li més lleugeresa a l'escultura. Al bell mig del monòlit hi ha una inscripció commemorativa amb lletres de bronze polides: 'EN MEMORIA DE LA XVII TROBADA DE L'AGRUPACIÓ ELS SUPERVIVENTS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ - 41 A L'HOSPITALET'.","codi_element":"08101-155","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament","historia":"Es va inaugurar el 7 de novembre del 1998 amb motiu de la trobada, a L'Hospitalet, de l'Agrupació dels supervivents de la Lleva del biberó.","coordenades":"41.3597600,2.0992200","utm_x":"424656","utm_y":"4579086","any":"1998","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52499-foto-08101-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52499-foto-08101-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Montserrat Garcia Rius","observacions":"Lleva del Biberó fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la Guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment havia començat l'ocupació franquista de Catalunya i l'Exèrcit Nacional havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa, fets que van suposar l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.En total van ser cridats a files uns 30.000 nois, nascuts el 1920 i el 1921. En principi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan només tenien disset anys.Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: - Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó. Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. També prengueren part en la batalla de l'Ebre. Però també hi hagué biberons en zones menys conegudes com el Pirineu de Catalunya, destinats al batalló alpí.Acabada la guerra corregueren sorts ben diferents. Alguns als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Agde. Altres a les presons franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda de Ebro i tants d'altres. Anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l'arribada dels nazis a Paris.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52500","titol":"Edifici del carrer d'Enric Prat de la Riba, cantonada carrer de Pau Casals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-cantonada-carrer-de-pau-casals","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges aixecat a la cantonada dels carrers d'Enric Prat de la Riba i el carrer de Pau Casals. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, a excepció d'un cos del carrer de Pau Casals que és de planta baixa i un pis. La coberta és plana. La principal característica és el xamfrà arrodonit i una terrassa damunt del primer pis en aquest mateix xamfrà. La distribució dels plens i buits de les façanes i les obertures estan organitzats de forma racional, amb molta línia recta i senzillesa. Es combinen els colors i les textures en els trams llisos del parament amb faixes horitzontals. A la façana del carrer de Pau Casals sobresurt una tribuna amb tres finestres, una per cada costat, i coberta de teules. La planta baixa està destinada a usos comercials.","codi_element":"08101-197","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, cantonada carrer de Pau Casals","historia":"","coordenades":"41.3602400,2.1038900","utm_x":"425047","utm_y":"4579136","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52500-foto-08101-197-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52500-foto-08101-197-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52501","titol":"Cases del carrer Bruc, 38 i 40","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-bruc-38-i-40","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Grup de dues cases unifamiliars, entre mitgeres que consten d'una única planta, amb la coberta plana. Les seves façanes estan més endarrerides que les cases del costat, fins i tot que la del número 42, que són de la mateixa època. Al davant hi tenen una mica de pati separat de la via pública per una separació d'obra, amb la porta d'accés centrada. La seva principal característica és la representació d'una tipologia de cases pròpies d'una època per a una família de classe mitja treballadora. Amb ornamentacions senzilles però amb voluntat de destacar de la uniformitat.","codi_element":"08101-198","ubicacio":"Carrer Bruc, 38 i 40","historia":"El carrer Bruc forma part de la urbanització del segon eixample de la vila vella, començat amb l'obertura de la rambla l'any 1907. S'hi establiren famílies de classe mitjana i acostumaven a tenir pati posterior, que actualment s'han edificat.","coordenades":"41.3627100,2.0995100","utm_x":"424684","utm_y":"4579414","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52501-foto-08101-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52501-foto-08101-198-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La casa del número 42 és de característiques similar, però no té pati i, per tant, la seva façana està més avançada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52502","titol":"Casa del carrer de Molines, 24","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-molines-24","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar entre mitgers que consta d'una única planta i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Al darrera disposa d'un petit pati. A la façana hi trobem dues portes i una finestra de llinda recta. Però una de les portes està tapiada. Els porticons de la finestra són de llibret. Els únics elements decoratius són els recreixements de les obertures, les sanefes dels òculs de ventilació i la cornisa dentellada. El més destacable és el coronament amb balustrada i frontó central d'arc de mig punt.","codi_element":"08101-199","ubicacio":"Carrer de Molines, 24","historia":"","coordenades":"41.3615200,2.0977700","utm_x":"424537","utm_y":"4579283","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52502-foto-08101-199-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52502-foto-08101-199-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La tipologia que representen exemplifica un tipus d'urbanització també present en d'altres punts de l'Hospitalet i que en el cas del carrer Molinés acaba per definir un espai molt acotat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52503","titol":"Casa del carrer de Molines, 26","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-molines-26","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa que en origen seria molt semblant a la seva veïna d'una única planta, però que s'ha remuntat dos pisos, un amb la mateixa alineació de façana i un altre més enretirat. Tot i aquestes transformacions, manté la coherència ornamental de la façana, amb l'afegit d'un balcó corregut a la primera planta. Aquestes modificacions han servit per transformar l'habitatge unifamiliar en una residència plurifamiliar.","codi_element":"08101-200","ubicacio":"Carrer de Molines, 26","historia":"","coordenades":"41.3614800,2.0977100","utm_x":"424532","utm_y":"4579279","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52503-foto-08101-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52503-foto-08101-200-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La tipologia que representen exemplifica un tipus d'urbanització també present en d'altres punts de l'Hospitalet i que en el cas del carrer Molinés acaba per definir un espai molt acotat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52504","titol":"Casa del Carrer Major, 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-major-9","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos. La planta baixa s'ha reconvertit en un comerç. Es caracteritza per la seva heterogeneïtat ornamental en la façana. Destaca la tribuna de la primera planta centrada i amb dos balcons als extrems. Al seu damunt, a la segona planta, s'aprofita el sortint de la tribuna per posar-hi una terrassa, amb balustres a la barana. Finalment a la tercera planta s'obre una galeria de cinc finestres amb arc de mig punt.","codi_element":"08101-201","ubicacio":"Carrer Major, 9","historia":"El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual.","coordenades":"41.3596400,2.1010600","utm_x":"424810","utm_y":"4579072","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52504-foto-08101-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52504-foto-08101-201-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52505","titol":"Casa del Carrer Major, 15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-major-15","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa plurifamiliar entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla. La planta baixa s'ha adequat per encabir-hi un comerç. La resta de plantes s'organitzen simètricament a partir de tres eixos de verticalitat; definits per les obertures: un balcó central, amb barana de ferro, i dues finestres als costats. Els porticons són de llibret. L'únic element ornamental són els recreixements del parament en l'emmarcament de les obertures, que damunt la llinda recrea una lleugera ondulació. La façana té un coronament central en el capcer que s'eleva una mica més i acaba amb una motllura ondulada. Als costats hi ha una barana de ferro i als extrems uns pinacles. Al capcer hi ha esgrafiat l'escut de la 'Caja de pensiones para la vejez y de ahorros'.","codi_element":"08101-202","ubicacio":"Carrer Major, 15","historia":"El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual.","coordenades":"41.3595900,2.1008100","utm_x":"424789","utm_y":"4579066","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52505-foto-08101-202-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52505-foto-08101-202-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Edifici promogut per la Caixa, antiga Caja de Pensiones para la vejez y de ahorros.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52506","titol":"Font de la plaça de la Constitució","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-de-la-constitucio","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de fossa situada al bell mig de la plaça de la constitució, que es presenta esglaonada per salvar el desnivell del terreny. Sobre un d'aquests graons amples, s'alça la font de secció quadrangular; en forma de prisma rectangular coronada com una teulada a quatre aigües. A sota hi ha un fris geomètric. Trobem dos brolladors de polsador a dos dels seus extrems. El brollador surt de la boca d'un animal híbrid. La pica del desaigua sobresurt en forma rectangular.","codi_element":"08101-203","ubicacio":"Plaça de la Constitució, s\/n","historia":"","coordenades":"41.3593600,2.0975400","utm_x":"424515","utm_y":"4579044","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52506-foto-08101-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52506-foto-08101-203-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52507","titol":"Cases del carrer Major, 32-40","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-major-32-40","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres que consten de planta baixa i pis. Originàriament les cobertes eren a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana; però en algun cas s'hi ha fet un terrat i una petita remunta reculada. Destaca l'ornamentació de les façanes amb pilastres a les mitgeres o en els emmarcaments de les finestres, algunes amb imitació de carreus i d'altres amb estries i capitells corintis, els balcons amb les baranes de ferro, o els coronaments de les façanes amb balustres.","codi_element":"08101-204","ubicacio":"Carrer Major, 32-40","historia":"Construccions realitzades per Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres que intervingué molt activament a l'Hospitalet perquè en fou tècnic municipal i al que es deuen edificis importants, com l'antiga casa Macario Golferichs (carrer Major, 54) o l'edifici del número 57 del mateix carrer Major.","coordenades":"41.3595700,2.0984600","utm_x":"424592","utm_y":"4579066","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52507-foto-08101-204-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52507-foto-08101-204-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52507-foto-08101-204-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Mariano Tomàs i Barba","observacions":"Moltes plantes baixes han estat adaptades a comerços. Però manté la uniformitat i equilibri del projecte original.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52508","titol":"Rellotge de sol de can Pau de l'Arna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-pau-de-larna","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http:\/\/www.gnomonica.cat","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol ubicat a la façana orientada a migdia de la masia, per sota del ràfec. Es tracta d'un rellotge modern, d'autor, del tipus vertical declinant sense policromar, realitzat damunt de l'arrebossat. No incorpora cap ornamentació ni línies de declinació. Les hores estan representades per xifres romanes realitzades en metall que van de les VI del matí a les IV de la tarda, en cicles de 12 hores. El gnòmon és de vareta, de secció circular. Les línies horàries, estan realitzades a partir d'una vareta d'alumini, de perfil circular i collades a l'arrebossat.","codi_element":"08101-205","ubicacio":"Carrer Sant Roc, 7-9","historia":"La masia coneguda com a Can Pau de l'Arna és l'única que s'ha mantingut enclavada dins dels terrenys on durant el darrer quart del XIX es produí el primer eixample de l'Hospitalet. Segurament es tractava de l'única casa de camp amb entitat que hi havia en aquella zona. A nivell parcel·lari es pot comprovar com, a més, la masia devia continuar mantenint l'explotació agrícola -potser només horts en règim intensiu- fins ben entrat el segle XX, en què començà a fragmentar-se.","coordenades":"41.3591200,2.0979800","utm_x":"424552","utm_y":"4579016","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52508-foto-08101-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52508-foto-08101-205-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest rellotge consta a l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el núm. 3.271","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52509","titol":"Rellotge de sol de la Remunta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-la-remunta","bibliografia":"CABAÑAS, Néstor (2012). Transformació urbana de la caserna de la Remunta (l'Hospitalet de Llobregat); dins http:\/\/territori.scot.cat\/cat\/notices\/2012\/10\/transformaciO_urbana_de_la_caserna_de_la_remunta_l_hospitalet_de_llobregat_3162.php [consulta realitzada el 09 d'octubre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http:\/\/www.gnomonica.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol de matí ubicat a la façana orientada a migdia de l'antiga caserna de la Remunta, per sota del ràfec de la coberta. Es tracta d'un rellotge en forma d'escut, del tipus vertical, realitzat en pedra artificial sense policromar, encolat amb morter de cola damunt del parament arrebossat de la façana i reforçat amb tres suports metàl·lics. A la part superior hi ha un frontó, amb la representació d'un querubí emmarcat per cinc estrelles de vuit puntes. A l'interior de l'escut, hi ha el rellotge. Consta d'un cercle solar del qual neixen les línies horàries gravades a la pedra. Les hores estan representades per xifres romanes en relleu, que van de VI del matí a VI de la tarda. El gnòmon és una vareta de ferro collada a l'interior del cercle solar i protegida per una argolla.","codi_element":"08101-206","ubicacio":"Carrer Major, 94","historia":"Construïda el 1868, estava destinada a dipòsit de cavalls sementals de l'exèrcit. L'any 2007 un conveni entre el Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de L'Hospitalet va permetre la cessió a la ciutat de la totalitat de la caserna per a desenvolupar-hi usos residencials.","coordenades":"41.3595700,2.0934800","utm_x":"424176","utm_y":"4579070","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52509-foto-08101-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52509-foto-08101-206-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'estrella de vuit puntes té un origen mitològic i religiós en moltes de les civilitzacions mediterrànies. Rep el nom d'estrella de Salomó i també estrella tartèssia, resultat de la superposició de dos quadrats concèntrics, un dels quals presenta un gir de 45 graus. Consta a l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 5.800","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52510","titol":"Casa carrer Major, 45","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-major-45","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. La planta baixa s'adequa per a usos comercials; però es manté l'organització de la façana en les plantes superiors, amb dos balcons correguts amb dos accessos cadascun. Els elements decoratius més destacables són a la llinda de les finestres on hi veiem un relleu de motius florals, la cornisa dentellada, els esgrafiats per sota la cornisa, i les pilastres laterals que neixen a la segona planta. El parament de la planta baixa és arrebossat simulant carreus abuixardats, i el de les plantes superiors és llis. El coronament de la façana és pla.","codi_element":"08101-207","ubicacio":"Carrer Major, 45","historia":"","coordenades":"41.3594300,2.0980400","utm_x":"424557","utm_y":"4579051","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52510-foto-08101-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52510-foto-08101-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52511","titol":"Antiga capella de la Mare de Déu de la Mercè","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-capella-de-la-mare-de-deu-de-la-merce","bibliografia":"CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2016\/05\/10\/lhostal-i-la-capella-de-collblanc\/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2016\/05\/10\/lhostal-i-la-capella-de-collblanc\/","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"De l'antiga capella sabem que es conserven les parets mestres i poca cosa més.","descripcio":"Edifici aixecat sobre una antiga capella. Actualment consta de planta baixa i pis, i s'ha reconvertit actualment en restaurant i habitatge. Tot i les reformes internes que ha patit, manté l'estructura de la capella i les parets mestres. La capella estava dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, segons sembla des del segle XVII. L'any 1888 es concedí permís per fer-hi la missa dominical. Es tractava d'una capella molt petita (5 x 10 m). La façana semblava tenir restes de decoració esgrafiada, un òcul i un petit campanar de cadireta. Es tractava de la capella d'una masia, Can Saurí, de la que l'edifici que es veu a mà dreta a la imatge podria ser una part. La capella, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, apareix citada en documents des de principis del segle XIX, tot i que probablement fos construïda al segle XVII o XVIII. L'any 1920 esdevé tinença parroquial. Cinc anys després es posava la primera pedra del nou temple, més gran, de Sant Ramon Nonat. Tres mesos més tard l'edifici, encara en obres esdevenia seu de la nova parròquia de Sant Ramon Nonat. L'any 1920 esdevé tinença parroquial. Cinc anys després es posava la primera pedra del nou temple, més gran, de Sant Ramon Nonat. Tres mesos més tard l'edifici, encara en obres esdevenia seu de la nova parròquia de Sant Ramon Nonat.","codi_element":"08101-289","ubicacio":"Carretera de Collblanc, núm. 29","historia":"Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga.","coordenades":"41.3755900,2.1198200","utm_x":"426397","utm_y":"4580826","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52511-foto-08101-289-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52511-foto-08101-289-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52511-foto-08101-289-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Fotografia antiga (1921) de l'Arxiu Gavin i publicada en diferents blocs (foto 2)","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52512","titol":"Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 28","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-28","bibliografia":"CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2016\/05\/10\/lhostal-i-la-capella-de-collblanc\/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017]","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. La seva estructura és irregular, de la planta baixa ocupa dos cossos, a la primera planta s'hi afegeix un adossat pel costat dret, amb un rellotge de sol modern a la façana, i a les golfes s'obren tres arcs de mig punt en forma de galeria. Una mica més enretirat hi ha una remunta. Actualment la planta baixa està dedicada al comerç, un forn de pa i pastisseria amb una antiguitat des de 1925.","codi_element":"08101-290","ubicacio":"Carretera de Collblanc, núm. 28","historia":"Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga.","coordenades":"41.3758400,2.1199100","utm_x":"426405","utm_y":"4580854","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52512-foto-08101-290-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52512-foto-08101-290-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52513","titol":"Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 48","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-48","bibliografia":"CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2016\/05\/10\/lhostal-i-la-capella-de-collblanc\/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017]","centuria":"XX","notes_conservacio":"Tot i que la façana està enfosquida per la contaminació ambiental.","descripcio":"Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, quatre pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original. Aquest es composa a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. L'eix central el marquen finestres senzilles on només la del primer pis té barana de ferro. En els eixos laterals es presenten balcons amb les obertures de llinda recta, a excepció de la quarta planta, amb obertures d'arc de mig punt. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats.","codi_element":"08101-291","ubicacio":"Carretera de Collblanc, núm. 48","historia":"Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga.","coordenades":"41.3758400,2.1192000","utm_x":"426345","utm_y":"4580854","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52513-foto-08101-291-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52513-foto-08101-291-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52514","titol":"Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 50","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-50","bibliografia":"CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2016\/05\/10\/lhostal-i-la-capella-de-collblanc\/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017]","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original. Aquest es composa a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures, que intercala balconades de balustres amb balcons. Totes les obertures són de llinda recta i els porticons de llibret. Cada obertura està emmarcada als laterals per una pilastra acabada amb un capitell corinti. Les finestres de la segona planta tenen una mena de frontó de coronament. Les mènsules dels balcons reposen directament sobre els capitells. El parament és arrebossat imitant carreus, només és llis a cada planta formant una mena de sòcol. Als costats hi ha dos pilastres que emmarquen les dues plantes. Una cornisa suportada per mènsules decorades corona la façana amb una balustrada que fa de barana del terrat. També hi ha decoració esgrafiada ala càmera de ventilació entre el darrer ois i el terrat.","codi_element":"08101-292","ubicacio":"Carretera de Collblanc, núm. 50","historia":"Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga.","coordenades":"41.3758500,2.1190800","utm_x":"426335","utm_y":"4580856","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52514-foto-08101-292-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52514-foto-08101-292-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52515","titol":"Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 47-49","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-47-49","bibliografia":"CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2016\/05\/10\/lhostal-i-la-capella-de-collblanc\/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017]","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bloc de pisos a la cantonada de la carretera de Collblanc amb el carrer Progrés, enfront del bloc de pisos conegut com el Gratacels de l'Hospitalet o Casa Pons, obra de Raimon Puig i Gairalt. Destaca la combinació del maó amb l'aplacat de ciment en el tractament de la façana i el cos central que sobresurt al centre de les dues façanes, coronat per una terrassa amb balustres de barana. També destaca el balcó corregut de la primera planta, que té continuïtat amb les dues façanes, però s'interromp a l'alçada del cos sobresortint.","codi_element":"08101-293","ubicacio":"Carretera de Collblanc, núm. 47-49","historia":"Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga.","coordenades":"41.3756300,2.1189100","utm_x":"426321","utm_y":"4580831","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52515-foto-08101-293-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52515-foto-08101-293-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52516","titol":"Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 51","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-51","bibliografia":"CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2016\/05\/10\/lhostal-i-la-capella-de-collblanc\/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017]","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bloc de pisos que consta de planta baixa i cinc pisos, tot i que els dos darrers són una remunta posterior. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en bon estat el programa ornamental original. Comptant només les tres primeres plantes, que s'organitzen compositivament a partir de cinc eixos de verticalitat. El central, que divideix la façana en dos meitats iguals ve definit per la porta d'accés a la planta baixa i dos balconades, ala segona i tercera planta. En el primer pis no hi ha cap obertura en aquest eix. A partir d'aquí la meitat esquerra i la dreta són idèntiques. A banda i banda balconades amb dos accessos, amb la única diferència que a la primera planta les obertures són de llinda recta i a la resta d'arc de mig punt. La única decoració és un recreixement del parament que emmarca les obertures, pintat d'un color més clar que el parament. Destaquen a la planta baixa els relleus ornamentals de caràcter floral damunt dues llindes: una finestra i una porta d'un dels comerços.","codi_element":"08101-294","ubicacio":"Carretera de Collblanc, núm. 51","historia":"Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga.","coordenades":"41.3756300,2.1187600","utm_x":"426308","utm_y":"4580832","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52516-foto-08101-294-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52516-foto-08101-294-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52517","titol":"Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 53","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-53","bibliografia":"CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2016\/05\/10\/lhostal-i-la-capella-de-collblanc\/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017]","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa plurifamiliar situada a la cantonada de la carretera de Collblanc amb el passatge de Rius. Ha patit algunes modificacions, sobretot en els baixos, on s'ha instal·lat comerços; però també en una part del primer pis. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de la carretera de Collblanc. El parament és arrebossat i sense ornamentacions. Només destaca una mica de recreixement al voltant de les obertures, la cornisa i el coronament amb balustres de les façanes. També destaca el balcó corregut que fa cantonada amb les dues façanes; tot i que l'obertura pel passatge Rius està tapiada.","codi_element":"08101-295","ubicacio":"Carretera de Collblanc, núm. 53","historia":"Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga.","coordenades":"41.3756200,2.1185300","utm_x":"426289","utm_y":"4580831","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52517-foto-08101-295-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52517-foto-08101-295-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52518","titol":"Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 57","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-57","bibliografia":"CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2016\/05\/10\/lhostal-i-la-capella-de-collblanc\/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017]","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa plurifamiliar que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla amb una remunta enretirada de la línia de façana, que fa que des del carrer no es vegi. Malgrat aquesta remunta i l'adaptació de la planta baixa a nous usos comercials, manté en bon estat el programa ornamental original. Aquest programa es basa amb la simplicitat i quatre eixos de verticalitat, definits tots ells per obertures idèntiques, amb balconada de ferro, i emmarcament recrescut del parament, que en la zona de la llinda marca un relleu de motius vegetals en una forma curvilínia. A l'alçada de la cambra de ventilació hi trobem una franja esgrafiada amb motius vegetals i un coronament de balustres. A l'eix central i en el darrer pis, hi trobem un medalló amb les inicials JP i l'any 1920, data i inicials de la promoció.","codi_element":"08101-296","ubicacio":"Carretera de Collblanc, núm. 57","historia":"Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga.","coordenades":"41.3756500,2.1183400","utm_x":"426273","utm_y":"4580834","any":"1920","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52518-foto-08101-296-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52518-foto-08101-296-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52519","titol":"Parc de la Marquesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-de-la-marquesa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Parc urbà delimitat al nord per la carretera de Collblanc, a llevant pel carrer del Llobregat, a ponent pel carrer de Farnés i a migdia pel carrer d'Occident. És un parc fruit de la demanda social, en els terrenys de la finca de la Torre Barrina. I és que la densitat demogràfica de la zona fa que aquest tipus d'equipaments sigui molt necessaris. Tant des d'un punt de vista mediambiental, com d'oci ciutadà i millora de la qualitat de vida. La vegetació es distribueix més com un jardí que com un espai natural, però valorant la diversitat. Trobem Pi pinyoner (Pinus pinea), Washingtoniana (Washingtonia robusta), Olivera (Olea europea), Troana (Ligustrum japonicum), Bellaombra (Phytolacca dioica), Ficus (Ficus benjamina), Garrofer (Ceratonia siliqua). Una tipologia que combina arbres autòctons amb forans i que serveixen d'aixopluc a una gran quantitat d'aus. Al seu voltant es conserva una tanca amb una gran porta de forja on consta la data de 1867.","codi_element":"08101-297","ubicacio":"Carretera de Collblanc, s\/n","historia":"L'ajuntament de l'Hospitalet compra els terrenys, l'any 1978, fruit de la petició de l'agrupació veïnal de Collblanc - la Torrassa. Les darreres propietàries eren les senyores Farnés, que mai havien estat marqueses. Malgrat aquest fet, el parc va prendre el nom de La Marquesa","coordenades":"41.3754100,2.1170400","utm_x":"426164","utm_y":"4580809","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52519-foto-08101-297-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52519-foto-08101-297-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el subsòl es va construir un refugi anti aeri durant la Guerra civil espanyola.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52520","titol":"Conjunt de casetes del carrer Pere Pelegrí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-de-casetes-del-carrer-pere-pelegri","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per sis casetes unifamiliars, entre mitgeres, que només consten de planta baixa, amb la coberta plana. Estan ubicades amb façana al carrer de Pere Pelegrí i delimitades al nord pel carrer de Llevant i a migdia, pel carrer de Sant Carles. Tot i la seva senzillesa, les cases destaquen pel seu acabat de façana, amb un coronament de balustres que dóna als edificis un toc característic. La distribució de les obertures és idèntica en totes: porta a l'eix central i dues finestres laterals. Totes les llindes són rectes.","codi_element":"08101-298","ubicacio":"Carrer Pelegrí, 34-44","historia":"Algunes urbanitzacions dels anys 20 del segle passat, lligades a l'increment demogràfic d'aquella dècada, es singularitzen per una tipologia constructiva senzilla, però característica i representativa de les diferents mesures adoptades per a la solució del problema de l'habitatge. A la base tindríem l'especulació i aprofitament intensiu del sòl que representen les casetes en passadís. El seguirien un tipus d'habitatge, també senzill, normalment de només planta baixa, i que difereix de l'anterior pel fet de no formar passadís, sinó de donar a vies urbanes, com els passatges.","coordenades":"41.3684300,2.0991600","utm_x":"424661","utm_y":"4580049","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52520-foto-08101-298-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52520-foto-08101-298-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52521","titol":"Fons d'imatges referent a l'Hospitalet del Centre Excursionista de Catalunya.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-del-centre-excursionista-de-catalunya","bibliografia":"<p>http:\/\/mdc1.cbuc.cat\/<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al Centre Excursionista de Catalunya es conserven fotografies procedents de fons privats i del fons, Estudi de la Masia Catalana, amb un total de 31 fotografies: Germà Garcia i Fernàndez (1942): Interior de l'església de Santa Eulàlia de Provençana 1993, (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1272); L'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1268); Portal de la façana oest de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1271). Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): Jardí abandonat d'una masia (AFCEC_GENOVART_X_2075); Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_X_0182); Xiprers a l'ermita de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_E_0553) Josep Adroer: Mur exterior, portal i part de la façana de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1670); Desconegut (entre 1900 i 1920): Porta romànica de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_XXX_C_1457); Vintró i Casallachs, Juli, 1863-1911: Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_VINTRO_DV_008-00382); Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943: Portal exterior i façana de Can Alòs (AFCEC_EMC_X_7134); Josep Puntas i Jensen, 1887-1962 : Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0193); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0192); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0198); Posta de sol al delta del Llobregat AFCEC_PUNTAS_X_0195); Estany de la Farola (AFCEC_PUNTAS_X_0197); Royo i Crespo, Eduard: Vista d'un carrer i la parròquia d'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_ROYO_X_0359); Bonet i Garí, Lluís, 1893-1993 : Vista general de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1669).<\/p> ","codi_element":"08101-307","ubicacio":"Centre Excursionista de Catalunya (Carrer del Paradís, 10-12 - 08002 Barcelona)","historia":"<p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'iustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.<\/p> ","coordenades":"41.3593800,2.0997000","utm_x":"424696","utm_y":"4579044","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52521-foto-08101-307-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52521-foto-08101-307-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52522","titol":"Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de la Biblioteca de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-la-biblioteca-de-catalunya","bibliografia":"http:\/\/mdc.cbuc.cat\/cdm\/search\/collection\/bcsalvany","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un total de 26 fotografies estereoscòpiques de 6x13 cm, procedents del Fons Salvany: Al pontet de la casa Espanya d'Hospitalet de Llobregat (SaP_676_06); Altar del Sant Crist a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_02); Capella lateral de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_13); Casa Als a Santa Eulàlia (SaP_737_11); Casa de la Remunta a l'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_08); Caseta de la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_05); Església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet (SaP_095_09); Façana de la Casa Espanya a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_03); Façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_10); Família del Jaume Mestres (SaP_629_05); Festa a casa del Jaume Mestres (SaP_894_04); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_09); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_10); Interior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_11); Interior de l'església de Santa Eulàlia a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_739_06); Jardí de la rectoria a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_03); Modistes, Les (SaP_629_06); Retrat de la Teresa Cañameras amb el Jaumet (SaP_704_04); Sortida dels nuvis (SaP_629_04); Sota l' ombra a la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_04); Torre a la Bordeta (SaP_095_10); Trona i altar a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_01); Vista des de la casa del Jaume Mestres (SaP_894_05); Vista del llac i la façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_11); Vista exterior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_12).","codi_element":"08101-308","ubicacio":"Biblioteca de Catalunya (C.  de l'Hospital, 56; 08001 - Barcelona)","historia":"La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.","coordenades":"41.3596500,2.0994700","utm_x":"424677","utm_y":"4579074","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52522-foto-08101-308-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52522-foto-08101-308-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891. Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on va coabora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les seves fotografies tenen el format estereoscòpic, de 6 x 13 cm, tècnica emprada en aquella època però amb una qualitat excepcional. Les imatges seleccionades formen part del fons de la BC.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52523","titol":"Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'IRMU","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-lirmu","bibliografia":"<p>http:\/\/mdc.cbuc.cat\/cdm\/landingpage\/collection\/monagrari<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El fons de l'arxiu del Món Agrari relacionat amb L'Hospitalet de Llobregat consta de 9 fotografies en paper procedents de l'arxiu familiar Elena Viusà Vinyals: Batuda a l'era de Cal Miquel del Ros, any 1956-1957. Núm. d'identificador 1854. Berenar vora el riu. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-45; núm. d'identificador 1859. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-1945. Número d'identificador 1858. El noi gran de cal Miquel del Ros amb el mosso de confiança de la casa anomenat 'el manyo' (que va treballar-hi durant 45 anys) enganxen el cavall al carro. Identificador 1862. Família amb tartana. Identificador 1860. El carro de cal Miquel del Ros fent el recorregut dels Tres Tombs per un carrer de la vila vella, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1856. El carro de cal Miquel del Ros davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1855. Una de les noies que ajudaven a les tasques domèstiques de la masia. Identificador 1861.<\/p> ","codi_element":"08101-309","ubicacio":"Institut Ramon Muntaner - Mas de la Coixa Rotonda Eix de l'Ebre. N-420, s\/n (43770 Móra la Nova)","historia":"<p>El món agrari a les terres de parla catalana, està promogut per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. Està composta per un fons d'imatges de més de 3.000 fotografies provinents de centres d'estudis, fons particulars, etc.<\/p> ","coordenades":"41.3595300,2.0996300","utm_x":"424690","utm_y":"4579061","any":"1950","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52523-foto-08101-309-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52523-foto-08101-309-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana va ser constituït el mes de juliol de 2003 i té la seva seu a Móra la Nova. Aquesta entitat neix d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d'investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d'estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l'estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52524","titol":"Fons documental referent a l'Hospitalet de Llobregat de la Biblioteca de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-la-biblioteca-de-catalunya","bibliografia":"http:\/\/www.bnc.cat\/pergamins\/detall?registre=20383 http:\/\/www.bnc.cat\/pergamins\/detall?registre=18326","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"A la Biblioteca de Catalunya es conserven dos pergamins, amb les referències Perg. 5 GF, Reg. 18326, i Perg. 404, Reg. 20383 respectivament. El primer d'ells està datat de 1572. Es tracta d'una Insolutumdació. S'hi descriu com Joan Duran, pagès de Santa Eulàlia de Provençana reconeix a Martí Joan Franquesa, cavaller barceloní i conseller reial, que li deu 375 lliures i 14 sous conjuntament amb Pere Oliver, també pagès del mateix lloc, com a termini d'un deute total de 1.200 lliures que és el preu de la 'Torre Llampada' amb els seus annexos i propietats que li han comprat, i li paguen el termini amb dos censals morts, que s'especifiquen. El segon dels pergamins es tracta d'una permuta (1585). Joan Jaume Vinyals, pagès de Sant Vicenç de Sarrià, en compliment de la permuta que ha acordat amb Francesc Femades, li fa donació d'un terreny a l'Hospitalet de Llobregat","codi_element":"08101-310","ubicacio":"Biblioteca de Catalunya (C.  de l'Hospital, 56; 08001 - Barcelona)","historia":"La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.","coordenades":"41.3653900,2.1193700","utm_x":"426348","utm_y":"4579694","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52525","titol":"Retaule de Sant Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-sant-roc","bibliografia":"AA.VV (2001). El Retaule de sant Roc de L'Hospitalet, Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http:\/\/www.l-h.cat\/gdocs\/d9511032.pdf] ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet de Llobregat 1573-1632. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (1976). Curs d'introducció metodològica a la Història de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (2001). L'Hospitalet al tombant del segle XVI ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http:\/\/www.l-h.cat\/gdocs\/d9511032.pdf] GARRIGA, Joaquim (2001); El retaule de sant Roc, el taller dels Jaume Huguet I i II i la pintura catalana a les darreries del cinc-cent; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http:\/\/www.l-h.cat\/gdocs\/d9511032.pdf] LOSCOS SOLÉ, Puri. El retaule de Sant Roc de l'Hospitalet, patrimoni de la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http:\/\/www.l-h.cat\/gdocs\/d9511032.pdf] SANZ, Gonzalo (2001). La restauració del retaule de Sant Roc de L'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http:\/\/www.l-h.cat\/gdocs\/d9511032.pdf] SUÁREZ, Alícia. Les taules de sant Roc del Museu d'Història de l'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http:\/\/www.l-h.cat\/gdocs\/d9511032.pdf] http:\/\/www.museul-h.cat\/detallCataleg.aspx?19PfJubGc6cGoHmlqSu4RfjSCrdyQVtpHhZaLcLZVHVoqazB","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Restaurat l'any 1998 per Gonzalo Sanz.","descripcio":"Retaule renaixentista del segle XVI atribuït a Jaume Huguet del que només es conserven sis taules, al Museu d'Història de l'Hospitalet. La única descripció general que hi ha és la que va fer mossèn Guiu: «A la dreta hi ha St. Cristòfol i a l'esquerra St. Jaume. A la part superior, diferents passos de la vida del Sant». Per unes reparacions posteriors es pot deduir que al cim hi havia un Sant Crist, possiblement escultòric, i al centre una imatge escultòrica de Sant Roc que s'esmenta a les notes de Mn. Guiu i també a les Visites Pastorals, però que no es conserva. De les sis taules conservades, quatre són escenes de la vida del sant: Naixement de sant Roc (H-89), Sant Roc reparteix els seus béns entre els pobres (H-84), Sant Roc assisteix els malalts de pesta (H-85), i mort de sant Roc a la presó (H-86); les altres dues representen sant Cristòfol i sant Jaume. En la taula on Sant Roc reparteix els seus béns entre els pobres, es representa al sant en el centre del quadre, dret, de front i d'aspecte jove. Porta una capa vermella i un bastó més alt que ell. Amb la mà esquerra aguanta una bossa i amb la dreta fa caritat. L'envolten, en actitud de demanar, dos homes a primer terme, un d'ells amb crosses i dues dones a segon terme. Davant del sant hi ha un infant i al seu costat dret, un gos. A dalt i al fons les muralles i edificacions d'una ciutat. En la taula on Sant Roc assisteix els malalts de pesta es representa al sant en el centre del quadre, de perfil, amb barba, porta una capa vermella i un capell de pelegrí a l'esquena. Amb la mà esquerra aguanta el bàcul o bastó i la capa; i amb la dreta beneeix. A ambdós costats hi ha dos malalts enllitats. L'un resa, l'altre agafa la capa del Sant. Damunt l'enrajolat hi ha un malalt estès. Darrera el Sant un gos. En la taula on es representa la mort de sant Roc a la presó , el sant vesteix una túnica. És assegut en actitud de resar. Té els peus fixats per una fusta davant la qual hi ha el gos. Al darrera i a terra hi ha el capell i el bastó. A cada costat del sant hi ha un àngel. De la boca li surt l'ànima conduïda per dos àngels petits. A l'extrem esquerra i a dalt hi ha una gran reixa de presó amb un home que mira. En la taula on es representa el naixement de sant Roc, centra el quadre una dona asseguda amb un infant al braç dret, amb un braser als peus. Al costat, hi ha una dona agenollada que aguanta un bolquer. Al darrera una altra de dreta estén la mà. Al fons un llit amb dosser amb una dona asseguda i una altra que li ofereix una escudella. Les altres dues taules són la representació de Sant Jaume (H-87) i Sant Cristòfol (H-88).","codi_element":"08101-311","ubicacio":"Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)","historia":"És producte de l'encàrrec de la confraria del mateix nom, creada a L'Hospitalet l'any 1568 i que a les Visites Pastorals s'esmenta com «la dels estrangers». Jaume Codina (1976) assenyala que el 1553 els forasters sobrepassen la meitat de la població i que gairebé tots són francesos. A les masies són els mossos i a la vila ocupen l'artesanat. Constitueixen el braç o tall menor. De fet es pot veure una relació directa entre l'epidèmia de pesta desfermada a Catalunya l'any 1589 i la construcció del retaule (1591)","coordenades":"41.3610600,2.0972800","utm_x":"424495","utm_y":"4579232","any":"1591","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52525-foto-08101-311-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52525-foto-08101-311-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52525-foto-08101-311-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Renaixement","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Jaume Huguet I","observacions":"Sant Roc neix a Montpeller cap al 1350, quan aquesta ciutat formava part de la Coronad'Aragó, en el temps de Pere el Cerimoniós. De molt jove queda orfe,  reparteix la seva fortuna entre els pobres i  marxa a Roma en peregrinació. Pel camí troba moltes ciutats afectades per la pesta i en comptes de fugir, hi entra per ajudar els malalts, molts dels quals guaria amb la senyal de la creu. A Roma hi està tres anys. De tornada  a Montpeller es  troba les ciutats del nord d'Itàlia afectades per  epidèmies. Novament  ajuda els empestats fins que li  encomanen a ell mateix el mal. Llavors, es refugia al bosc per tal de morir sense contagiar ningú. Déu no l'abandona i li envia un àngel que el cuida i un gos que prenia cada dia un pa del seu amo i el duia al sant. Un cop guarit, continua el seu camí i en arribar a Montpeller no és reconegut i l'empresonen acusat d'espionatge. Després de passar uns quants anys a la presó, l'escarceller el trobà un dia mort però envoltat d'una resplendor sobrenatural.","codi_estil":"94|95","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52526","titol":"Retaules de la col·lecció del Museu de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaules-de-la-colleccio-del-museu-de-lhospitalet","bibliografia":"AA.VV (2001). El Retaule de sant Roc de L'Hospitalet, Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http:\/\/www.l-h.cat\/gdocs\/d9511032.pdf] ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet de Llobregat 1573-1632. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (1976). Curs d'introducció metodològica a la Història de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (2001). L'Hospitalet al tombant del segle XVI ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http:\/\/www.l-h.cat\/gdocs\/d9511032.pdf] GARRIGA, Joaquim (2001); El retaule de sant Roc, el taller dels Jaume Huguet I i II i la pintura catalana a les darreries del cinc-cent; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http:\/\/www.l-h.cat\/gdocs\/d9511032.pdf] LOSCOS SOLÉ, Puri. El retaule de Sant Roc de l'Hospitalet, patrimoni de la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http:\/\/www.l-h.cat\/gdocs\/d9511032.pdf] SANZ, Gonzalo (2001). La restauració del retaule de Sant Roc de L'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http:\/\/www.l-h.cat\/gdocs\/d9511032.pdf] SUÁREZ, Alícia. Les taules de sant Roc del Museu d'Història de l'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http:\/\/www.l-h.cat\/gdocs\/d9511032.pdf] http:\/\/www.museul-h.cat\/detallCataleg.aspx?19PfJubGc6cGoHmlqSu4RfjSCrdyQVtpHhZaLcLZVHVoqazB","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Alguns han estat restaurats per Gonzalo Sanz.","descripcio":"El Museu de l'Hospitalet conserva un important conjunt de pintures d'època moderna procedents de l'antiga església parroquial del terme, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida. Es tracta de trenta-nou taules sobre fusta, realitzades entre finals del segle XVI i la primera meitat del XVII, que integraren diferents retaules del temple, reconstruït en aquesta etapa - en substitució de l'edifici parroquial del segle XV. Les hem d'imaginar com a nuclis figuratius d'alguns dels retaules que presidiren els diferents altars de la nova parròquia - dedicats a sant Roc, a sant Sebastià, a la Immaculada Concepció, a Nostra Senyora del Roser, a les Ànimes, a sant Joan Evangelista i sant Pere, a santa Càndida, al Crucifix, i al Sepulcre. Dinou d'aquestes taules s' exposen a l'edifici de L'Harmonia, mentre que les vint restants es preserven a la reserva del Museu. De les dinou taules visitables al casal renaixentista de l'Harmonia, dotze foren atribuïdes al taller dels Huguet, capitanejat pels pintors homònims Jaume Huguet, pare i fill, que n'haurien realitzat un mínim de sis destinades al retaule de sant Roc, i un mínim de sis més que haurien integrat el de les Ànimes. Les vint-i-set taules restants consten com a anònimes i no han estat estudiades, malgrat que d'algunes, com ara les que representen les quatre santes: Caterina, Isabel, Marta i Magdalena, exposades també a l'Harmonia, cadascuna en un tauló, se n'ha fet alguna consideració. Irene Abril (2017) presenta una classificació per aquest grup de pintures. A banda de les dels Huguet integrants dels retaules de sant Roc i de les Ànimes, hi ha un altre grup de taules que s'han de vincular al retaule del Roser (13). Les taules restants, de destinació més difícil de determinar, malgrat que en alguns casos es proposa una possible dedicació de l'altar que pogueren presidir, han estat agrupades tenint en compte el format, l'estil i la iconografia. Una d'aquestes és el cimal d'un retaule amb la representació del Pare Etern. Pintat de mig cos cap amunt i coronat amb un nimbe triangular, dirigeix la mirada vers l'espai que ocupava el cos principal del retaule fent el gest de beneir amb la mà dreta i ostentant un orbe rematat amb una creu al cantó esquerre. Les nou taules que fins ara s'havien aplegat sota l'etiqueta del «retaule del Santíssim Sagrament», correspondrien a un retaule dedicat a Nostra Senyora del Roser. Quatre taules contenen les imatges de quatre santes: Caterina d'Alexandria, Isabel, Marta i Magdalena, que es pensen integrants d'un mateix retaule de dedicació incerta avui, anomenat «de les santes». En aquest retaule Irene Abril (2017) hi afegiria la taula amb la representació de Sant Joan Baptista. Les seves mides coincideixen exactament amb les de la taula on es troba representada santa Magdalena (116x92 cm), amb la qual, més enllà de l'estil general, comparteix un mateix tractament de la vestimenta, que, a diferència de la de la resta de taules, es presenta més volumètrica, dotant als personatges d'una major corporeïtat. A més, es conserven tres taules dedicades a Sant Pere apòstol, dues volutes dedicades a Sant Andreu i Sant Pau, una a Sant Tomàs, una altra a Sant Domènec i una darrera que és un calvari.","codi_element":"08101-312","ubicacio":"Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)","historia":"Aquestes taules es preservaren de la crema del 1936 gràcies a la intervenció de persones de l'Ateneu de Cultura, del Centre Catòlic i del mateix Ajuntament. Francesc Marcé i Sanabre, primer director i fundador del Museu d'Història de L'Hospitalet, esmenta el nom de Rafael Vidal Lluesma, vinculat a l'Ajuntament, com una de les persones que ho féu possible. Els retaules, diu, es van guardar secretament primer a l'Ajuntament i després al soterrani d'un col·legi. Acabada la guerra i mentre l'església es tornava a construir sabem, per converses amb Marià Riera, que es van penjar a les parets del Centre Catòlic, local que s'havia adaptat per fer les funcions eclesiàstiques. Quan l'església va tornar a estar en funcionament sembla que els retaules hi van tornar per quedar emmagatzemats. Però al 1967 el rector se'n va vendre 16 per ajudar a pagar la instal·lació de la calefacció. Però, per informació oral, se sap que pocs dies després van ser recuperades gràcies al primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament. Posteriorment hi ha un conveni entre el Bisbat i l'Ajuntament per dipositar a dependències municipals diferents obres artístiques de l'antiga església parroquial enderrocada l'any 1936, entre elles els retaules. L'any 1953 l'Agrupació d'Amics de la Música i la Junta Parroquial del Temple van exposar a la Sala Municipal del carrer Baró de Maldà, per primera vegada, i amb el patrocini de l'Ajuntament, les 39 taules i un llenç del segle XVIII. L'any 1971, després que l'Ajuntament i la Parròquia signessin un acord de cessió de les obes, aquestes s'exposaven en la que seria la presentació provisional del futur Museu d'Història de la ciutat que s'inauguraria oficialment amb aquest nom l'any següent.","coordenades":"41.3610100,2.0972800","utm_x":"424495","utm_y":"4579227","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52526-foto-08101-312-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52526-foto-08101-312-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Els retaules s'estructuraven a partir de la successió arquitravada de columnes i entaulaments, o determinades parts de l'entaulament, com ara frisos i cornises, que separaven els diferents cossos del moble. Normalment s'aixecaven sobre un pedestal i una predel·la i es coronava amb un cimal, format a partir de la combinació de taulons i estructures pseudo arquitectòniques, que el perfilaven triangularment. En la cronologia que aquí ens ocupa les columnes solien ser requerides amb les dues terceres parts superiors del fust estriat, això és, «acanalades de llarg», amb el terç inferior del mateix decorat i capitell corinti. Però, a mesura que entrem en el segle XVII, hi ha un augment en la demanda del capitell compost, així com certa predilecció per les columnes «entorxades». L'andana central del moble era presidida pràcticament sempre per una pastera, sovint apetxinada, a l'interior de la qual s'encabia la imatge «de bulto» del titular del retaule. L'ornamentació aplicada al pla dels retaules era profusa  i es relacionava tant amb l'embelliment del moble com amb la seva sacralitat. En aquest moment s'empraven principalment motius vegetals, fruites, caps d'angelets o figures de minyons, recurrentment representats vessant fruites, així com grotescos.  Pel que fa a la policromia del pla dels mobles, detectem dues tendències. Ja des de principis del segle XVI, és comú que l'arquitectura dels retaules combini l'aplicació del daurat amb colors com ara el blau, el verd, el blanc o el carmesí - els més habituals -, relegats, sovint, a les estries de les columnes o a determinades parts dels diferents elements estructurals (al fons dels timpans, frisos i cornises, a alguns elements decoratius, etc.). L'altra tendència és més freqüent a partir del segon terç del segle XVII i consisteix en daurar gairebé del tot el moble. D'aquesta manera, a banda de la pell de les figures (com ara els angelets), que es vol sempre encarnada, o d'elements molt puntuals, a la resta del moble hi predomina el daurat; a excepció del pedestal, que a partir del sis-cents se sol requerir pintat imitant el marbre o el jaspi. Tant en una tendència com en l'altra, el daurat es vol sempre fi i habitualment brunyit i la tècnica pictòrica per excel·lència és la pintura a l'oli.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52527","titol":"Teler Vilumara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teler-vilumara","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL I COROMINAS, Montserrat (1992). Can Vilumara, breu història d'una antiga fàbrica de seda de l'Hospitalet; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 82 (feb. 1992), pp. 14 a 15. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SALA, Joan; AMOROS, Rafael; VILUMARA, Josep M. (1991). La fàbrica de teixits de seda Vilumara a l'Hospitalet del Llobregat; dins: I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 139 a 147.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Teler de grans dimensions (170 x 220,5 x 155 cm), procedent de la fàbrica Vilumara de l'Hospitalet de Llobregat. Encara hi són presents els fils de diferents colors i uns fulls on apareixen els torns dels diferents treballadors. Hi ha una tela simulant el procés d'elaboració d'aquesta. Consta de trenta-sis troques. Porta les següents inscripcions: REPRESENTANTE EXCLUSIVE EN ESPANYA: ERNESTO LEONHARDT BARCELONA (costat esquerre, part superior); 5 w 96 (numeració a la part inferior de la màquina); 50 (a la part dreta, a l'altre extrem de la primera inscripció).","codi_element":"08101-313","ubicacio":"Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)","historia":"Vilumara va ser fundada l'any 1676 per Domingo Vilumara, comerciant de sedes de Manresa. Va aprendre a teixir i es va establir a Barcelona. En el claustre de la Catedral podem veure la seva llosa amb una llançadora gravada i un ocell. Seguint el corrent del moment, l'any 1862 es va fundar una caixa financera adjunta a la fàbrica. Aquestes caixes, en créixer, es van convertir en bancs. La Caixa Vilumara va fer la seu en un edifici que ella mateixa construí: és l'actual Museu de Cera de Barcelona'. Les implantacions de grans conjunts fabrils tèxtils a l'Hospitalet tenen una cronologia relativament tardana, situant-se majoritàriament a la primera dècada de 1900. Això ha fet que aquestes grans fàbriques s'inscriguin estilísticament en el corrent arquitectònic modernista, seguit pels propietaris de les indústries per tal de significar i monumentalitzar els seus centres productius. D'aquesta manera els edificis de la fàbrica eren més que el lloc de treball i esdevenien l'ensenya de l'empresa. En el cas de l'antiga fàbrica de teixits de seda Vilumara, la significació venia donada, principalment, per la casa del director situada a l'accés del recinte.","coordenades":"41.3609700,2.0972800","utm_x":"424495","utm_y":"4579222","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52527-foto-08101-313-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Data d'ingrés al Museu: 1972 (número de registre: H-2424).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52528","titol":"Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'Arxiu Mas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-larxiu-mas","bibliografia":"<p>http:\/\/amatller.org\/ca\/archivo-mas<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Fons gràfic on consten fotografies relacionades amb l'art religiós procedent de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet. Hi figuren 37 taules llistades entre les quals hi ha les taules renaixentistes exposades l'any 1953 i que es van salvar de la crema de la Guerra Civil i una taula amb la representació de sant Ramon de Penyafort - «san Pedro Martir o sant Ramón de Penyafort», s'escriu -, la fotografia de la qual és consultable en blanc i negre a l'arxiu d'aquesta institució. La imatge crida l'atenció. Per una banda, perquè no es troba entre la col·lecció de pintura del Museu d'Història de L'Hospitalet - no hi entrà mai, tal com palesa el registre d'entrada de les taules al flamant Museu de L'Hospitalet l'any 197174 -, i perquè tampoc no formà part de l'exposició realitzada el 1953 a la sala municipal del terme. Possiblement, la pintura fou adquirida per algun particular entre l'any 1936 i el 1953 - pensem que la seva desaparició s'ha d'emmarcar en aquesta cronologia perquè suposem que les fotografies de les taules foren fetes per J. Gudiol després del juliol de 1936, quan ja havien estat desmuntades dels respectius plans de cadascun dels retaules que integraven.<\/p> ","codi_element":"08101-314","ubicacio":"Institut Amatller d'Art Hispànic (Passeig de Gràcia, 41 - 08007 Barcelona)","historia":"<p>Adolf Mas Ginesta (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936) era originari d'una família vinculada al mon del dret. Finalment, va dedicar-se al que havia estat la seva passió des de ben petit: la fotografia. L'any 1902, després d'uns anys com a director d'un establiment comercial de Barcelona i com a repòrter, obrí el seu propi negoci amb el nom d'Arxiu Mas , especialitzat en la documentació gràfica del patrimoni històric-artístic. Era membre de la colla dels Quatre Gats, i el seu amic, Ramon Casas, li dibuixà els rètols de la nova empresa. Un dels seus primers clients fou Josep Puig i Cadafalch, que li encarregà fotografiar la seva obra arquitectònica, per a il·lustrar una publicació que presentà en el Congrés Internacional d'Arquitectura, celebrat a Madrid, l'any 1904. Fou també Puig i Cadafalch qui l'ajudà a definir el sistema d'organització de l'arxiu. Els negatius estan classificats en sèries diferents, segons les seves dimensions (A - 24 x 30 cm \/ B - 18 x 24 cm \/ C - 13 x 18 cm \/ ... ...) i es numeren de manera seqüencial en els respectius llibres de registre a mida que es van incorporant a l'arxiu. En aquests llibres es recull l'any i el lloc de realització, així com la documentació essencial del que representen. Com a índex principal del seu fons de negatius, Adolf Mas va crear un fitxer amb còpies positives de mida postal (9 x 12 cm), ordenades segons la localització dels monuments o les obres representades, amb una organització, primer per províncies, després alfabèticament per poblacions i una subdivisió final per vistes generals, edificis religiosos i civils, museus, institucions i col·leccions públiques i privades.<\/p> ","coordenades":"41.3596100,2.0995600","utm_x":"424684","utm_y":"4579070","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52529","titol":"Edifici del carrer Enric Prat de la Riba, 124","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-enric-prat-de-la-riba-124","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Sant Josep i manté la unitat de façana amb l'edifici del número 4 del carrer de Sant Josep. És de planta rectangular i consta de planta baixa i quatre pisos. La coberta és de terrat pla. La planta baixa està destinada a comerç i trenca la unitat compositiva i ornamental de la resta de façana, on predominen dos eixos de verticalitat, definits per balconades a cada pis amb dues obertures adintellades. Les baranes són de ferro i es conserven porticons de llibret a la segona planta. La façana està coronada per una balustrada i una cornisa amb motllura. El parament és llis amb un recreixement als laterals i a l'emmarcament de les obertures. A la façana del carrer de Sant Josep es distribueixen les finestres regularment amb recreixement del marc.","codi_element":"08101-186","ubicacio":"Carrer Enric Prat de la Riba, 124","historia":"","coordenades":"41.3627600,2.1094100","utm_x":"425512","utm_y":"4579411","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52529-foto-08101-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52529-foto-08101-186-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52530","titol":"Cases del carrer Miquel Romeu, 5-7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-miquel-romeu-5-7","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Grup de dues cases entre mitgeres amb unitat ornamental a les seves façanes. La casa del número 5 consta d'una única planta i la del núm. 7 de planta baixa, destinada a comerç, i planta baixa. Ambdues tenen la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La primera coronada per un frontó ondulat amb balustres als costats i la del número 7 amb un capcer graonat.","codi_element":"08101-187","ubicacio":"Carrer Miquel Romeu, 5-7","historia":"","coordenades":"41.3624100,2.1100000","utm_x":"425561","utm_y":"4579371","any":"1927","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52530-foto-08101-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52530-foto-08101-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52531","titol":"Font de l'avinguda del Carrilet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lavinguda-del-carrilet","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Font en forma d'una piràmide en pedra, amb un tall seccionant cadascun dels quatre costats de la piràmide. En aquests talls hi ha un brollador de polsador per on surt l'aigua. Es troba emplaçada damunt una circumferència de llambordes, om hi ha els 4 desaigües. En dos dels 4 costats hi ha la següent grafia en volum 'L'H'","codi_element":"08101-188","ubicacio":"Av. del Carrilet","historia":"","coordenades":"41.3616800,2.1124300","utm_x":"425763","utm_y":"4579288","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52531-foto-08101-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52531-foto-08101-188-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Font pública situada en una plaça entre el carrer de la Mare de Déu de la Mercè i el carrer de Leonardo da Vinci i l'avinguda del Carrilet.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52532","titol":"Rellotge de sol de can Samsó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-samso","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http:\/\/www.gnomonica.cat","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Restaurat recentment.","descripcio":"Rellotge de sol de matí ubicat a la façana orientada a migdia de Can Samsó, entre dues finestres de la planta pis i per sota dels rajols ceràmics que indiquen l'any de construcció de l'edifici 'ANY 1800'. Es tracta d'un rellotge circular, del tipus vertical declinant i policromat, realitzat damunt d'un arrebossat a base de sorra i calç. Està emmarcat per una sanefa d'uns cinc centímetres d'amplada pintat amb terra rosenca. Les hores estan representades per xifres romanes que van de VI a XV, pintades a mà alçada, de color blanc. El gnòmon és de vareta, de secció circular, collat a la part superior de la circumferència interior. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores (en realitat senyalen des de les cinc del matí fins a dos quarts de quatre de la tarda). Neixen d'un semicercle solar. Semblen haver estat pintades amb retolador permanent.","codi_element":"08101-189","ubicacio":"Av. del Carrilet, 174-186","historia":"La masia de Can Samsó i el jardí, que l'envolta, romanen com un veritable oasi verd enmig dels blocs d'habitatges veïns, promoguts en l'època de màxima especulació urbanística de l'Hospitalet. El fet que hagi conservat els terrenys del seu voltant, fa que la construcció no s'hagi perdut enclotada en el creixement urbà de la zona i pugui ser revaloritzada com a element patrimonial de testimoniatge de l'activitat agrícola de l'antiga vila de l'Hospitalet.","coordenades":"41.3623900,2.1137300","utm_x":"425873","utm_y":"4579366","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52532-foto-08101-189-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52532-foto-08101-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52532-foto-08101-189-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.El revestiment exterior de la façana està fet amb un esquerdejat de ciment. Per les restes que es poden observar es tracta amb tota probabilitat d'un rellotge restaurat.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52533","titol":"Cases del carrer d'Enric Prat de la Riba, 69-73","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-69-73","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Grup de tres cases unifamiliars i entre mitgeres d'una única planta, que tot i haver patit transformacions en les obertures de façana, mantenen el volum i alguns elements originals de l'ornamentació arquitectònica. Són la tipologia característica dels anys 20 del segle passat. Els habitatges són mínims, la construcció molt senzilla i les condicions d'habitabilitat precàries. No obstant, la pervivència d'algunes d'aquestes agrupacions constitueix una mena de document històric que explica una part important del desenvolupament urbanístic de la ciutat.","codi_element":"08101-190","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 69-73","historia":"","coordenades":"41.3635600,2.1129400","utm_x":"425808","utm_y":"4579496","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52533-foto-08101-190-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Han quedat entre una antiga zona industrial de les fàbriques de terrissa i blocs de pisos.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52534","titol":"Casa del carrer d'Enric Prat de la Riba, 206","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-206","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. En aquesta s'observa els canvis efectuats a la planta baixa per adequar-ho a les necessitats de comerç, mentre que l'habitatge de la planta pis conserva els seus elements. El més destacat és la balconada de ferro amb dos accessos. Les obertures tenen un recreixement considerable, acabat amb motllura, i per sobre una sanefa de rajoles policromes, amb predomini del blau, recorre la façana de costat a costat. El coronament de la façana és ondulat.","codi_element":"08101-191","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 206","historia":"","coordenades":"41.3608700,2.1054000","utm_x":"425174","utm_y":"4579204","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52534-foto-08101-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52534-foto-08101-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52535","titol":"Casa del carrer d'Enric Prat de la Riba, 208","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-208","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla. En aquesta s'observa els canvis efectuats a la planta baixa per adequar-ho per a usos comercials, mentre que les plantes superiors conserva els seus elements originals. La façana s'organitza simètricament a partir de quatre eixos de verticalitats, només trencats a la planta baixa, com ja s'ha dit. La porta d'accés a l'escala comunitària és al mig de la simetria. Destaquen quatre balcons amb la barana de ferro. El coronament de la façana es amb un remat ondulat al centre, a sota del qual hi ha un òcul cec encerclant la data de 1909. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats.","codi_element":"08101-192","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 208","historia":"","coordenades":"41.3608400,2.1053000","utm_x":"425166","utm_y":"4579201","any":"1909","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52535-foto-08101-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52535-foto-08101-192-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52536","titol":"Casa del carrer d'Enric Prat de la Riba, 216","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-216","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Vilumara. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla comunitari. Disposa de dues façanes lliures, la principal del carrer d'Enric Prat de la Riba i la secundària del carrer de Vilumara. S'organitzen de forma molt senzilla, sense càrregues ornamentals; amb el parament llis només amb recreixements al voltant de portes i finestres. A la façana principal hi destaquen els grups de balconades dobles a costat i costat d'un eix imaginari que la divideix en dos meitats. Els porticons són de llibret. A la façana del carrer de Vilumara les finestres són molt senzilles i sense ornamentació. S'uneix amb un continu homogeni amb la façana de l'edifici veí.. El coronament és una barana de ferro del terrat.","codi_element":"08101-193","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 216","historia":"","coordenades":"41.3607100,2.1048500","utm_x":"425128","utm_y":"4579187","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52536-foto-08101-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52536-foto-08101-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52537","titol":"Casa del carrer d'Enric Prat de la Riba, 239","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-239","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla. La funció original d'habitatge s'ha vist repensada per tal d'utilitzar la planta baixa de comerç. Destaca la balconada de la planta pis, amb barana de ferro, amb dues portes de llinda recta profusament decorada amb motius vegetals i emmarcades per pilastres estriades amb capitell jònic. Al damunt hi ha dos òculs el·líptics. La façana està coronada per un capcer trilobulat. El parament està fet de faixes simulant carreus. Sota el capcer hi ha una orla amb motius vegetals i al centre les inicials del promotor de la casa 'J.G'","codi_element":"08101-194","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 239","historia":"","coordenades":"41.3606900,2.1055100","utm_x":"425183","utm_y":"4579184","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52537-foto-08101-194-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52537-foto-08101-194-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52538","titol":"Casa del carrer d'Enric Prat de la Riba,289- 291","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-denric-prat-de-la-riba289-291","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cases d'habitatges entre mitgeres, adossades, que consten de planta baixa i dos pisos. Tot i ser dos habitatges, és un únic projecte estructurat en dos blocs d'habitatges independents però amb el mateix programa compositiu i ornamental. Un eix vertical divideix el grup en dos meitats. A banda i banda d'aquest eix imaginari hi trobem en planta baixa les portes d'accés a l'escala. Són portes estretes i allargades, amb tarja i adintellades. Al costat de cada porta hi ha l' accés al respectiu comerç. Són àmplies obertures adintellades amb decoració damunt la llinda. La composició de les plantes superior és idèntica: dues petites finestres damunt la vertical de les portes d'accés i balcó, amb barana de ferro, damunt les obertures més amples. L'emmarcament de les finestres es fa amb un recreixement del parament a la zona dels brancals, un ampit sobresortint i motllurat. En algunes hi ha una mena de trenca aigües dentellat. Entre les finestres del primer i segon pis hi ha esgrafiats emmarcats i un fris esgrafiat sota la cornisa. El capcer de la façana és pla, més elevat al centre.","codi_element":"08101-195","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 291","historia":"","coordenades":"41.3601500,2.1033000","utm_x":"424998","utm_y":"4579126","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52538-foto-08101-195-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52538-foto-08101-195-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52539","titol":"Edifici del carrer d'Enric Prat de la Riba, 293-297","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-293-297","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest grup d'edificis format per habitatges i establiments comercials mantenen una unitat formal i visual que inclou la façana del carrer d'Enric Prat de la Riba i la del carrer de Vigo. Consten de planta baixa i pis. Cadascuna disposa de la seva pròpia coberta però comparteixen una zona de terrat pla amb una casa del carrer de Vigo.","codi_element":"08101-196","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 293-297","historia":"","coordenades":"41.3601000,2.1031400","utm_x":"424984","utm_y":"4579121","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52539-foto-08101-196-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52539-foto-08101-196-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52540","titol":"Casa carrer Major, 46","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-major-46","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"façana deteriorada per manca de manteniment.","descripcio":"Casa entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Xipreret. Consta de planta baixa i pis. A la part central té una alçada més. En aquest punt, la coberta és a dues aigües; per la façana del carrer Major, la coberta és plana, i en el tram nord és a una aigua. El parament és llis amb els emmarcaments de les obertures pintat d'un color diferent a la resta perquè destaqui. Ha patit modificacions, però manté l'estructura original que dona continuïtat i unifica la part baixa del carrer Xipreret i s'acobla a l'urbanisme del carrer Major.","codi_element":"08101-208","ubicacio":"Carrer Major, 46","historia":"","coordenades":"41.3595600,2.0981200","utm_x":"424564","utm_y":"4579065","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52540-foto-08101-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52540-foto-08101-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Conserva el plafó de rajoles corresponent a la primera estació del via crucis que hi havia al carrer Major i del que se n'han perdut alguns. És un plafó de 12 rajoles policromes amb dibuix figuratiu que representa Jesús davant de Ponç Pilat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52541","titol":"Casa carrer Rosich, 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-rosich-7","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que conjuntament amb els seus veïns dels números 9 i 11 mantenen les característiques del primer moment urbanístic d'aquest carrer; tot i que, com en aquest cas, s'hagin fet remuntes. Consta de planta baixa, tres pisos i una remunta. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat. A la planta baixa gran porta de dues fulles i finestra al costat amb reixa. En el primer pis balconada amb dos accessos. En la segona planta dos balcons curvilinis amb barana de ferro. A la tercera planta, dues balconeres. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. La decoració es concentra a les llindes de les obertures, en uns medallons laterals a la segona planta i en un esgrafiat floral de la darrera planta. És possible que la tercera planta sigui una remunta antiga; a diferència de les altres obertures que són de llinda recta, aquestes són d'arc de catenària. Al costat d'aquestes obertures i en els extrems de la façana hi ha dos pinacle, que podrien correspondre al coronament original de l'edifici.","codi_element":"08101-209","ubicacio":"Carrer Rosich, 7","historia":"","coordenades":"41.3754300,2.1152100","utm_x":"426011","utm_y":"4580812","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52541-foto-08101-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52541-foto-08101-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52542","titol":"Casa carrer Rosich, 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-rosich-9","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que conjuntament amb els seus veïns dels números 7 i 11 mantenen les característiques del primer moment urbanístic d'aquest carrer; tot i que, com en aquest cas, s'hagin fet remuntes. Consta de planta baixa i quatre pisos. La façana s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat. És possible que en origen es tractés d'una casa unifamiliar, ben aviat reformada per ampliar-ne la capacitat. A la planta baixa s'hi hauria afegit la porta d'accés a l'escala. El parament és arrebossat i llis. Només destaca les decoracions damunt les llindes de les obertures i els frontons dels balcons de la quarta planta. Tot el parament està pintat d'ocre groguenc i les decoracions de vermell terrós. A la segona i tercera plantes hi ha un balcó corregut.","codi_element":"08101-210","ubicacio":"Carrer Rosich, 9","historia":"","coordenades":"41.3753700,2.1152700","utm_x":"426016","utm_y":"4580806","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52542-foto-08101-210-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52542-foto-08101-210-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52543","titol":"Casa carrer Rosich, 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-rosich-11","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar entre mitgeres d'una única planta. És la única de tot el carrer de planta única, sense haver patit remuntes. Correspon a una tipologia singular que es pot trobar en altres zones de la ciutat i que es desenvolupen en un moment concret destinat a gent treballadora. La façana resplendeix per la senzillesa; amb una porta central i flanquejada per sengles finestres amb reixes de ferro. Totes tres obertures de llinda recta i només una lleugera i diminuta decoració com a trenca aigües. El coronament és una balustrada amb una orla central on hi ha la data de 1925. El parament, amb un sòcol recrescut, és arrebossat simulant carreus abuixardats. Entre el coronament i les finestres, en el que seria l'espai de la cambra de ventilació i on hi ha els espiralls de ventilació, hi ha un esgrafiat amb motius florals","codi_element":"08101-211","ubicacio":"Carrer Rosich, 11","historia":"","coordenades":"41.3753300,2.1153000","utm_x":"426019","utm_y":"4580801","any":"1925","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52543-foto-08101-211-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52543-foto-08101-211-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52544","titol":"Casa carrer Occident, 22","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-occident-22","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. La façana s'organitza compositivament a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. Les de la planta baixa s'han adequat a usos comercials, mantenint la porta d'accés ben centrada. A la planta primera hi trobem un balcó corregut a tota la façana amb dos accessos per banda, ja que corresponen a dos habitatges independents, separats per una lleugera tanca de ferro, com la barana. A les plantes de dalts hi trobem balcons dobles. Totes les obertures són adintellades amb emmarcament llis i una petita decoració geomètrica i floral a la llinda. Els porticons són de llibret. El parament és arrebossat llis i pintat de groc amb petits elements geomètrics esgrafiats: un rectangle vertical amb doble contorn i una sanefa en el coronament de la façana.","codi_element":"08101-212","ubicacio":"Carrer Occident, 22","historia":"Forma part d'un espai dissenyat a finals dels anys 20 del segle passat i que es concretarà a partir e 1930, amb l'edificació del mercat de Collblanc i les escoles del costat. Ambdós projectes signats per Raimon Puig i Gairalt.","coordenades":"41.3748700,2.1194700","utm_x":"426367","utm_y":"4580747","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52544-foto-08101-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52544-foto-08101-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52545","titol":"Casa carrer doctor Martí Julià, 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-doctor-marti-julia-7","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. Actualment la planta baixa s'ha adequat com a comerç independent de l'habitatge, que s'hi accedeix per una porta lateral amb arc escarser. A la planta pis hi destaca un balcó corregut curvilini amb dos accessos, també d'arc escarser. La façana està coronada per frontó motllurat curvilini amb l'any de 1933 esgrafiat en el timpà, conjuntament amb les inicials 'G. B', del que segurament en fou el promotor. La part de la planta baixa del parament és arrebossada amb imitació de carreus abuixardats. A la planta pis és de maó vist, a excepció dels laterals que continua una faixa vertical fins la cornisa amb la imitació de carreus abuixardats. Sota cornisa, a la franja on hi ha els respiralls de ventilació hi ha una sanefa floral esgrafiada. A banda i banda del frontó del capcer hi ha baranes de balustres.","codi_element":"08101-213","ubicacio":"Carrer doctor Martí Julià, 7","historia":"És de les poques cases que envolten el mercat de Collblanc que són de la mateixa època i que preserva el seu caràcter.","coordenades":"41.3753100,2.1208200","utm_x":"426480","utm_y":"4580794","any":"1933","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52545-foto-08101-213-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52545-foto-08101-213-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52546","titol":"Casa del Passatge Costa, 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-passatge-costa-12","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Tota la façana de la planta baixa s'ha desconfigurat de l'ornamentació original que caldria recuperar.","descripcio":"Edifici d'habitatges del passatge Costa amb la cantonada dl carrer d'Occident. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta plana. La totalitat de la planta baixa ha estat ocupada comercialment i ha perdut la unitat programàtica amb les plantes superiors. Tant la façana del passatge Costa com la del carrer d'Occident tenen la mateixa composició: tres eixos de verticalitat; al central balcó, que en el primer pis s'ha perdut; i finestres als costats. Totes les obertures de llinda recta, porticons de llibret i petit relleu ornamental de caràcter floral damunt la llinda. El parament imita carreus abuixardats, a excepció d'una franja a l'alçada dels balcons de la segona planta, on és llis. La façana està coronada per una cornisa suportada amb permòdols i una barana de balustres. Els respiralls de la cambra de ventilació són trilobulars, amb motius vegetals.","codi_element":"08101-214","ubicacio":"Passatge Costa, 12","historia":"El carrer d'Occident en aquest tram configura la delimitació nord de la plaça del mercat de Collblanc. És el tram on es conserva millor, l'aspecte que tindria la plaça el dia de la inauguració del mercat.","coordenades":"41.3751900,2.1201000","utm_x":"426420","utm_y":"4580782","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52546-foto-08101-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52546-foto-08101-214-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52547","titol":"Casa carrer Occident, 33","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-occident-33","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres situat al carrer d'Occident molt proper al mercat de Collblanc. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. L'escala en planta baixa d'accés defineix l'eix central que divideix la façana en dues parts iguals. Els baixos han estat adaptats als usos comercials actuals. La resta manté la disposició originària de la casa, amb dos grans balcons per planta. Cada balcó disposa d'un accés i una finestra balconera de balustres. Els únics elements ornamentals són les mènsules de suport dels balcons, la cornisa i els espiralls de ventilació. També el recreixement al voltant de les obertures, que són de llinda recta. El parament, a excepció de la planta baixa, està arrebossat imitant carreus abuixardats.","codi_element":"08101-215","ubicacio":"Carrer Occident, 33","historia":"","coordenades":"41.3744900,2.1189700","utm_x":"426325","utm_y":"4580705","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52547-foto-08101-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52547-foto-08101-215-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52548","titol":"Casa carrer Occident, 38","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-occident-38","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres situat al carrer d'Occident molt proper al mercat de Collblanc. Constava en origen de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. Però a posteriori se l'hi ha fet una remunta amb façana més endarrerida, que des del carrer no és visible. La composició de la façana és simètrica; un eix central la divideix en dues meitats. Aquest eix ve definit per unes obertures geminades separades per una columneta de secció quadrada amb balustres i emmarcades per pilastres de capitells corintis i llinda recta. En el primer pis la columneta central que separa les finestres geminades també separa els dos habitatges, i un balcó corregut, amb la barana de ferro, recorre la façana de costat a costat. Les dues darrers plantes no tenen balcó corregut sinó dos balcons. Les ornamentacions les trobem a les llindes de les obertures, amb relleus de motius vegetals, els capitells corintis d les pilastres i les mènsules de balcons i cornisa. El parament està arrebossat imitant carreus abuixardats, i als extrems de la façana hi ha una franja encoixinada.","codi_element":"08101-216","ubicacio":"Carrer Occident, 38","historia":"","coordenades":"41.3743100,2.1183300","utm_x":"426271","utm_y":"4580685","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52548-foto-08101-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52548-foto-08101-216-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52549","titol":"Casa carrer Progrés, 43","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-progres-43","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'habitatges situat al carrer del Progrés sense divisió horitzontal ubicada damunt unes oficines bancàries que conformen tota la planta baixa. Ha estat restaurada fa poc. Consta de planta baixa i quatre pisos, però el darrer pis és una remunta moderna que desconfigura el programa ornamental de l'edifici originari. Aquest es centra amb la simetria a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures. En el cas de la primera planta és un balcó corregut amb quatre accessos; a la segona i tercera planta aquest balcó corregut es transforma en dues balconades dobles. Les baranes són de ferro, les llindes rectes amb una lleugera motllura i decoració en relleu, i els porticons de llibret. Totes les obertures tenen un emmarcament recrescut i pintat de vermell, a diferència de la resta del parament que és ocre groguenc. La poca ornamentació és damunt les llindes, com s'ha dit, i el joc de la bicromia en els emmarcaments de les obertures, a la cornisa dentellada, a la divisòria entre plantes i als extrems de les façanes, amb recreixements pintats de vermell.","codi_element":"08101-217","ubicacio":"Carrer Progrés, 43","historia":"","coordenades":"41.3738200,2.1200200","utm_x":"426412","utm_y":"4580630","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52549-foto-08101-217-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52549-foto-08101-217-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52550","titol":"Casa carrer Progrés, 47","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-progres-47","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos i amb el terrat pla. Els baixos s'han modificat per adaptar-ho a les necessitats comercials. Una porta lateral dóna accés a l'escala. Les plantes superiors conserven l'estructura original i són idèntiques. Damunt l'eix de l'escala hi trobem una fornícula amb un esgrafiat floral en el primer pis. També hi trobem una balconada amb dos accessos. Les baranes són de ferro i les obertures tenen un emmarcament recrescut del parament i amb un arc deprimit còncau, lleugerament motllurat a la llinda. En l'angle format per la llinda i els brancals hi fulles en relleu. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats i la façana està coronada amb una cornisa dentellada i una barana del terrat de balustres.","codi_element":"08101-218","ubicacio":"Carrer Progrés, 47","historia":"","coordenades":"41.3735400,2.1201700","utm_x":"426424","utm_y":"4580598","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52550-foto-08101-218-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52550-foto-08101-218-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52551","titol":"Casa carrer Mas, 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-mas-12","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Els dos darrers pisos són una remunta moderna que no té res a veure amb el programa arquitectònic original. Un programa basat en un doble eix de verticalitat definit per unes obertures simètriques que donaven a una balconada amb barana de ferro. Dues pilastres emmarques aquestes dues primeres plantes amb capitell jònic. El parament està fet imitant carreus abuixardats. I l'ornamentació es troba damunt les llindes de les finestres i a les mènsules del primer balcó.","codi_element":"08101-219","ubicacio":"Carrer Mas, 12","historia":"","coordenades":"41.3739400,2.1233200","utm_x":"426688","utm_y":"4580640","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52551-foto-08101-219-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52551-foto-08101-219-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52552","titol":"Casa carrer Mas, 14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-mas-14","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Tot i configurar-se a partir d'un doble eix de verticalitat a la façana, destaca perquè cada planta mostra unes característiques ornamentals pròpies. Els balcons semblen afegits. A la primera planta, les obertures estan emmarcades amb un recrescut i són d'arc de mig punt amb una lleugera ornamentació per damunt de l'arc. A la segona i tercera planta les llindes són rectes, però mantenen la decoració de la primera planta. En el segon cas, s'han pintat de blanc els recreixements. La darrera planta és la més copiosa en decoració; els arcs són iguals que a la primera planta, però el balcó corregut està emmarcat a cada extrem per una doble columna de capitells corintis, suportada damunt un podi que alhora és aguantat per una gran mènsula estriada. Damunt els capitells hi ha decoració en forma de mitja petxina. El parament imitant carreus i les pilastres laterals manté la unitat del conjunt.","codi_element":"08101-220","ubicacio":"Carrer Mas, 14","historia":"","coordenades":"41.3739000,2.1232600","utm_x":"426683","utm_y":"4580636","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52552-foto-08101-220-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52552-foto-08101-220-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52553","titol":"Casa carrer doctor Martí Julià, 28","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-doctor-marti-julia-28","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tot i que es tracta de dues cases diferents existeix una uniformitat en el programa decoratiu de les seves façanes amb continuïtat amb el xamfrà dels carrers doctor Martí Julià i Rafael Campalans. Consten de planta baixa i dos pisos. Aquest xamfrà seria l'eix central asimètric entre les dues façanes. La porta d'accés de llinda recta, al damunt balcó amb balustre i a la segona planta dues finestres, ben juntes. Corona la façana un capcer amb ornamentació floral i l'any de construcció '1926'. Pel costat dret, la façana del carrer doctor Martí Julià; amb balcó corregut a la primera planta i tres balcons a la segona planta. Igual que a la façana del carrer Rafel Campalans però amb un eix més de verticalitat. El tractament del parament, amb imitacions de carreus abuixardats; les decoracions en obertures, llindes, cornisa, balcons unifiquen les dues façanes.","codi_element":"08101-221","ubicacio":"Carrer doctor Martí Julià, 28","historia":"","coordenades":"41.3747300,2.1211500","utm_x":"426507","utm_y":"4580730","any":"1926","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52553-foto-08101-221-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52553-foto-08101-221-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52554","titol":"Casa carrer doctor Martí Julià, 32-36","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-doctor-marti-julia-32-36","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificis d'habitatges units per un mateix programa arquitectònic de manifesta exposició en façana. Consten de planta baixa i cinc pisos. La planta baixa és la més transformada, per tal d'adequar-hi comerços. Una balconada de balustres que recorre tota la primera planta harmonitza el conjunt dels tres blocs. A la resta de plantes es defineixen simètricament balconades de doble accés, amb barana de ferro, mènsules de suport i llindes rectes. A la darrera planta, les finestres estan coronades amb frontons circulars i el parament és en forma de coberta vertical. Tot el conjunt està delimitat en els extrems per un cos diferenciat de la resta, on un parell de pilastres delimiten els balcons. La darrera planta també és diferent, ja que no hi trobem la coberta com a part del parament sinó una delimitació per una doble columnata a banda i banda de les finestres. Tot coronat per dos pinacles.","codi_element":"08101-222","ubicacio":"Carrer doctor Martí Julià, 32-36","historia":"","coordenades":"41.3743700,2.1215100","utm_x":"426537","utm_y":"4580689","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52554-foto-08101-222-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52554-foto-08101-222-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52555","titol":"Casa carrer Progrés, 107","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-progres-107","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Tot i que en la planta baixa s'han instal·lat comerços, manté la unitat ornamental originària, amb balcó corregut en cada pis i quatre accessos, que en realitat pertanyen a dos habitatges. Al mig hi ha una barana de separació. Les obertures són de llinda recta i tenen porticons de llibret. Tenen un recreixement del parament i damunt la llinda hi ha un relleu ornamental en forma vegetal. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats pintat de verd clar. Els recreixements són blancs. Sota la cornisa hi ha una sanefa esgrafiada amb motius vegetals.","codi_element":"08101-223","ubicacio":"Carrer Progrés, 107","historia":"","coordenades":"41.3714100,2.1215000","utm_x":"426533","utm_y":"4580361","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52555-foto-08101-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52555-foto-08101-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52556","titol":"Casa carrer Montseny, 87","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-montseny-87","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana. La façana s'organitza de forma simètrica amb un eix central que ve definit per la porta en planta baixa, una sanefa ornamental esgrafiada amb motius florals i un bust de Castelar en el capcer. Aquest eix divideix la resta de la façana en dos meitats iguals, amb dues obertures per planta, però un balcó corregut de banda a banda de la façana, separades per una barana mitgera de ferro. Damunt les llindes hi trobem ornamentació en relleu. El més destacat és el coronament de la façana, de forma irregular creant dos balcons amb barana a l'alçada del terrat. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats pintat de color ivori. Per contra la sanefa central, els emmarcaments de les obertures i la motllura del coronament de la façana estan pintats de marró.","codi_element":"08101-224","ubicacio":"Carrer Montseny, 87","historia":"","coordenades":"41.3709200,2.1212600","utm_x":"426512","utm_y":"4580307","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52556-foto-08101-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52556-foto-08101-224-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52557","titol":"Edifici plaça Espanyola, 14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-placa-espanyola-14","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa, pis i coberta plana de terrat i els baixos s'han adaptat per a comerços; però és aquesta l'arquitectura pròpia del moment de formació de la plaça i no la que es diu de substitució, com la de l'edifici veí. Amb la façana recuperada es gaudiria d'un parament arrebossat imitant carreus abuixardats i unes finestres amb llinda recta i decorada amb motius florals. També destacaria la sanefa esgrafiada a la zona de la cambra de respiració i els espiralls.","codi_element":"08101-225","ubicacio":"Plaça Espanyola, 14","historia":"","coordenades":"41.3706900,2.1222700","utm_x":"426596","utm_y":"4580280","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52557-foto-08101-225-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52557-foto-08101-225-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Ubicat a la plaça Espanyola, cantonada amb el carrer Nostra senyora dels Desemparats, enfront mateix de l'església dels Desemparats. Tot i que el seu estat de conservació no és l'adequat per manca de manteniment i no tractar-se d'un edifici senyorial, dona identitat i caràcter a la plaça juntament amb d'altres edificis i la pròpia font. La Plaça Espanyola està inclosa al procés d'urbanització de Climent Mas i Pere Romaní, aprovat el 1902. La manca d'aigua en aquest sector mobilitzà els propietaris que feren construir la font modernista que hi ha al mig. Aquesta plaça ha estat tradicionalment un dels punts de referència a la vida social i cultural de les barriades de Collblanc i La Torrassa.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52558","titol":"Casa carrer Progrés, 140","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-progres-140","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"a l'interior hi ha hagut múltiples segregacions que l'han perjudicat.","descripcio":"Casa unifamiliar entre mitgeres que consta d'una única planta. La part central té un altre nivell que des del carrer no es veu i acabat en terrat pla. El terç davanter i posterior de la coberta són a una aigua. Destaca el programa ornamental de la façana, a parir de tres eixos de verticalitat, definits per la porta central i dues antigues finestres, ara adaptades a usos comercials, als laterals. El parament de la façana té un sòcol llis, sobrecrescut. La resta és un arrebossat que imita carreus abuixardats. Damunt la porta hi ha una decoració vegetal emmarcada. El coronament de la façana combina els espais de mur amb pilars coronats amb gerres ornamentals La divisòria entre la planta baixa i el coronament de la façana hi ha una marquesina d'obra suportada per mènsules estriades.","codi_element":"08101-226","ubicacio":"Carrer Progrés, 140","historia":"","coordenades":"41.3699100,2.1221900","utm_x":"426589","utm_y":"4580194","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52558-foto-08101-226-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52558-foto-08101-226-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52559","titol":"Casa carrer Progrés, 142","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-progres-142","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar entre mitgeres que consta de plant baixa i pis. Tot i que la planta baixa s'ha transformat per adaptar-hi comerços, es manté el programa ornamental de la façana a la planta pis; presidida per un balcó corregut a banda i banda de la façana. La barana és de ferro i consta de tres accessos, de llinda recta, però emmarcament recrescut del parament amb ornamentació floral damunt la llinda. A la zona de la cambra de ventilació hi ha una sanefa esgrafiada amb motius florals. La façana té un capcer central més elevat que als costats amb finalització motllurada. A sota hi ha un esgrafiat en forma d'orla al mig de la qual hi ha l'any 1927 i les inicials S.C, segurament del promotor. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats.","codi_element":"08101-227","ubicacio":"Carrer Progrés, 142","historia":"","coordenades":"41.3698300,2.1222300","utm_x":"426592","utm_y":"4580185","any":"1926","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52559-foto-08101-227-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52559-foto-08101-227-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el parament de la planta baixa, sota mateix del balcó, es conserva un bon esgrafiat de motius florals.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52560","titol":"Casa de la Ronda de la Torrassa, 73","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-ronda-de-la-torrassa-73","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'edificis entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, a excepció de la planta baixa que en són tres: porta d'accés a l'escala a un costat, porta d'accés a l'habitatge de la planta baixa al mig, i al seu costat una finestra. A les plantes superiors hi trobem un balcó corregut a banda i banda de la façana amb dos accessos. Les obertures són d'arc de mig punt en el primer pis i rectes en els dos restants. Totes tenen un emmarcament motllurat. Damunt les llindes rectes hi ha un relleus ornamentals en forma floral i en el primer pis, la mènsula de suport als balcons superiors arrenca del que seria el punt central de l'arc. Les obertures de la planta baixa també tenen una ornamentació per damunt la llinda que baixa una mica pels costats com un trenca aigües. Són idèntics a la casa veïna. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats, amb un petit sòcol recrescut i un encapçalament amb frontó amb òcul al mig.","codi_element":"08101-228","ubicacio":"Ronda de la Torrassa, 73","historia":"","coordenades":"41.3691600,2.1271300","utm_x":"427001","utm_y":"4580106","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52560-foto-08101-228-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52560-foto-08101-228-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52561","titol":"Casa de la Ronda de la Torrassa, 41","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-ronda-de-la-torrassa-41","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'edificis entre mitgeres que consta de planta baixa i quatre pisos. La planta baixa està sobre aixecada, i sembla que tingui un semi soterrani. La planta quarta no es veu des del carrer, està enretirada de la façana. Només hi ha una part que sembla el coronament de la façana amb un arc de mig punt sustentat per dos pilars i dues columnes de maó en espiral, com si fossin salomòniques. Pel que fa a la resta, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat; el de l'esquerra delimitat per finestres amb una mica de balconera semi circular amb una mica de barana de ferro. L'eix de la dreta es defineix per balcons. El parament és llis, però juga volumètricament amb entrants i sortints. La decoració és senzilla però efectiva, a partir de ceràmica, aplics posats sota les finestres, els espiralls de ventilació, a les divisòries de les plantes; o amb maons, com les mènsules que sustenten una mica de cornisa en forma de teulada.","codi_element":"08101-229","ubicacio":"Ronda de la Torrassa, 41","historia":"","coordenades":"41.3698100,2.1282600","utm_x":"427096","utm_y":"4580177","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52561-foto-08101-229-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52561-foto-08101-229-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52562","titol":"Casa de la Ronda de la Torrassa, 43","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-ronda-de-la-torrassa-43","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'edificis entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. En planta baixa hi trobem dues entrades, la primera a l'escala d'accés als habitatges superiors i una porta que dona accés a l'habitatge de la planta baixa; que sembla sobre aixecada i amb un semi soterrani. La coberta és de terrat pla. La primera i la segona planta tenen la mateixa organització formal, amb un balcó corregut amb dos accessos de llinda recta. Les obertures tenen un emmarcament motllurat amb llinda recta, i al damunt ornamentació floral en relleu. Entre la segona planta i el terrat i la càmera de ventilació amb els espiralls quatrilobulats. Al damunt una lleugera cornisa dentellada i un encapçalament curvilini amb òcul cec en forma de garlanda al mig. Al costat baranes de balustres pel terrat.","codi_element":"08101-230","ubicacio":"Ronda de la Torrassa, 43","historia":"","coordenades":"41.3697800,2.1282000","utm_x":"427091","utm_y":"4580174","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52562-foto-08101-230-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52562-foto-08101-230-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52563","titol":"Estació receptora de la Canadenca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estacio-receptora-de-la-canadenca","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular destinat a la distribució d'energia elèctrica i que forma part del complex de FECSA. Consta de tres alçats a la façana de la carretera de Collblanc i dos a la part posterior. La coberta és plana. La façana de migdia i la nord és om apareixen més nombre d'obertures, seguint una mateixa tipologia i disposició, seguint uns eixos de verticalitat definits per grups trigeminats en cada planta d'arc escarser. El parament és llis sense cap més ornamentació.","codi_element":"08101-231","ubicacio":"Carretera de Collblanc","historia":"Al llarg dels segles XIX i XX la propietat de Can Rigalt es va reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt.","coordenades":"41.3762800,2.1058800","utm_x":"425232","utm_y":"4580915","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52563-foto-08101-231-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52563-foto-08101-231-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52564","titol":"Pont de Carles III","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-carles-iii","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont sobre la nacional II o Carretera de Collblanc, que és el nom que pren en aquest tram. Carles III promogué la revitalització del camí ral entre Madrid i França. A Molins de Rei, el pont es va acabar l'any 1767. Per la mateixa època construiria el de l'Hospitalet de Llobregat. Actualment es troba revestit per tots els costats, potser només es pot entreveure part de l'estructura original en els murs laterals.","codi_element":"08101-232","ubicacio":"Carretera de Collblanc","historia":"La reconstrucció i millora de la carretera d'Aragó i Madrid (l'actual N-II) impulsada per Carles III en 1764 revitalitzà la zona nord del terme. Així, a Collblanc s'instal·là un hostal de viatgers i s'iniciaren les obres de construcció de la torre de la Pubilla Casas i de reconstrucció de Can Rigalt.","coordenades":"41.3759600,2.1092600","utm_x":"425514","utm_y":"4580876","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52564-foto-08101-232-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52564-foto-08101-232-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52564-foto-08101-232-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52565","titol":"Parc de Les Planes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-de-les-planes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Parc de Les Planes, és un parc urbà delimitat a ponent per l'avinguda d'Isabel la catòlica, a migdia per les vies del ferrocarril; al nord, pel carrer de Sant Rafael, i a llevant pel carrer Teide. Situat a banda i banda de l'antiga riera, anomenada del cementiri. Aquesta s'obria pas entre els turons de Can Serra i el de les Planes. Actualment té una superfície de 8ha i representa el principal pulmó verd de la ciutat. Al parc hi ha 1300 arbres de 41 espècimens diferents. Destaca un grup d'oliveres (Olea europea) centenàries rescatades de la Ribere d'Ebre i unes casuarines centenàries.","codi_element":"08101-233","ubicacio":"Av. d'Isabel la catòlica","historia":"Al segle XVIII només hi havien algunes masies disseminades pel territori entre conreus de vinya i cereals. Però al segle XIX, amb la fil·loxera i la necessitat de proveir de materials de construcció l'àrea metropolitana va afavorir la instal·lació de bòbiles i una fàbrica de productes químics. Es va inaugurar l'any 1986.","coordenades":"41.3680200,2.1051700","utm_x":"425163","utm_y":"4579998","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52565-foto-08101-233-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52565-foto-08101-233-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquests terrenys es van salvar de l'expansió urbanística per la seva proximitat amb el cementiri municipal, ja que una normativa impedia la construcció de blocs de pisos.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52566","titol":"Rellotge de sol de l'Escorça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-lescorca","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol ubicat al capcer de la façana principal de ca n'Escorça. Es tracta d'un rellotge del tipus vertical declinant, circular i esgrafiat amb pols de marbre de color negre. Està orientat al sud-est. Les línies solars neixen d'un astre solar absent de decoració. Marquen les hores i les mitges hores. Del centre de l'astre, collat al pla de la paret hi ha el gnòmon de vareta, mal orientat. La numeració va de les 5 del matí a les 5 de la tarda (tot i que les línies solars arriben fins a les 6 de la tarda) en xifres àrabs. Estan realitzades a partir d'una plantilla.","codi_element":"08101-234","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia, s\/n","historia":"En la bibliografia no queda clar si era la residència dels escorça que tenien el conjunt fabril al costat o era part d'un molí que aprofitava l'aigua del Canal de la Infanta. El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3681100,2.1309600","utm_x":"427320","utm_y":"4579986","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52566-foto-08101-234-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52566-foto-08101-234-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El 6 i el 9 no estan acabats de perfilar.Inventariat a la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 1.343","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52567","titol":"Sant Isidre Llaurador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-isidre-llaurador","bibliografia":"http:\/\/parroquiasantisidre.org\/Historia.html","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Església parroquial projectada per aleshores arquitecte municipal, Manel Puig i Janer, seguint el model de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. És de planta llatina i consta de tres naus, la central més alta que les laterals. A l'igual que la de Santa Eulàlia de Mèrida té l'escalinata d'accés que dona a un porxo amb tres arcs de mig punt i coberta de teula a una vessant. Però el campanar no és de torre, sinó de cadireta, amb tres campanes, adossat al frontó de la façana principal. El parament és arrebossat i pintat combinant dues coloracions. Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme. Les capelles laterals, el presbiteri, el santíssim tenen decoració de frescos fets als anys 60 i 70 i d'altres fetes per J. Torras Viver els anys 2007 a 2009.","codi_element":"08101-235","ubicacio":"Carrer de l'Aprestadora, 1-3","historia":"L'arquebisbe Gregorio Modrego, l'any 1946 promulga un decret erigint a la diòcesis de Barcelona 34 noves parròquies. La de Sant Isidre Llaurador, serà la número 22, entre els barris de Sants-La Bordeta de Barcelona i Santa Eulàlia de l'Hospitalet. El primer mossèn que se'n ocupà fou Mn. Joan Bonet. El 27 de novembre de 1946 es compren els terrenys de la masia de Can Gelonch i la primera pedra es col·loca el 9 de novembre de l'any 1947, amb la presència del bisbe Modrego i autoritats locals. Finalment la inauguració es pot fer el 23 de desembre de 1951.","coordenades":"41.3663000,2.1320500","utm_x":"427409","utm_y":"4579785","any":"1947","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52567-foto-08101-235-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52567-foto-08101-235-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Manel Puig i Janer","observacions":"Les pintures de la façana posterior de l'església es van fer l'any 2008, en record al bisbe Joan Carrera, que obtingué  la distinció ciutadana de l'Hospitalet el 2003, perquè en fou rector de la parròquia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52568","titol":"Ciutat de la justícia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ciutat-de-la-justicia","bibliografia":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ciutat_de_la_Just%C3%ADcia_de_Barcelona_i_l%27Hospitalet_de_Llobregat https:\/\/es.wikiarquitectura.com\/edificio\/ciudad-de-la-justicia-de-barcelona\/","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificis que conformen tot el partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i la major part d'òrgans judicials del partit judicial de Barcelona. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de les Corts Catalanes, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Concretament, els jutjats de Barcelona es troben a la Gran Via número 111 mentre que els de l'Hospitalet es troben a l'Avinguda del Carrilet número 2. Es tracta de vuit blocs prismàtics en aparent desordre que comparteixen una plaça pública central, establint un equilibri entre els colors, les dimensions i la disposició; defugint la rigidesa aparent dels àmbits on s'imparteix justícia. Les façanes dels edificis estan marcades per la simetria i les múltiples obertures. L'esquema reticular i el diàleg entre plens i buits de els façanes ´s una de les principals característiques de l'obra, conjuntament amb el formigó tenyit.","codi_element":"08101-236","ubicacio":"Av de la Gran via de l'Hospitalet","historia":"Des del mes de febrer de 2008 els òrgans judicials de l'Hospitalet de Llobregat funcionen a l'edifici H de la Ciutat de la Justícia i la seu central de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya funciona des de finals de desembre de 2008 a l'edifici G. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009.[1] L'obra va ser executada per l'empresa Teyco.","coordenades":"41.3634800,2.1327200","utm_x":"427462","utm_y":"4579471","any":"2002","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52568-foto-08101-236-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52568-foto-08101-236-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"David Chipperfield i Fermín Vázquez.","observacions":"És la major obra civil del Pla d'infraestructures judicials del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte ha estat dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez. Es concentren en un mateix equipament els jutjats del partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i els jutjats de primera instància, mercantils, d'instrucció, penals, de vigilància penitenciària, de violència sobre la dona i de menors de Barcelona, el Deganat i la Fiscalia Provincial de Barcelona, i l'Institut de Medicina Legal de Catalunya. Així mateix, s'hi troben altres serveis relacionats amb aquests òrgans com l'Oficina d'Atenció a la Víctima, els serveis de mediació i assessorament tècnic, d'assessorament tècnic en l'àmbit de la família, d'assessorament tècnic penal d'adults i de mediació familiar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52569","titol":"Casa del carrer de Santa Eulàlia, 42","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-42","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges situat a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Només els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures en cada planta. En les tres primeres hi trobem un balcó corregut amb quatre accessos; que corresponen a dos habitatges. En la quarta planta, hi ha quatre balcons semi circulars, amb barana de ferro. Totes les obertures tenen porticons de llibret de fusta. Les de les tres primeres plantes són de llinda recta i les de la quarta planta, amb arc de mig punt. Totes tenen damunt la llinda una ornamentació floral en relleu. Els balcons de la quarta planta se sustenten amb petxines. La façana està coronada amb una balustrada d'obra que és la barana del terrat. Tot el parament és arrebossat imitant carreus abuixardats.","codi_element":"08101-237","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia, 42","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3674400,2.1290400","utm_x":"427159","utm_y":"4579914","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52569-foto-08101-237-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52569-foto-08101-237-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52570","titol":"Casa del carrer de Santa Eulàlia, 41","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-41","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres convertida en múltiples habitatges. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de tres eixos en planta baixa i quatre a la planta pis. En planta baixa hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. Destaca damunt la llinda recta de la porta un petit frontó circular. En la planta pis hi trobem quatre eixos de verticalitat, definits per quatre obertures que s'obren a un balcó corregut de balustrada, sostinguda per mènsules. Les obertures són de llinda recta, però tenen un espai còncau decorat amb medalló i motius florals. Tot encapçalat per un trenca aigües. La façana està coronada per un acroteri central amb balustres laterals que fan de barana del terrat. Per sota, la cornisa és dentellada.","codi_element":"08101-238","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia, 41","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3673100,2.1295200","utm_x":"427199","utm_y":"4579899","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52570-foto-08101-238-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52570-foto-08101-238-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52571","titol":"Casa del carrer de Santa Eulàlia, 45","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-45","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d' habitatges que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa, però, hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. Les plantes superiors s'organitzen amb balcons als eixos dels extrems i finestres als dos eixos interiors. Totes les obertures són de llinda recta, damunt de la qual hi trobem un plafó ornamental amb motius vegetals. Les obertures de la darrera planta tenen a més a més una garlanda en relleu per damunt el plafó ornamental. La façana està coronada per un acroteri circular coronat per un motiu floral. A l'interior es pot veure la data de 1919 pintada.","codi_element":"08101-239","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia, 45","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3672700,2.1293200","utm_x":"427182","utm_y":"4579894","any":"1919","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52571-foto-08101-239-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52571-foto-08101-239-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52572","titol":"Casa del carrer de Santa Eulàlia, 46","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-46","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d' habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. Les plantes superiors s'organitzen amb balcons als eixos dels extrems i finestres a l'eix central. Totes les obertures són de llinda recta; emmarcades als costats per pilastres i els balcons , amb barana de ferro i porticons de llibret, se sustenten per mènsules decorades amb motius florals. La façana està coronada per un acroteri circular amb una figura femenina en relleu a la part central, que representa una filadora.","codi_element":"08101-240","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia, 46","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3674100,2.1288100","utm_x":"427140","utm_y":"4579910","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52572-foto-08101-240-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52572-foto-08101-240-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Molt probablement el promotor de l'edifici estava relacionat amb alguna de les fàbriques tèxtils de la zona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52573","titol":"Casa del carrer de Santa Eulàlia, 49","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-49","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d' habitatges que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures, fent cantonada amb el carrer de Buenos Aires. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana principal s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa, però, hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. A la primera planta hi trobem un balcó corregut i a les dues plantes següents s'obren dos balconades dobles per pis. Les úniques obertures amb ornamentació floral damunt la llinda són les de la darrera planta. La façana del carrer de Buenos Aires és molt més senzilla, amb quatre finestres a cada planta. Les del darrer pis mantenen la decoració de la façana principal.","codi_element":"08101-241","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia, 49","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3672000,2.1289600","utm_x":"427152","utm_y":"4579887","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52573-foto-08101-241-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52573-foto-08101-241-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52574","titol":"Casa del carrer de Santa Eulàlia, 73-75","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-73-75","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'adequació de la planta baixa per a comerços, n'ha perjudicat el projecte ornamental de la façana i també de l'interior.","descripcio":"Casa entre mitgeres convertida en múltiples habitatges. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. En la planta pis, la façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos. En planta baixa hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. En la planta pis hi trobem quatre eixos de verticalitat, definits per quatre obertures que s'obren a un balcó corregut de balustrada, que en la part central sobresurt més que als costats. Les obertures són de llinda recta, emmarcades per un recreixement del parament i amb porticons de llibret. La façana està coronada per un acroteri central amb baranes de ferro laterals que fan de barana del terrat. Per sota, la cornisa motllurada sustentada per cartel·les. La franja de la cambra de ventilació està esgrafiada i els respiralls formen part de la poca decoració de l'edifici..","codi_element":"08101-242","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia, 73-75","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3670100,2.1272900","utm_x":"427012","utm_y":"4579867","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52574-foto-08101-242-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52574-foto-08101-242-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52575","titol":"Casa del carrer de Santa Eulàlia, 85","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-85","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures, cantonada amb el carrer Paretó. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos amb façana al carrer de Santa Eulàlia han patit transformacions per adequar-se a les necessitats del nou establiment comercial que l' ocupa. Destaca el balcó corregut que comunica l'obertura de la façana principal amb la del carrer Paretó. La barana és de ferro i sustentat per grans cartel·les. A la façana del carrer Paretó hi trobem una balconada i un altre balcó. Totes les obertures són de llinda recta, amb porticons de llibret i emmarcament recrescut.","codi_element":"08101-243","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia, 85","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3669300,2.1267500","utm_x":"426967","utm_y":"4579859","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52575-foto-08101-243-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52575-foto-08101-243-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52576","titol":"Casa del carrer de Santa Eulàlia, 91","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-91","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges situat a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Només els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures en cada planta; on hi trobem un balcó corregut amb quatre accessos; que corresponen a dos habitatges. Totes les obertures són de llinda recta, amb un recreixement del parament que les emmarca i tenen damunt la llinda una ornamentació floral. La façana està coronada amb un acroteri esglaonat, acabat amb un semi cercle, i al centre un relleu floral. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats, on només destaquen els emmarcaments de les obertures, la motllura de l'acroteri i els espiralls de ventilació.","codi_element":"08101-244","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia, 91","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3669200,2.1266200","utm_x":"426956","utm_y":"4579858","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52576-foto-08101-244-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52576-foto-08101-244-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52577","titol":"Cases avinguda del metro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-avinguda-del-metro","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici que fa cantonada entre l'avinguda del Metro i el carrer de Cavall Bernat. Actualment s'ha dividit en diversos habitatges i establiments comercials a la planta baixa, però respon a una tipologia arquitectònica d'unitat familiar amb planta baixa i pis. La seva ornamentació de façana és senzilla però reflexa, malgrat aquesta simplicitat, la voluntat d'agradar. Les obertures tenen un recreixement del parament que les emmarca: les finestres de llinda recta, però les portes a la planta baixa amb arc de mig punt. La cornisa dentellada corona una franja d'esgrafiats florals que recorre tota la façana.","codi_element":"08101-245","ubicacio":"Avinguda del metro, 5","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3673700,2.1268900","utm_x":"426979","utm_y":"4579908","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52577-foto-08101-245-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52577-foto-08101-245-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52578","titol":"Casa del carrer Anselm Clavé, 58","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-anselm-clave-58","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i cinc pisos i coberta de terrat. La façana s'estructura simètricament a partir d'un eix central representat per la porta d'accés a l'escala i quatre obertures d'il·luminació de l'espai interior. Als costats d'aquest eix s'alternen dos fileres verticals de balcons i finestres. La decoració es concentra al voltant de les obertures, amb garlandes als òculs i esgrafiats vegetals entre els òculs i la porta principal, i en el punt més alt, que ajuden a remarcar la importància de l'eix central de l'edifici. El darrer pis és el més singular; un balcó corregut uneix les dues obertures, posades una a cada costat d'un alçat emmarcat per dues pilastres. Les obertures estan coronades per frontons triangulars.","codi_element":"08101-246","ubicacio":"Carrer Anselm Clavé, 58","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3647900,2.1271300","utm_x":"426996","utm_y":"4579621","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52578-foto-08101-246-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52578-foto-08101-246-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52579","titol":"Casa del carrer Muns cantonada carrer del General Prim","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-muns-cantonada-carrer-del-general-prim","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges situat al carrer Muns, cantonada amb el carrer del general Prim. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. La composició de les dues façanes és simètrica i homogènia, però la del carrer Muns es configura a partir de tres eixos de verticalitat i la del carrer del General Prim, a partir de quatre eixos de verticalitat. En la primera, les obertures de les plantes superiors tenen cadascuna el seu balcó. Mentre que a la façana del carrer del General Prim, els dos eixos centrals estan units per balconades i els eixos laterals per balconeres. Les finestres de la primera i segona plantes són de llinda recta i les de la tercera planta són d'arc de mig punt. Des de la primera planta i fins la cornisa dues pilastres emmarquen la façana. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats.","codi_element":"08101-247","ubicacio":"Carrer Muns cantonada carrer del General Prim","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3651900,2.1252800","utm_x":"426842","utm_y":"4579667","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52579-foto-08101-247-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52579-foto-08101-247-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52580","titol":"Casa del carrer del General Prim, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-del-general-prim-6","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i tres pisos i coberta de terrat pla; però que a posteriori, s'ha remuntat un pis endarrerit de la línia de façana. La façana s'estructura simètricament a partir d'un eix central representat per la porta d'accés, d'arc de mig punt, a l'escala i tres obertures d'il·luminació de l'espai interior. Als costats d'aquest eix s'alternen dues fileres verticals de balcons i finestres. La decoració es concentra al voltant de les obertures, amb garlandes als òculs. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i els porticons de llibret. La façana està coronada per un acroteri circular. El parament és arrebossat i imita carreus abuixardats, molt rebaixats pel pas del temps. Als costats una pilastra emmarca a la façana, i a la part superior hi ha dos medallons. Entre pis i pis, hi ha una petita motllura divisòria.","codi_element":"08101-248","ubicacio":"Carrer del General Prim, 6","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3663500,2.1244200","utm_x":"426771","utm_y":"4579796","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52580-foto-08101-248-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52580-foto-08101-248-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52581","titol":"Creu de terme de Provençana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-de-provencana","bibliografia":"ARIÑO, Antonio; GÓMEZ, Sergi (2012). La festa mare. Les festes en una era post cristiana. Col·lecció temes d'etnografia valenciana, núm. 7. Ed. Museu Valencià d'Etnologia; Diputació de València. http:\/\/provenzana.blogspot.com.es\/2010\/10\/la-creu-de-terme-de-provencana.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de ferro situada sobre un pedestal en forma de prisma de secció quadrada acabat en punta i fet de pedres irregulars. Tot plegat enmig d'un parterre i envoltat de vegetació arbustiva, en una cantonada de la plaça existent davant l'ermita romànica de Santa Eulàlia.","codi_element":"08101-249","ubicacio":"Plaça de Santa Eulàlia de Provençana","historia":"Cap a la meitat del segle XV, Provençana perd la seva titularitat com a parròquia, i esdevé capella eremítica. L'edifici de l'església es va degradant fins a l'extrem de que a principis del segle XVI l'ermita estava seriosament deteriorada. Al seu costat mateix, i al peu del camí, en temps del rector Anton Carreres s' havia alçat, en defecte d'aquella, una capella d'obra amb una imatge de Santa Eulàlia darrera un reixat. El 1703, el propietari de la masia Can Alós, veí de l'església, Josep d'Alós i Ferrer -militar barceloní- compra la llança del terreny d'aquesta precària capella per 250 lliures, acceptant l'obligació d'invertir-ne cent més en la reedificació de la caseta de la capella al peu del camí. Ja dins del segle XVIII, amb la recança d'haver-se oblidat de l'antiga parròquia, els habitants de l'Hospitalet fan diverses obres de restauració en l'antic edifici i reedificaren les parts malmeses de l'església. Als voltants de 1785, sota la direcció de mossèn Quirico Madriguera, rector de la església, es pren la decisió de tenir mes cura, des d'aleshores en davant, de l'església i el seus contorns. Es creu que el senyor de la Casa Alós, Don Juan de Ponsich y Alós, va manar construir una creu de terme davant de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, al camí de Barcelona a Santa Creu de Calafell.","coordenades":"41.3652300,2.1184300","utm_x":"426269","utm_y":"4579677","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52581-foto-08101-249-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52581-foto-08101-249-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"No confondre creus de terme amb creus de padró. Les primeres estan ubicades a les entrades o sortides dels pobles, al costat del camí, per donar la benvinguda als viatgers o encomanar-se a la divinitat en iniciar un viatge, per ser deslliurats de qualsevol entrebanc (accidents, robatoris, etc).La creu de padró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu. Acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, dins de les 30 passes que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble des d'on es pogués beneir tot el terme municipal per tal de protegir-lo de les malalties i les malures del camp.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52582","titol":"Església de Santa Eulàlia de Provençana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-santa-eulalia-de-provencana","bibliografia":"http:\/\/provenzana.blogspot.com.es\/2010\/11\/esglesia-de-santa-eulalia-provencana.html","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Església parroquial de creu llatina, amb tres naus, la central més alta que les laterals amb dos grans campanars paral·lels de planta quadrada, oberts en la seva part superior amb arquets de mig punt. L'edifici és de maó vist i tots els elements estructurals i ornamentals són una recreació de l'estil romànic. Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme.","codi_element":"08101-250","ubicacio":"Plaça de Santa Eulàlia de Provençana","historia":"El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana.","coordenades":"41.3653000,2.1190600","utm_x":"426322","utm_y":"4579684","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52582-foto-08101-250-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52582-foto-08101-250-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52582-foto-08101-250-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Manel Puig i Janer","observacions":"Va existir un primer projecte de l'arquitecte Rubió i Bellver, que mostrava influències de Cuypers, creador de nombroses esglésies a Holanda de gust neogòtic.L'any 1925 va començar la construcció de l'edifici segons Rubió. Es va aturar en diverses ocasions abans i després de la Guerra Civil. Al 1952, finalment, es reprèn amb un nou arquitecte, Puig Janer, aprofitant-se els fonaments i alguns murs i fragments escultòrics de la primera obra.El nou temple fou inaugurat el 10 de febrer de 1957, pel bisbe Doctor Gregorio Modrego. Se celebra el sant de la patronat, Santa Eulàlia, el 12 de febrer.","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52583","titol":"Casa del carrer d'Anselm Clavé, 30","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-danselm-clave-30","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici situat a la plaça dels avis cantonada carrer Anselm Clavé que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. A la planta baixa s'ha adaptat l'espai per instal·lar-hi comerços i la planta pis és l'habitatge. Predomina l'horitzontalitat sobre l'edifici, constructivament i ornamental. La manca d'elements ornamentals es supleix en una bicromia del parament combinant el color vermell amb el crema, els recreixements del parament en les obertures i una lleugera cornisa dentellada. Damunt les llindes hi ha motius florals esgrafiats, que si s'haguessin pintat de color crema destacarien molt més. Els espiralls de respiració també ajuden a implementar elements decoratius.","codi_element":"08101-251","ubicacio":"Carrer d'Anselm Clavé, 30","historia":"","coordenades":"41.3656200,2.1267300","utm_x":"426964","utm_y":"4579713","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52583-foto-08101-251-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52583-foto-08101-251-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52584","titol":"Casa del carrer de Buenos Aires, 19","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-buenos-aires-19","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, formada per dos cossos i terrat pla. Destaquen els dos balcons dobles de la planta pis amb quatre obertures d'arc de mig punt, amb porticons de llibret i emmarcament del parament recrescut amb mènsula decorativa a la part central de l'arc. El parament és arrebossat amb imitació de carreus abuixardats. Una sanefa esgrafiada de motius florals a la part on hi ha la cambra de ventilació i els espiralls. La façana està coronada amb una balustrada que és la barana del terrat.","codi_element":"08101-252","ubicacio":"Carrer de Buenos Aires, 19","historia":"","coordenades":"41.3666600,2.1296300","utm_x":"427207","utm_y":"4579827","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52584-foto-08101-252-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52584-foto-08101-252-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52585","titol":"Casa dels masovers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-dels-masovers","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. http:\/\/www.museul-h.cat\/detallCataleg.aspx?1OyFUhN99SpBiZQhCsUT13zArHk1d7EpdsWMl1T90U7QqazB","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici als quatre vents format per tres cossos: un central amb planta baixa, pis i golfes; i dos laterals d'una única planta. El cos central té la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Els cossos laterals tenen la coberta en forma de terrat pla. Tot ell s'aixeca sobre un altiplà amb un mur de contenció fet de pedra. S'hi accedeix per una escala doble feta amb balustres. La porta d'accés és dovellada amb forma d'arc el·líptic i totes les obertures són rectangulars però amb la llinda de línies arrodonides i el brancal combinant dovelles estucades i llises. El balcó presenta barana de ferro forjat i ceràmica blanca i blava a la seva base. L'acabament ondulat oculta la teulada. Dues pilastres rematades per hídries recorren aquesta façana verticalment, separant aquest cos central dels dos afegits. El coronament de la façana es fa amb un acroteri ondulat d'estil barroc. Els dos cossos afegits són aprofitats al primer pis per fer una balconada amb balustres. Les obertures repeteixen l'estructura de la façana principal.","codi_element":"08101-253","ubicacio":"Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5","historia":"La referència més antiga és de finals del segle XVIII, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi.","coordenades":"41.3652200,2.0963900","utm_x":"424426","utm_y":"4579695","any":"1904","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52585-foto-08101-253-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52585-foto-08101-253-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52585-foto-08101-253-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Historicista","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Antoni Serrallach","observacions":"Actualment hi ha el Centre d'Innovació Tecnològica del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona.","codi_estil":"98|116","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52586","titol":"Templet de can Buxeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/templet-de-can-buxeres","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. http:\/\/www.museul-h.cat\/detallCataleg.aspx?1OyFUhN99SpBiZQhCsUT13zArHk1d7EpdsWMl1T90U7QqazB","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Glorieta o templet circular compost per un podi alçat sobre el que s'aixequen sis columnes que sustenten una cúpula, d'esfera i tambor. L'accés al podi es pot fer per dos costats superant tres graons. Entre les columnes hi ha una barana de ferro forjat amb decoracions geomètriques i florals. En el sòl del podi hi ha una sanefa feta de rajols vermells. Les columnes també estan decorades amb trencadís de rajoles, que dibuixen un sòcol vermell, per damunt una petita franja bicroma i blanc fins arribar als petits capitells, que també tenen rajols de decoració. Aquestes columnes suporten un arquitrau profusament decorat amb motius vegetals i geomètrics. Al damunt hi ha la cúpula, feta de trencadís de rajoles policromes en blanc, groc i vermell.","codi_element":"08101-254","ubicacio":"Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5","historia":"La referència més antiga que es conserva és de l'any 1770, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi, comte d'Alemany. Però segurament l'edifici era molt més antic. Els primers grans canvis daten del 1854, quan la línia del ferrocarril va limitar la finca en la zona baixa, a l'est. El 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l'ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l'entrada principal de la masia. En aquest passeig es van plantar els plataners i la part nord-est es va repoblar amb un bosquet de pins bords, garrofers i alzines que encara avui donen ombra als passejants. D'aquesta època també és el molí de vent que encara hi ha a l'entrada i que servia per extreure aigua del pou amb més facilitat. L'any 1877 la finca canvia de propietari, després d'estar de lloguer un parell d'anys. El nou propietari donarà nom a la finca: Lluís Buxeres i Abad. Ell va ser qui transformaria aquella vella masia en el palauet i la finca residencial que avui coneixem. L'estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i els seus propietaris el van ocupar immediatament. Llavors van començar a unificar l'aparença exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d'unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l'eliminació dels desnivells propis d'una masia. L'arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol. Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals. Tota la planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a conservar-se a les sales del Museu d'Història de la ciutat. L'any 1906 també es va gestar el jardí tal i com el coneixem avui dia. A més, juntament amb l'habitatge principal es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis adjacent al palauet que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera. La família va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i des d'aquell moment només la va tornar a utilitzar com a finca d'estiueig. L'any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l'Ajuntament per 32 milions de pessetes. El Consistori volia destinar la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l'any 1972 i avui allotja un gran nombre d'espècies vegetals i també d'ocells.","coordenades":"41.3647700,2.0967000","utm_x":"424451","utm_y":"4579645","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52586-foto-08101-254-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52586-foto-08101-254-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En alguns documents de la bibliografia es parla d'aquest element coma templet o festejador.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52587","titol":"Rellotge de sol de can Trabal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-trabal","bibliografia":"PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http:\/\/www.gnomonica.cat","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol, del tipus vertical declinant situat a la façana de migdia de la masia. Es tracta d'un quadrant amb orientació sud-est, situat damunt d'un pla realitzat amb arrebossat de calç. El seu disseny és senzill, amb la data de 1769 a la part superior i el gnòmon, de vareta, que surt per sota mateix de l'any. Les línies horàries estan esgrafiades damunt de l'arrebossat. Senyalen de les 6 del matí fins a les 4 de la tarda, en xifres romanes, tot i que només s'han marcat de les nou del matí (IX) a les dues de la tarda (XIV). Protegint el quadrant, hi ha un voladís estret, que evita que l'aigua hi degotegi directament.","codi_element":"08101-255","ubicacio":"Camí de la cadena, s\/n","historia":"Malgrat es pot llegir l'any 1769, en la fotografia s'endevina un antic rellotge, molt més acurat i probablement policromat. El gnòmon surt d'un cercle solar. Tot el quadrant està emmarcat per una sanefa lineal d'uns cinc centímetres d'amplada on probablement hi havia dibuixades les hores. A la part superior, ambdós costats del sol, un lema o les xifres de l'any.","coordenades":"41.3453900,2.0964800","utm_x":"424410","utm_y":"4577494","any":"1769","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52587-foto-08101-255-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52587-foto-08101-255-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.817","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52588","titol":"Rellotge de sol del restaurant la Marina de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-del-restaurant-la-marina-de-lhospitalet","bibliografia":"PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http:\/\/www.gnomonica.cat","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol del tipus vertical situat a la façana de migdia de la casa antiga, reconvertida a restaurant. Es tracta d'un quadrant realitzat amb rajols ceràmics, de sèrie, policromat envoltat per una sanefa de fulles i emmarcat dins d'un rectangle pintat a la paret de color ocre. El rellotge està situat a l'interior de dotze rajols. A la part superior hi ha l'astre solar, antropomorfa. De la seva boca neix el gnòmon, de vareta, en alumini. Ambdós costats, hi ha uns núvols ben carregats que el sol empeny amb el seu alè. D'ell també neixen les línies solars, que van de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. Les xifres són àrabs, de color negre. La part inferior queda decorada amb una sanefa vegetal. Una línia ocre separa el quadrant pròpiament dit de la sanefa decorativa exterior, que és la típica fulla ocre i blava amb botons de tonalitats verdes.","codi_element":"08101-256","ubicacio":"Carretera de la Feixa Llarga, 47","historia":"La propietària el va fer posar pels volts de l'any 2007, quan varen fer tornar a pintar la façana.","coordenades":"41.3394200,2.1077600","utm_x":"425347","utm_y":"4576821","any":"2007","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52588-foto-08101-256-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52588-foto-08101-256-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ceràmica artística Socemar - Calella","observacions":"Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.820","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52589","titol":"Ca l'Alòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lalos","bibliografia":"BUSQUETS COSTA, Francesc (2004). Memòria prospecció del projecte constructiu plataforma tram La Torrassa-Sants de la L.A.V. Des. 2004: Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"L'antiga masia es va enderrocar, així com l'antic dipòsit de la Guàrdia urbana.","descripcio":"Amb motiu de la construcció del projecte de la plataforma de la línia d'alta velocitat: Madrid-Saragossa-Barcelona-frontera francesa; subtram: La Torrassa-Sants; el desembre de 2004, es va realitzar una prospecció arqueològica superficial dels terrenys afectats. Tot i la notícia de troballes antigues d'època romana a la zona, com a conseqüència d'aquests treballs només es va poder localitzar un mur, en un talús de la via del tren, on estava ubicada la antiga masia de Ca n'Alòs. No es pot acreditar una cronologia precisa per manca de restes ceràmics. Es va puntualitzar sobre la importància de la línia quaternària de la via del tren, ja que és aquesta la franja on han sortit les restes arqueològiques més importants pel que fa a l'època romana. Existeixen notícies de la localització de diversos fragments ceràmics de diferents èpoques, a l'antic dipòsit de la Guàrdia Urbana de L'Hospitalet. Al talús de la via del tren existeixen unes cavitats, actualment tapades per la construcció del tren d'alta velocitat, que podrien respondre a cavitats realitzades als anys 20 del segle XX com a habitatge.","codi_element":"08101-257","ubicacio":"Santa Eulàlia de Provençana","historia":"La zona té gran importància ja que l'àrea d'influència de la via romana s'estendria en aquesta zona. Aquesta zona pertany a la línia quaternària, situat entre la fàbrica Vanguard i la sitja trobada a La Torrassa.","coordenades":"41.3677600,2.1185200","utm_x":"426279","utm_y":"4579958","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52589-foto-08101-257-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52589-foto-08101-257-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest mur estava localitzat a l'antic dipòsit de vehicles de la Guàrdia Urbana, però amb les obres iniciades en juliol de 2005, per a la construcció del tren d'alta velocitat, ha estat destruït sense control arqueològic.","codi_estil":"80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52590","titol":"Ca l'Esquerrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lesquerrer-0","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Element que consta en l'inventari del patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, però en el que no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. Es tracta de la masia de ca l'Esquerrer.","codi_element":"08101-258","ubicacio":"Carretera del Mig s\/n","historia":"Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que detentaven el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII.","coordenades":"41.3486100,2.0943400","utm_x":"424235","utm_y":"4577853","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52590-foto-08101-258-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52590-foto-08101-258-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52590-foto-08101-258-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52591","titol":"Can Picotí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-picoti","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.","centuria":"IIaC-VdC","notes_conservacio":"No en resta cap element conservat.","descripcio":"Es tracta d'una necròpolis romana , a més a més d'altres troballes, molt a prop del recorregut d'una via important de comunicació: la que anava des de Barcino a l'embarcador de les Sorres. Sembla ser que l'any 1911, per tal de realitzar les obres del terraplè del carrilet, es van fer servir terres que provenien dels voltants del carrer Sant Joan, en el lloc conegut com Can Picotí o Ca la Carmeta Gran i actualment com Ca l'Aranya. En aquest lloc, segons testimoni de Joan Fernández (que ho va anotar en un diari personal), van quedar al descobert 'restes humanes, àmfores, tègules i monedes de coure de César August'. Ho va anar a denunciar a l'Ajuntament sense que les autoritats locals mostressin cap atenció a la troballa. Aquest jaciment es troba en la part baixa del terraplè que marca el final de la cornisa d'argiles del quaternari antic i on s'han conservat la major part de les restes antigues aparegudes en aquesta ciutat. En aquest lloc, encara hi ha, avui dia, un solar sense construir, per bé que molt rebaixat, la qual cosa ens fa sospitar que no s'hi trobarà res. J. L. de la Pinta, becat pel Museu de L'Hospitalet per a fer un treball sobre les restes antigues de la localitat, no va trobar cap resta.","codi_element":"08101-259","ubicacio":"Barri de Sant Josep","historia":"Josep Maria Solias (1990) recull a la seva tesi, la notícia de Francesc Marcé de l'aparició d'una necròpolis romana. En aquest mateix lloc, o molt a prop, cap al 1915, varen aparèixer una sèrie de monedes, avui desaparegudes, en un vas. Es van trobar durant les obres de construcció de la via fèrria de la RENFE, a l'altura del grup escolar Busquets i Punset, entre la riera del Canyet i Can Bori.","coordenades":"41.3650800,2.1083200","utm_x":"425423","utm_y":"4579669","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52591-foto-08101-259-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52591-foto-08101-259-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es localitza al barri de Sant Josep, al sud del cementiri municipal. Es situa a la part baixa de les planes d'argiles quaternàries que dominen el delta del Llobregat.","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52592","titol":"Jaciment de Can Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-riera","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Riera és una antiga masia que es troba dins del nucli antic de L'Hospitalet; al capdamunt del carrer Xipreret. El cos principal data del segle XVII. Conserva al davant un petit pati, vestigi de les terres de conreu que envoltaven l'edifici i que es comunicava amb el carrer Xipreret mitjançant un pont de pedra que travessava per sobre la riera de l'Escorxador. Com a masia s'hi han fet intervencions arqueològiques. Les més importants són les realitzades amb motiu del projecte de rehabilitació de la masia en les dependències del museu, entre 2007 i 2009. Es va conservar i recuperar el safareig existent al pati de llevant i un pou, que s'ha deixat visible.","codi_element":"08101-260","ubicacio":"Carrer de la Riera de l'Escorxador, 17-19","historia":"L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.","coordenades":"41.3613100,2.0968200","utm_x":"424457","utm_y":"4579261","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52592-foto-08101-260-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52592-foto-08101-260-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'any 1996, el Museu de L'Hospitalet va organitzar un taller explicatiu sobre arqueologia. Durant les explicacions es va fer una cata prop de la masia de Can Riera per explicar com són les excavacions arqueològiques. En aquest sondeig varen sortir diverses monedes del segle XVIII, que van ser dipositades al Museu de L'Hospitalet, després de comunicar-ho a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.Material ubicat a la col·lecció del Museu de l'Hospitalet.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52593","titol":"Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serra-6","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.","centuria":"I - V dC","notes_conservacio":"Es desconeix el lloc exacte de la troballa.","descripcio":"Troballa de dues monedes d'època romana en un lloc indeterminat del barri. El lloc de Can Serra és el darrer estrep ocupat per les argiles quaternàries i les margues terciàries abans d'entrar en el terreny de quaternari recent. Per tant, es tracta d'una plana, que cau abruptament. Aquest territori ha estat profundament urbanitzat a partir de finals dels anys 60 i, especialment, en els anys 70 del segle passat, de tal manera que avui dia es impossible reconèixer la seva primitiva morfologia i que es conservi el jaciment de procedència de les troballes. Tampoc es coneixen les circumstàncies exactes de la troballa ni el seu emplaçament exacte, encara que el terreny del barri és relativament reduït. Ens trobem davant de dues monedes romanes de bronze d'una cronologia ben diferents: la primera és de l'Alt Imperi i la segona del Baix. Moneda de bronze. A l'anvers s'aprecia l'efígie de l'emperador Domicià amb la llegenda DOMIT. AVG. GERM. (81 -96 dC.), al revers hi ha la deessa Fortuna amb la llegenda FORTVNAE i les lletres S. C. Moneda de bronze de l'emperador Constantí (312-337 dC.). A l'anvers hi ha l'efígie de l'emperador, al revers, una torre amb una llegenda il·legible on s'aprecien les lletres SMTS. Conservació bona. Diàmetre: 19 mm. Pes: 2,5 gr.","codi_element":"08101-261","ubicacio":"Barri de Can Serra","historia":"Foren donades al museu per Armand Barba.","coordenades":"41.3648900,2.1004400","utm_x":"424764","utm_y":"4579655","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52593-foto-08101-261-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52593-foto-08101-261-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Material ubicat a la col·lecció del Museu de l'Hospitalet.","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52594","titol":"Can Torresolanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-torresolanes","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. MORERA CAMPRUBÍ , Jordi (2011). Estudi històric i arqueològic als edificis del carrer Juan de Toledo 5-19 de l'Hospitalet, 2011. Nº 9645. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.","centuria":"I-XX dC","notes_conservacio":"No es conserva cap element.","descripcio":"A l'entorn del jaciment de Can Torresolanas i l'antiga torre Ubach, en una àrea urbanitzada que limita al nord amb el marge del talús de la via del tren, en el barri de Sant Josep, en diverses ocasions han estat localitzades restes diverses que permetien situar-hi alguna mena d'ocupació d'època antiga. Les restes més antigues varen ser localitzades l'any 1919, en un indret que es localitzaria passat el camí que portava a la torre Ubach, després d'un pont de ferro i en uns marges elevats, on es cita la descoberta de les restes d'una antiga casa d'època romana que apareixia completament colgada de terres (Marcé. 1981). En el mateix sector, molt temps després, el Sr. Joan Fernández va recollir un fragment de ceràmica romana (una nansa). Aquests mateix afeccionat va donar la notícia de la descoberta a la part posterior de la torre Ubach, entre un rec i la via fèrria, a una profunditat de set o vull metres, del que sembla que haurien pogut estar diverses sepultures excavades al sòl i que estarien cobertes amb lloses de pedra. Aquestes restes però no foren objecte de cap intervenció arqueològica. En aquest mateix sector, l'any 1993 els arqueòlegs Jordi Serrallonga i Josep Maria Solias, llavors director del Museu de l'Hospitalet, varen decidir estudiar i documentar les restes d'un mur de contenció de terres que estava construït amb maons o teules planes superposades verticalment que apareixia a tocar el carrer Juan de Toledo (en direcció est-oest). Aquest mur mesurava 2,20 metres d'alçada i 50 metres de longitud. En aquest mur era possible observar la presència de dues canalitzacions, una de secció quadrangular i una altre de semicircular. Aquest element fou valorat com d'especial interès pel patrimoni arquitectònic i industrial de la ciutat, si més no pel seu caràcter atípic. Les peces d'obra emprades en la construcció del mur tenien un segell de l'antiga fàbrica hospitalenca 'ROMEU Y ESCOFET', que permetia la seva datació en època recent.","codi_element":"08101-262","ubicacio":"Carrer de l'Ebre, s\/n","historia":"El setembre de 1993 es va realitzar un seguiment arqueològic d'urgència amb motiu de l'inici d'unes obres en aquest indret. Segons l'arqueòleg director, les inspeccions de la secció realitzada per la màquina excavadora no permeten parlar de cap nivell arqueològic anterior al segle XX, opinió recolzada pel fet de que durant l'obra tampoc va aparèixer cap material aïllat anterior a aquesta datació. L'any 2011 es portà a terme un estudi de paraments dels edificis situats als carrers Juan Toledo 5-19 i Ebre 4-14 que el consistori pretenia 'deconstruir'. Segons les notícies orals existia, en aquest indret, un convent carmelita, refugis, túnels i fresqueres en el subsòl. Es va concloure que havia estat un casal rural dels s. XVII-XVIII.","coordenades":"41.3650600,2.1080800","utm_x":"425403","utm_y":"4579667","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52594-foto-08101-262-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52594-foto-08101-262-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52594-foto-08101-262-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Sector situat al barri de Sant Josep, en una àrea compresa entre el traçat de la via del tren i el carrer Juan de Toledo, al sud del cementiri municipal. També es coneix com Torre Ubach.","codi_estil":"98|94|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52595","titol":"Carrer de l'Església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-lesglesia","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Excavat i documentat correctament.","descripcio":"Amb motiu de la construcció d'un aparcament soterrat a la zona, l'any 2003 es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència, per tal de documentar possibles restes antics, donada la situació de la zona. La intervenció arqueològica permeté documentar una estructura interpretada com una ossera. Aquesta estructura presenta una planta de 282 x 435 centímetres construïda de pedra mitjana i petita, escairades en la seva part vista, i maó modern lligats entre si amb morter de calç i sorra. Tots construït directament sobre el terreny natural a partir de la tècnica d'encofrat perdut. L'interior de l'ossera es completa amb un petit mur que divideix l'espai intern de forma transversal i que presenta el mateix material i forma constructiva que la resta de l'estructura. El conjunt està rematat per una volta de maó lligat amb morter, que presenta des accessos quadrangulars construïts a partir de grans blocs de pedra escairada. Aquests accessos, un dels quals està parcialment destruït, es trobaven tapats per lloses de pedra i maó lligats entre si amb ciment, utilitzades com a tapadores. Pel que fa als treballs en l'interior de l'ossera, en aquest es van documentar les restes de com a mínim 47 individus, que es trobaven dipositats dins l'estructura en dues fases diferenciades segons l'estudi de l'estratigrafia.","codi_element":"08101-263","ubicacio":"Carrer de l'Església","historia":"Intervenció arqueològica dirigida per Xavier Lorita Gómez entre el 10 i el 14 i entre el 18 i el 21 de març de 2003.","coordenades":"41.3598700,2.0992500","utm_x":"424659","utm_y":"4579099","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52595-foto-08101-263-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52595-foto-08101-263-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquesta ossera està emmarcada en el període del reformisme borbònic (decret de 1775 de Carles III i posterior Cèdula Reial de 1787) en el qual s'inicià la conversió dels cementiris parroquials a civils. A conseqüència d'això, es traslladà el cementiri fora de la ciutat a l'any 1836. Tot i això, l'exhumació de les restes no es plantejarà fins el 1986.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52596","titol":"Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-6","bibliografia":"CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.","centuria":"IX-XV dC","notes_conservacio":"restes molt arrasades.","descripcio":"Amb motiu de la col·locació d'una cambra telefònica subterrània, l'any 1993, es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència, a tocar de l'església de Santa Eulàlia de Mérida. L'excavació permeté la documentació d'un cementiri situat davant l'església i que ocuparia gran part de l'actual placeta. Si bé la destrucció del cementiri en la zona en la que s'ha intervingut era ja complerta, si que es poden posar de manifest algunes de les característiques del mateix. En primer lloc, i pel que fa a la disposició dels enterraments, cal constatar la disposició tant en direcció est-oest com nord-sud en zones molt properes entre sí. Aquest fet podria parlar-nos de diferents moments del cementiri. En tot cas, és evident que la mostra estudiada no és ni molt menys significativa, però dóna unes certes indicacions vàlides com a hipòtesis de treball. Pel que fa a la cronologia dels enterraments, l'excavació no ha permès determinar res al respecte ja que pràcticament no ha aparegut material ceràmic i el poc que s'ha recuperat s'ha trobat sempre en estrats de colmatació contemporanis i, per tant, fora de context.","codi_element":"08101-264","ubicacio":"Carrer Major","historia":"","coordenades":"41.3595400,2.0983100","utm_x":"424580","utm_y":"4579063","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52596-foto-08101-264-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52596-foto-08101-264-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52597","titol":"Jaciment de l'Harmonia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-lharmonia","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. HUERTAS, J. (2008). L'Harmonia (Plaça Josep Bordonau i Balaguer). L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Març-Abril de 2008. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva (Control moviment de terra). Any: 2008. Núm. Memòria: 9692.Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 B). Del Casal a l'Ateneu de Cultura; dins: Xipreret. Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat, juny 1982. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"L'any 2008, amb motiu d'una reforma integral de l'edifici, es realitzà el seguiment arqueològic del rebaixament dels terrenys del pati. Només es va recuperar un petit conjunt de materials moderns i contemporanis, situats als nivells de rebliment. Per tant, es pot considerar que els resultats de la intervenció foren negatius. De fet, a excepció de les zones on els rebliments són més potents, el terreny natural se situa 50 cm per sota del sòl actual.","codi_element":"08101-265","ubicacio":"Plaça de Josep Bordonau, 6","historia":"L'edifici anomenat l'Harmonia, al barri del Centre de L'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI. Al costat d'aquesta, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet L'Harmonia, anomenat així perquè des de l'any 1866 fins als anys trenta del segle passat, aixoplugà una societat d'aquest nom, pertanyia des del segle XIV als Oliver, una de les famílies tradicionals de L'Hospitalet, al costat dels Cerdanya, Llunell, Modolell, Esquerrer i Duran. L'any 1717, un membre de la família Oliver era batlle. L'edifici actual sembla que fou construït a finals del segle XVI (1595). La façana principal marca la jerarquia de les tres plantes a l'interior, pròpia dels castells-palaus i de les cases senyorials del Renaixement, a l'estil del Palau de Peralada. El portal, adovellat, centra la planta baixa (per bé que tot el sector de la dreta sembla afegit a l'obra inicial). El pis o planta noble amb llindes de pedra, algunes esculpides. Les golfes tenen una galeria d'arcs de mig punt seguits, fets de maó. La coberta és a quatre vessants. A l'angle esquerra de la façana, una torrella de planta circular, dóna a l'Harmonia caire de casa forta. L'aparell de construcció és fet de carreus més aviat petits amb els angles de carreus més grans i més treballats.","coordenades":"41.3604400,2.0977300","utm_x":"424532","utm_y":"4579163","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52597-foto-08101-265-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52597-foto-08101-265-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52598","titol":"Jaciment de Bellvitge","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-bellvitge","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Excavacions a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.17-27. LÓPEZ MULLOR, A. (1979-1981). Memòria. De l'excavació de l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 2206. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Maria de Bellvitge; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.265 - 267. VIVES BALMAÑA, E. (1989) . Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.36-40.","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de les restes de l'antiga ermita romànica de Santa Maria de Bellvitge i la necròpolis corresponent. Es van documentar gràcies a les intervencions arqueològiques realitzades en dues campanyes: la primera del setembre de 1979 al març de 1980; i la segona, del novembre de 1980 fins el gener de 1981. L'excavació va permetre documentar que sota l'estructura es conserven els murs de l'edifici romànic. No es tracta de la fonamentació medieval, sinó del parament de l'antiga construcció. El seu creixement s'anà produint a mesura que es refeien les construccions i els desbordaments del Llobregat aportaven veritables allaus de terres argiloses. Aquesta primera construcció, era una església de planta basilical, dividida interiorment en tres naus, una major i dues laterals, encapçalades per sengles absis de planta semicircular. No posseïm una datació directa pel primer edifici, ja que els documents no l'esmenten i els seus estrats no han proporcionat material. Malgrat tot, s'ha descobert una necròpoli d'inhumació dividida en dos moments cronològics. Existeixen tres tombes, que tenien un aixovar consistent en olles de ceràmica oxidada de l'alta edat mitjana. Aquestes ceràmiques, es poden datar a la segona meitat del segle XI i presumiblement ja amortitzades en el moment que es col·locaren a les tombes, podrien proporcionar una data que se situa cap a començament del segle XII. Aquesta cronologia hauria de coincidir amb la fàbrica de l'església, d'aparell relativament acurat. A més, l'absidiola localitzada, era llisa, almenys a la part inferior. Aquesta característica, constatada al llarg del segle XI en absis menors, es converteix en norma general el segle XII; d'aquí que la cronologia indicada per a les ceràmiques, que correspon a una època en què l'església ja funcionava, no estigui gaire allunyada de la construcció d'aquesta.","codi_element":"08101-266","ubicacio":"Camí de l'ermita, s\/n","historia":"Pertanyia la parròquia de Provençana dins la partida de Banyols. La primera referència documental és de l'any 995, en una venda que fa Eloi, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa. El topònim Amalvígia es documenta en el segle X i diverses ocasions en el segle XI. L'any 1057 també es documenta el mas de Malvitge, quan el matrimoni Gomar i Otula el venen, juntament amb la seva església. L'any 1211 és anomenat de Bellvitge quan Pere de Torrelles el ven al canonge Bernat de Sarrià Del 1279 és la primera menció completa de la capella de Santa Maria de Bellvitge. Les referències són cada cop més freqüents. L'any 1372, el vicari general atorga llicència al rector de Provençana perquè digui dues misses els diumenges i festius, una a l'església de Santa Eulàlia i l'altra a la capella de Santa Maria de Bellvitge. A partir del segle XV en gairebé cada segle hi ha constància documental de reconstruccions i obres a la capella de Bellvitge, motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es fa una concòrdia entre els obrers de la parròquia de l'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar la capella. En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. El 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada. Finalment la capella fou novament saquejada, pels francesos, el 1808. Sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652. En el segle XX tenim notícia de dues restauracions importants, posteriors a sengles riuades: la de 1958-59 i la del 1977. En la primera el patronat de Santa Maria de Bellvitge encarregà el projecte de restauració a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer, el qual hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran, que hi pintà uns murals, els quals, parcialment malmesos en la riuada del 1977, es perderen posteriorment per incúria en la restauració subsegüent.","coordenades":"41.3473300,2.1096300","utm_x":"425513","utm_y":"4577698","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52598-foto-08101-266-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52598-foto-08101-266-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52598-foto-08101-266-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85|98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52599","titol":"Factoria Vanguard","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/factoria-vanguard","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.","centuria":"I-IIdC","notes_conservacio":"troballa fortuïta i parcial.","descripcio":"Ens trobem davant d'una petita sitja (50 x 60 x 30 cm) que s'ha de datar en època republicana a partir dels dos fragments de ceràmica de vernís negre que van aparèixer en el seu interior. El reompliment estava constituït per terres de color bru barrejades amb cendres i fragments de ceràmica romana. La base estava integrada per closques de cargols d'hort ('Euparypha pisana', Müll) i de vinya ('Archelix punctata', Müll).","codi_element":"08101-267","ubicacio":"Santa Eulàlia de Provençana","historia":"Documentat l'any 1996.","coordenades":"41.3655400,2.1175300","utm_x":"426194","utm_y":"4579712","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52599-foto-08101-267-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52599-foto-08101-267-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les restes van aparèixer en el tall del terraplè ferroviari, d'uns 2,30 metres d'alçada, i a 80 centímetres de terra (Pinta, inèdit). Aquest lloc es troba en el desnivell entre les argiles quaternàries i les margues terciàries i la plana deltaica que s'inicia a poca distància.","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52600","titol":"La Marina de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-marina-de-lhospitalet","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.","centuria":"X-XVIII","notes_conservacio":"alguns elements s'han excavat, documentat i es conserven sota terra i d'altres s'han perdut.","descripcio":"La part sud del municipi de l'Hospitalet està format pel complex detrític superior del delta del Llobregat, compost per sorres i llims d'aportació fluvial. El límit quaternari quedà delimitat per la via del tren del nucli urbà de L'Hospitalet fins a la ciutat de Barcelona. Les notícies històriques sobre l'aparició de restes arqueològiques són diverses, en tota la part del delta del Llobregat. En aquest indret podrien contenir restes de naufragis (derelictes), interpretant tota aquesta àrea com un port ancoratge. La gran àrea d'ancoratge d'època clàssica, situada originàriament al mar, actualment es troba en terra ferma, enterrada sota molt metres de sediments aportats per la mar i el riu Llobregat.","codi_element":"08101-268","ubicacio":"Plana deltaica de l'Hospitalet","historia":"Als anys 60 del segle XX van començar les extraccions d'àrids en el termes municipals de Viladecans, Gavà i Castelldefels, entorn al camí Ral. Les extraccions d'àrids en van extreure àmfores, ceràmiques i altres materials que permeten reconstruir l'evolució del comerç marítim de la Vall del Llobregat durant més de mil anys. A més, s'hi van localitzar diversos vaixells enfonsats, alguns dels quals conservaven la fusta del buc, mentre d'altres tan sols es podien detectar per l'acumulació concentrada de materials homogenis. Durant la construcció del canal olímpic de Castelldefels, es va localitzar una barca d'època medieval, d'uns 8 metres de llargada per 1,60 metres d'amplada. Tot el contingut de la barca formava part d'un sol estrat. El material ceràmic era molt homogeni: contenidors d'uns 40-50 centímetres d'altura, amb fons arrodonit i cos recte, coll obert i dues nanses; i acanalats amb línies incises longitudinals paral·leles al sentit del torn. Dos tipus de vores: recta i exvasada amb escotadura interna. Pasta grisa molt clara, amb abundant desgreixant de mica, quars i pasta ceràmica vermellosa molt fina. Gran part de les peces presenten un vidrat intern de color verd de mala qualitat. Tant la ceràmica com l'estructura interna de la nau estava embolcallada amb teixit d'espart. Els indicis cronològics situen la barca a finals de l'edat mitjana, probablement del segle XV o potser fins i tot posterior. El municipi d'El Prat de Llobregat és l'única localitat que té tot el seu territori dintre del delta del Llobregat. En el seu Pla Especial i Catàleg està protegit tot el terme a una cota inferior als 5 metres de profunditat. A diferència dels termes de Gavà i Castelldefels que està protegit el sud del camí ral, ja que és aquesta part la que correspon a l'ancoratge.","coordenades":"41.3528600,2.1154600","utm_x":"426007","utm_y":"4578306","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52600-foto-08101-268-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52600-foto-08101-268-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52600-foto-08101-268-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Seria interessant que en el municipi de L'Hospitalet, l'àrea d'expectativa arqueològica estigués definida per la línia que marcaria la carretera del Mig, ja que totes les restes romanes s'han trobat al nord. La més propera és la via de Santa Eulàlia de Provençana.","codi_estil":"85|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52601","titol":"Nucli antic de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-antic-de-lhospitalet","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.","centuria":"X-XVIII","notes_conservacio":"alguns elements s'han excavat, documentat i es conserven sota terra i d'altres s'han perdut.","descripcio":"En el primitiu nucli que es forma al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida es concentra gran part de la història medieval i moderna de l'Hospitalet. També és el lloc d'on es pren el nom del municipi entorn a Torre Blanca. L'edifici anomenat l'Harmonia, al centre de l'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet.","codi_element":"08101-269","ubicacio":"Nucli antic","historia":"Per l'acumulació d'elements històrics i patrimonials, s'han fet diverses intervencions arqueològiques que han posat de manifest part d'aquest passat. L'any 1990, amb motiu del soterrament de la xarxa de Telefònica a la plaça Josep Burdonau i carrer del Xipreret, es fa un control i seguiment de l'obra. Els resultats foren totalment negatius, sense localitzat cap estructura, però per les minses restes materials recuperades, es pot constatar l'ocupació d'aquesta part de la ciutat durant el segle XVII. A l'any 1993, amb motiu de la col·locació d'una cambra telefònica subterrània, es va realitzar una excavació d'urgència al carrer Major, tocant a l'església de Santa Eulàlia de Mérida. Va permetre documentar l'existència d'un cementiri situat davant l'església i que deu ocupar tot o part de l'actual placeta. Si bé la destrucció del cementiri en la zona en la que s'ha intervingut era ja complerta, si que es poden posar de manifest algunes de les característiques del mateix. A l'any 2001 es van fer un seguit d'intervencions arqueològiques a la plaça de l'Ajuntament, amb motiu de les obres de construcció d'un pàrquing subterrani. Els resultats han permès documentar les estructures de fonamentació de la façana i part inferior de l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mérida del segle XVI, diversos panteons familiars a la nau central, i el cementiri parroquial al costat esquerra del temple.","coordenades":"41.3601600,2.0985000","utm_x":"424596","utm_y":"4579131","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52601-foto-08101-269-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52601-foto-08101-269-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52601-foto-08101-269-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52602","titol":"Jaciment de Santa Eulàlia de Mèrida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-santa-eulalia-de-merida","bibliografia":"AULADELL, J; ORIOL, J.; LAOSA, F. X. (2001). Memòria de la intervenció arqueològica a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 6193. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"Es tractava de restes que havien patit un desmuntatge antròpic per tal de fer-les desaparèixer.","descripcio":"Amb motiu de la construcció d'un aparcament subterrani, l'any 2001 es van realitzar intervencions arqueològiques d'urgència per tal de poder documentar restes arqueològiques. Les obres afectaven el subsòl del que fora la primera església de Santa Eulàlia de Provençana, consagrada l'any 1600. Els resultats han permès documentar les estructures de fonamentació de la façana i part inferior de l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida del segle XVI, diversos panteons familiars a la nau central, i el cementiri parroquial al costat esquerra del temple. També s'han documentat un centenar d'enterraments i quatre fonaments de cases contemporànies, amb les seves respectives habitacions. A partir de les unitats estratigràfiques s'identificaren diferents fases estructurals, vinculades cronològicament a l'evolució de l'àrea sepulcral: 1.- època medieval (segle XII - XVI): construcció de l'església romànica i utilització del cementiri com a tal. 2.- època moderna: construcció de l'església barroca i tot el que l'envolta (cementiri i rectoria). 3.- època contemporània: clausura de la necròpolis i ampliació de l'església (segle XIX). Destrucció de l'edifici barroc (1937) i edificació de l'església actual (1939 - 1940). Per últim, cal assenyalar que es van documentar uns fragments rodats de ceràmica romana. És l'única existència que se'n té de l'ocupació humana anterior a l'època medieval.","codi_element":"08101-270","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament","historia":"A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'.","coordenades":"41.3596400,2.0991300","utm_x":"424648","utm_y":"4579073","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52602-foto-08101-270-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52602-foto-08101-270-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52602-foto-08101-270-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet.","codi_estil":"94|85|98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52603","titol":"Plaça de Mossèn Homar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-mossen-homar","bibliografia":"ARXIU DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT. A: Dossiers referents a la Rectoria: expediente de derribo y construcción de la pared de la Rectoría (1868). DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. LORITA GÓMEZ, X., (2003), Memòria de la intervenció arqueològica a la plaça Mossèn Homar. Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 4849.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Amb motiu de l'execució d'un projecte integral de remodelació de la plaça Mossèn Homar, que havia de comportar el soterrament d'una estació elèctrica transformadora i un dipòsit d'aigua, es van realitzar un seguit d'intervencions arqueològiques d'urgència. Aquestes permeteren documentar un gran mur fonamentat sobre una banqueta de pedra i que alhora estava construït sobre el terreny natural, amb tècnica d'encofrat perdut. Aquest gran mur podria pertànyer a l'antiga rectoria de l'Hospitalet de Llobregat. En aquest mur s'hi han trobat associades les restes d'un altre petit mur, un clavegueram, una petita estructura quadrangular adossada a aquesta última i les restes d'un petit mur de maó cuit. A l'extrem nord-est del jaciment i de forma paral·lela a aquest primer mur s'hi han trobat les restes d'un altre gran mur fet amb blocs de pedra, poc escairats, al que s'hi adossa un altre petit mur poc conservat. S'ha documentat, a més, l'existència de les restes de l'antiga rectoria i concretament, la zona del jardí, també anomenat 'Camp del Rector'. Segons el director de la intervenció arqueològica, emmarca l'existència de la Rectoria i el seu jardí com a mínim a mitjans del segle XVII, segons el material arqueològic ceràmic. A més, estipula la hipòtesi que el mur de tanca comentat formés part en realitat de l'antic hospital, documentat des del segle XIV, i que fos reaprofitat posteriorment com a part del jardí de la rectoria.","codi_element":"08101-271","ubicacio":"Plaça de Mossèn Homar","historia":"A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'.","coordenades":"41.3593200,2.0992600","utm_x":"424659","utm_y":"4579038","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52603-foto-08101-271-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52603-foto-08101-271-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet; però el mur és visible des de l'aparcament soterrat.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52604","titol":"Jaciment de Santa Eulàlia de Provençana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-santa-eulalia-de-provencana","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J. M. (1980). Introducció a l'estudi del poblament del delta del Llobregat a l'època ibèrica i romana; dins XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. pp.398-399; 25-26 d'octubre de 1980. MARCE I SANABRA, Francesc (1962). ¿Santa Eulalia de Provençana citada en un documento real del siglo XIII?; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 34. PRAT PRAT, Trinidad (1961-62). La ciudad de Hospitalet de Llobregat y sus parroquias; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 31 (1961), 32 (1961), 33 (1962).","centuria":"I-XVIII","notes_conservacio":"La construcció del pas subterrani sota les vies del tren, la rampa del qual comença davant de l'ermita romànica, degué malmetre gran quantitat de restes. Així mateix, les obres de reforma de la rectoria (situada al costat de l'edifici del segle XII) van dur una altra destrucció important del jaciment.","descripcio":"En un terreny sedimentari i a prop de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, aparegué en obrir la carretera, un cap de Medusa i, en fer un rebaix a l'interior de l'ermita es localitzaren altres restes entre les quals cal destacar un tros de terra sigil·lata, un tros d'opus signinum, un coll d'àmfora i dues monedes. El terreny és totalment urbanitzat i no hi ha gaires possibilitats d'excavació, encara que es podria fer alguna troballa esporàdica. Encara que hi ha pocs elements per fer una datació, sembla que en el segle II dC., la 'villa' estava en activitat. Carreras Candi (sense data), Gorges (1979) i Balil (1979) també citen la troballa de la Medusa, però el segon s'equivoca i la situa a Santa Eulàlia de Ronsana. L'exemplar, realitzat amb pedra comuna de Montjuïc, va estar exposat diversos anys al Museu de Santa Àgata com a dipòsit de Francesc de P. Villas. Més endavant, va passar al Museu Arqueològic de Catalunya, on actualment es conserva amb el número d'inventari 1296.","codi_element":"08101-272","ubicacio":"Provençana","historia":"El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana.","coordenades":"41.3649900,2.1187300","utm_x":"426294","utm_y":"4579650","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52604-foto-08101-272-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Materials al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de l'Hospitalet.","codi_estil":"85|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52605","titol":"Sitja de la Torrassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sitja-de-la-torrassa","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en època Ibèrica i romana. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.","centuria":"VaC-VdC","notes_conservacio":"Excavació antiga i restes no conservades","descripcio":"Sitja excavada l'any 1934 en un marge al costat de la via del tren. Així, doncs, es trobaria tallada en les toves argiles del gran desnivell que separa el barri de la Torrassa del de Santa Eulàlia. Aquest desnivell marcaria la fi del terreny quaternari antic (La Torrassa) separat del quaternari recent (Santa Eulàlia) i de fet permet donar diverses valoracions al lloc a través de les èpoques. Es va poder datar diferents èpoques de la sitja, a través del seu material arqueològic. Del moment ibèric ple, tindria relació amb l'estructura comercial portuària del Llobregat. El segon moment es tracta de la primera gran transformació del medi amb la implantació del model romà d'explotació del territori (125 aC-75 aC), en que tota l'àrea catalana no canvia profundament. Es pot trobar dualitat de modes d'ocupació i explotació del sòl, ja que al costat de les villae es troba encara els antics poblats, amb una vida cada cop més esmorteïda. El material arqueològic trobat cal relacionar-lo amb la fase d'amortitzacions de sitges que s'albira a tot el Baix Llobregat: La Riba, Can Miano, Sant Boi, Sant Andreu. El darrer moment d'utilització es fa durant el Baix Imperi, un altre dels moments problemàtics a la zona. És evident que en aquest moment la sitja ja no és de caràcter comercial o està lligada a un assentament ibèric, sinó que té relació a una via, com unitat mínima d'explotació agrícola del territori. Molt probablement aquesta via és la que s'ha trobat sota Santa Eulàlia de Provençana, el nom de la qual deriva clarament d'un possessor romà: PROVIUS o PROVENTIUS i que, de fet, va formar el primer nom de la ciutat de L'Hospitalet: Provençana.","codi_element":"08101-273","ubicacio":"La Torrassa","historia":"Excavació realitzada l'abril de 1934. Els materials es dipositaren al Museu d'Història de Barcelona i restaren oblidats; fins que l'any 1981 es van poder estudiar.","coordenades":"41.3685700,2.1267400","utm_x":"426968","utm_y":"4580041","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52605-foto-08101-273-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52605-foto-08101-273-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La segona foto està treta d l'inventari de patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i és obra de Jordi Ramos.","codi_estil":"83|81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52606","titol":"Castell de Bellvís (La Torrassa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-bellvis-la-torrassa","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. GELADÓ PRAT, Adriana ; SALVADÓ JAMBRINA, Ivan. (2010). Del castell de Bellvís a la masia de la Torrassa (L'Hospitalet de Llobregat); dins IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5.","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"no s'ha conservat la totalitat de l'element","descripcio":"La Torrassa és l'antiga masia fortificada que va donar nom al barri. El 2006 es van iniciar treballs per tal de donar-li un ús públic i es va evidenciar la necessitat de realitzar un estudi històric i arqueològic integral de la finca. La intervenció arqueològica permeté documentar diferents fases d'ocupació de l'espai: Fase A: finals del segle XII-XIII: primeres amortitzacions del fossat que envoltava l'edifici medieval de la Torrassa. Les cronologies indiquen que la construcció del fossat defensiu s'ha de situar als voltants del segle XII. També es va documentar un mur que podria ser del segle XII i un nivell d'ús relacionat amb aquest. Dins d'aquest mateix període es va localitzar una sitja de pedra. Fase B: segles XIV-XV: darreres amortitzacions del fossat defensiu, i la construcció del mur situat a l'interior del tram est del fossat. Fase C: medieval indeterminada. D'aquesta fase, la poca estratigrafia documentada fa que no s'hagin datat amb exactitud. Fase D: segles XVI-XVIII: dos estrats d'enderroc abocats damunt les últimes amortitzacions del fossat i datats en el segle XVII. L'edifici pateix ampliacions i transformacions. Fase E: segles XVIII-XIX: probablement és el moment de la construcció dels cups destinats a la producció de vi o d'oli. Els sondejos arqueològics documentaren diverses reformes de paviments i nivells d'ús en el sector sud i en el sector nord. Fase F: segles XIX-XX: diversos paviments de rajols documentats a tots els sondejos, així com la majoria dels estrats d'anivellació disposats per poder-los construir, i la construcció d'un mur.","codi_element":"08101-274","ubicacio":"Ronda de la Torrassa, 123-129","historia":"La primera referència documental que es té del castell o torre de Bellvís data del segle X. La següent ja és al segle XII, i es menciona altres vegades en els segles posteriors fins al segle XVI; moment que desapareix de la documentació. La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l'any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com la torre qui és vora provensana. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, on explica que 'la torra qui és vora Provençana'; és l'antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que l'any 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral. Als segles XVII i XVIII es van fer grans reformes ampliacions estructurals de la casa, i als segles XIX i XX se li va annexar un cos al sector nord i un altre al sud. L'any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l'entramat urbà.","coordenades":"41.3688600,2.1243200","utm_x":"426766","utm_y":"4580075","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52606-foto-08101-274-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52606-foto-08101-274-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52606-foto-08101-274-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Quant a l'estudi arqueo constructiu, aquest ha pogut establir una seqüència evolutiva de les estructures que actualment conformen l'edifici de la masia:Fase 1 (ss XII-XIII): S'ha documentat la muralla nord d'un possible recinte fortificat que, segons la documentació escrita consultada, podria tenir el seu origen en un petit castell o torre bastit durant la segona meitat del segle X. Durant les campanyes realitzades no s'ha documentat cap estructura atribuïble a aquest període. La muralla, d'uns 20 metres de longitud conservada amb un gruix d'uns 0,85 metres, conservava l'alçada de dues plantes, tot i que no es descarta que en pogués tenir una tercera. Amb una orientació est-oest, estava bastida amb un aparell constructiu més típic dels segles XII i XIII. A la planta baixa es va documentar l'inici de la banqueta de fonamentació i la cantonada nord-est exterior. A la primera planta es documentaren 6 espitlleres. Tot indica que l'edifici fortificat en aquesta fase tindria una planta rectangular, determinada per la longitud de la muralla nord. No s'ha localitzat ni el tancament sud ni l'oest. La façana est  s'estendria en direcció sud, més enllà dels límits del cos principal actual de l'edifici. És probable que l'edifici medieval d'aquest període es correspongui amb el model d'un recinte fortificat, construït a partir del segle XII i XIII. Les fortificacions d'aquesta època eren edificis massissos (tipus torrasses) que prioritzaven la funció de residència senyorial, tot i que no perdien les seves funcions defensives. Fase 2 (ss XII-XIV): Les estructures d'aquesta fase fan referència a la compartimentació interior de l'edifici medieval a la planta baixa. Les dues estructures més ben conservades d'aquest període són dos murs construïts coetàniament. Fase 3 (ss. XV-mitjans del XVI): la característica principal són les reformes internes de la primera planta de l'edifici. que es feren a la part oest de la planta.Fase 4 (ss XVI-XVII): les reformes d'aquesta fase afecten la part central de l'estructura murària de la planta baixa de l'edifici. Les reformes a la primera planta es concentren a la part interna de les espitlleres medievals, amb la voluntat d'empetitir-les. Fase 5: Segles XVI-XVIII. reformes de l'estructura murària, en el tram que delimita pel nord l'actual àmbit 7 (planta baixa), i també la cantonada entre aquest mur i la façana oest. Fase 6: Segles XVI-XIX: Les reformes documentades dins d'aquest període tan ampli es concentren a la part sud-est de l'edifici. Es tracta de l'ampliació d'un àmbit de planta rectangular en direcció sud Fase 7: Segle XVII. Les estructures adscrites dins d'aquest període estan totes situades a la primera planta de l'edifici. Un altre aspecte destacable dins d'aquesta fase és la documentació de dos estrats que reomplien la part interior de les espitlleres, a través dels quals es va poder datar la reforma de les espitlleres per armes de foc.Fase 8: Segles XVII-XVIII. En aquesta època es fan 3 murs pel sectors oest, sud i est. I l'obertura d'una porta. Fase 9: Segles XVII-XIX. D'aquesta fase s'han documentat ampliacions tant a la planta baixa com a la primera planta de l'edifici, les quals afecten estructures muràries diverses. Cal destacar la reforma integral de la cantonada nord-est de l'edifici, ja que la cantonada original havia desaparegut. Fase 10: Segles XVIII-XIX: petita reforma a la planta baixa, consistent en l'obertura d'un arc rebaixat que comunica dos àmbits. També la construcció d'una volta catalana que cobreix dos àmbits i també l'arc bastit amb maons i morter de calç que forma part de la part final de la volta. Fase 11: Segles XIX-XX. Les estructures d'aquesta etapa cronològica formen part de la reforma més important duta a terme a la masia. Es van construir de nova planta dos cossos, un adossat al nord de la muralla medieval, que respon a la integració de l'edifici dins l'entramat urbà del barri, i un cos central adossat al sector sud.","codi_estil":"85|94|98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52607","titol":"Plaça de Mossèn Homar, 18-11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-mossen-homar-18-11","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"Es tracta d'intervencions parcials sobre elements molts rebaixats.","descripcio":"Amb motiu d'una promoció privada en el solar situat al número 18 a 22 de la plaça Mossèn Homar, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva. En aquesta zona se situava l'església i l'antic cementiri parroquial, així com l'hospital d'època medieval que va donar nom a la població. Els treballs van servir per documentar paviments i elements constructius diversos relacionats amb l'habitatge preexistent que havia estat enderrocat A la rasa 1 es va documentar la cantonada d'un edifici construït amb murs de pedra lligats amb morter de calç, de 75 centímetres d'amplada, que s'ha pogut datar entre el segle XIV i el XV. També es va trobar una sepultura d'inhumació, que correspondria a l'antic cementiri parroquial. A la rasa 2 , per sota d'una successió de paviments i estrats de sorra, argila i morter, va aparèixer la cantonada d'un altre edifici que es data en els segles XVI o XVII. El conjunt de les troballes realitzades al solar confirmen que aquest espai fou ocupat en època medieval i moderna pel cementiri parroquial i diverses construccions que, sense ampliar l'àrea dels treballs, no es poden interpretar adequadament.","codi_element":"08101-275","ubicacio":"Plaça de Mossèn Homar, 18-11","historia":"A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'.","coordenades":"41.3593100,2.0990800","utm_x":"424644","utm_y":"4579037","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52607-foto-08101-275-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52607-foto-08101-275-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52607-foto-08101-275-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Excavació dirigida per Pol Castejon Vidal, l'any 2005.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52608","titol":"Canal de la Infanta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canal-de-la-infanta","bibliografia":"ALBA MOLINA, Ràul i ASO PEREZ, Carlos (2008). El canal de la infanta: vector de desarrollo económico, social y urbano de la comarca del bajo llobregat (provincia de barcelona), 1ª parte; dins Revista Cimbra núm. 381, maig-juny 2008. BALAGUER NADAL, P. (2008). .Àrea Residencial Estratègica 'La Remunta'. Prospecció arqueològica visual. Maig 2008. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10130. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CHORÉN TOSAR, J. (2011). Intervenció arqueològica a l'ARE-'La Remonta', tram del Canal de la Infanta. Control i documentació arqueològics. Estudi històric del Canal de la Infanta. 2 Vols. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10995. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. CURIÀ BARNÉS, E. (2008). Àrea Residencial Estratègica 'La Remunta'. Prospecció arqueològica visual. Maig 2008. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10129. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). RIERA I BAGUÉ, Josep Mª Desenvolupament Urbà de Molins de Rei: dos segles de configuració de la vila (1732-1932) dins de l'obra Coneguem la història de la vila. Molins de Rei. ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138. TARDÀ, J. i altres (1993). Pagesos, obrers, ciutadans. Història de Cornellà de Llobrega. Ajuntament de Cornella.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"no s'ha conservat la totalitat de l'element","descripcio":"El canal de la infanta, el nom complert del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, és una canalització d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Té l'inici a Molins de Rei, passa per Sant Feliu, Sant Joan Despí, Cornellà, l'Hospitalet i Sants, des d'on es desvia fins a la muntanya de Montjuïc per arribar al mar. El seu recorregut és de 17.417 metres. Al llarg del canal hi ha diversos salts d'aigua que són aprofitats per donar activitat a molins i posteriorment a indústries tèxtils. Les restes més visibles són el pont, a la zona de La Remunta. S'ha pogut observar que en realitat es tracta de dues construccions, una sobreposada a l'altra. L'original seria un pont bastit amb totxo massís lligat amb morter de calç, amb un ull, l'arcada del qual es troba bastida pel mateix tipus de totxo massís, però disposats a sardinell, per facilitar la curvatura. La longitud que s'observa actualment és la de l'amplada del propi canal, entorn als tres metres, mentre que la seva amplada es trobaria entre els 2'5 m. Finalment, s'han identificat un total de 24 fites realitzades amb ciment, amb les sigles 'P' i 'M', una fletxa i un número situat entre els números 1 i 10, la majoria d'elles recuperades dins el rebliment. Tot i que la funcionalitat d'aquestes fites és per el moment desconeguda, probablement es tracti d'una referència mètrica dins de la finca militar.També diverses inscripcions a mà a la part inferior del pont que corresponen a noms de soldats. També hi ha l'any 1929 en un moment de reforma.","codi_element":"08101-276","ubicacio":"Av. de Josep Tarradellas, s\/n","historia":"És una infraestructura civil per a la irrigació de terres projectada per Tomas Soler l'any 1805 i construït entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona. Fou una promoció dels terratinents de la banda esquerra del riu Llobregat amb la finalitat de millorar l'agricultura de la comarca a través del rec de les terres. L'expansió del regadiu es produí en zones amb cultius de secà. La vinya es va incrementar en detriment del bosc i l'agricultura va passar de ser de subsistència a ser de mercat, basada principalment en la producció de fruita. En canvi, amb el pas del temps, el canal passa a quedar integrat als nous nuclis urbans i perd paulatinament la seva funció original, convertint-se en claveguera a l'aire lliure on s'abocaven els rebuigs de les indústries i les aigües fecals.","coordenades":"41.3613600,2.0921000","utm_x":"424062","utm_y":"4579270","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52608-foto-08101-276-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52608-foto-08101-276-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52608-foto-08101-276-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'any 2011 es va dur a terme una intervenció preventiva dins la finca de la Remunta de l'Hospitalet de Llobregat, arran de les obres del projecte de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) 'La Remunta'. La Remunta es troba situada entre la línia de ferrocarril de la Generalitat de Barcelona a Manresa, pel nord; la carretera de l'Hospitalet a Cornellà, pel sud; i per l'Avinguda Josep Tarradellas per l'est. Es tracta d'un conjunt d'instal·lacions auxiliars destinades a la cura del bestiar de la caserna militar, datades en el anys 60 del segle XX (Anteriorment la finca s'anomenava Ca n'Angulo). Tot i estar totalment obliterat, el seu traçat era identificable, sobretot mitjançant fotografia aèria, al llarg dels seus aproximadament 150 metres, així com l'existència d'un pont que el travessa a uns 100 metres del límit de la tanca oestEls treballs duts a terme varen consistir en el buidatge, sota control arqueològic, del tram del Canal de la Infanta al seu pas pels terrenys del Quarter de 'La Remunta'. A més a més, es va realitzar la seva neteja final, l'aixecament topogràfic, i la corresponent documentació fotogràfica. Durant les tasques de buidatge del canal, s'ha pogut observar l' existència de dos nivells de rebliment, ambdós composats per runa i abocaments de deixalles en temps recents, però resultat de dues accions diferenciades. També s'han pogut identificar vàries reformes del canal.Actualment el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52609","titol":"Refugi de la Guerra civil de la plaça Espanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-la-guerra-civil-de-la-placa-espanyola","bibliografia":"CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Túnel enrunat","descripcio":"Refugi soterrat de la Guerra Civil a l'escola Sant Jaume. Segons Lluís Esteve, mestre de l'escola l'any 1996, durant unes obres d'ampliació del gimnàs i el teatre, es produeix un esvoranc que deixa al descobert unes escales que condueixen a un túnel enrunat, en direcció a la plaça Espanyola. S'hi troben algunes bales de fusell i peces que semblen taps de bombes de mà. Tècnics municipals de l'Ajuntament de l'Hospitalet fan una inspecció ocular del lloc; però es descarten actuacions.","codi_element":"08101-277","ubicacio":"Plaça Espanyola, 3","historia":"Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla.","coordenades":"41.3708600,2.1216300","utm_x":"426543","utm_y":"4580300","any":"1937","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Assenyalat amb el número 20 al plànol de 1940.Possiblement boca de mina i provable comunicació amb el  carrer de Viena, actual carrer de Santiago Apòstol, 38-40.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52610","titol":"Refugi de la Guerra civil del carrer de Salvador Seguí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-la-guerra-civil-del-carrer-de-salvador-segui","bibliografia":"CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat.","descripcio":"A la documentació s'esmenta un refugi al carrer Salvador Seguí 7 i un altre a la cantonada de Fortuny amb Salvador Seguí. Potser tots dos són el mateix, aleshores el carrer Salvador Seguí era l'actual Rafael de Campalans. 'Se trazó linea recta que descendía 10 m, luego a la izquierda se abría un túnel de 2m alto, siguiendo línea paralela a la calle. A derecha e izquierda se hicieron pequeñas aberturas en forma de compartimentos, donde algunas mujeres con sus hijos pasaban la noche. A unos 20 m de longitud comunicaba con un pozo desecado transformado en repiradero'. ( I. Salmerón en Progrés 121-2000 p, 11).","codi_element":"08101-278","ubicacio":"Carrer de Salvador Seguí, 7","historia":"Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla.","coordenades":"41.3725000,2.1219200","utm_x":"426569","utm_y":"4580481","any":"1937","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Assenyalat amb el número 13 al plànol de 1940.No segueix el traçat urbà actual, estaria sota l'illa de cases que travessen el c. de Salvador Seguí fins el c. de Fortuny. Possible accés pel carrer París.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52611","titol":"Refugi de la Guerra civil del carrer Llançà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-la-guerra-civil-del-carrer-llanca","bibliografia":"CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat.","descripcio":"Es tracta de l'únic refugi soterrat de la Guerra Civil, documentat amb el plànol del projecte constructiu. Per informació oral facilitada per la senyora Enriqueta Torrent, la seva mare li explicava l'existència d'un refugi al carrer París, entre el carrer Joventut i el carrer Llançà. L'entrada estava més a prop del carrer Joventut. La família vivia al carrer Pujós i s'hi refugiaven. És un refugi tipus DOBLÉ, volta de maó, galeries d'un metre i mig d'amplada per dos metres vint d'alçada i deu metres de profunditat, segons es desprèn del projecte constructiu.","codi_element":"08101-279","ubicacio":"Carrer Llançà, 35","historia":"Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla.","coordenades":"41.3719100,2.1174400","utm_x":"426194","utm_y":"4580420","any":"1937","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52611-foto-08101-279-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Assenyalat al plànol de 1940 sense número.Accés privat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52612","titol":"Refugi de la Guerra civil del carrer de Roselló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-la-guerra-civil-del-carrer-de-rosello","bibliografia":"CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat.","descripcio":"Possible refugi de la Guerra Civil del que només es tenen dades documentals provinents de la Junta de Defensa Pasiva de Catalunya (JDPC) i la Defensa Especial Contra Aeronaus (DECA). Aquest refugi s'ubicaria a l'alçada del passatge Xiprer i podria aprofitar el desnivell del terreny. Podria afectar els propers carres d'Holanda, doctor Martí Julià i passatge Llopis.","codi_element":"08101-280","ubicacio":"Carrer de Roselló, 70","historia":"Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla.","coordenades":"41.3709900,2.1265800","utm_x":"426957","utm_y":"4580310","any":"1937","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52613","titol":"Refugi de la Guerra civil de la plaça dels Pirineus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-la-guerra-civil-de-la-placa-dels-pirineus","bibliografia":"CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat.","descripcio":"Possible refugi soterrat de la Guerra Civil que podria coincidir amb el número 14 que apareix al plànol de 1940. Però no se'n parla a la bibliografia.","codi_element":"08101-281","ubicacio":"Plaça dels Pirineus","historia":"Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla.","coordenades":"41.3729800,2.1234300","utm_x":"426696","utm_y":"4580533","any":"1937","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La Junta de Defensa Pasiva de Catalunya (JDPC) recomanava la construcció de refugis a places i carrers amples.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52614","titol":"Refugi de la Guerra civil de la carretera de Collblanc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-la-guerra-civil-de-la-carretera-de-collblanc","bibliografia":"CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat.","descripcio":"Refugi anti aeri descobert arran de les obres rehabilitació de la Torre Barrina. No se sap si es correspon amb el refugi de la Torre Barrina, situat igualment a la Carretera de Collblanc i que encara existeix actualment. Podria tractar-se del número 7 que apareix al plànol de 1940.","codi_element":"08101-282","ubicacio":"Carretera de Collblanc, 63","historia":"Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla.","coordenades":"41.3754300,2.1176700","utm_x":"426217","utm_y":"4580810","any":"1937","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52614-foto-08101-282-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52614-foto-08101-282-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52615","titol":"Refugi de la Guerra civil del carrer de Cotonat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-la-guerra-civil-del-carrer-de-cotonat","bibliografia":"CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat.","descripcio":"Refugi anti aeri documentat per Salmeron (20??) i que podria coincidir amb el número 21 del plànol de l'any 1940. Estaria situat entre el carrer Cotonat i el carrer Monte.","codi_element":"08101-283","ubicacio":"Carrer de Cotonat","historia":"Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla.","coordenades":"41.3731900,2.1145900","utm_x":"425957","utm_y":"4580564","any":"1937","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52616","titol":"Refugi de la Guerra civil del carrer del doctor Martí Julià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-la-guerra-civil-del-carrer-del-doctor-marti-julia","bibliografia":"CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat.","descripcio":"Refugi anti aeri de la Guerra Civil, que podria estar sota la plaça del Vidre.Testimonis orals recorden un refugi de grans dimensions en aquest indret. Per la qual cosa podria arribar fins al carrer Holanda.L'expedient 9672, de l'arxiu històric municipal (AMHL C410-9672) conté un sobre amb diversos rebuts de pagament de 1938 de la Junta de Defensa Pasiva de Catalunya (JDPC), entre els quals n'hi ha un que demostra l'existència d'aquest refugi: 'Al secretario de Defensa pasiva de Hospitalet [Benet Mitjans]. El dador se presenta a recojer el vale para el aceite y petróleo necesario a este refugio de Holanda y Martí Julià recordándole al mismo tiempo haga lo posible para el fluido y materiales así cómo la visita del ingeniero de este departamento. Saludos. José Ayala'.","codi_element":"08101-284","ubicacio":"Carrer del doctor Martí Julià, 192","historia":"Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla.","coordenades":"41.3696500,2.1269300","utm_x":"426985","utm_y":"4580161","any":"1937","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Sembla  coincidir  amb  el  refugi 19 marcat  en  el  plànol  de  1940, que el situa a la cruïlla del carrer d'Holanda amb el carer del doctor Martí i Julià.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52617","titol":"Refugi de la Guerra civil del carrer del Montseny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-la-guerra-civil-del-carrer-del-montseny","bibliografia":"CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat.","descripcio":"Refugi anti aeri documentat per J. Ribas: 'Construït voluntàriament per iniciativa popular dels veïns que eren aptes per aquest treball, o pagant 2 pessetes setmanals'. No hi ha més dades.","codi_element":"08101-285","ubicacio":"Carrer del Montseny, 131","historia":"Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla.","coordenades":"41.3699700,2.1195000","utm_x":"426364","utm_y":"4580203","any":"1937","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52618","titol":"Refugi de la Guerra civil de l'Avinguda de Josep Tarradelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-la-guerra-civil-de-lavinguda-de-josep-tarradelles","bibliografia":"CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat.","descripcio":"Refugi anti aeri que segons un testimoni estaria en el soterrani de La Farga i a la cruïlla de l'avinguda de Josep Tarradellas amb l'avinguda d'Isabel la Catòlica. R. Gómez recull que: 'Aquesta ampliació va significar que van haver d'enderrocar el mur que ens impedia accedir al seu refugi - La Farga-. De llavors ençà, tot el veïnat podia buscar seguretat dintre d'aquell forat, ample i fet amb plenes garanties. Hi tenia llum, fins i tot quan es produïa un bombardeig'.","codi_element":"08101-286","ubicacio":"Avinguda de Josep Tarradelles amb Isabel la Catòlica","historia":"Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla.","coordenades":"41.3632800,2.1052900","utm_x":"425168","utm_y":"4579472","any":"1937","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52619","titol":"Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 23-25","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-23-25","bibliografia":"CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2016\/05\/10\/lhostal-i-la-capella-de-collblanc\/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2016\/05\/10\/lhostal-i-la-capella-de-collblanc\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de pisos que fa cantonada amb la carretera de Collblanc i el passatge Costa. Consta de planta baixa, tres pisos i coberta plana. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en bon estat el programa ornamental original. La seva principal característica és la composició simètrica que només es perd per l'absència d'una balconada a la primera planta. Dels quatres eixos de verticalitat, els dos centrals estan definits per finestres simples amb un plafó ornamental de relleus florals sota l'ampit, llindes rectes i emmarcament recrescut amb botons florals als escaires superiors. Als extrems, els eixos venen definits per balconades amb doble finestra. El parament és arrebossat amb imitació de carreus amb franja vertical d'emmarcament als extrems i franges a la divisòria entre pisos d'esgrafiats de motius vegetals. Coronament amb cornisa i balustrada fent de barana del terrat.","codi_element":"08101-287","ubicacio":"carretera de Collblanc, núm. 23-25","historia":"Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga.","coordenades":"41.3755800,2.1200700","utm_x":"426418","utm_y":"4580825","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52619-foto-08101-287-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52619-foto-08101-287-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52620","titol":"Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 27","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-27","bibliografia":"CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2016\/05\/10\/lhostal-i-la-capella-de-collblanc\/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2016\/05\/10\/lhostal-i-la-capella-de-collblanc\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, quatre pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original, a excepció del tancament en alumini d'una tribuna. És molt probable que el darrer pis sigui una remunta posterior. El més destacat és la barana de la primera planta feta d'obra amb ornamentació calada, amb el suport de mènsules decorades. A la segona i tercera plantes hi trobem dos balconades dobles amb baranes de ferro. Les obertures tenen un emmarcament recrescut amb la part de la llinda una mica ondulat.","codi_element":"08101-288","ubicacio":"Carretera de Collblanc, núm. 27","historia":"Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga.","coordenades":"41.3756100,2.1199200","utm_x":"426405","utm_y":"4580828","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52620-foto-08101-288-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52620-foto-08101-288-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52621","titol":"Pont de l'estació del ferrocarril","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-lestacio-del-ferrocarril","bibliografia":"URKIOLA I CASES, Carles (2004). El carril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. https:\/\/lhospitaletdellobregat.wordpress.com\/category\/3-tematica\/transports-i-infraestructures\/ferrocarril\/","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont de ferro construït, per salvar el pas del ferrocarril, a mitjans del segle XIX i que serveix per unir la zona de la Rambla Just Oliveras i L'avinguda de Josep Tarradellas amb el barri de Can Serra. Es tracta d'una plataforma en forma de prisma col·locat damunt dos pilars, un a cada extrem, fets d'obra.","codi_element":"08101-299","ubicacio":"Av. de Josep Tarradellas","historia":"L'any 1848 es va inaugurar la primera línia Barcelona-Mataró i dos anys després es van iniciar els projectes per construir el tram entre Barcelona, Molins de Rei i Martorell. Tot i que aquesta obra va topar amb moltes dificultats, finalment va entrar en funcionament el 8 de novembre de 1854, amb parades a les estacions de Barcelona, Sans, Bordeta, Hospitalet, Cornellà, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei.","coordenades":"41.3641000,2.0995900","utm_x":"424692","utm_y":"4579568","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52621-foto-08101-299-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52621-foto-08101-299-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52622","titol":"Rellotge de sol de la casa de la carretera de Collblanc, núm. 28","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-la-casa-de-la-carretera-de-collblanc-num-28","bibliografia":"CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2016\/05\/10\/lhostal-i-la-capella-de-collblanc\/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Els rajols de tancament del quadrant per la part inferior es van fer malbé en la darrera reforma de la façana.","descripcio":"Rellotge de sol, del tipus vertical, policromat realitzat amb rajols ceràmics de 15 x 15 cm, emmarcats per una sanefa de motius florals a excepció de la part inferior. Les hores estan representades amb xifres romanes que van de les set del matí a les cinc de la tarda, en cicles de dotze hores. El gnòmon, de vareta, neix del nas d'un astre solar, antropomorf. Per sobre d'ell un cel pintat de color blau i la llegenda escrita, en lletres negres, “jo sense sol i tu sense pa no tenim demà”, ja que aquest rellotge està col·locat en un forn de pa. Les línies solars només marquen les hores, emmarcades en una sanefa lineal de color marró clar. La sanefa floral té una tulipa de color blau central amb unes fulles laterals de color marró ambdós costats. Delimitant cada rajol, dues tulipes simètriques de color verd amb un botó negre al centre.","codi_element":"08101-300","ubicacio":"Carretera de Collblanc, núm. 28","historia":"Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga.","coordenades":"41.3758100,2.1199100","utm_x":"426405","utm_y":"4580851","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52622-foto-08101-300-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52622-foto-08101-300-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52623","titol":"Recinte firal de Barcelona Montjuïc 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/recinte-firal-de-barcelona-montjuic-2","bibliografia":"http:\/\/www.firabarcelona.com\/ca\/gran-via","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El recinte firal Montjuïc 2 és un dels més grans i moderns d'Europa. Compta amb diversos espais per a l'activitat congressual. Acull el centre de convencions, un espai modular i versàtil amb una capacitat d'entre tres i dotze mil persones. Es caracteritza per un disseny que aposta per la funcionalitat i la sostenibilitat. Disposa d'un parc fotovoltaic sobre coberta, vuit pavellons connectats per una passarel·la que canalitza la circulació dels usuaris. La seva superfície és de 240.000 metres quadrats, disposa de 2 heliports, 4580 places d'aparcament","codi_element":"08101-301","ubicacio":"Av de Joan Carles I, 64","historia":"Le sobres van començar l'any 1995 i es va anar fent per fases. La inauguració oficial del nou recinte es va fer al juny de 2007.","coordenades":"41.3545500,2.1280900","utm_x":"427065","utm_y":"4578483","any":"1995","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52623-foto-08101-301-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52623-foto-08101-301-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Toyo Ito","observacions":"L'arquitecte japonès Toyo Ito és premi Pritzker d'arquitectura.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52624","titol":"Torres Porta Fira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torres-porta-fira","bibliografia":"https:\/\/es.wikiarquitectura.com\/edificio\/torres-porta-fira\/","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Grup format per dues torres, de 110 metres d'alçada, que reben els visitants de la fira a l'igual que ho feien les torres venecianes de la plaça Espanya de Barcelona, a l'antic recinte firal de Montjuïc. L'obra és de l'arquitecte japonès Toyo Ito i de l'estudi b720 Arquitectos, encapçalat per Fermín Vázquez. El conjunt arquitectònic té com a prioritats donar resposta a l'entorn i convertir-se en el portal d'accés a les ciutats de l'Hospitalet de Llobregat i de Barcelona des de l'aeroport internacional del Prat. Una de les torres és l'hotel i l'altra són les oficines. La torre hotel consta de planta baixa i 25 pisos. S'ha dissenyat amb una forma orgànica, de manera que la seva percepció varia a mesura que se l'envolta. Donada la dificultat geomètrica de l'edifici, la façana s'ha dividit en dues pells. La interior és un tancament estanc a base d'una solució lleugera de mur cortina amb panells d'alumini i vidre ideada per garantir els requeriments acústics, tèrmics i d'estanqueïtat. La façana exterior es planteja com una segona pell que atorga textura i geometria variable a la torre. Està composta de tubs independents d'alumini subjectes pels seus extrems mitjançant ròtules per permetre la torsió desitjada. La relació entre ròtules, tubs d'alumini i l'estructura que els subjecta possibilita que el projecte s'adapti de forma contínua i reglada en tota la superfície de la façana expressant rotació, translació i creixement a mesura que va pujant en alçada. L'edifici d'oficines consta de planta baixa i 22 pisos. És de planta ortogonal, col·locat en posició perpendicular a l'eix vertebrador de Plaça Europa es converteix en un final per a la plaça i dialoga amb el límit situat de forma simètrica a l'altra banda de la Gran Via (dues torres ortogonals perpendiculars a aquest eix). Es tracta d'un volum a primera vista pur, proveït d'un mur cortina de vidre lleugerament reculat respecte al forjat, però el nucli vertical vermell, situat al lateral de la planta, també amb forma orgànica, es converteix en reflex de la torre hotel. Entre les dues torres, i connectant-les, s'erigeix un atri comú.","codi_element":"08101-302","ubicacio":"Plaça Europa, 45","historia":"El disseny és del 2004 i la construcció es va fer entre el 2006 i el 2010.","coordenades":"41.3549400,2.1253900","utm_x":"426840","utm_y":"4578529","any":"2006","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52624-foto-08101-302-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52624-foto-08101-302-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Toyo Ito, Fermín Vázquez","observacions":"L'arquitecte japonès Toyo Ito és premi Pritzker d'arquitectura.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52625","titol":"Hotel Hesperia Tower","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hotel-hesperia-tower","bibliografia":"https:\/\/es.wikiarquitectura.com\/edificio\/hotel-hesperia-tower\/","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici modern situat en el barri de Bellvitge, a tocar amb un dels edificis més antics de la ciutat: l'ermita de Bellvitge. Consta de planta baixa i 30 pisos. Destaca el seu esquelet a base de planxes de formigó armat, i la que és la seva gran senya d'identitat, el restaurant circular situat al capdamunt de la torre, al qual els vilatans anomenen ja 'l'OVNI', per la seva particular forma. El mur cortina, amb els perfils pintats en un cridaner taronja tampoc passen desapercebuts per a ningú. El projecte està format per un cos central, pròpiament l'hotel i dos nuclis de serveis i comunicacions verticals situats a la cara nord i sud de l'edifici. Entre la base i el centre de convencions es construeix un atri de vidre de 6 plantes que serveix de nexe entre el cos vertical i l'horitzontal. Just per sobre d'aquest, se situa una planta tècnica, on estan instal·lats tots els serveis i màquines que permeten el funcionament de l'hotel. Coronant l'edifici hi ha un restaurant de luxe que sens dubte és l'element més singular per la seva forma semblant a un OVNI i per semblar que es trobi suspès en l'aire tot just recolzat sobre la resta de l'edifici en un joc d'equilibris impossible.","codi_element":"08101-303","ubicacio":"Gran Via de l'Hospitalet, 144","historia":"","coordenades":"41.3461600,2.1085600","utm_x":"425422","utm_y":"4577569","any":"2002","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52625-foto-08101-303-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52625-foto-08101-303-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Richard Rogers i Alonso Balaguer","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52626","titol":"Pergamí de la vil·la Provençana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pergami-de-la-villa-provencana","bibliografia":"<p>GONZALO, Pilar (2008). Celebració del milcentenari de la via Provençana; dins Primera plana, del 24 de novembre del 2008, pp. 3. JUNYENT i SUBIRÀ, Eduard (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic, segles IX-X. vol. I. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs i Arxiu, Biblioteca i Museu Episcopals de Vic, pp. 41-42.<\/p> ","centuria":"X","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span>Pergamí on se cita per primera vegada el topònim Provençana, on els esposos Bonemir i Ermessenda venen, al prevere Radulf, fill del compte Guifré [El Pilós], una casa i dues mujades de terra al terme de la via provençana, al territori de Barcelona, per dotze sous. El text diu així: 'In nomine Domini. Ego Bonemirus et uxor mea Ermesinda, vinditores tibi Radulfo presbitero filio Vvifredo comité emtore. Consta nos tibi vindere deveremus sicuti et vindimus tibi. Per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus nos tibi kasa cum cur[te] simul cum terra modiatas II, qui nobis avenit per comparacione, qui est kasa simul cum terra in territorio Barcinonense, in termino de villa Provencana, qui afrontat ipsa kasa simul terra de circi in terra de Quimera, et de aquilonis in terra de Adriano, et de meridie in terra Maurecado, et de occiduo in terra erma. Quantum infra istas afrontaciones includunt sic vindimus tibi ab intecre, una cum exio vel recresio suo in aderato et definito precium solidos XII tantum, quod tu emtor nobis dedisti et nos vinditores de presente manibus nostris recepimus, et nikilque de ipso precium apu(t) te emtore non remansit est manifestum. Quem [vero] ipsa kasa simul cum terra de nostro iure in tuo tradimus potestatem per avendi, vivendi seu etiam comutandi et quiquit exinde agere, facere vel iudicare volueris in Dei nomine abeas potestatem. Quod si nos vinditores vel quislibet homo qui contra hanc ista karta vindicionis venerit ad inrumpendum aut nos venerimus, inferam vel inferamus ad parti tue quantum aput eo tempore inmeliorata fuerit, dupla tibi perpetim abitura, et in antea ista karta vindicio firmis astabilis permaneat modo vel omnique tempore. Facta karta vindicio IIII kalendas setembrii, anno XI regnante Karulo rege post hovitum Odonis regi. Sig+num Bonemirus. Sig+num Ermesinda, qui simul in unum karta vindicione fecimus et testes firmare rocavimus. Sig+num Auderioc. Sig+num Starifredo. Sig+num Anseleico. Sig+num Alelsindo. Romanus presbiter, qui anc karta vindicione scripsi cum literas superpositas in verso III, sub die et anno quod supra. Les seves mesures són 25, 5 x 15 cm i es troba dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic (AC, cal. 6, núm. 2130).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08101-304","ubicacio":"Arxiu Episcopal de Vic","historia":"<p>A la zona, que actualment forma part del barri de Santa Eulàlia, es va establir el primer nucli poblacional que, amb els anys, es converti­ria en l'actual L'Hospitalet. El nucli habitat rebia el nom de Via Provençana, un topònim que ha arribat fins als nostres dies, situat a l'est del terme municipal i on posteriorment es va erigir l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. El nom prové de l'època romana, en referència a una casa romana (via) el propietari de la qual es deia Provius o Proventius. Les restes d'aquesta casa es troben a sota l'església. En aquella època L'Hospitalet era una zona de frontera entre els comtats francs i Al-Andalus, una frontera que es manté durant 250 anys i que converteix la zona en un espai lliure que depèn del comte de Barcelona i no de la noblesa feudal. El comte va fomentar l'arribada de pobladors mitjançant una norma que establia que una persona que treballava una terra durant 30 anys en passava a ser propietària.<\/p> ","coordenades":"41.3651400,2.1185500","utm_x":"426279","utm_y":"4579667","any":"908","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52626-foto-08101-304-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'any 2008 l'ajuntament va celebrar el 1100 aniversari de la ciutat i el museu va organitzar un seguit d'activitats que incloïen el préstec temporal del document per part del Bisbat de Vic, que va permetre la seva restauració i la seva exposició temporal al hall de l'ajuntament. Imatge del pergamí cedida per l'Arxiu Episcopal de Vic.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52627","titol":"Fons cartogràfic referent a l'Hospitalet  de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-cartografic-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya","bibliografia":"www.icgc.cat","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'una vintena de mapes datats entre 1782 i 2007 referents a la ciutat de l'Hospitalet. Es tracta de mapes topogràfics, planimètrics i resultants del vol de 1967. Es troben digitalitzats i, per tant, de consulta pública. Destaquen els següents: 1.-Mapa manuscrit, (núm. de registre Hospitalet_1642) en color, de 1782 amb la següent descripció: Mapa en que se representa como el Rio Llobregat antiguamente tenia su alveo en la oriental division del teritorio, que en el dia divide el Termino y Parroquia del Hospitalet, de la de Port que es Parroquia de Sans, y como en el decurso del tiempo haviendo dicho Rio (cerca de los anyos de 1080, i 1090) hecho salto, tomó su curso por la parte occidental de dicho territorio del Hospitalet. Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http:\/\/www.I-h.cat\/ 2.-Plànol (núm. de registre: Hospitalet_1643) del projecte de conducció d'aigua potable del Torrent de Mas Cunill d'Esplugues a L'Hospitalet de Llobregat executat l'any 1867 per Eusebio Pa[reras]. Es tracta d'un manuscrit en paper tela, amb signatura de l'autor i aprovació del Governador, a escala 1:2.000 . Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http:\/\/www.I-h.cat\/ 3.-Plano (núm. de registre Hospitalet_1644) con indicación de la zona inundable por el rio Llobregat en el término de Hospitalet. Està executat el mes d'abril de l'any 1906, i no es coneix l'autor. Es tracta d'un mapa manuscrit realitzat en paper tela a escala 1:30.000. Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http:\/\/www.I-h.cat\/ 4.-Mapa planimètric de L'Hospitalet de Llobregat (núm. de registre RM.121596). Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1 :50 000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzat-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1 :100 000. Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). 1914 5.-Mapa topogràfic de L'Hospitalet de Llobregat (núm. de registre RM.121606). Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1 :50 000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzat-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1 :100 000.Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). 1914.","codi_element":"08101-305","ubicacio":"Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ( Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona)","historia":"L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.","coordenades":"41.3592600,2.0997500","utm_x":"424700","utm_y":"4579030","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52627-foto-08101-305-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52627-foto-08101-305-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52627-foto-08101-305-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52628","titol":"Fons d'imatges referent a l'Hospitalet  de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya","bibliografia":"www.icgc.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de L'Hospitalet de Llobregat està format per quatre fons diferents, amb un total de 198 fotografies. 22 fotografies formen part del fons Família Cuyàs; 1 de la Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A; 166 fotografies obliques SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) i finalment 5 fotografies aèries (fulls de la Diputación Provincial de Barcelona). Es troben referenciades de la següent manera: Església Parroquail de Santa Eulàlia de Mèrida (RF.8665); Plaça de l'Ajuntament (RF.8666); església romànica de Santa Eulàlia de Provençana (RF. 8667); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (RF. 8668); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8669); Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8670); ermita de Bellvitge: mural de Nadal obra de Juan Commelarán (RF. 8672); monument a la Sardana (RF. 8673); ciutat satèl·lit de Bellvitge (RF. 8674); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge: any 1953 (RF. 8675); estació RENFE (RF. 8678; RF. 8679; RF.8680); convoi del Metro, línia V, estació Buixeres (RF. 8681; RF. 8682); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge: any 1953 (RF. 8676); els gegants (RF.8683; RF.8671; RF.8684; RF.8685; RF.8686); plafó ceràmic de Sant Jordi al Club de jublitats de la Torrassa (RF.8677). La Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A. una fotografia aèria de Cornelà i Hospitalet (Resgistre gràfic). Pel SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles), el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona va realitzar 60 fotografies aèries obliques, (RFSACE.502; RFSACE.499; RFSACE.501; RFSACE.1348; RFSACE.500; RFSACE.1348; RFSACE. 1349; RFSACE.1317; RFSACE.1318; RFSACE.1319; RFSACE.1320; RFSACE.1321; RFSACE. 1322; RFSACE. 1323; RFSACE.1933; RFSACE.1929; RFSACE.1931; RFSACE.1930; RFSACE.1934; RFSACE.1936; RFSACE.1932; RFSACE.2061; RFSACE.2066; RFSACE.2063; RFSACE.2059; RFSACE.2065; RFSACE.2060; RFSACE.2057; RFSACE.2058; RFSACE.2059; RFSACE.2062; RFSACE.14569; RFSACE.4393; RFSACE.4411; RFSACE.4390; RFSACE.4395; RFSACE.4396; RFSACE.4397; RFSACE.4403). També es localitzen les fotografies aèries de la província de Barcelona a escala 1:5 000 realitzades per Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid): fulls 420-04-07; 420-04-08; 420-04-11; 420-04-12; 420-04-15; 420-04-16.","codi_element":"08101-306","ubicacio":"Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Parc de Montjuic  - 08038 - Barcelona)","historia":"L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.","coordenades":"41.3592700,2.0997500","utm_x":"424700","utm_y":"4579032","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52628-foto-08101-306-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52628-foto-08101-306-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52630","titol":"Els gegants nous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-gegants-nous","bibliografia":"BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Restaurats l'any 1991 per Xavier Jansana","descripcio":"Parella de gegants de nom Roc i Eulàlia d'estil grec; ell amb la cara severa i el casc i el vestit d'estil hel·lènic. L'Eulàlia, elegant, de perfil grec porta al braç una lira i llueix una corona. Surten per les Festes de Primavera o la trobada de gegants de Sant Josep.","codi_element":"08101-399","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"Construïts l'any 1962 per l'olotí Lluís Carbonell Colom; amb un cost de 50000 pessetes, que foren obtingudes per subscripció popular. El bateig es produeix el 17 de juny de 1962. Els padrins seran els gegants de Sant Josep, romans o, a partir d'ara, els gegants vells. Es porten des del magatzem de la Rambla Oliveres, on els havien muntat, fins a l'església de santa Eulàlia de Mèrida, en processó i acompanyats d'altres parelles del voltant Viladecans, El Prat, Sant Boi i Cornellà).","coordenades":"41.3668900,2.1155400","utm_x":"426029","utm_y":"4579864","any":"1962","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52630-foto-08101-399-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Lluís Carbonell Colom","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52631","titol":"Figures festives i bestiari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/figures-festives-i-bestiari","bibliografia":"BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MORENO, Teresa (2017). Fitxes de gegants. Treball inèdit per encàrrec de l'Ajuntament.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"A més de les dues parelles tradicionals de gegants: els romans i els grecs, existeixen a la ciutat de l'Hospitalet, una gran varietat de personatges nous que s'han afegit al calendari festiu. Es tracta de parelles de gegants, gegants sense parella, gegantons i gegantones, capgrossos i bestiari. El seu nombre incrementa a un ritme elevat, fruit de la gran vitalitat associativa dels barris i a l'increment, en època recent, de les festes. Tenim en Fargot i la Fargueta, gegants, ell és un treballador de la Farga, amb una alçada de 3'7 metres i 41 K de pes, i ella una pagesa de la Marina, de 3'6 metres i 47 k de pes. Van ser creats a l'Aula de Cultura de Sant Josep. En Lluís Novas és un gegant que representa un heroi de la Guerra del Francès, fa 3'50 metres d'alçada i pesa 25 k. Creat l'any 1992. El Drac d'Or és el gegant que representa l'entitat homònima; fa 3'5 metres d'alçada i pesa 30 k. Creat l'any 1993. La Pubilla és una geganta que representa el barri, creada, l'any 1995, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. El Tamboriner, de nom Paco, és un gegant basat en un personatge real que sortia amb un tambor a les manifestacions que es feien per a la millora del barri. També creat, l'any 1996, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. Es va demanar a les dones del grup de festes de Can Serra la confecció del vestuari. Els avis de Bellvitge, són una parella de gegants creats pel Club infantil i juvenil de Bellvitge. Es van presentar el 16 de febrer de 1980 a les festes del Carnaval. Manotes de tro és una parella de gegants vestits de romans que llencen aigua, creats per l'Associació Tro. La colla Drac d'Or, molt activa, va encarregar a Dolors Sans i Osete la creació de tres gegants inspirats amb els déus grecs Zeus, Posidó i Hades. El primer de 3'65 metres i 40 h de pes; el segon de 4'10 metres i 45 k de pes; i el tercer de 3'75 metres i 35 k de pes. Un any més tard van crear l'Hèrcules, un gegantó de 2'10 metres i 10 k. Altres gegants són en Celerí i la Laia, construïts el 1986, per Lau Feliu i gent del barri a partir d'un taller de l'Aula de Cultura; en Mortadelo i Filemon; en Kòrsar i la Bàrbara. Els gegantins Titonyetes, Pitusan, Pepitu Janés o en Patas largas i la gegantona De Capgrossos n'hi força també: el del barri Ciutat Comtal (Llop, Caputxeta, Treballador, Dartacan, la Mona, el Ruc, la Bruixa, la Montserrat, el Pobleta, l'Eugeni, el Policia, en Pep i la Mariona); els de La Florida (El 1989 es creen 4 personatges vinculats al barri de la Florida per a celebrar els 10è any de la democràcia: Joan Ignasi Puajana primer alcalde de L'Hospitalet, Joan Saura diputat al parlament, Ana Díaz secretària de l'Associació de Veïns, i Antoni Blesa 'el maño' primer president de la comissió de festes. El 1993, amb el 10è aniversari de la comissió de festes, es crearien dos més: Roberto Ruiz, regidor del barri, i Enrique Domínguez, president de la coordinadora de firaires); els de Tro (Guàrdia civil, alcalde i mossèn). A més a més hi podem comptar amb una sèrie de bestiari ben variat: la Medusa Tro, Dragonets, Dragona Satània, la Rata de Bellvitge, l'Heura de La Florida, Pi Pep, les Satanietes, l'Eulàlio. I una sèrie d'elements com la Porta de l'Infern, la Torre d'alta tensió o el Bloc de vivendes.","codi_element":"08101-400","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"Per fer anar tot aquest volum de figures festives cal una bona xarxa associativa, amb entitats que s'hi dediquin i hi treballin tot l'any. Colles com TRO, entitats de foc de l'Hospitalet; fundada el 1996 a partir de les colles de diables, és la coordinadora de les entitats de foc de L'Hospitalet, i els organitzadors de la Nit de Foc i el Toc d'inici. Porten la Medusa de Foc i la Porta de l'Infern. Actualment aglutina 15 colles de diables (8 d'infantils i 7 d'adults) i 7 colles de bestiari. O com els Diables i Diablesses de Bellvitge, creats l'any 1983 com a grup de diables per acompanyar el drac Gallina que s'havia creat 3 anys abans a l'empara del Club Infantil i Juvenil de Bellvitge, tot i que s'independitzarien del CIJB el 1985. Porten la Rata de Bellvitge. Una de les colles més dinàmiques és Drac d'Or. L'origen del grup és l'any 1988, quan es constitueixen com a grup de tabalers, grallers i capgrossos. El 1992, afegeixen els gegants, que han actualitzat fins als 4 gegants que porten actualment i la bèstia Pegàs. Drac d'Or és membre fundador de la Coordinadora de colles geganteres de la Ciutat de l'Hospitalet, encarregada de l'ús i manteniment dels gegants romans i grecs propietat de l'Ajuntament de la nostra ciutat. També organitzen ells l'espectacle Fabulari des dels anys 90, així com la Trobada de Gegants. Altres colles són els Girafocs de La Florida, les Espurnes del Gornal, el Toc de Foc de la Bòbila, l' Associació de Diables Kabra, Diables de La Florida, els Diablons i Tabalers d'ESJEP, l'Skamot Diabolik, els Fills de la Flama o la Colla Patunyetes.","coordenades":"41.3593800,2.0997000","utm_x":"424696","utm_y":"4579044","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52631-foto-08101-400-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52631-foto-08101-400-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Fotografies de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, del Drac d'Or i d'Alexandre Avendaño.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52632","titol":"Ball dels gegants de Sant Josep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-dels-gegants-de-sant-josep","bibliografia":"BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Ball de gegants escrit pel mestre Antoni Albors l'any 1996, amb lletra pròpia que diu: Els gegants de Sant Josep \/ surten a ballar amb alegria \/ per les places i carrers \/ ben acompanyats pels seus grallers. La quitxalla que els segueix \/ senten la il·lusió de la gran festa \/ el jovent junt amb la gent \/ senten l'alegria somrient. Balla, balla, balla \/ roda, roda, roda \/ tot són passos i passets. Balla, balla, balla \/ roda, roda, roda \/ els gegants de Sant Josep.","codi_element":"08101-401","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"Antoni Albors i Asins (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 27 d'octubre de 1929 - 19 de juny de 2012) va ser un compositor d'estils diversos amb certa tendència al ballet clàssic i la sardana. Des de finals dels 70 fins a finals dels 90, del segle passat, va gaudir de força èxit. Fou sobretot apreciat pel gran nombre de sardanes obligades que va escriure per a tots els instruments de la cobla, i que va dedicar a destacats instrumentistes de l'època, amb títols com: Enlairament, Flors i violes i Aquell trompeta de Tossa (per a trompeta), Conqueridora i A l'amic Moreno (fiscorn), Virtuosa (tenora), Pinsans i caderneres i Tot un flabiol (flabiol), Toc de trombó (trombó), Quelcom de contrabaix i Dolç contrabaix (contrabaix) i Gentil parella (1990), per a tenora i tible. És autor també de la sardana l'Hospitalet ciutat pubilla (1966), escrita per al pubillatge d'aquesta ciutat, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. Altres sardanes destacades seves són Conqueridora (1975) i Cant a l'amistat (1992), tot i que la seva prolífica obra suma més de 100 sardanes. La majoria de les seves composicions es troben enregistrades en uns CD de producció pròpia amb les cobles La Principal de la Bisbal, Montgrins i Ciutat de Girona. Tenia el costum que la darrera peça enregistrada en cada CD fos una obligada de contrabaix.","coordenades":"41.3596700,2.0995400","utm_x":"424683","utm_y":"4579076","any":"1996","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Antoni Albors i Asins","observacions":"L'autor proposava la lletra perquè gegants i espectadors acompanyessin el ball, però la dificultat d'aplicació n'ha privat la seva popularització.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52633","titol":"Ballet petit de Sant Josep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ballet-petit-de-sant-josep","bibliografia":"BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Ballet petit de Sant Josep són arranjaments fets pels Grallers grillats a partir de melodies tradicionals catalanes i que acostumen a acompanyar els gegants de l'Hospitalet des de 1995. Entre les melodies escollides hi figuren la segona part del 'Ball de la Balsa', que el mestre Crivillé i Bargalló defineix coma originari de l'Hospitalet de Llobregat en el seu recull de danses. L'entrada és a partir del Ball rodó del Pi d'en Cartró.","codi_element":"08101-402","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"","coordenades":"41.3596600,2.0994500","utm_x":"424675","utm_y":"4579075","any":"1995","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52634","titol":"Trobada de gegants de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trobada-de-gegants-de-santa-eulalia-de-lhospitalet-de-llobregat","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cada any en el mes d'abril, des del 1991, se celebra la trobada de gegants de l'Hospitalet on es convida a tothom a sortir al carrer per fer festa amb els gegants de la ciutat i els gegants de fora. A primera hora es fa la concentració i plantada de gegants, a l'avinguda de Josep Tarradellas. Es convida a les colles a un bon esmorzar, per agafar forces i es comença la cercavila per l'avinguda d'Isabel la Catòlica, carrer de Barcelona, Rambla de Just i Oliveras, carrer Major i plaça de l'Ajuntament. Allí es fa el ball final i la cloenda. Aquell mateix dia es fa el canvi de guàrdia.","codi_element":"08101-403","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"","coordenades":"41.3596800,2.0996900","utm_x":"424695","utm_y":"4579077","any":"1991","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52634-foto-08101-403-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52634-foto-08101-403-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52635","titol":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-barcelona","bibliografia":"VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Goig de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalét, Bisbát de Barcelona; los ofereix als Devots un Religios Franciscano. El text comprèn onze estrofes i la tornada. L'autor coneix perfectament el tema marià de Bellvitge tan en l'aspecte històric com místic o topogràfic; i diu així: Mare de Deu humanát, \/ y dels Homens Protectora: \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostrauos vostra pietát. \/ Lo Hospitalét, Terme rich, \/ te per ditxa principál \/ lo tenir baix son abrich \/ lo deposit Celestial \/ de vostra Imatge, que adora \/ ab amor molt inflamát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. \/ En altre temps una Estrella \/ prop del Bou vos descubrí: \/ mes de vostra Imatge bella \/ lo Bou mostras doná aquí: \/ vos saludá la Pastora \/ en Tauro Sol agraciát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Bellvitg se deya'l Terreno, \/ hont fou trobada la Imatge; \/ aixi dit per tant ameno \/ Bella vista, ó Bell viatge: \/ cada epitéto millora, \/ sent Vos lo Significát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Aquells antichs Catalans, \/ (ó sempre devót país!) \/ vinguda Vos á sas mans, \/ Temple os feren de improvís: \/ Mes la guerra lo desflora, \/ segons diu la antiguedát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Situada com estáu \/ entre Arboledas frondosas, \/ ben clarament nos mostráu \/ timbres, y prendas gloriosas. \/ Sou Planta reformadora \/ del fruyt del ARbre vedát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Sou Vara de aquella flor, \/ que á tot mal olor anula;\/ Terra de Forment millor, \/ sens blat orb, jull, ni cogula. \/ Lo Talp, y la Serp traydora \/ hi tenen lo pas tancát. \/ \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Qual podrá ser lo Pagés,\/ que á Vos no sia devót; \/ quant molt notori li es, \/ que lo Fruyt de Vos ve tot? \/ Per ser Vos mereixedroa, \/ plu en temps de sequedát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Barcelona per tot mal \/ remey te en Vos, Reyna pia, \/ lo carrer del Hospitál \/ ho canta ab la Espasería; \/ puix sent Vos la Intercessora, \/ de pesta se han preservát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Molts, que vingueren ploránt \/ á Bellvitja en cas sabút, \/ que sén han tornát cantánt \/ ab lo favor, y salút: \/ bon despaig logra en tot hora, \/ qui ve ab fé, y humilitat. \/ \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ En professó de Prgarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina \/ á vostras plantas postráts \/ demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; \/ y quéns miréu Protectora \/ en nostra necesitát \/ \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ TORNADA. Mare de Deu humanát, \/ y dels Homens Protectora: \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen Barc. En la Estampa de Manuel Texéro, Porta Ferrisa.","codi_element":"08101-404","ubicacio":"Ermita de Bellvitge","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3474300,2.1096900","utm_x":"425518","utm_y":"4577709","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52635-foto-08101-404-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52635-foto-08101-404-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52635-foto-08101-404-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Per primera vegada també en un dels goigs dedicats a la Mare de Déu de Bellvitge, se cita la pietosa llegenda de la presència d'una estrella en el descobriment de la santa imatge: En altre temps una estrella \/ prop del Bou vos descobrí...\/ .A continuació fa uns breus comentaris en referència a l'origen del nom de Bellvitge i l'entorn on es troba situat el santuari: Situada com estáu  \/ entre arboledas frondosas...\/Exalta també els privilegis divins de la Mare de Déu: Sou Planta reformadora \/ del Fruyt del Arbre Vedat\/ Sou Vara d'aquella Flor, \/ que á tot mal olor anul·la;\/ (...) Per ser Vos mereixedora \/ plu en temps de sequedat\/.En  la devoció popular hospitalenca no s'invoca la protecció de Santa Maria de Bellvitge contra la pesta com sí que es fa ens els goigs barcelonins. És per això que l'autor del goig comprèn en el seu escrit tres dels llocs on la Mare de Déu de Bellvitge era venerada a Barcelona: Barcelona per tot mal \/ remey te en Vos, Reyna pia, \/ lo carrer del Hospitál \/ ho canta amb la Espasería...\/.La imatge i les decoracions del goig són obra de Pau Campins. Un gravat central senzill però molt ben executat, amb dues gerres florides a cada costat i una orla d'emmarcament del goig.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52636","titol":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-0","bibliografia":"VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Goig de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalét, Bisbat de Barcelona. Mare de Deu humanát, \/ y dels Homens Protectora: \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostrauos vostra pietát. \/ Lo Hospitalét, Terme rich, \/ te per ditxa principál \/ lo tenir baix son abrich \/ lo deposit Celestial \/ de vostra Imatge, que adora \/ ab amor molt inflamát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. \/ En altre temps una Estrella \/ prop del Bou vos descubrí: \/ mes de vostra Imatge bella \/ lo Bou mostras doná aquí: \/ vos saludá la Pastora \/ en Tauro Sol agraciát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Bellvitg se deya'l Terreno, \/ hont fou trobada la Imatge; \/ aixi dit per tant ameno \/ Bella vista, ó Bell viatge: \/ cada epitéto millora, \/ sent Vos lo Significát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Aquells antichs Catalans, \/ (ó sempre devót país!) \/ vinguda Vos á sas mans, \/ Temple os feren de improvís: \/ Mes la guerra lo desflora, \/ segons diu la antiguedát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Situada com estáu \/ entre Arboledas frondosas, \/ ben clarament nos mostráu \/ timbres, y prendas gloriosas. \/ Sou Planta reformadora \/ del fruyt del ARbre vedát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Sou Vara de aquella flor, \/ que á tot mal olor anula;\/ Terra de Forment millor, \/ sens blat orb, jull, ni cogula. \/ Lo Talp, y la Serp traydora \/ hi tenen lo pas tancát. \/ \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Qual podrá ser lo Pagés,\/ que á Vos no sia devót; \/ quant molt notori li es, \/ que lo Fruyt de Vos ve tot? \/ Per ser Vos mereixedroa, \/ plu en temps de sequedát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Barcelona per tot mal \/ remey te en Vos, Reyna pia, \/ lo carrer del Hospitál \/ ho canta ab la Espasería; \/ puix sent Vos la Intercessora, \/ de pesta se han preservát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Molts, que vingueren ploránt \/ á Bellvitja en cas sabút, \/ que sén han tornát cantánt \/ ab lo favor, y salút: \/ bon despaig logra en tot hora, \/ qui ve ab fé, y humilitat. \/ \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ En professó de Pregarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina \/ á vostras plantas postráts \/ demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; \/ y quéns miréu Protectora \/ en nostra necesitát \/ \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ TORNADA. Mare de Deu humanát, \/ y dels Homens Protectora: \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen","codi_element":"08101-405","ubicacio":"Ermita de Bellvitge","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3474300,2.1097200","utm_x":"425520","utm_y":"4577709","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52636-foto-08101-405-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52636-foto-08101-405-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Diu el peu d'impremta: 'Barcelona: Imp. De Grau y C.a , Carré de Basea, n. 10'.Ja coneixem el gravat, car el trobàrem en altres goigs de la mateixa imatge. Aquests goigs no tenen res de particular dins del seu aspecte tipogràfic, que és completament vulgar.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52637","titol":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-1","bibliografia":"VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona que diuen: Mare de Deu humanát, \/ y dels Homens Protectora: \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostrauos vostra pietát. \/ Lo Hospitalét, Terme rich, \/ te per ditxa principál \/ lo tenir baix son abrich \/ lo deposit Celestial \/ de vostra Imatge, que adora \/ ab amor molt inflamát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. \/ En altre temps una Estrella \/ prop del Bou vos descubrí: \/ mes de vostra Imatge bella \/ lo Bou mostras doná aquí: \/ vos saludá la Pastora \/ en Tauro Sol agraciát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Bellvitg se deya'l Terreno, \/ hont fou trobada la Imatge; \/ aixi dit per tant ameno \/ Bella vista, ó Bell viatge: \/ cada epitéto millora, \/ sent Vos lo Significát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Aquells antichs Catalans, \/ (ó sempre devót país!) \/ vinguda Vos á sas mans, \/ Temple os feren de improvís: \/ Mes la guerra lo desflora, \/ segons diu la antiguedát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Situada com estáu \/ entre Arboledas frondosas, \/ ben clarament nos mostráu \/ timbres, y prendas gloriosas. \/ Sou Planta reformadora \/ del fruyt del ARbre vedát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Sou Vara de aquella flor, \/ que á tot mal olor anula;\/ Terra de Forment millor, \/ sens blat orb, jull, ni cogula. \/ Lo Talp, y la Serp traydora \/ hi tenen lo pas tancát. \/ \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Qual podrá ser lo Pagés,\/ que á Vos no sia devót; \/ quant molt notori li es, \/ que lo Fruyt de Vos ve tot? \/ Per ser Vos mereixedroa, \/ plu en temps de sequedát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Barcelona per tot mal \/ remey te en Vos, Reyna pia, \/ lo carrer del Hospitál \/ ho canta ab la Espasería; \/ puix sent Vos la Intercessora, \/ de pesta se han preservát. \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ Molts, que vingueren ploránt \/ á Bellvitja en cas sabút, \/ que sén han tornát cantánt \/ ab lo favor, y salút: \/ bon despaig logra en tot hora, \/ qui ve ab fé, y humilitat. \/ \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ En professó de Pregarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina \/ á vostras plantas postráts \/ demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; \/ y quéns miréu Protectora \/ en nostra necesitát \/ \/ En Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietát. \/ v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen Barcelona.- Estampa dels Hereus de la V. Pla, carrer de la Princesa.","codi_element":"08101-406","ubicacio":"Ermita de Bellvitge","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3474200,2.1096900","utm_x":"425518","utm_y":"4577707","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52637-foto-08101-406-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52637-foto-08101-406-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52638","titol":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-2","bibliografia":"VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja venerada en lo terme del Hospitalet, Bisbat de Barcelona, que diuen: SÚPLICA: Verge Santísima, trono puríssim ahont reposá la Eterna Sabiduria quan vingué al mon, alcansaunos la honestitat de las costums públicas y feu que sia desterrat d'aquest poble l'esperit de maledicció y de blasfemia. \/ Ave Maria y Gloria Patri \/ SÚPLICA: Mare castíssima, mirall de puresa, flor de las verges que mirau al lluny nostras montanyas voltadas d'oliveras, signe de pau, alcansaunos del vostre Fil una pau cristiana y perpetua. \/ Ave Maria y Gloria Patri. Mare de Deu humanat, \/ y dels homes protectora: \/ en Bellvitja, gran Senyora, \/ mostraunos vostra pietat. \/ Lo Hospitalet, terme rich, \/ té per ditxa principal \/ lo tenir baix son abrich \/ lo depósit celestial \/ de vostra Imatge, que adora \/ ab amor molt inflamat: etc. \/ En altre temps una estrella \/ prop del bou vos descubri; \/ mes de vostra imatge bella \/ lo bou mostras dona aquí: \/ vos saludá la pastora \/ en Tauro, Sol agraiat: etc. \/ Bellvitg se deya'l terreno \/ hont fou trobada la imatge; \/ axi dit per tan ameno \/ Bella vista, ó Bell viatge: \/ cada epiteto millora, \/ sent Vos lo significat: etc. \/ Aquells antichs Catalans, \/ (ó sempre devót país!) \/ vinguda Vos á sas mans, \/ Temple os feren de improvís: \/ Mes la guerra lo desflora, \/ segons diu la antiguedát. \/ etc. \/ Situada com estáu \/ entre Arboledas frondosas, \/ ben clarament nos mostráu \/ timbres, y prendas gloriosas. \/ Sou Planta reformadora \/ del fruyt del ARbre vedát. \/etc.\/ Sou Vara de aquella flor, \/ que á tot mal olor anula;\/ Terra de Forment millor, \/ sens blat orb, jull, ni cogula. \/ Lo Talp, y la Serp traydora \/ hi tenen lo pas tancát. \/etc.\/ Qual podrá ser lo Pagés,\/ que á Vos no sia devót; \/ quant molt notori li es, \/ que lo Fruyt de Vos ve tot? \/ Per ser Vos mereixedroa, \/ plu en temps de sequedát. \/ Barcelona per tot mal \/ remey te en Vos, Reyna pia, \/ lo carrer del Hospitál \/ ho canta ab la Espasería; \/ puix sent Vos la Intercessora, \/ de pesta se han preservát. \/ etc.\/ Molts, que vingueren ploránt \/ á Bellvitja en cas sabút, \/ que sén han tornát cantánt \/ ab lo favor, y salút: \/ bon despaig logra en tot hora, \/ qui ve ab fé, y humilitat. \/ etc.\/ v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. SÚPLICA : Verge poderosa, mes forta que un exércit en ordre de batalla, desde vostra ermita de Bellvitja, protegiu nostra plana fent multiplicá ab nosre treball los fruyts de la terra. Ave Maria y Gloria Patri. Imp. De la Casa P. de Carita","codi_element":"08101-407","ubicacio":"Ermita de Bellvitge","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3474200,2.1096700","utm_x":"425516","utm_y":"4577707","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52638-foto-08101-407-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52638-foto-08101-407-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52639","titol":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, que es venera a l'ermita de la parròquia de Santa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-que-es-venera-a-lermita-de-la-parroquia-de-santa","bibliografia":"VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Goigs a llaor de Nostra Senyora de Bellvitje que es venera a l'ermita pròpia de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hospitalet, Bisbat de Barcelona, i que diuen: Mare de Deu humanat, \/ y dels homes protectora: \/ en Bellvitja, gran Senyora, \/ mostreu-nos vostra pietat. \/ L'Hospitalet terme ric, \/ te per ditxa principal \/ el tenir baix son abric \/ vostra imatge celestial \/ i la venera a tot hora \/ amb amor molt inflamat:… Aquells antics catalans, \/ (oh! Sempre devot país!) vinguda Vos a ses mans, \/ temple Vos féren de improvís: \/ més la guerra el desflora, \/ segons diu l'intiguitat: …..\/ Sóu vora d'aquella flor \/ que a tot mal olor anul·la: \/ terra de forment millor, \/ sens blat; orb, jull ni colula: \/ la taup i la serp traidora \/ hi tenen el pas vedat: …\/ Barcelona per tot mal\/ remei te en vos, Reina pia, \/ el carrer de l'Hospital \/ i també l'Espaseria, \/ doncs essent l'intercessora, \/ de peste s'han preservat:…..\/ Molts que vingueren plorant \/ a Bellvitje, es cas sabut, \/ que s'en tornen cantant \/ amb el favor i salut: \/ bon despaig logra a tot hora \/ qui ve amb fe i humilitat:….\/ [espai partitura] PEL TEMPS PASQUAL V. Gaude et lactare, Virgo Maria, Alleluia. R. Quia surrexit dominus vere, Alleluia OREMUS Deus qui per ressurectionem Filli tui, Domini nostri Jesu Christi, mundum laetificare dignatus est ; praesta quaesumus ; ut, per ejus Genitricem Virginem Mariam, perpetuae capiamus gaudia vitae. Per Christum dominum nostrum. Amen. PER TOT L'ANY. V. Nativitas virgo Maria, celebremus. R. Adoremus Christum Dominum Filum suum. OREMUS. Famulis tuis, quaesumus Dominie, caelestis gratiae munus impertire; et quibus Beatae Virginis partus exstitit salutis exordium, Nativitatis eius votiva solemnitas pacis tribuat incrementum. Per Christum dominum nostrum. Amen","codi_element":"08101-408","ubicacio":"Ermita de Bellvitge","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3474100,2.1096800","utm_x":"425517","utm_y":"4577706","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52639-foto-08101-408-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52639-foto-08101-408-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquesta versió impresa, és a color. És la primera vegada de totes les versions anteriors on s'esmenta en la parròquia on es venera. Té també per primera vegada acompanyament musical. Però el text ha estat reduït a la mínima expressió. Destaca del  gravat el Nen Jesús està d'esquena al lector.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52640","titol":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-3","bibliografia":"VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona, que diuen: Tornada. Mare del Déu humanat \/ i dels homes protectora\/ en Bellvitge, gran Senyora, \/ mostreu vostra pietat. \/ Sou per l'Àngel saludada \/ com a Mare del Senyor, \/ i la cèlica ambaixada \/ heu rebut amb unció. \/Resplendeix la nova aurora \/ per la trista humanitat. \/ En Bellvitge… \/ Santa Eulàlia Provençana \/ de bella prats té un bon esplet \/ l'herba tendra que agermana \/ els bous de L'Hospitalet. \/ Del matí fins a deshora \/ hi pastura allí el ramat.\/ En Bellvitge…\/ Un dels bous de la ramada \/ ha deixat els seus companys, \/ i amb constància adalerada \/ dedicava els seus afanys \/ fendint en la terra i flora \/ amb ses ungles un forat.\/ En Bellvitge… \/ La gent del mas ja repara \/ en el bou l'estrany daler; \/ creient el fet cosa rara \/ l'amo del mas Esferré \/ del cel el favor implora \/ i el clot resta il·luminat. \/ En Bellvitge… \/ En el lloc de la “Famada” \/ de la cova radiant \/ la Mare de Déu trobada \/ resplendeix al braç l'Infant \/ i ja sou la intercessora \/ d'aquell noble veïnat. \/ En Bellvitge… \/ Els prodigis esdevenen \/ potentosos al moment, \/ que de lluny processons vénen \/ pregant vostre valiment \/ contra la pesta traidora \/ que el país ha flagel·lat.\/ En Bellvitge… \/ Vostra fama arreu pregona \/ els miracles molts que obreu, \/ quan ací, de Barcelona \/ pelegrins vénen a peu \/ a Vós, Mare bondadosa, en la seva adversitat.\/ En Bellvitge… \/ Vostra imatge s'eregia \/ amb fervor tradicional \/ al carrer d'Esparseria \/ com també de l'Hospital \/ com a estrella guiadora \/ en nit de cel constel·lat.\/ En Bellvitge… \/ Han passat temps de tempesta \/ i de greus adveniments, \/ la comarca està de festa \/ i demostra els sentiments \/ quan els goigs amb veu sonora \/ canta en la festivitat.\/ En Bellvitge… \/ Lletra: Josep Massons Andreu Música : Mn. Francesc de P. Baldelló, prev. [Partitura ] V. Ora pro nobis, Santa Dei Genitrix R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Dominie Deus, perpetua menti, et corporis sanitate gaudere, et gloriosae Mariae semper Virginis intercessione, a prasenti liberari tristitia, et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. (amb llicència eclesiàstica)","codi_element":"08101-409","ubicacio":"Ermita de Bellvitge","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3474100,2.1096900","utm_x":"425518","utm_y":"4577706","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52640-foto-08101-409-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52640-foto-08101-409-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Text poètic original de Josep Massons Andreu; Música de mossèn Francesc de P. Baldelló,prev.","observacions":"Editat per Torrell de Reus. 1ª edició del setembre de 1956. Els versos estan distribuits en onze estrofes i la tornada.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52641","titol":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-4","bibliografia":"VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona, que diuen: Goig a llaor de la Mare de Déu de Bellvitge. Venerada en el terme d'Hospitalet de Llobegat i en la seva pròpia ermita. La seva festa 8 de setembre. TORNADA Mare del Déu humanat \/ i dels homes protectora\/ en Bellvitge, gran Senyora, \/ mostreu vostra pietat. \/ Sou per l'Àngel saludada \/ com a Mare del Senyor, \/ i la cèlica ambaixada \/ heu rebut amb unció. \/Resplendeix la nova aurora \/ per la trista humanitat. \/ En Bellvitge… \/ Santa Eulàlia Provençana \/ de bella prats té un bon esplet \/ l'herba tendra que agermana \/ els bous de L'Hospitalet. \/ Del matí fins a deshora \/ hi pastura allí el ramat.\/ En Bellvitge…\/ Un dels bous de la ramada \/ ha deixat els seus companys, \/ i amb constància adalerada \/ dedicava els seus afanys \/ fendint en la terra i flora \/ amb ses ungles un forat.\/ En Bellvitge… \/ La gent del mas ja repara \/ en el bou l'estrany daler; \/ creient el fet cosa rara \/ l'amo del mas Esferré \/ del cel el favor implora \/ i el clot resta il·luminat. \/ En Bellvitge… \/ En el lloc de la “Famada” \/ de la cova radiant \/ la Mare de Déu trobada \/ resplendeix al braç l'Infant \/ i ja sou la intercessora \/ d'aquell noble veïnat. \/ En Bellvitge… \/ Els prodigis esdevenen \/ potentosos al moment, \/ que de lluny processons vénen \/ pregant vostre valiment \/ contra la pesta traidora \/ que el país ha flagel·lat.\/ En Bellvitge… \/ Vostra fama arreu pregona \/ els miracles molts que obreu, \/ quan ací, de Barcelona \/ pelegrins vénen a peu \/ a Vós, Mare bondadosa, en la seva adversitat.\/ En Bellvitge… \/ Vostra imatge s'eregia \/ amb fervor tradicional \/ al carrer d'Esparseria \/ com també de l'Hospital \/ com a estrella guiadora \/ en nit de cel constel·lat.\/ En Bellvitge… \/ Han passat temps de tempesta \/ i de greus adveniments, \/ la comarca està de festa \/ i demostra els sentiments \/ quan els goigs amb veu sonora \/ canta en la festivitat.\/ En Bellvitge… \/ Lletra: Josep Massons Andreu \/ Xilografia: A. Gelabert \/ Música de Mn. Francesc de P. Baldelló,prev. [partitura] V. Ora pro nobis, Sancta Dei Genitrix \/ R. Ut digni efficiamur promisssionibus Christi. OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Domine Deus, perpetua mentis, et corporis anitate gaudere, et gloriosae Beatae Mariae semper Vitginis intercessione, a praesenti liberi trislilia et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. (Amb llicència eclesiàstica). SANTIAGO TINTORÉ FERRER I Mª CARME CODINA MIR dediquen aquests Goigs als seus familiars i amics amb motiu de les seves noces celebrades a l'Ermita de Bellvitg el dia 16 de juny de 1963. 2ª edició: juny del 1962. Tiratge destinat als 'Amics dels Goigs'. Dipòsit legal: 8.14948-1962. Torrell de Reus, edit. Barcelona (288).","codi_element":"08101-410","ubicacio":"Ermita de Bellvitge","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3474200,2.1096100","utm_x":"425511","utm_y":"4577708","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52641-foto-08101-410-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52641-foto-08101-410-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Text poètic original de Josep Massons Andreu; Música de mossèn Francesc de P. Baldelló,prev.","observacions":"Els esposos Santiago Tintoré Ferrer i Maria Carme Codina Mir, amb motiu de la celebració de les seves noces a l'Ermita de Bellvitge el dia 16 de juny de 1962, varen dedicar els Goigs d'aquesta edició als seus familiars i amics.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52642","titol":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-5","bibliografia":"VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Goig a llaor de la Mare de Déu de Bellvitge. Venerada a la seva ermita en el terme d'Hospitalet de Llobegat, que diuen: Des de l'ermita de Bellvitge, \/ entre rosers, pollancs i pins, \/ guieu tothora els nostres passos, \/ Reina i Senyora dels camins.\/ Si el llobregat us duu el missatge \/ dels espadats del Pirineu \/ talment llaçada d'homenatge \/ que es desplegués al vostre peu, \/ i us duu l'aroma d'espígol \/ de ginestells i romanins, \/ salvaguardeu la nostra terra, \/ Reina i Senyora dels camins. \/ Si el mar sentiu pregar tothora \/ amb son oneig adelerat; \/ si el fonollar creix a la vora \/ i d'un farell veieu l'esclat; \/ si fins a Vós vénen els aires \/ de les sirenes i els dofins, \/ sigueu l'estel qui naveguen, Reina i Senyora dels camins. \/ Si Sant Ramon i Collcerola, \/ Sant Pere Màrtir, Montjuïc, \/ guarden la vostra esglesiola \/ com sentinelles sens fatic, \/ i cap al tard per Vós s'enjoien \/ d'or, d'ametistes i robins, \/ salveu l'encís d'aquest paisatge, Reina i Senyora dels camins. \/ Si pel redl de vostra estada \/ fent infinits els horitzons \/ van en corrua atrafegada \/ trens, automòbils i avions; \/ si comiats i benvingudes \/ són el tribut dels pelegrins, \/ vetlleu l'atzar dels qui viatgen, \/ Reina i Senyora dels camins\/ Si un pageset, que s'endevina \/ d'escaient gest, us va trobar, \/ i fervorosa la Marina \/ en aquest temple us allotjà; \/ si els aiguamolls es feren fèrtils, \/ i encara avui són com jardins, \/ feu abundoses les collites, Reina Senyora dels camins.\/ Si Hospitalet viu la febrada \/ d'un orgiàstic creixement \/ i va estenent-se – com riuada que tot ho esborra indiferent, \/ sigueu-nos nucli que agermana, \/ acomboieu nostres destins \/ i protegiu la nostra raça, \/ Reina i Senyora dels camins.\/ Si en el perdó sou generosa \/ i conhorteu qui a Vós acut; \/ si vostra mà miraculosa \/ la benaurança sempre ha dut \/ i, això no obstant, la vostra ermita \/ van derrocar cruels institns, \/ toqueu el cor dels qui us obliden, \/ Reina i Senyora dels camins.\/ Si enmig d'un món que es desgavella \/ ens manteniu el cor serè, \/ i fa mil anys que sou l'estrella \/ que ens va arborant l'íntima fe, \/ feu que en l'esforç de refer el temple \/ no sovintegin els mesquins, \/ Oh!, beneïu els que us honoren, \/ Reina i Senyora dels camins. [partitura musicada amb l'estrofa] V.: Ora pro nobis, sancta Dei Genitrix. \/ R.: Ut digni efficiamur promissionibus Christi.\/ OREMUS. \/ Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere, et gloriosa beatae Mariae semper Virginis interveccione a praesenti liberari tristitia, et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. \/ R.: Amen.\/ Lletra: Francesc d'A. Mercé i Sanabra; Música: Anna Maria Albors i Asins; Dibuix Rafael Rosés i Rivadàvia.\/ Goigs editats pel Patronat de Santa Maria de Bellvitge amb motiu d'haver començat les obres de restauració de l'ermita. 1960 (amb llicència eclesiàstica). \/ Parròquia de Santa Euàlia de L'Hospitalet \/ Reven de L'Hospitalet.","codi_element":"08101-411","ubicacio":"Ermita de Bellvitge","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3474300,2.1097900","utm_x":"425526","utm_y":"4577708","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52642-foto-08101-411-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52642-foto-08101-411-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52642-foto-08101-411-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Lletra: Francesc d'Asís Mercé; Música: Anna Maria Albors i Asins; dibuix: Rafael rosés Rivadàvia","observacions":"Amb la lletra renovada, la Mare de Déu de Bellvitge ja no és invocada contra la pesta o els flagells dels elements naturals desfermats sinó com a guia d'amor infinit.Els goigs estan editats pel Patronat de Santa Maria de Bellvitge amb motiu d'haver començat les obres de restauració de l'ermita el 1960.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52643","titol":"Col·lecció d'art del Museu de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dart-del-museu-de-lhospitalet","bibliografia":"COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. http:\/\/www.museul-h.cat","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Museu de L'Hospitalet compta amb un important fons d'art contemporani format per més de mil obres d'artistes del segle XX. La formació del fons ha estat fruit d'una conjunció de voluntats i generositats: donacions de col·leccionistes, de diferents entitats, de ciutadans particulars, dels propis artistes i de la política d'adquisicions de l'Ajuntament. El privilegi de disposar d'aquesta col·lecció fou el motiu del naixement del Museu de L'Hospitalet. Un fons d'art que durant els últims 50 anys ha assolit un volum significatiu pel patrimoni cultural de la ciutat, amb obres d'artistes com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d'altres. A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966, i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. Durant l'última dècada, el Museu d'Història de l'Hospitalet ha anat organitzant una sèrie de mostres, per tal de donar a conèixer, difondre i revalorar la seva col·lecció d'art contemporani. La primera exposició del fons d'art es va celebrar el 1984 al Museu d'Història, sota el títol 'Vegeu l'altra cara del museu d'història: el futur museu d'art'. Va reunir 127 obres de diferents procedències: de les donacions de l'Agrupació d'Amics de la Música i dels germans Jaume i Pere Reventós, obres premiades als certàmens 'Ciutat de L'Hospitalet' (que havien aportat al fons més d'una trentena de peces), obres que ja pertanyien al Museu d'Història, obres adquirides per l'Ajuntament i obres donades pels artistes (entre 1979 i 1984, l'organització d'exposicions per part del Museu amb la condició de donació d'una de les peces va afegir unes 70 obres més a la col·lecció). Al 1984 la col·lecció d'art del Museu reunia ja més de 250 peces. Al 1987 es va exposar al desaparegut Centre d'Art Alexandre Cirici 'El fons d'art de L'Hospitalet, fonaments d'una col·lecció', que va exhibir al voltant de 100 obres de les més de 300 que ja formaven la col·lecció.","codi_element":"08101-412","ubicacio":"Museu de L'Hospitalet (c. Cobalt, 57 - 08907 - L'Hospitalet de Llobregat)","historia":"La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.","coordenades":"41.3610600,2.0972400","utm_x":"424492","utm_y":"4579233","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52643-foto-08101-412-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52643-foto-08101-412-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 \/ DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52644","titol":"Col·lecció d'arqueologia del Museu de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-darqueologia-del-museu-de-lhospitalet","bibliografia":"http:\/\/www.museul-h.cat","centuria":"IIaC-VdC","notes_conservacio":"","descripcio":"Tot i ser de menor importància per les característiques del desenvolupament de l'arqueologia a l'Hospitalet i per tenir bona part del llegat a la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya, també cal tenir-la en consideració per formar part dels objectius de tot museu d'història local.","codi_element":"08101-413","ubicacio":"Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)","historia":"La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.","coordenades":"41.3610600,2.0972200","utm_x":"424490","utm_y":"4579233","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 \/ DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52645","titol":"Col·lecció històrica i etnogràfica del Museu de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-historica-i-etnografica-del-museu-de-lhospitalet","bibliografia":"http:\/\/www.museul-h.cat","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els fons històrics i etnogràfics del Museu de L'Hospitalet presenten diverses procedències que mostren com s'ha format la ciutat i com, la gent ha anat donant la seva memòria a la comunitat. Per un costat, hi ha tot un seguit d'objectes utilitzats tradicionalment per al treball a pagès i que mostren el retrat d'una vida camperola que s'ha extingit de la ciutat. Les mostres d'oficis i de la vida quotidiana, però, formen un altre conjunt fonamental per a entendre els fons i la societat hospitalenca. Per últim, el fons disposa d'un conjunt de ceràmica de tota la Península Ibèrica recol·lectat en els anys setanta del segle passat per joves de la ciutat i que, avui dia, es guarden a la nostra institució.","codi_element":"08101-414","ubicacio":"Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)","historia":"La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.","coordenades":"41.3610600,2.0972600","utm_x":"424494","utm_y":"4579232","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 \/ DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52646","titol":"Col·lecció industrial del Museu de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-industrial-del-museu-de-lhospitalet","bibliografia":"http:\/\/www.museul-h.cat","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Part del fons del Museu està dedicat al patrimoni industrial, tan important en el desenvolupament de la ciutat, sobretot a partir del segle XIX. Els fons de patrimoni industrial ens ensenyen que la industrialització a L'Hospitalet va arribar d'hora i va ser molt profunda. És una part de la col·lecció que pot incrementar-se.","codi_element":"08101-415","ubicacio":"Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)","historia":"La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.","coordenades":"41.3610600,2.0972900","utm_x":"424496","utm_y":"4579232","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 \/ DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52647","titol":"Fons relacionat amb l'Hospitalet de Llobregat dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-relacionat-amb-lhospitalet-de-llobregat-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de","bibliografia":"AA.VV (2006). Paraula de medusa. Museu d'Arqueologia de Catalunya: Barcelona. LÓPEZ MULLOR, Albert (1988). Excavacions a l'ermita de la mare de Déu de Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats, Revista del Museu de l'Hospitalet, núm. 1, pp. 17-35. http:\/\/www.mac.cat","centuria":"IIa-XVIIdC","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons arqueològic relacionat amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat que es troba dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), està format pel material provinent, bàsicament, de dos jaciments: Santa Eulàlia de Provençana i Bellvitge. La peça més destacada és la Medusa de Provençana, provinent, precisament, de Santa Eulàlia de Provençana.","codi_element":"08101-416","ubicacio":"Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona).","historia":"El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), recull la tradició museística en arqueologia des de principi del segle XX. És fruit de la Llei de museus aprovada el 1990 pel Parlament de Catalunya. Com a Museu Nacional, el seu objectiu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l'evolució històrica, des de la prehistòria a l'època medieval. El Museu d'Arqueologia de Catalunya va ser adscrit a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural l'any 2013. El MAC és un museu nacional articulat en xarxa, format per les seus de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i el Centre Iberia Graeca. També articula els equipaments vinculats a l'Arqueoxarxa, la Ruta dels Ibers i la Ruta de l'Art Rupestre.","coordenades":"41.3613000,2.0969000","utm_x":"424464","utm_y":"4579259","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|85","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52648","titol":"Medusa de Provençana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/medusa-de-provencana","bibliografia":"<p>AA.VV (2006). Paraula de medusa. Museu d'Arqueologia de Catalunya: Barcelona. http:\/\/www.mac.cat<\/p> ","centuria":"II dC","notes_conservacio":"desgastada i presenta marques ferruginoses per l'acció de l'aigua.","descripcio":"<p>Es tracta d'un gorgoneion o màscara en forma de cap de medusa fet de marbre groguenc (52 x 54 x 30 cm). La cara és un alt relleu lleugerament ovalat i emmarcat per una extensa cabellera i petites ales frontals. Sota la barbeta s'endevinen les serps nuades. Formaria part d'un monument funerari amb fris dòric similar als de la Via Appia. A Barcino, aquest tipus de sepultura seria utilitzat per famílies benestants i de nivell mig de la burgesia municipal composades, bàsicament, per lliberts. Forma part de la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) amb el número d'inventari 19025. Però abans havia format part del Museu de Santa Àgata, com a dipòsit de Francesc P. Villas.<\/p> ","codi_element":"08101-417","ubicacio":"Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona).","historia":"<p>Troballa realitzada en el jaciment de Santa Eulàlia de Provençana, situat a l'entorn de l'església del mateix nom, fora de context. Es tracta d'un assentament d'època romana datat entre els segles II-I aC i9 els segles V dC. L'església es troba a tocar de la banda sud del traçat litoral de la Via Augusta (carrer de Santa Eulàlia). El jaciment es troba en una zona altament antropitzada on des del segle XIX s'han efectuat diverses troballes arqueològiques. La construcció de la línia del ferrocarril, el pas subterrani de les vies del tren i la reforma de la rectoria van continuar malmetent el jaciment.<\/p> ","coordenades":"41.3653600,2.1183200","utm_x":"426260","utm_y":"4579692","any":"125","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52648-foto-08101-417-1.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Educació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), recull la tradició museística en arqueologia des de principi del segle XX. És fruit de la Llei de museus aprovada el 1990 pel Parlament de Catalunya. Com a Museu Nacional, el seu objectiu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l'evolució històrica, des de la prehistòria a l'època medieval. El Museu d'Arqueologia de Catalunya va ser adscrit a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural l'any 2013. El MAC és un museu nacional articulat en xarxa, format per les seus de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i el Centre Iberia Graeca. També articula els equipaments vinculats a l'Arqueoxarxa, la Ruta dels Ibers i la Ruta de l'Art Rupestre.","codi_estil":"83","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"1773","rel_comarca":["13"]},{"id":"52649","titol":"Festes de Primavera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festes-de-primavera","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Activitat vigent","descripcio":"Les festes de la Primavera són en realitat la Festa Major de l'Hospitalet. Aquesta s'havia deixat de celebrar. L'Hospitalet de Llobregat sortia del franquisme com una ciutat dividida per barris amb poca consciència de  vila. Va  ser  la  voluntat  popular  la  que  va  decidir  renovar‐la  a  través de les Festes de Primavera, una nova Festa Major organitzada al voltant de la diada de Sant Jordi. Al  llarg  de  les  festes, s'han  anat  integrant  manifestacions  de  la  cultura  popular  catalana que no hi eren en un inici: diables, gegants, sardanes, trabucaires, castellers...però també activitats que no trobem en altres ciutats i que han adquirit un estatus de tradicionals, com el Concurs de Cocteleria, la Desfilada dels vestits de paper, el Fabulari o el Toc d'Inici. L'èxit d'aquestes iniciatives ha recaigut en la creació de les noves associacions ciutadanes i colles, que han sabut integrar també als més joves, a través de les escoles i de les colles infantils.","codi_element":"08101-418","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"L'origen de les Festes de Primavera es troba als inicis del període democràtic, on comença una nova 'tradició' popular en relació als nous temps. Anteriorment, se celebrava la festa de Sant Roc, el 16 d'agost, típica celebració a tota la plana de Barcelona que assenyala la fi dels treballs de sega i batuda. Aquesta festa havia anat perdent popularitat, tant pel nou costum de les vacances, com per la falta de connexió sentimental amb els nous hospitalencs. En una ciutat dividida socialment i físicament, mal comunicada, les festes majors de barri es popularitzen, mentre la Festa Major perd força. El nom de les Festes de Primavera s'utilitza ja per l'organització de festivals culturals a L'Hospitalet als anys 60, entre 1962 i 1964, de la mà de l'organització 'Opera y Agrupación de amigos de la música' amb el patrocini de l'Ajuntament. Les activitats inclouen teatre, òpera, dansa i sarsuela. Posteriorment, es creen les Setmanes Culturals, a partir de l'any 1967, de mà del grup Alpha 63, al voltant de la festivitat de Sant Jordi. Aquestes setmanes culturals, que es fan als anys 70, incorporen progressivament activitats en les que participen associacions con les Aules de Cultura dels diferents barris, el Centre de Cultural i el Centre Catòlic, centrades en la literatura, el teatre i la dansa. A partir de 1980, el festival es denomina 'Festes de Primavera', donant‐li un caire més obert i participatiu. Tot i que torna al nom de Festa de Sant Jordi el 1981, i de Festes de Sant Jordi‐Primavera el 1982. A partir de 1983 fins a l'actualitat, es coneixeran com a Festes de Primavera. A mesura que aquesta festa evoluciona, s'hi afegeixen nous espais, noves activitats i els nous equipaments. Les festes de Primavera destaquen de la resta de festivals que s'inicien en els períodes democràtics per la falta d'activitats religioses, convertint‐se en una festa totalment laica. Malgrat la divisió per barris que tradicionalment havia convertit L'Hospitalet de Llobregat en una població poc integrada, de mica en mica apareixia un teixit associatiu que recuperava activitats tradicionals catalanistes, com els gegants o les catifes de flors, i n'adquiria de noves, com els diables i els castellers. Es creaven també tradicions pròpies i innovadores, com el dia de la bici, o el concurs de cocteleria. La participació massiva la convertia en una veritable festa major tradicional.","coordenades":"41.3596600,2.0996200","utm_x":"424689","utm_y":"4579075","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52649-foto-08101-418-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52649-foto-08101-418-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Francesc Candel va ser el pregoner de les primeres Festes de Primavera celebrades el 1980. L'any següent, quan van canviar el nom per Festes de Sant Jordi, la pregonera va ser Maria Aurèlia Capmany. Amb el nom de Festes de Primavera-Sant Jordi, el 1982, Vicent Andrés Estellés i Jaime Gil de Biedma van fer el pregó, i l'any següent seria Josep Tarradellas qui parlaria des del balcó de l'ajuntament acompanyat de Maria Dolors Lamarca qui feia el prego del llibre al saló de l'ajuntament. Des d'aquestes del 1983 les Festes de Primavera han seguit amb aquest nom fins a dia d'avui. El 1984 Anna Ricci canta al Saló de Plens de l'ajuntament amb motiu del pregó fet per Albert Manent en 'Homenatge a Carner'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52650","titol":"Els 3 Tombs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-3-tombs","bibliografia":"https:\/\/lhospitaletdellobregat.wordpress.com\/tag\/tres-tombs\/","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"El temps dirà si es consolida o no.","descripcio":"Tradició recuperada l'any 2010 però que tenia una llarga tradició a l'Hospitalet ja que se'n feien a diferents barris. Des de l'any 2010 la nova associació treballa per recuperar la festa. Dies abans, l'entitat organitzadora fa un cercavila per lliurar la seva bandera al Banderer. El dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abad es fa la tradicional benedicció d'animals i desfilada de carruatges amb animals de tir.","codi_element":"08101-419","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"La festa de Sant Antoni es feia el 17 de gener i constava de tres actes principals, l'ofici religiós, la benedicció dels animals i la cavalcada dels Tres Tombs. Aquell dia, pagesos, carreters, traginers, negociants de bestiar, aturaven el seu treball i donaven descans als animals, de fet no fer-lo augurava mala astrugància. També els oferien un pinso extraordinari i es guarnien com els reis de la festa. A Collblanc la celebració es feia a mitges amb Barcelona. A Santa Eulàlia prenia rellevància l'antic barri de Can Pi, la benedicció es feia a una petita capella dedicada a Sant Antoni i els genets anaven cap a la plaça Espanya. Al barri del Centre la cavalcada era molt gran ja que s'unien els pagesos de la Marina i molts de Cornellà. La quasi total desaparició de l'agricultura, la decadència de la cultura del cavall i l'aparició dels vehicles a motor, que van venir acompanyats d'importants canvis socials, van produir que a mitjans dels anys 50 es deixés de celebrar.","coordenades":"41.3596100,2.0991000","utm_x":"424646","utm_y":"4579070","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52650-foto-08101-419-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52650-foto-08101-419-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Fotografies extretes de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52651","titol":"Festes de Sant Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festes-de-sant-roc","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Ja no se celebren","descripcio":"Les festes de Sant Roc, avui desaparegudes, se celebraven el dies natalis de sant Roc, el 16 d'agost; i eren la festa Major de l'Hospitalet. Aquesta festa havia anat perdent popularitat, tant pel nou costum de les vacances, com per la falta de connexió sentimental amb els nous hospitalencs. En una ciutat dividida socialment i físicament, mal comunicada, les festes majors de barri es popularitzen, mentre la Festa Major perd força.","codi_element":"08101-420","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"","coordenades":"41.3598600,2.0990400","utm_x":"424641","utm_y":"4579098","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52652","titol":"Aplec de Sant Pere Màrtir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-pere-martir","bibliografia":"https:\/\/lhospitaletdellobregat.wordpress.com\/2011\/08\/08\/recull-sobre-lermita-de-sant-pere-martir\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Ja no se celebra","descripcio":"El turó de sant Pere Màrtir, porta el nom de l'advocació de l'ermita que hi havia, de la que només en queda el record i els fonaments. Es troba en territori d'Esplugues, però era un punt de referència pels pobles del seu voltant, geogràfic però també meteorològic. Hi ha moltes dites que en fan referència. La seva importància supra municipal es demostra en la realització d'un aplec que es feia el 29 d'abril, data del dies natalis del sant. Aquest aplec ja no es realitza però ens ha quedat el testimoni del Baró de Maldà, al seu Calaix de Sastre, ens descriu els aplecs que es realitzaven entre 1787 i 1815, indicant que els pagesos de L'Hospitalet, juntament amb milers de persones d'altres pobles, pujaven per tal d'anar a beneir els rams de romaní, farigola, espígol, fonoll; i que posteriorment es posaven darrere de les portes per tal de guardar les cases dels mals esperits. Però també pujaven per divertir-se, ja que es feien balls i es menjava. A continuació, la descripció d'un d'aquests aplecs: «La Gran Concurrència Popular, à fer bon dia, es la de Barcelona cap a Sarrià, amunt à la Torre dels Frares de Santa Catharina, y desde allí dalt à la hermita de Sant Pere Màrtir, sobre só montanya; à la part de llevant, y à la part de Ponent, y mitjorn del Poble de Esplugas, que hi puja en lo mati, sa Professo, y cantàr en aquella Capella de Sant Pere Màrtir un ofici, visitada que es la dita Hermita, y en especial Sant Pere Màrtir en tota aquella marina, y dels Pobles de Hospitalet, y Cornellà; de una part, y altre del riu Llobregat; de Santboy; Sant Feliu; Sant Joan de Espí; Molins de rey; Sant Just de Esvern etc, ab divertiment de balladas en la tarde alli dalt à la Montanya de Sant Pere Màrtir, y desde alli vaxant tothom homens. y donas; Jovens, y minyonas; Grans, y xichs, una estona antes de narsen à retiro en la Plasa del Poble de Esplugas ab molta alegria, y satisfacció, despues de haverse tots de alló ben atipat de Custellas, y de vi. y de ballàr alli dalt devant de la Hermita de Sant Pere màrtir, solent haverhi alguna taula de rusquillas, y mustatxonis; marchandisa de paquet de semblants duendes, que no dexan de acudir en semblants aplechs a fora».","codi_element":"08101-422","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"L'ermita es va construir al segle XVII pels pares dominics del convent de Santa Caterina, però la seva situació estratègica va provocar que fos ocupada militarment als anys 1652, 1697, 1706 i 1714; finalment es va abandonar al 1792. La primitiva imatge del sant es va traslladar a Esplugues. Durant la guerra de la Independència (1808-1814) els francesos van convertir la capella en caserna i van vendre la segona imatge del sant. A les guerres civils de 1834 i 1857 era utilitzada com a telègraf òptic de Barcelona a Martorell. Després de tant anar i venir de soldats, l'ermita va quedar pràcticament destruïda. A l'any 1918 existeix un projecte per fer un funicular i a sobre de la cima una torre amb un restaurant. L'any 1926 l'ajuntament d'Esplugues i els pares dominics decideixen reconstruir l'ermita sota projecte de Nicolau Rubió, i amb una romeria es posa la primera pedra al juny d'aquell mateix any. A l'any 1936 es converteix en estació radio telefònica.","coordenades":"41.3596900,2.1002400","utm_x":"424741","utm_y":"4579078","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52653","titol":"Fons històric de l'Arxiu Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-historic-de-larxiu-municipal","bibliografia":"http:\/\/www.l-h.cat\/webs\/arxiumunicipal\/inici.aspx?id=1","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. El principal fons custodiat per l'Arxiu és el produït per l'Administració municipal en exercici de les seves funcions des de 1716. Abasta prop de 8.800 m lineals (76.500 capses normalitzades d'arxiu definitiu i 1.777 plànols). A més, compta amb 80 fons d'origen privat amb un volum aproximat de 303 metres lineals de documentació, repartits en: - 10 fons de documents d'associacions i entitats (23 m lineals) - 8 fons de documents comercials i d'empreses (186 m lineals) - un únic fons de naturalesa patrimonial (15 m lineals) - 61 fons de documentació personal (79 m lineals) Els dipòsits de l'Arxiu preserven també prop de 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics... No podem deixar d'esmentar els recursos de la biblioteca pròpia de l'Arxiu, integrada pels més de 4.500 volums de la col·lecció local, els 1.850 de l'auxiliar i els 158 exemplars de la col·lecció antiquària. L'Arxiu ofereix així mateix als seus usuaris una rica hemeroteca constituïda per 283 capçaleres locals, 118 capçaleres de caràcter general i altres 70 revistes especialitzades. L'Arxiu ocupa les plantes 3a i 4a de l'edifici municipal del carrer del Cobalt (núm. 55-57); un total aproximat de 2.000 m2 distribuïts de la següent manera: - Onze dipòsits de documentació, deu dels quals equipats amb armaris compactes que sumen 1.600 m2 de superfície i una capacitat total d'emmagatzematge propera als 10.000 m lineals. - Una sala d'ingrés de 30 m2. - Una àrea de tractament arxivístic que suma 150 m2. - Despatxos, del personal tècnic i de la direcció, en total, 70 m2. - Una sala d'atenció al públic de 65 m2 amb setze punts de consulta i un ordinador per l'accés a documents conservats en formats electrònics.","codi_element":"08101-424","ubicacio":"Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57)","historia":"L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric.","coordenades":"41.3587400,2.1108400","utm_x":"425627","utm_y":"4578963","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52653-foto-08101-424-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52653-foto-08101-424-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. D'acord amb la Llei 10\/2001 d'arxius i documents, a tots els documents públics se'ls ha d'aplicar la normativa d'avaluació, a partir de la qual se'n determina la conservació per raó dels seus valors (cultural, jurídic...) o bé l'eliminació, transcorregut un període de temps establert. Com a norma general, els documents d'arxiu anteriors a l'1 de gener de 1940 són de conservació permanent, i pel que fa als documents posteriors a aquest data, la normativa estableix que cap document no pot ésser eliminat si no se segueix la normativa i el procediment establerts. D'altra banda, l'article 4 de la Llei orgànica 15\/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal determina que 'les dades de caràcter personal han de ser cancel·lades quan hagin deixat de ser necessàries o pertinents per a la finalitat per a la qual han estat recollides o registrades' un cop transcorreguts els terminis de conservació previstos per les disposicions aplicables.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52654","titol":"Fons d'imatges de l'Arxiu Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dimatges-de-larxiu-municipal","bibliografia":"http:\/\/www.l-h.cat\/webs\/arxiumunicipal\/inici.aspx?id=1","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. Entre el seu fons destaquen les 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics.","codi_element":"08101-425","ubicacio":"Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57)","historia":"L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric.","coordenades":"41.3587400,2.1108900","utm_x":"425631","utm_y":"4578963","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52654-foto-08101-425-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52654-foto-08101-425-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. Hom pot consultar el calendari festiu actualitzat a https:\/\/seuelectronica.l-h.cat\/185914_1.aspx?id=1.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52655","titol":"Fons referent a les parròquies de l'Hospitalet de l'Arxiu Diocesà de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-referent-a-les-parroquies-de-lhospitalet-de-larxiu-diocesa-de-barcelona","bibliografia":"<p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>A l'Hospitalet existeixen una quinzena de parròquies totes amb els seus llibres sacramentals i documentació pertinent. Però unes són més antigues que d'altres. Moltes es van crear a partir dels anys 40 del segle XX, per donar serveis litúrgics a les diferents onades migratòries que feien créixer la població. La més antiga i històrica és la de Santa Eulàlia de Provençana, que després es va traslladar a Santa Eulàlia de Mèrida. A l'Arxiu de l'Arquebisbat de Barcelona es guarda còpia de tots els llibres sacramentals: baptismes, matrimoni, òbits. Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a l'Hospitalet en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.<\/p> ","codi_element":"08101-426","ubicacio":"Arxiu Diocesà de Barcelona (Carrer del Bisbe, 5 - Barcelona)","historia":"<p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.<\/p> ","coordenades":"41.3650100,2.1187300","utm_x":"426294","utm_y":"4579653","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-02-05 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52656","titol":"Goigs a Sant Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-sant-roc-0","bibliografia":"https:\/\/lhospitaletdellobregat.wordpress.com\/category\/3-tematica\/festivitats-i-tradicions\/festa-major-del-barri-del-centre\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Goigs en llahor del gloriós sant Roch advocat contra lo contagi i pestilència compatró de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat que diuen així: ' Tal és vostra santedat, \/ Sant Roch, príncep d'excel·lència: \/ que us es dada potestat \/ de curar de pestilència. Foreu de molt alt llinatge \/ y senyor de Montpeller,\/ dirigint vostre viatge, \/ servint al Déu verdader: \/ Y foreu d'ell tan amat, \/ com ho diu l'experiència: Tals foren les vostres obres, \/ (segons publica la gent) \/ que partireu entre pobres \/ riqueses d'or y d'argent: \/ Restant vos sols confiat \/ en la alta Providència: Menyspreant les vanitats, \/ y vostre gran patrimoni, \/ desterreu molts pecats, \/ oposantvos al dimoni: \/ Perçò vos fou otorgat \/ un do de tanta excel·lència: En la Italia passareu \/ en hàbit de pelegrí, \/ moltes persones curareu \/ del contagiós verí: \/ tenintvos per advocat \/ devant la divina Essència: Grans prodigis heu obrats \/ ab lo senyal de la creu, \/ curant molts inficionats \/ sols ab la virtut y potència: Volgué Déu vos encontràs \/ aqueix contagi cruel, \/ y en lo punt sens embaràs \/ recorreguereu al cel: \/ Luego foreu deslliurat \/ per la divina Clemència: Molts en viles i ciutats \/ d'aquest contagi mortal \/ per Vos estan deslliurats \/ y lliures de semblant mal: \/ Siàunos sempre advocat \/ en la suprema audiència: L'Hospitaler vos venera \/ tenintvos per compatró, \/ y de vostre amor espera \/ li donàreu protecció, \/ pregant per eixa ciutat \/ devant la divina Essència: Puix tenim tal advocat, \/ fent dels pecats penitència: \/serèm per ell deslliurats \/ dxel contagi y pestilència.","codi_element":"08101-427","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3599100,2.0991000","utm_x":"424646","utm_y":"4579103","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52656-foto-08101-427-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Sant Roc és copatró de la ciutat. Es veu que les primeres celebracions en homenatge a sant Roc se situen al segle XVI, coincidint amb un virulent episodi de pesta. A finals d'aquell segle Jaume Huguet i el seu fill van pintar uns retaules amb la seva imatge que van formar part de l'altar major de l'antic temple de santa Eulàlia de Mèrida durant segles, fins la seva destrucció l'any 1936.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52657","titol":"Fons d'estampa popular del Museu de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-destampa-popular-del-museu-de-lhospitalet","bibliografia":"AA.VV (2003). Estampa popular de Barcelona. Museu Monjo i Museu d'Història de l'Hospitalet. COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966. Aquell any es fa a l'Hospitalet una exposició dels grups d'Estampa Popular de Barcelona, Madrid, Tortosa i València. La organització anava a càrrec dels Amics de la música de l'Hospitalet (AMM), que de 1965 a 1973 convoca anualment, amb la col·laboració de l'Ajuntament, els Premis Ciutat de l'Hospitalet. En el jurat hi havia crítics de la categoria d'Alexandre Cirici, Daniel Giralt Miracle, José Corredor Matheos, Joan Perucho, Lluís Monreal, Rafael Santos o Sebastià Gasch. Entre els premiats hi trobem artistes com Àngel Jové, Gerard Sala, Francesc Artigau, Eduard Arranz Bravo, Joan Brotat, Concha Ibáñez, Claude Collet, Elena Paredes, Amèlia Riera o Josep M. Guerrero Medina. D'aquests artistes es va nodrir el fons d'art de la ciutat, ja que quan l'AMM es va dissoldre, el 1971, va fer donació a l'Ajuntament de més d'un centenar d'obres. La col·lecció Estampa Popular que forma part d'aquella donació, està formada per 38 gravats de vint autors, entre els quals hi figuren Subirachs, Todó, Francesc Artigau, Esther Boix, Ràfols Casamada, Maria Girona, Guinovart, Hernández Pijoan, Narotzky, Grimal o Carlos Mensa. Els temes tractats són la lluita contra la repressió, la por, la mort, la fam, el militarisme, l'explotació capitalista, la injustícia social, l'explotació de la dona, el dolor, la buidor o la manca de llibertat.","codi_element":"08101-428","ubicacio":"Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)","historia":"La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.","coordenades":"41.3610500,2.0972800","utm_x":"424495","utm_y":"4579231","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52657-foto-08101-428-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52657-foto-08101-428-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 \/ DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52658","titol":"Col·lecció de bases de premsa del Museu de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-bases-de-premsa-del-museu-de-lhospitalet","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"En el pati davanter de la Casa Espanya (Museu de l'Hospitalet) hi ha cinc bases de pedra d'antigues premses de vi de procedències diverses. Una es va trobar a la riera de l'escorxador; una altra és de Can Sumarro (actual biblioteca municipal); una altra donació d'una empresa de tendals. Dues tenen la base de la premsa circular i tres rectangulars; però només una està datada: 1688.","codi_element":"08101-429","ubicacio":"Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)","historia":"La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.","coordenades":"41.3609200,2.0974100","utm_x":"424506","utm_y":"4579217","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52658-foto-08101-429-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52658-foto-08101-429-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52659","titol":"Aplec de Bellvitge","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-bellvitge","bibliografia":"http:\/\/www.fed.sardanista.cat","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Cada dilluns de Pasqua se celebra el tradicional aplec de Bellvitge de sardanes. Tal com es fa habitualment, l'aplec se celebra al Parc Metropolità de Bellvitge i el programa d'activitats començarà a les 10 del matí amb una missa per als sardanistes. A les 11 comença l'aplec, amb la presència de les cobles. Per recuperar forces, al voltant de les 2 se celebrarà el tradicional dinar de germanor, amb mona inclosa i cava per a tothom. Després de l'aturada per dinar, les activitats continuen a la tarda, a partir de 2\/4 de 5, amb la segona sessió de sardanes. En cas de mal temps, la diada sardanista se celebrarà al pavelló esportiu del Centre d'Estudis Joan XXIII. Força sardanes estan dedicades a aquest aplec o al barri de Bellvitge, que ha mostrat al llarg del temps una gran afició a les sardanes.","codi_element":"08101-430","ubicacio":"Parc metropolità de Bellvitge","historia":"Als anys 50 del segle passat, l'aplec l'organitzava la Hermandad Sindical de Labradores: 'Comenzaron los actos por la mañana, con un solemne oficio, durante el cual hizo una magnífica prédica el reverendo doctor Tena. Seguidamente y en la explanada situada frente a la mencionada ermita, se celebró una selecta audición de «ballets», a cargo del «esbart» del Centro Católico de Hospitalet de Llobregat, dirigido por el señor vicario don José Arpa, y el «Esbart Dansaire» del Prat. Tras de los «ballets», siguió una destacada audición de sardanas, que fue seguida y bailada por innumerable cantidad de asistentes'. (La Vanguardia 13.04.1955, pàg. 20).","coordenades":"41.3485700,2.1109600","utm_x":"425625","utm_y":"4577834","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52659-foto-08101-430-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52659-foto-08101-430-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les fotografies pertanyen als blocs:https:\/\/lhospitaletdellobregat.files.wordpress.comhttp:\/\/bellvitgejose.blogspot.com.es","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52660","titol":"Aplec de la sardana Ciutat de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-la-sardana-ciutat-de-lhospitalet","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest és el segon aplec de la ciutat després del de Pasqua que es fa al barri de Bellvitge. Per contra aquest se celebra pel mes d'octubre al centre, a la plaça de l'Ajuntament, i està organitzat per la Coordinadora Sardanista. L'aplec comença a les 11h i continua per la tarda","codi_element":"08101-431","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament","historia":"Aplec que es va iniciar l'any 1971.","coordenades":"41.3597000,2.0999900","utm_x":"424720","utm_y":"4579079","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'any 2016, l'Ajuntament ja va reconèixer la tasca que la Coordinadora fa a L'Hospitalet, atorgant-li la 'Distinció Ciutadana'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52661","titol":"Processons laiques de Setmana Santa 15 + 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processons-laiques-de-setmana-santa-15-1","bibliografia":"FERRI, Georgina (2017). Cofradía 15+1:setmana de passió per les processons; diari Ara: https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/Setmana-passio-processons_0_1774622531.html [consulta del 15 de febrer de 2018]. VARGAS LLAMAS, Víctor (2016). La Iglesia se redime con la cofradía 15+1; El Peròdico del 22 de març de 2016 https:\/\/www.elperiodico.com\/es\/hospitalet\/20160319\/iglesia-redime-cofradia-151-hospitalet-4991122 [consulta del 15 de febrer de 2018]. http:\/\/cofradia15mas1.blogspot.com.es\/","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'Hospitalet se celebren les processons de Setmana Santa més concorregudes de Catalunya, amb la particularitat afegida que estan organitzades per una confraria laica, anomenada 15+1. De fet, la única diferència amb una de no laic a és que no tenen uns estatuts canònics i les imatges no es guarden en una església, sinó en el local de l'entitat. Però totes han estat beneïdes en una Missa i els participants són creients. Les processons, pel mateix motiu, no surten de cap església, sinó de davant del local o de la plaça de la Bòbila. La confraria es divideix en set àrees: els romans, els natzarens, els portants, els capatassos i contraguies, l'agrupació musical, les padrines i l'àrea de vendes, que s'encarrega de vendre marxandatge. Hi ha dos tipus de natzarens: els penitents i els germans de llum. Els germans de llum es distingeixen perquè porten un con de cartró a dins del caputxó i il·luminen el pas. En canvi, els penitents porten el caputxó doblegat i sovint van descalços, amb cadenes o fins i tot amb una creu. La confraria 15+1 és l'única que treu nou passos durant els quatre dies de Setmana Santa. Comença amb 'La Borriquita' el Diumenge de Rams pel matí, i a la tarda sortirà el Jesús Cautivo. El següent pas ja serà el Divendres Sant amb el Jesús Nazareno, seguit de Nuestra Señora de los Dolores. A la nit sortirà el Cristo de la Expiración. El Dissabte Sant serà el torn del Santo Sepulcro i de Nuestra Señora de la Soledad. Finalment, el Diumenge de Resurrecció trauran al carrer el Jesús Resucitado i Nuestra Señora de los Remedios.","codi_element":"08101-432","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"La història d'aquesta entitat que ara per ara reuneix a 540 socis és ben curiosa. Cal retrocedir fins l'any 1977 quan uns amics estaven veient per la televisió una processó de Setmana Santa de Sevilla, en un bar del barri hospitalenc de Pubilla Casas. Tenien al costat un quadre de la Macarena i unes ampolles de cervesa a la taula. Aquelles imatges els van commoure i un sentiment de nostàlgia, ja que tots eren vinguts d'Andalusia, es va apoderar d'ells. Van decidir agafar aquell quadre i posar uns ciris a quatre ampolles i sortir en processó espontània pels carrers del voltant. La seva sorpresa fou majúscula en veure la reacció de respecte i suports dels veïns que s'anaven creuant amb aquella escena a priori tan surrealista. Aquell dia neix la Confraria 15 + 1, els 15 amics que havien improvisat aquella processó més el Poble que es va fondre amb un mateix sentiment. Des de llavors l'entitat ha anat creixent i evolucionant i treballen tot l'any preparant els dies de Setmana Santa.","coordenades":"41.3731300,2.1011900","utm_x":"424836","utm_y":"4580569","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El vestuari consta de 350 túniques de color blanc i negre i un cinturó que varia de color segons els passos, que n'hi ha nou.També tenen una Agrupació musical composta per cornetes, tambors i platets.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52662","titol":"Col·lecció d'art Arranz-Bravo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dart-arranz-bravo","bibliografia":"http:\/\/fundacioarranzbravo.cat","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Inaugurada el setembre del 2009, la Fundació Arranz-Bravo és un espai d'art contemporani a L'Hospitalet que té el doble objectiu de difondre l'art del pintor Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i promocionar la jove creació contemporània. A l'espera de ser inaugurada la seva seu definitiva a l'Antic Molí de L'Hospitalet, en un projecte dissenyat per l'arquitecte Jordi Garcés. La fundació té el seu espai provisional en els antic magatzems de la fàbrica tèxtil de la Tecla Sala, Arranz-Bravo és un artista molt vinculat a la ciutat de L'Hospitalet. És autor dels dos principals monuments de la ciutat: L'Acollidora (a la Rambla de Just Oliveras), símbol de L'Hospitalet, i el Pont de la Llibertat (a la cruïlla entre el carrer Marina i l'Av. Del Carrilet). La Fundació té l'ànim de seguir alimentant aquest lligam, fent de la fundació una Acollidora d'art, un Pont de cultura, pensament i llibertat. Actualment la Fundació Arranz-Bravo té una col·lecció de tres-centes quaranta obres de l'artista: cent-dotze pintures, moltes d'elles de gran format,, vuitanta-tres dibuixos i pintures sobre paper, deu escultures de bronze -incloent-hi el prototip de bronze i alumini d'El Pont de la llibertat, situat a la cruïlla de la rambla de la Marina amb l'avinguda del Carrilet de L'Hospitalet-, una escultura policromada, l'Acollidora de la Fundació, i cent vint-i-cinc gravats de diverses tècniques, com aiguaforts, litografies i serigrafies. També formen part de la col·lecció dos decorats per a obres de teatre, onze cartells i una fotografia. La col·lecció comença amb obres de l'any 1950,de gran interès per als estudiosos de la seva obra, i fa un recorregut per cada un dels anys fins a l'actualitat. La Fundació es vol erigir també amb un espai de referència en la promoció de l'art jove a Catalunya i per aquest motiu al llarg de l'any s'organitzen diferents exposicions i activitats que tenen com a protagonista l'art emergent i el pensament contemporani. L'altra focus d'activitat de la Fundació Arranz-Bravo és la seva tasca educativa, destinada especialment a escoles i centres socials de L'Hospitalet.","codi_element":"08101-433","ubicacio":"Av. Josep Tarradellas, 44","historia":"Eduard Arranz-Bravo neix a Barcelona al carrer Tamarit, núm. 74 , el 9 d'octubre de 1941. Fill d'Antolín Arranz de Blas i Angèlica Bravo de Llacuna, argentina de mare italiana i pare canari. És el menor de set fills, tots barons. L'any 1958 viatge a París on fa les seves primeres obres abstractes i coneix el físic Miquel Masriera, que l'anima a continuar pintant. Ingressa a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, situada a l'època al carrer Avinyó. Fa amistat amb Paquito Artigau, Gerard Sala, Puiggrós, Serra de Ribera, Pedro Giralt, Robert Llimós i Rafael Bartolozzi. El 1961 realitza la seva primera exposició individual '15 pintures d'Arranz', al Club Universitari de Barcelona, però l'exposició que el dóna a conèixer a la crítica barcelonina es l'organitzada per l'Ateneu barcelonès el 1962. L'any 1964, es casa amb Carme Mestres, també pintora, que havia conegut a l'Escola de Belles Arts.\u2028Guanya el Gran Premi i Medalla d'Or a la Biennal Internacional d'Eivissa. Un any més tard neix el primer fill, Sergi. I el 1966, la Natàlia. Va intervenir juntament amb Bartolozzi en les decoracions murals de la fàbrica d'adobaments Tipel de Parets del Vallès (1971), d'un establiment hoteler de Magalluf (1973), de la façana de l'edifici del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (1978) i de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), així com en les exposicions celebrades a la galeria Bleu d'Estocolm (1971), a la que van presentar la seva sèrie Tauromàquia, i 'Dibuixos i escultures en marbre', a la sala Gaspar de Barcelona (1973, 1977 i 1979), a la galeria Vandrés de Madrid (1975 i 1980) i al saló del Tinell de Barcelona (1979): 'Mides universals'. També van muntar happenings, van crear llibres, escultures i acoblaments en fusta. El 1981 va exposar per primera vegada en solitari. El 1982 va presentar a la galeria Miguel Marcos de Saragossa la seva sèrie Abraçades i el 1983 va realitzar una exposició antològica de la seva obra a la sala Gaspar de Barcelona. Entre 1986 i 1988 va dur a terme la sèrie de litografies La Casa, va pintar la dels Pantocràtor, i es va ocupar de la direcció artística de les pel·lícules de Jaime Camino El balcó obert i Llums i ombres. Ha participat també en la XXXIX Biennal Internacional d'Art de Venècia de 1980 i ha rebut diversos premis. És autor de peces escultòriques de marbre, bronze i ceràmica, alguna de les quals va presentar a la sala Gaspar de Barcelona el 1983. La seva obra en bronze L'acodillora(1985) es troba a la rambla de L'Hospitalet de Llobregat. Ha obtingut entre altres premis el de la II Biennal Internacional de l'Esport, el premi de figura de la Biennal Estrada Saladich, i el premi de dibuix Inglada-Guillot. La seva obra figura al Museu d'Art Contemporani de Madrid, al Museu de Belles Arts de Vitòria, al Museu de Sao Paulo, al Museu de Belles Art de Sevilla, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona i al Museu d'Art Modern de Nova York. Entre el 2006 i el 2007, es fa la primera exposició dels fons de la Fundació Arranz-Bravo al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet, amb edició de catàleg i DVD a càrrec del crític d'art Albert Mercadé.\u2028Exposicions a Lleida, Santiago de Compostel·la, Londres, Nova York i San Francisco. Inauguració de l'escultura El Pont de la Llibertat amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla i l'alcalde de L'Hospitalet Celestino Corbacho i altres autoritats. Es crea oficialment la Fundació Arranz-Bravo. El 2009, La Diputació de Barcelona organitza una exposició itinerant dels fons de la Fundació Arranz-Bravo per Catalunya fins el 2010.","coordenades":"41.3669700,2.1150600","utm_x":"425989","utm_y":"4579873","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52662-foto-08101-433-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52662-foto-08101-433-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52663","titol":"Ball de la balsa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-la-balsa","bibliografia":"BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Recuperat","descripcio":"El ball de la balsa és una dansa que el mestre Crivillé i Bargalló defineix com original de l'Hospitalet de Llobregat en el seu recull de danses. Actualment, s'ha recuperat i forma part del Ballet petit de Sant Josep, que és un arranjament fet pels Grallers grillats a partir de melodies tradicionals catalanes.","codi_element":"08101-434","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"","coordenades":"41.3596600,2.0995600","utm_x":"424684","utm_y":"4579075","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52664","titol":"Ornaments del jardí de la Casa España","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ornaments-del-jardi-de-la-casa-espana","bibliografia":"MARCÉ I SANABRA, Francesc (1969). Llunell-Molines-España : tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Hospitalet : boletín de información municipal , Núm. 64 (4t trimestre 1969), pp. 5-18.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de dos elements ornamentals esculpits en pedra sobre sengles pedestals en relleus. El motiu central del primer (H-5531) és una flor de lis, símbol relacionat amb els primers propietaris de la casa pairal. Està emmarcada per una circumferència que podria simbolitzar una roda de carro o un disc solar. A la zona en unió amb el pedestal, de secció quadrada, hi ha ornamentació floral en relleu. El segon el motiu central (H-5527) és un escut d'armes amb el camp quarterat en creu amb lleons rampants en el quadrant superior dret i en l'inferior esquerre. En els altres quadrants hi ha tres franges horitzontals amb tres llengüetes al centre (?). Abans de l'emplaçament actual estava col·locada al portal que donava accés als jardins de la casa pairal. Mostrava així les armes de la família España al visitant.","codi_element":"08101-435","ubicacio":"Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)","historia":"Abans de l'emplaçament actual estava col·locada al portal que donava accés als jardins de la casa pairal. Mostrava així les armes de la família España al visitant.","coordenades":"41.3609700,2.0974100","utm_x":"424506","utm_y":"4579222","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52664-foto-08101-435-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Formen part del fons del Museu d'Història de l'Hospitalet amb els números H-5531i H-5527.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52665","titol":"Fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-merida","bibliografia":"BONILLA SITJA, Elisabet (2016). L'Hospitalet vist des de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. Anàlisi formal del seu fons i esbós històric-social a partir dels capítols matrimonials d'Època Moderna. Beques l'Hospitalet. Convocatòria 2015.","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fons agrupat en 7 seccions, compostes per diverses sèries que poden incloure subsèries: La primera secció són els Llibres Sacramentals, presents per obligació a les parròquies des del Concili de Trento (s.XVI). Aplega les sèries: Baptismes(A), Confirmacions(B), Matrimonis (C), Defuncions(D) , i Varia (E), on trobem la sèrie de Compliment Pasqual. La segona secció, Administració parròquia és la que aplega més sèries i subsèries, perquè recull tot allò referent a la parròquia des del seu govern, l'administració, afers legals, economia, patrimoni o culte i devoció. Les sèries que la composen són: Visites pastorals(F); Estat de la parròquia(G) agrupa documents semblants a les visites pastorals o que informen sobre situacions dels feligresos; Consuetes(H), sobre costums de la parròquia; Inventaris Parroquials(I), recull inventaris des del s. XVI i una notícia sobre el saqueig de la parròquia; Demarcació parroquial(J), documents amb informació sobre els límits parroquials. La sèrie Documentació Bisbat\/Diòcesi oficial o no(K) es divideix en Manuscrit i Imprès que apleguen la documentació emanada per entitats supra parroquials que afectaven a la parròquia (normatives, butlles, beatificacions, etc.). La sèrie relativa a Economia(L) es divideix en subsèries com el Llibre d'obra. Comptes i factures que aplega els llibres i lligalls dels obrers parroquials. Recull també el referent alguns dels sustents de la parròquia com eren Carnisseria, fleca, taberna i pesca. Altres subsèries són les Possessions de la rectoria, documents que acrediten la propietat de béns abans i desprès de la desamortització, i Empedrat del carrer sobre obres que afecten la parròquia; Impostos eclesiàstics que aplega Delmes i Primícies, Llevador de rendes i censals i una Vària: Novè Decimal, Excusat i mix d'impostos; Novenari d'ànimes, fundació de beneficis i causes pies, aniversaris; Celebracions i misses; Processos i sentències(M) interessant per a l'estudi dels conflictes de la parròquia amb els veïns, sobretot per raó del cobrament de delmes i primícies entre d'altres, com les quatre U.I. sobre el conflicte amb el Cabiscol, Procés Port amb el Duc de Medinacelli, el Procés Esplugues, el Litigi Oliver, els Plets Rtor. Pou i Plets varis. La subsèrie que segueix aplega la Correspondència i documentació associada a rector(N) i es divideix en el Rector Carreras el Rector Fèlix Bover, el Rector Quirze Madriguera, el Rector Miquel Pou així com en un Nomenament. La següent subsèrie fa referència a les Confraries i administracions(O). A continuació trobem una subsèrie denominada Vària(P) degut a la varietat de temes puntuals. Així tenim la subsèrie Ermites formada per Santa Eulàlia de Provençana i Santa Maria de Bellvitge i les subsèries com són els documents de petició per crear Oratoris Particulars, alguns Goigs i laudes, dos documents sobre Relacions amb l'hospici de Barcelona, Assumptes laics d'interès parroquial com epidèmies, fraus i diverses circulars, Indulgències, Culte, la possessió de Relíquies a l'església, un document d'Excomunicació i el registres sobre el Cementiri. La tercera secció Notarials, s'agrupa en 4 sèries. La primera és Diversos(Q), es subdivideix en Diversos: segle XVI que aplega dos llibres compostos per donacions, vendes, arrendaments, inventaris; i en Diversos: Segle XVII inclòs endavant que aplega dos índexs amb diverses tipologies documentals, així com àpoques, establiments i censals. Tenim la sèrie d'Inventaris i encants(R) d'entre els segles XVI i XVIII, i 2 encants del s. XVIII. Els Capítols matrimonials(S) es conserven des del s. XV al XVIII. Finalment, tenim els Testaments(T) d'entre els segles XV i XX. La quarta secció és la corresponent al fons Municipal i aplega els documents sobre el Comú i la Universitat de L'Hospitalet(U). (continua a Observacions)","codi_element":"08101-436","ubicacio":"Carrer de Barcelona, 104","historia":"La primera referència al terme parroquial de Santa Eulàlia de Provençana data de finals del segle X, en el context d'un document de venda. Amb aquesta indicació es constata per tant una realitat que s'hauria format en els anys precedents, aglutinant sota el control de l'església tot un territori que a partir d'aquell moment romandria lligat a la seva administració. L'acta de consagració de l'església parroquial és del 1101, a partir de la qual es dotada i s'estableixen els drets de la parròquia sobre el terme i les obligacions dels habitants d'aquest. A partir del segle XV i degut a la concentració de poblament al voltant de l'hospital, a la zona coneguda com 'la Pobla', es decideix traslladar l'església parroquial de Santa Eulàlia cap aquest nucli. Tot i que l'advocació serà la mateixa, Santa Eulàlia, es canviarà la indicació geogràfica de Provençana a Mèrida. En aquest sentit, tot sembla indicar que l'arxiu primitiu passaria de l'antiga parròquia a la nova, ja que l'antiga església de Santa Eulàlia de Provençana serà custodiada per un ermità, i el rector regirà des de la nova seu parroquial. Malgrat el canvi, la documentació generada continua fent ús de l'antiga advocació complerta. Així doncs, i traspassant el nucli d'atenció aquesta nova seu, al segle XVI es reedifica l'església que romandrà fins que en el context de la Guerra Civil es enderrocada. La primera pedra de l'actual temple data del 1939 però no va ser totalment acabat fins l'any 1947.","coordenades":"41.3600300,2.0989900","utm_x":"424637","utm_y":"4579117","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (APSEMH) esdevé una eina cabdal per a l'enteniment dels processos històrics que la ciutat de L'Hospitalet ha viscut, principalment des del segle XVI i fins a finals del XIX.El fons arxivístic ha patit diverses vicissituds, derivades dels conflictes històrics en els quals L'Hospitalet i la seva parròquia van veure's immersos. A finals del segle XVII s'informa per mitjà d'un inventari del saqueig de l'església i el robatori d'alguns dels seus llibres17, amb anotacions posteriors a d'altres llibres de l'arxiu. També hi ha noticies sobre la crema d'escriptures entre els anys 1713 i 1714 que pel que s'indica, sembla que va afectar la major part del fons de l'arxiu.Finalment, l'arxiu va ser desmantellat durant la Guerra Civil Espanyola, moment en se suposa que va perdre's també una bona part de la documentació.(continuació Descripció)La cinquena secció Divers està composta per la Documentació alinea parròquia(V), documentació que es conserva a l'arxiu parroquial que no té res a veure amb la parròquia, en general són documents portats a Santa Eulàlia pels nous rectors; o un petit volum de documents Sense classificar\/Mal estat(W).La sisena secció correspon al conjunt de Pergamins. La sèrie s'ha constituït agrupant els Pergamins numerats per ordre cronològic(X). Destaca pel seu bon estat el Capbreu Universal de la Parròquia, (s.XV), o el lligall de pergamí que aplega una sentència de la Regia Audiència favorable a la parròquia i una còpia de la Dotalia de l'església. Trobem també un pergamí que s'ha conservat gràcies a què va ser reutilitzat com a tapa d'un llibre posterior, així com la llicència (s.XVI) per arrendar la fleca, carnisseria i taberna per deu anys.La setena secció correspon als Llibres conservats a l'arxiu: dos Missals(Y), un de finals del segle XVI i l'altre d'inicis del XVIII.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52666","titol":"Mural Gabarrón","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mural-gabarron","bibliografia":"ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Restaurat any 2010 per l'autor. En dipòsit al taller de l'artista en bones condicions","descripcio":"Mural format per uns 150 personatges que representen l'evolució de l'esport, realitzades mitjançant incisions, textures i colors vius pintat directament. Fa 100 metres de llarg per cinc d'alçada (500 m2). Representa un seguit de modalitats esportives incloses en la Carta Olímpica. Està fet a partir de més de mil plafons irregulars de ceràmica. Es caracteritza per un gran dinamisme i moviment a partir de traços simples però contundents, remarcats pel negre en contraposició a tota una gama de colors vius.","codi_element":"08101-437","ubicacio":"Valladolid","historia":"Va ser encarregat per l'Ajuntament amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992 quan l' Hospitalet va ser subseu olímpica de beisbol. Es va inaugurar el 21 de maig de l'any 1991 al Parc esportiu de la Feixa Llarga. Però degut al seu estat de conservació, l'any 2010, l'Ajuntament va encarregar a l'autor la seva restauració, per la qual cosa aquest procedí a arrancar el mural i traslladar-lo al seu taller de Valladolid on el va restaurar. Actualment hi roman en espera d'un lloc adequat per a la seva reinstal·lació.","coordenades":"41.3493300,2.1043600","utm_x":"425074","utm_y":"4577924","any":"1991","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52666-foto-08101-437-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52666-foto-08101-437-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Cristobal Gabarrón","observacions":"Actualment es troba en el taller de l'autorFotografies extretes del web:  http:\/\/www.sktb3000.net\/fcp\/html\/gabarron\/obras\/olimpismo.htm","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52667","titol":"Parc Agrari del Baix Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-agrari-del-baix-llobregat","bibliografia":"Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac.(2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Ormobook serveis editorials. https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parc_Agrari_del_Baix_Llobregat https:\/\/parcs.diba.cat\/web\/baixllobregat\/pla-especial-d-ordenacio","centuria":"","notes_conservacio":"En fase de desenvolupament.","descripcio":"Entre les cotes 424040 \/ 4576958 i 424775 \/ 4576455 circula el Llobregat amb la riba esquerra en terme de l'Hospitalet, just en el tram superior hi trobem el Parc Agrari del Baix Llobregat. El Parc Agrari del Baix Llobregat està situat a les planes al·luvials del delta i de la vall baixa del riu Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat, que ocupen una posició central dins la regió metropolitana de Barcelona. El territori del parc, de tradicional riquesa agrícola, forma part de catorze municipis: Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans, que sumen 730.000 habitants dels més de 4 milions de la regió metropolitana. El Parc Agrari té una superfície de 2.938 ha, delimitades pel seu Pla especial. La vall baixa del Llobregat és una plana fluvial orientada en sentit N-NW\/S-SE, amb el riu Llobregat que parteix les carenes de muntanyes situades paral·leles a la línia de costa, fins a formar un delta de desembocadura. Presenta un interès rellevant per la diversitat d'ambients naturals que té com a origen d'un paisatge primigeni constituït per comunitats vegetals pròpies dels sorrals costaners, extensions considerables d'aiguamolls salabrosos litorals i boscos de ribera; paisatge que ha estat, però, profundament transformat per l'acció de l'home. Així, pel que fa a la vegetació primitiva, es poden diferenciar cinc dominis: l'alzinar, la màquia de llentiscle i margalló, els boscos caducifolis de ribera, les comunitats halòfiles i helofítiques litorals i les comunitats psammòfiles litorals. Aquests darrers dos grups corresponen a ambients humits salinitzats i als sorrals costaners del delta. A partir d'aquesta vegetació potencial s'han configurat diversos ambients que configuren el paisatge actual: els camps de conreu, els aiguamolls litorals, el riu i la xarxa de drenatge, les platges o les pinedes. Es pot agrupar el paisatge vegetal del territori del Parc Agrari del Baix Llobregat en dos grans tipus: les comunitats vegetals associades a l'espai agrari i les comunitats associades a les zones inundables i a les llacunes litorals. Tanmateix, les particulars condicions ecològiques d'algunes zones i sobretot, l'extensa xarxa de canals de reg i drenatge, facilita l'aparició de comunitats particulars i, a vegades, permet la supervivència d'algunes espècies de plantes singulars. En aquest sentit, el delta del Llobregat posseeix notables singularitats botàniques i zoològiques, molt lligades als aiguamolls, que comprenen espècies remarcables, en perill d'extinció o al límit de la seva àrea geogràfica de distribució i l'existència de concentracions importants d'individus reproductors, hivernants i migratoris de moltes espècies ornitològiques. El paisatge agrícola predominant manté elements pràcticament testimonials de les antigues llacunes deltaiques. Aquests espais avui han estat modificats en una part per les obres d'ampliació del port de Barcelona, de l'aeroport i del mateix desviament del riu. El paisatge del delta del Llobregat en pocs anys canviarà radicalment tal com era a finals del segle XX. Mentre aquesta transformació radical afecta l'essència paisatgística de la vall baixa també es fan esforços per conservar i recuperar els espais naturals residuals que queden. El paisatge agrari és el garant que aquesta immensa plana no es converteixi una aglomeració urbana enganxada a Barcelona. Alhora, aquest mar de conreus és un reservori alimentari, un autèntic rebost al costat d'una metròpolis que hostatja un 60% de la població catalana. El menjar fresc produït al Baix Llobregat és un dels principals valors d'un paisatge encara no prou valorat per la població privilegiada que l'envolta.","codi_element":"08101-438","ubicacio":"Al sud-oest del terme municipal","historia":"La superfície del Parc Agrari del Baix Llobregat és una figura de protecció i també de potenciació de l'activitat agrícola situat a les planes al·luvials tan del delta com de la vall baixa del riu. Aplega catorze municipis amb una pressió demogràfica de gairebé nou cents mils habitants. La superfície comprèn 3,489,83 hectàres de terreny. La gestió del Parc va a càrrec del Consordi del Parc Agrari del Baix Llobregat.","coordenades":"41.3396000,2.0955700","utm_x":"424327","utm_y":"4576852","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52668","titol":"Llibre Ateneillo Barradas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llibre-ateneillo-barradas","bibliografia":"AJUNTAMENT DE L'HOSPITALET (1999). Barradas (1926-1928). Veí de l'Hospitalet, artista i ciutadà del món. Ajuntament de l'Hospitalet. Catàleg de l'exposició.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta del llibre de firmes que tenia Rafael Barradas per als contertulians i visitants que rebia a casa seva, els diumenges a la tarda, en les reunions conegudes com de l'Ateneíllo Barradas. En aquest llibre l'artista va recollir dedicatòries, dibuixos i poemes d'una trentena de personatges i amics que assistien a les reunions. Les sessions de l'Ateneíllo estaven presidides per un Pegàs, amb les ales desplegades, l'emblema avantguardista que havia pintat en una paret del seu estudi. Van començar quan ell amb la seva dona, la seva mare i la seva germana s'instal·len al número 15 del carrer Porvenir (actual Josep M. de Sagarra). Els amics de Barcelona el comencen a visitar i es va formant un grup de tertúlia a casa del pintor. S'hi poden comptar escriptors, artistes, crítics de l'època. Entre ells Mario Verdaguer, Josep Maria de Sucre, Sebastián Sánchez Juan, Gutiérrez Gili, Leguina, Joan Alsamora, Lluís Góngora, Guillermo Díaz-Plaja i Lluís Montanyà, entre d'altres. Salvador Dalí i Garcia Lorca, sempre que passaven per Barcelona el visitaven.","codi_element":"08101-439","ubicacio":"Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)","historia":"L'artista uruguaià Rafael Barradas va ser una de les figures més destacades de l'ambient artístic de començaments del segle XX, quan es desenvolupen les avantguardes. Neix a Montevideo, l'any 1980, i es trasllada a Europa el 1913. primer va a França i Itàlia i arriba a Barcelona el 1914. Treballa a Barcelona, Madrid i Saragossa i es relaciona amb escriptors i artistes i participa intensament de la vida cultural de l' època com a pintor, dibuixant, il·lustrador i escenògraf. A principis de 1926 s'instal·la a l'Hospitalet on continua pintant i dibuixant. Casa seva es convertirà en l'Ateneillo, un important centre de tertúlies de personatges del món de l'art i de la cultura de l'època. Va retornar a l'Uruguai, el 5 de novembre de l'any 1928 on l'anomenen director del Museo Nacional. Però només un any més tard, mor a Montevideo.","coordenades":"41.3610200,2.0972800","utm_x":"424495","utm_y":"4579228","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52669","titol":"Sempre avant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sempre-avant","bibliografia":"https:\/\/www.musicsperlacobla.cat https:\/\/portalsardanista.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Galop signat per Joan Martinyà, que era el pseudònim de Sebastià Figuerola i Escusa.","codi_element":"08101-444","ubicacio":"L'Hospitalet de Llobregat","historia":"Sebastià Figuerola (Barcelona, 14 agost 1919 - 28 febrer 1996) residí una gran part de la seva vida a L'Hospitalet de Llobregat. D'infant fou cantaire de l'Orfeó Català. Estudis musicals al Conservatori del Liceu, que amplià amb el mestre Zamacois (harmonia) i amb el mestre Josep Cirilo, a Figueres (composició). Amb una gran afició per la música, estrenà la primera sardana Enyorant-la, quan residia a Figueres (1944). Després, amb el temps va ser seguida per més de 120, a part de més de 100 revesses, especialitat que dominà àmpliament. Tingué moltes instrumentacions de ballets populars i fou redactor musical del Carnet del Sardanista en tota la seva vigència. L'any 1969 fou inclòs en l'homenatge que L'Hospitalet de Llobregat tributà als compositors de la ciutat.","coordenades":"41.3595300,2.0994600","utm_x":"424676","utm_y":"4579061","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Sebastià Figuerola i Escusa","observacions":"El galop és un ball vuitcentista que consisteix en una sèrie de passes de costat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52670","titol":"Conveni de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conveni-de-lhospitalet","bibliografia":"ÁLVAREZ JÁUREGUI, Clara (2011). El conveni de l'Hospitalet. Guerra i vida quotidiana al segle XVIII. Beca del Museu i de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet (convocatòria edició 2010). https:\/\/www.enciclopedia.cat\/EC-GEC-0033022.xml","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Acord signat a L'Hospitalet de Llobregat, el 22 de juny de 1713, entre el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, durant la guerra de Successió. El conveni establia, d'acord amb els termes del tractat d'Utrecht, l'evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d'Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia. A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans. A continuació podeu llegir la transcripció extreta d'Álvarez (2011): 'Acuerdo y combención écha para la execución del tratado de evaquación de la Cataluña y Yslas de Mallorca y Ybiza, acordado en Utrecht el Día Catorze de Marzo de este Año, entre los sres. Conde de Kinigsegg, y Marqués de Ceva Grimaldi, diputados para este efecto, por los sres. Mariscal Conde de Starhemberg y Duque de Populi, comandantes en xeffe de las tropas de una y otra parte; con yntervención de los sres. Thomas Swanton y Antonio Wescombe diputados por el sr. Almirante Jennings. 1º La cessasión de Armas empezará en Día primero de Jullio de este pressente Año, assí por Mar como por tierra. 2º Quince Días despues (és a decir) el quince de Jullio, se entregará a Barcelona, y se retendrá a Tarragona la Potencia que evaqua, con el distrito competente y correspondiente a la subsistencia de las tropas que quedasen: Y en caso de yntervenir alguna dificultad sobre la entrega de Barcelona (aunque no se supone) se entregará a Tarragona, y se retendrá a Barcelona con el distrito competente y correspondiente, ala subsistencia de las tropas que quedasen. 3º Despues de haverse evaquado una de las dichas Plazas, sea Barcelona o Tarragona, se executara lo mismo con las demas segun expressa el tratado. 4º Se evaquará assimismo las Yslas de Mallorca y Ybiza conforme refiere el tratado. 5º Por lo que mira ala Arttillería se executará como lo expressa el tratado, nombrando comissarios de una y otra parte para su execución: pero, no obstante se podrá hacer una compensación de las Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra, que se hallaran en las Plazas y puestos de las montañas, pertenecientes ala Potencia que sale, con otras Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra que se Hallaran en las Plazas marítimas, o en cercanías del Mar, pertenecientes a la Potencia que entra para facilitar de esta forma el embarco. 6º Será permitido á todas las Familias y Personas refugiadas en Barcelona (lo demas de Cataluña) y Yslas de Mallorca y Ybiza, de qualquiera nación, exercicio, distinción y calidad que sean, el quedarse con toda seguridad en los parages donde al pressente se hallan; y á todas y todos los que quisiesen seguir, la Potencia que hace la evaquación seles habrá de dar Passaportes competentes para la seguridad de su viage (y discurso de éll tanto por Mar como por tierra) siempre y quando hallen comodidad de hacerle para Ittalia. 7º Las tropas que éstan baxo las órdenes del Sr. Duque de Populi podrán ponerse en marcha siempre que lo juzgue á proposito, para ponerse en possesión de una delas Plazas que se Señalare; pero bien entendido que no se han de acercar á Barcelona, ni Tarragona, antes del termino señalado y combenido, para dar una de dichas dos Plazas. 8º Todo lo demas se executará y cumplirá con toda buena feé por una y otra parte, én la conformidad que expressa él tratado. (Continua a Observacions)","codi_element":"08101-445","ubicacio":"Arxiu General de Simancas (AGS) C. Miravete, 8 -47130- Simancas (Valladolid)","historia":"El context històric d'aquest document no és cap altre que la Guerra de Successió. El conflicte, iniciat amb la mort de Carles II el 1701, va desenvolupar-se en una guerra de caràcter internacional fins el 1714. El que havia de ser un assumpte només de la corona espanyola va acabar creant un conflicte dinàstic entre Borbons i Hausburgs que es va estendre a altres països com Anglaterra i Portugal. La guerra en si, però, va acabar més focalitzada a la Península Ibèrica, on es van enfrontar partidaris austriacistes i filipistes.","coordenades":"41.3607700,2.0973500","utm_x":"424501","utm_y":"4579200","any":"1713","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52670-foto-08101-445-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52670-foto-08101-445-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Malgrat sembli que a primera vista, la única relació entre aquest document i l'Hospitalet sigui el nom perquè es va signar en un lloc indeterminat de la ciutat, afectà d'una manera directa perquè, com diu Clara Álvarez (2011): 'es va demanar molt més del poble, allotjament, menjar, farratge, etc. Es van desmantellar directament cases per utilitzar la seva fusta i ferros en el setge de Barcelona'.Existeix  la llegenda d'aires romàntics que el Conveni es va signar al carrer Xipreret, últim vestigi pràcticament d'aquell poble que va ser. Però no n'hi ha proves. També és possible que es signés al campament del exèrcit instal·lat en aquell moment a L'Hospitalet, o a la guarnició que s'havia acomodat al hostal de Collblanc.(Continuació descripció)9º En caso de que los Communes y Brazos de Barcelona y Cataluña, quisiésen diputar una ó mas Personas de sus cuerpos se les dará Passaporte, luego que le pidan, para hir a verse con el sr. Duque de Populi, y ésto mismo se executará con todas las Personas y Familias refugiadas en Cataluña y de las Yslas de Mallorca y Ybiza.10º El embarco de las tropas se executará por los parages que el sr Almirante Jennings, tubiere á proposito, aunque sea ala vista de las Plazas ocupadas.11º Haviendose propuesto al sr. Marques Grimaldi, de que en caso yntervenga alguna dificultad, para la entrega de Barcelona, y que también se hallen dificultades, para quedarse en ella (ó sus cercanias las tropas remanentes despues del primer embarco) puedan ponerse las mismas en Ostalrich y Blanes, con el distrito combeniente asu comodidad y subsistencia, y no haviendo combenido dicho sr Marques; se remite el sr Mariscal, Conde de Starhemberg, alo que decidiere él sr Duque de Populi mismo, pues declara dicho sr Mariscal no tener otro fin en esto, que la mayor seguridad de sus tropas.Hecho en Ospitalet al veinte y dos de Junio de Mill settecientos y treze.Firmen: El Conde de Kinisegg. Wescombe. T. Swanson. Grimaldi.'","codi_estil":"94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52671","titol":"Columna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/columna","bibliografia":"GRAU MONTSERRAT, Manuel (1969).La Casa de Molines y las relíquias de los Santos Mártires (s. XVIII)' \/ Manuel Grau Montserrat; dins Hospitalet : boletín de información municipal (l'Hospitalet de Llobregat), núm. 64 (4t trimestre 1969), pp. 19- 26. MARCÉ I SANABRA, Francesc (1969 C). Llunell-Molines-España : tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Hospitalet : boletín de información municipal (l'Hospitalet de Llobregat), núm. 64 (4t trimestre 1969), pp. 5 -18.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Columna de pedra de 4'30 metres d'alçada, amb petita base circular i un capitell sense decoració, semblant a l'estil dòric. Té, doncs, dues parts: l'astràgal que l'uneix al fust, i l'abar, rectangular, a la part superior. El fust no és completament cilíndric: la part superior és més estreta que la inferior. Alguns carreus tenen inscripcions sobre dues famílies de L'Hospitalet: els Molines i els Llunell, cadascuna amb el seu escut d'armes. A la part que actualment queda a davant hi veiem la inscripció que menciona JOSEPH DE MOLINES I DE ALÓS, amb un escut amb aspes de molí i la data de 1735. Segons l'article de F. Marcé i Sanabra era l'hereu de la família Molines. A la part que avui queda darrera hi diu ANTIC LLUNELL, amb una mitja lluna. S'aprecia la data de 1889. A banda d'això alguns carreus tenen marques gravades de símbols abstractes. Possiblement són símbols dels picapedres que tallaven les pedres.","codi_element":"08101-446","ubicacio":"Carrer Joan Pallarès, 38","historia":"Construïda l'any 1563, data gravada als finestrals de la casa. En el segle XVI Antic Llunell era un personatge important que només a L'Hospitalet poseïa un centenar de mojades. A la segona meitat del segle XVII, Maria Flaqué Llunell, hereva de l'hisenda, es casa amb F. Molines i Casadevall. A partir d'aquest moment i fins a les acaballes de 1700, la finca és rebatejada com a Can Molines. Així la cita el Baró de Maldà que sovint hi sojornava. El germà petit de Francesc de Molines, eclesiàstic, arribà a ocupar importants càrrecs de Degà de la Sacra Rota Romana i fou Inquisidor General del país. Per un altre matrimoni, l'any 1786, entra a la família Ignasi d'España i de Quintana. És el nom de la casa que s'ha mantingut fins l'actualitat. El símbol de la famílai Llunell i Molines és una mitja lluna i una roda de molí. L'any 1968 l'ajuntament la rep en donació i es fa una nova reforma. L'any 1972 s'inaugurael museu. Els seus jardins arribaven fins el carrer Sant Joan i abastaven els actuals carrers Digoine, España i Molines, i eren un autèntic parc botànic i que tenia, fins i tot, un llac. L'any 1919 s'hi va celebrar una gran festa popular que va deixar record molts anys després.","coordenades":"41.3609300,2.0974200","utm_x":"424507","utm_y":"4579218","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52671-foto-08101-446-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52671-foto-08101-446-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52671-foto-08101-446-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"peça del museu amb el número de registre H-5529","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52672","titol":"Dietari Calaix de Sastre del Baró de Maldà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dietari-calaix-de-sastre-del-baro-de-malda","bibliografia":"SOLER i AMIGÓ, Joan (1996). El Baró de Maldà i L'Hospitalet (1746-1996), 250è aniversari del seu naixement. Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tot i que el Calaix de Sastre és un document que no es pot subscriure en la seva totalitat a l'Hospitalet, si que és veritat que per la vinculació de l'autor amb aquesta ciutat, per les propietats que hi posseïa i les estades que hi feia, resulta una font històrica de primer ordre. A l'Hospitalet, el nom de Baró de Maldà té una referència immediata: el carrer que va de la plaça de l'Ajuntament a la del Repartidor. El Baró de Maldà acostumava a voltar les seves finques i a fer-hi estades periòdiques o 'jornals' com en deia ell. Sovint hi anava per les festes majors, que en algun moment descriu, sobretot a La Torrassa i a can Xerricó. L'any 1792 fa una descripció del poble i de com va vestit el jovent.","codi_element":"08101-447","ubicacio":"Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (C. de santa Llúcia, 1 -08002-Barcelona).","historia":"El Calaix de Sastre, va ser escrit gairebé sense interrupció al llarg de cinquanta anys, de 1769 a 1819, des de l'edat de vint-i-tres anys fins poc abans de la seva mort, als setanta-dos. Aquesta és la introducció que en fa: 'CALAIX DE SASTRE en que s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any 1769, a les que seguiran les deIs demés anys esdevenidors per divertiment de I'autor i de sos oients, anexes, en el dit CALAIX DE SASTRE les més mínimes frioleres'. Joan Lluís Marfany, a la Gran Enciclopedia Catalana en fa aquesta valoració: 'L'obra és alguna cosa més que un simple dietari com els que proliferaren els segles XVII i XVIII -per exemple el Caxón de sastre catalán (1761)- i, altrament, cal relacionar-lo amb la literatura popular de cordill i la satírica anónima. En aquest precedent valuós del costumisme i del periodisme locals, l'autor no es limita a consignar-hi els fets més o menys fredament, ans els elabora en forma de narració viva i pintoresca, gairebé sempre humorística, en una llengua directa i col·loquial, circumstàncies que atorguen al Calaix de Sastre, ultra el seu valor documental de dietari, el mèrit d'ésser una de les obres més importants de la narrativa en llengua catalana produïda entre el segle XV i el segle XIX.' El Calaix de Sastre consta de setanta-un volums, escrits tots de la seva mà, i és encara inèdit en la seva major part.","coordenades":"41.3602700,2.1002200","utm_x":"424740","utm_y":"4579142","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52673","titol":"Troballa de la Mare de Déu de Bellvitge","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/troballa-de-la-mare-de-deu-de-bellvitge","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Excavacions a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.17-27. LÓPEZ MULLOR, A. (1979-1981). Memòria. De l'excavació de l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 2206. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Maria de Bellvitge; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.265 - 267. VIVES BALMAÑA, E. (1989) . Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.36-40.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda que narra com s'esdevingué la troballa de la Mare de Déu de Bellvitge i que diu així: DE COM S'ESDEVINGUÉ LA TROBALLA DE LA VERGE DE BELLVITGE, altrament dita del Bell Viatge. Hom conta que un mosso d'una casa de pagès de la Marina, coneguda per Can Esferrer, mentre duia de pastura un ramat de bous, observà que un dels animals tot corrent s'allunyava dels altres i s'aturava a furgar afanyosament amb el morro per terra, precisament a l'indret on avui es troba l'ermita. Al capvespre, quan emmenava el ramat a fóc, fou pres d'un estrany neguit en veure com es desprenia del firmament , amb suavitat, l'estel més lluminós (diréu una fruita madura quan deixa la branca) i anava a parar justament ' ho hauria jurat ' al mateix lloc on el bou furgava. L'endemà, pressentint que s'esdevenia quelcom d'extraordinari, fou tot ulls per vigilar el ramat. Cap al tard, el mateix bou del dia abans repetí la singular feta. Intrigat, el mosso va atansar-s'hi i restà esbalaït en veure com tot, al seu redol, s'abrandava com si s'hagués calat foc. Fou tan intensa la llum, que se li feia difícil de seguir amb els ulls oberts, ensems que notava un rar defalliment. Embasardit, l'home s'escapà, cames ajudeu-me, per explicar la nova a qui li fos trobadís. Poca estona després retornava acompanyat d'una colla de camperols. Enfront del bou la llum persistia transfigurant-lo com una visió. El més valent s'avançà i, meravellat, descobrí una imatge de la Verge que emergia d'entre el brossam i l'herbei, disposats en forma de petita cova. Era una imatge petitona, d'una tosca simplicitat, però de la qual es desprenia una corprenedora grandesa. Al cap de poc temps, allí mateix, fou construïda l'ermita que, després de sofrir tota mena d'inclemències (del temps i dels homes), ha perdurat fins avui. Hom diu que la llenca de terra on és situada fou generosament ofrenada per Cal Famades, i que el terreny de la rodalia, llacarós i erm, s'anà trasmudant, des d'aquell moment, en la plana fruitosa i ubèrrima que tots coneixem. La llegenda segueix explicant que allí on fou descoberta la imatge brotà un roser de virtuts miraculoses contra el qual res no podrien les glaçades ni la mà de l'home. Un roser que jamai no moriria.","codi_element":"08101-448","ubicacio":"Bellvitge","historia":"Ermita pertanyent a la parròquia de Provençana dins la partida de Banyols. La primera referència documental és de l'any 995, en una venda que fa Eloi, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa. El topònim Amalvígia es documenta en el segle X i diverses ocasions en el segle XI. L'any 1057 també es documenta el mas de Malvitge, quan el matrimoni Gomar i Otula el venen, juntament amb la seva església. L'any 1211 és anomenat de Bellvitge quan Pere de Torrelles el ven al canonge Bernat de Sarrià Del 1279 és la primera menció completa de la capella de Santa Maria de Bellvitge. Les referències són cada cop més freqüents. L'any 1372, el vicari general atorga llicència al rector de Provençana perqiuè digui dues misses els diumenges i festius, una a l'església de Santa Eulàlia i l'altra a la capella de Santa Maria de Bellvitge. A partir del segle XV en gairebé cada segle hi ha constància documental de reconstruccions i obres a la capella de Bellvitge, motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es fa una concòrdia entre els obrers de la parròquia de l'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar la capella. En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. El 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada. Finalment la capella fou novament saquejada, pels francesos, el 1808. Sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652. En el segle XX tenim notícia de dues restauracions importants, posteriors a sengles riuades: la de 1958-59 i la del 1977. En la primera el patronat de Santa Maria de Bellvitge encarregà el projecte de restauració a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer, el qual hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran, que hi pintà uns murals, els quals, parcialment malmesos en la riuada del 1977, es perderen posteriorment per incúria en la restauració subsegüent.","coordenades":"41.3474300,2.1096900","utm_x":"425518","utm_y":"4577709","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52673-foto-08101-448-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52674","titol":"Goigs al Sant Crist de Santa Eulàlia de Provençana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-al-sant-crist-de-santa-eulalia-de-provencana","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Goigs que es canten en lloança al Sant Crist de l'església de Santa Eulàlia de Provençana, i que diuen així: Per vostra passió i amor \/ Bon Jesús crucificat, \/ perdoneu al pecador \/ arrepentit i humiliat.\/ Per la sentencia que innoble \/ irreflexiu i groller,\/ s'hi avingué lo vostre poble \/ fent vessar per dar-los pler\/ Sang de Jesús sens parlor, \/ lo flac jutge Pons-Pilat.\/ Perdoneu al pecador… Turba, soldats i sentencia\/ portant la furia del llam\/ al bon Jesús amb vehemencia\/carreguen al mig d'un clam\/ creu pesanta, que amb furor\/ els butxins han preparat.\/ Cau en terra el bon Jesús \/pel gran pès que te la creu \/ son tants crims i tant d'abús \/ que dins de nosaltres veu, \/ que la creu no es pesantor\/ mes sí, nostre cor ingrat.\/ Oh Sant Fill, oh Santa Mare, \/ que us trobeu amb tant dolor, \/ el cor contrit volem ara \/ i en l'hora la nostra mort;\/ Maria doneu-nos plor\/ Jesús d'have-us agraviat\/ Dona Simí Cirineu\/ amb amor i valentia, \/ ajut per portar la creu\/ mes lo bon Jesús voldría, \/ que la creu damunt ton cor\/ portessis sempre de grat.\/ Jesús ha posat sa cara \/ de la Verónica al llenç, \/ imatge que vol encara \/ ens recordem del qui venç.\/ amb tant turment i suor.\/ nostra condemna i pecat. \/ Altra volta cau en terra \/ mon Redemptor afanyós,\/ de que fassi sempre guerra\/ nostre esperit voluntariós, \/ al dimoni que amb rabior\/ caur'ns fa en la iniquitat.\/ De Jesuralem les dones \/ les llàgrimes oloroses \/ per Jesús son rius i ones\/ de consol tant formoses, \/ que las paga amb tot son Cor.\/ mar de pau i caritat.\/ Assots i pès de la creu \/ i tot un Déu sang rajant.\/ no fan llàstima al qui'l veu\/ ni tres cops caigut, portant \/ el suplici que es clau d'or\/ del nostre cel sostpirat.\/ Despullat el nostre Déu,\/ arribat dalt del calvari, \/ vinagre i fel li doneu\/ assedegat d'arribar-hi\/ Contemple-lo i quin horror! \/ i que has fet, oh cor ingrat.\/ Sagrats peus, sagrades mans \/ clavats en creu amb duresa.\/ Fontana viva rajant,\/ de tot un déu la tendresa \/ com demostreu del amor\/ per l'home tant descuidat.\/ Amb vostra mort doneu vida, \/ Bon jesús victoria i nord\/ i tot això no ens convida\/ a pensar sempre en la mort. \/ per viurer segons l'Amor\/ del qui tant ens ha estimat.\/ Quan la creu ha ben fruitat\/ te Maria un fruit immens\/ Jesús es fruit devallat.\/ Amb sa mort per sempre ens venç\/ dimoni i infern amb valor.\/ Volguem-lo arreu venerat.\/ Al sepulcre colocat\/ Bon Jesús volgueu'ns aquí.\/ aquí l'infern es tancat\/ es el cel on vull vení\/ i amb els serafins a chor\/ cantarem sa gran bondat. Provençana amb tot el cor\/ vol al SAnt Crist adorat.\/ Perdoneu al pecador, \/ arrepentit i humiliat. Adoramus te Christe, etc. \/ Quia per sanctam Crucem tuam, etc. OREMUS.\/ Respice quaesumus Domine super hanc familiam tuam pro qua Dominus noster Jesus-Christus non dubitabit manibus tradi nocentium, et crucis subire tormentum. Qui tecum vivit et regnat. etc.\/","codi_element":"08101-449","ubicacio":"Santa Eulàlia de Provençana","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3652000,2.1188400","utm_x":"426303","utm_y":"4579674","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52674-foto-08101-449-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52674-foto-08101-449-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Partitura musicada, amb lletra de mossèn Josep Deix, Pvre.Música de Josep Mª ComellaCol·lecció 'Editorial Políglota'. Nº 2 - Barcelona. Any 1928.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52675","titol":"Goigs al Sant Crist de Santa Eulàlia de Provençana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-al-sant-crist-de-santa-eulalia-de-provencana-0","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Goigs que es canten en lloança al Sant Crist de l'església de Santa Eulàlia de Provençana en la seva entrada triomfal, el 3 d'abril de 1927, i que diuen així: Provençana fa gran festa \/ Santa Eulàlia es vesteix d'or\/ Fuig del mon i sa conquesta \/ i el Sant Crist reb amb amor.\/ Nostra església ruinosa \/ en passà el barceloní,\/ la mira com flor desciosa\/ del seu tant plent jardí\/. Per ço, dins d'aital floresta\/ vol fer-hi nèixe altre flor.\/ Fuig del món, etc.\/ Eulàlia de Barcelona\/ i el Sant Cristo de Lepant\/ joiells son de sa corona\/ que la fan ben triomfant.\/ les dones creus per la tempesta \/ els hi fan l'esperit mes fort\/ Fuig del món, etc.\/ Provençana ja en te Eulàlia\/ i el Sant Crist que ja va entrant.\/ tot es sang de nostra pàtria\/ que per çó la fan mes gran.\/ Del infern en son la psota\/ i del paradís claror.\/ Fuig del món, etc.\/ Barceloní, tot passant\/ fes gala de ton amor, \/ Eulàlia està suplicant\/ a les portes del teu cor.\/ El San Crist alsa la testa\/ vol qelcòm de ton tresor.\/ Fuig del món, etc.\/ Nostra església es milenaria\/ els seus fills son tots germans\/ per çò volen Santa Eulàlia\/ dintre una casa més gran.\/El Sant Crist farà que aquesta sigui joia i formosor\/ Fuig del món, etc.\/ Tots els fills d'aquesta terra\/ que Berenguer consagrà, \/ amb el Sant Crist faran guerra \/ al qui'l vulgui renegà.\/ una cosa tan feresta \/ rebutjarèm amb valor. Fuig del món, etc.\/ Onze segles venerada\/nostra església ha reviscut\/ i en aquesta redressada \/ el Sant Crist ha ben volgut. \/ El pecadó es posa vesta \/ dels pecats ja en sent dolor.\/ Fuig del món, etc.\/ TAntes almoines que'l poble\/ pel Sant Crist amb fè ha donat\/ que amb anhel, es cosa noble,\/ l'entri amb triomf i adorat.\/ Per això el Portant ja es presta\/ amb els brassos i amb el cor.\/ Fuig del món, etc.\/ Oh! SAnt Crist de Provenána, \/ mireu amb goig vostres fills\/ dona la fè i patria ben sana\/ volem ser-ne bons capdills.\/ Cridém amb veu ben complerta \/ al Sant Crist glòria i honor. \/ Fuig del món, etc.\/ Vostre passió dolorosa \/ i la Creu que us veu la mort\/ sigui'ns la llum gloriosa \/ i el nostre final record.\/ El dia de nsotra enquesta \/ sigau-nos premi i conhort. \/ Fuig del món, etc.\/ Per la fè que fa la gesta\/ de volguer-lo més que l'or.\/ Fuig del mon i sa conquesta \/ I el San Crist reb amb amor. Adoramus te Christe. Etc \/ Quia per sanctam Crucem tuam, etc.\/ OREMUS.\/ Respice quaesumus Domine super hanc familiam tuam pro qua Dominus noster Jesus-Christus non dubitabit manibus tradi nocentium, et crucis subire tormentum. Qui tecum vivit et regnat. etc.\/","codi_element":"08101-450","ubicacio":"Santa Eulàlia de Provençana","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3651900,2.1188100","utm_x":"426301","utm_y":"4579672","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52675-foto-08101-450-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Lletra de Mn. Josep Deix, Pvre.Música de Josep Mª Comella.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52676","titol":"Goigs de Santa Eulàlia de Mèrida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-santa-eulalia-de-merida","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"GOIGS DE SANTA ELULARIA DE MÈRIDA VERGE Y MÀRTIR, Patrona del Lloch del Hospitalet, ques cantan en sa antigua capella, situada en lo mateix lloch, i que diuen així: L'Hospitalet vos pregona, \/ gran Patrona, \/ ahont vostre llahor se canta, \/ Eularia verge, y molt santa.\/ En lo lloch de Porcellana, \/ soberana, \/lo vostre pare os retira\/per lliurarvos de la ira\/mes tirana,\/ allí l'pa mudar se mira\/en flors, quant vostra ma l'dóna,\/ gran Patrona, etc.\/ Quant de Calfurniá sabéreu\/ y entenguéreu, \/ que per Daciá substituía\/ en Mérida, y sa ira impía\/ comprenguéren, \/ que de Cristo la fe pia\/ aniquilar cruel blasona,\/ gran Patrona, etc.\/ Lo sant retiro deixáreu\/ y os ne anáreu\/ á la ciutat pressurosa; \/ embestirlo valerosa\/ no dubtáreu; \/ seguintvos també animosa\/ Julia, vostra companyona\/ gran Patrona, etc.\/ Admirá la tiranía \/ la osadía, \/ mirantvos tan delicada\/ en séxo y edat, burlada\/ sa porfia\/ espera, ab manya taymada,\/ ab ofertas que amontona, \/ gran Patrona, etc.\/ Veyent que constant resistiau, \/ ni voliau\/ obehirlo; ab furia ayrada \/ amenassa, que ultrajada\/ patiriau \/ cruels torements, y maltractada \/ seria vostra persona, \/ gran patrona, etc. \/ Cruels assots y unglas ferradas, \/ delicadas, \/ per tot vostras carns romepren, \/ cue dels blancs ossos se veren \/ arrancadas\/ de tot quant los sayons feren\/ la vostra fe no se adona, \/ gran patrona, etc. \/ En cals viva sepultada \/ y amarada, \/ ab plom líquit tota os banya; \/ veyent quel ardor no'us danya, \/ sóu posada, \/ en descuberta campanya, \/ en ecúleo, fiel campeona, \/ gran patrona, etc.\/ De llums y atxas vorás flama \/ cruel inflama\/ vostres pits, costats y cara; \/ mes vostre fe no repara\/ viva llama \/ tragar, meravella rara, \/ quel ardor del cor abona, \/ gran Patrona, etc.\/ Ab las flamas que tragáreu, \/ espiráreu, \/ y volant paloma hermosa, \/ la vostra ánima ditxosa \/ enviáreu \/ á gosar, de Cristo esposa, \/ amb ell la immortal corona, \/ gran Patrona, etc.\/ Vos deixan atormentada y afeada, \/ mes lo cel vos hermoseja, \/ y ab neu cándida os blanqueja, \/ y adornada\/ ab esta gala campeja \/ la gran gloria que ell vos dona, \/ gran patrona, etc.\/ Qui á Provensana fundaren, \/ dedicaren\/ á Vos est temple ab grandesa, \/ invicta Rossellonesa, \/ que invocaren, \/ quan servint á sa princesa \/ vingueren á Barcelona, gran Patrona, etc.\/ TORNADA. \/ Lo Hospitalet vos pregona \/ gran Patrona, \/ ahont vostre llahor se canta, Eularia verge, y molt santa.\/ Ora pro nobis, beata Eulalia \/ Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS\/ Omnipotens sempiterne Deus, qui infirma mundi eligis, ut fortia quaeque confundas: da nobis in festivitate sanctae virginis et martyris tuae Eulaliae congrua devotione gaudere; ut et potentiam tuam in ejus passione laudemus, et promissum nobis percipiamus auxilium. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. En las festivitats de entre any se diu la següent. Indulgentiam nobis, quaesumus Dominie, beata Eulalia virgo et martyr imploret, quae tibi grata semprer extitit et merito castitatis et tuae professione virtutis. Per Christum..\/ Barcelona: Estampa dels Heereus de la V. Pla, carrer de la Princesa, 1860.","codi_element":"08101-451","ubicacio":"Església de Santa Eulàlia de Mèrida","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3600700,2.0989900","utm_x":"424637","utm_y":"4579121","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52676-foto-08101-451-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52676-foto-08101-451-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52677","titol":"Goigs en lloança del gloriós Sant Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-lloanca-del-glorios-sant-roc","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs en lloança del glorios Sant Roc, que es venera a la parroquia de Santa Eulàlia de la ciutat d'Hospitalet de Llobregat, perla seva festa del 16 d'agost, i que diuen així: TORNADA.\/ Vós que sou tan bo i tan noble\/ -oh, Sant Roc miraculós! -. \/ preserveu el nostre poble \/ de la pesta i mal danyós.\/ Déu, ja al néixer us saludava \/ com un do baixat del Cel:\/ una creu roja us posava\/ en senyal de fill fidel.\/ I la vostra mare, pia,\/ us ensenya de petit,\/lloar el Dolç nom de María, \/ i se us filtra a l'esperit.\/ Vós que\/ Bé coneix la mare vostra\/ que sentiu la pietat, \/ i la Verge, Mare nostra, \/ us admira la bondat.\/ Als vint anys, el pare i mare, \/ sol uds deixen, opulent\/ I amb Jesús, que se us acara, \/ se us anava el pensament. Vós que\/ Preneu tota la riquesa\/ i als pobrets vau repartir.\/ Eixint del poble, amb destresa, \/ us vestiu de pelegrí.\/ Empreneu, content, la via, \/ porta en porta aneu captant. \/ A Toscana entreu un dia: \/ Pesta greu l'està aterrant.\/ Vós que\/ D'Amor l'ànima amarada\/ sou servent de l'hospital, \/ i la gent més apestada\/ rep un raig celestial.\/ En Nom de Déu s'administra, \/ la Senyal fent de la Creu\/ Pestilència no es registra: \/ la ciutat neta se'n veu.\/ Vós que\/ Mes, sabent que a Romania\/ fa la pesta mortaldat, \/ allà sou i nit i dia,\/ practicant la caritat. \/ Només la vostra presència\/ retornava la salut.\/ -Divinial, pura influència, \/ la epidèmia ha rebut! \/ Vós que\/ Us veieu tocat de pesta\/ i fugiu per no apestar.\/ Mes, un gos, que fidel resta, \/ cada dia us porta un pa.\/ Un doll d'aigua cristal·lina\/ trametía-us el bon Déu.\/ Com que l'aigua era divina \/ us guareix sens senyal lleu. \/ Vós que\/ Partiu vers la vostra terra. \/ Per espia fóreu pres \/ Amb cinc anys, sou la desferra\/ d'aquell sant tan bo i desprès. \/ A la càrcer s'extingia \/ una vida tota Amor, \/ bo i lloant Déu i Maria \/ i Jesús Nostre Senyor. \/ Vós que\/ V. Ora pro nobis, Beate Rachi. \/ R. Ut a peste sive morbo, epidemiae liberemur.\/ OREMUS\/ Deus, qui Beate Rochi, Confessoris tui, annua solemnitate laetificas, concede propitius, ut cujus natalitia colimus etiam acciones imitemur. Per Christum Dominum nostrum. – R. Amen. ( Amb llicència eclesiàstica). Agost del 1956. Festa de Sant Roc. Aquesta edició ha estat sufragrada per una família d'Hospitalet molt devota del Sant. \/ Torrell de Reus, editor.","codi_element":"08101-452","ubicacio":"Església de Santa Eulàlia de Mèrida","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3600700,2.0989600","utm_x":"424635","utm_y":"4579121","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52677-foto-08101-452-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Partitura musicada, amb lletra de Francesc Mas i Abril i música de Samuel Mas i Badenes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52678","titol":"Goigs en alabanza de Maria Santíssima baix la invocació de Bellvitja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-alabanza-de-maria-santissima-baix-la-invocacio-de-bellvitja","bibliografia":"VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs en alabanza de Maria santissima baix la invoacció de Bellvitja, venerada en la tua santa capella: Puig que quants fou invocada \/ vos dignáu fer Protectora \/ siau la nostra advocada, \/ de Bellvitja gran Senyora. \/ Ab molts noms la devociò \/ vos invoca dels Christians; \/ puix auxilis troban grans \/ en la vostra protecció; \/ ab est nom, aqui implora \/ per lo lloch ahont fou trobada : \/ Siau la nostra advocada, \/ de Bellvitja gran Senyora. \/ Lo que als ulls humans negá, \/ lo Cel a un Bou concedí; \/ puix lo rich tresor mes fi\/ oenit un bou trobá; \/ la vostre Imatge que adora ( nostra devociió postrada: \/ Siau la nostra advocada, \/ de Bellvitja gran Senyora. \/ Allí ab cor pur, y perfet\/ lo Poble tot vos vinta, \/ hont fabricada una Hermita, \/ vuy es de lo Hospitalet; \/ de tots allí protectora \/ general fou venerada, \/ Siau la nostra advocada, \/ de Bellvitja gran Senyora. \/ Quant Deu ab cruel Pestilència \/ est Principal Castigá \/ la ESPARSERIA invocá \/ del Remey nostra Clemencia ; \/ creyent fermament, que fora \/ de aquella per Vos lliurada : \/ Siau la nostra advocada, \/ de Bellvitja gran Senyora. \/ No foren sos prechs en vá\/ puix per lo vostre poder, \/ al abitant de aquell Carrer \/ lo contagi no encontrá: \/ fent sa petició en esta hora\/ benignament escoltada: \/ Siau la nostra advocada, \/ de Bellvitja gran Senyora. \/ Agrahit à est benefici; \/ lo Carrer despres aná ; \/ junt ab Sant Sebastiá\/ ahont cantá Solemne Ofici ; \/ dantvos gracia ab sonora \/ veu de la sort alcansada ; \/ Siau la nostra advocada, \/ de Bellvitja gran Senyora. \/ Perque lo temps venider, \/ no puga est favor borrar;\/ Devots feren collocar\/ vostra Imatge en dit Carrer, \/ copia de la que se adora \/ en lloch ahont fou trobada; \/ Siau la nostra advocada, \/ de Bellvitja gran Senyora. \/ Tots los anys ab Professó \/ del Esperit Sant lo dia, \/ visita esta Confraria \/ vostra Hermita ab devoció; \/ fent la fe ab queus condecora\/ aixis tots anys renovada: \/ Siau la nostra advocada, \/ de Bellvitja gran Senyora. \/ TORNADA. \/ Puig sou grá Reyna invocada \/ contra tots mals defensora; \/ Siau la nostra advocada, \/ de Bellvitja gran Senyora. \/ V. Ora pro nobis Sanctae Dei Genitrix. \/ R. Ut digni afficiamur promissionibus Christi. OREMUS.\/ Deus, qui Beata Maria Virginis utero, Verbum, tuum, Angelo nunciante carnem suscipete voluisti; prasta suplicibus tuis;ut qui vere eam GEnitricem Dei credimus, eius apud se intercessionibus adjudemur, Per Christum Dominum nostrum, \/ R. Amen. Barcelona: En la Estampa de RAYMUNDA ALTÉS, Viuda, en la Llibreteria.","codi_element":"08101-453","ubicacio":"Ermita de Bellvitge","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3474300,2.1096300","utm_x":"425513","utm_y":"4577709","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52678-foto-08101-453-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52679","titol":"Fons patrimonial España Muntadas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-patrimonial-espana-muntadas","bibliografia":"http:\/\/www.l-h.cat\/webs\/arxiumunicipal\/inici.aspx?id=1","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons España Muntadas està format per la documentació corresponen als llinatges patrimonials de la família España Muntadas dipositats a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat. Altres patrimonis del llinatge patern són el Digoine du Palais (1887-1915); el patrimoni Fàbregas (1533-1693); el patrimoni Font (1529-1779); el patrimoni Huguet (1500-1855); el patrimoni Maresch (1500-1918); i el patrimoni Quintana (1500-1896). Del llinatge matern, comprèn el patrimoni Molinés, entre 1548 i 1844, amb títols privilegis, certificacions de noblesa, nomenaments militars, privilegis eclesiàstics, certificacions sacramentals, censals, inventaris, àpoques, donacions i altres documents familiars. També comprèn el patrimoni Berenguer (1692-1762); el patrimoni Llunell (1594-1687); el patrimoni Prior (1547-1770); el patrimoni Valencià (1500 -1912) i el patrimoni Ximenes (1606-1651). Del llinatge patern, el més important és el patrimoni España (1500-1983), també amb títols, privilegis, certificacions de noblesa, nomenaments militars, privilegis eclesiàstics, certificacions sacramentals, censals, inventaris, àpoques, donacions i altres documents familiars i relacionats amb les finques i propietats, i amb el Canal de la Infanta.","codi_element":"08101-454","ubicacio":"Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57)","historia":"","coordenades":"41.3587400,2.1108700","utm_x":"425629","utm_y":"4578963","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52680","titol":"Biblioteca Antiquària 'Fons España Muntadas'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/biblioteca-antiquaria-fons-espana-muntadas","bibliografia":"http:\/\/www.l-h.cat\/webs\/arxiumunicipal\/inici.aspx?id=1","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"Hi ha volums en perfecte estat de conservació i d'altres regular, deficient, molt deficient o ruïnós.","descripcio":"La Col·lecció Antiquària de la biblioteca s'ha constituït a partir de la transferència de llibres i revistes procedents de diversos fons privats. Consta de 252 unitats anteriors a 1900, 130 procedents del fons España Muntadas, 4 de Francesc Batallé i Aragonés, 4 de Jaume Ventura i Tort, 4 de Miquel Romeu Mumany, 2 del Grup Excursionista Saltadiç i 13 del Museu d'Història de l'Hospitalet. Un dels volums és del segle XVI, 8 del segle XVII, 31 del segle XVIII, 111 del segle XIX i 6 no porten la data.","codi_element":"08101-455","ubicacio":"Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57)","historia":"L'any 1969 l'Ajuntament de L'Hospitalet va aprovar la creació del Museu d'Història de L'Hospitalet, el nou director va segregar d'entre la documentació del fons municipal tota la documentació que va considerar d'interès històric i la va traslladar al Museu. A l'Arxiu Administratiu Central hi restà la documentació administrativa transferida per les àrees. L'any 1995 el Ple de l'Ajuntament va aprovar que a partir de gener de 1996 totes les competències en matèria d'arxius es concentressin i es deleguessin a l'Àrea d'Educació i Cultura. El nou Arxiu Municipal de L'Hospitalet va assumir l'antic Arxiu Administratiu Central i l'Arxiu Històric. El Ple de l'Ajuntament del mes de novembre de 1998 va aprovar el Pla Arxivístic Municipal. L'any 2003 es va inaugurar la nova seu de l'Arxiu Municipal al carrer Cobalt. Quan l'any 1969 la Casa España va esdevenir la seu del Museu d'Història de L'Hospitalet, l'últim propietari i hereu va fer donació del seu fons bibliogràfic patrimonial integrat per documentació familiar i d'antics propietaris, com les famílies Llunell i Molinés. Ciutadans anònims, personalitats, veïns i veïnes de la ciutat han fet aportacions de llibres antics, alguns quan existia la biblioteca municipal als baixos de l'edifici consistorial altres al Museu d'Història i posteriorment a l'Arxiu Històric de L'Hospitalet. Aquest ha estat l'itinerari institucional dels documents que componen el fons bibliogràfic patrimonial publicat abans de l'any 1900.","coordenades":"41.3587400,2.1108700","utm_x":"425629","utm_y":"4578963","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons bibliogràfic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"57","codi_tipo_sitmun":"3.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52681","titol":"Pergamí de 1570","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pergami-de-1570","bibliografia":"PLANELL I MAS, Marta de ; CODINA I VILÀ, Jaume ; PIQUER I FERRER, Esperança (1999). Pergamí 1570 : Venda de terres de vinya situades a Collblanc. Arxiu Històric de l'Hospitalet. http:\/\/www.l-h.cat\/webs\/arxiumunicipal\/inici.aspx?id=1","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Pergamí que forma part de la col·lecció 909 de documents del segle XVI-XIX de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, que correspon a una venda de terres de vinya situades a Collblanc. Més que per la rellevància històrica és destacable per la singularitat, ja que no hi ha cap altre document similar. Simeó Jofre, mercader de la ciutat de Barcelona i la seva muller, Andreua, venen a Pere del Soto, àlies, del Serdà, dues peces de terra amb vinya plantada, situades a la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc de 'Collblanc' pel preu de 52 lliures barceloneses i 10 sous.","codi_element":"08101-456","ubicacio":"Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57)","historia":"L'època del document (1569-70, coincideix amb l'arribada d'immigrants occitans, que fa que els autoritats extremin el control als nou vinguts . si no tenen feina i van desvagats seran detinguts, sospitosos de formar colles de lladres de camí ral. A L'Hospitalet aquesta afluència massiva de gent pot fixar-se en un 50% de la població, que ocuparan oficis o seran assalariats coma mossos, pastors, jornalers o servents. Tot i la diferenciació social entre uns i altres, es tracta d'un període de força activitat, segons Codina (1999), un dels més dinàmics en realitzacions de l'època moderna. És quan s'inicia la construcció de la nova església parroquial, la restauració de l'ermita de Bellvitge o la creació d'una escola pública. Però també es produeix un fet negatiu: la pèrdua de la propietat de mans locals a forasters. L'amo passa a masover, ja que la burgesia barcelonina inverteix en terrenys periurbans, aprofitant les males collites. El document n'és una bona prova.","coordenades":"41.3587400,2.1108700","utm_x":"425629","utm_y":"4578963","any":"1570","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52681-foto-08101-456-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Al web de l'arxiu hi podeu trobar la transcripció del document, realitzada per Marta de Planell i Mas.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52682","titol":"Fons documental del Centre d'Estudis de l'Hospitalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-del-centre-destudis-de-lhospitalet","bibliografia":"https:\/\/sites.google.com\/site\/webcelh\/home","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons documental del centre està format per monografies, revistes, articles, ponències, informes, tesis, treballs d'investigació, vídeos, Cd's, de producció local o extra local que facin referència a la ciutat de l'Hospitalet i al seu context comarcal i metropolità. La majoria de documents bibliogràfics són consultables físicament. A través del servei de documentació Babel'H, s'ofereix la possibilitat de consultar on line el fons bibliogràfic i la Base de Dades, i atenció personalitzada a l'hora de fer la recerca. Destaca en el seu fons l'Arxiu històric de Santa Eulàlia de Provençana. També disposen de la col·lecció sencera del Butlletí d'Informació Municipal, de 1954 a 1976.","codi_element":"08101-457","ubicacio":"Av. Josep Tarradellas i Joan, 44 (Espai Molí)","historia":"El centre d'Estudis de l'Hospitalet és una entitat sense ànim de lucre fundada l'any 1984.amb la finalitat de fer ciutat, associacionisme i d'intervenir a L'Hospitalet. Està oberta a qualsevol ciutadà o ciutadana interessat en el coneixement, la recerca i el debat sobre la ciutat. Forma part de la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana. Els seus objectius són l'anàlisi i el desenvolupament de la identitat de L'Hospitalet en els seus vessants humans i culturals ; potenciar les iniciatives de caire sociocultural vinculades a L'Hospitalet ; esdevenir un fòrum de discussió i debat sobre el passat, el present i el futur de la ciutat ; integrar la diversitat de propostes i opinions en els projectes propis, fent que la imatge del CEL'H es correspongui amb una actitud oberta i plural ; i treballar des del convenciment de la necessitat d'una ciutat més relacional entre tots els sectors implicats: públic, privat, associatiu, i el conjunt de la ciutadania.","coordenades":"41.3669900,2.1161600","utm_x":"426081","utm_y":"4579875","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52682-foto-08101-457-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52682-foto-08101-457-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El centre disposa de tres línies de publicació, a banda del butlletí intern: la revista Quaderns d'Estudi i la col·lecció de Recerques i la col·lecció Josefina Gómez Olivares.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52683","titol":"Escut de Can Rigalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-can-rigalt","bibliografia":"<p>ABARCA I MEDICO, Lluís (1968). Can Rigalt; dins L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 58, pp. 5 a 12. ABARCA I MEDICO, Lluís (1983A) Camí d'Esplugues (Can Rigalt); dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 11 (oct. 1983). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Escut del llinatge Girona. Joan Girona es va casar amb la pubilla de la finca, filla de Miquel Rigalt. Escut petri esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d'or i atzur, a la inferior. Coronat per testa d'armadura i motius vegetals. Està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d'entrada a la casa.<\/p> ","codi_element":"08101-458","ubicacio":"Carretera de Collblanc, 170","historia":"<p>Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d'aquesta zona, i s'estenien pels municipis veïns d'Esplugues, les Corts i Sants. El buidatge d'alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d'aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l'Hospitalet i pobles veïns. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s'ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. Havia estat adquirida el 1728 per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, l'escut del qual figura en la portalada principal.<\/p> ","coordenades":"41.3763400,2.1082100","utm_x":"425427","utm_y":"4580919","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52683-foto-08101-458-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52683-foto-08101-458-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52683-foto-08101-458-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La fotografia en blanc i negre pertany al fons Josep Salvany i Blanch. Trobem escuts de la mateixa família a l'església de la Concepció de Barcelona i en una casa del barri de can Rigalt, també a Barcelona.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["13"]},{"id":"52684","titol":"Casa del carrer Cavall Bernat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-cavall-bernat","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mig amagada entre construccions i habitatges humils, s'aixeca aquesta torre residencial amb un bon jardí al davant. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és un terrat pla. Al costat hi ha altres cossos annexes. La façana, orientada a migdia, es distribueix compositivament de forma simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. Totes les obertures són amb arc de mig punt. A la planta baixa, l'eix central el defineix la porta d'accés. Als laterals hi ha sengles finestres amb reixa. A la planta primera hi ha tres balcons. I les obertures de la segona planta són més petites que la resta. El parament és arrebossat amb imitació de carreus a la planta baixa i llis a les plantes superiors, amb recreixements als laterals i entre cos i cos. Així com al voltant de les obertures. La façana està coronada amb una balustrada i un acroteri amb un rellotge de sol.","codi_element":"08101-459","ubicacio":"Carrer Cavall Bernat, 4","historia":"","coordenades":"41.3675700,2.1265300","utm_x":"426949","utm_y":"4579930","any":"1880","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52684-foto-08101-459-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52684-foto-08101-459-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52685","titol":"Rellotge de sol de la casa del carrer Cavall Bernat, 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-la-casa-del-carrer-cavall-bernat-4","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"deteriorat pels agents meteorològics","descripcio":"Rellotge de sol circular, ubicat al capcer de la façana principal de la casa, orientada a migdia. La balustrada va ser reforçada per a preparar el suport de rajol arrebossat amb guix on dibuixar-hi el rellotge. Només es conserva el relleu del marc on normalment se situen les hores. Per les restes observades sembla que el rellotge marcava les hores de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en xifres àrabs. A l'interior de la circumferència hi ha restes de pintura blanca i la línia de les 12, hora de l'Àngelus,. El gnòmon, de vareta, neix de la part superior. Al dessota de l'esfera solar, hi ha un esgrafiat amb la data de construcció de la casa: 1880 i ambdós costats probablement les inicials del propietari: 'M' i 'C'.","codi_element":"08101-460","ubicacio":"Carrer Cavall Bernat, 4","historia":"","coordenades":"41.3675700,2.1265300","utm_x":"426949","utm_y":"4579930","any":"1880","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52685-foto-08101-460-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest  rellotge no costa en l'inventari del web de Gnomònica de Catalunya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52686","titol":"Estació Fira de la línia 9 sud de Metro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estacio-fira-de-la-linia-9-sud-de-metro","bibliografia":"OH-BARCELONA (2009). Toyo Ito deja su huella en Barcelona, la ciudad de la arquitectura¸a http:\/\/www.oh-barcelona.com\/es\/blog\/cultura\/arquitectura\/toyo-ito-barcelona-47588 [consulta del 23 de febrero de 2018]. SUÑÉ, Ramon (2016). Cuenta atrás para la inauguración del metro al aeropuerto de El Prat; http:\/\/www.lavanguardia.com\/local\/barcelona\/20160114\/301386588292\/inauguracion-metro-aeropuerto-el-prat.html [consulta feta el 23 de febrer de 2018].","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Estació de metro de la línia 9 sud que uneix la Zona Universitària amb la Terminal 1 de l'aeroport del Prat, connectant els municipis de l'Hospitalet, El Prat de Llobregat i Barcelona. Però una de les principals motivacions d'aquest tram és la connexió de l'aeroport amb el recinte firal Fira Barcelona - Gran Via, on entre d'altres se celebra el Mobile World Congress. El projecte d'aquesta estació és de l'arquitecte japonès Toyo Ito i en destaca els amplis espais, la lluminositat afavorida per una gama de colors clars (blaus i crema), amb les parets de rajola on s'han inserit imatges antigues de l'Hospitalet, en gran format. Aquestes tenen diversa procedència d'autors i formen part de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet. Ito també és l'autor de les Torres Fira i el Suites Avenue.","codi_element":"08101-461","ubicacio":"Estació Fira","historia":"Itō va nàixer en 1941 a Keijō (avui Seül, Corea del Sud) quan era territori japonès. Es va graduar a la Universitat de Tòquio l'any 1965. conegut pels seus treballs en arquitectura conceptual, on cerca l'expressió simultània del món físic i el món virtual. És un dels màxims exponents de l'arquitectura que cerca la noció contemporània de la 'ciutat simulada', i és considerat un dels arquitectes més innovadors i influents del món. El 17 de març de 2013 li fou concedit el Premi Pritzker, un dels premis més prestigiosos en el món de l'arquitectura","coordenades":"41.3517200,2.1303500","utm_x":"427251","utm_y":"4578167","any":"2014","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52686-foto-08101-461-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52686-foto-08101-461-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Toyo Ito","observacions":"La característica d'aquesta línia, a banda de l'elevat cost de construcció, és l'automatització dels combois i els dos nivells de circulació.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52687","titol":"Fons bibliogràfic de mossèn G. Homar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-bibliografic-de-mossen-g-homar","bibliografia":"SANTACANA, Carles (2008). Conferència i presentació del fons històric de mossèn Homar a la biblioteca central Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, donada l'11 de març de 2008.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Important fons bibliogràfic de mossèn Homar, donat l'any 1963 a l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest fons hi trobem llibres de religió, però també de poesia, filosofia, geografia, folklore, història o literatura. Hi ha edicions antigues de bibliòfil, històries generals de Catalunya o Espanya del segle XIX, llibres de l'Editorial Bernat Metge d'abans de la guerra (traduccions dels clàssics al català), El Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, la col·lecció sencera de la revista Destino. També s'hi troba un llibre de poesia de Federico García Lorca, escriptor prohibit a la postguerra, editat l'any 1946 a Argentina i difícil d'aconseguir.","codi_element":"08101-462","ubicacio":"Biblioteca Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas, 44)","historia":"Mossèn Homar pertany al que anomenaríem 'el grup de capellans cultes'. Té una manera peculiar d'entendre què és ser capellà (allunyada del que l'Església de l'època espera d'un prevere). Neix l'any 1886 al poble d'Horta (Barcelonès). Va haver de viure molts canvis històrics en aquella època. Tres anys abans de néixer Mn. Homar, el prevere Mn. Salvà i Salvans va escriure un llibre titulat El liberalismo és pecado que transmet les idees del catolicisme del segle XIX, bastant dominat pel corrent més radical i conservadora. La vocació religiosa de Mn. Homar podria haver quedat atrapada per una visió reduccionista de la història però, en el seu cas, no va ser així. Mn. Homar forma part dels capellans cultes que mostren interès per conèixer i anar més enllà del que es deia al seminari: visió de la religió i de la cultura des d'un altre vessant; comprensió de la ciència i religió des d'un diàleg (influència de l'obra de Darwin). Era una època en què hi havia una important polèmica per congeniar ciència i religió. El món catòlic vivia les discussions de forma complexa. Hi ha alguns personatges de l'època que van influir en els canvis del pensament tradicional catòlic (el bisbe Torres i Bages i el bisbe Urquinaona). Aquest és l'ambient on neix Mn. Homar i on es forma. L'any 1948, Mn. Homar arriba a L'Hospitalet amb 62 anys d'edat. El municipi te 70.000 habitants agrupats per tres grans nuclis de població. S'integra al nucli antic, el centre de L'Hospitalet on hi ha la Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, al costat de l'Ajuntament. Realitza activitats bastant notables: impulsa les obres de restauració de l'altar de la Parròquia de Santa Eulàlia; recupera l'ermita de Bellvitge, on s'hi celebra culte els dies festius; també manté bon contacte amb el Centre Catòlic; promou la creació de l'escola Tecla Sala; arriba a un acord amb la senyora Tecla Sala i l'Ajuntament per muntar una escola parroquial. A la rectoria organitza lectures de poemes i cedeix els llibres de la seva basta biblioteca, alguns dels quals eren prohibits, a les persones més inquietes. Té un punt de transcendència en el temps. El 1963 fa donació de la seva biblioteca particular. I fa la donació en vida, amb la voluntat que el que ha aplegat serveixi per a una cosa més important i col·lectiva. Quan Mn. Homar va fer la donació del seu fons bibliogràfic a L'Hospitalet, a la ciutat solament hi havia una biblioteca, que havia fundat el president Francesc Macià i que l'any 1950 va passar al barri de Collblanc. La seva donació va suposar obrir una nova biblioteca al centre de la ciutat. Es va ocupar la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament.","coordenades":"41.3670900,2.1157300","utm_x":"426045","utm_y":"4579886","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons bibliogràfic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"57","codi_tipo_sitmun":"3.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52688","titol":"Rellotge de sol de Can Sumarro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-sumarro","bibliografia":"<p>PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Rellotge de sol que només conserva el gnòmon o vareta però que s'intueix que es tractaria d'un rellotge vertical orientat a sud. Està a la façana de Can Sumarro, antiga masia rehabilitada coma biblioteca municipal<\/p> ","codi_element":"08101-463","ubicacio":"Carrer de la Riera de l'Escorxador, 2-22 i 43-48","historia":"<p>Construïda l'any 1580 per Jesús Mª Montserrat, segons consta a la llinda del portal d'entrada. Actualment és propietat municipal per cessió testamentària del doctor Santiago Parts i Comas.<\/p> ","coordenades":"41.3602400,2.0967300","utm_x":"424448","utm_y":"4579142","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Fotografia de Jordi L de la Pinta (2017).","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52689","titol":"Rellotge de sol de Ca l'Esquerrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-ca-lesquerrer","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"no s'ha pogut documentar visualment","descripcio":"El rellotge que només hem conegut bibliogràficament (Pinta, 2017) es podria classificar com a rectangular, vertical declinat, amb vareta ben visible. Està situat a la façana sud de ca l'Esquerrer, també coneguda com masia Sabater o Can Joan Ventura.","codi_element":"08101-464","ubicacio":"Carretera del Mig, s\/n","historia":"Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que detentaven el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII.","coordenades":"41.3485900,2.0943100","utm_x":"424232","utm_y":"4577851","any":"1796","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52690","titol":"Rellotge de sol de l'IES Rubió i Ors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-lies-rubio-i-ors","bibliografia":"PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol de tipus vertical declinat situat a la façana sud de l'IES Rubió i Ors. Està fet amb rajoles de ceràmica amb marques horàries de les 6 del matí a les 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 és vertical. En la decoració hi ha un sol, el nom de l'escola, un colom portant una cinta vermella i un llibre on hi ha els noms dels alumnes que van participar en l'estudi i el disseny i construcció del rellotge, sota la supervisió gnòmica d'Ignasi Vilà.","codi_element":"08101-465","ubicacio":"Carrer del Molí, 24","historia":"","coordenades":"41.3685200,2.1019600","utm_x":"424895","utm_y":"4580057","any":"2011","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52690-foto-08101-465-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Fotografies extretes de la bibliografia (Pinta, 2017)Consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número 10742.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52691","titol":"Fira de bens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-de-bens","bibliografia":"MASCARELL, Mireia (2003). L'Abans de L'Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic 1890-1965. Editorial Efadós: El Papiol.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no se celebra","descripcio":"Fira que se celebrava per Pasqua, entre la tarda de Dijous Sant i el migdia de Divendres Sant, aprofitant la fira que es feia a la capital catalana, al Passeig de Sant Joan. Ramaders i pastors d'arreu de les rodalies portaven els seus ramats a vendre a Barcelona per Pasqua. El xai era el protagonista d'aquesta festa en record de la Pasqua jueva. La carretera de Collblanc era una de les vies d'accés a Barcelona venint del sud i els ramaders feien parada el dia abans de fer la fira de Barcelona, per descansar i rendibilitzar les transaccions. Els ramats se situaven a banda i banda de la carretera, en el tram comprès entre el passatge de La Riera, a tocar dels burots i dels límits del terme municipal, i el carrer de Llobregat. Com en la majoria de fires, venedors d'altres rams aprofitaven la concentració de gent per vendre els seus productes. Els forners de la zona feien una coca coneguda com les coques de be. Els xais que es compraven aquest dia, s'engreixaven 50 dies fins la segona Pasqua o Pasqua Granada, quan es sacrificaven per servir a taula. Durant aquests 50 dies era freqüent veure xais pels camps del barri, que encara no estava edificat com ara.","codi_element":"08101-466","ubicacio":"Carretera de Collblanch","historia":"","coordenades":"41.3757100,2.1196800","utm_x":"426385","utm_y":"4580840","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52691-foto-08101-466-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Fotografies extretes del llibre de L'Abans (2003).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52692","titol":"Col·lecció de motllos Cosme Toda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-motllos-cosme-toda","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1986). El barri de Sant Josep; dins: XXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 191-212. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). SANTOS SANTOS, María Cruz (1991). Un assaig de divulgació del Patrimoni a les escoles: La ruta urbana de la indústria; dins I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet del Llobregat), pp. 70-74. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de motllos per a peces ceràmiques d'ornamentació arquitectònica, procedents de l'antiga fàbrica Cosme Toda. Es tracta dels motlles d'arrambadors, d'espiralls, de cornises, de motllures, de rajoles pel sotre, de balustrades, de canalitzacions, de teules, de cantoneres, de pilastres i de tota mena d'ornamentació per a façanes d'edificis o elements arquitectònic de l'interior, com escales o finestres. També hi ha algunes peces i rajoles que acostumen a ser vidrades fruit del gust de cada època, com les teules de color blau o verd de molts edificis modernistes. Le formes que reprodueixen són bàsicament ornamentacions geomètriques o florals.","codi_element":"08101-467","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 54-62","historia":"La fàbrica Cosme Toda és una de les que es crearen a L'Hospitalet en el moment de la gran puixança de la indústria ceràmica. El primer edifici el va construir el mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, l'any 1884. Les naus més antigues que es conserven són les que el 1923 va construir Antoni Puig i Gairalt que es va encarregar de l'ampliació de la fabrica. I l'any 1925 es construeixen tres forns i la xemeneia. Durant un temps es va anomenar 'Indústries ceràmiques'. El 1937, junt amb la seva veïna, la Ceràmica Llopis, va ser col·lectivitzada i utilitzada com a fàbrica de material de guerra. A l'any següent, una explosió provocà un incendi que destruí pràcticament la Ceràmica Llopis però no la Cosme Toda, que ha conservat l'edifici.","coordenades":"41.3642800,2.1119400","utm_x":"425725","utm_y":"4579577","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52692-foto-08101-467-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52692-foto-08101-467-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El valor d'aquesta col·lecció no és només cultural o documental. La seva aplicació al coneixement de l'art, l'arquitectura i la restauració arquitectònica és molt variada. Pendent d'inventariar i de documentar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52693","titol":"Carretera Reial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carretera-reial","bibliografia":"MENÉNDEZ, Xavier; SOLÍAS, Josep Maria (1997). La via Augusta de Barcelona a Martorell. dins CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KOTARBA, J.; PEZIN, A, (EDS.) Voies romanes du Rhône à l´Êbre: Via Domitia et Via Augusta. DOCUMENTS D´ARCHÉOLOGIE FRANÇAISE (DAF) núm. 61. Ministère de la Culture - CNRS. Paris, 1997.(pp. 157-167). MORÀN, Josep (1982). Els noms de lloc al Baix Llobregat; dins I Jornades d'estudi sobre el Baix Llobregat. Centre d´Estudis Comarcals del B.Ll. Sant Feliu de Llobregat. PALET I MARTÍNEZ, JOSEP MA. (1997). Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l´època ibero-romana i l´alt medieval. Segles II -I aC. - X-XI dC. Estudis i Memòries d´Arqueologia de Barcelona, 1. Centre d´Arqueologia de la Ciutat. ICUB. Ajuntament de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"En relació al traçat de la Via Augusta al pas pel Llobregat, Xavier Menéndez i Josep Maria Solias (1997) defensen que tant el Camí ral com el de Provençana responen a una mateixa realitat que s'originaria en època romana. Creuen que els dos camins són alternatius i complementaris i conformen ambdòs la Via Augusta de Barcelona al Llobregat i a Martorell. A la Plaça d'Espanya de Barcelona es localitza una important cruïlla de camins en època medieval, el Coll d'Inforcats, topònim derivat de 'forca', que indicaria bifurcació de camí (no falta qui sosté que el nom es deu exclusivament al fet de que en aquest punt s'ajusticiaven els condemnats a la forca). En aquest indret existí posteriorment una creu molt important, la Creu Coberta. Des d'aquí es bifurcaven el Camí Ral per Esplugues, la Carretera de Santa Eulàlia de Provençana i alguns camins cap a Montjuïc, com la carretera del Port. En època romana, aquesta bifurcació ja devia existir, i és per on es creu que la Via Augusta es dividia en dos: el camí que anava per Esplugues i per la Vall de Verç (futur camí Ral), seguint l´eix de les actuals carreteres de la Creu Coberta i de Sants, i el camí que anava per Provençana (L'Hospitalet) i Cornellà, seguint l´actual carretera de la Bordeta. Ambdós ramals seguien rutes diferenciades fins a Sant Feliu de Llobregat. Les rieres, que del Collserola es dirigien cap el mar, que travessava la Via en aquest primer tram (fins Inforcats) són la Rambla (riera de l'Areny, de Collserola o de Sant Miquel), torrents de la Creu d'en Malla i de Bargalló, riera de Magòria i riera de Valldonzella. Des dels Inforcats, el tram més curt de la Via Augusta és el que coincideix amb l'antic Camí Reial o Ral. Aquest, des d'època medieval, seguí l'antiga ruta romana, i justament ha estat la ruta per anar a Tarragona i el centre de la Península fins fa pocs segles. El Camí Ral va ser substituit per la Carretera Reial, construida per Carles III al segle XVIII (la qual prefigura l'actual N-II cap a Lleida i Madrid). La Via enfilava prop d'on avui discorre la Carretera de la Creu Coberta, i després, seguia per les carreteres de Sants i de Collblanc, (ja al terme de L'Hospitalet) i per l´antiga Travessera de Collblanc, on es connectava amb l´antic camí medieval de la Travessera o Via Francisca, una carretera longitudinal que travessava el Pla de Barcelona i que formava part de la retícula de la centuriatio de Barcino. En aquest primer tram, la via ha travessat les rieres de Sants, d'Escuder, Riera Blanca i Torrent Gornal. L'únic jaciment del recorregut és la necròpoli del carrer Begur, a uns 300 m. També tenim un topònim medieval, Ad Quartum, localitzat en aquest sector, prop del Torrent Gornal, i que amb seguretat ens indica la milla IV de la via. També tenim registrada la veu Quinçà (Chinchiano, Quintiano, Quinzanum, Quiziano) a prop (i relacionat amb) Ad Quartum, que podria fer referència a la milla V de la via. Però és més probable que es tracti d´un antropònim, és a dir, d'un topònim derivat del nom d´un antic possessor romà (Quintius) (MORÁN, 1982:35 i 1994:318). Per altra banda, La Vall de Quart, amb els dos topònims citats, s´ubica en una zona per la que tant passava el camí Ral com el camí de Provençana, per la qual cosa aquests topònims de via no ens ajuden a identificar el camí principal. El camí, seguint el Torrent Gornal, entra a Esplugues pel carrer del Raval de Sant Mateu (identificada com a Via Agusta per historiadors locals com CARBONELL ,1949; i SANAHUJA, VILARDELL,1988) i segueix per la Sagrera.","codi_element":"08101-468","ubicacio":"Carretera de Collblanch","historia":"La reconstrucció i millora de la carretera d'Aragó i Madrid (l'actual N-II) impulsada per Carles III en 1764 revitalitzà la zona nord del terme. Així, a Collblanc s'instal·là un hostal de viatgers i s'iniciaren les obres de construcció de la torre de la Pubilla Casas i de reconstrucció de Can Rigalt.","coordenades":"41.3762100,2.1037500","utm_x":"425054","utm_y":"4580909","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52694","titol":"Camí Ral. Via Augusta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-via-augusta","bibliografia":"AEBISCHER, Paul (1928). Études de toponymie Catalane. Memòries de l'Institut d'Estudis Catalans (secció filològica), I. Barcelona. CARBONELL, Mn. Esteve (1949) .Esplugues de Llobregat: monografia històrica. Barcelona. MENÉNDEZ, Xavier; SOLÍAS, Josep Maria (1997). La via Augusta de Barcelona a Martorell. dins CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KOTARBA, J.; PEZIN, A, (EDS.) Voies romanes du Rhône à l´Êbre: Via Domitia et Via Augusta. DOCUMENTS D´ARCHÉOLOGIE FRANÇAISE (DAF) núm. 61. Ministère de la Culture - CNRS. Paris, 1997.(pp. 157-167). MORÁN I OCERANJAUREGUI, Josep (1980). Toponímia del Pla de Barcelona. Homenatge a J.M. Casacuberta, I. Pp. 103 -115. Montserrat. MORÀN, Josep (1982). Els noms de lloc al Baix Llobregat; dins I Jornades d'estudi sobre el Baix Llobregat. Centre d´Estudis Comarcals del B.Ll. Sant Feliu de Llobregat. PALET I MARTÍNEZ, JOSEP MA. (1997). Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l´època ibero-romana i l´alt medieval. Segles II -I aC. - X-XI dC. Estudis i Memòries d´Arqueologia de Barcelona, 1. Centre d´Arqueologia de la Ciutat. ICUB. Ajuntament de Barcelona. SANAHUJA i TORRES, Dolors; VILARDELL I TARRUELLA, Roser (1984). Aproximación a la historia d'Esplugues de Llogregat. Ajuntament d'Esplugues. Esplugues de Llobregat.","centuria":"I-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"En relació al traçat de la Via Augusta al pas pel Llobregat, Menéndez i Solias (1997) defensen que tant el Camí ral com el de Provençana responen a una mateixa xarxa de camins d'origen romà. Defensen que els dos camins són alternatius i complementaris i conformen la Via Augusta de Barcelona al Llobregat i a Martorell. A la Plaça d'Espanya de Barcelona es localitza una important cruïlla de camins en època medieval, el Coll d'Inforcats, topònim derivat de 'forca', que indicaria bifurcació de camí (no falta qui sosté que el nom es deu exclusivament al fet de que en aquest punt s'ajusticiaven els condemnats a la forca). En aquest indret existí posteriorment una creu molt important, la Creu Coberta. Des d'aquí es bifurcaven el Camí Ral per Esplugues, la Carretera de Santa Eulàlia de Provençana i alguns camins cap a Montjuïc, com la carretera del Port. En època romana, aquesta bifurcació ja devia existir, i és per on es creu que la Via Augusta es dividia en dos: el camí que anava per Esplugues i per la Vall de Verç (futur camí Ral), seguint l'eix de les actuals carreteres de la Creu Coberta i de Sants, i el camí que anava per Provençana (L'Hospitalet) i Cornellà, seguint l'actual carretera de la Bordeta. Ambdós ramals seguien rutes diferenciades fins a Sant Feliu de Llobregat. Les rieres, que del Collserola es dirigien cap el mar, que travessava la Via en aquest primer tram (fins Inforcats) són la Rambla (riera de l'Areny, de Collserola o de Sant Miquel), torrents de la Creu d'en Malla i de Bargalló, riera de Magòria i riera de Valldonzella. El camí que -fent marrada- anava d'Inforcats al Llobregat per Provençana ja estava en funcionament en època romana i seguia un itinerari una mica més llarg (2 km.) que la ruta del futur camí ral. Des de Barcelona es dirigia en línia recta cap a Cornellà i allí girava en angle recte, seguint el Llobregat, cap a Sant Feliu, on es retrobava amb l'altra via. Aquest camí es situava per sota de l'esglaó erosiu o talús de 15 m. d'alçada que configurava la 'terra ferma', i per tant vorejava l'antiga línia de costa i l'estuari del Llobregat per la seva riba septentrional en època ibèrica i romana, ja que aquesta es trobava entre 250 m. i 500 m. de distància de l'esmentat talús. El recorregut era el següent: carretera de La Bordeta, carrers Gavà i Constitució (dins el terme de Barcelona), i carretera de Santa Eulàlia i després de l'actual placa Mestre Clavé, carrer Major (dins el terme de l´Hospitalet). En aquest tram el camí tramuntava la riera Blanca, el Torrent Gornal (la Vall de Quart), el torrent de la Creu i la riera del Canyet o torrent d'Esplugues. També travessa l'antic camí que en època medieval anava de l'Hospitalet a Esplugues per l´actual Carrer Xipreret, i que molt probablement és un dels pocs decumani o eixos muntanya-mar de la centuriació romana que es conserven (PALET, 1997). Els jaciments que es troben al llarg del camí són la sitja de la Torrassa, la vil·la romana de Santa Eulàlia de Provençana (on aparegué el conegut cap de medusa, que devia pertànyer a un monument funerari situat justament al costat de la Via, com era freqüent en època romana), la possible sitja de la factoria Vanguard i la possible vil·la de la Torre Ubach. Pel carrer Major de l´Hospitalet, a l´alçada de la Caserna de la Remunta, el camí entra en terme de Cornellà de Llobregat seguint l'actual carretera B-200 de Barcelona a Santa Creu de Calafell. La via, després de travessar la rambla Solanes i el torrent de la Gavarra, passa per l´actual nucli urbà de Cornellà.","codi_element":"08101-469","ubicacio":"Carretera de la Bordeta, carrer de Barcelona","historia":"El mateix topònim Provençana pot confirmar la romanitat del camí, ja que podria tenir un origen antroponímic (de Proventius, que podria fer referència al propietari del fundus, Provius) (AEBISCHER, 1928) o referir-se a l´Ager Provincialis (terrenys públics de Barcino no centuriats, a l´extrem de la ciutat, que tindrien la seva correspondència a l´altre extrem del Pla, a Sant Martí de Provençals). Però tampoc és descartable una tercera teoria: que tant Provençana com Sant Martí de Provençals fossin noms alt medievals relacionats amb els pobladors occitans (provençals) que s'instal·laren al Pla de Barcelona en època carolíngia o en el segle X (MORÁN, 1980:106).","coordenades":"41.3662000,2.1220300","utm_x":"426571","utm_y":"4579782","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Medieval|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|85|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52695","titol":"El Molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-moli","bibliografia":"<p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL, Montserrat; DE PLANELL, Marta (1991). El molí paperer del Torrent Gornal (Centre Cultural Tecla Sala); dins: Progrés, l'Hospitalet de Llobregat, núm. 79. CASAS i FUSTER, Joan (1983). De pagesos a aturats: notes sobre la història de les transformacions urbanes a l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Col·lecció Quaderns Urbans, núm. 3. Ponència d'Ensenyament, Dinàmica Educativa de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DE PLANELL I MAS, Marta (1991). El recinte industrial Tecla Sala. La família Basté; dins: 'Progrés' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 80 (des. 1991). DE PLANELL I MAS, Marta; BOFILL, Montserrat (1991). El Molí Paperer del Torrent Gornal. Centre Cultural Tecla Sala; dins: 'Butlletí d'Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica', núm. 10. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I CAROL, Xavier (1988). La Tecla Sala, un espai específic per a produccions culturals; dins: 'Barcelona, metròpolis mediterrània'. Barcelona, núm. 9 (tardor 1988), pp. 43-46. MARCE I CAROL, Xavier (1991). La fàbrica Tecla Sala, seu del Centre Cultural Metropolità; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial'. L'Hospitalet del Llobregat, pp. 74 a 77. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Antic molí paperer que aprofitava un dels salts d'aigua del canal de la Infanta com a força motriu. Els successius canvis d'usos que ha patit, han fet desaparèixer els vestigis més antics. Hi ha un edifici d'habitatges adosat a l'antic molí. A nivell del primer pis, un senzill pont de ferro comunica l'edifici del molí i l'edifici principal de la fàbrica Tecla sala.<\/p> ","codi_element":"08101-470","ubicacio":"Avinguda de Josep Tarradellas, 44","historia":"<p>És una de les instal·lacions industrials més antigues que es conserven a L'Hospitalet. L'any 1855 A. Ferrer, que provenia de Capellades, instal·la un molí paperer. L'any 1872 la família Basté adquireix el molí i el solar del costat, per construir-hi un edifici de grans dimensions destinat a fàbrica de filats i teixits. La font d'energia utilitzada era el vapor. L'any 1913 compra la fàbrica la senyora Tecla Sala, que venia de Roda de Ter on tenia una fàbrica de filatures. Quan arriba decideix canviar la producció dedicant-se a l'elaboració de fils i deixant de banda la part del tissatge. Una altra innovació fou la introducció de l'electricitat amb motors individualitzats. A la planta baixa es feia la preparació dels fils (metxeres, manuars i cardes), al primer pis estaven les màquines de filar i al segon pis estaven els dobladors i la màquina de retort. Al molí s'hi instal·len els tallers de fusteria i manyeria. En aquesta època es quan es comuniquen el molí i la fàbrica amb el pont de ferro. Tecla Sala mor l'any 1973 i els hereus marxen a Manlleu juntament amb la maquinària. L'any 1982, l'Ajuntament comprà el recinte i el rehabilità com a centre cultural on fer-hi exposicions, teatre, música, etc…<\/p> ","coordenades":"41.3670700,2.1162000","utm_x":"426085","utm_y":"4579883","any":"1855","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment hi ha la seu del centre d'Estudis de L'Hospitalet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52696","titol":"Fanals del Parc de Bellvitge","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fanals-del-parc-de-bellvitge","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fanals que funcionen amb energia solar, de disseny modern en un parc inaugurat l'any 1988, amb una superfície superior al 50 mil metres quadrats. El parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular. La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d'intimitat en un Parc sense portes, situat a les terres planes del delta. Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents. Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l'aïlla dels blocs immediats i protegeix l'interior del Parc.","codi_element":"08101-471","ubicacio":"Parc de Bellvitge","historia":"","coordenades":"41.3482700,2.1116200","utm_x":"425680","utm_y":"4577800","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52696-foto-08101-471-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52696-foto-08101-471-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52697","titol":"Fita quilomètrica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-quilometrica","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està mig protegida per una barana però ha patit alguna pintada que caldria netejar.","descripcio":"Fita de pedra de petites dimensions que indica el punt quilomètric 2 de l'antiga carretera que es dirigia al Llobregat fent marrada: l'actual carretera de Santa Eulàlia de Provençana. És un camí que estava en funcionament en època romana. Des de Barcelona es dirigia en línia recta cap a Cornellà i allí girava en angle recte, seguint el Llobregat, cap a Sant Feliu, on es retrobava amb l'altra via. Aquest camí es situava per sota de l'esglaó erosiu o talús de 15 m. d'alçada que configurava la 'terra ferma', i per tant vorejava l'antiga línia de costa i l'estuari del Llobregat per la seva riba septentrional en època ibèrica i romana, ja que aquesta es trobava entre 250 m. i 500 m. de distància de l'esmentat talús. El mateix topònim Provençana pot confirmar la romanitat del camí, ja que podria tenir un origen antroponímic (de Proventius, que podria fer referència al propietari del fundus, Provius) (AEBISCHER, 1928) o referir-se a l´Ager Provincialis (terrenys públics de Barcino no centuriats, a l´extrem de la ciutat, que tindrien la seva correspondència a l´altre extrem del Pla, a Sant Martí de Provençals). Però tampoc és descartable una tercera teoria: que tant Provençana com Sant Martí de Provençals fossin noms alt medievals relacionats amb els pobladors occitans (provençals) que s'instal·laren al Pla de Barcelona en època carolíngia o en el segle X (MORÁN, 1980:106).","codi_element":"08101-472","ubicacio":"Carrer d'Enric Prat de la Riba, 155-159","historia":"","coordenades":"41.3624300,2.1090100","utm_x":"425478","utm_y":"4579374","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52698","titol":"Font de Santa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-santa-eulalia","bibliografia":"http:\/\/provenzana.blogspot.com.es\/2010\/12\/el-brollador-buigas_17.html","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Primera de les dues fonts projectades per Carles Buïgas, creador de les fonts de Montjuïc, a la ciutat de L'Hospitalet. Fou un encàrrec de l'Ajuntament de la ciutat arrel de la visita de l'arquitecte amb motiu de donar una conferència i inaugurar una mostra que havia preparat l'Agruypación de Amigos de la Música. L'acord es va prendre durant el mes de maig de 1969. I el cost hauria de superar els dos milions de pessetes. La primera font és la que s'ubicaria davant la nova església de Santa Eulàlia de Provençana. Havia de ser una «fuente luminosa, cambiante de color y de forma». Seria la segona font en importància d'aquest tipus, després de la de Montjuïc. El receptacle principal és circular, amb un diàmetre de 15 metres. Al mig, un de més petit alçat. Estava preparada per 63 mòduls per a 24 fases canviants.","codi_element":"08101-473","ubicacio":"Santa Eulàlia de Provençana","historia":"Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 1898 - Cerdanyola del Vallès, 1979). Arquitecte, enginyer i luminotècnic, conegut principalment per haver dissenyat la Font Màgica de Montjuïc. És fill de Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919), arquitecte i cap de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888, i autor del monument a Cristòfor Colom, pel qual va obtenir la medalla d'or de l'Exposició. Carles es cria al si d'una família benestant de Barcelona. Als set anys marxa a Montevideo (Uruguai), per motius laborals del pare. La família torna a Barcelona l'any 1919 per la crisi econòmica existent al país sud-americà. Al 1916 ingressa a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, però no finalitza els seus estudis per haver començat a treballar com ajudant del futur projecte de l'Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona. Més endavant es titula a l'École de Génie Civil de París. Ja a Barcelona es posa a treballar a la que seria la futura Exposició. S'havia especialitzat en enginyería elèctrica i entra a la comissió del ram. Fa primer de topògraf, més tard d'ajudant i també d'arquitecte-jardiner. Però l'any 1921 ja és cap de les instal·lacions electromecàniques. És en aquesta època que té la idea de les fonts lluminoses. El 1922 comença a dissenyar el seu primer projecte de fonts i saltants d'aigua lluminosos. Les seves primeres obres són al Palau Reial de Pedralbes. Eugeni d'Ors definiria el seu treball com a un nou estil d'art, l'art de l'aiguallum. L'èxit de l'Exposició de 1888 deixa molt bones expectatives i una gran il·lusió de tornar-ne a fer una altra, aquesta dedicada a les Indústries Elèctriques que, en aquell temps, eren la gran novetat. Un altre aspecte que afavoria el fet de donar-hi una empenta és la tasca de rehabilitar la muntanya de Montjuïc, que ja s'havia iniciat. El maig de 1929, en plena eufòria ciutadana, s'inaugura l'Exposició Internacional de Barcelona i l'esclat de llum i aigua que havia dissenyat en Carles Buïgas. L'exposició havia estat el resultat del compromís entre els projectes sectorials realitzats pels arquitectes Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Enric Sagnier i l'enjardinament del recinte concebut com a parc urbà per Rubio i Tudurí i la supervisió de Forestier. De la sorpresa es va passar a l'aplaudiment i a la lloança. Les més de 80 fonts i cascades que treien aigua de tots colors van convertir Barcelona en la ciutat dels somnis. El president de la Diputació Provincial de Barcelona, Exclm. Sr. marquès de Castell-Florite, en el discurs que va fer en l'acte d'entrega de les medalles de la Província l'abril de 1961 (Revista de Sant Jordi, número 43; juliol de 1961), entre altres conceptes, va dir el següent: ' Va ser una Exposició que a l'estranger va començar sent l'Exposició d'indústries Elèctriques i va acabar esdevenint l'Exposició de les Fonts de l'enginyer Buïgas... Aquestes fonts meravelloses i lluminoses de l'Enginyer Buïgas van causar ser la sensació al món i van contribuir a enaltir i valorar aquesta Exposició, en què Espanya havia posat la seva esperança'. Una vegada finalitzada l'exposició, Buïgas comença altres projectes, como la Nau Lluminosa, declarada al seu moment d'interès nacional. Durant la Guerra Civil Espanyola s'instal·là a París, on resideix fins el 1942. Durant aquests anys guanya gran renom internacional i realitza projectes a París, Lieja, Nova York, Lisboa, Roma, Santo Domingo, Madrid, Granada, Valencia, etc. Però, a causa de la crisi existent una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts d'aquest projectes encarregats a Buïgas són aturats o anul·lats.","coordenades":"41.3654700,2.1196000","utm_x":"426367","utm_y":"4579703","any":"1969","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52698-foto-08101-473-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52698-foto-08101-473-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Carles Buïgas","observacions":"La inauguració, del 9 d'agost de 1969, fou presidida per l'alcalde España Muntadas, acompanyat de ls membres del consistori i la presència del mateix Carles Buïgas. Amb la participació de la banda municipal de música i un castell de focs.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52699","titol":"Font de la plaça Anselm Clavé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-anselm-clave","bibliografia":"http:\/\/provenzana.blogspot.com.es\/2010\/12\/el-brollador-buigas_17.html","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Segona font del projecte encarregat a Carles Buïgas durant el maig de 1969 per l'Ajuntament de L'Hospitalet. Aquesta ubicada a la plaça d'Ansel Clavé. Més senzilla que la de Santa Eulàlia de Provençana, ja que no disposaria de la mutació dels llums de color.","codi_element":"08101-474","ubicacio":"Plaça d'Anselm Clavé","historia":"Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 1898 - Cerdanyola del Vallès, 1979). Arquitecte, enginyer i luminotècnic, conegut principalment per haver dissenyat la Font Màgica de Montjuïc. És fill de Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919), arquitecte i cap de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888, i autor del monument a Cristòfor Colom, pel qual va obtenir la medalla d'or de l'Exposició. Carles es cria al si d'una família benestant de Barcelona. Als set anys marxa a Montevideo (Uruguai), per motius laborals del pare. La família torna a Barcelona l'any 1919 per la crisi econòmica existent al país sud-americà. Al 1916 ingressa a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, però no finalitza els seus estudis per haver començat a treballar com ajudant del futur projecte de l'Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona. Més endavant es titula a l'École de Génie Civil de París. Ja a Barcelona es posa a treballar a la que seria la futura Exposició. S'havia especialitzat en enginyería elèctrica i entra a la comissió del ram. Fa primer de topògraf, més tard d'ajudant i també d'arquitecte-jardiner. Però l'any 1921 ja és cap de les instal·lacions electromecàniques. És en aquesta època que té la idea de les fonts lluminoses. El 1922 comença a dissenyar el seu primer projecte de fonts i saltants d'aigua lluminosos. Les seves primeres obres són al Palau Reial de Pedralbes. Eugeni d'Ors definiria el seu treball com a un nou estil d'art, l'art de l'aiguallum. L'èxit de l'Exposició de 1888 deixa molt bones expectatives i una gran il·lusió de tornar-ne a fer una altra, aquesta dedicada a les Indústries Elèctriques que, en aquell temps, eren la gran novetat. Un altre aspecte que afavoria el fet de donar-hi una empenta és la tasca de rehabilitar la muntanya de Montjuïc, que ja s'havia iniciat. El maig de 1929, en plena eufòria ciutadana, s'inaugura l'Exposició Internacional de Barcelona i l'esclat de llum i aigua que havia dissenyat en Carles Buïgas. L'exposició havia estat el resultat del compromís entre els projectes sectorials realitzats pels arquitectes Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Enric Sagnier i l'enjardinament del recinte concebut com a parc urbà per Rubio i Tudurí i la supervisió de Forestier. De la sorpresa es va passar a l'aplaudiment i a la lloança. Les més de 80 fonts i cascades que treien aigua de tots colors van convertir Barcelona en la ciutat dels somnis. El president de la Diputació Provincial de Barcelona, Exclm. Sr. marquès de Castell-Florite, en el discurs que va fer en l'acte d'entrega de les medalles de la Província l'abril de 1961 (Revista de Sant Jordi, número 43; juliol de 1961), entre altres conceptes, va dir el següent: ' Va ser una Exposició que a l'estranger va començar sent l'Exposició d'indústries Elèctriques i va acabar esdevenint l'Exposició de les Fonts de l'enginyer Buïgas... Aquestes fonts meravelloses i lluminoses de l'Enginyer Buïgas van causar ser la sensació al món i van contribuir a enaltir i valorar aquesta Exposició, en què Espanya havia posat la seva esperança'. Una vegada finalitzada l'exposició, Buïgas comença altres projectes, como la Nau Lluminosa, declarada al seu moment d'interès nacional. Durant la Guerra Civil Espanyola s'instal·là a París, on resideix fins el 1942. Durant aquests anys guanya gran renom internacional i realitza projectes a París, Lieja, Nova York, Lisboa, Roma, Santo Domingo, Madrid, Granada, Valencia, etc. Però, a causa de la crisi existent una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts d'aquest projectes encarregats a Buïgas són aturats o anul·lats.","coordenades":"41.3613400,2.1064500","utm_x":"425263","utm_y":"4579256","any":"1969","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Carles Buïgas","observacions":"El cost previst d'aquest font seria d'1.311.973 ptes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52700","titol":"Font de la plaça Pirineus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-pirineus","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada a la plaça dels Pirineus, de ferro de fossa amb quatre brocs repartits al voltant d'un fanal tipus canelobre, amb quatre caps lluminosos de ferro. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat.","codi_element":"08101-475","ubicacio":"Plaça Pirineus","historia":"","coordenades":"41.3728900,2.1233000","utm_x":"426685","utm_y":"4580523","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52701","titol":"Fusions","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fusions","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura de caràcter simbòlic i representació abstracte feta d'acer inoxidable, que representa la unió de l'home i la dona. L'escultura està collada amb ancoratges de ferro sobre una peanya de ciment i encofrat de pedra. Tot el conjunt està envoltat d'un parterre vegetal.","codi_element":"08101-476","ubicacio":"Rambla Marina, 211","historia":"","coordenades":"41.3510300,2.1093200","utm_x":"425491","utm_y":"4578109","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52701-foto-08101-476-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52701-foto-08101-476-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ferran Soriano","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52702","titol":"Mirafielo; Homenatge Ernest Lluch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirafielo-homenatge-ernest-lluch","bibliografia":"Ezker Calvo, Alicia. Anda Goikoetxea, José Ramón. Enciclopedia Auñamendi [en línea], 2018. [Fecha de consulta: 15 de Mayo de 2018]. Disponible en: http:\/\/aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus\/es\/anda-goikoetxea-jose-ramon\/ar-3881\/","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument commemoratiu en record de totes les víctimes del terrorisme, situat a la plaça d'Ernest Lluch, que fou assassinat per la banda terrorista ETA. Es tracta d'un cilindre de bronze, buit per dins, irregular, que se susté per tres potes. Les vores superiors estan lobulades amb ondulacions i on s'hi pot llegir 'A Ernest Lluch apassionat defensor de diàleg'","codi_element":"08101-477","ubicacio":"Plaça d'Ernest Lluch","historia":"Instal·lat el 21 de novembre de l'any 2015.","coordenades":"41.3752400,2.1135600","utm_x":"425873","utm_y":"4580793","any":"2015","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52702-foto-08101-477-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52702-foto-08101-477-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"José Ramon Anda Goicoechea","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52703","titol":"Homenatge a Fernández Jurado","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/homenatge-a-fernandez-jurado","bibliografia":"Informació biogràfica extreta de : https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ram%C3%B3n_Fern%C3%A1ndez_Jurado","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument petri en forma piramidal format per diferents blocs damunt un pedestal de base quadrada. Com diu la inscripció, està dedicat a 'Fernandez Jurado \/ 1914 - 1984 \/ Català nascut a Almeria. Testimoni i símbol de la lluita per la integració social. Per la unitat nacional i pel progrés solidari de Catalunya \/ 18 de desembre de 1988'.","codi_element":"08101-478","ubicacio":"Passeig de Bellvitge","historia":"Arribà amb la seva família a Barcelona el 1918. Vivia a la vila de Gràcia.Treballà com a ebenista i des de 1929 milità sindicalment, primer en la CNT i després en la UGT. El 1930 s'afilià també al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i més tard al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), alhora que formava part de la Joventut Comunista Ibèrica (JCI). Com a membre de l'Aliança Obrera participà en els fets del sis d'octubre de 1934. El 1935, mentre feia el servei militar, va ingressar a la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA) i fou empresonat per les autoritats. Quan es produí el cop d'estat de 18 de juliol de 1936 participà en els combats a Barcelona i poc després marxà al Front d'Aragó com a cap de centúria de la columna Joaquim Maurín del POUM, arribant a comandant de l'Exèrcit de la República. El 1937 va conèixer a Barcelona l'escriptor George Orwell. El maig de 1938 fou ferit i fet presoner per les tropes franquistes. Passà per diverses presons fins que finalment fou jutjat i condemnat a 30 anys de presó. El 1942 fou alliberat i continuà la seva activitat clandestina en el POUM, però la implacable persecució judicial el van dur a exiliar-se el 1948 a França. El 1949 va marxar cap a Xile, d'on no va tornar fins al 1964. El maig de 1969 va guanyar el premi «Flor de Nieve» a la VI Fiesta de la Poesía de la ciutat d'Osca, celebrada al Teatre Olimpia amb l'obra Flor de Nieve i presentada amb el pseudònim Guara. En tornar a Catalunya es va establir al barri de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat), però això no li va impedir participar en les activitats del barri de Gràcia. També es va vincular en les activitats de l'Associació de Veïns de Bellvitge, el grup esperantista Paco kaj Amo i els Amics del Sol. Durant els anys 1970 participà en l'Assemblea de Catalunya, i juntament amb antics poumistes com Enric Adroher i Pascual i Manel Alberich ingressà al PSC-Congrés, que posteriorment s'integrà en el PSC-PSOE. A les eleccions municipals de 1983 fou escollit regidor de Castelldefels i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat. Molt malalt d'un càncer gàstric, no pogué prendre'n possessió i va morir poc després.","coordenades":"41.3540400,2.1126200","utm_x":"425770","utm_y":"4578440","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52703-foto-08101-478-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52703-foto-08101-478-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52704","titol":"Monòlit del Grup de dones del Gornal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monolit-del-grup-de-dones-del-gornal","bibliografia":"http:\/\/www.lhdigital.cat\/\/web\/digital-h\/noticia\/-\/journal_content\/56_INSTANCE_txR0\/11023\/349738","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument lític en forma de cub, partit a la part superior. Està fet de dos tipus diferentsd e pedra. En aquest lloc hi havia un simple monòlit dedicat pel Grup de Dones del Gornal a 'ELLAS QUE FUERON Y SON VICTIMAS DE LA VIOLENCIA DE GENERO \/ 8 DE MARÇ DE 2004 \/ L'HOSPITALET'. També hi deia 'L'AMOR, LA LLIBERTAT I LA VIDA D'UNA DONA NO SÓN PROPIETAT DE NINGÚ'.","codi_element":"08101-479","ubicacio":"Avinguda de Carmen Amaya, 39","historia":"Sembla ser que el primer monòlit fou substituït per aquest segon per haver patit vandalisme. En tot cas, fou una instal·lació promoguda pel Grup de dones del Gornal. A ellas, que fueron y son víctimas de la violencia doméstica i L'amor, la llibertat i la vida d'una dona, no són propietat de ningú són les dues frases que s'han gravat al monòlit i que van dirigides a les 11 dones que havien mort aquell any a causa de la violència de gènere a tota Espanya. Aquestes paraules expressen els sentiments, desitjos, denúncies, reivindicacions i records de moltes persones. L'entitat també col·locà onze plantes, que simbolitzen la vida, amb les que es volgué fer un tribut a les víctimes. Des de l'associació manifesten que no els hi agradaria posar més plantes i que exigeixen el dret a la vida, a la llibertat i a l'amor.","coordenades":"41.3544200,2.1174300","utm_x":"426173","utm_y":"4578478","any":"2004","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52704-foto-08101-479-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52704-foto-08101-479-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52705","titol":"Mural de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mural-de-can-serra","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mural pintat en commemoració de la lluita veïnal de Can Serra per aconseguir un barri digne i amb serveis. Està pintat en una de les parets de la plaça de la Carpa i no està signat. Es tracta d'un dibuix al·legòric on es barregen elements figuratius amb d'altres menys realistes on predomina el color blau en constrast amb el gris dels edificis i la carretera.","codi_element":"08101-480","ubicacio":"Plaça de la Carpa s\/n","historia":"","coordenades":"41.3663000,2.1001500","utm_x":"424741","utm_y":"4579812","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52706","titol":"Placa del pont de la Vanguard","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-del-pont-de-la-vanguard","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Placa de marbre situada al voral de la carretera en un mur lateral enfront la fàbrica de La Vanguard, on es llegeix: 'MINISTERIO DE OBRAS PÚBLICAS \/ AYUNTAMIENTO DE HOSPITALET \/ Obras de supresion del paso a nivel \/ 29 de enero 1961","codi_element":"08101-481","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia s\/n","historia":"","coordenades":"41.3652600,2.1176500","utm_x":"426204","utm_y":"4579681","any":"1961","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52706-foto-08101-481-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52707","titol":"Placa Severo Ochoa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-severo-ochoa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Placa commemorativa que la ciutat de L'Hospitalet li va dedicar a aquest metge que obtingué el Premi Nobel de medicina. La 'placa' consisteix en 4 rajoles quadrades que formen un rombe, la superior i la inferior not enen cap inscripció. La de l'esquerra posa: 'LA CIUDAD DE L'HOSPITALET A SEVERO OCHOA PREMIO NOBEL DE MEDICINA Y FISIOLOGHIA Y ASTURIANO UNIVERSAL - LUARCA 24-9-1905, MADRID 1-11-1993'. L arajola de la dreta és un perfil de l'homanetjat.","codi_element":"08101-482","ubicacio":"Avinguda de Severo Ochoa","historia":"","coordenades":"41.3731400,2.1014900","utm_x":"424861","utm_y":"4580570","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52707-foto-08101-482-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52707-foto-08101-482-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52708","titol":"Església de la Mare de Déu de la Llum","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-la-mare-de-deu-de-la-llum","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Presbiteri i altar restaurats l'any 1979 per tal d'adaptar-lo a les normes del Concili Vaticà II.","descripcio":"Església parroquial situada en el barri de La Florida, d'arquitectura moderna i funcional.De planta rectangular, amb orientació sudoest - nordest. Consta de quatre trams, en un d'ells hi ha el cor. La nau està escapçada per un presbiteri recte amb volta escarsera. El frontis està precedit amb un porxo aixecat damunt una escalinata, a la façana principal; i un altre porxo a la façana nord. La coberta és de volta escarsera. Pel lateral sud, sobresurt un cos absidial on se situas la zona de baptisteri i les escales per pujar al cor, amb unes obertures rectangulars que li donen llum exterior. El campanar té planta rectangular (5'36 x 2'20 m) i les seves parets nues no presenten cap element decoratiu. Està capçat per una coberta plana damunt de la qual hi ha un edicle que té una creu metàl·lica al cim, creu inclosa en l'alçada. La cel·la, sota coberta, té tres petites obertures circulars disposades en tres fileres tant pel cantó de ponent com pel de llevant; les altres dues no tenen obertures. L'escala que puja pel seu interior, en la part baixa visible al cantó esquerre dins de la nau, entra i puja per l'interior convertida en una escala de maó arrapada als murs; en la part superior ho fa sobre volta i amb barana metàl·lica. Els murs exteriors com la majoria dels del temple estan arrebossats i pintats d'un blanc intens.","codi_element":"08101-483","ubicacio":"Carrer Enginyer Moncunill, 41","historia":"Església construïda amb motiu de la creació d'un nou barri que acollia els treballadors de l'empresa 'Fuerzas Eléctricasa de Cataluña, l'any 1956. Els terrenys i el finançament de la construcció van anar a càrrec de l'empresa. Per aquest motiu l'advocació és el de la Llum, en clara referència a la finalitat de l'empresa.","coordenades":"41.3705500,2.1095200","utm_x":"425530","utm_y":"4580275","any":"1956","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52708-foto-08101-483-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52708-foto-08101-483-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'altar és de marbre de Sant Vicenç dels Horts i estava col·locada sobre una roca del Pirineu català, abans de la reforma de 1979.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52709","titol":"Mare de Déu de la Llum","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-de-la-llum","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"imatge de la Mare de Déu de la Llum situada en el frontispici del presbiteri. Fou copiada en rajoles pels germans Serra. Està situada al mig d'un cercle solar del que surten llampegades. L'Infant Jesús està dret i la Mare només el sosté pels peus.","codi_element":"08101-484","ubicacio":"Carrer Enginyer Moncunill, 41","historia":"L'església fou construïda amb motiu de la creació d'un nou barri que acollia els treballadors de l'empresa 'Fuerzas Eléctricasa de Cataluña, l'any 1956. Els terrenys i el finançament de la construcció van anar a càrrec de l'empresa. Per aquest motiu l'advocació és el de la Llum, en clara referència a la finalitat de l'empresa.","coordenades":"41.3705500,2.1095200","utm_x":"425530","utm_y":"4580275","any":"1956","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52709-foto-08101-484-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52709-foto-08101-484-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Solanich Riera","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52710","titol":"Casa de la Reconciliació de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-reconciliacio-de-can-serra","bibliografia":"BOTEY, Jaume et alii (2016). Can Serra, 50 anys: història d'un barri de L'Hospitalet, Barcelona: Centre d'Estudis de L'Hospitalet.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Al barri de Can Serra s'origina el Grup d'Objectors de consciència de Can Serra, quan l'any 1975 demana al rector de la Casa de la Reconciliación, la possibilitat de fer una prestació social substitutòria autogestionada del servei militar, aleshores obligatori per als homes. Els arguments dels objectors de consciència xocaven frontalment amb els valors militaristes socialment acceptats, valors guarnits ideològicament amb sentiments patriòtics i d'integrisme nacional catòlic, etc. Els postulats antimilitaristes es fonamentaven en valors de la pau, la justícia i la no violència, front el militarisme, la injustícia social i l'obediència cega. No feien servir arguments d'arrel religiosa, com els Testimonis de Jehovà. Els objectors trobaren una oposició frontal entre els veïns de Can Serra, àdhuc entre els militants d'esquerres i comunistes, els quals veien la lluita armada com un mitjà per l'alliberament i emancipació de la classe obrera, inspirats en icones com el Che Guevara. Els objectors es van comprometre a fer serveis socials (esplai, casal d'avis i escola bressol) com alternativa al servei militar. Aquesta opció no estava reglada i per tant davant l'estament militar eren declarats pròfugs. Martin Villa, aleshores governador civil de Barcelona,es va desentendre i va inhibir-se d'actuar contra els objectors tot i els advertiments d'en Jaume Botey en persona. L'estratègia consistia en forçar el compliment de la llei, és a dir, empresonar-los. Amb la detenció i empresonament dels objectors es pretenia fer un gran escàndol i convertir l'objecció de consciència en un fet polític. El 24 de desembre de 1975 els 5 objectors de Can Serra van fer públic el manifest “Un camí per a la pau: manifest dels objectors de consciència” on es comprometien a treballar durant dos anys al barri i exposaven els motius per no incorporar-se a files. Aquesta declaració va ser important en tant que plantejava per primer cop una reivindicació conjunta, d'un col·lectiu que qüestionava el servei militar obligatori, en lloc d'un cas individual. Finalment van ser detinguts i empresonats en el Castell de Figueres. La detenció dels objectors desencadenà una campanya de recolzament arreu de l'Estat i es formaren grups a imatge i semblança de Can Serra a Bilbao, Madrid, Tarragona, Vic, Màlaga.","codi_element":"08101-485","ubicacio":"Avinguda de Can Serra, 80-82","historia":"Es considera a Pepe Beúnza el 'primer objector de consciència d'Espanya' el 1971, a qui li van fer un Consell de Guerra. Aviat va tenir un grup de seguidors, entre els quals estava Jordi Agulló, natural d'Alcoi, considerat el 'segon'. El Jordi Agulló va estar dos anys llargs a la presó i es va acabar instal·lant a Can Serra. Experiències de vídeo a Can Serra del grup Video-Nou va ser el primer intent d'utilitzar el vídeo com a instrument dinamitzador de la vida social i comunitària a España. El 1978 van enregistrar quatre documentals representatius de les inquietuds i de la realitat social del barri, amb títols prou eloqüents: !Qué viene el metro!, Història Urbanística, Escuela de adultos i El barrio de las fiestas. Els 5 objectors de Can Serra també van fer un document, més aviat un manifest, sobre el seu posicionament antimilitarista i el seu compromís de construir una societat basada en la cultura de la pau.","coordenades":"41.3655700,2.0983000","utm_x":"424586","utm_y":"4579732","any":"1975","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest episodi forma part de la Ruta de la Transició Democràtica de L'Hospitalet. Aquesta ruta es va presentar el 9 d'abril de 2014 en el  marc de la Jornada 'Catalunya en Transició: continguts clau i recursos per treballar la transició democràtica a l'aula', organitzada pel Memorial Democràtic i el Departament d'Ensenyament.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52711","titol":"Mercat de Can Vidalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mercat-de-can-vidalet","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mercat municipal situat en una petita franja de terreny que serveix per separar els carrers de Marcel·lí Esquius i el de les Amapoles, fent un petit triangle amb el vèrtex nord que dona a l'avinguda de Severo Ochoa i la base sud al carrer de la Rosa d'Alexandria. La particularitat d'aquest mercat és que les parades miren enfora, a la vorera; és exterior. Les parades es comuniquen per darrera des de l'interior, al qual s'hi accedeix per dues entrades, una al carrer Marcel·lí esquius i l'altra pel carrer d'Amapolas. A les dues entrades, a mb frontó triangular, s'hi pot llegir la data de construcció, 1948, i 'Can Vidalet' amb un òcul central. Els tres costats són d'una única planta , amb coberta de teules i façana on es combina el maó vist i el parament arrebossat llis i pintat. Entre el coronament i les parades hi ha un petit ràfec de teules.","codi_element":"08101-486","ubicacio":"Carrer Marcel·lí Esquius s\/n","historia":"","coordenades":"41.3713100,2.1016300","utm_x":"424871","utm_y":"4580367","any":"1948","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52711-foto-08101-486-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52711-foto-08101-486-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52712","titol":"Cases de l'Avinguda del Metro, 7-15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-de-lavinguda-del-metro-7-15","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de casetes de cós planta baixa i pi, amb les cobertes de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les façanes, tot i les modificacions posteriors manté certa uniformitat i encara conserva traces de l'ornamentació original. Tenen un coronament llis i realçat que oculta les teules de la coberta. Destaquen algunes finestres balconeres amb l'emmarcament decorat.","codi_element":"08101-487","ubicacio":"Avinguda del Metro, 7-15","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3675500,2.1268400","utm_x":"426975","utm_y":"4579928","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52713","titol":"Casa de l'Avinguda del Metro, 17","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-lavinguda-del-metro-17","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa als quatre vents que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. La planta pis té la línia de façana més enretirada per encabir-hi una terrassa. Està situada en una zona on els edificis no han guanyat alçada donant certa harmonia a l'espai urbà, a diferència de l'illa de cases frontal. Destaca la composició simètrica de la façana principal i la balustrada que fa de barana de la terrassa superior.","codi_element":"08101-488","ubicacio":"Avinguda del Metro, 17","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3678100,2.1266100","utm_x":"426956","utm_y":"4579957","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52714","titol":"Edifici del carrer de Buenos Aires, 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-de-buenos-aires-9","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla català. La composició de la façana és simètrica a partir de dos eixos de verticalitat, a excepció de la planta baixa, on hi trobem l'entrada a les escales comuns i una porta del garatge. Destaquen els balcons de costat a costat i el recreixement ornamentat de les finestres. El parament és de maó vist i el coronament és un ràfec llis suportat per mènsules.","codi_element":"08101-489","ubicacio":"Carrer de Buenos Aires, 9","historia":"","coordenades":"41.3669200,2.1294300","utm_x":"427191","utm_y":"4579856","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52715","titol":"Casa Carrer d'Amadeu Torner, 113","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-damadeu-torner-113","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Caseta de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a quatre aigües i un petit ràfec. Es troba al bell mig de l'avinguda, als quatre vents i és la seu de l'associació dels Amics d'amics del ferrocarril de L'Hospitalet.","codi_element":"08101-490","ubicacio":"Carrer d'Amadeu Torner, 113","historia":"","coordenades":"41.3641700,2.1209900","utm_x":"426482","utm_y":"4579557","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52716","titol":"Edifici del Carrer Anselm Clavé, 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-anselm-clave-2","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Santa Eulàlia. Consta de planta baixa, on hi ha una farmàcia, i cinc pisos. Tot i ser el carrer Santa Eulàlia el més important, l'entrada i la façana principal són pel carrer d'Anselm Clavé. Destaca la simetria del conjunt, amb el buit de l'escala a la part central i dividint la resta en dues parts iguals, on es combinen les obertures simples amb els balcons dobles. El parament és llis amb elements ornamentals emmarcant obertures o plens.","codi_element":"08101-491","ubicacio":"Carrer Anselm Clavé, 2","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3668500,2.1261800","utm_x":"426919","utm_y":"4579851","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52717","titol":"Edifici del Carrer Anselm Clavé, 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-anselm-clave-4","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de cós que consta de planta baixa i pis i amb la coberta plana. Manté l'estructura i el programa ornamental primigeni. En planta baixa trobem l'accés a la planta pis i un comerç. A la planta pis, hi trobem un balcó doble amb les obertures emmarcades amb recreixements ornamentals, sobretot a la llinda. Els paraments són aplacats que en planta pis imiten carreus encoixinats. Per sota el coronament llis, es conserva una motllura dentellada original.","codi_element":"08101-492","ubicacio":"Carrer Anselm Clavé, 4","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3666600,2.1262800","utm_x":"426927","utm_y":"4579829","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52718","titol":"Edifici del Carrer Anselm Clavé, 8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-anselm-clave-8","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici que es va concebre d'habitatges i que consta de planta baixa i dos pisos. La planta baixa s'ha adequat per comerços i a la resta hi ha una llar d'infants. Però la façana conserva els elements programàtics de l'arquitecte, amb una línia de façana que juga amb els volums i la simetria. També contrasta el parament de la planta baixa, fet d'aplacats de pedra artificial, amb l'arrebossat llis i pintat clar de les plantes superiors. Això com la simplicitat de les línies a la part superior i l'emmarcament neoclàssic de la, porta principal d'accés, amb pilastres coronades per capitells jònics.","codi_element":"08101-493","ubicacio":"Carrer Anselm Clavé, 8","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3666400,2.1263000","utm_x":"426929","utm_y":"4579827","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52719","titol":"Edifici del Carrer Anselm Clavé, 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-anselm-clave-12","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana. L'alçada de la planta baixa és superior a la resta. La composició de la façana és simètrica, però en cada planta la distribució té les seves pròpies característiques. Mentre en planta baixa trobem la porta d'accés com a eix principal, al voltant de la qual s'hi obren dues grans obertures als laterals, actualment comerços. En el primer pis, sobresurt una galeria de tres trams delimitats per columnes. Finalment a la segona planta, trobem al centre una doble galeria que sobresurt, al centre, i uns balcons amb els costats arrodonits als laterals. Les baranes d'aquests balcons combinen l'obra amb el treball del ferro. Tota la façana té un coronament de barana ta la trepa.","codi_element":"08101-494","ubicacio":"Carrer Anselm Clavé, 12","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3661800,2.1264900","utm_x":"426944","utm_y":"4579776","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52720","titol":"Edifici del Carrer de Buenos Aires, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-de-buenos-aires-5","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos. La coberta és de terrat pla. Manté l'estructura d'altres edificis similars, amb balcó corregut a tot l'ample de la façana i dues obertures que hi tenen sortida, de forma simètrica en totes les plantes, a excepció de la planta baixa. En aquest cas, però, el parament és un aplacat de pedra artificial i un estucat amb línies imitant els carreus encoixinats.","codi_element":"08101-495","ubicacio":"Carrer de Buenos Aires, 5","historia":"","coordenades":"41.3670400,2.1293100","utm_x":"427181","utm_y":"4579869","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52721","titol":"Cases del carrer Ebre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-ebre","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de casetes situades en filera al carrer Ebre, alineades i aixecades del nivell del sòl per salvar el desnivell que feia el terreny. Són de planta única, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició es repeteix en cada habitatge, amb la porta d'entrada i una finestra lateral, mantenint la uniformitat ornamental només trencada amb petits detalls. Al davant hi ha una filera d'arbres plantats en el mateix moment i podats que completen el conjunt.","codi_element":"08101-496","ubicacio":"Carrer Ebre, 29 - 49","historia":"","coordenades":"41.3650500,2.1078600","utm_x":"425385","utm_y":"4579666","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52721-foto-08101-496-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52721-foto-08101-496-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52722","titol":"Casa Carrer Enric Prat de la Riba, 146-148","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-enric-prat-de-la-riba-146-148","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga nau industrial reconvertida en comerç. Està situada a la cantonada amb el carrer de l'Estrella. És d'una única planta, amb la coberta a doble vessant, en el cos principal. Els paraments són llisos amb un sòcol de paredat. Les obertures tenen un lleuger recreixement que les emmarca.","codi_element":"08101-497","ubicacio":"Casa Carrer Enric Prat de la Riba, 146-148","historia":"","coordenades":"41.3623900,2.1083500","utm_x":"425423","utm_y":"4579371","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52723","titol":"Casa Carrer General Prim, 18","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-general-prim-18","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Grup d'habitatges distribuïts a banda i banda d'un passadís central amb accés directe des del carrer; a banda de dos accessos independents. Es tracta d'una tipologia molt característica que adopta formes semblants i dels que només se'n conserven alguns elements, envoltats de edificis de pisos. Els cossos laterals, on hi ha els habitatges són de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant que desaigua al pati central, on hi ha una escala d'accés i distribució. La composició de la façana que dona al carrer és simple però simètrica. La porta d'entrada al pati és metàl·lica, amb dues finestres amb reixa als costats.","codi_element":"08101-498","ubicacio":"Carrer General Prim, 18","historia":"","coordenades":"41.3660100,2.1246200","utm_x":"426788","utm_y":"4579759","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52724","titol":"Cases del Carrer General Prim, 26-28","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-general-prim-26-28","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'habitatges de planta baixa distribuïts a partir d'un pati central amb accés directe des del carrer; a banda dels habitatges que tenen accés propi, també directe al carrer. Es tracta d'una tipologia molt característica a L'Hospitalet, que adopta solucions diversificades amb un component comú com és el distribuïdor. La composició de la façana és simple i juga amb els recreixements d'obertures i cornises per modular l'ornamentació. Amb un parament llis i bicrom.","codi_element":"08101-499","ubicacio":"Carrer General Prim, 26-28","historia":"","coordenades":"41.3656300,2.1247300","utm_x":"426796","utm_y":"4579716","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52725","titol":"Casa del Carrer Goya, 15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-goya-15","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. A la planta pis manté el programa ornamental amb un balcó corregut sustentat per quatre mènsules al que s'hi accedeix mitjançant dues obertures de llinda recta amb una motllura dentellada. Parament llis amb bandes estriades als laterals i coronament de capcer recta amb esgrafiats florals al centre.","codi_element":"08101-500","ubicacio":"Carrer Goya, 15","historia":"","coordenades":"41.3725900,2.1231500","utm_x":"426672","utm_y":"4580490","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52726","titol":"Casa del Carrer Goya, 17","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-goya-17","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'habitatges distribuïdes al llarg d'un passadís que comunica amb el carrer de Goya. Aquesta tipologia és molt característica a L'Hospitalet i encara es preserven alguns conjunts semblants. En aquest cas, però, no es tracta d'un passadís central amb habitatges als dos costats, sinó que només hi ha cases en un dels costats. Són promocions de lloguer de 53 metres quadrats i de planta única. Es distribueixen en dues fileres i a les de la planta superior s'hi accedeix per una escala comunitària.","codi_element":"08101-501","ubicacio":"Carrer Goya, 17","historia":"","coordenades":"41.3724500,2.1231200","utm_x":"426669","utm_y":"4580475","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52727","titol":"Casa Carrer Santiago Apòstol, 81","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-santiago-apostol-81","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici que fa cantonada amb els carrers d'Holanda i Santiago apòstol. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, a la cantonada, però té una remunta en una part. Actualment la planta baixa està destinada a comerç i la planta pis a habitatge. Destaquen les obertures de la primera planta, amb tres balcons dobles, d'arc escarser i emmarcament recrescut amb motllures de perles i llinda en relleu de petxina. La cornisa que coronava l'obra original té una motllura dentellada i balustre a la cantonada.","codi_element":"08101-502","ubicacio":"Carrer Santiago Apòstol, 81","historia":"","coordenades":"41.3693000,2.1250800","utm_x":"426830","utm_y":"4580123","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52728","titol":"Casa del Carrer Josep Prats, 11-13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-josep-prats-11-13","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de dos habitatges modestos que consten de planta baixa i pis, fruit d'una primera eixampla del nucli antic en un carrer estret. La seva particularitat és la tipologia estructural com a model d'un urbanisme incipient però de dimensions humanes, amb un equilibri entre alçada i amplada i sense pretensions ornamentals. Habitatges destinats a menestrals i treballadors.","codi_element":"08101-503","ubicacio":"Carrer Josep Prats, 11-13","historia":"","coordenades":"41.3584800,2.0985000","utm_x":"424594","utm_y":"4578945","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52729","titol":"Casa del Carrer Josep Prats, 16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-josep-prats-16","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici que fa cantonada amb el carrer Príncep de Bergara, de planta baixa i pis amb coberta a quatre aigües. A la planta baixa s'hi ha obert un establiment comercial. Destaca la línia recta i la funcionalitat dels elements, amb finestres grans i rectangulars. A la façana combina el maó vist amb faixes llises en el cos de la cantonada i en els dels laterals. Una cornisa a modus de ràfec pla, corona la façana.","codi_element":"08101-504","ubicacio":"Carrer Josep Prats, 16","historia":"","coordenades":"41.3587700,2.0990200","utm_x":"424638","utm_y":"4578977","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52730","titol":"Casa del Carrer Josep Prats, 30","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-josep-prats-30","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. Està ubicat a la cantonada amb el carrer de Sant Roc. La coberta és a quatre aigües. La planta baixa està dedicada a comerç. La façana principal té una composició simple però simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat. A l'eix central hi ha la porta d'accés a l'escala, en planta baixa, i una finestra, en planta pis. Als laterals, un accés als comerços i balcons a la planta pis. Les obertures de la planta baixa són d'arc escarser i les de la planta pis són de llinda recta. El parament és llis, arrebossat, amb sòcol recrescut a la planta baixa i emmarcaments a les finestres de la planta pis. Motllures llises en el coronament i espialls per a la cambra de respiració. La façana del carrer de Sant Roc és secundària. Només disposa d'una petita finestra reixada en planta baixa i tres més en planta pis; una d'elles molt més petita que els altres dues.","codi_element":"08101-505","ubicacio":"Carrer Josep Prats, 30","historia":"","coordenades":"41.3585600,2.0982700","utm_x":"424575","utm_y":"4578954","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52731","titol":"Casa del Carrer Josep Prats, 46","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-josep-prats-46","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta té una composició a partir de dos eixos de verticalitat asimètrics. En planta baixa aquests eixos estan desviats i els conformen la porta d'accés a l'escala comunitària i una finestra reixada. A les dues plantes pis hi trobem en un eix sengles balcons i a l'altre finestres, amb un recreixement a la zona de la llinda i al damunt un relleu floral decoratiu. El parament és llis, amb un sòcol en planta baixa i dues franges d'aplacats en forma de carreus encoixinats i abuixardats. La zona de la cambra d'aire té un esgrafiat decoratiu i tot plegat està coronat amb una balustrada.","codi_element":"08101-506","ubicacio":"Carrer Josep Prats, 46","historia":"","coordenades":"41.3583300,2.0975500","utm_x":"424515","utm_y":"4578929","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52732","titol":"Casa del Carrer Josep Prats, 48","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-josep-prats-48","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ha patit una remunta i transformacions que han deteriorat l'aspecte originari.","descripcio":"Es tracta d'una casa de cos que en origen constava de planta baixa i pis i s'hi ha fet una remunta amb un nou pis i un terrat pla. La planta baixa també ha estat molt reformada, però en el primer pis conserva les traces del programa ornamental primigeni.","codi_element":"08101-507","ubicacio":"Carrer Josep Prats, 48","historia":"","coordenades":"41.3583100,2.0974900","utm_x":"424510","utm_y":"4578927","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52733","titol":"Casa del Carrer de Lleida, 30","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-lleida-30","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa als quatre vents amb façana principal al carrer Lleida, composta per dos cossos d'alçades diferents. El de l'esquerra consta de planta baixa i dos pisos, i l'altre de planta baixa i pis. Els dos tenen la coberta a quatre aigües. Totes les cobertes estan acabades amb un ràfec amb bigues de fusta. Destaquen les obertures del cos de l'esquerra, que disposen de sengles guardapols d'obra i ceràmica. La de la planta baixa és trigeminada. Totes tenen porticons de llibret. Pel costat esquerre hi ha una terrassa que dona a una zona de jardí que pertany a la casa. El desnivell del terreny fa guanyar una planta soterrada a la part del darrera.","codi_element":"08101-508","ubicacio":"Carrer de Lleida, 30","historia":"","coordenades":"41.3624700,2.1013100","utm_x":"424834","utm_y":"4579386","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52734","titol":"Casa del Carrer Llobregat, 145","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-llobregat-145","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de tres trams formant un capcer trapezoïdal. En el moment de la construcció quedava als quatre vents, però se li han adossat construccions per una façana lateral. La façana principal dona a un petit pati al que s'hi accedeix des del carrer per una porta. A la façana del carrer Llobregat, destaca una galeria que sobresurt. Les obertures són d'arc de mig punt amb recreixement a la part superior en forma de guardapols.","codi_element":"08101-509","ubicacio":"Carrer Llobregat, 145","historia":"","coordenades":"41.3707200,2.1212100","utm_x":"426508","utm_y":"4580284","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52735","titol":"Casa del Carrer Major, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-major-1","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer de la Riera de la Creu. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. La seva tipologia és la característica principal i la senzillesa, en un eix urbà on es poden veure les diferents evolucions de l'arquitectura de la ciutat des del segle XIX fins ara. La única llicència és l'obertura d'un comerç a la planta baixa, que trenca l'estètica minimalista de la resta.","codi_element":"08101-510","ubicacio":"Carrer Major, 1","historia":"El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. L'any 1887, Francesc Company i Vergés decidí enderrocar dues casetes de la seva propietat i encarregar la construcció d'un edifici de nova planta. El projecte fou obra de l'enginyer industrial Pere Seseres, qui traçà un plànol de façana força acurat, encara que sense dibuixar els elements ornamentals. Es tracta d'un exemple paradigmàtic de construcció de casa de renda de certa qualitat, que recorda, per exemple, els edificis que es bastien coetàniament a l'Eixample barceloní. Es per això que no deixa de ser singular que el seu projecte no vagi signat per cap arquitecte, sinó per un enginyer industrial. Caldria conèixer millor quina fou la intervenció d'aquest col·lectiu professional en l'arquitectura no només pública o civil, sinó també, com veiem en aquest cas, domèstica.","coordenades":"41.3596800,2.1014700","utm_x":"424844","utm_y":"4579076","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52736","titol":"Casa del Carrer Major, 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-major-7","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de cós actualitzada en el segle XIX o principis del XX segons els gustos de l'època i que ha mantingut el seu volum fins l'actualitat, envoltada de remuntes i ampliacions en les cases veïnes. Es manté la planta baixa i el pis, amb la coberta plana. El més destacat de la façana és el coronament amb balustrada, que fa de barana del terrat, amb plafó central ondulat i amb una fulla d'acant sobresortint i dos pinacles laterals.","codi_element":"08101-511","ubicacio":"Carrer Major, 7","historia":"El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. L'any 1887, Francesc Company i Vergés decidí enderrocar dues casetes de la seva propietat i encarregar la construcció d'un edifici de nova planta. El projecte fou obra de l'enginyer industrial Pere Seseres, qui traçà un plànol de façana força acurat, encara que sense dibuixar els elements ornamentals. Es tracta d'un exemple paradigmàtic de construcció de casa de renda de certa qualitat, que recorda, per exemple, els edificis que es bastien coetàniament a l'Eixample barceloní. Es per això que no deixa de ser singular que el seu projecte no vagi signat per cap arquitecte, sinó per un enginyer industrial. Caldria conèixer millor quina fou la intervenció d'aquest col·lectiu professional en l'arquitectura no només pública o civil, sinó també, com veiem en aquest cas, domèstica.","coordenades":"41.3596400,2.1011300","utm_x":"424816","utm_y":"4579071","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52737","titol":"Casa del Carrer Major, 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-major-11","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de cós de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. Es troba en un dels principal eixos viaris a partir del qual la ciutat es va eixamplar i ha perviscut als canvis que han afectat les propietats veïnes. Destaca el manteniment tipològic, amb la senzillesa ornamental amb parament arrebossat llis i pintat; només amb uns lleus recreixements en les obertures i dos òculs a la cambra de respiració. En planta baixa hi trobem dues obertures, l'accés a l'escala per pujar a l'habitatge i l'accés al comerç. En canvi en planta pis només hi ha un balcó amb finestra de llinda recta.","codi_element":"08101-512","ubicacio":"Carrer Major, 11","historia":"El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. L'any 1887, Francesc Company i Vergés decidí enderrocar dues casetes de la seva propietat i encarregar la construcció d'un edifici de nova planta. El projecte fou obra de l'enginyer industrial Pere Seseres, qui traçà un plànol de façana força acurat, encara que sense dibuixar els elements ornamentals. Es tracta d'un exemple paradigmàtic de construcció de casa de renda de certa qualitat, que recorda, per exemple, els edificis que es bastien coetàniament a l'Eixample barceloní. Es per això que no deixa de ser singular que el seu projecte no vagi signat per cap arquitecte, sinó per un enginyer industrial. Caldria conèixer millor quina fou la intervenció d'aquest col·lectiu professional en l'arquitectura no només pública o civil, sinó també, com veiem en aquest cas, domèstica.","coordenades":"41.3596200,2.1010000","utm_x":"424805","utm_y":"4579069","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52738","titol":"Casa del Carrer de Marti Julià, 175 - 177","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-marti-julia-175-177","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dos edificis d'habitatges, el número 175 i 177, aixecats i programats com una unitat arquitectònica, tant des del punt de vista estructural com del programa ornamental. Consten de planta baixa, rehabilitada com a comerços, i quatre pisos. El darrer és més petit i no comparteix línia de façana. La composició de les façanes és simètrica, a partir de cinc eixos de verticalitat. L'eix central està format pel buit de l'escala. A banda i banda hi ha dos eixos més que corresponen a sengles balcons i les seves corresponents obertures. D'aquesta manera es formen grups de dos balcons, separats entre ells per un eix vertical, rebaixat i decorat amb esgrafiats florals. Han estat restaurats recentment combinant la bicromia com element decoratiu, la disposició simètrica descrita i el coronament en tres plafons amb òcul central el·líptic. La cambra de respiració està delimitada per motllures pintades, esgrafiats florals i espiralls ceràmics.","codi_element":"08101-513","ubicacio":"Carrer de Marti Julià, 175 - 177","historia":"","coordenades":"41.3698700,2.1268200","utm_x":"426976","utm_y":"4580185","any":"1925","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52739","titol":"Casa del Carrer de Marti Julià, 179","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-marti-julia-179","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificis d'habitatges, amb la mateixa estructura que la dels números 175 i 177, aixecats i programats com una unitat arquitectònica, tant des del punt de vista estructural com del programa ornamental. Però amb alguna diferència que el caracteritza i l'individualitza dels altres. Consta de planta baixa, rehabilitada com a comerços, només en una meitat. També disposa de quatre pisos. El darrer és més petit i no comparteix línia de façana. La composició de les façanes és simètrica, a partir de cinc eixos de verticalitat. L'eix central està format pel buit de l'escala. A banda i banda hi ha dos eixos més que corresponen a sengles balcons i les seves corresponents obertures. A diferència dels altres pisos, en la planta principal o primer pis, els balcons centrals, que corresponen a dos habitatges diferents, s'uneixen visualment, trencant la simetria de la façana sense trencar l'harmonia. Des d'aquest punt central, s'aixeca l'eix que separa la façana en dues meitats iguals. A l'interior, s'hi pot veure esgrafiat l'any de construcció, 1925. totes les obertures són de llinda recta a excepció de la porta principal d'accés, d'arc de mig punt, amb relleu d'ornamentació floral central. Com en la resta d'obertures.","codi_element":"08101-514","ubicacio":"Carrer de Marti Julià, 179","historia":"","coordenades":"41.3697900,2.1270000","utm_x":"426991","utm_y":"4580176","any":"1925","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52740","titol":"Casa del Carrer de Marti Julià, 181","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-marti-julia-181","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos. La composició de la façana és simètrica a partir de dos eixos de verticalitat, delimitats per dues obertures per planta que comparteixen balconada. Aquesta simetria es trenca en planta baixa, on trobem la porta d'accés, d'arc escarser, decantada a l'esquerra i una obertura més gran a la dreta, d'un comerç. L'ornamentació de la façana, amb parament llis, és molt simple. Només destaca el canvi de color de l'emmarcament de les finestres. El coronament és una balustrada, que és la barana del terrat pla.","codi_element":"08101-515","ubicacio":"Carrer de Marti Julià, 181","historia":"","coordenades":"41.3697500,2.1271000","utm_x":"426999","utm_y":"4580172","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52741","titol":"Casa del Carrer de Marti Julià, 185","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-marti-julia-185","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos. En planta baixa, trobem l'accés a l'escala comunitària al centre i, als costats, obertures de llinda recta més grans destinades a comerç. L'element més destacat és el programa ornamental de les plantes superiors, a partir d'una distribució harmònica de les obertures i l'encoixinat del parament. En primer lloc trobem tres obertures per planta, de llinda recta. En el primer pis comparteixen un balcó corregut de costat a costat de la façana. En la segona planta hi trobem tres balcons individuals. Totes les obertures tenen un emmarcament recrescut, llis i pintat de color bordeus. Algunes tenen relleus florals decoratius a la llinda o en els costats del recreixement. El parament és un abuixardats imitant carreus. El coronament de la façana és amb ondulacions, combinant el ple amb el buit omplert per una reixa de ferro. El terrat és pla.","codi_element":"08101-516","ubicacio":"Carrer de Marti Julià, 185","historia":"","coordenades":"41.3696600,2.1273000","utm_x":"427016","utm_y":"4580162","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52742","titol":"Casa del Carrer de Marti Julià, 191","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-marti-julia-191","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que fa xamfrà amb la Ronda de La Torrassa. Consta de planta baixa i tres pisos. La façana principal té tres costats, el del xamfrà i el de cada carrer, tots ells iguals i simètrics. Cadascun d'ells està format per dos eixos de verticalitat definits per dues obertures que comparteixen balcó. La simplicitat ornamental és total, només destacada per l'harmonia compositiva i la senzillesa. El parament està arrebossat imitant carreus abuixardats, que les diferents capes de pintura han anat igualant el gruix i dissimulant l'efecte de relleu que es buscava. Destaquen dues petites franges esgrafiades: la que correspon a la cambra de respiració i una paral·lela de separació entre la planta baixa i el primer pis. El coronament de la façana és amb parament llis i el terrat és pla.","codi_element":"08101-517","ubicacio":"Carrer de Marti Julià, 191","historia":"","coordenades":"41.3694500,2.1276800","utm_x":"427047","utm_y":"4580138","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52743","titol":"Casa del Carrer de Marti Julià, 192","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-marti-julia-192","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. S'ha restaurat i pintat fa poc i s'han destacat els elements ornamentals de la façana a l'hora de triar una bicromia que ressalti els relleus ornamentals. La composició simètrica de la façana, a partir de dos eixos de verticalitat, es trenca en planta baixa. Però a les dues plantes estan definits per dues obertures que comparteixen balcó corregut. Els relleus florals ornamentals són a la llinda de les obertures i en forma de guardapols. El coronament és una barana de ferro.","codi_element":"08101-518","ubicacio":"Carrer de Marti Julià, 192","historia":"","coordenades":"41.3696600,2.1269400","utm_x":"426986","utm_y":"4580162","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52744","titol":"Casa del Carrer de Marti Julià, 194","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-marti-julia-194","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa que originàriament constava de planta baixa i pis, però se li ha fet una remunta amb la façana enretirada que fa que la segona planta no es vegi des del carrer. Manté alguns elements ornamentals originals, però destaca sobretot per la simplicitat compositiva. El parament és pla, i arrebossat, amb recreixements a les obertures. Destaca la cornisa suportada per mènsules.","codi_element":"08101-519","ubicacio":"Casa del Carrer de Marti Julià, 194","historia":"","coordenades":"41.3696100,2.1270200","utm_x":"426992","utm_y":"4580156","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52745","titol":"Casa del Carrer de Marti Julià, 206","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-marti-julia-206","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de terrat pla. La façana té una composició simètrica definida per dos eixos de verticalitat, que només es trenca en planta baixa. On hi trobem la porta d'accés a l'escala i una gran obertura pertanyent a un comerç. En les plantes superiors, els eixos estan delimitats per sengles obertures que comparteixen balcó corregut, amb barana de ferro. El parament és fet a base d'aplacats imitant carreus abuixardats. El coronament es fa amb una balustrada. La cambra de respiració està delimitada per dues motllures, la superior dentellada.","codi_element":"08101-520","ubicacio":"Carrer de Marti Julià, 206","historia":"","coordenades":"41.3692800,2.1276100","utm_x":"427041","utm_y":"4580119","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52746","titol":"Casa del Carrer de Marti Julià, 208","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-marti-julia-208","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla. La composició de la façana manté la simetria programada definida per tres eixos de verticalitat, definits en planta baixa per la porta d'accés, situada a l'eix central, i dues obertures més grans, actualment accessos a garatges. En la planta superior hi trobem tres finestres rectangulars de llinda recta, amb motllures simples d'emmarcament. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats.","codi_element":"08101-521","ubicacio":"Carrer de Marti Julià, 208","historia":"","coordenades":"41.3692200,2.1276700","utm_x":"427046","utm_y":"4580112","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52747","titol":"Casa del Carrer Montseny, 104-106","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-montseny-104-106","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de la Joventut. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. S'ha restaurat recentment mantenint els elements ornamentals originaris, ressaltant amb bicromia de contrast les bandes a la cantonada i en la divisió de cada planta. La composició de les dues façanes és simètrica. En la del carrer Montseny ve definida per set eixos de verticalitat. En el central hi ha l'escala d'accés als habitatges, en planta baixa; en el primer pis hi ha un fals balcó amb barana d'obra, sense cap obertura associada. En el coronament hi ha la caixa d'escala que permet l'accés al terrat i una remunta. A cada costat d'aquest eix principal hi ha tres eixos més, dos definits per balcons amb doble obertura i un amb finestres sense balcó. Totes les obertures són de llinda recta. El parament és arrebossat fent bandes horitzontals i imitant carreus.","codi_element":"08101-522","ubicacio":"Carrer Montseny, 104-106","historia":"","coordenades":"41.3704700,2.1200900","utm_x":"426414","utm_y":"4580258","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52748","titol":"Casa del Carrer Montseny, 142","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-montseny-142","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'habitatges d'una única planta distribuïts als costats d'un passadís central que dóna al carrer Montseny. Tots els habitatges menys els dos primers tenen l'entrada pel passadís. La façana al carrer està definida per l'accés al passadís, al centre. Als costats hi ha la porta i una finestra que corresponen als primers habitatges del grup. El parament és arrebossat, llis , amb sòcol i recreixements emmarcant les obertures, els de les finestres són a modus de guardapols. El coronament és més alt per la part central amb dos pinacles coronats per esferes ornamentals.","codi_element":"08101-523","ubicacio":"Carrer Montseny, 148","historia":"","coordenades":"41.3695300,2.1183800","utm_x":"426270","utm_y":"4580155","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52749","titol":"Casa del carrer Rafael Campalans, 74","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-rafael-campalans-74","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i tres pisos; amb la coberta de terrat pla. La façana té una disposició simètrica a partir de cinc eixos de verticalitat. L'eix central, que divideix l'edifici en dues meitat iguals, està definit per l'escala comunitària d'accés a les diferents plantes. A la façana es visualitza en planta baixa per la porta d'entrada, amb arc de mig punt. No hi té cap més obertura, però sí esgrafiats decoratius de tema vegetal, un per cada planta pis. Aquest eix està coronat per un arc de mig punt a modus de frontó amb el timpà buit. Els dos eixos de cada costat estan definits per obertures que comparteixen balcó, amb barba de ferro. Totes les finestres són de llinda recta i la tenen decorada amb un plafó floral. La cambra de respiració està delimitada per motllures, la superior dentellada. A banda i banda, en el coronament, hi ha sengles cràters decoratives. El parament imita carreus abuixardats, amb un sòcol.","codi_element":"08101-535","ubicacio":"Carrer Rafael Campalans, 74","historia":"","coordenades":"41.3722300,2.1225400","utm_x":"426621","utm_y":"4580451","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52750","titol":"Casa del carrer Rafael Campalans, 80","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-rafael-campalans-80","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"En part s'ha desconfigurat la tipologia original i en part s'ha preservat.","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Actualment s'ha subdividit en diversos habitatges, tot i que manté la tipologia de casa de cos. La façana s'ha rehabilitat amb rajola moderna i practicant noves obertures que han desconfigurat l'aspecte primigeni. On es preserva aquest esperit ornamental és en el medalló de coronament i la motllura dentellada que delimita la cambra de respiració.","codi_element":"08101-536","ubicacio":"Carrer Rafael Campalans, 80","historia":"","coordenades":"41.3720700,2.1226900","utm_x":"426633","utm_y":"4580433","any":"1926","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52751","titol":"Casa del carrer Reverter, 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-reverter-3","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. La façana es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. Porta d'accés, porta secundaria i finestra en planta baixa; i balcó central i finestres laterals, en planta pis. El coronament de la façana és un frontó circular central, amb un esgrafiat floral, i balustrada a banda i banda. El parament, amb un sòcol, imita els carreus abuixardats. Les finestres tenen un recreixement llis que les emmarca. La cambra de respiració està delimitada per motllures, dentellada a la superior.","codi_element":"08101-537","ubicacio":"Carrer Reverter, 3","historia":"","coordenades":"41.3728000,2.1227800","utm_x":"426641","utm_y":"4580514","any":"1934","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52752","titol":"Casa del carrer de les  Roselles, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-les-roselles-1","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici que fa cantonada amb el carrer major. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos més una remunta enretirada de la línia de façana. De la façana principal, la del carrer de les Roselles, destaca el cos de l'escala comunitària que dona accés a les diferents plantes i al terrat; on posteriorment es va fer la remunta. Es tracta d'un cos estret i més alt amb coberta piramidal de teules i amb ràfec; amb una obertura en cada planta. Pel costat esquerre es manté certa unitat compositiva amb el joc de plens i buits, i la tipologia d'obertures. Es repeteix en el costat dret, però es redueix esglaonadament l'alçada volumètrica; un cos de dos pisos, un segon cos d'un pis i un tercer amb només planta baixa i coberta plana. Per la façana del carrer Major destaca la galeria central amb coberta plana delimitada per una balustrada com a barana de la terrassa.","codi_element":"08101-538","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 1","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3594800,2.1002200","utm_x":"424739","utm_y":"4579055","any":"1959","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52752-foto-08101-538-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52752-foto-08101-538-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52753","titol":"Casa del carrer de les Roselles, 26","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-les-roselles-26","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i amb una remunta posterior que no està alineada amb la façana. Es tracta d'una casa de cos, tipologia pròpia d'aquest eixample que només ha vist modificada la seva tipologia per la remunta. Destaca la senzillesa compositiva i ornamental, amb dos eixos de verticalitat definits per les obertures, porta i finestra en planta baixa; i balcó i finestra en planta pis. El parament amb un sòcol a la part inferior, imita els carreus. Ornamentalment, les finestres tenen un guardapols de motllures.","codi_element":"08101-539","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 26","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3587100,2.1004300","utm_x":"424756","utm_y":"4578969","any":"1917","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52754","titol":"Casa del carrer de les Roselles, 32","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-les-roselles-32","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Es tracta d'una casa de cos, tipologia pròpia d'aquest eixample que només ha vist modificada la seva tipologia per l'adequació comercial de la planta baixa. Destaca la senzillesa compositiva i ornamental, amb dos eixos de verticalitat definits per les obertures, dues portes en planta baixa; i balcó i finestra en planta pis. El parament amb un sòcol a la part inferior, imita els carreus en planta baixa i és llis en planta pis. Coronat per una balustrada que fa de barana al terrat pla. Ornamentalment, les finestres tenen un recreixement del parament que les emmarca.","codi_element":"08101-540","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 32","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3585900,2.1004900","utm_x":"424761","utm_y":"4578955","any":"1925","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52755","titol":"Casa del carrer de les Roselles, 34","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-les-roselles-34","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Caseta d'una única planta amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Pertany a una tipologia molt bàsica i gairebé perduda per les remuntes que aquest tipus de construccions patiren; fins i tot, molt poc temps després de les seves edificacions. Algunes fins i tot, es reforma el projecte en el mateix procés de construcció.","codi_element":"08101-541","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 34","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3585500,2.1005000","utm_x":"424762","utm_y":"4578951","any":"1925","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52756","titol":"Casa del carrer de les Roselles, 38","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-les-roselles-38","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i amb coberta de terrat pla. Es tracta d'una casa de cos, tipologia pròpia d'aquest eixample on destaca la senzillesa compositiva i ornamental, amb dos eixos de verticalitat definits per les obertures, porta i comerç en planta baixa; i balcó i finestra en planta pis. El parament amb un sòcol a la part inferior, imita els carreus en planta baixa i és llis en planta pis. Coronat per una balustrada que fa de barana al terrat pla. Ornamentalment, les finestres del pis tenen un recreixement del parament que les emmarca.","codi_element":"08101-542","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 38","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3584700,2.1005500","utm_x":"424766","utm_y":"4578942","any":"1920","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52757","titol":"Casa del carrer de les Roselles, 41-43","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-les-roselles-41-43","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues cases individuals però que comparteixen programa estructural i ornamental i pensades visualment com una mateixa unitat. Posteriorment ambdues han sofert el mateix tipus de remunta en el que era el terrat pla, mantenint les balustrades de coronament. Les façanes es formen compositivament a partir de quatre eixos. La divisòria entre les dues cases de cos és l'eix que divideix la simetria de mirall. Els eixos més interiors corresponen a finestres de llinda recta; i els eixos exteriors a les portes d'entrada, en planta baixa, i als balcons, en planta pis.","codi_element":"08101-543","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 41-43","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3584900,2.1006800","utm_x":"424777","utm_y":"4578944","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52758","titol":"Casa del carrer de les Roselles, 45-47","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-les-roselles-45-47","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Provença. Consta de planta baixa i un pis. La coberta és a tres aigües amb una gran claraboia a l'alçada del carener. Destaca la simplicitat ornamental, de paraments llisos, sense relleus ni esgrafiats. Només sobresurt la galeria de la façana del carrer Provença i un voladís per damunt la cambra de respiració a modus de ràfec.","codi_element":"08101-544","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 45-47","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3584000,2.1007300","utm_x":"424781","utm_y":"4578934","any":"1950","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52759","titol":"Casa del carrer  de les Roselles, 52-54","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-les-roselles-52-54","bibliografia":"AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues cases individuals però que comparteixen programa estructural i ornamental i pensades visualment com una mateixa unitat. Posteriorment ambdues han sofert el mateix tipus de reforma en planta baixa, adaptant una part a garatge. Les façanes es formen compositivament a partir de quatre eixos. La divisòria entre les dues cases de cos és l'eix que divideix la simetria de mirall. Els eixos més interiors corresponen a finestres de llinda recta, en planta pis i a les portes de garatge en planta baixa; i els eixos exteriors a les portes d'entrada, en planta baixa, i als balcons, en planta pis. El parament és arrebossat llis i d'un únic color, fins i tot els recreixements que emmarquen les obertures i que amb una bicromia de contrast haurien reforçat l'impacte visual. El coronament és una balustrada que fa de barana del terrat de la coberta.","codi_element":"08101-545","ubicacio":"Carrer de les Roselles, 52-54","historia":"Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'.","coordenades":"41.3580900,2.1007400","utm_x":"424781","utm_y":"4578900","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52760","titol":"Casa del carrer Roselló, 15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-rosello-15","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i sis pisos. El darrer es troba enretirat de l'alineament de la façana principal. Aquesta té una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat, només trencat en planta baixa, on hi trobem la porta d'accés a l'escala comunitària i dues finestres. A la resta de pisos es repeteix la mateixa distribució: dues obertures que comparteixen balcó corregut, amb barana de ferro. En el cinquè pis hi trobem balconades individuals enlloc de balcó corregut. El parament és aplacat en planta baixa, de maó vist pintat entre el primer i quart pis, i de rajoles vidrades en forma d'escata i de colors blau, blanc i vermell en el cinquè pis. Als costats hi trobem unes faixes verticals amb imitació de carreus abuixardats.","codi_element":"08101-546","ubicacio":"Carrer Roselló, 15","historia":"","coordenades":"41.3725400,2.1244900","utm_x":"426784","utm_y":"4580484","any":"1935","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52761","titol":"Casa del carrer Rosend Arús, 2-4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-rosend-arus-2-4","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que fa cantonada amb la plaça del Rector Mossèn Homar. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Ha estat adaptat com espai comercial. La façana que dona a la plaça no conserva les obertures inicials, les que hi ha estan adaptades a les necessitats comercials i s'han engrandit. La façana principal que dona al carrer de Rosend Arús manté la composició a partir de dos eixos de verticalitat. Destaca el balcó corregut de la planta pis. Totes les obertures són de llinda recta sense motllures ni ornamentació supèrflua. Només un simple recreixement del parament que les emmarca. Completa el programa decoratiu la cornisa sustentada per cartel·les, com les del balcó; una motllura en la divisòria de planta baixa i pis i una altra per sota la cornisa. Així com el sòcol que enllaça amb els recreixements de les portes de planta baixa i l'angle recrescut. El parament és llis però hi ha un joc de bicromia entre el parament i els elements ornamentals descrits. En el coronament hi trobem una balustrada, que fa de barana del terrat.","codi_element":"08101-547","ubicacio":"Carrer Rosend Arús, 2-4","historia":"","coordenades":"41.3591000,2.0994800","utm_x":"424677","utm_y":"4579013","any":"1920","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52762","titol":"Casa del carrer Rosend Arús, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-rosend-arus-6","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer de Josep Prats. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Les obertures de la planta baixa han sofert engrandiments ni adaptacions a les necessitats actuals; però en la planta pis es manté el balcó corregut amb façana als dos carrers. Totes les llindes de les obertures són rectes, sense motllures ni ornaments superflus. L'únic element que destaca és la cornisa sustentada per cartel·les. Entre cartel·la i cartel·la hi ha espiralls de respiració. El parament és llis, amb sòcol en planta baixa i els recreixements descrits per les obertures.","codi_element":"08101-548","ubicacio":"Carrer Rosend Arús, 6","historia":"","coordenades":"41.3589500,2.0995700","utm_x":"424684","utm_y":"4578996","any":"1924","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52763","titol":"Casa del carrer Rosend Arús, 12-14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-rosend-arus-12-14","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dues cases de cos adossades que conformen la tipologia del primer eixample d'aquesta zona. Moltes d'aquestes han patit transformacions que les fan irreconeixibles, però no és el cas. Consten de planta baixa i pis i la coberta és de terrat pla. La del número 12 ha estat rehabilitada sense afectar la façana i el programa ornamental originari. Més aviat ressaltant el contrast dels elements amb una bicromia. Per contra la del número 14 no ha patit el mateix procés. En ambdues destaca la balustrada que corona la façana.","codi_element":"08101-549","ubicacio":"Carrer Rosend Arús, 12-14","historia":"","coordenades":"41.3582700,2.0999100","utm_x":"424712","utm_y":"4578920","any":"1922","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52764","titol":"Casa del carrer Rosend Arús, 18","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-rosend-arus-18","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa rectangular que fa cantonada amb el carrer de Provença. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de terrat pla. Al darrera hi té un pati, amb entrada pròpia. La façana principal és la més curta i es compon a partir de dos eixos de verticalitat. En planta baixa definits per la porta d'accés i un finestra lateral. En la planta pis, a l'eix de la porta hi trobem un balcó, amb barana de ferro, i una altra finestra a l'eix dret. La façana té un coronament de balustrada, que fa de barana del terrat. El parament és arrebossat, llis i sense pintar, amb sòcol i recreixements que emmarquen les diferents obertures.","codi_element":"08101-550","ubicacio":"Carrer Rosend Arús, 18","historia":"","coordenades":"41.3581600,2.0999600","utm_x":"424716","utm_y":"4578908","any":"1922","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52765","titol":"Casa del carrer Rosend Arús, 25-27","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-rosend-arus-25-27","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos. La façana té una composició simètrica a partir d'un eix central que la divideix en dues parts iguals. Aquest eix central ve definit per la porta d'accés a l'escala comunitària. Resseguint aquest eix cap al coronament hi trobem un frontó recte amb ornamentació vegetal esgrafiada. A mitja alçada, entre la segona i tercera planta també hi trobem una banda esgrafiada amb motius geomètrics i florals, però cap obertura. A banda i banda d'aquest eix central, es repeteix la mateixa composició; un doble eix de verticalitat definits per obertures de llinda recta i persianes de llibret, que comparteixen balcó, amb barana de ferro. El parament és aplacat imitant carreus encoixinats en planta baixa i arrebossat imitant carreus en plantes pisos, amb recreixements emmarcant les obertures.","codi_element":"08101-551","ubicacio":"Carrer Rosend Arús, 25-27","historia":"","coordenades":"41.3584600,2.1000000","utm_x":"424720","utm_y":"4578941","any":"1924","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52766","titol":"Casa del carrer Rosend Arús, 31","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-rosend-arus-31","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. L'habitatge de la planta baixa té un accés propi, en el lateral dret. L'altra porta dona accés als altres habitatges. La composició de la façana en els pisos superiors és idèntica, a partir de dos eixos de verticalitat; un definit pels balcons amb barana de ferro, i l'altre per sengles finestres. Totes amb llinda recta. El parament imita carreus, té un sòcol i recreixements a les obertures, amb un pintat que contrasta amb el parament. Coronament amb cornisa volada sustentada per mènsules i balustrada ornamental.","codi_element":"08101-552","ubicacio":"Carrer Rosend Arús, 31","historia":"","coordenades":"41.3583500,2.1000600","utm_x":"424725","utm_y":"4578929","any":"1922","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52767","titol":"Cases del carrer  de Sant Joan, 1-11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-de-sant-joan-1-11","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Agrupació de cases entre mitgeres del carrer de Sant Joan, que s'estén en un únic tram entre la riera de la Creu i el carrer de l'Església. A la banda oposada, esquena amb esquena amb les cases del carrer de Santa Bàrbara. El conjunt es composa per sis cases unifamiliars de planta i pis, orientades al nord, la majoria amb teulada a un vessant. La que ha patit més transformacions és la del número 3, però les dels números 7, 9 i 11 mantenen el que seria la fisonomia primigènia.","codi_element":"08101-553","ubicacio":"Carrer  de Sant Joan, 1-11","historia":"","coordenades":"41.3622200,2.0987300","utm_x":"424618","utm_y":"4579360","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Totes les cases són construïdes en filera i segueixen una mateixa estructura amb una sola porta d'accés, petites finestres i, en algun cas, balcó. La característica més important d'aquest conjunt és que s'ha mantingut pràcticament intacte des del moment de la seva urbanització unitària de principis del segle XIX.","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52768","titol":"Casa del Carrer d'Holanda, 67","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-dholanda-67","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge que fa xamfrà amb el carrer de Santiago Apòstol. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla a la banda del xamfrà i de dues vessants en un cos central més elevat. Destaca el balcó corregut pel xamfrà i les dues façanes laterals.. Aquest balcó està compartit per vàries obertures, algunes de les quals han estat tapades. També destaca el coronament del xamfrà, esglaonat i combinant els espais plens amb els buits, on hi ha una barana de ferro; resseguit amb una motllura arrodonida, i al centre amb l'acabament lobulat, amb un medalló al mig. Fa joc amb les llindes de les finestres ornamentades amb relleus florals.","codi_element":"08101-554","ubicacio":"Carrer d'Holanda, 67","historia":"","coordenades":"41.3691900,2.1252200","utm_x":"426841","utm_y":"4580111","any":"1910","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52769","titol":"Casa del Carrer Santiago Apòstol, 66","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-santiago-apostol-66","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Respon a una tipologia constructiva que es remunta a les primeres eixamples. Moltes d'aquestes cases han patit transformacions, remuntes i destruccions parcials o totals, desconfigurant un urbanisme característic de finals dels segle XIX i principis del XX. No és el cas d'aquesta, que malgrat alguna modificació en accessos en planta baixa, manté el programa estructural i ornamental propi. Destaca el balcó corregut de la planta pis i el coronament esglaonat de la façana. El parament imita carreus abuixardats i la cambra de respiració està emmarcada per una motllura dentellada a la part inferior i una cornisa volada sustentada amb cartel·les decorades, a la superior. Els espiralls també són fets de relleus florals.","codi_element":"08101-555","ubicacio":"Carrer Santiago Apòstol, 66","historia":"","coordenades":"41.3697800,2.1242600","utm_x":"426762","utm_y":"4580177","any":"1907","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52770","titol":"Casa del Carrer Santiago Apòstol, 78","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-santiago-apostol-78","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"necessita una rehabilitació i neteja de façana.","descripcio":"Casa de planta rectangular entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Respon a una tipologia constructiva que es remunta a les primeres eixamples. Moltes d'aquestes cases han patit transformacions, remuntes i destruccions parcials o totals, desconfigurant un urbanisme característic de finals dels segle XIX i principis del XX. No és el cas d'aquesta, que malgrat alguna modificació en accessos en planta baixa, manté el programa estructural i ornamental propi. Destaca el balcó corregut de la planta pis i el coronament en balustrada de la façana.","codi_element":"08101-556","ubicacio":"Carrer Santiago Apòstol, 78","historia":"","coordenades":"41.3695400,2.1245400","utm_x":"426785","utm_y":"4580151","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52771","titol":"Casa del Carrer Santiago Apòstol, 88","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-santiago-apostol-88","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Alineament de sis habitatges en perpendicular del carrer de Santiago Apòstol, als que s'hi accedeix per un passadís. Es tracta d'una tipologia molt característica i, que en diverses versions, encara se'n conserven a la ciutat. Es tracta de sis petits habitatges d'una única planta, d'uns 35 o 37 metres quadrats, tres a la planta baixa i tres a la planta pis, al que s'hi accedeix per una escala comuna.","codi_element":"08101-557","ubicacio":"Carrer Santiago Apòstol, 88","historia":"","coordenades":"41.3693500,2.1247600","utm_x":"426803","utm_y":"4580129","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52772","titol":"Casal dels Àngels","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-dels-angels","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici construït amb l'objectiu d'acollir-hi un centre educatiu. Dos cossos en angle recte formen una e 'L' amb un pati entre les dues ales. Consta de planta baixa, tres pisos i terrat pla, destinat a pati i zona d'esbarjo. En una de les parets del pati hi ha un plafó de rajoles. La construcció és moderna, pràctica, amb grans obertures per fer entrar la claror i on predominen les línies rectes.","codi_element":"08101-558","ubicacio":"Carrer Paretó, 37","historia":"","coordenades":"41.3655900,2.1277000","utm_x":"427045","utm_y":"4579709","any":"1961","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52773","titol":"Central Transformadora de La Torrassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/central-transformadora-de-la-torrassa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Subestació de la companyia Endesa de transformació i distribució d'energia elèctrica situada al costat de les vies del tren. Pel costat oest limita a la Ronda de La Torrassa, on el terreny experimenta una forta pendent. Això fa que l'edifici estigui a una cota molt inferior a la del carrer. S'hi accedeix per una rampa. El portal és l'únic lloc visible des del carrer. L'edifici té una superfície construïda de més set mil sis cents metres quadrats. És de planta rectangular amb diferents nivells i coberta plana.","codi_element":"08101-559","ubicacio":"Ronda de la Torrassa, 131","historia":"","coordenades":"41.3684200,2.1234800","utm_x":"426695","utm_y":"4580027","any":"1948","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52773-foto-08101-559-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52773-foto-08101-559-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52774","titol":"Cases del passatge Blanchart, 22-26","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-passatge-blanchart-22-26","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Grup de cases de cos entre mitgeres que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Es tracta de la tipologia constructiva pròpia de l'època d'aquest eixample, a principis de segle XX. Amb una llarga tradició i que bàsicament incorpora novetats en el programa ornamental en la façana i nous materials i costums en la distribució d'espais interiors. Destaca la simplicitat decorativa, basada en una composició a partir de diversos eixos de verticalitat definits en planta baixa per les portes d'accés i una finestra amb reixa, i en planta pis per un balcó doble. El parament és un arrebossat imitant carreus, amb sòcol i coronament de balustrada.","codi_element":"08101-560","ubicacio":"Passatge Blanchart, 22-26","historia":"","coordenades":"41.3629000,2.0991800","utm_x":"424656","utm_y":"4579435","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52775","titol":"Edifici del passatge de Costa, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-passatge-de-costa-5","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta trapezoïdal que fa cantonada amb el carrer d'Occident. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. Esta situat davant per davant del mercat de Collblanch. L'eix central de tot l'edifici és la cantonada arrodonida i estreta, no és xamfrà, però que presideix l'espai, sobretot pel balcó amb balustrada. La verticalitat d'aquest eix es confirma en cada planta per la presència d'una obertura que, com hem dit, destaca a la primera planta. Les altres dues façanes, amb molta més superfície, no tenen la mateixa presència, són secundàries, però hi ha la porta d'accés i també hi trobem balcons i obertures distribuïdes simètricament. El parament és un aplacat imitant carreus. Els únics elements ornamentals són els ampits, llindes i emmarcaments que sobresurten lleugerament i el coronament de façana.","codi_element":"08101-561","ubicacio":"Passatge de Costa, 5","historia":"","coordenades":"41.3752900,2.1202900","utm_x":"426436","utm_y":"4580792","any":"1922","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52776","titol":"Cases del passatge de la Pau, 3-5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-passatge-de-la-pau-3-5","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dues cases entre mitgeres, construïdes i projectades amb un mateix programa estructural i ornamental. Consten de planta baixa i pis amb la coberta plana. L'eix central és comú d'accés als habitatges i escala comuna que també dona al terrat i és el cos més alt. A banda i banda s'organitza simètricament a partir de dos eixos de verticalitat per costat. Definits en planta baixa per porta i finestra, i en planta pis per balcó doble, amb barana de ferro i dues obertures. En planta baixa les obertures tenen guardapols en forma triangular i en planta pis la llinda és recta.","codi_element":"08101-562","ubicacio":"Passatge de la Pau, 3-5","historia":"","coordenades":"41.3618500,2.1004100","utm_x":"424758","utm_y":"4579317","any":"1925","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52777","titol":"Casa de la Rambla Just Oliveras, 38","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-rambla-just-oliveras-38","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, però la planta pis és una remunta posterior i enretirada de la línia de façana de la Rambla. En origen només tenia una planta baixa. Actualment aquesta planta ha estat remodelada per adequar-la als usos comercials. Manté en façana alguns elements ornamentals propis com una motllura a mitja alçada, un arc de descàrrega decoratiu, els espiralls de la cambra de respiració i la balustrada.","codi_element":"08101-563","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 38","historia":"El procés d'urbanització de l'eix viari de la Rambla de Just Oliveras, iniciat al 1907, es perllongà al llarg de les dècades següents. Això ha permès que els exemples d'arquitectura original que encara es conserven mostrin un ventall del que eren els gustos i estils arquitectònics del moment.","coordenades":"41.3618400,2.1012000","utm_x":"424824","utm_y":"4579316","any":"1933","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52778","titol":"Casa de la Rambla Just Oliveras, 58","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-rambla-just-oliveras-58","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. Tot i que la segona planta és una remunta posterior, a la mateixa línies de façana i que no presenta una continuïtat ornamental, sinó tot el contrari. La planta baixa s'ha adequat als usos comercials actuals però manté els elements programàtics ornamentals. Al centre hi ha la porta d'accés al pis superior, d'arc de mig punt. Les altres obertures d'aquesta planta són de llinda recta, amb motllura emmarcant-les. A la planta pis hi trobem dos balcons dobles, amb barana de ferro, amb les obertures d'arc de mig punt, amb motllura emmarcant-les i persianes de llibret. El parament a la planta baixa és imitant carreus abuixardats, amb sòcol de lloset. A la planta pis estucat amb esgrafiats geomètrics i vegetals al voltant de les obertures.","codi_element":"08101-564","ubicacio":"Rambla Just Oliveras, 58","historia":"El procés d'urbanització de l'eix viari de la Rambla de Just Oliveras, iniciat al 1907, es perllongà al llarg de les dècades següents. Això ha permès que els exemples d'arquitectura original que encara es conserven mostrin un ventall del que eren els gustos i estils arquitectònics del moment.","coordenades":"41.3628700,2.1005400","utm_x":"424770","utm_y":"4579431","any":"1931","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52779","titol":"Edifici de la Ronda Torrassa, 38","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-ronda-torrassa-38","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i cinc pisos, amb la coberta de terrat pla. L'alçada de la construcció respon als nous models incipients en l'època, però devastadors des d'aquell moment. En aquest cas, encara persisteix el programa ornamental de les façanes de l'època, sobretot en el parament de faixes horitzontals encoixinades i la imitació de carreus abuixardats. Persisteix la simetria en la composició. En planta baixa són tres els eixos de verticalitat, amb una porta central d'accés a l'escala comuna, i dues més grans, laterals, adaptades als comerços actuals que s'hi han establert. A la resta de plantes són quatre els eixos de verticalitat; en la primera planta hi trobem un balcó corregut a tot l'ample de la façana. En la segona, tercera i quarta planta, trobem en els dos eixos centrals un balcó compartit i en els eixos laterals finestres amb balcó o balconada. En el darrer pis es copia l'estructura del primer. La façana està coronada per un frontó triangular.","codi_element":"08101-565","ubicacio":"Ronda Torrassa, 38","historia":"","coordenades":"41.3697800,2.1279000","utm_x":"427066","utm_y":"4580174","any":"1929","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52780","titol":"Casa de la Ronda Torrassa, 42","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-ronda-torrassa-42","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de cos entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Respon a una primera tipologia majoritària de cases que s'aixequen a l'època. La planta baixa ha sofert alguna modificació, però la resta es manté intacte. Destaca el balcó corregut de la planta pis i les finestres que hi comuniquen, amb una decoració vegetal en relleu a la zona de la llinda. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats, amb un sòcol en planta baixa, i un recreixement motllurat, al voltant de les obertures a la planta pis. També es remarca la cambra de respiració amb esgrafiats vegetals i respiralls de ceràmica. La delimitació superior és una motllura dentellada. Per sobre un coronament llis, amb plafó recte al mig del qual hi podem llegir l'any de construcció: 1935.","codi_element":"08101-566","ubicacio":"Ronda Torrassa, 42","historia":"","coordenades":"41.3696800,2.1277100","utm_x":"427050","utm_y":"4580163","any":"1935","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52781","titol":"Casa de la Ronda Torrassa, 47","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-ronda-torrassa-47","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de cos entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Respon a una primera tipologia majoritària de cases que s'aixequen a l'època. La planta baixa ha sofert alguna modificació, però la resta es manté intacte. Destaca el balcó corregut de la planta pis i les finestres que hi comuniquen, amb una decoració vegetal en relleu a la zona de la llinda. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats, amb un sòcol en planta baixa, i un recreixement motllurat, al voltant de les obertures a la planta pis. També es remarca la cambra de respiració amb esgrafiats vegetals i respiralls de ceràmica. Per sobre un coronament irregular on es combina el ple amb el buit i en l'espai del buit hi ha baranes de ferro per protecció.","codi_element":"08101-567","ubicacio":"Ronda Torrassa, 47","historia":"","coordenades":"41.3697000,2.1280900","utm_x":"427082","utm_y":"4580165","any":"1928","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52782","titol":"Cases de la Ronda Torrassa, 49-55","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-de-la-ronda-torrassa-49-55","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de quatre cases de cos entre mitgeres que consten d'una única planta, amb la coberta de terrat pla. Respon a una primera tipologia majoritària de cases que s'aixequen a l'època i que no han patit cap transformació, remunta, ni procés de substitució. Destaca la simplicitat ornamental, gairebé inexistent, només volguda en alguns relleus vegetals a les llindes de portes i algun coronament amb balustrades. El parament és llis, a excepció d'alguna motllura dentellada i algun recreixement emmarcant obertures.","codi_element":"08101-568","ubicacio":"Ronda Torrassa, 49-55","historia":"","coordenades":"41.3696500,2.1280100","utm_x":"427075","utm_y":"4580160","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52783","titol":"Edifici de la Ronda Torrassa, 57","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-ronda-torrassa-57","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. Ha estat recentment reformada potenciant els pocs elements decoratius de la façana amb un contrast de bicromia amb el parament. Mentre que pels primers s'ha optat per un to clar, pel parament s'ha escollit un color terrós pujat de to. La simplicitat compositiva, a base de dos balcons correguts a les plantes superiors, i ornamental, centrada en els emmarcaments i llindes de les finestres, i en la zona de la cambra de respiració, on destaquen els esgrafiats vegetals, guanya força. El parament és llis, a excepció de la planta baixa, on imita carreus i en les faixes dels extrems amb aplacats que imiten carreus.","codi_element":"08101-569","ubicacio":"Ronda Torrassa, 57","historia":"","coordenades":"41.3696100,2.1279200","utm_x":"427068","utm_y":"4580155","any":"1933","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52784","titol":"Edifici de la Ronda Torrassa, 59","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-ronda-torrassa-59","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres, que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. La principal característica compositiva de la façana és la seva simplicitat ornamental. D'altra manera un carregament excessiu en la decoració faria difícil la convivència amb 23 obertures. La façana té una composició simètrica a partir d'un eix central que el divideix en dues parts iguals. Aquest eix central el defineix, en planta baixa, la porta d'accés a l'escala comuna. En les plantes superior són sis els eixos de verticalitat definits per obertures on es combinen les finestres amb balconada, amb balcó o amb balcó corregut.","codi_element":"08101-570","ubicacio":"Ronda Torrassa, 59","historia":"","coordenades":"41.3695500,2.1278200","utm_x":"427059","utm_y":"4580149","any":"1929","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52785","titol":"Edifici de la Ronda Torrassa, 70","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-la-ronda-torrassa-70","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos. La composició de la façana es fa a partir de tres eixos de verticalitat. La planta baixa ha patit alguna rehabilitació per adequar-ho a locals comercials; però les plantes superiors mantenen el programa ornamental originari, reforçat amb una bona rehabilitació basat amb el contrast de la bicromia. A la primera planta hi trobem un balcó corregut de banda a banda de la façana. A la resta de plantes hi trobem balcons individuals. Totes les obertures són de llinda recta, a excepció de les de la darrera planta que són d'arc de mig punt, motllurades i amb element ornamental, a la zona de la clau. El parament és llis però en els emmarcaments de les obertures del primer pis hi ha un recreixement que imita carreus encoixinats. Destaca el coronament de la façana amb un frontó entretallat. Ha sofert una remunta amb la línia de façana enretirada.","codi_element":"08101-571","ubicacio":"Ronda Torrassa, 70","historia":"","coordenades":"41.3687900,2.1258700","utm_x":"426895","utm_y":"4580066","any":"1928","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52786","titol":"Casa  de la Ronda Torrassa, 91","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-ronda-torrassa-91","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de cos que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Forma part de la tipologia d'habitatges pròpies del primer eixample de la zona. Representa un urbanisme incipient harmònic i de mesures humanes que s'ha anat diluint. Conserva part de la primera reforma de principis de segle XX. En destaca el programa ornamental per la utilització de rajoles i maó vist, però sobretot de la manera de combinar-ho i del capcer esglaonat on aquests elements prenen el màxim protagonisme.","codi_element":"08101-572","ubicacio":"Ronda Torrassa, 91","historia":"","coordenades":"41.3687300,2.1261100","utm_x":"426915","utm_y":"4580059","any":"1918","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52786-foto-08101-572-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52787","titol":"Casa del carrer Santa Eulàlia, 43","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-santa-eulalia-43","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. Està situat en una de les principals i més antigues vies de comunicació nord - sud de la ciutat. La composició de la façana és simètrica a partir de dos eixos de verticalitat, que només queden una mica alterats a la planta baixa, on s'ha adequat un comerç. A les plantes superiors, aquesta verticalitat ve definida per les obertures que comparteixen un balcó corregut, amb barana de ferro. Totes les finestres són de llinda recta. El parament és arrebossat i llis, amb recreixements ornamentals al voltant de les finestres. Sobretot a la llinda, on hi ha relleus vegetals. També destaca la cambra de respiració, delimitada per motllures, la superior dentellada. Entre mig una franja d'esgrafiats vegetals i geomètrics i peces dels espiralls de ceràmica. El coronament és una balustrada que fa de barana del terrat.","codi_element":"08101-573","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 43","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3673100,2.1294000","utm_x":"427189","utm_y":"4579899","any":"1930","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52788","titol":"Casa del carrer Santa Eulàlia, 44","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-santa-eulalia-44","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres situat en una de les principals i més antigues vies de comunicació nord - sud de la ciutat. Només consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Respon a una de les tipologies d'edificis primigenis de la zona i que no ha patit cap remunta ni transformació posterior, conservant majoritàriament l'aspecte originari. La composició de la façana és ben simple, sense ornaments ni accessoris decoratius. Només la planta baixa s'ha adequat a les necessitats dels comerços oberts. El parament és arrebossat i llis.","codi_element":"08101-574","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 44","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3674300,2.1289200","utm_x":"427149","utm_y":"4579913","any":"1835","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52789","titol":"Casa del carrer Santa Eulàlia, 48","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-santa-eulalia-48","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. Està situat en una de les principals i més antigues vies de comunicació nord - sud de la ciutat. La composició de la façana és simètrica a partir d'un únic eix de verticalitat, que només queda una mica alterat a la planta baixa, on s'ha adequat un comerç. A les plantes superiors, aquesta verticalitat ve definida per les obertures amb balcó, i barana de ferro. Totes les finestres són de llinda recta. El parament és arrebossat, imitant carreus, sense recreixements ornamentals al voltant de les finestres.","codi_element":"08101-575","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 48","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3673900,2.1287300","utm_x":"427133","utm_y":"4579908","any":"1915","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52790","titol":"Casa del carrer Santa Eulàlia, 79","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-santa-eulalia-79","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Està situat en una de les principals i més antigues vies de comunicació nord - sud de la ciutat. La composició de la façana és simètrica a partir de dos eixos de verticalitat, que només queden una mica alterats a la planta baixa, on s'ha adequat un comerç. A la planta superior, aquesta verticalitat ve definida per les obertures que comparteixen un balcó corregut, amb barana de ferro. Totes les finestres són de llinda recta. El parament és arrebossat i llis, amb recreixements ornamentals al voltant de les finestres. També destaca la cambra de respiració, delimitada per motllures, amb peces dels espiralls de ceràmica. El coronament és una balustrada que fa de barana del terrat.","codi_element":"08101-576","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 79","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3670000,2.1271100","utm_x":"426997","utm_y":"4579866","any":"1931","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52791","titol":"Casa del carrer Santa Eulàlia, 112","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-santa-eulalia-112","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres situat en una de les principals i més antigues vies de comunicació nord - sud de la ciutat. Només consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de teules, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Respon a una de les tipologies d'edificis primigenis de la zona. La composició de la façana és ben simple, sense ornaments ni accessoris decoratius. Es forma a partir de tres eixos de verticalitat. Només la planta baixa s'ha adequat a les necessitats dels comerços oberts. La planta pis és on s'han conservat els elements més definidors de l'arquitectura primigènia: parament imitant carreus i recreixement emmarcant les obertures; les dues laterals amb balcons.","codi_element":"08101-577","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 112","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3671200,2.1265500","utm_x":"426950","utm_y":"4579880","any":"1920","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52792","titol":"Casa del carrer Santa Eulàlia, 116","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-santa-eulalia-116","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. Està situat en una de les principals i més antigues vies de comunicació nord - sud de la ciutat. I entremig de dos blocs de pisos. La composició de la façana és simètrica a partir de dos eixos de verticalitat, que només queden una mica alterats a la planta baixa, on s'ha adequat un comerç. A la planta superior, aquesta verticalitat ve definida per les obertures que comparteixen un balcó corregut, amb barana de ferro. El del primer pis és més llarg que el del segon. Totes les finestres són de llinda recta. El parament imita carreus, amb recreixements ornamentals al voltant de les finestres. On destaca la motllura dentellada de les llindes a la primera planta i, sobretot, el guardapols de les dues finestres de la segona planta amb motllura amb semi cercle central i medalló al mig. També destaca la cornisa volada sustentada per cartel·les.","codi_element":"08101-578","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 116","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3670900,2.1263400","utm_x":"426933","utm_y":"4579877","any":"1921","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52793","titol":"Cases del carrer Santa Eulàlia, 120-126","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-santa-eulalia-120-126","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de quatre cases de cos, entre mitgeres que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Estan situades en una de les principals i més antigues vies de comunicació nord - sud de la ciutat. Es tracta de la tipologia pròpia i més antiga del període de creixement al voltant d'aquesta via en època moderna i contemporània. No han patit remuntes, ni transformacions o substitucions com en la major part del carrer. La composició de la façana consta d'una gran porta a la planta baixa i un balcó en la planta pis. Les plantes baixes són les que han patit alguna modificació per adaptar-les a nous comerços. El parament és arrebossat i llis, amb recreixements puntuals al voltant d'algunes de les finestres. Existeix un coronament de façana llis que no deixa veure les cobertes.","codi_element":"08101-579","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 120-126","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3670800,2.1261500","utm_x":"426917","utm_y":"4579876","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52794","titol":"Casa del carrer Santa Eulàlia, 123","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-santa-eulalia-123","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb una remunta enretirada de la línia de façana, amb una terrassa plana al davant. Està situat en una de les principals i més antigues vies de comunicació nord - sud de la ciutat. La composició de la façana ha quedat una mica alterada a la planta baixa, on s'ha adequat un comerç. A la planta superior, hi trobem una petita finestra i un balcó amb barana de ferro. Totes les finestres són de llinda recta. El parament és arrebossat i llis, amb recreixements ornamentals al voltant de les finestres. El coronament és llis.","codi_element":"08101-580","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 123","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3666900,2.1246400","utm_x":"426790","utm_y":"4579834","any":"1933","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52795","titol":"Casa del carrer Santa Eulàlia, 125","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-santa-eulalia-125","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla; però amb una remunta enretirada del pla de façana. Està situada en una de les principals i més antigues vies de comunicació nord - sud de la ciutat. La composició de la façana es diferencia entre la planta baixa i la planta pis. A la planta baixa, en origen, estava definida per dues portes, una més petita a l'esquerra i una de molt més gran ocupant gran part de l'amplada restant. Les dues amb motllura emmarcant i d'arc deprimit còncau. Actualment aquesta gran obertura ha estat en part tapiada i s'hi han obert una porta més petita i una finestra amb reixa. A la planta pis hi trobem una composició a partir de tres eixos de verticalitat definits per tres obertures que comparteixen un balcó corregut de costat a costat de la façana. El parament també és diferent a les dues plantes. En planta baixa imita els carreus encoixinats i a la planta pis és llis. Les obertures tenen un lleuger emmarcament i guardapols que baixen fins a mitja alçada de la finestra i es connecten entre les diferents obertures, creant una continuïtat visual. El coronament de la façana és una balustrada que fa de barana del terrat. A sota una cornisa volada, delimita la part superior de la cambra de respiració, sustentada per mènsules.","codi_element":"08101-581","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 125","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3666800,2.1245800","utm_x":"426785","utm_y":"4579833","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52796","titol":"Cases del carrer Santa Eulàlia, 130","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-santa-eulalia-130","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. Està situat en una de les principals i més antigues vies de comunicació nord - sud de la ciutat. La composició de la façana ha quedat una mica alterada a la planta baixa, on s'ha adequat un comerç. Però a la resta es manté el programa ornamental originari, a partir d'un eix de simetria que divideix la façana en dues parts idèntiques. Cadascuna d'aquestes parts es composa de dos eixos de verticalitat, definits per dues obertures, que comparteixen balcó corregut. Totes les obertures tenen uns pilars d'emmarcament estriats amb una llinda decorada amb garlandes en relleus. El coronament és una cornisa volada amb motllura dentellada delimitant la part superior de la cambra de respiració, amb una franja d'esgrafiats intercalats amb els respiralls. El parament és arrebossat i llis, amb recreixements ornamentals al voltant de les finestres. El coronament és llis.","codi_element":"08101-582","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 130","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3670600,2.1259100","utm_x":"426897","utm_y":"4579874","any":"1927","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52797","titol":"Cases del carrer Santa Eulàlia, 132","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-santa-eulalia-132","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. Està situat en una de les principals i més antigues vies de comunicació nord - sud de la ciutat. La composició de la façana és simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat, que només queda alterada a la planta baixa, on s'ha adequat per comerços i només hi ha tres eixos; la porta centrada d'accés als pisos superiors i les obertures laterals. A les plantes superiors, aquesta verticalitat ve definida per quatre obertures amb balcó corregut, i barana de ferro. Les finestres de les dues primeres plantes són de llinda recta. Però les de la darrera planta són d'arc de mig punt. El parament és arrebossat, imitant carreus, sense recreixements ornamentals al voltant de les finestres. Als laterals hi ha una faixa vertical recrescuda que acaba a la cornisa que delimita la cambra de respiració.","codi_element":"08101-583","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 132","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3670500,2.1257900","utm_x":"426887","utm_y":"4579873","any":"1929","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"52798","titol":"Cases del carrer Santa Eulàlia, 144-164","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-santa-eulalia-144-164","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss\/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble \/ arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/cerca\/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'onze cases de cos, entre mitgeres que consten de planta baixa i pis, a excepció d'un cas, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Estan situades en una de les principals i més antigues vies de comunicació nord - sud de la ciutat. Es tracta de la tipologia pròpia i més antiga del període de creixement al voltant d'aquesta via en època moderna i contemporània. No han patit remuntes, ni transformacions o substitucions com en la major part del carrer. Només s'han adaptat la majoria de les plantes baixes com establiments i comerços. La composició de la façana consta d'una gran porta a la planta baixa i un balcó en la planta pis. El parament és arrebossat i llis, amb recreixements puntuals al voltant d'algunes de les finestres. Existeix un coronament de façana llis que no deixa veure les cobertes.","codi_element":"08101-584","ubicacio":"Carrer Santa Eulàlia, 144-164","historia":"El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.","coordenades":"41.3669300,2.1248800","utm_x":"426810","utm_y":"4579860","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87020","titol":"Monument a Camarón de la Isla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-camaron-de-la-isla","bibliografia":"<p>ASAB UI. 10.698, exp.43. El Punt. 10 de juliol de 1997. El Punt. 13 de juliol de 1997. http:\/\/dbe.rah.es\/biografias\/10094\/jose-monje-cruz http:\/\/monuments.iec.cat\/fitxa.asp?id=90&amp;abrev=cat<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Bust de bronze del cantaor flamenc José Monje Cruz, més conegut com a 'Camarón de la Isla'. El bust reposa sobre un suport de 1,70 metres d'alçada per 0,40 m d'amplada. A la part superior del suport hi ha una placa amb una inscripció que diu: 'El pueblo de Sant Adrià de Besòs a la esencia del arte gitano, en el eternamente presente. José Monge Cruz Camarón. Centro Cultural Gitano La Mina. 12 de julio de 1997. Ayuntamiento de Sant Adrià de Besòs.'<\/p> ","codi_element":"08194-1","ubicacio":"La Mina - Passeig José Monje Cruz 'Camarón'","historia":"<p>El monument d'homenatge a Camarón de la Isla és fruit d'una iniciativa del Centre Cultural Gitano del barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs. La iniciativa, concretament, demanava que un carrer del barri portés el nom del famós cantaor i, en el mateix, s'hi col·loqués un bust per homenatjar-lo. La iniciativa va tirar endavant i el 12 de juliol de 1997 s'inaugurava, tant el canvi de nom del carrer com el bust que homenatja a Camarón. D'aquesta manera, el passeig Jorge Monje Cruz 'Camarón' va ser el primer passeig en tot l'Estat en portar el nom del famós cantaor. A l'acte hi van assistir diferents personatges del món del flamenc, entre ells la vídua i el germà del mateix cantaor.<\/p> ","coordenades":"41.4193425,2.2218159","utm_x":"434970","utm_y":"4585602","any":"1997","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87020-foto-08194-1-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Realisme","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Nacho Falgueras","observacions":"","codi_estil":"98|103","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87021","titol":"Bust d'homenatge al President Macià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bust-dhomenatge-al-president-macia","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 1076, exp.1. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 55, juliol-agost 1986. http:\/\/monuments.iec.cat\/fitxa.asp?id=91&amp;abrev=cat<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Monument commemoratiu dedicat al Molt Honorable Senyor President Francesc Macià, ubicat a la plaça que porta el seu mateix nom; just al centre de l'estany de la font ornamental que hi ha a la plaça. Està compost pel bust de bronze que reprodueix la imatge de Francesc Macià, que reposa damunt un bloc prismàtic de pedra sorrenca trencat en dos parts per una escletxa asimètrica de doble curvatura. L'acabat superficial de les cares del prisma és llis a cop de buixarda, mentre que el de les cares interiors de l'esquerda és desbastat. El tros de bloc més estret que queda al davant, està lleument rotat, a la cara frontal d'aquests hi ha una placa de metacrilat amb el següent text: 'A Francesc Macià (1859-1933) el poble de Sant Adrià', on segueix una petita biografia del president. El segon bloc té la funció de pedestal del bust.<\/p> ","codi_element":"08194-2","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Placeta de Francesc Macià","historia":"<p>L'any 1980, per iniciativa dels veïns del barri de Sant Joan Baptista, materialitzada en forma de proposta del grup municipal del PSUC al ple de l'Ajuntament, el consistori va aprovar col·locar un bust en homenatge al president de la Generalitat Republicana Francesc Macià i Llussà, a la plaça del mateix barri que porta el seu nom. El mateix ple també va aprovar que l'adquisició del bust es financés a partir d'una subscripció popular. Sis anys després, en el marc de les festes del barri, el 23 de juny de 1986 es va inaugurar el monument, amb la presència de Maria Macià, filla del president. Actualment, cada dos anys, alternant-se amb el monument en homenatge a Lluís Companys, aquest monument acull l'ofrena floral de la Diada Nacional de Catalunya, l'Onze de Setembre, on destaca la participació de totes les associacions i entitats del municipi<\/p> ","coordenades":"41.4279900,2.2237600","utm_x":"435141","utm_y":"4586561","any":"1986","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87021-foto-08194-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87021-foto-08194-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87021-foto-08194-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Realisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Carolina Coma-Cros","observacions":"Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 - Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya (1931-33), conegut popularment com l'Avi. El 14 d'abril de 1931 proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.","codi_estil":"103|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87022","titol":"Escultura en Homenatge al President Companys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-en-homenatge-al-president-companys","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 11, setembre 1982. http:\/\/monuments.iec.cat\/fitxa.asp?id=92&amp;abrev=cat<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Monument commemoratiu dedicat al President de la Generalitat, Molt Honorable Senyor President Lluís Companys i Jover ubicat dins el Parc urbà que porta el seu mateix nom, a la cantonada de l'avinguda de la Platja amb el carrer Pi i Gibert. Conjunt format per tres murs iguals disposats paral·lelament i separats, deixant un pas lliure entre murs de 3 metres. Mesuren 4,2 metres d'alçada en la part més alta, i 4 metres en la part més baixa, a causa del lleuger biaix que pateix l'aresta superior dels murs; i d'amplada fan 3,2 metres. Són de formigó armat vist, compten amb unes estries horitzontals, les quals hi defineixen franges llises de 40 centímetres d'amplada. Es troben disposats en paral·lel orientats en sentit sud-oest i, per tant, ocupen una posició obliqua en relació a l'avinguda de la platja. El primer mur consta de dos elements que el diferencien dels altres dos. En primer lloc, a la part superior esquerra de la cara principal es pot llegir 'A Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya 1934-1940'. En segon lloc, a la part inferior dreta del mateix mur, trobem una finestra amb reixat (1 x 1,60 m), amb una visera superior i l'ampit del mateix material. Recolzada en aquest ampit i contra l'enreixat, trobem un llum i un telèfon. Amb l'enreixat, el monument, simbolitza l'empresonament de Companys; amb la llum i el telèfon es representa l'esperança d'un indult que no va arribar mai. Lluís Companys fou assassinat per la dictadura franquista el 15 d'octubre de 1940.<\/p> ","codi_element":"08194-3","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Parc de Lluís Companys","historia":"<p>La construcció d'aquest monument en homenatge al president Lluís Companys està totalment vinculada al projecte d'urbanització de l'avinguda de la Platja, més concretament, a la creació d'un espai verd que es materialitzaria amb el passeig de Lluís Companys. Històricament, aquest passeig era un complex industrial on es concentrava l'activitat de la 'Compañía Española de Fabricación Mecánica del Vidrio' (CELO), i és als anys vuitanta, amb la posterior venda dels terrenys al centre comercial PRYCA, que es contempla la construcció del parc. L'any 1982 s'inaugura oficialment el parc tot i que fins al 1988 no s'incorpora el monument. Aquest, amb els tres murs que funcionalment senyalitzen l'inici del parc, vol representar els murs de la presó on el president restà les últimes hores de vida, amb un telèfon simbolitzant l'indult que no va arribar mai. Actualment, cada dos anys, ja que s'alterna amb el monument en homenatge a Francesc Macià, l'emplaçament acull l'ofrena floral en el marc de la celebració de la Diada de l'Onze de Setembre<\/p> ","coordenades":"41.4280200,2.2246200","utm_x":"435213","utm_y":"4586563","any":"1988","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87022-foto-08194-3-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Josep Megías Grau i Joaquim Sala (arquitectes); Núria Fernàndez i Fco. Javier Gómez (delineants)","observacions":"Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87023","titol":"Arc Gòtic de Sant Adrià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arc-gotic-de-sant-adria","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 10.695, exp. 3. ASAB (2) UI. 696, exp. 37, 38. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. MARTÍ, J. M. i ALARCÓN, J. i ROYO J. (coord.) (2013): Mil anys fent camí. Sant Adrià de Besòs. Parròquia, baronia i priorat. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 1 (II Època), 1989 (1989-1990). Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 20 (II Època), octubre 1991. http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=1910<\/p> ","centuria":"XIV-XV","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Portalada gòtica tallada en pedra de Montjuïc, d'11 metres d'alçada i 7 d'amplada. Està formada per dos brancals, una llinda plana i un arc apuntat. Els brancals estan constituïts per un sòcol llis, sobre el que es recolzen una successió de pilastres, de fust semicircular, amb bases gòtiques i capitells amb ornamentació de motius vegetals i animals i també per rostres humans. El carregament de l'arc coincideix amb els àbacs dels capitells, i està constituït per una imposta motllurada continua de brancal a brancal i per sobre de la llinda plana. L'arc és ogival i està destacat amb arquivoltes.<\/p> ","codi_element":"08194-4","ubicacio":"La Catalana - Avinguda de Pi i Margall","historia":"<p>Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen i trasllat de l'arc a Sant Adrià de Besòs. Es desconeix l'arquitecte, tot i que podem afirmar que en la darrera etapa gòtica hi va intervenir Guillem Abiell, arquitecte del segle XV conegut per participar en la construcció de diferents esglésies de Barcelona. Segons Josep Rovira i Costa el portal gòtic prové del Convent de Trinitaris Calçats, situat entre els carrers Lleona i Ferran de Barcelona, el qual va ser incendiat el 1835, i ja no es va reconstruir a conseqüència de la implantació de les lleis desamortitzadores de Mendizábal. Els propietaris van vendre fragments arquitectònics a col·leccionistes. D'aquesta manera, molts particulars van comprar els enderrocs artístics, entre ells el senyor Manuel Moragues, qui va vendre aquest arc, posteriorment, al senyor Juli Parellada, responsable del seu trasllat a uns terrenys que tenia prop de la carretera de Mataró, al costat de l'antiga masia Cal Tondo. Segons sembla explicar una llegenda local, en aquell indret tindria lloc un duel del qual sortiria sa i estalvi i volgué deixar constància del seu penediment construint una església en el mateix lloc. Tot i així, va morir just muntada la porta, sense temps de construir-la, i va ser llavors quan els terrenys van passar a ser propietat del senyor Antoni Rocamora, amb el qual la porta va seguir més d'un segle. Després va passar a mans del senyor Antoni Serra, marquès de Moragues. A finals de la dècada del 1980 el disseny i construcció de la ronda Litoral van afectar els terrenys on s'emplaçava l'arc. Per salvar-lo, la Càtedra Gaudí va oferir la possibilitat de situar-lo als seus jardins de Can Güell. Llavors, es van publicar un allau d'articles a favor de la preservació de l'element i s'encarregà a l'arquitecte Joan Bassegoda i Novell el desmuntatge, la restauració i la reinstal·lació del portal gòtic en el nou emplaçament. La inauguració de la nova ubicació de l'arc de Sant Adrià es va realitzar l'any 1993. Des d'aleshores ha esdevingut un símbol de la ciutat.<\/p> ","coordenades":"41.4288938,2.2123906","utm_x":"434192","utm_y":"4586669","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87023-foto-08194-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87023-foto-08194-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87023-foto-08194-4-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-29 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Es tracta de la portada de l'església del convent del Carme, de l'ordre mendicant dels carmelites calçats del carrer del Carme de Barcelona que es devia construir entre 1293 i 1381. L'any 1835 el convent fou assaltat i cremat pels grups revolucionaris. El 1838 es va cedir l'espai del convent per situar-hi la universitat. Al 1873 la universitat es va instal·lar al nou edifici construït per a tal fi. Aleshores es va enderrocar el convent i la portada es traslladà a la finca de cal Tondo de Sant Adrià. El 1968 la finca, amb les obres de l'autopista A-19, queda situada entre els dos ramals d'aquesta via. El 1991 es fan les obres de la ronda del Litoral, es restaura i es trasllada al seu emplaçament actual. El 1997 es declara símbol d'identitat del municipi, a petició del Col·lectiu de Dones de Futur de Sant Adrià de Besòs.","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87024","titol":"Creu de Terme de Sant Adrià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-de-sant-adria","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. L'independent. Setmanal de Sant Adrià. Núm. 60, abril de 2008. L'independent. Setmanal de Sant Adrià. Núm. 62, maig de 2008. L'independent. Setmanal de Sant Adrià. Núm. 63, maig de 2008. L'independent. Setmanal de Sant Adrià. Núm. 64, maig de 2008. L'independent. Setmanal de Sant Adrià. Núm. 66, juny de 2008. L'independent. Setmanal de Sant Adrià. Núm. 67, juny de 2008. Webgrafia: http:\/\/www.enciclopedia.cat\/EC-GEC-0050335.xml http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=1934<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Però en algunes zones ha saltat el revestiment de pedra artificial deixant els ferros al descobert.","descripcio":"<p>Creu de terme ubicada a la cruïlla de l'avinguda de les Corts Catalanes, els carrers d'Extremadura i Concili de Trento en una zona enjardinada en el límit dels termes municipals de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. És de pedra artificial i està constituïda per un basament cúbic sobre el qual s'alcen quatre pilastres de fust cilíndric i llis amb motllura formada per tres filets semicirculars rematada per una triple corona d'anells troncocònics. Al centre de la base hi ha un fust cilíndric que sosté la creu, que s'alça damunt un capitell de forma troncocònica invertida, amb decoració vegetal. Té els quatre braços iguals, de forma troncocònica, revestits amb relleus que simulen cordes teixides a espiga. El punt central de la creu està ressaltat amb un cercle de secció cilíndrica també decorat amb relleus d'inspiració vegetal. Té una inscripció de la data d'inauguració de la creu (1944).<\/p> ","codi_element":"08194-5","ubicacio":"El Besòs - Carrer d'Extremadura, 1","historia":"<p>Les creus de terme són monuments escultòrics que assenyalen els límits d'una població. Aquesta, en concret, assenyala el límit simbòlic entre Sant Adrià de Besòs i Barcelona. Al llarg de la història, la població adrianenca s'ha vist sotmesa a diferents intents d'annexions per part dels municipis veïns. El primer d'aquests intents es remunta al 1697 per part de Santa Coloma de Gramenet, la qual sol·licità l'annexió argumentant que degut a la invasió de les tropes franceses a Sant Adrià la població va quedar totalment destrossada i en absoluta pobresa, fet que incapacitava la seva administració autònoma. Això no obstant, el Bisbat la va denegar. El següent intent fou al 1859, tenint com a responsable l'arquitecte Ildefons Cerdà amb el seu pla d'eixample barceloní al marge dret del Besòs, situat als actuals barris de la Verneda, la Catalana, el Besòs i la Mina, per crear un gran parc que servís de pulmó de Barcelona. Aquest però, tampoc va prosperar. Anys més tard, el 1867, Santa Coloma ho va tornar a intentar, aquesta vegada al·legant que els veïns i les veïnes de Sant Adrià sumaven un total de 39 persones i utilitzaven tots els serveis de Santa Coloma, però de nou, aquesta petició no es va fer efectiva. El 1874 ho intentà la capital, que obrí un expedient per tal d'annexar totes les seves poblacions veïnes: Sants, Les Corts, Sant Gervasi, Sarrià, Sant Andreu del Palomar, Sant Martí i Sant Adrià. La Diputació, però, la denegà de nou. En aquests intents d'annexió encara falta l'última ciutat limítrofa: Badalona, la qual va fer un intent al 1926 que, novament, resultà fallit. Així, i davant constants rebutjos, el 1929 Barcelona va executar un Reial Decret, on Sant Adrià es va veure annexionat pels seus dos municipis veïns. D'aquesta manera, el marge dret del riu Besòs passà a formar part de Barcelona, i l'esquerra, de Badalona. Aquest Reial Decret va tenir vigència fins el 22 d'abril de 1958, quan, per sentència del tribunal suprem, es va anul·lar. Aquesta creu de terme s'encarrega el 1944 al prestigiós arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (1881-1966), qui va ser un arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme, les obres del qual tenien una gran influència de Gaudí i del medieval romànic. La creu es va inaugurar aquest mateix any i se situà al mateix emplaçament on anys enrere ja n'hi havia hagut una altra, assenyalant el límit del municipi: entrant a Sant Adrià per la carretera de Mataró i en les proximitats de la sèquia Madriguera. La col·locació d'aquesta respon a dos fets generals: en primer lloc, secunda la iniciativa franquista, juntament amb Acción Católica, que propugna el restabliment de totes les Creus de Terme afectades durant la Guerra Civil; en segon lloc, fa referència al sentiment d'independència municipal dels adrianencs i les adrianenques.<\/p> ","coordenades":"41.4225234,2.2111514","utm_x":"434082","utm_y":"4585963","any":"1944","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87024-foto-08194-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87024-foto-08194-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-29 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Josep Maria Pericàs i Morros","observacions":"La creu senyala simbòlicament el límit del municipi, és un símbol de la resistència de Sant Adrià de Besòs davant de l'intent d'annexió d'aquest municipi per part de Barcelona i Badalona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87025","titol":"Creu de Terme de Sant Adrià de Besòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-de-sant-adria-de-besos","bibliografia":"<p>ASAB. UI. 409, 94. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. LÓPEZ HIDALGO, Sònia (2015). Creu de terme. Intervenció de Restauració de la creu de terme. Sant Adrià de Besòs. Informe de restauració. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Restaurada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2015.","descripcio":"<p>Creu de terme ubicada a la vorera de la cruïlla de l'avinguda Guipúscoa amb el carrer d'Extremadura. És de pedra artificial i està constituïda per un doble basament cilíndric, el primer fet de maons posats a sardinell; i el segon, d'inferior diàmetre, de ciment. Damunt aquest segon s'aixeca la creu col·locada damunt una columna de ferro amb les cantonades bisellades i de base piramidal. Al damunt hi ha un capitell quadrat amb quatre àngels en relleu. El capitell sosté la creu de braços prismàtics i centre desplaçat en sentit vertical. A la part central hi ha dos relleus: a una banda, Jesús crucificat i a l'altra la Mare de Déu i el Nen Jesús. Els cantells estan ornamentats amb relleus i volutes encadellades.<\/p> ","codi_element":"08194-6","ubicacio":"El Besòs - Cruïlla del carrer Guipúscoa amb el carrer Biscaia","historia":"<p>Les creus de terme són monuments que simbòlicament marquen els límits dels municipis. A Sant Adrià de Besòs hi ha dues Creus de Terme que ens marquen els límits amb Barcelona. Si la del 1944 és un símbol de reafirmació d'identitat adrianenca, ja que en aquell moment el municipi estava annexat a Barcelona (el marge dret del riu) i a Badalona (el marge esquerre), aquesta, del 1967, no deixa de tenir relació amb la voluntat adrianenca de mantenir la seva identitat. Tenint en compte que l'obertura de l'avinguda Guipúscoa es va consolidar a la dècada del 1960, també és en aquest moment quan es construeix el grup d'edificis 'La Pau' (els edificis de l'àrea de Barcelona que queden just darrere la Creu). L'adquisició i col·locació d'aquesta creu de terme ens fa pensar en aquest afany adrianenc de reafirmació municipal. Les obres de reforma realitzades a finals de la dècada del 1990, al carrer de Guipúscoa i a la rotonda de connexió amb la ciutat de Barcelona, van provocar el trasllat la creu de terme uns metres enllà del seu emplaçament original.<\/p> ","coordenades":"41.4251149,2.2091263","utm_x":"433916","utm_y":"4586252","any":"1967","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87025-foto-08194-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87025-foto-08194-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87025-foto-08194-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"La creu, d'estil neo barroc, va ser construïda el 1967. Aquesta senyala de manera simbòlica el límit entre el terme municipal de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. El seu interès és de tipus històric i simbòlic. Si bé la creu de Sant Adrià és un símbol de la resistència davant de l'annexió per part de Barcelona i Badalona l'any 1929. Aquesta creu de terme constitueix un gest de reafirmació de la independència i identitat adrianenca.","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87026","titol":"Monument a la Sardana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-la-sardana-8","bibliografia":"<p>ASAB. UI. 375, exp. 98. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 116, octubre 2007. http:\/\/www.ccma.cat\/324\/una-plataforma-reclama-a-sant-adria-de-besos-que-retorni-el-monument-a-la-sardana-a-la-placa-de-la-vila\/noticia\/219456\/ http:\/\/www.vilaweb.cat\/noticia\/2571532\/20070929\/noticia.html http:\/\/www.tallerjosepbusquets.com\/biografia.html http:\/\/monuments.iec.cat\/fitxa.asp?id=93&amp;abrev=cat<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt format per un plafó col·locat dret damunt un parterre i quatre peces rectangulars ubicades simètricament, dues davant el plafó principal i les altres dues als costats, totes esculpides en pedra sorrenca. El plafó principal és rectangular (3 x 2 x 0,5 m) ubicat de forma vertical, està esculpit amb relleus a les dues cares: La cara principal que mira a l'interior de la plaça hi ha representats quatre dansaires: dos homes i dues dones amb vestits tradicionals, que executen el ball de gitanes de Rubí. A la banda dreta hi trobem un pilar de sis aixecat pels Xiquets de Valls, de mida proporcionalment molt més petita. La cara del darrera, que dona al carrer del doctor Alexander Fleming, es representa sis dansaires amb vestimenta tradicional catalana, ballen una sardana. També disposats per ser vistos des de la plaça de Josep Tarradellas, hi trobem les quatre peces, amb diferents relleus esculpits. Dues d'elles se situen als extrems de la principal, i les altres dues al davant. Per ordre d'esquerra a dreta trobem: una primera escultura on es representa l'escut de Sant Adrià de Besòs; a la següent, els quatre escuts de les quatre províncies catalanes; al seu costat, hi trobem representat Sant Adrià; i la de més a la dreta l'escut de Catalunya. Per últim, trobem una placa de metacrilat on pot llegir-se: 'En data 26 d'abril de 2009 s'inaugura el nou emplaçament del monument a la sardana. La consulta popular va fer possible la ubicació d'aquest monument al barri del Besòs.'<\/p> ","codi_element":"08194-7","ubicacio":"El Besòs - Plaça Josep Tarradellas","historia":"<p>El juny de 1970 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va convocar un concurs amb l'objectiu de trobar una escultura per decorar l'actual Plaça de la Vila, en aquell moment anomenada Plaça Calvo Sotelo. A les bases del concurs quedava preestablert que calia que aquesta escultura fes referència al folklore català. Hi va haver tres participants, dos dels quals (Enric Domènech i Bonaventura Aumatell) adjuntaren la seva proposta fent una crítica a aquestes bases, argumentant que Sant Adrià de Besòs tenia poca tradició folklòrica i que, per tant, trobaven més adequat un tipus d'escultura que fes referència al llegat industrial del poble. Així doncs, és només Josep Busquets el concursant que va proposar una obra escultòrica que encaixà a les bases del concurs i, per tant, el que es proclamà guanyador. No obstant això, cal tenir en compte l'existència d'una carta entre el guanyador i l'alcalde de l'Ajuntament mesos abans de la convocatòria, on ja s'havia parlat de l'escultura i es va fer una proposta per part de l'artista. Assabentats d'aquest fet, els altres dos concursants van decidir presentar una al·legació i un d'ells, fins i tot, va arribar al contenciós-administratiu. Als seus inicis, l'escultura era un sol bloc de pedra, a la base del qual hi trobàvem les petites escultures que ara hi són al seu voltant: l'escut de Sant Adrià, els escuts de les quatre províncies catalanes i la senyera. El quart element, actualment Sant Adrià, era un símbol antidemocràtic propi del franquisme. A la plaça, doncs, té una funció ornamental fins al 2005, quan arrel de les obres de construcció del nou aparcament de la plaça de la Vila es va emmagatzemar. Les protestes veïnals i la creació de la plataforma 'Defensem el monument a la sardana de Sant Adrià de Besòs', que va encapçalar una ballada a la plaça i una recollida de signatures, l'Ajuntament va decidir crear una consulta ciutadana per tal de decidir si es tornava el monument a l'emplaçament original o, pel contrari, es canviava. Després de l'aclaparadora victòria a favor del canvi d'emplaçament es va decidir traslladar-lo a la Plaça de Josep Tarradellas, on la trobem actualment. Aquesta plaça s'edificà a mitjans de la dècada del 1980, quan es van aprovar unes obres de remodelació de l'espai, l'enderrocament de l'antic cinema 'Avenida' i l'obertura de la nova plaça.<\/p> ","coordenades":"41.4209114,2.2144613","utm_x":"434357","utm_y":"4585781","any":"1971","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87026-foto-08194-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87026-foto-08194-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Josep Busquets Òdena","observacions":"Josep Busquets i Òdena (Fonstcaldes 1914-1998 Barcelona), tot i no ser la seva ciutat natal, té un gran lligam amb Valls, on diverses escultures decoren els seus carrers i on es troba, també, la seva col·lecció permanent. Al llarg de la seva carrera va exposar a diverses ciutats com ara Barcelona, Madrid o Tarragona, i va aconseguir diversos premis com ara el 'Julio Antonio' de la Diputació de Tarragona o el 'Fènix d'Or' de la ciutat de Valls.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87027","titol":"Monument de la XXVIII Trobada Mundial de Penyes del Barça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-de-la-xxviii-trobada-mundial-de-penyes-del-barca","bibliografia":"<p>Mundo Deportivo. 13 de setembre de 2004. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 84, octubre 2004. http:\/\/monuments.iec.cat\/fitxa.asp?id=94&amp;abrev=cat<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Monument ubicat als jardins de les Madres de la Plaza de Mayo amb motiu de la XXVIII Trobada Mundial de penyes del Barça. Es tracta de la representació realista d'un nen jugant amb una pilota de futbol. El nen vesteix pantalons curts i samarreta i amb una cama alçada colpeja una pilota de dimensions desproporcionades en relació al nen. És una escultura en bronze damunt una peanya cúbica, també de bronze, amb les quatre cares vistes amb la representació de l'escut del Barça en tres d'elles i el de Sant Adrià de Besòs en l'altra. La base del conjunt, sobre la que es sosté, és un prisma més ampla de ciment.<\/p> ","codi_element":"08194-8","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Jardins de les Madres de la Plaza de Mayo","historia":"<p>El monument s'inaugura en el marc de la XXVIII trobada mundial de penyes del Barça celebrada el setembre del 2004 a Sant Adrià de Besòs. Hi van assistir a l'acte diferents personalitats de l'entorn del club, com ara Joan Laporta, en aquells moments president, exjugadors i jugadors com Stoichkov o Carles Puyol.<\/p> ","coordenades":"41.4294300,2.2183100","utm_x":"434687","utm_y":"4586724","any":"2004","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87027-foto-08194-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87027-foto-08194-8-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Realisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Gerard (Guerau) Calàbia i Rosanas amb l'ajuda de Ramón Reyes","observacions":"","codi_estil":"103|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87028","titol":"Monument 'Record d'un malson'.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-record-dun-malson","bibliografia":"<p>ASAB (2). UI. 767. EXPÓSITO JIMÉNEZ, David . Record d'un malson; https:\/\/www.barcelona.cat\/bcnmetropolis\/2007-2017\/calaixera\/barcelona-vista-des-de\/record-dun-malson\/ [consulta del 28\/09\/2020]. La Vanguardia. 16 de juny de 1995. L'Avui. 13 de juny de 1995. El País, 12 de juliol de 1995. http:\/\/www.fundaciojoanbrossa.cat\/ http:\/\/monuments.iec.cat\/fitxa.asp?id=95&amp;abrev=cat<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Record d'un malson és una escultura crítica amb la política de l'alcalde franquista de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, un dels responsables de l'especulació urbanística dels anys seixanta del segle XX. Reprodueix el cap del referit polític sobre una safata de bronze. Aquesta safata està damunt una cadira de fusta. Als peus d'aquesta cadira, al costat dret, hi ha una placa també de bronze, on en lletres majúscules es pot llegir 'Record d'un malson', que dóna títol a l'obra.<\/p> ","codi_element":"08194-9","ubicacio":"La Catalana - Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC). Carretera de Mataró, 124","historia":"<p>'Record d'un malson' o el Antimonument a Porcioles és un encàrrec a Joan Brossa per part de l'alcalde de Sant Adrià de Besòs Antoni Meseguer Mateo, el 1989. Dos anys més tard, el 1991, l'artista entrega l'escultura a l'Ajuntament de Sant Adrià amb la intenció que aquesta fos exposada al carrer, concretament a la plaça vint-i-cinc d'octubre, i encarada cap a la Mina. Aquesta era la voluntat de l'artista, ja que l'escultura estava feta en denúncia de les actuacions de Porcioles en el seu període com a alcalde de Barcelona (1957-1973), quan, en nom d'acabar amb el barraquisme, va edificar al barri de la Mina vulnerant els plans urbanístics i construint per sobre del previst. En el moment de l'entrega de l'escultura, el conflicte veïnal del barri del Besòs conegut com la 'Intifada del Besòs' (un moviment veïnal per d'oposar-se a la construcció d'uns habitatges en una plaça del barri Besòs) era encara molt present i, per por a represàlies, l'alcalde no va voler col·locar-la. Així doncs, l'escultura va passar quatre anys en un magatzem de l'Ajuntament fins el 1995, quan dos regidors de ICV van decidir col·locar-la al carrer. En fer-ho, van convidar a Brossa, qui celebrava la sortida a l'espai públic. L'endemà, per ordres de l'alcalde, Jaume Vallès, l'escultura va ser retirada i va tornar al seu lloc original. Un any més tard, el 1996, l'Ajuntament de Sant Adrià acordà treure-la a la llum, i es va instal·lar al vestíbul de la Biblioteca popular. L'any 2007 es decideix reubicar-la al Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC), per tal que la peça passi a formar part del catàleg del fons del museu. Des de la direcció d'aquest, s'argumentava que les característiques del monument s'identificaven amb un dels objectius del museu. És a dir, explicar el brutal creixement urbanístic produït durant els anys del franquisme i les seves conseqüències vinculades al fet migratori de l'època.<\/p> ","coordenades":"41.4279800,2.2124800","utm_x":"434198","utm_y":"4586568","any":"1989","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87028-foto-08194-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87028-foto-08194-9-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Joan Brossa i Cuervo","observacions":"Tot i que l'autor la va anomenar 'Record d'un malson', l'escultura és coneguda popularment com a 'Antimonument a Porcioles'. Així mateix, Joan Brossa i Cuervo (1919-1998) va ser un poeta i dramaturg referent durant l'avantguardisme. Destacant per la seva 'poesia visual' Brossa ha tocat tots els gèneres artístics, des de l'escriptura de poesia fins a la producció plàstica, passant pel teatre o el cinema. Va fer nombroses col·laboracions amb artistes com ara Joan Miró, o Antoni Tàpies.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87029","titol":"Laminadora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/laminadora","bibliografia":"<p>ALSINA, J. R. i PIULACHS, M. (2002). 'Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi.' Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, EL PUNT. http:\/\/monuments.iec.cat\/fitxa.asp?id=96&amp;abrev=cat<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Monument que té com a únic element una màquina laminadora que formava part d'alguna indústria siderúrgica. Està ubicat a la plaça que porta per nom, precisament, Plaça de la Siderúrgia, en l'espai que antigament ocupava la fàbrica INBESA (Industrias del Besós, SA), factoria dedicada a la fosa i recuperació de ferralla. Descansa sobre una base de planta quadrada feta de ciment.<\/p> ","codi_element":"08194-10","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Plaça de la Siderúrgia","historia":"<p>A principis del segle XX Sant Adrià de Besòs es va convertir en un emplaçament ideal per a la producció industrial. La industrialització de la ciutat va arribar a causa de la instal·lació de dues grans tèrmiques, la Energía Eléctrica de Cataluña S.A., el 1912, i la Catalana de Gas y Electricidad S.A., el 1915. La ciutat es va convertir en una zona de producció constant, tant d'energia tèrmica com de vidre, cartó i plàstic. També hi destacava la indústria pesant, on una de les fàbriques més importants es trobava al barri de Sant Joan Baptista, la Siderúrgica INBESA (Industrias del Besòs S.A.) la qual es dedicava a la fosa i recuperació de ferralla, utilitzant aquesta per la fabricació de perfils metàl·lics. Així doncs, les laminadores eren les màquines encarregades de laminar, és a dir, d'aplanar l'acer sorgit del procés de metal·lúrgia i fosa per crear matèria primera d'acer en forma de làmines. La indústria siderúrgica era molt contaminant, ja que el fum de les seves xemeneies era constant. A inicis de la dècada del 1990 les protestes veïnals contra la indústria cada cop eren més persistents i finalment aquesta va decidir tancar. En el gran solar que ocupava la indústria es van aixecar grups d'habitatges, tenint aquests uns espais interiors amb jardinets. Dins d'aquests es va construir una plaça, que va rebre el nom de la plaça de la Siderúrgia, on va instal·lar-se una màquina laminadora. Sembla que aquesta no formava part de la fàbrica que hi havia hagut a Sant Adrià. El nom de la plaça i la laminadora volen recordar el passat industrial del barri i la ciutat. Aquesta màquina siderúrgica no és l'únic element de la ciutat que evoca aquests records, sinó que el mateix escut del municipi, on apareix una enclusa, té un doble significat: per una part pot representar el martiri de Sant Adrià i, per l'altre, el passat històric industrial de la ciutat.<\/p> ","coordenades":"41.4286600,2.2239100","utm_x":"435154","utm_y":"4586635","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87029-foto-08194-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87029-foto-08194-10-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87030","titol":"Xemeneia de l'antiga fàbrica C.E.L.O.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xemeneia-de-lantiga-fabrica-celo","bibliografia":"<p>ASAB, (1), UI. 29, exp. 101. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal, 2002-2003, Núm. 57-76. BPO. IV-V, juny 2003. https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xemeneia_de_l%27antiga_f%C3%A0brica_CELO<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Xemeneia industrial situada enmig de l'actual aparcament d'un centre comercial. És cilíndrica i està construïda de maó ceràmic vist. Fa 39,95 metres d'alçada, per 1,10 de diàmetre, en la part més ampla. La xemeneia es constitueix a partir d'una base quadrada que s'alça en forma de prisma lleugerament més ample que tot el conjunt. Les quatre cares del prisma estan decorades amb arcuacions amb arquivoltes i està coronada amb una cornisa de tres motllures escalonades a les quatre cantonades del mateix prisma. El carregament amb el fust és resolt mitjançant quatre cossos, un a cada cantonada, de forma piramidal format per maons ceràmics esglaonats. El fust és de totxo vist aplantillat de forma troncocònica i està rematat amb doble collarí entre el que hi ha un fris central decorat amb una sanefa de motius geomètrics en relleu. El collarí inferior està constituït per una motllura fina, mentre que el superior està format per doble cornisa motllura encavalcada.<\/p> ","codi_element":"08194-11","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Carrer de la Torrassa s\/n","historia":"<p>La 'Compañía Española para la Fabricación Mecánica de Vidrio S.A.' s'instal·la a Sant Adrià l'any 1923. Aquesta empresa, coneguda popularment com la CELO, es dedicava a la fabricació de vidre pla, i ho feia mitjançant el mecanisme més innovador de l'època: el procediment anomenat Libbey-Owens. Aquest sistema de fabricació era patentat i difícil de copiar, doncs requeria grans inversions pels grans forns, el combustible, les matèries primeres i la maquinària. El 1923 es van iniciar les obres de la fàbrica i la producció va començar el 1925, tot i que ja des del principi va ser la fàbrica més gran i moderna de tot l'Estat, en la seva especialitat. Treballava les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any i mantenia un equip de tècnics que vivien a Sant Adrià de Besòs, provinents de Bèlgica. La fàbrica disposava d'un ramal de ferrocarril que li permetia la connexió amb la xarxa ferroviària, facilitant l'entrada de matèria primera i distribució de la seva producció. Per aquest servei disposava de dues locomotores de vapor que permetien la circulació dels vagons per dins del recinte. El 1931 es va crear una secció del Sindicat de la Indústria Vidriera, la primera organització sindical de la CNT a Sant Adrià de Besòs. La raó va ser el previ tancament patronal de l'empresa en resposta a les reivindicacions laborals. Durant la Guerra Civil, la fàbrica s'utilitzà per a la fabricació de material bèl·lic, concretament, produïa bales pel bàndol republicà. En aquesta època es va donar la col·lectivització de la fàbrica. Els anys posteriors a la Guerra Civil, 1939-1950, la fàbrica va incrementar la seva producció. L'any 1951, a causa de les restriccions de subministrament elèctric, s'instal·la una central tèrmica per tal d'abastir la factoria, a la qual pertany la xemeneia. L'any 1955 es va produir un accident quan la caldera central va esclatar, fet que va provocar la pèrdua de vides humanes, així com altres danys materials. La fàbrica va funcionar fins l'any 1987. El 1988 es va enderrocar el conjunt, amb excepció de la xemeneia. Actualment hi trobem un centre comercial i un gran aparcament en el seu entorn.<\/p> ","coordenades":"41.4279900,2.2274800","utm_x":"435452","utm_y":"4586558","any":"1951","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87030-foto-08194-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87030-foto-08194-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Miguel Alejandre Casas","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87031","titol":"Monument 'Curiosament el riu Besòs parteix el nostre poble en dos'.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-curiosament-el-riu-besos-parteix-el-nostre-poble-en-dos","bibliografia":"<p>ASAB. Recull de premsa. 2009\/09\/05, 2009\/09\/06 i 2009\/09\/07. http:\/\/monuments.iec.cat\/fitxa.asp?id=97&amp;abrev=cat<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Monument de caràcter simbòlic, dedicat al riu Besòs al seu pas per Sant Adrià, que esdevé també un símbol del municipi. Està format per una escultura abstracta, feta de formigó, pintat de blanc, que subjecta dues esferes metàl·liques. El monument representa, com indica el seu nom, la separació de la ciutat pel riu Besòs.<\/p> ","codi_element":"08194-12","ubicacio":"La Catalana - Avinguda de la Catalana","historia":"<p>El barri de La Catalana, situat al marge dret del riu, va acollir a la dècada del 1910 la construcció de la central tèrmica de la Catalana de Gas y Electricidad, SA. La separació del municipi en dues zones ha complicat històricament la comunicació entre tots dos marges. Tot i l'existència d'una passera a inicis de la dècada del 1960 no ha estat fins l'any 2009 que el barri de La Catalana no ha tingut un pont de connexió amb Sant Joan Baptista. L'alcalde d'aquell moment, Jesús María Canga, manifestava que el nou pont ajudaria a unir la ciutat. La infraestructura inaugurada durant les Festes Majors del municipi representa la unió dels dos marges separats pel riu Besòs, imatge que podem relacionar amb l'escultura de Guerau Calàbia.<\/p> ","coordenades":"41.4256900,2.2188300","utm_x":"434727","utm_y":"4586309","any":"2009","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Gerard (Guerau) Calàbia i Rosanas","observacions":"Gerard (Guerau) Calàbia i Rosanas, (1938-2011), va néixer a Sant Adrià de Besòs i es va consolidar com un artista polifacètic treballant l'obra escultòrica, la pintura, el gravat i el teatre. Les seves obres van rebre distincions, sobretot, a França. En la darrera etapa de la seva vida va donar gran part de les seva obra artística a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87032","titol":"Ateneu Adrianenc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ateneu-adrianenc","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 14, exp. 26. ASAB (1) UI. 1255, exp. 7. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 53, maig 1986. ateneuadrianenc.blogspot.com.es http:\/\/www.ateneuadrianenc.cat\/<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici entre mitgeres amb la façana principal al carrer Andreu Vidal. Consta de planta baixa i pis i està format per dos cossos de planta rectangular i coberta inclinada a dues aigües. El carener és paral·lel a la façana principal, i el revestiment d'aquesta és d'estucat en fred i pintada de dos colors, fent que ressaltin els elements en relleu com ara les cornises o el sòcol. Els elements horitzontals de composició de la façana són els següents; el lliurament de l'edifici amb el terra està resolt mitjançant un sòcol, llis i continu en tot el perímetre. La transició entre la planta baixa i la planta noble, resta delimitada per una cornisa motllurada també perimetral. El coronament de la façana està resolt mitjançant doble cornisa i fris central amb junts marcats en l'estucat imitant el trencadís, la cornisa de baix és més fina i senzilla mentre que la de dalt és més gruixuda i treballada incloent sanefa dentada, per sobre d'aquesta hi ha l'acroteri constituïda per quatre pilastres dues laterals i dues situades a banda i banda del frontó central semicircular d'estil neo barroc amb arc de triple curvatura, rematat per cresteria treballada amb motius vegetals del mateix estil. Finalment els panys llisos de l'acroteri estan rematats amb cornisa motllurada. Les obertures constitueixen els elements de composició vertical del conjunt; emmarcats entre la doble cornisa de coronament de la façana. Situades en el fris central destaquen les dues obertures rectangulars dels respiralls situats a banda i banda simètrics i centrats a sobre de les finestres laterals. Les tres obertures de la planta pis estan emmarcades amb faixa llisa i plana que ressegueixen tot el contorn. Les llindes estan remarcades mitjançant cornisa amb motllura d'estil clàssic. La finestra central és del tipus balconera, i s'obra al balcó amb barana tipus balustrada del mateix estil. La llosana és de planta rectangular amb els laterals arrodonits; aquesta es recolza decorativament sobre dues cartel·les disposades a banda i banda simètricament, d'estil clàssic amb detall d'inspiració modernista, de motius florals. Les obertures de la planta baixa han estat modificades, i estan constituïdes per la porta que s'ha rebaixat. La porta, actualment, no té cap tipus d'ornament, igual que les finestres laterals, que també han perdut les proporcions originals. La de la dreta és gairebé quadrada i la de l'esquerra s'ha subdividit amb dos panys. La fusteria de les obertures de la planta baixa i l'altell, són d'alumini lacat blanc, mentre que en les de la planta pis s'ha conservat la fusteria de fusta original pintada de color verd fosc. En aquest cas les finestres són patents d'eix vertical de doble full i amb porticons interiors. Les finestres de la planta baixa i altell estan protegides amb reixes decoratives de muntants i travessers de ferro pintat de color negre. El segon pis és de doble alçada i està destinat a la sala d'actes. A l'interior de l'edifici trobem una escala de pedra artificial per accedir a la planta pis, la qual té una barana de ferro treballat. També cal destacar les encavallades de fusta originals que suporten la coberta de la sala d'actes i, a la vegada, la conservació de l'entarimat original de l'escenari.<\/p> ","codi_element":"08194-13","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer d'Andreu Vidal, 7","historia":"<p>L'Ateneu Adrianenc neix el 1925 com a entitat amb el nom d''Ateneo Adrianense'. Tenia per objectiu fomentar la cultura social. En el moment de la seva constitució tenia la seu al desaparegut cinema Recreo, a l'actual Avinguda Catalunya . El primer reglament data del 25 de novembre de 1925, essent Joan Llandrich i Cardoner el seu primer president i tenint una cinquantena de socis. Anys més tard, el 16 d'agost de 1928, la societat compra el número 7 del carrer Andreu Vidal a la senyora Lloberas, per construir l'actual seu. L'emplaçament se situa al centre de l'actual barri de Sant Adrià nord que, en aquell temps, era el nucli del poble i un carrer molt freqüentat perquè enllaçava amb la carretera de Santa Coloma de Gramenet . Al carrer se li dóna el nom d'Andreu Vidal entre el 1913 i el 1914, quan aquest industrial barceloní, propietari dels terrenys, decideix cedir-los gratuïtament a Sant Adrià per tal d'obrir el carrer Nebot fins a la vora del riu i poder-hi edificar uns safaretjos. Per poder afrontar les despeses d'adquisició del terreny i construcció del nou local, l'Ateneu emet accions a 25 pessetes la unitat. A partir de la instauració de la II República, s'instal·la a l'Ateneu el 'Centre Republicà Federal Adrianenc'. El funcionament d'aquesta entitat és curt, ja que s'atura el 1939 amb el final de la Guerra Civil. Amb la Dictadura, l'antiga junta de l'Ateneu torna a agafar les regnes de l'entitat, la qual, amb totes les renovacions successives, ha perdurat fins avui. Actualment es defineix com 'un espai per a la cultura' que té per objectiu general 'contribuir d'una forma significativa en la promoció i desenvolupament del país', al mateix temps que aposta per 'participar activament en la vida ciutadana'.<\/p> ","coordenades":"41.4327378,2.2149132","utm_x":"434406","utm_y":"4587095","any":"1929","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87032-foto-08194-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87032-foto-08194-13-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-29 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Lluís Colomer Bellits","observacions":"A la façana, sota el balcó a l'esquerra, trobem una placa que recorda el nom de tots els socis fundadors de l'Ateneu.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87033","titol":"Monument Olímpic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-olimpic","bibliografia":"<p>ASAB. UI. 406, exp. 150 ASAB Hemeroteca UI. 16.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Monument dedicat a l'olimpisme ubicat a les instal·lacions del Club de Tennis de Sant Adrià de Besòs. Esta constituït per dues barres de ferro en forma de 'V'. A la part superior hi trobem les cinc anelles olímpiques. A mitja alçada trobem dues plaques: una primera rectangular, on es pot llegir 'Contamos contigo. Sant Adrià de Besòs 16 de Maig de 1968'; i, una segona, sota la qual, de forma quadrada i sota unes anelles olímpiques, posa: 'En record dels jocs de la XXV olimpíada celebrada a Barcelona. Essent president del COI l'excm. Sr Joan A. Samaranch medalla d'or de l'il·lustríssim Ajunt. de Sant Adrià de Besòs. Setembre 1992'.<\/p> ","codi_element":"08194-14","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Carrer Olímpic s\/n","historia":"<p>El Club de Tennis de Sant Adrià de Besòs va ser fundat el 1971 per un grup de veïns amb interès en aquest esport. Tot i així, la seva història es remunta fins l'any 1953 quan un primer grup d'amics aficionats al tennis es reuneix per organitzar un equip. Després de que les instal·lacions patissin les conseqüències d'un parell de besossades -riuades del Besòs-, és el 1971 quan l'organització es constitueix com a club legalment. La història del monument té per protagonista l'amistat entre el primer president del Club, Miquel Sala i Badia, i Juan Antonio Samaranch. A causa del fort lligam que aquest mantenia amb el Club, aquest últim va decidir homenatjar-lo amb aquesta escultura als jardins de la seva seu. Posteriorment, durant les olimpíades del 1992, i tenint en compte que el senyor Samaranch era el president del Comitè Olímpic Internacional, s'afegí a l'escultura la placa quadrada sota la primera.<\/p> ","coordenades":"41.4263900,2.2213861","utm_x":"434941","utm_y":"4586385","any":"1968","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87033-foto-08194-14-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Taller Mecànic C. Sola","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87034","titol":"Monument en homenatge a Dani Jarque","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-en-homenatge-a-dani-jarque","bibliografia":"<p>As, 21\/01\/2012. ARA, 21\/01\/2012. https:\/\/as.com\/futbol\/2012\/01\/20\/mas_futbol\/1327014037_850215.html<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Escultura de bronze a mida real del jugador de futbol del Real Club Esportiu de l'Espanyol, Dani Jarque. El jugador està en posició de xutar la pilota amb la cama dreta i té el braç esquerre estès. L'escultura reposa sobre un pedestal de ciment. La figura simula el jugador en moviment durant un partit, el qual porta el dorsal número 21 i el braçalet de capità de l'equip. En el pedestal hi ha dues plaques, on es pot llegir: 'Escultura donada pel seu representant i amic' Màgic Díaz. A l'altra: 'En record de DANI JARQUE i GONZÁLEZ, 1\/1\/1983, 8\/8\/2009. Per tots els valors que ens va transmetre el nostre capità com a futbolista i persona'. Va ser inaugurada el 21 de gener de 2012.<\/p> ","codi_element":"08194-15","ubicacio":"La Catalana - Ciutat Esportiva Dani Jarque - Ctra. De Mataró, 76-122","historia":"<p>La Ciutat Esportiva Dani Jarque és un centre esportiu del Real Club Esportiu de l'Espanyol. Està situada a Sant Adrià de Besòs, delimitant a Barcelona, entre el carrer Guipúscoa, la carretera de Mataró i les vies del ferrocarril. La inauguració de les instal·lacions esportives es van fer l'any 2001 amb el nom de Ciutat Esportiva del R. C. D. Español. El 21 de gener del 2012, amb motiu de la mort de futbolista Dani Jarque, l'equip de futbol va organitzar un acte commemoratiu recordant l'excapità de l'equip. Ramon Condal, que fou el president en aquells moments de l'Espanyol, va anunciar que el centre esportiu s'anomenaria des d'aleshores Ciutat Esportiva Dani Jarque, juntament amb la inauguració d'una escultura de bronze del jugador, situada en l'accés número 21 de l'estadi. Una còpia d'aquella escultura s'instal·laria a la ciutat esportiva.<\/p> ","coordenades":"41.4262069,2.2118904","utm_x":"434147","utm_y":"4586372","any":"2012","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87034-foto-08194-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87034-foto-08194-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87034-foto-08194-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Realisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Marta Solsona","observacions":"Es tracta d'una còpia de l'escultura que hi ha l'accés número 21 de l'estadi de Cornellà - El Prat.","codi_estil":"103|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87035","titol":"Casal de la Dona (Antic Ajuntament)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-de-la-dona-antic-ajuntament","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 1159, exp. 20. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 24, novembre 1983. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 35, novembre 1984. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 45, desembre 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 74, abril 1988. http:\/\/www.sant-adria.net\/sant-adria-per-temes\/cultura\/casal-placa-de-lesglesia http:\/\/www.sant-adria.net\/sant-adria-per-temes\/alcaldia\/noticies\/comencen-les-obres-del-casal-de-la-dona<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"El 2015 s'inicien les obres del Casal de la Dona, consistents en l'execució d'una nova coberta i la reforma de la part posterior, per tal de frenar el deteriorament de l'equipament i garantir la seva estabilitat. L'any 2021 es porten a terme les obres de consolidació dels forjats del primer pis, i de renovació de la planta baixa i de la façana.","descripcio":"<p>Edifici de planta quadrangular que fa cantonada amb la plaça de l'Església i el carrer Major. Consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, que és la de la plaça. La façana de ponent fa de mitgera amb una altra casa de la plaça. El lliurament de l'edifici amb el terra està resolt mitjançant un sòcol, llis i continuo, en tot el perímetre. La transició entre la planta baixa i la planta noble, resta delimitada per una cornisa també perimetral. Un frontó semicircular coronament la façana principal. És d'arc carpanell, amb doble cornisa, la inferior més fina que la superior que és més elaborada perquè compleix la funció d'acroteri. Aquesta doble cornisa emmarcava a la part central i corbada el text pintat de 'CASA CONSISTORIAL'. La façana lateral està rematada mitjançant acroteri de triple curvatura recolzada sobre cornisa. Compositivament, la façana principal està formada per tres eixos de verticalitat. A la planta baixa, l'entrada principal situada a l'esquerra de la façana trenca la simetria del conjunt. Al costat dret hi ha les dues finestres protegides amb reixa metàl·lica. A la planta pis, hi trobem un balcó central que conserva la llosana original però se li ha substituït la barana, amb dues finestres als costats. Totes les obertures estan remarcades amb llindes decoratives en relleu de reminiscències manieristes lleugerament arquejades, amb arc tipus escarser. Les obertures de la façana lateral estan constituïdes per finestres rectangulars ressaltades amb faixa llisa i continua, d'aquestes cal destacar les dues finestres situades a l'extrem que són de mides diferents i que corresponen a un tram d'edifici que es devia annexionar amb posterioritat. En aquest tram la finestra de la planta baixa havia estat una porta d'entrada lateral i la finestra de la planta pis és més petita i d'un únic full. També cal fer esment dels tres respiralls situats a la part superior de la façana principal. De l'interior de l'edifici cal destacar l'escala d'accés a la planta pis, amb graons de pedra artificial i una barana de muntants de ferro treballat i pintat, a més d'un passamà de fusta. Al primer muntant de la barana, recolzat sobre el primer graó, cal sumar-hi un piló decoratiu de pedra artificial.<\/p> ","codi_element":"08194-16","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 13","historia":"<p>Les primeres referències documentals que tenim de Sant Adrià de Besòs com a poble daten del 1012. El poble, doncs, neix al voltant d'un conjunt episcopal. Les primeres cases cal situar-les a l'actual carrer Nebot, Sant Bonaventura i carrer Major, durant la primera meitat del segle XVIII. Això formaria el que coneixem com a nucli antic. La primera edificació del carrer de l'Església 13, on actualment trobem el Casal de la Dona, caldria encabir-la en aquest context, tot i que no en trobem referències fins l'any 1883, quan passa a mans d'Agustí Lloberas Heredero. En aquell moment, era una casa de planta única. El 25 de maig de 1885, l'Ajuntament, fins aquell moment amb seu a l'antic hostal, va acordar fer una permuta per adquirir la caseta de la seva propietat, canviant-li aquesta per l'antic hostal, que tornà a agafar vida gràcies al nou propietari. És en aquest moment quan es construeix el primer pis i es reforma per tal de convertir-la en la Casa Consistorial. Funcionà com a tal fins l'any 1956, quan es va traslladar a l'edifici Polidor. Durant aquest temps, va conviure amb altres usos, com ara l'escola municipal. Posteriorment es convertí en el jutjat municipal i el registre civil. A partir de l'any 1956, quan el consistori es trasllada, s'hi van instal·lar la 'Jefatura local de FET i de les JONS' i la delegació Central Nacional-Sindicalista. Nou anys més tard, el 1965, després d'una reforma, l'edifici va començar a funcionar com a ambulatori. És l'any 1983 quan l'immoble va començar el seu ús com a Casal de la Dona, gestionat per l'associació de Dones de Sant Adrià, incloent aquestes activitats que es feien des de tres àrees: l'àrea d'expressió, l'àrea de cultura i l'àrea de serveis. Cap als anys 80, l'edifici també va acollir el Centre de Planificació Familiar. Deixà de fer-ho l'any 2007. El 1984 es va publicar el programa d'activitats del casal, on constaven tasques com educació maternal, elaboració de tapissos, ioga, català, assessoria jurídica i tall i confecció. El 1985 el Casal complia dos anys des de la seva inauguració, oferint, segons el butlletí municipal d'informació d'aquest mateix any, serveis diversos a les dones de la localitat a diferents àmbits, doncs es feien diferents tallers no només per promocionar-se culturalment, sinó per crear inquietuds i qüestions sobre la seva situació com a dones i el paper que tenien a la societat. Des del Casal es treballaven els factors de la marginació, la desigualtat i la discriminació femenines des de les perspectives individual i col·lectiva. Així, els hi preocupaven els temes relacionats amb la vida de la dona, principalment els que tenien a veure amb la formació i l'accés al món laboral. En els darrers anys l'edifici va funcionar com a centre d'entitats. En concret, del Col·lectiu de Dones de Futur, l'associació de Dones de Sant Adrià, l'associació de Dones de l'Agulla Daurada, la Coral de Sant Adrià i l'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Adrià Nord.<\/p> ","coordenades":"41.4340901,2.2145082","utm_x":"434374","utm_y":"4587245","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87035-87035-foto-08194-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87035-87035-foto-08194-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87035-87035-foto-08194-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"S'han realitzat petites reformes constants en l'edifici de les quals destaquem la intervenció del mestre d'obres senyor Joaquim Ayza i Roda, l'any 1925, i les realitzades el 2015 i 2021.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87036","titol":"Refugi antiaeri de la Guerra Civil","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-antiaeri-de-la-guerra-civil","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 278, exp. 10. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. VILALTA, Jordi (no consta). Refugi antiaeri de la placeta Macià, 1938. Memorial Democràtic i Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Febrer 2006. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 120, març 2008 http:\/\/refugi.sant-adria.net\/index.html https:\/\/banc.memoria.gencat.cat\/ca\/app\/#\/result\/espais_memoria\/27<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Construcció soterrada, de planta trapezoïdal amb una superfície útil de 195 m². Té l'accés a la placeta Macià per unes escales que donen a un dels extrems. Dins, hi trobem tres galeries. Les dues laterals són més grans, d'uns 32 metres de llargada per 2,25 d'ample i una alçada lliure màxima de 2,05 metres. La galeria central és més estreta i curta. A l'extrem d'aquesta galeria, existien unes altres escales, per les quals quedaven dues entrades enfrontades, tot i que aquestes ja no són visibles, perquè després de la guerra es van colgar. La galeria central és més curta que les dues laterals. Al final d'aquestes hi ha dos espais destinats a cambra sanitària (els sanitaris no es van instal·lar mai) i un espai central que correspondria a un tercer accés. La superfície construïda és de 285 m2 i té una cabuda de 50 persones. L'espai es va construir amb murs de càrrega d'uns 60 cm de gruix, amb formigó en massa de ciment pòrtland artificial i voltes de maó ceràmic massís blindades. Hi ha dos sistemes constructius d'arcades diferents: el primer sistema, que correspondria a les arcades que comuniquen la nau central amb la lateral, que són de formigó amb un arc de mig punt. En canvi, la resta d'arcades són de maó ceràmic massís amb un arc escarser. De la construcció, cal destacar una inscripció feta en una placa d'argila on es pot llegir: 'Any 1938 CNT'. Aquest refugi fou construït segons les tipologies descrites en el manual de 'Refugis: Defensa passiva antiaèria, instruccions elementals per a la protecció contra els atacs aeris amb bombes explosives i incendiàries' publicat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1937.<\/p> ","codi_element":"08194-17","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Plaça Francesc Macià","historia":"<p>Durant la Guerra Civil l'existència d'una important indústria a Sant Adrià de Besòs va convertir la població en objectiu militars. En aquell moment Sant Adrià de Besòs va passa a dir-se Pla de Besòs i fou bombardejat per l'aviació italiana 'Aviazione Legionaria' aliada de Franco, que provocà la mort de 39 persones. Aquesta no només bombardejava les fàbriques, sinó que també atacava als barris obrers, responent a l'estratègia 'guerra total aèria', on els civils es convertien en objectius per tal de desmoralitzar al front contrari i aconseguir abans la rendició.. Davant aquesta ofensiva militar, l'Ajuntament i la població adrianenca s'organitzà per tal de poder crear espais de defensa. Són diversos els refugis antiaeris que existiren a Sant Adrià de Besòs. Tot i que actualment només se'n conserva aquest en bon estat, tenim constància del de la plaça de l'Església, el de la plaça del mercat, i els dels carrers de les Corts Catalanes, Lleida i Barcelona. El refugi de la placeta Macià es va construir gràcies a la cooperació municipal i social, ja que quan la brigada de l'Ajuntament acabava el seu torn, començaven els veïns. Un cop acabada la guerra, l'any 1939 es clausurà. L'any 2003 el Ple de l'Ajuntament el declarà Bé Cultural d'Interès Local, i el 2005 va començar un projecte per tal de recuperar-lo. L'objectiu era el de recuperar l'espai i donar-lo a conèixer als ciutadans per mitjà de visites guiades i concertades. Amb l'ambient històric que el caracteritza, la seva tipologia, el seu ús, la distribució i els sistemes constructius. La intervenció incloïa la instal·lació d'un paviment de formigó continu en el terra del refugi -que abans era de terra argilosa-, la incorporació d'un sistema d'il·luminació adient, l'adequació de l'accés i també del sistema de ventilació. El 2008 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs museïtza i senyalitza el refugi antiaeri, amb ajuda del Memorial Democràtic. A part d'aquest vessant més pedagògic, el refugi també té un vessant de caràcter cultural, on s'aprofita l'espai per fer-hi concerts i obres de teatre.<\/p> ","coordenades":"41.4280451,2.2236291","utm_x":"435130","utm_y":"4586567","any":"1938","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87036-foto-08194-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87036-foto-08194-17-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Joan Maymó","observacions":"Forma part de la xarxa d'espais de memòria del memorial Democràtic, dins l'àmbit temàtic d'espais de la Guerra Civil i dins la tipologia 'Patrimoni recuperat in situ'. Està obert a la visita pública (visites guiades un cop al mes).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87037","titol":"Escola Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escola-catalunya","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 10.691, exp. 1. http:\/\/www.mbmarquitectes.cat\/ https:\/\/agora.xtec.cat\/escolacatalunyasantadria\/tag\/sant-adria\/<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici escolar de planta rectangular, consta de dues plantes i una secció transversal amb un buit central que permet il·luminar des de la coberta l'espai central, que a la planta baixa es converteix en el cor de l'escola, un espai que serveix tant de vestíbul, com de biblioteca i sala d'activitats comunes. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel longitudinalment. Disposa d'una superfície total de 2963 m², a part del pati i els poliesportius, els quals sumen un total de 4155 m². Té un eix de composició lineal, que segueix el curs del riu i engloba gairebé tot el solar. Aquest fet dóna tres façanes com a exteriors aprofitables. D'aquestes, una es resol amb plafons grossos de formigó armat, mentre que les altres dues es resolen amb parets construïdes amb blocs de formigó i gelosies de formigó vidrades.<\/p> ","codi_element":"08194-18","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Carrer Lleida, s\/n cantonada amb el Carrer Olímpic","historia":"<p>A inicis de la dècada del 1980 el barri de Sant Joan necessitava un nou equipament per poder garantir l'accés a una educació pública amb els mitjans necessaris als nens i nenes del barri. D'aquesta manera, l'Ajuntament va oferir al ministeri uns terrenys per a la construcció de dos grups d'EGB, un institut de BUP i una formació professional a la zona Marina-Besòs. A finals del mateix any, el consistori modificà la petició: en lloc d'un centre amb vint-i-quatre unitats d'EGB, se'n va sol·licitar un amb setze i quatre de preescolar. Després d'això, el juny de 1982 la Generalitat demanà al consistori que els terrenys cedits al ministeri es canviessin i se cedissin a la Generalitat, que tenia les competències en educació.<\/p> ","coordenades":"41.4243667,2.2269657","utm_x":"435406","utm_y":"4586156","any":"1983","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Oriol Bohigas, Josep Martorell i David Mackay","observacions":"Escola infantil i primària . Cal destacar l'arquitectura del mateix edifici, ja que fou construït pel grup d'arquitectes MBM, format per Oriol Bohigas, Josep Martorell i David Mackay, basant-se en l'esquema del projecte premiat al concurs públic de Centres Docents promogut pel ministeri d'Educació i Ciència l'any 1979. El 1983, any d'inauguració de l'edifici, és seleccionat pels premis FAD. Aquest grup d'arquitectes el formen Bohigas i Martorell el 1951, afegint-se deu anys més tard David Mackay, i el 2000 els últims integrants: Oriol Capdevila i Francesc Gual. Junts duen a terme molts edificis o espais de prestigi com ara el parc de la creueta del Coll, el campus de la ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona, el Tecnocampus a Mataró, o l'escola Garbí a Esplugues de Llobregat, així com el conjunt Friedrichstadt a Berlín o el parc d'Espanya a Rosario (Argentina).","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87038","titol":"Església de Sant Adrià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-adria","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 27, exp.51. ASAB (2), UI. 22. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2003): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs (ampliació). LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián del Besós. Guía práctica y curiosa de la población. MARTÍ, J. M. i ALARCÓN, J. i ROYO J.(coord.) (2013): Mil anys fent camí. Sant Adrià de Besòs. Parròquia, baronia i priorat. https:\/\/sites.google.com\/a\/xtec.cat\/mfuentes\/viure-sant-adria\/l-esglesia-de-sant-adria<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Església parroquial de planta de creu llatina amb cimbori circular al transsepte, amb tres naus, pòrtic d'entrada i fals absis a la capçalera. Està orientada al sud-est, on hi ha la façana principal (Plaça de l'Església). A la façana de ponent hi ha una altra entrada (carrer de l'Església). Per la façana de llevant fa de mitgera amb les altres cases de la plaça. El campanar s'aixeca a l'angle sud-est de la façana principal i a l'altre costat s'aixeca una petita torre quadrangular, amb simetria amb el campanar. En el campanar hi ha dues campanes iguals, emmarcades en dues finestres regulars, verticals i estretes amb arc de mig punt a la torre més alta. Sota les finestres hi trobem un rellotge, que s'inspira en el rellotge de sol existent a l'Església d'abans de la Guerra. Els paraments són de maó vist combinat amb aplacats llisos, com el pòrtic d'entrada on tres arcs de mig punt suportats per quatre pilars donen accés a l'entrada. Al damunt hi ha un rosetó amb una estrella de vuit puntes i quadrilòbul central més gran i d'altres al voltant seu. També hi ha un petit òcul circular a l'esquerra del pòrtic i una obertura rectangular a la dreta i un altre d'igual a la torre esquerra. Corona la façana en el vèrtex central una creu emmarcada en un plafó coronat per frontó triangular en forma d'acroteri. Al projecte de la nova Església, l'arquitecte la va descriure de la següent manera: 'En el nuevo proyecto se han previsto ampliaciones respecto a la iglesia anterior, tanto en capacidad como en servicio, de acuerdo con el crecimiento de la población. El proyecto se ha concebido de forma tipo basilical, con tres naves. Un pórtico de entrada en el que se abren los ingresos al Templo, Baptisterio y escaleras de acceso al coro y campanario. El Prebisterio, de forma circular, lleva adosados a un lado la Sacristía y al otro la capilla del Santísimo, con una pequeña segunda sacristía. Adosada a la nave lateral izquierda se disponen los despachos y oficinas parroquiales, y adosada a la nave lateral derecha, una sala de reuniones. Las distintas dependencias, con entradas independientes, estan en comunicación directa con la iglésia. [...] Siendo los cimientos de hormigón, paredes y pilares de fábrica de ladrillo, y en parte de hormigón, cubierta a base de bóbedas con tabiquillos sosteniendo la solera y la teja árabe, todas las molduras y elementos decorativos en exteriores, de piedra artificial en combinación con los muros principales de obra vista y los secundarios con revocos, formado así el conjunto con tres tonalidades distintas. La iluminación se ha previsto por los ventanales en forma de rosetones y ventanas.' (ASAB (1) UI. 27, exp.51 ) En aquest projecte de la nova Església es preveia un portal que donés accés directe a la nau de creuer, definint així la configuració de la façana lateral que s'obre a la plaça Rovira. En el moment de la seva inauguració, el 1949 però, això no era possible, ja que l'espai de la plaça estava ocupat per habitatges, deixant un petit passatge entre aquests i l'església. Així doncs, és a l'any 1988, amb la urbanització de la plaça, que se li dóna la forma actual. Aquesta façana compta amb un rosetó sobre un portal d'accés, actualment tancat.<\/p> ","codi_element":"08194-19","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 9-10.","historia":"<p>L'any 1012 trobem les primeres referències documentals sobre l'Església de Sant Adrià, que segurament estava situada al turó que s'alça sobre la plana fluvial del riu Besòs. Al mateix lloc, doncs, on ara trobem el nucli antic de Sant Adrià i on situem el temple actual. Seguint el catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona: 'Mil anys fent camí. Sant Adrià de Besòs. Parròquia Baronia i priorat' es defineixen quatre etapes històriques del temple de Sant Adrià: 1) Des de la primitiva i possible construcció d'un temple molt precari d'època preromànica fins a la seva destrucció a causa de les ràtzies d'Almanzor l'any 985. 2) Etapa de reconstrucció que va del 985 al 1092 en la qual es construeix un temple prou consistent, doncs a finals d'aquesta etapa, l'Església fou cedida als canonges regulars de Sant Agustí, Congregació de Sant Ruf, al ser format el seu Monestir a Sant Adrià. 3) Del 1092 al 1124. Podríem dir que fou el període de gran esplendor, quan en el seu renom s'estengué per tota Europa gràcies a Sant Oleguer, que esdevingué prior fins que es traslladà a l'abadia de Sant Ruf d'Avinyó, seu principal dels canonges regulars o agustinians. Al final d'aquest període curt d'esplendor, tingueren lloc les terrorífiques ràtzies i invasions dels almoràvits, per les quals el priorat es traslladà a Terrassa (Santa Maria d'Ègara), revertint el bisbat que hi havia anteriorment. El temple patí molt, encara més quan tot el que s'havia salvat de la primera ràtzia resultà malmès durant la ràtzia de 1124. 4) Del segle XIII al XIX. Època que podríem denominar de la baronia episcopal efectiva de Sant Adrià. En aquest període es van viure moments especialment adversos per al mateix temple, a causa de les crescudes del riu Besòs, que possiblement eren molt més ferotges que en l'actualitat, però també cal tenir molt present les constants guerres que es donaren al principat, en les quals l'entrada estratègica a Barcelona pel riu Besòs era cabdal pels exèrcits en detriment per la nostra població i del mateix temple parroquial. També cal dir, malauradament, que el mateix baró episcopal alguna vegada s'havia manifestat com un cobdiciós senyor més que com un pastor sacrificat per les ànimes dels seus feligresos (2013:220). Centrant-nos en la història més social i no tan religiosa de Sant Adrià, és en aquest quart període també, concretament entre els segles XI i XVI, quan al voltant de l'Església es construeix l'hostal, situat al peu del camí ral (actual avinguda Pi i Margall) i masies, com ara Can Rigalt, edificacions que s'estructuren a partir del carrer Major. La pervivència de Sant Adrià segurament respon a la seva situació estratègica, per la seva proximitat a la capital i per ser l'aixopluc dels viatgers en moments on les besossades impedien seguir viatjant. A partir del segle XIX, a causa del creixement de la població, s'amplia l'església, reconvertint el cementiri que quedava al darrere del conjunt parroquial, al costat del carrer Nebot. El 19 de juliol de 1936, l'església parroquial fou cremada, incloent els béns mobles i l'arxiu que acollia. Després de l'incendi, l'Ajuntament de Pla de Besòs va procedir a l'enderroc, l'extracció de les runes i l'anivellament del terreny, unes feines enllestides l'abril de 1937. Amb la victòria franquista es va habilitar un temple provisional a les escoles parroquials, que havien estat rehabilitades durant la guerra com escoles municipals. Poc després, el 10 de març de 1941, l'Estat va publicar al BOE un reial decret per impulsar la formació de juntes parroquials per a la reconstrucció dels temples enderrocats. La Junta de construcció del temple parroquial de sant Adrià es va constituir el 2 d'agost de 1942. L'activitat de l'entitat es va estendre fins el 27 de gener de 1951, quan es van finalitzar les obres del nou edifici i de la casa del rector, i llavors es va dissoldre.<\/p> ","coordenades":"41.4339816,2.2141086","utm_x":"434341","utm_y":"4587233","any":"1949","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-29 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Antonio Ferrater i Ducay","observacions":"L'Església vella estava situada en l'actual plaça de l'Església i es va cremar l'any 1936, durant la Guerra Civil.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87039","titol":"Església de Sant Joan Baptista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-joan-baptista-1","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 26, exp. 27. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2003): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs (ampliació). http:\/\/latribunadelbergueda.blogspot.com.es\/2014\/12\/esglesia-parroquial-de-sant-joan.html<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Església de planta basilical que consta de tres naus. La coberta és de teules a dues aigües per la nau central, més gran i alta i a una aigua per les naus laterals. La façana exterior de la nau dreta dona al carrer de Sant Pere i la de l'esquerra s'annexa als patis de les cases. Per la façana central també s'hi annexa un bloc de pisos. La façana principal no es va acabar tal i com estava prevista en el projecte. Així, manca un pòrtic amb tres arcs que haguessin donat una imatge molt més concordant amb les dimensions del conjunt. Actualment, trobem que a la cantonada dreta s'alça una torre de campanar amb quatre obertures verticals i estretes amb arc de mig punt, una per cada cara. L'altre costat està acabat amb un arc no regular i un rosetó al centre d'aquest. El parament és de maó vist i els ornaments i acabats exteriors de pedra artificial. La façana lateral es composa per un primer cos longitudinal, continu i cec, i un segon cos enretirat que té finestres amb vitralls. El tancament de la nau central queda per sobre d'aquest i incorpora una successió de finestres amb vidrieres decoratives. Els tancaments exteriors estan sense revestir i el pòrtic d'estil neo barroc no es va arribar a fer. El coronament, constituït per un joc de corbes típic de l'arquitectura barroca, també va quedar inacabat. Al fons de la nau central trobem el Presbiteri, que té una forma poligonal. I al seu darrere, la Sagristia. Al costat esquerra si situa la capella del Santíssim, mentre que a la banda dreta hi ha l'accés a les dependències parroquials. A cada costat del portal d'accés hi ha els baptisteris, així com les escales d'accés al campanar. Destaquen els vitralls de Pere Cànovas: 'Mare de Déu de la Caritat', 'Mare de Déu del Remei', 'Sant Jaume davant el riu Ebre', 'Montserrat' i 'Portants del Sant Crist'. El primer està dedicat a la memòria de la seva mare. La imatge s'inspira en la talla de Cartagena, ciutat natal de la seva mare; amb el cor al pit traspassat per set espases que simbolitzen els set dolors de Maria, i amb el fill mort en braços. En el fons del vitrall dedicat a la Mare de Déu del Remei s'hi veuen les xemeneies representant la ciutat de Sant Adrià.<\/p> ","codi_element":"08194-20","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Carrer Sant Pere, 1","historia":"<p>L'Església de Sant Joan Baptista està situada al barri de Sant Joan de Sant Adrià de Besòs, al marge esquerre del riu. És un barri de caràcter obrer, que s'estructura a la primera meitat del segle XX, al mateix moment que s'instal·la la fàbrica de teixits Baurier, la central tèrmica de l'empresa 'Energía Eléctrica de Cataluña', i la factoria CELO, entre altres. Uns terrenys que la família Font i Viñals, hisendats propietaris dels terrenys, comencen a urbanitzar. Poc abans de l'inici de la Guerra Civil ja existia una petita capella al barri, que fou enderrocada durant el conflicte bèl·lic. A mitjans de la dècada del 1940 es decideix iniciar la construcció d'aquest temple.<\/p> ","coordenades":"41.4279687,2.2230497","utm_x":"435082","utm_y":"4586559","any":"1946","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-29 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Marino Canosa","observacions":"El temple parroquial de Sant Joan Baptista ocupava un solar de planta rectangular, propietat dels senyors Baurier, que el van cedir a l'Arquebisbat per tal de poder-hi construir l'església.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87040","titol":"Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serra-17","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 60, maig 2002. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal. Núm. 67, gener-febrer 2003. Webgrafia: http:\/\/www.mhic.net\/?lang=en http:\/\/www.mhic.net\/<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici als quatre vents de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és inclinada a quatre aigües, de teula ceràmica. Destaca una galeria porxada a la planta baixa amb columnata toscana. Les columnes s'ordenen de dues en dues a excepció de les cantonades. Al damunt d'aquesta galeria hi trobem una terrassa, la barana de la qual està formada per una combinació de pilastres - que mantenen el ritme de la columnata - i balustrades que tanquen l'espai intercolumni. Les obertures de la planta baixa han estat molt modificades, destaquen, però, les dues portalades simètriques de la façana principal. A la planta pis hi ha finestres balconeres, mentre que a les golfes hi ha finestres rectangulars en disposició horitzontal. A les quatre cantonades de la coberta i als extrems del carener hi ha pinacles de ceràmica esmaltats. El revestiment de la façana és d'estuc en fred. Està envoltat d'un gran jardí.<\/p> ","codi_element":"08194-21","ubicacio":"La Catalana - Carretera de Mataró, 124","historia":"<p>Per situar Can Serra en el seu context històric, cal contextualitzar el marge dret del riu Besòs com un espai verd, poc edificat, apte per a la cacera i per a les pastures, amb boscos de verns, salzes i pollancres. Fins a mitjans del segle XX, hi trobàvem altres masies properes, com Cal Tondo o Cal Manel. Aquesta casa s'edifica a la primera meitat del segle XIX. La referència més antiga és de l'any 1855, i els seus primers propietaris foren la família Rocamora, el senyor de la qual era un indià enriquit amb el comerç d'Amèrica i utilitzava la casa com a segona residència. A mitjans de segle trobem la marquesa Moragues com a propietària. Aquesta senyora era la muller del Sr. Serra, un hisendat barceloní, i el propietari que donà nom a la casa. En aquest moment la casa ja comptava amb un gran jardí que arribava fins a Cal Tondo, on durant molts anys hi va haver l'arc gòtic que ara trobem a la carretera N-II, entre el nus d'accés a la ronda litoral i el pont. Cap al 1870 s'arrenda la casa a la família Fusté, que en serà l'última propietària abans que, a causa de les obres per obrir la ronda litoral, el consell comarcal del Barcelonès n'expropiés la finca. El 18 de març de 2002 es va anunciar que Can Serra seria el lloc on s'establiria el Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC). El gener de 2003 es va fer públic un projecte arquitectònic, guanyador d'un concurs d'idees per a la construcció de l'edifici annex a Can Serra. Els criteris dels arquitectes, entre ells Jordi Mestres i Ivan Bercedo, que van ser tinguts en compte a l'hora de donar cos al seu projecte, van ser condicionats pel fet que l'edifici havia de ser complementari i integrar-se amb Can Serra. Així, la idea era crear un edifici que contingués un museu obert i amb una clara vocació pedagògica. D'aquesta manera, el Museu d'història de la immigració de Catalunya suposava una institució cultural amb un alt contingut simbòlic i social, tractant d'expressar aquests continguts per mitjà de l'arquitectura, que representava a la seva forma dues idees fonamentals: la importància de la integració de la immigració en la construcció del país i de la societat actual; i la relació entre allò propi i característic d'un lloc amb la novetat integrada activament, la qual enriqueix l'espai i representa el diàleg entre Can Serra i el nou edifici. Aquest mateix any 2003, Can Serra és declarat Bé Cultural d'Interès Local per l'Ajuntament de Sant Adrià, arrel d'una iniciativa de l'any 1999 duta a terme pel Col·lectiu de Dones de Futur de Sant Adrià de Besòs, que va consistir en una recollida de firmes per tal de protegir les construccions de Can Serra i Can Rigalt. Actualment, el MhiC suposa un espai d'estudi i representació del fet migratori a partir de diverses museografies i exposicions amb aquesta temàtica. A més, organitza i acull diferents activitats culturals en relació amb la immigració i la interculturalitat.<\/p> ","coordenades":"41.4279800,2.2124800","utm_x":"434198","utm_y":"4586568","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87040-foto-08194-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87040-foto-08194-21-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-29 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"L'edifici ha sofert diverses modificacions, l'última, el 2004, a càrrec de l'arquitecte David Ferrer, que la va rehabilitar per tal d'acollir el Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC). Dins el jardí, hi trobem un pou i a pocs metres una bassa, just al seu costat.","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87041","titol":"Can Rigalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rigalt-0","bibliografia":"<p>ASAB UI. 1, exp. 3. ASAB (2) UI. 707. ASAB (2) UI. 1303, exp. 11. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián de Besós. Guía práctica y curiosa de la población. http:\/\/fad.cat\/raconspublics\/2012\/?p=1467 http:\/\/fad.cat\/raconspublics\/2012\/wp-content\/uploads\/all\/A3.jpg http:\/\/www.sant-adria.net\/sant-adria-per-temes\/alcaldia\/noticies\/sinicia-la-rehabilitacio-de-la-masia-de-can-rigalt<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"A finals de 1940 i principis de 1941, es va procedir a l'eixamplament del Carrer Major, de 2,50 metres a 10 metres, des del carrer de les Monges a la carretera general. Aquesta intervenció va  suposar l'enderroc d'una part de la masia. Al 2015 s'instal·la una nova teulada. Els forjats i els paraments exteriors estan pendents de restauració.","descripcio":"<p>Masia als quatre vents de planta rectangular, amb façanes a l'avinguda Pi i Margall, al carrer Major, al carreró que comparteix amb la gasolinera i al pati interior. Constituïda per tres cossos, resultat de les successives ampliacions. El primer cos és de planta baixa amb coberta inclinada de vessant única i façana a l'horta. El segon, en paral·lel al primer, és de planta baixa més pis, amb les mateixes característiques que l'anterior, i la façana orientada a l'avinguda adossada al tercer cos. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és inclinada de teula àrab, originalment a quatre aigües, en quatre de les sis façanes, però actualment tan sols ho és en tres, les que corresponen a l'avinguda, al carreró i al pati interior, donat que la quarta, la del carrer Major, va ser tallada per permetre les obres d'ampliació d'aquest carrer, de manera que, en l'actualitat en aquest punt és de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. El revestiment de les façanes del cos principal, és estucat en fred. En els punts on el revestiment ha caigut, es podent veure els maons ceràmics amb els que està construït el tancament. La composició de la façana es fonamenta bàsicament en les obertures; les finestres de la planta baixa són petites i rectangulars, amb variacions de posició, mida i proporcions, estan disposades de manera que segueixen l'ordre establert per les necessitats d'il·luminació i ventilació de les dependències interiors, i en base a aquests principis possiblement han estat modificades successivament en el transcurs dels segles. Antigament, les quatre obertures de la planta noble de la façana de l'avinguda estaven constituïdes per finestres balconeres, que s'obrien als seus corresponents balcons, amb llosana de pedra i barana de muntants de ferro. Aquestes estaven situades seguint un ordre compositiu rítmic de plens i vuit, tres de les obertures mantenen la mateixa proporció, la quarta és la que estava situada sobre el portal d'accés i possiblement per aquest motiu és més gran d'acord amb la posició simbòlica que ocupa. En tots els casos a sobre de la llinda i destaca la pestanya fina, llisa i lineal de maons ceràmics. Actualment d'aquestes quatre obertures, en resten tres i s'han intercalat dues finestres longitudinals i rectangulars, situades en el panys llisos que hi havia de finestra balconera a finestra balconera. Les obertures de la planta pis, de la façana del carreró, eren tres, les dues laterals situades simètricament a banda i banda de la façana, actualment estan tapiades, però encara hi ha els ampits de pedra natural motllurada, i les pestanyes iguals a les descrites anteriorment. L'obertura central que també té pestanya, s'ha reduït i actualment està constituïda per una finestra de mides i proporcions equivalents a les de la planta baixa que en aquests cas mantenen una certa alineació amb la posició de les obertures superiors. En les dues façanes restants les obertures estan constituïdes per finestres rectangulars, n'hi ha dues situades en un lateral de la façana del carrer Major i una més o menys central a la façana de l'horta. Les obertures més singulars són les de les golfes; constituïdes per arqueries d'arc de mig punt, formant una galeria longitudinal resseguint el perímetre. Aquest conjunt s'inicia en ordre ascendent amb una cornisa llisa i continua tipus filetó, que a la vegada dibuixa els ampits de les obertures. D'aquesta arranquen el reguitzell de pilars coronats amb imposta de característiques equivalents a la cornisa, resolent així la transició entre aquests i els arcs que suporten. Finalment aquest conjunt resta ressaltat mitjançant el ràfec paral·lel i continu de la coberta. L'element decoratiu més destacat és l'escut nobiliari que s'observa a l'escaire NE.<\/p> ","codi_element":"08194-22","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer Major, 2-4","historia":"<p>La primera referència documental de Can Rigalt és el Cadastre de 1740, fet que el converteix en l'edifici conservat més antic de Sant Adrià. En l'anomenat cadastre, hi surt referenciat amb divuit cases més que en l'època ja existien, i com a propietari hi trobem el senyor Miquel Rigalt, del llinatge que més tard s'entronca amb la família Gerona, i que es fa palès en l'escut nobiliari que hi ha la cantonada dreta de l'edifici, de les famílies Miquel, Gerona i Rigalt. La hipòtesi més acceptada de la història d'aquesta masia és que als seus inicis fou una masia modesta, destinada al conreu de la terra. Tot i que més tard, i a causa de la millora de la fortuna de les famílies propietàries, s'amplià passant a finca senyorial. Al llibre de visites pastorals datat l'any 1770 trobem anotat: 'En casa de Don Fco. Gerona (Can Rigalt) hai Oratorio que visitó Dn. Alexo Ramírez, que expresó estava decente y le entregaron el Breve, y se confirmó la licencia para su uso'. Aquest text ens demostra que a una de les habitacions hi havia una capella o oratori on s'hi podia celebrar missa. Tornem a tenir notícia sobre paper de Can Rigalt el 1843, en un document on apareixen les cases que componen la feligresia de Sant Adrià, i on constava com a propietari Josep Maria Cabanes amb la seva esposa, Eulàlia de Cabanes i Gerona. A principis del segle XX, Don Lluís de Miquel, baró de Púbol i marquès de Bondel i de l'Estany, per part de la seva esposa, n'era el propietari. Aquest senyor s'interessava per les coses del poble, fins al punt de cedir uns terrenys per tal que s'obrís un carrer que substituís l'antic camí de la part de baix del poble, obert pels pagesos, que connectés amb la part alta de Sant Adrià, l'actual Avinguda Catalunya. A la mort de Luís de Miquel, Can Rigalt passà a mans del senyor Joaquim de Barnola i Bassols, tenint de masover al senyor Miquel Fusté. L'any 1999, el Col·lectiu de Dones de Futur de Sant Adrià de Besòs organitzà una recollida de firmes sol·licitant la protecció de l'edifici (juntament amb el de Can Serra), i l'any 2001 l'Ajuntament de Sant Adrià el declarà Bé Cultural d'Interès Local. Pocs anys després, el 2004, el consistori decideix comprar l'immoble. L'any 2013, el FAD va centrar la 3a edició del concurs de disseny urbà 'Racons Públics', que té per objectiu millorar dotze espais de l'àrea metropolitana de Barcelona, a la masia de Can Rigalt, i proposava repensar el jardí que dóna a la façana posterior de l'edifici, on trobem el pou. El projecte guanyador va ser el de Carolina Pérez Rabelo, titulat 'Books &amp; Light'. Aquest projecte proposava obrir les finestres de la planta baixa que donen al jardí i omplir-les de llibres, creant així un espai de lectura pensat pels joves que freqüenten el poliesportiu veí de la masia i les persones d'edat avançada usuàries del centre de dia del carrer Major. D'aquesta manera, l'autora del projecte apostava per un replantejament transgeneracional de l'espai i fomentat per la cultura. Aquest projecte, però, no es va dur a terme.<\/p> ","coordenades":"41.4334300,2.2163600","utm_x":"434528","utm_y":"4587170","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87041-foto-08194-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87041-foto-08194-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"El conjunt de la finca inclou en l'actualitat dos patis; el del davant, amb façana a l'avinguda, havia estat l'era, i arribava fins part de l'avinguda actual. Té el perímetre delimitat amb closa d'obra arrebossada, està rematada amb cornisa llisa, amb portalada lateral, en el tram que passa per davant de la façana del carrer Major. Està rebaixada i tancada amb tres panys de reixa decorativa de ferro, situada entre pilons d'obra de característiques equivalents a la tanca. En aquest pati hi ha un safareig, un pou, una palmera i un cobert. El pati del darrere, era l'espai destinat al conreu de l'horta. La closa delimita aquests espai resseguint el carrer Major, en aquest tram hi ha un portal, gira en el límit de propietat amb finca veïna i torna a girar tancant-lo al carreró. El pou consta en un document on es verifica la seva existència; es tracta d'una carta que manifesta la intenció de construir una canonada per regar les terres de conreu del camp del Sorral, un mapa per situar l'espai, i una aprovació de l'ajuntament per la realització. Aquesta canonada comença en el pou de Can Rigalt, passant pel carrer Major, travessant la carretera Real, fins a arribar als horts del Sorral. En la carta s'exposa: 'D. Sebastian Canalias y Plancy como apoderado de los tres consortes D. Luis Miguel y Dra Merce des de Bassols, residentes en Barcelona, calle de Ardy nº 5, prod. A V. M. Atentamente espone, que teniendo un caudal de agua en el pozo construido en el patio posterior de la casa conocido por «Can Rigalt» de ese termino municipal, propiedad de dicha Sra de Bassols, cuyas aguas pretende destinar al riego de sus tierras y muy especialmente a las del campo conocido por «Camp del Sorral», para lo cual le es indispensable construir una cañeria que partiendo del espresado patio, y pasando por el camino llamado Calle Mayor de ese pueblo, atraviese la Carreterra Real, para ser conducidos al espresado campo del Sorral. A. V. M. Suplica se sirva concederle el competente permiso para emplazar la cañeria cerrada por los mencionados sitios en la conformidad que demuestran las líneas de puntos color carmín en los planos que por triplicado se acompañan, previo el informe de la gefatura de Obras públicas de la provincia. Gracia que espera merecer del recto proceder de V. M. Barcelona 24 de Junio de 1889 Magnifico Ayuntamiento Constituiente de la San Adrian de Besós.' També hi ha les restes d'un rellotge de sol del tipus vertical declinant. Està situat a la façana de migdia de la casa, a mà esquerra de la balconera de la planta pis, que fa cantonada amb l'avinguda de Pi i Margall. Realitzat damunt de l'arrebossat amb restes imperceptibles de policromia. Conserva el gnòmon, de vareta en secció circular. En una fotografia de 1930 realitzada per J. de Cabanyes, conservada a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, sembla identificar-se un rellotge oval, emmarcat.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87042","titol":"El Polidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-polidor","bibliografia":"<p>ASAB (1): UI. 14, exp. 1 ASAB (1): UI. 14, exp. 2 ASAB (1): UI. 11.031, exp. 2. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2003): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs (ampliació). Viure Sant Adrià. Butlletí d'Informació Municipal, 2002-2003. Núm. 57-76. BPO. IV-V, setembre 2003. https:\/\/www.vilaweb.cat\/ep\/ultima-hora\/646784\/20030213\/ledifici-polydor-sant-adria-besos-rehabilitara-albergara-centre-cultural-esportiu.html<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici inicial de la fàbrica de discos de fonògrafs de la 'Compañía fonográfica Hispano Americana S. A.'. Es trobava en un recinte gairebé quadrat de 3.743,96 m². Els seus límits eren: al nord-oest delimitava amb la carretera de Mataró (actual avinguda Pi i Margall); al nord-est amb el carrer Ricard; al sud-est amb la finca dels senyors Barnola (actualment el pavelló municipal); i al sud-oest amb la riba del Besòs (actualment la Rambleta). L'actual edifici és el resultat de les diferents modificacions que ha anat rebent. Així, l'edifici inicial que estava previst per l'activitat de polir vinils tenia forma d'ela, seguint les traces de la carretera de Mataró i la riba del Besòs, tancant un pati interior de planta rectangular. Actualment, la major part de l'edifici que donava a la riba ha desaparegut (a causa de les intervencions del 2002) i el que es conserva, la part d'edifici que delimita amb l'avinguda Pi i Margall, ha estat rehabilitat per tal d'acollir la biblioteca i el centre de producció cultural. El pati interior s'ha obert i s'ha reconvertit en una plaça. L'edifici actual, doncs, consta d'una planta soterrània, una planta baixa i un primer pis.<\/p> ","codi_element":"08194-23","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça Guillermo Vidaña s\/n","historia":"<p>L'edifici es construeix a partir de l'any 1930, després que l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs acceptés una sol·licitud d'edificació d'una fàbrica polidora de discos, propietat de la companyia fotogràfica Hispano-Americana. El futur d'aquesta va ser curt. Es diu que els enginyers que van estudiar la seva construcció en aquest emplaçament de Sant Adrià no van tenir en compte el pas del tramvia, que produïa vibracions que impossibilitaven polir els vinils. El cas és que l'any 1936 es va signar el compromís de venda de l'edifici a l'Ajuntament, que acabà materialitzant-se després de la Guerra Civil, el 1940. Durant el franquisme, l'edifici va aplegar diferents usos, com acollir el grup escolar 'Wenceslao González Oliveros', el 'Frente de Juventudes' (amb dues entrades diferenciades: la del costat de la Rambleta per a noies, i l'actual accés a la biblioteca pels nois), tenint també la seva seu FET i de las JONS, així com la CNS, el dispensari i la biblioteca municipal. L'any 1956 es van inaugurar, a la primera planta, les noves dependències del consistori. El 1976 s'inaugurà el nou edifici consistorial, on es traslladen les dependències municipals. Amb la fi del franquisme i la reinstauració de la democràcia, l'escola pública passa a dir-se 'Pompeu Fabra', abandonant l'immoble l'any 1992 quan se li construeix la nova seu del carrer de Santa Caterina \/ Onze de Setembre. Aleshores el Polidor queda abandonat. Un any més tard, un grup de joves decideixen ocupar l'espai, i es crea el centre social autogestionat (CSA) del Nord, desallotjat el 2002. El 1994 s'inicien les obres de restauració d'una part de l'edifici, que conclouen el 1996 amb la inauguració de la biblioteca popular Sant Adrià. Entre els anys 2002 i 2006 s'enderroca la nau paral·lela al riu i es fa una intervenció arquitectònica que permet concloure la restauració del conjunt de l'edificació, amb l'obertura del centre de producció cultural i les instal·lacions esportives, de nova construcció.<\/p> ","coordenades":"41.4314478,2.2149414","utm_x":"434407","utm_y":"4586951","any":"1930","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87042-foto-08194-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87042-foto-08194-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87042-foto-08194-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Lluís Bonet i Garí","observacions":"D'aquest primer edifici que va ser la fàbrica polidora de discos, és important destacar que el seu arquitecte va ser Lluís Bonet i Garí (1893-1993), deixeble de l'arquitecte Antoni Gaudí.","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87043","titol":"Centre Cívic La Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/centre-civic-la-mina","bibliografia":"<p>ASAB, UI. 10.673, exp. 1. ASAB, UI. 10.774, exp. 1. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. FORT, Josep Mª (1994). Centro cívico de La Mina, calles cruzados; dins Revista Diseño Interior núm. 39. MIRALLES, Enric i PINÓS, Carme(1993). CENTRE CÍVIC LA MINA; dins Revista El Croquis núm. 62-63. PLA ESPECIAL DE REMODELACIÓ I MILLORA DEL BARRI DE LA MINA. SANT ADRIÀ DE BESÒS: Memòria de la informació Urbanística. Novembre 2001 .Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Consorci del Besòs, Barcelona Regional. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 134, juliol\/agost 2009. https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Centre_C%C3%ADvic_La_Mina<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Equipament social situat entre els carrers de Venus, el carrer de Ponent, la Rambla de La Mina i el carrer de Cristóbal de Moura. És de planta rectangular i està format per dos cossos. El cos principal es trobava cobert amb un sistema de voltes invertides que guarden la llum a l'espai. La distribució d'aquest era de tres quartes parts destinades a la sala d'espectacles, i l'última acaba a dos nivells: a la planta baixa hi havia el vestíbul principal, en un lateral, i l'escala d'accés al primer pis, que restava oberta sobre la sala. La nau lateral era de planta baixa, amb la coberta plana. També cal destacar dues escletxes longitudinals de llum natural que es filtrava a través de les peces de pavès, situades la frontal, en el punt de trobada entre la coberta i la façana principal. L'edifici es construeix l'any 1974, però és entre 1988 i 1992 quan es fa la intervenció que llueix actualment. Aquesta reforma anà a càrrec de l'equip d'arquitectes Pinós-Miralles i es centrà en l'interior, mantenint els volums existents. L'objectiu de la intervenció d'Enric Miralles i Carme Pinós era transformar l'espai de la sala d'espectacles en un centre cívic. Així doncs, la intervenció principal es divideix en dues parts. En primer lloc, la separació del vestíbul amb la sala d'espectacles, a partir d'un envà de xapa metàl·lica. En segon lloc, la transició entre la sala i el primer pis es fa mitjançant una inserció de dues plataformes de formigó que es creuen en forma de X a diferents nivells. Amb això, s'amplia la superfície transitable, així com es multipliquen els punts de vista de l'espectador. La primera d'aquestes plataformes està a un nivell intermedi entre la planta baixa i el primer pis. La barana d'aquesta plataforma és de formigó armat. La segona sí que la situaríem a la planta pis, amb una superfície més extensa. La seva barana és de xapa metàl·lica. Les dues plataformes són de formigó armat, i estan suportades per pilars d'acer. També cal destacar el sostre fals, format per un enreixat reticular d'acer. A l'espai intermedi hi trobaríem distribuïdes els llums. Uns anys més tard, amb l'objectiu de construir una biblioteca, s'enderroca bona part de l'edifici, mantenint, això sí, el vestíbul i la Sala de l'equip Miralles-Pinós. El nou edifici té dues plantes i la seva característica principal és la seva lluminositat, gràcies al tremat metàl·lic i el vidre. Es divideix en dues seccions paral·leles, separades per una escala i una rampa que donen accés al segon pis.<\/p> ","codi_element":"08194-24","ubicacio":"La Mina - Carrer Venus s\/n","historia":"<p>El barri de la Mina neix a inicis dels anys 70 del segle XX, amb l'objectiu d'acabar amb el barraquisme del Camp de la Bóta. La intervenció de l'Ajuntament de Barcelona, però, es limita a la construcció de grans edificis destinats a l'habitatge, sense habilitar ni dotar de cap mena d'equipament el barri. És la lluita veïnal de molts anys el que porta millores de tot tipus. La construcció d'aquest edifici, l'any 1974, estava pensada per acollir-hi un local d'espectacles. Abans de la construcció del barri, al Camp de la Bóta hi existia una escola professional destinada a joves d'entre 14 i 20 anys que volguessin aprendre alguna professió. Arrel de la insistència dels veïns, el centre cívic es convertí en seu d'aquesta escola. Tot i així, la seva trajectòria no va ser massa llarga, i al cap de pocs anys, va tancar. Així doncs, l'activitat del centre cívic es resumeix en ser l'espai de trobada de diferents associacions. Entre el 1988 i el 1992 s'hi va fer una intervenció per tal de construir una nova sala d'actes, dirigida pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós. És en aquesta sala on rau la importància de l'equipament, ja que és un dels primers projectes que aquest equip d'arquitectes va realitzar i va tenir gran ressò en l'àmbit nacional i internacional per la seva qualitat innovadora, amb arquitectura d'investigació formal, expressiva i tècnica. Anys més tard s'hi fa l'última intervenció, enderrocant bona part de l'edifici original per tal de construir-hi una nova biblioteca, que va inaugurar-se el 2009.<\/p> ","coordenades":"41.4192882,2.2192571","utm_x":"434756","utm_y":"4585598","any":"1974-92","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87043-foto-08194-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87043-foto-08194-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87043-foto-08194-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Enric Miralles i Carme Pinós","observacions":"L'interès d'aquest edifici està en que és un dels primers projectes de l'equip d'arquitectes Miralles-Pinós. Aquests van tenir un gran ressò nacional i internacional per la qualitat innovadora dels seus projectes amb els quals investiguen tant pel que fa a la forma, com a l'expressivitat i la tècnica. En aquest cas en concret trobem un llenguatge arquitectònic propi i singular on es fa present la influència de l'arquitectura racionalista tardana dels anys setanta juntament amb la força renovadora que recull les tendències del constructivisme rus i l'organicisme.","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87044","titol":"Rail del tramvia de foc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rail-del-tramvia-de-foc","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. RAFAEL, J. i PIULACHS, M.. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 19, octubre 1991.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Aquest tram de rails d'acer són els únics vestigis del traçat de la primera generació de tramvies que hi ha hagut a Sant Adrià de Besòs. La sola central està formada per un empedrat de llambordes, de forma gairebé quadrada, col·locats a trencajunts. L'ample de la via és d'un metre, dada que ens permet situar-los cronològicament a l'any 1884, dins aquesta primera generació de tramvies, ja que sabem que la majoria de línies canviaren la seva amplada d'un metre a 1,43 metres. El fet que Sant Adrià no la canviés és el que ens permet afirmar que són les inicials.<\/p> ","codi_element":"08194-25","ubicacio":"La Catalana - Carretera de Mataró, s\/n","historia":"<p>El traçat del tramvia ,'El vapor del litoral', es va inaugurar el 1884. El seu recorregut era de Sant Martí a Badalona, amb un recorregut de 9,54 km, passant per la carretera de Mataró en el seu tram a Sant Adrià de Besòs. Era molt voluminós, feia molt de fum i de la caldera en sortien flamarades. Per aquest motiu se'l coneixia com a tramvia de foc. L'any 1903 el tramvia s'electrifica. A la dècada del 1920 es van enumerar les línies de tramvia, i la que ens ocupa portava el número 47. Al 1937, però, en plena Guerra Civil, una besossada (nom popular amb el qual es coneix les riuades del Besòs) s'endugué el pont, provocant que els viatgers arribessin en tramvia fins al marge dret del Besòs i haguessin de travessar el riu a peu i tornessin a agafar el transport al marge esquerre per arribar a Badalona. Al 1944, amb la construcció d'un nou pont, es restablí totalment la línia, i continuà la seva activitat fins a mitjans dels 60, quan van desaparèixer els tramvies. Així doncs, és un fet que des de finals del segle XIX fins a la dècada del 1960, el tramvia formava part del paisatge urbà de Sant Adrià. La modernitat l'arraconà, però els nous projectes el van tornar a portar a la ciutat.<\/p> ","coordenades":"41.4273156,2.2118354","utm_x":"434144","utm_y":"4586495","any":"1884","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87044-foto-08194-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87044-foto-08194-25-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87045","titol":"Plataners de la carretera de Mataró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataners-de-la-carretera-de-mataro","bibliografia":"<p>Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs. Catàleg de Béns Culturals d'Interès Local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Volum I, pp. 84-88. Plàtans de la carretera de Mataró. De la via fèrria fins a la carretera N-II. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Fc 012. Setembre 2020. MÀRQUEZ i BERROCAL, Manuel (1996). Història Social de Sant Adrià de Besòs. Vol. III. La transformació del territori: La producció de l'espai urbà a Sant Adrià de Besòs (1910-1940). Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. PHILLIPS, Roger (1989). Los árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. ROVIRA i COSTA, J. (1991). Arts i oficis desapareguts de Sant Adrià, dins revista Viure Sant Adrià. Revista municipal, núm. 19. SALA GRAU, Joan (2016). Arran del Camí Ral. De Barcelona a Arenys de Mar (1880-1920). Pàgs. 58-73. Edicions Viena.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Afectacions produïdes pel xancre i impactes de vehicles.","descripcio":"<p>Els plàtans de l'espècie Platanus x hispànica o Platanus hybrida, estan situats en el tram de la Carretera de Mataró, seguint l'antic traçat del Camí Ral. Es tracta de 10 arbres que han perdut l'alineació natural de l'antic Camí Ral, i que han sobreviscut als diferents traçats urbanístics moderns. Es localitzen de la següent manera: cinc exemplars situats a la carretera de Mataró, davant de la ciutat esportiva del RCD Espanyol; dos exemplars en una parcel·la entre la carretera de Mataró, el carrer de la Mare de Déu de Montserrat i el carrer Guipúscoa, a tocar de la gasolinera REPSOL; un exemplar a l'interior del recinte del Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC), concretament on hi ha els horts urbans de Can Serra. Passada la via del ferrocarril, encara es poden identificar dos grans exemplars coetanis amb els anteriors, ubicats a la carretera de Mataró, 14 i 26. Són arbres caducifolis, de port robust, de més de cent anys d'edat i fàcil de reconèixer-los per l'amplada de volta de canó, l'aspecte clapejat del tronc i la copa. A l'edat madura acostuma a presentar fissures, tan a nivell de la soca, del tronc, i en el creuament, de les branques principals. En alguns casos semblen haver patits fongs i xancre ja que presenten assecament de l'escorça. En alguns dels exemplars s'observen ferides importants provocats per impactes de maquinària, vehicles, etc. Les branques són esteses i les principals presenten un bon gruix. Les més tendres tenen un color més clar. Les fulles són caduques, grans i dividides en tres a cinc lòbuls dentats. Disposa d'un potent sistema d'arrels que necessita de sòls profunds per a desenvolupar-se correctament, però s'acaba adaptant a escocells i als enquitranats de la calçada i suporta bé la pol·lució atmosfèrica.<\/p> ","codi_element":"08194-26","ubicacio":"La Catalana - Carretera de Mataró","historia":"<p>La importància d'aquests espècimens de plataner rau actualment en el seu simbolisme, ja que és testimoni d'un passat lligat a una via de comunicació importantíssima com és el Camí Ral. Aquesta via de pas va ser centre vital per al desenvolupament econòmic de la població que només tenia una dificultat en el seu pas pel municipi, el riu Besòs. Durant molts anys es va travessar a peu per les passeres tradicionals i fins i tot, l'any 1937 quan una besossada es va endur el pont el tramvia procedent de Barcelona s'aturava a la riba dreta i els passatgers, després de travessar per les passeres, reprenien el viatge amb un altre tramvia que els esperava a l'altre costat.<\/p> ","coordenades":"41.4266200,2.2117700","utm_x":"434138","utm_y":"4586417","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87045-foto-08194-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87045-foto-08194-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87045-foto-08194-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87046","titol":"Pont de Cristòfol de Moura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-cristofol-de-moura","bibliografia":"<p>ASAB (2) UI. 552, exp. 44. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (1989). Puente sobre el Besos; dins Revista El Croquis. Any VIII, nº 39 Abril 1989. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. CORRALES, A. (1999). Un mosaico para la reinserción; Área Besòs, març de 1999, pp. 5. ROVIRA I COSTA, J. (1951). Resum històric de la Verneda del Besòs. Sant Adrià de Besòs, Editat per l'autor. ROVIRA I COSTA, J. (1991). Arts i oficis desapareguts de Sant Adrià; dins Revista Viure, núm. 19. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, abril 1989. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 12, desembre 1990.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El pont sobre la llera del riu Besòs que uneix els barris de Sant Joan Baptista i La Catalana. Té 140 metres de llargada i 20 metres d'amplada. Està construït amb formigó armat blanc. Consta de tres franges longitudinals independents a diferent nivell. La central és per el trànsit rodat, hi ha tres carrils en cada sentit, i les laterals, que estan aïllades per un mur, destinada al trànsit de vianants. La sola central lleument arquejada, té una amplada de 20 metres amb quatre carrils dos per cada sentit, està recolzada sobre els dos murs de contenció que canalitzen la llera i quatre pantalles paral·leles, que s'esglaonen per tal de suportar la passera de la banda de mar, d'uns 5 metres d'amplada, en aquest cas, la sola és totalment horitzontal mantenint la cota d'arrancada, tant des del carrer Olímpic com des del carrer d'Antonio Machado proporcionant la comunicació més ràpida i funcional entre dos punt. Aquesta transcorre a un nivell més baix que el de la sola central, entre ella i la passera hi ha un mur de formigó d'alçada suficient com per fer en part de barana de la via central, aquest joc compositiu aconsegueix que el vianant resti aïllat de la percepció del trànsit rodat. El mur funciona com una façana, limita la vista de la serra concentrant-la en la balconada ressaltada amb la pèrgola, a la vegada que, els bancs que es recolzen en aquest mur proposen l'espai com un mirador que s'obra sense traves a l'horitzó. En contraposició, la passera de la banda de muntanya, oscil·la ondulant per sobre i a ran de la sola central, la passera s'eleva independent per tal d'oferir la pluralitat de vistes del delta del Besòs, la llibertat formal i espacial que aquest tram proposa, queda reforçada per la separació d'aquesta amb el tram central, tant físicament (hi ha aproximadament un metre de separació entre elles), com en la solució estructural, ja que en aquest cas la llosa està suportada per pilars de secció rectangulars, rematats en esquadra. El pont es va construir per comunicar Barcelona amb Sant Adrià de Besòs i Badalona. Abans només hi havia el pont de la N-II. Dins del mateix Sant Adrià, el pont va permetre la comunicació dels barris de la Catalana i la Mina, al marge esquerre del Besòs amb la part dreta del municipi. Aquesta comunicació abans es resolia mitjançant una passera només per a vianants. Hi ha dos tipus bàsics de baranes, les d'acer constituïdes per muntants de perfils en T i passamà de secció circular, amb les variants de major o menor densitat dels travessers també de secció circular, recolzades directament sobre la sola com en el cas de la barana que dóna a mar, o bé sobre els murs de formigó. I les que estan constituïdes pel propis murs de formigó.<\/p> ","codi_element":"08194-27","ubicacio":"Sant Joan Baptista i La Catalana - Entre el carrer Olímpic i d'Antonio Machado","historia":"<p>Tota la història de Sant Adrià de Besòs es veu condicionada pel riu, que separa el terme municipal en dues parts. Així, les passarel·les o ponts construïts per tal de travessar el riu es converteixen en un eix fonamental per la quotidianitat dels adrianencs, per la consolidació simbòlica de la seva identitat com a poble, així com per les comunicacions entre Barcelona, Sant Adrià i Badalona. Al llarg de la història, han estat diversos els ponts que s'han construït i reconstruït a causa de les besossades (nom popular amb el qual es coneix els creixements del riu Besòs), així com les èpoques en què no es gaudia de cap pont, prenent importància la figura dels passadors. Aquests, es dedicaven a posar palanques, a passar les persones a collibè i a ajudar a cavalls i mules que empenyien carros, tartanes o combois militars a passar el riu. Tenim constància d'aquests ja des del 1602, quan el bisbe de Barcelona i baró de Sant Adrià va manar que tots els diners que se n'obtinguessin s'invertissin a arreglar la vella Església del poble. Aquest ofici es va allargar fins el 1888, en el marc de l'exposició universal de Barcelona, inaugurant-se el primer pont de ferro de Sant Adrià. El pont de Cristòfol de Moura s'inaugurà el 1989, i, en termes municipals, va suposar la millora de la comunicació dels barris de La Catalana i La Mina amb el de Sant Joan Baptista. A més, en l'àmbit comarcal, comunica el polígon industrial de Badalona amb el port i la part més baixa de Barcelona, tenint en compte que fins al moment només es podia creuar amb trànsit rodat pel pont de la N-II. Arrel de la millora de les comunicacions que va suposar, l'any 2003 el Ple del consistori de Sant Adrià aprova declarar-lo Bé Cultural, d'Interès Local<\/p> ","coordenades":"41.4243800,2.2237000","utm_x":"435132","utm_y":"4586160","any":"1989","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87046-foto-08194-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87046-foto-08194-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Joan Roig i Enric Batlle (Arquitectes) Jordi Torrella (Enginyer)","observacions":"Cal destacar la decoració del mur de la cantonada del carrer d'Olímpic amb Cristòfol de Moura a partir d'un mosaic ceràmic seguint la tècnica del trencadís que dibuixa uns dofins, feta per un grup d'expresidiàries de Wad Ras, l'any 1998, a partir del tallers impartits a la presó per l'associació Bia Bya Art. Aquest projecte és fruit d'un conveni per promoure la inserció de les preses en el món laboral, signat per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i l'associació Bia Bya Art, amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona. La inauguració es va fer el 25 de març de 1999.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87047","titol":"Parc del Besòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-del-besos","bibliografia":"<p>ALSINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). El que queda dels projectes de Cerdà, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 70-71. El Punt. Sant Adrià de Besòs. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. FC010. Parc del Besòs, pp. 71 - 75. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 74, abril 1988. ROVIRA i COSTA, J. (1951). Conferencia pronunciada por el señor Juan Rovira Costa, ponente de Cultura del Ayuntamiento, con motivo de las Solemnidades que la Parroquia de la Verneda tributo a sus titulares y patrones las Santas Juliana y Semproniana el día 26 de julio, dins Resum històric de la Verneda del Besòs. Conferència. 14 pàgines. Fons Fascículos de divulgación històrica. Universitat Autònoma de Barcelona. http:\/\/www.amb.cat\/es\/web\/territori\/espai-public\/parcs\/consulta-de-parcs\/detall\/-\/equipament\/parque-del-besos\/345153\/11656 https:\/\/www.publicspace.org\/es\/obras\/-\/project\/w028-parc-del-besos http:\/\/www.arxiusarquitectura.cat\/arquitectura_det.php?id=166 https:\/\/xarxanet.org\/comunitari\/noticies\/parc-del-beso<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Parc del Besòs és una zona d'esbarjo de 63.918,18 m2 de caràcter urbà. Està situat a l'oest del municipi, al vessant dret del riu Besòs, delimitat pels carrers d'Amaya, de Cristòfol de Moura, de Dalt, la Ronda de Sant Raimon de Penyafort i la línia fèrria Barcelona-Mataró. L'espai, en forma trapezoïdal lleugerament irregular, s'estructura a partir d'un seguit de peces de formigó prefabricat que de manera longitudinal delimiten la zona sense trencar la unitat paisatgística i amb obertura al mar. La trama amb coberta d'herba i peces de formigó queda definit per dos passeigs pavimentats en forma 'd'Y', resseguits per arbres i fanals, a més de tres tanques de parterres amb arbrat, que només queden alterats per la creació de varis subespais que trenca amb aquesta composició formada per la superposició d'esplanades d'herba. Els subespais estan repartits per tot el parc, en concret, al nord-est, al nord-oest i al sud, i en ells s'hi situa una esplana pavimentada, amb una pèrgola, un espai amb porteries de futbol i d'altres per jugar a pilota amb cistella, el voleibol, la pista de petanca, un espai per a gossos, etc. També hi ha varies fonts distribuïdes de forma estratègica i diferents formacions escultòriques, com el Bosc de ciment i el Cuc de ciment, amb varies funcions, com el joc i el de repòs, a més de l'escultòric.<\/p> ","codi_element":"08194-28","ubicacio":"El Besòs - Carrer Cristòfol de Moura s\/n","historia":"<p>El Parc del Besòs es va projectar l'any 1983. Està situat en el barri Besòs, en el límit amb els barris de la Mina i la Catalana. Les obres es van iniciar l'any següent i es van acabar l'any 1986, en dues fases. No es va inaugurar fins l'any 1996. Representa una zona verda i pulmó de l'àrea metropolitana. Però de fet, és una petita porció de les cent noranta hectàrees que l'any 1860, Ildefons Cerdà havia projectat com a pulmó de la ciutat, en el seu Pla de l'Eixample de Barcelona, que juntament amb Montjuïc i la Serra de Collserola havien de formar el cordó verd de la ciutat de Barcelona. El projecte no es va dur mai a terme i els planejaments posteriors van anar en sentit contrari. Una gran part d'aquest espai es va destinar a zona industrial i a habitatges, molts d'ells per a treballadors de les mateixes empreses. Després de molts estira i arronsa el Pla General Metropolità contempla l'expropiació dels antics aiguamolls i boscos que amb els anys s'havien dessecat i transformats en terrenys de conreu i ocupats per les diferents indústries. També es van expropiar les masies de Can Sabaters i Can Sambró. L'any 1984, després d'un concurs d'idees convocat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, es construeix el primer parc urbà al marge dret del riu Besòs. La creació d'aquest parc es va associar a una política de dotació d'equipaments socials, culturals, esportius i sanitaris que han millorat notablement la qualitat de vida dels ciutadans que hi viuen al voltant.<\/p> ","coordenades":"41.4211600,2.2173300","utm_x":"434597","utm_y":"4585807","any":"1984","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87047-foto-08194-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87047-foto-08194-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Helio Piñon i Albert Vilaplana","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87048","titol":"Escut Episcopal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-episcopal","bibliografia":"<p>ALSINA, Josep Rafael i PIULACHS, Mayte (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i El Punt. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián de Besós. Guía práctica y curiosa de la población. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 43 i 44, juliol-agost 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 59, desembre 1986. http:\/\/www.sant-adria.net\/la-ciutat\/la-nostra-historia\/lescut<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Restaurat, l'any 2012, en motiu del mil·lenari de la ciutat.","descripcio":"<p>Escut que correspon a la baronia de Sant Adrià de Besòs. Era l'escut nobiliari de Joan Sentís, que en el segle XVII era el virrei de Catalunya i bisbe de Barcelona, càrrec que portava annex el de baró de Sant Adrià. Es tracta d'una llosa rectangular de pedra sorrenca. Camp quarterat o quadrilong. Primer tres puntes de llança; segon, unes fulles d'acant; tercer un pi; i quart, tres estrelles de cinc puntes sobre quatre faixes ondulades. Per timbre barret episcopal; d'on pengen simètricament dos cordons, que ressegueixen el dibuix d'un nus. També hi ha quatre borles que defineixen un rombe. Abans de la Guerra Civil estava a la llinda de l'església i, tot i la destrucció d'aquesta durant la guerra, l'escut se salvà. Actualment es troba a l'interior.<\/p> ","codi_element":"08194-29","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església 9-10","historia":"<p>La història de l'escut episcopal cal lligar-la a la història del castell de Sant Adrià, tan sovint controvertida. Són vàries les especulacions sobre aquest castell, i sembla que encara ara costa saber la seva ubicació. No obstant, segons el cronista adrianenc Rovira i Costa, la versió més acceptada seria situar-lo molt a prop de l'antiga església. La denominació de castell també podria referir-se a palau episcopal o alberg. Són diferents documents els que corroboren l'existència del castell de Sant Adrià. En el foli 183 de l''Speculum Officialatus' a l'arxiu episcopal, hi consta que el 2 de novembre de 1372, s'hi va albergar el rei Pere IV 'el cerimoniós' i el seu seguit, de camí a Sant Andreu del Palomar. Un document de la parròquia de Sant Adrià també ens diu que el 1430 el bisbe-baró va fer cessió del palau amb la seva peça de terra al rector amb la intenció que es construís una església parroquial al costat del palau. Gairebé 200 anys més tard, el 1625 el palau estava en un estat de bastant degradació, i la mesa episcopal decidí llogar-lo al senyor Onofre Coromines, ja que era el propietari de les terres del voltant.<\/p> ","coordenades":"41.4340891,2.2139704","utm_x":"434329","utm_y":"4587245","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"La titularitat és privada, Arquebisbat de Barcelona, però el fons és d'accés públic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87049","titol":"Robínies de la plaça de Joan Rovira i Costa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/robinies-de-la-placa-de-joan-rovira-i-costa","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Volum II. Robínies de la Plaça Rovira, Plaça Rovira i Cota. FC014 BELLMUNT, J.; TARRAGÓ, G.; CUARTERO, D. (1987). Projecte de remodelació de la Plaça de l'Església i del seu entorn. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. NAVÉS VIÑAS, Francesc (1992). El árbol en jardineria i paisajismo. Ed. Omega. Barcelona. PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pàg. 161. Barcelona. Pòrtic Natura. Varis (1997). Aquells tres tramvies, dins Revista de Badalona, (15-11-1997). Ajuntament de Badalona. ROVIRA i COSTA, Joan (1991). Arts i oficis desapareguts a Sant Adrià, dins revista Viure a Sant Adrià, núm. 19. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Decret reial 1628\/2011, del 14 de novembre que regula el llistat i el catàleg de les espècies exòtiques invasores, consultable a http:\/\/aca-web.gencat.cat\/aca\/documents\/ca\/legislacio\/decrets\/rdboe_1628_2011.pdf<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Arbres de l'espècie Robínia pseudoacacia, situats al bell mig de la plaça de Joan Rovira i Costa, al nord de la població. Es tracta de dues robínies, conegudes també amb el nom d'acàcia borda o acàcia blanca. Són arbres caducifolis de la família de les Fabàcies. Estan plantats responent a una certa simetria, en un escocell quadrangular. L'exemplar més proper a l'església és el més alt, sobrepassant els vint metres d'alçada. El tronc, oscil·la entre els 75 cm i els 100 cm de volta de canó. Creix ramificat des de poca alçada, en varies branques ascendents, formant una copa estreta i oberta, que dona la forma característica de l'espècie. L'escorça, de color grisenc, és gruixuda, amb rugositats i estries longitudinals. L'exemplar més allunyat de l'església denota una poda severa ja fa anys. Els branquillons i branques joves secundàries són fortes i flexibles alhora, amb espines estipulars de 2 a 2,5 cm de llargada. Les fulles, pinnades, amb folíols ovals de 2 a 5 cm de llarg i d'1,5 a 3 cm d'amplada, mesuren entre 10 i 25 cm de llarg. Cada fulla a la seva base té una espina. La floració es fa entre el mes de maig i de juny. Abans de la tardor es tornen groguenques i cauen. En estat salvatge les flors són de color blanc, mentre que en algunes varietats de jardí són rosades i lleugerament perfumades. S'agrupen en pènduls de 8 a 20 centímetres, molt vistoses. El fruit, és un llegum de color bru rogent amb 4 a 10 llavors al seu interior que pot mesurar entre 5 i 10 cm de llargària.<\/p> ","codi_element":"08194-30","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça de Joan Rovira i Costa","historia":"<p>La plaça dedicada al cronista de la vila, Joan Rovira i Costa (28 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1991), es va inaugurar l'any 1988, després d'enderrocar l'edifici que ocupava aquest espai. L'indret forma part de la sagrera de l'antiga església. En realitzar la remodelació, van aparèixer restes òssies, corresponents a l'antic cementiri. L'exterior dels dos murs de tancament de les finques que limiten amb la plaça, estan decorats amb un trencadís a base d'ones i flors realitzats per l'associació Bia Bya Art, en honor a Gaudí. El mobiliari urbà consisteix en una font, un parell de papereres i dues jardineres de forja amb un margall a cadascuna. Els bancs que s'havien col·locat originàriament al dessota de les robínies per aprofitar l'ombra dels dies assolellats han estat retirats. Un senyal en un dels murs prohibeix jugar a pilota i unes pilones delimiten la plaça de les escales que baixen cap el carret Nebot. La fusta d'aquest arbre és extremadament dura i resistent a la humitat. Durant molts anys es va utilitzar per fer les travesses de les vies de tren o els posts de la corrent presents a les carreteres. La seva llenya té un alt poder calorífic, comparable al de l'antracita. La seva flor és molt apreciada en apicultura, ja que la seva mel és de gran qualitat. Resisteix molt bé la contaminació i per tant, un arbre emprat com a ornamental o en alineació en els carrers de les ciutats.<\/p> ","coordenades":"41.4339300,2.2137600","utm_x":"434311","utm_y":"4587227","any":"1988","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87049-foto-08194-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87049-foto-08194-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Espècie originària dels Estats Units, i introduïda a Europa durant el segle XVI pels botànics i jardiners del rei de França, Jean Robin i Vespasien Robin. Es tracta d'una espècie àmpliament estesa degut a la seva gran adaptació, fins el punt que a Europa està considerada com una de les cent plantes invasores, ja que els nous rebrots surten de les arrels i és fa molt difícil d'eliminar. A Catalunya, juntament amb l'ailant o canya de la pudor són causants d'impactes ecològics importants als boscos de ribera.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87050","titol":"Les Tres Xemeneies i edifici de turbines de la Central Tèrmica del Besòs.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-tres-xemeneies-i-edifici-de-turbines-de-la-central-termica-del-besos","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. MENÉNDEZ, F. Xavier. (2016): Informe tècnic: Expedient de declaració de Les Tres Xemeneies de la Central Tèrmica del Besòs (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès) Com a Bé Cultural d'Interès Local. Webgrafia: https:\/\/sites.google.com\/site\/3xemeneies\/ http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=193<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt dels tres edificis de calderes i xemeneies i de l'edifici de turbines de la Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs, més conegut com Les Tres Xemeneies de la Central Tèrmica del Besòs. El conjunt arquitectònic està compost per dues unitats constructives: els edificis de les Tres Xemeneies i la Sala de Turbines, annex a l'anterior. El conjunt té una superfície de 1'36ha (13.680m²). L'edifici estricte de la Sala de Turbines ocupa 5.715 m² i la resta de la superfície (7.965m²) està determinada per les tres torres de calderes i xemeneies (cadascuna amida estrictament 1.018,97 m²) i els espais construïts i de contacte amb la Sala de Turbines i els espais de circulació al voltant de les calderes. L'edifici estricte de les Tres Xemeneies està definit funcionalment per tres grups o conjunts que tenen la mateixa estructura i funcionament: es tracta de tres torres compostes per les bases on es situaven les tres calderes, amb les respectives xemeneies al damunt, alineades i iguals, tot i que la seva construcció correspon a tres fases diferents. A l'interior de l'espai de cada base s'ubicaven les tres calderes metàl·liques que produïen vapor, avui desaparegudes, que estaven suspeses des de la biga metàl·lica bastida a la part alta, que encara es conserva. Cadascuna de les tres bases presenta una morfologia composta constituïda per dos porcions de cilindre laterals i un prisma rectangular central, rematat per un cub amb una gran obertura central, que sobresurt del pla de façana. A la part baixa hi havia la cambra de combustió o fogar. En el cub central, entre la caldera i les xemeneies, hi havia els respectius pre escalfadors. Tot el conjunt està bastit amb formigó armat vist sobre pilones de formigó construïdes mitjançant encofrat lliscant fins una fondària de 40 metres. L'espai de calderes amida 90 metres d'alçada. Sobre cada base es drecen les tres xemeneies, pròpiament dites, de 90 metres d'alçada, fins arribar als 180 metres. La boca de cada xemeneia és metàl·lica (acer) i fa 20 metres d'alçada. En total, el conjunt fa 200 metres d'alçada. Aquesta espectacular alçada permet la visibilitat de la central des de gran distància, fins a formar part del panorama urbà de Sant Adrià de Besòs, Badalona i Barcelona. Al tractar-se de les torres més altes de la façana metropolitana de Barcelona, aquestes són visibles tant des del front marítim com des de punts elevats com les serres de Collserola i de Marina. Tot i que les torres són pràcticament iguals, cal dir que la tercera torre, és a dir, la que està més a prop del riu, està una mica més separada que les altres dues. S'ha publicat que es podria explicar degut a la major llosa de fonamentació que podria necessitar, ja que la resistència del sòl més a prop del riu és menor, però més aviat podria ser degut a l'existència de la porta del moll de càrrega de la Sala de Turbines, que si s'hagués respectat la simetria, hauria esta en part cegada per la tercera torre. La sala de turbines adjacent a les Tres Xemeneies és un paral·lelepípede que fa 170 metres de llarg, 30 d'ample i 30 d'alçada amb una façana i una teulada totalment planes. Té 3 plantes més la planta -1. Entre la primera i la tercera planta, i de forma transversal, existeix un moll de càrrega. Aquest edifici allotjava els tres grups de turbina-alternador per a la producció d'energia elèctrica i els condensadors de vapor, corresponents a cada un dels tres grups termoelèctrics. Igualment, cada grup comptava amb el seu propi sistema de refrigeració, compost per tubs que connectaven cadascun amb l'aigua de mar. Tota la maquinària va ser retirada, excepte el pont grua que es troba sospès al sostre de la planta noble, que ja no és operatiu. Encara es conserva el centre del control del grup 3, que s'ubica en un edifici adossat a la sala de turbines i que es manté dempeus, situat entre la torre 3 i la mateixa sala de turbines (la sala de control dels grups 1 i 2 fou enderrocada)<\/p> ","codi_element":"08194-31","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Avinguda Eduard Maristany, s\/n","historia":"<p>La Central Tèrmica del Besòs, coneguda com la central tèrmica de la FECSA o de les Tres Xemeneies (i popularment com les Tres Xemeneies de la FECSA o les 'Tres Maries'), i denominada oficialment Central Tèrmica Sant Adrià I, II i III, era una instal·lació termoelèctrica de producció d'electricitat, de cicle convencional i alimentat per fueloil, situada junt a la riba esquerra de la desembocadura del riu Besòs, a cavall dels termes municipals de Sant Adrià de Besòs i Badalona. La Central estava configurada per tres grups de 350 megawatts de potència cadascun. Propietat de la empresa FECSA-ENDESA, fou construïda entre 1971 i 1976, i va funcionar entre 1975 i 2011. Les torres 1 i 2 i la sala de turbines es van construir a l'hora (entre 1971 i 1974). La torre 1 (la del mig) va entrar en servei el 1973 i la torre 2 (la que dona a Badalona), el 1974. El 1975 la central s'amplia i es construeix la torre 3, la més propera a Barcelona, que es posa en marxa el 1976. Durant els anys 80 i 90, els grups 3 i 1 van ser adaptats per cremar també gas natural. La central produïa energia elèctrica a partir del fueloil, que en aquell moment era la matèria primera que contaminava menys. De fet, tant l'ús de fueloil, com l'alçada de les xemeneies, responen a la necessitat de complir amb la normativa mediambiental de l'època. Tot i així, aquestes mesures no van ser suficients, ja que la central produïa el que popularment s'ha conegut com a 'pluja negra', una estesa de pols de partícules fèrries procedents del fuel que afectava els municipis adrianenc i badaloní. La protesta ciutadana davant d'aquest fet fou el desencadenant de la decisió de la Generalitat el 2002 de decretar el seu tancament gradual. La Central va cessar la seva activitat el 2008 (grup 2) i definitivament a finals de 2011 (grups 1 i 3). Des de 2012 (i fins el 2017) han tingut lloc els treballs de desmantellament i enderroc de les estructures de la central, a excepció dels edificis descrits i actualment conservats i catalogats. La construcció i el funcionament de la central va tenir importants repercussions: llocs de treball, lluites obreres i veïnals, fums, toxicitat, que perduren en la memòria de gran part de la població. El 1973, en plena construcció de la central, es va declarar una vaga per reivindicar un nou conveni. Es van produir enfrontaments i la policia va matar, d'un tret, el treballador Manuel Fernández Márquez, i en va ferir un altre. Aquests fets van originar importants mobilitzacions obreres de protesta a Barcelona i a tota Espanya. Els orígens de la central de les Tres Xemeneies es remunten a 1912. En el mateix solar on avui troba, la companyia Energia Eléctrica de Cataluña va construir (1912-1913) una central tèrmica convencional alimentada per carbó, que va funcionar fins que fou enderrocada el 1954. Una segona central tèrmica va ser construïda a Sant Adrià el 1917, al barri de la Catalana, a l'altre riba del riu, per part de la Compañia de Fluido Eléctrico. Funcionà fins el 1966. D'altra banda, el conjunt de Les Tres Xemeneies es situa junt al solar de les desaparegudes dues centrals tèrmiques de cicle convencional de Badalona, alimentades per fuel i construïdes per FECSA: Badalona I (que va funcionar entre 1959 i 1990) i Badalona II (entre 1967 i 2003). El seu enderroc va cloure el 2013. Anteriorment, ENDESA havia construït a finals dels 60, a la desembocadura del Besòs però a l'altra riba del riu, dues centrals més de cicle convencional: Besòs 1 i Besòs 2 (1972-2005). Foren enderrocades el 2007. Les funcions de la central de les Tres Xemeneies van ser heretades per les noves tèrmiques construïdes en terme de Sant Adrià: Besòs 3-4 (a partir de 2002) i Besòs 5 (de cicle combinat, en funcionament a partir de 2011, i construïda on havien estat les centrals Besòs 1 i 2). Segons consta en el projecte d'obra custodiat a l'Arxiu Municipal, el director de l'obra va ser l'enginyer José Ignacio Cosculluela Montaner, però no està clara l'autoria real.<\/p> ","coordenades":"41.4269400,2.2350100","utm_x":"436080","utm_y":"4586436","any":"1971","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87050-foto-08194-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87050-foto-08194-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-29 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Jose Ignacio Cosculluela Montaner?","observacions":"El conjunt s'ubica a l'esquerra del riu Besòs, tocant el mar i la partió amb Badalona (de fet, un 7,6% de la Sala de turbines està en terme de Badalona). Està protegit des de 2016 com Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) però la història de la seva catalogació ha estat llarga. L'any 2001 el col·lectiu 'Dones del futur' va recollir més de 300 signatures i va fer una petició a l'Ajuntament per tal que les Tres Xemeneies fossin declarades Signe d'Identitat de Sant Adrià. El 2002, onze immobles del municipi es van proposar com a BCIL. Un d'ells era Les Tres Xemeneies. L'ajuntament va iniciar dos expedients, el 2002 i el 2003, per a declarar BCIL les Tres Xemeneies, quan encara la central estava en funcionament, però davant les al·legacions de la propietat (ENDESA), que sostenia que l'immoble no tenia cap tipus d'interès històric ni arquitectònic i que encara estava en ús, les declaracions no van reeixir. A favor de la protecció, es comptava amb un informe del 2003 del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), que constatava que Les Tres Xemeneies 'són l'element més representatiu del patrimoni energètic d'aquesta època junt amb la central nuclear de Vandellós, i un símbol de referència del litoral del Barcelonès'. L'any 2006, l'alcalde es compromet a fer una consulta ciutadana per decidir el futur de Les Tres Xemeneies. El 2007 es crea la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, una associació ciutadana creada per aconseguir la seva preservació. El 2008 l'Ajuntament va organitzar la consulta, amb un resultat clarament favorable a la conservació de les Tres Xemeneies, considerades per molts veïns una icona representativa del paisatge urbà de Sant Adrià. Més tard, coincidint amb el centenari de la primera Central, és duu a terme una exposició anomenada '1913-2013: 100 anys de producció elèctrica a Sant Adrià de Besòs' i es publica un llibre: 'Central tèrmica, 100 anys il·luminant Catalunya'. Després d'uns anys de debats, polèmica, pressió ciutadana, accions reivindicatives, jornades, estudis, exposicions i altres activitats entorn del futur de les Tres Xemeneies, el 28 de setembre de 2015 té lloc el Ple de l'ajuntament, en que s'acorda iniciar el procediment de declaració com a BCIL de Les Tres Xemeneies. L'acord, aprovat per unanimitat de tots els grups polítics, comporta la suspensió, per un any, de la tramitació de llicències d'enderrocament de les Tres Xemeneies i de la Sala de Turbines. El text també resol sol·licitar un informe preceptiu d'un tècnic en patrimoni cultural a l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. El febrer de 2016, la OPC de la Diputació lliura l'informe. Aquest justifica els valors de protecció del bé, i no només els culturals, històrics i arquitectònics, sinó també els valors de caràcter industrial, científic i tècnic, així com els de caràcter simbòlic, identitari i paisatgístic, sense entrar en altres consideracions, com els usos futurs de l'immoble. Aquests valors el fan mereixedor de la seva protecció i preservació com a patrimoni cultural de Sant Adrià de Besòs i de tota l'Àrea Metropolitana, atès que ja és una icona emblemàtica, inconfusible i representativa del paisatge del litoral barceloní. El 26 de setembre de 2016 el Ple municipal aprova la catalogació. La propietat, Endesa Generación SA, va presentar al·legacions durant el procediment, recursos contra la suspensió de llicències, recursos de reposició contra la declaració de BCIL, i finalment, un contenciós administratiu contra la declaració de BCIL. El 2019 una sentència del TSJC va desestimar la demanda d'Endesa i va avalar la decisió municipal. El mNACTEC, ha inclòs Les Tres Xemeneies al 'Mapa del Patrimoni Industrial de Catalunya 150 elements imprescindibles', creat el 2015. Actualment, les tres xemeneies mantenen les balises lluminoses obligatòries segons les normes de trànsit aeri. El debat sobre el futurs usos del conjunt continua viu i encara no s'ha resolt.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87051","titol":"Cal Agustench","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-agustench","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Li manca manteniment.","descripcio":"<p>Casa que fa cantonada amb la façana que dóna al carrer Sant Isidre, i el passatge que dóna accés al pati interior i el mateix pati. Al carrer de Sant Isidre hi ha dues cases més, amb les quals comparteix mitgera i el pati que ocupa l'interior de l'illa. És de planta quadrangular amb angle arrodonit a la cantonera. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab, està inclinada a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana del carrer de Sant Isidre. Les façanes són llises, d'un color groguenc, i hi destaca l'esquadra de ferro treballat que sostenia la corriola del pou al costat de la porta i el canal de teules sobre la mateixa porta. Just davant la casa trobem el recinte tancat del pati, on hi ha una gran figuera centenària al seu interior i un safareig.<\/p> ","codi_element":"08194-32","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer de Sant Isidre, 1","historia":"<p>El municipi de Sant Adrià de Besòs era un municipi agrari que es va anar conformant al llarg dels anys al voltant de l'Església, documentada des de l'any 1012. Així, les primeres cases, construïdes a la plaça de Dalt, el carrer de Nebot, el carrer de Sant Bonaventura o el carrer Major, ens mostren en l'arquitectura aquest passat agrari. Cal Agustench, existeix com a mínim des del 1787, data en que apareix al registre de la propietat a causa del testament del senyor Feliu Capdevila, qui atorgà l'habitatge al seu net, Àngel Puig. Al registre es va descriure l'immoble com uns baixos, un pis, una quadra petita per un cavall, un pou i un pati al davant. Anys més tard, el 1863 en el número 15 apareixia, a nom de Cristina Puig (germana del difunt senyor Puig), l'actual Cal Agustench. Diferents canvis urbanístics, marcats pel canvi de sector dels treballadors adrianencs, de l'agrícola a l'industrial, van marcar el desenvolupament urbanístic del municipi. En relació a Cal Agustench, la primera transformació fou l'obertura del carrer Nebot. Així doncs, en un primer moment el carrer Sant Isidre naixia de la mateixa plaça de Dalt, i és el 1891 (si més no aquest és l'any on el trobem escrit per primera vegada al cens municipal) quan l'obertura del carrer Nebot el converteix en un carreró sense sortida provinent del mateix Nebot. El segon canvi urbanístic important que afecta a Cal Agustench és l'aplicació del pla comarcal de l'any 1953, vigent fins al 1976, quan, amb l'argument d'atenuar la problemàtica de l'habitatge causada per la gran onada d'immigració, va tenir lloc un augment desmesurat dels índexs d'edificabilitat, materialitzant-se, al cap i a la fi, amb especulació i grans guanys econòmics per alguns. L'exemple clar d'això, és l'edifici construït al costat de Cal Agustench. Un bloc d'habitatges, de planta baixa més quatre pisos, àtic i sobreàtic, mancat totalment de lligam arquitectònic i urbanístic amb el seu emplaçament.<\/p> ","coordenades":"41.4342100,2.2136200","utm_x":"434300","utm_y":"4587259","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87051-foto-08194-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87051-foto-08194-32-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"La finca forma part del centre històric de Sant Adrià de Besòs.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87052","titol":"Estany i Font de la placeta Francesc Macià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estany-i-font-de-la-placeta-francesc-macia","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. ASAB. UI. 1231, 5.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt ornamental ubicat a la Plaça de Francesc Macià format per un estany amb font i brollador. L'estany és de planta rectangular compost per dues seccions separades per un petit mur. Encapçala el conjunt la font, el brollador de la qual s'ubica en un pilar en forma de prisma quadrangular. S'hi accedeix a través d'una petita escalinata de tres graons. L'aigua arriba a l'estany mitjançant un brollador de fosa de forma quadrada amb un relleu central que representa la cara d'un lleó clàssic. Just al darrera del brollador de la font. Abans hi havia uns sortidors en forma de peix. Damunt el prisma hi trobem un pedestal al damunt del qual hi ha una escultura en bronze d'un nen que porta un globus de vidre o fanal. La figura original, quer era de pedra, ha estat substituïda per una reproducció aproximada en fosa de color negre. Dins l'estany, també hi trobem el bust en homenatge al president Francesc Macià.<\/p> ","codi_element":"08194-33","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Plaça de Francesc  Macià","historia":"<p>El barri de Sant Joan Baptista, on trobem emplaçada la placeta Francesc Macià, va néixer amb la construcció de la Fàbrica Baurier, la construcció de la central tèrmica de l'Energia Eléctrica de Cataluña' i amb la urbanització dels terrenys de la família Font i Viñals. A la dècada del 1920 altres fàbriques, com la CELO (de la qual en conservem una xemeneia) o 'la Borra', també s'instal·len a aquesta zona, convertint-se la placeta Macià en el nexe d'unió entre el barri de dalt (l'actual Sant Adrià Nord) i el barri de baix (Sant Joan Baptista). És per aquest mateix motiu que s'anomenà Plaça de la Unió. Durant la II República va passar a dir-se plaça Francesc Macià, i amb l'arribada de la Dictadura el nom es canvià i dient-se plaça Martínez Anido. El projecte d'urbanització de la plaça de l'any 1954 suposa el precedent a la col·locació de l'estany i la font ornamental. Possiblement en aquell moment es devia instal·lar l'escultura del nen sostenint el globus. Mesos abans, ja s'havia traslladat un fanal provinent de la plaça de Maria Grau. En la reforma dels entorns de la dècada del 1980, destinada a la construcció del centre comercial PRYCA i la urbanització de l'avinguda de la platja, l'escultura del nen va desaparèixer. No va ser fins al 2002 que es va col·locar una nova escultura, relativament semblant a la primera. L'any 2003, el Ple de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ho declarà Bé Cultural d'Interès Local.<\/p> ","coordenades":"41.4279694,2.2238544","utm_x":"435148","utm_y":"4586558","any":"1956","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87052-foto-08194-33-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"J.R. Ferrater i Ducay","observacions":"La Plaça de Francesc Macià es va construir a inicis del segle XX quan es va instal·lar la fàbrica Baurier i la família Font i Vinyals va començar a urbanitzar les terres del seu pavelló de caça, configurant el barri de Sant Joan. L'any 1954 el consistori adrianenc va encarregar a l'arquitecte municipal, J.R. Ferrater i Ducay, la redacció del projecte d'estany ornamental. La font ha arribat als nostres dies amb algunes modificacions.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87053","titol":"Plaça de la Palmera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-la-palmera","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. L'Ajuntament Informa. Revista d'informació municipal, novembre 1995. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 19, setembre 1991. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 32, juliol\/agost 1999. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 71, juny 2003. Webgrafia: https:\/\/observatoriconflicteurba.org\/2015\/10\/27\/a-25-anos-de-la-intifada-del-besos-o-la-apropiacion-simbolica-del-conflicto-urbano-en-el-margen-derecho-del-besos\/ http:\/\/manueldelgadoruiz.blogspot.com.es\/2010\/02\/besos-al-besos-documental-sobre-la.html<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La plaça de la Palmera, està ubicada a ponent del municipi. S'hi accedeix des del carrer Goya. Es tracta d'una zona enjardinada de 8.908 m2 on totes les espècies arbòries són relativament joves, d'entre vint a vint-i-cinc anys aproximadament. Estan sembrats seguint una certa simetria i ordre que segons l'època de l'any fa que el color de les fulles o floració i aromes d'una espècie sobresurti de les altres. Així, trobem grups de til·lers, plataners de canàries i til·lers emmarcats per escocells quadrangulars o parterres de gespa. La ubicació estratègica dels bancs, permet a l'usuari aprofitar del sol a la primavera, tardor o hivern i de l'ombra en períodes de més calor. Destaca l'espècimen que dona nom a la plaça, una palmera de l'espècie Phoenix Canariensis. Està situada en un parterre emmarcat per una tanqueta quadrangular, de fusta tractada, d'uns quatre metres de costat, que permet augmentar la quantitat de terra femada. Tractant-se d'un jove espècimen la seva base està sostinguda per una estructura de fusta per donar-li estabilitat i evitar que pugui torçar-se en els seus primers anys de creixement. El tronc, d'uns 3 metres d'alçada, és esvelt. La base que queda al capdamunt del tronc, cilíndric, presenta una coberta compacta que fineix en una corona amb moltes fulles d'entre dos i tres metres de longitud. Estan disposades en forma de ventall amb espines curtes a la base. Les flors són molt petites, de color groc amb inflorescències abundantment ramificades, que poden arribar als dos metres. El fruit, anomenat dàtil mesura entre dos a tres centímetres de color carbassa a marronós és ovoide, semblant a una oliva. Floreix de març a juny. A tocar del tronc hi ha una escultura amb sòcol, collat al terra en forma de lluna minvant. Està feta d'acer corten que li dona el color característic del rovell. A la part frontal s'hi pot llegir '25 d'Octubre de 1990. 00:00 hores'. Al davant del parterre mateix, entre la tanqueta i el carrer hi ha una planxa d'acer corten plana, amb el nom de la plaça gravat en lletres majúscules 'PLAÇA DE LA PALMERA'.<\/p> ","codi_element":"08194-34","ubicacio":"El Besòs - Carrer Goya, s\/n","historia":"<p>L'any 1850, s'aprova el Pla Cerdà. En aquest pla s'hi contempla una gran zona verda coneguda amb el nom de 'pulmó de Barcelona', que l'arquitecte projectava cap el riu Besòs. El sector del marge dret del riu, ric en sediments dipositats per les crescudes del riu, era una zona fèrtil, aprofitada històricament com a terres de cultiu, pels pagesos de Sant Adrià de Besòs. Però, l'arribada massiva després de la guerra i durant els anys cinquanta, d'immigració procedent de varies regions d'Espanya degut a la recuperació industrial, va comportar la construcció d'habitatges per a les persones nouvingudes. En aquest context se situa l'any 1960 la construcció del Barri del Besòs, amb una gran densitat demogràfica. L'any 1990, en un dels darrers solars edificables del barri el Consistori, el Consell Comarcal del Barcelonès i la Generalitat de Catalunya es plantegen la necessitat de construir 194 habitatges socials. És justament en aquests mateixos terrenys que els veïns del Barri del Besòs hi havien plantat simbòlicament una palmera amb motiu de reivindicar la necessitat de construir equipaments i una zona verda. El 25 d'octubre de 1990, amb l'accés de les excavadores al solar, començà una revolta veïnal. Els titulars de La Vanguardia l'anomena 'Intifada del Besòs'. Durant cinc dies, veïns i veïnes, encapçalats per l'Associació de Veïns del Besòs, van recórrer els carrers del barri per aturar els intents d'entrada de la maquinària al solar, fet que va provocar forts enfrontaments amb la policia. La clara oposició veïnal va tenir un important ressò mediàtic, aconseguint-se l'abandonament del projecte. L'any 2002 es projecta la creació de la plaça de La Palmera i l'ordenació dels espais exteriors de l'illa d'habitatges més propera, que finalitza l'any 2004.<\/p> ","coordenades":"41.4201109,2.2149253","utm_x":"434395","utm_y":"4585692","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87053-foto-08194-34-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Palmera de l'espècie Phoenix Canadiesis, és autòctona de les Illes Canàries però naturalitzada a la Mediterrània, sobretot, a partir de finals del segle XIX, com a element embellidor de les gran propietats i passeigs tan privats com públics. Malgrat ser comestibles, els dàtils no són massa gustosos, però en alguns indrets se n'extreu el 'guarapo' per produir mel de palma.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87054","titol":"Habitatges de l'Avinguda Catalunya, 11-13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatges-de-lavinguda-catalunya-11-13","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol. I. La població: segles XVIII-XX. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Hacer DL. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol III. La transformació del territori: La producció de l'espai urbà a Sant Adrià de Besòs, 1910-1940. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 6 (II Època), maig 1990.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt de dos edificis d'habitatges que comparteixen mitgera, de planta rectangular i que consten ambdós, de planta baixa i tres pisos. El programa ornamental de la façana es trenca a la tercera planta. Tot i així, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. Aquestes són dobles a cada planta i tenen accés a una balconada, amb barana de ferro. El parament és llis, a excepció dels contorns de les finestres i la llinda on hi ha un relleu de volutes. En els baixos hi trobem comerços i la porta d'accés amb una escala a la catalana. Entre els dos edificis hi ha una franja vertical de separació amb un encoixinat.<\/p> ","codi_element":"08194-35","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Avinguda Catalunya","historia":"<p>La història de Sant Adrià de Besòs està totalment marcada pel seu pas de municipi dedicat a l'agricultura a la transformació industrial. Si bé les conseqüències d'aquesta transformació són comunes a tot el territori català, cal destacar que, quantitativament, la comarca del Barcelonès evidencia de manera decisiva la seva hegemonia en termes econòmics i demogràfics a Catalunya. Així doncs, del 1900 al 1940 Sant Adrià va viure el creixement demogràfic més gran de la seva història i, concretament del 1920 al 1930, és el moment de màxim exponent, quan en termes absoluts parlem del 607,2%. Si situem aquests anys en el context de la història espanyola, ens trobem immersos en la dictadura del General M. Primo de Rivera, que podríem caracteritzar per la forta inversió en infraestructures i obres públiques, com ara la construcció del metro de Barcelona, o l'exposició Universal del 1929. Aquest gran creixement demogràfic ve acompanyat d'una transformació urbanística del municipi, i el sòl, fins aleshores d'ús agrari, es comença a convertir en sòl edificable. És en aquest context que neix l'eixample adrianenc, projecte que data del 1922 per l'arquitecte municipal Joan Maymó, amb el conjunt de l'avinguda Catalunya com a testimoni arquitectònic. L'Avinguda Catalunya es limita al nord amb l'Avinguda Pi i Margall fins al carrer de la Torrassa, on canvia el nom pel d'avinguda de la Platja. Aquest canvi de nom podria respondre al caràcter urbà diferenciat de cada tram. D'aquesta manera, el pròpiament dit 'avinguda Catalunya' es constitueix com a eix principal del teixit comercial de Sant Adrià, principalment per la inauguració del mercat municipal, el 1928, i a l'ús de les plantes baixes com a locals comercials.<\/p> ","coordenades":"41.4321395,2.2164595","utm_x":"434535","utm_y":"4587027","any":"1930-33","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87054-foto-08194-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87054-foto-08194-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87054-foto-08194-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|106|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87055","titol":"Carrer de l'Església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-lesglesia-0","bibliografia":"<p>ASAB UI. 3, exp. 41. ASAB UI. 3, exp. 1. ASAB UI. 8, exp. 10. ASAB UI. 5, exp. 2. ASAB UI. 751, exp. 29. ASAB UI. 10, exp. 45. ASAB UI. 13, exp. 3. ASAB UI. 15, exp. 7. ASAB UI. 16, exp. 34. ASAB UI. 16, exp. 30. ASAB UI. 17, exp. 14. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol. I. La població: segles XVIII-XX. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Hacer DL. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol III. La transformació del territori: La producció de l'espai urbà a Sant Adrià de Besòs, 1910-1940. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 9 (II Època), setembre 1990. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 16 (II Època), abril 1991.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El carrer de l'Església uneix l'antic centre de poder del municipi, en aquest cas bàsicament el civil i religiós concentrat en una sola persona i espai: l'església i el castell o palau episcopal que se suposa estaria en aquest mateix indret, amb l'antiga carretera de Mataró que aprofitava l'antic brancal de la Via Augusta. Amb tot, les cases que hi trobem ara corresponen a una tipologia característica dels segles XIX i XX. En massa casos s'ha edificat blocs de pisos que no han respectat la homogeneïtat arquitectònica característica de planta baixa i pis. Destaquen els edificis dels números 8,10, 12,1 4, 16, 18, 20 i 22, 13, 15, 17 i 19. La tipologia més modesta del carrer es correspon amb cases de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, amb porta d'accés en planta baixa i, generalment, una finestra al costat. Mentre que en planta pis acostuma a haver-hi un balcó corregut o balconada, amb barana de ferro. Però en alguns casos, s'han fet remuntes o reformes que han augmentat una o dues plantes. Aquestes reformes fetes a finals del segle XIX o principis del segle XX destaquen pel seu programa ornamental, que embelleix les façanes, així com les obertures. Destaca particularment la casa del número 16-18.<\/p> ","codi_element":"08194-36","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer Església","historia":"<p>En un petit turó en el centre d'una gran extensió de camps i boscos, fou on va començar la vida del municipi adrianenc. En aquest antic turó és on es va construir l'Església de Sant Adrià i on van edificar-se les primeres cases. L'Església és un element molt important per a aquesta població, no només perquè fou aquí on consolidà la vida del municipi, sinó perquè en ella s'han reflectit diferents esdeveniments històrics. Durant la seva reconstrucció, i la pavimentació dels carrers del seu voltant, es van descobrir un conjunt de restes humanes del primer i més antic cementiri parroquial de la ciutat. En plena Guerra Civil, l'Església de Sant Adrià i els edificis pròxims, com l'antiga rectoria, s'enderroquen. Durant el primer franquisme es porta a terme la reconstrucció del temple parroquial, iniciant-se les obres a l'entorn de 1943 i finalitzades el 1950. Pel que fa els projectes urbans, el 6 de setembre de 1990 s'inaugurà la remodelació de la Plaça de l'Església, donant com a resultat la consolidació del subsòl, el qual va ser malmès a causa dels refugis construïts durant la Guerra Civil; el clavegueram, que era inexistent fins el moment; i els enderrocs del carrer Nebot. El sector afectat per la remodelació va estar el comprès entre els carrers del Besòs, Nebot i la plaça fins al carrer Major, convertint-se tota la superfície en zona de vianants.<\/p> ","coordenades":"41.4329459,2.2151345","utm_x":"434425","utm_y":"4587118","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87055-foto-08194-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87055-foto-08194-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87055-foto-08194-36-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"J.  Graner","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87056","titol":"Blocs d'habitatges de La Mina Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/blocs-dhabitatges-de-la-mina-nova","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol. I. La població: segles XVIII-XX. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Hacer DL. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol III. La transformació del territori: La producció de l'espai urbà a Sant Adrià de Besòs, 1910-1940. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. MONFERRER, J. (2013): La història de Sant Adrià llegida des de La Mina. Volum 1. Un espai cobejat i una història conflictiva. Octaedro. Barcelona. 'Barri de la Mina. Proposta de treball comunitari' edició i publicació de Família i benestar social.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Bloc d'habitatges que forma part de la tipologia de construcció de la dècada del 1960 i 1970 dels anomenats polígons d'absorció o barris dormitori. Aquestes tenien la finalitat de ser habitatges econòmics, ràpids i fàcils de construir per poder acollir a un gran nombre de població que anteriorment havia viscut en zones de barraquisme. Els edificis de La Mina Nova són una projecció de la història social, política, econòmica i urbanística del barcelonès, situats a Sant Adrià de Besòs. Aquests tenen dos blocs característics: els edificis del carrer Ponent núm. 2-12 i el carrer Llevant núm. 1-23. Els dos són de tipus bloc lineal, però el carrer Llevant té un nombre major d'habitatges, uns 486 i 26 locals, mentre que el carrer Ponent només té 60 habitatges i 6 locals. Les dues façanes són pràcticament iguals: es tracta d'una façana horitzontal, configurada en franges longitudinals contínues en tot l'edifici, en les quals s'alterna un pany macís format pels ampits de formigó prefabricat que estan revestits amb una xapa metàl·lica de 3 mm, utilitzada per protegir el formigó de la intempèrie i augmentar l'aïllament tèrmic, i un pany d'ombra.<\/p> ","codi_element":"08194-37","ubicacio":"La Mina - Carrer Llevant, 1-27 \/ Carrer Ponent, 2-12 \/ carrer Mart 4-24","historia":"<p>Sant Adrià de Besòs, històricament, era un poble dedicat a l'agricultura, i la zona que actualment coneixem com La Mina es caracteritzava per l'abundància de camps de conreu i algunes cases de caràcter rural, dedicades a l'explotació agrícola. L'existència de mines d'aigua utilitzades pel regadiu és l'explicació del topònim. El canvi d'explotació agrícola a industrial va afectar de manera significativa al municipi, tant en l'àmbit urbanístic com en l'àmbit social. La seva situació al límit de Barcelona, la sortida al mar i el pas del riu va afavorir l'establiment de diferents indústries. Aquestes indústries requerien molta mà d'obra, fent possible la diferenciació de dues onades d'immigració que condicionaren la realitat de Sant Adrià. En primer lloc, trobem la de les dècades del 1920 i 1930. La segona onada fou acabada la Guerra Civil i els anys posteriors, quan s'acumularen dues condicions diferents: aquelles persones que marxaven per por a ser represaliades pel règim franquista, i aquelles que venien a la capital catalana a la recerca d'un lloc de treball. A Barcelona, això es traduïa a grans barris de barraques, i, entre aquests, trobem el del Camp de la Bóta a de Sant Adrià de Besòs. Es calcula que a l'entorn de Barcelona van construir-se més de 10.000 barraques. Dins aquest context, el 1961, Barcelona aprovà un pla per suprimir el barraquisme de la ciutat. Així, l‘actual barri de la Mina neix per tal de pal·liar tota la problemàtica al voltant dels barris de barraques, tractant-se d'un polígon d'habitatges que pretenia absorbir tota la població del Camp de la Bóta i d'alguns altres barris de barraques de Barcelona. La història de la Mina, doncs, va néixer el 1967, amb Porcioles a l'alcaldia de la ciutat comtal, quan la comissaria d'urbanisme de Barcelona elaborà una pla per construir una zona residencial per a barraquistes. El projecte deia que el barri havia de comptar amb 2.100 habitatges, 7 escoles bressol, 1 centre social, 1 centre sanitari, 1 centre administratiu i 1 centre parroquial. La realitat és que es construïren els habitatges, però no la majoria dels equipaments necessaris. La Mina es va construir en dues fases, i la seva arquitectura ens permet diferenciar-les fàcilment. Així doncs, la segona fase, el 1972, és el que coneixem com La Mina Nova, un conjunt d'edificis construïts amb un sistema d'encofrat túnel, que permetia construir molt ràpidament un nombre d'habitatges molt gran<\/p> ","coordenades":"41.4195799,2.2220010","utm_x":"434985","utm_y":"4585628","any":"1972-74","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Equip L35-Jose Ignacio Galan, José L. Martínez Hinrubia, Juan F. de Mendoza i Guillermo Murtra","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87057","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-42","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 433, exp.1. ASAB (1) UI. 425. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián de Besós. Guía práctica y curiosa de la población. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 33, setembre 1984. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 3, juliol-agost 1992 (III Època). Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 5, octubre 1992 (III Època).<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"Activitat vigent","descripcio":"<p>Festa patronal dedicada a Sant Adrià màrtir que se celebra a l'entorn del 8 de setembre, coincidint amb la data del santoral. Si als inicis tenia un caràcter eminentment religiós, al llarg dels anys ha anat adquirint nous significats, i actualment és una festa de cohesió social i cultural. Així doncs, tot i conservar-se la data de Sant Adrià com a dia de festiu, i celebrar un ofici en honor a ell, on es canten els goigs, la festa es caracteritza per un seguit d'activitats organitzades des de l'Ajuntament i diferents entitats del poble. Es tracta d'una nombrosa varietat d'actes, de tipus cultural, popular, esportiu, gastronòmic; i per a tots els públics. D'entre elles, canviants al llarg dels anys, se'n destaquen algunes que perduren fixes en la programació: el pregó, encarregat sempre a algun personatge il·lustre del poble; el correfoc; la cercavila de gegants; i el castell de focs que tanca la festa. D'uns any cap aquí, des del 2000, els pastissers elaboren el pastís de l'arc de sant Adrià i el venen.<\/p> ","codi_element":"08194-38","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>Inicialment, la festa consistia en una missa solemne on tenia lloc l'adoració de la relíquia i el cant dels 'Goigs a Sant Adrià'. Tot i atribuir-li un caràcter clarament religiós, cal destacar el seu tret més agrari, doncs com sabem, la població adrianenca als seus inicis es dedicava a l'explotació agrícola, i els inicis de setembre coincideixen amb la fi de les tasques del camp, l'emmagatzematge de les collites i la preparació dels sembrats per a la nova temporada. D'aquesta manera, la Festa Major es podria encaminar a la celebració de les bones collites i a la demanda d'una bona temporada següent. Partint d'això, podem especular la celebració d'aquesta data des dels mateixos inicis de la història de la població. Tot i així, els primers indicis documentals que en tenim, segons J. Rovira i Costa, daten del 1845, quan en una llibreta de despeses de l'Ajuntament s'hi va anotar: 'Pel gasto de la orquestra d'en Aleix Puig que va tocar a la funció de l'Església i Processó de la festa de Sant Adrià, titular del Poble: 150 rals de Velló. Per la cera de la Festa Major: 30 rals de velló.' El següent document que conservem data del 1896, i correspon a una carta escrita per l'alcalde de Sant Adrià convidant a l'alcalde de Badalona a les festes del poble. Així mateix, el programa més antic que es conserva a l'arxiu data de l'any 1939. Des de llavors, podem afirmar que la Festa Major s'ha celebrat ininterrompudament (amb excepció de la pandèmia provocada per la Covid-19), tot i que amb certs canvis propis al llarg de la seva història. El canvi més significatiu podria ser l'envelat, imatge típica de la majoria de festes majors, que canvià amb l'arribada de la democràcia, on s'apostava per una festa major popular, i la celebració a les places i espais oberts n'era la materialització<\/p> ","coordenades":"41.4301094,2.2179468","utm_x":"434658","utm_y":"4586800","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87058","titol":"Arc de Sant Adrià; Pastís de Sant Adrià; Pastís de Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arc-de-sant-adria-pastis-de-sant-adria-pastis-de-festa-major","bibliografia":"<p>Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 43 (IV Època), setembre 2000.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Producte de pastisseria fet amb pasta de full, amb la forma de l'arc gòtic de Sant Adrià, icona de la ciutat, i farcit amb crema de maduixa, que també és un dels elements representatius i simbòlics del municipi; ja que aquestes fruites eren el conreu típic del Sant Adrià agrícola. Tot i que popularment és conegut amb el nom de 'pastís de festa major' o 'pastís de Sant Adrià' el seu nom és Arc de Sant Adrià, i de fet, per la seva elaboració, tècnicament no es pot catalogar com a pastís. És un dels actes de la festa Major o festa patronal de Sant Adrià, que se celebra el 8 de setembre.<\/p> ","codi_element":"08194-39","ubicacio":"Sant Adrià nord - Plaça de l'Església","historia":"<p>L'origen cal buscar-lo, l'any 2000, en una iniciativa del Col·lectiu Dones del futur de Sant Adrià de Besòs, una associació de dones que tenen per objectiu treballar per la cultura i pels símbols i la identitat del poble, per tal de re valoritzar el famós arc gòtic. Amb aquest objectiu, van decidir reunir-se amb els pastissers del poble per donar-los la idea, coincidint amb el dia de Sant Adrià, patró del poble. En venen a la plaça de l'Església.<\/p> ","coordenades":"41.4338500,2.2141900","utm_x":"434347","utm_y":"4587218","any":"2000","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87059","titol":"Festa dels Passadors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-dels-passadors","bibliografia":"<p>El Punt. 12 de febrer de 1998. El Punt. 13 de febrer de 1999. https:\/\/cultura.gencat.cat\/ca\/detall\/Noticies\/N_PassadorsRiuBesos http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat\/Festes-i-elements-festius-catalogats-o-declarats\/Festes-d-oficis-i-tradicions\/Festa-dels-Passadors-de-Sant-Adria-de-Besos<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La festa commemora l'ofici de 'passador' a Sant Adrià de Besòs amb l'objectiu de recordar, visibilitzar i donar valor a aquest antic ofici. Se celebra el cap de setmana més proper al 12 de febrer, festivitat de Santa Eulàlia. Està organitzada conjuntament pel Col·lectiu de Dones del Futur de Sant Adrià de Besòs i l'Associació Amics de la UNESCO de Sant Adrià amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i cinc entitats adrianenques lligades a la cultura popular: Els geganters de Sant Adrià, la colla castellera 'els passadors de Sant Adrià', l'esbart Dansaire, el grup de Sardanistes Mil·lenari i la Tronada diables i diablesses amb els seus tabalers. Actualment, la festa dura tot el cap de setmana. Dissabte es fa el pregó de la festa i el conta contes. Diumenge al matí té lloc la cercavila, amb la participació dels diables, geganters i castellers de Sant Adrià de Besòs, i, també, sardanistes i altres grups de cultura popular de la ciutat i d'altres poblacions convidades. Totes les colles i entitats es reuneixen a l'Arc Adrianenc per passar pel Pont dels Passadors. En arribar a la plaça del Mercat, les colles fan les seves actuacions. Finalment, a la Plaça de la Vila es fan tots els honors als Gegants Passadors, amb l'entrega dels rams de flors de les entitats i de l'ajuntament. Hi ha els parlaments i actuen les diverses colles. La tronada tanca la festa. Antigament les fortes riuades s'emportaven els ponts del riu Besòs al seu pas per Sant Adrià. L'enginy del habitants del poble i la necessitat va fer aparèixer l'ofici dels Passadors. Eren colles d'homes que preparaven les passeres, una mena de ponts mòbils fets amb llargs taulons de fusta que permetien el pas per sobre de l'aigua, o els fangs i sorres. Quan les condicions no ho permetien, utilitzaven la tracció humana, passant a les persones a collibè.<\/p> ","codi_element":"08194-40","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>La primera edició de la festa es fa el 1998. En les primeres edicions, l'acte principal era felicitar a la geganteta Eulàlia el dia del seu sant. La figura del gegant és la imatge d'un passador, amb una nena a coll, coneguda com a 'geganteta', que es diu Eulàlia. Aprofitant un recital de Núria Feliu a la Biblioteca, coincidint amb el dia de Santa Eulàlia, se li demana a la cantant que felicités a la geganteta. Des de llavors, cada any les Dones del Futur organitzen una felicitació a la geganteta. A l'inici, la festa es coneixia com a 'Festa de la geganteta' i consistia a dur una felicitació a aquesta, a la biblioteca, on estan els gegants. Tot i que des de 'Dones del Futur' creuen que la geganta Eulàlia és el que representa amb més fidelitat la figura del passador, van decidir canviar-li el nom a la festa, i anomenar-la Festa dels Passadors, per donar importància i protagonisme a l'ofici. Des de fa uns anys, la festa s'ha portat al carrer. Es planten els gegants a la plaça de la Vila i hi participen totes les entitats del poble lligades a la cultura popular. Al segle XIX, amb l'arribada del ferrocarril, la Societat de Passadors, va veure amenaçada la seva activitat per la construcció del pont del riu. Trobem algunes REFERÈNCIES de principis del XVII. La informació recull els conflictes que les llicències per l'activitat comportaven. Joan Rovira i Costa va ser una de les persones que més va contribuir a donar a conèixer la figura dels passadors i la seva activitat en l'encreuament entre el Camí Ral i el riu Besòs. La moció presentada a l'ajuntament de Sant Adrià, el 2018, per reconèixer els passadors com a patrimoni etnològic de la ciutat recollia aquests apunts històrics: Bruniquer en les seves Cròniques, feia referència a que en data 8 de maig de 1617 'lo Batlle General concedí â Joan del Ves licencia de passar â coll el Riu Besós des del pas de St. Adrià ô de Sta Coloma de Gramanet fins â mar, privativé ad alios quoscumque, al cens que apres se li imposará, heu tret de la matexa patent del dit Joan de Ves.' Però aquesta llicència segons un manuscrit de 1602 pertanyia a l'Obra de l'església, ja que el visitador del bisbe diu: 'Que tots los diners que se cobraran tant de l'arrendament de l'Ostal com del Pas del riu, i altres que i a, sien aplicades a la obra de la present Iglésia (que) per lo reverent Rector i Obrers han dessignat se fessen per major ornato de la Iglesia'. Aquesta doble llicència va portar enfrontaments, fins que el 27 de maig de 1645, el Reial patrimoni retorna a la Junta de l'Obra de la parròquia de Sant Adrià, la concessió del passatge del riu amb la condició́ d'ajudar a passar els correus, combois militars i soldats, a tots aquells vianants, pelegrins i marxants que vagin o vinguin de la ciutat comtal, tant amb les palanques o passeres, passant la gent a coll, ajudant a traspassar els carros, tartanes i altre vehicles amb cavalleries pròpies o altres mitjans, i així compensar aquest servei o assistència amb l'exempció́ dels joves fadrins del poble del servei d'armes i bagatges. En una carta enviada al bisbe de Barcelona (3 de febrer de 1834), l'Ajuntament diu: “Se ha de saber que en San Adrián de Besós hay de tiempo inmemorial una sociedad de hombres jovenes y viejos llamados pasadores, los primeros en número indefinido, pero que ordinariamente acostumbran ser unos treinta, y los segundos en número fijo de doce, a cuyas plazas de viejos, ascienden los jovenes por rigurosa antigüedad. Los jovenes hacen el trabajo penoso de pasar las gentes a cuestas o al hombro, por el rio Besós, cuando tiene avenidas, y los doce viejos son los que cuidan de poner las palancas en el dicho rio y de recoger por tandas de tres en tres su producto diario, del cual una tercera pare a la obra de la Iglesia por la que tiene oblicación de mantener las palancas, quedando las otras dos en compensación del trabajo y jornal'<\/p> ","coordenades":"41.4305267,2.2181976","utm_x":"434679","utm_y":"4586847","any":"1998","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"La Festa dels Passadors de Sant Adrià de Besòs ha estat inscrita al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87060","titol":"Carnestoltes de Sant Adrià de Besòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carnestoltes-de-sant-adria-de-besos","bibliografia":"<p>ASAB, (2) UI. 722, exp.8. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 17, març 1983. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 28, març 1984. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 38, febrer 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 40, abril 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal, Núm. 73, març 1988. http:\/\/www.sant-adria.net\/sant-adria-per-temes\/alcaldia\/noticies\/sant-adria-celebra-el-carnestoltes http:\/\/www.sant-adria.net\/sant-adria-per-temes\/alcaldia\/noticies\/sant-adria-celebra-el-carnaval<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El carnestoltes és una festa que se celebra a tota Catalunya que coincideix amb l'inici de la Quaresma i s'associa a antigues festivitats paganes d'hivern. En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de cendra, primer dia de quaresma (originàriament, el dia anterior a l'inici de la quaresma). En sentit més ampli s'inicia el dijous anterior, el Dijous Gras. El nom de dijous gras ve del menjar típic del dia: la cassola, que tracta d'un guisat a base de peus, cua, morro i orella de porc, quallat amb ous batuts, ametlles i sucre, sent també tradició el menjar truita amb botifarra i coca de llardons de postra. El carnestoltes es caracteritzava, a tot arreu, per un consum exagerat de carn, especialment de porc (embotits, etc.), motivat per la proximitat de la prohibició quaresmal. Durant el franquisme el carnestoltes fou prohibit oficialment i la seva celebració restà limitada a l'àmbit privat. Els carnestoltes més destacats són els Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Reus, típic per la guerra de tomàquets, i Solsona, on destaca la penjada del ruc i el ball de l'escaldat. A Sant Adrià de Besòs el carnestoltes consisteix en una rua de carrosses o comparses pels carrers del poble i un ball a la plaça de la Vila. A més, també hi ha una festa infantil. El calendari comença amb l'arribada d'en Carnestoltes, segueix amb el seu triomf o regnat i acaba amb el judici i la pena de mort a la qual és condemnat. En termes generals, aquesta festa representa una inversió dels valors establerts i dels comportaments de cada dia, de la qual l'individu o el col·lectiu de la població agafen forces per continuar<\/p> ","codi_element":"08194-41","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>El carnestoltes de Sant Adrià es recupera l'any 1980, a partir de l'expedient encarregat a la comissió de cultura de l'Ajuntament. Aquell any ja es pretenia fer una cercavila i un ball, dues activitats que encara es mantenen en l'actualitat. Alguns anys s'ha celebrat un concurs entre les carrosses o comparses participants de la rua, tot i que actualment ja no es fa. L'any 1982 el carnaval infantil va tenir un gran èxit en qüestions de participació, i és que tots els barris van estar representats, destacant la participació dels nens procedents de La Mina. Com responsables de la idea de la celebració del carnaval, al butlletí d'informació municipal d'aquest mateix any es fa menció de diferents grups, tals com Sant Adrià Ecologista i Naturalista, Associació Cultural i Recreativa Grup Joventut, Casal de Sant Adrià Nord, Casal Infantil de La Mina i Ràdio Lliure de Sant Adrià<\/p> ","coordenades":"41.4301748,2.2177738","utm_x":"434643","utm_y":"4586807","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"El 1985, es publica un article al butlletí municipal on es deixa constància de que el carnaval tracta de passar uns dies, tots junts, a una altra realitat que trenqui amb la quotidianitat i la rutina, amb els horaris, i que comporti diversió i alegria per a la població. Amb aquesta idea, es va convocar a la població a través de les entitats dels barris (AAVV, escoles, esplais, Casal de la Dona, Ajuntament, etc.) per explicar aquesta iniciativa amb la qual es busca exterioritzar les angoixes i, contràriament, incentivar el imaginar, el crear i el ballar, entre altres. L'estat anímic de la població en aquells moments és d'avorriment i estancament respecte el deteriorament i la marginació dels seus barris, l'escassa comunicació i el seu vincle a un consumisme i una industrialització que els hi ofegava dia a dia. Per tant, el carnestoltes suposa una solució a la complexa situació que vivien els individus, amb l'objectiu de trobar noves formes d'associació, noves formes de relació, de gaudir del que guanyaven treballant, de tenir oportunitats per què els joves trenquessin amb la inseguretat de no saber fer les coses, etc. Aquesta festa es gaudia, per tant, per la unió del col·lectiu poblacional adrianenc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87061","titol":"Cavalcada de reis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cavalcada-de-reis-3","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 1098, exp.29. ASAB (1) UI. 1098, exp.30. ASAB (1) UI. 1125, exp.16. ASAB (1) UI. 1125, exp.14. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 4, febrer 1982. http:\/\/www.diaridesantadria.com\/la-cavalcada-de-reis-i-ladril%C3%A0ndia-traca-final-del-nadal-sant-adri%C3%A0<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Cavalcada de Reis és la festa de la mainada per excel·lència, la festa de l'alegria i de la il·lusió i, en temps difícils, també és una festa per l'esperança, on la societat sencera s'hi aboca. És una festa molt arrelada, participativa i de cohesió social. També és la cloenda del cicle festiu nadalenc. Tot i que la festivitat de l'Epifania pròpiament dita és el 6 de gener i se celebra en família, a la vigília es manifesta tota la pompa en l'espai públic com una catarsi col·lectiva d'excitació, tant per la canalla, perquè els afecta directament, com pels pares i mares, que han preparat la jornada amb antelació. La tarda vespre del cinc de gener els nens i nenes de Sant Adrià es preparen per a rebre Ses Majestats els Reis Mags de l'Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar; que , aquella nit, els han de deixar regals i presents a casa, mentre ells dormen. Per aquest motiu s'organitza una rua i una recepció de benvinguda de les autoritats locals on se'ls dona la clau de la ciutat perquè puguin entrar a totes les llars. Cada any es guarneixen les carrosses de manera diferent per portar els tres reis. Hi participen una comitiva de patges, i els darrers anys també s'hi afegeixen personatges animats de moda. Passen pels carrers del poble tirant caramels als nens i arriben a la plaça de la Vila, on des de la balconada de l'Ajuntament dirigeixen unes paraules als veïns i veïnes de Sant Adrià.<\/p> ","codi_element":"08194-42","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>La cavalcada de Sant Adrià de Besòs és un esdeveniment molt arrelat al poble. Des de l'any 1940 se celebra ininterrompudament, tot i que hi ha constància de celebracions anteriors. L'any 1940 van ser les primeres de la Dictadura Franquista, sacsejades per una postguerra molt dura per a les famílies, ja que les restriccions i la falta de béns eren constants. En aquella època, la festa dels reis, era organitzada per l'Ajuntament de Sant Adrià i Auxilio Social, qui recaptava els ingressos de les fàbriques, dels pagesos, de les famílies benestants i la resta de veïns. Aquests diners s'utilitzaven per comprar menjar, vestuari, coets, roba, etc. Ja en l'època de democràtica el cavalcada de Reis s'ha convertit en una de les festivitats per valorades per la població, amb una gran assistència a la cercavila.<\/p> ","coordenades":"41.4301034,2.2179723","utm_x":"434659","utm_y":"4586799","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87062","titol":"Goigs a llaor de la Puríssima Concepció que es canten en la Parròquia de Sant Adrià de Besòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-llaor-de-la-purissima-concepcio-que-es-canten-en-la-parroquia-de-sant-adria-de","bibliografia":"<p>https:\/\/algunsgoigs.blogspot.com\/2019\/08\/goigs-la-purissima-concepcio-de-maria.html<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"<p>Goigs que es canten a llaor de la Puríssima Concepció en la Parròquia de Sant Adrià de Besòs, i que diuen així: Amb el cor ple d'alegria \/ cantem l'himne triomfal: \/ Concebuda sóu, Maria, \/ sense pecat original. \/ Abans que les fonts s'obrissin \/ i existissin mars i abims; \/ abans que les valls florissin \/ i s'alcessin monts i cims, \/ l'eterna SAviduria \/ us escull per llar real: \/ Concebuda sóu, Maria, \/ sense pecat original. \/ Als primers pares temptava \/ la serpent del Paradís \/ i la Mort els comanava \/ aquell fruit tant infeliç \/ nova vida els anuncia \/ la promesa divinal : Concebuda sóu, Maria, \/ sense pecat original. \/ Les figures de la història \/ raigs de vostra glòria són, \/ són senyals de la victòria \/ que ja espera tot el món; \/ a cada una que en sortia \/ sospirava el trist mortal: \/ Concebuda sóu, Maria, \/ sense pecat original. \/ No és Raquel com Vós formosa, \/ ni Rebeca tan gentil, \/ ni Judit tan valerosa \/ ni prudent Abigail; \/ més que Esther tindreu valia, \/ Dona forta, sens igual: Concebuda sóu, Maria, \/ sense pecat original. \/ Sóu més pura que l'aurora, \/sou més blanca que la neu, \/ sou mirall que mai s'enyora \/ de la majestat de Déu; \/ de vostra carn se'n vestia \/ el mateix Verb eternal: Concebuda sóu, Maria, \/ sense pecat original. \/ L'oracle d'eterna vida \/ tota pura us ha cantat, \/ i us ha vist del sol vestida \/ amb la lluna per calçat; \/ amb dotze estrelles lluïa \/ la corona imperial: \/ Concebuda sóu, Maria, \/ sense pecat original. \/ Us ha escrita nostre poble \/ de sa història en cada full \/ i us defensa amb ardor noble, \/ abans que Escot, Ramon Llull; \/ de la nostra poesia \/ heu sigut bell ideal: Concebuda sóu, Maria, \/ sense pecat original. \/ Verge i Mare beneïda, \/ alcanceu-nos la virtut, \/ la puresa de la vida, \/ que és la font de la salut; \/ xafi el cap de l'heretgia \/ vostra planta virginal: \/ Concebuda sóu, Maria, \/ sense pecat original. \/ Assistiu-nos nit i dia \/ contra la serp infernal: Concebuda sóu, Maria, \/ sense pecat original. \/ V. In conceptione tua, Virgo Immaculata fuisti \/ R. Ora pro nobis Parem, cujum Filium peperisti. \/ Oremus: Deus qui per Immaculatam Virginis Conceptionem dignum Filio tuo habitaculum praeparasti; quaesumus, ut qui ex morte ejusdem Filii sui praevisa, eam ab omni labe praeservastsi, nos quoque mundos ejus intercessione ad te pervenire concedas. Per eundem Christum Dominum Nostrum. Amen<\/p> ","codi_element":"08194-43","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 9-10.","historia":"<p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.<\/p> ","coordenades":"41.4340308,2.2140978","utm_x":"434340","utm_y":"4587238","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87062-foto-08194-43-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Goig editat per l'Arxiconfraria de Filles de Maria, destinant-se els beneficis per l'erecció del nou altar. Desembre del 1952. Imprès a la Impremta Soler de Sant Adrià de Besòs.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87063","titol":"Goigs a llaor de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Llúcia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-llaor-de-la-gloriosa-verge-i-martir-santa-llucia","bibliografia":"https:\/\/de.todocoleccion.net\/sammeln\/goigs-llaor-santa-llucia-sant-adria-besos-tip-casals-1958~x91597720","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Goigs que es canten a llaor de de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Llúcia Venerada a l'Església Parroquial de Sant Adrià de Besòs, i que diuen així: Puix dels ulls sou advocada \/ i mirall de castedat: \/ preserveu-nos la mirada \/ de tenebra i de pecat\/. Vostra pàtria Siracusa \/ si no fos per vostre nom, \/ fóra una ciutat confusa \/ i oblidada de tothom. \/ Puix l'haveu clarificada \/ blanc estel de santedat: \/ Noble fóreu i molt bella, \/ més el món no us seduí \/ i donàveu en ponzella \/ vostre cor al Rei diví, \/ tendra rosa, consagrada \/ a l'Anyell Immaculat: \/ Amb dolç flaire, desseguida \/ encisàveu el Bon Déu \/ un abraç vos ha cenyida \/ i per sempre esposa us féu. \/ De Jesús fulgent aimada \/ espill de fidelitat \/ Repartint el dot als pobres \/ refuseu el pretendent, \/ i la sed de bones obres \/ vos abrasa enterament. \/ Flor-de-neu, assoleiada \/ en ardors de caritat; \/ Vostra mà veient perduda \/ l'aimador, enfellonit, \/ de rebel i descreguda \/ vos acusa tot seguit. \/ Joia dels ulls, profanada \/ pels d'un cínic magistrat \/. Amb sublim sabiduría \/ que us inspira el Bell Amor, \/ contoneu la boca impia \/del despòtic temptador. \/ Humil verge il·luminada \/ per l'eterna Veritat: \/ Amenaça ni promesa \/ no ha trobt el jutge astut \/ que enderroqui la fermesa \/ de la vostra fe i virtut \/ Fortalesa ben armada, \/ temple viu, amurallat: \/ Del foc viu, com d'una testa, \/ somrient haveu sortit, \/ mes collforça vostra testa \/ d'una espasa el cap ardit \/ Dolça màrtir coronada \/ de serena claretat \/ Entre els pobles on s'implora \/ vostre ajut i valiment \/ nostra vila vol tothora \/ conservar-hi un lloc vistent. \/ ja que ací sou venerada \/ amb sincera pietat; \/ Tot Sant Adrià en aquest temple \/ vos festeja amb esplendor \/ ben fidel seguint l'exemple \/ que ha rebut de l'avior. \/ Protectora benamada \/ de tothom qui us ha invocat. \/ Puix per tot és proclamada \/ vostra esplèndida bondat: \/ preserveu-nos la mirada \/ de tenebra i de pecat\/. Difusa est grátia in lábius tuis. \/ Proterra benedixit te deus es aeternum. Oremus\/ Exaudi nos, Deus, salutaris noster: ut sicut de beatae Lúciae Virginis et Martyris tuae festivitate gaudeamus ita plae devotionis erudiamur affectu. Per Chjristum Dóminum Nostrum. Amen","codi_element":"08194-44","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 9-10.","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.4339700,2.2143100","utm_x":"434357","utm_y":"4587232","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Edició a cura d'Antoni Guarda. Any 1958. Tipografia Casals, any 1958.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87064","titol":"Goig a llaor a Sant Joan Baptista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goig-a-llaor-a-sant-joan-baptista","bibliografia":"https:\/\/bibliogoigs.blogspot.com\/search?q=sant+Joan+Baptista","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Goigs que es canten a llaor de Sant Joan Baptista de Sant Adrià de Besòs, i que diuen així: Sant Joan, segura guia \/ per heure els béns del Senyor: \/ Sigueu sempre el Protector \/ d'aquesta feligresia.\/ D'Isabel i Zacaries \/ vàreu ser fill prodigiós, \/ i precursor preciós \/ del vostre cosí el Messies, \/ complint-se la profecia \/ amb tot exacte rigor. \/ Sigueu, etc.\/ Tal com el cel ho volia, \/ Joan fóreu nomenat, \/ i vostre pare lliurat \/ de mudesa que sofria; \/ si doncs així convenia \/ per honrar a Nostre Senyor: Sigueu, etc. \/ Gran Profeta, ple de glòria, \/ de virtuts, gràcies i zel, \/ conduïu-nos cap al cel \/ pels vostres fruits de victòria. \/ Si amb saviesa en tot dia \/ servireu al Redemptor; \/ Sigueu, etc. \/ Per obtenir la clemència \/ de Déu que fou tan ofès, \/ al desert féreu que anés, \/ la gent a fer penitència; \/ tornant als bons l'alegria \/ pels precs humils i el fervor. \/ Sigueu, etc. \/ Per consell d'iniqua mare \/ i pel preu d'impúdic ball, \/Salomé obtingué el trist fall \/ de qui suplantà son pare; \/ degollant-vos amb follia \/ perquè fóreu triomfador. \/ Sigueu, etc. \/ Oferint-vos per corona \/ les llars d'entorn de l'altar, \/ us venim a festejar \/ de Sant Adrià i Badalona. \/ No deixeu mancar cap dia \/ la fe del poble i l'amor, \/ Sigueu, etc. \/ Defenseu-nos de riuades \/ que el Besós pugui portar, \/ i vulgueu-nos sustentar \/ amb generoses anyades. \/ Favors que el veïnat confia \/ mantindreu amb esplendor. \/ Sigueu, etc. \/ TORNADA. Puix pel seu bé, amb energia, \/ cridàreu al pecador: \/ Sigueu sempre el Protector \/ d'aquesta feligresia. V. ORA PRO NOBIS, SANCTE JOÁNNES. \/ R. UT DIGNI EFFICIAMUR PROMISSIÓNIBUS CHIRSTI. OREMUS. Praesta, quaésumus, omnipotens Deus: ut família tua per viam salútis incédat, et, beati Joannis Praecursoris hortaménta sectando, ad eum quem praedixit, secúra perveniat, Dóminum Nostrum Jesum Chistum Filium tuum; Qui vixis et regnes in saécula saeaulorum. R. Amen.","codi_element":"08194-45","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Carrer de Sant Pere, 1","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.4278100,2.2233600","utm_x":"435107","utm_y":"4586541","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Joan Bta. Nieto i Carreras i Esperança Rodríguez i Vilaregut","observacions":"Edición Ferias y Fiestas San Juan Bautista - 1960. Impremta: M. ComajuncosaLletra de Joan Bta. Nieto i Carreras.Dibuix de Josep Vilar i GarciaMúsica de na Esperança Rodríguez i Vilaregut","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87065","titol":"Topònim 'Besossada'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toponim-besossada","bibliografia":"<p>GUAITA, P; BOJ, I. (Coord.)(2007): 'La Riudada de 1962 a Sant Adrià'. https:\/\/sites.google.com\/a\/xtec.cat\/mfuentes\/viure-sant-adria\/les-riuades-del-besos-les-besossades<\/p> ","centuria":"XII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Topònim que vol recordar el terme concret que s'utilitzava a Sant Adrià, al Barcelonès i al Vallès, per referir-se a les crescudes sobtades del riu Besòs. El Besòs rep aigua de cinc afluents i de diferents torrents i rieres. Les característiques del clima mediterrani que combina una sequera estival més o menys llarga amb una gran variabilitat interanual de precipitacions, uns estius calorosos i uns hiverns moderadament freds. En general, les pluges es registren als mesos freds 'des de l'octubre fins a l'abril' i tendeixen a ser curtes i intenses mentre que a l'estiu es produeix un període de sequera. Les pluges de primavera i tardor solen ser les més violentes. La inestabilització sobtada de masses d'aire, a causa de la interacció de l'aire fred amb les aigües marines calentes del principi de la tardor, donen lloc a pluges torrencials que poden descarregar, en un dia, una quantitat d'aigua semblant als valors anuals mitjans de precipitació. Aquest caràcter violent de les pluges els dóna una gran capacitat erosiva. Zamora (1790) descriu així la formació dels besossats en terres de més amunt: 'Todas estas rieras (del Vallès) que son en número de 18 o 20, vienen a parar al Besòs de modo que me aseguro el ermitaño (de la muntanya de Montcada) que cuando hay grandes lluvias es tal el ruido y la abundancia de agua que se ve extendiada por todo el Vallés que parece que se va a inundar todo. En efecto, el territorio del Vallès padece de infinito con las inundaciones, cuya causa y remedios merecen un examen muy serio del Gobierno'.<\/p> ","codi_element":"08194-46","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>Tenim constància d'una llarga llista de besossades, des del 1135, quan en la donació reial a la Canonja el Molí d'Estadella (al barri de la Verneda) es fa esment del seu estat enrunat a causa d'una riuada. Els anys següents que ens consten són el 1447, 1459, 1617, 1621, 1840, 1842, 1846, 1850, 1862, 1884, 1898,1937 i 1943. També ens consta la del 1962, amb grans desperfectes i onze víctimes mortals. Així com les del 1971 i 1987.<\/p> ","coordenades":"41.4301979,2.2177725","utm_x":"434643","utm_y":"4586810","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"De vegades la durada no és tan curta i, així, un exemple de durada extrema d'aquestes pluges ens el proporciona el Sr. Rovira i Costa que reprodueix un text del 'Manual del notari Pere Guasch' de l'any 1617: 'Fas memoria yo Pere Guasch notari, com a Sant Miquel de setembre del any 1617 comensaren les pluges del cel i duraren fins en 15 de Nohenbre de dit any'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87066","titol":"Conjunt escultòric de l'església de les santes Juliana i Semproniana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-escultoric-de-lesglesia-de-les-santes-juliana-i-semproniana","bibliografia":"<p>MEMBRIVES, Marta (2017). Sant Adrià protegirà un conjunt escultòric religiós; http:\/\/www.elpuntavui.cat\/cultura\/article\/1116736-sant-adria-protegira-un-conjunt-escultoric-religios.html [consulta feta el 20\/09\/2020]. PRADAS, R. (2010). Via Trajana més enllà de la frontera. Col·lecció Remodelacions Urbanes. Generalitat de Catalunya. VILALTA AREÑAS, Jordi (2017). El conjunt escultòric de Charles Collet a l'església de les santes Juliana i Semproniana al barri de Via Trajana de Sant Adrià de Besòs. Informe inèdit Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 63, abril 1987. http:\/\/desdesantadriadebesos.blogspot.com.es\/search\/label\/Santa%20Juliana%20i%20Santa%20Semproniana http:\/\/desdesantadriadebesos.blogspot.com.es\/2016\/03\/ http:\/\/rafaelroses.net\/pinturas-murales-pinturas-y-esculturas\/barcelona\/parroquia-de-les-santes-juliana-i-semproniana-de-sant-adria-de-besos<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està afectada per un possible enderroc.","descripcio":"<p>Dins l'església de les santes Juliana i Semproniana hi trobem una sèrie d'elements escultòrics elaborats per l'escultor suís Charles Collet. Es tracta dels capitells de les columnes que separen la nau central de les laterals, els relleus del Sagrari, la Portalada dels pagesos, els estels i una motllura (en algun text es parla de llinda). Els capitells rematen les deu columnes de l'església. Són de planta trapezoïdal i fets de pedra artificial (argamassa encofrada amb motlle i acabada de cisellar en desencofrar-la). Hi trobem dos models diferents, que es van alternant a cada filera de columnes: un model mostra dos paons amb una palmera al mig, amb les cantonades formades per llurs cues, i en l'altra apareixen dos coloms amb un brot de raïm tant al mig com a les cantonades. La Portalada dels pagesos és la peça més important del conjunt segons experts en art. Per les seves dimensions i per la diversitat de motius representats. S'ubica en un extrem de la nau lateral dreta i emmarca una porta, en l'actualitat cegada. Esta feta de gres i dedicada al món de la pagesia. Es divideix en tres seccions: la base, on apareixen àngels a l'esquerra i dimonis a la dreta, la part central, amb els dos sants representants de la Pagesia (Sant Antoni Abat a la dreta i Sant Isidre a l'esquerra) i l'arc superior, amb motius simbòlics de plantes a l'esquerra i d'animals a la dreta, coronat al centre per una creu. Totes les seccions menys les dels sants estan fetes emprant una tècnica de relleus refosos a la manera de l'antic Egipte, amb la forma enfonsada i els seus punts més alts al nivell de la superfície del material, conservant sempre el seu pla. Els dos sants, en canvi, estan fets amb la tècnica tradicional del relleu. S'exhibí en una de les exposicions d'art sacre realitzades a Barcelona entre el 27 de maig i l'1 de juny de 1952, en el marc del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, concretament a l'antic polvorí de la Ciutadella, avui Parlament de Catalunya. Distribuïts pel sostre tant d ela nau central com de les laterals, hi trobem plafons fets amb gres amb la representació d'un estel de vuit puntes. El màxim dignatari de l'església bizantina, segons la litúrgia ortodoxa, duia una capa tatxonada d'estels, doncs representava que carregava la volta celestial sobre les espatlles. El que els textos anomenen llinda seia una motllura que ressegueix el perímetre interior del temple a l'alçada del naixement de les bigues de les naus laterals. Està feta amb gres, com els estels, amb seccions curtes que es van ensamblant una al costat de l'altra. Mostra un disseny geomètric simple, que facilita la seriació. Finalment, els relleus del Sagrari, ubicat darrera l'altar, en el presbiteri. A la base del Sagrari trobem un conjunt de tres pedres gravades: al centre, una pedra trapezoïdal mostra una muntanya o carena de cinc cims de la qual brolla una generosa deu d'aigua, de la qual s'abeuren, a banda i banda d'aquesta pedra central, dos cérvols. Una biga de fusta separa aquest conjunt d'una pedra rectangular calçada sobre el mateix sòl de l'església, al centre de la qual hi trobem gravat l'Agnus Dei.<\/p> ","codi_element":"08194-47","ubicacio":"La Verneda - Via Trajana, 1","historia":"<p>La parròquia de les Santa Juliana i Semproniana se situa al marge dret del riu Besòs, en el barri de La Verneda o també conegut com a Via Trajana. Antigament aquesta zona era un espai verd i boscós on destacava un tipus de vegetació propi de les ribes baixes dels rius: els verns. Abans del canvi social provocat pel creixement industrial, el barri de Via Trajana era un espai majoritàriament dedicat al conreu i es podien localitzar algunes petites masies. Com a conseqüència de l'arribada de les indústries, el creixement urbanístic, productiu i demogràfic van provocar la construcció dels primers polígons d'habitatges a La Verneda. Aquests primers edificis van ser ocupats pels barraquistes expulsats de l'Avinguda Diagonal per la celebració del XXXV Congreso Eucarístico Internacional de 1952. Tot i les millores que va suposar la construcció d'aquests nous barris, les famílies consideraven que patien una manca de serveis bàsics que la parròquia de les Santa Juliana i Semproniana va començar a suplir. La nova parròquia inaugurava el culte el 18 de desembre de l'any 1949, quan només hi havia la construcció d'un petit tram de 8 metres de costat del presbiteri. La inauguració definitiva fou el juliol de l'any 1950 i es va convertir en un punt de referència pel veïnatge. L'església donava suport espiritual però també tenia cura dels infants, disposava d'espais d'oci com una sala de cinema i un camp de futbol i oferia servei de menjador i dispensari a tot el barri.<\/p> ","coordenades":"41.4247167,2.2103548","utm_x":"434017","utm_y":"4586208","any":"1950","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Charles Collet","observacions":"Malgrat que aquest conjunt s'hagi ressaltat individualment per la voluntat de preservar-lo físicament, no es pot entendre sense la seva ubicació. Tots i cadascun dels seus components (capitells, estels, motllura, portalada) estan dissenyats, pensats i elaborats per al seu lloc específic i es van fer conjuntament amb l'arquitecte de l'església de les santes Juliana i Semproniana. La seva forma, els simbolismes, les representacions, el material i tots els valors simbòlics i formals estan pensats de forma global dins un conjunt més ampli del que no es pot destriar i sense el qual es descontextualitzaria i perdria sentit.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87067","titol":"Llegenda del moliner de la Verneda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-moliner-de-la-verneda","bibliografia":"<p>ROVIRA, J. (1951): 'Resum històric de la Verneda de Besòs' Conferència del ponent de cultura de l'ajuntament. Fascículos de divulgación histórica. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ROVIRA, J. (1977): 'Sant Adrià de Besòs. Historia de un pueblo en su primer milenio. Resumen antológico'. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 7, juny 1990. http:\/\/www.enciclopedia.cat\/EC-GEC-0039856.xml<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Llegenda que recull J. Rovira (1951:8) en el seu treball històric sobre La Verneda i que explica que 'durant la guerra del francès del 1800 [...] hi havia de moliner un brau mosso de nom Josep. Aquest, un dia que els dragons francesos volgueren fer de les seves al molí, es revoltà com a bon patriota, i fou vexat i bufetejat pels francesos. Encès d'ira, ho abandonà tot i s'allistà a una partida de voluntaris, i al cap de poc fou cabdill de totes les guerrilles que situades en aquest pla de Barcelona, hostilitzaven contínuament als invasors estrangers. Aquest mosso, del molí de la Verneda amb el temps arribà al grau de general, i fou el cèlebre general Josep Manso i Solà, conegut arreu pels seus fets d'armes contra les tropes napoleòniques'.<\/p> ","codi_element":"08194-48","ubicacio":"Barri de La Verneda","historia":"<p>Josep Manso i Solà, va néixer a Borredà, el Berguedà, el 1785 i morí el 1863 a Madrid. D'infant va treballar al molí de Santa Creu a Borredà, després més tard al molí de la Verneda. Josep Manso va ser un reconegut militar per les seves victòries en la Guerra del Francès. El 1809 ja era capità d'una companyia del Baix Llobregat. El 1814 va ser nomenat governador de la Ciutadella i més tard, el 1815 ascendí a general de la brigada. El 1844 va ser anomenat comte del Llobregat, a més a més, de capità general d'Aragó (1845), de València (1846-1847) i de Castella la Nova (1847). Segons J. Rovira i Costa, cronista local, el Molí de la Verneda era com es coneixia popularment el Molí d'Altafulla, aquest datat probablement per primer cop l'any 966. Aquest molí juntament amb el d'Estadella, eren coneguts com els Molins de Sant Adrià. Actualment no hi ha cap resta dels molins de la zona.<\/p> ","coordenades":"41.4301607,2.2178033","utm_x":"434645","utm_y":"4586806","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87068","titol":"Goigs en llaor de Sant Adrià Màrtir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-llaor-de-sant-adria-martir","bibliografia":"<p>ROVIRA, J. (1977): 'Sant Adrià de Besòs. Història de un pueblo en su primer milenio' Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"<p>Goigs que es canten en llaor de Sant Adrià Màrtir. Venerat a la seva església parroquial de Sant Adrià de Besòs. Bisbat de Barcelona, i que diuen així: 'Puix l'eterna benaurança \/ el martiri us conquistà \/ Us preguem amb confiança \/ gloriós Sant Adrià. \/ Si el bressol que us acollia \/ era noble, per dissort \/ el sollà la idolatria \/ amb el seu alè de mort. \/ En l'error vostra criança \/ lluny de Crist es desplegà. \/ Esposeu una donzella \/també noble en son bressol \/ cristiana com és ella, \/ incessant aixeca el vol \/ el seu prec, amb l'esperança \/ d'un jorn veure-us cristià. \/ Ja es desferma greu temperi \/ contra els qui segueixen Crist; \/ de fidels, en tot l'imperi \/tanta sang mai no s'ha vist. \/ en la sàdica matança \/ Vós voleu col·laborar. \/ De guardar teniu comesa \/ la presó, on tots els fidels \/ es preparen amb fermesa \/ als suplicis més cruels \/ Com més l'hora se'ls atansa, \/ més hi volen arribar. \/ Esguardant llur valentia \/ en restàveu tan sorprès, \/ que ajureu la idolatria \/ a llur déu us heu sotmès \/ Contra Vós en ira alçant-se, \/ us fa pres Maximià. \/ A l'androna ja us esperen \/ vint-i-quatre cristians, \/ futurs màrtirs , que us reberen \/ amb afecte de germans. \/ Amb llurs cants de jubilança \/ vostra fe més s'afermà. \/ Condemnat al fer suplici \/ de flagel·lació, \/ dels botxins el foll desfici \/ no té pas aturador. \/ Veure-us feia esgarrifança \/ en turment tan inhumà. \/ Tot el cos fet nafra viva, \/ reclòs éreu novament; \/ mes encara no us arriba \/ de la mort el gran moment. \/ Si en sentíeu greu recança \/ vostra esposa us consolà. \/ Que us tallessin ordenava \/ mans i peus Cèsar cruel; \/ ja no és l'ànima esclava \/ i s'en vola cap al Cel. \/ Entre càntics de lloança \/ el Bon Déu us coronà. \/ Del Besòs en la ribera \/ vostre poble a Vós acut, \/ sou patró, del qual espera \/ pau, treball, joia i salut \/ Sigui el riu sempre en bonança i fecundi el nostre pla. \/ Puix de rer mercès no es cansa, \/ generosa vostra mà: \/ Us preguem amb confiança \/ gloriós Sant Adrià. \/ V. Glória et honore coronásti sum, Domino. \/ R. Et constituisti eu super ópera mánuum tuárum. \/ Oremus. Praesta quaésumus omnipotens Deus: ut qui beáti Hadriani Mártyris tui natalita colimus, intercessione ejus in tui nominis amóre roborémur. Per Christum Dóminum Nostrum. Amem'.<\/p> ","codi_element":"08194-49","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Església de Sant Adrià","historia":"<p>Segons el cronista Joan Rovira i Costa hi han existit, al llarg de la història, tres goigs diferents que es cantaven a Sant Adrià en honor al Sant. Els primers daten de finals del 1700 o principis del 1800. Els segons, editats pels 'Amics dels Goigs' l'any 1932 també amb música del Mossèn Francesc Bandelló. Els últims foren un encàrrec del departament de cultura de l'Ajuntament, per la inauguració de l'Església el 1949. Aquests, la lletra era de Jaume García Estragués, i la música del mateix Bandelló.<\/p> ","coordenades":"41.4340117,2.2140885","utm_x":"434339","utm_y":"4587236","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Mossèn Francesc Baldelló","observacions":"Goigs que es canten cada vuit de setembre després de l'ofici solemne en honor al mateix Sant. Aquests són els tercers goigs cantants a la parròquia de Sant Adrià en honor al Sant, i els que es canten actualment. La música és de Mn. Francesc Bandelló","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87069","titol":"Festa de Corpus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-corpus","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 1098, exp. 35.36. ASAB (1) UI.1125, exp.4. https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corpus_Christi#Festivitat_a_Catalunya http:\/\/lameva.barcelona.cat\/culturapopular\/ca\/festes-i-tradicions\/festivitat-de-corpus-christi<\/p> ","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"<p>A Sant Adrià, actualment, celebren aquesta festa les dues parròquies del marge esquerra del riu, és a dir, la parròquia de Sant Adrià, i la parròquia de Sant Joan Baptista. Totes dues les celebren de manera independent. A Sant Adrià, dues o tres famílies feligreses s'encarreguen de preparar un altar, on hi participen els nens i nenes que aquell any celebraran la primera comunió. El recorregut de la processó sempre és el mateix: surt de l'Església, baixa pel carrer d'Andreu Vidal, arriba a la plaça de Maria Grau i torna a pujar fins l'Església. A la parròquia de Sant Joan Baptista, les famílies, o agrupacions de veïns\/es per carrers també organitzen un altar, i realitzen catifes de flors i elements ornamentals. Actualment, només queda la catifa organitzada davant l'església i en un fragment del carrer de Sant Pere, realitzada pels nens i nenes de la congregació.<\/p> ","codi_element":"08194-50","ubicacio":"Església de Sant Adrià i Església de Sant Joan Baptista","historia":"<p>La festivitat de Corpus a Sant Adrià la tenim datada des de la dècada del 1926, tot i que per la seva importància dins la creença religiosa gairebé es pot assegurar la seva celebració amb anterioritat a aquesta data, doncs a Barcelona constava que era una celebració duta a terme des de 1320. Als inicis, només es realitzava en una parròquia, on s'hi acollia a tota la comunitat cristiana de Sant Adrià. Entenem que amb el creixement demogràfic, i posterior estabilització d'un veïnat creient al barri de Sant Joan Baptista, la festa es va establir de manera independent a cada una de les parròquies. Fins arribar al punt en que la de Sant Joan agafà una força i una estabilització major a la de Sant Adrià, que durant uns anys es va perdre. Així doncs, sabem que és a partir del 1993, amb l'arribada d'un nou mossèn, quan la comunitat de Sant Adrià recupera la festa de corpus, celebrant una processó pel barri, mentre que la de Sant Joan sempre s'ha mantingut. Aquesta tenia gran participació, ja que diferents famílies o agrupacions de veïns\/es per carrers organitzaven altars i catifes.<\/p> ","coordenades":"41.4339916,2.2140671","utm_x":"434337","utm_y":"4587234","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Festa de les més celebrades per la religió catòlica, juntament amb el Nadal, i de les més antigues. El seu objectiu és venerar l'Eucaristia, i per la celebració se sol dur a terme una processó. A Catalunya també és típic realitzar catifes de flors.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87070","titol":"Via crucis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/via-crucis-0","bibliografia":"<p>MARTÍ, J. M. i ALARCÓN, J. i ROYO J. (coord.) (2013): Mil anys fent camí. Sant Adrià de Besòs. Parròquia, baronia i priorat.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"<p>Via Crucis és una expressió llatina que vol dir 'Camí de la creu'. És una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que el fan presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús). Tradicionalment es rememora a les esglésies durant la Quaresma i per Setmana Santa i en molts pobles, com el de Sant Adrià de Besòs, hi ha la tradició de fer-ho en processó pels carrers acompanyant la imatge de Jesús en creu. A Sant Adrià de Besòs s'organitza conjuntament la parròquia de Sant Adrià i la de Sant Joan Baptista. Cada any alternen el recorregut, de Sant Adrià a Sant Joan o a l'inrevés. Hi participen amb la imatge del Sant Crist, pertanyent a la parròquia de Sant Adrià, i la de la Dolorosa, pertanyent a la de Sant Joan Baptista.<\/p> ","codi_element":"08194-51","ubicacio":"Església de Sant Adrià i Església de Sant Joan Baptista","historia":"<p>Tenim constància documental i gràfica de la celebració d'aquest Via Crucis des de, com a mínim, l'any 1948. També sabem que durant uns anys es va perdre, i es recuperà l'any 1988, en un primer moment només es recupera a la parròquia de Sant Adrià, i anys més tard decideixen organitzar-ho conjuntament amb la de Sant Joan Baptista. D'altra banda, també existia una processó del silenci el dijous Sant, duta a terme per la parròquia de Sant Joan, tot i que actualment s'ha perdut.<\/p> ","coordenades":"41.4279003,2.2230658","utm_x":"435083","utm_y":"4586551","any":"1948","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87071","titol":"Festes del barri de Sant Joan Baptista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festes-del-barri-de-sant-joan-baptista","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI 1125, exp. 5. ASAB (1) UI. 1254.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El barri de Sant Joan Baptista celebra una festa al voltant del dia de Sant Joan, 24 de juny, nom del patró de l'església del barri i del que pren el nom. És com una petita festa major, més íntima lligada estrictament als veïns del barri; que s'organitzen en petites comissions i fan una festa pròpia a cada carrer. Hi ha ornamentació dels carrers del barri; activitats durant tota la setmana de Sant Joan; revetlla el dia 23 per la nit; fogueres i repartiment de coca i cava; sopar popular; i espectacles.<\/p> ","codi_element":"08194-52","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Barri de Sant Joan Baptista de Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>Tot i que la primera revetlla del barri de Sant Joan que tenim documentada data de la dècada del 1940, els veïns del barri afirmen que el 1921 es va celebrar la primera revetlla a la plaça Macià, en aquell moment coneguda com a plaça de les Acàcies. Els anys següents, fins al 1926 durant els dies de Sant Joan i els seus voltants se celebrava una gran festa, amb un envelat davant la cooperativa de treballadors. Els anys posteriors, però, a causa del cost que suposava una festa de tal envergadura, cada carrer va començar a fer la seva pròpia festa: tancaven el carrer i organitzaven diferents activitats. Tenim constància que alguns també es guarnien. Hi ha anys, que tenim fins a 12 carrers diferents participant en la festa. La subvenció dels diferents actes era, majoritàriament, aportada pels veïns, tot i que sovint l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs en subvencionava una part. Durant els dies de la festivitat se celebraven diferents actes, tant religiosos com esportius i culturals. L'any 1949 s'organitzà el I Concurs de Pesca Esportiva i el I Concurs de Fotografia. Els balls populars i les sardanes també eren presents. L'any 1949 es va fer el II Concurs Sardanista al barri. El 1956 la tradicional festa popular del barri, coneguda com 'Las Ferias y Fiestas', va celebrar el seu desè aniversari, constituint-se el mateix any de forma legal la 'Junta de Ferias y Fiestas de San Juan Bautista'. D'aquesta manera, amb més o menys carrers, la festa ha continuat organitzant-se fins a arribar als nostres dies.<\/p> ","coordenades":"41.4301105,2.2179615","utm_x":"434658","utm_y":"4586800","any":"1921","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Sant Adrià de Besòs consta de sis barris diferenciats: al marge esquerre del riu Besòs trobem Sant Adrià nord i el barri de Sant Joan Baptista. Al marge dret La Verneda, La Catalana, El Besòs i La Mina. Així doncs, durant les festes de cada barri (que en moltes ocasions coincideixen entre elles) les diferents associacions organitzen pels carrers de la seva zona activitats de caràcter lúdic i cultural.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87072","titol":"Festes del barri de La Catalana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festes-del-barri-de-la-catalana","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 1136; (2) UI. 732.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El barri de La Catalana celebra cada any unes jornades de festa pròpia organitzada pels veïns i veïnes del barri. Es fan durant un cap de setmana, al voltant del 21 de juliol. És com una petita festa major, més íntima lligada estrictament als veïns del barri. Hi ha tota mena d'activitats: correfoc, batucada, jocs pels més petits, amb inflables; sopar, ball, competicions esportives i concursos gastronòmics.<\/p> ","codi_element":"08194-53","ubicacio":"Barri de La Catalana","historia":"<p>Les festes dels barris de Sant Adrià de Besòs les tenim datades des de la dècada del 1940, i tot i l'intercanvi de dates que trobem al llarg dels anys, doncs durant algunes èpoques se celebraven als voltants del juliol i altres als voltants de setembre (cada barri amb les seves especificitats), són una mostra de la voluntat dels veïns i veïnes de Sant Adrià de teixir una xarxa veïnal històrica.<\/p> ","coordenades":"41.4233600,2.2196900","utm_x":"434796","utm_y":"4586050","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Sant Adrià de Besòs consta de sis barris diferenciats: al marge esquerre del riu Besòs trobem Sant Adrià nord i el barri de Sant Joan Baptista. Al marge dret, La Verneda, La Catalana, El Besòs i La Mina. Així doncs, durant les festes de cada barri (que en moltes ocasions coincideixen entre elles) les diferents associacions organitzen pels carrers de la seva zona activitats de caràcter lúdic i cultural.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87073","titol":"Pessebre vivent de La Catalana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pessebre-vivent-de-la-catalana","bibliografia":"<p>Revista (2002): 'Pessebre vivent: un recinto de luz, tradición y misterio. Sant Adrià de Besòs'. http:\/\/www.diaridesantadria.com\/el-pessebre-vivent-de-la-catalana-pr%C3%A8n-el-maremagnum-de-barcelona<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Fa uns anys que s'ha deixat de celebrar","descripcio":"<p>L'Associació de Veïns del barri de La Catalana organitzava cada any i des de l'any 1995, la representació d'un pessebre vivent amb més d'un centenar de voluntaris que es posen a la pell dels personatges bíblics protagonistes del Nadal. Dos anys més tard, es creen un parell d'entitats més: l'Associació de Jubilats i el Centre Cultural del Districte IV. És aquesta última la que agafa les regnes de l'organització del pessebre. El lloc ha anat variant amb els anys. Primer es feia a la plaça del Mossos d'Esquadra, però des de l'any 2011 se celebra als jardins de Can Serra, seu del Museu d'història de la Immigració a Catalunya. Es feia durant les festes de Nadal, al vespre i l'entrada era gratuïta.<\/p> ","codi_element":"08194-54","ubicacio":"La Catalana- Jardíns del Museu de la història de la immigració de Catalunya (MhiC)","historia":"<p>Tot i que la data de naixement dels Pessebres Vivents està perfectament documentada, l'any 1955, si busquéssim els antecedents d'aquesta representació podríem retrocedir fins els drames litúrgics d'origen medieval. La figura de Sant Francesc d'Assís tindria un capítol específic, compartit amb la tradició de muntar pessebres, si més no com a mite fundacional. Entremig caldria parlar dels Pastorets que no eren res més que un entremès que se celebraven a les esglésies la vigília de Nadal, durant l'anomenada Missa del Gall. El seu nom deriva de la importància que hi tenien els pastors en aquestes representacions. Però, el primer pessebre vivent tal i com l'entenem avui en dia es fa l'any 1955 a Engordany, valls d'Andorra. El projectà Esteve Albert i Corp, escriptor, historiador, folklorista i dinamitzador cultural. En una entrevista que li feien pel diari Mataró, reconeix que la idea no fou fruit d'una exaltació espontània, sinó que ell ja feia pessebres vivents a casa seva, a Dosrius, amb la seva família. La diferència fou que a Andorra hi participaren un centenar de figurants de les Escaldes i d'Engordany, l'Esbart Santa Anna de les Escaldes i corals andorranes i la col·laboració del Govern andorrà. L'èxit i el ressò de l'esdeveniment fou monumental. Ben aviat es va imitar la iniciativa. Fou l'any 1959 a Castell d'Aro, a suggeriment de mossèn Gumersind i la família Bas. El mateix mossèn declara, en les seves memòries, que s'inspirà en el Pessebre Vivent creat per l'Esteve Albert a Engordany. Aquell primer Nadal, la representació té com a marc les ruïnes del castell de Benedormiens, on s'escenifica solament el naixement. Davant la bona acollida per part de la gent del poble, fou possible que a l'any següent més famílies s'engresquessin a col·laborar, ampliant el recorregut any rere any i donant continuïtat, fins al dia d'avui, del que és el pessebre vivent més antic de Catalunya. Posteriorment varen néixer altres pessebres vivents com el de Corbera de Llobregat, Bàscara, Brunyola, Pals, Bescanó, Fontcoberta, o Santa Pau, entre d'altres.<\/p> ","coordenades":"41.4279305,2.2131443","utm_x":"434253","utm_y":"4586562","any":"1995","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Els pessebres vivents són representacions teatralitzades d'escenes, inspirades en relats bíblics i apòcrifs del Naixement de Jesús, on s'hi afegeixen quadres costumistes de la vida rural, com oficis i tasques del camp, i quadres extrets de les representacions dels pastorets. Es representen a l'aire lliure, en espais rellevants pel seu valor paisatgístic o arquitectònic del municipi i hi participa un gran nombre de veïns i veïnes de totes les edats. Es realitzen dins el cicle festiu de Nadal, entre els mesos de desembre i gener","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87074","titol":"Ofici de passador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ofici-de-passador","bibliografia":"<p>ACA. Reial patrimoni, BGC, processos 1617, Núm. 1, G. ADB. Capsa de Sant Adrià. ADB. Visites pastorals, any 1602, vol. 58 A, fol. 4 bis. ALZINA, J. PIULACHS, M. (i altres) (2004): 'Sant Adrià de Besòs més enllà del Fòrum'. Barcelona, El Punt. http:\/\/www.sant-adria.net\/la-ciutat\/la-nostra-historia\/els-passadors-i-les-besosades<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Ja no existeix, però està documentat i s'ha posat en valor de forma festiva.","descripcio":"<p>Ofici que suposava una de les formes de subsistència més característica de Sant Adrià. Els passadors eren homes que es dedicaven, per una banda, al transport de mercaderies i persones d'una riba a l'altra del riu Besòs, i per l'altra, a la construcció i manteniment d'una palanca de fusta que salvés el curs principal del riu. A causa de la condició natural d'aquest i les fortes pujades del cabal durant les riuades, era inviable el manteniment d'un pont estable. Per tant, l'ofici de passador va esdevenir primordial.<\/p> ","codi_element":"08194-55","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>El riu Besòs ha condicionat la vida de la població adrianenca des dels primers assentaments a la població. El riu divideix en dos el terme municipal, i creuar-lo ha estat la problemàtica essencial per mantenir la comunicació, tant amb els mateixos veïns com amb les poblacions limítrofes. El primer cop que trobem esmentat l'ofici és en uns documents que daten del 1602, on s'especifica els rendiments econòmics generats d'aquests, la tercera part dels quals corresponien a l'Obra de l'Església, i la resta se'n beneficiaven als mateixos treballadors. Sabem que el col·lectiu de treballadors s'organitzava jeràrquicament per edats: els més grans s'encarregaven de les tasques de construcció i manteniment de les palanques, mentre que els joves eren els encarregats de carregar persones i mercaderies i passar-los d'una riba a l'altra. Són diferents les referències documentals que trobem que ens parlen de l'ofici. Entre elles, per posar un exemple, el 1789 el viatger Francisco Zamora en feia referència comentant 'davant del lloc de Sant Adrià, en moltes ocasions de l'any acostuma a haver-hi una palanca, i una quadrilla de passadors per a les persones que han de travessar el riu Besòs, i aquest no té cap pont ni barca'. La desaparició de l'ofici no es pot datar amb exactitud, encara que sabem que és l'any 1848 quan es construí el pont del ferrocarril, i al 1888 el de ferro, que enllaçava el camí Reial. Cal tenir en compte però, que les palanques de fusta foren un element quotidià fins ben entrat el segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.4299900,2.2178400","utm_x":"434648","utm_y":"4586787","any":"1602","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"El cap de setmana més proper al 12 de febrer es fa la Festa dels Passadors de Sant Adrià de Besòs, que ha estat inscrita al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87075","titol":"Mercat d'Encants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mercat-dencants","bibliografia":"<p>ASAB (2) UI. 302, exp. 14-15. ASAB (1) UI. 1022, exp. 16. Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 16, febrer 1983. https:\/\/elpais.com\/diario\/2003\/08\/01\/catalunya\/1059700043_850215.html<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Mercat ambulant setmanal que se celebra cada dimarts pel matí, a excepció de coincidir en un dia festiu. En aquest cas se celebra a la vigília. El lloc de celebració, actualment és sota el pont de l'autopista. L'horari és de vuit a dos de la tarda i s'hi venen productes de tot tipus. Amb parades petites, d'entre 2 i 4 metres, i més de vuitanta anys de trajectòria ininterrompuda, el mercat d'encants és un símbol de la vitalitat comercial i social del municipi.<\/p> ","codi_element":"08194-56","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Avinguda de les Corts Catalanes, sota el pont de l'autopista A-19","historia":"<p>Els primers antecedents documentats de la realització d'aquest mercat daten de l'any 1934, tot i que es podria remuntar encara més en el temps. L'any 1936 s'executa el primer padró per tal de regular aquesta activitat. En aquesta època, el mercat d'encants se situava setmanalment al voltant del mercat municipal i el carrer de Bogatell i temps després s'amplià a l'avinguda de Joan XXIII. Aquest emplaçament dificultava el trànsit de vehicles, i davant d'aquesta problemàtica, l'any 1978, l'Ajuntament encarregà a un enginyer l'estudi d'un emplaçament més idoni per aquesta activitat. Dels resultats d'aquest estudi es proposà situar el mercat a la Rambleta, tot i que aquest canvi, no s'efectuà mai. Al 1983 el Ple municipal aprovà l'emplaçament actual: sota el pont de l'autopista A-19.<\/p> ","coordenades":"41.4292537,2.2213412","utm_x":"434940","utm_y":"4586702","any":"1934","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87076","titol":"Llegenda de l'arc adrianenc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-larc-adrianenc","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 10695, exp.3. http:\/\/www.sant-adria.net\/la-ciutat\/la-nostra-historia\/lauca-de-larc-adrianenc-1<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Llegenda que explica que quan Juli Parellada era l'amo de Can Serra va tenir, als seus terrenys, molt a prop de Cal Tondo, un duel a mort amb un altre home. En sortir-ne il·lès, decidí construir una església al mateix espai on tingueren lloc els fets per tal d'agrair a Déu que ell seguís en vida. Així doncs, comprà l'arc que provenia del convent de les Carmelites de Barcelona, com a portal de la futura església, però morí abans de la seva construcció, quedant doncs l'arc solitari guarnint el jardí.<\/p> ","codi_element":"08194-57","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs - antic emplaçament de l'arc, entorns de la masia de Cal Tondo i de can Serra","historia":"<p>La voluntat de fer un nou traçat del Cinturó del Litoral va generar la necessitat de trobar un nou emplaçament a la portada gòtica. La nova ubicació va debatre's entre els terrenys de la Universitat, ja que el convent del Carme, des de 1841 a 1874 va ser la seu de la Universitat de Barcelona, i uns del terme de Sant Adrià de Besòs, en una illa entre els dos ramals de la prolongació del carrer de Guipúscoa. Finalment, aquest últim va ser l'espai escollit pel projecte de restauració de la portada, dissenyat el 1991. En la seva memòria històrica i descriptiva, signada per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, recull la llegenda del duel de l'arc. L'obra de desmuntatge i muntatge es va fer pel contractista Manuel Piera i Cussó, segons la memòria el seu nét Llibert Piera i Fible confirma la història del duel entre l'amo de la portada i un desconegut. El col·lectiu de Dones del Futur de Sant Adrià de Besòs va voler recuperar aquesta llegenda i va crear l'Auca de l'Arc adrianenc. Aquesta són un conjunt d'estampes acompanyades cadascuna amb una composició poètica popular, els rodolins. L'objectiu era donar a conèixer l'anècdota de l'Arc per impulsar la portada com a símbol de la ciutat<\/p> ","coordenades":"41.4290868,2.2125515","utm_x":"434205","utm_y":"4586691","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87076-foto-08194-57-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Aquesta llegenda s'ha reproduït en una auca amb text i dibuixos de Aroca Rivera i editada pel Col·lectiu Dones del futur de Sant Adrià de Besòs","codi_estil":"116","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87077","titol":"Gegants vells de Sant Adrià de Besòs: l'Adrià, la Natàlia i l'Eulàlia.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-vells-de-sant-adria-de-besos-ladria-la-natalia-i-leulalia","bibliografia":"<p>ASAB (2) UI. 740, exp.6. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 78, setembre 1988. http:\/\/geganters-de-sant-adria.blogspot.com.es http:\/\/geganters-de-sant-adria.blogspot.com.es\/search\/label\/L%27Adri%C3%A1%20La%20Natalia%20i%20La%20%20Eulalia<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>En aquest cas no es tracta pròpiament d'una parella de gegants, ja que són tres. La particularitat és que l'Adrià porta l'Eulàlia, la seva filla a coll-i-be. La parella de l'Adrià i mare de l'Eulàlia és la Natàlia. L'Adrià i la Natàlia representen els pagesos que vivien i treballaven a Sant Adrià, quan encara era un poble i no hi havia indústries, doncs volen recordar aquest passat agrícola. L'Adrià a més representa l'ofici de passador, que amb el seu bastó ajudava a la gent a passar d'una banda a l'altra del riu Besòs. La Natàlia porta un cistell amb maduixes, una fruita de conreu tradicional a la zona. L'Eulàlia n'és la filla i va a coll-i-be del pare per poder passar el riu. Ella és l'origen de la festa dels passadors. Ja que el dia del seu sant, s'organitzava una jornada per a felicitar a la geganteta, l'Eulàlia. El cap, el cos, braços i mans són fets de polièster. El suport és una estructura de fusta, on es col·loca el portador del gegant. L'Adrià, fa uns gairebé 4 metres d'alçada i pesa uns 65 quilograms aproximadament. La Natàlia, mesura uns 3'5 metres d'alçada i pesa uns 55 quilograms. La diferència de pes i alçada entre un i l'altre és perquè l'Adrià porta a coll-i-bé l'Eulàlia, coneguda com 'la geganteta'. Tots dos gegants es van elaborar en peces per poder desmuntar-se i transportar-se amb facilitat. Els gegants estan vestits amb robes de gent treballadora. L'Adrià porta una camisa i una faixa, a la mà hi té un bastó. La Natàlia duu una brusa blanca i una faldilla de flors, a la mà dreta porta un ram de flors i a l'esquerre un cistell amb maduixes. L'Eulàlia duu un vestit de color groc. Tots tres porten perruques de cabell sintètic de color marró fosc, el gegant, i d'una tonalitat més clara la geganta i la nena.<\/p> ","codi_element":"08194-58","ubicacio":"Centre Cultural Besòs, Plaça Josep Tarradellas","historia":"<p>La primera parella de gegants de Sant Adrià data de l'any 1945. Representaven un rei i una reina però van patir un accident i es van fer malbé. Des d'aquell fet hi ha hagut altres gegants similars. Amb el pas dels anys les estructures dels reis van desaparèixer. L'any 1985 es començà a plantejar la idea de fer uns nous gegants per a la ciutat. El primer projecte que s'elaborà es va fer pensant en uns gegants que representessin algun aspecte de la tradició o de la història del municipi. Amb l'ajuda de J. Rovira i Costa, els gegants van començar agafar forma, recordant el passat pagès d'aquell petit poblet que abans era Sant Adrià. Sembla que la figura del pagès i la pagesa vestits per anar a treballar eren els més adients per representar el passat històric de la ciutat. Rovira i Costa va proposar que la geganta portés un cistell amb maduixes, ja que antigament, les de Sant Adrià, eren ben conegudes. El projecte també mostra com hi havia la voluntat de representar, amb la figura dels gegants, personatges populars de la ciutat. El cronista local Rovira i Costa va proposar-ne tres, el Pelagalls, el Vell Niu i la Vella Miloca. El primer era un home quasi gegant, el seu ofici era pelar galls però alhora feia de sagristà. Ell portava la creu i gràcies a la seva alçada es podia veure des de lluny. Com era molt alt la roba sempre li anava curta i tothom li podia veure el melic. Duia patilles i anava amb el cap descobert. El Vell Niu, en canvi, era molt baixet i moltes vegades portava una barba sense arreglar. Ell es dedicava a caçar sargantanes, serps i tot tipus de rèptils que més tard els venia per les cases. Finalment, la Vella Miloca, donava remeis i sempre portava un mocador negre al cap, tenia el cos encongit i un nas molt ganxut. El projecte de 1985 constava amb 4 gegants, 2 dels quals eren més robustos però tots ells personatges genèrics representant pagesos i pageses. També hi havia 2 nans o més coneguts actualment com a capgrossos que estaven inspirats en els personatges abans descrits, el Vell Niu i la Vella Miloca. Rovira i Costa, tot i donar la informació, no estava gaire convençut de fer uns nans que representessin personalitats reals, ja que feia poc havien mort i podia semblar una falta de respecte. El projecte tenia un pressupost de 500.000 ptes., finalment no es va fer. El 1987 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va demanar un pressupost per l'elaboració de dos gegants per part del dissenyador escenogràfic, Jordi Liñan Muñoz. El cost que proposava era d'unes 1.685.600 pessetes. El febrer de 1988, l'Ajuntament va rebre la resposta del Taller de Gegants de Carles Cabús. El seu pressupost era d'unes 850.000 pessetes. L'abril de 1988 van rebre un altre pressupost per part del taller de Figueres Can Boter SA de Tiana. El cost que es proposava era d'unes 1.271.200 pessetes. Finalment el març de 1988, el Patronat de Cultura, Esports i Joventut va aprovar el projecte de Carles Cabús a causa de les millors condicions econòmiques que les altres. La construcció dels gegants va durar 3 mesos, i es lliuren el 31 de juliol de 1988<\/p> ","coordenades":"41.4211300,2.2150100","utm_x":"434403","utm_y":"4585806","any":"1988","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87077-foto-08194-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87077-foto-08194-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Carles Cabús. Taller de Gegants.","observacions":"El 2001 es va formar la Colla de Geganters de Sant Adrià que actualment porta els gegants. El 2014 els geganters van celebrar el 25è aniversari de l'Adrià, la Natàlia i l'Eulàlia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87078","titol":"Gegants nous de Sant Adrià de Besòs: en Pau i Na Musa.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-nous-de-sant-adria-de-besos-en-pau-i-na-musa","bibliografia":"<p>FÓRUM BARCELONA 2004. (2004) 'Fórum Barcelona 2004. Una nova cita mundial al voltant de la sostenibilitat, la diversitat i la pau'. Fórum Barcelona 2004. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián del Besós. Guía práctica y curiosa de la población. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 78, setembre 1988. http:\/\/geganters-de-sant-adria.blogspot.com.es\/search\/label\/En%20Pau%20i%20Na%20Musa<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Parella de gegants formada pel Pau i la Musa. S'anomenen els gegants nous per distingir-los de l'Adrià, la Natàlia i l'Eulàlia, que són anteriors. I van representar a Sant Adrià de Besòs durant la celebració del Fòrum de les Cultures que es va celebrar l'any 2004. Difonen dues idees que perduraran a la celebració del Fòrum: la Pau i la Cultura. En Pau porta un colom blanc a les mans, en actitud d'emprendre el vol, al·legoria inequívoca de la representació de la pau. El nom del gegant va ser escollit tant pel seu origen català, com pel que representa en si mateix. La parella de gegants porta unes robes que recorden als pobles de la mediterrània com grecs i romans. La Musa porta una lira, al braç esquerre, i fa el gest de voler tocar-la amb l'altra mà, això fa que el seu posat es desviï lleugerament cap a l'esquerra. La Musa és cadascuna de les nou deesses que presidien les arts i les ciències a la mitologia grega, en especial el cant i la poesia. La música és una demostració cultural universal que unifica els pobles i un nom idoni per la geganta a causa del seu motiu de creació, el Fòrum de les Cultures. Al bateig dels dos gegants es van convidar 20 colles d'arreu i va ser el 15 de maig de 2004 al riu Besòs. Els padrins van ser els gegants de Tivissa, amb més de 150 d'història.<\/p> ","codi_element":"08194-59","ubicacio":"Centre Cultural Besòs, Plaça Josep Tarradellas","historia":"<p>Els primers gegants de Sant Adrià daten de l'any 1945. Eren un rei i una reina que no van durar molt, ja que van tenir un accident de camí a la parròquia del Bon Pastor per la seva processió. Anys més tard, es parlava de fer uns gegants nous, pensant que aquests podien ser personatges tradicionals del poble en comptes de gran figures, i, així, va sorgir la idea de que aquests estiguessin basats en els passadors, aquells que tenien cura de traspassar el riu Besòs amb la gent al coll. D'aquesta manera, el 1988 van apareixen com a nous gegants l'Adrià, la Natàlia, i la seva filla, Eulàlia. El març de l'any 2000, l'associació Dones del Futur va convocar un concurs de dibuix sobre els gegants. Els nens i nenes que van concursar van haver de dibuixar-los amb una vinyeta explicant la relació d'aquests amb l'ofici dels passadors. Anys més tard, el Fòrum de les Cultures de Barcelona, l'any 2004, va ser un projecte creat per la mateixa ciutat gràcies a l'interès d'impulsar el seu creixement i projectar-se internacionalment. Les diverses exposicions universals, 1888 i 1929 i la celebració dels Jocs Olímpics el 1992, van ser la base històrica d'aquest nou esdeveniment a Barcelona. Aquest va ser enfocat cap al futur, centrant-se en l'àmbit de les cultures i tractant preocupacions actuals com la diversitat cultural, el desenvolupament sostenible i les condicions de pau. El Fòrum va ser pensat com un espai de trobada, de diàleg i de reflexions. El projecte va ser creat a Barcelona però es va estendre fins a Sant Adrià de Besòs, ja que l'espai escollit per acollir l'esdeveniment ocupava gran part del port marítim de la ciutat i part de la zona de les indústries al marge dret del riu. La ciutat acollia un esdeveniment internacional i una de les seves aportacions va ser la creació de dos nous gegants, en Pau i la Musa. L'alcalde en aquell moment, Jesús Maria Canga Castaño (1996-2013), va proposar que una de les diverses aportacions que Sant Adrià de Besòs faria al Fòrum de les Cultures serien els dos gegants que representarien la tradició popular catalana. La parella de gegants tenien com a objectiu simbolitzar el poble de Catalunya com un lloc d'acollida i d'arrelament de molts altres. La pau, representada pel gegant i la música per la geganta, són una demostració cultural que tots els pobles d'arreu tenen i comparteixen, com també dos dels elements més importants del Fòrum.<\/p> ","coordenades":"41.4211300,2.2150100","utm_x":"434403","utm_y":"4585806","any":"2004","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87078-foto-08194-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Ramón Aumedes Sarandaca. Fàbrica de les Arts, Roca Umbert.","observacions":"El 2001 es va formar la Colla de Geganters de Sant Adrià que actualment porta els gegants. El 2014 els geganters van celebrar el 25è aniversari de l'Adrià, la Natàlia i l'Eulàlia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87079","titol":"Color porpra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/color-porpra","bibliografia":"<p>MARTÍ, J. M. i ALARCÓN, J. i ROYO J. (coord.) (2013): Mil anys fent camí. Sant Adrià de Besòs. Parròquia, baronia i priorat. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 31, juny 1984. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 58, novembre 1986. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 59, desembre 1986. https:\/\/passadors.wordpress.com\/qui-som-2\/ http:\/\/geganters-de-sant-adria.blogspot.com.es http:\/\/www.enciclopedia.cat\/EC-GDLC-e00107283.xml https:\/\/historiesdemar.wordpress.com\/2013\/11\/18\/el-color-porpra\/<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El color porpra a Sant Adrià és un element d'alt valor simbòlic. El porpra és un color vermell fosc tirant a morat. És un colorant que es troba entre el vermell i el blau però la tonalitat que s'utilitza a la ciutat s'apropa més al carmí. S'utilitza en el fons de l'escut municipal, ja que té a veure amb l'origen del domini feudal com a baronia episcopal del bisbat de Barcelona. El color porpra és històricament un color que ha representat des dels fenicis, poder i estatus, ja que la seva obtenció era molt costosa i per tant el seu preu era altíssim. Durant l'època romana el seu ús es limitava als emperadors, militars i senadors, i per tant s'associava amb l'autoritat. El seu ús distingia reis i prínceps però també l'utilitzaven els cardenals. El color porpra representava el poder eclesiàstic i el seu ús era notable, ja que les estoles que portaven els capellans eren d'aquest color. Actualment encara el vesteixen. S'utilitzen termes com color bordeus, magenta i rogenc per referir-se a aquest color.<\/p> ","codi_element":"08194-60","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>Les terres, on actualment es troba Sant Adrià de Besòs, al segle X, van ser donades al bisbe de Barcelona per l'ajut bèl·lic que el comte de Barcelona va rebre. Aquells dominis feudals es van convertir en la Baronia Episcopal de Sant Adrià de Besòs. La paraula 'baró' o 'baronia' prové de 'barus', que en cèltic significa home que és pel seu valor o noblesa. Servia per designar la persona que estava immediatament per sota del rei. A Catalunya, el seu estatus era similar al d'un sobirà i, per tant, tenia un domini. Durant l'alta edat mitjana el bisbe posseïa gairebé tots els molins del Besòs i el dret d'embarcació i pesca en tota la zona del riu i del litoral del Mediterrani que es trobava sota els seus dominis. Si ens fixem en l'escut de la ciutat podem veure que és caironat i porpra, format per una enclusa per rememorar el passat industrial de la localitat i el turment sofert pel Sant Adrià, que dóna nom a la ciutat, i que té una línia ondulada que representa el riu Besòs. L'escut és timbrat per un bàcul de bisbe i rematat per una corona baronial, representant el passat històric de la ciutat. El color utilitzat en l'escut, i que finalment s'ha convertit en la tonalitat oficial de la ciutat, és el color porpra, aquest va ser escollit per Armand de Fluvià, heraldista oficial de la Generalitat, triat per recordar el passat episcopal.<\/p> ","coordenades":"41.4301869,2.2177979","utm_x":"434645","utm_y":"4586809","any":"1986","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"L'informe heràldic-històric presentat per Fluvià el 1986 va convertir el porpra en el color oficial del municipi, un exemple són els múltiples usos que diferents col·lectius esportistes i culturals n'han fet d'ell. Els castellers llueixen les seves camises amb el color porpra i els geganters utilitzen samarretes amb aquest color, com també els diables.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87080","titol":"Can Royo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-royo","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer de Sant Bonaventura que consta únicament de planta baixa i coberta de terrat pla. Fa mitgera amb les cases del carrer Sant Bonaventura. El parament es arrebossat llis, sense pintar, amb un sòcol continu en tot el perímetre. Les obertures es distribueixen irregularment en les dues façanes. A la principal hi trobem la porta d'accés, de doble batent, una finestra a l'esquerra i quatre a la dreta, de dimensions variades. Les finestres estan protegides amb una reixat metàl·lica pintada de blanc. Totes les obertures tenen un recreixement llis a l'entorn. A la façana del carrer de Sant Bonaventura hi trobem una altra finestra de la mateixa característica que les altres. Hi ha un altra entrada secundària que dóna accés independent al jardí i al magatzem. El coronament de la façana està resolt amb una doble cornisa motllurada i fris central llis, on destaquen els respiralls i una barana balustrada. El 1894 el propietari de la casa, Conrado Cabot, sol·licità el permís d'obres per reformar l'interior i construir l'actual porta d'accés i les tres finestres del carrer Major. Possiblement al segle XX la façana de la casa l'adequarien als criteris estètics de l'època, donant lloc a la composició noucentista que té actualment.<\/p> ","codi_element":"08194-61","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer Major, 14","historia":"<p>Sant Adrià de Besòs va néixer al voltant del conjunt episcopal datat l'any 1012. Les primeres construccions del poble eren cases entre mitgeres rústiques, amb el seu hort i corral i eren propietat dels petits propietaris agrícoles. El nucli de Sant Adrià es va constituir a partir de tres carrers, l'actual carrer Nebot, el carrer Sant Bonaventura i el carrer Major, durant la primera meitat del segle XVIII. Can Royo es troba en aquest conjunt que actualment forma el nucli antic de la ciutat. El carrer Major, el principal de la població començava al Camí Ral entre l'Hostal i Can Rigalt i finalitzava a la plaça del Rei, actualment la plaça de Dalt. No era l'única casa rural destacada, al carrer de Sant Bonaventura n'hi havia vuit més i a l'actual carrer de les Monges es trobava Can Llobateres o Ca l'Agustí. Sembla que la família Royo va arribar a Sant Adrià l'any 1897, data registrada al Padró de Cèl·lules personals de l'Ajuntament. Segons aquest, el senyor Josep Royo i Genique, de 24 anys, originari de les Borges Blanques va arribar com a jornaler. Ell i el seu germà es van instal·lar a una casa propera a la seva futura propietat, comprant, el 1930, la finca, que era propietat de Mercedes Cabot i Rodes. El senyor Royo és conegut perquè va ser alcalde de Sant Adrià entre els anys 1924-1931 però també com a comerciant d'oli.<\/p> ","coordenades":"41.4339775,2.2148328","utm_x":"434401","utm_y":"4587232","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87080-87079-foto-08194-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87080-87079-foto-08194-61-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"El senyor Josep Royo va ser alcalde de Sant Adrià entre els anys 1924-1931.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87081","titol":"Can Freixenet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-freixenet-0","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici que fa xamfrà amb façanes a l'avinguda de Catalunya, al carrer Bogatell i a la plaça de la Vila. És de planta trapezoïdal i consta de planta baixa i quatre pisos i terrat pla a la catalana. Les façanes estan revestides amb estucat fred i es componen simètricament a partir dels eixos de verticalitat formats per les obertures. Les obertures de les plantes superiors, de la primera a la quarta, estan constituïdes per dues finestres balconeres, laterals i simètriques per cada planta. Aquestes estan delimitades per una faixa motllura que inclou llinda decorada amb relleu de motius vegetals. Les llosanes dels balcons són de planta rectangular amb les cantonades arrodonides i les baranes de ferro treballat. A la planta baixa hi ha tres obertures, dos finestrals i la porta d'accés lateral. A la planta baixa hi trobem establiments comercials i les quatre plantes superiors pisos residencials. Els habitatges estan distribuïts de dos en dos, cadascun amb un pati de llum i ventilació interior. El nucli de comunicacions és central amb una escala rectangular de tres trams.<\/p> ","codi_element":"08194-62","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Avinguda de Catalunya, 53","historia":"<p>A inicis de la dècada del 1920 Sant Adrià de Besòs va començar a créixer urbanísticament i es va dissenyar l'eixample adrianenc. Aquest establia dos sectors de creixement: el primer, que s'estructurava al voltant del centre històric i l'altre, al voltant de la Carretera Nova. La consolidació de les illes de l'eixample sud es va fer entre els anys 1920 i 1940, quan s'alternava edificació industrial, residencial, comercial i conreus. Entre el 1931 i 1933 es va començar a construir la finca, doncs el Sr. Jaume Torné i Vicenç Roig va demanar el permís de construcció per aixecar un nou edifici, presentat com el gratacel de la ciutat. L'any 1933 l'edifici va ser estrenat i anomenat Can Freixenet perquè els propietaris dels terrenys eren els amos d'un bar i una sala de ball que es deia Freixenet.<\/p> ","coordenades":"41.4312768,2.2181050","utm_x":"434672","utm_y":"4586930","any":"1933","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87081-foto-08194-62-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"José Maria Alemany","observacions":"Es coneix com a Can Freixenet perquè els propietaris dels terrenys eren els amos d'un bar i una sala de ball que es deia Freixenet.","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87082","titol":"Can Petroli","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-petroli","bibliografia":"<p>MONFERRER, J. M. (2013): La història de Sant Adrià llegida des de la Mina. Volum 1. Un espai cobejat i una història conflictiva. Octaedro, S.L. http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2015\/10\/12\/la-mina-rural\/<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Li manca manteniment.","descripcio":"<p>Casa de camp, tipus masia, aïllada als quatre vents. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, pis i golfes. Està construïda a mitjans del segle XIX, i es troba al principi de la carretera de La Mina o la Carretera Negra, com s'anomenava en el passat. Aquesta carretera configurava l'únic camí que antigament vinculava la carretera de Mataró i el Camí de La Verneda, on es trobaven les poques masies que hi havia a La Mina.<\/p> ","codi_element":"08194-63","ubicacio":"Barri Besòs, - Ronda de Sant Raimon de Penyafort","historia":"<p>El marge dret del riu Besòs, entre època medieval i inicis del segle XX, era una zona rural amb algunes masies dedicades al conreu. Aquestes estaven mal comunicades, però hi havia un camí, el més antic que es coneix, que anava des de ben a prop del mar fins a la via que connectava Barcelona amb Badalona: l'actual carretera de Mataró. Aquest camí més tard va ser anomenat carretera de La Mina, també coneguda com la Carretera Negra. El seu traçat avui coincideix, a grans trets, amb la ronda de Sant Raimon de Penyafort. Al començament de la Carretera Negra hi havia la Font de Mina, que era la zona on més gent vivia i transcorria. Al final del camí, tocant la carretera de Mataró, podem situar Can Petroli, aquesta era una casa rural propietat de pagesos que treballaven la terra. Sembla que la casa gaudia d'una gran veta d'aigua, fet comú a la zona.<\/p> ","coordenades":"41.4229500,2.2142700","utm_x":"434343","utm_y":"4586008","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87082-foto-08194-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87082-foto-08194-63-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Tot i que no destaca estèticament ni arquitectònicament, forma part d'una tipologia de poblament característic durant molts segles a sant Adrià de Besòs, que ha ajudat a configurar un paisatge propi més sostenible. L'any 2011 es va iniciar el projecte de l'eixamplament de l'Avinguda Sant Raimon de Penyafort, que pretén enderrocar la masia.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87083","titol":"Església de les Santa Juliana i Semproniana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-les-santa-juliana-i-semproniana","bibliografia":"<p>MEMBRIVES, Marta (2017). Sant Adrià protegirà un conjunt escultòric religiós; http:\/\/www.elpuntavui.cat\/cultura\/article\/1116736-sant-adria-protegira-un-conjunt-escultoric-religios.html [consulta feta el 20\/09\/2020]. PRADAS, R. (2010). Via Trajana més enllà de la frontera. Col·lecció Remodelacions Urbanes. Generalitat de Catalunya. VILALTA AREÑAS, Jordi (2017). El conjunt escultòric de Charles Collet a l'església de les santes Juliana i Semproniana al barri de Via Trajana de Sant Adrià de Besòs. Informe inèdit Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 63, abril 1987. http:\/\/desdesantadriadebesos.blogspot.com.es\/search\/label\/Santa%20Juliana%20i%20Santa%20Semproniana http:\/\/desdesantadriadebesos.blogspot.com.es\/2016\/03\/ http:\/\/rafaelroses.net\/pinturas-murales-pinturas-y-esculturas\/barcelona\/parroquia-de-les-santes-juliana-i-semproniana-de-sant-adria-de-besos<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està afectada per un possible enderroc.","descripcio":"<p>Església parroquial de planta basilical amb tester català o llombard, de construcció contemporània però imitant l'estil de les basíliques paleocristianes dels segles V-VI dC. És a dir, es tracta d'una construcció de planta rectangular (17,5 x 40 m) amb una nau central, més ampla, i dues laterals, separades per sengles fileres de columnes (de secció quadrada) i arcs de mig punt. La nau central és més alta, te coberta sostinguda per cinc encavallades i desaigua als costats, amb el carener seguint la llargada de l'edifici. Les naus laterals són a una aiguavessant. La diferència d'alçades entre la nau central i les laterals s'aprofita per situar-hi un trifori; és a dir, conjunt de finestres per damunt per damunt els arcs de les naus laterals amb vista a l'exterior, i que permet l'entrada de llum natural. Destaquen els capitells amb una figuració volgudament primitiva, La Portalada dels pagesos, els relleus del sagrari i els estels i la Llinda; tot esculpit per Carles Collet. Malauradament s'han perdut perdut les pintures murals obra de Rafael Rosés Rivadavia. Hi havia una gran composició en el frontis de la nau amb representació de les santes Juliana i Semproniana i temes relacionats amb la seva biografia. En els murs laterals hi trobem les estacions del Via Crucis (200 x 100 cm) de tècnica mixta. A la capella del santíssim hi trobem el sant Sopar i al·legories de temes eucarístics, sacrifici d'Isaac i Melquisedec.<\/p> ","codi_element":"08194-64","ubicacio":"La Verneda - Via Trajana, 1","historia":"<p>La parròquia de les Santa Juliana i Semproniana se situa al marge dret del riu Besòs, en el barri de La Verneda a l'entorn de Via Trajana. Antigament aquesta zona era un espai verd i boscós on destacava un tipus de vegetació propi de les ribes baixes dels rius: els verns. Abans del canvi social provocat pel creixement industrial, el barri de Via Trajana era un espai majoritàriament dedicat al conreu i es podien localitzar algunes petites masies. Com a conseqüència de l'arribada de les indústries, el creixement urbanístic, productiu i demogràfic van provocar la construcció dels primers polígons d'habitatges a La Verneda. Aquests primers edificis van ser ocupats pels barraquistes expulsats de l'Avinguda Diagonal per la celebració del XXXV Congreso Eucarístico Internacional de 1952. Tot i les millores que va suposar la construcció d'aquests nous barris, les famílies consideraven que patien una manca de serveis bàsics que la parròquia de les Santa Juliana i Semproniana va començar a suplir. La nova parròquia inaugurava el culte el 18 de desembre de l'any 1949, quan només hi havia la construcció d'un petit tram de 8 metres de costat del presbiteri. La inauguració definitiva fou el juliol de l'any 1950 i es va convertir en un punt de referència pel veïnatge. L'església donava suport espiritual però també tenia cura dels infants, disposava d'espais d'oci com una sala de cinema i un camp de futbol i oferia servei de menjador i dispensari a tot el barri. En les últimes dècades un edifici annex a l'església parroquial ha estat utilitzat com a Centre d'Educació Especial de Secundària Adaptada, Mare de Déu de l'Esperança.<\/p> ","coordenades":"41.4247700,2.2103600","utm_x":"434018","utm_y":"4586213","any":"1950","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87083-foto-08194-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87083-foto-08194-64-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Historicista|Paleocristià","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Lluís Mª Albín, Charles Collet","observacions":"La utilització, darrerament, de l'església de les Santes pel culte neocatecumenal ha variat la disposició original de diversos elements, com ara l'orientació de les cadires a les naus laterals, la presència de la cripta baptismal (substituint l'original pila baptismal situada a un costat de l'entrada), l'altar i el tron del presbiteri a la nau principal i la rasa de fusta que separa físicament el presbiteri amb l'altar original i el Sagrari de la resta de la nau.","codi_estil":"98|116|84","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87084","titol":"Escut nobiliari de Can Rigalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-nobiliari-de-can-rigalt","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Escut petri del llinatge Girona, esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d'or i atzur, a la inferior. Coronat per testa d'armadura i motius vegetals. Està situat en un dels angles de les façanes de la casa. Trobem escuts de la mateixa família a l'Hospitalet de Llobregat, a l'església de la Concepció de Barcelona.<\/p> ","codi_element":"08194-65","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer Major, 2-4","historia":"<p>L'escut d'armes, tot i ser a Can Rigalt, representa el cognom Girona, una família amb un rang de noble, el qual el podem trobar identificat als diferents elements que hi ha a l'escut. L'any 1740 constava com propietari el Sr. Miquel Rigalt, qui probablement no tindria un hereu, la qual cosa va suposar l'emparentament entre la família Rigalt i la Girona cap a l'any 1750. El 1770, el propietari de Can Rigalt ja era Francesc Girona. El 1834, segons la parròquia, consten com a propietaris de la masia el Sr. Josep Maria de Cabanes i la seva esposa, Eulàlia de Girona. La seva filla, la Sra. Joaquima Cabanes i Girona, va contraure matrimoni amb el Sr. Ignasi de Bassols. A principis del segle XX, Miquel Barnola i Bassols i la seva esposa aparegueren com propietaris i, a més, a ell se li afegiren els títols de Baró de Púbol i, per part de la seva dona, Marqués de Blondel i de l'Estany. Al segle XXI els hereus i propietaris de la finca i de l'escut eren els membres de la família Barnola i de Bassols. El 2001 l'escut va ser retirat del seu lloc pels propietaris i traslladat a un altre espai. Finalment, gràcies a la lluita i reivindicació del Col·lectiu de Dones del Futur de Sant Adrià de Besòs, l'escut va retornar al seu emplaçament original. A l'entorn de l'any 2004 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va adquirir Can Rigalt, i amb ella, l'escut.<\/p> ","coordenades":"41.4334275,2.2164635","utm_x":"434536","utm_y":"4587170","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"L'escut nobiliari de la família Girona no es trobava únicament a la façana de Can Rigalt, sinó que a l'Església parroquial, en el presbiteri, hi havia una llosa funerària de marbre blanc on hi havia l'escut de la família. Aquesta es va conservar fins el 1936, quan l'Església es va cremar i la llosa sepulcral fou destruïda.","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87085","titol":"Sèquia Madriguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sequia-madriguera","bibliografia":"<p>BOJ, I. i GUAITA, P. (Coord.)(2007): 'La Riudada de 1962 a Sant Adrià'. MONFERRER, J. M. (2013): La història de Sant Adrià llegida des de la Mina. Volum 1. Un espai cobejat i una història conflictiva. Octaedro, S.L. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt. ROVIRA, J. (1951): 'Resum històric de la Verneda de Besòs' Conferència del ponent de cultura de l'ajuntament. Fasciculos de divulgación histórica. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. ROVIRA, J. (1977): 'Sant Adrià de Besòs. Història de un pueblo en su primer milenio' Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. https:\/\/pladebarcelona.wordpress.com\/2014\/09\/06\/el-pacte-de-la-madriguera\/<\/p> ","centuria":"X-XI","notes_conservacio":"Perdut en gran part, tot i que està cobert i no es pot conèixer amb detall la seva situació.","descripcio":"<p>La Sèquia Madriguera és un canal de recollida de les aigües superficials del riu Besòs, a més dels diversos torrents que provenien de Sant Andreu i abocaven al riu. La sèquia sortia del Rec Comtal a l'altura de Trinitat Vella i baixava fins al Camp de la Bota. Passava per La Verneda fins a l'actual camí de La Verneda. Després, seguia el límit entre Barcelona i Sant Adrià fins arribar a l'actual zona de la platja, on hi ha el Parc del Fòrum, on desembocava al mar, tot formant una petita llacuna que encara surt als mapes de la dècada de 1930. Pel camí movia el molí de la Verneda, un dels més antics del pla. Estava ubicat molt a prop de la corba del camí de la Verneda. També proporcionava aigua a molts barris, fàbriques i incomptables horts i camps. En el bloc 'Pla de Barcelona' es diu que 'La Sèquia Madriguera no és només una sèquia, ni tan sols una frontera. És un rastre fluvial antiquíssim. En altres paraules, la sèquia és la llera de l'antic riu Besòs. De fet, durant segles el canal es coneixia com el Besòs Vell i el curs actual del riu Besòs es coneixia com el Besòs Nou'.<\/p> ","codi_element":"08194-66","ubicacio":"La Verneda - Camí de La Verneda","historia":"<p>El riu Besòs, al segle X, ja era conegut com el Besaucii. En època de forts aiguats, el Besòs podia augmentar el seu cabal de forma considerable i emportar-se tot allò que es trobava a la vora dels seus marges: aquest fenomen és conegut com «besossades». De tant en tant, canviava la seva llera i la seva desembocadura al mar, ja que el seu transcurs no estava ni controlat ni delimitat. La manca d'una llera neta permetia que es formessin braços que s'expandissin per les dues vores i abastien d'aigua la zona. Tot i així, a finals del segle XVIII, l'actual pas del riu Besòs ja estava assegurat i es coneixia com el Besòs Nou. Aquest braç del riu sembla que al segle X era utilitzat com a sèquia. Al marge dret del riu Besòs, a la zona de La Verneda, hi havia diversos molins que utilitzaven la força de l'aigua per funcionar, alhora que ajudaven a l'abastiment d'aigua de la zona. Els més coneguts eren el d'Estadella i el d'Altafulla, o més comunament, el de La Verneda. Tots dos molins pròxims al riu Besòs recollien les aigües superficials gràcies a la Sèquia Madriguera. Aquesta, també coneguda com el Rec de La Verneda, començava on els molins, els quals hi eren entre els actuals barris de Sant Andreu i Bon Pastor, i transcorria per l'actual llindar entre la ciutat de Barcelona i Sant Adrià de Besòs fins arribar al mar. Aquest canal d'aigua, també anomenat Rec d'Estadella, va continuar abastint d'aigua als molins i, al segle XVI, va començar a fer-ho a les primeres masies, les quals eren dedicades al conreu. Totes aquestes masies s'abastien tant de les mines d'aigua com del canal. I és que, la Sèquia Madriguera no era l'únic rec de la zona, sinó que confluïa molt a prop del Rec Comtal, a la zona de Sant Andreu. De tota manera, és important destacar que la Sèquia Madriguera no només feia arribar aigua als conreus, sinó que també va començar a utilitzar-se per delimitar físicament els dos municipis. Aquesta va seguir existint, amb aquesta doble funció, possiblement fins a principis del segle XX, quan la zona de La Mina, La Catalana i La Verneda van passar de ser zones rurals a espais amb grans blocs d'habitatges. La desaparició de les masies, la construcció de les vies de comunicació com la ronda de Sant Raimon de Penyafort, l'Avinguda Guipúscoa i l'autopista de Mataró, i la urbanització dels barris del Besòs, la Pau, i la Mina va acabar fent desaparèixer la sèquia.<\/p> ","coordenades":"41.4254200,2.2065600","utm_x":"433701","utm_y":"4586288","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87085-87085-foto-08194-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Al barri barceloní del Bon Pastor hi ha un carrer dedicat a la Sèquia Madriguera. La primera imatge és de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) i les altres dues extretes del bloc https:\/\/pladebarcelona.wordpress.com\/2014\/09\/06\/el-pacte-de-la-madriguera\/ una del ICCC i l'altra del CBUC.","codi_estil":"116","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87086","titol":"Vagó Sevillano","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vago-sevillano","bibliografia":"<p>ASAB (2) UI. 1395, exp. 170. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996). Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol.I. La Població: segles XVIII-XX. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. MÁRQUEZ, M. (2001). Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol.III. La transformació del territori: La producció de l'espai urbà a Sant Adrià de Besòs, 1910-1940. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Http:\/\/www.ideal.es\/granada\/v\/20100509\/provincia\/trenes-esperanza-emigrantes-andaluces-20100509.html http:\/\/www.mhic.net\/?page_id=769&amp;lang=es<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va demanar a la Fundació RENFE el vagó per museïtzar-lo i col·locar-lo al MhiC. Finalment, a proposta del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, es va cedir el Sevillano. Aquest, actualment, forma part de les exposicions permanents del museu i mostra, compartiment per compartiment, totes les vivències dels immigrants durant el trajecte a Barcelona. Es tracta d'un cotxe de passatgers de la sèrie 8000, 2a classe amb 12 compartiments. Té una longitud de 26,4 metres i una alçada, des de la 'cap del carril', d'uns 4 metres. L'alçada des de l'andana a la base de les travesses és de 0,09 cm. El vagó té una amplada de 3 metres. Té catorze finestres a banda i banda i dues portes al principi i al final del vagó. A l'interior, els 12 compartiments tenen 4 seients dobles amb un total de 8 passatgers per compartiment. El vagó té la capacitat de transportar 96 persones en total. El passadís és estret i té 12 portes corredisses. El vagó compta amb 2 espais de serveis: un a l'entrada i l'altre a la sortida. Exteriorment és d'un color verd fosc, marró, i les finestres són de color daurat.<\/p> ","codi_element":"08194-67","ubicacio":"Museu de la Història de la Immigració de Catalunya (MhiC); Carretera de Mataró, 124","historia":"<p>Sant Adrià de Besòs, a finals del segle XIX, era un petit poble dedicat a l'agricultura, però cap a principis del segle XX, el municipi va començar a experimentar grans canvis demogràfics, urbanístics i productius. L'emplaçament d'algunes indústries químiques i elèctriques com 'La Catalana' van provocar un augment de la demanda de mà d'obra a la zona i, com a conseqüència, l'arribada d'obrers per treballar en elles. Sant Adrià ha tingut dos cicles migratoris importants: el primer entre 1911 i 1939 i el segon entre 1951 i 1975. La primera onada migratòria procedia majoritàriament de la resta de territoris catalans. Durant la Guerra Civil, la producció industrial quedà aturada i el creixement, tant econòmic com demogràfic, quedà estancat. Els moviments migratoris, tot i les dures condicions de la postguerra, seguien, però no va ser fins als anys 50 quan la migració no va tornar als nivells anteriors a la guerra. La segona onada migratòria es caracteritzà pel seu origen andalús, ja que el 1954 els andalusos representaven el 36,19% del total d'immigrants residents a Barcelona. Els fluxos migratoris dins d'Espanya sempre han existit, i és que abans de l'ús de les locomotores, els vaixells s'utilitzaven per arribar a les costes catalanes a principis del segle XX. Als anys 30, les carreteres eren unes noves vies per poder arribar al destí, però als anys 50 el tren es va convertir en el mitjà de transport predilecte dels andalusos que volien arribar a Catalunya. El Sevillano va ser un d'ells. Aquest recorria tota la Península, sortint de la Plaza de Armas de Sevilla, passant per Albacete, València i, finalment, Barcelona, a l'estació de França, anteriorment coneguda com a Termino. El tren que feia aquests viatges rebia diferents noms segons el destí de la locomotora, quan sortia d'Andalusia rebia el nom del Sevillano però també l'anomenaven El Catalán quan venia de Barcelona. El trajecte del Sevillano podia durar més de 24 hores i, tot i substituir els antics trens de fusta per uns de nous als anys 50, les condicions eren molt dures. El poc espai, les moltes hores i les males condicions d'higiene del vagó complicaven el trajecte però, tot i així, el Sevillano es va convertir en un espai social on es van generar noves solidaritats i, fins i tot, amistats. Encara que hi havia dos tipus de bitllet, un més car amb el que podies escollir seient i un altre més barat que no te n'assegurava cap, els vagons estaven plens, tant als passadissos com entre vagó i vagó. Sovint les dones, la gent gran i els infants se'ls oferia un lloc on seure mentre que la resta es mantenia com podia durant tot el trajecte. València era un destí important però Barcelona era la terra de bonança que la gran majoria buscaven. El 1952 es va crear una llei espanyola i, més tard, el 1956, una ordenança municipal que obligava als nouvinguts a demostrar una residència a la ciutat i un contracte de treball. Tenir el bitllet no assegurava poder establir-se a Barcelona, ja que hi havia forts controls per regular la migració, tant durant el trajecte com a l'arribada a l'estació de França. Tenir algun familiar o conegut esperant a l'andana generava tranquil·litat als viatgers, però tenir una bona imatge i els papers en regla era fonamental. El 2005 van trobar el vagó del Sevillano a unes infraestructures ferroviàries de la Renfe a la Zona Franca. Sembla que aquest cotxe forma part del conjunt que es van fabricar per la gran demanda de les migracions de la dècada del 1960 a Espanya.<\/p> ","coordenades":"41.4279800,2.2124800","utm_x":"434198","utm_y":"4586568","any":"1961","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87086-foto-08194-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87086-foto-08194-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Empresa Westwaggon de Colonia","observacions":"El vagó s'ha restaurat tant exteriorment com interiorment per a la seva exposició. La restauració exterior va ser íntegra, ja que portava temps en desús i tenia un xoc a la xapa de la part lateral dreta. La xapa, els vidres, la pintura i el sostre s'ha restaurat a l'estil boogie original. Alguns elements externs, com els fanals o els tiradors de les portes, també s'han restaurat. La restauració interior es va fer amb la intenció de museïtzar l'espai, i es va fer gradualment per poder mostrar durant un temps l'estat original del vagó. Actualment està tot museïtzat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87087","titol":"Fita de terme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-7","bibliografia":"<p>ACA, REAL PATRIMONIO, BGC, Processos, 1488, nº1, H. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 57, octubre 1986. https:\/\/pladebarcelona.wordpress.com\/2014\/11\/27\/bogatell-i-bugatell\/ http:\/\/dlc.iec.cat\/results.asp?txtEntrada=boga&amp;operEntrada=0<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Fita de terme de pedra trobada a prop de Can Rigalt, amb el límit de Badalona. Porta la inscripció 'M.B.', que podria referir-se a les inicials dels propietaris dels terrenys que delimitava. La masia Can Rigalt tenia sota la seva propietat molts terrenys de Sant Adrià i possiblement les inicials M.B. es refereixen a Miquel Barnola i Bassols o al seu títol Marquès de Blondel i de l'Estany, ja que la família Bassols va adquirir la propietat de la masia a principis del segle XX.<\/p> ","codi_element":"08194-68","ubicacio":"Avinguda Alfons XIII, 611 (Badalona)","historia":"<p>Les fites de terme servien per delimitar un terme, una finca o per indicar un camí o una carretera. En aquest cas, marcava els límits municipals entre Badalona i Sant Adrià de Besòs. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó existeix documentació, datada al segle XV, on processos judicials relacionats amb la delimitació de finques entre les dues localitats. La fita estava col·locada a la cantonada entre els carrers, Joan XXIII i d'Andreu Soler. Però un mapa de la ciutat de 1963 mostra com l'actual carrer Joan XXIII encara no existia i, per tant, segurament la fita delimitava amb l'actual carrer Bogatell i d'Andreu Soler. El primer començava on es troba Can Rigalt i acabava on l'actual plaça de la Vila. Pel ben mig del camí hi fluïa un rec, conegut com la Mina de Santa Coloma i de Sant Adrià o la Reguera de la Plana. Aquest rec sembla que arribava a desembocar al riu Besòs i sovint el seu pas es feia per mitjà d'uns pontets o passeres de pedres o taulons. Tots els casos indiquen que el carrer Bogatell, tant simbòlica com físicament, delimitava el terme de Sant Adrià de Besòs amb el de Badalona, emplaçament on segurament es trobaria la fita. Durant les obres d'obertura del carrer d'Andreu Soler la fita va quedar abandonada, amb la runa de les obres. El masover de can Rigalt la va recuperar i la va deixar al patí de la masia durant dècades. A inicis del 2000 la gestoria Torres va sol·licitar al masover una peça per exposar-la a l'aparador de l'oficina. Aquest els hi va cedir la fita, on resta a dia d'avui.<\/p> ","coordenades":"41.4332265,2.2168390","utm_x":"434568","utm_y":"4587147","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87087-foto-08194-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87087-foto-08194-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87088","titol":"Cases avinguda Catalunya, 38-42","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-avinguda-catalunya-38-42","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 103481, exp. 43. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"El 1999 es van reparar els esgrafiats. Es van netejar i reparar les zones que estaven en mal estat. Finalment van marcar els dibuixos que hi havia abans i els van pintar amb els seus colors originals.","descripcio":"<p>Conjunt de tres edificis entre mitgeres, de planta rectangular i que consten de planta baixa i dos pisos. La coberta del número 38 és de terrat pla i les altres la tenen de teules, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal. Cadascuna d'elles també es diferencia pel seu programa ornamental. Destaca la façana de la del número 38 per una sèrie d'esgrafiats de motius vegetals pintats de blanc que destaca sobre el fons rosat de la façana. A la planta baixa amb encoixinats i a les plantes superiors amb arrebossat llis. La façana del número 40 és amb encoixinats, a excepció de la planta baixa, transformada amb plaques de marbre. La façana del número 42 és un arrebossat llis. També les obertures difereixen les unes de les altres. Totes de llinda recta, però amb motius ornamentals diferents. Les dels números 38 i 40 donen accés a balcons amb barana de ferro, i la del número 42 a balustrades. Les plantes baixes són les que han patit més transformacions, per tal d'adequar-se a les necessitats dels comerços establerts.<\/p> ","codi_element":"08194-69","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Avinguda Catalunya, 38-42","historia":"<p>Sant Adrià de Besòs a finals del segle XIX era un poble petit dedicat a l'agricultura. El teixit social s'estructurava a partir de tres carrers principals: l'actual carrer del Nebot, el carrer de Sant Bonaventura i el carrer Major. Però als anys 20, del segle passat, la ciutat va començar a créixer urbanísticament i es va dissenyar l'eixample adrianenc. Aquest establia dos sectors de creixement: el primer, que s'estructurava al voltant del centre històric, i l'altre, al voltant de la Carretera Nova. La consolidació de les illes de l'eixample sud es va fer entre els anys 20, 30 i 40, on s'alternaven edificació industrial, residencial, comercial i conreus. Durant aquests anys, l'avinguda Catalunya es va configurar com l'eix urbà principal i vertebrador del teixit comercial de la ciutat, potenciat per la construcció de l'edifici del Mercat Municipal, inaugurat l'any 1928. El conjunt d'edificis construïts durant els anys 20 es van fer segons l'estil arquitectònic i artístic de l'època, el noucentisme. Aquest tenia com elements característics els esgrafiats. Sovint aquest tipus de dibuix quedava associat a la burgesia catalana, que l'utilitzava per decorar i dignificar l'habitatge. Els esgrafiats de l'avinguda Catalunya daten aproximadament dels anys 20, i amb el pas dels anys es van anar fent malbé. El 1999 es va realitzar una rehabilitació de la façana, degut al seu mal estat, on es va fer una reparació dels esgrafiats.<\/p> ","coordenades":"41.4313700,2.2173500","utm_x":"434609","utm_y":"4586941","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87088-foto-08194-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87088-foto-08194-69-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87089","titol":"Casa del carrer de l' Església, 16-18","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-l-esglesia-16-18","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 10655, exp. 11. ASAB (1) UI. 10229, exp. 110. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"El 1989 la comunitat de veïns de l'edifici va sol·licitar l'acollida de la rehabilitació de la seva façana dins la Campanya Municipal 'Renovem la Ciutat'. La sol·licitud va ser acceptada i es va dur a terme, consistint, en primer lloc, en arreglar els balcons, i en segon, en pintar la façana. El 1998 es va dur a terme una segona rehabilitació per una patologia a la façana.","descripcio":"<p>Bloc de pisos entre mitgeres que correspon als números 16 i 18 del carrer de l'Església. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i quatre pisos. La seva façana és de paredat arrebossat amb encoixinat i destaquen els esgrafiats de motius florals situats entre els dos balcons de la segona i la tercera planta. Les obertures es disposen simètricament a partir de dos eixos de verticalitat que només es trenca en la planta baixa, on hi trobem la porta d'accés, en un lateral de la façana, i dues finestres de d'amplada diversa. A les plantes 2a i 3a hi trobem balcons, amb barana de ferro i a la planta 1a i 4a una balconada de doble accés. Totes les obertures tenen un recreixement ornamental que culmina a la llinda amb motius florals. El coronament de la façana es fa amb una motllura dentellada, per sota de la qual hi trobem els respiradors de la cambra d'aire.<\/p> ","codi_element":"08194-70","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer Església, 16-18","historia":"<p>L'edifici del carrer de l'Església segurament va ser construït durant la dècada del 1920, quan el petit poble de Sant Adrià de Besòs va començar a créixer i es va dissenyar l'eixample adrianenc. La majoria dels edificis del carrer de l'Església, tot i ser-hi aquest a prop del nucli històric, daten de finals del segle XIX i principis del XX. El conjunt d'edificis construïts durant els anys 20 es van fer segons l'estil arquitectònic i artístic de l'època, el noucentisme. Aquest tenia com a elements característics els esgrafiats. Sovint aquest tipus de dibuix quedava associat a la burgesia catalana, que l'utilitzava per decorar i dignificar l'habitatge. L'edifici número 16-18 és un exemple del creixement urbanístic i demogràfic de la ciutat i els seus esgrafiats són semblants als de l'edifici número 38 de l'Avinguda Catalunya.<\/p> ","coordenades":"41.4330800,2.2151800","utm_x":"434429","utm_y":"4587132","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87089-foto-08194-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87089-foto-08194-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87090","titol":"Antiga carretera de Mataró; Camí ral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-carretera-de-mataro-cami-ral","bibliografia":"<p>GURT, J. M. i PADRÓS, P. 'La via Augusta entre el Municipium Baetulo i la Colonia Barcina. Carrer dels Arbres. 1. Museu de Badalona. Revista Anuari. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt. http:\/\/www.pladebarcelona.cat\/2015\/09\/30\/la-carretera-del-70\/<\/p> ","centuria":"I-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es coneix com antiga carretera de Mataró la via de comunicació que unia Sant Adrià de Besòs amb Mataró, passant per Badalona i, que en sentit oposat, comunicava amb Barcelona. Es tracta de l'actual traçat de la Carretera Nacional- II. En el terme municipal de Sant Adrià pren els noms d'Avinguda de Pi i Margall, carrer del Tibidabo i carrer de Guipúscoa. També es coneix com a camí ral i durant molts anys era la principal via de comunicació de Sant Adrià amb els seus veïns.<\/p> ","codi_element":"08194-71","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carretera de Mataró","historia":"<p>L'origen es remunta a l'època romana quan es decideix unir la capital de l'imperi romà (Roma) amb Cadis, amb el que es coneix com a Via Augusta. Un brancal d'aquesta gran via es desviava per la costa a l'alçada de Blanes (l'antiga Blandae) per unir-se amb Iluro (Mataró) i Baetulo (Badalona), dues ciutats fundades pels romans molt abans que Barcino. Sembla que hi havia una dualitat de camins, el més llunyà de la costa era la via principal durant l'època romana, la via més propera al mar era secundària i es coneixia com la Via Marinera. Aquesta datada al segle X dC travessava les llacunes i per tant possibilitat de circular pels aiguamolls indicaria el principi de la seva dessecació. Aquest camí va començar agafar importància quan les zones deltaiques van començar a ser ocupades, i des del segle XI fins a mitjans del XVIII va ser la via principal de comunicació. Al segle XIV comencen a formar-se uns nous camins que enllacen amb la via principal, entre ells hi ha un que destaca pel seu pas per l'actual emplaçament de Sant Adrià de Besòs. I és que l'antiga carretera va estar el centre neuràlgic de Sant Adrià. Fins la construcció de l'autopista, la carretera era una de les principals artèries de Catalunya. Aquesta era empedrada, amb vies de tramvia i grans plàtans que feien ombra.<\/p> ","coordenades":"41.4272200,2.2119100","utm_x":"434150","utm_y":"4586484","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87090-foto-08194-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87090-foto-08194-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87090-foto-08194-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Modern|Contemporani|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Cal dir que la carretera de Mataró és un camí de primer ordre, supramunicipal, que connecta el Barcelonès nord amb el Barcelonès sud. A més, a principis del segle XIX se li va atorgar la categoria de 'carretera estatal' quan s'integra a la carretera nacional de Madrid a França passant per la Jonquera (N-II). En el tram que ens ocupa, se l'anomena carretera de Mataró, doncs en el moment en què es va asfaltar, durant la dictadura de Primo de Ribera, es va fer fins aquesta població.","codi_estil":"85|94|98|80","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87091","titol":"Parc d'esculls submarins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-desculls-submarins","bibliografia":"<p>ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). L'agermanament fluvial, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 174 - 175. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). La reanimació de les platges, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 142 - 143. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). Reconquerint el litoral, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 126 - 129. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. https:\/\/consorcibesos.cat\/es-crea-un-parc-desculls-artificials-submarins-al-litoral-de-badalona-i-sant-adria-de-besos-aprofitant-el-desmantellament-dels-pantalans-de-lantiga-central-termica\/ https:\/\/www.ara.cat\/societat\/recuperacio-fons-mari-antiga-central-termica-Besos-Sant-Adria-projecte-biodiversitat-economia-circular_0_2046395443.html http:\/\/www.elpuntavui.cat\/territori\/article\/1163882-el-parc-d-esculls-artificials-de-les-tres-xemeneies-avanca.html https:\/\/www.elperiodico.cat\/ca\/medi-ambient\/20170608\/pantala-termica-sant-adria-besos-preservara-escull-fauna-marina-6092943 http:\/\/www.sant-adria.net\/sant-adria-per-temes\/alcaldia\/noticies\/es-crea-un-parc-d2019esculls-artificials-submarins-al-litoral-de-badalona-i-sant-adria-de-besos-aprofitant-el-desmantellament-dels-pantalans-de-l2019antiga-central-termica http:\/\/www.diaridesantadria.com\/sant-adri%C3%A0-i-badalona-gestionaran-un-parc-desculls-mar%C3%ADtims-al-peu-de-les-tres-xemeneies http:\/\/badalona.cat\/portalWeb\/badalona.portal?_nfpb=true&amp;_pageLabel=detall_noticia&amp;dDocName=AJB083463#wlp_detall_notici<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El parc d'esculls està situat dins l'aigua, al davant de l'antiga Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs. Consisteix en l'aprofitament d'unes antigues estructures de formigó submarines, situades a poca profunditat, en les quals s'hi ha desenvolupat un biòtop marí particular. Algunes de les espècies viuen en les estructures existents, o les aprofiten per a la posta d'ous i d'altres estan incrustades al substrat. En destaquen les algues brunes i calcàries. També hi ha esponges, hidroïdeus, briozous, poliquets, antozous, crustacis i colònies de tunicats. Un altre tipus de fauna són les estrelles, els ofiuroïdeus i els eriçons de mar així com una gran diversitat de crustacis, pops, sèpies i mol·luscs. La fauna piscícola es troba representada en gran part per besucs, tacons, fadrins, dorades, serrans, escórpores, tords roquers, donzelles, momes, castanyoles, i bavoses. A més de la vida submarina, representada per més de cinc-centes espècies, hi ha una important fauna avícola associada als elements exteriors. Es tracta d'ocells que viuen al delta i que han colonitzat el bloc de formigó de la capçalera dels tubs de refrigeració. També s'hi aturen els ocells migratoris. S'han observat ocells com la gavina corsa o el corb marí emplomallat, motiu pel qual s'ha decidit retirar-ne les parts fèrries i conservar-lo com si es tractés d'una illot.<\/p> ","codi_element":"08194-72","ubicacio":"Platja Sant Adrià marge esquerra","historia":"<p>L'any 1913, amb la construcció de la Central Tèrmica, s'instal·len uns pantalans submarins que permetin captar aigua de refrigeració. Un cop obsolets, l'any 1953 s'abandonen in situ per un nou equip més eficient. Anys després, durant les obres de desmantellament dels pantalans de la Central els professionals de la consultora mediambiental D-nota s'adonen de que al voltant d'aquestes estructures més antigues s'hi ha creat un biòtop. El dia 8 de juny del 2017 se signa un conveni entre Endesa, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l'Ajuntament de Badalona i el Consorci del Besòs, per tal de cedir els pantalans submarins de l'antiga Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs. Aquest fet permetrà conservar les velles estructures sota l'aigua i la creació d'un parc d'esculls artificials en el tram litoral comprés pels termes de Badalona i Sant Adrià de Besòs per tal de recuperar i potenciar la biodiversitat marina, malmesa pels usos industrials. El projecte també contempla la recuperació del front litoral i la promoció de l'educació ambiental.<\/p> ","coordenades":"41.4250500,2.2384900","utm_x":"436369","utm_y":"4586223","any":"2017","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87092","titol":"Edifici Viguetas Castilla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-viguetas-castilla","bibliografia":"<p>ASAB UI. 30, exp. 110. ASAB UI 1029, exp. 9.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"A l'estar desocupat li falta manteniment.","descripcio":"<p>Edifici industrial de l'empresa 'Piezas Moldeada, SA'. S'alça als quatre vents i és de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a quatre aigües i de teules àrabs. Les façanes tenen un arrebossat llis, pintat d'un to groguenc i només hi ha una petita motllura de separació entre planta baixa i pis. Les obertures mantenen una simetria a la façana principal, tot i que algunes finestres estan tapiades per evitar vandalisme. Al ser un edifici industrial no destaca cap element ornamental, prioritzant la funcionalitat. Només destaca dos balcons a la planta pis. El local tenia una superfície d'uns 1813,76 m², que es va anant modificant progressivament, i estava situada en una zona de Parc Urbà, que delimitava entre el riu Besòs, terres de conreu, el mar i el ferrocarril de Barcelona a Maçanet.<\/p> ","codi_element":"08194-73","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Carrer Maristany, 123","historia":"<p>Es construeix l'any 1947 com una fàbrica de peces prefabricades per a la construcció de bigues, biguetes i tubs centrifugats. Aquesta tenia molta importància a escala nacional perquè construïa les travessies de formigó pel ferrocarril. L'empresa tenia el seu domicili social al carrer Girona núm. 2, de Barcelona, on hi eren la majoria de les oficines, mentre que a Sant Adrià es trobava la fàbrica. L'empresa de construcció s'anomenava «Piezas Moldeadas S. A.», i el seu anagrama era «P.I.M.O.S.A.», tot i que popularment els adrianencs l'anomenaven Viguetas i Castilla, pel fet que les biguetes que fabricaven s'anomenaven així. Segons diverses fonts documentals, la fàbrica va patir diverses modificacions com la de l'any 1953, quan es proposà una ampliació. Uns anys més tard, el 1957, es va voler construir un rafal per millorar les condicions dels treballadors. Aquesta estructura es tractava d'un rafal desmuntable tubular metàl·lic de tipus «Mudus», propi de l'època. Però l'Ajuntament, en diferents informes, va desaprovar la construcció. Finalment, el 1974 es torna a rebutjar una nova proposat d'ampliació, ja que els terrenys en els quals estava edificada la indústria no eren de sol edificable, segons la Llei sobre el Règim del Sòl i l'Ordenació Urbana en l'article 47-2, ja que es tractava d'un Parc Urbà, en qual només es permetien les construccions d'usos culturals o recreatius.<\/p> ","coordenades":"41.4231400,2.2303700","utm_x":"435688","utm_y":"4586017","any":"1947","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Santiago Casulleras","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87093","titol":"Element escultòric fàbrica Foneria Dàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/element-escultoric-fabrica-foneria-dalia","bibliografia":"<p>ASAB UI. 71, exp. 198. ASAB UI. 1020, exp. 19.<\/p> <p>Corredor Matheos, J. (1981) La joguina a Catalunya. Ed. 62. P. 173.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Element escultòric de color blanc. Es tracta d'una flor, concretament d'una Dàlia, un gènere de plantes de la família de les asteràcies, originària de Mèxic. Aquesta flor, no només té relació amb el nom de la fàbrica de foneria, sinó que també és el seu logotip. La fàbrica de foneria Dàlia és un antic taller mecànic en el qual es fabricaven peces industrials i també joguines metàl·liques petites. L'edifici té dues plantes i diversos patis a l'exterior. Des de l'any 1989 la fàbrica no funciona, però tant l'edifici com l'element escultòric es conserven en bon estat i són propietat de l'empresa «TECFISA».<\/p> ","codi_element":"08194-74","ubicacio":"La Catalana - Via Trajana, 20","historia":"<p>Fundació Dàlia S. A. va ser una antiga fàbrica metal·lúrgica. La primera fàbrica de l'empresa es construeix l'any 1921 al barri de Sant Martí de Barcelona, concretament al carrer Passatge de Marqués de Santa Isabel, i era coneguda amb el nom de «I.N.D.A.L.S.A.». Però el seu propietari, Ricard Domènech Nicolau, va haver de tancar-la. L'any 1962, Domènech va decidir construir-ne una de nova a Sant Adrià, entre el camí de La Verneda i Via Trajana, canviant el nom original pel de «Fundición Dalia, S. A.». Aquest nou espai era un taller on s'elaboraven diferents tipus d'elements metàl·lics, des de petites peces fins a la formació de diferents joguets metàl·lics com podien ser cotxes, pistoles, balances, etc.<\/p> ","coordenades":"41.4256539,2.2082251","utm_x":"433841","utm_y":"4586312","any":"1962","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87093-foto-08194-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87093-foto-08194-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-24 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Des de l'any 1989, l'edifici és de propietat de l'empresa «TECFISA»(TÉCNICAS DE LA FUNDICIÓN INYECTADA S.A.L).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["13"]},{"id":"87094","titol":"Carrer de Sant Bonaventura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-bonaventura","bibliografia":"<p>ASAB UI. 1, exp. 11. ASAB. Fons Colomines. UI. 17<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Habitatges a l'entorn d'un petit carrer sense sortida perpendicular al carrer Major, on té l'accés, a l'alçada de la plaça de l'església. Bàsicament, es tracta de cases de cós, de planta rectangular amb planta baixa i pis. Les cobertes són de teula i a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les façanes no és homogènia; però la majoria tenen una única obertura a la planta pis, que pot ser amb balcó o sense. A la planta baixa hi trobem més varietat, ja que algines tenen una o dues obertures, a banda de la porta principal d'accés. Tanca el carrer una casa de construcció més moderna que les altres. A les cantonades amb el carrer major, la tipologia de les cases també varia, segurament perquè es tracta de construccions posteriors, que responen a un nou model d'urbanisme.<\/p> ","codi_element":"08194-75","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer de Sant Bonaventura","historia":"<p>Històricament conegut com el carrer d'en Ventureta. Al final del carreró trobem encara un conjunt de cases arreplegades, en una de les quals va viure l'única planxadora que es coneixia a Sant Adrià. També en un d'aquests habitatges, les monges van començar a impartir les seves primeres tasques educatives i docents que feien per a noies joves, com per exemple classes de costura. En l'habitatge que trobem a mà esquerra, hi ha un pati amb un pou que solia utilitzar els veïns. Com anècdota, J. Rovira i Costa explica a una de les seves cròniques, que en aquest carrer es va rodar el film de «La aventurer de Montecarlo», pel·lícula que posteriorment va donar molt de què parlar entre els cineastes espanyols i el públic. Per les referències documentals dels fons custodiats a l'Arxiu Municipal podríem deduir que el carrer es va començar a configurar a mitjans del segle XVIII.<\/p> ","coordenades":"41.4340625,2.2148857","utm_x":"434406","utm_y":"4587241","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87094-foto-08194-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87094-foto-08194-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87095","titol":"Carrer de Nebot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-nebot","bibliografia":"<p>ASAB UI. 3, exp. 19. ASAB UI. 4, exp. 22. ASAB UI. 8, exp. 49. ASAB UI. 10, exp. 19. ASAB UI. 13, exp. 35. ASAB UI. 14, exp. 11. ASAB UI. 20, exp. 4. ASAB UI. 30, exp. 224. ASAB UI. 1086, exp. 34. ASAB UI. 180, exp. 57. ASAB UI. 10202, exp. 193. ASAB UI. 10219, exp. 50. ASAB UI. 10319, exp. 129.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Habitatges a l'entorn d'un antic camí que començava pel carrer de Sant Isidre. Actualment l'inici es troba a la plaça de Dalt, continua travessant el carrer d'Andreu Vidal i acaba al passeig de La Pollancreda. La part que conserva millor la tipologia pròpia del carrer és el tram entre el carrer de Sant Isidre i el carrer d'Andreu Vidal. Es tracta de cases de cós, de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teula a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures es distribueixen homogèniament, a excepció de modificacions posteriors, amb una porta d'accés a la planta baixa i una finestra lateral. En planta pis, destaca el balcó amb barana de ferro. Algunes tenen un coronament de la façana amb acroteri llis. Els habitatges del carrer de Nebot, 8, 10 i 12, limítrofs amb Santa Coloma de Gramenet, són el conjunt més antics del conjunt. Es troben en l'àmbit de l'antiga sagrera de l'església de Sant Adrià. Les façanes posteriors dels immobles, visibles des del carrer de Sant Joan, són de mamposteria de pedra.<\/p> ","codi_element":"08194-76","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer del Nebot","historia":"<p>Forma part dels petits carrerons del nucli antic adrianenc i, com a molts d'aquests, abans hi trobàvem un pou d'aigua neta i clara que usaven els veïns. El seu nom es creu que prové d'un propietari que va viure antigament en una de les cases del carrer. Aquesta especulació la confirma un rebut del 16 d'abril de l'any 1876, en el qual un senyor Francisco Nebot rep per part d'en Joan Ametlla, secretari de l'Ajuntament de Sant Adrià, «la quantitat de setze duros per mitjà anualitat anticipada de la casa de l'Escola i Secretaria que li té arrendada en aquest Poble i que acabarà el 16 d'octubre de l'any actual». És el juliol del 1902, quan, en la llista electoral, el carrer ja figura com a tal: el seu nom oficialment és el del carrer Nebot. Edificis construïts la majoria als anys 1920 i 1930, segons els seus expedients d'obres. Entre els anys 40 i 50 també es van continuar construint habitatges seguint aquesta tipologia i, posteriorment, sobre el 1975, es va construir un bloc de pisos, que va trencar amb l'estètica dels primers edificis.<\/p> ","coordenades":"41.4341900,2.2140300","utm_x":"434334","utm_y":"4587256","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87095-foto-08194-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87095-foto-08194-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"En aquest, trobàvem fa uns quants anys els antics safaretjos de Sant Adrià, on també anaven a netejar els habitants del terme municipal de Santa Coloma, ja que aquest camí està força a prop del municipi colomí.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87096","titol":"Carrer de l' Orella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-l-orella","bibliografia":"<p>ASAB UI. 357, exp. 8. ASAB UI. 751, exp. 16. ASAB UI. 818. ASAB UI. 287, exp. 3. ASAB UI. 10471, exp. 6. ASAB UI. 1, exp. 14. ASAB UI. 22, exp. 57. ASAB UI. 36, exp. 66. ASAB UI. 151, exp. 3. ASAB UI. 10307, exp. 26. ASAB UI. 11288, exp. 14.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Habitatges a l'entorn d'un petit carrer sense sortida, que comença a la plaça de Dalt, just on va començar la urbanització de Sant Adrià del Besòs entorn de l'església. Conjunt de cases que daten aproximadament de finals del segle XIX i que s'agrupen a la banda de llevant del carrer. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Malgrat els seus orígens han patit forces modificacions.<\/p> ","codi_element":"08194-77","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer de l'Orella","historia":"<p>Conjunt de cases que daten aproximadament de finals del segle XIX. Hi ha un informe d'obres d'un habitatge d'aquest carrer, de l'any 1896. Però també existeix un altre document, del 1894, on es manifesta la queixa per la instal·lació d'un canaló de desguàs, que podria confirmar-nos l'època en què es va edificar aquest espai. A més, en el mateix any, trobem que es va fer un inventari de béns del senyor José Casas i Ricart. Gairebé un segle després, el 1974, es realitza la pavimentació provisional dels carrers de la Pau, Orella i del camí d'accés de la plaça de l'Església i el carrer del Nebot.<\/p> ","coordenades":"41.4344000,2.2140400","utm_x":"434335","utm_y":"4587279","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87096-foto-08194-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87096-foto-08194-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"El curiós nom d'aquest carreró prové de la tradició carnissera que s'originava en aquest, ja que fa molts anys era el carrer dels cansaladers de Sant Adrià. Hi podíem trobar diferents establiments dedicats a la cria dels porcs i a la cansaladeria com la botiga del Xic de Calix, famós en la població, o també un cansalader francès que l'anomenaven Asperó, que venia els seus productes a la seva botiga 'Tan Terra'. Aquests oficis no només configuraven la criança de l'animal sinó també el seu sacrifici i les diferents tasques que comportava aquest, i, finalment, l'elaboració de la carn com a producte llest per consumir, com per exemple les botifarres. Aquestes feines acostumaven a realitzar-se en el mateix carrer, on atreien l'expectació de diferents persones locals, en especial als nens. Per tal d'allunyar els petits d'aquestes tasques, es tirava la punta d'una orella del porc i al nen que la recollia i la tornava se li donaven uns dinerets, acció que es repetia un parell o més de cops fins que tota la mainada deixava de molestar els cansaladers, d'aquí el peculiar nom del carrer. Segons fonts documentals, l'any 1896, en aquest carreró sense sortida, hi havia un pou.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87097","titol":"Plaça de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-dalt","bibliografia":"<p>ASAB UI. 1, exp. 16. ASAB UI. 32, exp. 87. ASAB UI. 92, exp. 186. ASAB UI. 10206, exp. 292. ASAB UI. 10241, exp. 276.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt d'edificis situat al nucli més antic de la població, que era antigament coneguda com la plaça del Rei. Es tracta d'un petit espai delimitat pel carrer del Nebot, el carrer Major, la mateixa església parroquial de Sant Adrià i les façanes posteriors de les cases de la plaça de l'església. Les cases, que tenen la façana orientada al nord són les més antigues i són de cós, planta rectangular, consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. En algun cas, aquesta tipologia s'ha vist modificada per reformes posteriors.<\/p> ","codi_element":"08194-78","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça de Dalt","historia":"<p>Fa molts anys hi havia un pou que servia per abastir d'aigua a tots els veïns del voltant, tot i que després es va cegar i es va col·locar una font que funcionava amb una bomba elevadora i un gros volant, que finalment va ser substituïda per una altra font, actualment inexistent. En aquesta plaça va tenir el 1886 la seva seu la 'Societat Recreativa Adrianense', concretament en el número 18, en un pis amb una sala de ball i un cafetí, on més tard, l'any 1915, va crear-se la cooperativa obrera «El Porvenir Adrianense», de la qual Joan Puigneró n'era el president.<\/p> ","coordenades":"41.4342711,2.2142842","utm_x":"434355","utm_y":"4587265","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87097-foto-08194-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87097-foto-08194-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Les edificacions s'ubiquen a l'entorn proper de la església de Sant Adrià, a l'espai de l'antiga sagrera parroquial.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87098","titol":"Nucli Antic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-antic-8","bibliografia":"","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El nucli antic és l'origen del futur desenvolupament urbà del municipi, el lloc on es con centra el poder primigeni amb l'església i el castell. Se situa a la part més septentrional del municipi, fent límit amb Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Per sobre del Camí Ral o carretera de Mataró, antic brancal de la romana Via Augusta, que comunicava Baetulo amb Barcino. Els carrers urbanitzats al voltant de l'església són el carrer de Nebot; el carrer de Sant Isidre; el carrer de l'Orella; el carrer d'Andreu Vidal; el carrer de l'església, que comunica directament l'església amb el Camí Ral; el carrer Major, on hi trobem Can Rigalt, fent cantonada amb el Camí Ral; el carrer de Les Monges; o el carrer del Besòs. També hi trobem el carrer de Sant Bonaventura, sense sortida, i espais com la Plaça de l'església o la Plaça d'en Joan Rovira i Costa o la Plaça de Dalt.<\/p> ","codi_element":"08194-79","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Nucli antic","historia":"<p>En un petit turó en el centre d'una gran extensió de camps i boscos, fou on va començar la vida del municipi adrianenc. En aquest antic turó és on es va construir l'Església de Sant Adrià i on van edificar-se les primeres cases. L'Església és un element molt important per a aquesta població, no només perquè fou aquí on consolidà la vida del municipi, sinó perquè en ella s'han reflectit diferents esdeveniments històrics. Durant la seva reconstrucció, i la pavimentació dels carrers del seu voltant, es van descobrir un conjunt de restes humanes del primer i més antic cementiri parroquial de la ciutat. En plena Guerra Civil, l'Església de Sant Adrià i els edificis pròxims, com l'antiga rectoria, s'enderroquen. Durant el primer franquisme es porta a terme la reconstrucció del temple parroquial, iniciant-se les obres a l'entorn de 1943 i finalitzades el 1950. Pel que fa els projectes urbans, el 6 de setembre de 1990 s'inaugurà la remodelació de la Plaça de l'Església, donant com a resultat la consolidació del subsòl, el qual va ser malmès a causa dels refugis construïts durant la Guerra Civil; el clavegueram, que era inexistent fins el moment; i els enderrocs del carrer Nebot. El sector afectat per la remodelació va ser el comprès entre els carrers del Besòs, Nebot i la plaça fins al carrer Major, convertint-se tota la superfície en zona de vianants.<\/p> ","coordenades":"41.4337400,2.2143000","utm_x":"434356","utm_y":"4587206","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87098-foto-08194-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87098-foto-08194-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"És possible que el seu subsòl conservi restes que poden donar llum a dades històriques desconegudes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87099","titol":"Nucli de La Verneda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-de-la-verneda","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 12, exp 25. ASAB (1) UI. 11, exp 26.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"No totes presenten un bon estat de conservació i com a conjunt arquitectònic s'ha permès aixecar naus industrials sense respectar la tipologia arquitectònica original, trencant l'harmonia del paisatge urbà.","descripcio":"<p>Enmig d'un polígon industrials amb naus, benzineres i comerços resten testimonis arquitectònics de l'antic barri d'obrers de La Verneda construït al voltant dels anys 20 i 30 del segle passat. Es tracta dels carrers de la Mare de Déu de Montserrat, del Prat i de La Verneda, delimitats pel carrer de Jovellanos, al NO, i el carrer del Tibidabo i la Rambla de Guipúscoa al SE. Les cases es caracteritzen per ser de planta única, amb coberta a dues aigües, i amb el carener paral·lel a la façana principal. Acabades amb un petit ràfec. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per les finestres i la porta d'accés. Les finestres s'obren a banda i banda de l'eix de la porta d'accés. Les llindes mostren decoració amb motius florals. No totes les cases han preservat el parament arrebossat i llis de la façana, ni han respectat les mesures originals de les finestres, ni els elements ornamentals. La divisió del domicili als plànols arquitectònics es presenta de la següent manera: els dormitoris principals es trobaven a ambdós costats de la porta principal, seguits d'un menjador a la banda dreta i d'un tercer dormitori a la esquerra. Dins de les casetes es trobà un pati que donava al lavabo i on hi era la cuina, que es trobava connectada amb el menjador principal. El carrer amb habitatges més ben conservats és el del Prat, on destaquen les cases dels números 1, 5, 13, 17, 19, 21, 23, 25, 6, 8, 14, 18, i 22. En el carrer de La Verneda, també destaquen les cases dels números 3, 5, 7, 11 i 23 i en menor mesura la del número 25. I en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, les cases amb els números 8, 10 i 12.<\/p> ","codi_element":"08194-80","ubicacio":"La Verneda","historia":"<p>Hi ha constància documental de dues peticions per a la construcció de dos grups de cases en aquest carrer: una és de 1927 i l'altra de 1928. En la primera, l'abril del 1927, Salvador Pagès Planell presenta una sol·licitud per a la construcció de cinc cases de planta baixa als terrenys de propietat del Marqués de Monsolís, situats al terme municipal de Sant Adrià, juntament amb els plànols del projecte, els quals van ser realitzats per Luís G. Colomer Ballot. El segon expedient és del març de 1928, quan se signà un informe conforme Pedro Pagès sol·licitava permís per a la construcció del grup de deu cases als terrenys del marquès de Monsolís presentant els plànols del projecte, realitzats per l'arquitecte Andreu Audet i Puig. La construcció s'havia de dur a terme en el termini d'un any. En ambdós casos, la Comissió municipal permanent de l'Ajuntament, del qual José Royo era alcalde, aprovava i estava conforme amb els dictàmens de l'arquitecte municipal, Joan Maymó, i de la Comissió d'Obres públiques municipals, concedint els permisos sol·licitats a Pedro Pagès i Salvador Pagès per realitzar el seu propòsit. Però amb la condició que s'havien de construir voreres a tota la part frontal dels edificis, amb una amplada de dos metres amb vorades d'arenisca i panots<\/p> ","coordenades":"41.4283800,2.2111400","utm_x":"434087","utm_y":"4586613","any":"1920-30","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87099-foto-08194-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87099-foto-08194-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Andreu Audet i Puig i Luís G. Colomer Ballot","observacions":"El barri de La Verneda s'anomena així perquè antigament hi havia un gran bosc de verns que envoltava el riu Besòs.","codi_estil":"105","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87100","titol":"Plaça de l'Església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-lesglesia-9","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La plaça de l'Església no és únicament un espai central al voltant del qual s'hi ha aixecat edificis civils i religioses importants en la història de Sant Adrià, sinó que a més conserva bona part de cases particulars que mantenen una tipologia arquitectònica característica d'un moment concret i algun edifici de caràcter cívic i popular, com el Casal de la Dona. També hi ha la rectoria. Just al costat d'aquesta hi trobem dues cases, amb els números 25 i 27 que corresponen a aquesta tipologia de cases de planta rectangular que consten de soterrani, planta baixa i pis. La planta baixa està una mica aixecada i l'accés és a través de la porta situada en un extrem de la façana. Al costat s'obren les finestres. A la planta pis hi trobem la balconada amb dos accessos. Les dues cases tenen la coberta de terrat pla a la catalana.<\/p> ","codi_element":"08194-81","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església","historia":"<p>En un petit turó en el centre d'una gran extensió de camps i boscos, fou on va començar la vida del municipi adrianenc. En aquest antic turó és on es va construir l'Església de Sant Adrià i on van edificar-se les primeres cases. L'Església és un element molt important per a aquesta població, no només perquè fou aquí on consolidà la vida del municipi, sinó perquè en ella s'han reflectit diferents esdeveniments històrics. Durant la seva reconstrucció, i la pavimentació dels carrers del seu voltant, es van descobrir un conjunt de restes humanes del primer i més antic cementiri parroquial de la ciutat. En plena Guerra Civil, l'Església de Sant Adrià i els edificis pròxims, com l'antiga rectoria, s'enderroquen. Durant el primer franquisme es porta a terme la reconstrucció del temple parroquial, iniciant-se les obres a l'entorn de 1943 i finalitzades el 1950. Pel que fa els projectes urbans, el 6 de setembre de 1990 s'inaugurà la remodelació de la Plaça de l'Església, donant com a resultat la consolidació del subsòl, el qual va ser malmès a causa dels refugis construïts durant la Guerra Civil; el clavegueram, que era inexistent fins el moment; i els enderrocs del carrer Nebot. El sector afectat per la remodelació va estar el comprès entre els carrers del Besòs, Nebot i la plaça fins al carrer Major, convertint-se tota la superfície en zona de vianants.<\/p> ","coordenades":"41.4337900,2.2142100","utm_x":"434349","utm_y":"4587212","any":"1927","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87100-foto-08194-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87100-foto-08194-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87100-foto-08194-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|105","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87101","titol":"Naus de la fàbrica Biscuter","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/naus-de-la-fabrica-biscuter","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI.1032 , exp 2. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt. http:\/\/desdesantadriadebesos.blogspot.com.es\/2013\/12\/60-anys-del-biscuter-microcotxe-dexit.html<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>A la carretera de Mataró hi ha diverses naus industrials: edificis aparentment vulgars i sense cap mena d'interès, però que tenen també la seva història darrere. En una d'aquestes es va instal·lar la fàbrica Biscuter. Els plànols d'aquesta van ser realitzats per l'enginyer industrial Andreu Rufat Durand i presentats per Antonio Estany Pina, conseller-gerent de Auto Nacional S. A. Aquestes naus s'ubiquen entre la carretera de Mataró, el carrer de Flora Tristán i la Rambla de Guipúscoa destaquen entre el passat industrial de Sant Adrià per haver-hi acollit la fabricació del popular Biscuter, als anys 50 del segle XX. Es tracta de naus de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i una façana que conserva l'arquitectura de l'època, amb un capcer esglaonat sense cap mena de llicències a l'ornamentació a excepció d'una austera motllura que ressegueix el coronament de la façana. La resta del parament és un arrebossat ben llis, amb grans finestres que deixen passar la llum<\/p> ","codi_element":"08194-82","ubicacio":"La Verneda - Carretera de Mataró, 99 - Polígon industrial de Monsolís","historia":"<p>L'objectiu principal de la fàbrica era el muntatge de vehicles utilitaris, partint amb un capital social de dotze milions i mig de pessetes desemborsats. El taller, en primera instància, es dedicava a la reparació i la reconstrucció de vehicles automòbils en especial de marques desaparegudes. Temps després, es van esgotar la major part de les existències dels recanvis que s'empraven per a les reconstruccions en les quals s'havia especialitzat i molts dels vehicles van haver de ser destinats al desballestament, la qual cosa va provocar una notable baixada de l'activitat. Així fou com es va iniciar el muntatge dels prototips del Biscuter, que tenien un motor de dos temps de 200 centímetres cúbics, dissenyats per l'enginyer francès Gabriel Voisin. Aquest enginyer, que havia estat pioner en el món de l'aviació, va dissenyar l'any 1920 el seu primer microcotxe, el Sulky, que no va arribar a fabricar-se. Passada la Segona Guerra Mundial, va recuperar el vell projecte i va dissenyar el primer Biscuter, que es va presentar amb èxit al Saló de París de 1949. Però, tot i la bona acollida que va tenir la seva proposta, el projecte finalment no va arribar a consolidar-se. L'empresa productora, que va ser Auto Nacional SA, es va crear el 1953 i, immediatament, va comprar la patent del petit vehicle. Així, es va començar a produir i a comercialitzar el Biscuter en el mercat espanyol. Es va sol·licitar un augment de capital fins a tres milions i mig de pessetes i la concessió d'un permís d'ampliació de la indústria, el qual va ser autoritzat el 1954. L'enginyer Voisin va supervisar el projecte i va fer el viatge de París a Barcelona amb el seu propi Biscuter per demostrar les possibilitats del vehicle. La presentació del prototip que va tenir lloc a la Fira de Mostres, celebrada l'any 1953, va ser un gran èxit i va animar l'empresa a decidir-se a fabricar en sèrie el primer model, el 100. El model superior va ser anomenat Biscuter 200 A. Poc a poc, el vehicle va anar arrelant entre el públic i es creà el Club Biscuter, amb seu al carrer Muntaner, on s'organitzaven excursions i desfilades i, més endavant, apareixen noves versions del model (rubia, furgoneta, Pegasín). Es va deixar de fabricar el 1958.<\/p> ","coordenades":"41.4264764,2.2114411","utm_x":"434110","utm_y":"4586402","any":"1950","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87101-foto-08194-82-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Andreu Rufat Durand","observacions":"El protagonisme de l'activitat industrial adrianenca es va desplaçar de les grans empreses industrials a empreses més petites situades a les naus dels polígons industrials. Així, a Monsolís, polígon nascut a mitjans de la dècada del 1950 acull bona part de l'activitat econòmica adrianenca. Es tracta d'una indústria poc contaminant, amb poques xemeneies però amb una activitat molt intensa.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87102","titol":"Camp de la Bota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/camp-de-la-bota","bibliografia":"<p>DOMENECH, R. (2005) El Camp de la Bota. Entre els afusellaments i el fòrum. Barcelona: Editorial Hacer. MONFERRER, J. M. (2012) El Camp de la Bota. Una espai i una historia. Barcelona: Editorial Octaedro. https:\/\/www.barcelona.cat\/infobarcelona\/es\/el-camp-de-la-bota-un-espacio-historico-olvidado_111258.html https:\/\/cat.elpais.com\/cat\/2019\/01\/26\/catalunya\/1548529075_503197.html<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es troba sota les aigües del port","descripcio":"<p>El Camp de la Bota és un espai amb una càrrega simbòlica molt elevada, sobretot pels fets esdevinguts durant la dictadura franquista, com espai d'afusellaments. Se situa entre els límits de Sant Adrià de Besòs i Barcelona, a la riba dreta del riu. L'espai més emblemàtic eren els vestigis del mur o parapet de pràctiques de tir militars; lloc on el règim franquista va executar 1.706 persones entre el 1939 i el 1952, condemnades per rebel·lió per tribunals militars franquistes. Mossèn Pere Ribot, vicari de Sant Adrià de Besòs l'any 1941 escrivia: 'El meu despertador era quan a les set del matí afusellaven els condemnats. I pels trets de gràcia sabies quants havien mort cada dia'. Les víctimes de les execucions eren dones i homes que havien participat en els moviments sindicals i socials, en l'àmbit de la cooperació en el treball, en l'àmbit de l'esport de la cultura i l'educació. També de persones que havien defensat el règim legítim de la República o que havien tingut responsabilitats en la gestió i administració municipal o republicana. La primera persona afusellada, el 14 de febrer del 1939, fou l'advocat Eduardo Barriobero. Cinc membres del grup anarquista Talión van ser les darreres víctimes, el 14 de març del 1952, del Camp de la Bota, malgrat que els assessinats del règim franquista van continuar fins el 27 de setembre de 1975.<\/p> ","codi_element":"08194-83","ubicacio":"Port Fòrum de Sant Adrià","historia":"<p>El nom de Camp de la Bóta o Camp de la Bota, es pot escriure de les dues maneres, prové del període en què els francesos van instal·lar-se en aquest turó durant la guerra de la Independència, al segle XIX. En francès un turó petit s'anomena 'butte', paraula de la qual finalment es va denominar l'espai com a Camp de la Bóta. En aquest indret han passat diferents actors socials, des de pescadors, militars, pagesos, immigrants, treballadors industrials, etc. Però també han succeït molts esdeveniments històrics, com les lluites obreres, les onades migratòries, el barranquisme, reivindicacions veïnals, la presència dels escolapis, la Guerra Civil, els afusellaments durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, etc. També és un barri conegut pel barraquisme, situat entre Sant Adrià, part anomenada El Parapeto, i Barcelona, l'antic barri pescador de Pekín i actual barri de Sant Martí. Sant Adrià de Besòs, històricament, era un poble dedicat a l'agricultura. El canvi d'explotació agrícola a industrial, va afectar de manera significativa al municipi, tant en l'àmbit urbanístic com en l'àmbit social. La seva situació al límit de Barcelona, la sortida al mar i el pas del riu va afavorir l'establiment de diferents indústries. A més, va atraure molta mà d'obra, fent possible la diferenciació de dues onades d'immigració que condicionaren la realitat de Sant Adrià. En primer lloc, trobem la de les dècades del 1920 i 1930. La segona onada fou en acabar la Guerra Civil i els anys posteriors, quan s'acumularen dues condicions diferents: aquelles persones que marxaven per por a ser represaliades pel règim franquista, i aquelles que venien a la capital catalana a la recerca d'un lloc de treball. Això es traduïa amb grans barris de barraques i, entre aquests, trobem el del Camp de la Bóta. Es calcula que a l'entorn de Barcelona van construir-se més de 10.000 barraques. Dins aquest context, el 1961, Barcelona aprovà un pla per suprimir el Barraquisme de la ciutat. Així, l‘actual barri de la Mina neix per tal de pal·liar tota la problemàtica al voltant dels barris de barraques, tractant-se d'un polígon d'habitatges que pretenia absorbir tota la població del Camp de la Bóta i d'alguns altres barris de barraques de Barcelona. La història de la Mina, neix el 1967, quan la comissaria d'urbanisme de Barcelona elabora un pla per construir una zona residencial per a barraquistes. El barri havia de comptar amb 2.100 habitatges, 7 escoles bressol, 1 centre social, 1 centre sanitari, 1 centre administratiu i 1 centre parroquial. La realitat és que es construïren els habitatges, però no la majoria dels equipaments necessaris, així com tampoc es tingué en compte la procedència de les famílies a l'hora d'atorgar-los un pis. Tot plegat va portar greus problemàtiques socials, un fort desarrelament social i cultural, que sumat a la falta d'equipaments va fer que el fenomen fos conegut com a 'barraquisme vertical'<\/p> ","coordenades":"41.4147000,2.2270300","utm_x":"435401","utm_y":"4585083","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87102-foto-08194-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87102-foto-08194-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Segons un informe del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) la construcció del port esportiu del Fòrum va destruir els vestigis del mur d'afusellaments del Camp de la Bota. L'informe estableix que les ruïnes del parapet van existir com a mínim fins a les obres de construcció del port esportiu del Fòrum (entre el 2000 i el 2004). A partir de mapes i imatges aèries, el MUHBA demostra que l'esquelet del parapet era visible, mig submergit a la platja, fins a finals de la dècada dels seixanta, quan va ser cobert per un dic. 'Actualment el punt on se situava el parapet correspon al límit del moll de la Ronda del Port del Fòrum, i la major part de l'àrea que ocupava es troba sota les aigües del port', diu l'informe del MUHBA. El Consorci del Besòs va elaborar un estudi cartogràfic arribant a la mateixa conclusió. El Memorial Democràtic de la Generalitat va instal·lar el 2009 un panell informatiu sobre els afusellaments a 100 metres de la localització ara establerta pel Consorci i pel MUHBA. L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va instal·lar al mateix punt una placa homenatge a les onze dones que hi van ser executades entre el 1939 i el 1940. Al Camp de la Bota també van ser ajusticiats 44 militars sublevats el 1936.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87103","titol":"Bassa de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-serra-0","bibliografia":"<p>ASAB UI. 1, exp. 18. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. http:\/\/www.mhic.net\/ http:\/\/www.sant-adria.net\/sant-adria-per-temes\/medi-ambient\/fauna-i-flora\/naturalitzacio-de-la-bassa-de-can-serra http:\/\/www.galanthusnatura.com\/<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Antiga bassa de la finca de Can Serra utilitzada per usos agrícoles i domèstics. S'ubica a pocs metres de la façana de migdia de la casa i és de planta rectangular. L'aspecte actual és fruit d'una rehabilitació per tal d'adequar-la, després d'anys sense ús, a un projecte científic. Aquest projecte de naturalització ha estat impulsat per l'associació sense ànim de lucre Galanthus, i té la finalitat de poder millorar la qualitat de l'aigua, afavorir les condicions de la biodiversitat a la ciutat i augmentar el valor d'aquest equipament. Els espais verds i naturals que conviuen en un entorn urbà poden convertir-se en importants punts de conservació de la biodiversitat i llocs de recepció i expansió d'espècies (vegetals i animals) si es gestionen de forma adequada. És en aquest sentit que és rehabilita la bassa de Can Serra, ja que gràcies a la seva situació i entorn, pot donar cabuda a una sèrie d'organismes propis d'aquests ambients (amfibis, invertebrats, vegetació aquàtica) que poden millorar la qualitat de l'aigua i incrementar el valor estètic d'aquest equipament, a més de contribuir a incrementar la biodiversitat urbana. En primer lloc s'han de retirat els peixos que hi ha atès que redueixen les possibilitats de subsistència d'altres organismes vius. En segon lloc, es fa una adequació ambiental de l'interior i exterior de la bassa amb pedres ornamentals, plantes com el lliri groc o l'espangani i vegetació aquàtica com el nenúfar. Posteriorment s'introdueixen les espècies d'amfibis com la granota comuna, el tòtil i la reineta. També s'inocula la puça d'aigua, que permet mantenir la transparència de l'aigua i invertebrats com les notonectes, útils per controlar la població de mosquits. Finalment per tal d'afavorir les espècies d'amfibis terrestres, en especial la reineta, es millora l'hàbitat dels jardins i horts de tot l'entorn. Actualment forma part de les instal·lacions de Can Serra, seu del Museu d'història de la immigració de Catalunya.<\/p> ","codi_element":"08194-84","ubicacio":"La Verneda - Museu de la Història de la Immigració de Catalunya (MhiC). Carretera de Mataró, 124","historia":"<p>Can Serra va ser una antiga casa de camp senyorial, situada al marge dret del riu Besòs. Aquest habitatge es trobava antigament en un indret de boscos, on se solia pasturar i caçar. Juntament amb altres masies, com Cal Tondo, Can Manel i Ca l'Aguilera, fou de les primeres que es varen construir a mitjans del segle XIX, per la família benestant dels Rocamora, un indià que es va fer ric amb el comerç a les Amèriques. Aquesta masia s'usava com a segona residència. Ha patit diferents modificacions, primer als anys 60 on es va eliminar una gran escala exterior situada a la façana oest, ja que es va ampliar el pont de la N-II sobre el Besòs i es necessitava més espai. Després, als anys 70, es va remodelar l'interior de l'habitatge, convertint-se en dos habitatges. A més, va adaptar-se una part de la casa com a espai comercial per vendre ceràmica i mobles, i es van adherir plafons publicitaris a la façana. Finalment, als anys 80, el Consell Comarcal del Barcelonès va expropiar el solar i l'habitatge a causa de les obres de la Ronda Litoral. Durant aquest període la casa va quedar abandonada, fins que el 2003 es declara Bé Cultural d'Interès Local i finalment el 2004 s'instal·la el Museu d'història de la immigració de Catalunya.<\/p> ","coordenades":"41.4280114,2.2126709","utm_x":"434214","utm_y":"4586571","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87103-foto-08194-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87103-foto-08194-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87103-foto-08194-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Galanthus és una entitat dedicada a l'estudi i a la divulgació del Medi Ambient. Va néixer l'any 1995 a Girona i fou constituïda oficialment el 1999. Conscients que la protecció del medi ambient i l'assoliment d'un desenvolupament sostenible només són possibles a través de l'educació ambiental i la sensibilització social, organitzen cursos, jornades i sortides diverses relacionades amb el coneixement del patrimoni natural Ecobassa és una iniciativa de Galanthus que ofereix i desenvolupa tècniques de gestió biològica de basses, estanys i fonts ornamentals. Aquestes tècniques potencien els elements de fauna i flora que contribueixen al manteniment de les instal·lacions en bon estat, tant des d'un punt de vista ambiental com estètic.","codi_estil":"116|99","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87104","titol":"Rellotge de sol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-1","bibliografia":"<p>https:\/\/www.gnomonica.cat\/index.php\/inventari\/inventari-10742 http:\/\/espaisolar.blogspot.com\/1990\/<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Rellotge de sol d'autor, situat a la terrassa d'un habitatge del carrer de Maragall, número 24. Està realitzat amb rajols ceràmics (4x3) policromats formant un plafó horitzontal. És rectangular, del tipus vertical declinant, orientat al sud-oest. S'hi representa el calendari zodiacal amb colors vius i amb les línies en forma d'analemes per a les hores i les mitges hores, mentre que les corbes són per la declinació solar. En color vermell s'hi representen les línies horàries de l'estiu i la tardor, i les de color negre senyalen les línies horàries de l'hivern i la primavera. Les hores estan indicades en xifres àrabs, de les 10 del matí a les 16 hores. El gnòmon consisteix en una planxa de metall d'uns 8 a 10 cm d'amplada, collat a la paret, i amb el vèrtex retallat en forma de fletxa, que permet projectar l'ombra del vèrtex i el de la vareta perpendicular. Marca el temps solar vertader del meridià de Greenwich. A la part superior esquerra es pot llegir el lema en lletra cursiva 'A lumine motus' (mogut per la llum). A la part inferior dreta, hi ha la signatura de l'autor, J. Girbau, l'any 1990.<\/p> ","codi_element":"08194-85","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer de Maragall, núm. 24, 1r pis, xamfrà amb La Rambleta.","historia":"<p>Rellotge inventariat amb el número 1250 per l'Associació Gnomònica de Catalunya.<\/p> ","coordenades":"41.4288400,2.2182100","utm_x":"434678","utm_y":"4586659","any":"1990","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87104-foto-08194-85-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Joan Girbau","observacions":"Un de molt semblant, realitzat pel mateix autor, amb el lema diferent va ser col·locat a la façana sud de la Facultat de Ciències de la UAB. Davant la impossibilitat de poder fotografiar el rellotge, s'ha optat per dues fotografies extretes de la consulta realitzada al web: https:\/\/www.gnomonica.cat\/index.php\/inventari\/inventari-10742 El primer autor: B. Torres. La segona fotografia s'ha localitzat al bloc de Quim Girbau: http:\/\/espaisolar.blogspot.com\/1990\/ (consulta feta el 02\/09\/2020).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87105","titol":"Hort Urbà al jardí del Museu de la història de la immigració de Catalunya (MhiC)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hort-urba-al-jardi-del-museu-de-la-historia-de-la-immigracio-de-catalunya-mhic","bibliografia":"<p>http:\/\/www.elpuntavui.cat\/societat\/article\/5-societat\/100559-sant-adria-adjudica-una-vintena-de-parcelmles-dhorts-urbans-per-a-gent-gran.html http:\/\/www.sant-adria.net\/sant-adria-per-temes\/benestar-i-families\/documents\/reglaments-1\/reglament-funcionament-horts-urbans.<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Els horts de Can Serra estan situats en una parcel·la de 3.000 m2 entre la carretera de Mataró, el carrer de Margarida Xirgu, la Rambla Guipúscoa i el carrer de la Mare de Déu de Montserrat. Comparteixen l'espai amb el Museu d'història de la immigració de Catalunya i els jardins que l'envolten. Estan delimitats per parterre verd. Al seu interior, s'han estructurat en un seguit de passadissos perfectament arrenglerats i plans arrebossats amb morter. Estan delimitats per divuit caixons d'obra, d'un pam d'alçada amb terra cultivable, que permet sembrar-hi hortalisses, evitar la pèrdua d'aigua i mantenir net i lliure d'obstacles l'espai de circulació. El riu i zones humides, proporcionen la canya (Arundo donax), seca i pelada com a puntal per emparrar tomaqueres, mongeteres i altres hortalisses.<\/p> ","codi_element":"08194-86","ubicacio":"La Catalana - Museu de la història de la immigració de Catalunya (MhiC). Carretera de Mataró, 124","historia":"<p>Els horts tenen el seu origen en l'explotació hortícola Fusté, ubicada a la masia de can Serra a inicis de segle XX i en actiu fins a inicis de la dècada del 1990 com a viver de plantes. <span>L'agricultura va formar part de la vida dels habitants de Sant Adrià de Besòs<\/span><span> des d'època medieval fins el segle XX. L'any 1972 la Germandat de Llauradors i Ramaders confirmava la desaparició de les explotacions agrícoles i la declaració de tota la superfície municipal de zona urbana.<\/span> L'any 2009, des de la regidoria de Serveis Socials, es projecta la creació d'una divuitena d'hortets urbans en una parcel·la situada al costat de l'antiga masia de Can Serra, seu del Museu d'Història de la Immigració de Catalunya des de l'any 2004. Els horts estan pensats per a la gent gran del municipi que hagin complert els 60 anys i que hi estiguin empadronades. L'Ajuntament disposa d'un reglament de funcionament i l'adjudicació dels hortets es fa per sorteig públic.<\/p> ","coordenades":"41.4279800,2.2124800","utm_x":"434198","utm_y":"4586568","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87105-foto-08194-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87105-foto-08194-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87106","titol":"Jardí de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-de-can-serra","bibliografia":"<p>http:\/\/www.sant-adria.net\/sant-adria-per-temes\/alcaldia\/noticies\/treballem-per-afavorir-la-biodiversitat http:\/\/www.mspaisatge.com\/projectes\/<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El jardí de Can Serra està situat en una parcel·la de 3.000 m2 entre la carretera de Mataró, el carrer de Margarida Xirgu, la Rambla Guipúscoa i el carrer de la Mare de Déu de Montserrat. Ocupa bàsicament la zona sud-est de la finca, ja que a ponent de la casa hi ha els horts urbans, delimitats per un parterre de gespa amb arbrat i per un vagó de tren. L'accés es fa per la carretera de Mataró, que coincideix amb l'entrada al Museu d'Història de la Immigració de Catalunya. El jardí presenta tres espais diferents que s'interrelacionen de manera natural: una zona de repòs, una d'esbarjo i un espai familiar. Destaca al sector més oriental on es poden veure vàries estructures realitzades amb elements naturals propis de les lleres dels rius: el salze i el vímet. La vegetació arbòria i arbustiva majoritàriament present és pròpia dels ambients de ribera i mediterranis, destacant la plantació de joves lledoners, el margall, el xiprer i la palmera. En aïllat s'observa la iuca comuna, que si bé no és un arbust autòcton sí que és apreciat pels paisatgistes per l'interès de la fulla, la flor i l'aroma que desprèn i sobretot per que és una espècie molt resistent a la sequera de consum hídric molt baix. També hi ha presència d'eucaliptus que si bé són originaris d'Austràlia, s'han adaptat molt bé al clima mediterrani d'ençà que varen arribar a Europa. Finalment, per amagar el mur de tancament de la finca delimitat per la Carretera de Mataró s'ha optat per la plantació de canya de bambú, per la seva verdor tot l'any. Destaca l'espai del safareig o bassa de la casa a l'interior de la qual s'hi ha plantat vegetació de tipus aquàtic com el nenúfar i el lliri que amb la construcció d'un espiral de plantes aromàtiques permet recrear al seu voltant un ambient propici per a la instal·lació natural de fauna insectívora i amfíbia. Els diferents espais es connecten naturalment a partir de camins i graons de castanyer i pel terra de les zones d'esbarjo s'ha optat per la instal·lació de sauló, un material natural que resulta de la descomposició dels granits, propi de l'àrea climàtica mediterrània. A més és permeable i permet el drenatge amb gran facilitat. També s'hi va construir una petita passarel·la de fusta, amb llamborda a la part inferior del basament amb un sistema que permet fer circular l'aigua per dessota. Per al reg eventual del jardí s'utilitza l'aigua del pou de la finca.<\/p> ","codi_element":"08194-87","ubicacio":"La Catalana - Museu de la Història de la Immigració de Catalunya (MhiC). Carretera de Mataró, 124","historia":"<p>Els exemplars de vegetació més significatius del jardí de can Serra podem suposar que van ser plantats quan a la finca s'ubicava el viver de plantes can Fusté, a inicis del segle XX. Després de la rehabilitació de la casa d'indianes, com a Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, l'any 2004 i de la part oest de la propietat com a horts urbans per a la Gent Gran l'any 2009, l'any 2014 es projecta un jardí que embelleixi i dignifiqui l'espai de memòria, aprofitant en part espècies arbòries que formaven part dels antics jardins de la casa. El projecte es va dur a terme l'any 2017.<\/p> ","coordenades":"41.4279687,2.2125274","utm_x":"434203","utm_y":"4586567","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87106-foto-08194-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87106-foto-08194-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87107","titol":"Eucaliptus del Passeig de la Pollancreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/eucaliptus-del-passeig-de-la-pollancreda","bibliografia":"<p>ASAB (2) IU. 1644, 24; (1) UI. 12040, 56. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'observen ferides a nivell del tronc i brancatge. L'any 2004 s'hi va fer una diagnosi de l'estat general dels eucaliptus, aconsellant un seguiment i actuacions per al seu manteniment.","descripcio":"<p>Arbres del gènere Eucalyptus de la família de les Mirtàcies, situats a la plaça d'Andreu Molins i al Passeig de la Pollancreda. L'eucalyptus de la plaça d'Andreu Molins està plantat a poca distància de la font i és el més alt dels dos exemplars. Pertany a l'espècie Eucalyptus globulus. Tot i que és una espècie originària d'Austràlia està perfectament adaptada al clima mediterrani. La seva alçada és actualment d'uns 25 metres, per un diàmetre de capçada de 15 metres, i un volt de canó (mesurat a 1,30 cm del sòl) de 250 cm. La seva escorça o ritidoma es desprèn a tires, deixant el tronc blanquinós. Les fulles, falciformes i perennes, quan són joves presenten una forma força ovalada, de color gris-blavós, mentre que en esdevenir adultes, el color esdevé verd fosc i com que reben la llum pels dos costats, no s'hi pot distingir el revers de l'anvers. La flor és hermafrodita, però molt vistosa entre els mesos de setembre i octubre ja que els estams tenen un color vermell molt intens. El calze i la corol·la es troben fusionats formant un opercle llenyós. No només és un arbre apreciat en la indústria forestal sinó que per la seva composició química és emprat en farmacologia i medicina, d'aquí que també es conegui per l'arbre de la salut. Pel que fa al segon exemplar, situat més a ponent en direcció al riu, es tracta d'un Eucalyptus camaldulensis, que es diferencia en primer lloc perquè és més baix, amb una alçada d'una vintena de metres aproximadament. El diàmetre de capçada, és d'uns dotze metres i el volt de canó de 215 cm. L'escorça o ritidoma pot fer 3 cm de gruix; en situacions òptimes és alhora esponjosa i alterna els tons vermellosos, verdosos, grisos i blanquinosos. Se'l reconeix per la facilitat de despreniment de les branques, en moments d'estrès hídric. És un arbre de fulla persistent, amb dues menes de fulles, les sèssils i posades, a les branques joves i les peciolades i alternes a les branques més velles. La capçada està desequilibrada i creix més ufanosa cap a ponent. La flor és semblant a una càpsula amb nombrosos estams. A més de ser un espècimen decoratiu i vistós, del nèctar de la flor se n'obté mel i els bafs de vapor d'aigua fet amb les seves fulles va molt bé per descongestionar en cas de refredat.<\/p> ","codi_element":"08194-88","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça Andreu Molins i Parc de la Pollancreda","historia":"<p>Antigament l'espai on avui estan plantats els únics exemplars que resten, formava part de la llera del riu Besòs, amb un bosc de ribera predominantment format per salzes i pollancres. L'any 1943 les 'besossades' van estar a punt d'emportar-se el pont que s'havia d'inaugurar aquell any, motiu pel qual es va prendre la decisió de construir uns esperons per tal de canalitzar el riu. Aquest fet va permetre alhora guanyar terreny al riu. L'any 1954 s'hi va construir la font i poc després, el 1957 es va pavimentar posant-li el nom de Plaça d'Andreu Molins, en record d'un antic alcalde de la localitat. És justament en aquest sector, en els terrenys guanyats al riu, que s'hi va instal·lar el càmping Sant Adrià i es van plantar els eucaliptus. Pocs anys després, la gran riuada de 1962 va inundar aquell sector. L'antic càmping es va reconvertir en un parc infantil que ha perdurat fins a l'actualitat, però de tots els eucaliptus plantats, actualment només se'n conserven els dos exemplars descrits.<\/p> ","coordenades":"41.4324372,2.2136968","utm_x":"434305","utm_y":"4587062","any":"1950s","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87107-foto-08194-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87107-foto-08194-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87108","titol":"Conjunt de sardanes relacionades amb Sant Adrià de Besòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-de-sardanes-relacionades-amb-sant-adria-de-besos","bibliografia":"<p>ASAB. (1) UI. 895, 5. https:\/\/portalsardanista.cat\/enciclopedia\/sardanes\/5\/313 [Consulta feta el 14\/09\/2020]<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>S'ha documentat un conjunt de set sardanes dedicades a Sant Adrià de Besòs. Estan referenciades al Portal Sardanista, que és un servei de la Confederació Sardanista de Catalunya. Dues d'elles tenen lletra: La 'Colla Rosella' i 'Les nostres ballades'. 1 - Colla Rosella, música i lletra d'Antoni Suñé i Font. (ref. 35x79,s66 o 34-74-66). Estrenada l'any 1979. Va ser finalista a la Sardana de l'Any 1979. CURTS: Són la Colla la Rosella \/ som estol que ens fa germans \/ la rosella es meravella \/ fa que tots ens dem les mans\/. LLARGS: Flor de terra Catalana \/ i alegria que no mor \/ ballarem una sardana \/ amb les mans, els peus i el cor. \/ La dansa és flama de vida \/ que refà la vida breu \/ cada ma rosa florida \/ i l'amor que ens ve de Deu. \/ Dansa que dansa a tot hora \/ Déu manté nostre esperit \/ i si la tenora plora \/ canta i dansa l'esperit. \/ Rosella d'ànima i cos, \/ Sant Adrià de Besòs. Va ser enregistrada a Vic, pels Montgrins i Ciutat de Barcelona el mateix any (OLYMPO OL-042). 2 - Dansaires adrianencs, de Marià Massaleras i Sans. (ref. 29x75). Estrenada l'any 1950. 3 - La Maria de Sant Adrià (ref. 29x81). De Joan Pairó i Ballestero. Estrenada l'any 1973 a Barcelona. 4 - Les nostres ballades (sense ref.), música de Llorenç Santandreu i lletra de Llibert Pedrol. Diu així: Ja ha vingut el temps \/ de les ballades, companys; \/ tots contents i joiosos \/ anem a dansar la Sardana\/. Un any darrera l'altre \/ estem celebrant les audicions; \/ en la nostra formosa Vila, \/ en l'estimada Vila dels nostres amors, \/ d'il·lusions \/ de somnis i... d'alegries \/ de jove a vell; de nen a home \/ Sí!, fem l'ofrena \/ a la nostra estimada Sardana, \/ a la nostra estimada mare \/ o a la nostra terra \/ o a lo que més se senti \/ dins del pit, \/ a la dona estimada, al fill aimat, \/ al sol que trepitgem \/ sense pietat, sense pensar...\/ el be que ens fa. \/ Adrianencs! \/ Unim les nostres mans \/ per fer la rotllana \/ més gran que s'hagi fet \/ pel bé de la nostra \/ estimada Sardana. 5- Sant Adrià 2004. (ref. 29x77,s59). Música de Joan Lluís Moraleda i Perxachs. Va ser estrenada al 37è Aplec de Ripollet el dia 5 de setembre de 2004, a la Rambla de Sant Esteve. L'estrena va anar a càrrec de la cobla, La Jovenívola de Sabadell. 6- Sant Adrià de Besòs. (ref.29x75,s55). Música de Tomàs Gil i Membrado. Va ser estrenada l'any 1977 a Sant Adrià de Besòs. 7- 'Una fló (sic) a Sant Adrià. Música d'Albert Sanahuja Puig, estrenada l'any 1971.<\/p> ","codi_element":"08194-89","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"","coordenades":"41.4306200,2.2181300","utm_x":"434673","utm_y":"4586857","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Diversos autors","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87109","titol":"Xemeneia camí de La Verneda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xemeneia-cami-de-la-verneda","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Entorn degradat i presenta grafitis.","descripcio":"<p>Xemeneia industrial situada en un solar d'una antiga fàbrica que s'ha enderrocat i només es conserva la seva antiga xemeneia cilíndrica. Construïda de maó ceràmic vist. La xemeneia es constitueix a partir d'una base quadrada que s'alça en forma de prisma lleugerament més ample que tot el conjunt.<\/p> ","codi_element":"08194-90","ubicacio":"La Verneda - Camí de La Verneda, 1","historia":"<p>L'any 1960 Amadeo Huguet Soler tramita l'expedient de construcció d'una nau industrial i altres instal·lacions destinades a la producció de manufactures metàl·liques. La industria serà ampliada l'any 1963, fins a limitar amb la sèquia Madriguera.<\/p> ","coordenades":"41.4256900,2.2067500","utm_x":"433717","utm_y":"4586318","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87109-foto-08194-90-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87110","titol":"Xemeneies de Schott Solar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xemeneies-de-schott-solar","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Dues xemeneies industrials de l'antiga fàbrica Schott Solar situades molt a prop una de l'altra, a la banda del carrer Pi i Gibert. Són de gran alçada i de secció cilíndrica. Una, la més a ponent, esta feta de maó ceràmic vist i la situada més a llevant és de formigó i pintat. Les dues tenen escales pel manteniment, amb protecció, de dos trams, al mig hi ha un a plataforma metàl·lica. A dalt de tot hi ha un parallamps.<\/p> ","codi_element":"08194-91","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Carrer Pi i Gibert, 1","historia":"<p><span>L'any 1953 va entrar en funcionament la fàbrica de la societat Aplicacions Técnicas del Vidrio, S.A. (ATEVI) ubicada a la cruïlla dels carrer de Pi i Gibert i de Ramon Viñas. Una indústria dedicada a la producció de tub de vidre mitjançant dos forns. L'any 1978 la fàbrica va ser adquirida per l'empresa alemanya SCHOTT, que va ampliar les instal·lacions industrials i la producció desenvolupada fins aleshores. La fàbrica de Sant Adrià de Besòs de SCHOTT Ibérica, S.A. va tancar les portes a finals de l'any 2014.<\/span><\/p> ","coordenades":"41.4280000,2.2265300","utm_x":"435372","utm_y":"4586560","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87110-foto-08194-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87110-foto-08194-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":".","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87111","titol":"Pèrgola fotovoltaica del Fòrum","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pergola-fotovoltaica-del-forum","bibliografia":"<p>http:\/\/www.factoriaurbana.com\/ciudades\/otrastipologias.php?id=1 http:\/\/www.tersa.cat\/ca\/p%C3%A8rgola-fotovoltaica-del-f%C3%B2rum_2936 http:\/\/www.factoriaurbana.com\/ciudades\/otrastipologias.php?id=1<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Placa fotovoltaica situada al lateral del Parc del Fòrum, al costat del mar. Aquesta té una superfície de 112 metres de llarg per 50 metres d'amplada, amb un total de 3.400 m² de panells solars, els quals tenen la funció de canalitzar la llum del sol i transformar-la en energia elèctrica. La placa està orientada i inclinada de forma que pugui captar el màxim de raigs de l'àrea. L'elevació màxima de l'estructura és de 50 metres, i són 4 pilars de formigó de diferents mides i formes que la sostenen. En conjunt, la placa fotovoltaica té 2686 mòduls monocristal·lins d'isofotones (panells), que generen 1250 kWh\/ Kwp en total, que equival a l'energia que necessiten 1000 llargs, i, a més, disminueix unes 440 tonelades de CO₂ a l'any.<\/p> ","codi_element":"08194-92","ubicacio":"Parc del Fòrum","historia":"<p>El Parc del Fòrum forma part d'un projecte que va desenvolupar Barcelona i que va convertir a la ciutat de Sant Adrià de Besòs en l'escenari del Fòrum Universal de les Cultures de l'any 2004. Va permetre desenvolupar un procés urbanístic de remodelació dels espais del Camp de la Bota, per convertir-se en un gran parc de gran extensió dedicat a activitats culturals i lúdiques com concerts de música, festes, museus, etc. o espais dedicats a la ciència com la placa fotovoltaica, entre altres.<\/p> ","coordenades":"41.4114495,2.2279501","utm_x":"435475","utm_y":"4584721","any":"2004","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87111-foto-08194-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87111-foto-08194-92-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Elías Torres i José Antonio Lapeña","observacions":"Construïda l'any 2004 arran de la inauguració del Fòrum de les Cultures, la pèrgola fotovoltaica era una de les centrals solars més importants de l'Estat. El projecte és obra dels arquitectes Elías Torres i J. A. Martínez Lapeña i segueix un disseny característic de la nova arquitectura a Barcelona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87112","titol":"Bosc de ciment Parc Besòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-ciment-parc-besos","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Bosc de ciment és una representació escultòrica d'un bosc feta de formigó prefabricat. Es tracta d'un conjunt de columnes, talment com si fossin troncs d'arbres, col·locades paral·lelament en un espai com el Parc del Besòs, que pretén recuperar un espai per la ciutadania del no res. On es barreja creació, artifici i natura, ni que sigui natura morta, com aquest bosc simbòlic.<\/p> ","codi_element":"08194-93","ubicacio":"El Besòs - Parc Besòs","historia":"<p>El Parc del Besòs està situat en el barri del Besòs. Havia sigut històricament un espai boscós, d'aiguamolls i terrenys on solien caçar les famílies benestants de Barcelona. Més tard, va formar part del projecte de l'eixample barceloní aprovat el 1860, projecte urbanístic d'Ildefons Cerdà en el qual es volia crear en aquest espai un gran parc de 190 hectàrees. A la dècada del 1980 l'espai descrit com a parcs i jardins urbans en el Pla Metropolità de Barcelona i Comarca (PGM), es va expropiar i es construir el parc que trobem actualment. El parc esdevé un espai que commemora el final del racionalisme urbanístic amb l'inici de noves tècniques artístiques i estètiques com el Land art. En el seu interior trobem aquestes referències estètiques construïdes per l'estudi d'arquitectura Viapla\/Piñon, com el bosc de columnes minimalistes.<\/p> ","coordenades":"41.4211600,2.2173300","utm_x":"434597","utm_y":"4585807","any":"1986","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Helio Piñon i Albert Vilaplana","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87113","titol":"Cuc de ciment  del Parc Besòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cuc-de-ciment-del-parc-besos","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Monument urbà format per un llarga filera d'esferes de formigó prefabricat, que desfilen una rere l'altra de forma ondulada com si es tractés d'un rierol. Comença en la confluència de dos dels parterres arbrats del parc i acaba a la Ronda de Sant Ramon de Penyafort. Tenen unes dimensions considerables perquè les persones puguin asseure's, i en conjunt semblen un gran cuc o un camí.<\/p> ","codi_element":"08194-94","ubicacio":"El Besòs - Parc Besòs","historia":"<p>El Parc del Besòs està situat en el barri del Besòs. Havia sigut històricament un espai boscós, d'aiguamolls i terrenys on solien caçar les famílies benestants de Barcelona. Més tard, va formar part del projecte de l'eixample barceloní aprovat el 1860, projecte urbanístic d'Ildefons Cerdà en el qual es volia crear en aquest espai un gran parc de 190 hectàrees. A la dècada del 1980 l'espai descrit com a parcs i jardins urbans en el Pla Metropolità de Barcelona i Comarca (PGM), es va expropiar i es construir el parc que trobem actualment. El parc esdevé un espai que commemora el final del racionalisme urbanístic amb l'inici de noves tècniques artístiques i estètiques com el Land art. En el seu interior trobem aquestes referències estètiques construïdes per l'estudi d'arquitectura Viapla\/Piñon, com el bosc de columnes minimalistes.<\/p> ","coordenades":"41.4211600,2.2173300","utm_x":"434597","utm_y":"4585807","any":"1986","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"Helio Piñon i Albert Vilaplana","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87114","titol":"El tancament de la fàbrica Polydor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-tancament-de-la-fabrica-polydor","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La fàbrica de discos de fonògrafs de la 'Compañía Fonográfica Hispano Americana S. A.' es va establir a Sant Adrià de Besòs l'any 1930, però va desaparèixer al cap de pocs anys. Entre la població es va estendre el rumor que les causes d'aquest tancament tant prematur no van ser econòmiques, sinó les vibracions que produïen el pas del tramvia quan circulava pel pont de la carretera de Mataró, que era molt proper, i afectaven el delicat procés de gravació dels discos malmetent la producció d'aquests. Així doncs, juntament amb els obstacles tècnics en la seva producció, i també per l'esclat de la Guerra Civil espanyola, el 26 de novembre del 1936 es va vendre la propietat a l'Ajuntament, el qual ho va materialitzar per escriptura pública el 15 de gener del 1940. Des d'aleshores El Polydor ha patit diferents modificacions per adequar l'estructura als diversos usos que se li han donat al llarg dels 73 anys que té l'edifici.<\/p> ","codi_element":"08194-95","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>L'edifici es construeix a partir de l'any 1930, després que l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs acceptés una instància on es sol·licitava el permís d'edificació d'una fàbrica polidora de discos, propietat de la companyia fotogràfica hispano-americana. El futur d'aquesta va ser curt. Es diu que els enginyers que van estudiar la seva construcció en aquest emplaçament de Sant Adrià no van tenir en compte el pas del tramvia, que produïa vibracions que impossibilitaven polir els vinils. El cas és que l'any 1936 es va signar el compromís de venda de l'edifici a l'Ajuntament, que acabà materialitzant-se després de la Guerra Civil, el 1940. Durant el franquisme, l'edifici va aplegar diferents usos, com acollir el grup escolar 'Wenceslao González Oliveros', el 'cuartel de Frente de Juventudes' (amb dues entrades diferenciades: la del costat de la Rambleta per a noies, i l'actual accés a la biblioteca pels nois), tenint també la seva seu FET i de las JONS, així com la CNS, el dispensari i la biblioteca municipal. L'any 1956 es van inaugurar, a la primera planta, les noves dependències del consistori. Amb la fi del franquisme i la reinstauració de la democràcia, l'escola pública passa a dir-se 'Pompeu Fabra', abandonant l'immoble l'any 1992 quan se li construeix la nova seu del carrer de Santa Caterina \/ Onze de Setembre. Aleshores el Polydor queda abandonat. Un any més tard, un grup de joves decideixen ocupar l'espai, i es crea el centre social autogestionat (CSA) del Nord, desallotjat el 2002. El 1994 s'inicien les obres de restauració d'una part de l'edifici, que conclouen el 1996 amb la inauguració de la biblioteca popular Sant Adrià. Entre els anys 2001 i 2006 s'enderroca de la nau paral·lela al riu i es fa una intervenció arquitectònica que permet concloure la restauració del conjunt de l'edificació, amb l'obertura del centre de producció cultural i les instal·lacions esportives.<\/p> ","coordenades":"41.4314739,2.2150112","utm_x":"434413","utm_y":"4586953","any":"1930s","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87115","titol":"Font de la plaça Andreu Molins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-andreu-molins","bibliografia":"<p>ASAB (1) UI. 276, 36; BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Font feta a partir d'una paret amb parament de paredat antic amb coronament ondulat però la part més alta recta, fet amb una franja de maons posats a sardinell. El brollador, que és un polsador de llautó, fa caure l'aigua damunt una pica tronco cònica, amb el mateix tipus de paredat, i sobre una base de maons, també posats a sardinell. La font és simètrica a dues cares i està posada damunt una base circular amb el mateix paredat antic i una franja perimetral de maons a sardinell. Està situada a la plaça Andreu Molins, delimitada pel Passeig de la Pollancreda, el carrer de Rafael Casanova i el carrer de les Monges.<\/p> ","codi_element":"08194-96","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça Andreu Molins","historia":"<p>L'espai en el qual està situada la font fou antigament un bosc de salzes, però a causa del procés urbanístic, cada vegada es va guanyar terreny per edificar i es va perdre el terreny natural. En aquesta zona hi havia una sínia que pertanyia a Can Llobateres, més conegut com a Ca l'Agustí. Donava aigua a les terres i als horts de l'indret que s'anomenava en aquells temps El Sorral. A principis del segle XX, el municipi de Sant Adrià es troba en un creixement econòmic i industrial. Això va donar lloc a un desenvolupament urbanístic i al sorgiment de l'eixample noucentista. El Pla Maymó del 1914 tenia l'objectiu d'obrir carrers i construir habitatges, com el carrer Nebot, el de l'Església, el de Casanova, etc. Més tard, el projecte es va dedicar a alternar la construcció per a usos industrials, com tallers o magatzems, i per a habitatges per als treballadors i els barcelonins que estiuejaven. Després de la Guerra Civil va continuar el pla per consolidar les illes de l'eixample, que es va estendre fins als anys 70, ja que va començar un pla per substituir els habitatges edificats a la primera meitat del segle XX. L'any 1943 però aquest espai es va veure afectat per una besossada, que va destruir els voltants del riu. També fou el moment en el qual l'Ajuntament es dedicà a expropiar les diverses parcel·les de veïns del barri on aquest tenien petits cultius. Finalment, en aquests terrenys expropiats es va decidir fer un parc infantil i un passeig de pollancredes. La font de la Plaça Andreu Molins fou construïda sobre l'any 1954, ja que anteriorment estava entre el carrer de les Monges i de l'Andreu Vidal. La plaça en canvi fou urbanitzada el 1957 i té aquest nom en memòria d'un alcalde adrianenc. En el mateix any, es va construir un càmping, que arribava fins als antics safareigs i que s'expandia fins a la Plaça Andreu Molins. L'any 1962, tornà a produir-se una besossada que va acabar amb bona part de les cases de La Catalana i tot el que estava situat vora del riu, com el càmping, que va ser completament destruït. Uns anys més tard, sobre el 1969, va finalitzar la pavimentació de la plaça i dels carrers que l'envolten la placeta.<\/p> ","coordenades":"41.4323979,2.2138185","utm_x":"434315","utm_y":"4587058","any":"1954","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87115-foto-08194-96-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Hi ha documentació que dóna constància de què la construcció es remunta a l'any 1954, quan desapareix la font que es trobava entre els carrers de les Monges i de l'Andreu Vidal i es decideix col·locar una nova en el lloc on es troba actualment.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87116","titol":"Carrer de Sant Isidre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-isidre-2","bibliografia":"<p>ASAB UI. 915, exp. 11. ASAB UI. 275, exp. 5. ASAB UI. 2, exp. 5. ASAB UI. 2, exp. 16. ASAB UI. 21, exp. 4. ASAB UI. 1, exp. 9. ASAB UI. 1, exp. 12. ASAB UI. 2, exp. 2. ASAB UI. 21, exp. 54. ASAB UI. 30, exp. 17.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt d'edificis a l'entorn d'un carreró que comunica el carrer de Sant Joan amb el carrer del Nebot. Fa uns anys però, s'iniciava a la plaça de Dalt fins a arribar al pati de Ca l'Augustench, on trobàvem els corrals de gallines i el pou. El carrer en aquest moment feia una forma de serp i no tenia sortida. Actualment, aquest espai ha canviat molt, ja que van derruir-se diverses cases per construir un bloc de pisos que trenca amb l'entorn rural de les primeres construccions en el nucli antic de la població adrianenca.<\/p> ","codi_element":"08194-97","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer de Sant Isidre","historia":"<p>En el recull dels diferents expedients d'obres i urbanisme, el document més antic és de l'any 1894 en el que es volia construir una tanca en el pati d'un habitatge. Uns temps després, el 1908 s'afegí una porta a la façana d'una altra casa, mentre que en els anys 40 i 50 es van fer diversos tipus de modificacions als habitatges per rehabilitar-los, com l'any 1944, on també s'aprovà el projecte d'alineació del carrer. L'any 1943 s'aixecà el sostre de la quadra, que ja no trobem en l'actualitat. L'últim registre és del 1956, on s'exposa la baixada de dos carros per haver cessat l'explotació de conreu, suposant així, que una part d'aquest espai es dedicava a l'agricultura. La denominació del carrer, com el patró dels llauradors, el vincula amb el passat agrícola de la localitat. <\/p> ","coordenades":"41.4341500,2.2138100","utm_x":"434316","utm_y":"4587252","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87116-foto-08194-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87116-foto-08194-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Forma part del conjunt del nucli antic de Sant Adrià, al voltant de l'església.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87117","titol":"Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-24","bibliografia":"<p>ASAB UI. 1, exp. 3. ASAB UI. 1, exp. 49. ASAB UI. 7, exp. 34. ASAB UI. 8, exp. 3. ASAB UI. 8, exp. 19. ASAB UI. 6, exp. 3. ASAB UI. 6, exp. 7. ASAB UI. 10, exp. 15. ASAB UI. 9, exp. 16. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián de Besós. Guía práctica y curiosa de la población.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt d'habitatges situat al carrer Major, que comença a l'antiga carretera o camí Ral (Av. Pi I Maragall), on abans trobàvem l'antic Hostal i on encara està l'antiga masia de Can Rigalt, i comunicava amb els carrers centrals del municipi, com la plaça de la Constitució, actual plaça de l'Església, i també amb el Camí de Santa Coloma. Curiosament el carrer més directe entre la principal via de comunicació de l'època i el centre del poder, l'església i el documentat castell o palau episcopal, era el carrer de l'església. Potser la presència de Can Rigal, sobretot a partir del segle XVIII, canvià la dinàmica local. El primer document d'obres i urbanisme que està registrat a l'Arxiu Municipal, exposa la construcció d'una canonada entre el pou de Can Rigalt i el Camp del Sorall, l'any 1889. Durant els anys 20, amb l'expansió de l'eixample adrianenc hi ha molts registres d'edificacions de cases amb planta baixa, i un pis. També alguna de dos pisos. La majoria van ser bastits entre els anys 1924-1925. Destaquen les cases número 15 i 17. Tot i les transformacions que ha patit l'edifici del número 15, consta de planta baixa i tres pisos. El tercer pis es una remunta a posteriori, amb terrat pla. A la planta baixa també hi ha hagut modificacions que han alterat la disposició de les obertures. On hi trobem dues entrades als habitatges i un garatge de persiana metàl·lica. El programa compositiu originari es manté en els dos primers pisos. Amb una disposició simètrica de les obertures, amb quatre eixos de verticalitat a parir de les balconades: dues balconades dobles per planta amb balcó de ferro, pintat de blanc. El parament de la façana és arrebossat i llis, pintat d'un to argilós amb un recreixement al voltant de les obertures amb coronament triangular i pintat d'un to ocre més clar. L'edifici del número 17 és de planta baixa i tres pisos, però els dos darrers són una remunta posterior. Originàriament era de planta baixa i pis. A la part baixa s'hi ha afegit un nou accés amb una escala que comunica amb els pisos afegits, mentre que la porta original es manté a la dreta. El parament de la façana és en planta baixa amb arrebossat amb imitació de carreus. Mentre que la planta pis és llis, sense pintar. En aquesta planta hi ha una balconada amb doble obertura, amb un balcó corregut que les uneix. Tenen un encerclament motllurat acabat amb arc escarser, ornat amb motius vegetals.<\/p> ","codi_element":"08194-98","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer Major","historia":"<p>Segons una documentació que data de l'any 1905, en aquell moment s'anomenava al carrer com a Major o d'En Coromines, possiblement perquè la família Coromines tenia allà propietats. Situat gairebé on trobem avui dia el carrer de les Monges, hi havia un convent per a noies de les Terciàries Dominiques, que més tard va ser de les Germanes de la Consolació. Més amunt estava la famosa tenda de queviures el «Despertador» i el «Cafetí». A l'esquerra d'aquest carrer trobem la masia de Can Llobateres coneguda com a Ca l'Agustí. Durant la II República, l'any 1931, el nom de carrer va canviar i es va dividir en dos: de la carretera fins al carrer de les Monges va passar a anomenar-se carrer de B. Pérez Galdós, i l'altra part, carrer de l'Estanislau Figueres. Tot i així, no va tenir cap influencia en els adrianencs que el segueix coneixent com carrer Major. El 1939, va tornar a denominar-se carrer Major. A finals de 1940, principis de 1941, es va dur a terme un projecte d'eixamplament del Carrer Major, de 2,50 metres, a 10 metres, des del carrer de les Monges a la carretera general. Aquest, va destruir el colomar quadrangular característic de Can Rigalt i va afectar conseqüentment l'antic Hostal, existent des de l'any 1430. Com molts altres hostals del camí de França, tenia llicència de fleca, taverna i botiga. Conegut inicialment com Ca La Galana, va servir d'Escola nacional a un departament i d'Ajuntament, de presó i escorxador. L'antic hostal va ser enderrocat l'any 1992.<\/p> ","coordenades":"41.4334869,2.2154778","utm_x":"434455","utm_y":"4587177","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87117-foto-08194-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87117-foto-08194-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87118","titol":"Adrianenca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/adrianenca","bibliografia":"<p>ASAB (hemeroteca) UI. 2, exp. 82. Revista Reflejos. Libro-año Iº-Viº. Septembre de 1942- gener de 1947. Nº. 1-100. Revista Reflejos. Libro- año Viº-XIIIº. 2 de març de 1947-15 agost de 1954. Nº. 101-200. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 49, gener 1986. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 10 (II Època), octubre 1990. L'Ajuntament Informa, 1994. P. Costa, comunicació personal, 8 de maig de 2018. http:\/\/www.areabesos.com\/PDF\/AB0083.pdf http:\/\/www.coralsantadria.org\/himne.htm<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Himne de Sant Adrià amb música d' Esteve Guasch Lloberas i lletra d'Antoni Cuatrecasas Manovens i recuperat per la Coral de Sant Adrià el juliol de 1994, la qual cosa va ser notícia al butlletí municipal 'Ajuntament Informa'. La lletra és la següent: Sota el cel de nostra aimada Catalunya hi ha un reconet habitat d'on el sol sempre planyívol mai s'allunya i dóna vida al poblat. No hi ha poble tan preuat, tan fresquívol i tan sá i de tothom estimat com ho es Sant Adriá Adrianencs de cor senzill i noble, aixequem els ulls envers el cel; perquè Déu beneeixi nostre poble: catòlic, frevoròs, de soca i arrel. Que s'obrin els nostres llavis amb els mots: treball, fe, patria i amor! I honrarem els nostres avis que reposen en la pau del Senyor. Som i serem la gent d'aquest poble, som i serem com fins ara hem sigut: adrianencs de cor senzill i noble, animadors de la terra on hem nascut.<\/p> ","codi_element":"08194-99","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>La història ens indica que la cançó va ser creada al voltant de la dècada del 1940, doncs la revista 'Reflejos' va començar el 1942 i podria haver sorgit entre aquest any i el 1947 (dates dels exemplars Nº. 1-100). Va ser descoberta per l'adrianenc Pancraç Costa, qui era membre de la coral des dels 14 anys i es va convertir en un membre molt important d'aquesta, sent un dels fundadors de la coral actual. El seu testimoni indica que va fer una excursió amb la seva dona a Sant Joan Despí (Baix Llobregat) i va ser llavors quan sentí curiositat per una cançó que cantava la gent constantment. Mogut per aquesta inquietud, va buscar sobre l'esdeveniment i va fer una recerca des de febrer del 1961 fins a desembre de 1985 sobre aquesta peça i el seu autor. Va descobrir, entre altres coses, que l'Adrianenca, en primera instància, era cantada a la coral de Sant Joan cada dijous i, en preguntar pel mestre Guasch (creador de la peça), va trobar la seva filla, qui, malauradament, no tenia res del seu pare. Pancraç Costa va exposar aquesta problemàtica a l'Arxiu de la Rosa Artiguense el 1985, els quals li van deixar prendre la partitura de l'Adrianenca. La Coral va començar amb un grup d'afeccionats al cant coral que al Nadal del 1976, a fi de donar més relleu a l'acte de lliurament de premis del Concurs de Pessebres. Aquesta iniciativa va agradar als assistents i va ser l'estímul per formar una coral. Així doncs, en un principi va ser una coral parroquial que, temps més tard, es va constituir com a Coral de Sant Adrià. El primer director va ser Mn. Emili, qui va haver de deixar la direcció per malaltia, sent substituït per Jordi Climent. El nou director, com a professional, va voler polir molt la qualitat de la Coral i es va trobar amb el fet que en algunes cordes hi mancaven cantaires, raó per la qual va disminuir l'activitat del grup musical. Així, en els últims anys van actuar amb motiu de diferents esdeveniments culturals, fins que l'any 1987 Jordi Climent, per raons personals, va presentar la seva dimissió com a director. Aquest va ser el punt d'inflexió que va transformar la coral de caire religiós en la Coral de Sant Adrià i, davant la necessitat de contractar un nou director, es va fer càrrec el senyor Carles Grèbol, amb el qual, anys després, van reprendre l'activitat coral fora de la població adrianenca. D'aquesta manera, la coral va poder interpretar la cançó, fins i tot, fora de Catalunya, a llocs com Prada de Conflent i Perpinyà, entre altres, doncs es va estrenar aquest mateix any a la Plaça de l'Església. La Coral va fer una adaptació de l'Adrianenca a tres veu mixtes l'any 1993 i el 2 de juliol de 1994 va fer presentació oficial de la cançó a l'església parroquial pel concert de fi de curs que cada any oferia. El 2001 es van oferir a l'Ajuntament els drets de propietat de la partitura, tenint aquest mateix any un concert al Palau de la Generalitat i sol·licitant una petició perquè l'Adrianenca fos himne oficial de la localitat. Al setembre del 2003 es va fer l'arranjament per a banda de la cançó i el 2004 la Coral va iniciar una col·laboració amb l'Orfeó La Lira de Barcelona y la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció de Josep Mut, col·laborant també amb l'Orquestra Amics dels Clàssics, interpretant l'himne l'Adrianenca, entre altres. El 2005 l'Adrianenca va ser declarada finalment, per l'Ajuntament, himne oficial de Sant Adrià.<\/p> ","coordenades":"41.4340900,2.2144700","utm_x":"434371","utm_y":"4587245","any":"1940","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87118-foto-08194-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87118-foto-08194-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"E. Guasch Lloberes (música) i Antoni Cuatrecasas Manovens (lletra)","observacions":"Esteve Guasch Lloberes es va fer càrrec de la música i l'elaboració de la partitura, doncs era conegut per ser el creador de moltes sardanes, a més de ser el director de diverses agrupacions corals i de sarsuela. Antoni Cuatrecasas es va encarregar de la lletra i va ser el director de la revista Reflejos, la qual tenia publicacions mensuals i es tractava d'una revista de cultura religiosa on eren ampliats i il·lustrats els coneixements d'aquesta formació. A més, juntament amb aquest ideal, sentia com a fonamental i bàsic l'ideal patriòtic i, per això, el seu lema principal era: ¡Por Dios y por España! L'objectiu de Reflejos era orientar socialment a la joventut obrera i, per això, els joves d'Acció Catòlica de Sant Adrià es van proposar donar a conèixer totes les manifestacions de la vida parroquial amb aquestes publicacions del butlletí setmanal de la parròquia, per tal de manifestar l'esperit cristià que informava tots els seus actes i el desig de difondre aquest esperit a la societat actual, que consideraven materialista i que oblidava els valors espirituals. D'aquesta manera, veiem com el caire religiós d'aquesta revista apareix a l'Adrianenca, en tant que la lletra la va fer el seu director i Guasch Lloberes era associat, sovint congratulat a les publicacions pels seus treballs i reconeixements.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87119","titol":"Riu Besòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-besos-1","bibliografia":"<p>ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 174 i 175. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. CASAS I SORIANO, J.; MÁRQUEZ I BERROCAL, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol. I. La Població: segles XVIII-XX. Hacer Editorial. Barcelona. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián de Besós. Guía práctica y curiosa de la población. PERPIÑAN, D.; LARRUY, J.; DEVIS, J. (2003). La comunidad faunística i florística del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2020. Pp. 197. Diputació de Barcelona. Barcelona. PERPIÑÁN, D.; LARRUY, J. (2003). Utilización de plantacions artificiales de carrizo (Phragmites australis) por el carricero común (Acrocephalus scriptaceus) en el río Besós (NE España). Reunión de expertos en manejo de vegetación helofítica. Su aplicación en la conservación del carricerín cejudo. Palència, del 22 al 24 d'agost de 2003. Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. 45, setembre 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. Gener 1988. Viure Sant Adrià. Revista d'informació municipal. 75, maig 1988. Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. 2. 1989 (1989-1990). Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. 2, maig - juny de 1992. Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. 80, maig de 2004. Viure Sant Adrià. Revista d'informació municipal. 57, gener – febrer de 2002. https:\/\/parcs.diba.cat\/web\/fluvial\/inici https:\/\/www.diba.cat\/es\/web\/sala-de-premsa\/-\/el-parc-fluvial-del-besos-tancat-per-l-emergencia-declarada-en-les-aigues-del-riu https:\/\/parcs.diba.cat\/documents\/5280469\/6909959\/Annex+4_ocellsPFB2017\/ecaf1a57-dee4-4190-b6fc-d003fdf1a1b1 https:\/\/beteve.cat\/medi-ambient\/desastre-ecologic-riu-besos-peixos-morts-incendi-montornes\/ https:\/\/www.ccma.cat\/324\/declaren-lemergencia-al-riu-besos-per-la-contaminacio-de-lincendi-de-montornes\/noticia\/2970543\/ http:\/\/www.lavanguardia.com\/local\/barcelones-nord\/20130418\/54371274244\/besos-cloaca-fluvial.html https:\/\/parcs.diba.cat\/web\/l-informatiu\/-\/parc-fluvial-l-incivisme-les-riuades-i-la-depredacio-natural-fan-fracassar-la-nidificacio-del-corriol-petit-al-parc-fluvial-del-besos http:\/\/www.ornitologia.org\/monitoratge\/atles12.htm http:\/\/www.sioc.cat\/ http:\/\/www.sant-adria.net\/sant-adria-per-temes\/medi-ambient\/fauna-i-flora\/es-declara-refugi-de-pesca-la-desembocadura-del-riu-besos http:\/\/hispagua.cedex.es\/sites\/default\/files\/DOGC20101126.pdf<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El riu Besòs neix al Vallès Oriental, de l'aiguabarreig dels rius Mogent i Congost. Amb un curs de 17,7 quilòmetres, desemboca a la Mediterrània, en el terme de Sant Adrià de Besòs. La conca, amb una superfície de 1.038 km2 té un règim hidrològic mediterrani, i un cabal d'estiatge molt baix a la desembocadura, que pot augmentar de manera sobtada amb les tempestes de finals d'estiu i tardor. Els punts culminants de la divisòria d'aigües són el Pla de la Calma i el Tagamanent al Montseny, la Mola i el Montcau a Sant Llorenç de Munt, el Tibidabo a Collserola i ,finalment, el Corredor. La xarxa de drenatge, configurada per la major part dels cursos que s'originen a la part meridional de la serralada Prelitoral és asimètrica. L'eix principal està format pels rius Congost i Besòs al qual s'uneix pel marge esquerre el Mogent i pel marge dret la riera de Caldes, el Tenes i el Ripoll. Té dos aqüífers destacables, el delta del Besòs i la cubeta de la Llagosta, ambdós amb una capacitat de 110 hm3 aproximadament. El tram del riu que es troba dins l'àrea d'influència del Parc Fluvial està regulat per 11 preses inflables, que regulen el nivell de la làmina d'aigua. El tram es pot dividir en tres àrees bàsiques: una zona humida i protegida a la zona nord, un espai públic i la desembocadura repartides entre varis municipis: Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Barcelona, i que no es poden entendre dissociades. La zona humida del Parc se situa al nord, des de l'aiguabarreig del riu Ripoll amb el Besòs al municipi de Montcada i Reixac fins al pont de la carretera B-20 que travessa pel municipi de Santa Coloma de Gramenet, amb un total de 3,8 Km. La llera dreta, té un espai restringit al públic ja que conté 8 hectàrees amb 60 parcel·les d'aiguamolls i amb importants plantacions de canyís envoltat per vegetació de prat, plantats en un substrat de graves, que realitzen el tractament terciari d'un trenta per cent de l'efluent de la depuradora d'aigües residuals de Montcada. L'arranjament i protecció de les lleres i els 450 m de desembocadura, fins a 5 Km riu amunt han permès recuperar en part un paisatge humit, la millora progressiva de la qualitat de l'aigua i un ambient idoni per a la fauna, amb més de dues-centes espècies d'ocells diferents (que hi viuen, nidifiquen i\/o transiten), serps i vertebrats com el gripau corredor, la tortuga de rierol o la reineta i diverses varietats de peixos, com la bagra i l'anguila i la carpa, llopets de riu, etc. L'espai d'ús públic, un total de gairebé 5 Km de longitud, està compartit pels municipis de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Ocupa la llera esquerra i una part de la dreta amb 22ha de gespa composada per una barreja de festuca, margall i gram. Es rega amb aigua freàtica tractada. Prop de l'aigua hi ha espècies pròpies del prat fluvial amb vegetació ruderal, canya que es manté controlada, alfals i trepadella entre d'altres. En les illes fluvials, marges i més lligada a l'aigua, la vegetació creix de forma espontània i es regula per les crescudes del riu. També hi ha un espai asfaltat per a bicicletes. Té una vintena d'accessos amb rampes accessibles que permeten accedir-hi i sortir-ne en cas d'inundacions. La desembocadura, ocupa els 450 m. No és accessible al públic. Presenta retalls de vegetació mediterrània adaptada a la salinitat elevada, com el tamariu, el llentiscle i l'arç blanc entre d'altres. Per tal d'afavorir la cobertura vegetal de prat es va realitzar una hidrosembra que es manté estable. Aquest paisatge suposa un pulmó verd per a la zona. Allotja una diversitat important de fauna i organismes alhora que connecta el massís de Collserola i la Serralada de Marina i el front litoral amb terres endins i és sobretot un espai clau en les rutes migratòries dels ocells.<\/p> ","codi_element":"08194-100","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>Fins a la dècada dels anys vint del segle XX el municipi era predominantment agrícola. Les terres, riques en sediments, progressivament van veure's desplaçades per la indústria i la construcció d'habitatges. Actualment està resseguit per importants vies de comunicació. Les aigües del riu han estat històricament emprades per al regadiu dels conreus de Barcelona i entorns. En aquest sentit, ja al segle X a Montcada i Reixac s'inicia la construcció del Rec Comtal, una estructura hidràulica de primer ordre que perdura fins el s. XIX, per portar l'aigua fins a la capital i fer funcionar diversos molins construïts al llarg del seu traçat com el del Clot. Durant els anys 70 i 80 del s. XX degut a la forta pressió demogràfica i industrial es converteix en el riu més contaminat d'Europa. Aprofitant l'arribada de les Olimpíades l'any 1992, i la remodelació urbanística del Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004, es promouen campanyes molt importants de neteja, rehabilitació dels espais naturals i del delta i s'inaugura el Parc Fluvial del Besòs que ocupa un total de nou quilòmetres i 115 hectàrees. En el seu pas pel municipi de Sant Adrià, la zona de domini públic hidràulic és competència de l'Agència Catalana de l'Aigua, mentre que les lleres del riu, un cop amb el vist i plau d'aquest organisme estan gestionades pel Parc Fluvial del Besòs, gestionat íntegrament per la Diputació de Barcelona, mitjançant l'Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea d'Infraestructures i Espais Naturals mitjançant un Conveni de col·laboració entre els ajuntament de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Montcada i Reixac i el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs. L'any 2012 la Generalitat de Catalunya, a petició de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, declara refugi de pesca la desembocadura del riu Besòs. L'onze de desembre de 2019 degut al vessament de dissolvent al riu provocat per un incendi a una planta de reciclatge de dissolvents, va provocar un desastre ecològic sense precedents i la fiscalia de delictes contra el medi ambient va obrir diligències. La zona del parc fluvial d'ús públic està regulada amb uns horaris segons l'estació de l'any i durant la nit està tancat. Tots els accessos disposen de senyals d'entrada amb plafons adossats als murs amb el nom d'accés i pictogrames informatius. Hi ha presència de càmeres disposades en punts estratègics per controlar en tot moment l'estat hidrològic de la llera des d'un centre de control, que en activar l'alerta es fa a través de megafonia, senyals òptiques i acústiques repartides en llarg dels murs dels dos marges del parc. El 15 de juliol de 2020 s'acordonen les zones de platja i dunes adjacents a la desembocadura per tal de promoure la biodiversitat dels hàbitats, la flora i la fauna en aquesta zona i evitar així la presència humana<\/p> ","coordenades":"41.4226974,2.2262873","utm_x":"435347","utm_y":"4585971","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87119-foto-08194-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87119-foto-08194-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"El riu Besòs ha originat la paraula besossades, que fa referència a les crescudes del riu en el seu pas per Sant Adrià de Besòs.","codi_estil":"116","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87120","titol":"Fites del pont del passadors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fites-del-pont-del-passadors","bibliografia":"<p>http:\/\/www.diaridesantadria.com\/el-puente-sobre-el-bes%C3%B2s-construido-por-los-presos-del-franquismo<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"No és possible identificar les seves inscripcions degut al seu mal estat.","descripcio":"<p>Fites quilomètriques de l'antiga carretera de Mataró, N-II, camí Ral al seu pas per Sant Adrià de Besòs. Estan situades a la vorera de mar del pont dels Passadors. Les dues estan fetes de ciment, en forma de pilar estret i arrodonit per la part superior. La primera, un cop dins del pont, està situada al darrera de l'edifici de la Biblioteca Sant Adrià; la segona, un cop passat el plafó municipal on es pot llegir la història del pont (coordenades X 434347 \/ Y 4586864). La seva funció en aquest indret és la de marcar el recorregut de l'antiga Nacional II que uneix Sant Adrià amb Barcelona. La primera de les fites es conserva sencera, sense inscripció o relleu, mentre que la que es troba per sobre el riu està gairebé desapareguda.<\/p> ","codi_element":"08194-101","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Av Pi i Margall (antiga Carretera de Mataró, N-II)","historia":"<p>El pont dels passadors tal i com es coneix actualment, tret d'algunes modificacions de seguretat, va ser construït entre els anys 1943 i 1944 per una setantena de presos republicans en règim de treballs forçats després de que una besossada s'emportés l'any 1937 l'antic pont. L'obra es va encarregar a l'empresa Cimentaciones y Obras, promoguda per la Dirección de Puentes y Estructuras, Dirección General de Carreteras y Caminos Vecinales del Ministerio de Obras Públicas. El va projectar l'enginyer Carlos Fernández Casado.<\/p> ","coordenades":"41.4315800,2.2149300","utm_x":"434407","utm_y":"4586966","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87120-foto-08194-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87120-foto-08194-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Les fites de terme servien per delimitar un terme, una finca o per indicar un camí o una carretera. En aquest cas servien per marcar el km al qual es trobaven les persones que passaven pel pont amb els seus automòbils. Actualment, aquestes es troben en molt mal estat i no es pot identificar el número que indiquen ni la seva inscripció, doncs degut a la seva exposició al medi, han patit les conseqüències climatològiques i, per tant, no tenen cap ús.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87121","titol":"Fons de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-larxiu-municipal-de-sant-adria-de-besos","bibliografia":"<p>http:\/\/www.sant-adria.net\/arxiu<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El fons consta de la documentació rebuda i produïda per l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs en el desenvolupament de les seves funcions i competències al llarg dels darrers dos segles. Abasta un període comprès entre l'any 1734 i l'actualitat. La documentació conservada permet documentar el creixement de la població, el desenvolupament dels seus serveis, i les relacions que s'han establert entre l'administració i els ciutadans. L'Arxiu Municipal també conserva altres fons documentals cedits per particulars i custodiats a l'ASAB pel seu valor cultural, històric i informatiu. Aquests han conformat un ampli quadre de fons que s'organitza sota els epígrafs: fons municipals, fons judicials, fons d'associacions i fundacions, fons comercials i empreses, fons patrimonials, fons personals i col·leccions. El reglament de l'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs el 27 de gener de 2007. En ell es regulen, entre d'altres, les funcions de l'arxiu municipal, la gestió documental, l'accés a la documentació i la protecció i difusió del patrimoni documental.<\/p> ","codi_element":"08194-102","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer de Mossèn Josep Pons, 5","historia":"<p>Les primeres dades conegudes de Sant Adrià de Besòs es remunten a l'any 1012, data en que s'esmenta per primera vegada l'església de la vila. De fet, des d'aquella època i fins les acaballes del segle XVIII, la localitat va ser una baronia episcopal, depenent del bisbe de Barcelona. A nivell local, el batlle, com a representant del prelat, constituïda la figura encarregada de l'administració de la justícia, la recaptació dels impostos, i la gestió del territori. No va ser fins el segle XIX, amb les revolucions liberals, que l'Ajuntament comença a ser un ens amb autonomia respecte els poder eclesiàstics, augmentant aquesta a mesura que transcorria el segle. Les competències de l'administració local han anat variant amb el pas dels anys, així com també ha evolucionat l'elecció dels representants municipals. S'ha passat del control per part de les oligarquies locals a les eleccions per sufragi universal. Els primers documents del fons es remunten a l'any 1813. Tanmateix, tenim documentades tres destruccions de documentació que van malmetre els fons documentals, tant del comú com de l'Ajuntament. Destruccions succeïdes el 1697, el 1808 i el 1813, totes tres en el marc de les invasions franceses al territori català. El fons documental de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va ser custodiat per la institució en les diverses seus que aquest tingué al llarg del temps: l'hostal (s. XIX), l'edifici de l'antic Ajuntament a la plaça de la Constitució (1886-1956), el Polidor (1956-1974) i l'actual emplaçament. Poca informació tenim sobre el manteniment de l'arxiu al llarg del temps. En un document de l'any 1952 s'esmenta que l'estat de desorganització es notori, fet que generà reiterades advertències del secretari municipal. Possiblement per aquest motiu, entre el gener de 1954 i el desembre de 1959 el consistori va contractar Ramon Mª Wennberg, que se'n va fer càrrec de l'ordenació i la conservació de l'Arxiu Municipal. A la dècada del 1980 i 1990 tenen lloc diversos treballs d'ordenació del fons documental. El 1987, mitjançant un projecte ocupacional, es portà a terme l'estudi, classificació i agrupació de la documentació municipal. Una feina que es veurà completada l'any 1994 quan, en el marc d'un treball de màster, l'arxivera Maite Pedrol realitza una primera classificació i inventari de la documentació datada entre el 1813 i el 1979. Sobre aquesta base l'arxivera Isabel Rojas Castroverde emprendrà els treballs per iniciar l'organització d'un servei d'Arxiu Municipal. Durant els mesos de gener i febrer de 2002 es va portar a terme el trasllat de la documentació situada a la cinquena planta i al soterrani de l'edifici de l'Ajuntament, a les noves instal·lacions de l'Arxiu Municipal, ubicades en el carrer de mossèn Josep Pons, 5. Des d'aleshores el fons s'ha incrementat amb les transferències ordinàries realitzades pels diversos departaments i serveis municipals.<\/p> ","coordenades":"41.4311800,2.2169300","utm_x":"434573","utm_y":"4586920","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87121-87095-foto-08194-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87121-87095-foto-08194-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87121-87095-foto-08194-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"L'horari de consulta al públic és de dilluns a divendres de 9 a 14h. i tardes concertades. Per consultar l'arxiu d'imatges cal concertar cita prèvia.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87122","titol":"Festes del barri de La Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festes-del-barri-de-la-mina","bibliografia":"<p>ASAB (1), UI. 1253, 5; UI. 1261, 20; UI. 1140, 40.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El barri de La Mina celebra cada any, a principis de juny, unes jornades de festa pròpia organitzada pels veïns i veïnes del barri, amb el suport de l'Ajuntament. Els principals elements d'interès són el pregó, les activitats infantils, el ball popular, actuació de diables i els focs artificials de fi de festa.<\/p> ","codi_element":"08194-103","ubicacio":"Barri de La Mina","historia":"<p>Les primeres dades sobre la celebració de les festes del barri de la Mina es remunten a la dècada del 1940, quan encara no s'havien construïts els grans edificis que caracteritzen el barri. Eren organitzades per una comissió de festes que agrupava a les entitats de la barriada i tenien un caràcter local, amb la participació dels veïns de la zona.<\/p> ","coordenades":"41.4193200,2.2189900","utm_x":"434734","utm_y":"4585602","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"Sant Adrià de Besòs consta de sis barris diferenciats: al marge esquerre del riu Besòs trobem Sant Adrià nord i el barri de Sant Joan Baptista. Al marge dret La Verneda, La Catalana, El Besòs i La Mina. Així doncs, durant les festes de cada barri (que en moltes ocasions coincideixen entre elles) les diferents associacions de veïns i veïnes organitzen pels carrers de la seva zona activitats de caràcter lúdic i cultural.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87123","titol":"Festes del barri de La Verneda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festes-del-barri-de-la-verneda","bibliografia":"<p>ASAB (1), UI. 1253, 19.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El barri de La Verneda celebra cada any unes jornades de festa pròpia organitzada pels veïns i veïnes del barri: les Festes de la Via Trajana i les Festes de Monsolís. El sector de Via Trajana del barri fa la seva pròpia festa a principis de juliol i inclou tot un ventall d'activitats lúdiques adreçades a totes les edats: correfoc, futbol, inflables, xocolatada popular, karaoke, masterclass de zumba, jocs de taula, discomòbil són només algunes de les propostes. S'inicien amb la lectura oficial del Pregó i una comissió de festes n'és l'encarregada de que tot rutlli a la perfecció.<\/p> ","codi_element":"08194-104","ubicacio":"Barri de La Verneda","historia":"<p>Les primeres dades sobre la celebració de les festes de la Verneda es remunten a finals de la dècada del 1940. Eren organitzades per una comissió de festes que agrupava als habitants de la barriada i tenien un caràcter local, amb la participació dels veïns de la zona.<\/p> ","coordenades":"41.4284051,2.2111112","utm_x":"434084","utm_y":"4586617","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Sant Adrià de Besòs consta de sis barris diferenciats: al marge esquerre del riu Besòs trobem Sant Adrià nord i el barri de Sant Joan Baptista. Al marge dret La Verneda, La Catalana, El Besòs i La Mina. Així doncs, durant les festes de cada barri (que en moltes ocasions coincideixen entre elles) les diferents associacions de veïns i veïnes organitzen pels carrers de la seva zona activitats de caràcter lúdic i cultural.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87124","titol":"Festes del barri Besòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festes-del-barri-besos","bibliografia":"<p>ASAB (1), UI. 1140, 37<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El barri de Besòs celebra cada any unes jornades de festa pròpia organitzada pels veïns i veïnes del barri. En aquest cas, es desenvolupen pel mes de setembre, i inclou tot un ventall d'activitats lúdiques adreçades a totes les edats: curses, concerts (havaneres, coral, etc. ), karaokes, xocolatada, ball. S'inicien amb la lectura oficial del Pregó i una comissió de festes n'és l'encarregada del funcionament.<\/p> ","codi_element":"08194-105","ubicacio":"Barri Besòs","historia":"<p>Les primeres dades sobre la celebració de les festes del barri del Besòs es remunten a inicis de la dècada del 1960, just amb la construcció dels primers blocs d'habitatges. Eren organitzades per una comissió de festes que agrupava als habitants de la barriada i tenien un caràcter local, amb la participació dels veïns de la zona.<\/p> ","coordenades":"41.4210280,2.2146651","utm_x":"434374","utm_y":"4585795","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Sant Adrià de Besòs consta de sis barris diferenciats: al marge esquerre del riu Besòs trobem Sant Adrià nord i el barri de Sant Joan Baptista. Al marge dret, La Verneda, La Catalana, El Besòs i La Mina. Així doncs, durant les festes de cada barri (que en moltes ocasions coincideixen entre elles) les diferents associacions de veïns i veïnes organitzen pels carrers de la seva zona activitats de caràcter lúdic i cultural.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87125","titol":"Monument al 25 d'octubre de 1990","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-al-25-doctubre-de-1990","bibliografia":"<p>https:\/\/observatoriconflicteurba.org\/2015\/10\/27\/a-25-anos-de-la-intifada-del-besos-o-la-apropiacion-simbolica-del-conflicto-urbano-en-el-margen-derecho-del-besos\/ https:\/\/desdelamina.net\/article\/intifada-bes%C3%B2s-25-anys-despr%C3%A9s https:\/\/manueldelgadoruiz.blogspot.com\/search?q=sant+adri%C3%A0+de+bes%C3%B2s https:\/\/sites.google.com\/a\/xtec.cat\/mfuentes\/artiicles-publicats-a-l-independent-de-sab\/manuel-basic-sobre-sab\/el-barri-del-besos-el-barri-de-la-intifada https:\/\/www.ccma.cat\/tv3\/alacarta\/telenoticies-migdia\/25-anys-de-la-intifada-del-besos\/video\/5559707\/<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Monument d'interès històric i social situat a la Plaça de la Palmera. Consisteix en una escultura amb sòcol, collat al terra en forma de lluna minvant. Està feta d'acer corten que li dona el color característic del rovell. Mesura uns vuitanta centímetres d'alçada. A la part frontal es pot llegir la següent inscripció: '25 d'Octubre de 1990. 06:00 hores'. L'escultura està col·locada al davant d'una palmera i envoltada per una tanqueta de fusta.<\/p> ","codi_element":"08194-106","ubicacio":"El Besòs - Plaça de la Palmera (Carrer de Goya, s\/n).","historia":"<p>L'any 1850, s'aprova el Pla Cerdà. En aquest pla s'hi contempla una gran zona verda coneguda amb el nom de 'pulmó de Barcelona', que l'arquitecte projectava cap el riu Besòs. El sector del marge dret del riu, ric en sediments dipositats per les crescudes del riu, era una zona fèrtil, aprofitada històricament com a terres de cultiu, pels pagesos de Sant Adrià de Besòs. Però, l'arribada massiva després de la guerra i durant els anys cinquanta, d'immigració procedent de varies regions d'Espanya degut a la recuperació industrial, va comportar la construcció d'habitatges per a les persones nouvingudes. En aquest context se situa l'any 1960 la construcció del Barri del Besòs, amb una gran densitat demogràfica. L'any 1990, en un dels darrers solars edificables del barri el Consistori, el Consell Comarcal del Barcelonès i la Generalitat de Catalunya es plantegen la necessitat de construir 194 habitatges socials. És justament en aquests mateixos terrenys que els veïns del Barri del Besòs hi havien plantat simbòlicament una palmera amb motiu de reivindicar la necessitat de construir equipaments i una zona verda. El 25 d'octubre de 1990, amb l'accés de les excavadores al solar, començà una revolta veïnal. Els titulars de La Vanguardia l'anomena 'Intifada del Besòs'. Durant cinc dies, veïns i veïnes, encapçalats per l'Associació de Veïns del Besòs, van recórrer els carrers del barri per aturar els intents d'entrada de la maquinària al solar, fet que va provocar forts enfrontaments amb la policia. La clara oposició veïnal va tenir un important ressò mediàtic, aconseguint-se l'abandonament del projecte. L'any 2002 es projecta la creació de la plaça de La Palmera i l'ordenació dels espais exteriors de l'illa d'habitatges més propera, que finalitza l'any 2004.<\/p> ","coordenades":"41.4201800,2.2148400","utm_x":"434388","utm_y":"4585700","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87125-foto-08194-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87125-foto-08194-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87126","titol":"Memorial a les víctimes afusellades al Camp de la Bota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/memorial-a-les-victimes-afusellades-al-camp-de-la-bota","bibliografia":"<p>DOMENECH, R. (2005) El Camp de la Bota. Entre els afusellaments i el fòrum. Barcelona: Editorial Hacer. MONFERRER, J. M. (2012) El Camp de la Bota. Una espai i una historia. Barcelona: Editorial Octaedro. https:\/\/www.barcelona.cat\/infobarcelona\/es\/el-camp-de-la-bota-un-espacio-historico-olvidado_111258.html https:\/\/cat.elpais.com\/cat\/2019\/01\/26\/catalunya\/1548529075_503197.html www.francescabad.com\/campdelabota<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'Ajuntament de Barcelona, a través del comissionat de Programes de Memòria, ha impulsat la creació de l'Espai Memorial Parapet de les executades i executats 1939-1952 al Camp de la Bota per recordar i homenatjar les 1.706 persones que van morir executades en aquest espai del litoral adrianenc, a cavall entre els termes de Sant Adrià i Barcelona, El projecte, de 2019, és obra de Francesc Abad i s'emmarca en la commemoració del vuitantè aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona i de l'inici de la repressió sistemàtica i les execucions sumaríssimes. El mateix autor, en el seu bloc, ens l'explica de la següent manera: 'Aquest és un projecte que parla d'un espai públic -un espai que té a veure amb allò comú i també amb la seva dimensió social i política-, una enorme llosa de formigó on acaba el carrer principal de Barcelona, la Diagonal, que enterra una depuradora d'aigües i que ara esdevindrà una vasta esplanada de setze hectàrees amb vistes al mar. Va ser el lloc escollit per rebre els visitants del Fòrum 2004 i un dels escenaris principals de les seves activitats: tallers, concerts, zona d'oci. Sota d'aquesta llosa hi havia el Camp de la Bota: més de 1.700 morts per la repressió franquista'.<\/p> ","codi_element":"08194-107","ubicacio":"La Mina - Parc Fòrum","historia":"<p>El nom de Camp de la Bóta o Camp de la Bota, es pot escriure de les dues maneres, prové del període en què els francesos van instal·lar-se en aquest turó durant la guerra de la Independència, al segle XIX. En francès un turó petit s'anomena 'butte', paraula de la qual finalment es va denominar l'espai com a Camp de la Bóta. En aquest indret han passat diferents actors socials, des de pescadors, militars, pagesos, immigrants, treballadors industrials, etc. Però també han succeït molts esdeveniments històrics, com les lluites obreres, les onades migratòries, el barranquisme, reivindicacions veïnals, la Guerra Civil, els afusellaments durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, etc. També és un barri conegut pel barraquisme, situat entre Sant Adrià, part anomenada El Parapet, i Barcelona, l'antic barri pescador de Pekín i actual barri de Sant Martí. Sant Adrià de Besòs, històricament, era un poble dedicat a l'agricultura. El canvi d'explotació agrícola a industrial, va afectar de manera significativa al municipi, tant en l'àmbit urbanístic com en l'àmbit social. La seva situació al límit de Barcelona, la sortida al mar i el pas del riu va afavorir l'establiment de diferents indústries. A més, va atraure molta mà d'obra, fent possible la diferenciació de dues onades d'immigració que condicionaren la realitat de Sant Adrià. En primer lloc, trobem la de les dècades del 1920 i 1930. La segona onada fou en acabar la Guerra Civil i els anys posteriors, quan s'acumularen dues condicions diferents: aquelles persones que marxaven per por a ser represaliades pel règim franquista, i aquelles que venien a la capital catalana a la recerca d'un lloc de treball. Això es traduïa amb grans barris de barraques i, entre aquests, trobem el del Camp de la Bóta. Es calcula que a l'entorn de Barcelona van construir-se més de 10.000 barraques. Dins aquest context, el 1961, Barcelona aprovà un pla per suprimir el Barraquisme de la ciutat. Així, l‘actual barri de la Mina neix per tal de pal·liar tota la problemàtica al voltant dels barris de barraques, tractant-se d'un polígon d'habitatges que pretenia absorbir tota la població del Camp de la Bóta i d'alguns altres barris de barraques de Barcelona. La història de la Mina, neix el 1967, quan la comissaria d'urbanisme de Barcelona elabora un pla per construir una zona residencial per a barraquistes. El barri havia de comptar amb 2.100 habitatges, 7 escoles bressol, 1 centre social, 1 centre sanitari, 1 centre administratiu i 1 centre parroquial. La realitat és que es construïren els habitatges, però no la majoria dels equipaments necessaris.<\/p> ","coordenades":"41.4126645,2.2237524","utm_x":"435125","utm_y":"4584859","any":"2019","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87126-foto-08194-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87126-foto-08194-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Francesc Abad","observacions":"Coincidint amb la inauguració del monument sobre les víctimes del Camp de la Bota i el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) presentà l'exposició de l'obra El Camp de la Bota, de l'artista Francesc Abad. La instal·lació es podia visitar a la Capella de Santa Àgata, situada a la seu del MUHBA del conjunt monumental de la Plaça del Rei. L'exposició estava promoguda pel Comissionat de Programes de Memòria, organitzada pel Museu d'Història de Barcelona, amb la col·laboració del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). El Camp de la Bota, premi Ciutat de Barcelona d'Arts Plàstiques 2004, és un projecte en procés de l'artista Francesc Abad sobre el llegat del passat i la seva repercussió sobre la contemporaneïtat a partir de la dissecció del cas concret de l'execució de 1.706 persones, entre 1939 i 1952, per part de la dictadura franquista al Camp de la Bota, un indret de Barcelona on el 2004 s'hi va emplaçar el Fòrum de les Cultures. L'any del Fòrum, es va presentar la primera edició de l'exposició, a Girona i a Lleida. El gener de 2005, el projecte va iniciar al Prat de Llobregat un itinerari de dos anys i mig per diferents sales d'exposicions i museus de les comarques de Barcelona, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Als municipis que acollien l'exposició se'ls convida a afegir testimonis, recerca gràfica i documental sobre les persones afusellades al Camp de la Bota i, en general, sobre les víctimes de la repressió franquista. Tota la informació obtinguda s'arxiva al web: www.francescabad.com\/campdelabota. Tot plegat vol posar de relleu el sentit ètic i polític del Camp de la Bota, un lloc de memòria marginat i entelat per la indiferència.","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87127","titol":"Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Adrià de Besòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-adria-de-besos","bibliografia":"<p>http:\/\/censoarchivos.mcu.es\/CensoGuia\/archivodetail.htm?id=24753<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Documentació generada de l'exercici de les pròpies funcions parroquials; en especial els llibres sacramentals datats a partir de l'any 1939. La documentació anterior va patir diverses destruccions. Cal destacar les succeïdes el 1697 durant el setge de Barcelona per les tropes franceses, el marc de la Guerra dels Nou Anys, i els anys 1808 i 1813, totes dues durant la Guerra del Francès. Temps després, l'any 1909, en el marc dels fets de la Setmana Tràgica, va tenir lloc l'incendi a les portes del temple de part del mobiliari de l'església i, com esmenta el cronista local Rovira i Costa, de 'tot el combustible que hi havia dins de l'església', fet que fa pensar en una nova destrucció de la documentació. La darrera destrucció del fons parroquial es documenta a inicis de la Guerra Civil, durant el juliol de l'any 1936. A grans trets, els fons documental de la parròquia custodia 12 llibres sacramentals de baptismes, datats entre el 1939 i el 1980; 3 llibres de confirmacions, documentats entre el 1942 i el 1980; 4 llibres de defuncions, entre el 1939 i el 1980; 7 llibres de matrimonis, datats entre el 1939 i el 1980; i finalment 41 lligalls d'expedients matrimonials, datats entre el 1939 i el 1980.<\/p> ","codi_element":"08194-108","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 9-10.","historia":"<p>L'any 1012 trobem les primeres referències documentals sobre l'Església de Sant Adrià, que segurament estava situada al turó que s'alça sobre la plana fluvial del riu Besòs. Al mateix lloc, doncs, on ara trobem el nucli antic de Sant Adrià i on situem el temple actual. Seguint el catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona: 'Mil anys fent camí. Sant Adrià de Besòs. Parròquia Baronia i priorat' es defineixen quatre etapes històriques del temple de Sant Adrià: 1) Des de la primitiva i possible construcció d'un temple molt precari d'època preromànica fins a la seva destrucció a causa de les ràtzies d'Almanzor l'any 985. 2) Etapa de reconstrucció que va del 985 al 1092 en la qual es construeix un temple prou consistent, doncs a finals d'aquesta etapa, l'Església fou cedida als canonges regulars de Sant Agustí, Congregació de Sant Ruf, al ser format el seu Monestir a Sant Adrià. 3) Del 1092 al 1124. Podríem dir que fou el període de gran esplendor, quan en el seu renom s'estengué per tota Europa gràcies a Sant Oleguer, que esdevingué prior fins que es traslladà a l'abadia de Sant Ruf d'Avinyó, seu principal dels canonges regulars o agustinians. Al final d'aquest període curt d'esplendor, tingueren lloc les terrorífiques ràtzies i invasions dels almoràvits, per les quals el priorat es traslladà a Terrassa (Santa Maria d'Ègara), revertint el bisbat que hi havia anteriorment. El temple patí molt, encara més quan tot el que s'havia salvat de la primera ràtzia resultà malmès durant la ràtzia de 1124. 4) Del segle XIII al XIX. Època que podríem denominar de la baronia episcopal efectiva de Sant Adrià. En aquest període es van viure moments especialment adversos per al mateix temple, a causa de les crescudes del riu Besòs, que possiblement eren molt més ferotges que en l'actualitat, però també cal tenir molt present les constants guerres que es donaren al principat, en les quals l'entrada estratègica a Barcelona pel riu Besòs era cabdal pels exèrcits en detriment per la nostra població i del mateix temple parroquial. També cal dir, malauradament, que el mateix baró episcopal alguna vegada s'havia manifestat com un cobdiciós senyor més que com un pastor sacrificat per les ànimes dels seus feligresos (2013:220). Centrant-nos en la història més social i no tan religiosa de Sant Adrià, és en aquest quart període també, concretament entre els segles XI i XVI, quan al voltant de l'Església es construeix l'hostal, situat al peu del camí ral (actual avinguda Pi i Margall) i masies, com ara Can Rigalt, edificacions que s'estructuren a partir del carrer Major. La pervivència de Sant Adrià segurament respon a la seva situació estratègica, per la seva proximitat a la capital i per ser l'aixopluc dels viatgers en moments on les besosades impedien seguir viatjant. A partir del segle XIX, a causa del creixement de la població, s'amplia l'Església, reconvertint el cementiri que quedava al darrere del conjunt parroquial, al costat del carrer Nebot. El 19 de juliol de 1936, l'església parroquial es crema, incloent els béns mobles i l'arxiu que acollia. Després de l'incendi, l'Ajuntament de Pla de Besòs va procedir a l'enderroc, l'extracció de les runes i l'anivellament del terreny. Unes feines enllestides l'abril de 1937. Amb la victòria franquista es va habilitar un temple provisional a les escoles parroquials, que havien estat rehabilitades durant la guerra com escoles municipals. Poc després, el 10 de març de 1941, l'estat va publicar al BOE un reial decret per impulsar la formació de juntes parroquials per a la reconstrucció dels temples enderrocats. La Junta de construcció del temple parroquial es va constituir el 2 d'agost de 1942. L'activitat de l'entitat es va estendre fins el 27 de gener de 1951, quan finalitzades les obres de l'edifici i la casa del rector es va dissoldre.<\/p> ","coordenades":"41.4339956,2.2141367","utm_x":"434343","utm_y":"4587235","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"La titularitat és privada, Arquebisbat de Barcelona, però el fons es d'accés públic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87128","titol":"Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Joan Baptista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-joan-baptista","bibliografia":"<p>http:\/\/censoarchivos.mcu.es\/CensoGuia\/archivodetail.htm?id=24754<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Documentació generada a partir de 1946, data de la consagració definitiva del temple de Sant Joan Baptista, en l'exercici de les pròpies funcions parroquials. En especial, destaquen els volums sacramentals entre els que es poden trobar 5 llibres de baptismes de l'any 1946 i 1980; 2 llibres de confirmacions dates entre el 1950 i el 1980; 4 llibres de matrimonis datats entre el 1946 i el 1980; 3 llibres d'òbits datats entre el 1946 i el 1980; 2 lligalls de comptes datats entre el 1946 i el 1980; 3 lligalls d'expedients matrimonials datats entre el 1946 i el 1980.<\/p> ","codi_element":"08194-109","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Carrer Sant Pere, 1","historia":"<p>L'Església de Sant Joan Baptista està situada al barri de Sant Joan de Sant Adrià de Besòs, al marge esquerre del riu. És un barri de caràcter obrer, que s'estructura a la primera meitat del segle XX, al mateix moment que s'instal·la la fàbrica de teixits Baurier, la central tèrmica de l'empresa 'Energía Eléctrica de Cataluña', i la factoria Celo, entre altres. Uns terrenys que la família Font i Viñals, hisendats propietaris dels terrenys comencen a urbanitzar. Poc abans de l'inici de la Guerra Civil ja existia una petita capella al barri; enderrocada durant el conflicte bèl·lic. A mitjans de la dècada del 1940 es decideix iniciar la construcció d'aquest temple.<\/p> ","coordenades":"41.4279194,2.2230671","utm_x":"435083","utm_y":"4586553","any":"1946","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB)","autor_element":"","observacions":"La titularitat és privada, Arquebisbat de Barcelona, però el fons és d'accés públic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87129","titol":"Fons de l'Arxiu Parroquial de les santes Juliana i Semproniana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-larxiu-parroquial-de-les-santes-juliana-i-semproniana","bibliografia":"<p>http:\/\/censoarchivos.mcu.es\/CensoGuia\/archivodetail.htm?id=25203<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Documentació generada, sobretot, a partir de 1950, data de la consagració definitiva del temple de les santes Juliana i Semproniana, en l'exercici de les pròpies funcions parroquials. En especial, destaquen els volums sacramentals entre els que es poden trobar 6 llibres de baptismes datats entre el 1949 i el 1980; 1 volum de confirmacions, datats entre el 1951 i el 1980; 2 llibres de defuncions, datats entre el 1949 i el 1980; 4 llibres de matrimonis, datats entre el 1949 i el 1980; i finalment 31 lligalls d'expedients matrimonials.<\/p> ","codi_element":"08194-110","ubicacio":"La Verneda - Via Trajana, 1","historia":"<p>La parròquia de les Santa Juliana i Semproniana se situa al marge dret del riu Besòs, en el barri de La Verneda o també conegut com a Via Trajana. Antigament aquesta zona era un espai verd i boscós on destacava un tipus de vegetació propi de les ribes baixes dels rius: els verns. Abans del canvi social provocat pel creixement industrial, el barri de Via Trajana era un espai majoritàriament dedicat al conreu i es podien localitzar algunes petites masies. Com a conseqüència de l'arribada de les indústries, el creixement urbanístic, productiu i demogràfic van provocar la construcció dels primers polígons d'habitatges a La Verneda. Aquests primers edificis van ser ocupats pels barraquistes expulsats de l'Avinguda Diagonal per la celebració del XXXV Congreso Eucarístico Internacional de 1952. Tot i les millores que va suposar la construcció d'aquests nous barris, les famílies consideraven que patien una manca de serveis bàsics que la parròquia de les Santa Juliana i Semproniana va començar a suplir. La nova parròquia inaugurava el culte el 18 de desembre de l'any 1949, quan només hi havia la construcció d'un petit tram de 8 metres de costat del presbiteri. La inauguració definitiva fou el juliol de l'any 1950 i es va convertir en un punt de referència pel veïnatge, ja que oferia aquells serveis que els governs municipals, tant de Barcelona com de Sant Adrià de Besòs, no generaven. L'església donava suport espiritual però també tenia cura dels infants, disposava d'espais d'oci com una sala de cinema i un camp de futbol i oferia servei de menjador i dispensari a tot el barri. A En les últimes dècades l'Església parroquial ha sigut utilitzada com a Centre d'Educació Especial de Secundària Adaptada, Mare de Déu de l'Esperança.<\/p> ","coordenades":"41.4247900,2.2103800","utm_x":"434020","utm_y":"4586215","any":"1949","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La titularitat és privada, Arquebisbat de Barcelona, però el fons es d'accés públic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87130","titol":"Goigs en llaor del Màrtir Sant Adrià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-llaor-del-martir-sant-adria","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Aquests ja no es canten.","descripcio":"<p>Goigs en llaor del Màrtir Sant Adrià, venerat a la seva església parroquial del Besòs. Bisbat de Barcelona, i que diuen així: Puig el martiri vos fa \/ en el cel triomfador: \/ Vulgueu ser nostre Patró \/ gloriós Sant Adrià. \/ Ric i noble naixement \/ Nicomèdia vos donava \/ un amor pur us lligava a Natàlia en casament, \/ qui, gentil, us inclinà \/ a la falsa religió.\/ Desitjant glòria i honor \/ en les grans gestes guerreres \/ lluiteu sota les banderes \/ de Maximià, emperador, \/ qui vostres mèrits premià \/ enlairant-vos a campió.\/ A la milícia allistat \/aviat us obriu via; \/ vostre honor i valentia \/ us fan coratjós soldat. \/ Persó us té Maximià\/ en molt gran veneració. \/ Furiós, l'emperador, \/ persegueix la gent cristiana \/ i amb crueltat inhumana \/ l'afligeix amb gran horror. A Vós se us encomanà \/ la guàrdia de la presó. \/ Vintitrès empresonats \/ a vostra custòdia estaven \/ els quals amb joia cantaven \/ cants de fe i d'amor sagrats. \/ Llur fermesa desvetllà \/ en Vós gran admiració. \/ Vós els dèieu:-¿Com podeu \/ mostrar-vos tan coratjosos \/ sabent els turments afrosos \/ del martiri que rebreu?- \/ Deien ells: - ¿Què ens pot torbar \/ davant l'ajut del Senyor?-\/ Aquests mots roents d'amor \/ el vostre cor arboraven \/ i decidit us menaven \/ ala vera religió. \/ Ja us confesseu cristià \/ fins davant l'emperador\/. Natàlia, vostra muller, \/ rep la nova amb alegria \/ i seguir-vos resolia \/ confessant la santa fe. \/ A la presó us visità \/ refermant el vostre ardor. \/ Els assots i cruels turments \/ que els botxins us propinaven \/ amb llur rigor augmentaven \/ vostres nobles sentiments. \/ L'emperador s'enervà \/ en el vostre afrós dolor. \/ Per fi, vostre cor refut\/ dels grans turments del martiri \/ va colltorcé's com un lliri \/ ple de gràcia i de virtut. \/ Vostra ànima traspassà \/ cap a l'eternal mansió. \/ Tal com a Roma teniu \/ un temple a vostra memòria \/ també eix poble us dóna glòria \/ del Besòs a vora el riu, \/ on us venim a pregar \/ que ens lliureu d'inundació.\/ TORNADA. Puig nostre poble es posà \/ sots la vostra protecció. \/ vulgueu ser nostra Patró, \/gloriós Sant Adrià. V. Gloria et honore coronasti eum Domine. \/ R. Et constituisti eum super opera manuum tuarum. \/ OREMUS. Praesta quaesumus omnipotens Deus: ut qui beati Adriani Martyris tui natalitia cólimus, intercessione ejus in tui nominis amore raboremur. Per Christus Dóminum Nostrum. Amen.<\/p> ","codi_element":"08194-111","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 8","historia":"<p>Segons el cronista Joan Rovira i Costa hi han existit, al llarg de la història, tres goigs diferents que es cantaven a Sant Adrià en honor al Sant. Els primers daten de finals del 1700 o principis del 1800. Els segons, editats pels 'Amics dels Goigs' l'any 1932 també amb música del Mossèn Francesc Bandelló. Els últims foren un encàrrec del departament de cultura de l'Ajuntament, per la inauguració de l'Església el 1949. Aquests, la lletra era de Jaume García Estragués, i la música del mateix Bandelló.<\/p> ","coordenades":"41.4339876,2.2141099","utm_x":"434341","utm_y":"4587234","any":"1932","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87131","titol":"Eixample del barri de Sant Joan Baptista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/eixample-del-barri-de-sant-joan-baptista","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'eixample del barri de Sant Joan està format pels primers carrers que es van obrir en uns terrenys propietat de la família Font i Viñals. Es tracta dels carrers de valència, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Saragossa, de la Torrassa, de la Barca, de Fermí Borràs, i de Pi i Gibert. Delimitats a llevant pel carrer de la Platja, i a ponent, pel carrer de la Mare de Déu del Carme. El barri de sant Joan és un barri de caràcter obrer, que s'estructura a la primera meitat del segle XX, al mateix moment que s'instal·la la fàbrica de teixits Baurier, la central tèrmica de l'empresa 'Energía Eléctrica de Cataluña', i la factoria Celo, entre altres. Aquestes primeres cases estan destinades als obrers d'aquestes fàbriques i tenien una mateixa tipologia arquitectònica, que en part s'han conservat en aquests carrers que hem referit. Moltes d'altres han estat totalment o parcialment refetes; i d'altres han desaparegut sota la construcció de blocs de pisos que han malmès l'homogeneïtat del paisatge urbà originari. Les cases es caracteritzen per ser de planta única, amb coberta a dues aigües, tot i que moltes l'han transformat en terrat pla, i amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana té una composició a partir de dos eixos de verticalitat definits per una finestra i la porta d'accés. No totes les cases han preservat el parament arrebossat i llis de la façana, ni han respectat les mesures originals de les finestres, ni els elements ornamentals. El coronament de les façanes és múltiple i variable, des de balustrades a coronaments esglaonats.<\/p> ","codi_element":"08194-112","ubicacio":"Sant Joan Baptista","historia":"<p>L'eixample de Sant Joan Baptista es comença a construir a finals de la dècada del 1910, just amb l'arribada i implantació de les primeres fàbriques al barri. El terreny agraris, propietat de la família font i Vinyals, van ser parcel·lats i posat a la venda pel promotor urbanístic del barri, Fermí Borrás Suñé.<\/p> ","coordenades":"41.4257100,2.2271400","utm_x":"435421","utm_y":"4586305","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87131-foto-08194-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87131-foto-08194-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En un plànol de 1963, conservat a l'Arxiu Municipal, es pot veure molt bé, com encara es mantenien aquests carrers com a únic espai per habitatges.","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87132","titol":"Casa del carrer de la Torrassa, núm. 28-30","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-la-torrassa-num-28-30","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Grup de dues cases entre mitgeres fetes alhora. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana ha patit algunes modificacions que han alterat el programa arquitectònic, obrint portes noves en planta baixa i modificant la simetria original. En tot cas, trobem en planta baixa tres portes d'accés a tres habitatges independents, fruit de divisions internes posteriors.. També hi trobem dues finestres amb reixa de ferro. En planta pis, conserva en millor estat, l'aspecte originari, amb sengles balconades amb barana de ferro forjat, amb doble accés. El parament és arrebossat llis, amb sòcol en planta baixa i recreixement a les obertures, amb arc escarser en planta baixa i llinda recta en planta pis. Hi ha motllura de separació entre planta baixa i pis i entre pis i cambra d'aire. Coronament amb motllura dentellada i balustrada. Les motllures, els recreixements i els respiradors de la cambra d'aire estan pintats amb una tonalitat més fosca de color argilós que els destaca de l fons de la façana, molt més clar. Destaca amb el mateix to argilós fosc en l'espai entre les obertures de la planta pis on posa 'ANY MCMXX'.<\/p> ","codi_element":"08194-113","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Carrer de la Torrassa, núm. 28-30","historia":"<p>El barri de Sant Joan és un barri de caràcter obrer, que s'estructura a la primera meitat del segle XX, al mateix moment que s'instal·la la fàbrica de teixits Baurier, la central tèrmica de l'empresa 'Energía Eléctrica de Cataluña', i la factoria Celo, entre altres.<\/p> ","coordenades":"41.4263500,2.2257200","utm_x":"435303","utm_y":"4586377","any":"1920","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87132-foto-08194-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87132-foto-08194-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87133","titol":"Casa núm. 40 del carrer d'Andreu Vidal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-num-40-del-carrer-dandreu-vidal","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Els aparells d'aire condicionat desfiguren tot el programa arquitectònic de l'obra.","descripcio":"<p>Bloc d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana. La composició de la façana és simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. Només la planta baixa trenca aquesta composició, sobretot per haver-ne modificat el ritme, amb obertures noves i tapiar-ne alguna altra. A la planta primera hi trobem un balcó corregut, amb barana de ferro, i amb una separació al bell mig dels dos habitatges de la planta. En canvi a la resta de pisos hi trobem dues balconades per planta amb doble accés cadascuna. Totes les baranes són de ferro. El parament és arrebossat i llis, pintat amb color ocre i les obertures de la primera i segona plantes, d'arc carpanell amb l'interior amb motius vegetals en relleu i un recreixement lateral motllurat. Mentre que a la tercera planta els arcs de les obertures són de punt rodó amb clau central sobresortint. El coronament de la façana es fa amb un fris llis amb òcul central i balustrades laterals. Destaquen ornamentalment els respiralls i les motllures dentellades emmarcant la cambra de ventilació. A la planta baixa hi ha un gran accés que dona a un pati interior.<\/p> ","codi_element":"08194-114","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer d'Andreu Vidal, 40","historia":"<p>Edifici construït a partir de l'any 1931, posteriorment ampliat cap el 1934, per Agustí Gallart Llucià.<\/p> ","coordenades":"41.4336600,2.2135600","utm_x":"434294","utm_y":"4587198","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87133-foto-08194-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87133-foto-08194-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87134","titol":"Cases Avinguda Catalunya, 3-5-7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-avinguda-catalunya-3-5-7","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Tres blocs d'habitatges entre mitgeres que comparteixen programa ornamental. Consten de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana. La composició de la façana és simètrica; però l'eix és el bloc del número 5, amb lleugeres variants en relació als blocs laterals. En el bloc central, la composició es fa a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures; i en els blocs laterals són dos els eixos que defineixen les obertures. En el central la primera planta es diferencia de la resta perquè té un balcó corregut amb barana de ferro, mentre que les obertures de les altres plantes tenen un balcó simple. Els blocs laterals tenen balcons de doble accés en totes les seves plantes. A la planta baixa, es manté la simetria tot i l'adaptació d'alguns espais a comerços. Totes les finestres són de llinda recta amb persianes de llibret de fusta, pintades de marró. Tenen un recreixement del parament que les emmarca, llis, a excepció dels blocs laterals que presenten motius florals. Les portes de la planta baixa són d'arc carpanell o de mig punt. El parament és arrebossat amb imitació de carreus abuixardats. A la planta baixa pintat de gris i a les plantes superiors de beix. El coronament de la façana es fa amb un fris llis i una motllura dentellada que delimita la cambra de ventilació.<\/p> ","codi_element":"08194-115","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Avinguda Catalunya, 3-5-7","historia":"<p>L'avinguda de Catalunya a finals del segle XIX encara era un seguit de camps de conreu travessats per un camí que s'utilitzava per arribar a la fàbrica Baurier i a la platja. L'any 1918 es va empedrar la carretera de Mataró, i la resta de carrers que connectaven amb aquesta es van ampliar. Aquest carrer anomenat carrer de Lluís Beltran, en honor als amos de Can Rigalt pels seus donatius per construir el nou vial, també era conegut com la Carretera Nova. El carrer va canviar de nom diversos cops durant la II República i el franquisme, sent finalment anomenada Avinguda de Catalunya. A la dècada del 1920 la ciutat va començar a créixer urbanísticament i es va dissenyar l'eixample adrianenc. Aquest establia dos sectors de creixement: el primer, que s'estructurava al voltant del centre històric i l'altre, al voltant de la Carretera Nova. La consolidació de les illes de l'eixample sud es va fer entre els anys 1920 i 1940, quan s'alternava edificació industrial, residencial, comercial i conreus.<\/p> ","coordenades":"41.4322700,2.2162400","utm_x":"434517","utm_y":"4587041","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87134-foto-08194-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87134-foto-08194-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Forces trams de l'avinguda de Catalunya mantenen el projecte original i els programes ornamentals, ja que aquesta via es va urbanitzar en un mateix període. És una llàstima que no s'hagin conservat tots els blocs, ja que donaria una homogeneïtat a tot el conjunt.","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87135","titol":"Cases Avinguda Catalunya, 12-18","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-avinguda-catalunya-12-18","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Blocs d'habitatges entre mitgeres que consten de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana. Comparteixen programa ornamental; de fet, són la recreació del mateix model per triplicat: cada bloc està disposat simètricament a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. En cada planta hi ha un balcó amb barana de ferro i de doble accés. Només trenca aquesta uniformitat les plantes baixes, condicionades a comerços. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. Les obertures tenen un emmarcament recrescut i llis, amb llinda recta decorada amb l'interior còncau de petxina. Tenen persiana de llibret de fusta. El coronament és amb balustrada. El pintat dels emmarcaments es diferencia del fons més clar de la façana.<\/p> ","codi_element":"08194-116","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Avinguda Catalunya, 12-16","historia":"<p>L'avinguda de Catalunya a finals del segle XIX encara era un seguit de camps de conreu travessats per un camí que s'utilitzava per arribar a la fàbrica Baurier i a la platja. L'any 1918 es va empedrar la carretera de Mataró, i la resta de carrers que connectaven amb aquesta es van ampliar. Aquest carrer anomenat carrer de Lluís Beltran, en honor als amos de Can Rigalt pels seus donatius per construir el nou vial, també era conegut com la Carretera Nova. El carrer va canviar de nom diversos cops durant la II República i el franquisme, sent finalment anomenada Avinguda de Catalunya. A la dècada del 1920 la ciutat va començar a créixer urbanísticament i es va dissenyar l'eixample adrianenc. Aquest establia dos sectors de creixement: el primer, que s'estructurava al voltant del centre històric i l'altre, al voltant de la Carretera Nova. La consolidació de les illes de l'eixample sud es va fer entre els anys 1920 i 1940, quan s'alternava edificació industrial, residencial, comercial i conreus.<\/p> ","coordenades":"41.4319500,2.2163100","utm_x":"434522","utm_y":"4587006","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87135-foto-08194-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87135-foto-08194-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Forces trams de l'avinguda de Catalunya mantenen el projecte original i els programes ornamentals, ja que aquesta via es va urbanitzar en un mateix període. És una llàstima que no s'hagin conservat tots els blocs, ja que donaria una homogeneïtat a tot el conjunt.","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87136","titol":"Cases Avinguda Catalunya, 24-32","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-avinguda-catalunya-24-32","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Blocs d'habitatges entre mitgeres situats a l'illa entre el carrer de Josep Royo i el carrer de mossèn Josep Pons. A excepció del bloc del número 22, que ha estat transformat trencant l'harmonia del conjunt, la resta formen part d'una mateixa tipologia arquitectònica i programa ornamental. Consten de planta baixa i tres pisos., amb la coberta plana de terrat català, a excepció del bloc número 32 que fa cantonada i té una part, la que dona a l'avinguda de Catalunya, de teules a dues aigües. La part del darrera és terrat pla. Comparteixen programa ornamental; de fet, són la recreació del mateix model: cada bloc està disposat simètricament a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. En cada planta hi ha un balcó amb barana de ferro i de doble accés. Només trenca aquesta uniformitat les plantes baixes, condicionades a comerços. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. Les obertures tenen un emmarcament recrescut i llis, amb llinda recta decorada amb l'interior còncau de petxina. El coronament és amb balustrada. El pintat dels emmarcaments es diferencia del fons més clar de la façana.<\/p> ","codi_element":"08194-117","ubicacio":"Avinguda Catalunya, 24-32","historia":"<p>L'avinguda de Catalunya a finals del segle XIX encara era un seguit de camps de conreu travessats per un camí que s'utilitzava per arribar a la fàbrica Baurier i a la platja. L'any 1918 es va empedrar la carretera de Mataró, i la resta de carrers que connectaven amb aquesta es van ampliar. Aquest carrer anomenat carrer de Lluís Beltran, en honor als amos de Can Rigalt pels seus donatius per construir el nou vial, també era conegut com la Carretera Nova. El carrer va canviar de nom diversos cops, durant la II República i el franquisme, sent finalment anomenada Avinguda de Catalunya. Als anys 20 la ciutat va començar a créixer urbanísticament i es va dissenyar l'eixample adrianenc. Aquest establia dos sectors de creixement: el primer, que s'estructurava al voltant del centre històric i l'altre, al voltant de la Carretera Nova. La consolidació de les illes de l'eixample sud es va fer entre els anys 1920 i 1940, quan s'alternava edificació industrial, residencial, comercial i conreus.<\/p> ","coordenades":"41.4316400,2.2168500","utm_x":"434567","utm_y":"4586971","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87136-foto-08194-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87136-foto-08194-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Forces trams de l'avinguda de Catalunya mantenen el projecte original i els programes ornamentals, ja que aquesta via es va urbanitzar en un mateix període. És una llàstima que no s'hagin conservat tots els blocs, ja que donaria una homogeneïtat a tot el conjunt.","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87137","titol":"Monument a l'Associacionisme de Sant Adrià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-lassociacionisme-de-sant-adria","bibliografia":"<p>http:\/\/www.diaridesantadria.com\/una-festa-recon%C3%A8ixer-lassociacionisme-local-i-les-forces-de-seguretat http:\/\/www.diaridesantadria.com\/la-xorrada-fa-de-les-del%C3%ADcies-de-grans-i-petits-la-platja-de-sant-adri%C3%A0<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Monument fet d'un bloc amorf de pedra granítica amb una fissura central d'on surten dues mans. En un lateral hi ha una placa metàl·lica encapçalada per l'escut de Sant Adrià de Besòs, on es pot llegir: 'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs \/ A tots els participants en la Capsa del temps, amb motiu del mil·lenari de la ciutat en agraïment públic a les Associacions i Entitats locals, per la seva tasca, dedicació i promoció de la ciutat de Sant Adrià de Besòs \/ Sant Adrià de Besòs, 9 de setembre de 2012.'<\/p> ","codi_element":"08194-118","ubicacio":"La Catalana - Av. de La Catalana, s\/n","historia":"<p>Monument inaugurat per la Festa major de 2012, en el marc de celebració del mil·lenari de la ciutat. Per aquest motiu, sota el monument hi ha la Capsa del Temps, en la qual entitats adrianenques van dipositar mesos abans un distintiu identificatiu de la seva activitat. L'alcalde, Sito Canga, va definir el monument com un símbol de 'la força de la societat adrianenca', així com el del 'ressorgiment d'un barri que va tenir passat i que ara té i tindrà futur amb la unió dels seus veïns'.<\/p> ","coordenades":"41.4252600,2.2199000","utm_x":"434816","utm_y":"4586260","any":"2012","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87137-foto-08194-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87137-foto-08194-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Andrés Gavilano","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87138","titol":"Bosc de columnes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-columnes","bibliografia":"<p>http:\/\/www.sant-adria.net\/sant-adria-per-temes\/alcaldia\/noticies\/el-projecte-el-bosc-de-les-columnes-transforma-en-una-galeria-d2019art-urba-l2019entorn-del-mercat-d2019encants<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Bosc de columnes és un projecte endegat l'any 2016, per l'Ajuntament amb col·laboració de l'associació El Generador, Art i Creació Cultural per tal de regenerar espais urbans a través de l'art.; i en aquest cas concret, l'expressió triada ha estat el grafit. Forma part del HOP, Trobades de dansa i Cultura Urbana (http:\/\/elgenerador.org\/), una plataforma cultural de suport a la dansa i la cultura urbana que desenvolupa una programació anual en diferents municipis de l'àrea metropolitana. Hi han participat artistes d'art urbà de diferents estils, tant nacionals com internacionals, i cadascú ha pintat quatre columnes amb una temàtica lliure. Encara que hi ha exemples d'intervencions com aquesta a altres ciutats del món, la de Sant Adrià és única al món per la dimensió que té (400 columnes de cinc metres d'alçada x 2,85 de perímetre, aproximadament), per la qual cosa aspira a convertir-se en un referent cultural de l'art urbà.<\/p> ","codi_element":"08194-119","ubicacio":"Av. De les Corts Catalanes s\/n","historia":"<p>Projecte promogut des de l'any 2016, per l'Ajuntament de Sant Adrià, amb la col·laboració de l'associació El Generador, Art i Creació Cultural, que forma part de l'HOP, Trobades de Dansa i Cultura Urbana (http:\/\/elgenerador.org\/).<\/p> ","coordenades":"41.4287872,2.2207618","utm_x":"434891","utm_y":"4586652","any":"2016","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87138-foto-08194-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87138-foto-08194-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En aquest espai s'hi celebra, setmanalment, el Mercat d'Encants.","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87139","titol":"Col·lecció municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-municipal-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs disposa d'una col·lecció de béns mobles heterogènia i de procedència diversa, fruit de donacions, compres, concursos d'art, formada majoritàriament a partir de l'any 1979. Formen part d'aquesta la col·lecció de pintures i escultures cedides l'any 2004 per l'artista adrianenc Gerard (Guerau) Calàbia (1938-2011); la col·lecció d'objectes mobles custodiada a l'Arxiu Municipal integrada pel mesurador de mossos, una placa de la dictadura franquista en homenatge a Primo de Rivera, i la tapa de claveguera republicana amb la inscripció 'Pla de Besòs'. També integren la col·lecció municipal el conjunt de pintures exposades a la Casa de la Vila, provinents dels concursos de pintura municipals organitzats en el marc de la Festa Major. La Biblioteca Sant Adrià custodia diverses escultures que també formen part d'aquesta col·lecció, com són l'escultura en homenatge al tren de 1848 i el projecte d'escultura homenatge als afusellats al camp de la Bota d'Oriol Rius. En aquest sentit, el MhiC custodia l'escultura 'Record d'un Malson' de l'artista Joan Brossa, cedida a la localitat l'any 1991. Altres elements significatius d'aquesta col·lecció municipal són les moles de pedra provinents de l'antiga fàbrica Fibrec, i la màquina de fabricació de vidre de la factoria Schott, totes dues custodiades en magatzems municipals, i el teler que es conserva al Casal de Cultura. També formen part d'aquesta col·lecció dos panots de ciment amb la numeració de les antigues parades del mercat d'encants del carrer de Bogatell, i una motocicleta de patrulla, marca Bultaco, exposada a la comissaria de la Policia Local de Sant Adrià de Besòs.<\/p> ","codi_element":"08194-120","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça de la Vila,12","historia":"","coordenades":"41.4301487,2.2178409","utm_x":"434648","utm_y":"4586805","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87140","titol":"Vitrall de Pere Cànovas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vitrall-de-pere-canovas","bibliografia":"<p>http:\/\/www.elpuntavui.cat\/article\/98756-laltre-lguernicar-del-vitraller-adrianenc.html<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Vitrall emplomat, instal·lat a la biblioteca municipal de Sant Adrià de Besòs, obra de Pere Cánovas. Composició abstracta amb predomini dels colors vermell, blau i ocres amb línies corbes. Tot i que permeten intuir elements identificatius de la ciutat, com les xemeneies de la central tèrmica, l'arc gòtic, el mar, el riu Besòs. Es pot veure també des de l'exterior, ja que es troba a la façana del carrer de Ricart.<\/p> ","codi_element":"08194-121","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça Guillermo Vidaña i Haro s\/n","historia":"<p>Pere Cánovas és un artista adrianenc instal·lat a Barcelona amb obra en diferents municipis catalans com l'església Major de Santa Coloma de Gramenet; l'església dels Carmelites de Badalona; l'Església de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella. Així com els seus treballs al monestir de Montserrat o a Santa Maria del Mar de Barcelona, i la restauració de les margalides que Antoni Gaudí va dissenyar per a la cripta de la Colònia Güell o la seva pròdiga dedicació a Mallorca, on destaquen els tríptics de la catedral de Palma o els de l'església de Sineu. Però que també ha treballat pel seu poble natal. Destaquen els seus vitralls de temàtica religiosa de l'església de Sant Joan Baptista.<\/p> ","coordenades":"41.4316700,2.2151600","utm_x":"434426","utm_y":"4586976","any":"2005","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87140-foto-08194-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87140-foto-08194-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Pere Cànovas","observacions":"Donació de l'artista a la ciutat de Sant Adrià.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87141","titol":"Pont dels Passadors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-dels-passadors","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El que actualment es coneix com a Pont dels Passadors es va construir entre els anys 1942 i 1944 per substituir l'antic pont de ferro de 1885, que una riuada de 1937 es va endur, i que unia els dos marges del riu seguint el traçat de la carretera nacional II o antic camí Ral. El règim dictatorial del general Franco hi va destinar 70 presoners republicans, dins dels anomenats destacaments de penals. Aquest era un sistema desenvolupat per explotar mà d'obra barata, com a mesura de càstig i també l'adoctrinament del règim. També hi van treballar obrers de l'empresa Cimentaciones y obras, SL. Entre les penalitats patides pels treballadors durant aquests anys cal destacar les riuades, les emanacions tòxiques procedents de les capes internes de fang o l'exposició a treballs de gran profunditat destinats a la cimentació del viaducte. El pont està construït amb el sistema de dues bigues contrapesades de 60 metres de longitud cadascuna (10 de contrapès, 40 entre recolzaments i 10 de volada), amb un tram isostàtic de 25 m, formant un conjunt de 5 vanos de llums sobre 4 pilars triples, armats dos d'ells pendulars amb articulació a la clau. Damunt del pont encara es poden veure dues fites quilomètriques originals de l'època.<\/p> ","codi_element":"08194-122","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Antiga Carretera de Mataró, N-II","historia":"<p>El primer pont documentat és de l'any 1885, construït per l'empresa La Maquinista Terrestre y Marítima. Era un pont de ferro que una riuada, en plena Guerra Civil, es va endur. El nou pont s'inaugura el 16 de juny de 1944. A la finalització dels treballs, els obrers van ser reintegrats en d'altres destacaments de penals o retornats als centres de reclusió. Cada jornada de treball equivalia a un dia menys de la condemna i al miserable sou que rebien, se'ls descomptava un tant per manutenció.<\/p> ","coordenades":"41.4308500,2.2139400","utm_x":"434323","utm_y":"4586885","any":"1942","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87141-foto-08194-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87141-foto-08194-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"César Villalba Granda i Vicente Roglá Altet","observacions":"L'any 2019 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va voler dedicar una placa commemorativa a la memòria de tots aquests treballadors republicans represaliats per la dictadura que van construir el pont, quan es complien els 75 anys de la seva construcció.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87142","titol":"Xemeneia del carrer Guipúscoa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xemeneia-del-carrer-guipuscoa","bibliografia":"<p>ASAB, 1, UI. 1036, 2<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Xemeneia de cos circular i feta de maó vist, de no gaire alçada conservada i sense coronament, situada en una indústria entre la Carretera de Mataró i el carrer de Guipúscoa. Des del carrer no es pot veure la base.<\/p> ","codi_element":"08194-123","ubicacio":"La Verneda - Carretera de Mataró, 107","historia":"<p>Xemeneia construïda a l'entorn dels anys 1966-1967 durant les obres d'ampliació de la fàbrica de Amadeo Huguet Soler. La indústria, radicada a Sant Adrià de Besòs des de l'any 1961, es dedicava a la galvanització i banys electrolítics d'articles d'ús domèstic.<\/p> ","coordenades":"41.4266500,2.2111000","utm_x":"434082","utm_y":"4586421","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87142-foto-08194-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87142-foto-08194-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87143","titol":"Xemeneia del carrer de la Mare de Déu de Covadonga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xemeneia-del-carrer-de-la-mare-de-deu-de-covadonga","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Xemeneia difícil de veure des del carrer, situada a l'interior d'un gran recinte industrial del carrer de la Mare de Déu de Covadonga. Construïda amb un cos lleugerament troncocònic fet de maó vist, de planta circular. No es pot veure la base.<\/p> ","codi_element":"08194-124","ubicacio":"La Verneda - Carrer de la Mare de Déu de Covadonga, 78-82","historia":"","coordenades":"41.4330900,2.2092100","utm_x":"433930","utm_y":"4587138","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87143-foto-08194-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87143-foto-08194-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87144","titol":"Mina o Sèquia de Santa Coloma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-o-sequia-de-santa-coloma","bibliografia":"<p>CLOS i GUALBA, Salvador (1839). Memoria que presentó la Junta Directiva de la mina de riego de Santa Coloma de Gramanét á la Junta General de Propietarios de los tres pueblos de Santa Coloma de Gramanet, S. Adrian de Besós y Badalona, interesados en el riego de les aguas de dicha mina. 31 de enero de 1839. Barcelona. Imprenta de Brusi. https:\/\/sites.google.com\/a\/xtec.cat\/mfuentes\/viure-sant-adria\/els-molins-i-sant-adria<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"S'ha perdut en la seva major part","descripcio":"<p>La mina de reg o sèquia de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona permet un millor aprofitament de les aigües del riu Besòs. La mina, amb varis ramals, s'origina en el riu Besòs, en línia recta travessant -lo en direcció al Putxet amb una llargada de quaranta canes (una cana de Barcelona mesura vuit pams, és a dir, 1,555 metres). Un altre braç travessa per sota la serra de Santa Coloma de Gramenet fins a la divisòria de les terres de la casa Franquesa amb les del monestir de Sant Jeroni de la Murtra per internar-se després en direcció del riu Besòs. Finalment, degut a la manca d'aigua hi ha un braç de mina que passa per sota els turons de Santa Coloma i Reixac d'unes cent canes aproximadament, i probablement existeix un altre ramal que partint de sota el turó de Reixac vagi en direcció al riu Besòs. En el terme de Sant Adrià, sabem que passava pel carrer de Bogatell i que en el seu recorregut, per la carretera que venia de Santa Coloma, i just abans d'entrar a Sant Adrià, en el revolt s'hi va construir un safareig públic que s'abastia d'aquesta aigua.<\/p> ","codi_element":"08194-125","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>En el document de la Mina de reg de Santa Coloma de Gramenet, es deixa constància de que al 1839, el cabal del riu Besòs ha gairebé desaparegut degut a l'obertura de rases i mines per al reg de les noves terres de conreu i vinyes que estan suplantant els boscos dels marges del riu Besòs. També explica que els molins de Riber i de Tristany, que durant tres-cents anys havien fet funcionar les moles amb només l'aigua superficial del riu, han deixat de funcionar per la mateixa causa i que només porta aigua en èpoques de pluges i de molta humitat. Aquests molins estaven situats al marge esquerra, davant de l'antiga desembocadura de la riera de Sant Andreu, en els límits dels actuals termes de Santa Coloma i de Sant Adrià. Semblen correspondre als molins de Sant Adrià, anomenats per primera vegada l'any 1012, propietat de l'església. Les riuades de l'any 1962 van emportar-se les darreres restes que quedaven dempeus. En un establiment fet pel Real Patrimoni, consta que l'any 1747 eren propietat de Pedro Gerónimo de Mena. Aquest document li permet cedir les aigües sobrants per al rec, als propietaris dels tres municipis, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Però a inici del segle XIX, amb l'augment de les terres agrícoles en detriment dels boscos i l'obertura de rases va gairebé assecar el riu. Aquest fet comporta la recerca i excavació de noves mines per buscar aigua. L'any 1815, sol·liciten al Real Patrimonio de S.M., poder obrir una mina en el riu Besòs, que se'ls atorga el 24 de juliol de 1815. En previsió a la manca d'aigua en èpoques de sequera, l'any 1834 novament fan una sol·licitud d'ampliació per passar per sota la serra de Santa Coloma i Montcada i Reixac, per poder-se endinsar a més profunditat. A partir d'aquí, amb el canvi de legislació (Real Decret de 19 de novembre de 1835) els propietaris de la mina poden buscar aigua sense necessitat d'establiment sempre i quan no causin prejudicis a tercers. En el document s'esmenta que després d'haver excavat tots els braços o ramals, la distància amb el Rec Comtal els queda a més de 500 canes de distància. L'any 1885 entra en vigor l'ordenament del rec de la 'Mina y acequia de Santa Coloma de Gramanet, Sant Adrià de Besós y Badalona', que permet un millor aprofitament de les aigües i l'augment de les superfícies de cultiu i fins i tot es va construir un safareig públic.<\/p> ","coordenades":"41.4330203,2.2165400","utm_x":"434543","utm_y":"4587124","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87145","titol":"Fons del Museu d'Història de la Immigració de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-del-museu-dhistoria-de-la-immigracio-de-catalunya","bibliografia":"<p>MUSEU HISTÒRIA DE LA IMMIGRACIÓ DE CATALUNYA (2018). La memòria dels objectes silenciats. Ajuntament de Sant Adrià i Diputació de Barcelona. http:\/\/www.mhic.net\/<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC) és un equipament cultural que fa recerca i difusió i té cura de diversos materials associats al comportament immigratori del territori català. Però neix sense una col·lecció permanent. Quan es planteja el projecte, els responsables es pregunten com poden incorporar als conceptes patrimonials tradicionals les idees, les experiències i les emocions i es defuig la idea dels objectes com a representació permanent d'una idea. Metodològicament es va incorporar la participació de tècnics, historiadors, sociòlegs, però també a homes i dones que havien viscut en primera persona aquests processos migratoris, que conjuntament han contribuït a la creació d'una col·lecció oberta. Dins aquesta col·lecció l'element més destacat és el Sevillano; un vagó de tren original que s'ha convertit en un dels espais expositius del museu. Alguns objectes feien la funció de suport al relat; però molts altres han estat aportats pels testimonis que participen en el MhiC. Són objectes quotidians, sense cap valor econòmic, fàcilment substituïbles. Però d'alt valor emocional. De fet, quan els seus propietaris no se'n volen desprendre, els responsables del museu busquen rèpliques perquè els testimonis puguin conservar-los i mantenir el vincle emocional. Perquè com diuen 'no es tracta de d'exhibir l'objecte en si, que seria la raó de ser de qualsevol museu vuitcentista, sinó de l'experiència que evoca l'objecte i el diàleg que estableix amb el públic'. Aquests objectes i els seus relats han estat recopilats en unes fitxes editades pel museu que posteriorment s'ha transformat en el catàleg: La memòria dels objectes silenciats. A més a més té un fons fotogràfic que el complementa.<\/p> ","codi_element":"08194-126","ubicacio":"La Catalana - Carretera de Mataró, 124 (Can Serra)","historia":"<p>El Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC) va obrir les seves portes l'any 2004. És per tant un museu del segle XXI, amb una clara vocació d'educació a la ciutadania, on la creació del Fons patrimonial és oberta i participativa. El MhiC és un espai de referència pel seu contingut. Vol des d'una perspectiva de modèstia i a escala d'un petit museu local, plantejar amb valentia una realitat universal com són els moviments humans i les migracions. El contingut del MhiC s'articula des del seu espai permanent en tres Àmbits: Humans en moviment, Sevillano Barcelona Termino i Espai Migrar. El recorregut pels tres espais s'inicia presentant els processos migratoris de l'ésser humà (Humans en moviment) des d'una perspectiva conceptual i terminològica, per tal de familiaritzar el públic amb la naturalitat del fet migratori i la visió global d'aquest concepte. Aquest àmbit mostra comportaments històrics dels moviments humans des de la prehistòria fins al s. XX. A partir de quatre espais temàtics interactius es fa un recorregut per diversos aspectes relacionats amb les migracions al llarg de la història com el nomadisme, el prejudici, la territorialitat o la causalitat de les migracions en un context històric. En el segon àmbit (Sevillano Barcelona Termino) el contingut tanca l'objectiu i s'apropa als aspectes més representatius de la immigració al segle XX Catalunya a partir de les causes i també conseqüències al nostre territori. En aquest espai destaca el paper del testimoni com a productor de Fons i agent constructor del discurs. Els protagonistes de les migracions internes a Catalunya parlen en primera persona, i ens acompanyen en un primer viatge, asseguts en un vagó original de 1959 que ens trasllada a un moment definitiu de les migracions del nostre territori. Per últim alcem el vol cap a la globalització de nou; al segle XXI posem la mirada a les migracions des d'una perspectiva molt actual, des del nostre present més immediat i futur (Espai Migrar). El segle XXI com a espai de migracions de la globalització on la necessitat de fer el trànsit d'immigrant a ciutadà és la protagonista i explica una societat intercultural per definició i en continua transformació gràcies als moviments humans.<\/p> ","coordenades":"41.4282000,2.2123800","utm_x":"434190","utm_y":"4586592","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87145-foto-08194-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87145-foto-08194-126-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El MhiC es gestiona des de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i forma part de la Xarxa de Museus d'Història de Catalunya i de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87146","titol":"Rellotge de l'avinguda de Maristany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-lavinguda-de-maristany","bibliografia":"<p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Rellotge situat en el coronament de la façana del bloc de pisos de l'avinguda d'Eduard Maristany, originari de la nau d'ús industrial que ocupava el solar del bloc de pisos abans que s'enderroqués. L'esfera del rellotge és blanca i circular, tant els números com les agulles horària i minutera, de forma trapezoïdal, són de color negre. L'esfera està protegida amb un vidre i el marc és llis, estret, circular i d'acer pintat de color negre.<\/p> ","codi_element":"08194-127","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Avinguda d'Eduard Maristany, 79-83","historia":"<p>En aquest solar hi havia un edifici d'ús industrial, igual que molts altres que es van aixecar seguint el traçat de l'avinguda d'Eduard Maristany, paral·lela al ferrocarril partir de 1848, aprofitant la seva proximitat per abastir-se de matèries primeres. Amb el creixement dels anys seixanta l'Empresa Antenes Tagra, s'hi va instal·lar. Aquesta indústria tenia un rellotge a la façana, que mai va funcionar bé i la gent el coneixia com el rellotge de l'estació que no funciona mai. Quant es va enderrocar l'edifici, van extreure el rellotge, el van reparar canviant la maquinaria i el van incorporar a la nova edificació i ara des de l'estació es pot saber si els trens venen o no amb retard, tot i que alguns veïns deien que ja no tornava a funcionar.<\/p> ","coordenades":"41.4243300,2.2300500","utm_x":"435663","utm_y":"4586149","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87146-foto-08194-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87146-foto-08194-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87147","titol":"Camí de Can Viudet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-viudet","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'ha perdut en la seva gran part per la urbanització dels solars i la construcció de naus industrials.","descripcio":"<p>El Camí de Can Viudet és un camí històric que pren el nom de la masia desapareguda situada a l'extrem oriental de Sant Adrià de Besòs, a tocar amb el municipi de Badalona. De fet el camí feia de separació entre els dos termes i discorria paral·lel a un regueró, provinent de la Mina i sèquia de reg de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, també coneguda com reguera de la Plana, que anava a morir al Mediterrani. El fragment del camí de can Viudet conservat resta amagat i tallat per diverses edificacions industrials que distorsionen la visió de conjunt. L'entorn del camí es va urbanitzar a mitjans de la dècada del 1960, quan es va enderrocar la masia amb el mateix nom i es van construir les primeres naus industrials. El curs del camí sembla correspondre's amb l'itinerari de la 'carretera antiga', identificada en el plànol cadastral de l'any 1753 conservat a l'Arxiu Capitular de Barcelona.<\/p> ","codi_element":"08194-128","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Sant Adrià de Besòs","historia":"","coordenades":"41.4311733,2.2302984","utm_x":"435690","utm_y":"4586909","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87148","titol":"Camí de La Verneda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-verneda","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'ha perdut en la seva gran part per la urbanització dels solars i la construcció de naus industrials.","descripcio":"<p>El Camí de La Verneda és un camí històric que connectava les viles de Sant Adrià de Besòs i de Sant Martí de Provençals durant segles. Pren el nom del territori que travessava, La Verneda, en referència a l'antiga vegetació de ribera existent. De fet, a dia d'avui, aquest topònim encara dona nom a dos barris, de Sant Adrià de Besòs i de Barcelona. El fragment del camí de la Verneda conservat resta amagat i tallat per diverses edificacions industrials, algunes d'elles esmentades en aquest mapa de Patrimoni Cultural com la Fundició Dàlia o la xemeneia de la fàbrica d'Amadeo Huguet Soler. El traçat actual és pràcticament idèntic al que es pot observar en el plànol realitzat per l'enginyer militar Juan Gianola, durant el setge de Barcelona de 1697. En aquest fragment, el camí de la Verneda adrianenc es creuava amb la sèquia Madriguera, a les rodalies del molí de la Verneda o d'Altafulla. L'obertura del carrer de Guipúscoa, la urbanització de l'entorn, en especial del barri de la Pau a Barcelona i de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs va suposar l'abandonament de l'antic camí.<\/p> ","codi_element":"08194-129","ubicacio":"La Verneda i La Mina - Sant Adrià de Besòs","historia":"","coordenades":"41.4252154,2.2072139","utm_x":"433755","utm_y":"4586266","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87149","titol":"Dipòsits d'aigua de les indústries del Carrer Ramon Viñas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposits-daigua-de-les-industries-del-carrer-ramon-vinas","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Dipòsit d'aigua amb una capacitat de 15.000 litres destinat a una indústria d'adhesius sintètics, propietat d'Eugeni Oller Viladrosa. El nom de l'empresa era 'Fabricación Española de Resinas, SA'. (FERSSA). Està construït de formigó amb uns fonaments pensats per resistir àmpliament l'acció de la força del vent, amb uns fonaments d'1'5 metres.<\/p> ","codi_element":"08194-130","ubicacio":"Sant Joan Baptista - Carrer d'Arquímedes, 1","historia":"","coordenades":"41.4293000,2.2263300","utm_x":"435357","utm_y":"4586704","any":"1960","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87149-foto-08194-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87149-foto-08194-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87150","titol":"Mural de la Biblioteca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mural-de-la-biblioteca","bibliografia":"<p>https:\/\/digerible.com\/arte-urbano-reb\/ https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=uZKUj8qCGHY http:\/\/www.mhic.net\/mural-anacronismes-a-la-biblioteca-de-sant-adria-de-besos\/<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Mural pintat a la façana de la Biblioteca municipal amb el títol 'Anacronismes', obra de l'artista urbà, d'origen grec, el Gran Reb. L'autor il·lustra l'ambient per reviure la seva història de Sant Adrià en una síntesi entre passat, present i futur. Carrers que ara es comuniquen entre si i amb altres llocs. Un 'Passador' amb una nena a sobre mentre ella juga amb una papallona, la seva mare que mira cap a la ciutat i cap al futur, simbolitzat per un obrer que el construeix.Tal com diu 'Una brisa de verano, una antigua canción de cuna, historias de nuestros mayores, sonidos de las fábricas, los trabajadores y la gente en las calles, el tranvía, los carruajes tirados por animales, un Biscúter, y niños jugando, historias de vida, espacios y edificios emblemáticos, memorias del pasado, una calle y un proyecto con sueños de futuro'.<\/p> ","codi_element":"08194-131","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça Guillermo Vidaña i Haro, s\/n","historia":"<p>Projecte realitzat per l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i l'Associació El Generador Art i Creació Cultural, amb el suport de Pintures Corbacho, el Centre Juvenil El Polidor, La Biblioteca Sant Adrià, l'Agrupació Fotogràfica Sant Adrià de Besòs i l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB). Es tracta d'un projecte participatiu, iniciat al mes de març de 2019, en el qual s'han anat recollint idees, suggeriments, fotografies antigues i documentació aportada per L'Agrupació Fotogràfica, Arxiu Històric, la Biblioteca i l'Ajuntament de Sant Adrià. La intervenció artística va començar el 10 de febrer de 2020 i ocupa gairebé tota la façana de l'Av Pi i Margall.<\/p> ","coordenades":"41.4315200,2.2150100","utm_x":"434413","utm_y":"4586959","any":"2020","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87150-foto-08194-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87150-foto-08194-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"el Gran Reb","observacions":"Reb és artista muralista que viu entre Barcelona i Grècia. La seva visió estètica i tècnica és una barreja d'estils, amb influències dels mestres de la pintura clàssica, la il·lustració i el còmic. De mentalitat grafiter, té la imaginació d'un dissenyador gràfic i la percepció d'un tatuador. Ha deixat les seves obres en edificis de ciutats com Tessalònica, Atenes, Londres, Berlín, París, Zagreb, Dresden, Wiesbaden, Stockholm, Munic i Barcelona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87151","titol":"Grafit Polidor Passeig de La Pollancreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/grafit-polidor-passeig-de-la-pollancreda","bibliografia":"<p>https:\/\/www.elperiodico.com\/es\/sociedad\/20161002\/zosen-el-arte-ha-de-ser-reflejo-de-la-vida-si-no-es-cuento-5441778 http:\/\/www.diaridesantadria.com\/los-grafiteros-zosen-y-el-pez-evocan-la-fiesta-mayor-de-sant-adri%C3%A0-en-el-muro-del-polidor<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Mural pintat a la façana occidental de l'antiga fàbrica Polydor, realitzat a quatre mans per Zosen i 'El Pez'. Es tracta d'un mural acolorit on es reconeixen figures locals molt conegudes relacionades amb la festa major en un retrat que sincretitza el seu estil a les figures de les festes. Com diuen en una entrevista: 'De esta manera, pueden estar presentes en la señalada fiesta y dejarse ver por todos los visitantes que entran en la ciudad por esa vía'. Les figures pintades són al·legories d'elements de la cultura popular como la Tronada, els castellers o els capgrossos de la ciutat.<\/p> ","codi_element":"08194-132","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça Guillermo Vidaña i Haro, s\/n","historia":"<p>Inaugurat durant la festa major de 2016.<\/p> ","coordenades":"41.4313000,2.2148700","utm_x":"434401","utm_y":"4586935","any":"2016","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87151-foto-08194-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87151-foto-08194-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Zosen i 'El Pez'","observacions":"Zosen (Argentina, 1978) és el nom artístic del muralista fill de pare argentí i mare basca. Van arribar a Sant Adrià l'any 1980, quan ell tenia 12 anys. Va començar fent tags i grafits en llocs no permesos i col·leccionant multes: 'Si tienes que empezar a pedir permisos, se pierde la magia'. Valora per sobre de tot la llibertat: 'Me domesticarían si me dijeran lo que tengo que pintar. Son facetas diferentes. Expongo, sí, sobre todo en el extranjero, pero se vende lo que se vende. Compagino con clases. Yo no quiero propiedades ni especular con ello; quiero mi libertad. Quién sabe si algún día me iré a otro lugar. Me gusta el concepto de nómada urbano'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87152","titol":"Trencadís de la Plaça de Joan Rovira i Costa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trencadis-de-la-placa-de-joan-rovira-i-costa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El trencadís, està situat a la plaça de Joan Rovira i Costa, en el nucli antic, al nord de la població. L'espai queda delimitat, al nord-oest pel carrer del Nebot, al nord-est per la façana de ponent de l'església dedicada a Sant Adrià i pel sud-oest i sud-est amb els murs de tancaments de varies finques particulars. És justament a la part inferior d'aquests murs on es pot observar un mosaic mural format per trossos irregulars de ceràmica, típic de l'arquitectura modernista. La composició permet obtenir un efecte visual semblant a les onades del mar. Els colors emprats són els blaus i blancs en diverses tonalitats. Consta de nou ones delimitades per un trencadís de rajoles de color blau fosc, perfilades a la part superior per una sanefa motllurada. Al seu interior, el trossejat de les rajoles blanques queda trencat per la decoració a base de composicions florals diverses fetes seguint la mateixa tècnica. Entre la primera i segona onada, l'autor trenca a posta amb la composició general de l'obra per signar l'obra. La signatura “BIABYA, s'emmarca a l'interior d' una sanefa oval, de color blau cel, amb decorat de trencadís de filigranes del segle XIX recordant els seus famosos llangardaixos. A l'exterior, entre la segona i tercera onada, hi ha una circumferència perfilada per una motllura de color blanc. A l'interior, un trencadís esmaltat policromat, a base de motius florals, i la part inferior el cognom GAUDÍ, en memòria a l'arquitecte i innovador d'aquesta tècnica modernista que permet oferir colors vius, i alhora posar en valor la superfície llisa que quan incideix la llum, dona un efecte tridimensional.<\/p> ","codi_element":"08194-133","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Plaça de Joan Rovira i Costa","historia":"<p>La plaça dedicada al cronista de la vila, Joan Rovira i Costa (28 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1991), va ser inaugurada l'any 1988, després d'enderrocar l'edifici que ocupava aquest espai. L'indret forma part de la sagrera de l'antiga església. En realitzar la remodelació, va aparèixer restes òssies, corresponents a l'antic cementiri. L'exterior dels dos murs de tancament de les finques que limiten amb la plaça, estan decorats amb un trencadís a base d'ones i flors realitzat pel col·lectiu Bia Bya, en honor a Gaudí. El mobiliari urbà consisteix en una font, una paperera i dues jardineres de forja amb un margall a cadascuna. Els bancs que s'havien col·locat originàriament al dessota de les robínies per aprofitar l'ombra dels dies assolellats han estat retirats. Un senyal en un dels murs prohibeix jugar a pilota i unes pilones delimiten la plaça de les escales que baixen cap el carret Nebot.<\/p> ","coordenades":"41.4339100,2.2137200","utm_x":"434308","utm_y":"4587225","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87152-foto-08194-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87152-foto-08194-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87153","titol":"Fons d'imatges de l'Agrupació fotogràfica Sant Adrià de Besòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dimatges-de-lagrupacio-fotografica-sant-adria-de-besos","bibliografia":"<p>https:\/\/agrufotosantadria.cat\/<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El fons d'imatges de l'Agrupació fotogràfica Sant Adrià esta format per més de 700 fotografies en format paper blanc i negre. Les fotografies han estat aportades com a donacions per socis de l'Agrupació i per gent de Sant Adrià. La fotografia més antiga és del primer decenni del segle XX i abasta fins a la dècada del 1990. La temàtica és absolutament variada. Hi ha fotografies de la vida quotidiana del poble, de festes i celebracions religioses, d'esglésies, de festes i celebracions civils, de les Festes Majors, d'equips de basquet i futbol, d'instal·lacions esportives, de desastres naturals (riuades i nevades), d'edificis industrials i comercials, d'activitats comercials, del mercat, d'actes culturals, etc.<\/p> ","codi_element":"08194-134","ubicacio":"Carrer del Doctor Barraquer, 6 baixos","historia":"<p>L'Agrupació Fotogràfica Sant Adrià de Besòs es crea l'any 1949, per voluntat de sis amics que compartien la mateixa afició: Fermí Borràs Delgà, Faustino Trafí Ripoll, Francisco Caño Santamaria, Jaime Gallifa Vives, Elías Vila i Antonio Roca. El primer punt de trobada era el bar del barri de Sant Joan Baptista 'Bar Toscas'. L'any 1951 publiquen el primer número del butlletí, que encara es publica en format digital. Són membres fundadors de l'Assemblea Constituent de la Federació Catalana de Fotografia, el 12 de desembre de 1981, a Manresa. L'any 1990, amb motiu del 50è aniversari des de la fundació organitzen la XVI Festa de la Fotografia i un concert de l'Orquestra Simfònica del Vallès, a l'església de Sant Joan Baptista.<\/p> ","coordenades":"41.4299700,2.2171900","utm_x":"434594","utm_y":"4586785","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87153-foto-08194-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87153-foto-08194-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La titularitat és privada (Agrupació Fotogràfica Sant Adrià de Besòs) però el fons es d'accés públic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87154","titol":"Col·lecció de l'Agrupació fotogràfica Sant Adrià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-lagrupacio-fotografica-sant-adria","bibliografia":"<p>https:\/\/agrufotosantadria.cat\/<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'Agrupació fotogràfica Sant Adrià de Besòs, ha reunit des de l'any 1949, moment de la seva fundació, una col·lecció de càmeres fotogràfiques i altres elements relacionats amb la fotografia i amb el vídeo molt interessant. Es tracta bàsicament de 170 càmeres analògiques, tot i que ja se'n troben alguna de les primeres digitals que hi va haver. També hi ha quatre càmeres per poder fer fotografia tridimensional. A més a més d'una bona quantitat d'objectius i flaixos així com diferents estris que es feien servir en els laboratoris de blanc i negre. Compten amb dues càmeres de fusta de 'fuelle' molt antigues, un visor de fotografies tridimensionals i diferents aparells per a projectar diapositives. També hi ha diverses càmeres domèstiques de cine i projectors. Totes les peces han estat donades desinteressadament per particulars amb l'objectiu de relatar el pas del temps de la fotografia des d'un punt de vista tecnològic. El material està exposat en vitrines a la seu de l'entitat.<\/p> ","codi_element":"08194-135","ubicacio":"Carrer del Doctor Barraquer, 6 baixos","historia":"<p>L'Agrupació Fotogràfica Sant Adrià de Besòs es crea l'any 1949, per voluntat de sis amics que compartien la mateixa afició: Fermí Borràs Delgà, Faustino Trafí Ripoll, Francisco Caño Santamaria, Jaime Gallifa Vives, Elías Vila i Antonio Roca. El primer punt de trobada era el bar del barri de Sant Joan Baptista 'Bar Toscas'. L'any 1951 publiquen el primer número del butlletí, que encara es publica en format digital. Són membres fundadors de l'Assemblea Constituent de la Federació Catalana de Fotografia, el 12 de desembre de 1981, a Manresa. L'any 19990, amb motiu del 50è aniversari des de la fundació organitzen la XVI Festa de la Fotografia i un concert de l'Orquestra Simfònica del Vallès, a l'església de Sant Joan Baptista.<\/p> ","coordenades":"41.4299600,2.2171800","utm_x":"434593","utm_y":"4586784","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87154-foto-08194-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87154-foto-08194-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La titularitat és privada (Agrupació Fotogràfica Sant Adrià de Besòs) però el fons es d'accés públic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87155","titol":"Espai de dunes i platja de Sant Adrià de Besòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-de-dunes-i-platja-de-sant-adria-de-besos","bibliografia":"<p>ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). L'agermanament fluvial, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 174 - 175. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). La reanimació de les platges, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 142 - 143. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). Reconquerint el litoral, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 126 - 129. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). El Camp de la Bota, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 82 - 83. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. https:\/\/consorcibesos.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/DAU_Ordenaci%C3%B3-del-Front-Litoral.pdf http:\/\/www.sant-adria.net\/sant-adria-per-temes\/medi-ambient\/aigues-1\/qualitat-sanitaria-aigua-de-bany\/qualitat-sanitaria-aigua-de-bany http:\/\/www.sant-adria.net\/sant-adria-per-temes\/medi-ambient\/fauna-i-flora\/es-declara-refugi-de-pesca-la-desembocadura-del-riu-besos http:\/\/www.sant-adria.net\/sant-adria-per-temes\/medi-ambient\/fauna-i-flora\/acces-restringit-a-la-desembocadura-del-riu-besos-i-zones-adjacents https:\/\/www.amb.cat\/ca\/web\/amb\/actualitat\/sala-de-premsa\/notes-de-premsa\/detall\/-\/notapremsa\/l-amb-porta-a-terme-actuacions-de-millora-ambiental-a-la-desembocadura\/9504879\/11696<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Les dunes són una estructura fonamental per lluitar contra la pujada del nivell del mar degut al canvi climàtic. Contribueixen de manera decisiva en la preservació i protecció de la franja litoral i  per tant de les platges. Són espais que cal protegir i promoure pels seus valors paisatgístics, ambientals i educatius.","descripcio":"<p>La platja de Sant Adrià de Besòs és la zona costanera formada per dues platges separades l'una de l'altra per la desembocadura del riu Besòs. Es coneixen amb els noms de platja del Litoral i platja del Fòrum. La primera està situada al nord, mesura uns dos-cents cinquanta metres de llargada, mentre que la segona, està a tocar del port de Sant Adrià i és la més llarga, amb uns quatre-cents seixanta metres de llargada aproximadament. D'ençà que es va iniciar el desmantellament de la Central Tèrmica, també s'està recuperant una tercera zona, que connecta amb el municipi de Badalona. En aquest indret, el fons marí conserva els esculls de l'antiga Central Tèrmica, en un projecte de preservació de la biodiversitat marina i illa artificial per a la fauna avícola. Les dues primeres, a l'estiu disposen de mobiliari urbà consistent en dutxes, lavabos, papereres, bancs, àrees de jocs infantils, xarxes de voleibol, i també de guinguetes i servei de vigilància, salvament i socorrisme, amb passeres adaptades per facilitar l'accés a la sorra i l'aigua a persones amb mobilitat reduïda. Entre les dues platges, es troba la desembocadura del riu Besòs. Es tracta d'una àrea protegida i molt fràgil degut a la pressió humana, que té per objectiu la preservació dels valors i paisatgístics alhora que dona continuïtat de corredor biològic entre la desembocadura i el litoral. L'Ajuntament ha creat passos alternatius per tal de que els banyistes i pescadors accedeixin a les dues platges emprant aquests camins. També ha acordonat les zones de platja adjacents a la desembocadura del riu per permetre l'estabilització de les dunes i promoure la biodiversitat dels hàbitats de la flora i la fauna. La platja del Litoral té una zona acordonada de 4.935m2 i la platja del Fòrum de 6.540 m2. Dins l'aigua, en paral·lel als espigons hi ha boies per avisar de la prohibició de bany. Els sistemes dunars són ecosistemes molt típics de l'àrea marítima, sobretot a tocar dels rius i rieres importants degut als sediments que porten les crescudes i avingudes, que en el cas de Sant Adrià de Besòs havien desaparegut degut a la pressió humana i la indústria. Són estructures naturals de defensa de la línia de costa i les arrels de plantes autòctones com la campaneta de mar, el rave de mar, el fonoll marí o l'agnopi mediterrani, actuen com una xarxa o una teranyina. Retenen la sorra i preserven la platja. Les incipients dunes mostren el retorn de la fauna, la presència d'ocells que hi nidifiquen.<\/p> ","codi_element":"08194-136","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>Una de les plates històriques de Sant Adrià de Besòs, és el Camp de la Bota que limita amb la capital. Aquesta zona va desaparèixer amb motiu de la construcció del port i altres instal·lacions per a la celebració del Fòrum Universal de les Cultures de l'any 2004. El topònim és una traducció errònia del que els francesos varen anomenar durant l'ocupació napoleònica 'butte', que significa, petita elevació del terreny. En aquesta zona, a tocar de la platja les tropes franceses construeixen una caserna militar, coneguda amb el nom de Castell, i una zona per a pràctiques de tir, un escenari d'afusellaments tant per part dels francesos com durant la Guerra Civil. Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888, en aquest paratge i fins les vies del tren de Barcelona a Mataró va créixer una barriada de barraques amb gent que buscaven una oportunitat de feina. La recuperació de les platges del litoral nord de Barcelona es va iniciar l'any 1982, gràcies en part a la construcció del col·lector de Llevant. Les successives transformacions urbanístiques vinculades als Jocs Olímpics del 1992 i les de 2004 amb el Fòrum Universal de les Cultures va permetre recuperar el front litoral al voltant de la desembocadura del riu Besòs. La zona més propera a Badalona era la zona més degradada a causa de l'antiga ocupació industrial. A la primavera de 2011 amb el tancament de la central tèrmica es va iniciar la fase de desmuntatge deixant les tres xemeneies i la nau de turbines i es neteja la zona litoral. L'Agència Catalana de l'Aigua duu a terme el Programa de vigilància i informació de l'estat de les platges des de l'any 1990 tal i com requereix la Directiva 2006\/7\/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany. El quinze de juliol de 2020, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs juntament amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona va acordonar la zona amb 300 posts i corda les zones de platja adjacents a la desembocadura per preservar l'ecosistema i la biodiversitat, a més de la instal·lació de senyalització per tal d'informar-ne a la ciutadania. En aquest sentit, per tal de sensibilitzar a la població sobre la importància de la preservació de les dunes i en general d'aquests espais tant sensibles, durant l'any s'organitzen tallers ambientals per aprendre i gaudir en família guiats per educadors.<\/p> ","coordenades":"41.4220900,2.2338800","utm_x":"435981","utm_y":"4585898","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Durant la temporada de bany, l'Agència Catalana de l'Aigua du a terme un programa de control i vigilància de la qualitat de les aigües d'ambdues platges. La temporada de bany s'inicia normalment el primer de juny fins al quinze de setembre, on l'ACA realitza vuit mostrejos, un cada quinze dies. L'ACA no garanteix la qualitat microbiològica de l'aigua pels banyistes després d'episodis de fortes pluges, ja que la influència del riu Besòs en aquests casos, és una font de contaminació per residus antròpics i antropogènics.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87156","titol":"Zona de nidificació de l'oreneta de l'espècie Delichon urbicum","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-de-nidificacio-de-loreneta-de-lespecie-delichon-urbicum","bibliografia":"<p>https:\/\/portaljuridic.gencat.cat\/eli\/es-ct\/dlg\/2008\/04\/15\/2 https:\/\/www.orenetes.cat\/ http:\/\/www.elpuntavui.cat\/article\/2-societat\/5-societat\/373546-a-punt-p http:\/\/www.sant-adria.net\/fitxers\/imatges\/viure_0910.jpg http:\/\/www.sant-adria.net\/fitxers\/imatges\/viure_1010.jpg http:\/\/www.ornitologia.org\/ca\/ ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>En els diferents ràfecs i per sota dels balcons, entre la llosana volada i la cartel·la, de les cases del municipi, especialment de les situades a primera línia del riu Besòs, i a l'edifici consistorial es poden observar vàries colònies de nidificació de l'espècie protegida oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona el riu i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements que un cop cohesionats enforteixen les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.<\/p> ","codi_element":"08194-137","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>L'any 2011 es projecten les obres de millora de la façana de l'ajuntament. Per ser una espècie protegida va caldre la intervenció dels Agents Rurals i l'Institut Català d'Ornitologia ja que només aquest edifici, l'any 2010 albergava una colònia amb 136 nius, amb un increment de 16 més en relació a l'any 2009. Un cop les orenetes van abandonar els nius per migrar cap al continent africà, es van retirar la totalitat dels nius i iniciar les obres de remodelació. Un cop acabades es van instal·lar com a mesura d'urgència i reclam una trentena de nius artificials construïts a Alemanya, a l'espera de que les orenetes construïssin elles mateixes els seus, ja que és una espècie que any rere any retorna al niu familiar. Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar els caça durant el vol però a molta més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.<\/p> ","coordenades":"41.4301668,2.2178704","utm_x":"434651","utm_y":"4586807","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87156-foto-08194-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87156-foto-08194-137-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Sant Adrià de Besòs és un dels municipis amb la colònia d'orenetes cuablanca més important de l'àrea metropolitana. Aquest fet es deu a la seva proximitat amb el riu, ja que per construir el seu niu, refer-lo o alimentar-se, aquesta espècie troba en aquest ambient tot el necessari per a la seva supervivència. A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87157","titol":"Auca de l'Arc adrianenc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/auca-de-larc-adrianenc","bibliografia":"<p>http:\/\/www.sant-adria.net\/la-ciutat\/la-nostra-historia\/lauca-de-larc-adrianenc-1<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Auca de disset vinyetes repartides en files de tres que expliquen la història de l'arc adrianenc de la manera que segueix: 'El segle XIII, al carrer del carme barceloní, \/ un convent de carmelites calçats es construí. Els Carmelites resaven i treballaven a l'horta \/ tenien un alt campanar i una gòtica porta. El 1835 va haver nit de gran dol \/ era un fatídic 25 de juliol. A la plaça de toros corrida va haver \/ i tan, però, tan dolenta va ser. Que, en sortir el públic enfurismat \/ a la crema de convents varen cridar. Esperitats, els frares varen fugir \/ el convent abandonat restà així. El 1838 la Universitat, ja \/ de Cervera a Barcelona retornà. Els universitaris com no tenien on estudiar \/ cap el reedificat convent del carme van anar. Durant 33 anys, els estudiants varen passar \/ sota la gòtica porta, amb els llibres a la mà. Quan la demolició del convent començà \/ quelcom va passar a Sant Adrià. Un duel a Sant Adrià, en Juli Parellada en tení \/ del que ben parat, vora can Tondo, en sortí. I agraït al bon Déu \/ una gran promesa en feu. La porta del carme abans d'enderrocar-la la traslladaré \/ i una gran església a la riba del besòs aixecaré. En Juli Parellada va morir \/ sense dur l'església a bo fi. I així conegueren els adrianencs \/ un arc-porta entristit i penitent. Aquesta és la història d'un arc solitari i estrany \/ que des de 1874, per atzar,a Sant Adrià pertany. I acabem, amb gran goig, constatant ja \/ que l'arc gòtic símbol és de Sant Adrià'.<\/p> ","codi_element":"08194-138","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"<p>Auca promoguda pel Col·lectiu de Dones del Futur de Sant Adrià de Besòs, entitat creada l'any 1995. Una de les seves primeres accions fou aquesta auca. S'emmarcava dins els objectius de conèixer l'entorn immediat de la seva ciutat i els seus 'signes d'identitat'.<\/p> ","coordenades":"41.4291600,2.2125700","utm_x":"434207","utm_y":"4586699","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Aroca Rivera","observacions":"Una auca, és una expressió de la literatura folklòrica tradicional catalana, molt semblant a la literatura de canya i cordill. És també una història escrita en vers o rodolí, ja sigui fictícia o real que va acompanyada d'una vinyeta humorística o satírica. La tradició mana que ha de contenir quaranta vuit vinyetes. A diferència d'un còmic, sempre està representada sobre un únic full i per una sola cara. Malgrat els versos han de respectar una rima la mètrica es relaxa una mica i permet tercets o quartets de rima assonant emprant síl·labes diferents. L'auca més antiga documentada data de la segona meitat del segle XVII (1670) i el seu origen es localitza probablement en el joc de l'auca, una partida d'apostes que era molt popular durant els segles XVII i XVIII que hauria evolucionat durant el segle XIX amb la representació de vinyetes. L'auge de l'auca arriba a les llars on els més grans les llegien als infants. Entrat el segle XX la producció disminueix a favor de la reproducció d'algunes auques més arcaiques i primitives amb animals, jocs d'infantesa, on hi podien col·laborar els dibuixants coneguts i famosos del moment.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87158","titol":"Document de l'any 1012","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/document-de-lany-1012","bibliografia":"<p>BAUCELLS, J.; FÀBREGA, À.; RIU, M.; HERNANDO, J.; BATLLE, C. (2006). Diplomatari de l'_Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle XI. Fundació Noguera, Barcelona. Volum. I. 482-485.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Document més antic que fa referència a Sant Adrià de Besòs, conservat en el diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Es tracta del pergamí ACB, perg.1-1-1189. Original, que mesura, 326 x 422 mm. El document presenta diversos forats a la part dreta. Al verso : 'Carta comutationis de Lifiano' (s.XI); 'Antiquit. I - 48'; '1012' (Mas) (F-B). Caplletra 'E' ornamentada: 21 mm. ACB, LA.I, n. 48, f. 26a-27a. Rúbrica: 'Deusdedit episcopus et totus conventus Barchinone dederunt Canonice terras, vineas, mansos, molina et multa alia inferius anotata.' Interior recto: 'n. 48' (Caresmar). Exterior verso: 'Gramenet' (s. XVIII). Inter columnas verso: 'Anno Domini 1012' (s. XVIII). Caplletra 'E' ornamentada: 5 línies. Regest: MAS, Notes, vol. IX, p. 133-134, n. 310. Ed.: PUIG, Episcopologio, ap. XXX, p. 370-371. Regest: Deodat, bisbe de Barcelona, i els seus canonges fan donació a favor de la Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona de diverses terres, vinyes, horts, arbres, pastures i prats i d'un molí, situats vora el riu Besòs, Badalona, Llefià, Sant Adrià i Gramenet. Transcripció en llatí del pergamí: Eclesiarum magistros instruimur exemplis ut rebus Sanctis Dei baselicis custodiendo servemus et servando sollicite unice augeamus, quatinus dogmam christianorum semper \/2 proficiat aucta et apostolica exempla in dilectione fraterna amplificet in gracia.a Ideo, in Dei nomine, ego Deusdedit e_piscopus, simul cum fratres meos kannonicos Sancte Crucis Sancteque Eulalie \/3 seu et omni clero eiusdem contubernationis gradu subiecto, nos simul in unum, donatores ad ipsa Kannonica summus nuperrime instituta, videlicet, in sede prelibata sub hordinationeb de \/4 domno et venerabili condam Aetiic pontiffici,d adhornante domno Raimundo comiti coniuxque ipsius, domna Herminsindis, gratia Dei comitissa, locupletante. Donamus ei predia paulatim \/5 separata, id sunt, terras, vineas, ortos cum arboribus, pratis, paschuis,e aquarum variis decursibus, glebariis, molinariis vel caput aquis et molinum unum cum omni eius usilia et utensilia, \/6 que nunc sub nostro benefitiof tenet Borrellus, ausonensis e_piscopus, nostraque munificentia. Et alias terras semotim positas, id est, petia unag de terra qui est in termine Bisoceo, iusta vineam Sinderedi et iusta terra \/7 que fuit de condamh Steges, et terra de Maria et Sancti Petri cenobii seu in vinea de Richario. In alio loco continet huius munificentie oblatio ipsa Archa vocitata cum suos terminos et suas affrontationes. \/8 Et ad ipso Portello continet alia terra iusta vinea de Amato et terra qui fuit de condami Laudor. Et in alio loco continet terra iusta terra de condamj Landerico. Et in alio loco ad Civolas, ad ipsos \/9 Molliones, continet terra iusta terra de Maria. Et in alio loco continet terra iusta terra de Maria. Et item continet terra iusta casas de Maria. Et ad ipsa valle1 vicecomitale2 continet \/10 terra iusta terra de Sancta Maria de Bitulona et de Adeleva.3 Est item alia terra iusta terra de Petro presbitero. Et in Batipalmas continet terra iusta terra de Petro presbitero et vinea de Bonutio. Et \/11 in alio loco continet terra iusta terra de Goltredo et iusta terra de Maria. Et item continet bovada una de terra in locum Nimfianum iusta terra de Amato. Est ibidem vinea una iusta vineas \/12 de Sancti Petri cenobii. Et alia vinea continet locum iusta vineam qui fuit de condamk Sinderedo. Et item in valle vicecomitale continet petia una de terra iusta terra de Adeleva femina. \/ \/13 Advenit nobis he_c omnia prelibata ad me presul per successionem patruelis mei, cui sit requies, condam Sunifredi achi-presbiteri, cognomento Lupeto, qui concessit partem ex iam dicto \/14 alaude ad victu pauperum vel peregrinorum. Quem postea re-tinuit Etius condam,l episcopus dive memorie, in suffragatione eiusdem nostre matris ecclesie, absque cuiusque rebellionis scandalo \/15 et impeditionis obstaculo, vel ego postmodum retineo per functionem principis sine aliqua inquietudine, et ad nos kannonicos pro unitatis iure nostra devotata sede. \/16 Que affrontat universa pretaxata, quamvis particulatim posita, tamen infra quatuor affrontationes digesta de parte circi in locum vocitatum Gramanetum vel Vallis Karce-\/17renia et sic producitur in turre et pugio de Guifredo, inde proveiturm ex prefata turre et pugio a parte aquilonis et sic inde flectitur usque in ipsius littoran maris, de meridie \/18 cingitur gurgitum maris profunda veluti eius proventus fluctuum demonstrant, de occiduo terminatur in utrarumque ripe partium flumine Bisoceo.<\/p> ","codi_element":"08194-139","ubicacio":"Sant Adrià de Besòs","historia":"","coordenades":"41.4337600,2.2142800","utm_x":"434355","utm_y":"4587208","any":"1012","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87159","titol":"Grafit de l'Escola Sant Gabriel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/grafit-de-lescola-sant-gabriel","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Grafit mural pintat a la façana de l'escola Sant Gabriel del carrer de Miquel Servet. Representa les intel·ligències múltiples. És a dir, les diferents maneres que tenen les nenes i els nens per arribar als aprenentatges. Es va fer l'any 2016 d'acord amb la directora del centre escolar i és obra dels artistes urbans Pez i Chan.<\/p> ","codi_element":"08194-140","ubicacio":"Sant Adrià Nord - Carrer de Miquel de Servet, 12","historia":"<p>Pintat l'any 2016.<\/p> ","coordenades":"41.4306052,2.2169946","utm_x":"434578","utm_y":"4586856","any":"2016","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87159-foto-08194-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08194\/87159-foto-08194-140-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Pez i Chan","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87160","titol":"Grafit Una Mina de color","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/grafit-una-mina-de-color","bibliografia":"<p>https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=IwAkv-hRz1A&amp;feature=youtu.be http:\/\/www.streetartbcn.com\/una-mina-de-color-by-zosen-mina-hamada-barcelona\/ https:\/\/www.timeout.es\/barcelona\/es\/noticias\/la-intervencion-de-arte-urbano-que-llenara-de-colores-la-mina-012219 https:\/\/galeriasenda.com\/zosen-y-mina-hamada-presentan-%C2%A8una-mina-de-color%C2%A8-un-proyecto-participativo-a-gran-escala-en-el-barrio-de-la-mina-barcelona\/<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Grafit titulat 'Una Mina de color', en referència al barri on s'ha desenvolupat i executat aquest projecte; sorgit d'uns tallers organitzats pels artistes Zosen i Mina Hamada amb algunes associacions que treballen amb nens i nenes del barri. L'objectiu era crear un mural amb les idees recollides durant aquestes sessions. Es va preguntar als nens que participaven als tallers què volien o com imaginaven el seu barri del futur. Van sorgir conceptes com convivència, respecte entre diferents cultures, visibilitat dins de la societat de les persones que viuen al barri, pau, natura, espais verds, amistat, amor, família i cultura. Aquest mural mostra un barri amb diversitat cultural on el flamenc, el mar i els planetes formen part dels noms dels carrers de la Mina.<\/p> ","codi_element":"08194-141","ubicacio":"La Mina - Avinguda de Manuel Fernández Márquez; entre c. de Llevant i c. de Les Estrelles","historia":"<p>Projecte iniciat per Zosen i Mina Hamada l'any 2018 amb el suport de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs; l'associació El Generador, Ecoparc de la Mediterrània, i les entitats que treballen amb els joves de barri. L'execució fou durant el mes de gener de 2019.<\/p> ","coordenades":"41.4192800,2.2232300","utm_x":"435088","utm_y":"4585594","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Zosen i Mina Hamada","observacions":"Zosen va créixer a Sant Adrià de Besòs, on comença a fer els seus primers grafits i murals. Amb els anys aconsegueix viatjar pel món i deixar la seva empremta per diferents ciutats d'Amèrica de Nord i de Sud, Europa i Àsia. Molts d'aquests murals en col·laboració amb l'artista japonesa Mina Hamada, la qual al l'arribar a Barcelona l'any 2009 li va cridar l'atenció que hi hagués un barri amb el seu nom i des d'aquí va començar a forjar aquesta idea.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]},{"id":"87161","titol":"Trencadís de La Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trencadis-de-la-mina","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Mural fet de trencadís de rajoles pintades que representa el mar, situat a la façana d'un bloc de pisos del carrer Ponent, cantonada amb el carrer del Mar. Forma part d'un projecte d'embelliment de la via urbana del barri de La Mina, realitzat per l'entitat Proamina. Projecte cofinançat pel Programa de capital local amb finalitat social de la comunitat Europea amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Generalitat.<\/p> ","codi_element":"08194-142","ubicacio":"La Mina - Carrer de Ponent, s\/n","historia":"<p>L'entitat Proamina ha realitzat dos microprojectes al barri amb el cofinançament de la Unió Europea, l'Ajuntament i la Generalitat; un al pont que uneix els barris de La Catalana i La Mina i aquest.<\/p> ","coordenades":"41.4187351,2.2189996","utm_x":"434734","utm_y":"4585537","any":"","rel_municipis":"08194","municipi_nom":"Sant Adrià de Besòs","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el Pont de Cristòfol Moura es va fer un segon mural, que formava part del mateix projecte.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]}]}