{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-04-09 07:32:24","entitats":1941,"elements":[{"id":"44271","titol":"Carrerada de la Cerdanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-la-cerdanya","bibliografia":"

ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). 'Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina'. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.<\/p> ","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"Una part del trajecte d'aquesta carrerada al seu pas per Canyelles està urbanitzat i asfaltat, amb la qual cosa ha quedat molt desvirtualitzat i ha representat una pèrdua clara d'identitat com camí ramader.","descripcio":"

Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. És una de les carrerades més grans del Penedès i del Garraf, anava des de Vilanova i la Geltrú a les muntanyes del Berguedà i el Ripollès. La carrerada arriba a Canyelles (procedent de Vilanova i la Geltrú) seguint la carena de la serra de Bonaire, arriba al coll de les Palmeres i passa per la plana Romaní fins al Coll de Can Déus. Des d'allà, s'enfila de dret cap al turó de les tres Partions, on ateny la pista carenera que deixa a l'esquerra el puig de l'Àliga. En arribar a la urbanització de Daltmar, la carrerada trenca avall cap a la urbanització, entra al municipi d'Olèrdola enfilant-se de dret cap al turó de les Tres Partions, on ateny la pista carenera que deixa a l'esquerra el puig de l'Àliga. En arribar a la urbanització de Daltmar, la carrerada trenca recte avall cap a la urbanització i la casa de la Cogullada i, des d'allà, per una pista amb fites a les vores, baixa fins a la carretera que va des de Vilanova a Vilafranca per endinsar-se en la comarca de l'Alt Penedès pel municipi d'Olèrdola.<\/p> ","codi_element":"08043-1","ubicacio":"Daltmar, la Cogullada","historia":"

La carrerada de la Cerdanya té un gran valor històric, ja que és una de les primeres referenciades a Catalunya. Surt esmentada l'any 1055 en el document de donació d'una propietat en les rodalies del nucli de l'Arboçar (que forma part de l'actual municipi d'Avinyonet del Penedès). Aquest document va ser trobat en el diplomatari de Santa Maria de Poblet i especifica que aquesta finca llinda amb la via Pecorale de les Seguioles, coneguda actualment com la carrerada de la Cerdanya. Aquesta ruta, en el seu pas per les comarques del Gran Penedès històric, ressegueix majoritàriament la carena litoral, des d'on naixien altres ramals de menor importància i que portaven a les excel·lents pastures que originaven els aiguamolls litorals avui dia desapareguts per l'activitat humana i que s'estenien des de Sitges fins a Torredembarra.<\/p> ","coordenades":"41.3022729,1.7190813","utm_x":"392765","utm_y":"4573104","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44271-foto-08043-1-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|94|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44272","titol":"Parc d'Olèrdola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-dolerdola","bibliografia":"

AAVV. (1997). 'Pla Especial de l'espai Natural d'Olèrdola. (Modificació del pla especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'espai natural d'Olèrdola)'. Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El dia 13 d'agost de 2003 es va declarar un incendi forestal que cremà el Fondo de la Seguera i arribà al Conjunt Monumental, dins del municipi d'Olèrdola. El mateix estiu a l'àrea del Parc pertanyent a Canyelles també es va declarar un focus que afectà el límit sud del Parc.","descripcio":"

L'Espai Natural d'Olèrdola està situat en la zona de contacte de les estribacions meridionals del massís del Garraf amb la Depressió del Penedès, a cavall dels municipis de Canyelles i Olèrdola. El relleu està totalment definit per l'erosió càrstica. El paisatge del Parc d'Olèrdola es caracteritza per la presència de la pineda de pi blanc, desenvolupada sobre antics conreus de vinya, en alguns sectors molt castigats per incendis de data recent. On el suport edàfic no és suficient, la pineda és substituïda per una màquia de càrritx i margalló. El caràcter singular d'Olèrdola és degut a la presència de nombrosos testimoniatges arquitectònics i arqueològics que palesen l'intens procés d'humanització conegut per aquest territori des de la prehistòria fins a la baixa edat mitjana. El nucli principal d'aquest patrimoni historicoartístic el constitueix el conjunt de restes d'Olèrdola, que dóna el seu nom a aquest espai natural. Els límits del Parc al municipi de Canyelles són: des del municipi d'Olèrdola el límit de l'espai natural ve marcat per la riera de Vilafranca, on continua la llera en direcció sud fins arribar a la carretera de Canyelles a Sitges, on es pren la direcció oest pel camí del Pinar durant 180 metres. En trobar el segon revolt es deixa el camí i es continua en direcció sud fins la cota 125 i després en direcció oest fins la 178, on es canvia el sentit anant altre cop en direcció sud, excloent en la seva totalitat els sòls urbanitzables classificats pel PGOUM de Canyelles, fins el camí que mena de Canyelles a Cal Domingo, seguint-lo fins el punt 218,19. En aquest punt es tomba a la dreta vorejant el Pi de Capellà i continuant en direcció nord-est fins arribar al camí que de la Cogullada a Cal Domingo. Es segueix tot aquest camí circumdant la masia Cal Domingo, edifici i terrenys termeners que resten fora del Pla Especial, i continuant pel límit de la zona boscosa i els conreus fins trobar el camí que surt de Cal Muntaner a l'oest. En aquest punt es gira en direcció oest i després sud-est fins un dels vials de la urbanització Les Palmeres, vorejant-la i excloent-la totalment de l'àmbit, fins trobar la partió amb el terme de Vilanova i la Geltrú. Es prossegueix per aquest límit fins arribar al punt on concorren els límits de Canyelles, Vilanova i la Geltrú i Castellet i La Gornal. A partir d'aquí es ressegueix la partió dels termes de Canyelles i Castellet i la Gornal i, posteriorment el límit entre Canyelles i Olèrdola fins trobar el Puig de l'Àliga. Tot seguint el límit carener, es troba al punt 402 el camí carener que surt a la dreta, la traça del qual se segueix durant 230 m, excloent les parcel·les edificades i tornant després a la partió de termes fins a les primeres parcel·les edificades de la urbanització Dalt-Mar, la qual es ressegueix deixant-la a l'esquerra fins arribar altre vegada al límit del terme entre Canyelles i Olèrdola.<\/p> ","codi_element":"08043-2","ubicacio":"Sector Nord de Canyelles","historia":"

L'any 1970 la Diputació de Barcelona inicià el desenvolupament de les determinacions del Pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona, aprovat l'any 1963, a través de la redacció, tramitació i execució de plans especials dels àmbits geogràfics definits com espais protegits. Com a complement d'aquesta política de tractament de grans espais geogràfics, s'ha desenvolupat una política paral·lela d'ordenació d'àmbits geogràfics de dimensions més reduïdes que presenten valors significatius molt característics. Aquest ha estat el cas del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu, i de l'Espai Natural d'Olèrdola. L'actuació de la Diputació de Barcelona a Olèrdola es remunta a l'any 1926, quan el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments restaura l'església que presideix el conjunt monumental. L'any 1931 l'església i les ruïnes Monument Historicoartístic es declaren separadament d'Interès Nacional. L'any 1953 es palesa la necessitat de procedir a una nova actuació en aquest edifici, que és escomesa per aquell mateix servei. Conscient de l'important interès arqueològic i històric del conjunt d'Olèrdola, la Diputació de Barcelona adquireix la finca on és situat, el mes de juny de 1963. L'any 1971 són inaugurades les obres de la nova carretera d'accés i l'edifici del museu, adossat a la cara interna de la muralla, que va estatjar els materials localitzats a les investigacions dutes a terme en el recinte arqueològic i que a l'actualitat és el Centre d'Interpretació. La primera regulació urbanística d'Olèrdola és l'anotació preventiva en el registre de béns inventariables, promoguda per la Diputació l'any 1980 i aprovada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona aquest mateix any. Posteriorment, els ajuntaments de Canyelles i Olèrdola, en redactar i tramitar els seus plans municipals respectius, respecten la condició imposada per aquella anotació preventiva. El tractament protector atorgat per aquestes figures d'ordenació restà definitivament consolidat pel Pla Especial promogut per la Diputació de Barcelona, aprovat definitivament el 25 de febrer de 1992 pel Conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya. La sol·licitud formulada pel Ple Municipal de l'Ajuntament de Canyelles, en el sentit de sol·licitar l'ampliació de l'àmbit del Pla Especial en el seu terme municipal, aprovada unànimement pel Consell Coordinador d'Olèrdola en la seva sessió de data 18 de febrer de 1997 assenyala l'inici del procés de modificació d'aquell Pla Especial.<\/p> ","coordenades":"41.2994200,1.7124600","utm_x":"392206","utm_y":"4572796","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44272-202009171453270.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"DADES GENERALS: - Figura jurídica i data: Pla Especial d'Ordenació del Parc Comarcal d'Olèrdola de data, 11 de novembre de 1992. - Ampliació de l'àmbit del Parc (Modificació del Pla) desembre 1997. - Administració promotora i gestora: Diputació de Barcelona: Àrea d'Espais Naturals Servei de Parcs Naturals La majoria de propietat és privada, però l'ús públic. ÀMBIT GEOGRÀFIC I ADMINISTRATIU: - Superfície del Parc Comarcal: 608'23 ha - Municipis: Sant Miquel d'Olèrdola i Canyelles El Parc Comarcal d'Olèrdola està emparat legalment pel Pla especial promogut per la Diputació de Barcelona i aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1992. Forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Una modificació del Pla especial l'any 1997 proposa com a objectiu l'establiment d'un règim de protecció, conservació i millora del medi físic i del paisatge de l'espai natural d'Olèrdola, compatible amb l'aprofitament sostenible dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants, així com l'ordenació de l'ús públic per al lleure i el foment del coneixement i el respecte del patrimoni arqueològic i arquitectònic, el medi físic i el paisatge. L'àmbit geogràfic del present Pla Especial constitueix un espai lliure de gran extensió, en el qual s'estableixen les zones i les xarxes que tot seguit s'indiquen, per tal de definir els tractaments específics més ajustats a llurs finalitats concretes de protecció, conservació i millora: Zona d'Interès Paisatgístic, Zona Agrícola, Xarxa Bàsica de Vies i Camins, Xarxa Bàsica d'equipaments. La gestió del parc és del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["17"]},{"id":"44273","titol":"Riera de Vilafranca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-vilafranca","bibliografia":"

AA.VV (1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes). VIRELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"En alguns trams s'observen molts residus urbans.","descripcio":"

La riera de Vilafranca, anomenada de Canyelles en el tram que travessa aquest municipi, és el seu curs fluvial més important. En els seus marges es troben una sèrie d'elements natural molt interessants, com poden ser les balmes naturals formades per la l'erosió de l'aigua i sobretot, un conjunt de comunitats vegetals que només es donen a la seva llera. Aquest fet converteix la riera en una zona de gran importància ecològica i paisatgística. Algunes d'aquestes comunitats vegetals són els refugis naturals d'algunes espècies de la fauna local. Per aquestes raons, és òbvia la importància de la riera com a zona natural que caldria protegir i conservar.<\/p> ","codi_element":"08043-3","ubicacio":"Nord del municipi. Curs N - S","historia":"","coordenades":"41.2876264,1.7248538","utm_x":"393224","utm_y":"4571472","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44273-20200917103008.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44273-20200917103050.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44274","titol":"Forn de calç del Fondo de l'Obaga II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-fondo-de-lobaga-ii","bibliografia":"

PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En fase d'enrunament i cobert de vegetació.","descripcio":"

Forn de fer calç excavat a terra, només es conserva el forat de secció circular fet al subsòl i part de la paret de pedra que es recolza a la vessant N (2 x 2 m), al costat del camí. Les files de pedra són calcàries irregulars, molt alterades pel foc. La zona de combustió està colgada de terra i ocupada per la vegetació natural.<\/p> ","codi_element":"08043-4","ubicacio":"Sector E del Fondo de l'Obaga","historia":"","coordenades":"41.3018000,1.7177600","utm_x":"392654","utm_y":"4573053","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44274-20200917140059.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44274-20200917140126.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44274-6.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44275","titol":"Barraca del Fondo de l'Obaga II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-de-lobaga-ii","bibliografia":"

PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta un petit despreniment de pedres al costat lateral.","descripcio":"

Barraca de pedra seca i de planta circular, d'un diàmetre màxim de 2 m. S'ha aprofitat el desnivell de la roca natural com una de les parets de la construcció, a la part posterior. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula, amb la col·locació dels blocs de pedra, en fileres de forma circular \/ ovalada. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars. Es conserva la llosa de la porta que fa la funció de llinda.<\/p> ","codi_element":"08043-5","ubicacio":"Fondo de l'Obaga","historia":"","coordenades":"41.3015200,1.7168200","utm_x":"392575","utm_y":"4573024","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44275-20200917140716.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44275-20200917140758.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44275-20200917140739.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44276","titol":"Forn de calç del Fondo de l'Obaga I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-fondo-de-lobaga-i","bibliografia":"

PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Envaït per la vegetació, colgat de terra i en fase d'enrunament.","descripcio":"

Forn de fer calç excavat a terra, de planta circular. Una part important de les parets estan revestides de calç cremada. A la part superior s'observen diferents fileres de roca calcària disposada irregularment. L'alçada de la paret conservada supera àmpliament els dos metres i el diàmetre devia ser d'uns 5 m aprox. La zona de combustió està colgada de terra i ocupada per la vegetació natural.<\/p> ","codi_element":"08043-6","ubicacio":"Fondo de l'Obaga","historia":"","coordenades":"41.2997200,1.7137700","utm_x":"392316","utm_y":"4572827","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44276-20200917142122.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44276-20200917141934.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44276-20200917142010.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44277","titol":"Barraca del Fondo de l'Obaga (I)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-de-lobaga-i","bibliografia":"

PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La llinda de la porta d'entrada ha caigut i amb ella, una part de la construcció.","descripcio":"

Construcció aixecada en pedra, de planta ovalada d'un diàmetre màxim de 3,5 m. S'ha aprofitat el desnivell de la roca natural com una de les parets de la construcció, a la part posterior. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula, amb la col·locació dels blocs de pedra (sense cap mena de material d'unió), en fileres de forma circular \/ ovalada. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars.<\/p> ","codi_element":"08043-7","ubicacio":"Fondo de l'Obaga","historia":"","coordenades":"41.2993400,1.7124700","utm_x":"392207","utm_y":"4572787","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44277-20200917142920.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44277-20200917143025.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44277-20200917143047.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44278","titol":"La Roca Foradada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-roca-foradada","bibliografia":"

AA.VV(1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Cavitat natural de grans dimensions oberta en la roca calcària característica del massís del Garraf, fruit de l'erosió produïda per l'acció de l'aigua. Situada al congost on passa la riera i la carretera de Vilafranca, forma una cova enmig de la vessant.<\/p> ","codi_element":"08043-8","ubicacio":"El topònim de la Roca Foradada ja defineix un lloc per si mateix.","historia":"

Segons alguns estudiosos locals, aquest lloc va ser aprofitat per bandolers i lladres durant els segles XVIII i XIX per assaltar diligències, també va ser aprofitada els cinc anys de les guerres carlines per amagar-se, a fi d'empresonar els antimonàrquics.<\/p> ","coordenades":"41.2974900,1.7261800","utm_x":"393352","utm_y":"4572565","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44278-20200917125903.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44278-20200917125556.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44279","titol":"Barraca de la Cogullada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-cogullada","bibliografia":"

PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"En procés d'enrunament.","descripcio":"

Construcció aixecada en pedra, de planta rodona d'un diàmetre màxim de 5 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La porta s'estructura amb una llinda i està orientada als sud-oest.<\/p> ","codi_element":"08043-9","ubicacio":"Darrera de la masia de la Cogullada","historia":"","coordenades":"41.2990700,1.7241600","utm_x":"393185","utm_y":"4572742","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44279-90.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44279-91.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"La part est de la barraca es troba en fase d'enrunament, algunes fileres de pedres han caigut, deixant sense encaixar les fileres inferiors, que cauran fàcilment a partir d'ara. Una part de la terra vegetal de la part superior (coberta) també comença a desmoronar-se pel mateix cantó.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44280","titol":"Pi del Capellà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-del-capella","bibliografia":"

AA.VV(1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pi blanc (Pínus halepénsis). Exemplar d'uns 16 metres d'alçada de dues soques principals, els troncs són tortuosos i l'escorça grisa i esblanqueïda. La capçada és esclarissada, les fulles d'un verd clar grisenc (primes i blanes) fan entre 6 i 10 cm de llargada. Les pinyes són estretament còniques, de 8 a 12 cm de llargada per 3,5 a 4,5 cm de llargada, amb el peduncle corbat, que les inclina vers la branca on van inserides.<\/p> ","codi_element":"08043-10","ubicacio":"Carrer del Pi del Capellà. Barri de la Cogullada.","historia":"

Històricament el Pi del Capellà estava situat al camí del Pic de l'Àliga, a on deriven els camins de Cal Domingo i el de la Cogullada per l'altre. La zona havia estat conreada per un senyor anomenat Isidre de Cal Capellà.<\/p> ","coordenades":"41.2950629,1.7134753","utm_x":"392284","utm_y":"4572311","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44280-20200917162701.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44280-20200917162638.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44281","titol":"Barraca del Fondo de Cocó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-de-coco","bibliografia":"

PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El seu estat general és bo, però el seu entorn està cobert per la vegetació natural rebrotada després d'un incendi forestal, la qual cosa dificulta molt el seu accés i va envaint la pròpia construcció.","descripcio":"

Construcció aixecada en pedra, de planta rodona d'un diàmetre màxim de 3,5 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La porta s'estructura amb una llinda. El sostre de la volta està cobert de terra i pedruscall.<\/p> ","codi_element":"08043-11","ubicacio":"Vessant N del Fondo del Cocó","historia":"","coordenades":"41.2952600,1.7200800","utm_x":"392837","utm_y":"4572325","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44281-11.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44281-111.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44282","titol":"Font del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-bosc","bibliografia":"

AA.VV(1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font ubicada en una pineda frondosa on destaquen alguns exemplar d'arbres de grans dimensions i les jonqueres són abundoses. Si es tracta d'una font deu tenir la surgència al subsòl, ja que la seva apariència més que d'una font (que és com es coneix al poble), es d'un pou excavat al subsòl, Es tracta d'un cos cilíndric amb un diàmetre aproximat de 4 m. Les parets internes estan revestides amb pedres de mida petita i mitjana (20 cm de mitja aprox.). Per sobre del nivell de terra, la construcció té continuació amb un cos de més de 2 metres d'alçada que es tanca amb una falsa volta. L'accés es per la part est, una porta de forma quadrada. A la base hi ha una llosa vertical per tancar l'accés. L'aigua té la surgència a uns 3 metres de profunditat (en el moment d'elaborar aquest inventari).<\/p> ","codi_element":"08043-12","ubicacio":"Al peu del Puig de l'Àliga","historia":"

Alguns estudiosos locals i veïns de Canyelles consideren que en els seus orígens l'aigua fluïa entre la terra i els pedruscalls, fins que es construí el pou cobert actual que s'ha descrit en aquesta fitxa. L'any 1964, l'Agrupació Excursionista Atalaia de Vilanova i la Geltrú, va establir un campament com a punt de sortida per aixecar una creu al cim del Pic de l'Àliga. Es diu que molts canyellencs hi assistiren amb el seu rector per celebrar una missa i beneir la creu.<\/p> ","coordenades":"41.2840100,1.7049300","utm_x":"391550","utm_y":"4571094","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44282-12.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44282-120.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"La boca del pou és gran i presenta una certa perillositat al no estar tancada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44283","titol":"Font de la Mare de Déu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mare-de-deu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"No hi brolla aigual. La vegetació brota entre les pedres de la font, el seu entorn és degradat.","descripcio":"

Font situada sobre el mur de pedra del camí que puja al castell. Es compon d'un pilar central de pedra petita lligada amb ciment i un banc a cada costat, també de pedra. Al pilar on hi ha ubicat el broc hi havia un plafó de rajoles, actualment desaparegut. Segons la versió anterior del Mapa, s'hi podia llegir: 'Déu vos guard... El Senyor és amb tu'. No hi ha aigua, ha estat tallada.<\/p> ","codi_element":"08043-13","ubicacio":"C. de la Verge. Nucli de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2870100,1.7233500","utm_x":"393098","utm_y":"4571405","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44283-20200917105039.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44283-20200917105011.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-09 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44285","titol":"Pou del pla del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-pla-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pou de cos semicircular i cara plana on hi ha una obertura en forma d'arc que a manera de finestra s'utilitza per accedir-hi. Les parets s'aixequen amb pedres de mida petita i mitjana (20 cm de mitja aprox.), en bona part lligades per morter modern. Per sobre del nivell de terra, la construcció té continuació amb un cos de més de 2 metres d'alçada que es tanca amb una falsa volta.<\/p> ","codi_element":"08043-15","ubicacio":"Camí del Pla del Bosc","historia":"","coordenades":"41.2877400,1.7188000","utm_x":"392718","utm_y":"4571491","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44285-150.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44285-151.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44286","titol":"Cal Simó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-simo","bibliografia":"

AA.VV (1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La masia ha estat restaurada recentment","descripcio":"

Masia de tipus basilical de planta baixa, primer pis i golfes i diferents annexes. La porta principal està emmarcada amb pedra. Destaca un rellotge de sol enmig de la façana principal. Davant de la construcció principal hi ha un corraló en desús amb el sostre pràcticament desaparegut.<\/p> ","codi_element":"08043-16","ubicacio":"Fondo de les Alzines, entre el nucli de Canyelles i la urbanització Les Palmeres","historia":"","coordenades":"41.2795100,1.7077300","utm_x":"391777","utm_y":"4570591","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44286-160.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44286-161.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44287","titol":"Barraca de les Palmeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-palmeres","bibliografia":"

PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de pedra seca i de planta irregular, adossada a un tall practicat a la roca. La porta principal conserva una pedra de grans dimensions que fa la funció de llinda. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars.<\/p> ","codi_element":"08043-17","ubicacio":"Al Nord de la urbanització de Les Palmeres","historia":"","coordenades":"41.2779400,1.7073200","utm_x":"391740","utm_y":"4570418","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44287-20200910124211.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44287-20200910124257.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44287-20200910124330.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44288","titol":"Font de la Llacunalba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-llacunalba","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La font està pràcticament perduda, totalment coberta per la vegetació.","descripcio":"

Font situada en un descampat de la urbanització de les Palmeres. El broc amb aixeta està ubicat en un muret de pedra i maó modern lligats amb ciment. Actualment es troba totalment cobert de vegetació. Al costat hi ha un om de notables dimensions.<\/p> ","codi_element":"08043-18","ubicacio":"C. de la Manxa. Urbanització Les Palmeres","historia":"","coordenades":"41.2766800,1.7082800","utm_x":"391819","utm_y":"4570276","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44288-20200910112021.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44288-20200910111846.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"També es coneix com la Font de les Palmeres.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44289","titol":"Barraca entre l'avinguda de Canyelles i l'avinguda de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-entre-lavinguda-de-canyelles-i-lavinguda-de-catalunya","bibliografia":"

PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Enderrocada","descripcio":"

Barraca de pedra seca de planta circular. Actualment es troba completament enderrocada.<\/p> ","codi_element":"08043-19","ubicacio":"Urbanització Les Palmeres","historia":"","coordenades":"41.2752100,1.7066400","utm_x":"391679","utm_y":"4570115","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44289-foto-08043-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44289-20200926123540.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44289-20200926123513.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44290","titol":"Carrerada del Camí Vell de Vilafranca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-del-cami-vell-de-vilafranca","bibliografia":"

ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). 'Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina'. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Part del traçat està encimentat i part amb terra i pedres","descripcio":"

La carrerada entra al municipi des de Vilanova pel carrer Asturias, cantonada amb el carrer Palmeres, passa per l'avinguda Catalunya de la urbanització Les Palmeres, gira cap al carrer Moncayo i puja en direcció al Puig de l'Àliga on s'acaba el paviment encimentat, seguint recte el camí es transforma en una pista de terra i pedres molt costerut.<\/p> ","codi_element":"08043-20","ubicacio":"Urbanització Les Palmeres","historia":"","coordenades":"41.2777300,1.7013400","utm_x":"391239","utm_y":"4570402","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-09 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44291","titol":"Can Ferrer de Llacunalba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ferrer-de-llacunalba","bibliografia":"

AA.VV (1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes). VIRELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia. (p.15 i 50)<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Cal Ferrer de Llacunalba és una masia del segle XVII que va ser ampliada notablement entre els segles XVIII i XIX. Durant la segona meitat del segle XX s'hi van fer diverses intervencions per adaptar-la als diversos usos que va tenir, poc respectuoses amb la tipologia de la construcció. Està formada per diversos volums superposats que envolten el volum principal i el tanquen formant un pati interior. El volum principal és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb un portal d'arc de mig punt de ceràmica col·locada a plec de llibre que descansa sobre brancals de pedra. Al pis hi ha un finestral d'arc pla arrebossat. A cada costat s'hi adossa un volum, dels quals el de migdia és de notables dimensions i limita amb el carrer. Té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la part posterior. Presenta diverses obertures, distribuïdes aleatòriament, d'arc pla, arc escarser i arc de mig punt. La resta de volums són dependències agrícoles d'un i dos nivells d'alçat, amb la portalada d'accés a la masia situada al costat de migdia. A l'interior, conserva diversos elements d'interès, tals com els cups de l'entrada, la comuna, l'encavallada del pis superior i un túnel subterrani que creua sota el carrer. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. En una de les darreres intervencions s'han afegit còdols com a emmarcament de les obertures, que desvirtuen notablement el conjunt.<\/p>

<\/p>

<\/p> ","codi_element":"08043-21","ubicacio":"Avda. de Canyelles. Urbanització Les Palmeres","historia":"

El primer esment documental a la zona de la Llacunalba està referenciat a l'any 976. També s'esmenta el lloc als anys: 1002, 1080 i 1161. Tot i que no fan referència a la masia en concret.<\/p> ","coordenades":"41.2754500,1.7112900","utm_x":"392069","utm_y":"4570136","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44291-20200902150253.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44291-20200907114658.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44291-20200902150140.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44292","titol":"Coll de l'Àliga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coll-de-laliga","bibliografia":"

ALMAGRO, M., et alií. (1945). 'Carta Arqueológica de España: Barcelona \/ Madrid. CSIC. Servei d'Arqueologia, Direcció General del Patrimoni Cultural. (2004). 'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya' 'Carta Arqueològica'. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Estat desconegut","descripcio":"

Zona pedregosa al sud oest del Puig de l'Àliga, al camí que l'uneix amb el Turó de les Tres Partions. Al 1984 es realitzà la Carta Arqueològica i s'hi detectà sílex en superfície. A la revisió feta al 2002 no s'han localitzat restes, possiblement per l'abundant vegetació arbustiva que ocupa el sector i fa que l'accés a aquesta àrea sigui molt dificultós..<\/p> ","codi_element":"08043-22","ubicacio":"Coll de l'Àliga","historia":"","coordenades":"41.2815700,1.6945400","utm_x":"390676","utm_y":"4570837","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44293","titol":"Font del barri de cal Xum","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-barri-de-cal-xum","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font construïda d'obra formada per dues parets de pedra lligades amb morter de ciment. Es disposen en angle recte. L'aixeta es troba a la part baixa. Està situada a un xamfrà entre dos carrers i el terra del voltant està enrajolat, al costat hi ha una olivera.<\/p> ","codi_element":"08043-23","ubicacio":"Barri de Cal Xum","historia":"","coordenades":"41.2819600,1.7224700","utm_x":"393016","utm_y":"4570845","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44293-230.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44293-231.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44294","titol":"Font de Santa Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-santa-magdalena","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font construïda d'obra formada per tres parets de pedra lligades amb morter de ciment. Es disposen en angle obert en forma de capelleta i la reixa del desguàs es troba sobre una banqueta d'obra de pedra lligada amb ciment. A la paret on hi ha l'aixeta hi ha un plafó de sis rajoles ceràmiques amb la imatge de Santa Magdalena sobre un núvol, imitant l'estil de les rajoles hagiogràfiques del segle XVII. La font es troba en un espai urbà ampli, al costat d'un torrent canalitzat. El terra de l'espai està cobert amb grava, formant una placeta. A l'altre extrem d'aquesta hi ha un garrofer voltat per un mur-banqueta de planta circular. Al mateix espai hi trobem tres moreres alineades.<\/p> ","codi_element":"08043-24","ubicacio":"Barri de Cal Xum","historia":"","coordenades":"41.2836100,1.7213800","utm_x":"392927","utm_y":"4571030","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44294-240.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44294-241.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44295","titol":"Escultura de la plaça Onze de Setembre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-de-la-placa-onze-de-setembre","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"El bronze presenta símptomes d'oxidació, la qual taca la pedra de fons.","descripcio":"

Conjunt format per una placa vertical de pedra artificial blanca amb gravats de Castellers, una sardana i una senyera. Al costat dret hi ha un alt relleu de bronze on hi ha dues figures: un segador amb barretina i falç dempeus amb els braços abaixats i expressió de ràbia continguda, i un altre segador més jove aixecant una falç per darrera del seu company amb expressió de cridar exaltat. Ambdós van descalços i amb el tors nu. El conjunt està ubicat a la part del darrera d'una jardinera amb diverses espècies de plantes: poniol, romaní,...<\/p> ","codi_element":"08043-25","ubicacio":"Plaça 11 de setembre. Nucli antic de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2856500,1.7225300","utm_x":"393027","utm_y":"4571255","any":"1994","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44295-250.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44295-251.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"Tristan","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44296","titol":"Ajuntament Antic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ajuntament-antic","bibliografia":"

VIRELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"La façana està bruta per fongs, humitats i contaminació.","descripcio":"

Edifici d'estil eclèctic de planta baixa. La façana principal presenta una porta central quadrangular i dues finestres - una a cada banda del portal - les tres obertures estan emmarcades per una motllura llisa amb el dintell i la llinda lleugerament més allargats. La façana té un sòcol de pedra encoixinada. A la part superior la façana presenta un ràfec de rajola. Per sobre una balustrada cega amb un element central a manera de frontó semicircular. Just a sobre de la porta hi ha un plafó format per deu rajoles de fons blanc i lletres blaves on s'hi pot llegir: 'CASA CONSISTORIAL' i un element floral. A la part interior del frontó semicircular hi ha quatre rajoles de fons blau amb una data en blanc: 1933. A més trobem la placa de rajoles amb el nom de la plaça i el cartell de l'oficina de correus. La façana lateral també presenta sòcol de pedra i té tres finestres rematades de la mateixa manera que les de la façana principal. Aquestes tres finestres estan col·locades de manera asimètrica.<\/p> ","codi_element":"08043-26","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament. Nucli antic de Canyelles","historia":"

Antic Ajuntament de Canyelles des de 1933, convertit en seu de l'oficina de Correus.<\/p> ","coordenades":"41.2860200,1.7223900","utm_x":"393016","utm_y":"4571296","any":"1933","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44296-26.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44296-260.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44296-261.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44297","titol":"Font del frare Pere de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-frare-pere-de-canyelles","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"presenta molta humitat i el plafó de la rajola està malmesa: trencada i descolorida.","descripcio":"

Font construïda d'obra formada per un pilar de planta quadrada fet de pedres petites lligades amb morter de ciment, amb una banqueta a cada costat. A la part de la plaça, la banqueta hi té el desguàs. A aquest mateix costat del pilar hi ha l'aixeta i un plafó de sis rajoles ceràmiques de fons blau amb lletres pintades de color blau on hi diu: 'A PERE DE CANYELLES DOMINIC S.XIII [...]TALISTA I MISSIONER ENTRE ELS MOROS A TUNIZ I VALÈNCIA' . A la part superior del pilar hi ha una atzavara.<\/p> ","codi_element":"08043-27","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament. Nucli antic de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2861900,1.7221400","utm_x":"392995","utm_y":"4571315","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"R. Macian \/ Ceràmiques Pahissa","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44298","titol":"Can Saba\/Can Sabat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sabacan-sabat","bibliografia":"

AA.VV (1986) 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Garraf.' Servei de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV (1992): 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia.' Enciclopèdia Catalana Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'edifici està format per un nucli principal de grans dimensions, diversos cossos afegits i un jardí. El cos principal té planta baixa i un pis, amb la coberta a doble vessant de teula. La façana principal té una porta d'accés d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra. La resta de les obertures es troben repartides irregularment per la façana i presenten mides diverses. Cal destacar la finestra de doble arc de tipus gòtic amb columneta central i capitell esculpit amb motius vegetals referent a la vinya: cep, vergues i podall. Segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya citada a les fitxes del Servei de Patrimoni Arquitectònic es podria tractar de la figura heràldica de Berenguer de Savit, gendre de Bertran de Canyelles (Veguer del Penedès i Montblanc al s.XIII).<\/p> ","codi_element":"08043-28","ubicacio":"Carrer Major nº12 cantonada amb el carrer Corraló. Nucli antic de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2861200,1.7219100","utm_x":"392976","utm_y":"4571308","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44298-280.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44299","titol":"Nucli antic de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-antic-de-canyelles","bibliografia":"

BATET I COMPANY, C. (2004): 'El Castell Termenat d'Olèrdola'. Monografies d'Olèrdola 1. Ed. MAC-Olèrdola. Barcelona. VIRELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt d'edificis i carrers que formen l'espai urbà més antic de Canyelles on hi podem trobar el castell, l'església, i algunes cases la construcció original dels quals seria d'època medieval. Aquest espai estaria delimitat pel c\/Nou, c\/Bassa del Llot, c\/Major, Plaça Eliseo Oliver, avda\/ Quintanes, c\/ del Castell, Plaça Francesc Mir i Pujol i c\/Major.<\/p> ","codi_element":"08043-29","ubicacio":"Centre de Canyelles","historia":"

La primera notícia històrica referent a Canyelles data del 18 de febrer de l'any 992. Hi ha un document al Cartulari del Monestir de sant Cugat del Vallès on es cita un alou i la vila de Villa Lupos (Viladellops), a la Marca del Penedès, meitat per meitat als monestirs de Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Puel·les, a Barcelona. Aquests alou i vila estaven dins del terme d'Olèrdola i Olivella i llindaven amb el Castrum Olivella a l'est, a migjorn amb el fitó de Canyelles (Canellas, segons el text), a l'oest amb el torrent de la Roca dels Corbs i al nord limitarien amb la Penya del Papiol. (VIRELLA, A. 1990). A un altre document del Cartulari de Sant Cugat del Vallès que data de l'any 1002 es cita a 'Canellas' com a part del Terme d'Olèrdola. (VIRELLA, A. 1986). A l'any 1065 Sesmon Tresemir i Bonadona va vendre al comte de Barcelona Ramon Berenguer I un alou a Kannelles. (VIRELLA, A. 1990). Al Liber Feudorum Maior es pot trobar un document que parla del Castell de Canyelles com a propietat des de la segona meitat del segle XI. (BATET, C. 2003). En un document de l'any 1191 del Diplomatari de Santa Maria de Poblet, el rei Alfons I dóna a Berenguer de Vilafranca, Pere de Vilafranca, Vidià de la Rafeguera i Dalmau de Canyelles la Vila de Vilafranca i dotze mujades de terra al seu voltant, a part de dues terceres parts dels censos dels vilatans, rendes i el monopoli de la cocció del pa. (BATET, C. 2003). D'aquesta manera ja trobem el llinatge Canyelles com un llinatge important a la zona del Penedès, el que demostra l'existència d'un centre de poder a la població. Probablement Dalmau de Canyelles era el sogre de Pere de Vilafranca. Al s. XIII trobem nobles de Canyelles a la cort catalana: Vidal de Canyelles fou bisbe d'Osca i conseller del rei Jaume I. Bertran de Canyelles lluità a les ordres de Jaume I a la conquesta de València i serví la corona fins al regnat de Jaume II. Durant el s. XIV es realitzaren dos fogatges (censos de població) els anys 1358 i 1369. Hi consten 24 focs a Canyelles, no s'esmenta la presència de cap castell i té la categoria de quadra o lloc. Si es compara amb les poblacions veïnes trobem que a Viladellops hi havia 16 focs i al Castell d'Olèrdola tan sols 3, cosa que ens indica la despoblació de la muntanya d'Olèrdola a favor de les poblacions de la plana. En els fogatges queda clara la propietat de la família Marquet sobre Canyelles, tot i ser ciutadans de Barcelona. (Ramon Marquet fou Vice Almirall de Catalunya a la batalla naval de les Illes Formigues al 1287). En una visita pastoral durant l'episcopat de Ramon d'Escales al 14 de maig de 1388 s'esmenta l'existència d'una capella dedicada a Santa Magdalena, era sufragània de la de Sant Miquel d'Olèrdola. Tot i que la població del Castell d'Olèrdola és mínima, l'església de Sant Miquel - al turó d'Olèrdola - segueix essent la parroquial fins al segle XIX. Anys més tard d'aquests fogatges, al 16 de desembre de 1393, el rei Joan I va vendre a Guillem de Sagarriga (cirurgià de la casa reial) tota la jurisdicció sobre la quadra de Canyelles i el domini de Bellveí. Al 17 de desembre de 1478 es parla explícitament del Castell de Canyelles. Segons l'arxiver reial i escrivà del rei Pere Miquel Carbonell, el rei Joan II anà a caçar a la zona del Penedès i hagué de fer estada al Castell de Canyelles per refer-se d'una malaltia que acabaria més tard amb la seva vida. En aquell temps el propietari del castell era Mn. Franci Terrè, cavaller de Tarragona. Catalunya havia entrat en guerra civil entre La Generalitat i els Reialistes. En els fogatges del s. XVI, l'any 1515 hi havia 9 focs i al Castell hi manava Franci Miró, mentre que al 1553 hi havia 15 focs i el senyor del Castell era Mn. Lloys Terrè. (VIRELLA, A. 1990). Al 1587 es cediren els drets de l'església de Sant Miquel d'Olèrdola a Santa Maria de Vilafranca, tant Sant Joan de Viladellops com Santa Magdalena de Canyelles disposaven del necessari per a celebrar-hi missa. (BATET, C. 2003).<\/p> ","coordenades":"41.2860200,1.7223900","utm_x":"393016","utm_y":"4571296","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44299-20200907134446.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44299-20200902151731.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44299-20200902151303.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"(Continuació història) Al segle XVII Canyelles reafirma la seva entitat pròpia com a poble: al 1623 es concedeix el títol de baró al senyor de Canyelles. Quatre anys més tard, el 2 de gener de 1627 Joaquim de Terrer i Pons aconseguí separar la capella de Santa Magdalena de Canyelles de la de Sant Miquel d'Olèrdola. El primer rector fou Mn. Jacint Reventós. Al segle XVIII (1726), es col·loquen les fites que marcaven els límits entre Canyelles i Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú. Entre 1716 i 1787 es passa de 242 a 271 habitants a Canyelles, un creixement molt baix respecte a les poblacions veïnes, en gairebé 70 anys només hi ha un creixement de 29 persones. Al 1779 l'alemany Jeroni de Bouffard esdevé Baró consort de Canyelles, tot i que residia a Vilanova on també hi fou enterrat, ja que la 'carnera' dels senyors barons de Canyelles es troba en aquesta població. El segle XIX començà de manera traumàtica amb la Guerra del Francès. Si bé la població no fou escenari de cap batalla, la tradició popular encara ens ha fet arribar fets terribles esdevinguts a Canyelles. L'any 1823, durant el Trieni Liberal s'embargaren els béns de Ramon Bouffard (baró de Canyelles) per part de la Junta de Detencions i Segrestaments. Això durà poc ja que al mes de maig del mateix any els Cent mil fills de Sant Lluís entraven a Madrid i abolien les mesures de confiscacions. L'any 1844 Canyelles té 415 habitants i s'inaugurà el brancal de la carretera que va de Canyelles a Sant Pere de Ribes i Sitges amb un pont i una casa : el Pontazgo o Pontatge, on es faria pagar tribut a tots els carruatges. En aquesta època s'instal·laren diversos bandolers a la zona de la carretera de Canyelles, fet que perdurarà fins la segona meitat del segle XIX quan es registraren diversos incidents. Com a reflex del creixement extraordinari de l'exportació de vi i aiguardent a tot Catalunya, es dona increments de la població que al 1844 era de 415 habitants i al 1860 de 612. Tot i aquest ressorgiment econòmic, la inestabilitat política de la època no passà de llarg de Canyelles, a part de la Guerra del Francès i el fenomen del bandolerisme, els enfrontaments entre liberals i absolutistes foren presents. Entre 1871 i 1876 els carlins dominen l'Alt i el Baix Penedès i s'estableixen també a Canyelles. Es produïren diversos episodis violents. Els problemes a les vinyes, el contracte de la rabassa morta i els elevats impostos provocaren una revolta popular a Canyelles. El 5 de novembre de 1886, dues-centes persones sortiren al carrer amb garrots per aturar els cobradors de les contribucions que no pogueren ser protegits per l'escolta de mossos d'Esquadra, vint-i-dues persones foren empresonades a Vilanova per aquests fets. Amb l'arribada de la fil·loxera la crisi econòmica s'agreujà i de mica en mica Canyelles va anar perdent habitants. La primera meitat del segle XX s'iniciava amb crisi. L'any 1900 hi havia 561 habitants, al 1920 només en quedaven 474 i al 1950, després de la Guerra Civil i la dura postguerra, n'hi havien 361. A partir de la segona meitat del segle es generà una recuperació, gràcies a l'obertura d'Espanya a l'estranger. 1960 va significar un moment d'inflexió, a partir d'ara la població no pararà d'augmentar. A aquest any hi havia 391 habitants i l'any 1981 ja n'hi havia 565. Durant els anys 60 del segle XX, Canyelles experimenta un creixement urbanístic desordenat, es construeixen gran quantitat de segones residències en urbanitzacions que s'originen al voltant del que fins llavors eren masies aïllades: Cal Dori (Urb. Califòrnia), Cal Ferrer de la Llacunalba ( Urb. Les Palmeres), Cal Rigol (Urb. La Selva de las Maravillas),... Aquest fet propicià un creixement econòmic i un canvi en l'economia del poble. Passa de ser un poble agrícola viticultor, a ser un poble dedicat al sector de la construcció. (VIRELLA, A. 1990). Per ampliar la informació consulteu la memòria.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44300","titol":"Ca la Quima","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-quima","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Casa de grans dimensions de planta quadrangular amb les cantoneres fetes amb blocs de pedra. L'entrada principal està emmarcada en pedra amb un arc rebaixat on un gravat data la casa l'any 1783. La façana és simètrica, centrada per un balcó a sobre del portal. Les finestres d'arc rebaixat es disposen en el primer i en el segon pis a banda i banda, dues en cada pis. Un coronament senzill amb un ràfec de teula tanca la part superir de la façana. La coberta a dues aigües es divideix al punt de carena on hi ha decoració amb taules típica de les masies tradicionals. La façana que dóna al carrer Major presenta diferents obertures, algunes d'elles amb reixa de ferro forjat. A la part posterior de la casa hi ha un pati tancat per un mur de mamposteria.<\/p> ","codi_element":"08043-30","ubicacio":"Pl. Francesc Mir i Pujol, cantonada amb el c. Major per una banda i el c. Bosch per l'altre","historia":"","coordenades":"41.2864700,1.7224400","utm_x":"393021","utm_y":"4571346","any":"1783","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44300-300.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44300-301.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44301","titol":"Església de Santa Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-santa-magdalena","bibliografia":"

AA.VV (1986). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Garraf.' Servei de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV (1992). 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia.' Enciclopèdia Catalana Barcelona. VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'església parroquial de Sta. Magdalena es troba adossada al castell de Canyelles. És un edifici de planta rectangular, d'una nau amb capelles laterals i coberta a quatre vessants, de teula.Les capelles estan dedicades, respectivament, a l'Immaculada Concepció i al Sant Crist i la Verge dels Dolors (costat de l'Epístola); i a Sant Nicolau de Tolentí i al Sagrat Cor de Jesús (costat de l'Evangeli). En la capçalera de l'església i en posició aïllada s'alça l'altar major, dividit en tres cossos: el del centre, dedicat a Santa Magdalena, patrona de Canyelles; el de la dreta, dedicat a Santa Llúcia, i el de l'esquerra, a Sant Josep. A la part inferior de la capçalera s'hi disposen les figures de Sant Isidre i Sant Antoni. Les imatges originals van ser destruïdes durant la Guerra Civil (1936-1939); més endavant, i per subscripció popular, van ser comprades de nou i rehabilitades. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes. La façana presenta una porta d'accés rectangular, amb dovelles de pedra i un escut damunt la clau central de la llinda pertanyent al baró de Canyelles, restaurat l'any 1858. Sobre el portal, al qual s'accedeix per una escalinata de pedra, hi ha una obertura circular que il·lumina la nau a manera de rosassa. L'angle delimitat per una de les façanes del castell configura l'espai d'una petita plaça. El campanar, situat a l'esquerra, és de planta quadrangular amb dues obertures d'arc de mig punt. Conserva dues campanes: la gran i la petita, així com la matraca que es feia servir d'avís per les cerimònies litúrgiques de Setmana Santa, és a dir, pels dies que les campanes estaven de dol. Aquests dies també s'acostumava a tapar les imatges amb draps de color púrpura.<\/p> ","codi_element":"08043-31","ubicacio":"c. del Castell. Nucli antic de Canyelles.","historia":"

L'església és documentada des del segle XVII, en què fou erigida parròquia (1627) i s'independitzà de la de Sant Miquel d'Olèrdola de la mà del Bisbe Sentís. Segons la documentació de què es disposa, sembla que la seva construcció fou costejada pels barons de Canyelles, Joaquim de Terrer i Isabel de Ciurana. L'any 1858 el baró de Canyelles en aquell període, Ramon de Bouffard, va fer restaurar el conjunt format per l'església i el castell. Una de les constatacions més antigues de l'existència d'una capella a Canyelles dedicada a Sta. Magdalena es troba a l'Arxiu Episcopal de Barcelona, al llibre de Visites Pastorals, núm. 7, fol. 254, corresponent a L'Episcopat de Ramon d'Escales (1336-1389), la referència a la visita efectuada el 14 de maig de 1388 a la capella de Sta. Magdalena de Canyelles, sufragània de Sant Miquel d'Olèrdola, de la qual era rector mossèn cebrià (Ciprianus), havent estat En Soler, vicari de la dita església d'Olèrdola, qui primer hi celebrà missa, per interès de diversos prohoms (S. Bonmatí, Pere Vendrell i Pau Ribes). Cal dir que el rellotge situat al bell mig del campanar fou un regal del vilanoví Eliseu Oliver de Ballester, i funciona des de 1916.<\/p> ","coordenades":"41.2866500,1.7225000","utm_x":"393026","utm_y":"4571366","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44301-31.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44301-310.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44301-311.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44302","titol":"Castell de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-canyelles","bibliografia":"

AA.VV (1986). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Garraf.' Servei de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV (1992). 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia.' Enciclopèdia Catalana Barcelona. CATALÀ ROCA, P. (1971). 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau. Barcelona. CATALÀ ROCA, P. (1981). 'Castells i torres de Catalunya'. Edicions aquari. Barcelona. FONTBONA, F. (1983). 'Del Neoclassicisme a la Restauració. 1808-1888. Història de l'Art Català'. Vol. VI. Barcelona. PiI de CABANYES, O. (1999). 'Castells habitats de Catalunya'. Ed. 62. Barcelona. PLANAS. R. (1961). 'El Penedès i Garraf'. Albertí Ed. Barcelona. RÀFOLS, J.F. (1980). 'Diccionario de artistas de Cataluña'. Edicions Catalanes, S.A. y la Gran Enciclopedia Vasca. TINEO, J.A. I ROSAUD, J. (1984). 'Garraf - Baix Penedès. Les comarques de Catalunya'. Ed. Blume. Barcelona. VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"XV","notes_conservacio":"Les últimes obres de reforma al castell daten de l'any 1995","descripcio":"

El castell de Canyelles es troba situat a la part més alta del poble, al costat de l'església de Sta. Magdalena. Les restes conservades, que daten del segle XV, són fonamentalment una torre de planta circular força alta, i un fragment de muralla amb cinc merlets. La torre té un diàmetre intern de poc més de 2 metres i, a peu pla, els murs tenen un gruix d'uns 135 cm. A la part alta, les parets són molt més primes (uns 80 cm). El parament, d'acord amb el que es pot veure a la paret superior, és fet de pedres gairebé sense treballar poc o molt arrenglerades. A la zona alta destaquen unes petites espitlleres. La façana contigua a l'església, amb la qual forma angle, presenta un porxo amb dos arcs escarsers, damunt del qual hi ha un terrat.<\/p> ","codi_element":"08043-32","ubicacio":"c. del Castell. Nucli antic de Canyelles.","historia":"

La documentació específica relativa al castell de Canyelles és molt escassa, a causa dels diversos saqueigs experimentats i de l'incendi que es va produir l'any 1936. L'edifici s'esmenta a partir de l'any 1478 com a propietat de mossèn Francí Terré, cavaller de Tarragona, tot i que el nom de Canyelles apareix documentat de l'any 992, i la nissaga dels Canyelles a partir de l'any 1191. Per aquests motius i tenint en compte que Canyelles era un lloc estratègic relacionat amb la gran urbs d'Olèrdola, alguns historiadors han afirmat que és molt probable que el castell existís molt abans. El llinatge Canyelles consta ja del s. XII, amb algun representant notable. Entre d'ells destaquen: Vidal de Canyelles: cosí de Jaume I, va ser compilador dels furs d'Aragó i València i bisbe d'Osca el 1238. Bertran de Canyelles: va servir quatre monarques de la dinastia catalana, Jaume I, Pere II, Alfons II i Jaume II. Tomàs de Canyelles: possiblement fill de l'anterior, va ser l'escrivà de Pere III, que li va encarregar de continuar la seva crònica de la rebel·lió i guerra de Sardenya. Gabriel de Canyelles: notari públic de Barcelona, que ja apareix en una sentència sobre el pagament de les despeses d'un sepulcre de plata de sant Raimon de Penyafort, el 1409. El castell ha passat per molt propietaris. El rei Joan I el va lliurar, l'any 1393, a Guillem de Sagarriga, que era cirurgià de la casa reial. Va passar immediatament a línia dels Marquet. I després als Terrè. L'últim Terrè va morir sense successió el 1706 i el castell va passar a un altre nissaga. El 1714 el castell ofereix resistència: s'han trobat diverses bales de canó al baluard. L'any 1769, un reial decret de Carles III va confirmar l'antiga baronia a favor de Raimunda de Minguella Terrè i Boatella, viuda de Bernat Martí-Prat, baró de la Bleda, cavaller de Santiago i capità d'infanteria. Aquesta dona es va casar en segones núpcies amb Domènec-Jeroni de Bouffard de la Garrigue, un súbdit francès. A mitjan segle XIX, la nissaga Bouffard va vendre el castell amb les seves terres a la família Reguera, que les va explotar com a finca agrícola durant les tres generacions. Des de 1982 l'actual propietari n'ha consolidat les estructures i l'ha rehabilitat com a residència. L'episodi que dóna més gran protagonisme històric al castell de Canyelles és l'estada del rei Joan II durant una cacera el desembre de 1478. Aquells dies va caure malalt i com a conseqüència va morir el gener de 1479.<\/p> ","coordenades":"41.2870600,1.7227400","utm_x":"393047","utm_y":"4571411","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44302-32.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44302-320.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"L'any 1995 es va realitzar una intervenció arqueològica al castell motivada per les obres de reforma que es duien a terme al pati est. Aquestes reformes, iniciades anteriorment en diversos espais constructius preveien el rebaix dels nivells interns d'una estructura murària d'importants dimensions (11 x 18,4 metres) situada en l'àrea central del pati. Un cop rebaixats els nivells fins a 4 metres de profunditat, s'havia de procedir a construir una coberta i adequar l'espai intern per al seu ús. El pati, de planta rectangular, constitueix un ampli espai d'uns 73 metres de llargada per uns 22 metres d'amplada. L'únic element fiable per a la datació de les fases d'activitat és l'estudi de les relacions físiques entre els fets constructius que constitueixen els diferents espais estructurals. Es van poder distingir 4 fases: fase I (segles XVII-XVIII), fase II (segle XIX), fase III (a partir de mitjan segle XIX), fase IV (a partir de mitjan segle XX). Segons la llegenda sota els castell hi hauria unes mines subterrànies en connexió amb el passadís de quilòmetres sota terra que aniria des d'Olèrdola fins a les coves de Sitges, a la mateixa ratlla de costa.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["17"]},{"id":"44303","titol":"Creu de l'Atri\/Creu del Padró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-latricreu-del-padro","bibliografia":"

AA.VV (1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes). VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Creu de ferro amb travessers de tub i extrems formats per una planxa de ferro trilobulada, Els creuers porten una petita varilla de ferro lleugerament corbada que els uneix. La creu està col·locada i insertada a una llosa de pedra rectangular, segurament reaprofitada d'algun ampit de finestra, ja que a la part inferior s'observen encaixos per a una reixa. Aquesta llosa està col·locada sobre una pilastra feta amb obra, arrebossada amb ciment i pintada de color blanc. L'amplada de la creu és de 65 cm. L'alçada de la creu 80 cm. L'alçada total del conjunt de creu i pilastra fa 110 cm d'alçada i la llosa fa 115 x 80 cm. S'utilitzà per beneir el terme municipal. Fou arrencada l'original durant la Guerra Civil i l'actual es col·locà després del conflicte.<\/p> ","codi_element":"08043-33","ubicacio":"Sagrat de l'Església de Santa Magdalena","historia":"","coordenades":"41.2866500,1.7225000","utm_x":"393026","utm_y":"4571366","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44303-33.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"La datació ve donada per la tècnica de fabricació de la peça. Alguns veïns de Canyelles i la bibliografia relacionen aquesta creu amb una creu del terme que hi havia hagut a l'església. La Creu marca l'espai reservat com a sagrera o sagrat al voltant de l'església.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44304","titol":"Font del carrer Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-carrer-nou","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"presenta alguna taca de pintura i cops.","descripcio":"

Font formada per un bloc de pedra del tipus conglomerat 'pudinga', que podria haver estat en una cova pel tipus de concrecions calcàries que es troben a la seva superfície. Pedra de Montserrat? El bloc fa 2 m d'alçada i 1,5 m d'amplada. Està col·locada sobre una banqueta de pedra i ciment, amb la part posterior arrodonida. A la part del davant del bloc és plana i hi ha l'aixeta i a sota seu, a la banqueta d'obra el desguàs.<\/p> ","codi_element":"08043-34","ubicacio":"Carrer Nou. Nucli antic de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2854800,1.7230100","utm_x":"393067","utm_y":"4571235","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44304-340.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44304-341.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44307","titol":"Goigs en alabansa del gloriós patriarca S. Joseph","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-alabansa-del-glorios-patriarca-s-joseph","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Goigs dedicats a sant Josep, la còpia escrita es titula 'Goigs en alabança del gloriós patriarca S. Joseph, espòs de la Verge Maria; que es canten en la Parroquial Iglesia de Santa Maria Magdalena de Canyellas, del Bisbat de Barcelona'. La impressió publicada va ser feta a Barcelona per 'Francisco Suriá y Burgada, Estamper, en lo carrer de la Palla.<\/p> ","codi_element":"08043-37","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i \/ o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44308","titol":"Font de les Quintanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-quintanes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font construïda d'obra feta amb pedra petita lligada amb morter de ciment, format per una pilastra i una banqueta a cada costat. A la part del davant de la pilastra hi ha l'aixeta i un plafó de 6 rajoles ceràmiques de fons blanc i llegenda de color blau: 'A Beltran de Canyelles s.XIII Conceller del Rei Jaume II d'Aragó i Veguer del Penedès i de Montblanc.'<\/p> ","codi_element":"08043-38","ubicacio":"Plaça de les Quintanes, confluència entre el carrer del Campanar i l'avinguda de les Quintanes","historia":"","coordenades":"41.2873600,1.7209200","utm_x":"392895","utm_y":"4571446","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44308-380.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44308-381.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"Ceràmiques Pahissa.","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44309","titol":"Pou Maurici","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-maurici","bibliografia":"

AA.VV (1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Tot i que l'estat de l'edificació es pot considerar bo, el seu entorn immediat està envaït per la vegetació natural, el que dificulta l'accés i pot començar a deteriorar les parets de pedra.","descripcio":"

Font ubicada a la confluència de tres torrents: el torrent del Pou Maurici, el del fondal de les Alzines i el torrent del Pla del Bosc. Si es tracta d'una deu la seva surgència ha d'estar al subsòl. Es tracta d'un cos cilíndric amb un diàmetre aproximat de 3,5 m. Les parets internes estan revestides amb pedres de mida petita i mitjana (20 cm de mitja aprox.). Per sobre del nivell de terra, la construcció té continuació amb un cos de més de 1,9 metres d'alçada que es tanca amb una falsa volta. L'accés es per la part nord est, una porta de forma quadrada. A la base hi ha una llosa horitzontal de 75 x 90 x 10 cm. per tancar l'accés. L'aigua té la sorgència a uns 3 metres de profunditat (en el moment d'elaborar aquest inventari).<\/p> ","codi_element":"08043-39","ubicacio":"Plana del Violí","historia":"","coordenades":"41.2874100,1.7166300","utm_x":"392536","utm_y":"4571457","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44309-foto-08043-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44309-39.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44310","titol":"Barraca de la carretera de Sant Pere de Ribes (I)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-carretera-de-sant-pere-de-ribes-i","bibliografia":"

PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Part de la volta està enfonsada.","descripcio":"

Barraca de pedra seca, de planta circular d'un diàmetre aproximat de 3 m. La paret té un gruix de 90 cm i una alçada de 2 m. La porta principal s'obre en direcció sud. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula, amb la col·locació dels blocs de pedra (sense cap mena de material d'unió), en fileres. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars. Les pedres que formen la volta han caigut i estan a l'interior de la barraca.<\/p> ","codi_element":"08043-40","ubicacio":"Carretera B-211","historia":"","coordenades":"41.2877500,1.7359600","utm_x":"394155","utm_y":"4571471","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44310-401.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44310-40.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44310-400.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44311","titol":"Era d'en Po Ros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/era-den-po-ros","bibliografia":"

MIRET, J. (1991). 'El jaciment ibèric de l'Era d'en Po Ros (Canyelles)' 'Olerdulae'. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Gener desembre. MIRET, M. (1983). 'Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca de Garraf.'. Barcelona. Servei d'Arqueologia, Direcció General del Patrimoni Cultural. (2004). 'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya' 'Carta Arqueològica'. Generalitat de Catalunya. VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"II-I aC.","notes_conservacio":"Zona totalment arrasada per la construcció del nus de carreteres.","descripcio":"

Jaciment situat a l'enllaç entre la C-15 i la C-15 B. Abans de la construcció d'aquest nexe de carreteres hi havia feixes de conreu on es localitzaren materials ceràmics en superfície d'època ibèrica: ceràmica comuna ibèrica, àmfora itàlica i ceràmica campaniana. Durant unes obres de remodelació de la carretera s'efectuà una excavació la qual va deixar al descobert, a més del mateix tipus de material, una sitja excavada al subsòl i seccionada per les màquines excavadores. El diàmetre del fons seria de 1.25 m i la profunditat aproximada de 1.50 m. El rebliment el formaven terra i pedres calcàries amb 24 fragments de ceràmica informe d'època ibèrica i restes de fauna. Actualment encara es poden observar escadussers fragments de ceràmica ibèrica, medieval i blau català.<\/p> ","codi_element":"08043-41","ubicacio":"Els Oliverons","historia":"

Jaciment descobert per Xavier Virella durant unes prospeccions. Al 1988 es realitzà una excavació d'urgència.<\/p> ","coordenades":"41.2884900,1.7255700","utm_x":"393286","utm_y":"4571566","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44311-41.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"Algun d'aquests materials es troben dipositats al Museu de Vilafranca.","codi_estil":"81|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44312","titol":"Llacunalba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llacunalba","bibliografia":"

Servei d'Arqueologia, Direcció General del Patrimoni Cultural. (2004). 'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya' 'Carta Arqueològica'. Generalitat de Catalunya. VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia. VIRELLA, X. (1974). 'Boletín Informativo de Canñellas'. Febrer.<\/p> ","centuria":"VI-I aC.","notes_conservacio":"zona urbanitzada.","descripcio":"

Prop de la Font de la Llacunalba es va localitzar ceràmica comuna ibèrica, ibèrica pintada, campaniana i ceràmica a mà. Actualment la zona està totalment urbanitzada. No s'observen restes d'estructures.<\/p> ","codi_element":"08043-42","ubicacio":"Urbanització Les Palmeres","historia":"

Jaciment descobert al 1974 per membres de l'Agrupació Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú.<\/p> ","coordenades":"41.2763900,1.7073000","utm_x":"391736","utm_y":"4570245","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44312-foto-08043-42-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"La Carta Arqueològica del Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural qualifica el tipus de jaciment com 'lloc d'habitació sense estructures'.","codi_estil":"81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44313","titol":"Can Dori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-dori","bibliografia":"

MIRET, M. (1983). 'Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca de Garraf.'. Barcelona. Servei d'Arqueologia, Direcció General del Patrimoni Cultural. (2004). 'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya' 'Carta Arqueològica'. Generalitat de Catalunya. VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"VI-I aC.","notes_conservacio":"probablement arrasat.","descripcio":"

El jaciment s'ubica a la part de darrera de la Masia de Can Dori, actualment Restaurant Masia Canyelles. En el lloc on hi havia hagut una pineda, es recolliren alguns fragments de ceràmica ibèrica l'any 1984.<\/p> ","codi_element":"08043-43","ubicacio":"Plaça Maria Cristina. Urbanització Nou Canyelles.","historia":"

L'any 2002, el propietari de la masia va informar que durant la realització de les obres fetes al lloc, van aparèixer diferents serveis hidràulics de la masia i canalitzacions de la urbanització, però no restes arqueològiques.<\/p> ","coordenades":"41.2749000,1.7264300","utm_x":"393336","utm_y":"4570056","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44313-foto-08043-43-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Antic|Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"Actualment les franges de terreny que es conserven susceptibles de contenir restes arqueològiques són mínimes, cosa que fa pensar que el jaciment podria trobar-se pràcticament destruït.","codi_estil":"79|80|81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44314","titol":"Col·lecció d'imatges de Canyelles de 1970","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dimatges-de-canyelles-de-1970","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Col·lecció de 34 fotografies en suport paper de mida 30 x 40 cm en blanc i negre. Totes les fotografies les realitzà Ramon Perelló al 1970. La temàtica de les imatges són els carrers, les places i els edificis de Canyelles: 1. El carrer Nou des de la plaça de l'Ajuntament. 2. Cal Pere dels Gossos. 3. El Celler del Pep de la Torta i la Trini. 4. El Correló i la Fusteria. 5. Ca l'Ortuño. 6. Les figues de moro davant del Pepito de la Cobellada. 7. L'hort de Cal Bertran. 8. El carrer Major des de Cal Comas. 9. La creu de la plaça de l'església. 10. Cal Ton Clau. 11. Baixant entre Cal Faló i Ca la Quima. 12. Cal Pep de la Torta i la Trini. 13. Cal Cosme. 14. Cal Sabat. 15. L'Església i el Castell des de Can Padrí. 16. Cal Bertran i el campanar. 17. L'hort, el Castell i l'església des de la fàbrica. 18. Cal Faló i la Rectoria; al fons, Ca la quima. 19. La porta del Castell. 20. Església i Castell des de darrera. L'hort del castell (1) 21. El carrer Nou des de la Tarrera. 22. L'arc del carrer del Campanar. 23. L'Església des de l'era del Castell. 24. Església i Castell des de darrera. L'hort del castell (2) 25. El pou i les cabres del Pepet. 26. El carrer Nou. 27. El carrer Nou des de la Vinya del Collet. 28. La plaça de l'ajuntament. 29. Cal Bertran. 30. El carrer Nou des de la Terrera. 31. Baixant cap el Trull. 32. El carrer Major des del Trull. 33. Església i Castell des de baixada de l'hort Castell. 34. El pou del Pepet i carrer Nou des de la vinya del Collet.<\/p> ","codi_element":"08043-44","ubicacio":"Ajuntament de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2856600,1.7224100","utm_x":"393017","utm_y":"4571256","any":"1970","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"Ramon Perelló","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44315","titol":"Arxiu municipal de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-de-canyelles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'arxiu municipal de Canyelles es troba ubicat a la planta baixa de l'Ajuntament. Conserva els fons documentals històrics i administratius produïts per aquesta institució municipal al llarg de la seva història. Tota aquesta documentació, que va de finals del segle XVIII fins l'actualitat, fou classificada i inventariada l'any 1996 gràcies a l'acord entre el Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona. En el fons de l'arxiu es poden trobar documents de l'administració general (1852 \/ 1988), hisenda municipal (1779 \/ 1991), proveïments (1932 \/ 1989), beneficència i assistència social (1939 \/ 1944), sanitat (1953 \/ 1987), serveis agropecuaris (1891 \/ 1990), obres i urbanisme (1932 \/1993), seguretat pública (1864 \/ 1984), serveis militar (1857 \/ 1983), població (1818 \/ 1986), eleccions (1849 \/ 1993), instrucció pública (1832 \/ 1948), cultura (1964 \/ 1995). Cal destacar la sèrie de la publicació 'La Veu de Canyelles' publicada mensual o trimestralment entre els anys 1970 a 1985, que recull les notícies de tot tipus esdevingudes al poble. A l'actualitat l'Ajuntament publica el 'Info Canyelles'.<\/p> ","codi_element":"08043-45","ubicacio":"Ajuntament de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2856600,1.7224100","utm_x":"393017","utm_y":"4571256","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44315-45.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44316","titol":"Arxiu parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-parroquial-7","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'arxiu parroquial de Canyelles no té un gran valor com a fons documental històric, ja que va ser destruït. Els documents que hi ha són moderns. Als anys 70 del segle XX, el rector que hi havia en aquell moment a la parròquia, Mn. Tort, va començar a refer l'arxiu. La majoria de la documentació pròpia de la parròquia data d'aquell moment.<\/p> ","codi_element":"08043-46","ubicacio":"c. del Castell (rectoria)","historia":"","coordenades":"41.2868000,1.7224000","utm_x":"393018","utm_y":"4571382","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44317","titol":"Jaciment paleontològic de cal Valent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-cal-valent","bibliografia":"

CALZADA, S. (1974). 'Braquiópodos infracretàceos del Levante español'. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'estat de conservació és regular segons la pròpia carta paleontològica elaborada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.","descripcio":"

Jaciment marí del Mesozoic Cretaci Inferior Apià. Es tracta d'un jaciment petit amb poc materials. Seguint la seqüència estratigràfica de la part més baixa a la part més alta és la següent: 20 m de micrites de gra fi amb abundants miliòlids. De color gris ben estratificades en estrats de 0,3 m de potència. Per sobre hi ha 100 m de nivells margosos. Associades a aquests estrats hi trobem les següents espècies animals: Callinassa infracretàcea. Burrirhynchia viai, Sabaudia minuta i Patellina subcretacea. Totes marines.<\/p> ","codi_element":"08043-47","ubicacio":"Can Valent","historia":"","coordenades":"41.2846000,1.7425200","utm_x":"394699","utm_y":"4571114","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44318","titol":"Jaciment paleontològic de mas Rossell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-mas-rossell","bibliografia":"

CALZADA, S. (1974). 'Braquiópodos infracretàceos del Levante español'. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'estat de conservació és regular segons la pròpia carta paleontològica elaborada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.","descripcio":"

Jaciment marí del Mesozoic Cretaci Inferior Apià. Es tracta d'un jaciment petit amb poc materials. Seguint la seqüència estratigràfica de la part més baixa a la part més alta és la següent: 20 m de micrites de gra fi amb abundants miliòlids. De color gris ben estratificades en estrats de 0,3 m de potència. Per sobre hi ha 100 m de nivells margosos. Associades a aquests estrats hi trobem les següents espècies animals: Neithea (Neitheops) sp. Burrirhynchia viai, Salenia, Tamarella chloris i Sellithyris sella. Totes marines.<\/p> ","codi_element":"08043-48","ubicacio":"Mas Rossell","historia":"","coordenades":"41.2831700,1.7145900","utm_x":"392358","utm_y":"4570989","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44319","titol":"Jaciment paleontològic de can Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-casanova","bibliografia":"

CALZADA, S. (1974). 'Braquiópodos infracretàceos del Levante español'. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'estat de conservació és regular segons la pròpia carta paleontològica elaborada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.","descripcio":"

Jaciment marí del Mesozoic Cretaci Inferior Albirà. Es tracta d'un jaciment relacionat directament amb un banc de Orbitolina texana texana. Associades a aquests estrats hi trobem les següents espècies animals: Lima cottaldina, Polyconites verneuili, Salenia sp., Tamarella tamarindus, Cyrtotyris middlemissi, Stereocidaris pyrenaica i Distefania sp.<\/p> ","codi_element":"08043-49","ubicacio":"Can Casanova","historia":"","coordenades":"41.2682600,1.7320900","utm_x":"393799","utm_y":"4569312","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44321","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-3","bibliografia":"

El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Des de l'any 2012, data en la que es van recuperar les cantades, ha estat la Coral Pla del Bosc les encarregades de les actuacions que ara ja només es canten al sortir de l'església i no són itinerants.<\/p> ","codi_element":"08043-52","ubicacio":"","historia":"

Durant la primera meitat del segle XX per Pasqua el sr. Mas Pons, un acordionista cec ensenyava caramelles a un grup d'homes. En acabar la Guerra Civil i durant dos anys Mn. Josep Bach Molas reprengué l'activitat de les Caramelles amb un grup d'entre 25 i 50 homes de la població. Passats aquests dos anys se'n feu càrrec Antoni Hill 'Tonet' fins a l'actualitat. S'actuava el dissabte a la nit a Canyelles i diumenge a Vilanova, on tenien molt bona fama. De mica en mica plegaren els homes adults i les caramelles les formen actualment nens.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Ara en comptes de 'caramelles' se les anomena 'Cants Pascuals'","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44322","titol":"Benedicció de les cases 'Salpàs'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/benediccio-de-les-cases-salpas","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es deixà de fer als anys 80","descripcio":"

Ritus religiós que es realitzava el dilluns i dimarts de Setmana Santa i que consistia en què el mossèn recorria totes les cases de Canyelles que ho demanaven per tal de ser beneïdes. S'iniciava a una de les cases on el capellà beneïa els plats de sal que portaven els veïns i un gerro d'aigua. Amb la sal i l'aigua barrejada el capellà anava passant per les cases que ho sol·licitaven, s'iniciava el recorregut dilluns al matí per les masies de dalt i a la tarda per cases del poble i dimarts al matí per les masies de baix. A cada casa el capellà enganxava una cullerada de la pasta (sal i aigua beneïdes) en una de les parets de la casa. A cada llar que anaven els escolans recollien donatius que sovint eren ous.<\/p> ","codi_element":"08043-53","ubicacio":"Cases de Canyelles","historia":"

No es coneix amb exactitud quan es començà a fer. Es deixà de fer als anys 80, amb la marxa de Mn. Tort. Aquest ritus recorda, segons la tradició cristiana, el pas de l'àngel exterminador, que matà a tots els primogènits egipcis, respectant aquells, les cases dels quals estaven marcats amb la sang de l'anyell que era el símbol de la Pasqua.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44323","titol":"El trasllat dels difunts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-trasllat-dels-difunts","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es fa","descripcio":"

Fins als anys 60 es traslladaven els difunts de les masies escampades de Canyelles cap a l'església i després al cementiri del poble portats en un cadafalc especial, una espècie de taula. Els portants no podien ser familiars directes del difunt i era obligatòria la participació dels veïns més propers. El trasllat es feia per relleus, es deixava el difunt en el cadafals, mentre es feia el canvi de portants el capellà feia una oració. Al davant de la comitiva hi havia l'escolà o escolans portant la creu, darrera seu el capellà, el seguia el mort amb els seus portants i els familiars i la gent que els acompanyava.<\/p> ","codi_element":"08043-54","ubicacio":"Terme municipal de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44324","titol":"El vi de les ànimes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vi-de-les-animes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es fa","descripcio":"

Al mes de novembre, que tradicionalment dedicat a les ànimes, es feia venir al poble un predicador, un bon orador (acostumava a ser un frare o capellà) per a dir el novenari, una oració als vespres durant una setmana i que coincidia amb lluna plena perquè la gent de les masies tinguessin llum per anar a l'església i tornar cap a casa de nit. La festa es feia després de la verema, un cop els cellers de les diferents cases havien fet la premsada del raïm. Els escolans anaven celler per celler recollint en un barreló les donacions de vi de cada casa que anaven acumulant-se en una bótes que hi havia a la rectoria. Amb els diners de la venda d'aquest vi el capellà pagava a l'orador, les despeses derivades del novenari i de vegades es pagava també al campaner. Al diumenge, l'últim dia es feia una confessió comuna. Durant tota aquesta setmana el poble estava molt actiu i participatiu en la festa, les escoles feien activitats dirigides per l'orador o predicador.<\/p> ","codi_element":"08043-55","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44325","titol":"Festa del Sagrat Cor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-sagrat-cor","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es deixà de realitzar a mitjans del segle XX.","descripcio":"

Es feia una processó amb els nens i nenes que feien la primera comunió aquell any. Al poble s'hi feien diferents altars provisionals: dos al Raval i un al carrer Nou (de vegades algun altre), que muntaven els veïns d'aquestes zones. La processó s'aturava davant de cada altar, al damunt el rector posava la custòdia i cantaven cançons litúrgiques. Aquesta festa s'havia fet coincidir en ocasions amb el dia de Sant Joan. Durant un temps Eliseu Oliver feu un donatiu de 2 pessetes (el jornal d'un home) per pagar les festes. Després d'una missa, a sota la rectoria es feien ballades i danses a la plaça de la rectoria amb tres o quatre gralles i un tabal i per recollir diners es subhastaven coques rodones. Se'n deia 'Subhastar danses'.<\/p> ","codi_element":"08043-56","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles.","historia":"

Es deixà de realitzar a mitjans del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44326","titol":"Festa de l'Ascensió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-lascensio","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es fa","descripcio":"

Era el dia que feien la Primera Comunió els nens i les nenes. Es feia una processó amb els nens i nenes que feien la Comunió i a l'església es feia un recital de poesia a càrrec de les nenes, al costat de la imatge de la Mare de Déu que es col·locava al costat de l'altar. Les nenes més petites deien un mateix vers que els ensenyaven a casa seva i a l'escola dedicades a la Mare de Déu. El començament era aquest: 'Com que sóc petiteta us vinc a oferir aquesta roseta del meu jardí...'. Les nenes més grans podien recitar versos d'autors com Verdaguer.<\/p> ","codi_element":"08043-57","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44327","titol":"Festa de Sant Nicolau\/Festa Major Petita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-nicolaufesta-major-petita","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Ja no es fa","descripcio":"

Els actes més destacats que conformen aquesta festa són l'ofici solemne de festa major com acte religiós; com actes populars, un dels més tradicionals era el campionat de 'Truc' que ja no es fa, la botifarrada popular, els balls de festa major, el teatre, les excursions i una cercavila representen els actes més interessants.<\/p> ","codi_element":"08043-58","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles.","historia":"

Festa de Sant Nicolau Tolentino celebrada al 10 de setembre. Tradicionalment s'iniciava la festa amb una missa cantada o ofici solemne. Cada altar de l'església tenia una persona encarregada del seu manteniment i embelliment anomenat administrador. Es feien balls de gralles i es subhastaven coques. És una festa que coincideix amb la verema i la gent no feia un seguiment massiu. Per això ha estat una festa que ha tingut alts i baixos en la seva celebració. Es deixà de celebrar durant la Guerra Civil.<\/p> ","coordenades":"41.2858900,1.7104500","utm_x":"392016","utm_y":"4571296","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44328","titol":"Ball de la Patusca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-la-patusca","bibliografia":"

AMADES, J. (1983). 'Costumari català'. Salvat. Barcelona.<\/p>

AA. VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Sembla que ja no es fa","descripcio":"

Ball o joc que realitzaven els segadors a Canyelles en el moment d'acabar la sega. El cap de colla lligava a quatre dels companys, els més divertits o forçuts i els que havien fet menys feina. Se'ls col·locava d'esquena i se'ls lligaven les cames per la part més alta amb faixes, es posaven de quatre grapes tocant-se el cul, com una espècie d'aranya de quatre caps i setze potes. El cap de colla o capità pujava damunt del grup i cada cop que en tocava un havien de canviar el sentit de la marxa. La resta dels espectadors feien una rotllana ballant. Quan al camp no hi havia dones es feia el ball sense pantalons. Durant el ball es cantava una cançó.<\/p> ","codi_element":"08043-59","ubicacio":"Terme municipal de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44328-foto-08043-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44328-foto-08043-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44329","titol":"Benedicció del terme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/benediccio-del-terme","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sembla que ja no es fa","descripcio":"

El dia de la Santa Creu es feia la benedicció del terme des de la creu del Padró o creu de l'Atri. Des de la peanya on hi ha instal·lada la creu de l'Atri, el capellà beneïa el terme municipal en la direcció dels punts cardinals. Cada cop que es posava de cara a un dels punts cardinals feia una oració que era contestada pels assistents i es feia un repic de campanes. Aquesta cerimònia es feia també per deslliurar la població de la Pedregada.<\/p> ","codi_element":"08043-60","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2866500,1.7225000","utm_x":"393026","utm_y":"4571366","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44330","titol":"Construcció i funcionament dels forns de calç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/construccio-i-funcionament-dels-forns-de-calc","bibliografia":"

PUJOL, J. Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19.<\/p>

SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es fan","descripcio":"

El procés per muntar un forn de calç i extreure l'òxid de calç per diferents usos era el següent: En primer lloc es procedia a encastar una carcassa de pedra que tenia forma ovalada (amb el diàmetre major perpendicular al sòl) en un rebaix del terreny. La carcassa formava una paret de pedra a partir de la que començar la resta de l'estructura. A una distància elevada respecte a la base del sòl es deixa una obertura, la boca. L'espai entre la boca i el sòl (la cassola) servia per acumular les cendres produïdes a la combustió, sobretot la del primer moment de cremar, ja que la pedra calcària al començament era freda i si la combustió era ràpida la llenya no es consumia totalment, provocant moltes cendres. Per això era convenient començar el foc lentament i en tots els espais del forn, amb la finalitat d'anar elevant la temperatura del conjunt de l'estructura. Aquest pas durava tres dies dels set que durava tot el procés. La pedra calcària que s'arrancava de la muntanya (no servia la pedra exterior que s'esberlava), es disposava a l'interior del forn apilada, les de major diàmetre enmig i conforme s'arribava a les vores es posaven les de menor mida. Les pedres es disposaven horitzontalment, una filera de pedres vertical dividia les pedres grosses de les petites, eren els montants, que a la vegada reforçaven l'estructura. La pila de pedres acabava en forma de punxa i es tancava amb una llosa, la clau -d'una manera semblant a les barraques de vinya o de pastor-. Entremig de les pedres anaven posant feixos de llenya on les pedres que s'anaven posant des de la part superior quedaven subjectades, formaven la bastida. L'arquet era l'estructura de la part superior de la boca per aguantar el pes de la banda on es practicava aquesta obertura. A la part superior a part de la clau, tot es cobria amb grans lloses de pedra per tal que el foc no sortís per dalt i es mantingués a l'interior del forn. Després de tres dies de cremar lentament s'incrementava el foc fins al sisè dia, més o menys, quan ja no sortia fum negre perquè la pedra ja estava 'feta'. En aquest moment la part superior es tapava amb fang per concentrar el foc interior que anava recremant la pedra. Calia deixar-ho refredar durant tres dies més, moment en el que ja es podia desmuntar i recollir les pedres cremades convertides ja en òxid de calç. El procés era conduït habitualment per dues persones (forners) i requeria tenir a punt una quantitat de llenya importants en feixos o fogots. L'estructura del forn era similar a la que es feia servir per aixecar una barraca de pedra seca, però sense encaixar les pedres entre si.<\/p> ","codi_element":"08043-61","ubicacio":"Terme municipal de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquesta tècnica artesanal es va deixar de practicar quan apareixen els materials moderns que substitueixen la calç (ciment, pintures...). La descripció del procés ha estat facilitada pels testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44331","titol":"Construcció de les barraques de vinya\/pastor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/construccio-de-les-barraques-de-vinyapastor","bibliografia":"

PUJOL, J. Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19.<\/p>

SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no en queden gaires persones que sàpiguen fer aquesta tècnica","descripcio":"

Tècnica tradicional consistent en construir barraques de pedra seca (sense utilitzar cap mena de material per lligar-les). La planta acostumava a ser circular en aquestes contrades, tot i que també podia ser quadrada. El diàmetre més comú és d'entre 3 i 4 metres. Les parets tenen un gruix de 90- 120 cm i una alçada entorn als 2 metres. Sempre hi ha una porta amb un dintell (gran llosa plana). Les barraques es construïen manualment (de manera semblant als forns de calç), calçant pedres i aixecant una coberta de falsa volta. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars.<\/p> ","codi_element":"08043-62","ubicacio":"Terme municipal de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44332","titol":"El Forn de la Gavatxa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-forn-de-la-gavatxa","bibliografia":"

AA.VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Fet històric esdevingut durant la Guerra del Francès. El fet ha arribat per tradició oral fins a l'actualitat i relata la següent història: L'any 1809 hi havia tropes napoleòniques fent estada a Canyelles. Un dels seus capitans va portar la seva dona a punt de tenir un fill i es van instal·lar en una de les masies històriques del poble, Cal Dori (avui dia convertida en restaurant). Una ordre obligà a les tropes napoleòniques a deixar el poble i anar vers Tarragona, quedant sola a Canyelles la muller del capità. Pocs dies després, aquesta era tirada dins un forn de calç on moria cremada. Passat uns mesos el capità va tornar amb un grup de soldats. Al no trobar la seva dona, anuncià que faria agafar als homes del poble si la seva dona no apareixia abans de tres dies. Al dia següent la major part dels homes de Canyelles s'amagaven per les muntanyes. Quan el capità s'assabentà de la tràgica mort de la seva muller, va ordenar agafar els canyellencs amagats a la muntanya i en va fer afusellar uns quants. Des de llavors el forn de calç que hi havia al costat de Cal Dori va rebre el nom del forn de la Gavatxa.<\/p> ","codi_element":"08043-63","ubicacio":"Cal Dori.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"1809","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24\/05\/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44333","titol":"La desaparició de dos soldats francesos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-desaparicio-de-dos-soldats-francesos","bibliografia":"

AA.VV(1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Fet històric esdevingut durant la Guerra del Francès. El fet ha arribat per tradició oral fins a l'actualitat i relata la següent història: En plena Guerra del Francès, uns veïns de cal Xum que celebraven la seva Festa Major - en aquells temps es celebrava per Sant Nicolau - van convidar a un parell de soldats francesos a veure vi amb ells. S'explica que els en deixaren beure tant que van acabar ebris. Arribats aquest moment van aprofitar per donar amb la rella un cop al cap a cada soldat, deixant-los morts segons uns i estabornits segons altres. Com que era de nit van aprofitar la foscor per ficar-los dins d'un sac i els van enterrar davant mateix d'una casa, on hi havia un camp llaurat i a punt de sembra-hi el blat, feina que el dia següent van fer a primera hora per tornar a deixar el camp com si no hagués passat res. Es diu que la resta de soldats i de militars superiors no van saber mai el que succeí i que van ser declarats desertors. Quan el blat va créixer els francesos ja eren fora, però la gent de Canyelles veien ben bé on eren enterrats els dos soldats, perquè el blat d'on ells estaven colgats, va créixer més ufanós i alt que l'altre.<\/p> ","codi_element":"08043-64","ubicacio":"Cal Xum.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24\/05\/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44334","titol":"Accident mortal al campanar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/accident-mortal-al-campanar","bibliografia":"

AA.VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Fet històric esdevingut el 22 d'agost de 1857. El fet ha arribat per tradició oral fins a l'actualitat i relata la següent història: En temps de mossèn Magí Galofré hi havia a Canyelles un costum molt arrelat que consistia en tocar les campanes per tal d'allunyar les tempestats. Quan a prop de la verema el cel s'enfosquia amenaçador, els homes corrien a dalt del campanar per executar aquesta acció. El 22 d'agost de 1857, cinc joves canyellens morien electrocutats a dalt el campanar per una centella quan estaven realitzant aquesta tasca. Des d'aquell dia les campanes no van tornar a tocar, en senyal de dol, durant molt de temps.<\/p> ","codi_element":"08043-65","ubicacio":"Església de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"1857","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24\/05\/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44335","titol":"Ritual contra les tempestats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ritual-contra-les-tempestats","bibliografia":"

AA.VV (1993). 'Festa Major Canyelles 1993'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p>

AA.VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Ritual profà que es feia com a mínim des del segle XVIII a Canyelles, per tal d'allunyar les tempestats d'estiu del poble i evitar que caiguessin pedregades sobre les vinyes de l'entorn. Manifestacions relacionades amb aquest fet són habituals a Canyelles. La més coneguda es relaciona amb un personatge i a una casa del carrer Major: Cal Capellà. Es diu que un dels caps més antics de la família Muntaner (encara a Canyelles), Pau Muntaner es va destacar en la seva habilitat de predicció meteorològica. Quan s'apropava una gran tempesta, aquest canyellenc pujava a la creu del terme situada a l'atri de l'església (veure fitxa 33) i formulava un ritual que, curiosament, allunyava les temudes pedregades. Casualitat o enginy, aquest fet es va anar succeint de tal manera que quan el cel s'enfosquia, tothom l'anava a cercar per alliberar les collites d'aquests mals. I així, de mica en mica, entre rituals i oracions, es va anar creant la figura del 'capellà', que va deixar el motiu o renom a una de les cases més antigues del poble.<\/p> ","codi_element":"08043-66","ubicacio":"Creu de l'Atri","historia":"","coordenades":"41.2866500,1.7225000","utm_x":"393026","utm_y":"4571366","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24\/05\/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44336","titol":"Incendi en un retaule de l'església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/incendi-en-un-retaule-de-lesglesia","bibliografia":"

AA.VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Aquest element de la tradició oral explica que el dia de Tots Sants de l'any 1896, el senyor rector d'aquell temps, mossèn Jaume Comella mentre estaven predicant que les ànimes del purgatori es cremaven i que aquest era un dels seus principals sofriments, tot el poble que omplia l'església estava rient. El mossèn pensant-se que potser no entenien les seves paraules anava repetint: Sí, sí, les ànimes del purgatori es cremen... Tots els assistents sense moure's del lloc no paraven de riure. El senyor rector parà de predicar i girant-se vers la dreta per agafar uns llibres que tenia a la barana de la trona per baixar, se'n adonà sorprès del que estava passant. Els feligresos reien i reien per què mentre ell predicava que les ànimes del purgatori es cremen, s'estava cremant un retaule on hi havia gravades les ànimes del purgatori patint els torments del foc, d'on eren lliurades gràcies al Sacrifici de la Missa que celebrava un sacerdot que també hi estava gravat i pintat. S'explica que els feligresos de Canyelles d'aquell temps eren tan devots que no van aixecar-se per apagar el foc ocasionat per un ciri que va caure, fins que el mossèn va deixar de predicar. Llavors varen extingir-lo.<\/p> ","codi_element":"08043-67","ubicacio":"Església de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2866500,1.7225000","utm_x":"393026","utm_y":"4571366","any":"1896","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24\/05\/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44337","titol":"Pessebre vivent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pessebre-vivent-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Representació nadalenca amb la participació, en la darrera edició, d'un total de 224 figurants amb més de 50 voluntaris. Es realitza durant un cap de setmana sencer previ al Nadal i es representa la història del naixement del infant Jesús.<\/p> ","codi_element":"08043-68","ubicacio":"Nucli antic","historia":"

A Canyelles en els anys 60 s'havien fet representacions del pessebre en espais propers al castell de Canyelles i en el casc antic del poble; desprès aquesta tradició es va anar perdent, fins arribar a fer la obra dels 'pastorets' dins de la Sala Multicultural. L'any 2006, es va començar a treballar per recuperar la tradició popular i cultural de realitzar un pessebre vivent tal i com es feien en temps passats i obrir més el ventall de ciutadans que volien participar en la execució dels pastorets, però que degut a la infraestructura de la Sala Multicultural no ho permetia. Aquests anys previs, amb l'execució dels pastorets, van promoure la motivació i l'entusiasme entre els participants, duent-los a iniciar el disseny d'un pessebre vivent representatiu del poble de Canyelles. En aquell moment dins de la comarca del Garraf, d'aquesta tradició només se'n parlava de Canyelles, i es va decidir recuperar-la, ja que oferia una singularitat especial entre les poblacions veïnes de la comarca. L'any 2007 es va fer realitat la primera edició del pessebre vivent. Es van arribar a 100 figurants repartits en diferents quadres del pessebre i en escenografies diferents ubicades i escampades pel nucli antic del poble.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"Ha passat a formar part de l'Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya, una fita molt important que li dona un grau de qualitat molt elevat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44338","titol":"Bosc del Collet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-del-collet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Extensió de bosc situada a l'est del nucli de Canyelles. Es tracta d'una àrea de bosc dominada per les arbredes laxes de pi blanc (Pinus halepensis) i als llocs on la pobresa del sòl no permet el desenvolupament de bosc es troba la comunitat de màquia litoral de garric-margalló. És destacable pel fet que es fàcilment accessible des del nucli del poble i perquè és l'única pineda important en aquest sector del municipi, caracteritzat per ser pla, que no ha estat urbanitzat.<\/p> ","codi_element":"08043-69","ubicacio":"El topònim de Bosc del Collet ja defineix un lloc per si mateix.","historia":"","coordenades":"41.2846000,1.7163300","utm_x":"392506","utm_y":"4571146","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44338-foto-08043-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44338-foto-08043-69-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44339","titol":"Carrerada de Carro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-carro","bibliografia":"

ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). 'Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina'. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Molt desvirtuada degut al fort procés d'urbanització que ha patit el seu traçat.","descripcio":"

Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquesta carrerada començava originàriament a la masia de Carro i arribava a l'actual carretera C-15 a l'alçada de Canyelles. Aquesta carrerada pujava des del mar, des de l'indret de Solicrup (just pel marge de les Roquetes) fins a la masia de Carro. Aquest tram avui dia gairebé no es coneix. Des de Carro, la carrerada davalla suaument i recte fins a Santa Magdalena, on se li adjunta per l'esquerra, l'altre branc de carrerada que puja pel camí del torrent de Santa Magdalena. Pel camí moliner va a trobar el camí ral i segueix fins a la Torre del Veguer (és molt probable que la carrerada, antigament, no tombés cap a la Torre del Veguer i seguís recte cap al corral de l'Apotecar). En arribar-hi, deixa el camí ral i pren el camí que surt a mà esquerra cap a mas de les Catalunyes i travessa, pel pont, l'autopista Pau Casals. La carrerada s'enfila pel caire dret del tall de la pedrera fins a trobar un camí antic amb parets de pedra mig enrunades i ocupades per la bosquina que segueix, pel cap de la carena, fins arribar al pla de Can Jorba. Més endavant, la urbanització Califòrnia (ja al terme municipal de Canyelles) barra el pas a la carrerada. Caldrà baixar per l'avinguda Eivissa i pel carrer Califòrnia per anar a creuar el pont de la carretera de Vilafranca i sortir a la carretera antiga. Algun pastor comenta que la carrerada seguia cap a Canyelles per la carretera i, passat el poble, per la riera de Vilafranca fins a Sant Miquel d'Olèrdola<\/p> ","codi_element":"08043-70","ubicacio":"Urbanització Califòrnia.","historia":"","coordenades":"41.2696400,1.7224900","utm_x":"392997","utm_y":"4569477","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44340","titol":"Festa Major de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-canyelles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Festa Major de Canyelles es celebra el tercer cap de setmana de juliol en honor de la Patrona Santa Maria Magdalena. El dissabte s'anuncia la Festa Major amb un 'fort tritlleig de campanes' i es disparen 3 morters. Tot seguit es celebra l'ofici solemne de Festa Major on es canten els Goigs de la Santa. La Coral Pla del Bosc (creada el 2011) hi fa unes cantades els dies d'ofici. També es fa una missa pels difunts el dilluns següent. Els actes tradicionals de la festa s'inicien amb el castell de focs i el correfoc protagonitzat per les tres colles de foc, els diables els Canyafocs, els Petits Canyafocs i els Dracs de Canyelles. Segueixen les dues cercaviles: La Pujada i La Baixada on hi participen totes les colles i balls populars del municipi, amb alguna colla de foc invitada. Les entitats culturals del municipi que hi participen són: • Els Dracs amb tot el seu bestiari (la dragona Llacunalba, la Fera (el primer drac de Canyelles, recuperat i restaurat l'any 2012) , el de la Font del Bosc, el drac del Torrent de Cal Deux i un Bou) • Els diables Els Petits Canyafocs. • L'Agrupació de Balls Populars amb els balls: la Patusca, les bastoneres, els bastoners infantils, el de cintes, els Panderos i el dels Picarols. La participació dels balls populars per festa major es va iniciar l'any 2008 amb el naixement d'aquesta nova entitat cultural. • Els gegants que varen ser batejats l'any 1996 i representen els primers Barons de Canyelles: Joaquim i Elisabeth. D'aquesta manera es va reconèixer la seva tasca per fer una Baronía esplendorosa I el gegantó en Genet, de Can Xum. • Els Grans Nans de Canyelles, capgrossos que es varen compara l'any 1993 i que el 2011 es va recuperar la colla. • La colla dels bastoners de Canyelles, que es caracteritza per ser mixte. També un ball que neix l'any 2008 . Una altra vessant recuperada l'any 2012 ha estat la creació d'un grup de grallers del poble que fan les matinades el dia de la patrona Santa Magdalena. Els actes esportius com el futbol, les curses populars, la passejada amb BTT, o el campionat de petanca, obren el cap de setmana anterior als actes de la Festa Major. Un dels altres actes que formen part del protocol de festa major són les festes de nit pel públic jove el de l'Empalmada i l'Alternativa d'en Joan, les dues realitzades per entitats del poble.<\/p> ","codi_element":"08043-71","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles.","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44341","titol":"Barraca de la carretera de Sant Pere de Ribes (II)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-carretera-de-sant-pere-de-ribes-ii","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les parets de pedra entorn de la porta es troben en fase d'enrunament.","descripcio":"

Barraca de pedra seca, de planta ovalada d'un diàmetre màxim aproximat de 3 m. La paret té un gruix de 90 cm i una alçada de 2 m. La porta principal s'obre en direcció sud. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula, amb la col·locació dels blocs de pedra (sense cap mena de material d'unió), en fileres. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars. La volta es conserva en bon estat, però les parets entorn de la porta es troben en fase d'enrunament.<\/p> ","codi_element":"08043-72","ubicacio":"Carretera B-211.","historia":"","coordenades":"41.2881700,1.7391900","utm_x":"394426","utm_y":"4571514","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44341-foto-08043-72-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44342","titol":"Forn de calç del camí de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-cami-de-canyelles","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La boca està derruïda.","descripcio":"

Forn de calç fet de pedra. A diferència del que és habitual, l'estructura d'aquest forn no aprofita cap marge natural i no està encastat sinó aixecat enmig d'un àrea plana. La planta és circular i té un diàmetre màxim de 5 m. Les parets del forn són de pedra i terra amb més d'1,5 metres de gruixut. El punt interior més ben conservat en alçada arriba als 4 metres. La boca està derruïda i a banda i banda hi ha dues estructures d'obra que sobresurten de les parets circulars.<\/p> ","codi_element":"08043-73","ubicacio":"Camí de Canyelles (urbanització Vora Sitges).","historia":"

PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","coordenades":"41.2826500,1.7313200","utm_x":"393758","utm_y":"4570911","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44342-foto-08043-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44342-73.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44343","titol":"Barraca del camí de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-de-canyelles","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La volta està semiderruïda i la vegetació ha envaït el seu interior.","descripcio":"

Barraca de pedra seca, de planta circular d'un diàmetre màxim aproximat de 2,5 m. S'ha aprofitat un marge de pedra com una de les parets de la construcció, a la part posterior. La porta principal s'obre en direcció sud. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula, amb la col·locació dels blocs de pedra (sense cap mena de material d'unió), en fileres. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars. La volta està semiderruïda i la vegetació ha envaït el seu interior.<\/p> ","codi_element":"08043-74","ubicacio":"Camí de Canyelles (urbanització Vora Sitges).","historia":"

PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","coordenades":"41.2827300,1.7299300","utm_x":"393642","utm_y":"4570921","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44343-foto-08043-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44343-foto-08043-74-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44344","titol":"Barraca del camí de Canyelles - Califòrnia (I)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-de-canyelles-california-i","bibliografia":"

PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de pedra seca, de planta circular d'un diàmetre màxim aproximat de 3 m. La porta principal s'obre en direcció sud. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula, amb la col·locació dels blocs de pedra (sense cap mena de material d'unió), en fileres. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars. La construcció es troba en molt bon estat.<\/p> ","codi_element":"08043-75","ubicacio":"Camí rural de Canyelles a urbanització Califòrnia. PR- C 143. Primera bifurcació.","historia":"","coordenades":"41.2806600,1.7269000","utm_x":"393385","utm_y":"4570695","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44344-20200907151159.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44344-20200907151252.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44344-20200907151225.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44345","titol":"Barraca del camí de Canyelles - Califòrnia (II)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-de-canyelles-california-ii","bibliografia":"

PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17\/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Falta la llosa que tanca la falsa volta.","descripcio":"

Barraca de pedra seca, de planta circular d'un diàmetre màxim aproximat de 3,5 m i una alçada màxima de 3 m. La porta principal s'obre en direcció sud. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula, amb la col·locació dels blocs de pedra (sense cap mena de material d'unió), en fileres. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars i han estat lligades exteriorment amb morter modern, desvirtuant així el seu perfil original. Falta la llosa que tanca la falsa volta.<\/p> ","codi_element":"08043-76","ubicacio":"Camí rural de Canyelles a urbanització Califòrnia. PR- C 143. Límit del camí transitable en vehicle.","historia":"","coordenades":"41.2797700,1.7282000","utm_x":"393492","utm_y":"4570595","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44345-foto-08043-76-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44346","titol":"Fondo de l'Obaga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fondo-de-lobaga","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El fondo de l'Obaga divideix dues vessants dins de l'espai natural protegit d'Olèrdola. La vegetació, les cabanes de pedra i els forns de calç defineixen un espai destacable per la quantitat d'elements patrimonials que es troben: barraques de pedra i forns de calç (fitxats en aquest inventari). Per aquesta raó, creiem que és aconsellable destacar el conjunt d'aquest àrea com una unitat per la seva riquesa i per ser una unitat geogràfica molt ben delimitada.<\/p> ","codi_element":"08043-77","ubicacio":"Fondo de l'Obaga. Parc d'Olèrdola.","historia":"","coordenades":"41.2990600,1.7130700","utm_x":"392257","utm_y":"4572755","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44346-770.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Xarxa natura 2000"],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1764","rel_comarca":["17"]},{"id":"44347","titol":"Goigs a llaor de la Gloriosa i Santa Magdalena Penitent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-llaor-de-la-gloriosa-i-santa-magdalena-penitent","bibliografia":"

AA.VV (1994). 'Festa Major Canyelles 1994'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes). VILELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Goigs dedicats a Santa Maria Magdalena, patrona del poble venerada a l'església Parroquial de Canyelles. La lletra és del P. Hilari d'Arenys de Mar i la música de Mn. Josep Rosell. Existeixen versions escrites diferents iconogràficament, ja que la lletra i la música és la mateixa dels autors citats. Una de les edicions és coneguda com l'edició dels Amics dels Goigs de l'any 1936, en la qual apareixen tres línies de la partitura musical escrita.<\/p> ","codi_element":"08043-78","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"1936","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"P. Hilari d'Arenys de Mar i Mn. Josep Rosell.","observacions":"No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i \/ o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44348","titol":"Goigs en alabansa del Sant Nicolau de Tolenti","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-alabansa-del-sant-nicolau-de-tolenti","bibliografia":"

AA.VV (1997). 'Festa Major Canyelles 1997'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes). VILELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Goigs dedicats a Sant Nicolau de Tolenti, co-patró de Canyelles, el text més antic és anònim i va ser revisat per R. Vives. La música és de Mn. Josep Maideu i Auguet. Existeixen com a mínim 2 versions diferents. Hi ha una que inclou tres línies de la partitura musical escrita. El títol exacte és: 'goigs en lloança de Sant Nicolau de Tolenti. Excels Patro del poble de Canyelles. Arquebisbat de Barcelona'. L'altre es titula: 'goigs del gloriós Sant Nicolau del Tolentí, del Orde del gran Pare Sant Agustí'. Aquest últim està signat a Barcelona per 'Pau Nadal, estampador, en lo carrer de la Canuda'. La imatge del sant que apareix en els goigs són la mateixa, però les lletres tot i ser similars presenten diferències sensibles, hi ha canvis importants de paraules i frases senceres.<\/p> ","codi_element":"08043-79","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44348-foto-08043-79-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i \/ o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44350","titol":"Cal Sidós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sidos","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Casa - corral aïllat de planta quadrangular allargada de 15 x 6 m fer de pedra irregular lligada amb terra i calç. Té planta baixa (segurament era el corral) sense finestres, i una primera planta de la qual es conserven els forats de les bigues. Hi ha una obertura al sector est a l'alçada del primer pis. La part nord no conserva la paret. Al costat oest hi ha un element arquitectònic annex, es tracta d'un dipòsit similar a una sitja d'obra de planta rodona amb un costat pla, hi ha un encaix interior per la tapadora.<\/p> ","codi_element":"08043-81","ubicacio":"El Pont de ferro.","historia":"","coordenades":"41.2889100,1.7310400","utm_x":"393745","utm_y":"4571606","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44351","titol":"Cal Sidret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sidret","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La Masia es troba en fase d'enrunament","descripcio":"

Edifici abandonat de grans proporcions que es compon de 4 cossos esglaonats i una cisterna. L'únic destacable i visible a l'actualitat són les obertures, finestres i portals, que conserven l'ampit i els arcs rebaixats de maó.<\/p> ","codi_element":"08043-82","ubicacio":"c. Garraf s\/n. Urb. Vora Sitges","historia":"","coordenades":"41.2824200,1.7357300","utm_x":"394127","utm_y":"4570880","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44351-foto-08043-82-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44352","titol":"Cal Domingo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-domingo","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'entorn està molt cuidat i la casa totalment restaurada.","descripcio":"

Masia històrica molt reformada els últims anys. Consta d'un cos principal allargat direcció est oest. Al costat de ponent presenta adossat un porxo amb terrassa a la part superior que sobresurt del cos principal. Al mateix costat oest i separats uns metres de la casa hi ha un garatge construït. A l'extrem est a banda i banda del cos central hi ha un annex, el del costat sud cobert amb teula com el cos principal i el nord amb terrassa. Al costat sud, a una cota més baixa, i separades per un terraplè hi ha unes quadres per a cavalls. La finca té un molí de vent per al bombeig d'aigua i està voltada per camps de conreu i una tanca metàl·lica.<\/p> ","codi_element":"08043-83","ubicacio":"El topònim de Cal Domingo ja defineix un lloc per si mateix","historia":"","coordenades":"41.2938900,1.7103300","utm_x":"392019","utm_y":"4572185","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44352-foto-08043-83-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44353","titol":"Cobles de la Sacratíssima passió i mort de N. Sr. Jesu-Christ","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cobles-de-la-sacratissima-passio-i-mort-de-n-sr-jesu-christ","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Composició cantada que consta d'un agrupament de versos que rimen, el contingut narra la passió de Crist. El títol original és: 'Cobles de la Sacratissima Passió, y Mort de N. Sr. Jesu-christ, que es canten en sa Capella de la parroquial Iglesia de S. Magdalena de Canyelles, Bisbat de Barcelona'. La impressió publicada va ser feta a Barcelona per 'Francisco Suriá, Estamper, en lo carrer de la Palla.<\/p> ","codi_element":"08043-84","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i \/ o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44354","titol":"Coblas de la Santíssima Imatge del Ecce Homo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coblas-de-la-santissima-imatge-del-ecce-homo","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Composició cantada que consta d'un agrupament de versos que rimen, el contingut narra la passió de Crist. El títol original és: 'Coblas de la Santíssima Imatge del Ecce Homo de la Iglesia de Santa Maria Madalena' La impressió publicada va ser feta a Barcelona per 'Jaume Suriá, al carrer de la Palla.<\/p> ","codi_element":"08043-85","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i \/ o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"44355","titol":"Goigs en alabansa de Santa Maria de Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-alabansa-de-santa-maria-de-magdalena","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Goigs dedicats a Santa Maria Magdalena, patrona del poble venerada a l'església Parroquial de Canyelles. El títol original és: 'Goigs en lloança de Santa Maria de Magdala. Excelsa patrona i titular de la parròquia de Canyelles de l'arquebisbat de Barcelona'. La impressió publicada explica que el text és anònim i que va ser revisat per Ricard Vives i Sabaté. La música és de Mn. Josep Maideu i August.<\/p> ","codi_element":"08043-86","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"Ricard Vives i Sabaté. Música de Mn. Josep Maideu i August.","observacions":"No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i \/ o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44356","titol":"Fira de Santa Llúcia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-de-santa-llucia","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La Fira de Sta. Llúcia, es celebra el primer cap de setmana de desembre, per donar la benvinguda a les festes nadalenques. La seva primera edició fou l'any 2003 i actualment, s'ha convertir en un referent festiu i popular molt destacat a nivell comarcal. En les edicions celebrades, s'han donat cita un nombre de parades molt important, l'any 2012, més de 350 on es venien productes relacionats amb el Nadal, articles diversos relacionats amb l'artesania i productes alimentaris d'elaboració també artesanal. Com activitats complementàries, es reparteixen més de 6.000 racions d'escudelles fetes per grups de voluntaris i voluntàries, es fan cantades de nadales, es reparteix xocolata calenta, es poden visitar exposicions relacionades amb el Nadal, fer el cagar el tió al corral del Nadal i entregar la carta al patge Vibó, per tota la zona del nucli antic. A l'àrea del Pol Nord, també es pot parlar amb el Pare Noel i participar en tallers, activitats i moltes sorpreses pels més petits. També les entitats culturals i festives del municipi hi participen fent difusió dels seus productes i activitats. Moltes cases del centre urbà de Canyelles cedeixen els seus portals perquè aquell dia es puguin realitzar exposicions de temàtica diferent com pintura, objectes antics, pessebres, etc.<\/p> ","codi_element":"08043-87","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles","historia":"

En les primeres edicions de la Fira, es feia el tradicional concurs de pintura ràpida, l'any 2007 es va deixar de fer.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez","autor_element":"","observacions":"S' ha convertit en la tercera fira de Nadal més important de Catalunya. La primera és la Fira de Santa Llúcia de Barcelona i en segon lloc, la Fira d'Espinelves.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44358","titol":"El Pinar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pinar-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Masia de tipus basilical amb tres crugies amb annexes. La coberta és a dues aigües. La façana està orientada al sud amb la mamposteria vista sense revestiment i restaurada. La composició d'aquesta façana principal és simètrica, amb la porta principal amb arc de mig punt fet de maó manual a la qual s'hi accedeix per unes escales exteriors. A cada costat de la porta principal hi ha una gran finestra quadrangular amb perfils de maó manual i tancament amb reixes de forja treballada. Al primer pis es repeteix la simetria amb un balcó central de pedra i barana de forja amb els ampits i dintells de maó manual i a cada costat una finestra petita amb el mateix acabat. A la part inferior dreta del balcó hi ha un petit rellotge de sol. A la part superior que correspon a les golfes (a la part central) hi ha tres petites finestres amb arc de mig punt sota la carenera de la coberta. La masia presenta diversos annexes més moderns i celler. Entre ells destaca un observatori astronòmic amb cúpula mòbil. El recinte està envoltat d'un baluard que a la part davantera està tancat per una barana de peces ceràmiques amb arbres (pins i moreres). A la part posterior la paret de tanca és de mamposteria de diversos metres d'alçada. En aquest sector hi ha pistes esportives.<\/p> ","codi_element":"08043-89","ubicacio":"El topònim del Pinar ja defineix un lloc per si mateix","historia":"","coordenades":"41.2824200,1.7357300","utm_x":"394127","utm_y":"4570880","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44358-89.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44358-foto-08043-89-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44359","titol":"Gegants de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-de-canyelles","bibliografia":"

AA.VV(1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Imatges de dues persones (home i dona) fabricats en fibra de vidre i poliester de 3,5 m d'alçada i uns 35 kg. de pes aproximadament . Representen els primers barons de Canyelles: Joaquim de Terré i Pons i la seva dona Elisabeth de Ciurana.<\/p> ","codi_element":"08043-90","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles.","historia":"

Joaquim de Terré i Pons i la seva dona Elisabeth de Ciurana apareixen citats com a barons de Canyelles l'any 1627. És la primera constància documental que a un senyor de Canyelles se li reconegui el títol de baró. Es van casar l'any 1596 i van gestionar la partició parroquial de Sant Miquel d'Olèrdola, creant així la parròquia de Canyelles l'any 1627, cosa que contribuir a crear la identitat del municipi. Per aquesta raó són considerats al municipi com a responsables d'una fita històrica. Joaquim i Elisabeth, els Gegants de Canyelles, van ser batejats el 20 de juliol de 1996 en reconeixement a la tasca dels personatges històrics i en record a l'esplendor de la Baronía. L'acte del bateig i apadrinament es va fer segons el protocol. Les aigües baptismals van ser imposades pel mossèn Bertrán, rector de la parròquia.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"1996","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44359-foto-08043-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44359-foto-08043-90-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Farré","autor_element":"Ramon Aumedes (escultor)","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44360","titol":"Col·lecció de quadres del concurs de pintura ràpida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-quadres-del-concurs-de-pintura-rapida","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'una col·lecció d'uns 71 quadres seleccionats a partir dels 20 anys que va durar el concurs de pintura ràpida on hi van participar 291 pintors. La temàtica dels mateixos està vinculada al poble.<\/p> ","codi_element":"08043-92","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles","historia":"

L'origen dels concursos de pintura ràpida que actualment, ja no s'organitzen ni per la Festa major ni per la Fira de Santa Llúcia, són el resultat d'una llarga evolució, l'inici de la qual podem situar aproximadament uns 40 anys endarrere. Canyelles era un poblet que despertava l'interès dels pintors per la seva posició i paisatge. El primer pintor conegut que es va adreçar a Canyelles va ésser el cèlebre Joaquim Mir, el qual va portar darrera seu tot un seguit de pintors que van donar a conèixer Canyelles, com un dels racons més agraïts per fer pintura. Salvador Massana, Pau Roig i Estradé són dos dels noms que han assolit un escó important en el món de la pintura. Un dels deixebles d'en Mir s'afincà a Canyelles, en Ramon Sanvisens, que portava alumnes seus a pintar al poble i fins i tot s'organitzaven tertúlies a la casa coneguda com Cal Benach. Tot plegat conformà un petit món de la pintura, sense deixar de banda l'aspecte bohemi que representava aquella situació, ja que la majoria de contertulians provenien d'ambients lliberals i avantguardistes. Els primers concursos de pintura els va organitzar Ramon Sanvisens al voltant dels anys 1968-69. Així ho explicava la Teresa Llàcer en el resum dels primers nou concursos, que es va publicar en el programa de la Festa Major de 1976, amb motiu del 10è concurs. Arribats els anys 70 es seguien organitzant concursos de pintura i de dibuix fins que l'any 1981 es decideix fer el concurs de pintura ràpida, que ha estat el responsable que es formés una col·lecció exposada en diferents espais de l'edifici de l'Ajuntament del municipi. La col·lecció s'inicià per la Festa Major de 1981 amb 34 participants d'autors de diverses poblacions catalanes. Entre el 1981 i 1984 tingué continuïtat, però del 1985 fins el 1988, es van aturar les convocatòries dels concursos; va ser l'any 1988 que es tornà a convocar el concurs fins al 1992 i des d'aquest any fins al 2003, es va seguir convocant anualment però contextualitzats, dins dels programes de festa major. A partir de l'any 2004, es traslladà al mes de desembre, per la Fira de Santa Llúcia, on les edicions dels concursos de pintura ràpida van durar fins l'any 2007, la 20ena edició i última.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44360-92.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44360-foto-08043-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44360-921.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Realisme|Impressionisme|Surrealisme|Abstracció|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"103|104|109|111|98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44361","titol":"Tocats pel foc. Llegenda sobre l'origen dels Canyafocs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tocats-pel-foc-llegenda-sobre-lorigen-dels-canyafocs","bibliografia":"

Programa de festa major de l'any 2007<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

A l'any 1861, cap a dos quarts de dues de la tarda, estant el cel ben serè i assolellat. En cert moment explotà, fent un soroll com si fos una canonada, després un espetegar com a trets de fuselleria. S'obri el cel fent una il·luminària com si es fes de dia i caigué quelcom a terra com si fos un llamp. Els veïns del poble quedaren garrativats, morts de por, parlaven entre ells, uns deien que era la fi del món, altres que era la guerra, com no sabien que fer van decidir d'anar a veure al baró i al mossèn. Debatrien entre ells i van arribar a la conclusió que es tenia que anar a veure el què passava. Com que ningú s'atrevia, varen escollir a cinc pagesos que junt amb el mossèn i el baró van fer camí cap al lloc on s'havia sentit l'esclat. Què era aquell esclat i aquella bola de foc? El baró i el mossèn escoltats per als pagesos es dirigien cap aquell resplendor, els veïns anaven darrera d'ells mig amagats i en arribar aquell resplendor era un foc que semblava com si sortís del mateix infern. Els que ho varen veure, expliquen que de sobte d'aquell foc sortí una flama amb la cara del diable, un diable de set banyes. Els pagesos i els veïns no donaven crèdit al que veien els seus ulls, les forques que duien es convertiren amb canyes fumejant de foc. Atrets per aquell dimoni els pagesos van entrar en un estat de bogeria i de sobte començaren a ballar i donar voltes al voltant del foc. Des de lluny els veïns del poble veien tot l'espectacle bocabadats, i diuen que mentre ballaven els sortí a tots dues banyes i una cua, i tots ells van ser convertits en els set pecats capitals. El baró Bouffard es convertí en la Supèrbia. El Mossèn es convertí en la Ira En Gicafret es convertí en la Luxúria. El Marquet es convertí en la Gula. En Portet en l'Avarícia. En Simo en l'Enveja I en Bohemi Falo en la Peresa. La llegenda també explica que des de llavors se'ls coneix com els Canyafocs, i que tots els anys el dia 14 de maig fan festa grossa i se'ls pot trobar pels voltants del poble, cremant i ballant perquè el dimoni els embogeix.<\/p> ","codi_element":"08043-93","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-25 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44362","titol":"La Fera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Restaurada recentment","descripcio":"

Figura d'uns 2 metres de llarg fet de fibra de vidre i amb forjat interior de.... I recobert de.... Pintat de color verd i amb la figura d'un drac amb unes petites ales i cua llarga i recargolada.<\/p> ","codi_element":"08043-94","ubicacio":"C\/ Major, 32","historia":"

L'any 1983, la parròquia de Canyelles juntament amb Gabriel Tardà i la Teresa Bertran van propiciar el naixement del primer drac de Canyelles, anomenat la Fera. Va ser aquell any on el mossèn Tort rector llavors de la parròquia va informar de la primera visita oficial del Cardenal Arquebisbe de Barcelona Narcís Jubany. Es va triar la festa de Sant Nicolau i d'aquesta manera es van iniciar activitat lúdiques per guarnir tant important visita. El joves de la colla que es reunien sota la rectoria en uns baixos anomenats el Kau, van visitar a la Pirotècnia Igual per veure com disparar coets i fer una mica de festa. Van tornar amb idees molt clares: volien construir un drac i la resta es vestirien de diables per acompanyar-lo. Els autors materials foren en Ramon Planas i l'Emilio Tristan qui va pintar els vestits de sac i el drac. En Gabriel va fer el forjat interior i tot el treball de construcció. Més endavant se li van incorporar unes rodes així com una bateria amb sons de brams per donar-li més realisme. Cal recordar però que en la construcció de la fera hi van col·laborar els veïns, pares, familiars dels nois del Kau, la família Rovira, la de Cal Deus, de Cal Tano, en Pere Bertran, les famílies Martinez i Fernàndez. I com no la Pirotècnia Igual per la donació del material, entre d'altres, sense les quals l'agrupació no hagués subsistit els vuit anys que va durar. A finals del 2011 i a principis d'aquest 2012, la colla dels Dracs de Canyelles han restaurat la Fera conservant la forma, recuperant el dibuix i els colors originals. Les persones que ho han fet possible són: el cap de restauració: Cisco Rivadeneyra, el cap de la restauració de pintura: Belen Ruiz i col·laboradors durant la restauració: Paulino Luis, Joaquin Plasencia, Nicole Martinez, Noelia Gonzalez, M. Monforte, Yolanda Royo i Pepi Insa. La Fera ha pogut tornar a sortir i lluir-se pels carrers de Canyelles aquesta passada Festa Major de Santa Magdalena, on s'ha pogut retrobar amb La Teresa Bertran una de les seves primeres constructores on es va produir un dels moments més emotius i entranyables de la Festa Major.<\/p> ","coordenades":"41.2850300,1.7217000","utm_x":"392956","utm_y":"4571187","any":"1983","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44362-foto-08043-94-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44363","titol":"Caminada a Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caminada-a-montserrat","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pels Canyellencs i Canyellenques, és un esdeveniment molt esperat, hi sh'hi poden aplegar més de 200 participants. També les entitats culturals, esportives i festives del poble hi tenen un protagonisme especial, promocionant la visibilitat i representació del poble de Canyelles en el Monestir de Montserrat. La caminada a Montserrat, es programa l'últim cap de setmana d'abril on els participants surten de Canyelles per la nit del divendres i arriben el dissabte per la tarda a Collbató on fan nit i diumenge pel matí, es fa la última pujada final al Monestir de Montserrat. A dalt es ballen els balls populars i es fan ofrenes a la Moreneta, portant cada any un banderí.<\/p> ","codi_element":"08043-95","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles","historia":"

El 2012, Canyelles ha pogut celebrar el 30è aniversari d'anar a peu des de Canyelles fins a Montserrat, un esdeveniment cultural i tradicional, d'arrel popular, singular que potencia el sentiment de pertinença dels ciutadans del municipi. El seu origen el té amb la família Hill que sense esperar ni pretendre-ho van ser els promotors d'aquesta caminada que al llarg dels anys s'ha convertit en popular, arribant a ser un acte que té molt de ressò dins de la comarca del Garraf.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"1972","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44364","titol":"El Gegantó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-geganto","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Gegant també conegut com a en Genet de Can Xum. Fa dos metres i pesa 15 kg i fou construït per Ramon Aumedes, del taller Sarandaca. El seu aspecte és d'un noi jove somrient. Per festa major en Genet porta a la mà un coet molt conegut anomenta 'Blanc francès' ja que fa referència a un dels elements més emblemàtics del poble de Canyelles: la Pirotècnia.<\/p> ","codi_element":"08043-96","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles","historia":"

El programa de festa major de l'any 1997 explica: Temps era temps que en el sector avui desaparegut de Xan Sum hi havia un nen que era molt entremeliat que li deien Genet. Les seves malifetes no és que fossin molt anomenades però sí recordades per la gent gran del poble. Aquest nen no va poder arribar a ser gran doncs malauradament va morir, com d'altres Joans casualment a Canyelles. (...) En record dels Joans joves que ens han deixat, dels Genets que han consolidat mots de cases, dels Joans que encara donen més d'un mal de cap...però sobretot d'un en especial que ens recorda l'orígen més antic de Canyelles, Cal Xum En Genet fou batejat el 20 de juliol de l'any 1997.<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"1997","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"Ramon Aumedes","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44365","titol":"Els dracs de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-dracs-de-canyelles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Els dracs de Canyelles tenen el seu origen amb el Canyafonts que van sorgir el 2004. Els Canyafonts amb la intenció de crear tantes bèsties d'aigua com número de fonts històriques hi hagués a Canyelles. A partir d'aquí es van anar creant bestiari amb tres dragons i un bou. Els noms dels dragons la Font del Bosc, el torrent de Cal Deux i la Dragona Llacunalba, aquesta última, amb el nom de la font més antiga de Canyelles. La dragona fou construïda ja per foc i aigua, inaugurada per la nit de Sant Joan de 2008; any que també es va fer el canvi de nom de l'entitat de Canyafonts a Dracs de Canyelles.<\/p> ","codi_element":"08043-97","ubicacio":"C\/ Major, 32","historia":"

Per la festa major de l'any 2000 un grup de joves del poble van decidir crear un grup de diables; en Ciscu de la Torre el primer president de la collava reunir diverses vegades uns trenta companys que tenien ganes de fer alguna cosa i finalment, van crear la colla dels Canyafocs. L'antic grup del Gabriel Tardà, ja comptava amb membres molt més joves d'aquesta nova colla. El primer any van aparèixer amb els vestits sense pintar ja que no els va donar temps, desprès de l'estrena però l'Emili Tristan va pintar els primers vestits, tot i que els darrers els van acabar pintant ells mateixos. L'any 2001, amb la crescuda de l'entitat, l'Ajuntament va concedir un espai per la colla a l'antic Ajuntament que encara ocupen avui dia. L'any 2007 neix la colla infantil. La celebració anual dels Canyafocs és el 14 de maig que respon a la llegenda sobre els diables i la caiguda d'un meteorit l'any 1861. L'any 2010 es va fer la celebració del 10è aniversari de la colla fent una exposició de fotos i d'elements pirotècnics al teatre de Canyelles.<\/p> ","coordenades":"41.2850300,1.7217000","utm_x":"392956","utm_y":"4571187","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44365-foto-08043-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44365-foto-08043-97-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44366","titol":"Balls populars de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balls-populars-de-canyelles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Balls tradicionals de Canyelles: El Ball de Bastons és un ball molt antic i per referències històriques sabem que en el segle XVIII, era un ball molt normal en les celebracions i per tant, es pot pressuposar que en aquell temps era ja un ball tradicional. L'element principal del ball són els bastons. El vestuari consta de camisa i pantalons blancs, faldilleta vermella amb ribets de color verd i negre, mocador de pit a joc amb la faldilla, mocador al cap vermell, faixa negre, picarols als turmells (camalls) i espardenyes de betes negres. Actualment tenim els ball de bastons infantils i les bastoneres, aquest últim ball adult format per dones. Els bastoners infantils varen sorgir el 2008 i el de dones per la festa major 2009. El ball dels Picarols. Té el seu origen a la Catalunya Central i formava part de pràctiques màgiques per expulsar els mals esperits i allunyar les malvestats de les cases. Aquest ball és molt alegre i segueix una coreografia molt bonica i senzilla adaptada per nens i nenes de 3 i 5 anys. El picarol és l'element clau d'aquesta dansa que li dona el seu nom. El vestuari es pantalon i camisa blanca, mocador blau amb ribet blanc i als turmells picarols. El ball dels picarols a Canyelles va sorgir el 2008. El ball de Panderos És molt popular al Penedès i es creu que té el seu origen a València. És un ball molt vistós on es segueix una coreografia on la dansa i el so de les panderetes han d'anar compassats. Aquest ball el ballen nenes entre 6 i 9 anys. L'any 2008 el vestuari era faldilla i jersei blanc amb camalls verds i faixa verda. L'any 2009 es va canviar per l'actual: un pantalon i camisa blanca amb una faldilleta de color rosa i picarols al turmells (camalls) un de color rosa i l'altre de color lila. La faixa és de color lila. Els Bastoners de Canyelles El grup dels Bastoners de Canyelles van gestar-se durant el 2007, promogut per Guillem Garcia, amb la col·laboració de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, i la feina d'un bon grapat de gent de Canyelles. Es van estrenar per la Festa Major de Canyelles l'any 2008, amb 20 Balladors. Es caracteritzen per ser un grup de balladors mixte on la finalitat inicial, no només era potenciar la cultura popular en el poble de Canyelles sinó que també es volia recuperar i\/o crear un ball de bastons exclusiu per Canyelles. De moment s'ha fet un acostament als 'Ball de Bastons del Garraf' ( poblacions com Ribes, Vilanova), on el ball es caracteritza per el predomini de la força, la sonoritat i la vistositat sobre la velocitat de picada. Entre les coreografies actuals tenim, el Passar i Rebatre Canyellenc, la Boja, la Boja de Ribes, les Creus, el Dalt i Baix i el Plegafems Com a ball propi: la Passada de Nou. El vestuari consta de camisa i pantalons blancs, faldellí taronja amb ribets de color negre, mocador de pit a joc amb la faldilla, faixa negre, camals Taronges picarols als turmells, i espardenya de betes negres<\/p> ","codi_element":"08043-98","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles","historia":"

L'Agrupació de Balls Populars de Canyelles va néixer el juliol del 2008 fruit de l'interès d'un grup de persones interessades amb la recuperació i difusió dels balls populars, així com també tot el que té a veure amb la cultura popular i tradicional catalana. Actualment l'Agrupació té al voltant de 70 socis. En la Festa Major de Santa Magdalena, al juliol del 2008, van sortir els primers balls, aquests van ser els Picarols, Ball de Panderetes i Ball de Bastons Infantils i l'any següent es van estrenar 2 balls més, el Ball de Bastons adults dones i el Ball de la Patusca. I l'any 2011 es va estrenar el ball de cintes<\/p> ","coordenades":"41.2857100,1.7223800","utm_x":"393014","utm_y":"4571261","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44366-foto-08043-98-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"44367","titol":"Can Faló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-falo","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edificació situada al costat de l'església. Té una planta irregular i està formada per dos cossos. Teulada de teula àrab amb pendent suau a dues aigües que donen al carrer. La façana està arrebossada i presenta les cantonades amb pedra. Té diferents finestres quadrades de petites dimensions i una porta d'arc de pedra, amb la inscripció 'XVI', amb entrada d'escales per accedir al primer bloc i una porta de dintell de fusta per accedir al segon bloc. A l'interior té arcades on destaca un arc de pedra ogival rebaixat i amb la inscripció 'XVI'. El terra interior és de rajola tradicional. Al pati superior presenta uns coberts amb tancaments de pedra configurant tres noves arcades.<\/p> ","codi_element":"08043-99","ubicacio":"Carrer del Castell, 1","historia":"","coordenades":"41.2867300,1.7227500","utm_x":"393047","utm_y":"4571374","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44367-foto-08043-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44367-foto-08043-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44367-foto-08043-99-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/44367-99.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"87759","titol":"Cal Maset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-maset","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Maset és una masia del segle XIX que ha estat notablement reformada els darrers anys. És un edifici de planta rectangular, al qual s'hi adossen cossos als laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Els cossos laterals que s'hi adossen fan el desaiguat cap al volum principal. El frontis del volum principal es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes elles de factura moderna. El portal és d'arc de mig punt emmarcat amb pedra i els finestrals incorporen una motllura a mode de guardapols. A nivell de les golfes hi ha un pòrtic tapiat amb una majòlica de Santa Rita. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. A l'interior de la casa s'hi conserva un cup. <\/p> ","codi_element":"08043-100","ubicacio":"Ctra. C-15","historia":"","coordenades":"41.2764900,1.7208100","utm_x":"392868","utm_y":"4570240","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87759-20200902143022.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87759-20200902143144.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87759-20200902143057.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87765","titol":"Can Pubill","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pubill","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Can Pubill és una masia del segle XIX a la qual s'hi va adossar un volum al segle XX. El volum més antic va ser enderrocat, quedant només el segon. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, de factura moderna. A sobre la porta d'accés hi ha una majòlica de Sant Jordi. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.<\/p> ","codi_element":"08043-101","ubicacio":"Pirotècnia Igual","historia":"","coordenades":"41.2926600,1.7317100","utm_x":"393807","utm_y":"4572022","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87765-20200902123040.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87765-20200902122906.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87765-20200902122926.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87767","titol":"Pou de Can Pubill","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-can-pubill","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Pateix deficiències estructurals","descripcio":"

Pou situat prop d'unes naus de la Pirotècnia Igual. Es tracta d'una estructura de planta circular, feta de pedra lligada amb morter. A la part frontal hi ha una boca ceràmica. A l'interior, la volta és feta de maó pla, on encara hi ha fixada la corriola, i la resta és feta de pedra lligada amb morter.<\/p> ","codi_element":"08043-102","ubicacio":"Pirotècnia Igual","historia":"","coordenades":"41.2914200,1.7303100","utm_x":"393688","utm_y":"4571886","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87767-20200902124207.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87767-20200902124001.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87767-20200902123826.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87770","titol":"Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-19","bibliografia":"","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

La rectoria és un edifici d'origen medieval que ha estat ampliat successivament al llarg dels segles. És un edifici de planta rectangular, molt allargassat, amb accessos per la part encarada a l'església i a la plaça. Consta de semisoterrani, planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El volum del costat de ponent és superior en alçada, de planta baixa, pis i golfes. Presenta diverses obertures distribuïdes de forma aleatòria, algunes amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada i d'altres d'arc pla arrebossat. Al costat del portal d'accés hi ha una cisterna circular adossada.<\/p> ","codi_element":"08043-103","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2865300,1.7227400","utm_x":"393046","utm_y":"4571352","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87770-20200902151256.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87770-20200902151549.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87770-20200902151417.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87780","titol":"Cementiri de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-canyelles","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El cementiri de Canyelles està situat a l'extrem nord del nucli de població. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a llevant amb una portalada de pedra on hi ha una calavera en relleu, coronada amb una creu metàl·lica. A l'interior els nínxols es distribueixen als costats i al fons. Tant a dins com a fora del recinte hi ha diversos xiprers centenaris.<\/p> ","codi_element":"08043-104","ubicacio":"Camí del Cementiri","historia":"","coordenades":"41.2884700,1.7218800","utm_x":"392977","utm_y":"4571569","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87780-20200902113545.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87780-20200902113604.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87786","titol":"La Cogullada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cogullada-0","bibliografia":"","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"Presenta cert estat de deteriorament.","descripcio":"

La Cogullada és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII. Al segle XIX s'hi va adossar un nou volum. El primer volum consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, amb el portal i el finestral de la planta baixa d'arc escarser de pedra carejada i els finestrals del pis amb llinda de fusta. Al centre i al costat de la façana hi ha un gran contrafort. A l'interior s'hi conserven dos arcs de pedra de l'estructura primitiva. El segon volum s'adossa a la façana de llevant del primer. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Part del frontis està tapat per un cos d'un nivell d'alçat incorporat al segle XX, amb una terrassa transitable superior a la qual s'accedeix pel pis del segon volum. El portal és d'arc escarser de pedra i els finestrals són d'arc pla arrebossat. Al centre del frontis hi ha un rellotge de sol. El tractament exterior dels murs dels dos volums es manté arrebossat amb morter de calç, tot i que força deteriorat.<\/p> ","codi_element":"08043-105","ubicacio":"Camí de la Cogullada","historia":"","coordenades":"41.3012900,1.7214600","utm_x":"392963","utm_y":"4572992","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87786-20200917152315.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87786-20200917155504.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87786-20200917151630.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87788","titol":"Carrer del Correló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-correlo","bibliografia":"","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El Correló és un carrer del nucli antic de Canyelles. És un carrer curt, que manté el traçat original entre poques cases que formaven del nucli primitiu de la població, com Cal Sàbat. Al primer tram, passa per les façanes laterals de les cases esmentades, fetes de pedra, i segueix per dues cases, una de principi del segle XX i l'altra de finals. <\/p> ","codi_element":"08043-107","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2862900,1.7219800","utm_x":"392982","utm_y":"4571326","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87788-20200907134632.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87788-20200907134137.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87788-20200907133007.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87789","titol":"Carrer del Pou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-pou-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

El carrer del Pou és un carrer que es va construir al segle XIX als afores del nucli de Canyelles. Les cases que formen el carrer estan situades en un costat, i a l'altre hi ha un mur de pedra que tanca un hort. Les cases són de dos nivells d'alçat i de dues a tres crugies, amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Algunes conserven els portals originals, d'arc escarser de pedra o arrebossat. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat.<\/p> ","codi_element":"08043-108","ubicacio":"A l'est del nucli urbà de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2867000,1.7247000","utm_x":"393210","utm_y":"4571369","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87789-20200907144600.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87789-20200907144636.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87789-20200907144844.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87790","titol":"Casa del C. Major, 14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-c-major-14","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Casa del segle XVIII que podria estar construïda sobre un edifici d'origen anterior. És un edifici cantoner format en dos volums. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt ceràmic i brancals de pedra carejada. Al costat hi ha un portal d'arc pla arrebossat i sobre el seu eix una finestra de les mateixes característiques, ambdues de factura moderna. Està coronat per un capcer rectangular. El segon volum s'adossa al seu costat i presenta un portal i un finestral d'arc pla arrebossat com a úniques obertures. Aquest volum també està acabat amb un capcer rectangular. L'acabat exterior és arrebossat amb ciment a la façana principal, el morter de calç original al lateral i els carreus de les cantonades vistos.<\/p> ","codi_element":"08043-109","ubicacio":"C. Major, 14","historia":"","coordenades":"41.2853600,1.7221000","utm_x":"392990","utm_y":"4571223","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87790-20200907134201.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87790-20200907134228.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87790-20200907134047.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87791","titol":"Cisterna del torrent de Probí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cisterna-del-torrent-de-probi","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es troba plena de deixalles","descripcio":"

Cisterna situada al costat del camí que va a Vora Sitges. Es tracta d'un clot circular revestit amb morter, sense estructura construïda en superfície. Està provisionalment tapada amb una reixa metàl·lica. Al costat hi ha una pica quadrangular d'obra, que s'utilitzava per preparar el sulfat de coure per les vinyes.<\/p> ","codi_element":"08043-110","ubicacio":"Camí de Canyelles a Vora Sitges","historia":"","coordenades":"41.2816400,1.7260400","utm_x":"393314","utm_y":"4570805","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87791-20200907150545.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87791-20200907150735.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87792","titol":"Escut heràldic de l'església de Santa Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-heraldic-de-lesglesia-de-santa-magdalena","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Escut d'armes sobre la clau de la portalada de l'església de Santa Magdalena. El camper és quarterat: el superior esquerre té representades tres flors de lis; el superior dret té un lleó rampant; a baix a l'esquerra hi ha tres pics i a baix a la dreta està tripartit amb una torre de castell i animals. El camper està rematat per un elm de cavaller envoltat de motius vegetals. <\/p> ","codi_element":"08043-111","ubicacio":"Església de Santa Magdalena","historia":"","coordenades":"41.2868700,1.7227400","utm_x":"393046","utm_y":"4571390","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87792-20200907132527.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87792-20200907132541.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["17"]},{"id":"87800","titol":"Font del carrer del Pou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-carrer-del-pou","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font urbana situada en el mur de l'hort que hi ha al carrer del Pou. Està construïda dins el mur, amb una obertura d'obra amb una biga metàl·lica que fa de llinda. A l'interior hi ha una aixeta metàl·lica.<\/p> ","codi_element":"08043-112","ubicacio":"C. del Pou","historia":"","coordenades":"41.2866900,1.7245800","utm_x":"393200","utm_y":"4571368","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87800-20200907144649.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87800-20200907144654.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87801","titol":"Murs de feixa sobre el torrent del Pla del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-de-feixa-sobre-el-torrent-del-pla-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Alguns murs estan enderrocats","descripcio":"

Conjunt de murs de feixa situat entre el torrent i el camí del pla del Bosc. Són fets de pedra seca i tenen una alçada considerable. Per salvar el pronunciat desnivell de les feixes, en un costat hi ha escaletes de pedra tallades a la roca natural. Encara són visibles les vinyes i les oliveres que s'hi cultivava.<\/p> ","codi_element":"08043-113","ubicacio":"Sobre el torrent del Pla del Bosc","historia":"","coordenades":"41.2878500,1.7175500","utm_x":"392613","utm_y":"4571505","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87801-20200907142722.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87801-20200907143011.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87801-20200907142939.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87802","titol":"Pou del carrer del Pou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-carrer-del-pou","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pou situat en una feixa prop del carrer del Pou. Es tracta d'una construcció de planta circular de pedra seca, tot i que exteriorment ha estat rejuntada amb ciment. A la part frontal hi ha la boca, tancada amb una reixa metàl·lica.<\/p> ","codi_element":"08043-114","ubicacio":"Al final del carrer del Pou","historia":"","coordenades":"41.2872500,1.7250900","utm_x":"393244","utm_y":"4571429","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87802-20200907145340.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87802-20200907145354.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87802-20200907145409.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87803","titol":"Torrent del Pla del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-pla-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

El torrent del Pla del Bosc un curs petit d'aigua que neix al sector del Pla del Bosc. Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua estacional, generalment associat als períodes de pluja de la primavera i la tardor. En el seu tram mitjà discorre entre murs de pedra seca de notable alçada. <\/p> ","codi_element":"08043-115","ubicacio":"A l'oest del nucli de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2877000,1.7175500","utm_x":"392613","utm_y":"4571488","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"87809","titol":"Trull del carrer del Romanguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trull-del-carrer-del-romanguer","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Trull situat en una placeta a l'inici del carrer del Romanguer. La pica o mota és original, de planta circular, i conserva la curra, també de pedra. La resta d'elements es van incorporar quan va instal·lar-se en aquest espai.<\/p> ","codi_element":"08043-116","ubicacio":"C. del Romanguer","historia":"","coordenades":"41.2848700,1.7233500","utm_x":"393094","utm_y":"4571167","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87809-20200907143856.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87809-20200907143907.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87809-20200907143839.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87810","titol":"Albelló del camí del Pla del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/albello-del-cami-del-pla-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Albelló situat al costat del camí del Pla del Bosc. Es tracta d'una construcció de pedra seca, construïda a l'extrem del camp per recollir l'aigua de la pluja i evitar que quedi inundat. Està constituït per dos trams de mur de petita alçada, paral·lels entre sí, sobre els quals hi ha una llosa perpendicular, a mode de pontet. L'aigua passa per sota i marxa camí avall.<\/p> ","codi_element":"08043-117","ubicacio":"Camí del Pla del Bosc","historia":"","coordenades":"41.2889300,1.7152100","utm_x":"392419","utm_y":"4571628","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87810-20200910143322.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87810-20200910143205.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87810-20200910143250.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87811","titol":"Bassa de Cal Vidal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-cal-vidal","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La bassa de Cal Vidal està situada al nord oest de la masia. És un petit toll natural d'aigua excavat del terra i que s'omple de l'aigua de la pluja. Té un notable interès ecològic atès que és l'ecosistema de diverses espècies vegetals, especialment la boga i el canyís, entre d'altres; amfibis com són el gripau comú, el gripauet, el tòtil i la granota verda; com també insectes com els sabaters i els espiadimonis.<\/p> ","codi_element":"08043-118","ubicacio":"Al nord oest de Cal Vidal","historia":"","coordenades":"41.2831842,1.7053919","utm_x":"391587","utm_y":"4571002","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87811-20200910131723.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87811-20200910131806.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"L'Ajuntament de Canyelles hi ha col·locat un plafó informatiu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87812","titol":"Bassa de Vora Sitges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-vora-sitges","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

La bassa de de Vora Sitges està situada al carrer principal de la urbanització. És un petit toll natural d'aigua excavat del terra i que s'omple de l'aigua de la pluja. Té un notable interès ecològic atès que és l'ecosistema de diverses espècies vegetals, especialment la boga, el plantatge d'aigua i el canyís, entre d'altres; amfibis com són el gripau d'esperons, la reineta, el gripau corredor, la granota verda, el tritó verd; com també insectes com l'escorpí d'aigua, els sabaters i els espiadimonis.<\/p> ","codi_element":"08043-119","ubicacio":"C. de la Casa Nova","historia":"","coordenades":"41.2773300,1.7381100","utm_x":"394318","utm_y":"4570312","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87812-20200910150923.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"L'Ajuntament de Canyelles hi ha col·locat un plafó informatiu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87814","titol":"Cal Fort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fort","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Presenta cert estat de deteriorament.","descripcio":"

Cal Fort és una masia del segle XIX. Està formada per dos volums superposats, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Té poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. A la part posterior hi ha diversos cossos annexes i un pou. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat.<\/p> ","codi_element":"08043-120","ubicacio":"Camí del Pla del Bosc","historia":"","coordenades":"41.2893500,1.7095600","utm_x":"391947","utm_y":"4571681","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87814-20200910134845.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87814-20200910134728.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87814-20200910133733.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87815","titol":"Cisterna de Cal Ramonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cisterna-de-cal-ramonet","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Està coberta de vegetació.","descripcio":"

Cisterna situada en una zona boscosa. Es tracta d'un dipòsit d'aigua fet de pedra, actualment totalment cobert de vegetació. És l'únic vestigi de la masia de Cal Ramonet, que fou enderrocada fa uns anys. Es diu que hi neix aigua.<\/p> ","codi_element":"08043-121","ubicacio":"C. del Moncayo","historia":"","coordenades":"41.2734700,1.6964900","utm_x":"390826","utm_y":"4569935","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87815-20200910121839.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87815-20200910122126.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87815-20200910122039.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87816","titol":"Cisternes de Can Català","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cisternes-de-can-catala","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Conjunt de tres cisternes situades a pocs metres de la casa de Can Català. Es tracta d'una estructura rectangular dividida interiorment en tres cisternes, cadascuna de les quals està coberta amb volta de maó pla. L'estructura està ensotada respecte el nivell del camí, per on transcorre paral·lel el rec que les omplia.<\/p> ","codi_element":"08043-122","ubicacio":"Camí de les Alzines","historia":"","coordenades":"41.2821700,1.7094000","utm_x":"391922","utm_y":"4570885","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87816-20200910130637.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87816-20200910130705.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87817","titol":"Cisternes de Cal Muntaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cisternes-de-cal-muntaner","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Alguns rajols de la coberta s'han desprès","descripcio":"

Conjunt de tres cisternes situades a pocs metres de la casa de Cal Muntaner. Es tracta d'una estructura rectangular dividida interiorment en tres cisternes, cadascuna de les quals està coberta amb volta de maó pla. L'estructura està ensotada respecte el nivell del camí, per on transcorre paral·lel el rec que les omplia.<\/p> ","codi_element":"08043-123","ubicacio":"Camí de Cal Muntané al Puig de l'Àliga","historia":"","coordenades":"41.2805500,1.7047000","utm_x":"391525","utm_y":"4570711","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87817-20200910125843.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87817-20200910125941.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87818","titol":"Coma de l'Olla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coma-de-lolla","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Coma de l'Olla és una masia del segle XVIII, prop de la qual s'hi va edificar una nova casa a finals del segle XIX (fotografia). El volum principal és una estructura de planta rectangular estructurada en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Al frontis hi ha un contrafort. El tractament exterior dels murs és arrebossat.<\/p> ","codi_element":"08043-124","ubicacio":"C. Coma de l'Olla, 13-15","historia":"","coordenades":"41.2835700,1.7393700","utm_x":"394434","utm_y":"4571003","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87818-20200910151632.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha pogut accedir. S'hi està fent una intervenció que n'està alterant substancialment la volumetria i els elements singulars.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87819","titol":"Corral de l'Escofet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-de-lescofet","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós i cobert de vegetació.","descripcio":"

Corral situat en una zona boscosa. És una construcció de planta rectangular que tenia la coberta a una vessant que feia el desaiguat a la façana. S'obre amb tres grans pòrtics d'arc de mig punt de pedra, davant dels quals hi ha un pati tancat per un baluard quadrangular. En el mur de migdia hi havia el portal d'accés. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, amb els angles definits amb pedres escairades de majors dimensions.<\/p> ","codi_element":"08043-125","ubicacio":"Al nord de Cal Carretero","historia":"","coordenades":"41.2869200,1.7068600","utm_x":"391717","utm_y":"4571415","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87819-20200910141155.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87819-20200910141346.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87819-20200910141453.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87820","titol":"Forn de calç del Fondo del Vegué","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-fondo-del-vegue","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Està cobert de vegetació.","descripcio":"

Forn tradicional de calç que es troba situat en una zona boscosa. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra disposada en filades. Està totalment cobert de vegetació.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-126","ubicacio":"Fondo del Vegué","historia":"","coordenades":"41.2894400,1.7394000","utm_x":"394446","utm_y":"4571655","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87820-20200926134638.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87820-20200926134609.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87820-20200926134516.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87821","titol":"Alzina de Cal Simó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-cal-simo","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Alzina situada al costat de la masia de Cal Simó. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut, amb una vessa i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida.<\/p> ","codi_element":"08043-127","ubicacio":"Cal Simó","historia":"","coordenades":"41.2795400,1.7079400","utm_x":"391795","utm_y":"4570594","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87821-20200926115354.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87821-20200926115453.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87822","titol":"Caseta del Fondo del Vegué","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caseta-del-fondo-del-vegue","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"

Restes d'una caseta situades en una zona boscosa. Es tracta construcció de planta rectangular que s'estructurava en dues crugies. Només conserva els murs perimetrals, en alguns trams fins a l'alçada del primer nivell. A la part frontal, on hi ha indicis d'un cos de planta baixa que s'hi adossava, hi ha l'entrada, de la qual no se'n conserva la part superior. Al brancal hi ha un fragment del morter antic, on hi ha inscrita una creu i l'any '1780'. El parament és de pedra lligada amb morter. <\/p> ","codi_element":"08043-128","ubicacio":"Fondo del Vegué","historia":"","coordenades":"41.2882300,1.7385400","utm_x":"394372","utm_y":"4571521","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87822-20200926133302.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87822-20200926133537.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87822-20200926133636.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87823","titol":"Barraca del Fondo de l'Obaga IV","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-de-lobaga-iv","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada al fondo de l'Obaga. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-129","ubicacio":"Fondo de l'Obaga","historia":"","coordenades":"41.3004700,1.7146200","utm_x":"392389","utm_y":"4572910","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87823-20200917144242.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87823-20200917143929.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87823-20200917144104.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87824","titol":"Font de la plaça Francesc Macià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-francesc-macia","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Font urbana situada a la plaça Francesc Macià. Es tracta d'una font cilíndrica de metall on hi ha fixada una aixeta metàl·lica. Esta resguardada entre una estructura de pedra semicircular. En un costat hi ha una placa on hi consta 'FONT CONSTRUÏDA EN MEMÒRIA DE LES GESTIONS QUE EL PINTOR RAMON SANVICENS I EL RECTOR DE LA PARRÒQUIA REALITZAREN, PER LA INSTAL·LACIÓ AL CARRER NOU DE LA PRIMERA FONT A CANYELLES'<\/p> ","codi_element":"08043-130","ubicacio":"Pl. Francesc Macià","historia":"","coordenades":"","utm_x":"","utm_y":"","any":"2014","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87824-20200917120620.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87824-20200917120603.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87825","titol":"Bassa de la Cogullada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-la-cogullada","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La bassa de la Cogullada està situada a l'est de la masia. És una petita bassa que s'omple de l'aigua de la pluja. Té un notable interès ecològic atès que és l'ecosistema de diverses espècies vegetals, especialment la boga, el plantatge d'aigua i el canyís, entre d'altres; amfibis com són el gripau d'esperons, la reineta, el gripau corredor, la granota verda, el tritó verd; com també insectes com l'escorpí d'aigua, els sabaters i els espiadimonis.<\/p> ","codi_element":"08043-131","ubicacio":"A l'est de la masia de la Cogullada.","historia":"","coordenades":"41.3012900,1.7234800","utm_x":"393132","utm_y":"4572990","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87825-20200917150710.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"L'Ajuntament de Canyelles hi ha col·locat un plafó informatiu.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87826","titol":"Barraca de Cal Carretero","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-carretero","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada en un camí asfaltat al sud de Cal Carretero. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-132","ubicacio":"Al sud est de Cal Carretero","historia":"","coordenades":"41.2848200,1.7067700","utm_x":"391706","utm_y":"4571182","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87826-img-20200930-wa0033.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87826-img-20200930-wa0034.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87826-img-20200930-wa0031.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87827","titol":"Barraca de Cal Mingo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-mingo-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa prop del camí del Romanguer. És una edificació de planta semicircular adossada en un marge que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars, tancada amb una porteta metàl·lica. A la coberta hi ha lliris.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-133","ubicacio":"Camí del Romanguer","historia":"","coordenades":"41.2797500,1.7134100","utm_x":"392253","utm_y":"4570611","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87827-img-20200930-wa0048.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87827-img-20200930-wa0045.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87827-img-20200930-wa0025.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87829","titol":"Barraca de Can Girabals de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-girabals-de-baix","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta desprendiments","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa entre les urbanitzacions de Vora Sitges i les Amèriques. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-135","ubicacio":"Entre Vora Sitges i les Amèriques","historia":"","coordenades":"41.2837500,1.7435500","utm_x":"394784","utm_y":"4571018","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87829-img-20201003-wa0034.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87829-img-20201003-wa0030.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87829-img-20201003-wa0033.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87831","titol":"Barraca de Can Pasqual I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-pasqual-i","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa del Pla del Bosc És una edificació aïllada de planta circular envoltada amb un contrafort que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-137","ubicacio":"Pla del Bosc","historia":"","coordenades":"41.2859500,1.7113700","utm_x":"392093","utm_y":"4571302","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87831-img-20200930-wa0049.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87831-img-20200930-wa0066.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87831-img-20200930-wa0067.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87832","titol":"Barraca de Can Pasqual II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-pasqual-ii","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada en un camp del Pla del Bosc. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-138","ubicacio":"Pla del Bosc","historia":"","coordenades":"41.2859300,1.7125900","utm_x":"392195","utm_y":"4571298","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87832-img-20200930-wa0062.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87832-img-20200930-wa0061.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87832-img-20200930-wa0060.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87833","titol":"Barraca de la carretera de Daltmar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-carretera-de-daltmar","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada prop de la carretera de Daltmar. És una edificació aïllada de planta circular amb un contrafort lateral que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-139","ubicacio":"Carretera de Daltmar","historia":"","coordenades":"41.2911300,1.7165700","utm_x":"392537","utm_y":"4571870","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87833-img-20200930-wa0109.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87833-img-20200930-wa0108.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87833-img-20200930-wa0102.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87834","titol":"Barraca de la Casa del Xun","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-casa-del-xun","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa. És una edificació de planta circular adossada en un marge que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-140","ubicacio":"El Boscarró","historia":"","coordenades":"41.2797300,1.7157800","utm_x":"392452","utm_y":"4570606","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87834-img-20201003-wa0012.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87834-img-20201003-wa0010.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87834-img-20201003-wa0009.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87835","titol":"Barraca de la Serra de Cavalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-serra-de-cavalls","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"S'ha esfondrat la coberta","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa al sud de la urbanització de la Cogullada. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, actualment esfondrada. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-141","ubicacio":"La Cogullada","historia":"","coordenades":"41.2970800,1.7168100","utm_x":"392567","utm_y":"4572531","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87835-img-20200930-wa0068.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87835-img-20200930-wa0069.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87835-img-20200930-wa0107.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87836","titol":"Barraca de la Serra de Cavalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-serra-de-cavalls-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"S'ha esfondrat la coberta","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa al sud de la urbanització de la Cogullada. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, actualment esfondrada. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-142","ubicacio":"La Cogullada","historia":"","coordenades":"41.2970800,1.7168100","utm_x":"392567","utm_y":"4572531","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87836-img-20200930-wa0068.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87836-img-20200930-wa0069.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87836-img-20200930-wa0107.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87837","titol":"Barraca de la Solana del Castell d'Olèrdola I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-solana-del-castell-dolerdola-i","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La coberta s'ha esfondrat.","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona de bosc. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, actualment esfondrada. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-143","ubicacio":"Solana del Castell d'Olèrdola","historia":"","coordenades":"41.3017300,1.7124400","utm_x":"392208","utm_y":"4573052","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87837-img-20201008-wa0033.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87837-img-20201008-wa0037.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87837-img-20201008-wa0034.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87838","titol":"Barraca de la Solana del Castell d'Olèrdola II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-solana-del-castell-dolerdola-ii","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta despreniments i està coberta de vegetació","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa. És una edificació aïllada de planta rectangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. Està coberta de vegetació.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-144","ubicacio":"Solana del Castell d'Olèrdola","historia":"","coordenades":"41.3012800,1.7115400","utm_x":"392132","utm_y":"4573003","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87838-img-20201008-wa0031.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87838-img-20201008-wa0030.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87838-img-20201008-wa0026.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87839","titol":"Barraca de l'Obaga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lobaga","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta despreniments","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-145","ubicacio":"Fondo de l'Obaga","historia":"","coordenades":"41.3012300,1.7159500","utm_x":"392501","utm_y":"4572992","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87839-img-20201004-wa0026.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87839-img-20201004-wa0029.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87839-img-20201004-wa0028.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87840","titol":"Barraca del bosc del Collet I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-bosc-del-collet-i","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona bosc del Collet. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que està coberta exteriorment amb pedruscall, terra i lliris que la reforcen. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-146","ubicacio":"El Collet","historia":"","coordenades":"41.2828900,1.7128500","utm_x":"392212","utm_y":"4570960","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87840-img-20200930-wa0029.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87840-img-20200930-wa0035.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87840-img-20200930-wa0036.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87841","titol":"Barraca del bosc del Collet I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-bosc-del-collet-i-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona bosc del Collet. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que està coberta exteriorment amb pedruscall, terra i lliris que la reforcen. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-147","ubicacio":"El Collet","historia":"","coordenades":"41.2828900,1.7128500","utm_x":"392212","utm_y":"4570960","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87841-img-20200930-wa0029.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87841-img-20200930-wa0035.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87841-img-20200930-wa0036.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87842","titol":"Barraca del bosc del Collet II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-bosc-del-collet-ii","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa prop de Can Català. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que està coberta exteriorment amb pedruscall, terra i lliris que la reforcen. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-148","ubicacio":"El Collet","historia":"","coordenades":"41.2825200,1.7115800","utm_x":"392105","utm_y":"4570921","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87842-img-20200930-wa0028.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87842-img-20200930-wa0039.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87843","titol":"Barraca del camí de la Roqueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-de-la-roqueta","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta parts enderrocades. Amenaça ruïna","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda aprofitant el desnivell del terreny amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-149","ubicacio":"Camí de la Roqueta","historia":"","coordenades":"41.2888600,1.7454600","utm_x":"394952","utm_y":"4571583","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87843-img-20201004-wa0015.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87843-img-20201004-wa0014.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87843-img-20201004-wa0010.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87844","titol":"Barraca del Candau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-candau","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La coberta està esfondrada","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa al sud de les Quintanes. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. A la llinda hi ha escrit amb pintura 'CAN CANDAU'.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-150","ubicacio":"Les Quintanes","historia":"","coordenades":"41.2891000,1.7168800","utm_x":"392559","utm_y":"4571645","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87844-img-20200930-wa0092.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87844-img-20200930-wa0100.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87844-img-20200930-wa0099.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87845","titol":"Barraca del Canyar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-canyar","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta pedres despreses al lateral","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa del Fondo de la Roqueta. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-151","ubicacio":"Fondo de la Roqueta","historia":"","coordenades":"41.2907300,1.7480000","utm_x":"395168","utm_y":"4571788","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87845-img-20201004-wa0024.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87845-img-20201004-wa0031.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87845-img-20201004-wa0033.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87846","titol":"Barraca del Cogul","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cogul","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa del fondo del Cogul. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-152","ubicacio":"Fondo del Cogul","historia":"","coordenades":"41.2900300,1.7362600","utm_x":"394184","utm_y":"4571724","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87846-img-20201003-wa0050.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87846-img-20201003-wa0049.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87846-img-20201003-wa0052.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87847","titol":"Forn de calç del Puig de l'Àliga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-puig-de-laliga","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Parcialment enderrocat.","descripcio":"

Forn tradicional de calç que es troba situat en una zona boscosa prop del sender que puja al Puig de l'Àliga. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra disposada en filades. Pateix un enderroc parcial i està envoltat de vegetació. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-153","ubicacio":"Prop del sender que puja al Puig de l'Àliga","historia":"","coordenades":"41.2821800,1.6983400","utm_x":"390995","utm_y":"4570899","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87847-img-20201005-wa0045.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87847-img-20201005-wa0043.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87847-img-20201005-wa0042.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87848","titol":"Barraca del Puig de l'Àliga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-puig-de-laliga","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada prop del sender que puja al Puig de l'Àliga. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-154","ubicacio":"Puig de l'Àliga","historia":"","coordenades":"41.2821800,1.6983400","utm_x":"390995","utm_y":"4570899","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87848-img-20201005-wa0037.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87848-img-20201005-wa0038.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87848-img-20201005-wa0035.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87849","titol":"Barraca del torrent de la Roca Foradada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-torrent-de-la-roca-foradada","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta despreniments","descripcio":"

Barraca de vinya situada prop del torrent de la Roca Foradada. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-155","ubicacio":"Torrent de la Roca Foradada","historia":"","coordenades":"41.2979400,1.7180800","utm_x":"392674","utm_y":"4572625","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87849-img-20200930-wa0051.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87849-img-20200930-wa0052.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87849-img-20200930-wa0053.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87850","titol":"Cisterna de la vinya del Romanguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cisterna-de-la-vinya-del-romanguer","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Cisterna i pica situades en una zona boscosa prop del camí del Romanguer. La cisterna és una construcció subterrània de pedra seca. És de planta circular i l'interior està revestit amb morter. Al costat hi ha una pica doble d'obra, que s'utilitzava per preparar el sulfat de coure per les vinyes.<\/p> ","codi_element":"08043-156","ubicacio":"Prop del Camí del Romanguer","historia":"","coordenades":"41.2820500,1.7127200","utm_x":"392199","utm_y":"4570867","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87850-img-20201004-wa00510.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87850-img-20201004-wa00500.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87851","titol":"Àlber de la Llacunalba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alber-de-la-llacunalba","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Àlber situat al costat de la font de Llacunalba, a la urbanització de les Palmeres. Es tracta d'un exemplar d'àlber (Populus Alba) de notables dimensions. És una espècie originària del centre i sud d'Europa i de l'Àsia central. Es tracta d'una espècie que forma part de la vegetació de ribera, tot i que en aquest cas no ho està.<\/p> ","codi_element":"08043-157","ubicacio":"Av. de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2765200,1.7083300","utm_x":"391823","utm_y":"4570259","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87851-20200910112247.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87852","titol":"Forn de Cal Tort II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-cal-tort-ii","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Forn tradicional de calç que es troba situat en una zona boscosa. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra disposada en filades. Conserva la boca a la part frontal.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-158","ubicacio":"Cal Fort","historia":"","coordenades":"41.2890600,1.7076200","utm_x":"391784","utm_y":"4571652","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87852-20200910135526.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87852-20200910135707.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87852-20200910135740.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87858","titol":"Forn de Cal Fort I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-cal-fort-i","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Forn tradicional de calç que es troba situat en una zona boscosa a l'oest de Cal Fort La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra disposada en filades. Conserva la boca a la part frontal.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-159","ubicacio":"Cal Fort","historia":"","coordenades":"41.2898400,1.7082600","utm_x":"391839","utm_y":"4571737","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87858-20200910133949.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87858-20200910134135.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87858-20200910134108.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87865","titol":"Forn del fondo de Ramonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-del-fondo-de-ramonet","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La part frontal està esfondrada. L'interior és ple de sediments.","descripcio":"

Forn tradicional de calç que es troba situat en una zona boscosa. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra disposada en filades. Està cobert de vegetació.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-160","ubicacio":"Fondo de Cal Ramonet","historia":"","coordenades":"41.2714400,1.6946900","utm_x":"390672","utm_y":"4569712","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87865-20200910113555.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87865-20200910113732.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87865-20200910113803.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87868","titol":"Forn del fondo de Ramonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-del-fondo-de-ramonet-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La part frontal està esfondrada. L'interior és ple de sediments.","descripcio":"

Forn tradicional de calç que es troba situat en una zona boscosa. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra disposada en filades. Està cobert de vegetació.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-161","ubicacio":"Fondo de Cal Ramonet","historia":"","coordenades":"41.2714400,1.6946900","utm_x":"390672","utm_y":"4569712","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87868-20200910113555.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87868-20200910113718.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87868-20200910113803.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87873","titol":"Garrofer del Corral de l'Escofet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/garrofer-del-corral-de-lescofet","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Garrofer situat al costat del corral de l'Escofet. Es tracta d'un exemplar centenari de garrofer (Ceratonia siliqua), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc curt, molt gruixut i rugós, caracteritzat per les fissures i els nusos, d'on surten les branques irregulars i tortuoses. La seva capçada és densa i arrodonida. El fruit que produeix és la garrofa, antigament utilitzada com a aliment per al bestiar i els humans quan escassejava l'aliment.<\/p> ","codi_element":"08043-162","ubicacio":"Al costat del Corral de l'Escofet","historia":"","coordenades":"41.2869100,1.7066100","utm_x":"391696","utm_y":"4571414","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87873-20200910141555.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87876","titol":"Fita del fondo del Ramonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-del-fondo-del-ramonet","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Fita de terme que delimita el límit entre els municipis de Canyelles i Sant Pere de Ribes. És una estructura circular, feta de pedres lligades amb morter, de majors dimensions a la base. Està pràcticament tapada per la vegetació.<\/p> ","codi_element":"08043-163","ubicacio":"Fondo del Ramonet","historia":"","coordenades":"41.2730800,1.6946600","utm_x":"390672","utm_y":"4569894","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87876-20200910120638.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87876-20200910120731.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87880","titol":"Llentiscle de Cal Fort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llentiscle-de-cal-fort","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Llentiscle situat al costat d'una bassa, a peu del camí. Es tracta d'un exemplar centenari de llentiscle (Pistacea Lentiscus), un arbust perenne que de manera excepcional té la forma d'arbre, com aquest. Es creu que té uns 450 anys, té una alçada de 6 metres i una capçada de 2 mestres.<\/p> ","codi_element":"08043-164","ubicacio":"Camí del Pla del Bosc","historia":"","coordenades":"41.2884700,1.7093000","utm_x":"391924","utm_y":"4571584","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87880-20200910133103.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87880-20200910133051.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Al plafó informatiu que hi ha al costat hi consta que és un dels 5 més grans de la comarca del Garraf.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87881","titol":"Pou del fondo de Ramonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-fondo-de-ramonet","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Ha perdut la part superior que el cobria i està tapat per la vegetació.","descripcio":"

Pou situat al fondo d'en Ramonet. És una estructura circular feta de pedra seca, que originalment estava parcialment cobert. Està tapat per la vegetació i s'hi han col·locat palets per motius de seguretat.<\/p> ","codi_element":"08043-165","ubicacio":"Fondo del Ramonet","historia":"","coordenades":"41.2730900,1.6953900","utm_x":"390733","utm_y":"4569894","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87881-20200910114735.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87881-20200910114823.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87881-20200910114814.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87882","titol":"Pou de Can Xum","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-can-xum","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pou situat al costat del carrer de Can Xum. És una estructura de planta circular, originalment feta de pedra seca, que s'hi ha fet una consolidació amb morter, especialment a la coberta. A la part frontal hi ha la boca, tancada amb una reixa metàl·lica. Al costat s'hi adossa un petit safareig d'obra.<\/p> ","codi_element":"08043-166","ubicacio":"C. de Can Xum","historia":"","coordenades":"41.2790200,1.7228600","utm_x":"393044","utm_y":"4570518","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87882-img-20210222-wa0002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87882-img-20210222-wa0004.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87882-img-20210222-wa0007.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87883","titol":"Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-27","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

El carrer Major és el carrer principal del nucli antic de Canyelles. Té un traçat sinuós, format per cases entre mitgeres disposades a banda i banda. Són de poca alçada, majoritàriament de planta baixa i pis i de dues a tres crugies, i les cobertes a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Algunes d'elles conserven els portals antics, d'arc pla arrebossat, amb llinda de fusta i brancals ceràmics o bé d'arc de mig punt adovellat. El tractament exterior dels murs és arrebossat.<\/p> ","codi_element":"08043-167","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2863800,1.7223500","utm_x":"393013","utm_y":"4571336","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87883-20200917105436.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87883-20200917105440.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87884","titol":"Cases de l'avinguda del Raval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-de-lavinguda-del-raval","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La casa número 36, que es manté sense reformes significatives, presenta deficiències per trobar-se deshabitada.","descripcio":"

A l'avinguda del Raval de Canyelles s'hi conserva un conjunt significatiu de les cases que s'hi van fer durant el segle XIX i principi del XX. Es tracta de cases aïllades estructurades en tres crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Tenen les obertures distribuïdes a les façanes formant eixos, amb portals d'arc escarser arrebossat o bé d'arc pla. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de color blanc.<\/p> ","codi_element":"08043-168","ubicacio":"Av. Raval 31, 32, 34, 36, 42, 44 i 46","historia":"","coordenades":"","utm_x":"","utm_y":"","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87884-20200917120910.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87884-20200917121859.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87884-20200917121349.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87885","titol":"Cases del carrer Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-nou","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El carrer Nou és un carrer del nucli antic de Canyelles, format per cases construïdes al segle XIX. Es tracta de cases entre mitgeres disposades a un costat del carrer. Són de poca alçada, majoritàriament de planta baixa i pis i de dues a tres crugies, i les cobertes a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Algunes d'elles conserven els portals d'arc escarser arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-169","ubicacio":"Nucli antic de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2854300,1.7230900","utm_x":"393073","utm_y":"4571230","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87885-20200917111929.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87885-20200917111756.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87885-20200917111810.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87886","titol":"Homenatge al ball de bastons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/homenatge-al-ball-de-bastons","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Escultura urbana situada a la rotonda d'entrada a la població. Està formada per un pilar cilíndric, amb dues bigues de fusta que la travessen de forma perpendicular. Es tracta d'una escultura en homenatge al ball de bastons típic de la localitat.<\/p> ","codi_element":"08043-170","ubicacio":"A la primera rotonda de la carretera","historia":"","coordenades":"41.2846800,1.7236700","utm_x":"393121","utm_y":"4571146","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87886-20200917112417.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87886-20200917112357.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87887","titol":"Homenatge als grans nans de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/homenatge-als-grans-nans-de-canyelles","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Escultura urbana situada a la rotonda de l'avinguda del Raval. Està formada per un grup de deu figures metàl·liques formades per una biga vertical amb un caps on s'hi representen els nans de Canyelles. Al costat hi ha una placa on hi consta 'Reconeixement Nans de Canyelles'.<\/p> ","codi_element":"08043-171","ubicacio":"Av. Raval","historia":"","coordenades":"41.2834700,1.7218200","utm_x":"392964","utm_y":"4571013","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87887-20200917120241.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87887-20200917113031.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87888","titol":"Homenatge al ball de gitanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/homenatge-al-ball-de-gitanes","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Escultura urbana situada a la rotonda d'entrada a la població. Està formada per un grup de figures de corten que representen balladors. Es tracta d'una escultura en homenatge al ball de gitanes típic de la localitat.<\/p> ","codi_element":"08043-172","ubicacio":"Rodonda de la carretera","historia":"","coordenades":"41.2848500,1.7237300","utm_x":"393126","utm_y":"4571164","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87888-20200917112200.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87888-20200917112150.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87889","titol":"Premsa de l'avinguda de Vilafranca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/premsa-de-lavinguda-de-vilafranca","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Premsa de vi que es troba situada en un espai enjardinat de l'entrada del poble. En el seu emplaçament original, estava fixada a la paret a través d'una barra metàl·lica que s'uneix amb el cargol. Aquest està collat en un eix vertical que es suporta sobre la gàbia, un recipient de fusta amb cèrcols metàl·lics. <\/p> ","codi_element":"08043-173","ubicacio":"Avinguda de Vilafranca","historia":"","coordenades":"41.2876600,1.7240600","utm_x":"393158","utm_y":"4571476","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87889-20200917102813.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87889-20200917102849.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87890","titol":"Premsa de l'avinguda de Vilafranca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/premsa-de-lavinguda-de-vilafranca-0","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Premsa de vi que es troba situada en un espai enjardinat de l'entrada del poble. En el seu emplaçament original, estava fixada a la paret a través d'una barra metàl·lica que s'uneix amb el cargol. Aquest està collat en un eix vertical que es suporta sobre la gàbia, un recipient de fusta amb cèrcols metàl·lics. <\/p> ","codi_element":"08043-174","ubicacio":"Avinguda de Vilafranca","historia":"","coordenades":"41.2876600,1.7240600","utm_x":"393158","utm_y":"4571476","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"87891","titol":"Les Quintanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-quintanes","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Les Quintanes és un sector singular del nucli antic de Canyelles.Està format per diversos carrerons amb cases de poca alçada que segueixen el seu traçat irregular. Les cases s'obren amb portals i finestrals d'arc pla arrebossat; en una d'elles s'hi conserva un portal d'arc carpanell ceràmic. El tractament exterior dels murs és arrebossat, tot i que en algunes parts s'ha repicat. Al seu costat s'hi han construït forces edificacions noves que desvirtuen el conjunt.<\/p> ","codi_element":"08043-175","ubicacio":"Nucli de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2873100,1.7210400","utm_x":"392905","utm_y":"4571441","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87891-20200917110952.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87891-20200917105959.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87892","titol":"Cal Muntané","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-muntane","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Cal Muntané és una masia del segle XIX que ha estat reformada i ampliada a finals del segle XX. És un edifici de planta rectangular al qual s'adossen diversos cossos de forma longitudinal. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte el portal, que és d'arc escarser ceràmic. Sobre el seu eix hi ha pintat un rellotge de sol. El volum del costat, de la mateixa alçada, està obert al pis amb una galeria amb pilars d'obra. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.<\/p> ","codi_element":"08043-176","ubicacio":"Camí de les Alzines","historia":"","coordenades":"41.2806200,1.7060200","utm_x":"391636","utm_y":"4570717","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87892-20200926105124.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87892-20200926105052.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87892-20200926104952.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87893","titol":"Albelló de Mas Rossell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/albello-de-mas-rossell","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Albelló situat prop del bosc del Collet. Es tracta d'una construcció de pedra seca, construïda a l'extrem del camp per recollir l'aigua de la pluja i evitar que quedi inundat. Està situat dins un mur de pedra seca, amb una obertura formada per lloses verticals i una horitzontal a sobre, a mode de pontet. L'aigua passa per sota i marxa camí avall.<\/p> ","codi_element":"08043-177","ubicacio":"El Collet","historia":"","coordenades":"41.2851800,1.7142700","utm_x":"392334","utm_y":"4571213","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87893-20200926124755.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87893-20200926124832.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87894","titol":"Barraca sota la penya de la Campana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-sota-la-penya-de-la-campana","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada sota la penya de la Campana. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-178","ubicacio":"Penya de la Campana","historia":"","coordenades":"41.2879200,1.7405200","utm_x":"394537","utm_y":"4571485","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87894-20200926135618.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87894-20200926135639.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87894-20200926135742.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87895","titol":"Can Vidal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vidal-10","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Cal Vidal és una masia del segle XIX que ha estat notablement reformada al segle XX. És un edifici de planta rectangular que està constituït per tres volums amb un pati tancat en un costat. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, eminentment de factura moderna. Hi ha un cos porticat adossat a la façana, habilitat a la part superior com a terrassa transitable. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.<\/p> ","codi_element":"08043-179","ubicacio":"Camí de les Alzines","historia":"","coordenades":"41.2826200,1.7059500","utm_x":"391633","utm_y":"4570939","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87895-20200926103840.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87895-20200926102334.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87895-20200926101541.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87896","titol":"Pont de ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-ferro-1","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pont de dos trams que salva la riera de Vilafranca a l'antiga carretera de Canyelles a Sant Pere de Ribes, que actualment segueix un altre traçat. El tauler és fet de formigó, que es recolza en pilars es troben reforçats amb esperons semicirculars fets amb carreus. El tauler estava rematat per una barana metàl·lica de la qual no en queda res. <\/p> ","codi_element":"08043-180","ubicacio":"Antiga carretera de Canyelles a Sant Pere de Ribes","historia":"","coordenades":"41.2883400,1.7321500","utm_x":"393837","utm_y":"4571541","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87896-20200926144424.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87896-20200926144323.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87897","titol":"Barraca de Cal Muntaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-muntaner","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La part posterior comença a enderrocar-se.","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa a l'oest de Cal Muntané. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-181","ubicacio":"A l'oest de Cal Muntané","historia":"","coordenades":"41.2810400,1.7019000","utm_x":"391292","utm_y":"4570768","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87897-img-20201003-wa0025.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87897-img-20201003-wa0024.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87897-img-20201003-wa0026.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87898","titol":"Barraca de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-coma","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada en un vessant de la zona de les Foses. És una edificació adossada en un marge i de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars i està tancada amb una porteta de fusta.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-182","ubicacio":"La Coma","historia":"","coordenades":"41.2731300,1.7200100","utm_x":"392795","utm_y":"4569868","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87898-img-20201003-wa0007.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87898-img-20201003-wa0027.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87898-img-20201003-wa0016.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87899","titol":"Forn de calç de Cal Muntané","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-cal-muntane","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Parcialment enderrocat.","descripcio":"

Forn tradicional de calç que es troba situat en una zona boscosa. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural. Presenta esllavissades importants i l'interior ple de sediments.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-183","ubicacio":"A l'oest de Cal Muntané","historia":"","coordenades":"41.2808100,1.7018400","utm_x":"391286","utm_y":"4570743","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87899-img-20201003-wa0008.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87899-img-20201003-wa0019.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87899-img-20201003-wa0020.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87900","titol":"Pou de Can Català","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-can-catala","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pou situat al sud de Cal Català. És una estructura aïllada de planta circular, feta de pedra lligada amb morter. A banda i banda hi ha dos pilars verticals on descansava el suport de la corriola, avui desaparegut.<\/p> ","codi_element":"08043-184","ubicacio":"Al sud de Cal Català","historia":"","coordenades":"41.2814100,1.7096800","utm_x":"391944","utm_y":"4570800","any":"XIX","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87900-img-20201004-wa0009.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87900-img-20201004-wa0034.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87903","titol":"Fita de terme de Canyelles, Vilanova i Sant Pere de Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-de-canyelles-vilanova-i-sant-pere-de-ribes","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Fita de terme que marca un dels límits dels municipis de Canyelles, Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes. És una fita cilíndrica que s'estreny a la part superior, actualment adossada a un mur d'obra vista. És feta de pedra i està revestida amb ciment. A la única cara visible té un escut de pedra fixat, on hi ha gravat un escut quadribarrat amb la inscripció 'TERMA DE VILANOVA Y LA GELTRU'.<\/p> ","codi_element":"08043-185","ubicacio":"Al sud de la urbanització Califòrnia","historia":"","coordenades":"41.2664200,1.7235600","utm_x":"393082","utm_y":"4569118","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87903-img-20210222-wa0009.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87903-img-20210222-wa0010.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87906","titol":"Albelló de Mas Rossell II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/albello-de-mas-rossell-ii","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Albelló situat a l'extrem d'un camp al nord de Mas Rossell. Es tracta d'una construcció de pedra seca, construïda a l'extrem del camp per recollir l'aigua de la pluja i evitar que quedi inundat. Està situat dins un mur de pedra seca, amb una obertura formada per lloses verticals i una horitzontal a sobre, a mode de pontet. L'aigua passa per sota i marxa camí avall.<\/p> ","codi_element":"08043-186","ubicacio":"Al nord de Mas Rossell","historia":"","coordenades":"41.2852000,1.7117900","utm_x":"392127","utm_y":"4571218","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87906-img-20210220-wa01160.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87906-img-20210220-wa01170.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87906-img-20210220-wa01140.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87907","titol":"Pou de Cal Simó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-cal-simo","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pou construït en el marge d'un camp al sud de Cal Simó. Es tracta d'una estructura de planta circular feta amb pedra seca. L'interior és ple d'aigua.<\/p> ","codi_element":"08043-187","ubicacio":"Al sud de Cal Simó","historia":"","coordenades":"41.2784700,1.7068900","utm_x":"391705","utm_y":"4570477","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87907-img-20210131-wa0011.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87907-img-20210131-wa0013.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87907-img-20210131-wa0009.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87908","titol":"Barraca del Fondo del Prubí I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-del-prubi-i","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya en una zona boscosa del Fondo del Prubí. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-188","ubicacio":"Fondo del Prubí","historia":"","coordenades":"41.2751600,1.7313200","utm_x":"393746","utm_y":"4570079","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87908-img-20210220-wa0079.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87908-img-20210220-wa0075.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87908-img-20210225-wa0025.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87909","titol":"Barraca del fondo del Prubí II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-del-prubi-ii","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La part posterior està parcialment enderrocada.","descripcio":"

Barraca de vinya situada al fondo del Prubí. És una edificació aïllada de planta circular amb un contrafort lateral que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-189","ubicacio":"Fondo del Prubí","historia":"","coordenades":"41.2764400,1.7338000","utm_x":"393956","utm_y":"4570218","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87909-img-20210220-wa0082.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87909-img-20210220-wa0083.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87909-img-20210220-wa0074.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87910","titol":"Barraca del fondo del Prubí III","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-del-prubi-iii","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"A la part posterior hi ha pedres despreses.","descripcio":"

Barraca de vinya situada al fondo del Prubí. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-190","ubicacio":"Fondo del Prubí","historia":"","coordenades":"41.2748700,1.7345400","utm_x":"394015","utm_y":"4570043","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87910-img-20210220-wa0085.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87910-img-20210220-wa0086.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87910-img-20210220-wa0087.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87911","titol":"Barraca del Fondo del Prubí IV","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-del-prubi-iv","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta petits despreniments","descripcio":"

Barraca de vinya situada al fondo del Prubí. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-191","ubicacio":"Fondo del Prubí","historia":"","coordenades":"41.2761200,1.7358800","utm_x":"394129","utm_y":"4570180","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87911-img-20210220-wa0068.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87911-img-20210220-wa0066.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87911-img-20210220-wa0065.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87912","titol":"Barraca del Fondo del Prubí V","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-del-prubi-v","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada al costat de la tanca de la Casa Nova. És una edificació aïllada de planta circular envoltada per un contrafort que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-192","ubicacio":"Fondo del Prubí","historia":"","coordenades":"41.2751900,1.7391200","utm_x":"394399","utm_y":"4570073","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87912-img-20210220-wa0090.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87912-img-20210220-wa0092.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87912-img-20210220-wa0091.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87921","titol":"Cal Fortet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fortet","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En ruïnes.","descripcio":"

Restes d'una masia cobertes de vegetació. Només se'n conserven els murs perimetrals, de poca alçada, fets de pedra lligada amb morter. Tot l'entorn és ple de runa procedent de l'enderroc.<\/p> ","codi_element":"08043-193","ubicacio":"Pla del Bosc","historia":"","coordenades":"41.2837400,1.7069600","utm_x":"391720","utm_y":"4571062","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87921-img-20210125-wa0004.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87921-img-20210125-wa0005.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87921-img-20210125-wa0006.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87922","titol":"Can Veguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-veguer","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En ruïnes.","descripcio":"

Restes d'una masia cobertes de vegetació. Només se'n conserven els murs perimetrals, de poca alçada, fets de pedra lligada amb morter. Tot l'entorn és ple de runa procedent de l'enderroc.<\/p> ","codi_element":"08043-194","ubicacio":"Turó del Veguer","historia":"","coordenades":"41.2940100,1.7382300","utm_x":"394355","utm_y":"4572164","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87922-img-20210117-wa0026.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87922-img-20210117-wa0017.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87922-img-20210117-wa0014.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87923","titol":"Barraca del Pinar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pinar","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Té un despreniment al lateral","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-195","ubicacio":"El Pinar","historia":"","coordenades":"41.2934900,1.7188600","utm_x":"392732","utm_y":"4572130","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87923-img-20200930-wa0077.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87923-img-20200930-wa0075.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87923-img-20200930-wa0078.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87924","titol":"Barraca del Pouet de la Cogullada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pouet-de-la-cogullada","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta pedres despreses","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-196","ubicacio":"Sobre el camí del Pla del Bosc","historia":"","coordenades":"41.2905300,1.7156500","utm_x":"392459","utm_y":"4571805","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87924-img-20200930-wa0103.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87924-img-20200930-wa0105.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87924-img-20200930-wa0104.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87925","titol":"Barraca del Torrent del Cocó d'en Bou I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-torrent-del-coco-den-bou-i","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-197","ubicacio":"Fondo del Cocó","historia":"","coordenades":"41.2969800,1.7202400","utm_x":"392854","utm_y":"4572515","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87925-img-20200930-wa0088.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87925-img-20200930-wa0087.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87925-img-20200930-wa0086.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87926","titol":"Barraca del Torrent del Cocó d'en Bou II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-torrent-del-coco-den-bou-ii","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta un despreniment a la part posterior","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-198","ubicacio":"Fondo del Cocó d'en Bou","historia":"","coordenades":"41.2957900,1.7200300","utm_x":"392834","utm_y":"4572383","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87926-img-20200930-wa0085.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87926-img-20200930-wa0083.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87926-img-20200930-wa0084.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87927","titol":"Barraca del Torrent del Cocó d'en Bou III","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-torrent-del-coco-den-bou-iii","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Parcialment enderrocada.","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que es troba enderrocada. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. A banda de l'enderroc que presenta, està coberta de vegetació.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-199","ubicacio":"Torrent del Cocó d'en Bou","historia":"","coordenades":"41.2960400,1.7188900","utm_x":"392739","utm_y":"4572413","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87927-img-20200930-wa0082.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87927-img-20200930-wa0074.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87927-img-20200930-wa0081.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87928","titol":"Barraca del torrent del Romanguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-torrent-del-romanguer","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Té un despreniment lateral.","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa al sud de Cal Català. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-200","ubicacio":"Torrent del Romanguer","historia":"","coordenades":"41.2809000,1.7106800","utm_x":"392027","utm_y":"4570742","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87928-img-20200930-wa0038.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87928-img-20200930-wa0042.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87928-img-20200930-wa0041.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87929","titol":"Barraca del Veguer I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-veguer-i","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada al nord est del turó del Veguer. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-201","ubicacio":"Al nord est del Turó del Veguer","historia":"","coordenades":"41.2961300,1.7418200","utm_x":"394659","utm_y":"4572395","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87929-img-20201005-wa0031.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87929-img-20201005-wa0030.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87929-img-20201005-wa0017.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87930","titol":"Barraca del Veguer II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-veguer-ii","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta despreniments.","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona de bosc propera al fondo del Veguer. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-202","ubicacio":"Fondo del Veguer","historia":"","coordenades":"41.2942300,1.7431700","utm_x":"394769","utm_y":"4572182","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87930-img-20201005-wa0027.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87930-img-20201005-wa0028.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87930-img-20201005-wa0029.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87931","titol":"Barraca del Veguer III","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-veguer-iii","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona de bosc del fondo del Veguer. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-203","ubicacio":"Fondo del Veguer","historia":"","coordenades":"41.2938900,1.7413500","utm_x":"394616","utm_y":"4572146","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87931-img-20201005-wa0021.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87931-img-20201005-wa0023.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87931-img-20201005-wa0025.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87932","titol":"Barraca dels Girabals de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-girabals-de-dalt","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca de vinya situada en una zona boscosa entre les urbanitzacions de Can Girabals i Vora Sitges. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-204","ubicacio":"Entre Els Girabals de Dalt i Vora Sitges","historia":"","coordenades":"41.2804400,1.7421200","utm_x":"394659","utm_y":"4570652","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87932-img-20201115-wa0053-copia.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87932-img-20201115-wa0052.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87932-img-20201115-wa0054-copia.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87933","titol":"Cal Pouet de la Cogullada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pouet-de-la-cogullada","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En ruïnes.","descripcio":"

Restes d'una masia cobertes de vegetació. Només se'n conserven alguns murs perimetrals, de poca alçada, fets de pedra lligada amb morter. Tot l'entorn és ple de runa procedent de l'enderroc. A prop hi ha una estructura circular que sembla correspondre's amb una bassa.<\/p> ","codi_element":"08043-205","ubicacio":"Al nord est de Cal Domingo","historia":"","coordenades":"41.2923400,1.7129800","utm_x":"392238","utm_y":"4572009","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87933-img-20210116-wa0109.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87933-img-20210116-wa0017.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87933-img-20210116-wa0019.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87935","titol":"Figuera del carrer Joaquim Mir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/figuera-del-carrer-joaquim-mir","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Figuera situada al carrer Joaquim Mir. Es tracta d'un exemplar centenari de figuera (Ficus carica), amb un perímetre de poc més de dos metres. És una espècie originària d'Àsia, amb un tronc gris i sinuós. El seu fruit, la figa, és apreciat per a usos culinaris i medicinals.<\/p> ","codi_element":"08043-206","ubicacio":"C. Joaquim Mir","historia":"","coordenades":"41.2827700,1.7230800","utm_x":"393068","utm_y":"4570934","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87935-img-20210116-wa0026.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87942","titol":"Forn de calç de la Roca Plana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-la-roca-plana","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Enderrocat.","descripcio":"

Restes d'un forn tradicional de calç situades en una parcel·la de la urbanització. La cambra de combustió era de planta circular i només en queda part de l'estructura superior, feta amb pedra. És ple de vegetació, sediments i deixalles.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-207","ubicacio":"Roca Plana","historia":"","coordenades":"41.2709400,1.7364400","utm_x":"394168","utm_y":"4569605","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87942-img-20201114-wa0018.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87942-img-20201114-wa0020.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87942-img-20201114-wa0015.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87943","titol":"Forn de calç de Mas Pubill","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-mas-pubill","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Cobert de vegetació.","descripcio":"

Forn tradicional de calç que es troba situat en una zona de matollar dins el recinte de la pirotècnia. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra disposada en filades. Està totalment cobert de vegetació.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-208","ubicacio":"Mas Pubill","historia":"","coordenades":"41.2945000,1.7349000","utm_x":"394077","utm_y":"4572222","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87943-img-20201206-wa0031.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87943-img-20201206-wa0032.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87944","titol":"Forn de calç del fondo del Cogul","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-fondo-del-cogul","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Parcialment enderrocat i cobert de vegetació.","descripcio":"

Forn tradicional de calç que es troba situat en una zona boscosa. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra disposada en filades. Està totalment cobert de vegetació.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08043-209","ubicacio":"Camí de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.2840200,1.7336300","utm_x":"393954","utm_y":"4571060","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87944-img-20201115-wa0048.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87944-img-20201115-wa0049.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87944-img-20201115-wa0043.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87946","titol":"Garrofers de Cal Fort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/garrofers-de-cal-fort","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Garrofers situat a ponent de la masia de la Serra, davant del tancat dels cavalls. Es tracta de quatre exemplar centenari de garrofer (Ceratonia siliqua), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc curt, molt gruixut i rugós, caracteritzat per les fissures i els nusos, d'on surten les branques irregulars i tortuoses. <\/p> ","codi_element":"08043-210","ubicacio":"Cal Fort","historia":"","coordenades":"41.2885100,1.7090400","utm_x":"391902","utm_y":"4571589","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87946-img-20210116-wa0060.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87947","titol":"Olivera de Cal Simó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/olivera-de-cal-simo","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Olivera situada prop de la masia de Cal Simó. Es tracta d'un exemplar centenari d'olivera (Olea europaea), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc curt, molt gruixut, tortuós i ramificat, caracteritzat per les fissures i els nusos. Gairebé ha perdut tota la capçada. El fruit que produeix és l'oliva, ingredient bàsic de la dieta mediterrània.<\/p> ","codi_element":"08043-211","ubicacio":"Cal Simó","historia":"","coordenades":"41.2780900,1.7089500","utm_x":"391877","utm_y":"4570432","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87947-img-20210116-wa0091.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87947-img-20210116-wa0090.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87948","titol":"Olivera de l'avinguda del Raval, 31","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/olivera-de-lavinguda-del-raval-31","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Olivera situada en una casa del nucli de Canyelles. Es tracta d'un exemplar centenari d'olivera (Olea europaea), espècie originària de l'àrea mediterrània. Són arbres amb el tronc curt, molt gruixut, tortuós i ramificat, caracteritzat per les fissures i els nusos. La seva capçada és arrodonida i irregular. El fruit que produeix és l'oliva, ingredient bàsic de la dieta mediterrània. <\/p> ","codi_element":"08043-212","ubicacio":"Avinguda del Raval, 31","historia":"","coordenades":"41.2832000,1.7224600","utm_x":"393017","utm_y":"4570983","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87948-img-20210117-wa0005.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87949","titol":"Pins de la Font del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pins-de-la-font-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pins situats a la zona de la Font del Bosc. Es tracta de diversos exemplars centenaris de pi blanc (Pinus halepensis), espècie originària de l'àrea mediterrània. Són un arbre de gran magnitud i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça grisa.<\/p> ","codi_element":"08043-213","ubicacio":"Font del Bosc","historia":"","coordenades":"41.2838900,1.7045900","utm_x":"391522","utm_y":"4571082","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87949-img-20210116-wa0079.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87949-img-20210116-wa0078.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87950","titol":"Pi de la Llacunalba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-la-llacunalba","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El pi de la Llacunalba està situat al nord de la masia. Es tracta d'un exemplar centenari de pi pinyer (Pinus pinea), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre de gran magnitud i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça marró rogenc molt gruixuda. La seva capçada és densa i arrodonida.<\/p> ","codi_element":"08043-214","ubicacio":"La Llacunalba","historia":"","coordenades":"41.2757800,1.7117400","utm_x":"392107","utm_y":"4570172","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87950-img-20210116-wa0099.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87950-img-20210116-wa0100.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"87951","titol":"Pi del Boscarró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-del-boscarro","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pi situat a la zona del Boscarró. Es tracta d'un exemplar centenari de pi pinyer (Pinus pinea), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre de gran magnitud i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça marró rogenc molt gruixuda. La seva capçada és densa i arrodonida.<\/p> ","codi_element":"08043-215","ubicacio":"El Boscarró","historia":"","coordenades":"41.2817300,1.7175800","utm_x":"392606","utm_y":"4570826","any":"","rel_municipis":"08043","municipi_nom":"Canyelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87951-img-20210116-wa0031.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08043\/87951-img-20210116-wa0030.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"85048","titol":"Castell de Cubelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-cubelles","bibliografia":"AAVV (1998) El Castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Producció: institut d'Edicions. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. CAMPO del, N.; SUBIAS, C. (2002) 'Gombau de Besora: senyor del terme de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 65-66. FERNÁNDEZ, J. (2016) 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de Cubelles (1789-1885)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 36-90. GALÍ, D.; SUREDA, M.J. (2016) 'Els grafits del vestíbul, escala principal i planta segona del castell de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 28-35. GARCIA, L. (2012) 'Cubelles contra el feudalisme, segons Teodor Creus', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 30-33. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 35-46. LACUESTA, R. (2003) 'Les obres actuals del castell de Cubelles i de l'entorn', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 67-68. LACUESTA, R. (2003) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (2a part: l'ampliació i la remodelació de 1673-1675)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 73-86. VIDAL, J. (2011) 'Efemèrides cubellenques del 2011', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 106-109.","centuria":"X-XX","notes_conservacio":"Restaurat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barceloan entre 1994 i 2015","descripcio":"L'edifici del castell té una gran presència urbana en el centre històric de Cubelles. Es situa a la part més elevada del nucli, a l'espai d'eixamplament del carrer del Doctor Juncà, on figura una plaça. La visió actual del castell correspon a l'última gran refacció important (segle XVII) que va configurar l'edifici pràcticament tal com ha arribat a l'actualitat. El projecte va ser de l'arquitecte Fra Josep de Ia Concepció i l'obra va ser realitzada pel mestre de cases de Barcelona Joan Baptista Homs i pel de Vilanova Joan Vinyals. La façana principal, al sud, presenta el portal major a la part dreta, una porta d'accés allindada amb carreus de pedra picada de Segur i amb l'escut d'armes de la família Llupià esculpit a sobre de la llinda. La distribució de les obertures, originalment simètrica, és irregular en l'actualitat. Totes les obertures d'aquesta façana són allindades i resseguides en pedra. A la part posterior, hi ha adossada una bestorre de quatre pisos semicircular. A l'extrem occidental hi ha una sèrie de dependències distribuïdes al voltant d'un pati, i al nord hi ha un altre pati de dimensions més reduïdes. Les dependències interiors que es poden veure en l'actualitat són majoritàriament les que ens vam definir amb les remodelacions del segle XVII, excepte algunes obres menors efectuades al segle XIX i XX. L'excel·lent estudi realitzat per Raquel Lacuesta enumera les sales que hi ha en cada pis de l'actual castell: Al soterrani: Volta sobre els cups (antiga cisterna sense ús en 1673) (1); cisterna amb cisternó (2); escala de l'aixeta de la cisterna (3); aixeta de la cisterna amb pica (41, i cisterna en desús (5). A la planta baixa: vestíbul o rebedor (6); corredor del pastador (6.1); escala principal (7); cuina-pastador del majordom (8); cups (9); sala-menjador dels criats amb pica (10); celleret (11); torre de secretes i secreta 1.12 i 12.1]l; celler (15 i 16); cavallerissa o estable (17 i 18ll; pati o eixida amb pou (13); corral o pati (19); cobert de les ovelles o galliner i pallissa al damunt (20 i 241. A la planta entresol: escala principal (251; cuina principal o del senyor (26); 'aposento' o cosidor l27l; corredor (281; estudis de migdia (29 i 30); dormitori del cotxer (31); estudis de tramuntana (32 i 33 ); corredor de la torre (34); 'aposento' de la torre o dormitori (35). A la planta noble: escala principal (37); rebedor o 'quarto principal de migdia' (38); 'Quarto principal' de tramuntana (39); sala-alcova (40); capella o oratori (41); sala gran (421; habitació (43); passadís (441; corredor de la torre (45); escala de cargol (46); 'aposento de la torre' (47). A la planta golfes: escala principal (48 i49); 'aposento' (b0); 'aposento' (51); 'aposento' (52); 'aposento' (53); passadís (54); 'aposento' (5b); corredor de la torre (56); escala de cargol (57); 'aposento de la torre' i espai sotateulada (58 i 59). L'autora Núria Pinós, estudiosa de l'edifici, qualifica l'immoble històric com mancat del decorativisme dramàtic de clarors i ombres, propi de I ‘etapa barroca, de manera que l'únic element representatiu de l'estil de l'època en què es va construir és l'escut de pedra realitzat en alt relleu, el qual representa les armes de Carles de Llupià i de Vilanova, aleshores senyor del castell. A banda i banda es pot llegir la data de 1675. L'edifici té més l'aparença d'una gran casa pairal que d'un castell i es configura dins unes línies austeres, amb una manca total de decorativisme, només trencada pels marcs de pedra de les obertures. Aquesta senzillesa, basada en una concepció arquitectònica lineal, respon a la tendència classicista del seu autor que sentia un gran respecte per l'arquitectura del passat tradicional de Catalunya, és a dir per l'estil gòtic, en el qual es va inspirar a l'hora de dissenyar l'edifici del castell de cubelles, mitjançant unes formes geomètriques elementals que reafirmen la implícita i l'austeritat del llenguatge emprat en aquest conjunt arquitectònic. És una construcció de grans dimensions i d'estructura complexa. Té planta rectangular, tres pisos d'alçària, golfes i teulada a quatre vessants.","codi_element":"08074-1","ubicacio":"pl. del Castell, 1","historia":"Segons els resultats de la recerca dirigida pel doctor Albert López Mullor, els vestigis més antics trobats corresponen a l'època baixa republicana, cap a l'any 125 aC. Alguns dels elements més importants de la vil·la de Cubelles que han arribat als nostres dies se situen al voltant de l'any 200-210, com el conjunt de cisternes de la planta subterrània. És a partir del testament dictat per Gombau de Besora el 16 d'agost de 1041 que podem tenir la certesa absoluta de l'existència d'una fortificació al lloc de Cubelles. Segons A. Castellano, de la primera fortificació que es va aixecar a I'indret, en resten només alguns paraments d'opus spicatum que recolzen sobre les restes enrunades, encara que visibles, d'una vil·la romana. Posteriorment, cap el segle Xlll, es va bastir una torre circular al mateix lloc que la que avui veiem, encara que, possiblement, de menor alçada. El 1459, quan el castell va perdre la titularitat reial en donar-lo Joan ll, amb totes les propietats annexes, a Joan Brígit Boscà, ciutadà de Barcelona. Un nét de Boscà va donar el castell com a dot a la seva esposa, Violant d'Almogàver, que en va ser propietària entre el 1492 i el 1519, any de la seva mort. Aleshores el castell va passar com a herència a un fill de Violant, Joan Boscà i d'Almogàver. El dia de Sant Joan de 1535 va signar un document amb els mestres de cases Pere Bosch i Antoni Lorda amb l'objectiu de fer un seguit de reformes que afectarien bona part de la fàbrica, i que serien realitzades entre el 1535 i el 1536. El 1572 Ia propietat havia estat adquirida per la duquessa lsabel de Cardona, i passaria després al seu fill, Lluís d'lcart. Un seu descendent, Carles de Llupià i de Vilanova (vidu de Cecília d'lcart, besnéta de Lluís), mort el 1695, va promoure, entre 1673 i 1675, l'última reforma de l'immoble - el qual va adquirir l'aspecte que ha conservat fins als nostres dies- i va fer col·locar el seu escut sobre la porta principal. Les obres van significar la construcció d'un cos d'edifici nou, la redistribució d'envans i sostres de l'edifici antic i la uniformització de façanes i cobertes. El projecte va ser encomanat a fra Josep de la Concepció, el frare carmelita de nom Josep Ferrer i sobrenom el Tracista, un arquitecte del barroc català del segle XVll. Com ha demostrat la historiadora Raquel Lacuesta, la reforma promoguda per de Llupià va comportar modificar part de l'obra feta en temps de Boscà, així com la construcció d'un cos d'edifici nou i la redistribució d'envans ¡ sostres, i la uniformització de façanes i cobertes. No hi ha constància documental ni aparença visual que els successors de Carles de Llupià, que van obtenir el títol de marquesos d'Alfarràs a final del segle XVlll, fessin noves obres. La profusió de grafits per totes les estances fa pensar que el castell no va estar assíduament habitat durant el segle XVIII pels seus propietaris. Durant el segle XIX continuen documentant-se els Rovirosa com a masovers del castell i va ser en aquesta època quan se suposa que es van emblanquinar les parets en diferents períodes, fins entrat el segle XX. Els masovers vivien a la primera planta i la segona era reservada per quan venien els senyors o el seu procurador. Aquells s'encarregaven de gestionar l'explotació agrícola del castell en nom dels marquesos i el seu procurador només hi anava un cop l'any per passar-hi comptes. Al llarg dels segles XIX i XX el castell va continuar en mans dels successius marquesos d'Alfarràs i va mantenir el caràcter agrícola. Segons un plànol publicat l'any 1817, el cos principal del castell es trobaria pràcticament al bell mig d'un espai que per tramuntana estaria delimitat per unes parcel·les que feien front al carrer Major, algunes d'elles edificades. Tot i els canvis que es van produir en punts concrets, la zona de les rodalies del castell va quedar més o menys configurada al llarg del segle XVII en la forma que la veiem avui.","coordenades":"41.2078600,1.6724800","utm_x":"388704","utm_y":"4562681","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85048-foto-08074-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85048-foto-08074-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85048-foto-08074-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Modern|Contemporani|Historicista|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"Fra Josep de Ia Concepció (refacció s XVII)","observacions":"","codi_estil":"85|94|98|116|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85049","titol":"Can Travé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-trave","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. COMAS, M. (1988) 'Una llarga paret', p. 7-9. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Travé s'emplaça a l'est del nucli històric, en una gran parcel·la entre el carrer Sant Antoni i l'avinguda de Catalunya, amb afrontació també passatge Ramon Vinader. Es tracta d'un conjunt d'edificis entre mitgeres de planta i pis alineats en la seva major part al carrer Sant Antoni, on hi trobem la façana principal. La façana posterior d'aquestes edificacions, orientada a migdia, s'obre a un gran jardí privat que s'estén fins a l'avinguda de Catalunya. El conjunt de Can Travé estava format originalment per una construcció principal destinada a habitatge i gabinet d'història natural, un pavelló annex bastit per a la biblioteca i un gran jardí. A l'extrem oest del conjunt s'hi ubica una altra edificació destinada originalment a habitatge, construïda amb posterioritat i amb sortida al passatge Ramon Vinader. Estilísticament, l'edifici ha rebut la influència del llenguatge clàssic. La llarga façana del carrer Sant Antoni, de gairebé 150 metres de longitud, està presidida pel cos central, emmarcat entre dues torratxes. Aquest edifici està constituït per tres cossos amb una marcada simetria. Al cos central hi trobem dos portals en arc de mig punt amb sengles finestres a banda i banda. Sobre els portals, a la planta pis hi trobem dos balcons amb barana de balustrada a la que hi desemboquen les obertures d'aquest espai. Aquestes portes estan rematades per timpans i a banda i banda de les portes hi trobem tres fornícules on s'hi emplacen bustos d'inspiració clàssica. A la coberta d'aquest cos hi trobem una terrassa amb barana de balustrada sobre la façana principal. Els dos cossos laterals són iguals entre ells, mantenint la simetria del conjunt, amb una finestra rectangular a la planta baixa i un balcó sense volada de morfologia composta que combina una obertura central més alta en mig punt amb dues rectangulars, amb una barana de balustrada. Rematen aquests cossos unes torratxes de planta rectangular amb obertures a les quatre façanes. La coberta de les torres és de teula àrab a quatre vents amb els careners de teula majòlica i estan rematades per una bola del mateix material. Tota la fusteria de les obertures és de llibret pintada de color verd. A banda i banda d'aquest edifici principal els altres cossos repeteixen aquests esquemes, trobant en la decoració exterior timpans, columnes dòriques, fornícules, balustres, gerros, medallons, etc. La biblioteca està formada per una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí , i per dues petites sales als extrems. El conjunt de la biblioteca estava formada per tres sales, la d'Apol·lo, la galeria de les Muses, i la de Psique i Cupido. La galeria de les Muses té nou departaments destinats al mateix nombre de muses. El gabinet de ciències naturals està format per diverses sales destinades a volums que versaven sobre temes relacionats amb la col·lecció. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics. Cal destacar també l'interior, que conserva mobiliari i elements ornamentals d'estils diversos, principalment del segle XIX. El jardí de factura clàssico-romàntic i rodejat d'una tanca de paredat de pedra, obra de fàbrica i reixes de ferro. S'hi accedeix per dues portalades de ferro a l'avinguda de Catalunya i al passatge Ramon Vinader. El jardí es distribueix a partir d'una sèrie de corredors principals, pavimentats, amb una sèrie de rampes i escales que en salven els desnivells. Conté a més de magnífiques escultures d'inspiració clàssica, algunes espècies botàniques exòtiques. Hi destaca un conjunt escultòric de tipus nimfeu, dedicat a Neptú. Hi ha algun espai d'aigua com fonts i estanys així com un petit cementiri per les mascotes de la família Travé.","codi_element":"08074-2","ubicacio":"c. Sant Antoni, 16-24","historia":"A finals del segle XVII la família Escardó, avantpassats materns de les futures generacions Travé, era propietària d'un extens patrimoni que comptava amb quatre cases contigües del carrer de Sant Antoni comunicades entre sí i nombrosos terrens agrícoles. A partir del segle XVIII, es van realitzar successives reformes i ampliacions. A la segona meitat del segle XIX l'hereva de la finca, Rosa Escardó, es casà amb Magí Travé i Ballart. La parella s'instal·là a Barcelona on tingueren dos fills: Frederic i Enric. Vers el 1880 decidiren convertir la finca en una torre d'estiueig aprofitant les cases antigues. La construcció de l'estació del ferrocarril de Cubelles (1883) i la de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, convidava a anar a la casa amb major comoditat. La reforma es va fer de la mà l'arquitecte vilanoví Bonaventura Pollés Vivó i es va transformar radicalment la casa. Es va complementar la finca amb una torre rodona -per la banda de mar-, una altra d'allargada, terrasses, jardins vuitcentistes i accessos a la nova carretera mitjançant amples camins i escales que ajudaven a salvar el desnivell del terreny. La finca va quedar tancada per una tanca de ferro amb dues portes que donaven a la carretera i que convertien aquesta façana en la principal de la casa. Però les reformes no van poder ser completes perquè entre les propietats dels Travé hi havia la casa de Francesca Solé i Piqué, que no va accedir a vendre-la fins l'any 1936. Entremig, dues reformes de menor envergadura van tenir a principis del segle XX. La primera, cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig. La segona, el 1920, quan es van construir dos nous edificis per a magatzems i es van ampliar els galliners i els espais per als animals. Després de la mort del seu germà Enric, en Federico Travé Escardó va reobrir les negociacions amb Francesca Solé, per tal de poder unificar tota la façana de la casa pel carrer de Sant Antoni. La compra es aparaular per 3.000 pessetes a principis del mes de juliol de 1936, però l'esclat de la Guerra Civil espanyola va posposar la signatura del contracte fins l'any 1939. En Federico Travé Escardó era un conegut senador conservador de l'època, va haver de fugir amb l'ajuda de l'alcalde del moment, Ramon Estalella, masover de la finca en aquella època. La casa va ser assaltada el 28 de juliol de 1936. En acabar la Guerra Civil, els Travé van poder recuperar la casa que havia estat en mans del comitè de defensa local i havia estat seu de l'escola municipal. El conflicte bèl·lic va afectar greument la casa. Però en Frederic, com a hereu, ja tenia el cap ple d'idees per reformar la casa i les obres gairebé ja no van abandonar el dia a dia de la finca fins a la seva mort (1982). Un cop concretada la compra de la casa de la Sra. Solé, en Frederic, que tenia llavors 20 anys, va dirigir personalment les obres de remodelació de la casa i dels seus jardins, d'estil neoclàssic italià, i fins i tot va fer l'encarregat de dibuixar els plànols i aportar les solucions més harmòniques amb el conjunt arquitectòniques. Per tal d'unificar la façana, va haver-se de reformar aquesta completament fins deixar-la en l'estat actual. Va anar transformant la casa, els jardins, va construir la Biblioteca de Mitologia Clàssica, el Gabinet d'Història Natural i l'hemicicle on es van portar a terme innumerables debats -sobretot sobre ornitologia-, la façana, les biblioteques... Per poder anar mantenint la propietat, a finals dels anys 90 del segle XX la família va veure's obligada a vendre la Biblioteca de Mitologia Grecollatina, que reposa actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya i el Gabinet d'Història Natural. Després del traspàs de Maria Antònia Maristany, vídua d'en Frederic Travé Alfonso des de 1982, l'Ajuntament de Cubelles i els seus propietaris el 2014 acordaren el traspàs de la propietat i el seu important fons artístic per un import proper als 1,5 milions d'euros.","coordenades":"41.2087900,1.6749100","utm_x":"388909","utm_y":"4562782","any":"1880","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85049-foto-08074-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85049-foto-08074-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85049-foto-08074-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"Bonaventura Pollés Vivó","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85050","titol":"Ermita de Sant Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-sant-pau","bibliografia":"AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CAPDET, F.; PINEDA,A.; VIDAL, A. (2001) 'Abdon Almirall: el gran desconegut', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 5-33. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Sostre enderrocat","descripcio":"L'ermita de Sant Pau s'emplaça en una petita elevació a 150 metres al nord del conjunt de Gallifa. És una capella d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat, orientada nord-sud i de 16 metres de longitud i 8 metres d'amplada. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un únic accés, format per una porta amb llinda d'arc rebaixat feta de carreus de roca calcària. Per sobre seu, centrada, hi ha una llum circular obrada amb maons. Encara per sobre hi trobem una nova petita obertura ovalada, també feta amb maons que deuria il·luminar la sotacoberta. El coronament de la façana és de forma mixtilínia. Sobre hi trobem un campanar d'espadanya d'un únic ull fet de maons. La coberta, enderrocada, era a dues aigües, amb teula àrab. A la façana lateral orientada a ponent s'hi havia adossat dues estances, enderrocades, segurament corresponents a la sagristia i la casa de l'ermità. Per sobre s'obrien tres finestres de llinda plana, una de les quals, la de la banda de mar, va ser posteriorment tapiada. L'absis és semicircular per la banda exterior, sense cap ornamentació. A la façana de llevant s'hi adossen tres contraforts. A l'interior el revestiment interior, perdut en alguns punts, permet observar que la factura de l'obra combina maçoneria en la majoria de paraments, mentre que l'ús de maons es limita a les obertures i a la part baixa dels pilars que suportaven els arcs diafragmàtics, enderrocats. La zona de l'absis queda sobreelevada respecte la resta de la nau mitjançant un graó. Dues portes de maons rematades amb arc rebaixat de maons col·locats a sardinell, situades una dalt i l'altre a peu de l'absis, permetien comunicar l'interior de l'església amb les estances adossades per l'exterior de la façana de ponent. A l'interior de la façana meridional hi ha sengles fornícules buides.","codi_element":"08074-3","ubicacio":"Gallifa","historia":"La capella està documentada des del 1603, tot i que sembla que anteriorment hi havia hagut una altra església. Va ser modificada l'any 1799. Els ermitans que hi visqueren en tingueren cura des del segle XVII fins el segle XX. Fou adquirida per un particular després de la desamortització. El seu interior fou destruït el 1936. El 22 de desembre de 1980, després d'una tempesta i anys de progressiu deteriorament, el sostre s'ensorrà. L'any 2016 la Parròquia de Cubelles, amb la dificultat de mantenir el temple, acordà per unanimitat del Consell Pastoral la seva venda als propietaris de Gallifa, amb el compromís de reconstruir-la i obrir-la celebracions cristianes. Durant 2016 i 2017 s'iniciaren unes primeres actuacions de rehabilitació que no han tingut continuïtat. Havia esta dedicada a Sant Pau i a Santa Llúcia. En el nomenclàtor provincial de 1850 s'hi descriu dos habitatges: l'ermita, d'un sol pis, i la casa de l'ermità, de dos pisos i llavors habitada. En el cens poblacional de 1930 en aquesta casa hi vivien sis persones (Amat, Martínez, 2017). El dia de la festa, el 25 de gener, el rector de la parròquia visitava l'ermita acompanyar de quatre escolans i demés mainada que s'hi ajuntava. Un cop celebrada la missa cantada en què s'elogiava el sant es realitzava una processó que sortint de Sant Pau passava per Cal Baró on el propietari oferia un piscolabis (ametlles, figues, coca sucrada i un porró de xarel·lo o macabeu). Després els més vells s'engrescaven a un joc de manilla, (Capdet et al., 2001)","coordenades":"41.2168600,1.6669600","utm_x":"388256","utm_y":"4563688","any":"1603","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85050-foto-08074-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85050-foto-08074-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85050-foto-08074-3-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"A la masia veïna, el Molí de l'Estaper, es conserva encastat a la façana, un interessant relleu de Sant Pau, procedent d'aquesta capella. A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya descriu una pica beneitera, situada dins la capella, datada del 1632, actualment desapareguda.","codi_estil":"96|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85051","titol":"Capella de Sant Jaume de Rocacrespa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-sant-jaume-de-rocacrespa","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. AVINYÓ, J. (inèdit) Papers relatius a la parròquia de Santa Maria de Cubelles (prop de Vilanova i la Geltrú, Barcelona) i termes veïns. Una llibreta, dos mapes i quantitat de papers amb notes històriques transcrites d'antics documents i observacions de caràcter parroquial aplegats per Mn. Avinyó al començament del segle XX. Donatiu de Mn. P. M. Bordoy, vers el 1940. (1998) Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella de Sant Jaume de Rocacrespa s'emplaça a la quadra de Rocacrespa, tancada dins el baluard de Can Rovirosa. S'accedeix a l'interior del baluard travessant una porta obrada amb maons elaborada inspirada en l'arquitectura d'estil mossàrab, amb un arc de ferradura interior i un arc compost exterior. Ja a l'interior hi trobem l'església, d'una sola nau de 9 x 6 metres, coberta a dues vessants de teula àrab. A la façana principal, orientada a sud-oest, i amb les cantonades de maons, hi trobem una porta carreuada rematada en arc de mig punt, restaurada. A la dovella central hi ha gravat l'any 1556. Per sobre, centrades, hi trobem dues finestres. La inferior, rodona, a l'estil d'un rosetó, està emmarcada per maons de cantell. Per sobre d'aquesta, sota el ràfec, hi ha una altra obertura, més petita, ovalada. El ràfec està realitzat amb maons, imitant aquests els caps de biga de fusta de la coberta sortint cap a l'exterior del mur. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol ull construït també amb maons rematat per una creu de ferro forjat. S'hi conserva la campana. Totes les façanes de l'església es troben emblanquinades, excepte les ornamentacions de maons. L'interior de l'església és de planta rectangular, amb un arc toral central que, sustentat sobre pilastres adossades suporta el sostre, d'encavallada de fusta. La capella està presidida per una imatge de Sant Jaume, que substitueix a una d'anterior de Sant Gabriel (vegeu l'apartat d'història). Entorn de la imatge del sant hi disposen tres fornícules on antigament hi devia haver-hi imatgeria sagrada. Des de l'altar, elevat respecte la resta de la nau, s'accedeix a una sagristia adossada al lateral dret de l'església. Tot l'interior va ser emblanquinat l'any 2010, quan la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l'interior de la capella. Hi trobem motius pintats amb tons terrosos referents al naixement, l'esclavitud del treball, l'enunciació i la vida i la mort. També hi ha pintat amb el mateix color un arbre genealògic de la família Rovirosa.","codi_element":"08074-4","ubicacio":"Quadra de Rocacrespa","historia":"A partir dels primers documentals del conjunt de Rocacrespa, en aquest espai hi hauria existit un castell a partir de, com a mínim, el segle XII. És possible que en aquella època existís una primera església en aquest espai, de la qual no es té coneixement. L'edifici actual podria respondre a la data que figura gravada a la dovella central de l'arc d'entrada, és a dir, el 1556. El primer esment documental de la capella de Rocacrespa és del 27 d'abril de 1571, data en què apareix esmentada en un arrendament. També apareix en el testament de Bernat de Vilanova i Panyella de l'any 1627, en què hi ha una clàusula sobre el manteniment de l'esmentada capella. Segons Joan Avinyó, l'edifici actual no està situat al mateix lloc que ocupava en 1638, sinó que aleshores estava emplaçat en el lloc on avui hi ha l'era. La construcció actual sembla inspirada en l'arquitectura preromànica catalana del segle X, en la qual les esglésies eren d'una sola nau, amb coberta a dues vessants i profusa utilització de l'arc de ferradura. Aquest estil arquitectònic no va tenir continuació després del segle XI, a banda de l'estil modernista de finals del segle XIX i començament del XX, que influït pel pensament romàntic vuitcentista va adoptar formes d'origen tradicional, històric o llegendari d'inspiració àrab. i va sorgir una tendència estilística basada en les formes artístiques de l'edat mitjana. La presència d'elements medievalitzants transformats i la utilització de l'obra vista, ens permetria formular la hipòtesi que aquest edifici va ser construït a finals del segle XIX o principis del XX (PINOS, 1998). L'interior de la capella va ser malmès l'any 1936. Després de la Guerra Civil, l'any 1940, la família adquirí a Barcelona una talla de Sant Jaume per substituir al Sant Gabriel que havia presidit la capella fins aleshores, moment en que es canvià l'advocació de Sant Gabriel a Sant Jaume. La nova talla data del segle XVIII i sembla que provindria, originàriament, d'Olot. L'any 2010 la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l'interior de la capella. Segons la memòria oral de la família, sota l'altar s'hi hauria enterrat a alguns soldats de la Guerra del Francès.","coordenades":"41.2368300,1.6623200","utm_x":"387901","utm_y":"4565911","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85051-foto-08074-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85051-foto-08074-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85051-foto-08074-4-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"La capella també era coneguda com de Sant Gabriel de Rocacrespa","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85052","titol":"Església de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-santa-maria-1","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2008) 'La construcció del Pont del Campanar', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 99-100. PINEDA, A. (2008) 'Records de la meva infantesa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-20. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-83. VIDAL, J. (2008) 'Els Amics del Castell i el Pont del Campanar', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 5-6. VIDAL, J. (2013) 'Els altars i les confraries de l'església de Santa Maria al llarg de la història', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 85-104.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"L'edifici de planta rectangular participa en gran mesura de l'estil del Barroc, amb tres naus que es troben dividides en trams reflectits exteriorment per contraforts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab. La façana és de composició senzilla. Presenta una portada amb porta allindada, brancals de pedra i acabament en frontó trencat amb volutes. A la part central del parament de façana, hi ha una finestra circular. L'acabament és amb timpà triangular, a on enmig es situa un rellotge. Hi ha restes d'arrebossat i pintat amb imitació d'encoixinat pla, s'aconsegueix l'efecte pictòric de l'esgrafiat. El campanar, de pedra picada, es situa a la part esquerra, de planta quadrada i tres cossos octogonals, el superior més petit i amb corredor protegit per barana de balustres. Els pisos estan separats per una cornisa motllurada. La cantonera està feta de pedra natural. Presenta obertures de mig punt on hi ha les campanes. Interiorment, el temple es caracteritza per una concepció de l'espai unitari que adopta la tipologia de nau única amb capelles laterals. L'edifici té 30 metres de llargada per 20 d'amplada. A l'interior destaca la pica baptismal de marbre datada al segle XVIII, ubicada a la primera capella de l'epístola, la qual està decorada amb un fresc obra del pintor barceloní Josep Oriol Balmes Bosch, artista figuratiu que pintà el mural sobre el tema del bateig l'any 1962. A la següent capella de l'epístola destaca també el mural de la Mare de Déu de Montserrat (1961) obra de Joan Montcada i Planes, artista vinculat a Cubelles perquè hi va estiuejar al municipi vàries dècades del segle XX. El Sant Crist de l'altar major és obra de Josep Maria Camps i Arnau, uns dels escultors col·laboradors d'Antoni Gaudí; i la imatge de l'Assumpta i dels dos àngels de l'escultor Cándido Mateo Moral, del grup artístic de postguerra Betepocs.","codi_element":"08074-5","ubicacio":"pg. Narcís Bardají, 1","historia":"L'origen de la parròquia de Santa Maria és desconegut. Mossèn Joan Avinyó afirmava que probablement ja existia en el segle XI, quan un document es parla del kastrum de Cubeles. La parròquia és esmentada en el breu del Papa Anastasi IV l'any 1154 i en el testament de Ramon de Guàrdia, el 1205.Ll'església de Santa Maria ja estava construïda el segle XIII, data en què es té constància del rector més antic de la parròquia, Arnau de Buch. El temple era de petites dimensions i disposava d'un cor. L'altar major tenia un retaule realitzat a finals del segle XVI. A finals del segle XVII el temple s'havia quedat petit, ja que el nombre de parroquians anava augmentant. Aquest fet va determinar que es sol·licités al rei Carles II el 2 de juliol de 1698, la construcció d'una nova església. La construcció de l‘actual edifici que substituïa el d'origen medieval es va iniciar l'any 1700, les obres es van quedar aturades, quan només s'havia arribat a l'alçada de les cornises, per falta de recursos i la guerra de Successió. Es reiniciaren el 1719 i entre 1724 i 1732 es construïren les voltes del presbiteri i de les capelles de Sant Crist, Sant Pere i Sant Isidre, a més de la primera arcada fins a la trona. Mossèn Miquel Cortí, rector de Cubelles entre 1716 i 1754, fou el principal impulsor de la represa i finalització de les obres, que es finançaren gràcies a la construcció d'una premsa de lliura a favor de l'església. EI nou edifici va ser beneit el 28 d'octubre de 1725, però la construcció del temple no es va finalitzar fins al setembre de l'any 1737. Del 1732 fins al 1736 es van completar les voltes i es va fer la barana de l'escala i la balustrada del cor, així com les portes de l'església. El campanar es va aixecar l'any 1765, segons es desprèn de la inscripció que figura al cos superior. L'any 1792 el rector de la parròquia demana permís al Bisbat de Barcelona per construir un pont des de la casa de Ia rectoria fins a la torre o campanar. Aquest pont es va enderrocar l'any 1968. El 1794 es va acabar la construcció de I'altar de la Mare de Déu del Roser, obra del mestre escultor Miquel Galceran de Vilafranca, i el 1797 es fa un contracte amb Anton Nadal per daurar l'esmentat altar. En aquella època, l'Església catòlica va emprendre la lluita de la Contrareforma, utilitzant com a recursos propagandístics un art teatral que concebia els edificis religiosos com un espai on s'escenificava el tema central del pensament barroc: el contrast entre l'horror i la misèria de la condició humana i l'esplendor diví. L'element més destacat d'aquest espai interior barroc és I'altar, el qual esdevé una mena d'arquitectura d'or amb figures policromes. El segle XIX es van efectuar diverses millores al temple gràcies a la generositat de Joan Pedro i Roig. L'obertura dels finestrals laterals i de la roseta de la façana, així com l'enllosat, foren les principals. El campanar que combina la forma quadrangular amb l'octogonal va ser profusament utilitzat a Catalunya durant el segle XVll i següents. El de Cubelles es va realitzar a la primera meitat del segle XVlll i és una rèplica, de dimensions més reduïdes, del de la parroquial de Sant Antoni Abad a Vilanova I la Geltrú, projectat per Fra Josep de la Concepció l'any 1670, el qual va esdevenir un exemple per altres de construcció posterior. El temple va ser cremat el 1936 en el context bèl·lic de la Guerra Civil i es va esfondrar la volta i els altars quedaren destruïts. Durant la Guerra Civil l'església oferia un aspecte ruïnós i solament va ser utilitzada com a magatzem del sindicat agrícola. L'any 1943 es va reprendre el culte perquè es van reparar les cobertes. Des d'aquesta data no s'han deixat de fer obres en diferents ocasions fins a la dècada de 2010.","coordenades":"41.2083900,1.6730300","utm_x":"388751","utm_y":"4562740","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85052-foto-08074-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85052-foto-08074-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85052-foto-08074-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85053","titol":"Capella de Sant Antoni de Pàdua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-sant-antoni-de-padua-2","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Restaurada l'any 1997","descripcio":"La capella de Sant Antoni de Pàdua és un petit edifici entre mitgeres situada al bell mig del carrer de Sant Antoni. Es tracta d'un edifici de línies molt senzilles, que presenta uns volums a base de formes geomètriques elementals, on I‘ornamentació és gairebé absent. És una construcció popular d'una sola nau, amb coberta de teula a dues vessants. L'estructura de la façana és molt senzilla. L'entrada al temple es porta a terme a través d'una porta quadrangular, flanquejada a banda i banda per dues petites finestres quadrades. A la llinda de la porta s'hi troba esculpida la inscripció amb el nom del temple, l'any de construcció i l'autor del mateix. On s'uneixen les dues línies de ràfec de la teulada, s'hi localitza un petit ull de bou i, just per sobre, un campanar d'espadanya d'una sola obertura en mig punt i coronat, com la teulada, a dues vessants. El conjunt de la façana es troba emblanquinada i és llisa. L'interior, sense compartimentacions, es composa d'una petita nau coberta a mig punt que s'inicia en una motllura correguda, sense pilars centrals. L'absis, molt senzill, compta amb un petit altar de marbre i just al darrera, una imatge en rajoles, de Sant Antoni de Pàdua amb el nen Jesús.","codi_element":"08074-6","ubicacio":"c. Sant Antoni, 33","historia":"D'acord amb l' inscripció que figura a la llinda de pedra de la porta, la capella de Sant Antoni de Pàdua va ser construïda l'any 1694 per Marià Gassó. L'any 1997, aprofitant el dia de Sant Antoni, es va inaugurar la restauració del temple, duta a terme per voluntaris i inaugurada amb una missa conduïda pel mossèn de Santa Maria de Cubelles, Joaquim Lluís.","coordenades":"41.2090100,1.6755700","utm_x":"388965","utm_y":"4562805","any":"1694","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85053-foto-08074-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85053-foto-08074-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85053-foto-08074-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"Marià Gassó","observacions":"Per la diada de Sant Antoni es celebra una processó que, sortint de Santa Maria, acaba amb una missa a l'ermita.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85054","titol":"Mas d'en Pedro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-den-pedro","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 30. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"El Mas d'en Pedro s'emplaça al carrer Lloret, 8-14, al mig d'una urbanització anomenada 'La Gabina'. Es tracta d'un mas composat de diferents edificis adossats. L'edifici principal és un mas de planta basilical. El seu cos central és de tres plantes, mentre que els dos cossos laterals tenen una planta menys. La façana principal, de composició simètrica en tres eixos, presenta una portal central carreuat al que s'accedeix superant un parell de graons. A banda i banda hi trobem un parell de bancs i dues grans finestres de llinda plana. A la planta pis, sobre les obertures anteriors, hi trobem un balcó central flanquejat per sengles finestres, de dimensions més petites que els de la planta baixa. Al centre del cos central, a l'alçada del sotacobert, hi trobem una arcuació de cinc finestrons rematats per arc de mig punt, essent la central lleugerament més gran que els laterals. Al centre de la façana, per sobre del balcó, hi trobem un rellotge de sol. La coberta és de teula àrab. A quatre vessants. Aquesta masia compta amb diversos annexes. A llevant de l'edifici principal hi havia les cotxeres, mentre que a ponent se li adossava un molí de blat. En aquesta paret i trobem una imatge de rajoles de la marededéu dels Socors col·locada pel propietari a mitjan segle XX. Adossades pel nord-oest hi trobem les masoveries, mentre que a la part posterior, entorn d'un pati tancat s'hi roben les quadres, corrals, estables i una pallissa. A la part de darrera d'aquest espai, ja fora del tancat s'hi emplaçava una era. Bona part de les estances són utilitzades com a dependències d'una casa de colònies, encara que l'edifici principal de la masia funciona com habitatge particular","codi_element":"08074-7","ubicacio":"c. Lloret, 8-14","historia":"Masia que està documentada amb aquest nom des de 1672 per bé que el 1582 ja es troba documentat un Antoni Pedro. El primer propietari conegut fou Isidre Pedro, al segle XVII. Ja al segle següent, el 1728, s'esmenta a Jaume Santacana com a habitant de la mas. En un document de 1772-1785, apareix esmentat lo mas d'en Pedro, com un dels edificis que formaven part de l'aleshores anomenat 'carrer de l'Or'. Anteriorment, la masia estava dividida en dues parts, de les quals una era propietat de Pere Roig, el qual la va vendre a la família Marsé l'any 1920, que alhora la va vendre a la família Santaeulàlia l'any 1957; l'altre era propietat d'un tal Sr. Alfred, essent després heretada per la primera esposa de l'alcalde de Vilanova, Ferrer Pi. A l'actualitat hi trobem una casa de colònies per la qual s'han adequat la majoria dels antics espais domèstics i productius. La darrera reforma efectuada i el rellotge de sol de la façana principal daten de 1958, segons el propietari actual.","coordenades":"41.2017300,1.6446500","utm_x":"386360","utm_y":"4562037","any":"1672","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85054-foto-08074-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85054-foto-08074-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85054-foto-08074-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"També era denominada Mas del Pedró","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85055","titol":"Molí de la Palma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-la-palma","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. MARTÍNEZ, X. (2013) 'El Molí de la Palma o Molí de l'Anton', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-77.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Molí de la Palma és un conjunt d'edificacions situat a tocar de la carretera de Can Trader, a l'anomenada Plana del Molí. Es tracta d'un conjunt d'una desena d'edificis la major part dels quals es troben dedicats a l'habitatge; hi ha alguns conjunts de cases aïllades mentre que d'altres es troben entre mitgeres, formant conjunts. Els edificis més rellevants són aquells numerats com a 2 -Cal Ciset- i 3 -Ca la Coloma-, que es troben units per un pont. Cal Ciset és un edifici de planta baixa i dues alçades, la segona de les quals té morfologia de terrat edificat. Compta amb tres portes, la principal és adovellada en arc escarser on a la clau hi ha inscrita la data '4 maig 1807'; a l'esquerra hi ha un accés als antics cellers és feta amb estil afrancesat amb una barreja de carreus i ceràmica única a les masies locals. L'accés de la dreta, sense trets remarcables, dona accés a l'hort. La segona planta té dues finestres de les mateixes característiques coronades amb una combinació de maó intercalat amb ceràmica, de trets similars a una de les portes de la planta baixa. A aquesta alçada, la primera planta es troba creuada per dues rengles de ceràmica verda i marró i és coronada per dues terrasses a plantes diferents, la primera de les quals presenta una balustrada que assoleix tota l'extensió de l'edifici. Es troba tot el conjunt emblanquinat amb calç del Penedès. Presenta coberta a doble vessant amb teula àrab. Per la seva banda, Ca la Coloma no presenta aspectes arquitectònics rellevants, però en aquest lloc és on es situava el molí que dona nom al conjunt. Es caracteritza per un portal principal amb arc escarser i per un conjunt d'obertures heterogènies en la planta principal i primer pis. A nivell d'evolució arquitectònica, sabem que la fesomia del conjunt va anar canviant gradualment, sobretot a partir de finals del segle XVIII. La dovella central indica que el 1800 es va construir un annex al molí, mentre que Cal Ciset seria construït el 1807. De forma segura, en aquells moments el molí es trobaria integrat a la part inferior de Ca la Coloma, però sembla que ja no tindria aquesta una mica abans de 1860, quan tot el conjunt ja acompliria funcions d'habitatge. En dates més recents, entre 1921 i 1936, Cal Ciset va ser reformada amb un estil afrancesat on s'integraren les rajoles esmentades i també l'estructura en terrasses i balustrada i el pont que uneix aquesta amb Ca la Coloma va passar d'una a dues finestres.","codi_element":"08074-8","ubicacio":"ctra. El Mas Trader 1,2,3","historia":"Tot i que la primera descripció del conjunt és de l'any 1728, no es coneix amb exactitud l'origen dels edificis. Es coneix la presència d'un molí en aquest indret a partir de 1565.","coordenades":"41.2120100,1.6697900","utm_x":"388485","utm_y":"4563146","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85055-foto-08074-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85055-foto-08074-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85055-foto-08074-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"Altres noms del molí: molí de l'Anton, molí de l'Anton de Dalt, molí de l'Anton de Sobre","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85056","titol":"Mas Guineu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-guineu-0","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. MARTÍNEZ, X. (2018) 'El Mas Guineu', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 43-58. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"El Mas Guineu s'emplaça a la dreta del riu Foix, a la plana de l'antic delta del curs fluvial. Es tracta d'una masia formada per un conjunt de cossos majoritàriament adossats. L'edifici principal és de planta rectangular, consistent en planta baixa i pis. La façana principal, emblanquinada, està orientada a migdia. L'accés es produeix per un portal d'arc rebaixat flanquejat per sengles bancs correguts de pedra. A la dreta hi trobem una portella i un orifici circular segurament relacionat amb activitats productives, possiblement relacionades amb la vinificació. A banda i banda de la portalada hi trobem dues grans finestres rectangulars i enreixades, amb ampit motllurat de pedra. A l'alçada de la planta pis hi trobem quatre finestres rectangulars, de dimensions més petites. També hi podem veure una obertura circular i un rellotge se sol pintat. El ràfec està format per una tortugada de teula àrab encarregada de recollir les aigües pluvials de la teulada, construïda a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A l'extrem oriental d'aquest cos hi trobem en un altre segurament adossat posteriorment, en forma de torre consistent en planta baixa i tres plantes pis. En aquest cos les obertures estan formades per un portal d'arc rebaixat sobre el que hi ha una finestra rectangular similar a les descrites anteriorment. Per sobre del nivell de la coberta del cos principal hi trobem tres finestres iguals rematades semicircularment emulant una galeria. Per sobre, en l'espai de sotacoberta encara hi trobem una finestreta més centrada. Un ràfec de maons separa la façana de la coberta. La teulada d'aquest cos, com en l'edifici principal, és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està coronada amb campanar d'espadanya d'un ull. En el costat de llevant hi ha cossos annexos de planta baixa destinats a magatzem i garatge, així com un habitatge sense interès arquitectònic. En el costat de ponent, al costat de l'entrada hi ha un conjunt en el que hi havia un trull, un safareig i un pou. A la part de davant de la casa s'hi emplaçava una gran era enrajolada. A la part del darrera els diferents cossos creen un espai, tancat per un mur a mode de baluard, destinat a activitats de corral i agropecuàries.","codi_element":"08074-9","ubicacio":"Mas Guineu","historia":"La primera referència d'aquesta masia data de 1666, quan apareix citada a l'inventari de béns de Francesc Almirall com a 'Casa la guineu o Miql Escardo'. Els Escardó disposaven de diferents propietats a la zona de Gallifa, entre les que es compten aquesta i el Mas Xinxola. La venda de Mas Guineu als Carbonell es produí en algun moment entre el 1666 i el 1711, quan el rector de Sant Antoni de Vilanova, mossèn Anton Carbonell comprà el Mas Guineu, segons s'esmenta a l'escriptura notarial de 1825. Ja difunt el propietari, el 1711, els marmessors de mossèn Anton Carbonell van vendre-la a Josep Carbonell. El 1748 heretà la propietat Amador Carbonell, el qual la donà en herència a Josep Carbonell i Casas el 1759. El 1812 el fill d'aquest, Jaume Carbonell d'heretà i 3 anys més tard la donà al seu fill, Josep Carbonell i Oliva. El 1825 aquest la vengué als tutors d'Antoni Mañozas i Tort, aleshores amb uns 19 anys, qui esdevindria alcalde de Vilanova entre 1848 i 1849. Un any més tard, el 1850, Antoni Mañozas cedí la masia al seu fill Antoni Mañozas i Ricart. El 1865 aquest vengué la masia a Dolors Ricart i Marquès, veïna de Vilanova, la qual el 1876 la donà en herència als seus nebots Francesc i Ricard Mañosas i Ricart. En morí el 1905 el segon sense descendència, la masia passà al primer en plena possessió. Durant el temps en què passà de mà en mà dins d'aquesta família, s'anomenà Masia Mañosas El 1921 Cristina Mañosas i Ricart, germana de Francesc Mañosas i Ricart vengué la propietat a Josep Padern i Sabater, de Barcelona, del qual passà amb la seva mort, el 1828, a la seva vídua, Dolors Padern i Utgès. Mesos després aquesta la vengué al vilanoví Joan Ferrer i Rovira, de qui va passar a la família propietària de Mas Guineu actualment. Un dels edificis, concretament el situat més a l'est del conjunt, sembla que es destinava als masovers i a residència temporal dels ramaders transhumants.","coordenades":"41.2064300,1.6509200","utm_x":"386894","utm_y":"4562550","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85056-foto-08074-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85056-foto-08074-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85056-foto-08074-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85057","titol":"Molí de Cucurella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-cucurella","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. Martínez, X. 2008. Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa. Anuari del Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell: 47-58. Pinós, N. 1998. Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Diputació de Barcelona: 69-87.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"Edifici enrunat l'any 1970","descripcio":"El Molí de Cucurella s'emplaça en una suau vessant a tocar de la carretera BV2115 que porta de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal, a prop del punt quilomètric 5,3. Es tracta d'un conjunt arquitectònic aïllat consistent en un edifici enrunat de planta quadrangular d'aproximadament 50m2 i una bassa de contenció d'aigües, també quadrangular, de prop de 100m2. L'edificació es troba enrunada i coberta en bona part per una espessa vegetació, fet que impedeix descriure acuradament aquesta construcció. Es tracta d'un edifici de planta rectangular realitzat amb un aparell de pedra irregular lligada amb morter on s'hi poden veure obertures emmarcades amb pedra escairada. Es pot veure també una línia de ràfec a partir de lloses i maons disposades de manera horitzontal. A partir d'una imatge de l'any 1934, aquest edifici comptava amb planta principal i dues alçades, amb un sostre a 4 vessants. A la planta baixa s'hi pot veure un accés amb arc escarser, mentre que les finestres de l'edifici són quadrangulars i de mides heterogènies. Comptaria a més amb un rellotge de sol amb motius i figures populars. Per altra banda, a tocar de les restes de l'edifici principal, s'hi pot observar enmig de la vegetació una bassa de contenció d'aigua pel molí, amb parets completament arrebossades amb guix.","codi_element":"08074-10","ubicacio":"ctra. BV-2115 PK 5,3","historia":"Esmentat per primer cop l'any 1599 en una concòrdia entre regants i moliners. Sembla que l'any 1845 encara es trobava en funcionament. Inicialment se'l coneixia com a Molí d'en Rovirosa, i més tard, potser a partir d'un canvi de propietaris, passa a denominar-se Molí de Cucurella. Tot i que abandonat, encara es trobava dempeus a mitjans del segle XX (una fotografia de 1934 a Martínez, 2008 ho indica). L'ampliació de la carretera BV-2115 el va fer enrunar definitivament l'any 1970.","coordenades":"41.2344200,1.6642500","utm_x":"388059","utm_y":"4565641","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85057-foto-08074-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85057-foto-08074-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85057-foto-08074-10-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85058","titol":"Molí del Salze","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-salze","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. Pinós, N. 1998. Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Diputació de Barcelona: 69-87.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Molí del Salze es troba ubicat en un pla a tocar de la carretera BV2115 que mena de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal, aproximadament a l'alçada del quilòmetre 4,5, enfrontat a la Muntanya del Salze. Es tracta d'un edifici aïllat, probablement unifamiliar, format per diferents cossos afegits al llarg dels anys. El cos principal (situat a l'extrem oest) té planta baixa i una alçada i golfes. Un cos lateral, al centre del conjunt, té un format similar però sense golfes. Finalment, a la banda de llevant, trobem diferents cossos de planta baixa, un de caire domèstic mentre que hi ha dos cossos més amb finalitats, probablement, d'emmagatzematge. La façana principal, orientada al sud i a tocar del Camí vell de Cubelles, és senzilla, amb obertures quadrangulars limitades per maons a vista, d'igual manera que els ràfecs de cada pis. La seva teulada és a quatre vessants i es troba coronada al centre per un pinacle. El cos central de l'edifici té el mateix aspecte formal que el que hem descrit, tot i que, en aquest cas, compta amb teulada a una vessant orientada al nord. La resta de cossos i façanes no tenen interès arquitectònic. Davant de la façana principal, s'hi pot observar en bones condicions (tapat parcialment per la vegetació), el rec que conduïa l'aigua cap a l'exterior del molí que dona nom a la casa. A nivell constructiu, els trams baixos del canal i l'arc de la sortida d'aigües estan constituïts per carreus mitjans i petits regulars i escairats. Per la seva banda, els trams més alts estan constituïts per maons, probablement fruit de refaccions. Segons la bibliografia consultada, aquesta canalització és la mateixa que portaria aigua al molí de Baix, al de la Palma i al de l'Estapé.","codi_element":"08074-11","ubicacio":"ctra. BV2115 p.k. 4,5","historia":"La masia apareix esmentada per primer cop l'any 1570, pertanyia ja llavors a la quadra de Rocacrespa, mentre que la primera cita sobre el molí és de l'any 1593. L'any 1650 pertanyia als Rovirosa i, posteriorment, es troben referències a moliners d'aquest indret: Pere Clos el 1703 o Josep Mayner el 1706. Alguns documents indiquen que l'any 1845 el molí encara funcionava com a tal, però es desconeix la data en que va deixar de funcionar, tot i que probablement ja fos entrat el segle XX.","coordenades":"41.2304400,1.6700500","utm_x":"388538","utm_y":"4565191","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85058-foto-08074-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85058-foto-08074-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85058-foto-08074-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85059","titol":"Casa de la Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-vila-14","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. PINOS, N. (1998): 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner composat per una planta baixa, pis principal i galeria porxada superior. A la planta baixa es diferencia de les dues superiors per tenir al basament un sòcol de pedra mentre que a les altres dues la paret està arrebossada. La part superior de la façana presenta una cornisa continua amb motllures, per damunt de la qual s'aixeca el mur que dona lloc a la terrassa. Les finestres son en arc de mig punt a la planta baixa i a la galeria porxada del segon pis, mentre que al primer pis trobem finestres amb llinda i brancals de pedra picada. A la façana principal són amb balcons de ferro forjat i a la façana lateral sense.","codi_element":"08074-12","ubicacio":"pl. de la Vila 1","historia":"Segons Núria Pinos, l'actual edifici de I'Ajuntament és de I‘any 1959, però la Casa Consistorial ja existia l'any 1.655, segons consta en un tractat de totes les cases que són subjectes a l'església de Cubelles. El 14 de setembre de I'any 1659, per necessitats econòmiques, els jurats de la vila es van veure en I'obligació de vendre-la a Francesc Almirall. En la venda s'especificava que l'edifici estava situat a la plaça de la Vila i afrontava per orient amb I'esmentada plaça, a migdia amb el carrer Major i a ponent amb la casa de Ramón cendrós, presentant la mateixa ubicació que avui. També apareix esmentada la Casa de la Vila en un document de 1772-1785, on se la situa al carrer Major. Amb tot, es devia bastir un nou edifici l'any 1792, segons constava en la clau del portal de pedra de I'anterior immoble, el qual també es va intentar substituir per un de nova planta l'any 1861. L'edifici de l'ajuntament apareix esmentat en un document de I'any 1920, en el qual és descrit com a Casa Consistorial de planta baixa i pis, propietat de l'Ajuntament, que amb una superfície de 7O m2 i un valor de 360 pessetes, afrontava per davant amb el carrer Major, a la dreta amb la plaça de la Constitució, a I'esquerra amb la propietat de Dolores Vivó i al fons amb la d'Antoni Codoñes. L'entrada de l'Ajuntament estava situada al carrer Major fins que I'any 1958 va ser traslladada a la plaça de la Vila. El 4 de març de 1959 es van finalitzar les obres de construcció del nou edifici de la Casa Consistorial i l'habitatge del secretari de l'Ajuntament, realitzades per I'empresa obras y construcciones Aleix SA. La construcció es va decidir en un ple de l'Ajuntament de Cubelles del 23 d'abril de 1956, sota el mandat de l'alcalde Joan Albet Aviñó, i el projecte es va encarregar a Josep Maria Miró Guibernau, arquitecte municipal. el qual va dirigir les obres per bé que el projecte, datat del mes de setembre de 1956, no coincideix amb l'aspecte que presenta I‘edifici actual i, a més, en el document original hi ha la paraula anulado en llapis vermell. Va ser reformat i ampliat I'any 1982. Pel que fa a la qüestió estilística, l'edifici que acull I'Ajuntament presenta un llenguatge formal basat en l'arquitectura popular que tipològicament s'ha mantingut a través del temps. L'any 2017, la part de darrera de l'Ajuntament va ser objecte d'una intervenció que va consistir en arranjar les mitgeres que van quedar descobertes de resultes de l'enderroc de l'edifici adjacent a l'Ajuntament i que confrontava amb els carrers Major i de la Pau. Es va pavimentar el terreny i es va crear un mural pictòric, obra de l'equip Berok , que inclou elements típics de la Festa Major en moviment, amb motius tradicionals i els seus protagonistes, els Balls Populars. Per assolir el seu objectiu, els artistes van recórrer a la tècnica del trampa-ulls, tot creant una il·lusió òptica a 3D, amb escenes que semblen reals.","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"1959","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85059-foto-08074-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85059-foto-08074-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85059-foto-08074-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85060","titol":"Societat Cultural i Recreativa l'Aliança","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/societat-cultural-i-recreativa-lalianca","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Primera fase d'obres de manteniment i restauració els anys 2010 i 2011","descripcio":"La Societat Cultural i Recreativa l'Aliança es troba ubicada al centre de la població de Cubelles, a la plaça de la Font. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, una planta principal i un terrat parcialment edificat. La façana és plana amb una articulació vertical del volums de les obertures. La planta baixa compta amb tres portes rectangulars, sent la centrada la més gran i les laterals homogènies entre elles. Aquesta distribució es repeteix a la planta principal, amb tres portes d'idèntiques proporcions que donen a un balcó corregut amb subjecció de forja a mode de cartel·la i cobert amb barana de ferro. El revestiment general és d'estuc amb especejament de carreuat de color groc terrós i els buits estan emmarcats. Una placa aproximadament sobre la obertura de l'esquerra de la planta baixa hi emmarca el text 'Societat Recreativa l'Aliança 1914', sota el segell turístic de l'Esperit del Romanticisme.","codi_element":"08074-13","ubicacio":"pl. de la Font 10 i 11","historia":"L'edifici i la pròpia entitat de la Societat Cultural Recreativa l'Aliança van ser inaugurats el 30 de juliol de 1914. El principal promotor de l'Aliança fou Pere Escardó Pedro, llavors alcalde de la localitat i nebot d'un indiano que va fer possible l'arribada de l'electricitat a Cubelles, que va adquirir el solar a la plaça de la Font i va fer construir l'edifici, deixant-lo en herència a la Societat Cultural i Recreativa l'Aliança. Aquesta entitat va ser originalment dedicada a l'entreteniment, sobretot teatre, caramelles i cinema. Després de la Guerra Civil i davant el tancament de l'altre associació cultural de Cubelles, el Círcol Cubellenc, va monopolitzar tota la vida cultural de la vila.","coordenades":"41.2085700,1.6739800","utm_x":"388831","utm_y":"4562758","any":"1914","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85060-foto-08074-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85060-foto-08074-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85060-foto-08074-13-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85061","titol":"Safareig Públic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareig-public-6","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. VIDAL, J. (2015) 'Història del safareig de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 67-76.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La restauració recent ha substituït elements de la coberta utilitzats al llarg del segle XX, com les plaques de fibrociment","descripcio":"Els safareigs de Cubelles s'ubiquen al centre del poble, al carrer del Raval. Estan protegits i tancats per un mur de paredat arrebossat alineat al carrer, on es troben les dues portes d'entrada. Un cos d'obra que sobresurt del mur conté una placa commemorativa de la restauració realitzada l'any 1858. El cos del safareig queda reculat d'aquell mur, entre aquesta façana del carrer i el cos del safareig hi ha un pati que servia per estendre la roba. El safareig pròpiament dit consta de dos piques gairebé quadrades fets de rajola o maons fets a mà. Un cobert suportat per pilars d'obra i bigues de fusta. Tot l'espai ha estat restaurat i objecte d'un projecte museogràfic l'any 2018.","codi_element":"08074-14","ubicacio":"c. Raval 7","historia":"Joan Pedro i Roig, un destacat 'americano' va donar 9 plomes d'aigua per l'ús del cubellencs l'any 1882. També va cedir els safareigs i dues fonts públiques al municipi., de forma gratuïta i perpètua. La placa que actualment es llegeix a la façana del safareig 'Este edificio fue restaurado por dadiva del difunto Lorenzo Pedro y Brunet', permet suposar que els safareigs ja existien abans, siguin els mateixos o altres, o estiguessin en algun altre emplaçament. L'aigua donada diàriament a Cubelles suposava 13.110 litres, que l'any 1895 passarien a ser 13.500 litres. Les aigües residuals servien per regar els horts del costat. Hi ha notícies de reparacions dels safareigs al 1920, els desaigües el 1923 i les partes el 1930. L'any 1931 les dones que hi rentaven la roba van demanar l'ajuntament una coberta d'aixopluc, les queixes van ser efectives i l'any 1931 es van construir les cobertes de fusta. Hi havia una persona encarregada de la neteja dels safareigs. També hi havia una pica especial per rentar la roba dels malalts, fet que evitava la transmissió de malalties.","coordenades":"41.2082900,1.6714000","utm_x":"388614","utm_y":"4562731","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85061-foto-08074-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85061-foto-08074-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85061-foto-08074-14-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85062","titol":"Carrer de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-antoni-1","bibliografia":"BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Sant Antoni de Cubelles es troba ubicat al nucli històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la Creu, a la banda nord de Can Travé. Es tracta d'un conjunt d'habitatges entre mitgeres a la banda nord del carrer i Can Travé i Ca l'Aleix (o Masia de la Creu) a la banda sud. Les cases del Carrer Sant Antoni són de planta baixa i pis. Puntualment presenten traces d'arquitectura historicista (incús modernista, p.ex. Habitatge número 15), però la majoria tenen un llenguatge arquitectònic popular, amb portal principal amb arc escarser i finestres laterals enreixades, mentre que els primers pisos tenen normalment balcó i finestra lateral, amb o sense forja i en general molt senzilla. Es troben escassos elements decoratius a les façanes, normalment emmarcaments enguixats de les obertures.","codi_element":"08074-15","ubicacio":"c. de Sant Antoni","historia":"El carrer de Sant Antoni, situat a la part oriental del nucli de Cubelles, era originalment el camí d'entrada a la vila per la carretera vella de Vilanova. L'element més antic del carrer és actualment la capella de Sant Antoni de Pàdua (1694), que podria datar la urbanització inicial d'aquest tram. Tot i així, existeixen dades que afirmen que al segle XVI el carrer estaria poc urbanitzat, dinàmica que estaria canviant cap a mitjan de segle XVII (1655), al segle XVIII hi haurien ja 26 cases en aquest tram. Avui en dia però, la major part dels habitatges poden datar-se entre les darreries del segle XIX i els inicis del XX. L'any 1936, el carrer es va dir Francesc Layret i el 1939 va recuperar el seu nom d'origen.","coordenades":"41.2088800,1.6748400","utm_x":"388903","utm_y":"4562792","any":"1888","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85062-foto-08074-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85062-foto-08074-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85062-foto-08074-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85063","titol":"Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-22","bibliografia":"BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. VIDAL, J. (coord.) (2001) Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 60-61.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer Major es la via tradicional d'entrada a la població, que conserva el traçat medieval i connecta l'església parroquial fins a una de les sortides de la vila. Les edificacions del carrer són bàsicament habitatges unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, en la seva majoria. Conviuen i predominen bàsicament dos estils arquitectònics, el populars i algunes construccions del segle XIX. El carrer divideix dues parts la vila. És un carrer d'una gran activitat i zona comercial i administrativa. El carrer Major constitueix juntament amb el carrer de Colom, l'eix principal del nucli antic de Cubelles, presidit per l'església de Santa Maria i pel castell.","codi_element":"08074-16","ubicacio":"c. Major","historia":"Un dels eixos principals del poble durant molts segles. Sortia del camí ral per anar a parar a la plaça. Més tard s'allargà fins a arribar davant mateix de l'església, en una zona en què anteriorment hi havia l'hort de la rectoria. En aquest carrer hi tingué l'Ajuntament la seva entrada fins que l'any 1958 va ser traslladada a la plaça de la Vila. També a la rectoria s'hi entrava pel carre Major fins l'any 1968.","coordenades":"41.2080800,1.6722600","utm_x":"388686","utm_y":"4562706","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85063-foto-08074-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85063-foto-08074-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85063-foto-08074-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Altres noms del carrer al llarg de la història: Lluís Companys","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85064","titol":"Quadra de Rocacrespa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quadra-de-rocacrespa","bibliografia":"PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. RASPALL. N. (2017) Jaume Rovirosa Castellet, l'hereu. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. ROVIROSA, A. (2001) 'Rocacrespa i el rellotge més antic de Catalunya', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.48-50. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004.","centuria":"X-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Quadra de Rocacrespa és un conjunt format per sis edificis de tipologia popular, Can Rovirosa, Can Segura, Can Merceret, Can Solà, Cal Frare i les Casetes, i un edifici religiós, la capella de Sant Jaume. Aquests immobles es desenvolupen al llarg d'un camí que mena a la carretera BV-2115. L'edifici principal és la casa pairal de Can Rovirosa. Es tracta d'una masia de planta basilical amb un baluard a la part frontal. L'accés a l'interior del baluard es produeix mitjançant una portalada carreuada en arc escarser, rematada per un ràfec de teula àrab. La façana principal de la masia, orientada a sud-oest, està composta segons tres eixos. Al costat de la finestra de llevant hi ha un rellotge de sol. Sembla que la casa conserva al seu interior un important conjunt de pintures murals així com mobiliari antic. Al sud-est de Can Rovirosa, separat d'aquest edifici per espais agropecuaris, hi trobem la capella de Sant Jaume. A l'altra banda de Can Rovirosa, al nord-oest, hi trobem una altra edificació destinada originalment a masoveria. És de planta baixa i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta façana hi trobem un portal d'accés en arc escarser flanquejat per dues finestres rectangulars de diferents dimensions. A la planta pis hi trobem tres finestres rectangulars, més petites, repartides simètricament. A la cantonada dreta hi trobem un gran rellotge de sol. Al nord d'aquests edificis hi trobem un altre conjunt d'edificacions, aïllades de les descrites anteriorment. Hi destaca la façana principal d'una d'aquestes, amb un gran portal carreuat resolt en arc de mig punt flanquejada per sengles contraforts. A davant de Can Rovirosa, a l'altre costat del camí que articula el conjunt, hi trobem un altre conjunt d'edificacions. Es tracta d'immobles entre mitgeres les quals, originalment, és almenys en part es destinarien a activitats productives, com el celler. A la part posterior de Can Rovirosa hi trobem altres antigues masoveries d'obra popular. En un pati s'hi conserven un parell de bombes esfèriques de pedra que segons la memòria oral es conservarien a la propietat des de la Guerra del Francès. En altres espais exteriors hi trobem antigues moles de molí, col·locades amb finalitats ornamentals. En una d'elles hi ha gravada la data '1910'.","codi_element":"08074-17","ubicacio":"Rocacrespa","historia":"La primera referència a la quadra data de l'onze de juny de 977, en l'escriptura de venda del castell de Sant Esteve de Castellet, i també apareix documentada el 999, en l'escriptura de venda del lloc de Rocacrespa del comte Borrell a Gombau de Besora, i el 1072, en la donació de terra de Deudat Bernat a la Canonja de la Santa Creu i Santa Eulàlia. L'any 1128 apareix citat el lloc de Rocacrespa en el testament de Ramon Miró, contingut al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, i és esmentat com a quadra del terme de Cubelles en el Reial Privilegi de 1232. El 1251 i 1260 la quadra de Rocacrespa és propietat del noble Berenguer de Montserrat, i també apareix citada en un privilegi de Jaume I de 1257. Segons un fogatge de 1358, hi havia onze focs i era propietat de Saurina de Montbui; en un del 1358-78 se citen onze focs i són propietat de Guillem del Lladó; en un altre de 1365-70 se'n citen setze, juntament amb els de la quadra de Sant Pere, i són propietat del noble Ramonich Dortal; el 1378 era propietat de Guillem de Latona; i en un fogatge de 1381 es comptabilitzen onze focs. La quadra de Rocacrespa va ser donada pel rei Pere III a Bernat Fortià el 1380 i, el 1387, Joan I va donar l'esmentada quadra a la seva muller Violant de Barr. Segons el fogatge de 1497, la quadra de Rocacrespa era de Joana de Masdovelles, amb tres focs, el mateix nombre que apareixen el 1508 i el 1515, i que se n'ampliaren a cinc el 1553. En una escriptura del segle XVI apareixen esmentats Gabriel Miquel i Joan Vilella de Rocacrespa. El 1561 el senyor de Rocacrespa és Andreu Cucurella. El 1565, ho és Gabriel Vilanova. el qual encarrega una pallissa nova i la reparació del trull al mestre de cases Martí Marges. El mateix any va arrendar la casa i heretat de Rocacrespa, per cinc anys, a Miquel Llampayes. El 29 de maig de 1599 la família Vilanova determina vendre aquesta propietat a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, encara que es reserva una part de les peces de terra. En un document de l'any 1567 i en un testament del 1570 apareix esmentat en Jaume Rovirosa, el qual devia ser un avantpassat de la família Rovirosa, que actualment encara està vinculada a Rocacrespa. En un arrendament del 1571 s'esmenta per primera vegada l'existència d'un castell a Rocacrespa. Segons una llista del 1590-1591, sobre els que complien el precepte pasqual, Antoni Pedró i la seva muller habitaven Rocacrespa durant aquest període. El 1629, Elionor d'lcart i Vilanova va vendre a Cristòfol d'lcart la quadra de Rocacrespa. La casa fortificada o castell abans esmentat es va enfonsar el 1636. En un document de 1655 apareixen esmentades cinc cases a Rocacrespa, de les quals tres pertanyen al mateix nombre de membres de la família Rovirosa. Durant el segle XVII la família Rovirosa segueix exercint de pagès a Rocacrespa, sota la jurisdicció del senyor de la família dels Llupià, Carles de Llupià de Vilanova i d'lcart, el qual va obtenir el 29 de novembre de 1667 la reintegració de la senyoria de la quadra de Rocacrespa, mitjançant el pagament que havia rebut Gabriel de Vilanova a carta de gràcia. El 1757 el senyor de Rocacrespa era el marquès de Llupià. A les parets i en alguna porta de Can Rovirosa es conserven unes pintures de finals del segle XVIII realitzades per un emigrat que s'hi refugià. Durant el segle XVIII, Rocacrespa i Gallifa formaven un ajuntament separat de Cubelles, que el 1787 tenia 186 habitants. En diversos documents de diferents èpoques apareixen esmentats tres masos de la quadra de Rocacrespa: el mas Ricart, el mas de na Miquela i la masia del Sàlzer. En una relació de cases del municipi de Cubelles de 1853 apareixen esmentats diversos masos de Rocacrespa: el mas Cucurella, la casa Rovirosa, la casa Pich Gallart i el mas Gallart, que disten de la casa rectoral cinc quarts d'hora, el primer, i una hora la resta (PINOS, 1998).","coordenades":"41.2370700,1.6619400","utm_x":"387870","utm_y":"4565938","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85064-foto-08074-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85064-foto-08074-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85064-foto-08074-17-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Segons algunes descripcions a Rocacrespa es conserven restes de l'època medieval, entre les que es cita un basament de planta quadrada i restes d'una torre de planta circular que no hem localitzat durant la nostra visita.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85065","titol":"Mota de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mota-de-sant-pere","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. BELLMUNT, J. (1964-1965) 'Cubelles, Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares', Ampurias: XXVI-XXVII. Barcelona. p. 268. CASAÑAS, J. (2012) 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d'ancoratge al riu Foix', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 34-39. CEBRIÀ, A.; MIRET, M. (1993) 'Joan Belmunt i Poblet (1915-1990) i la Secció Arqueològica del Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer: un model local d'arqueologia', Miscel·lània Penedesenca: XVI (1992). Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 159-175. LÓPEZ, D. (2018) 'La Mota de Sant Pere de Cubelles, la descoberta d'un assentament portuari d'època oberta excepcional', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 113-117. MIRET, M. (2005) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)', XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans. p. 513-529. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. I Premi Vila de Cubelles d'Investigació Local. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. MIRET; X.; MIRET, M. (2009) 'Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles', II Monografies del Foix. Barcelona: Diputació de Barcelona. p. 53-61. VIRELLA, A. (1991) El terme de Cubelles a través del temps. II Premi Vila de Cubelles d'Investigació Local. Cubelles: Ajuntament de Cubelles.","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"Afectat per rebaixos i construccions posteriors","descripcio":"La Mota de Sant Pere és un jaciment arqueològic emplaçat principalment en una petita elevació i el seu entorn immediat, situats a l'antiga plana deltaica del Foix, a la dreta de la seva riba. El jaciment s'estendria més enllà de l'elevació, abastant com a mínim l'espai sense edificar a llevant del xalet, així com segurament, els carrers de l'entorn, el parc situat a l'altre costat del carrer de la Mota i altres espais de l'entorn immediat. Des de mitjan segle XX s'han localitzat ceràmiques en superfície d'època ibèrica, entre els que destaca un fragment de ceràmica precampaniana, fragments d'una copa cílix, ceràmica a mà i fragments de ceràmica ibèrica a torn (alguns pintats). A partir d'aquests materials s'apuntava a l'existència d'ocupacions que abastaven entre els segles V-IV aC i el segle II-I aC. En la intervenció arqueològica de l'any 2018 a l'espai sense edificar de la propietat (Av. Jaume I, 24). Ens els cinc sondeigs practicats es van trobar evidències de l'assentament ibèric. Aquesta intervenció ha permès localitzar estructures constructives que es poden situar en dues fases diferenciades: una de l'ibèric antic (segle V aC) i una de l'ibèric ple (segle IV aC). No es va localitzar en aquests sondeigs ocupacions més modernes, si bé sembla que haurien d'haver existit en algun altre espai del jaciment. Al Sondeig 1 es va delimitar estructures datables en el segle V-IV, consistents en una possible muralla, paral·lela a la línia de costa, d'1 m d'amplada i visible en uns 15 m de longitud. A l'extrem oest podrien existir les restes d'una torre de planta circular o absidal, amb una altra possible torre de planta rectangular. A banda i banda del mur s'hi ha localitzat altres construccions pendents d'excavació. Al sondeig 2 s'hi ha documentat restes d'un gran edifici amb un mínim de tres espais interiors i un possible carrer. Mitjançant un sondeig s'ha pogut establir les dues fases d'ocupació suara comentades. De la fase del segle IV aC hi destaquen dues petites fosses en les que s'hi inhumaren les restes d'un nadó perinatal i d'un xai d'una setmana de vida, respectivament. De la fase de l'ibèric antic s'han localitzat també una altra fossa amb restes de dues ovelles i una llebre. Al sondeig 3 s'han trobat restes d'un recinte de l'ibèric antic, mentre que al sondeig 5 s'han trobat restes d'edificis i d'un carrer de l'ibèric ple. Al sondeig 4, situat al nord-oest del xalet, s'hi va localitzar un estrat en el que s'hi van recuperar ceràmiques d'època moderna i contemporània, atribuïdes a les ocupacions del Priorat de Sant Pere. Sota d'aquestes restes s'hi localitzaren restes de construccions dels segles V-IV aC, entre les que hi destaca un tram de muralla de 2 metres d'amplada i trams d'un carrer i dos recintes rectangulars.","codi_element":"08074-18","ubicacio":"c. de la Mota, 3 \/ Av. Jaume I, 24","historia":"Es té constància de l'existència d'un jaciment d'època ibèrica des de com a mínim, mitjan segle XX a partir de la localització de fragments de ceràmica ibèrica. Arqueòlegs, historiadors i aficionats com Antoni Ferrer, Joan Bellmunt, Josep de la Vega, Xavier Virella, Jaume Casañas, Magí Miret i Xavier Miret han treballat el jaciment. D'altra banda en aquest indret es coneix l'existència del priorat de Sant Pere, conegut a través de documents medievals. A principis del segle XX es conserva encara al cim del turó un mur circular pertanyent, probablement, a aquest priorat. El que s'anomenà priorat de Sant Pere probablement tingué l'origen en una donació testamentària de terres a Cubelles efectuada per Arnau de Ponç a la canònica de Santa Eulàlia del Camp, on hi havia instal·lada un orde de frares de penitència, coneguts com del sac a causa dels seus hàbits rústics. L'establiment a Cubelles d'aquests frares, que seguien la regla monàstica de Sant Agustí, seria, possiblement, anterior a l'any 1205, data en què foren afavorits per una deixa de cent sous pel testament de Ramon de Guàrdia. La donació d'Arnau Ponç fou confirmada el 15 de novembre de 1257 pel rei Jaume I al prior Antic, del convent de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona. Al fogatge que manà fer el rei Pere III l'any 1359 s'esmenta la «Quadra de Sant P. qui es del prior de Cubelles: 3 focs». El patrimoni del priorat, que havia augmentat amb alguna donació, es mantingué fins a la supressió del règim senyorial i fins a la desamortització, ja en el segle XIX. Encara al 1819 es té notícia d'una vinya situada en una partida de terra del priorat. En aquesta petita elevació la qual, abans de la construcció de la urbanització actual, dominava la costa, durant la Guerra Civil s'hi construí un búnquer (fitxa 74). Aprofitant en part aquesta construcció militar entorn 1960 s'hi edificà un xalet (Av. Jaume I, 24). En aquell moment membres de la Secció d'Arqueologia de la Biblioteca-Museu de Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú van aprofitar per excavar-hi un sondeig en el que es documentà un mur medieval, probablement pertanyent al priorat, així com diversos fragments ceràmics d'època ibèrica, dels segles V-II aC. Més tard durant les obres de construcció d'un transformador situat pocs metres a l'est del turó també es recolliren ceràmiques ibèriques per part d'aficionats. Actualment aquest edifici és de titularitat municipal i hi té la seva seu l'associació de veïns del barri. A finals de 2018 s'hi va dur a terme una intervenció arqueològica per part de membres de la cooperativa Arqueovitis, finançada per l'Ajuntament de Cubelles.","coordenades":"41.1996300,1.6703700","utm_x":"388513","utm_y":"4561770","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85065-foto-08074-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85065-foto-08074-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85065-foto-08074-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Medieval|Popular|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|85|119|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85066","titol":"Cova del Trader","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-trader","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. Bellmunt, J. 1958. Noticiario. Año 1958. Boletín de la Biblioteca Museo Victor Balaguer, v. 1957-1958. VANRELL, J. (1972) 'Troballes arqueològiques al riu Foix', Muntanya, núm.663, vol.84:184-185. Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya. VIRELLA, J. (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca I, 4: 241-269. Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs","centuria":"","notes_conservacio":"La major part dels nivells superiors van ser destruïts durant les excavacions dels anys 50' del segle XX. Els nivells paleolítics estan ben conservats","descripcio":"La cova del Trader es troba ubicada a mitja vessant d'un turó subsidiari a l'est de la muntanya de Sant Pau, a un 130 msnm. La cavitat te una forma de 'T', amb dues galeries que convergeixen en una sala central (on hi ha una pintada recent on hi diu 'cueva de Raival'). La seva formació es deu a la convergència de dues surgències, que convergeixen, fent diferents plànols d'erosió horitzontal. Això explica el graó horitzontal que queda penjat a un metre per damunt del sòl actual, formant una banqueta en el sector central de la paret de fons El braç de la dreta fa uns 4 m de llargada per 2 m d'amplada, tot i ser molt variable, i presenta les parets molt ennegrides. El braç de l'esquerra fa 2,5 m de llarg i és forca estret. L'amplada de la sala central es d'uns 3,5 metres per 5 de llarg, amb una alçada màxima de sostre de 2,20 m. Les excavacions dutes a terme els anys 50' van proporcionar restes ceràmiques prehistòriques i elements ornamentals del neolític final-calcolític i l'edat del bronze (entre 3500-1550 aC), així com restes humanes disperses. A partir de l'any 2015, el grup de recerca SERP de la Universitat de Barcelona, revisa els materials de la Biblioteca Museu Victor Balaguer i estableix que hi hauria materials ceràmics una mica més antics (del neolític antic) i també que, en total, hi hauria un mínim de 5 individus enterrats. Des de l'any 2016, un equip d'aquest mateix grup de recerca ha iniciat un projecte arqueològic a llarg termini. Els primers resultats han testimoniat una de les ocupacions humanes més antigues del Garraf, concretament entre el paleolític mitjà i el paleolític superior inicial (entre 100.000-28.000 aC).","codi_element":"08074-19","ubicacio":"est de la muntanya de Sant Pau","historia":"Entre els anys 1955 i 1958, un equip d'aficionats comarcals a l'arqueologia, encapçalats per J. Bellmunt (membre de la Secció Arqueològica de la Biblioteca Museu Victor Balaguer) van dur-hi a terme un mínim de dues campanyes a la cova. Els materials arqueològics resultants foren dipositats a l'esmentat museu de Vilanova i la Geltrú","coordenades":"41.2385700,1.6495500","utm_x":"386834","utm_y":"4566120","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85066-foto-08074-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85066-foto-08074-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85066-foto-08074-19-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Paleolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"Altres noms de la cova: cova de Trader, cova de Mas Trader, cova de Tradé","codi_estil":"78|79|77","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85067","titol":"El Quintal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-quintal","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. FERRER, A (1947-1948). El poblado ibérico del Panadés y extensiones. Ampurias 9-10: p. 278","centuria":"IIaC-Vdc","notes_conservacio":"","descripcio":"El Quintal s'emplaça en un camp de vinyes a tocar del quilòmetre 5 de la carretera BV-2115 que porta de Vilanova i la Geltrú a l'Arboç. Aproximadament a inicis dels anys 40, el jaciment fou descobert com a conseqüència d'uns moviments de terra, que van deixar al descobert un bon nombre de tègules i de materials de filiació iberoromana (en general ceràmica comuna). Els anys 90 es varen tornar a fer llaurades profundes i no va aparèixer material arqueològic. Les darreres visites (equips de la Carta Arqueològica de 1984 i del Catàleg i Pla Especial de Protecció de Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles), igual que la nostra, no han permès documentar material arqueològic superficial de cap tipus.","codi_element":"08074-20","ubicacio":"El Quintal","historia":"Jaciment descobert per Josep Mª. Rovirosa en una data anterior a 1947, quan es publiquen les primeres dades per part d'Albert Ferrer a la revista Ampurias","coordenades":"41.2319900,1.6666100","utm_x":"388253","utm_y":"4565368","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85067-foto-08074-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85067-foto-08074-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85067-foto-08074-20-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85068","titol":"Jaciment del Castell de Cubelles. Vil·la romana de Cubelles.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-del-castell-de-cubelles-villa-romana-de-cubelles","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. CAPDET, F. (2005) 'Orígens del nom de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-74. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local CAIXAL, A. (1999) 'Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al pati de ponent (àmbit 19) del Castell de Cubelles' . Arxiu del servei d'Arqueologia i paleontologia (n.3125). Generalitat de Catalunya.","centuria":"IaC-VdC","notes_conservacio":"La construcció i evolució del castell ha afectat històricament les restes romanes","descripcio":"El jaciment consisteix en un conjunt de ruïnes d'una vil·la romana. Els vestigis més antics consisteixen en sengles murets de pedra seca traçats en direcció est\/oest i es corresponen a l'època baix-republicana. La següent etapa arqueològica delimitada és un estrat d'època tiberiana i un mur de l'època de Claudi (mitjans del segle I). Durant el període Neró-Vespasià (54-79 dC.) va restar amortitzat el mur abans esmentat i, en aquella zona, es va enlairar força el nivell de terra. De finals del segle II o començament del III és el conjunt hidràulic, format per quatre cisternes cobertes amb volta de mig canó posades en bateria, en direcció nord\/sud, les quals estaven relacionades amb un lacus o conducte aixal, on també es van localitzar passadissos perimètrics dotats d'opus tesselatum, així com restes de paviments amb mosaic de composicions decoratives diferents. Durant la segona meitat del segle IV va tenir lloc el darrer remodelatge important de la vil·la, ja que s'ha comprovat la desaparició del conjunt de lacus i mosaics en la forma que tenia fins llavors. Al segle V s'han documentat alguns remodelatges concrets, però en cap lloc del jaciment s'ha trobat l'estrat d'abandó de la vil·la, la qual romandria activa fins ben avançada l'època visigòtica o fins a la invasió sarraïna.","codi_element":"08074-21","ubicacio":"pl. del Castell, 1","historia":"L'existència de restes constructives romanes al subsòl del nucli antic de Cubelles ja es coneixia al segle XIX, fruit de descobertes casuals, quan Pujol i Camps es referia a les restes de fàbrica romana del costat de l'església. L'any 1932 es produeixen noves troballes amb motiu de la realització d'unes obres d'urbanització del terreny del castell de Cubelles, segons referències publicades el 13 d'octubre al Diario de Villanueva y Geltrú, on s'especifica la localització d'unes ruïnes d'una vil·la romana. Entre el 1964 i el 1965, Joan Bellmunt va dur a terme una campanya d'excavació, en la qual es va localitzar una conducció d'aigua, probablement medieval, restes d'un mur fet en sec, restes d'opus caementicium i diversos materials. Durant els mesos de febrer a maig de 1994 es va fer una campanya d'excavació, com a etapa prèvia de les obres de restauració del castell, que duu a terme el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en la qual es van localitzar un conjunt de restes pertanyents a una vil·la romana , les quals ens indiquen que aquesta vil·la es trobava en funcionament cap a finals del segle II aC. i que va patir nombrosos remodelatges fins al segle X, data en que es va bastir el castell de Cubelles aprofitant els vells murs romans. Les intervencions arqueològiques posteriors es van realitzar els anys 1995, 1996, 1999 i 2003. El 1996, amb motiu de les obres de construcció d'un edifici al solar núm. 10 del c\/Narcís Bardají, es realitzaren uns rebaixos de terres, posant al descobert més restes constructives d'època romana.","coordenades":"41.2077700,1.6725100","utm_x":"388706","utm_y":"4562671","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85068-foto-08074-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85068-foto-08074-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85068-foto-08074-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85069","titol":"La Solana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-solana-4","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. BARRASETAS, E.; JÁRREGA, R. (2004) 'La Solana, Cubelles, Garraf', Genera, M. (coord.) Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001, Vol. 2. p. 722-729. GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier (2010) 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formes de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media', Revista d'Arqueologia de Ponent, 20: 93-124.","centuria":"V-VII","notes_conservacio":"Afectat per rebaixos i construccions posteriors","descripcio":"La Solana és un jaciment arqueològic emplaçat al paratge amb el topònim que li dóna nom, entre el peatge de la C-32 i la central tèrmica de Cubelles. És una zona ocupada per part de la urbanització amb el mateix nom, incloent-hi carrers així com camps de conreu. L'any 1961 s'hi excavà una necròpolis de 23 tombes. S'hi poden trobar fins a cinc tipus diferents de sepultures: una tomba en forma de banyera, tombes en pedres o lloses al fons i als costats formant un sarcòfag, una tomba amb tègules bipedals col·locades a doble vessant i dues tombes amb lloses a doble vessant. Gairebé totes les tombes s'orienten cap al sud-est. Totes elles corresponen a una època que pot anar des de la baixa època imperial fins a l'alta edat mitjana. En la prospecció superficial es recolliren alguns fragments d'àmfora romana, ceràmica comuna i vidre. Anys més tard, el 1996, es van posar al descobert un gran nombre de restes arqueològiques pertanyents a un establiment rural de l'antiguitat tardana (segles V-VII). S'hi documentaren noranta sitges, deu enterraments més (cinc d'ells a l'interior de les sitges, un en àmfora, dos enterraments en tombes de tègules i dos en tombes de lloses), un forn de petites dimensions de planta circular i base plana, 15 estructures de combustió, 9 llars, foses, retalls, restes d'una premsa, tres dipòsits i diverses dependències emmarcades per quatre murs. L'anàlisi i estudi de les restes faunístiques planteja una intensa activitat ramadera a La Solana. El jaciment ocupa una àrea major de l'excavada, contínuament cap al sud més enllà del límit expropiat per l'autopista.","codi_element":"08074-22","ubicacio":"Entorn la urbanització de la Solana","historia":"El jaciment va ser descobert l'any 1961 al fer-se unes obres d'infraestructura per canalitzar l'aigua del pantà de Foix. En aquell moment s'hi localitzarà una petita necròpolis. L'any 1996 es va realitzar una excavació d'urgència amb motiu de la construcció de l'autopista C-32. En la que es documentaren diferents espais domèstics i productius.","coordenades":"41.2060700,1.6560700","utm_x":"387325","utm_y":"4562504","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85069-foto-08074-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85069-foto-08074-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleocristià","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"84","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85070","titol":"Jaciment de Mas d'en Pedro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-mas-den-pedro","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42.","centuria":"II aC-I dC","notes_conservacio":"Afectat per rebaixos i construccions posteriors","descripcio":"El jaciment de Mas d'en Pedro s'emplaça a 500 m a l'est del Mas d'en Pedro, en una zona ocupada per camps de conreu així com la part occidental de la urbanització de la Solana. L'any 1987 en excavar-se una rasa per a la col·locació d'una canonada de gas l'arqueòleg Josep Miret va poder observar en el tall, a una fondària d'1 m, una sèrie de materials ceràmics romans, restes faunístiques i carbons en una longitud d'uns 6 m. Possiblement els materials van ser dipositats allí per reomplir una depressió natural del subsòl, format per sauló. Entre els materials ceràmics es van poder identificar alguns fragments de ceràmica (terra sigil·lada africana A i comuna (escudelles de vora ametllada), així com ossos de bòvid, ovicàprid i porc. En dates posteriors s'hi ha localitzat superficialment més ceràmiques, entre les que trobem campanianes, ceràmica comuna ibèrica (en alguns casos pintada), ceràmica comuna indeterminada, clara, àmfora itàlica i doli. L'any 2018 arqueòlegs de la cooperativa Arqueovitis hi realitzaren una intervenció de delimitació i excavació del jaciment. En els sondejos practicats hi van localitzar un total de 12 estructures d'època romana. Es tracta de dues fosses per encaixar recipients ceràmics tipus doli, quatre retalls al subsòl de funcionalitat indeterminada, una estructura funerària, tres murs i les restes d'un possible dipòsit amb morter hidràulic. En general, les restes arqueològiques es troben arrasades i no presenten un bon estat de conservació, a excepció de la unitat funerària. Les estructures tipus mur es troben per sota del nivell de pavimentació i circulació d'època antiga i es conserven únicament els fonaments. En relació a l'enterrament, les primeres dades suggereixen que es tracta possiblement d'un individu adult\/madur de sexe femení, enterrat en posició decúbit supí i, segons la disposició de braços i cames, probablement embolcallat amb mortalla. Entre les restes del rebliment de la tomba s'han identificat diversos ossos (fèmur, clavícula, etc.) d'un individu infantil. Es tracta d'una sepultura d'inhumació realitzada presumiblement quan l'establiment agropecuari romà havia estat ja abandonat. Tenint en compte la tipologia de la tomba (lloses en comptes de tègules) i que a uns 500 m al nord hi havia l'establiment tardo-antic de la Solana (Cubelles), amb estructures d'hàbitat i sepultures, és possible que la cronologia de la sepultura de Càmping Mas Guineu sigui també dels segles V-VI. Aquestes troballes permeten identificar el jaciment com un sector d'un establiment agropecuari atribuïble a època romana-republicana (segles II-I aC) i una altra fase augustiniana (de principis del segle I dC).","codi_element":"08074-23","ubicacio":"A 500 m a l'est del Mas d'en Pedro","historia":"L'any 1987 Josep Miret descobrí les restes posades que aparegueren en excavar-se una rasa per a la col·locació d'una canonada de gas de l'empresa Enagas. En dates posteriors, en diferents moment, s'hi ha localitzat superficialment més ceràmiques. L'any 2018 arqueòlegs de la cooperativa Arqueovitis van realitzar alguns sondejos al que anomenaren jaciment del 'Càmping Mas Guineu-Mas d'en Pedro'.","coordenades":"41.2030600,1.6520900","utm_x":"386986","utm_y":"4562175","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85070-foto-08074-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85070-foto-08074-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85070-foto-08074-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"La intervenció arqueològica ha estat finançada íntegrament per la promotora Vilanova Park, amb el suport del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dirigida per l'arqueòleg Dani López de la cooperativa ArqueoVitis.","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85071","titol":"Jaciment del Molí de l'Estaper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-del-moli-de-lestaper","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004","centuria":"","notes_conservacio":"Afectat per rebaixos agrícoles","descripcio":"El jaciment del Molí de l'Estaper es coneix per notícies orals, no contrastades arqueològicament, de la troballa de fragments de ceràmica ibèrica, petites monedes i altres elements metàl·lics.","codi_element":"08074-24","ubicacio":"A 150m nord-oest del Molí de l'Estaper","historia":"Segons informacions orals d'un tècnic municipal, en aquest camp i al vessant terrassat s'han trobat diversos materials arqueològics atribuïts a cronologia iberoromana. Segons les mateixes fonts, l'indret ha estat visitat en diferents ocasions per espoliadors amb detectors de metalls. Es desconeix la ubicació del material arqueològic, per la qual cosa no es pot verificar la seva atribució cronològica. Durant la inspecció realitzada a l'indret amb motiu de la revisió l'any 2002 de la Carta Arqueològica, no s'observà cap fragment ceràmic d'època antiga en superfície, només alguns fragments de ceràmica vidriada, blava catalana i grisa medieval.","coordenades":"41.2174400,1.6632700","utm_x":"387948","utm_y":"4563757","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85071-foto-08074-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85071-foto-08074-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85071-foto-08074-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85072","titol":"Quadra de Gallifa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quadra-de-gallifa","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CATALÀ, P.; CARBONELL, V.; BRASÓ, M. (1971) Els castells catalans, Vol. III. Barcelona. p. 896-898. MILLÁN, M.; CABÚS, A. (2016) Joan Boscà, senyor de Cubelles. Cultura i Renaixement. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. MIRET, X. (1980) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 21. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona.","centuria":"XII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Quadra de Gallifa s'emplaça al capdamunt d'una suau elevació a 900 m al nord-oest del nucli històric de Cubelles. Es tracta d'un conjunt arquitectònic constituït per diversos edificis que segurament ha tingut continuïtat des de l'edat mitjana fins l'actualitat. Consisteix, actualment, en una casa pairal amb diverses dependències annexes, així com una altra edificació que en deuria ser la masoveria i l'ermita de Sant Pau de Gallifa. Tots els edificis s'adapten l'orografia del terreny. El cos central de l'edifici principal (núm. 9), d'una crugia, consta de planta i dos pisos amb coberta transitable. La façana principal, orientada a sud-est, disposa d'un aporta d'accés de llinda plana i una finestra amb ampit de pedra motllurada. Els dos pisos superiors respecten un clar eix de simetria. A la planta pis s'hi obren dos balcons de llinda plana sense volada amb barana de ferro forjat, mentre que al pis superiors s'hi obren dos finestrals amb llinda d'arc de mig punt i una petita barana de ferro inferior. Per sobre hi trobem una barana per a la coberta transitable que combina un mur llis una balustrada, respectant la simetria del conjunt. A la dreta d'aquest edifici se li adossa un altre cos de planta i pis (núm. 8). S'hi accedeix per una portalada en arc de mig punt obrada amb carreuat als muntants i amb maons a la volta. A banda i banda s'obren sengles finestres de diferents dimensions, la més gran de les quals està enreixada. A la planta pis hi trobem dues obertures rectangulars, també de diferents dimensions. Per sobre una tortugada dóna pas a una teulada de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la dreta s'hi adossa un altre cos de planta baixa amb teulada a una vessant que podria haver estat un celler. A la part posterior d'aquest conjunt d'edificis hi trobem un cup amb trepitjadora coberta al damunt. A davant d'aquests edificis hi trobem un altre conjunt de planta allargassada consistent en un celler amb espais de trepitjat. Premsat, cups i zona de bótes. A la part de darrera del conjunt descrit hi trobem les masoveries (núm. 10 i 11). Es tracta de dos edificis de planta i pis, adossats per una cantonada, generant un baluard davant d'un d'ells. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Tanquen el conjunt safareigs, estables, corrals, pallisses i coberts per carros. Al costat sud-oest de les actuals edificacions hi ha una terrassa, el costat sud-est de la qual integra part d'una estructura circular (probablement una torre), de la qual s'observa l'interior. Pocs metres a l'oest hi ha restes de dues construccions cobertes en part per sediments i vegetació, igualment fetes amb pedres petites unides amb morter de color blanquinós d'aparent tipologia medieval. Aquestes construccions semblen correspondre a les que estan representades en una aquarel·la de principi de segle, abans que fossin enderrocades pel propietari de la finca per construir la terrassa. Al costat est de l'esmentada terrassa hi ha un pou que podria haver aprofitat una torre de planta quadrangular, ja que el parament extern visible també està fet de pedres i morter.","codi_element":"08074-25","ubicacio":"c. de Sant Pau de Gallifa, 8-11.","historia":"El lloc de Gallifa és documentat el 1100, en una escriptura de donació d'Engúcia a Guillem Bernat. Al segle XIV era de la família Miralpeix i hi havia de deu a catorze focs, segons els fogatges de 1358 i de 1365-70. Segons un fogatge de 1381 hi havia deu focs, mentre que en un de 1553 la quadra tenia quatre focs. En una escriptura del segle XVI apareix esmentat Gaspar Lleó de la quadra de Gallifa. A principis del segle XVI pertanyia a Joan Boscà Almogàver, poeta renaixentista, i la seva hereva, Mariana d'Aragó Boscà es va vendre la propietat a Joan Bardají, el 1564. En un testament de l'any 1563, Barthomeu Lleó atorga terres de la quadra de Gallifa al seu fill Bartomeu. En un capbreu de l'any 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster tenien un molí a Gallifa. A finals del segle XVI apareix documentat Andreu Lleó com a pagès del mas de Gallifa. A principis del segle XVII pertanyien a la jurisdicció de Gallifa el 'castell de Gallifa', dels successors de Joan Bardají, mort l'any 1588, el mas Trader, el corral de l'Almirall, el molí de na Fustera, el corral d'en Cona, el corral del Tort, el mas d'en Palau, can Baró, can Prats o molí de l'Anton i can Granell. En un document de 1655 apareixen comptabilitzats catorze cases i dos masos a la quadra de Gallifa. Al segle XVIII la quadra de Gallifa va formar un municipi, separat de cubelles, juntament amb la quadra de Rocacrespa, que l'any 1787 tenia 186 habitants. En una pintura datada l'any 1880 on s'hi representa Gallifa, hi apareixen tres torres pertanyents al possible castell de Gallifa. Segons l'actual propietària, Assumpció Amat, a finals del segle XIX tres de les quatre cases eren propietat de Remigio Rosés, mentre que l'altra era de la família Alba, la qual la va vendre. L'any 1928, a Assumpció Rosés, filla i hereva de l'anterior i vídua d'Eudald Amat. Després, la totalitat de la finca va ser heretada pel seu fill Manuel Amat Rosés, pintor i escriptor vilanoví. En un document de 1920 es troba citat Can Gallifa com a despoblat sense número. El 1936, la finca va ser confiscada fins que en acabar la Guerra Civil espanyola va ser restituïda als seus propietaris. L'any 2016 Gallifa la família Amat vengué Gallifa a la família Gómez de Can Baró amb la intenció de recuperar aquesta masia, una de les més importants de la zona.","coordenades":"41.2152700,1.6670300","utm_x":"388259","utm_y":"4563511","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85072-foto-08074-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85072-foto-08074-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85072-foto-08074-25-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Al Catàleg municipal està doblement fitxat com a jaciment i com a conjunt arquitectònic","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85073","titol":"Cova de la Carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-carretera-0","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. Mormeneo, L. 1996. La cova de la Carretera (Rocacrespa, Cubelles). Primera troballa del neolític antic evolucionat a la comarca del Garraf. I Congrés de Neolític de la Península Ibèrica, Gavà-Bellaterra 1995: 407-413. Virella, J.1979. Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques. Miscel·lània Penedesenca 1978 vol.1: 241-269.","centuria":"","notes_conservacio":"La cova ha estat buidada repetides vegades per intervencions no ilegals no regulades. Actualment no queda sediment arqueològic","descripcio":"La cova de la Carretera es troba ubicada junt a la carretera BV-2115 a tocar de la quadra de Rocacrespa. Es tracta d'una cova de petites dimensions oberta en un banc de calcàries aptianes cretàciques, amb forma aproximada de 'T' en planta, de 4m de llarg per 1,5m d'amplada i 1,3m d'alçada a l'entrada i 1,7m d'alçada a l'interior. La col·lecció de materials recuperada durant les antigues excavacions és relativament escassa, però significativa: sis destrals i aixes de pedra polida, diferents elements d'indústria lítica tallada (làmines, gratadors i nuclis de sílex), fragments de dos vasos ceràmics (un dels quals es pot situar perfectament al neolític antic evolucionat), vint-i-dues denes discoidals de collaret (fetes sobre petxina), una d'esquist i tres de cal·laïta. Tots aquests materials es troben dipositats al Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.","codi_element":"08074-26","ubicacio":"c. BV-2115 km 5,5","historia":"L'any 1966, quan s'eixamplava la carretera BV-2115, els peons van habilitar la cova per guardar-hi eines. En aquell procés, es descobriren restes arqueològiques (sobretot sis destrals de pedra polida). El propietari de la finca es va posar en contacte amb la Secció d'Arqueologia del Museu Victor Balaguer (de Vilanova i la Geltrú). Els membres d'aquest grup van excavar la cova pràcticament en la seva totalitat i les dades van restar inèdites fins que van ser publicades l'any 1996.","coordenades":"41.2367800,1.6637800","utm_x":"388024","utm_y":"4565903","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85073-foto-08074-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85073-foto-08074-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85073-foto-08074-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85074","titol":"Niu doble de metralladores de la desembocadura del riu Foix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/niu-doble-de-metralladores-de-la-desembocadura-del-riu-foix","bibliografia":"

CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a <https:\/\/www.tdx.cat\/handle\/10803\/129446#page=1 ><\/a><\/p>

CLARA, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra (1936 – 1939). Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.<\/p>

RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles.<\/p>

VERDASCO, C.; SAÑUDO, P. (2011) Memoria científica de prospección arqueológica subacuática de la zona de playa de la desembocadura del río Foix, entre los T.T.M.M de Cubelles y Vilanova i la Geltrú (Garraf), Barcelona. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 9483.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"La sorra ha anat colgant l'edifici. Només n'és visible parcialment l’accés, totalment impracticable, i l'interior es troba atapeït de sorra i pedres. Per altra banda, l’estructura ha quedat malmesa i partida en tres trossos que separen el cos central i els dos nius de metralladores (juny 2025).","descripcio":"

El búnquer d’artilleria o niu doble de metralladores, es troba situat damunt de la sorra de la platja de la Mota de Sant Pere, molt a prop de la desembocadura del riu Foix.<\/p>

A dia d'avui aquest element es troba pràcticament engolit per la sorra.<\/p>

Es tracta d'una construcció defensiva de formigó armat. Consta d’un cos central rectangular, a l’extrem del qual se situa la porta d’accés. A l’altre extrem, pel cantó de mar, hi ha un cos perpendicular on s’obren, a banda i banda, els dos nius de metralladores.<\/p>

L’accés al búnquer es feia pel cos allargat (d'uns 12 metres) a través d’una porta rectangular, que està protegida per un allargament del mur del passadís. Un passadís cobert condueix a un espai perpendicular rectangular (d'uns 15 metres), als extrems del qual s’obren dues cambres, on hi havia els nius de metralladores que tenen el frontal (al costat de mar) de planta semicircular i als murs del qual s’obren dues troneres apaïsades (des d’on es posicionaven les armes de control del sector platja). També es van practicar dues petites espitlleres al passadís que comunica els dos nius.<\/p>

La coberta de tot el conjunt és plana i sembla que aquest búnquer no comptava amb cap element de camuflatge.<\/p> ","codi_element":"08074-27","ubicacio":"Platja de la Mota de Sant Pere","historia":"

En època de la Guerra Civil, aquest búnquer estava ubicat en un punt estratègic de defensa de la costa. La tasca defensiva la complementava un altre niu de metralladores, avui desaparegut, a l’altra banda del riu Foix, però que es va poder documentar l'any 2011, durant la prospecció subaquàtica preventiva motivada per les obres de reconstitució i ampliació de les platges de Cubelles i de Sant Pere.<\/p>

Aquest tipus de construccions responien a la voluntat de la República de comptar amb una xarxa defensiva a la línia de costa, (on s'insereixen les fortificacions de Cubelles), de vigilància i control marítim amb la missió de contenir un intent de desembarcament. La defensa de la costa durant la Guerra Civil (1936-1939) a Cubelles era exercida per tropes del Cos de Carabiners i comptava, a mitjans de 1937, amb un total de vuit carabiners que formaven part de la 4a companyia de la Comandància de Barcelona.<\/p> ","coordenades":"41.1983300,1.6734900","utm_x":"388772","utm_y":"4561622","any":"ca. 1937","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85074-20250620120828.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85074-foto-08074-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85074-foto-08074-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85074-foto-08074-27-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85074-20250620121157.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2025-12-11 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["17"]},{"id":"85075","titol":"Pou de Glaç de Can Cucurella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glac-de-can-cucurella","bibliografia":"MARTÍNEZ, X. (2008) 'Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 47-59. NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. TUBAU, A. (1999) Moliners, calcinaires i pouaters: un passeig per la Cubelles preindustrial. Cubelles: Ajuntament de Cubelles i Institut d'Estudis Penedesencs. VIRELLA, J. (1989-89). 'Els pous de glaç del Penedès'. Gran Penedès, Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 17-18.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Es troba parcialment cobert per la vegetació circumdant.","descripcio":"El pou de glaç de Can Cucurella s'emplaça a pocs metres a l'esquerra del riu Foix, a 160 metres a l'oest mas de Can Cucurella. Es tracta d'un edifici aïllat, cilíndric, d'uns 5 metres de diàmetre. La major part està excavat en el subsòl, assolint uns 3-4 metres de profunditat, i revestit per un mur de maçoneria, d'uns 80 cm de gruix. Per sobre la coberta és en forma de cúpula. S'hi conserva l'obertura, actualment enreixada per motius de seguretat, a través de la qual s'accedia al seu interior per disposar-hi les capes de gel. Hi ha també un parell de petites obertures quadrades més elevades.","codi_element":"08074-28","ubicacio":"Can Cucurella","historia":"Un pou de glaç era una excavació al subsòl, generalment circular, revestida de murs de maçoneria o de pedra seca. A la superestructura, coberta amb una teulada o mitjançant una cúpula hi hauria l'accés per tal de permetre l'accés al pou i poder dipositar o extreure els blocs de gel mitjançant una politja. Servia per emmagatzemar gel produït en les geleres o corrents d'aigua pròxims en els moments més freds. El glaç dipositat durant l'hivern, s'extreia en èpoques més càlides i es feia arribar a1s centres de consum, com a refrigerant i conservant de begudes i aliments o bé per aplicacions medicinals. Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs els segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos (Nuet, 1970). Hi havia pous destinats a recollir neu i pous destinats a recollir gel. Els primers acostumaven a ser emplaçats a l'alta muntanya, mentre que els segons es situaven a menor altitud, vora rieres o estanys. El pou de glaç de Can Cucurella era un d'aquests darrers. Es desconeix la data de construcció del pou de gel, i si bé el més probable és que dati d'algun moment indeterminat dels segles XVII-XIX.","coordenades":"41.2405000,1.6583100","utm_x":"387572","utm_y":"4566323","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85075-foto-08074-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85075-foto-08074-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85075-foto-08074-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85076","titol":"Corral de l'Almirall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-de-lalmirall","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. MARTÍNEZ, X. (2014) 'El Corral de l'Almirall', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 76-89. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"El Corral de l'Almirall s'emplaça a la carretera de Mas Trader, 28 al sud-oest de la urbanització de Mas Trader, a la riba dreta del riu Foix. Es tracta d'un conjunt de cossos construïts en forma d'ela, amb un baluard que tanca parcialment l'espai creat davant d'aquests. L'entrada a aquest espai clos es realitza a través d'una entrada amb arc rebaixat construït amb maons i teulada amb aiguavessos a dues bandes. L'edifici principal és de planta i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta s'orienta a migdia i compta un portal d'arc escarser al centre. A l'esquerra de la façana hi trobem una finestra de llinda plana que per fotografies antigues sembla que havia estat també un portal. Al centre de la planta pis hi trobem un balcó sense voladís de llinda plana i dues finestres a l'esquerra d'aquest, també de llinda plana i amb ampit esglaonat. A la dreta del balcó hi ha un gran rellotge de sol pintat. La façana està rematada per un ràfec esglaonat de maons. Totes les obertures es troben actualment enreixades. A l'oest d'aquest cos principal se li adossa un altre formant l'esmentada forma d'ela. El primer tram, també residencial, és també de planta i pis, amb un portal d'arc rebaixat i un balcó sense voladís a la planta pis, també enreixats. A continuació s'estén un cos de planta baixa, originalment amb finalitats de tancat de ramat, amb dos grans portals d'arc rebaixats de maons. Aquesta ala del conjunt compta amb coberta de teula àrab a un únic vessant, vers l'interior. A l'extrem d'aquest espai hi trobem una barbacoa i una font enrajolada de factura recent. A l'oest d'aquest conjunt, separat d'aquest, hi trobem un altre edificació molt recent, actualment en desús.","codi_element":"08074-29","ubicacio":"ctra. De Mas Trader, 28","historia":"Els primers esments amb el nom de 'Mas de la Olla', daten de 1416 i continuen en els segles XVI i XVII. És en aquest darrer segle, concretament el 1655, quan apareixen els primers esments associats al cognom 'Almirall'. El primer cop que la masia apareix esmentada amb el nom de 'corral' és de 1795, concretament com a 'Corral dit del Almirall' (Martínez, 2014). Durant el segle XVIII, segons algunes hipòtesis (Pinós, 1998), el corral de l'Almirall apareix esmentat amb el nom de corral de les Arenes. Posteriorment se'l va nomenar del 'Filipino', degut que un masover (Josep Soler i Alba) havia estat a la guerra de les Filipines de 1896-1898.","coordenades":"41.2196700,1.6577500","utm_x":"387489","utm_y":"4564011","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85076-foto-08074-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85076-foto-08074-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85076-foto-08074-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Altres noms de l'immoble: cal Filipino, corral de les Arenes, mas de l'Olla","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85077","titol":"Mas Baró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-baro","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. MARTÍNEZ, X. (2012) 'Mas Baró', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-86. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Mas Baró s'emplaça al nord del nucli històric de Cubelles, en una plana agrícola a l'esquerra del riu Foix. Es tracta de diversos cossos associats de planta i pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. L'accés al cos principal es realitza mitjançant una portalada d'arc de mig punt, coberta per una marquesina moderna. A banda i banda en aquesta planta hi trobem repartides simètricament dues finestres de llinda plana amb ampit esglaonat. A l'extrem dret d'aquest cos hi ha un altre portal d'arc escarser el qual, antigament, deuria donar accés a les quadres. S'afegeix a aquest cos un altre per la banda sud-est que deuria tractar-se de la masoveria. Aquest cos consta de dos eixos simètrics, amb una porta en arc de mig punt i una finestra a la planta baixa i sengles finestres de llinda plana a la planta pis. Les finestres del conjunt de dos cossos descrits compten amb porticons de fusta i els ràfecs combinen maons i teules.","codi_element":"08074-30","ubicacio":"Mas Baró","historia":"Tot i que algunes teories apunten a que aquesta casa pairal tindria els seus orígens en el Mas d'en Pujol, documentat en els arxius cubellencs des del segle XV (Martínez, 2012), els primers esments documentals com a Cal Baró els trobem al segle XVII. El cos de la masoveria va ser construït el 1953. A l'interior del galliner hi ha una rajola amb la data de 1489.","coordenades":"41.2141700,1.6686200","utm_x":"388391","utm_y":"4563387","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85077-foto-08074-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85077-foto-08074-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85077-foto-08074-30-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85079","titol":"Can Cucurella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cucurella","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. MARTÍNEZ, X.. (2008) 'Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 47-59. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Cucurella s'emplaça a la riba esquerra del Foix, prop del límit de terme entre Cubelles i Castellet i la Gornal. Es tracta d'una masia de planta i pis amb teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. L'accés a aquest edifici, orientat a sud-est, es produeix per una escala de 7 graons. Aquests donen accés a una portalada en arc de mig punt construïda a la part baixa en carreus i a partir de mitja alçada amb maons, situada a l'esquerra de l'eix de simetria de l'edifici. En aquesta planta hi ha una única finestra, de llinda plana i enreixada, a la dreta de la façana. A la planta pis hi trobem dues finestres d'arc escarser i dimensions diferents entre elles. A la cantonada esquerra d'aquesta planta hi ha un gran rellotge de sol. Corona la façana un ràfec que combina en filades els maons i les teules. A banda i banda d'aquest edifici principal se li adossen sengles cossos, pràcticament simètrics. Als dos s'hi accedeix per un portal d'arc rebaixat. I disposen d'un finestró a la planta superior, situat en els dos cassos a la dreta del portal. Tant el ràfec com el carener d'aquests cossos és com el del principal. A l'est s'adossa un altre cos de planta baixa coberta amb teula àrab que deuria ser el de la cotxera. A partir del canvi d'ús de la masia a una casa de colònies, s'han afegit alguns espais destinats als serveis de cuina i menjador.","codi_element":"08074-32","ubicacio":"Can Cucurella","historia":"El cognom Cucurella apareix esmentat per primera vegada el 1561, amb Pere Cucurella. El 1591 s'esmenta una casa propietat de Joan Cucurella i la seva muller Francina. Podem resseguir els Cucurella com a propietaris del mas fins el segle XX. El 1956 la masia fou adquirida per Manuel Santolària Andrés, de Barcelona, el qual la cedí en masoveria. Restà en aquest estat fins a la jubilació del masover, als anys vuitanta. Amb la mort de Manuel Santolària, als anys noranta, passà a les seves filles. Aquestes la cediren novament en masoveria. Els actuals masovers han convertit el mas en casa de colònies i turisme, essent rebatejada amb el nom de Can Foix.","coordenades":"41.2406700,1.6606600","utm_x":"387769","utm_y":"4566339","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85079-foto-08074-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85079-foto-08074-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85079-foto-08074-32-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Altre nom de l'immoble: Can Foix","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85080","titol":"Can Granell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-granell","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. MARTÍNEZ, X. (2009) 'Can Granell', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 103-117.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El mas de Can Granell es troba ubicat a un centenar de metres del casc urbà de Cubelles, a l'antic camí que porta cap al Mas Trader. Es tracta d'un edifici aïllat, una masia de dos cossos amb afegits. El tram original presenta una planta baixa i dos pisos d'alçada. La façana principal presenta una porta adovellada en arc de mig punt (amb la inscripció 1697 a la clau) que originalment era compartida pel pas de les persones i el bestiar. Una nova porta, sense interès arquitectònic, va ser afegir els anys 50' del segle XX per donar pas a les noves dependències. La resta d'obertures són quadrangulars. La façana està recoberta per un enguixat blanquinós i no presenta cap ornamentació esgrafiada ni rellotge de sol. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, sense ràfec a cap de les cobertes. Compta amb nombrosos cossos afegits al llarg del segle XX, sobretot a partir dels anys 50'.","codi_element":"08074-33","ubicacio":"ctra. de Can Trader, 1","historia":"Antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de la quadra de Gallifa. La família Granell apareix esmentada com a propietària des del segle XVlll i es troba documentada a principis del segle XIX com casa Granell de la sínia. Mossèn Avinyó creia que la casa Lleó del Mas, esmentada en el segle XVl, calia identificar-la amb can Granell o cal Baró","coordenades":"41.2101600,1.6713200","utm_x":"388610","utm_y":"4562938","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85080-foto-08074-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85080-foto-08074-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85080-foto-08074-33-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"Altra nom de l'immoble: Lleó del Mas","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85081","titol":"Riu Foix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-foix","bibliografia":"BAYER, X.; GUASCH, C. (2001) 'La desembocadura del riu Foix i la seva fauna', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.66-67. CAPDET, F. (2003) 'El riu Foix i el seu pantà', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.5-52. CARBONELL, V. (1996) 'Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona', Miscel·lània Penedesenca, 24: 115-137. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PALAU, S. (1988) 'Inventari de molins fariners al riu Foix', Miscel·lània Penedesenca, 12: 255-286. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VIRELLA, J. (1966) 'Apuntes del Excursionismo Local - Los Molinos de la Ribera del Foix'. Setmanari 'Villanueva y Geltrú'. 3-8-1966.","centuria":"","notes_conservacio":"Malgrat que el seu estat va millorant any rere any, es pot considerar que el riu Foix presenta unes aigües de poca qualitat","descripcio":"El riu Foix neix a la serralada Prelitoral, als relleus de la serra de la Llacuna; travessa la depressió del Penedès i desemboca a la mar prop de Cubelles (Garraf), després d'haver-se obert pas a través del muntanyam calcari de la serralada Litoral. Al llarg dels seus prop de 50 Km de longitud travessa diversos termes municipals. Li són tributàries la riera de Pontons i la de la de Marmellar, ambdues per la dreta, i la riera de Llitrà per l'esquerra. En el seu recorregut destaca el pantà de Foix. Pel que fa al seu pas per Cubelles, el riu entre en el terme municipal pel nord-est, prop de Can Cucurella i baixa en sentit nord-sud fins a la seva desembocadura, a tocar del límit oriental del nucli de Cubelles. El seu cabal, ja de per sí intermitent com correspon al règim mediterrani, està sotmès a la regulació efectuada pel pantà, situat només 1,5 Km al nord del límit del terme. El llit del riu és rocós en el tram més muntanyós i està excavat a les argiles curs avall. Hi abunden els còdols.","codi_element":"08074-34","ubicacio":"Cubelles","historia":"Segons Xavier Miret (1990), en base a un estudi documental, aquest riu era conegut localment amb em topònim de 'la Riera' almenys des del segle XVI. El curs del riu va ser utilitzar històricament per a la construcció de molins fariners a la seva riba (Carbonell, 1996; Palau, 1988). A Cubelles se'n coneixen diversos, alguns dels quals malauradament ja han desaparegut. És el cas dels molins de la Palma, de Baix, d'en Cucurella, de l'Estaper, de la Mata, el Nou, i el del Salze. Tot i que el seu cabal, com hem dit és molt irregular, es coneixen alguns episodis històrics de grans riuades, com els registrats el 29 de setembre de 1950, el 23 de setembre de 1874, el 19 d'agost de 1921, que pràcticament han desaparegut amb la finalització, el 1928 de la construcció de la presa del pantà. Malgrat això encara hi ha alguns episodis, menys violents, com els de les riuades del 10 d'octubre de 1994. Aquest curs fluvial en tot el seu recorregut dins el municipi excepte el tram que va entre el Salze i la carretera C-31, ha estat dotat de diferents figures de protecció natural. Així s'inclou dins l'àmbit de les Serres del litoral central (ES5110013), espai de la Xarxa Natura 2000 declarat lloc d'importància comunitària (LIC) i zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). S'inclou dins l'Espai Natural del Foix (dins el PEIN, Decret 328\/1992, de 14 de desembre), amb Pla especial de delimitació aprovat definitivament el 14 de desembre de 2004 (DOGC núm. 4296 del 07\/01\/2005). Està inclòs a l'Inventari de les zones humides de Catalunya elaborat per la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (Codi 10001701 Desembocadura del riu Foix). Presenta varis hàbitats d'interès comunitari, d'acord amb la Directiva 92\/43\/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. I a més a més aquest espai té una gran importància com a refugi i zona de pas per als ocells en migració. Algunes de les aus que de les que es poden gaudir entorn el riu, i especialment a la seva desembocadura són dues espècies de gavià (l'argentat i el fosc), diverses espècies de gavina (la vulgar, la capnegra i la corsa), el xatrac becllarg, el corb marí gros i l'emplomallat, la baldriga balear, el corriol comanegre, els martinet blanc i ros, l'ànec collverd, l'esplugabous, el bernat pescaire, etc. Curs amunt també no és difícil divisar rapinyaires diürnes com les àguiles cuabarrada i pescadora, i amb més sort fins i tot algunes nocturnes, com mussols, òlibes o el duc. A l'aiguabarreig de la desembocadura s'hi poden trobar peixos com la llissa vera, el llobarro i l'anguila. Pel que fa a la vegetació, al tram alt, on l'aigua hi és present de manera més irregular, el bosc mediterrani (predominat pel pi blanc amb presència d'alzines, garric i margallons) arriba fins al mateix límit del llit del riu, si bé es constata la presència esporàdica de freixers, àlbers, tamarius, etc. A la zona de la desembocadura hi podem trobar joncs (marí i boval), canyissars i prats de gramínies.","coordenades":"41.2002200,1.6753800","utm_x":"388934","utm_y":"4561830","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85081-foto-08074-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85081-foto-08074-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Altre nom donat al riu: La RieraLes coordenades del punt que indica aquest riu corresponen a un punt central dins del terme municipal","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85082","titol":"Mas Sant Salvador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-sant-salvador","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Mas Sant Salvador s'emplaça a tocar del límit sud-oest de la urbanització del Corral d'en Tort, vora el terme de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d'una edificació constituïda per dos cossos, un de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a una pendent, i l'altre de planta baixa i pis amb façanes coronades amb merlets. Alguns del buits de la planta pis són d'arc de punt rodó. Al damunt de la porta principal hi ha un mosaic policrom que representa la figura de Sant Salvador amb la inscripció 'El Bto. Salvador de Horta'.","codi_element":"08074-35","ubicacio":"Camí de cal Baldiri, S\/N","historia":"Sembla que es correspon amb la masia que en 1582 era anomenada mas d'en Pere Pons anomenada avui dia St. Salvador. En una relació de cases del municipi de Cubelles de 1853 apareix citat el mas Baldiri Bassó, que dista de la casa rectoral mitja hora. Els propietaris li van canviar el nom pel de Sant Salvador i van posar a la façana un mosaic policrom que representa a sant Salvador d'Horta.","coordenades":"41.2249200,1.6722300","utm_x":"388712","utm_y":"4564576","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85082-foto-08074-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85082-foto-08074-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85082-foto-08074-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Altre nom de l'immoble: mas d'en Pere Pons, cal Xixo, cal BaldìriLa finca està rodejada amb una tanca, força allunyada de l'edifici. No s'ha pogut accedir a l'interior","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85083","titol":"Mas Trader","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-trader","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. MARTÍNEZ, X.. (2006) 'El Mas Trader', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 39-50. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Mas Trader s'emplaça al mig de la urbanització a la que dóna nom, concretament al carrer Dàlia, 26. Es tracta d'una masia formada per tres cossos. El principal, consta de planta i dos pisos, mentre que els auxiliars, situats a banda i banda del primer, són de planta i pis. Les teulades són de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. El cos principal presenta una façana de tres eixos, de composició simètrica. S'accedeix a l'edifici per unes escales de 8 graons per les que s'accedeix al portal principal, central, fet de maons i acabat en arc rebaixat. Al seu costat en trobem un altre que si bé sembla que inicialment era també d'arc escarser, ara ha estat transformat a una llinda plana. A l'altra banda de la porta hi ha una finestra rectangular, enreixada. A la planta pis hi trobem tres finestres, totes iguals, distribuïdes regularment. Són rectangulars i compten amb un petit ampit. La fusteria és verda i estan emmarcades amb una línia gruixuda de color vermellós. En l'actualitat acull un restaurant i en els darrers anys s'hi ha construït diversos annexos a l'entorn del cos principal, complementaris a l'ús del restaurant. Al pis superior s'hi emplacen tres finestres més, lleugerament més petites que les descrites, sense ampit, però amb la resta de característiques iguals a les anteriors. Corona la façana un ràfec de diferents filades de maons, creant motius geomètrics, i una tortugada. S'adossen al cos principal sengles cossos auxiliars, a banda i banda. Al de la dreta, sobre el portal hi trobem un balcó amb barana de ferro, mentre que al de l'esquerra hi trobem una finestra similar a les descrites anteriorment.","codi_element":"08074-36","ubicacio":"c. Dàlia, 26","historia":"Es tracta d'una antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de Gallifa i que tenia un molí fariner. Miret (1990) l'identifica amb el Mas Cestrador que apareix a la documentació, venut el 1392 pel rei Joan I a Ferrer de Canet. A les terres del mas Trader hi havia el molí de la Mata que, el 1588, ja estava en estat ruïnós. També se sap que el 1588 Elionor Vilanova es va casar amb Galceran d'lcart i va portar per dot el mas Trader. En una llista dels que complien el precepte pasqual de 1590-1591 apareix citat Galceran d'lcart com habitant del mas Trader. A finals del segle XVII era propietat de la família Papiol, després va ser dels Torrents, dels Sicart i dels Llançà. En una relació de cases del municipi de cubelles de 1853 apareix esmentat el mas Tardé, que dista mitja hora de la casa rectoral. El 1926 va ser comprat per Narcís Bardají Torrebadella, el qual el va vendre el mateix any a Antoni Almirall Carbonell, i els seus hereus el van vendre a una empresa urbanitzadora. Els anys trenta els masovers de la masia eren la família Bertran. A finals dels anys seixanta el Sr. Almirall va vendre la propietat a Jean Pierre Gonzales, el qual uns anys més tard, entre 1975 i 1977 hi promogué la creació de la urbanització que avui ocupa les antigues terres de la masia. Des de la dècada de 1990 hi ha un restaurant.","coordenades":"41.2243400,1.6588200","utm_x":"387587","utm_y":"4564529","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85083-foto-08074-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85083-foto-08074-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85083-foto-08074-36-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Altres noms de l'immoble: mas Tardé, mas Cestador","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85084","titol":"Mas Xinxola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-xinxola","bibliografia":"

MARTÍNEZ, X.. (2006) 'El Mas Xinxola', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-58. MARTÍNEZ, X. (2009) 'El Mas Xinxola a mitjan segle XVIII', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 118-122.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Abandonat i en procés d'enrunament","descripcio":"

El Mas Xinxola és al centre del terme municipal de Cubelles, a la dreta del riu Foix, dominant la plana de les Mars Mortes, sobre els primers contraforts de la Serralada Prelitoral i al cantó nord de la zona energètica del que va ser la central tèrmica de Cubelles. Es tracta d'un edifici aïllat de planta baixa i primera planta. L'edifici hauria començat amb tres cossos i hauria anat evolucionant amb el celler, l' estable, i el corral. Els murs són de pedra picada unida amb morter. La façana es troba tapada per la construcció d'un afegit, a la banda de ponent. El portal és dovellat amb arc de mig punt, envoltat de tres finestres. A la banda de ponent hi havia l'abeurador per als animals. El carener de la teulada és paral·lel a la façana i les cobertes són fetes de teula àrab rogenca.<\/p> ","codi_element":"08074-37","ubicacio":"Cantó nord de la zona energètica d'Endesa, al camí de les Planes a Puigdetiula","historia":"

El primer propietari documentat del Mas Xinxola s'esmenta l'any 1739, es tracta de Lluís Papiol, que també era propietari de Mas Trader. Seria del seu llinatge familiar fins 1882, quan es ven a Joan Soler i Suau, que va ampliar l'heretat amb noves terres annexes. L'any 1930 s'expropien quaranta-una àrees per construir canals de rec del pantà del Foix. La propietat es mantingué inalterada i la masia habitada per masovers fins l'any 1976, quan la societat Tèrmicas del Besós SA adquiria terrenys i la masia per a la construcció de la xarxa elèctrica de distribució i dels dipòsits de combustible de la central tèrmica. A partir d'aquí el procés de deteriorament ha estat inexorable.<\/p> ","coordenades":"41.2110800,1.6581800","utm_x":"387510","utm_y":"4563057","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85084-foto-08074-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85084-foto-08074-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85084-foto-08074-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Ens consta que darrerament aquesta masia ha estat enderrocada (juliol 2021).","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85085","titol":"Conjunt d'antigues botigues del castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-dantigues-botigues-del-castell","bibliografia":"CASTELLANO, A. (1998) 'L'evolució urbana de la vila de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 35-46.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"En procés de degradació evident","descripcio":"Els immobles coneguts com les botigues del castell formen part de la illa que integra el castell i l'hostal del castell. Es tracta d'immobles d'obra popular fets amb paredat comú arrebossat. La façana que dona al carrer Junçà presenta tres portals d'arc rebaixat, un transformat en finestra i els altres dos modificats amb portes més modernes. Al primer pis hi ha finestres senzilles amb ampit i les cornises fetes de maó a manera de revoltó. La façana que dona a la plaça del castell presenta sòcol de paredat comú, tot i que hi ha un sector refet amb maons, destaca la cantonera reforçada amb pedra més gran. Les obertures són emmarcades bé en maó o arrebossat, són dos finestres a la planta baixa i finestra i un petit balcó al primer pis.","codi_element":"08074-38","ubicacio":"c. Junçà 4, 6 i Plaça del Castell","historia":"La referència més antiga amb el nom de botiga d'aquest espai és de 1582. En un plànol de Cubelles de 1817, la botiga s'adossa al castell pel sector de llevant, deixant ben definida la mansana. Segons es desprèn de la llegenda del plànol, es tracta d'un cos de planta baixa i pis, la primera ocupada per la botiga i el segon per un celler. Les obres de reforma de l'any 1673 van convertir aquests espais en casals, compartiments per guardar els cereals, un graner. En una part de l'edificació, justament a la cantonada del carrer del castell amb el carrer Major, hi havia la carnisseria que es va mantenir oberta fins a mitjan de segle XX. A l'altra banda del carrer hi havia diverses cases, algunes de les quals estaven sota alou dels senyors del castell. Just a l'entrada de la plaça del castell hi havia un arc que va ser enderrocat cap els anys trenta del segle XX.","coordenades":"41.2079300,1.6726100","utm_x":"388715","utm_y":"4562689","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85085-foto-08074-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85085-foto-08074-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85085-foto-08074-38-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85086","titol":"El Cuartel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-cuartel","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres de llenguatge noucentista. La façana presenta sòcol arrebossat a la planta baixa, on s'ubiquen la porta principal i una finestra, ambdues emmarcades amb motllures. El segon pis destaca la balconada, de barana de ferro, amb dues sortides, també emmarcades amb motllures decorades amb ceràmica policromada. Una franja horitzontal amb tres motllures d'estètica vegetal simètricament disposades, separen aquest pis del segon, on destaquen tres arcs rebaixats separats per columnes d'estil salomònic. El capcer es compon de tres cossos d'obra decorats amb les mateixes motllures de motiu vegetal situades a la divisòria entre pisos, units per una barana metàl·lica.","codi_element":"08074-39","ubicacio":"c. Joan Pedro i Roig 16","historia":"Aquesta casa apareix citada en un document de 1920. Sembla que aquest edifici va funcionar com a caserna de la Guardia Civil després de la Guerra Civil. A la dècada dels setanta es va utilitzar com a centre d'esplai del grup cubellenc l'Esquitx.","coordenades":"41.2079400,1.6712300","utm_x":"388599","utm_y":"4562692","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85086-foto-08074-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85086-foto-08074-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85086-foto-08074-39-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85087","titol":"Antic hostal del castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-hostal-del-castell","bibliografia":"CASTELLANO, N. (1998): 'L'evolució urbana de la vila de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 35-46. VIDAL, J. (2006) 'El Dr. Francesc Estapé (1883-1959). Petita biografia de l'eminent cardiòleg cubellenc', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-38.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres en cantonada, consta de planta baixa i pis amb coberta plana. La façana principal presenta portal central d'arc escarser fet en fàbrica de maó. A sobre, a nivell de primer pis, destaca un balcó amb obertura emmarcada igualment en maó. El portal i la balconada componen un eix que divideix la façana simètricament. Al seu voltant, en l'espai que es va deixar sense arrebossat modern, es veuen els carreus de pedra probablement originals de la construcció. Una finestra simple a la planta baixa i dues al primer pis acaben de definir la composició de la façana principal. L'edifici està coronat amb l'alçada d'una segona planta rematada sense obertures amb una cornisa que queda imbricada a la casa veïna. A la façana lateral destaquen dos finestrals en forma d'arc a la part superior.","codi_element":"08074-40","ubicacio":"c. Major 7","historia":"la primera notícia de l'hostal apareix en un contracte d'arrendament. Amb data 15 de setembre de 1536, signat per Joan Boscà i d'Almugàver i Marçal Cassanya, pagès de Cardona, on, referint-se a l'hostal es diu 'de nou construït i edificat en lo terme de Cubelles'. Formava part de les dependències del castell de Cubelles, amb el qual es relacionava a través d'un pati interior o eixida, comú a tot dos. Segons el document, l'hostal s'arrendava amb els seus llits, matalassos, coixins, màrfegues i flassades. Per la seva part el Sr. Cassanya es comprometia a comprar quatre taules i dotze cadires de costella, a més de la vaixella necessària per a la cuina. El segle XVII es va realitzar la remodelació del castell per encàrrec de Carles de Llupià Vilanova i d'Icart, segons el projecte de l'arquitecte Fra Josep de la Concepció de 1673. Aquesta remodelació afectà l'edifici de l'hostal, el qual va ser sotmès a algunes reparacions consistents en el reforçament d'una paret i la restauració de la teulada i d ela finestra de l'esmentada paret, així com diversos treballs de fusteria per als sostres, portes i finestres. L'hostal devia funcionar com a tal almenys fins al començament del segle XIX. En aquest moment, l'hostal comprenia quatre finques, una d'elles allotjava la carnisseria. L'any 1883 va néixer en aquest edifici el doctor Francesc Estapé (fill predilecte de la vila, al qual li fou dedicat un carrer l'any 1951. Va destacar en la seva professió de metge especialista en cardiologia i va desenvolupar la seva carrera a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.) A la primera meitat del segle XX, la casa va ser coneguda com a Cal Valent. A meitat del segle XX, la planta baixa de l'edifici continuava o reprenia l'ús de carnisseria, regentada per les famílies de Cal Rulit i Cal Tona, que s'alternaven cada mes. Atès que no hi havia neveres, la carn es guardava a la cova de la rectoria. Posteriorment la carnisseria va ser utilitzada com a arxiu municipal.","coordenades":"41.2080600,1.6725400","utm_x":"388709","utm_y":"4562704","any":"1675","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85087-foto-08074-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85087-foto-08074-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85087-foto-08074-40-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"Fra Josep de la Cocepció","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85088","titol":"Casa Escardó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-escardo","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres en cantonada. Consta de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb una treballada imbricació. L'edifici presenta un cos més elevat que la resta a la cantonada. L'obra de l'immoble és de paredat de maçoneria, amb dos portals, el principal amb la llinda de fusta on s'ubica el número de carrer i un secundari més estret amb arc escarser, ambdues amb els muntants de maons. La resta d'obertures són una finestra a la banda dreta de la planta baixa i dues a nivell del primer pis col·locades als extrems. La façana del carrers dels Horts no presenta obertures.","codi_element":"08074-41","ubicacio":"c. del Mig 24, c. dels Horts","historia":"és probable que aquest edifici existís al final del segle XVIII, ja que apareix documentat els anys 1772 - 1785, on es relacionen les cases de la parròquia dins la vila de Cubelles. En aquest document apareix esmentada una casa propietat de Pere Escardó. L'edifici apareix citat també l'any 1920, propietat de José Escardó Lleó. Segons referències orals, antigament l'edifici era utilitzat com a pallissa.","coordenades":"41.2086200,1.6721000","utm_x":"388673","utm_y":"4562766","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85088-foto-08074-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85088-foto-08074-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85088-foto-08074-41-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85089","titol":"Casa Estapé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-estape","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004","centuria":"XX","notes_conservacio":"Abandonat, balustrades trencades, igual que els vidres i algunes persianes. Jardí abandonat","descripcio":"La Casa Estapé es troba ubicada al carrer que uneix el casc històric de Cubelles amb la seva part nova i l'estació de FFCC, en una cantonada. Per aquest motiu presenta façana a dos carrers (C. Narcís Bardají i C. de l'Estació). Es tracta d'un edifici aïllat, amb jardí i una pèrgola a l'angle de trobada d'ambdós carrers. La façana principal es dona al carrer d'accés (C. Narcís Bardají). La casa està formada per un cos principal amb planta baixa i pis i presenta coberta composta amb teula àrab i un complex aparell de cobertura ceràmica. D'aquest cos en sobresurt una torre quadrada que assoleix una alçada més, amb coberta de teula àrab a quatre vessants i novament, repetint el model ja esmentat del pis principal, imbricació ceràmica. A la façana oposada (C. de l'Estació), se'n pot destacar un annex de cos de planta baixa que fa funcions de galeria i que està coberta per coberta plana en balcó amb balustrada. A la cantonada entre els dos carrers hi ha un pèrgola que segueix els mateixos paràmetres estètics de la resta de l'edifici.","codi_element":"08074-42","ubicacio":"pg. de Narcís Bardají, 46. C\/ de l'Estació 37","historia":"Aquest edifici va ser fet construir per l'eminent cardiòleg cubellenc Francesc Estapé l'any 1943. En el seu testament, el va donar a beneficència a través de la Fundació Estapé. Aquesta fundació, amb problemes econòmics, ha cedit la gestió de les propietats de la citada fundació a l'ajuntament de Cubelles","coordenades":"41.2052100,1.6740200","utm_x":"388828","utm_y":"4562385","any":"1943","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85089-foto-08074-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85089-foto-08074-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85089-foto-08074-42-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85090","titol":"Ca l'Aleix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-laleix-1","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia de Ca l'Aleix es troba ubicada al carrer de Sant Antoni, antic camí de Vilanova, a la banda oriental del casc urbà. Es tracta d'un edifici entre mitgeres que forma part d'un petit conjunt de tres edificis consistent en un habitat de planta rectangular. És una casa unifamiliar amb jardí al tram posterior, de planta baixa i pis. La planta baixa té una portada en arc de mig punt emmarcada en blocs escairats a la meitat inferior i amb maons a la superior i una petita finestra lateral amb reixes. El pis està dominat de manera simètrica per tres balcons d'escàs voladís amb persianes de llibret mòbil. La façana està arrebossada i pintada de blanc, coloració trencada pels esmentats maons del portal, les bases dels balcons i la línia de ràfec sota la teulada, que és a doble vessant coberta per teula àrab. A la banda oriental, hi ha un cos adossat format per dos unitats. Per una banda, a tocar de la casa antiga de Ca l'Aleix, hi ha un edifici de planta baixa i pis amb dues obertures a la planta baixa emmarcades per maó marró fosc. El pis, separat de la planta baixa per un ràfec de ceràmica verdosa, té dues finestres de tres cossos cadascuna; un de centrat més llarg i envoltat de maó i els dos laterals, simètrics i més petits. Està cada conjunt coronat per una mena d'arc escarser fet en maó. La separació entre aquest pis i la cobertura a tres vessants, està realitzada mitjançant una placa correguda fornida de ceràmica verdosa amb motius geomètrics. La resta de la construcció, és únicament un cos de planta baixa que no sembla tenir massa interès arquitectònic. Per últim, a la banda occidental hi ha un altre cos adossat que no presenta cap interès arquitectònic.","codi_element":"08074-43","ubicacio":"c. Sant Antoni 28","historia":"Possiblement ja existiria l'any 1585 a partir del que es desprèn del testament de Miquel Llampalles, i seria propietat de Perot Negrell. Sembla que en aquelles èpoques podria haver estat emprat com hostatge amb cavalleries, anomenat Stabula Nova.","coordenades":"41.2089100,1.6765400","utm_x":"389046","utm_y":"4562793","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85090-foto-08074-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85090-foto-08074-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85090-foto-08074-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"Altres noms del carrer al llarg de la història: masia de la Creu, cal Xicarró, can Fabrés","codi_estil":"98|106|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85091","titol":"Cal Piular","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-piular","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Cal tenir en compte que un dels immobles que formava part de l'edifici que formava part de Ca Piular va ser enderrocat","descripcio":"Sota la denominació de 'Cal Piular' hi havia documentat un conjunt de dues cases (casa Muntaner i casa Pujol). Actualment l'immoble del carrer de l'església 1-3 no existeix. L'immoble que queda és el més petit dels dos. Es tracta d'una casa de planta baixa i dos pisos segons tres eixos verticals. Les portes dels baixos són als costats, actualment una d'elles -la més ampla- pertany a un comerç i l'altra a l'accés als pisos residencials. Els eixos verticals defineixen una composició de façana simètrica amb dos balcons al primer pis, separats per una finestra més petita i finestres grans superiors, igualment separades per una finestra més petita. El coronament de la casa presenta cambra d'aire sota la solera i barana acroteri al capcer.","codi_element":"08074-44","ubicacio":"pl. de Santa Maria 2, c. de l'Església 1-3","historia":"","coordenades":"41.2085700,1.6725800","utm_x":"388713","utm_y":"4562760","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85091-foto-08074-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85091-foto-08074-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85091-foto-08074-44-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85092","titol":"Cal Capdet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-capdet","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de dues cases entre mitgeres amb façana a tres carrers. En la mitgera hi ha un rellotge de sol. La número 5 consta de planta baixa i tres pisos, un pis més que la resta del conjunt, de més amplada. La coberta és de teula àrab a un vessant amb pendent al carrer d'Abdón Almirall, el capcer pla està delimitat per una cornisa entre el tercer pis i la part més elevada. Un eix vertical defineix les obertures, des de la porta principal, dos balcons pel primer i segon pis, i una finestra al tercer nivell. Dues finestres més, que semblen obertes tardanament, acompanyen aquest eix original, al primer i segon nivell. La casa número 6 consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de terrat, façana composta segons tres eixos, un definit per un portal d'arc escarser, balcó al primer pis i finestra al segon, un altre eix pràcticament igual a la banda més propera a la cantonada, amb una porta més petita. A la banda esquerra i tocant aquest eix, dues finestres al primer i segon pis. Una petita finestra a nivell dels baixos trenca la simetria","codi_element":"08074-45","ubicacio":"pl. de la Vila 5, 6","historia":"Casa documentada l'any 1920","coordenades":"41.2084400,1.6723100","utm_x":"388690","utm_y":"4562746","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85092-foto-08074-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85092-foto-08074-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85092-foto-08074-45-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85093","titol":"Font del Lleó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-lleo-4","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. PINOS, N. (1998): 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font adossada a l'immoble número 5 del carrer Major. Presenta una base de planta hexagonal irregular que acull la doble pica on cau l'aigua. Tant aquesta base com el frontal dotat amb dues aixetes metàl·liques són de pedra. La part superior es compon d'un marbre central on s'inscriu el text 'Debido a la generosidad del buen patricio Excmo Sr. D. Juan Pedro y Roig. 1880'. A la part superior destaca la cornisa i l'entaulament d'estil clàssic, mentre que als laterals de la part de marbre, dues peces de pedra motllurada acaben de configurar el monument.","codi_element":"08074-46","ubicacio":"c. Major 5","historia":"La font del Lleó, situada al carrer Major, esdevé un exemple discret de l'estil forjat a Catalunya a finals del segle XVIll, el qual consistia en la assimilació de I'art cortesà de França, basat en la modificació de les formes barroques per d'altres inspirades en el classicisme acadèmic. La creació d'aquesta font pública va ser promoguda per Joan Pedro Roig l'any 1880, segons consta en una inscripció a la mateixa font, el qual va comprar a perpetuïtat, l'any 1879, deu plomes d'aigua a Manuel Tomás Bertran i les va cedir al poble. Joan Pedro Roig (Cubelles, 1830 - Alta mar 1890). De jove es va traslladà a Cuba on va fer fortuna. En els seus viatges a Cubelles va fer construir dues fonts a Cubelles i va promoure l'enllumenat dels carrers.","coordenades":"41.2081500,1.6726200","utm_x":"388716","utm_y":"4562713","any":"1880","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85093-foto-08074-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85093-foto-08074-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85093-foto-08074-46-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85094","titol":"Font amb abeurador (Pl. de la Font)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-amb-abeurador-pl-de-la-font","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fons adossada a la façana feta d'obra. El basament la font és de pedra igual que els muntants laterals i la pica i l'abeurador, la resta és de fàbrica de maó i ciment. El cos té una amplada de 50 cm, la pica principal mida 205 cm i l'abeurador 90 cm de llargada","codi_element":"08074-47","ubicacio":"c. Sant Antoni 2, Plaça de la Font 8","historia":"La creació d'aquesta font pública va ser promoguda per Joan Pedro Roig l'any 1880, segons consta en una inscripció a la mateixa font, el qual va comprar a perpetuïtat, l'any 1879, deu plomes d'aigua a Manuel Tomás Bertran i les va cedir al poble. Joan Pedro Roig (Cubelles, 1830 - Alta mar 1890). De jove es va traslladà a Cuba on va fer fortuna. En els seus viatges a Cubelles va fer construir dues fonts a Cubelles i va promoure l'enllumenat dels carrers.","coordenades":"41.2088000,1.6741500","utm_x":"388845","utm_y":"4562784","any":"1880","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85094-foto-08074-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85094-foto-08074-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85094-foto-08074-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85095","titol":"Cementiri municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-municipal-21","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. BROTONS, x.. PINEDA, A., VIDAL, J .. Els carrers de Cubelles. Vilanova i la Geltrú, 1997, p. 27 CASTELLANO, A.: L'Evolució urbana de la vila de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10, Barcelona 1998, p.56.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El cementiri municipal de Cubelles té una estructura de tendència rectangular formada per tres cossos, separats per portals, que tenen planta aproximadament quadrada. Té una extensió de prop de 5000m2, sent el cos septentrional el més gran, de quasi 2500m2. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de color blanc. Tot i que els tres cossos tenen accessos independents des del carrer Mossèn Miquel Cortí, el principal és del cos septentrional, flanquejat en un dels costats per unes grans lletres negres on hi diu 'Cementiri Muncipal' junt amb l'escut de la vila. S'accedeix a un recinte d'espai central amb nombroses criptes familiars, envoltades de pins i xiprers principalment. Els nínxols es troben a totes les parets d'aquest espai, assolint fins a 4 alçades d'obertura quadrangular, amb teulades amb inclinació vers l'interior del recinte, de teula àrab. L'accés al cos central, que és el més antic, porta a un àmbit presidit per sis criptes, separades per pins i xiprers, entre les que destaca la de la família de José Andreu Laserre (Charlie Rivel), amb una basament quadrangular de marbre vermellós, coronat per una escultura en forma de cub buit. A la resta de parets d'aquest àmbit hi trobem nínxols que assoleixen 3 alçades d'obertura en arc de punt rodó i tenen el mateix tipus de coberta que hem esmentat pel primer cos. El darrer i més meridional és el més petit de tots tres cossos, té les mateixes característiques que els anteriors, amb la diferència que l'espai central es troba presidit per una olivera i una palmera. Recentment, durant el mes de març de l'any 2019, es dugueren a terme obres per ampliar el cementiri amb 24 nous nínxols.","codi_element":"08074-48","ubicacio":"c. Mossèn Miquel Cortí","historia":"L'antic cementiri es trobava a tocar de l'església de Santa Maria des del segle XVIII i hi va romandre aproximadament dos segles fins que, l'any 1906, fou construït el nou cementiri a la localització actual","coordenades":"41.2137900,1.6730900","utm_x":"388765","utm_y":"4563339","any":"1906","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85095-foto-08074-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85095-foto-08074-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85095-foto-08074-48-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85096","titol":"Passeig de Narcís Bardají","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passeig-de-narcis-bardaji","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. MARTÍNEZ, X. (2012) 'Efemèrides cubellenques del 2012', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 92-98. BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El passeig de Narcís Bardají es troba ubicat al centre de Cubelles i s'articula com l'avinguda que uneix el casc antic (carrer Major) amb l'estació de tren (plaça de Pau Casals). Té de manera prou regular una amplada d'uns 13 metres amb voreres d'una mica més de dos, amb sengles rengles de plàtans i amb un sol sentit de circulació rodada, en sentit ascendent cap a l'Avinguda de Catalunya. El tram superior, al casc antic, és de caire semi-peatonal i està vorejat per edificacions de les darreries del segle XIX, del XX i també de moderns. En canvi, el tram inferior i més llarg, està vorejat per edificacions tant unifamiliars amb pati o jardí com blocs d'habitatges. Els més antics d'aquest tram van començar-se a construir només a la banda de ponent i més proper al carrer de l'Estació i progressivament es va urbanitzar tot sencer, articulant l'estructuració d'aquest tram de la vila.","codi_element":"08074-49","ubicacio":"Des de l'Avinguda de Catalunya fins el carrer d'Ausiàs March","historia":"Abans de la seva construcció l'any 1932, aquest espai estava ocupat per horts i parts de terra que podien afrontar al Camí Ral, al carrer Major, etc. El projecte es va aprovar el 1929 redactat per Antoni Vila quan Josep Montaner era l'alcalde de la vila. No es va tornar a reactivar fins l'abril de 1931 per part de l'alcalde Narcís Bardají i s'encarregà a l'arquitecte Josep M. Miró Guibernau. El 6 d'abril de 1932 el carrer ja estava urbanitzat i obert. El seu primer nom fou passeig de Francesc Pi i Maragall, posteriorment durant el franquisme es va rebatejar amb el nom actual, tot i que es coneix a la vila com la Rambla.","coordenades":"41.2059100,1.6739100","utm_x":"388820","utm_y":"4562463","any":"1932","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85096-foto-08074-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85096-foto-08074-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85096-foto-08074-49-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"Altres noms del carrer al llarg de la història: c. Rector Guinovart, passeig Pi i Margall, la Rambla. Segons les dades publicades, aquest passeig va ser projectat per Antoni Vila i encarregat a l'arquitecte Josep M. Miró Guibernau","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85097","titol":"Plaça de la Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-la-vila-4","bibliografia":"BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. VIDAL, J. (coord.) (2001) Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 61-62.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Amb la denominació de Plaça de la Vila, el catàleg i Pla especial del Patrimoni Històric, arquitectònic i ambiental de Cubelles, recull els espais històrics centrals de Cubelles: les places de la vila, rectangular, definida per la façana de l'Ajuntament, la Rectoria i cal Capdet; i de Santa Maria, definida per la rectoria i la façana principal de l'església. Les places estan unides per un tram curt de vial, el carrer Anselm Clavé, amb edificis entre mitgeres de planta baixa i dues plantes. Entre les dues places s'aixeca l'edifici de la Rectoria, que forma una illa tancada. Es tracta de l'espai on es concentra històricament la vida civil, religiosa i comercial de la vila, a més d'haver habitatges","codi_element":"08074-50","ubicacio":"pl. de la Vila, c. d'Anselm Clavé, Pl. de Santa Maria","historia":"L'espai que actualment ocupa el carrer d'Anselm Clavé no es menciona a la documentació del segle XVIII, devia estar ocupada pel primitiu cementiri. L'any 1897 va rebre denominació oficial per primer cop, amb el nom de carrer de la Rectoria. Durant la Guerra Civil es va dir de Joaquim Maurín, després va tornar a ser Rectoria. A final dels anys cinquanta va rebre el nom d'Anselm Clavé que conserva fins avui. L'any 1936es va enderrocar el magatzem de la rectoria per eixamplar el carrer, que ocupava la meitat de l'actual carrer i era molt estret. La Plaça de Santa Maria va passar a ser considerat oficialment com a plaça l'any 1897, quan li va ser posat en nom de plaça de la Rectoria. El 4 de novembre de 1936 va rebre el nom de plaça de Francesc Ascaso i una vegada acabada la Guerra Civil espanyola va ser batejada amb el nom actual de Plaça santa Maria. La Plaça de la Vila apareix esmentat al segle XVI com a plaça pública i en aquella època, segons Joan Avinyó, aquesta plaça devia ser més extensa que en l'actualitat. Al segle XVII apareix citada com a Plaça de la Vila i a partir del segle XVIII es generalitza la denominació de Plaça Major. L'any 1897 va ser anomenada Plaça de la Constitució. L'any 1931 es va canviar el nom pel de Plaça de la República, el qual va conservar fins el 1939 en què es va substituir pel de Plaza del Generalísimo Franco. L'any 1977 va passar a ser Plaça del Cabdill fins al 1980 que va rebre el nom actual.","coordenades":"41.2082800,1.6724000","utm_x":"388698","utm_y":"4562728","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85097-foto-08074-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85097-foto-08074-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85097-foto-08074-50-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Altres noms de la plaça al llarg de la història: Constitució, República, Generalísimo Franco, Cabdill","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85098","titol":"Carrer de Joan Pedro i Roig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-joan-pedro-i-roig","bibliografia":"BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. DALPÍ, J. (2014) 'Fills predilectes i adoptius de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 111-115. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 77-83. VIDAL, J. (2015) 'Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 7-20.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer d'origen medieval, és la continuació del carrer del Mig i un petit tram del carrer de al Pau fins a desembocar a la placeta on conflueixen els carrers Major i de Víctor Balaguer. Edificat amb un conjunt d'edificis unifamiliars entre mitgeres, majoritàriament d'estètica similar, dos o tres pisos amb balcons a nivell de primer pis. Alguns immobles són representatius dels segles XVIII al XX. Hi destaquen immobles com l'anomenat 'el Cuartel' o la casa natal de Joan Pedro i Roig","codi_element":"08074-51","ubicacio":"c. de Joan Pedro i Roig","historia":"L'any 1897 l'Ajuntament va dedicar el carrer a Joan Pedro i Roig, abans era el carrer de l'Or. Aquest personatge té el títol de fill predilecte (Ple del 21 d'agost de 1881), un dels prohoms més destacats de la història de Cubelles. L'any 1930 el poble li dedicà un homenatge pòstum amb motiu del centenari del seu naixement. Joan Pedro i Roig va néixer a Cubelles el 14 d'abril de 1830 i va fer una gran fortuna a Cuba. Anualment venia a Cubelles des de l'Havana, on va fer quantitatives aportacions a la població. La principal de totes va ser donar aigua potable a la vila, també subvencionà la millorar de l'enllumenament públic i diverses obres a l'església parroquial. Joan Pedro i Roig va morir l'any 1890 en enfonsar-se el vaixell en què viatjava amb la seva esposa al mar de les Antilles. En aquest carrer hi havia hagut l'hospital de Cubelles, un edifici que posteriorment seria escola de les nenes i que a les primeries dels anys vuitanta seria utilitzat com a equipament cultural.","coordenades":"41.2080300,1.6715100","utm_x":"388623","utm_y":"4562702","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85098-foto-08074-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85098-foto-08074-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85098-foto-08074-51-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85099","titol":"Carrer del Mig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-mig-3","bibliografia":"BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer de traçat medieval que va del carrer Nou al de la Pau. La denominació li ve donada per ser el carrer longitudinal situat entre el carrer Major i el del Raval. Edificada com un conjunt d'habitatges unifamiliars entre mitgeres, alguns representatius del segle XVIII al XX amb murs de pedra, arcs dovellats o emmarcament de pedra. Destaquen els números del 22 al 28","codi_element":"08074-52","ubicacio":"c. del Mig","historia":"En el període 1936-1939 el carrer fou denominat carrer del 19 de Juliol i poteriorment recuperà el seu nom. Del 1929 fins als anys seixanta, en aquest carrer hi hagué una gran activitat de comerç de vi a càrrec de Josep Aviñó i Romagosa.","coordenades":"41.2085000,1.6724700","utm_x":"388704","utm_y":"4562752","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85099-foto-08074-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85099-foto-08074-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85099-foto-08074-52-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85100","titol":"Carrer de Jacint Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-jacint-verdaguer","bibliografia":"BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Jacint Verdaguer s'emplaça al nucli antic de Cubelles. Comença al carrr de Sant Antoni i desemboca al carrer Nou. Es tracta d'un carrer de llambordes per vianants (des de l'any 2009) de recorregut corbat i que havia servit com a ramal del Camí Ral per dirigir-se a l'Arboç. Està format per habitatges entre mitgeres d'alçades variables. Si bé el més comú son cases de planta baixa i una sola alçada, de caire unifamiliar, al seu tram més proper al carrer de Sant Antoni hi abunden les cases de pisos d'èpoques més recents. A nivell arquitectònic, el més interessant és el conjunt de cases entre mitgeres de formats similars i línies de ràfec comunes i normalment amb sòcol arrebossat (números 9-17 i 24-28). Compten amb una planta principal i una alçada, amb obertures quadrangulars senzilles i accessos mitjançant arcs escarsers, tant pels habitatges com per alguns aparcaments o magatzems. Quan tenen balcó, aquest és també senzill i d'escàs voladís. La major part d'aquests edificis estan pintats en color blanc, tot i que puntualment en podem trobar de color groc i terrós.","codi_element":"08074-53","ubicacio":"c. de Jacint Verdaguer","historia":"Fins els anys 30 es denominava carrer de l'Arboç i formava part d'un ramal bifurcat del Camí Ral per dirigir-se a la citada població. A l'any 1920 es descriu que a la seva banda dreta estava constituïda per una única finca rústica propietat de Rosalia Raldiris. El 1935 rep la seva denominació actual. El juliol de 2009 es van enllestir les obres que inauguraven la remodelació d'aquest carrer, que es va convertir en via per vianants i per circulació rodada limitada a l'accés a aparcaments i negocis.","coordenades":"41.2091400,1.6736300","utm_x":"388802","utm_y":"4562822","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85100-foto-08074-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85100-foto-08074-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85100-foto-08074-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"Altres noms del carre al llarg de la història: carrer de l'Arboç.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85101","titol":"Plaça de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-la-font","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La plaça de la Font s'emplaça al casc històric de Cubelles. Es tracta d'una petita plaça de forma triangular vorejada per dos carrers (c. d'Àngel Guimerà i c. Colom) i que es devia constituir pel seu ús com a cruïlla de ramals secundaris del Camí Ral. Està limitada per edificis entre mitgeres que, en general, tenen planta baixa (sovint comercial) i primer pis, tot i que hi ha també exemples de dues i tres alçades, que normalment es configuren com habitatges unifamiliars. En destaquen alguns edificis com el de la Societat l'Aliança, la façana lateral del carrer Colom 12 i la font abeurador.","codi_element":"08074-54","ubicacio":"pl. de la Font","historia":"Amb un origen possiblement medieval o postmedieval, va ser constituïda com una cruïlla de ramals del Camí Ral, la plaça de la Font rebé el seu nom després de la construcció entre aquesta i l'inici del carrer d'Àngel Guimerà, d'una font amb abeurador l'any 1880. Apareix citada d'aquesta manera el 1897 i també el 1920 (com plaça de la Fuente). El 1931 passa a denominar-se plaça de Francesc Macià, nom que li serà canviat per plaça de José Antonio després de la Guerra Civil. Finalment, recupera el seu nom original l'any 1980.","coordenades":"41.2086900,1.6737800","utm_x":"388814","utm_y":"4562772","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85101-foto-08074-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85101-foto-08074-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85101-foto-08074-54-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"Altres noms del carrer al llarg de la història: plaça Francesc Macià, plaça José Antonio","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85102","titol":"Casa natal de Charlie Rivel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-natal-de-charlie-rivel","bibliografia":"PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La façana presenta despreniments","descripcio":"Casa entre mitgeres que actualment està dividida en dos finques, números 3 i 4. Les portes d'entrada als habitatges es situen molt juntes a la planta baixa, acompanyades d'una finestra a la planta baixa, la qual presenta sòcol inferior arrebossat. El cos del segon i tercer pis està separat per unes motllures i presenta orla al voltant de la façana amb motllures decoratives. Aquests dos pisos s'articulen a la façana amb dos eixos verticals, un de finestres i un altre de balcons disposats simètricament, abans de la cornisa hi ha les obertures de la cambra d'aire de la solera i per sobre el capcer d'obra que limita una terrassa. Una placa commemorativa recorda que és la casa natal del pallasso internacional Charlie Rivel","codi_element":"08074-55","ubicacio":"pl. de la Vila 3, 4","historia":"Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), fou un pallasso català. Casualment va néixer a les golfes d'aquesta casa de pagès. La casa no té el mateix aspecte que a finals del segle XIX perquè ha estat reformada en més d'una ocasió, però sí que és en el mateix lloc on Marie Louisse Lasserre va donar a llum acompanyada de Pedro Andreu enmig d'uns dels seus viatges en què portaven el seu espectacle d'un poble a un altre, tal com indica una placa commemorativa col·locada a la façana des de l'any 2004. Charli Rivel no va tornar-hi fins cinquanta-vuit anys després, convertit en un dels millors pallassos del món. Va tornar a finals de setembre de 1954, convidat per l'alcalde cubellenc Joan Albet Aviñó, acompanyat de la seva dona Carmen Busto. El pallasso va tenir una rebuda oficial i popular a Cubelles, on va conèixer el carrer i aquesta casa, a més d'algunes de les dones que van assistir a la seva mare al part. L'any 1963 va tornar per actuar a la plaça de la Vila i va passar temporades a Cubelles i els últims anys de la seva vida, va morir l'any 1983","coordenades":"41.2082900,1.6722500","utm_x":"388685","utm_y":"4562729","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85102-foto-08074-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85102-foto-08074-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85102-foto-08074-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85103","titol":"Estació de Cubelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estacio-de-cubelles","bibliografia":"PINEDA, A. (2009) 'El ferrocarril, a Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. PINEDA, A. (2016) 'Fent ciència ficció: coses que no van passar o com vam perdre el tren', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 95-100. PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'estació de Cubelles es troba ubicada entre el sector Marítim i el barri Bardají, a la plaça homònima i a tocar també de la plaça de Pau Casals. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrangular consistent en una casa de planta baixa, pis i coberta plana (una terrassa) de cinc crugies. Conté les instal·lacions administratives i un bar a la planta baixa i habitatges a la primera planta. La façana, que dona a la plaça de l'Estació s'articula de manera molt simètrica en trams regulars de ràfec que separen les diferents alçades. A la planta baixa hi trobem quatre obertures (la porta d'accés i tres finestrals) de certa alçada i una més, a la banda meridional, de la mateixa tipologia però tapiada. Totes elles es troben coronades per arcs escarsers. La segona planta compta amb cinc finestres, totes elles del mateix format, amb arc escarser i clavellineres. Per sobre de la cornisa hi ha una barana correguda de pedra amb elements decoratius circulars situats a la part central dels espais de les lesenes. A la part central hi ha un frontó triangular amb acroteris i antefixes i un cercle que inclou un motiu indeterminat (segons les fonts consultades, podria estar format per les lletres MZA). Les façanes laterals tenen una estructuració similar però les obertures són de mida més petita on es combinen arcs escarsers amb finestres simples quadrangulars. A la banda que dona a les vies, a més, hi ha un porxo metàl·lic de factura moderna, però també els vuit fanals originals de ferro. A l'edifici original, de finals del XIX, s'hi van fer modificacions formals durant les primeres dècades del segle XX i se li va sumar un cos octogonal al banda sud-oest que es podria situar entre els anys 1928 i 1929.","codi_element":"08074-56","ubicacio":"pl. de l'Estació s\/n","historia":"Inaugurada el 16 d'abril de 1882 en el marc del projecte de la societat Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona, on ocupava la qualificació d'estació de 3a categoria (junt amb Sant Vicenç de Calders i El Prat de Llobregat. La primera locomotora va passar per l'estació el dia 6 d'abril en un viatge de prova abans de la inauguració de la línia. En una edició de 1909 es presenten els croquis de les estacions de l'esmentada línia, moment que coincideix amb la creació de la doble via. Per tant, existia una estació prèvia que, durant la dècada de 1920', va ser modificada. Aquesta, amb planta baixa i una alçada, tenia forma de 'T' i comptava (a la planta baixa) amb una oficina de facturació, una sala d'espera, un magatzem, despatx de cap d'estació, vestíbul i lavabos i tenia planta de 'T'. L'estació canviaria amb l'establiment de doble via a inicis del segle XX i posterior, una mica abans de 1930, se li va afegir un cos octogonal a la banda sud-oest de l'edifici.","coordenades":"41.2042900,1.6760000","utm_x":"388993","utm_y":"4562281","any":"1882","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85103-foto-08074-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85103-foto-08074-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85103-foto-08074-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85104","titol":"Biblioteques de Can Travé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/biblioteques-de-can-trave","bibliografia":"","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La família Travé i especialment Frederic Travé va anar acumulant un gran nombre de llibres al llarg de la seva vida. D'aquests destaquen els que s'agrupen en la biblioteca de temàtica mitològica (actualment conservada a la Biblioteca de Catalunya) o la biblioteca de ciències naturals (actualment conservada al Museu de Ciències Naturals de Granollers). Però a banda d'aquests important fons que per un motiu o un altra han sortit de Cubelles, Can Travé encara manté cinc biblioteques repartides per diferents estances de la cas: la 'biblioteca gran', de literatura, revistes d'història i sobre El Liceu, d'uns 3500 exemplars; la biblioteca d'història i viatges, situada a la 'casa del nebot'; la biblioteca monogràfica de Jules Verne, en diverses edicions, formats i idiomes; la biblioteca de llibres infantils i estudi de l'època de la República; i la 'biblioteca petita'. El que s'ha anomenat la 'biblioteca petita de Can Travé' és l'única de per ara està inventariada. S'emplaça en una estança de l'interior de Can Travé. Es tracta d'una biblioteca de temàtica heterogènia, de més de 1500 volums, que conté des de monografies sobre arquitectura i interiorisme a llibres que parlen d'història natural i astronomia, passant per llibres d'història de Barcelona i de Cubelles, de gossos, etc. Hi destaquen tres exemplars que daten entorn l'any 1600, si bé en trobem alguns principis de segle XXI.","codi_element":"08074-57","ubicacio":"c. Sant Antoni, 16-24","historia":"La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La biblioteca petita de Can Travé va ser inventariada entre l'any 2016 i 2017 per encàrrec de l'Ajuntament de Cubelles per una cubellenca estudiant del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Universitat de Barcelona, amb el finançament de la Diputació de Barcelona.","coordenades":"41.2087900,1.6749100","utm_x":"388909","utm_y":"4562782","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Fins el moment l'única biblioteca que resta a Can Travé i que ha estat inventariada és l'anomenada biblioteca petita","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85105","titol":"Rellotge de sol de Mas d'en Pedro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-mas-den-pedro","bibliografia":"MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El rellotge de sol de Mas d'en Pedro se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, esgrafiat, representat en forma rectangular. Les hores estan representades per onze rectangles pintats de color salmó, indicant les hores entre les sis del matí i les cinc de la tarda, emplaçats sota del gnòmon. Per sobre d'aquest, encerclant-lo, hi ha dibuixat mig sol representat per set triangles del mateix color que els rectangles.","codi_element":"08074-58","ubicacio":"c. Lloret, 8-14","historia":"Va ser pintat l'any 1959 pel Sr. Eduard Santa-Eulàlia, aleshores propietari de l'immoble","coordenades":"41.2016700,1.6446800","utm_x":"386362","utm_y":"4562030","any":"1959","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85105-foto-08074-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85105-foto-08074-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 4134","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85106","titol":"Festa Major de Cubelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-cubelles","bibliografia":"VIDAL, J (2013) 'La Festa Major de Cubelles en el primer terç del segle XX'. Miscel·lània Cubllenca de festa Major. Grup d'Estudis Cubellencs 'Amics del Castell'","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa major de Cubelles es celebra el 15 d'agost, dia de la seva patrona, la Mare de Déu d'Agost. Actualment s'organitzen actes culturals, esportius o d'oci pràcticament durant tot el mes d'agost, però la base tradicional de la festa es situa entorn els dies 14 i 15 d'agost. El 14 es fa el llançament dels Dotze Morterets i Repic de Campanes de Festa Major, a continuació, als Jardins de Can Travé, el Pregó de Festa Major. A la tarda hi ha l'exhibició de balls de les colles de l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles a la plaça de la vila, i tot seguit Cercavila popular pels carrers principals de Cubelles, que acaba amb una ballada conjunta. A la nit hi ha el Castell de Focs, la Cercavila nocturna i el ball d'empalmada. El dia 15 dia a l'església de Santa Maria de Cubelles es fa l'entrada a ofici i la missa solemne, a la sortida d'ofici es fa la Cercavila i la ballada final. A la tarda el concert i el ball de Festa Major. L'Agrupació de Balls Populars de Cubelles gestiona els entremesos del municipi (els tres Gegants, la Draga i els Capgrossos). A banda, hi ha les següents colles: Viagrot i Timbaleres, Ball de Diables, Timbalers, Ball de Diablets petits, Timbalets Petits, Ball dels Infernals, Timbalers Joves, Ball de Gitanes, Ball de Bastons (dues colles), Ball de Panderos, Ball de Pastorets, Ball de Cercolets, Ball de Cintes i Colla de Grallers.","codi_element":"08074-59","ubicacio":"Cubelles","historia":"Consta documentalment que la Festa Major de Cubelles celebrada en honor de la seva patrona, la Mare de Déu d'agost, data de 1363. No obstant això, existeixen programes publicats només des de 1940. Com a festa religiosa que era, corresponia a l'autoritat eclesiàstica la seva organització, que contemplava Processó, Ofici, Vespres i 'completes'. Perquè la festa litúrgica fos ben arrodonida, calia que l'ofici fos acompanyat de música i sermó. El segle XVIII, els mateixos músics de l'ofici servien després per fer ballades a la plaça de l'església. Segons la recerca d'Albert Virella, el temple s'encatifava de farigola, romaní i espígol, per neutralitzar el baf dels nombrosos feligresos que entraven als actes religiosos. A la Processó hi havia la tradició de vestir una nena del poble de Verge Maria, que assistia a la cerimònia amb el nom de 'Mare de Déu Viva'. Era acompanyada de cantaires i ministrils (músics amb instruments de vent). Des de principi del segle XX i fins l'esclat de la Guerra Civil la Festa Major de Cubelles es caracteritzava pels actes que duia a terme la societat Círcol Cubellenc (fundada el 1890) i, a partir de 1914, també pels que organitzava la Societat l'Aliança, creada aquell any. L'orquestra contractada pel Círcol Cubellenc amenitzava els balls al local de l'entitat i a la plaça de la Vila, i també tocava la missa principal (la parròquia contribuïa a pagar la despesa ena quest darrer cas). A part dels balls de gala, alguns dels ingredients de la festa eren el teatre, el ball de tarda a la plaça, amb la tradicional subhasta d'una coca a di de recaptar diners per ajudar a pagar els músics, i la cercavila amenitzada per música de gralla. Els actes religiosos continuaven essent abundants.","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"1363","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85106-foto-08074-59-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85107","titol":"Rellotge de sol de Can Cucurella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-cucurella","bibliografia":"MARTÍNEZ, X.. (2008) 'Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 47-59.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El rellotge de sol de Can Cucurella se situa a la cantonada superior esquerre de la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat emmarcat dins d'una superfície rebaixada al revestiment de la façana. El rellotge i la seva ornamentació estan constituïts per línies de color ocre. El conjunt està presidit pel gnòmon, situat al centre de dos cercles concèntrics que representen el sol. Una sèrie de raigs pintats que surten d'aquests cercles concèntrics assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores. Les xifres horàries no hi són representades. Entorn del rellotge i sobretot per la seva part superior hi trobem decoració amb motius geomètrics i vegetals. Destaquen uns branquillons a la part superior sobre dels quals s'hi representa una flor i, al peu del rellotge, un parell de papallones.","codi_element":"08074-60","ubicacio":"Can Cucurella","historia":"","coordenades":"41.2406200,1.6607000","utm_x":"387772","utm_y":"4566333","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85107-foto-08074-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85107-foto-08074-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 3597.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85108","titol":"Fons Antoni Pineda i Gavaldà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-antoni-pineda-i-gavalda","bibliografia":"RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d'història de Cubelles a través de la seva entitat pionera. Cubelles: Ajuntament de Cubelles.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'imatges produïdes i\/o reunides pel Sr. Antoni Pineda i Gavaldà al llarg de la seva vida. A partir dels anys 60 del segle XX, el Sr. Pineda va reunir i fer còpies de les fotografies que guardaven les famílies cubellenques a casa seva. Molts d'aquests originals ja no existeixen o es troben en mal estat de conservació. Van ser reunides amb la voluntat de reproduir-les, col·leccionar-les i fer un bon arxiu de fotografies històriques abans que es perdessin. Actualment consten dins el seu fons 24200 negatius (dels quals 6100 estan digitalitzats), unes 2000 fotografies en paper corresponent a col·leccions; i unes 1300 fotografies en format digital (original digital i digitalitzacions elaborades pel Sr. Pineda). Pendent d'inventari i recompte hi ha 31 àlbums amb les agrupacions 'Cubelles blanc i negre, 1900-1970' i 'color 1970-2000', amb contingut estimat de 4000 fotografies.","codi_element":"08074-61","ubicacio":"Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30)","historia":"En aquells primers moments el revelat era dificultós, de tal manera que rere cada imatge hi ha unes bones hores de treball de revelat, ampliació, digitalització i retoc en el cas que fos necessari, per deixar la imatge a una mida útil per exposicions, i en condicions de ser visualitzada. De l'agrupació de les imatges, ja des dels anys 80, el Sr. Pineda sol, en col·laboració amb l'Ajuntament de Cubelles i després amb els Amics del Castell, han elaborat nombroses exposicions temàtiques, han usat les imatges per il·lustrar els llibres d'història del municipi, etc. La donació està regulada pel conveni signat entre l'Ajuntament de Cubelles i el Sr. Antoni Pineda i Gavaldà l'any 2017, i consta actualment amb 6 addendes.","coordenades":"41.2087200,1.6707000","utm_x":"388556","utm_y":"4562779","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85108-foto-08074-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85108-foto-08074-61-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Jané Orpí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85109","titol":"Rellotge de sol de Rocacrespa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-rocacrespa","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004.","centuria":"","notes_conservacio":"La pintura està deteriorada pel pas del temps","descripcio":"El rellotge de sol de Rocacrespa s'emplaça a la façana principal, orientada a sud-oest, de la masoveria ubicada a l'oest de Can Rovirosa, a Rocacrespa. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat al fresc, representat en forma rectangular. El conjunt està emmarcat per un marc format per línies daurades, primes, amb un ombrejat que li dóna cert relleu. Aquestes línies daurades creen uns rectangles gruixuts els quals pels laterals i el marge inferior estan pintat de color ocre. Dins d'aquest marc exterior s'hi emplaça el rellotge, sobre un fons daurat i, sobre seu, a mode timpà, sobre fons blanc. El rellotge està presidit pel gnòmon, situat al centre d'un cercle de traç fi de color negre. D'aquest surten una sèrie de raigs pintats de color blanc que assenyalen les hores i les mitges hores. Per sota, alineats horitzontalment, s'hi representen les xifres horàries pintades de color blanc, representades amb en números àrabs; d'esquerra a dreta es llegeix: '9-10-11-12-1-2-3'. En el requadre blanc superior s'hi observen unes figures força degradades de color ocre. S'hi distingeixen, al centre, una torre d'estil oriental, a l'esquerra una caravel·la i dues senyores, mentre que les figures de la dreta no s'arriben a distingir.","codi_element":"08074-62","ubicacio":"Quadra de Rocacrespa","historia":"","coordenades":"41.2370700,1.6617500","utm_x":"387854","utm_y":"4565938","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85109-foto-08074-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85109-foto-08074-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85109-foto-08074-62-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 1621","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85110","titol":"Rellotge de sol del Molí de l'Estapé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-del-moli-de-lestape","bibliografia":"MARTÍNEZ, X. (2010) 'El Molí de l'Estapé', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-44.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El rellotge de sol de Molí de l'Estapé se situa a l'extrem esquerre de la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. Consisteix en un rectangle de color marró delimitat per un traç prim negre. A la part superior, lleugerament descentrat a la dreta respecte l'eix de simetria, hi trobem el gnòmon. Per sota d'aquest, a partir d'un semicercle de color negre que emula el sol, hi ha dibuixats una sèrie de raigs assenyalen les hores. Entre aquests, uns segments més prims assenyalen les mitges hores. Al perímetre s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'V-VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV'.","codi_element":"08074-63","ubicacio":"ctra. De Mas Trader, 12","historia":"","coordenades":"41.2165200,1.6651300","utm_x":"388102","utm_y":"4563652","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85110-foto-08074-63-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 4135","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85111","titol":"Local del Círcol Cubellenc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/local-del-circol-cubellenc","bibliografia":"VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2013) 'El Círcol Cubellenc, a través de La Vanguardia', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 27-40. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Local del Círcol Cubellenc es troba ubicat al bell mig del casc antic de Cubelles, al carrer Armengol entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Colom. Es tracta d'un edifici enfrontat a l'església de Santa Maria, amb d'altres habitatges, a la seva part posterior. Té una morfologia allargassada que fa cantonada amb el carrer Colom, amb planta baixa comercial, un primer pis i un terrat. També compta, per la banda sud, amb el local de l'actual Cafè Armengol i la terrassa d'aquest, que fan cantonada amb el carrer d'Àngel Guimerà. Està format per una planta baixa comercial, un primer pis i una terrassa plana. Les façanes actuals són fruit de diverses i successives modificacions. Actualment compta amb obertures comercials modernes i d'entrada a habitatge a la planta baixa, i finestres i un balcó a la primera planta, emmarcats per maons a vista, mentre la resta del conjunt està pintat de blanc. Cal ressaltar la línia de separació entre aquest primer pis i la línia de base del terrat, decorat mitjançant ceràmica en colors alternants (en negre i blanc).","codi_element":"08074-64","ubicacio":"c. d'Antoni Armengol","historia":"El 23 de febrer de 1890, Antoni Rovirosa va presentar a l'ajuntament els estatuts de la nova entitat, que va ser aprovada pel Govern Civil. El dia 25 de març de 1890 els membres fundadors van procedir a celebrar l'acta de constitució de l'entitat. Aquesta va establir, des del primer moment, la seva activitat al Cafè Armengol (s'hi accedia llavors pel carrer Colom) i un pati i una sala veïna que era emprada com el teatre (el local actualment ocupat pel bar, que toca amb el carrer d'Àngel Guimerà). Fou un indret on s'hi dugueren a terme, fins ben entrat el franquisme, tot tipus d'activitats culturals i d'entreteniment sobretot representades per funcions teatrals, balls i cinema, així com el bressol d'altres entitats socio-econòmiques cubellenques com el Cor de l'Espiga, la Societat L'Aliança i la Cooperativa La Salvadora. Durant la postguerra més recent, el Círcol Cubellenc i el Cafè Armengol van romandre tancats. El cafè va poder obrir de nou el setembre de 1939, mentre que el teatre no va tornar a tenir certa activitat fins l'any 1955. De fet, el Círcol Cubellenc ja no tornaria a tenir activitat. No obstant, a partir de 1962 aquest àmbit va deixar de tenir la fisonomia inicial per convertir-se en la cafeteria (lloc on es troba encara avui), ja totalment deslligada de cap altra entitat.","coordenades":"41.2085100,1.6734700","utm_x":"388788","utm_y":"4562752","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85111-foto-08074-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85111-foto-08074-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85111-foto-08074-64-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85112","titol":"La Fita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fita","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"També coneguda com la fita de terme de la Carretera. Es troba ubicada al límit entre els termes municipals de Cubelles i Vilanova i la Geltrú, just al nord de l'antic camí Ral. Es tracta d'un molló troncocònic de maçoneria que mesura uns 2,5 metres d'alçada i 1,40 metres de diàmetre. Una placa de marbre que hi ha col·locada compta amb la següent inscripció: '1850. TERMYNO Y JURYSDYCCYON DE CUBELLAS' [sic.].","codi_element":"08074-65","ubicacio":"av. del Terme \/ Carrer Sant Antoni","historia":"Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889.","coordenades":"41.2098400,1.6804100","utm_x":"389372","utm_y":"4562891","any":"1850","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85112-foto-08074-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85112-foto-08074-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"La importància de la preservació d'aquests elements queda manifesta a la legislació espanyola a l'article 246 de la Llei orgànica 10\/1995, de 23 de novembre, del Codi penal (delicte de 'usurpación mediante alteración de lindes', conegut tradicionalment com 'delito de alteración de lindes, mojones o hitos') on es descriu: 'El que alterare términos o lindes de pueblos o heredades o cualquier clase de señales o mojones destinados a fijar los límites de propiedades o demarcaciones de predios contiguos, tanto de dominio público como privado, será castigado con la pena de multa de tres a dieciocho meses, si la utilidad reportada o pretendida excede de 400 euros'. I també a l'article 38 del Decret 244\/2007, de 6 de novembre, on es descriu: 'Els ajuntaments tenen l'obligació de vetllar pel manteniment de les fites col·locades'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85113","titol":"Festa Major Petita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-petita-1","bibliografia":"SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 2). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El mes de juliol de cada any es celebra la Festa Major Petita o Festa petita de Cubelles. Tot i que es fan diversos actes des del principi de mes, és el dia 30 quan es celebra amb més intensitat, el dia de Sant Abdó i Sant Senen, copatrons de la població. Aquesta festa es va tornar a celebrar l'any 1983, després que havia restat a l'oblit des del franquisme. Durant els actes d'aquesta festa, es fan trobades de Gegants, sopars de germanor, cantades d'havaneres, representacions teatrals, la Mostra de pallassos, correfocs, etc.","codi_element":"08074-66","ubicacio":"Cubelles","historia":"Tot i que es duia a terme abans de la Guerra Civil, es va deixar de fer durant la postguerra i el franquisme. La festa es recupera l'any 1983 i, des de llavors, porta ja més de 35 edicions","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85114","titol":"Fita dels Tres Termes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-dels-tres-termes-4","bibliografia":"ARENAS, R.; BALANZA, M.A. (2014) 'Els límits del terme municipal de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 20-26.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Potser a casa de qüestions ambientals o vandalisme, alguns trams superiors del molló d'argamassa es troben trencats","descripcio":"La Fita dels Tres Termes es troba ubicada en un tram carener a prop del cim de la Talaia, a una altura propera als 276msnm. Es tracta d'un molló d'argamassa d'una mica menys de 2m d'alçada per uns 50cm de gruix màxim. A la banda que mena a Cubelles, hi ha una inscripció sobre una placa allisada on s'hi pot llegir 1850 TERMYNO JURYSDYCCYON DE CUBELLAS. Aquesta fita és la partió de municipis de Cubelles, Vilanova i la Geltrú i Castellet i la Gornal.","codi_element":"08074-67","ubicacio":"prop del cim de la Talaia","historia":"Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889, moment en que ja es cita una fita a la Talaia.","coordenades":"41.2453100,1.6682900","utm_x":"388416","utm_y":"4566844","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85114-foto-08074-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85114-foto-08074-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85114-foto-08074-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85115","titol":"Rellotge de sol del Corral de l'Almirall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-del-corral-de-lalmirall","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. MARTÍNEZ, X. (2014) 'El Corral de l'Almirall', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 76-89.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El rellotge de sol del Corral de l'Almirall se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. El rellotge, pintat sobre fons de color daurat, es troba emmarcat per una franja de color blau, delimitada per dues línies primes de color marró. És en aquesta franja on s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números àrabs de color blanc; d'esquerra a dreta es llegeix: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. A la part superior del rellotge hi trobem el gnòmon que emergeix de la boca d'un sol de color daurat perfilat amb línies de color marró. Una sèrie de raigs pintats de color marró surten de l'astre assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes i creant un ritme, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores. A la franja superior, a mode de timpà, hi trobem un espai amb fons de color blau cel amb la inscripció en lletres de color marró 'ANY \/ 1804 - 1976 \/ RECORDA AMIC \/ QVAN MERAVELLOSA I VOLADISSA \/ ES CADA HORA QVE JO T'ENVIO'. Per sobre d'aquest espai hi trobem ornamentant el conjunt, a banda i banda, segles escuts invertits de color daurat amb una flor de lis a l'interior. Al centre hi ha un cercle de color daurat amb una margarita blanca al seu interior.","codi_element":"08074-68","ubicacio":"ctra. de Mas Trader, 28","historia":"El rellotge de sol va ser repintat l'any 1976 per part d'I. Romeu de Calafell, com consta a la signatura a la part inferior dreta del rellotge. Segons sembla aquest rellotge substitueix a un altre de més antic situat a la mateixa façana, a un parell de metres d'aquest.","coordenades":"41.2196500,1.6578200","utm_x":"387495","utm_y":"4564009","any":"1804","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85115-foto-08074-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85115-foto-08074-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85115-foto-08074-68-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"I. Romeu (Calafell)","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85116","titol":"Els Gegants de Cubelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-gegants-de-cubelles","bibliografia":"FONOLL, N.; PINEDA A.; PUJOL, j.; VIDAL, J. (2008). L'Abdon i l'Asumpta. 50 anys dels Gegants de Cubelles (1958 - 2008). Ajuntament de Cubelles.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els tres gegants de Cubelles: Abdon és el nom d'un dels patrons de Cubelles, pesa 58 Kg i té una alçada de 3'45 m. La indumentària del gegant és una peça d'abric de vellut, llarga i de color blau marí, valona sobreposada i barret de copalta, negre, és una adaptació de la moda que s'imposà a Europa a finals del segle XVIII i principis del XIX, porta un pergamí a la mà. L'Assumpta, agafa el nom de la Mare de Déu de l'Assumpció, en honor a la qual cada 15 d'agost es celebra la Festa Major a Cubelles. Pesa 68 Kg i té una alçada de 3'35 m. Llueix el vestit tradicional de pubilla. La roba és un brocat de l'època, una tela de qualitat amb un fons de color rosa, adornada, a la part baixa de la faldilla, amb un volant de punta blanca envoltat d'una tira blava, igual que els extrems de les mànigues. El vestit està guarnit, així mateix, per una pitrera negra que té uns llaços blaus al damunt. El davantal i la mantellina són de color blanc. Les estructures són de cartró pedra. El gegantó que representa Charlie Rivel és una peça feta l'any 1987 i té un pes de 30 Kg i una alçada de 2'65 m, fet amb material de polièster. Va vestit i maquillat amb la indumentària habitual del pallasso nascut a Cubelles. A l'actualitat els portadors dels gegants porten camisa verda dels geganters de l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles, pantaló blanc, faixa negra i espardenyes de set betes negres i verdes.","codi_element":"08074-69","ubicacio":"c. Joan Roig i Piera, 3-5","historia":"Josep Roldan, de la comissió de festes de 1958 va fer els primers esbossos sobre la forma que haurien de tenir els gegants. Fins aleshores Cubelles no havia tingut tradició gegantera. No obstant això, va ser una aquarel·la de Montserrat Mainar la que va inspirar la vestimenta. Els gegants van ser fets a El Ingenio, botiga barcelonina especialitzada en la creació d'entremesos populars. Les despeses dels gegants es van sufragar amb les aportacions de veïns, empreses i estiuejants. Les peces es van estrenar el 15 d'agost de 1958. Ja al segle XIX es va fer una còpia de fibra de vidre i els originals de l'Abdon i l'Assumpta resten en exposició. El gegantó que representa la figura de Charlie Rivel es va estrenar el 26 d'abril de 1987 en el marc de la setmana cultural d'aquell any. L'Ajuntament va encarregar la figura al vilanoví Albert Albà.","coordenades":"41.2076200,1.6727400","utm_x":"388725","utm_y":"4562654","any":"1958","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85116-foto-08074-69-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"El Ingenio (Abdon i Assumpta) i Albert Albà (Charlie Rivel, 1987)","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85117","titol":"Arxiu municipal de Cubelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-de-cubelles","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arxiu municipal de Cubelles reuneix documentació produïda i\/o rebuda per l'Ajuntament de Cubelles en el desenvolupament de les funcions que li són pròpies, així com de diverses entitats, empreses i particulars que han desitjat dipositar els seus fons a l'arxiu per la seva vinculació amb la Vila de Cubelles. Actualment, l'arxiu municipal reuneix un total de 1060,25 m\/l i conté un total d'1 fons municipal, que conté 4 subfons, i 46 fons no municipals. La superfície total de l'arxiu municipal és de 145,91 m2. Els fons que s'apleguen a l'arxiu municipal són els següents: Fons de l'administració local (101 Ajuntament de Cubelles, 102 Subfons Ràdio Cubelles, 103 Subfons antiga oficina de recaptació,104 Subfons Arxiu fotogràfic de l'Ajuntament, 105 Subfons Arxiu fotogràfic Policia local). Fons judicials (201 Jutjat de Pau). Fons d'entitats, associacions i fundacions (301 Falange i de las Jons, 302 Centre catequístic parroquial,303 Comissió veïnal per millores a l'abastiment d'aigua, 304 Comissió d'evacuació de la defensa passiva,305 Moviment Rialles a Cubelles,306 Grup de teatre Casal de Cultura, 307 Fundació Estapé,308 Grup d'Estudis Cubellencs Amics del castell,309 Associació de dones La Fita de Cubelles,310 Associació de veïns de Mas Trader,311 Associació de veïns de Santa Maria. Fons registrals (401 Registre civil). Fons personals (501 Charlie Rivel, 502 Manuel Puig Ribot, 503 Joan Vidal Urpí, 504 Francesc Pujades, 505 Isidre Rossell, 506 Xavier Oller, 507 Emili Maria Serra, 508 Joan Rodriguez Serra, 509 Paulina Schumann, 510 Eduard Granell Torrents, 511 Dolors Thomas, 512 Àngel Gonzalez Candalija, 513 Rosa Fonoll Ventura, 514 Josep Fillat Roig, 515 Rosa Maria Sanchez, 516 Joan Amorós, 517 Juliol Manegat, 518 Federico Esteve Escudé, 519 Antoni Cerdà, 520 Antoni Pineda i Gavaldà, 521 Maria Trives, 522 Adrià Cona, 523 Neus Capdet, 524 Josepa Vidal Rovirosa, 525 Kikus Costa, 526 Aeroglobo - José Antonio Moreno. Fons parroquials (601 Parròquia de Santa Maria de Cubelles). Fons d'empreses (701 Col·lecció Tèrmica del Foix). Fons patrimonials (801 Travé - Maristany). Col·leccions factícies (901 tríptics i cartells, 902 Premis i trofeus, 903 Quadres, 904 Llibres digitals, 905 Col·lecció de llibres locals. Els fons digitalitzats, total o parcialment són els següents: del fons de l'Ajuntament i subfons (Llibres d'actes del ple (1648\/2011), cadastre de 1739, obres majors (1933\/1978), llibres de Decrets (1991-2011), llibres de resolucions (2001-2007), arxiu fotogràfic de l'Ajuntament, subfons Ràdio Cubelles: cassets, revox i mini-discs, col·lecció de llibres locals, col·lecció de fulls de Cubelles, primera i segona època (fins el número 50). Altres fons: (fons Antoni Pineda - només negatius -, fons Travé Maristany: fotografies, diapositives, plaques de vidre i VHS, fons Isidre Rossell - VHS -, fons Josepa Vidal - fotografies i documents -, fons Charlie Rivel - només fotografies -, fons Joan Vidal, - només VHS i super8 -, fons Paulina Schumann, -només VHS-, fons Kikus Costa - fotografies, gravacions-, fons Emili Maria Serra - només fotografies -. Segons l'estadística dels arxius, a finals de 2017 l'arxiu comptava amb el següent contingut: documents especials: fotografies: 15.492 positius; 4.005 negatius (actualment 28.322); 5 plaques de vidre, 78.925 fotografies digitals, 15 pel·lícules, 69 vídeos, 72.674 registres sonors, 1.023 cartells, 52 plànols i 25 dibuixos tècnics. Respecte als documents sonors digitalitzats, composen un total de 40.974 minuts, i els audiovisuals 5.631 minuts.","codi_element":"08074-70","ubicacio":"Edifici dels Serveis tècnics. Carrer Joan XXIII, 30","historia":"Fins l'any 2013, l'arxiu municipal va estar dividit en dos emplaçaments: l'arxiu històric, que estava localitzat al Casal de Cultura des de l'any 1995; i l'arxiu administratiu, que estava ubicat a les dependències l'antic escorxador municipal (Carrer Nou, 30). L'any 1996-1997 es va realitzar una primera classificació i inventari de l'arxiu històric, i l'any 2007-2008 es va realitzar un inventari de part de la documentació dipositada a l'Escorxador municipal. Amb la construcció del dipòsit i el trasllat a les actuals dependències l'any 2013, es va organitzar l'arxiu per sèries documentals i es va procedir a renumerar i canviar les capses d'arxiu, ja que les condicions a ambdós llocs les havien malmès.","coordenades":"41.2087200,1.6707000","utm_x":"388556","utm_y":"4562779","any":"2013","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85117-foto-08074-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85117-foto-08074-70-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Jané Orpí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85119","titol":"Rellotge de sol de Can Rovirosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-rovirosa","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La pintura està deteriorada pel pas del temps","descripcio":"El rellotge de sol de Can Rovirosa se situa a l'extrem dret de la façana principal d'aquest edifici, orientada a sud-oest. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat al fresc, representat en forma rectangular. El marc exterior, de traç gruixut, és de color gris. En el seu interior hi trobem, en els terç superior, una ornamentació pictòrica en color ocre. S'hi representa, a l'esquerra, un una torre o far i altres elements (semblen representar un port); al centre una figura femenina (una pastora o filadora?) i un animal (una ovella?); i a la dreta un vaixell de tres pals (possiblement una caravel·la). Aquestes pintures semblen fer referència a les activitats econòmiques de la família (ramaderia i comerç marítim). En els dos terços inferiors hi trobem el rellotge pròpiament. Consta d'un marc exterior format per un polígon compost que alterna línies rectes i corbes pintat amb un traç exterior gruixut de color daurat i un traç interior més prim interior de color ocre. L'interior d'aquest polígon està pintat d'un color ocre més clar. Dins d'aquest marc, presidint el rellotge, dins de s'hi emplaça el gnòmon. Aquest està clavat al mig d'un cercle daurat al voltant del qual, concèntricament, hi trobem tres cercles més de color ocre i daurat. No s'hi conserven les xifres horàries. Per sobre del gnòmon s'hi observa un forat a la paret que podria correspondre a l'orifici d'un altre gnòmon d'un altre rellotge més antic.","codi_element":"08074-72","ubicacio":"Can Rovirosa, Quadra de Rocacrespa","historia":"","coordenades":"41.2370100,1.6620100","utm_x":"387876","utm_y":"4565931","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85119-foto-08074-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85119-foto-08074-72-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 1620","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85120","titol":"Fons Charlie Rivel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-charlie-rivel","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons del pallasso Charlie Rivel permet estudiar la vida de l'artista, la seva família i el context històric en el que va viure i amb el que es va relacionar. Les sèries han arribat de manera molt íntegre i en bon estat de conservació, i el fons contempla aspectes tant de la vida professional com de l'home que hi havia darrere d'ella. Destaquen especialment la sèrie de programes d'actuacions i la de retalls de premsa. Aplega la documentació fotogràfica de diversos autors. Les corresponents a actuacions tenen indicació de l'autor i, en ocasions, la datació. Respecte les fotografies familiars, s'ordenen en àlbums i es tracta de fotografies més petites. La major part de la documentació està en diversos idiomes estrangers d'àmbit europeu, en especial pel que fa als retalls de premsa. Tenim documentació en els idiomes següents: català, castellà, eusquera, alemany, francès, txec, anglès, suec, portuguès, llatí, danès, noruec, finès, neerlandès, hongarès, italià, romanès i xinès. El fons consta de 3 capses DIN-A3 (1,2 metres lineals) de papers; 24 capses mida foli prolongat (2,64 metres lineals), amb un total de 1973 fotografies, positius, paper, cartró ploma; 6 capses de trasllat (3,6 metres lineals) amb teixit, plàstic, ferro, ceràmica, metall, vidre, paper, fusta, cordes musicals i 4 vestits; 40 quadres numerats amb paper, fusta, vidre, ceràmica, ocupant 1 metre lineal; 53 cartells i dibuixos de gran format, paper, ubicats a la planera amb 2 prestatges. En total 8,44 metres lineals i dos prestatges de la planera. A l'Exposició permanent del pallasso Charlie Rivel s'hi exposa els següents materials procedents del fons: 14 elements de vestuari; 69 objectes; 2 àlbums de premsa; 24 quadres, fotos, cartells emmarcats.","codi_element":"08074-73","ubicacio":"Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30)","historia":"Es tracta d'una donació del fons per part de la Sra. Margarita Camas, vídua de Charlie Rivel, a l'Ajuntament de Cubelles, realitzada el 24 de juliol de 1990.","coordenades":"41.2087200,1.6707000","utm_x":"388556","utm_y":"4562779","any":"1920-83","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85120-foto-08074-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85120-foto-08074-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Jané Orpí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85121","titol":"El Fortí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-forti","bibliografia":"RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Fortí s'emplaça a la mota de Sant Pere, en una petita elevació situada a l'antiga plana deltaica del Foix, a la dreta de la seva riba. Al seu damunt actualment hi ha un xalet. Consisteix en una fortificació per emplaçar-hi nius de metralladores destinada a allotjar-hi una petita guarnició. Es tracta d'un punt de suport de les tropes que actuaven a la costa, molt pròxim a l'antiga caserna de carrabiners, amb un observatori, dos nius de metralladora, dues dependències de latrines i altre dues per allotjar-hi l'aigua, amb un camí de comunicació i una trinxera activa i coberta que vorejava el cim de la petita elevació.","codi_element":"08074-74","ubicacio":"c. de la Mota, 3","historia":"Aquest complex militar va ser dissenyat com a punt de suport de les tropes que actuaven a la costa. Estava a uns 140 metres d'una caseta de carrabiners situada a la platja. El fortí s'assenta sobre restes d'època ibèrica i de l'edat mitjana, quan s'hi establí el Priorat de Sant Pere. Als anys 60 dels segle XX sobre el fortí s'hi construí un xalet particular. Actualment és de propietat municipal i s'hi poden concertar visites. Aquest punt forma part de la Ruta de Defensa de la Costa senyalitzat pel Memorial Democràtic","coordenades":"41.1996200,1.6703700","utm_x":"388513","utm_y":"4561769","any":"1936","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85121-foto-08074-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85121-foto-08074-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85121-foto-08074-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85122","titol":"Casa natal de Joan Pedro i Roig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-natal-de-joan-pedro-i-roig","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. DALPÍ, J. (2014) 'Fills predilectes i adoptius de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 111-115. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-83. VIDAL, J. (2015) 'Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-20.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres amb dues entrades de mides diferents d'arc rebaixat. La composició de la façana és senzilla, la planta baixa és asimètrica, mentre que el segon pis presenta dos balcons situats simètricament en el context de la façana. Al tercer pis s'obren tres finestres estretes, una alineada amb un eix vertical amb el balcó inferior i les altres dues amb l'altre. El coronament és simple amb cornisa i capcer pla.","codi_element":"08074-75","ubicacio":"c. Joan Pedro i Roig 10","historia":"Joan Pedro i Roig va néixer a Cubelles el 14 d'abril de 1830 i va fer una gran fortuna a Cuba. A l'illa antillana es va casar amb Conxa Baró Jiménez, la família de la qual era propietària de set enginys productors de sucre, tenien negocies naviliers i banquers. Anualment venia a Cubelles des de l'Havana, on va fer quantitatives aportacions a la població. La principal de totes va ser donar aigua potable a la vila, també subvencionà la millora de l'enllumenament públic i diverses obres a l'església parroquial. Joan Pedro i Roig va morir l'any 1890 en enfonsar-se el vaixell en què viatjava amb la seva esposa al mar de les Antilles. Malgrat la seva desaparició física, el record de Joan Pedro i Roig es perpetuaria a Cubelles. L'any 1897 l'Ajuntament va dedicar el carrer a Joan Pedro i Roig, abans era el carrer de l'Or. Aquest personatge té el títol de fill predilecte (Ple del 21 d'agost de 1881), un dels prohoms més destacats de la història de Cubelles. L'any 1930 el poble li dedicà un homenatge pòstum amb motiu del centenari del seu naixement. Un dels actes va consistir en una celebració religiosa, i seguidament els representants municipals acompanyats per l'orquestra contractada per a l'ocasió, es van dirigir a la casa natal de Joan Pedro i Roig per procedir a descobrir la llosa de marbre. A la plaça de la Vila es va fer un concert musical","coordenades":"41.2082500,1.6718200","utm_x":"388649","utm_y":"4562726","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85122-foto-08074-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85122-foto-08074-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85123","titol":"Barraca de pedra seca 1221","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-1221","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta un enderroc parcial de part de la coberta i del seu mur per la banda est.","descripcio":"Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1221 s'emplaça en una petita clapa boscosa al mig de la urbanització de Mas Trader. La seva planta és circular, si bé amb certa tendència a la rectangularitat, amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 5 metres de diàmetre exterior i uns 3 de diàmetre interior, amb una alçada total de 2,55 m. Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i mesura 1,45 m d'alçada i 0,65 m d'amplada. Presenta un enderroc parcial de part de la coberta i del seu mur per la banda est.","codi_element":"08074-76","ubicacio":"A la urbanització de Mas Trader","historia":"Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.","coordenades":"41.2295700,1.6609000","utm_x":"387770","utm_y":"4565106","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85123-foto-08074-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85123-foto-08074-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85123-foto-08074-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85124","titol":"Barraca de pedra seca 1176","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-1176","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1176 s'emplaça en un bosc a 400 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és amb forma de ferradura amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 3,20 m de llargada per uns 2,50 m d'amplada, amb una alçada total d'1,80 m. Les parets, d'uns 80 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i d'uns 1,30 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. Presentava un contrafort al lateral esquerra i paret posterior, força degradats","codi_element":"08074-77","ubicacio":"Mas Peirot","historia":"Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.","coordenades":"41.2146600,1.6506800","utm_x":"386888","utm_y":"4563464","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85124-foto-08074-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85124-foto-08074-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85124-foto-08074-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85125","titol":"Barraca de pedra seca 1175","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-1175","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"S'hi ha efectuat treballs de consolidació almenys en dues fases, la primera amb morter de calç i la segona amb ciment portland","descripcio":"Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1175 s'emplaça en una clariana a uns 275 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és circular amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 4 m de diàmetre exterior, uns 2,50 m d'amplada interior, amb una alçada total de 2,55 m. Les parets, d'uns 75 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i , d'uns 1,80 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. S'hi ha efectuat treballs de consolidació almenys en dues fases, la primera amb morter de calç i la segona amb ciment portland. Al sostre hi trobem lliris","codi_element":"08074-78","ubicacio":"Mas Peirot","historia":"Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.","coordenades":"41.2137000,1.6499600","utm_x":"386826","utm_y":"4563359","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85125-foto-08074-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85125-foto-08074-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85125-foto-08074-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85126","titol":"Barraca de pedra seca 1172","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-1172","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1172 s'emplaça al límit d'un bosc amb camps de conreu en un bosc a 300 m al sud de Mas Peirot, just al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 4,20 m de llargada per uns 3,55 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 3 x 2,05 m. Les parets, d'uns 75 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,55 m d'amplada.","codi_element":"08074-79","ubicacio":"Mas Peirot","historia":"Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.","coordenades":"41.2093800,1.6461600","utm_x":"386500","utm_y":"4562884","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85126-foto-08074-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85126-foto-08074-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85126-foto-08074-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85127","titol":"Barraca de pedra seca 1173","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-1173","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1173 s'emplaça enmig d'un bosc, a 350 m a l'oest de Mas Peirot, al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 3,80 m de llargada per uns 3,20 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 2,40 x 1,80 m. Les parets, d'uns 70 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,50 m d'amplada","codi_element":"08074-80","ubicacio":"Mas Peirot","historia":"Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.","coordenades":"41.2113900,1.6431500","utm_x":"386251","utm_y":"4563111","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85127-foto-08074-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85127-foto-08074-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85127-foto-08074-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85128","titol":"Cooperativa la Salvadora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cooperativa-la-salvadora","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'edifici de la Cooperativa la Salvadora es troba ubicat al casc històric de Cubelles, a tocar de la part posterior l'església de Santa Maria. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una única planta baixa de considerable alçada, fet que ha permès que l'interior s'organitzi en dues alçades. La façana s'articula principalment a partir de dues obertures de mides homogènies, l'accés i un finestral, en arc deprimit convex. Estan cobertes per vidre i una forja senzilla de formes romboidals. La façana també presenta sòcol arrebossat, dues pilastres als extrems que donen més verticalitat al conjunt i un balcó corregut cec, que oculta la terrassa de l'edifici. Actualment, a l'edifici hi ha les dependències de l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i Ràdio Cubelles","codi_element":"08074-81","ubicacio":"c. Colom, 7","historia":"Fundada l'any 1913, tenia l'objectiu de la compravenda, fabricació i transformació d'articles de consum així com l'auxili social i el préstec entre associats. Fou impulsada pel Círcol Cubellenc i significà la primera cooperativa d'aquest tipus a Cubelles. S'establí en aquest edifici entre els anys 1917 i el 1939, moment de la seva dissolució. Posteriorment s'hi instal·là una fàbrica tèxtil i l'any 1983 fou expropiada per l'ajuntament, convertint-se des de llavors en la Casa de Cultura de la vila, que aixopluga l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i Ràdio Cubelles","coordenades":"41.2086700,1.6731600","utm_x":"388762","utm_y":"4562770","any":"1917","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85128-foto-08074-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85128-foto-08074-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85128-foto-08074-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85129","titol":"Casa del Passeig de Narcís Bardají, 8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-passeig-de-narcis-bardaji-8","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La casa s'emplaça en un carrer principal, el Passeig de Narcís Bardají. Es tracta d'una casa entre mitgeres de planta baixa, pis i terrassa amb afegits de pisos superiors aixecats a posteriori. La façana presenta a l'actualitat un sòcol i orla decorativa en els límits de la façana. Actualment la planta baixa és ocupada per una comerç. El segon pis es compon de 4 pilars fets de maó, d'obra vista, més amples a la base i a la part superior que al cos principal. A la part de superior les imbricacions dels maons provoquen una estètica en les obertures semblants al motllurat. Una línia horitzontal de ceràmica dona lloc al terrat, tancat per barana i tres pilarets de maó decorats pel mateix tipus de ceràmica.","codi_element":"08074-82","ubicacio":"pg. De Narcís Bardají, 8","historia":"","coordenades":"41.2079300,1.6729200","utm_x":"388741","utm_y":"4562689","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85129-foto-08074-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85129-foto-08074-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85129-foto-08074-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85130","titol":"Fons Travé Maristany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-trave-maristany","bibliografia":"","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de documentació adquirida conjuntament amb l'adquisició de la Casa Travé de Cubelles, el desembre de 2015. La documentació conté informació, entre d'altres, de la família Gibert, promotors de la realització de la Plaça de Catalunya de Barcelona; els terrenys on va ubicar-se el Liceu i el cafè del Liceu (terrenys originaris, desamortització, etc.); documentació sobre el cafè del liceu (lloguer, administració comptable...); documentació personal, laboral i política de l'advocat, regidor de Barcelona i senador Frederic Travé escardo (1857-1938); documentació personal de Frederic Travé Alfonso i la seva muller Maria Antonia Maristany, filla dels comtes de Lavern); documentació de la família Escardó, de Cubelles. A l'Arxiu Municipal, on està dipositat, hi ocupa 16 metres lineals de documentació dels segles XVII a XXI, en paper, negatius, plaques de vidre, VHS i bobines de super-8. També hi ha una col·lecció de postals d'arreu del món rebudes per la família Travé i donades per amics seus. Són 3382 postals circulades i unes 4000 postals no circulades","codi_element":"08074-83","ubicacio":"Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30)","historia":"Conjunt de documentació adquirida conjuntament amb l'adquisició de la Casa Travé de Cubelles, el desembre de 2015. L'arxiu va traslladar-se a les dependències de l'Arxiu Municipal l'any 2016 i, des d'aleshores, està en procés de tractament i inventari. L'any 2017 es va digitalitzar el seu fons fotogràfic i els negatius, amb el resultat de 4.340 arxius","coordenades":"41.2087200,1.6707000","utm_x":"388556","utm_y":"4562779","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85130-foto-08074-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85130-foto-08074-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85130-foto-08074-83-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Jané Orpí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85131","titol":"Corral de Rocacrespa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-de-rocacrespa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que es troba abandonat i envaït per la vegetació, la construcció es troba en un estat de conservació relativament bo, ja que les parets encara es troben dempeus.","descripcio":"El corral de Rocacrespa s'emplaça a mitja alçada al fondo del Castellot, a mà dreta de la carretera BV-2115, per sobre d'uns camps de vinya. Es tracta d'un corral parcialment enrunat de morfologia quadrangular de 16m de llarg per costat i prop de 330m2 d'extensió. La construcció de tres de les quatre cares de l'edifici combina l'obra de maçoneria, lligada amb fang, amb les parets de tàpia, amb una alçada total conservada de prop de 2m. La darrera cara, la d'accés, està completament realitzada en pedra seca i maçoneria lligada amb fang a trams. La porta, amb blocs escairats als brancals i com a llinda hi té una biga de fusta encara conservada.","codi_element":"08074-84","ubicacio":"Fondo del Castellot","historia":"Lloc propietat de la família Rovirosa, posseïdors de la quadra de Rocacrespa i nombrosos terrenys al voltant des del segle XVI","coordenades":"41.2368300,1.6650500","utm_x":"388130","utm_y":"4565907","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85131-foto-08074-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85131-foto-08074-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85131-foto-08074-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85132","titol":"la Caseta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-20","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Edifici abandonat en molt mal estat de conservació. A part de les deixalles que hi ha al seu interior, que són molt nombroses, també es pot veure com la teulada s'està fent malbé deixant entreveure moltes obertures","descripcio":"La Caseta s'emplaça a tocar de la carretera BV-2115, concretament en una corba situada al km.5. És un edifici aïllat de tendència quadrangular amb eixos llargs de gairebé 15m de llarg i una àrea d'aproximadament 82m2. L'edifici, que té totes les obertures tapiades excepte una porta a la banda sud, té les parets amb sòcol de maçoneria amb fang i recreixement de tapia fins una alçada de 4,5m a la façana nord i de 3,5 a la façana sud. L'edifici es troba coronat per un sostre a una vessant vers la façana principal. L'interior de l'edifici, en molt mal estat de conservació, permet veure encara l'esquelet de bigues de fusta que sustentava una primera planta així com la teulada, que conserva bona part de les bigues i també la seva coberta d'encanyissat, sobre de la qual s'hi poden observar les teules.","codi_element":"08074-85","ubicacio":"El Quintal","historia":"","coordenades":"41.2328100,1.6676200","utm_x":"388339","utm_y":"4565458","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85132-foto-08074-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85132-foto-08074-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85132-foto-08074-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85133","titol":"Molí de l'Estapé \/ Molí de l'Estaper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-lestape-moli-de-lestaper","bibliografia":"MARTÍNEZ, X. (2010) 'El Molí de l'Estapé', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-44. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. VIRELLA, A. (1991) El terme de Cubelles a través del temps. Cubelles: Ajuntament de Cubelles","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"El Molí de l'Estapé s'emplaça a la riba esquerra del Foix, en una plana agrícola a 150 metres a l'est de l'ermita de Sant Pau. Es tracta d'un mas de dos cossos primaris de planta i pis i altres annexos adossats posteriorment. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, orientada a sud, compta amb dos portals, un a cada cos, ambdós carreuats i d'arc escarser. Davant del portal dret s'hi ha construït en temps recents un porxo de quatre arcades de mig punt, tres frontals i una lateral. A la planta pis del cos de l'esquerre, el més antic, hi trobem una única finestra, rectangular, centrada sobre el portal. A l'esquerra d'aquesta hi ha un rellotge de sol, mentre que a la dreta hi ha un finestró. Pel que fa al cos de la dreta, de major amplada, hi trobem dues llums, també rectangulars que donen a la terrassa amb barana d'obra construïda sobre el porxo abans descrit. A l'esquerra d'aquesta terrassa hi ha una escultura de Sant Pau procedent de l'ermita de dedicada a aquest sant, situada a les immediacions. Corona la façana un ràfec amb tortugada. Al sud d'aquest edifici, a uns vint metres de distància, hi ha un altre edifici on s'hi situava el molí fariner.","codi_element":"08074-86","ubicacio":"c. de Mas Trader, 12","historia":"Segons mossèn Avinyó aquest molí s'identifica amb el que en el segle XVI rebé els noms de mas d 'en Fuster, mas de na Fustera o molí d'en Fuster. En un capbreu de 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster 'tenien un molí a Gallifa'. La família Fuster està relacionada amb Gallifa des de 1485, on posseïen un mas, el 'Mas d'en Fuster', documentat com a tal des de 1563. Virella (1991) documenta el 'Molí de na Fustera' entre els anys 1600 i 1725. Aquesta associació entre els topònim del 'Molí del Fuster' amb el de l'Estaper presenta alguns interrogants ja que Martínez (2010) en un testament de 1650 que Elionor Ramona, vídua de Nicolau Estapé, dóna al seu net Ramon Estapé 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. Al Llibre Verd parroquial de 1655 s'esmenta també 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. El fet que el 1725 Virella (1991) trobi encara referències documentals al 'Molí de na Fustera' pot indicar, o bé una pervivència del topònim, o que es tracti de dos molins diferents. El 1702 i 1716 Pau Fontanals, gendre de l'Isidre Estaper , en resulta propietari, trencant el llinatge del cognom Estaper. El 1838 la propietat del molí continua en mans de la família Fontanals. A partir d'aquí la propietat canvia de mans diverses vegades fins que l'any 1960 va ser adquirida per la família Carreras, que en manté la propietat.","coordenades":"41.2166000,1.6651700","utm_x":"388106","utm_y":"4563661","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85133-foto-08074-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85133-foto-08074-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85133-foto-08074-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Aquest bé també ha estat escrit amb el nom de 'molí de l'Estaper'","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85134","titol":"Olivera del molí del Salze","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/olivera-del-moli-del-salze","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"En els darrers anys, després d'una etapa d'abandó, està sent recuperada pel seu propietari.","descripcio":"L'olivera del Molí del Salze s'emplaça a uns 75 metres a l'oest d'aquest edifici, en un marge d'un cap de conreu. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions de l'espècie 'Olea europaea'. Tot i que a la base aparentment s'aprecia que es tracta d'una única soca, aquesta es bifurca generant dos troncs. Mesura uns 3,70 m de diàmetre, un cop la soca ja s'ha bifurcat, fet que en dificulta extrapolar-ne una edat. Sigui com sigui les seves dimensions la converteixen amb total seguretat en una olivera centenària, segurament de diversos centenars d'anys, potser mil·lenària","codi_element":"08074-87","ubicacio":"A uns 75 metres a l'oest del Molí del Salze","historia":"En els darrers anys, després d'una etapa d'abandó, està sent recuperada pel seu propietari. En la tradició familiar s'ha perpetuat la creença que 'aquesta olivera havia vist passar els romans'.","coordenades":"41.2304000,1.6691400","utm_x":"388462","utm_y":"4565188","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85134-foto-08074-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85134-foto-08074-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85135","titol":"Exposició del pallasso Charlie Rivel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/exposicio-del-pallasso-charlie-rivel","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La col·lecció de Charlie Rivel està ubicada en algunes de les dependències de la planta baixa del castell de Cubelles. La col·lecció està integrada per objectes diversos relacionats amb la trajectòria professional del pallasso Charlie Rivel (Josep Andreu Lasserre), el qual va néixer a Cubelles. La col·lecció conté vestuari divers d'ell i de la seva filla, Paulina Rivel, com el vestit samarreta vermella, americana, barrets, bastó de Charlot, perruques, mitjons, vestits de pedreria, utensilis de maquillatge, entre d'altres. Conté partitures, obres d'art relacionades amb la figura del pallasso, com una litografia, pintures a l'oli, cartells anunciadors, dibuix al carbó, fotografies. El premis i reconeixements rebuts són destacables quantitativament en la col·lecció, com diplomes, medalles, plaques commemoratives, premis, guardons. Destaca també alguns béns mobles com la cadira que era habitual a les actuacions, o els seus instruments de música personal","codi_element":"08074-88","ubicacio":"pl. del Castell, 1","historia":"Sota el nom de Charlie Rivel Hall, i recollint el desig del mateix artista, i gràcies a la donació feta per la Sra. Margarita Camas Reig, naixia la mostra de les seves pertinences professionals i personals, el 26 de juliol de 1990. La sala va obrir les portes, coincidint amb el setè aniversari de la mort del pallasso, en un espai situat a les Galeries del passeig Narcís Bardají, en un espai cedit per la Caixa de Pensions de Barcelona a l'efecte. El 16 de març de 2006, es va inaugurar el seu emplaçament actual, al Castell de Cubelles, rebatejat com Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel.","coordenades":"41.2078600,1.6724800","utm_x":"388704","utm_y":"4562681","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85135-foto-08074-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85135-foto-08074-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85136","titol":"Rellotge de sol de Cal Capdet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-capdet","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Restaurat en els últims anys","descripcio":"El rellotge de sol de Molí de Cal Capdet està ubicat està ubicat en la mitgera de les dues construccions annexes, de la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. Consisteix en un rectangle de color negre delimitat per un traç gruixut negre. A la part superior, apareix la data de 1857 emmarcada en un motiu geomètric. A sota lleugerament descentrat a la dreta respecte l'eix de simetria, hi trobem el gnòmon. Per sota d'aquest, a partir d'un semicercle de color negre que emula el sol, hi ha dibuixats una sèrie de raigs assenyalen les hores. Entre aquests, uns segments més curts assenyalen les mitges hores. Al perímetre s'hi representen les xifres horàries","codi_element":"08074-89","ubicacio":"pl. de la Vila 5","historia":"","coordenades":"41.2084300,1.6723600","utm_x":"388695","utm_y":"4562745","any":"1857","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85136-foto-08074-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85136-foto-08074-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 849.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85137","titol":"Monòlit commemoratiu de la rehabilitació del nucli antic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monolit-commemoratiu-de-la-rehabilitacio-del-nucli-antic","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El monòlit es compon d'un pilar de base quadrada de pedra artificial repicada i motllurada de 95 cm d'alçada i 50 cm d'amplada. A la cara principal apareixen els escuts de la Generalitat de Catalunya i de Cubelles. Està tallada en biaix a la part superior, on hi ha col·locada una placa de marbre amb la inscripció commemorativa de la inauguració de la rehabilitació del nucli antic el dia 18 de setembre 1998, de la mà del molt honorable Pere Macias i Arau, conseller de política territorial i obres públiques de la Generalitat de Catalunya, essent alcalde l'il·lm. Sr. Joan Vidal i Urpí","codi_element":"08074-90","ubicacio":"c. Major","historia":"","coordenades":"41.2081600,1.6726300","utm_x":"388717","utm_y":"4562715","any":"1998","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85137-foto-08074-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85137-foto-08074-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85138","titol":"La creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-creu-4","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

La creu es troba ubicada al carrer homònim, al centre de Cubelles i a tocar de la intersecció amb el carrer Sant Antoni. Es tracta d'un monument format per un parterre amb plantes junt amb una creu amb pedestal amb unes dimensions de 430 x 140 x 85 cm i, a aproximadament tres metres, una llosa o placa de granit on hi ha la següent inscripció: L'AJUNTAMENT \/ I VILA DE CUBELLES \/ EN RECORD A LES \/ VÍCTIMES D'UNA \/ GUERRA QUE NO \/ HAURIA D'HAVER ESTAT\/ 11-IX-1979. El conjunt es troba envoltat de trànsit rodat del carrer de la Creu i el parterre també serveix com a tram central d'un pas de vianants.<\/p> ","codi_element":"08074-91","ubicacio":"c. de la Creu s\/n","historia":"

Durant la Guerra Civil es va destruir una creu de terme que la família Oliver havia col·locat, en data indeterminada, a l'extrem de la seva era. Un cop acabat el conflicte, els mateixos propietaris van proposar a l'Ajuntament que restablís la creu i van cedir un terreny on col·locar-la, que s'havia d'urbanitzar per a fer-hi una plaça, la «Plaza de la Cruz y de los Mártires».<\/p>

De l'any 1940, es té constància d'una factura de Joan Adrià per treballs amb la creu (pedestal i placa), que menciona que s'havia extret del cementiri i que es col·locaria a la plaça. No obstant això, sembla que la creu actual no és la que es va extreure del cementiri sinó que es va substituir en algun moment indeterminat de les dècades de 1950-1960 per la que hi ha actualment.<\/p>

L'any 1979, el partit d'Esquerra Republicana de Catalunya demana el canvi de localització de la creu i la instal·lació d'una nova placa en record de totes les víctimes de la Guerra Civil. La nova placa ('L'ajuntament i la Vila de Cubelles. En record de les víctimes d'una guerra que no hauria d'haver estat. 11-IX-79'<\/em>) però, no s'instal·la definitivament fins el 1985 per iniciativa del regidor Joan Vidal.<\/p> ","coordenades":"41.2091400,1.6763300","utm_x":"389029","utm_y":"4562819","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85138-foto-08074-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85138-foto-08074-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-04-09 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"85139","titol":"Rellotge de sol de Mas Guineu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-mas-guineu","bibliografia":"Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. MARTÍNEZ, X. (2018) 'El Mas Guineu', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 43-58. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El rellotge de sol de Mas Guineu se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma circular, recordant la seva morfologia a un rellotge de butxaca. El gnòmon presideix el rellotge. D'ell neix una circumferència de color gris de traç gruixut que emmarca el rellotge pròpiament dit. Per sobre d'aquest element s'hi dibuixa un altre semicercle del mateix color però de traç més prim que recordaria a l'anella de la que penjaria una cadena en un rellotge de butxaca. Dins del cercle de traç gruixut s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números àrabs; d'esquerra a dreta es llegeix: '8-9-10-11-12-1-2-3-4'. Per sota del gnòmon, dins del cercle gris s'hi representa l'astre rei, en forma d'un semicercle de color daurat. D'ell surten una sèrie de raigs pintats de color negre que assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores. A la meitat inferior del cercle trobem un arc horitzontal de color daurat.","codi_element":"08074-92","ubicacio":"Mas Guineu","historia":"","coordenades":"41.2063800,1.6509700","utm_x":"386898","utm_y":"4562545","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85139-foto-08074-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85139-foto-08074-92-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85140","titol":"Ramal B1 de la carrerada del Coll d'Arques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ramal-b1-de-la-carrerada-del-coll-darques","bibliografia":"ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un ramal de la carrerada del Coll d'Arques \/ Camí de la Segarra. La carrerada travessa la serralada Litoral per de la pista asfaltada que porta a la urbanització de Trencarroques. Després de passar la masia de la Creu es desvia en sentit sud-oest seguint en direcció a la urbanització, s'enfila vers el punt més alt de la carena, que és el vèrtex de les Tortes. En arribar al cim, on hi ha un dipòsit, la carrerada segueix en sentit descendent per l'avinguda de Clariana i pel carrer Via Làctia de la urbanització Trencarroques. A partir de la plaça d'Andròmeda segueix el límit del terme municipal de Cubelles. Uns 500 metres més avall se separa definitivament de Cubelles per enfilar el camí descendent vers el nucli de Cunit.","codi_element":"08074-93","ubicacio":"Nord-oest del municipi","historia":"La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Rovira, Miralles, 1999). La carrerada del coll d'Arca o camí de la Segarra és una de les carrerades més important d'entrada i sortida del Penedès i del camp de Tarragona per anar als Pirineus o a la Segarra. També era utilitzada per anar a la fira de Santa Coloma, sens dubte la més important de totes aquestes comarques. Antigament era el camí carreter que feia servir la gent de Clariana i la Gornal per anar a Cunit.","coordenades":"41.2245800,1.6447700","utm_x":"386409","utm_y":"4564573","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85140-foto-08074-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85140-foto-08074-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85140-foto-08074-93-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"També coneguda amb el nom de camí de la Segarra. Identificada amb el codi B1 a l'obra de Rovira i Miralles (1999).","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85141","titol":"Ramal B2 de la carrerada del Coll d'Arques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ramal-b2-de-la-carrerada-del-coll-darques","bibliografia":"ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un ramal de la carrerada de Santa Coloma a Cunit que en bona part es troba enquitranat i convertit en una carretera que mena a les moltes urbanitzacions que hi ha a la zona. La carrerada travessa la serralada Litoral per la pista asfaltada que porta a la urbanització de Trencarroques i que després de passar la masia de la Creu, s'enfila vers el punt més alt de la carena, que és el vèrtex de les Tortes. Concretament surt de la collada que hi ha abans d'arribar al vèrtex i davalla pel fondo dins tronar la carretera que porta a la urbanització de Mas Trader. En aquest tram descendent es conserva algun tram entre marges, al costat de l'actual carretera. Ja no es deixa aquesta via dins arribar al poble de Cubelles.","codi_element":"08074-94","ubicacio":"Centre i nord-oest del municipi.","historia":"La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Rovira, Miralles, 1999). La carrerada del coll d'Arca o camí de la Segarra és una de les carrerades més important d'entrada i sortida del Penedès i del camp de Tarragona per anar als Pirineus o a la Segarra. També era utilitzada per anar a la fira de Santa Coloma, sens dubte la més important de totes aquestes comarques. Antigament era el camí carreter que feia servir la gent de Clariana i la Gornal per anar a Cubelles i Vilanova.","coordenades":"41.2239400,1.6535900","utm_x":"387148","utm_y":"4564491","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85141-foto-08074-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85141-foto-08074-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85141-foto-08074-94-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"També coneguda amb el nom de camí de la Segarra. Identificada amb el codi B2 a l'obra de Rovira i Miralles (1999).","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85142","titol":"Trencarroques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trencarroques","bibliografia":"SUSANNA, I., LLENAS, M., MADURELL--MALAPEIRA, J. (2013) Memòria de la intervenció paleontològica preventiva al Sector de Trencarroques (Castellet i la Gornal, Alt Penedès).Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 11355.","centuria":"","notes_conservacio":"El material fòssil és molt ric i es troba exposat tant a la meteorització com al possible espoli","descripcio":"El jaciment paleontològic de Trencarroques es troba ubicat entorn el vèrtex que separa els límits dels termes municipals de Cubelles, Castellet i la Gornal i Cunit, en un espai ocupat per la urbanització Costa Cunit i el seu entorn. Es tracta d'un jaciment de vertebrats fòssils, situat inicialment en una zona de rebliment càrstic emplaçat entre arenites bioclàstiques transgressives atribuïbles al Languià i argiles vermelloses continentals atribuïbles al Burdigalià (Ramblià sup, Miocè inferior). L'any 2013 s'hi va dur a terme una intervenció paleontològica en la qual es van recuperar de diverses restes dentals i post-cranials de cèrvids i bòvids de mida mitjana, diverses restes de fèlids de mida lleopard i alguna resta de Lynx. En quan a les restes de microvertebrats les restes post-cranials de lagomorfs són molt abundants però no disposen de cap resta detognàtica. També s'han pogut recuperar diverses restes dentals de rosegadors, però cap d'elles es diagnòstica a nivell de gènere i\/o espècie. Les dades obtingudes no permeten establir una edat cronològica precisa per al jaciment. L'obtenció de restes d'arvicòlids permeten situar el jaciment dins del Plio-Pleistocè, però sense més precisió.","codi_element":"08074-95","ubicacio":"Entorn la urbanització Costa Cunit","historia":"En Jordi Cirés (cap de l'Àrea de cartografia geològica de l'Institut Geològic de Catalunya) va comunicar a l'ICP en el mes de març de 2013 que els geòlegs David Albalat i Aleix Mallofré que estaven realitzant una cartografia geològica es varen trobar amb un jaciment de vertebrats fòssils, i l'ICP ho comunica al SAP el 21 de març de 2013. També en data de 21 de març en Joan Madurell, en Jordi Cirés, en David Albalat, n'Aleix Mallofré, en Miquel Vila (IGC) i en Jordi Galindo (ICP) visiten el lloc. En data de 24 de maig de 2013 els paleontòlegs Ivette Susanna i Manel Llenas de l'ICP realitzen una prospecció amb recol·lecció de mostres per a l'obtenció de microvertebrats.","coordenades":"41.2355900,1.6417700","utm_x":"386177","utm_y":"4565800","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85142-foto-08074-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85142-foto-08074-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"125","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85143","titol":"Processó de Sant Antoni de Pàdua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processo-de-sant-antoni-de-padua","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La processó de Sant Antoni de Pàdua es realitza entorn la diada del sant, el dia 13 de juny. S'inicia al vespre a l´església Santa Maria de Cubelles i acaba davant de la capella de Sant Antoni de Pàdua. Consta d'una missa en honor al Sant que tradicionalment es realitzava al carrer just davant de la capella de Sant Antoni, si bé en els darrers anys s'ha dut a terme a l'església de Santa Maria. És tradicional la benedicció de panets. Al final es reparteix coca i vi als assistents","codi_element":"08074-96","ubicacio":"Capella de Sant Antoni de Pàdua (C. Sant Antoni de Pàdua, 33)","historia":"Sant Antoni de Pàdua, és un dels sants més venerats als Països Catalans. A Cubelles, aquesta festa es va recuperar el 13 de juny de l'any 1997, quan un grup de persones va posar-se d'acord per restaurar l'ermita que hi ha al carrer Sant Antoni i van començar a organitzar la celebració religiosa. De fet aquest grup d'amics de Sant Antoni de Pàdua, també s'encarreguen de mantenir en perfecte estat l'ermita al llarg de l'any. La reforma de l'ermita, propietat de la família Riba, no hagués estat possible sense la col·laboració tant de diversos professionals del ram de la construcció com d'altres col·laboradors esporàdics que van fer les seves aportacions econòmiques","coordenades":"41.2090100,1.6755700","utm_x":"388965","utm_y":"4562805","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85144","titol":"Festa de la Verema","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-verema-2","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Des de fa més de 30 anys, es celebra a Cubelles la Festa de la Verema durant tres dies de la primera quinzena del mes de setembre. Després de la tradicional Trepitjada de Raïm i tast del primer most que es duu a terme el primer dia de la Festa, es fan multitud d'actes lúdics i culturals, entre ells destaquen concerts a diferents places de la vila, tallers de cuina, tastos de vins, cercaviles i trobades de col·leccionistes de plaques de cava, entre d'altres","codi_element":"08074-97","ubicacio":"places de la vila","historia":"","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85146","titol":"Ramal A2 de la Carrerada de la Cerdanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ramal-a2-de-la-carrerada-de-la-cerdanya","bibliografia":"ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders","centuria":"","notes_conservacio":"El camí està en part perdut, fruit de l'abandó i de la construcció de carreteres.","descripcio":"El ramal A2 de la Carrerada de la Cerdanya es troba ubicat entre la Quadra de Rocacrespa i les Estoreres i arrencaria a tocar del km 5,4 de la carretera BV2115. Es tracta d'un antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Es tracta d'una pista que serpenteja des del seu inici al Fondal del Castellot en direcció nord\/nord-est passant per la vessant de llevant de la Talaia en direcció cap a les Gunyoles, on es divideix el camí en direcció a Font-rubí i a Sant Sadurní d'Anoia.","codi_element":"08074-99","ubicacio":"Cubelles","historia":"La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès","coordenades":"41.2352700,1.6645300","utm_x":"388084","utm_y":"4565735","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85146-foto-08074-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85146-foto-08074-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85146-foto-08074-99-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"El ramal A2 de la Carrerada de la Cerdanya es troba ubicat entre la Quadra de Rocacrespa i les Estoreres i arrencaria a tocar del km 5,4 de la carretera BV2115. Es tracta d'un antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya.Es tracta d'una pista que serpenteja des del seu inici al Fondal del Castellot en direcció nord\/nord-est passant per la vessant de llevant de la Talaia en direcció cap a les Gunyoles, on es divideix el camí en direcció a Font-rubí i a Sant Sadurní d'Anoia.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85147","titol":"Fons documental de Cubelles a l'Arxiu de la Corona d'Aragó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-cubelles-a-larxiu-de-la-corona-darago","bibliografia":"","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es troben dipositats un total de 233 documents que fan referència a Cubelles (incloent-hi els que fan referència als antics límits, amb Vilanova i la Geltrú). S'hi poden trobar pergamins, cartes reials, plànols, plets civils, processos, causes del consolat i Tribunal de comerç. A banda dels documents més antics, destaca, pel seu valor simbòlic l'expedient separació dels termes de Cubelles i Vilanova<\/p> ","codi_element":"08074-100","ubicacio":"Arxiu de la Corona d'Aragó (c. dels Comtes, 2, Barcelona)","historia":"

L'Arxiu de la Corona d'Aragó, originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, altres fons històrics.<\/p> ","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85147-foto-08074-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85147-foto-08074-100-2.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIN"],"data_modificació":"2025-02-28 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES)","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"1760","rel_comarca":["17"]},{"id":"85148","titol":"Camí Ral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-29","bibliografia":"MIRET, J., MIRET, M. (2009): Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles. II Monografies del Foix, Diputació de Barcelona, p. 53-61","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí Ral s'ubica a l'actual carretera C31 i que, d'antuvi, comunicava diferents poblacions de la costa i el prelitoral de Garraf i Baix Penedès en direcció a Tarragona. Aquest, comptaria amb diferents ramals que entraven a la vila i anaven en direcció cap a l'interior, cap a l'actual carretera BV-2115, o cap els molins prop del riu Foix. Per aquesta darrera raó, també se'l coneixia com a camí Molinant o Moliner quan anava en direcció a Vilanova. Aquest tram de camí públic tenia al voltant pous (com el Pou de les Ànimes, a tocar del camí, o el del Comú, situat al ramal de l'actual carrer Sant Antoni en direcció a l'Arboç) i recs. Però també comptava amb infraestructures privades situades a redós del camí. Entre ells, diversos hostals ja ben documentats entre els segles XVI-XVIII, quadres, cases, etc. Actualment, el Camí Ral és la principal artèria que creua Cubelles en direcció nord-est\/sud-oest i que articula bona part de la població. Ara, com d'antuvi, també s'hi troben diferents serveis públics i privats durant el ser recorregut per la vila.","codi_element":"08074-101","ubicacio":"ctra. C31 i diferents ramals a tota la vila","historia":"Notícies històriques des del segle XVI, però probablement s'hagi de remuntar a temps més pretèrits, com a mínim des de l'articulació de bona part dels municipis de la costa durant l'alta edat mitjana.","coordenades":"41.2075800,1.6735500","utm_x":"388793","utm_y":"4562649","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85148-foto-08074-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85148-foto-08074-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85148-foto-08074-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85149","titol":"Viaducte del ferrocarril sobre el riu Foix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/viaducte-del-ferrocarril-sobre-el-riu-foix","bibliografia":"LACUESTA, R. GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El viaducte del ferrocarril sobre el riu Foix s'emplaça al sud-oest del nucli històric de Cubelles, entre el carrer Pla de Sant Pere i l'avinguda de la Riera. Consisteix en un pont per tal que la línia ferroviària entre Vilanova i Valls superi el curs del riu Foix. Malgrat les reformes de què ha estat objecte el viaducte conserva els seus trets essencials originals: vuit trams recolzats sobre dos estreps i set rotundes piles amb tallamars semicilíndrics, fets originalment amb carreuat de pedra i paredat adobat, i després amb fàbrica de totxo i formigó. Acabats en una imposta motllurada, sostenen una biga contínua de formigó armat per on discorren els rails de ferro","codi_element":"08074-102","ubicacio":"Entre el carrer Pla de Sant Pere i l'avinguda de la Riera","historia":"L'enginyer Celso Xaudaró Rovira va projectar l'any 1877 la línia ferroviària Valls-Vilanova de 90 quilòmetres de longitud. El mateix any el rei Alfons XII concedí l'autorització per construir-la al vilanoví americano Francesc Gumà Ferran, que hi ha posar les seves energies i diners per aconseguir-la, malgrat l'obstacle que suposava perforar el massís del Garraf pels penya-segats de les costes. Poc després es constituïa la societat Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona. El 10 de juliol de 1878 s'inauguraven les obres del ferrocarril a Vilanova i el 27 de setembre de 1881 hi arribava el tren des de Barcelona. Tot seguit es van iniciar els treballs per continuar la línia fins a Valls. En aquest marc es construí aquest viaducte sobre el riu Foix, projectat i signat pel mateix Xaudaró el 16 d'octubre de 1880 i executat per la Maquinista Terrestre i Marítima el mateix any, amb un tauler de bigues de gelosia de 117,6 metres de longitud sobre vuit trams de 14,64 metres cadascun. La línia va quedar enllestida el 1883, però l'octubre de 1913 una riuada va destruir bona part del viaducte, per la qual cosa es va haver de fer, sobre els estreps i pilars que havien quedat dempeus, una estructura provisional de fusta, portada a terme en pocs dies per una brigada de la Compañía de los Ferrocarriles MZA. El febrer de 1915 la Maquinsta elaborava el projecte d'un pont d'acer el qual un cop construït va perdurar fins a ser substituït per l'actual llosa de formigó","coordenades":"41.2030900,1.6720800","utm_x":"388662","utm_y":"4562152","any":"1880","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85149-foto-08074-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85149-foto-08074-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"Celso Xaudaró Rovira","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85150","titol":"El geni i la força bruta - Monument de l'11 de setembre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-geni-i-la-forca-bruta-monument-de-l11-de-setembre","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El geni i la força bruta (Monument de l'11 de setembre) es troba ubicada a la plaça de Santa Maria, al bell mig del casc històric de Cubelles. El monument es troba assentat sobre un pedestal compost per tres cubs quadrangulars de volums diferents. Al damunt hi trobem l'escultura, realitzada en acer corten, que té unes dimensions de 350cm d'alçada per una amplada de 150cm. Es tracta d'un conjunt abstracte on una figura sembla sostenir una altra que alça un braç, tot plegat combinant formes arrodonides amb angulositats. L'autor comentà «amb aquesta escultura vull representar la força bruta, tosca, intentant oprimir la subtil expressió del ser; amb l'ús de dos materials tan antagònics, plasmo la impossibilitat de la força de matar el geni, la rauxa, el seny, ... com durant l'11 de setembre del 1714, on la força no va poder acabar amb el geni i l'esperit català».","codi_element":"08074-103","ubicacio":"pl. de Santa Maria","historia":"Realitzada per Anselm Cabús Torra al Centre d'Art 'la Rectoria' de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració de l'ajuntament de Cubelles, la Generalitat de Catalunya i AUCAT. Fou inaugurada pel Sr. Damià Calvet el 21 d'abril de 2002, Director General d'Arquitectura i Urbanisme.","coordenades":"41.2085200,1.6727400","utm_x":"388727","utm_y":"4562754","any":"2002","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85150-foto-08074-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85150-foto-08074-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"Anselm Cabús i Torra","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85151","titol":"El Castellot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-castellot-5","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Totalment enrunat","descripcio":"El Castellot s'emplaça en un petit replà de la carena que ascendeix, des del sud-est, cap a la Talaia, per sobre de la carretera BV-2115. S'hi ha pogut detectar la presència d'un mur rectilini amb carreus mitjans irregulars lligats amb morter, orientat en sentit nord-sud. La resta del conjunt es troba en runes, però relativament visible gràcies a una gran quantitat d'enderrocs que hi ha al voltant d'aquest mur i per tota la superfície conservada del cim de la carena. El conjunt, que potencialment no tindria unes grans dimensions, té un clar sentit estratègic, ja sigui lligat al camí que mena de Vilanova a l'Arboç o de control de la carrerada propera (Ramal A2).","codi_element":"08074-104","ubicacio":"Vessant sud-oest del fondal del Petit","historia":"","coordenades":"41.2381200,1.6660100","utm_x":"388213","utm_y":"4566049","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85151-foto-08074-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85151-foto-08074-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"Aquest jaciment va ser identificat durant la fase prèvia d'identificació toponímica del terme de Cubelles. En una segona fase, es va comprovar l'existència de les restes muràries al lloc identificat, gràcies a l'ajut del propietari de Can Rovirosa.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85152","titol":"Monument Pau Casals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-pau-casals","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Tot i que l'estat de conservació del monument és prou bo, aquest presenta pintades i altres agressions","descripcio":"El Monument Pau Casals s'emplaça a la plaça homònima, a tocar de l'estació de ferrocarril de Cubelles. Es tracta d'una escultura realitzada amb ciment i ferro galvanitzat i amida aproximadament 300 cm de llarg, per 280 cm d'alçada i per 85 cm d'amplada. La major part del monument està fornit per ciment amb una certa decoració estriada en sentit horitzontal. Té forma de bloc aproximadament rectangular en disposició obliqua, que sembla un trangle rectangle escapçat al vèrtex superior. A les dues cares del monument hi ha quatre barres en color vermell que representen la bandera catalana. L'altre element interessant, realitzat en ferro galvanitzat, es troba a l'eix vertical de l'escultura, que adquireix la morfologia d'un violoncel i que presenta una barra circular de ferro galvanitzat travessada a la meitat inferior per cinc barres més petites també de ferro galvanitzat, que representen les 5 cordes del violoncel.","codi_element":"08074-105","ubicacio":"pl. de Pau Casals, s\/n","historia":"Cubelles es va sumar als actes d'homenatge del Primer Centenari del naixement de Pau Casals, i fou a iniciativa de la Corporació municipal. El pressupost per la obra, entre l'adequació del jardí i el monument, fou de 250.000 pessetes.","coordenades":"41.2044100,1.6746900","utm_x":"388883","utm_y":"4562296","any":"1977","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85152-foto-08074-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85152-foto-08074-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"Pedro Llorente Brieva","observacions":"El pressupost per la obra, entre l'adequació del jardí i el monument, fou de 250.000 pessetes","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85153","titol":"Monument Charlie Rivel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-charlie-rivel","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Monument Charlie Rivel es troba situat pràcticament al centre de la Plaça del Mar, situada al Sector Marítim de Cubelles. L'escultura està realitzada en formigó encofrat, xapa de ferro i fundició de bronze i amida aproximadament 450 cm d'alçada per 250 cm de llarg i per 260 cm d'ample o gruix. En termes generals, el Monument Charlie Rivel és un cub de formigó encofrat pintat de color blanc pàl·lid que té diferents cossos que sobresurten o entren i que donen volum a l'escultura, sobretot en sentit vertical. En el frontal principal (orientat al sud-oest) hi ha quatre franges de bronze verticals més enfonsades que l'eix del cub de formigó i, al seu costat, una cadira també de bronze (un dels símbols de Charlie Rivel). Corona aquest frontal una escultura de bronze del bust del pallasso. A la banda contrària, hi ha diferents volums de formes geomètriques que sobresurten del bloc principal, entre els quals destaca un cos de guitarra (un altre dels símbols de Charlie Rivel). Finalment, al frontal que mena cap al nord-oest hi ha la placa commemorativa de l'escultura, on s'hi pot llegir: I SI POGUÉS TRIAR \/ TORNARIA A \/ NÉIXER A \/ CUBELLES \/ JOSEP ANDREU \/ CHARLIE RIVEL \/ NAT EL 23 D'ABRIL DE 1896","codi_element":"08074-106","ubicacio":"pl. del Mar","historia":"","coordenades":"41.2017400,1.6769700","utm_x":"389070","utm_y":"4561996","any":"1980","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85153-foto-08074-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85153-foto-08074-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"Guillermo Marín","observacions":"La Fundició Gimfer fabricà la part de bronze, que correspon a la cadira i al bust de Charlie Rivel","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85154","titol":"Residència Charlie Rivel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/residencia-charlie-rivel","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La residència de Charlie Rivel s'emplaça al barri del Sector Marítim de Cubelles, prop de la plaça del Mar, on es localitza el Monument al pallasso. Es tracta d'un edifici aïllat en un conjunt de parcel·les contigües, compost per un ampli jardí i una casa unifamiliar de planta baixa, pis de mida menor que el subjacent i una torre. La casa està formada per cossos diferents això li confereix una aparença volumètrica original i desigual. La planta baixa, que mena a un ampli jardí, té un accés mitjançant un emporxat amb dos ulls, cobert per una teulada a una vessant amb teula àrab. Al seu costat hi ha un cos amb sostre pla que fa funcions de terrassa al pis superior, amb diferents obertures enreixades. La segona planta també està formada per dos cossos volumètricament diferents. Un tram quadrangular amb finestrals enreixats un dels quals mena a la terrassa abans esmentada. Al seu costat, hi ha el primer pis d'una torre que assoleix una alçada més i està coberta per una teulada plana. A la tanca perimetral de la finca hi ha l'únic vestigi visible de la figura del pallasso Charlie Rivel. Sobre l'arc d'obra d'entrada al jardí hi ha una placa de forja amb el seu nom","codi_element":"08074-107","ubicacio":"ptge. de les Pinyes, 7","historia":"","coordenades":"41.2024400,1.6766700","utm_x":"389046","utm_y":"4562074","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85154-foto-08074-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85154-foto-08074-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85155","titol":"Carrer Colom 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-colom-12","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'habitatge del Carrer Colom 12 es troba ubicat al casc històric de Cubelles. Es tracta d'un edifici amb façanes a tres vents que menen al carrer Colom, al carrer d'Àngel Guimerà i a la plaça de la Font. Consisteix en una planta baixa comercial (negocis orientats a la plaça de la Font), dos plantes d'habitatges i una coberta plana envoltada per una barana d'obra. Està pintat amb color groc terròs que es veu combinat pels ràfecs de separació de les alçades, pintats de color vermell terròs, el mateix que envolta les obertures. La façana que té un major interès és aquella que s'orienta a la plaça de la Font. A la planta baixa, a part d'una obertura moderna quadrangular (per accedir a un negoci), hi ha una altra portada amb arc escarser i una finestra amb reixa. La primera planta té tres obertures simètriques unides per un balcó corregut i, a un extrem, una finestra. Totes elles compten amb un tancament amb persiana de llibret. Les obertures de la segona planta, tres, tenen una mida menor i compten amb un balcó sense volada.","codi_element":"08074-108","ubicacio":"c. Colom 12","historia":"","coordenades":"41.2086700,1.6736800","utm_x":"388806","utm_y":"4562770","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85155-foto-08074-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85155-foto-08074-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85155-foto-08074-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85156","titol":"C. Colom 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/c-colom-13","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'habitatge del carrer Colom 13 s'emplaça al casc històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la plaça de Jaume Balmes. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, un pis i una teulada plana amb balustrada i una edificació de teulada a doble vessant. La façana principal s'articula a partir dels volums arrodonits dels arcs de mig punt. La planta baixa té un sòcol arrebossat pintat de verd; un portal de mig punt i un finestral de la mateixa tipologia amb barana baixa de forja. El pis s'articula a partir de dues obertures de amb arc de mig punt que menen a una balustrada correguda. La façana es corona amb una nova balustrada.","codi_element":"08074-109","ubicacio":"c. Colom 13","historia":"","coordenades":"41.2087700,1.6735900","utm_x":"388798","utm_y":"4562781","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85156-foto-08074-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85156-foto-08074-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85156-foto-08074-109-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85157","titol":"Carrer de la Pau, 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-la-pau-11","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'habitatge del carrer de la Pau 11 es troba ubicat al casc antic de Cubelles. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i primer pis, amb una coberta a una vessant amb teula àrab. La façana compta a la planta baixa amb un accés en arc escarser que només es troba emmarcat per blocs escairats a la meitat inferior. A la dreta d'aquest hi ha una petita finestra amb enreixat senzill. A la primera planta i per sobre de l'accés, hi ha una obertura quadrangular amb balcó d'escassa volada, amb petit sostre de teula àrab i coberta per una persiana de llibret. A la dreta i per sobre de la finestra de la primera planta, hi ha una finestra de les mateixes característiques i mides que les del pis inferior, amb petit replà i coberta per persiana de llibret","codi_element":"08074-110","ubicacio":"c. de la Pau, 11","historia":"","coordenades":"41.2084000,1.6718500","utm_x":"388652","utm_y":"4562742","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85157-foto-08074-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85157-foto-08074-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85157-foto-08074-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85158","titol":"Carrer de l'Estació entre Plaça del Castell i Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-lestacio-entre-placa-del-castell-i-carrer-major","bibliografia":"BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de l'Estació entre la plaça del Castell i el carrer Major s'emplaça al centre històric de Cubelles, és una carrer per vianants amb una terrassa en arribar al carrer Major. Es composa per un conjunt d'habitatges unifamiliars entre els quals destaquen els números 5 i 7, que no comparteixen línia de ràfec. La casa del número 5 està formada per una planta baixa i un primer pis, coberta per una teulada a una vessant amb teula àrab. La planta baixa està formada per un antiga obertura adovellada en arc de mig punt, avui en dia tapiada parcialment i convertida en una finestra senzilla amb enreixat. Just al seu costat hi ha una porta moderna sense interès arquitectònic. El primer pis té un petit balcó d'escassa volada sobre l'obertura adovellada i al costat d'aquesta, hi ha una petita finestra amb enreixat senzill. La casa del número 7 també està formada per una planta baixa i una primera planta, amb una cobertura a una vessant amb teula àrab. Presenta unes línies més simètriques que l'exemple anterior articulades a partir d'obertures bessones en les dues plantes de l'habitatge i de la presència d'un sòcol arrebossat. La planta baixa està composada per un accés en arc escarser flanquejada per dues petites obertures amb enreixat senzill. La primera planta té tres petites finestres enreixades d'iguals proporcions i amb petits ressalts de rajola.","codi_element":"08074-111","ubicacio":"c. de l'Estació","historia":"Es va batejar oficialment l'any 1897, una època en què només comprenia el tram que va des del carrer Major fins al Vísctor Balaguer. Anteriorment es coneixia com el carrer del Mar, ja que tenia la continuació en el camí que anava a aquella zona. Aquest carrer s'esmenta al segle XVI com 'lo camí que va a la mar i al molí de Sant Pere', o molií de Baix.","coordenades":"41.2074700,1.6721600","utm_x":"388676","utm_y":"4562639","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85158-foto-08074-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85158-foto-08074-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85158-foto-08074-111-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85159","titol":"Carrer Dr. Juncà 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-dr-junca-11","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'immoble del carrer Juncà 11 s'emplaça al centre històric de Cubelles, enfrontat a la plaça del Castell. Es tracta d'una casa entre mitgeres formada per una planta baixa, una primera planta i una de segona retirada de la línia de carrer amb un balcó darrera una balustrada, on es combinen el color terròs i el blanc. La planta baixa té un sòcol arrebossat de color blanquinós i compta amb una porta quadrangular de fusta de dues fulles amb forja. Al costat, hi ha una finestra quadrangular amb forja complexa. La primera planta es troba articulada a partir d'una balustrada correguda pintada de blanc que comprèn dos obertures simètriques. El tercer pis té una balustrada correguda més àmplia que l'anterior i que donaria pas a una petita terrassa i a un altre pis d'alçada sense interès arquitectònic.","codi_element":"08074-112","ubicacio":"c. Dr. Juncà 11","historia":"","coordenades":"41.2078900,1.6727800","utm_x":"388729","utm_y":"4562684","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85159-foto-08074-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85159-foto-08074-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85159-foto-08074-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85160","titol":"C. Nou 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/c-nou-7","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'habitatge del carrer Nou 7 s'emplaça al límit occidental del cas històric de Cubelles. Es tracta d'un edifici a tres vents, compost per una casa unifamiliar de planta baixa, primer pis i terrassa superior i un gran pati amb entrada de vehicles que fa cantonada entre el carrer Nou i el carrer del Raval del Torrent. La façana principal, que dona al carrer Nou, té una planta baixa amb un portal amb arc escarser de fusta i vidre i dues finestres de les mateixes proporcions amb reixa de ferro. La primera planta compta amb un balcó de ferro sobre la porta d'accés, que té una obertura quadrangular flanquejada per dues finestres amb persiana. Per últim, per sobre el ràfec, hi ha una barana d'obra que cobreix una terrassa plana a la que s'accedeix per un petit tram construït que cobreix les escales. Corona aquesta edificació un penell en forma de gall. En el lateral de la façana, que toca cap el carrer del Raval del Torrent, hi ha un gran pati amb entrada de vehicles.","codi_element":"08074-113","ubicacio":"c. Nou 7","historia":"","coordenades":"41.2089900,1.6730700","utm_x":"388755","utm_y":"4562806","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85160-foto-08074-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85160-foto-08074-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85160-foto-08074-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85161","titol":"Premsa de vi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/premsa-de-vi-3","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ha estat objecte d'actes vandàlics (informacions de setembre de 2023).","descripcio":"

Premsa de cargol fixe. A la base hi ha el plat de ferro amb canal perimetral per a recollir el most cap al broc de sortida i part central realçada per a encaixar-hi la gàbia cilíndrica de costelles de fusta. Aquesta presenta quatre cercles de ferro clavats amb reblons i que es tanquen amb quatre passadors a totes dues bandes, permetent obrir la caixa per la seva càrrega. Dins la caixa hi trobem varis discs o pilons, i la palanca de vaivé que servia per fer baixar la femella, que conforma el mecanisme de pressió. Tres barres o pòsters ubicats simètricament respecte a la gàbia i clavades al formigó, immobilitzaven el cargol en el moment d'exercir la força que l'accionava.<\/p> ","codi_element":"08074-114","ubicacio":"pl. de Melcior Güell i Soler","historia":"

La premsa va ser construïda a Vilanova i al Geltrú pel taller 'Cruells i Medina', ubicat a la Rambla Vidal número 22. Aquesta premsa és una donació la central tèrmica del Foix per part d'Endesa a l'Ajuntament de Cubelles l'any 2018.<\/p> ","coordenades":"41.2097200,1.6728000","utm_x":"388734","utm_y":"4562887","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85161-foto-08074-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85161-foto-08074-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-09-27 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"85162","titol":"Col·lecció quadres pintura ràpida Cubelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-quadres-pintura-rapida-cubelles","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La celebració anual del certamen de pintura ràpida des de 2007, s'emmarca dins de la programació de la Setmana Cultural de Cubelles. Aquest concurs ha donat lloc a una col·lecció de pintures que s'exposa a l'edifici de la Casa de la Vila. El tema de les pintures és Cubelles (carrers, places, monuments, etc.). L'artista pot triar la modalitat i estil de pintura que desitgi, essent normatiu que la pintura tingui unes dimensions mínimes de (61 cm X 50 cm).","codi_element":"08074-115","ubicacio":"pl. de la Vila 1","historia":"El concurs de pintura ràpida es va crear l'any 2007 dins de la celebració de la Setmana Cultural, que es va començar a realitzar l'any 1978.","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85162-foto-08074-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85162-foto-08074-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85163","titol":"Llamborda Stolpersteine de Josep Agustí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llamborda-stolpersteine-de-josep-agusti","bibliografia":"MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2009) Els anys de la postguerra i l'auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l'especulació. Cubelles: Ajuntament de Cubelles.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La llamborda Stolpersteine en record de Josep Agustí Bombui 'Tit', s'emplaça encastada a la vorera davant del portal de cal Tit (C. Sant Antoni, 31). Es tracta d'una llamborda elaborada artesanalment per l'artista alemany Gunter Demnig. Mesura 10 x 10 cm i consisteix en un cub de formigó cobert d'una fulla de llautó en el que hi consten les dades de l'homenatjat. Concretament, seguint una disposició que es repeteix en totes les llambordes, hi figura la inscripció 'Aquí visqué - Josep - Agustí Bombui -- nascut 1896 - exiliat - deportat 1940 - Mathausen - assassinat 29.11.1941 - Gusen'. Actualment (2019), hi ha més de 60.000 llambordes Stolpersteine col·locades a més 1.800 ciutats d'una vintena de països. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat","codi_element":"08074-116","ubicacio":"c. Sant Antoni, 31","historia":"Josep Agustí Bombui, conegut com a 'Tit', va néixer a Almassora el 28 de desembre 1896. De jove, després d'una etapa residint a França es va traslladar a Cubelles. Treballà a l'antiga cimentera Griffi de Vilanova i la Geltrú. Durant la Guerra Civil formà part del Comitè de Defensa local. Abans del final de la guerra en Josep Agustí s'exilià a França on fou internat al camp de refugiats de Frontstalag 184 Angulema, a l'oest d'Occitània. Com a conseqüència dels acords a tres bandes entre el règim franquista, el règim col·laboracionista de Vichy i l'Alemanya nazi, Agustí, juntament amb 926 republicans més -dones, nens i gent gran- va ser enviat al camp de treballs forçats i extermini de Mathausen en el conegut com 'Comboi dels 927'. Fou ser el primer enviament massiu de deportats civils als camps nazis, abans que els jueus, gitanos o russos. Entrà a Mathausen el 24 d'agost de 1940 on rebé el número 3923. La causa al·legada per al seu internament fou que era un Rotspanier 'roig espanyol'. De seguida, com tots els homes de més de 10 anys del comboi, començà a treballar en règim d'esclavatge a les pedreres que proveïen de material per a la construcció i l'ampliació d'altres camps de treball i extermini. Molts moriren durant l'hivern d'aquell any, per les dures condicions i per les vexacions i assassinats indiscriminats per part de les SS. El 24 de gener de 1941 Agustí fou traslladat al camp de Gusen, satèl·lit del primer, junt amb molts altres republicans catalans. Allà rebé el número 8977. Segons consta a la seva fitxa de defunció hi morí el 29 de novembre de 1941 a l'edat de 44 anys, com a conseqüència d'una pericarditis (causa usada freqüentment per ocultar altres causes de mort). L'acte de col·locació de la llamborda per part de l'artista Gunter Demnig es va fer el dia 20 d'abril de 2019","coordenades":"41.2089100,1.6755200","utm_x":"388960","utm_y":"4562794","any":"2019","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85163-foto-08074-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85163-foto-08074-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"Gunter Demnig","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85164","titol":"Col·lecció d'elements de Cubelles al fons de Vinseum","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-delements-de-cubelles-al-fons-de-vinseum","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons de la col·lecció de Vinseum conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. Conté trenta-sis espècimens d'ornitofauna dissecada; dos fòssils de gasteròpodes; i materials arqueològics procedents de la cova del Tradé, Mas d'en Pedro i 'sobre el cementiri de Cubelles', sobre el cementiri. Entre aquest darrer conjunt destaca el coll d'àmfora amb 'titulus pictus' visible a l'exposició permanent","codi_element":"08074-117","ubicacio":"Vinseum (pl. Jaume I, 5, Vilafranca del Penedès)","historia":"Vinseum, el Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, fundat l'any 1926 conserva en el seu fons col·leccions de temàtica ben diferent. Algunes d'elles contenen elements procedents del municipi de Cubelles. Tots ells són fruit de la inesgotable i vocacional activitat científica d'estudiosos com Lluís Via i Rossend Olivella, que van recollir molts elements de fauna marina fossilitzada. El mateix faria Pere Mestre en ornitologia, ja que es considera un dels millors ornitòlegs de l'últim quart del segle XX. Alguns dels ocells que conformaven l'antiga instal·lació Col·lecció Ornitològica Comarcal dels anys vuitanta del segle XX, van ser capturats pel seu estudi a Olivella, en una època que la identificació d'ocells no hi havia ni guies per classificar les espècies. Des d'un primer moment el museu ha estat la referència de l'arqueologia local, des de que Pere Giró erudit i arqueòleg de vocació, comencés com a pioner amb l'excavació de jaciments del Penedès, durant la primera meitat de segle XX. En l'actualitat, el museu guarda el material dels més de 600 jaciments excavats; testimoni imprescindible per al coneixement de l'activitat humana en les zones de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, des del paleolític fins a l'edat mitjana, passant pel període íber o de romanització.","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Mesozoic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"77|78|79|80|81|83|85|122","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85165","titol":"Relleu escut de Cubelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/relleu-escut-de-cubelles","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Relleu projectat amb motllures que representa l'escut de Cubelles. Té unes dimensions de 75 x 75 cm. Està ubicat a les escales d'accés al segon pis de l'edifici de l'Ajuntament de Cubelles.","codi_element":"08074-118","ubicacio":"pl. de la Vila 1","historia":"L'escut estava ubicat a l'antic edifici de Caixa Penedès, situat al carrer Major, 1 de Cubelles, dins la oficina bancària.","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85165-foto-08074-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85165-foto-08074-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"Pedro Llorente Brieva","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85166","titol":"Setmana Cultural","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/setmana-cultural","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Des de fa més de 40 anys, es celebra a la vila la Setmana Cultural, que normalment s'allarga durant bona part del mes d'abril de cada any. El seu objectiu és fomentar la llengua i la cultura catalanes al voltant de Sant Jordi. Els actes celebrats són múltiples i de diferents àmbits culturals: presentacions de llibres i contes, projeccions de pel·lícules, vermuts literaris, ballades de sardanes, concurs de pintura ràpida, la Trobada de Puntaires, obres de teatre, entre molts d'altres.","codi_element":"08074-119","ubicacio":"sales d'actes i patis de la vila","historia":"","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85167","titol":"Col·lecció de joguines de Can Travé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-joguines-de-can-trave","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Important col·lecció de joguines reunida per Frederic Travé a Can Travé al llarg de la seva vida. Hi destaquen un gran conjunt de maquetes de trens, avions cotxes i altres vehicles reproduïdes a diferents escales. Hi ha també figuretes de tipologia molt variada.","codi_element":"08074-120","ubicacio":"c. Sant Antoni, 16-24","historia":"La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació.","coordenades":"41.2087900,1.6749100","utm_x":"388909","utm_y":"4562782","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85167-foto-08074-120-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85168","titol":"Col·lecció d'instrumental científic de Can Travé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dinstrumental-cientific-de-can-trave","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció de nombrós instrumental de recerca científica que Frederic Travé reuní a Can Travé al llarg de la seva vida.","codi_element":"08074-121","ubicacio":"c. Sant Antoni, 16-24","historia":"La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació.","coordenades":"41.2087900,1.6749100","utm_x":"388909","utm_y":"4562782","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85169","titol":"Col·lecció de bastons de Frederic Travé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-bastons-de-frederic-trave","bibliografia":"RIUS, J. (desconegut) Frederic Travé i la seva «Biblioteca mitològica de Cubelles.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció de diversos centenars d'exemplars de bastons (es calcula que entre 300 i 400) que va ser acumulada per Frederic Travé Escardó al llarg de la seva vida.","codi_element":"08074-122","ubicacio":"c. Sant Antoni, 16-24","historia":"La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La gran col·lecció de bastons de Frederic Travé es deu a que aquest important personatge fou un gran col·leccionista, a més d'usuari d'aquest suport. Li agradava explicar que cada bastó tenia la seva petita o gran història, la seva característica i fins i tot la seva funció particular. Es deia que Frederic Travé tenia un o més d'un bastó per cada dia de l'any. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació.","coordenades":"41.2087900,1.6749100","utm_x":"388909","utm_y":"4562782","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85170","titol":"Biblioteca de Mitologia Clàssica Frederic Travé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/biblioteca-de-mitologia-classica-frederic-trave","bibliografia":"PANYELLA, V. (2001) La Biblioteca de mitologia clàssica Frederic Travé: catàleg de la col·lecció bibliogràfica. Barcelona: Biblioteca de Catalunya RIUS, J. (desconegut) Frederic Travé i la seva «Biblioteca mitològica de Cubelles","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La biblioteca fons Frederic Travé mitologia s'emplaça a la Biblioteca de Catalunya, procedent de Can Travé. Es tracta d'una biblioteca de més de 3.500 volums de temàtica monogràfica sobre mitologia clàssica. La cronologia dels llibres abasta als segles XV-XX. A Can Travé la biblioteca estava allotjada en una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí, i per dues petites sales als extrems. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics.","codi_element":"08074-123","ubicacio":"Biblioteca Nacional de Catalunya","historia":"La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé, president de la IBM a Catalunya, i membre de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona, recollí al llarg de la seva vida una àmplia col·lecció d'obres relacionades amb la mitologia que, juntament amb un conjunt d'escultures i obres d'art de tema mitològic, instal·là a Can Travé. Va construir aquesta col·lecció des de la il·lusió, l'interès i l'entusiasme intel·lectual vers aquesta temàtica. El discurs que Travé realitzà en la reunió de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona el 1973 remarca la voluntat de vincular la seva visió del col·leccionisme amb l'interès vers el coneixement de les arts i de la creativitat des d'un àmbit tan complex i ric com ha estat i és la mitologia clàssica. Ens trobem doncs davant d'una col·lecció única. Després de la seva mort, l'any 1997 la Biblioteca de Catalunya va adquirir-ne a la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé, el fons gràfic i bibliogràfic, que va quedar repartit entre la Unitat Bibliogràfica (monografies), la Unitat Gràfica (llibres d'art i catàlegs de llibreters) i l'Hemeroteca (revistes). El catàleg de la col·lecció bibliogràfica fou publicat per la Biblioteca de Catalunya el 2001, aprofitant la celebració a Barcelona del 22è Congrés de l'Associació Internacional de Bibliofília.","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons bibliogràfic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"57","codi_tipo_sitmun":"3.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85171","titol":"Biblioteca de ciències naturals de Frederic Travé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/biblioteca-de-ciencies-naturals-de-frederic-trave","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Important biblioteca monogràfica sobre ciències naturals i, especialment, d'ornitologia i jardineria que Frederic Travé reuní al llarg de la seva vida a Can Travé. Es tracta d'un fons de més de 2.000 títols que van des dels tres volums de l''Ornithologiae' de Ulisses Aldrovandi o l''Historia Naturalis de Avibus' de Johannes Jonstonus, tots dos del segle XVII, fins a guies d'ornitologia de llocs del món tan dispars com Sibèria, Malàsia o Guatemala","codi_element":"08074-124","ubicacio":"Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers","historia":"La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé va ser, entre moltes altres aficions, un interessant en les ciències naturals i especialment en l'oritologia. L'any 1954 va ser un dels impulsors de la creació de la 'Sociedad Española de Ornitología' (SEO) i de la seva 'Sección Regional' catalana. Travé va crear amb el pas dels anys una important biblioteca d'ornitologia i apartats de les ciències naturals. La seva afició per la matèria el portà a reunir un important fons bibliogràfic que adquiria tant a casa nostra com a llibreters d'altres països. En l'actualitat la biblioteca i part del seu epistolari estan dipositades a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers, fruit d'una donació l'any 1993 de la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. Uns anys més tard, el Museu també va acollir totes les col·leccions d'història natural de Travé, principalment de malacologia, que s'exposa a l'edifici de la Tela, papallones i vertebrats dissecats.","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons bibliogràfic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"57","codi_tipo_sitmun":"3.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85172","titol":"Gabinet d'història natural de Frederic Travé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gabinet-dhistoria-natural-de-frederic-trave","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Important col·lecció sobre ciències naturals que Frederic Travé reuní a Can Travé al llarg de la seva vida. Destaquen especialment les col·leccions de malacologia, papallones i vertebrats dissecats","codi_element":"08074-125","ubicacio":"Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers","historia":"La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé va ser, entre moltes altres aficions, un interessant en les ciències naturals i especialment en l'oritologia. L'any 1954 va ser un dels impulsors de la creació de la 'Sociedad Española de Ornitología' (SEO) i de la seva 'Sección Regional' catalana. Travé va crear amb el pas dels anys una important biblioteca d'ornitologia i apartats de les ciències naturals. La seva afició per la matèria el portà a reunir un important fons bibliogràfic que adquiria tant a casa nostra com a llibreters d'altres països. Aquestes col·leccions es troben actualment al Museu de Ciències Naturals de Granollers, fruit d'una donació l'any 2000 de la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. Anys abans, el 1993, hi havia donat també la seva biblioteca especialitzada.","coordenades":"41.2087900,1.6749100","utm_x":"388909","utm_y":"4562782","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85173","titol":"Col·lecció de paper pintat de Psique i Cupido","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-paper-pintat-de-psique-i-cupido","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Frederic Travé va decorar les parets d'una sala de la Biblioteca de Mitologia Clàssica. Concretament era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d'Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. Es tracta de paper pintat de tipus panoràmic, format per dotze escenes: onze plafons i un rotlle. Aquest tipus de paper pintat va ser editat per Desfossé & Karth, a París a partir de 1872, si bé l'edició que es col·locà a Can Travé data de 1923. La composició és obra de Louis Lafitte i Merry-Joseph Blondel i va ser gravada per Xavier Mader. Entre les escenes que s'hi reprodueixen hi trobem la 'Consulta a l'Oracle', 'Psique transportada per Zèfir', 'El bany de Psique', 'Psique i les seves germanes', 'Psique descobreix Cupido', 'Psique abandonada', 'Psique és acollida per un vell pescador', 'Psique ofereix a Venus un gerret d'aigua salada', 'Psique dóna a Cerber una fogassa', 'Psique amb la capsa de Proserpina', 'Psique perdonada per Venus' i 'L'himeneu de Psique i Cupido'.","codi_element":"08074-126","ubicacio":"Biblioteca Nacional de Catalunya","historia":"La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. El paper ornamentava les parets d'una de les sales de la Biblioteca de Mitologia Clàssica on hi reuní una gran col·lecció de llibres de tema mitològic. Era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d'Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. La Biblioteca estava moblada amb llibreries ornamentades amb un conjunt d'escultures i obres d'art: còpies de pintures, calcografies, plànols, mapes i arbres genealògics de tema mitològic. És un paper fabricat a París per Joseph Dufour entre 1814 i 1816. Editat per Desfossé & Karth a partir de 1872, el qual en va fer una dotzena d'edicions. A banda dels papers descrits, dipositats a la Biblioteca Nacional de Catalunya, a Can Travé en van quedar altres de la mateixa tipologia, a l'entrada de la casa n'hi havia altres amb la representació de les cataractes del Niàgara i el Port de Boston, situats a esquerra i dreta del passadís, respectivament. Mesuren 200 x 420 cm. A la sala de jocs de la torre rodona hi havia altres escenes del mateix estil i un paisatge del Carib. L'Ajuntament, donades les condicions d'humitat de la casa que els estaven deteriorant, els va fer retirar i es troben en procés de restauració A començaments del segle XIX és quan s'arriba a una major perfecció tècnica i plàstica en la realització del paper pintat. El paper panoràmic sorgeix en aquest moment i és hereu de les pintures al fresc que representaven esdeveniments històrics o imaginaris a partir de diverses escenes que generalment tenien un fons amb un paisatge comú. Les manufactures més importants eren a França, des d'on es van posar de moda i van aparèixer fàbriques de paper pintat en diversos indrets europeus. Van ser mostrats a exposicions internacionals i universals. S'instal·lava enganxant-lo directament a la paret i rematat amb frisos i greques o bé sobre un fris de fusta o un altre tipus de paper. L'any 1997 la Biblioteca de Catalunya comprà aquests elements a la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé.","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85173-foto-08074-126-2.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Papers pintats del mateix tipus i fabricació es troben al Saló de Recepció dels Ambaixadors Estrangers de la Casa Blanca (Washington, EUA).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85174","titol":"Àncora de d'Avinguda Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ancora-de-davinguda-catalunya","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de tipus Almirallat que es caracteritza per tenir una peça llarga (anomenada cep) que, fixada a l'extrem de l'àncora perpendicularment al pla determinat pels dos braços (part inferior de l'àncora) i la canya (part perpendicular), fa adoptar a l'àncora la posició més adient perquè una de les ungles es clavi en el fons marí. També hi ha una part de la cadena que servia per ancorar al vaixell, s'ajunta en un peça rodona anomenada cigala, mitjançant un grillet d'unió.","codi_element":"08074-127","ubicacio":"Rotonda av. Catalunya","historia":"Àncora cedida per la central tèrmica Foix mitjançant conveni de cessió signat el 13 de setembre de 2017 i ratificat per acord de la junta de govern local de 28 de març de 2018. Es tracta d'una cessió que va fer fa Endesa Generación, SA. Central térmica del Foix 1975-2015.","coordenades":"41.2092300,1.6803200","utm_x":"389363","utm_y":"4562823","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85174-foto-08074-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85174-foto-08074-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85175","titol":"Onze de setembre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/onze-de-setembre","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Organitzat per l'Ajuntament de Cubelles, cada 11 de setembre (diada de Catalunya), es fa un acte oficial al monument a l'Onze de setembre (a la plaça de Santa Maria), que ve acompanyat del cant dels Segadors, alhora que s'hissa la senyera al campanar de l'església de Santa Maria. Finalitza l'acte amb una ballada de sardanes popular","codi_element":"08074-128","ubicacio":"pl. de Santa Maria","historia":"","coordenades":"41.2085600,1.6727000","utm_x":"388723","utm_y":"4562759","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85176","titol":"Setmana Santa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/setmana-santa-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cada Setmana Santa, la Confraria del Via Crucis i el Cor l'Espiga de Cubelles organitzen una sèrie d'actes particulars a Cubelles. El Divendres Sant es fa una processó pel casc històric de la vila que s'inicia a la plaça de Santa Maria i una cantada de caramelles a càrrec del Cor l'Espiga de Cubelles. Per altra banda, dissabte es fa una nova cantada a la façana marítima i novament, Diumenge Sant es fa pels carrers del centre fins arribar a la plaça de la Vila, on intervenen el Cor de l'Espiga i el Cor de les Espiguetes. Des de fa pocs anys a més, durant la Setmana Santa es celebra la Fira Medieval de Cubelles, al casc històric de la població","codi_element":"08074-129","ubicacio":"Façana marítima i centre de la població","historia":"","coordenades":"41.2083900,1.6730300","utm_x":"388751","utm_y":"4562740","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85177","titol":"Els Pastorets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pastorets-3","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entre mitjan desembre i mitjan gener de cada canviant d'any, es fan una sèrie de representacions de l'obra Els Pastorets, a càrrec del Grup Teatre Casal de Cultura de Cubelles i la Societat Recreativa i Cultural l'Aliança de Cubelles.","codi_element":"08074-130","ubicacio":"Sala Sociocultural (Carrer Nou)","historia":"El dia de Reis de 1990, el Grup de Teatre del Casal de Cultura recuperà per a Cubelles la representació d'Els Pastorets que en anteriors èpoques havien portat a l'escenari altres col·lectius teatrals de la vila. L'obra de Folch i Torres es va dur a terme, a la Societat L'Aliança, fins al 2000. Després d'anys d'absència, fins 2018, el mateix elenc teatral ha tornat a representar, amb gran èxit l'obra.","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85177-foto-08074-130-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85178","titol":"Festa de la Bicicleta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-bicicleta-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Durant la primavera de cada any i ja en fa més de 30, es celebra a Cubelles la Festa de la Bicicleta, una passejada popular no competitiva adreçada a un públic familiar. Es complementa amb activitats infantils, exhibicions i sortejos de bicicletes i material esportiu. Es desenvolupa en un recorregut totalment urbà, asfaltat, amb origen i final al Poliesportiu Municipal (av. Onze de Setembre s\/n).","codi_element":"08074-131","ubicacio":"av. Onze de Setembre s\/n","historia":"Origen l'any 1998","coordenades":"41.2018500,1.6705900","utm_x":"388535","utm_y":"4562017","any":"1998","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85178-foto-08074-131-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85179","titol":"Mostra de pallassos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mostra-de-pallassos","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"A finals del mes de juliol de cada any des del 2012, es celebra a Cubelles la Mostra de pallassos que acostuma a durar un dia. La mostra conté un ampli ventall de propostes per a tots els gustos i edats. La Mostra de Pallassos és una festa adreçada a les famílies, especialment amb infants. Compta amb l'assessorament artístic del pallasso cubellenc Pep Callau. La vila natal de Charlie Rivel, el més universal dels pallassos, ret d'aquesta manera el seu particular homenatge al seu fill il·lustre i a tota la nissaga Rivel","codi_element":"08074-132","ubicacio":"places del centre de la vila","historia":"Iniciada l'any 2012, és un homenatge al pallasso universal de Cubelles, Charlie Rivel.","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"2012","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85180","titol":"Ball de Gegants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-gegants-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Agrupació de Balls Populars de Cubelles (ABPC) organitza el Ball de Gegants durant la setmana cultural (aproximadament a finals del mes d'abril) i durant la festa major (14 i 15 d'agost), amb acompanyament de gralles i timbals, en un conjunt d'unes 15-20 persones. Els protagonistes són els gegants Abdó i Assumpta i el gegantó Charlie. Abdó mesura 3,45m d'alçada per 58kg, Assumpta 3,35m per 68kg i Charlie 2,65m per 30kg. El vestuari de l'acompanyament es composa de camisa verda dels geganters de l'ABPC, pantaló blanc, faixa negra i espardenyes de set betes negre-i-verdes de l'ABPC","codi_element":"08074-133","ubicacio":"Cubelles","historia":"Els gegants Abdó i Assumpta van ser creats el 1958 i el gegantó Charlie es va fer per les festes de l'any 1987. L'any 1996 l'Ajuntament en va cedir la gestió a l'Agrupació de balls populars de Cubelles.","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85181","titol":"Puntaires de Cubelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puntaires-de-cubelles","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"En el marc de la Setmana Cultural (darreries d'abril) es celebren les Trobades de Puntaires que concentren puntaires d'arreu de Catalunya, sobretot del Garraf, Alt i Baix Penedès. El duen a terme les associacions Labors de Cubelles i Puntaires Cubellenques. Les puntes al coixí o boixets són un art tèxtil, que consisteix a elaborar unes filigranes fines i complexes a partir de l'ús d'un patró de cartolina, fil, boixets, agulles i un coixí","codi_element":"08074-134","ubicacio":"Cubelles","historia":"L'Associació de Puntaires Cubellenques es va crear l'any 2010 i té de mitja, uns \/es 10 socis\/es. A Catalunya, la tècnica de la punta al coixí va derivar a partir del segle XVIII en una industria que va sobreviure fins a mitjan segle XX. Amb la desaparició de la indústria de la punta, la tècnica per a fer blondes, punyetes, mocadors, etc. resta en el saber de les puntaires, que continuen confeccionant-ne per a gaudi propi i transmeten els seus coneixements a qui els vol aprendre.","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85182","titol":"Recepta del Xató de Cubelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/recepta-del-xato-de-cubelles","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Piqueu en un morter els grans d'all amb la sal, perquè no saltin. Un cop ben aixafats, aneu afegint els pinyons, les ametlles i avellanes, treballeu-lo fins que tot plegat formi una pasta homogènia. Raspeu la part interior de les nyores escaldades i afegiu la polpa obtinguda al morter. Un cop homogeneïtzat, poseu-hi la molla de pa amb vinagre, una mica escorreguda, i continueu treballant-ho. Un cop llest, afegiu lentament oli mentre es remena, també lentament, per donar a la salsa la consistència volguda. En una plàtera, col·loqueu l'escarola ben escorreguda, poseu sal, oli i salsa, remenant-ho bé i servint-ho després en plats. Després ho acompanyeu amb la tonyina, el bacallà, els seitons i les olives. Deixeu que cada comensal, al seu gust, s'hi posi una mica més de salsa. Ingredients per a la salsa: 2 alls; 15 gr. de pinyons; 40 ametlles; 15 avellanes torrades; 8 nyores escaldades; 1 molla de pa; vinagre al gust; oli a voluntat; sal Ingredients per al plat: 2 escaroles; 300 gr. de bacallà dessalat i esqueixat; 150 gr. de tonyina dessalada i esqueixada; 12 filets de seitó dessalats; olives arbequines negres","codi_element":"08074-135","ubicacio":"Cubelles","historia":"","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85183","titol":"Llegenda del castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-castell-0","bibliografia":"MOYA, B. (2017) Olèrdulae. Els contes del Penedès (de mar a terra endins). Vilanova i la Geltrú: Ed. El Cep i la Nansa","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conten que de tots els castells de la comarca del Penedès, el de Calafell va ser l'últim i el més difícil de conquerir. Era notícia que aquesta vigorosa resistència es devia a que fins dalt de la fortalesa hi arribava un túnel secret que venia a sortir molt a prop de la mar, a l'indret que avui anomenem les Teixoneres. Per aquest túnel, els habitants del castell, s'aprovisionaven d'aigua i tota mena d'aliments que per mar, i de nit, els hi feien arribar des de Tamarit i Altafulla. El senyor de Cubelles va prometre una gran recompensa a qualsevol que li facilités l'entrada a la fortalesa o li portés el cap del valí del castell. Però els dies passaven i ningú podia satisfer aquell desig i els pocs que ho intentaren hi perderen la vida. Vet aquí, però, que prop de l'església de Sant Cristòfol, construïda pels habitants de Cubelles, hi vivia un rodamón anomenat Garneu. L'individu, malcarat i taciturn, vivia ben apartat de tothom. Però un dia que s'havia arribat al castell de Cubelles per vendre el peix que havia pescat, va assabentar-se de la recompensa oferta del senyor del castell. El rodamón, nedador admirable, tenia per costum anar a nedar de nit i en alguna ocasió havia vist el valí de Calafell, afeccionat com ell als banys nocturns al mar prop de la sortida del passadís secret. Una nit Garneu, disfressat de dona, va apropar-se a la comitiva del valí que s'estava a la platja. La guàrdia, amatent, va detenir-lo de seguit que van veure'l. Però el valí, home sensual i faldiller, en saber que era una dona, va voler que la deixessin arribar fins ell. Descuit que Garneu aprofità per clavar-li una llarga i fatal daga al cor. I sense esperar cap reacció, saltà a l'aigua capbussant-se entre les onades. La cort del valí, tement que es tractés d'una emboscada fugí cap el túnel, deixant al mort abandonat a la riba. Garneu aprofità l'ocasió per sortir de l'aigua, tallar el cap al valí i amb la testa penjada a la cintura, tornà a la mar. L'endemà va portar el seu trofeu al castell de Cubelles, on va ser recompensat. I així, mort el valí, i sense cabdill que els dirigís, el castell de Calafell va poder ser pres per les hosts cristianes, que ja abans havien pres els altres castells del Penedès.","codi_element":"08074-136","ubicacio":"Castell de Cubelles","historia":"","coordenades":"41.2078600,1.6724800","utm_x":"388704","utm_y":"4562681","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85184","titol":"Llegenda de Joan Serra a Rocacrespa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-joan-serra-a-rocacrespa","bibliografia":"BORREGO, J.C. (2010) El Penedès llegendari. Valls: Cossetània Edicions","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Joan Serra era un cruel bandoler al que se li atribuïen centenars d'assalts, assassinats, tirotejos amb les forces de l'autoritat. Refugiat a les muntanyes es feia fonedís a la primera i sempre estava a l'aguait per buidar masos i les bosses dels viatgers. Un dia va aparèixer tot sol al caseriu de Rocacrespa, a la riba dreta del Foix. Portava un tall a la mà i el front masegat. La mestressa, atemorida ja que el marit estava al tros, va tenir el temps just d'amagar els fills a l'habitació quan en Joan Serra entrava a la casa. El bandoler va treure del sarró un fetge sangonós i exigí a la dona que li preparés regat amb un bon vi. La dona obeí fins i tot quan li demanà que segués amb ell a taula i compartís l'àpat amb ell. Quan ja marxava li va dir a la dona que el fetge que s'acabaven de cruspir era el del seu marit. Ell l'havia delatat en veure'l a la riba del Foix i quan el marit i els mossos d'esquadra de Cubelles es van presentar al seu amagatall ell els havia rebut a trets i ara els tres estan envoltats de mosques.","codi_element":"08074-137","ubicacio":"Rocacrespa","historia":"","coordenades":"41.2370700,1.6619400","utm_x":"387870","utm_y":"4565938","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85185","titol":"Llegenda de Juí el Moro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-jui-el-moro","bibliografia":"BORREGO, J.C. (2010) El Penedès llegendari. Valls: Cossetània Edicions. MOYA, B. (2005) Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Barcelona: Ed. de l'Abadia de Montserrat. MOYA, B. (2017) Olèrdulae. Els contes del Penedès (de mar a terra endins). Vilanova i la Geltrú: Ed. El Cep i la Nansa.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La llegenda versa sobre el xeic Bilal Al-Malik, que senyorejava un castell alçat sobre un turó entre la Quadra d'Enveja i Cubelles. Disposava aquest cabdill musulmà d'una bella i jove esclava cristiana anomenada Riquilma que es va enamorar d'un jove esclau. Els dos planejaren fugir en barca a Barcelona, d'on ella era originària. Traïts per una majordoma del xeic van ser capturats quan emprenien la fugida van ser fets presoners. Quan el musulmà es disposava a jutjar-los amb un fatídic final ja conegut, l'avenç de les tropes del Comte de Barcelona, que ja havien conquerit els castells de Rocacrespa, Miralpeix i la Geltrú, l'obligaren a fugir. Abans, però, ordenà que pengessin els enamorats. El desencadenant tràgic de la parella d'esclaus enamorats no va passar desapercebut ni per als cristians que els van trobar ni per la resta de generacions de penedesencs.","codi_element":"08074-138","ubicacio":"Turó Juí del Moro","historia":"","coordenades":"41.2193500,1.6771500","utm_x":"389115","utm_y":"4563951","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"El Juí del Moro és un turonet que s'alça entre els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú. Alguns estudiosos diuen que aquest 'juí', que la llegenda pren per 'judici', en realitat és una deformació del mot 'assut' (és a dir, una resclosa).","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85186","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-43","bibliografia":"VIDAL, J. (1991): Les caramelles de Cubelles: 1900-1990. Un reflex de la vida local d'aquest segle. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 167 p.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Durant la Setmana Santa de cada any, durant la processó de Divendres Sant es fa una cantada de caramelles a càrrec del Cor l'Espiga de Cubelles. Es torna a fer una cantada el dissabte, però en aquest cas a la façana marítima de Cubelles, mentre que el Diumenge Sant la cantada es fa pels carrers del centre fins arribar a la plaça de la Vila.","codi_element":"08074-139","ubicacio":"Centre de la vila i façana marítima","historia":"Si bé a Cubelles existia una tradició de corrandes, és amb la fundació del Cor l'Espiga durant la Guerra Civil i la seva transformació en la Flor de Boix quan pren una notable embranzida fins el dia d'avui.","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85187","titol":"Sardanes de Cubelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardanes-de-cubelles","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En dates assenyalades i sobretot durant l'Aplec de la Sardana, l'Agrupació Sardanista Anella Oberta organitza ballades de sardanes, que s'acostumen a celebrar a la plaça de la Sardana (c. Gallifa- av. del Terme) o al Carrer Neu. Es tracta d'una entitat fundada l'any 2003 amb la finalitat de la difusió i promoció de la sardana i el seu ensenyament que organitza ballades, l'Aplec, i la Diada de l'Agrupació amb ballada i concert.","codi_element":"08074-140","ubicacio":"pl. de la Sardana i c. Nou","historia":"","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85188","titol":"Goigs en honor dels sant màrtirs Abdon i Senen","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-honor-dels-sant-martirs-abdon-i-senen","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. En el cas d'Abdon i Senen, es tracta de dos sants dels que es coneix poca informació. Procedents probablement de Pèrsia, propagaven la fe cristiana durant el segle III i s'encarregaven de donar sepultura a aquells qui, amb la seva mort, havien assolit la vida eterna. Foren martiritzats i degollats per aquesta causa i enterrats el 30 de juliol, essent aquesta la data de la seva veneració i de la celebració de la Festa Major petita de Cubelles. Se'ls ha considerat patrons dels llauradors i pagesos. En els Goigs en honor dels sants màrtirs Abdon i Senen, es fa esment de les seves vicissituds al llarg dels seus viatges des de Pèrsia a Roma i de part dels seus martiris, en el primer dels quals foren respectats i no atacats per lleons i ossos. 800 anys més tard, els seus cossos serien portats a Arlés (tot i que hi ha diferents indrets on s'afirma tenir-ne les relíquies) i, des d'allà, en van arribar restes a Cubelles. La tornada dels Goigs és: Arrepentits dels pecats \/ Vos venerám humilment : \/ Martirs Abdon y Senen \/ Siau nostres advocats","codi_element":"08074-141","ubicacio":"Cubelles","historia":"","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85189","titol":"Goigs en llaor de les Santes Relíquies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-llaor-de-les-santes-reliquies","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. En els Goigs en llaor de les Santes Relíquies (compost per G.D.P.), es fa una oda a totes aquelles restes de sants que es troben a l'església de Santa Maria de Cubelles, dedicant una estrofa o verset a cadascun d'ells i afirmant 'No se sap ab certitud \/ Quant á eixa església vingueren \/ Tals ossos (...)\/. El Goig es troba ornamentat amb motius florals al perímetre i a l'encapçalament. S'hi troben esmentats Santa Cristina, Sant Urbà, Sant Teodor, Sant Sebastià, Sant Justí, Sants Victor i Vital, Sant Abdó i Senen, entre d'altres. Finalitza el Goig la petició: Obrau sempre meravelles \/ Ossos sants, de Déu amats: \/ Socorreu als de Cubellas \/ Cuant vos imploren confiats \/ Al peu del Goig s'hi esmenta que fou realitzat a la impremta de la vídua Torras, junt amb c. Creu 11, Sant Gervasi.","codi_element":"08074-142","ubicacio":"Cubelles","historia":"","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85190","titol":"Goigs en lloança de Sant Isidre Llaurador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-lloanca-de-sant-isidre-llaurador","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Els Goigs en lloança de Sant Isidre Llaurador venen de la tradicional devoció a aquest sant com a patró d'aquelles activitats que tenen relació amb les collites i la fertilitat de la terra en general. S'esmenta que es venera i es canta a la parròquia de Santa Maria de Cubelles. El Goig presenta una representació centrada en terç de caixa del sant llaurant; sota d'aquesta representació hi ha l'escut de la vila de Cubelles. Al terç inferior, en caixa completa, hi ha la partitura del cant d'aquest goig. Tot el conjunt està emmarcat per motius foliacis en colors negre i vermell. Comença: PUIX mai no haver defraudada \/ del bon pagès la suor, \/ (la tornada) feu-nos fèrtil la sembrada \/ Sant Isidre Llaurador. \/ L'acabament, per la seva banda, diu: Puix que sempre haver vessada \/ la virtut en abundor \/ concediu-nos bona anyada \/ Sant Isidre Llaurador","codi_element":"08074-143","ubicacio":"Cubelles","historia":"","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"1961","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"Antoni Massanell i Esclasans","observacions":"Text poètic d'Antoni Massanell i Esclasans; Música de Mossèn Josep Maideu i Auguet; Xilografia de Ricard Vives i Sabaté. Amb llicència eclesiàstica, any 1961.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85191","titol":"Goigs a la gloriosa mort, assumpció i glorificació de la humil Verge Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-la-gloriosa-mort-assumpcio-i-glorificacio-de-la-humil-verge-maria","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Els Goigs a la gloriosa mort, assumpció i glorificació de la humil Verge Maria van ser editats per primer cop l'any 1861 i reprodueixen, en forma, lletra i disseny, els cànons d'aquest tipus d'expressió devocional i musical popular. Escrits en català i d'autor anònim, mantenen l''Oremus' en llatí, i la imatge central amb la imatge de la Verge Maria. L'estrofa de començament i final diu: Brillant illuminació \/ Sou del Cel Verge Maria: \/ Sia nostra amparo, y guia, \/ Vostra gloriosa Assumpció.","codi_element":"08074-144","ubicacio":"Cubelles","historia":"","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85191-foto-08074-144-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85192","titol":"Goigs en llaor del gloriós apòstol Sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-llaor-del-glorios-apostol-sant-jaume","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. El Goig en llaor del gloriós apòstol Sant Jaume era destinat a la veneració d'aquest sant a l'església homònima de la Quadra de Rocacrespa en una data relativament recent. Tot i que és una obra anònima i tampoc sabem quan es va realitzar, presenta elements iconogràfics típics de la vila de Cubelles, com les torres de la Central, vaixells d'esbarjo, barques de pesca, etc. junt amb d'altres elements clàssics en la tradició de Sant Jaume, com el bastó de peregrí, la petxina i la creu de Sant Jaume. El text, en tres columnes de la caixa completa, té la tornada següent: Venerat en nostre temple \/ sigueu-nos bon protector. Per sobre hi ha una representació de Sant Jaume flaquejat pels elements típics del peregrí. A la cantonada dreta i a la part baixa, hi ha un seguit de representació típiques i modernes de la vila de Cubelles. La composició musical es troba, a caixa completa, al quart inferior. L''Oremus' està escrit en català.","codi_element":"08074-145","ubicacio":"Cubelles","historia":"","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"F. Xavier Oms","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85193","titol":"Fita de terme del Juí del Moro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-del-jui-del-moro","bibliografia":"ARENAS, R.; BALANZA, M.A. (2014) 'Els límits del terme municipal de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 20-26.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La fita de terme del Juí del Moro es troba ubicada al límit entre els termes municipals de Cubelles i Vilanova i la Geltrú, entre l'autovia C-32 i el carrer Isaac Albéniz, en un vessant de l'indret conegut com a 'Juí del Moro'. Es tracta d'un molló troncocònic de maçoneria sense cap inscripció.","codi_element":"08074-146","ubicacio":"Turó Juí el Moro","historia":"Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889.","coordenades":"41.2193500,1.6771500","utm_x":"389115","utm_y":"4563951","any":"1850","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85193-foto-08074-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85193-foto-08074-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"La importància de la preservació d'aquests elements queda manifesta a la legislació espanyola a l'article 246 de la Llei orgànica 10\/1995, de 23 de novembre, del Codi penal (delicte de 'usurpación mediante alteración de lindes', conegut tradicionalment com 'delito de alteración de lindes, mojones o hitos') on es descriu: 'El que alterare términos o lindes de pueblos o heredades o cualquier clase de señales o mojones destinados a fijar los límites de propiedades o demarcaciones de predios contiguos, tanto de dominio público como privado, será castigado con la pena de multa de tres a dieciocho meses, si la utilidad reportada o pretendida excede de 400 euros'. I també a l'article 38 del Decret 244\/2007, de 6 de novembre, on es descriu: 'Els ajuntaments tenen l'obligació de vetllar pel manteniment de les fites col·locades'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85194","titol":"Àncora del Passeig de Narcís Bardají","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ancora-del-passeig-de-narcis-bardaji","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de patent 'Hall' que conserva part de la cadena que servia per ancorar el vaixell unida mitjançant el grillet d'unió.<\/p> ","codi_element":"08074-147","ubicacio":"Passeig de Narcís Bardají 3","historia":"","coordenades":"41.2059100,1.6739100","utm_x":"388820","utm_y":"4562463","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85194-foto-08074-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85194-foto-08074-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-03-11 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"85195","titol":"Fons documental a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes","bibliografia":"","centuria":"XV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Als fons de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) s'hi troben dipositats documents d'època medieval i moderna (segles XV-XVIII) referents a Cubelles. Fins a la substitució del sistema d'organització català en vegueries pels corregiments d'origen castellà (1719) Cubelles formà part de la vegueria de Vilafranca. Entre aquests documents hi trobem, per exemple, una clàusula testamentària de 1416 o un capbreu de l'any 1588. Al pergamí testamentari datat el 28 d'agost de 1416 hi trobem el trasllat de la clàusula del testament de Elisenda, muller de Galcerà de Barberà, castlà de Vilafranca i Cubelles. Fa hereu universal a la seva filla Agnès, muller de Guillem de Talamanca, cavaller. Ordena que al preu de 600 sous i de 20 sous de censal mort es celebrin 500 misses. 250 l'església de Santa Maria. 250 l'església de Santa Maria de Cubelles. El capbreu de 1588 del priorat de Sant Pere de Cubelles està fet pel notari Pere Guasch, de Vilafranca del Penedès, i s'hi fan les confessions de 29 emfiteutes, alguns amb títol de propietat reconegut i altres amb establiment a precari.","codi_element":"08074-148","ubicacio":"Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (Av. d'Europa, 6, Vilafranca del Penedès)","historia":"","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85196","titol":"Col·lecció d'elements de Cubelles al fons de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-delements-de-cubelles-al-fons-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons de la col·lecció de de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. El museu conserva material arqueològic procedent de diferents jaciments arqueològics del municipi, així com 17 dibuixos sobre paper de temàtica local realitzats per Pau Roig Estradé.","codi_element":"08074-149","ubicacio":"Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Avinguda de Víctor Balaguer, s\/n, Vilanova i la Geltrú.","historia":"","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Grec|Medieval|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"77|78|79|80|81|82|85|94|98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85197","titol":"Fons documental de Cubelles al fons de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-cubelles-al-fons-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons de la col·lecció de de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. A la part de la Biblioteca es conserva documentació manuscrita que avarca un marc cronològic comprès entre el segle XIV i el XX (11 elements), bibliografia diversa del municipi (50 elements), material gràfic (13 elements), així com un gran nombre de publicacions periòdiques o articles sobre Cubelles.","codi_element":"08074-150","ubicacio":"Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Av. Narcís Monturiol, 2, 08800 Vilanova i la Geltrú.","historia":"","coordenades":"41.2082100,1.6723300","utm_x":"388692","utm_y":"4562720","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85198","titol":"Grafits del Castell de Cubelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/grafits-del-castell-de-cubelles","bibliografia":"AAVV (1998) El Castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Producció: institut d'Edicions. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001\/003107\/B. Aprovació inicial 25\/01\/2001, aprovació provisional 18\/09\/2002, data publicació: 02\/02\/2004. CAMPO del, N.; SUBIAS, C. (2002) 'Gombau de Besora: senyor del terme de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 65-66. FERNÁNDEZ, J. (2016) 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de Cubelles (1789-1885)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 36-90. GALÍ, D.; SUREDA, M.J. (2016) 'Els grafits del vestíbul, escala principal i planta segona del castell de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 28-35. GARCIA, L. (2012) 'Cubelles contra el feudalisme, segons Teodor Creus', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 30-33. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 35-46. LACUESTA, R. (2003) 'Les obres actuals del castell de Cubelles i de l'entorn', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 67-68. LACUESTA, R. (2003) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (2a part: l'ampliació i la remodelació de 1673-1675)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 73-86. VIDAL, J. (2011) 'Efemèrides cubellenques del 2011', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 106-109.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"El conjunt de quasi 300 grafits peresenten estats de conservació diferents en fucnió d'on son ubicats i la tècnica amb que van ser realitzats.","descripcio":"Els grafits s'han conservat sobre l'enlluït de calç original de les parets per haver estat protegits per successives capes d'emblanquinat. Es comptabilittzen dos-cents noranta-vuit grafits, que representen un testimoni de la història del castell, que transcendeix l'àmbit de la societat cubellenca del segle XVIII i ens introdueix en un context històric, econòmic, polític i social molt més ampli. El conjunt de grafits de diferents temàtiques, estan dibuixats al carbó o incisos en les parets i en algunes peces ceràmiques del paviment i del sostre. La temàtica és molt variada i segons l'ordre d'importància numèrica n'hi ha de comptes de productes agrícoles, de vaixells, d'inscripcions, de signatures, de dibuixos d'elements arquitectònics i alguns retrats molt reeixits. Els comptes representen el 30 per cent del total, se n'han comptabilitzat vuitanta-vuit. Majoritàriament estan realitzats a base de ratlles verticals agrupades per desenes i tenen relació amb l'activitat agrícola desenvolupada entorn del castell. Els grafits de tema naval mostren diferents models d'embarcacions, n'hi ha cinquanta-vuit, que representen el 20 % del total d'elements, i testimonien l'auge de l'activitat comercial i marítima en una època de guerres i de presència de pirates i corsaris a la costa del llevant peninsular. Els autors d'alguns dibuixos de vaixells denoten ser coneixedors del tema o bé bons observadors que van saber plasmar amb precisió allò que veien des de la costa. S'han identificat tretze xabecs, cinc fragates i dues galeres, naus que bàsicament eren de guerra, però que també podien tenir ús mercant. També, dues barques de mitjana o falutxos i una tartana, que són embarcacions de cabotatge o de pesca. La distinció entre els vaixells de guerra i mercants és força dificultosa, l'únic element que els pot diferenciar és la bandera que onegen, que variava segons cada cas. Entre aquests grafits hi ha el més antic del conjunt, una fragata incisa damunt d'una tova del sostre de l'habitació del procurador. Va ser feta damunt la peça en fresc, quan s'estava fabricant i abans de la seva col·locació al sostre de l'habitació, per la qual cosa podria datar-se de l'època de la reforma efectuada al castell entre 1673 i 1675. Entre els grafits figuren tretze personatges. Al primer tram de l'escala principal hi ha representada una parella de dos burgesos o nobles de mitjan segle XVIII. El grafit més impactant és un retrat eqüestre gairebé a mida natural, el qual representa un tema molt recurrent en totes les èpoques: el retrat eqüestre reial o d'algun personatge nobiliari rellevant. També hi ha vint-i-sis representacions de tema arquitectònic, la majoria de les quals podrien ser traces o dissenys per a la construcció de l'església parroquial de Santa Maria de Cubelles, aixecada entre 1697 i 1737, o el dibuix d'una finestra semblant a les del castell. A més, hi trobem sis elements vegetals, com ara flors i garlandes, amb sentit ornamental; quatre figures d'animals, un paó reial, dos caps de cavall i un ocell. Al vestíbul hi ha dos escuts iguals, dibuixats a carbó, però en mal estat de conservació i força difícils d'identificar. Probablement es tracti d'un escut antic, d'entre els segles XVIII i XIX, de la població de Cubelles, atès que en la part dreta es representa l'escut actual del municipi. Per últim, es pot esmentar una figura molt esquemàtica de tema costumista, que és una filosa amb falda, incisa amb punxó sobre argila. Potser es va fer damunt del rajol un cop col·locat el paviment del passadís durant l'últim quart del segle XVII, quan es va fer la gran transformació del castell segons la traça de fra Josep de la Concepció o durant el segle XVIII.","codi_element":"08074-151","ubicacio":"pl. del Castell, 1","historia":"L'any 2015 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va realitzar les obres d'adequació a la visita pública, moment en què van aparèixer la sèrie de grafits conservats. La majoria de grafits van ser dibuixats el 1768 per Bonaventura Almirall, un jove de dinou anys, presumiblement fill o parent dels masovers, que potser va ser castigat a romandre al castell per alguna acció que calia reprovar. Amb el temps, Almirall esdevindria una persona respectada (va ocupar el càrrec de síndic de l'Ajuntament), sense perdre el seu tarannà impulsiu, que als quaranta-quatre anys el va induir a allistar-se com a voluntari per combatre en la guerra declarada per França contra Espanya (1793). Pel que fa a la realització d'una part dels grafits es pot atribuir a soldats allotjats al castell. Es té constància de la presencia d'un regiment l'any 1739, per un grafit que es troba a l'habitació del procurador. A la dècada de 1710 el regiment d'Utrech format per més de 700 homes d'origen castellà i europeu es trobava allotjat en les cases de la població i van voler pagar els proveïments amb diners falsificats. Aquest regiment estava aquarterat esperant l'ordre de sortida del port de Barcelona per participar en la invasió de Sardenya i Sicília (1717-1720), promoguda per Felip V. En aquestes campanyes militars també hi van participar tres fadrins de Cubelles, que van morir a Sicília. Més tard, pel juliol del 1749 hi havia una partida de guàrdies valones formada per quaranta-set soldats a Cubelles. Suposem que part d'aquestes tropes van estar allotjades al castell i van ocupar les seves hores d'oci dibuixant en les parets. Alguns veïns de Cubelles van fer grafits a la segona planta, com és el cas de Bonaventura Almirall, del qual hi ha una signatura i que també va realitzar-ne a les golfes, o Carles Punyet, apotecari de la vila i originari de la Selva del Camp (Tarragona), que va firmar quatre vegades a l'habitació del procurador del castell, al fons de la planta segona. Els masovers del castell també hi devien participar, sobretot en els relacionats amb comptes de productes agrícoles.","coordenades":"41.2078600,1.6724800","utm_x":"388704","utm_y":"4562681","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85198-foto-08074-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85198-foto-08074-151-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"85199","titol":"Corral d'en Cona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-den-cona","bibliografia":"MARTÍNEZ, X. (2007) 'El Corral d'en Cona', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 59-68. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Corral d'en Cona s'emplaça al mig del barri cubellenc al que li dóna nom. Es tracta d'un mas de planta baixa i pis amb el carener de la casa perpendiculars a la façana principal. Aquesta, orientada a llevant, és asimètrica. El portal d'entrada, en arc escarser, se situa a la part dreta de l'edifici. Al costat esquerre originalment hi havia dues finestres de llinda plana, una de les quals, a mitjan segle XX es transformà en una altra porta. A l'altra costat de la portalada hi trobem una altra finestra, de dimensions més petites que les anteriors. A la planta pis hi trobem tres finestres rectangulars enreixades. La coberta és de teula àrab a dos vessants. Al sud de l'edifici principal hi trobem un edifici en el qual s'hi tancava el ramat i que actuava també com a cavallerissa. Al nord del mas, separat d'aquest, hi trobem un altre cos que havia tingut les funcions de cotxera i galliner.","codi_element":"08074-152","ubicacio":"Carrer de Cal Baldiris, s\/n","historia":"El primer esment documental del Corral d'en Cona és de 1593, en què en un capbreu s'esmenta que abans era conegut com a Corral d'en Gimet. Pertanyia a la jurisdicció de la quadra de Gallifa. En aquesta època en hi són documentats Andreu Gimet, Bartomeu Gimet del Pou i Joan Gimet del mas. Posteriorment, hauria estat conegut també com a Corral d'en Pinyana (Miret, 1990). En els darrers anys la masia i les terres han estat venudes i s'hi ha construït una urbanització.","coordenades":"41.2209700,1.6692000","utm_x":"388451","utm_y":"4564141","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85199-foto-08074-152-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85199-foto-08074-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08074\/85199-foto-08074-152-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Altres noms de l'immoble: corral d'en Gimet, corral d'en Pinyana","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55745","titol":"Avenc de la carena del Montnàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-carena-del-montnas","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou gairebé cilíndric d'uns 2 metres de diàmetre i una fondària de 6 metres. El fons és ocupat per materials clàstics. Al fons s'observen indicis d'haver sofert algun intent de desobstrucció.","codi_element":"08148-10","ubicacio":"Al vessant sud-oest del turó de la Bóta.","historia":"","coordenades":"41.2964900,1.7861000","utm_x":"398367","utm_y":"4572382","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"També anomenat avenc de la carena de Monars \/ avenc de Mas Milà.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55746","titol":"Avenc de la Nubet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-nubet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 29 metres de recorregut i 8,5 metres de desnivell negatiu. Una boca de 0,80×0,65 metres dóna a un pou de 8 metres de fondària. Als 5 metres de baixada s'arriba a la galeria superior. Si seguim, cap al NE per un conducte de 0,40 metres d'amplada per 1,14 metres d'alçada amb formacions al sostre, als dos metres de recorregut descendent trobarem un pou on un ressalt d'1,70 metres que condueix a la seva base. Una petita galeria d'1,50 metres de llargada amb una xemeneia al fons es troba cap a l'est, a la mateixa alçada que la galeria per la que hem accedit. Sota de la galeria d'accés trobem una gatera de 0,40 × 0,50 metres que en direcció SO enllaça amb la base del P-8. A la galeria inferior, direcció oest, avançant un parell de metres, l'amplada és de 0,50 metres. De seguida l'alçada puja i per dalt connecta amb la galeria superior. Si continuem per la galeria inferior pujant un petit ressalt i seguint uns 2,50 metres, gira a la dreta 1 metre més per tornar a girar a l'esquerra on fineix el meandre a 1 metre de distància. A la nostra dreta s'albira una petita fissura.","codi_element":"08148-11","ubicacio":"A peu del vessant est del turó de Gafatans, prop de la riera de Jafra.","historia":"Després de diferents recerques per la riera de Jafre, membres del GE Badalona van descobrir l'agost del 2012 aquesta petita cavitat, la qual van haver de desobstruir per procedir després a la seva exploració i topografia. La van batejar amb el nom de la més petita de la colla, la Nubet García.","coordenades":"41.2811700,1.8174300","utm_x":"400967","utm_y":"4570645","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55746-foto-08148-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55746-foto-08148-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55747","titol":"Avenc de la Penya Embassada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-penya-embassada","bibliografia":"BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 32 metres de desnivell negatiu. S'inicia amb un pou de 15 metres de profunditat que, a la seva base i mitjançant una finestra, comunica amb un nou pou, de volta cega i de 9 metres de desnivell, al fons del qual acaba la cavitat en una sala de 6 x 4 metres.","codi_element":"08148-12","ubicacio":"A peu del vessant est del puig dels Terrers, prop del torrent de Can Grau.","historia":"El pou superior de l'avenc va formar-se en va actuar com a desguàs del curs fluvial pròxim. S'observen senyals d'erosió gravitacional. Caient després aquestes aigües en conducció lliure a través de la campana terminal de 9 metres d'alçada.Descobert i explorat per primer cop per membres del GES-CMB l'octubre del 1957.","coordenades":"41.2936100,1.8300300","utm_x":"402041","utm_y":"4572011","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"També anomenat avenc de la Penya Embalçada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55748","titol":"Avenc de la Plana Novella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-la-plana-novella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 7 metres de desnivell negatiu. Una boca de 1,80 x 3,20 metres ens porta en rampa a una finestra de 0,92 x 1,50 metres on entrem a la cavitat pròpiament dita. Continuem el descens en rampa fins que arribem a la capçalera d'un pou, tapat a la seva base a -1,80 metres, i amb sostre a 3,15 metres, fent una alçada total de quasi 5 metres mesurats des de la base del pou.","codi_element":"08148-13","ubicacio":"A uns 250 metres al nord de la urbanització de la Plana Novella.","historia":"Localitzat en una prospecció l'any 2003 per membres del SES del GER de Sant Pere de Ribes.","coordenades":"41.2969100,1.8571600","utm_x":"404317","utm_y":"4572348","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55749","titol":"Avenc del Camí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-cami","bibliografia":"CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 5 metres de desnivell negatiu. S'hi accedeix per una petita boca circular de 0,60 metres de diàmetre que dóna a un ressalt de poc més d'1 metre. Una curta rampa de pedres porta a una minúscula saleta de sostre més alt, on la cavitat resta tancada per enderrocs.","codi_element":"08148-14","ubicacio":"A peus del nord-oest del puig Vendrell, prop de la riera de Jafre","historia":"Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 29 de novembre del 1981.","coordenades":"41.2907900,1.8274600","utm_x":"401821","utm_y":"4571701","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55750","titol":"Avenc del Cenyidor 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-cenyidor-1","bibliografia":"CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 9 metres de desnivell negatiu. La seva boca és allargada (1,40 x 0,62 metres) i comunica amb un ressalt d'1,40 metres. Al seu fons s'inicia una galeria de 8,80 metres de minses dimensions que acaba curullada per enderrocs.","codi_element":"08148-15","ubicacio":"Serra de les Conques","historia":"La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981.","coordenades":"41.3036600,1.8466500","utm_x":"403447","utm_y":"4573109","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55751","titol":"Avenc del Cenyidor 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-cenyidor-2","bibliografia":"CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Constituït per un únic i minúscul pou de poc més de 2 metres de fondària.","codi_element":"08148-16","ubicacio":"Serra de les Conques","historia":"La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981.","coordenades":"41.3034500,1.8460800","utm_x":"403399","utm_y":"4573086","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55752","titol":"Avenc del Cenyidor 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-cenyidor-3","bibliografia":"CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Format per un minúscul conducte en rampa de pedres que no arriba ni als 2 metres de desnivell.","codi_element":"08148-17","ubicacio":"Serra de les Conques","historia":"La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981.","coordenades":"41.3038200,1.8465300","utm_x":"403437","utm_y":"4573126","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55753","titol":"Avenc del Donut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-donut","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 9 metres de desnivell negatiu. S'accedeix per una boca petita de 0,47 x 0,39 metres. Aquesta dóna accés a un petit pou de 3 metres de fondària i 1,87 x 1 metre de diàmetre, de base en pendent. A la part més baixa trobem una estretor que ens aboca a una saleta força concrecionada de 1,40 x 0,90 metres.","codi_element":"08148-18","ubicacio":"Fondo de Vallgrassa","historia":"Descobert durant una prospecció de membres de la SES del GE Ribes l'any 2003.","coordenades":"41.2969900,1.8572200","utm_x":"404322","utm_y":"4572356","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55754","titol":"Avenc dels Esquelets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-esquelets","bibliografia":"BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 18 metres de desnivell negatiu. La boca superior (3 x 2 metres) dóna pas a un pou acampanat de 16 metres. A 6 metres per damunt la base s'hi troba una la galeria artificial que, amb un recorregut de 7 metres, porta a l'exterior i constitueix la segona boca d'accés a la cavitat. En l'extrem nord de la base del pou es troba l'estreta entrada d'un petit pou que porta al punt de màxima profunditat (cota - 18). Baixant pel nou i a l'alçada de la galeria artificial, en el seu extrem oposat, hi ha un replà que per la part posterior dóna accés a una acusada rampa i un ressalt de 2 metres que porta a un nou pou d'uns 4 metres. A mig descens i en la paret sud-est existeix un estret conducte horitzontal que comunica amb el pou d'entrada.","codi_element":"08148-19","ubicacio":"Corral Nou","historia":"L'origen de la cavitat s'ha de buscar en l'acció erosiva de la riera de Jafre, en conducció lliure sobre una diàclasi SE-NW. D'aquesta manera es formaria així la peça principal, que va irrompre en uns petits fusos preexistents. Encara queden vestigis dels envans separadors. En ser abandonat el pou per les aigües de la riera va interrompre's la seva fase activa com a engolidor. S'inicià aleshores una època de lentes infiltracions que originaren l'important procés químico-litogènic que recobreix les parets. La primera notícia que es té d'aquesta cavitat és la donada per membres de la SES del Club Esquí Puigmal (Barcelona) que l'exploren l'any 1958.","coordenades":"41.3012200,1.8509900","utm_x":"403807","utm_y":"4572833","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55755","titol":"Castell Vell d'Olivella\/el Molinot \/ Puig Molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-vell-dolivellael-molinot-puig-moli","bibliografia":"

AMORÓS, J. (2014). Castell Vell, Olivella, Garraf. Memòria de la intervenció arqueològica de juliol de 2014. Arxiu del Servei d'Arqueologia. AMORÓS, J. (2016). Castell Vell, Olivella, Garraf. Memòria de la intervenció arqueològica de juliol de 2015. Arxiu del Servei d'Arqueologia. AMORÓS, J. (2017). Castell Vell, Olivella, Garraf. Memòria de la intervenció arqueològica de juliol de 2016. Arxiu del Servei d'Arqueologia. CARBONELL I VIRELLA, V. (1979). 'Olivella, un petit poble amb una llarga història', a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, n. 12 bis, març de 1979, Sitges. p. 6-7. LLORACH, S. (1983). El Penedès durant el període romànic. Relació d'esglésies, castells, personatges, topònims, etc. Vilafranca del Penedès: Gràfiques Llopart. p. 269-270. LLORACH, S.; CARBONELL, V. (1992). 'Castellvell d'Olivella i Sant Pere del Castellvell d'Olivella', Catalunya Romànica, Vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Fundació Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 266-267. VIRGILI, A. (2008). 'El Penedès: un espai conquerit, plataforma de conqueridors (segles X-XIII)', A BENITO I JULIÀ, R. (a cura de), 2008. De la Marca Hispànica a les Terres de Marca: el Penedès, Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. P. 11-24.<\/p> ","centuria":"X-XV","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"

El Castell Vell d'Olivella està situat al nord del nucli urbà d'Olivella (Garraf), prop del límit nord del seu terme municipal. Des d'aquest punt es té una gran visibilitat sobre l'entorn, amb comunicació visual directa amb el castell d'Olèrdola i bona part del massís del Garraf. Es desconeix quines construccions conformaven aquesta fortificació. S'intueix, però, l'existència d'una torre que estaria emplaçada sota les restes del molí de vent (fitxa 2, el Molí del Rector), així com d'un petit recinte emmurallat de forma trapezoïdal on hi hauria altres dependències del castell. Aquest mur perimetral està construït amb pedres irregulars, d'uns 15-20 centímetres de llargada, lligades amb un morter de calç molt groller. Presenta diferents graus de preservació en funció de la zona, amb una alçària màxim que no supera els 2 metres en el tram oriental. Es conserva una espitllera al mur de ponent. En les intervencions arqueològiques que es duen a terme des de l'any 2014 s'han descobert alguns murs que delimiten espais a l'interior de les muralles. A peu del castell i a la banda nord-est d'aquest, s'emplaça l'església de Sant Pere del Castell Vell d'Olivella.<\/p> ","codi_element":"08148-1","ubicacio":"Al cim del Puig Molí","historia":"

De la troballa de fragments de ceràmica atribuïbles a època ibèrica al capdamunt del puig Molí pot deduir-se l'existència d'algun tipus d'assentament o, si més no, la seva freqüentació en aquell moment. El castell Vell d'Olivella, 'Castrum Olivella', apareix mencionat per primer cop l'any 992 en el testament del jutge Teudiscle (Llorach, Carbonell, 1992: 266). Del document es desprèn que els actuals termes d'Olesa i Olivella, amb Santa Susanna, eren dels senyors de Cervelló, mentre que la resta d'Avinyonet pertanyia a Olèrdola. Malgrat ser una possessió dels Cervelló, el castell d'Olivella era termenat, ja des del mateix 992 tenia límits amb el terme del Castell d'Olèrdola, del qual es va segregar en aquesta època en un procés de subdivisió dels termes més grans que va ser característic en els segles X i XI (Batet, 2008: 199-202). El 1038, quan la jurisdicció encara és dels Cervelló, té lloc la venda del castell 'd'Ulivela' dins de la mateixa família quan Ramon i el seu germà Bernat el venen a un altre germà seu, Guerau, per 400 diners. El 1164 té lloc un fet que, si bé no té relació directa amb el Castell Vell d'Olivella, sí que n'acabarà afectant l'esdevenidor: en aquest any se signa la carta de població del puig de Cabot, atorgada per Pere de Ferran (feudal dels Cervelló). S'ha arribat a la conclusió que aquest puig de Cabot era el nom de l'emplaçament actual del poble d'Olivella. En el document es diu que cal construir cases sobre el puig, erm, i fortificar-lo en un termini de sis anys, de la qual cosa es dedueix l'origen del que després es va anomenar Castell Nou d'Olivella. El primer esment documental d'aquest castell nou, però és d'un segle més tard (1264), en un document de venda, a en Guillem Cabot de 'castro novo' (Carbonell, 1979: 6-7). Se sap que el 1191, el castell pertanyia a Gombau d'Oluja, nebot dels Cervelló. El 1212 Ramona, filla de Bernat Marcús, vídua de Pere de Ferran, fill, féu donació del castell d'Olivella al seu fill Berenguer d'Olivella. La família Cervelló continuava, doncs, el senyoriu. L'any 1230 calgué posar fermança als homes del castell d'Olivella. Se sap que després del 1236, Galceran de Timor, fill d'Arnau de Timor i Queralt, tingué Rocafort i Olivella (Llorach, Carbonell, 1992: 266). Durant la segona meitat del segle XIII la jurisdicció del terme va passar dels Cervelló (i els seus castlans, els Ferran) a la Seu episcopal de Barcelona, ja que se sap que, el 1294, hi va haver un plet entre el bisbe i el prior de la Capella de la Seu de les Onze Mil Verges (actual Santa Llúcia) sobre la jurisdicció del castell. (segueix al camp Observacions)<\/p> ","coordenades":"41.3204300,1.8140100","utm_x":"400740","utm_y":"4575007","any":"992","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55755-foto-08148-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55755-foto-08148-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55755-foto-08148-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romàntic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Els materials arqueològics recuperats estan dipositats al VINSEUM i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Segueix del camp Història: En una afrontació del 1429 es parla del camí que puja a la parròquia, on hi ha l'església vella i el castell vell. Això indica que ja existia una església nova, situada prop del castell nou, al puig de Cabot o nucli del poble d'Olivella. No coneixem la fi de la vida útil del castell vell, però sabem que, a partir de 1625, quan la parròquia es trasllada a un nou temple bastit sobre el castell nou, a la zona només hi va restar en funcionament la masia del Rector. El 1681 apareix esmentat el 'Castri Veteris', el 1820 el 'Castillo Viejo' i el 1848-50 és anomenat 'el Castellot' (Carbonell, 1979: 6-7). A l'extrem nord-est hi ha l'església de Sant Pere del Castell Vell, un temple romànic que va ser l'antiga parròquia d'Olivella i que actualment està en ruïnes. Amb el desús del conjunt de les estructures el 1833, el rector de poble inicia la construcció d'un molí sobre les runes del castell, una obra que va quedar inacabada. La dècada de 1970 es recolliren materials superficials, que van ser dipositats al Museu de Vilafranca (actual VINSEUM). Des de l'any 2014 s'hi realitzen intervencions arqueològiques per tal d'aprofundir en el coneixement del Castell Vell. Aquests excavacions permeten conèixer que l'ús del castell continuà almenys fins al segle XV.","codi_estil":"101|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["17"]},{"id":"55756","titol":"El Molí del Rector\/el Molinot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-moli-del-rectorel-molinot","bibliografia":"

CARBONELL I VIRELLA, V. (1979). 'Olivella, un petit poble amb una llarga història', a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, n. 12 bis, març de 1979, Sitges. p. 6-7. LLORACH, S.; CARBONELL, V. (1992). 'Castellvell d'Olivella i Sant Pere del Castellvell d'Olivella', Catalunya Romànica, Vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. p. 266-267<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Inacabat","descripcio":"

El molí de vent, inacabat, consisteix en una estructura de planta circular i secció troncocònica rodejada d'un cos circular, a mode de reforç. El seu parament és de pedra mitjana, sense treballar, lligada amb abundant morter de calç i arrebossat tant per l'interior com per l'exterior. El reforç circular està obert a la façana sud, de manera que dóna accés a l‘interior del molí. A la cara nord hi ha una altra obertura, a més alçada. Al seu interior del molí s'observen els encaixos on s'hi disposaven les bigues de fusta, avui desaparegudes. També a l'interior s'hi poden apreciar les marques de l'emplaçament d'una escala de cargol, adossada a les parets, que segurament mai va arribar a ser construïda.<\/p> ","codi_element":"08148-2","ubicacio":"Al cim del puig Molí","historia":"

L'any 1625 la parròquia es traslladà al temple bastit al poble, al costat del Castell Nou. L'any 1833 el rector del poble engegà les obres de construcció d'un molí de vent sobre les runes del castell. A causa de la mort del rector les obres restaren inacabades.<\/p> ","coordenades":"41.3204100,1.8139300","utm_x":"400733","utm_y":"4575005","any":"1833","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55756-foto-08148-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55756-foto-08148-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Segons la tradició les moles que s'estaven pujant cap al molí, en conèixer la notícia de la mort del rector, van quedar abandonades. Hom diu que una està a la riera de Begues i l'altra a la serra dels Carlins.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["17"]},{"id":"55757","titol":"Puig de la Mola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-de-la-mola-3","bibliografia":"BELLMUNT, J. (1962). 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares'. Ampurias, XXIV, p. 301. CEBRIÀ, A.; ESTEVE, X.; MESTRES, J. (2003) 'Enclosures a la serra del Garraf des de la Protohistòria a la Baixa Antiguitat. Recintes d'estabulació vinculats a camins ramaders', Guitart, J.; Palet, J.M.; Prevosti, M. (eds.) Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia del Baix Penedès. El Vendrell, 8-10 de novembre de 2001. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. p. 313-316. MIRET, M. (1978). 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)'. Olerdulae, núm. 4. Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17. MIRET, M.; MIRET, J. (1981). 'Un assentament d'època romana a la serra de la Font del Coscó (Avinyonet)'. Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia","centuria":"","notes_conservacio":"Es desconeix l'estat de preservació de les restes arqueològiques. El mur de tanca està enrunat.","descripcio":"El puig de la Mola, de 534 m d'alçada i límit de 4 termes municipals, està ocupat bàsicament per garriga. Al seu cim s'hi emplaça també un vèrtex geodèsic i una torre de guaita per la detecció d'incendis. Per gran part del perímetre del cim s'hi estén un recinte format per una acumulació de pedres posades en sec, sense cura, que aprofita els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com un tancat per bestiar d'època medieval d'uns 520 m de perímetre. La roca aflora en bona part de la superfície del cim.","codi_element":"08148-3","ubicacio":"Puig de la Mola","historia":"Fou descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Prop de la cinglera del Puig de la Mola es trobà una vora de càlat ibèric decorat amb osques i dues raspadores de sílex. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va observar la presència de cap altre element que no sigui el tancat de pedres en sec. L'any 2017, durant els treballs per la realització d'aquest Mapa de Patrimoni Cultural es localitzà un fragment de ceràmica informe de ibèrica a la part alta del vessant meridional del puig. Els materials es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú). A la Serra de la Font del Cuscó, a cavall entre els termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i d'Avinyonet del Penedès, es va dur a terme una excavació arqueològica en un recinte de pedra seca similar. Els resultat de la mateixa, van datar la seva construcció en la 1a edat del ferro, si bé va ser reutilitzat en època iberoromana (Cebrià et al., 2003).","coordenades":"41.3193000,1.8478500","utm_x":"403571","utm_y":"4574844","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55757-foto-08148-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55757-foto-08148-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55757-foto-08148-3-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Medieval|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Aquest puig es troba en la divisòria entre els termes d'Olivella (Garraf) al sud, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) al nord i oest respectivament i Begues (Baix Llobregat) a l'est; per tant, el jaciment situat al Puig de la Mola s'estén per terrenys que pertanyen a diversos municipis.","codi_estil":"81|85|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55758","titol":"Avenc de Can Suriol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-can-suriol","bibliografia":"BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú","centuria":"","notes_conservacio":"Es desconeix l'estat de preservació de les restes arqueològiques.","descripcio":"La boca, situada dins d'una petita dolina voltada de vegetació, és de forma allargada (1 x 0,60 metres). Dóna inici a un ressalt de gairebé 1 metre de desnivell que ens situa damunt un caos de blocs en situació inestable i pendent descendent. Un cop superats uns metres es desemboca en un pou que arriba a 13 metres de fondària. Una rampa de blocs porta al punt de màxima profunditat (-25 metres), on trobem una sala de 2 x 3 mestres. A mig pou, des d'un replà, es pot accedir a una curta galeria i un tram ascendent.","codi_element":"08148-4","ubicacio":"Vessant nord del puig del Monars","historia":"La cavitat té el seu origen en l'acció inversa de les aigües infiltrades a través d'una diàclasi NE-SW. Posteriorment va patir un procés químic de litogènesi que en l'actualitat presenta ja alguns signes de descalcificació. Sembla que la primera exploració la van dur a terme membres de l'AE Talaia de Vilanova i la Geltrú cap a finals dels anys 1950 o primers de 1960. Segons referències orals d'en Magí Miret, l'any 1982, durant els treballs de topografiat de l'avenc realitzats per Josep Castell i Josep Teixidor, es va localitzar una dent humana aparentment prehistòrica. No s'hi ha realitzat cap estudi arqueològic aprofundit de la cavitat per la qual cosa no es pot precisar la cronologia i tipologia del possible jaciment que acull","coordenades":"41.3100800,1.7890100","utm_x":"398632","utm_y":"4573887","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55759","titol":"Avenc del Montnàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-montnas","bibliografia":"ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA TALAIA. 'Cadastre espeleològic del terme d'Olivella'. Butlletí Biblioteca Museu Balaguer. VI època. Vilanova i la Geltrú. BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. p. 152-154. CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. GASCA, M.; CASTELL, J. (1968). 'Cova-avenc dels Ossos', Espeleòleg, 5: 156-157. ERE del CEC. Barcelona. GONZÁLEZ-ALCALDE, J. (2006). 'Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña.'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 25, p. 187-249.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 22 metres de desnivell negatiu utilitzat durant l'edat del bronze com a lloc d'enterrament col·lectiu. S'hi accedeix per una boca de 0,5 x 0,8 metres que comunica mitjançant una curta rampa descendent amb un primer pou de poc més de 6 metres, al fons del qual (Sala dels Cranis) s'assoleix el punt de màxima fondària. El segon pou de l'avenc és paral·lel al principal i té una profunditat de poc més de 4 metres on acaba (sala dels Rocs).","codi_element":"08148-5","ubicacio":"Peu del vessant nord-oest del Puig de Montnàs","historia":"Coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada, segons la Carta Arqueològica de 1984, a la dècada de 1930 es van trobar nombrosos cranis i ossos dels quals es desconeix la seva situació actual. L'any 1959, J. Bellmunt, del Museu V. Balaguer de Vilanova i la Geltrú. va realitzar una excavació arqueològica, recollint material comprès entre el neolític i la primera edat del ferro. Concretament s'hi recuperà: 11 fulles o ganivets de sílex, 1 fragment de punta, 4 ascles i 1 fragment de destral polida, diverses denes de collaret de variscita, esteatita, marfil i 2 fragments de placa de pissarra, nombrosos fragments de ceràmica (hi ha 8 vasos reconstruïbles fets a mà i a torn), un botó d'os amb perforació en V, nombrosos penjolls de dents, ossos humans de diversos individus i de fauna. També s'hi va trobar una punta de fletxa de bronze i un fragment de fusaiola.","coordenades":"41.3080400,1.7862700","utm_x":"398399","utm_y":"4573664","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55759-foto-08148-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55759-foto-08148-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55759-foto-08148-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"També anomenada Cova-avenc del Montnàs. És habitual la confusió entre aquest avenc i la pròxima 'Cova del Montnàs'. Sembla que antigament tenia una boca inferior que fou tapada durant els treballs realitzats en unes antigues feixes.","codi_estil":"79|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55760","titol":"Cova del Corral de les Piques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-corral-de-les-piques","bibliografia":"CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 92-94. Vilanova i la Geltrú. MIRET, J. (1993). 'Jaciments prehistòrics a l'aire lliure del massís de Garraf', Olerdulae, any XVIII. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca. p. 129-148. MIRET, M. (2008). 'Dos nous testimonis d'ocupació humana al massís del Garraf en època ibèrica: el puig d'en Pacurri (Sant Pere de Ribes) i la cova del Corral de les Piques (Olivella)', V Trobada d'Estudiosos del Garraf. Diputació de Barcelona. p. 157-165","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cavitat situada a l'interior d'una pleta o corral. Aquesta construcció té forma de semicercle pel nord, on tanca la part superior de la cavitat, mentre que per la banda sud, més accessibles, forma un angle recte. Els murs, de maçoneria, estan en bon estat de conservació, assolint en alguns punts una alçada considerable. La superfície de l'interior de la pleta és d'uns 104 metres quadrats. Al mur sud, d'uns 13 metres de longitud, s'hi obre una espitllera. Al mur est, s'hi conserva la porta d'accés. A la part alta del mur oposat, el de l'oest, s'hi observa el que sembla un encaix per col·locar-hi una biga, fet que fa plantejar-nos que una part d'aquesta pleta hagés estat coberta. La boca de la cavitat mesura uns 8 m amplada, una altura màxima de 3,3 m que va decreixent paulatinament i uns 9,7 m de fondària. Al fons, al costat esquerre, hi ha una petita gatera al seu fons, en forma d'embut de 2 metres d'amplada al seu principi per anar-se tancant 2 metres més enllà. Ni a les parets ni al sostre s'observen fenòmens espeleolitològics remarcables, però sí una marcada coloració negrosa conseqüència del fum de nombroses fogueres enceses. L'interior de la cavitat és planer i format per un gruix indeterminat de sediments on s'observen alguns caus excavats per petits mamífers. La morfologia, dimensions i orientació vers el sud-oest de la cavitat han facilitat que fos aprofitada com a aixopluc per persones i animals al llarg del temps.","codi_element":"08148-6","ubicacio":"Extrem meridional de la serra de les Conques","historia":"La cavitat va ser originada per infiltracions d'aigües pluvials sobre un pla d'estratificació de roques calcàries que presenten un lleuger capbussament. L'existència d'aquesta cova va ser donada a conèixer pels espeleòlegs J. Castells i J. Tejedor (1982: 92-94). El juny del 1990, els arqueòlegs Magí Miret , Josep Miret i Jorge Martínez localitzaren materials arqueològics tant a la tartera exterior de la cova com en les terrasses circumdants. Es tracta de: 12 fragments de ceràmica a mà o torn lent (un correspon a una nansa ), pertanyents a un mínim de 7 recipients d'època prehistòrica o ibèrica; 1 fragment de ceràmica a mà corresponent a la base plana d'un vas amb empremtes d'estora (especialment freqüents durant l'edat del bronze antic i mitjà); 1 fragment de destral de pedra, possiblement corniana, prehistòrica; 8 fragments de ceràmica ibèrica a torn oxidada; una vora en forma de T de plat del segle III aC - inicis del segle I aC; una petita base; una vora de petit càlat del segle II-primera meitat del segle I aC; una vora de gerra ibèrica amb arrencament de nansa vertical i decoració pintada de cinc línies obliqües vermelles; una nansa bilobular ibèrica possiblement horitzontal i asimètrica; un coll de gerra ibèrica de vora exvasada amb una línia horitzontal vermellosa pintada; una vora exvasada amb l'inici de l'arrencament vertical d'una nansa; 1 fragment de ceràmica grisa a torn de pasta grollera, potser medieval; 2 fragments de molins manuals de vaivé o de rotació de gres; 1 fragment de gerra de vora exvasada d'època indeterminada, amb una banda ampla i una prima horitzontals, pintades de color ataronjat a la superfície externa; 1 fragment de ceràmica amb superfície vidrada groguenca baixmedieval (segles XIV-XV); 1 fragment de ceràmica a torn grisa, d'època moderna o contemporània, possiblement d'un càntir; fragment de ceràmica a torn vidrada moderna; i una vora i un fons de plats de ceràmica vidrada melada d'època contemporània. L'any 2003 es van trobar a l'interior de la cova dues ascles de sílex melat que podrien estar relacionades amb alguna ocupació de la cavitat durant la prehistòria. Els períodes cronològics que estan més representats pels materials arqueològics són la prehistòria (probablement l'edat del bronze) i l'època ibèrica, mentre que els dels períodes medieval, modern i contemporani són molt més escassos. Aquesta cavitat ha estat citada de diverses maneres a la documentació escrita, tal i com ha posat de manifest l'estudi de Vicenç Carbonell sobre la toponímia del terme d'Olivella. Al capbreu del Priorat de les Onze Mil Verges de l'any 1681 s'esmenta que antigament s'anomenava espluga d'en Font («Spluga dicti mansi que antiquitus fuit seu dicebatur den Font»). Segons Carbonell aquest personatge podria estar relacionat amb un Guillem Font de les Piques citat en un document de l'any 1430 conservat a Can Pau d'Olivella. Tant la cavitat com la pleta haurien tingut, almenys durant part de la seva història, una finalitat ramadera","coordenades":"41.3045500,1.8479200","utm_x":"403555","utm_y":"4573206","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55760-foto-08148-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55760-foto-08148-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55760-foto-08148-6-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"També anomenat avenc de les Piques.","codi_estil":"81|85|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55761","titol":"Cova del Tramper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-tramper","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Es desconeix l'estat de preservació de les restes arqueològiques.","descripcio":"Cova d'uns 15 m de llarg dividida en dues sales, la primera molt baixa de sostre. La cavitat presenta dues obertures: l'esquerra, de forma triangular, d'uns 90 cm d'ample per 60 cm d'alçada màxima; la dreta és molt baixa no superant els 40 cm d'alçada. És a l'obertura de l'esquerra on s'observen evidències de l'extracció de sediment del seu interior.","codi_element":"08148-7","ubicacio":"Serra de Font Tordera","historia":"Cavitat descoberta per Magí Miret l'any 1976. Al realitzar-hi un sondeig es va trobar un sediment molt polsós entre el qual hi havien restes humanes, ceràmica feta a mà llisa i raspallada, un esclat de sílex i un botó de petxina piramidal. Segons Josep Mestre, el fragment de ceràmica raspallada correspon el tipus per ell anomenat neolític antic evolucionat penedesenc , que tindria els seus inicis cap al 4.200 aC","coordenades":"41.3172200,1.8056200","utm_x":"400033","utm_y":"4574660","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55761-foto-08148-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55761-foto-08148-7-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"L'accés a la cova és molt dificultós ja que es troba situada en una paret de roca d'uns 3,5 m d'alçada sobre la vertical de la cova de Can Muntaner i molt tapada per la vegetació.","codi_estil":"79|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55762","titol":"Cova Xaro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-xaro","bibliografia":"CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'entrada, de forma triangular, té una alçada de 2 metres i una amplada a la seva base d'1,40 metres. Aquí s'inicia l'única galeria que forma la cavitat, de poc més de 10 metres de profunditat. A pocs metres de l'entrada la concreció quasi ha barrat la galeria, deixant dos estrets passos sobreposats. Al punt final de la galeria, una estreta gatera dóna a una rampa de terra que poc més enllà l'estretor la fa infranquejable. El sediment de l'interior de la cavitat és argilós. S'hi observen alguns clots excavats fruit d'actuacions no autoritzades.","codi_element":"08148-8","ubicacio":"Uns 10 metres per sobre de la riera de Jafre.","historia":"Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 15 de novembre del 1981. En aquesta cova s'hi recolliren alguns ossos humans, una ascla de sílex i alguns ossos de fauna. Podria correspondre a enterraments del calcolític-bronze inicial","coordenades":"41.2906300,1.8257400","utm_x":"401677","utm_y":"4571685","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55762-foto-08148-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55762-foto-08148-8-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"En l'actualitat la cova encara sembla conservar alguna franja de sediment per excavar tot i que presenta evidències clares d'haver estat buidada parcialment. En aquest sentit es pot veure sediment a l'entrada i al pendent sota la cova que sembla provenir del seu interior.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55763","titol":"Avenc de Can Ramonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-can-ramonet","bibliografia":"BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Una boca quasi circular de gairebé un metre de diàmetre dóna pas a un conducte que, als pocs metres de davallar, connecta amb un pou campaniforme de 25 metres de vertical i que aterra al bell mig d'una pronunciada rampa de productes clàstics d'uns 10 metres de longitud total i 6 metres d'amplada. Les formacions parietals són prou notables al llarg de gairebé tot el pou. Antic engolidor de la riera, actualment suspès a uns 15 metres per damunt de la llera.","codi_element":"08148-9","ubicacio":"Fondo de les Llenties","historia":"La primera exploració va ser realitzada per membres de la SES CE Puigmal (Barcelona), cap a l'any 1958.","coordenades":"41.2769200,1.8485200","utm_x":"403564","utm_y":"4570138","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55764","titol":"Avenc dels Sitgetans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-sitgetans","bibliografia":"CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Una boca de 0,80 per 1,20 metres comunica amb un únic pou de gairebé 14 metres de profunditat. Té una secció mitja d'uns 2 metres de diàmetre. A la seva base s'origina un petit corredor en lleuger pendent i d'uns 6 metres de llargària. Tot el sòl està cobert per productes clàstics de petites dimensions.","codi_element":"08148-20","ubicacio":"Serra de les Conques","historia":"Es tracta d'un antic engolidor del fondal de les Piques que evacuava les aigües absorbides mitjançant la galeria terminal excavada sobre una diàclasi NW-SE. Posteriorment aquesta sala va patir un procés clàstic que va cegar els camins recorreguts per les aigües en profunditat, fet que va anar seguit d'una fase químico–litogenètica. La primera exploració es va efectuar el dia 26 de gener del 1964 pels membres del GES J. de Mier i J. Nebot amb el Sr. J. Ossó, entre altres, de Sitges.","coordenades":"41.3054300,1.8462200","utm_x":"403414","utm_y":"4573306","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"El nom d'avenc dels Sitgetans ve de que uns nois de Sitges varen ser els que el van trobar i van anar amb els del GES a explorar-lo.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55765","titol":"Avenc Prat de la Riba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-prat-de-la-riba","bibliografia":"AMETLLER, J. (1978). 'Avenc Prat de la Riba'. GOURS (5):7-9. GEFOMA. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de 20 metres de fondària. Una estreta boca dóna accés a un únic pou de 20 metres, a mig pou hi ha una petita finestra sense continuïtat.","codi_element":"08148-21","ubicacio":"La Plana Novella","historia":"","coordenades":"41.2958800,1.8605400","utm_x":"404599","utm_y":"4572229","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55765-foto-08148-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55765-foto-08148-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55766","titol":"Balmes del Puig de la Mola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balmes-del-puig-de-la-mola","bibliografia":"CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de cinc concavitats situades al llarg d'una balma d'uns 70 metres de llargada. Les cavitats presenten un recorregut lineal que oscil·la entre el 3 i els 6 metres.","codi_element":"08148-22","ubicacio":"Puig de la Mola","historia":"Conegudes des de temps immemorials. Les úniques dades conegudes són les publicades per membres per del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que les topografiaren el juny del 1981.","coordenades":"41.3177700,1.8472700","utm_x":"403520","utm_y":"4574674","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55766-foto-08148-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55766-foto-08148-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55767","titol":"Balmes dels Esquelets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balmes-dels-esquelets","bibliografia":"CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de tres petites balmes amb sengles conductes de curt recorregut (4, 6 i 5 m.), que sembla tractar-se de les restes d'antigues surgències avui fossilitzades i desmantellades per l'erosió de la propera riera.","codi_element":"08148-23","ubicacio":"Corral Nou","historia":"L'única notícia que tenim és la donada per membres de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que la van topografiar l'agost del 1981.","coordenades":"41.2989800,1.8488100","utm_x":"403621","utm_y":"4572587","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55767-foto-08148-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55767-foto-08148-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55768","titol":"Cova de Can Muntaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-can-muntaner","bibliografia":"ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA TALAIA. 'Cadastre espeleològic del terme d'Olivella'. Butlletí Biblioteca Museu Balaguer. VI època. Vilanova i la Geltrú. BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. p. 152-154. CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. CASTELLÀ, A. (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a la cova de Can Muntaner i de la documentació del Barret del Rector i de la cova del Tramper. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRET, J. (1993). 'Jaciments prehistòrics a l'aire lliure del massís del Garraf', Olerdulae, gener-desembre 1993. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran boca d'entrada (8,75 metres d'alt per 19 metres d'ample) que inicia en rampa ascendent una galeria de 19 metres de longitud que resta totalment tancada. En el costat dret de la mateixa entrada hi ha una petita galeria hi ha una petita galeria de poc més de 2 metres, estreta i obstruïda per blocs.","codi_element":"08148-24","ubicacio":"Serra de Font Tordera","historia":"El maig del 1980 membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) exploraren la cavitat. El desembre de l'any 2006 s'hi excavaren sondejos arqueològics de 2x1 metres(Castellà, 2007). Aquests proporcionaren resultats negatius des del punt de vista arqueològic. Els estrats que es documentaren eren d'aportació fluvial. Es conclou que, sense excloure la possibilitat de que la cavitat hagués estat ocupada en èpoques pretèrites, la riera de Begues l'hauria erosionat i aportat sediments repetidament, esborrant les possibles traces que n'haguessin quedat","coordenades":"41.3185200,1.8063500","utm_x":"400096","utm_y":"4574804","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55768-foto-08148-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55768-foto-08148-24-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55769","titol":"Cova de la Figuera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-figuera","bibliografia":"CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La coveta és formada per un bloc caigut de les penyes de Cal Muntaner o de Nevar que, en caure damunt d'altres, ha deixat sota seu una petita cambra de 3,5 metres de llarg i 3,25 metres d'ample.","codi_element":"08148-25","ubicacio":"Penya de Cal Muntaner o de Nevar","historia":"Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980.","coordenades":"41.3169500,1.7995400","utm_x":"399524","utm_y":"4574637","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55770","titol":"Cova del Lledoner 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-lledoner-1","bibliografia":"CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Formada per un bloc rectangular de grans dimensions caigut de la paret de les Penyes del Lledoner i que, en caure damunt d'altres blocs caiguts amb anterioritat ha format una cambra sota seu de 6 metres de llargada per 5,25 metres d'amplada.","codi_element":"08148-26","ubicacio":"Penyes del Lledoner","historia":"Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploraren el juny del 1980.","coordenades":"41.3210300,1.7868200","utm_x":"398465","utm_y":"4575105","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55771","titol":"Cova del Lledoner 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-lledoner-2","bibliografia":"CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cova és formada per dos blocs de grans dimensions caiguts de la paret de les Penyes del Lledoner, havent quedat damunt d'altres i inclinats uns 50 graus, formant dues petites coves unides per la seva banda lateral esquerra. Tot el conjunt caòtic de conductes entre els blocs suma un recorregut total de 25 metres.","codi_element":"08148-27","ubicacio":"Penyes del Lledoner","historia":"Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juliol del 1980.","coordenades":"41.3212700,1.7867200","utm_x":"398457","utm_y":"4575132","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55772","titol":"Cova del Montnàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-montnas","bibliografia":"CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cavitat estructurada sobre una fractura tot presentant tres boques d'accés. A la zona central de la diàclasi s'arriba al punt de màxima fondària.","codi_element":"08148-28","ubicacio":"Peu del vessant nord-oest del Puig de Montnàs","historia":"L'única referència que tenim és la donada per un grup d'espeleòlegs vilanovins capitanejats per Josep Castell que la van topografiar el març del 1980.","coordenades":"41.3080700,1.7866500","utm_x":"398431","utm_y":"4573667","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"És habitual la confusió entre aquesta cova i el pròxim 'avenc del Montnàs'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55773","titol":"Cova d'en Duran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-den-duran","bibliografia":"CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga surgència, actualment fossilitzada i penjada en el cingle. L'entrada està situada a 50 metres d'alçada sobre la riera de Begues, en un petit replà suspès quasi a la meitat de la paret. La cavitat é una alçada de 3,75 metres i una amplada de 3 metres, que dóna pas a una única galeria de 6,75 metres de longitud amb una inclinació ascendent de 32 graus.","codi_element":"08148-29","ubicacio":"A les penyes d'en Duran","historia":"Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980.","coordenades":"41.3144300,1.8024300","utm_x":"399762","utm_y":"4574354","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55774","titol":"Cova d'en Nevar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-den-nevar","bibliografia":"CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Minúscula cavitat tipus balma, amb una amplada de 4,25 metres on s'origina un conducte de 4 metres de longitud que es va tancant en forma d'embut.","codi_element":"08148-30","ubicacio":"Penya de Cal Muntaner o de Nevar","historia":"Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980.","coordenades":"41.3166100,1.7991600","utm_x":"399491","utm_y":"4574600","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55775","titol":"Cova Estreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-estreta","bibliografia":"CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Constituïda per una única galeria de poc més de 3,50 metres de llarg que es va estrenyent progressivament fins a tancar-se en un pas molt estret.","codi_element":"08148-31","ubicacio":"Fondo de mas Vendrell","historia":"Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), el 2 de novembre del 1981.","coordenades":"41.2859900,1.8307400","utm_x":"402089","utm_y":"4571165","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55776","titol":"Cova Fumada de Penya Embassada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-fumada-de-penya-embassada","bibliografia":"CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dins d'una gran balma de 29 metres de llargada es troba un conducte intern, paral·lel a la mateixa, que aïllat parcialment per un important caos de blocs, origina dues obertures als extrems de la balma.","codi_element":"08148-32","ubicacio":"Penya Embassada","historia":"Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 18 d'octubre del 1981.","coordenades":"41.2944200,1.8307500","utm_x":"402102","utm_y":"4572101","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55777","titol":"Cova Penjada de Penya Embassada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-penjada-de-penya-embassada","bibliografia":"CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cova és una balma de 14 metres d'amplada que està formada per tres petites cavitats, totes elles en sentit ascendent per una rampa d'uns 30 graus d'inclinació. Antigues surgències, avui totalment fossilitzades, però que en la zona més interna dels conductes encara conserven mostres d'un antic procés litogènic.","codi_element":"08148-33","ubicacio":"Penya Embassada","historia":"Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 18 d'octubre del 1981.","coordenades":"41.2945200,1.8307300","utm_x":"402101","utm_y":"4572112","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55778","titol":"Coveta de Jafre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coveta-de-jafre","bibliografia":"CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La boca de la coveta té una alçada d'1,60 metres i dóna pas a l'única cambra que forma la cova, de 3,5 metres d'amplada i uns 3 metres de llarg. Al seu fons, una gatera de poc més d'un metre de llarg, tanca la cavitat.","codi_element":"08148-34","ubicacio":"Jafre","historia":"Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 20 de setembre del 1981.","coordenades":"41.2814400,1.8337000","utm_x":"402330","utm_y":"4570656","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55779","titol":"Coveta dels Penyals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coveta-dels-penyals","bibliografia":"CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Àmplia balma de 19 metres d'amplada que es va tancant en forma d'embut en la llargada de 5 metres. L'alçada a l'entrada és de 2,5 metres i que es va reduint conforme el sostre va descendint, on al final, tan sols compta amb 0,50 metres d'alçada.","codi_element":"08148-35","ubicacio":"Penya Embalçada","historia":"Sembla producte de l'erosió lateral de la riera de Jafre, quan aquesta passava pel nivell actual de la balma. Membres de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que la van topografiar l'agost del 1981.","coordenades":"41.2971500,1.8366300","utm_x":"402599","utm_y":"4572397","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55780","titol":"Les Covetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-covetes","bibliografia":"CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues petites balmes que, plegades, tenen una amplada de boca de 12 metres. La primera d'elles té una llargada de 2,50 metres i la segona és una mica més fonda, formant una petita sala d'uns 5,60 metres d'ample amb una llargada de 3,75 metres. L'amplada del fons resta curullat per pedregam. L'alçada màxima és d'1,20 metres.","codi_element":"08148-36","ubicacio":"A 180 metres al nord-oest de Can Muntaner.","historia":"Sembla tractar-se d'unes concavitats originades per l'erosió lateral de la riera de Begues quant aquesta circulava a un nivell més alt. Membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980.","coordenades":"41.3166600,1.8031900","utm_x":"399829","utm_y":"4574601","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55781","titol":"Parc Natural del Garraf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-del-garraf-2","bibliografia":"BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees. La meitat oriental d'Olivella forma part d'aquest parc, amb un total de 2.224,19 hectàrees. El formen dues grans unitats diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. És un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cims més alts són la Morella (594,6 m) i el Rascler (572 m). La pedra calcària, que compon gairebé la totalitat del massís, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: coves, avencs, dolines i rasclers. Ben diferent és la zona d'Eramprunyà, caracteritzada per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte. El relleu més destacat del Garraf és el modelat càrstic, és propi de les regions calcàries, on l'acció erosiva de l'aigua exerceix fenòmens de corrosió superficial i subterrània de les calcàries, originant uns relleus específics. La morfologia càrstica del massís condiciona la hidrologia de la zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aigües superficials, pràcticament nul·les, i les aigües subterrànies, de les quals destaca el riu subterrani de la Falconera, de 600 m de recorregut, una fondària sota el nivell del mar de 81 m i un cabal mig de 500 l\/s, arribant als 200 l\/s en períodes d'estiatge i als 10.000 l\/s en fortes avingudes. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana. A l'interior, trobem fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria afectats pels incendis forestals i avui en procés de regeneració. En els fondos o valls tancades es troba la vegetació típica de l'alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull. Les dures condicions ambientals del massís (gran insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. Aquest mateix factor és el que dóna interès a la original fauna que hi viu, formada per una sèrie d'espècies adaptades a aquestes condicions. Com a ocells representatius podem esmentar: la merla roquera, la merla blava, el còlit negre i el còlit ros, l'hortolà, la cogullada fosca i el trobat. A més, la inhospitalitat d'aquestes muntanyes ha permès que encara hi visquin algunes espècies que es troben en perill d'extinció com el falcó i l'àliga perdiguera, a part d'altres rapinyaires. El vessant litoral del massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb marí. La confluència d'ambients ecològics que es produeix al massís -transició entre l'alzinar i la màquia de garric i margalló- es reflecteix també en la fauna herpetològica (molt sensible a aquests canvis), de manera que podem trobar espècies de caràcter termòfil i procedència nordafricana com la serp de ferradura i l'escurçó ibèric, juntament amb altres de caràcter centreeuropeu com la salamandra i la noia. Finalment, el gran desenvolupament del sistema càrstic ha permès la formació d'una interessant vida cavernícola.","codi_element":"08148-37","ubicacio":"Massís del Garraf","historia":"El paisatge actual del massís de Garraf és el resultat de la forta humanització que aquest ha sofert des del paleolític fins a l'actualitat. Segons les dades paleoambientals obtingudes en les excavacions arqueològiques a partir d'estudis antracològics i carpològics, que permeten la reconstrucció hipotètica de la flora del massís a partir del neolític, sembla que entre el quart i el segon mil·lenni aC hi devia dominar un bosc mixt amb una associació d'alzinar litoral amb roure de fulla petita (Quercetum ilicis galloprovinciales ssp. Quercetosum faginae), variant calcícola de l'alzinar similar a la que avui persisteix en algunes zones dels Ports de Tortosa entre els 500 i els 1.000 m d'alçada. A més de les espècies que donen nom a l'associació, se'n documenten d'altres, com l'aladern, el fals aladern, l'arboç, el sever i la blada. Cap al 3.800 aC és documentada la introducció dels primers conreus de blat, d'espelta i d'ordi (Triticum monococcum, Triticum dicoccum i Hordeum vulgare), alhora que comença la degradació antròpica del bosc a causa de les pràctiques agrícoles fonamentades en el sistema d'artigues, cosa que fomentà la flora heliòfila. Cap al 1.000 aC, a la Vall de Begues, l'associació primitiva havia estat substituïda per una màquia litoral de garric i margalló (Quercolentiscetum), amb predomini del pi blanc acompanyat d'ullastre, llentiscle i arçot, sense que arribés a desaparèixer completament d'alzinar. Moment en que també hi apareix el conreu del blat modern (Triticum aestivum) i del lledoner (Celtis australis). Amb l'arribada dels romans, si fa no fa, començaran els conreus d'ordi modern i, en particular, de la vinya (Vitis vinifera). Aquest darrer conreu serà el dominant al massís fins gairebé a l'actualitat, amb dos moments culminants en què féu retrocedir el bosc en vastes àrees, el primer als voltants del naixement de Crist, quan el vi del Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme conquerí una bona part del mercat de la ciutat de Romà², i la darrera el s. XIX, quan la fil·loxera destruí la vinya francesa. Al final d'aquest segle, també la vinya de Garraf fou damnada i s'inicià el pas cap al bosc, que fou en bona part truncat per l'incendi de 1982. En època romana, el bosc podia haver estat d'alzinar esclarissat (Quercetum illicis galloprovinciales ssp. Arbutetosum), segons dades obtingudes a Viladecans, on sembla documentar-se un clar predomini de l'alzina, acompanyada d'arboç (Arbutus unedo) i, molt minoritàriament, de pi (Pinus halepensis). Al llarg de tota la història, i fins a moments ben recents, el massís és habitat per una fauna diversa, amb abundants cèrvids, porcs senglars, lepòrids, llops, guineus, llúdrigues, marts i gats mesquers. A partir del neolític antic, aquestes espècies hauran de competir amb els ramats introduïts per l'home, amb predomini de la cabra sobre l'ovella i amb l'aparició del bou. Posteriorment s'hi incorporà el porc domèstic, juntament amb una importància més gran dels bòvids. Des dels temps medievals, els ramats de cabres i d'ovelles hi seran dominants, i tindran probablement un paper determinant en l'evolució de la flora. El massís és una barrera orogràfica considerable, de manera que els camins naturals que la travessen han estat sempre clau de les comunicacions entre la depressió del Penedès, la costa i la vall del Llobregat. Això ha motivat la construcció de diversos camins antics que avui estan desapareixent com a resultat de la superposició de les carreteres modernes, de la construcció de pistes forestals i de la invasió del bosc. A causa d'aquesta mateixa complexitat orogràfica, el Garraf ha estat refugi privilegiat de bandolers i de guerrilles, fins als maquis dels anys quaranta, i escenari de confrontacions armades, com la batalla de Bighash (any 989), que probablement donà nom al turó de la Desfeta. Com a frontera entre la Catalunya Nova i la Vella, fou base d'alguns dels castells que l'asseguraven (necessitats avui d'una restauració urgent).","coordenades":"41.3063900,1.8384400","utm_x":"402764","utm_y":"4573421","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55781-foto-08148-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55781-foto-08148-37-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"A més d'Olivella, l'àrea que ocupa el Parc inclou els següents municipis: Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. L'òrgan gestor del Parc és l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, les oficines al Parc estan situades a la carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 08870 Sitges. El Parc del Garraf forma part de la Xarxa de Parcs Naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Pla especial del Parc del Garraf va ser aprovat en data 24 de maig i 16 de desembre de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 805 de 18 de febrer de 1987. Ha estat modificat en data 22 de novembre de 1995 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2157 de 22 de gener de 1996, i en data 19 de novembre de 2001 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 3592 d'11 de març de 2002. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana. El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic. (Continuació història) Igualment, l'home ha explotat els recursos del massís des de temps immemorial, començat per la variscita, un fosfat d'alumini de color verd que es troba en les pissarres paleozoiques de Gavà, emprat en el neolític per a fer-ne denes de collaret, cosa que originà les mines més antigues conegudes a la península Ibèrica (3.400 aC). També el ferro, la pedra calcària, la calç, el gres del Bundsandstein i el ciment han motivat explotacions mineres des dels temps ibèrics fins a l'actualitat, tot transformant el relleu i el sòls del massís. També d'altres recursos naturals, com la fusta, el margalló i les terres cultivables, han estat objecte d'aprofitament intensiu des de temps remots.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55782","titol":"Riera de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-begues-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"En alguns trams del seu recorregut, l'entorn natural de la riera està força malmès.","descripcio":"Riera que travessa el terme d'Olivella en sentit nord-sud. Entra al municipi a peus del vessant occidental del puig Molí per, a partir d'aquí, circular en paral·lel a la carretera BV-2111. Dins el municipi li són tributaris el torrent de la Lloreda, el del Corralot, la riera dels Pelagons, el torrent de Turiols, el de la Romeguera, i el del Querol. En aquest ecosistema s'inventarien un nombre d'espècies vegetals diverses, a causa de la fragmentació de la vegetació típica dels boscos de ribera, com les pollancredes, omedes o freixenedes, a les quals se li afegeixen altres espècies afins a ambients humits i espècies pròpies de la vegetació típica mediterrània. Així, a la riera de Begues s'hi poden trobar pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor), freixes (Fraxinus angustifolia), algun salze (Salix sp.) i algun saüc (Sambucus nigra), espècies dels boscos de ribera mediterranis de terra baixa. També s'hi troba vegetació d'ambients d'aigües entollades com canyes o canyissos. A les vores de la riera troben els joncs, el càrex pèndul, el mill gruà i la sarriassa. I envoltant tots aquests espais força estrets i ombrívols es desenvolupa una xarxa de lianes. Es tracta de lianes de diverses menes: l'heura, l'arítjol, el lligabosc, la vidalba, els esbarzers i els rosers silvestres, com l'englantina. Com a espècies característiques de la vegetació natural mediterrània a la riera de Begues es troben arbres com l'alzina (Quercus ilex) i el roure de fulla petita (Quercus faginea), el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea), propis de les masses forestals properes que aprofiten els pendents i la perifèria de la riera per instal·lar-s'hi formant en conjunt un corredor boscós de vegetació natural. En aquests ambients es desenvolupen molt bé les molses, diversos arbustos, com el ginebró, encara que és més propi de climes més freds, i espècies tan delicades com la viola de bosc. En conjunt el paisatge de la riera de Begues és força divers i amb unes característiques particulars que aixopluguen una vegetació i fauna diversa.","codi_element":"08148-38","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3120300,1.7865800","utm_x":"398431","utm_y":"4574106","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55782-foto-08148-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55782-foto-08148-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55783","titol":"El Barret del Rector","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-barret-del-rector","bibliografia":"CASTELLÀ, A. (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a la cova de Can Muntaner i de la documentació del Barret del Rector i de la cova del Tramper. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunts de blocs de pedra que, per la seva disposició, recorden a un dolmen, sense ser-ho. Segons la interpretació de Castellà (2007: 17-18), podria ser un gran bloc de pedra desprès de les formacions calcàries que es troben al llarg dels vessants pròxims i que, per atzar, quedà sobre una plataforma rocallosa. Posteriorment, l'acció erosiva de l'aigua i el vent i les fractures produïdes per contrastos tèrmics haurien esberlat el bloc, deixant-lo en la disposició actual.","codi_element":"08148-39","ubicacio":"Camí del Castell Vell","historia":"Tradicionalment s'ha considerat aquesta formació geològica com un dolmen prehistòric. Els estudis arqueològics desmenteixen aquesta possibilitat.","coordenades":"41.3176300,1.8132200","utm_x":"400670","utm_y":"4574697","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55783-foto-08148-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55783-foto-08148-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55784","titol":"Massís del Garraf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/massis-del-garraf-0","bibliografia":"

BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'Espai d'Interès Natural 'Massís del Garraf' inclou la totalitat del Parc del Garraf, exceptuant la zona de Plana Novella, a més de 414 ha de sòl agrícola i forestal localitzat a l'oest d'aquest. Suma un total de 14.764,11 hectàrees, de les quals 2.718,51 hectàrees són d'Olivella. El seu interès ve determinat per l'existència del massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Prelitoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 hectàrees, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600 m (la Morella, 595 m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf (número 348 en l'Inventari d'espais d'interès geològic a Catalunya), es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf. L'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC) és una selecció d'afloraments i llocs d'interès geològic que en conjunt testimonien l'evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic.<\/p> ","codi_element":"08148-40","ubicacio":"Massís del Garraf","historia":"

El 'Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'espai natural del Garraf' va ser aprovat per resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 24 de maig i 16 de desembre de 1986 (DOGC 805 de 18 de febrer de 1987). El Pla Especial va ser modificat per acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona l'any 1995 i 2001 (DOGC 2157 de 22 de gener de 1996 i DOGC 3592 d'11 de març de 2002).<\/p> ","coordenades":"41.3063900,1.8384400","utm_x":"402764","utm_y":"4573421","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55784-foto-08148-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55784-foto-08148-40-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["17"]},{"id":"55785","titol":"LIC i ZEPA Serres Litoral Central","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lic-i-zepa-serres-litoral-central-0","bibliografia":"

BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta d'un Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i a la vegada d'una Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Ambdós espais protegits deriven de la Xarxa Natura 2000 'Serres del litoral central', segons l'Acord GOV\/112\/2006, de 5 de setembre. Té una superfície de 25.074,90 ha. Aquesta zona queda inclosa dins del PEIN Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal. Com LIC, aquest espai protegeix el següents hàbitats naturals determinat per la Directiva 92\/62\/CEE, de 21 de maig, del Consell de les Comunitats Europees: Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium sp.) endèmiques; Matollars termomediterranis i predesèrtics; Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia); Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila; Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola; Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola; Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera; Alzinars i carrascars; Pinedes mediterrànies. Inclou també les següents espècies: Amfibis i rèptils: tortuga mediterrània (Testudo hermanni). Invertebrats: banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo). Mamífers: rat penat de cova (Miniopterus schreibersi), rat penat de peus grans (Myotis capaccinii), rat penat orellut gran (Myotis myotis), rat penat mitjà de ferradura (Rhinolophus mehelyi), rat penat mediterrani de ferradura (Rhinolophus euryale), rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). Com a ZEPA, aquest espai protegeix les següents espècies d'aus determinat per la Directiva 79\/409\/CEE, de 2 d'abril, del Consell de les Comunitats Europees: àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), duc (Bubo bubo), enganyapastors (Caprimulgus europaeus), trobat (Anthus campestris), còlit negre (Oenanthe leucura), tallareta cuallarga (Sylvia undata), i hortolà (Emberiza hortolana).<\/p> ","codi_element":"08148-41","ubicacio":"Massís del Garraf","historia":"","coordenades":"41.3063900,1.8384400","utm_x":"402764","utm_y":"4573421","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55785-foto-08148-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55785-foto-08148-41-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55785-foto-08148-41-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2020-01-29 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785|1786","rel_comarca":["17"]},{"id":"55786","titol":"Jaciment paleontològic de La Roqueta I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-roqueta-i","bibliografia":"

CALZADA, S. (1975). Braquiópodos infracretáceos del Levante español. Universitat de Barcelona. Tesi Doctoral.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Es desconeix l'estat de preservació de les restes paleontològiques.","descripcio":"

Aquest jaciment pertany a l'aptià superior (cretaci inferior). Forma una franja orientada de sud-oest a nord-est, que està tallada varis cops per el camí d'accés al turó de La Roqueta. Els materials de l'aptià del sud-est dels catalànids presenten una potència aproximada d'uns 500 m, distribuïts en tres nivells: a) inferior, constituït principalment per calcàries micrítiques amb restes de caròfits i miliòlids, amb intercalacions de margues i zones dolomitizdades en forma de lentilles; b) intermedi, predominantment bioconstruït per coralls, rudistes i orbitolines, amb forta presencia de ammonites i braquiòpodes; c) superior, constituït per margues amb intercalacions de calcàries micrítiques. A la zona de Olivella els materials de l'aptià afloren en diversos punts, un de ells en la zona de La Roqueta. Es poden reconèixer cicles separats per superfícies de discordances erosives. Cadascun està format pels següents trams: Tram basal, clarament retreballat per les tempestes; Intermedi, compost per orbitolines unides per una matriu una mica margosa, completament bioturbat, amb burrows farcits de orbitolines, que inclou, a més de nereids (ammonites), fragments de Rostelaria, braquiòpodes, bivalves, equínids, i coralls; i Superior, així mateix format per orbitolines i petites construccions de rudistes i grans coralls colonials. Aquests cicles han segut interpretats com fenòmens de somerització, podent trobar-se incomplets. Aquest jaciment es la localitat tipus de l'espècie Cyrtothyris middelemissi. Associació fossilífera: Hexactinèl·lides: indeterminats; Bivalves: Chlamys (Chlamys sp); Braquiòpodes: Cyclothyris antidichotoma, C. deluci, C. middlemissi; Equinoïdeus: Stereocidaris pyrenaica, Toxaster collegnoi; Crinoïdeus: Isocrinus gevreyi; Rudistes: Polyconites verneuili.<\/p> ","codi_element":"08148-42","ubicacio":"Turó de la Roqueta","historia":"

El jaciment va ser estudiat l'any 1974 pel geòleg Sebastián Calzada amb motiu de la realització de la seva tesi doctoral.<\/p> ","coordenades":"41.2916500,1.7527000","utm_x":"395563","utm_y":"4571884","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55786-foto-08148-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55786-foto-08148-42-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Mesozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Al Museu de Geologia del Seminari de la facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona hi ha materials recollits en aquest jaciment.","codi_estil":"122","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55787","titol":"Jaciment paleontològic de La Roqueta II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-roqueta-ii","bibliografia":"

CALZADA, S. (1975). Braquiópodos infracretáceos del Levante español. Universitat de Barcelona. Tesi Doctoral.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Es desconeix l'estat de preservació de les restes paleontològiques.","descripcio":"

Aquest jaciment pertany a l'aptià superior (cretaci inferior). Forma una franja orientada de sud-oest a nord-est, que està tallada varis cops per el camí d'accés al turó de La Roqueta. Els materials de l'aptià del sud-est dels catalànids presenten una potència aproximada d'uns 500 m, distribuïts en tres nivells: a) inferior, constituït principalment per calcàries micrítiques amb restes de caròfits i miliòlids, amb intercalacions de margues i zones dolomitizdades en forma de lentilles; b) intermedi, predominantment bio-construït per coralls, rudistes i orbitolines, amb forta presencia de ammonites i braquiòpodes; c) superior, constituït per margues amb intercalacions de calcàries micrítiques. A la zona de Olivella els materials de l'aptià afloren en diversos punts, un de ells en la zona de La Roqueta. Es poden reconèixer cicles separats per superfícies de discordances erosives. Cadascun està format pels següents trams: Tram basal, clarament retreballat per les tempestes; Intermedi, compost per orbitolines unides per una matriu una mica margosa, completament bioturbat, amb burrows farcits de orbitolines, que inclou, a més de nereids (ammonites), fragments de Rostelaria, braquiòpodes, bivalves, equínids, i coralls; i Superior, així mateix format per orbitolines i petites construccions de rudistes i grans coralls colonials. Aquests cicles han segut interpretats com fenòmens de somerització, podent trobar-se incomplets. Aquest jaciment s'ha localitzat les següents espècies: Hexactinèl·lides: Sarophora aptiensis, Camerospongia asymetrica; Ostreids: Alectyonia sp.; Gasteròpodes: Cerithium cornuelianum; Braquiòpodes: Sellithyris viai, Tamarella tamarindes; Equinoïdeus: Coenholectypus macropygus.<\/p> ","codi_element":"08148-43","ubicacio":"Turó de la Roqueta","historia":"

El jaciment va ser estudiat l'any 1974 pel geòleg Sebastián Calzada amb motiu de la realització de la seva tesi doctoral.<\/p> ","coordenades":"41.2985700,1.7555200","utm_x":"395810","utm_y":"4572649","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55787-foto-08148-43-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Mesozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Al Museu de Geologia del Seminari de la facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona hi ha materials recollits en aquest jaciment.","codi_estil":"122","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55788","titol":"Jaciment paleontològic de Can Milà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-mila","bibliografia":"

CALZADA, S. (1975). Braquiópodos infracretáceos del Levante español. Universitat de Barcelona. Tesi Doctoral.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Es desconeix l'estat de preservació de les restes paleontològiques.","descripcio":"

Aquest jaciment pertany a l'aptià superior (cretaci inferior). Forma una franja orientada de sud-oest a nord-est, que està tallada varis cops per el camí d'accés al turó de La Roqueta. Els materials de l'aptià del sud-est dels catalànids presenten una potència aproximada d'uns 500 m, distribuïts en tres nivells: a) inferior, constituït principalment per calcàries micrítiques amb restes de caròfits i miliòlids, amb intercalacions de margues i zones dolomitizdades en forma de lentilles; b) intermedi, predominantment bioconstruït per coralls, rudistes i orbitolines, amb forta presencia de ammonites i braquiòpodes; c) superior, constituït per margues amb intercalacions de calcàries micrítiques. A la zona de Olivella els materials de l'aptià afloren en diversos punts, un de ells en la zona de La Roqueta. Es poden reconèixer cicles separats per superfícies de discordances erosives. Cadascun està format pels següents trams: Tram basal, clarament retreballat per les tempestes; Intermedi, compost per orbitolines unides per una matriu una mica margosa, completament bioturbat, amb burrows farcits de orbitolines, que inclou, a més de nereids (ammonites), fragments de Rostelaria, braquiòpodes, bivalves, equínids, i coralls; i Superior, així mateix format per orbitolines i petites construccions de rudistes i grans coralls colonials. Aquests cicles han segut interpretats com fenòmens de somerització, podent trobar-se incomplets. Aquest jaciment s'ha localitzat les següents espècies: Braquiòpodes: Terebrirostra arduennensis, Cyclothyris deluci, C. middlemissi; Equinoïdeus: Toxaster collegnoi.<\/p> ","codi_element":"08148-44","ubicacio":"Turó de la Roqueta","historia":"

El jaciment va ser estudiat l'any 1974 pel geòleg Sebastián Calzada amb motiu de la realització de la seva tesi doctoral.<\/p> ","coordenades":"41.3044000,1.7833000","utm_x":"398145","utm_y":"4573263","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55788-foto-08148-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55788-foto-08148-44-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Mesozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Al Museu de Geologia del Seminari de la facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona hi ha materials recollits en aquest jaciment.","codi_estil":"122","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55789","titol":"Cal Muntaner \/ cal Montaner \/ mas Domènec.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-muntaner-cal-montaner-mas-domenec","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.","centuria":"XVI - XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Muntaner s'emplaça a la riba esquerra de la riera de Begues, al costat del camí de Santa Susanna. Es tracta d'una masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Està formada per dos volums. L'edifici principal està format per l'agregació de diversos cossos. El principal té estructura basilical, consta de planta baixa i pis. Disposa d'una coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, arrebossada amb morter de calç, està orientada al sud-oest. A la planta baixa trobem un portal adovellat, flanquejat per dos bancs correguts d'obra, i una única finestra. A la planta pis s'hi disposen tres finestres més. A ambdós costats s'hi conserven pallisses, una cotxera i altres annexes de planta baixa amb coberta de teula . Just davant de l'edifici principal hi trobem també dos pous. A 48 metres al nord-oest de l'edifici principal s'hi emplaça una edificació de maçoneria, de planta rectangular i una única planta. Compta amb coberta de teula a dues vessants. Té adossat un cobert de teula amb una paret de maó vist.","codi_element":"08148-45","ubicacio":"Can Muntaner","historia":"Antigament coneguda com a mas Domènec, se sap que l'any 1681 estava enrunada i el 1686 l'Isidre Montaner el va comprar i el devia reconstruir tot seguit. El 1733 va ser adquirida per la família Falç, de Sitges. A partir del 1758 la casa ja era coneguda com 'can Montaner' o 'can Montaner Nova'. A principis del segle XX va ser adquirida per la família Camps de cal Caçador.","coordenades":"41.3157000,1.8049000","utm_x":"399970","utm_y":"4574493","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55789-foto-08148-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55789-foto-08148-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55789-foto-08148-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55790","titol":"Can Camps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-camps-0","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Camps és una masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. S'emplaça al 400 metres al sud-est del nucli urbà d'Olivella, al vessant sud-est d'una suau elevació. El conjunt està format per l'agregació de diversos cossos amb cobertes de teula àrab, a una o dues vessants, i una part amb terrassa amb balustrada. Al nord hi trobem l'edifici principal, de planta basilical i encalcinat. Consta de planta baixa, planta pis i sotacobert. El ràfec és de maons disposats formant belles sanefes.. A la planta baixa hi trobem un bell portal adovellat, flanquejat per dues finestres rectangulars, amb ampit de pedra, i enreixades. Al costat esquerre del portal hi trobem un banc corregut de maçoneria i una font, en forma de cap de gos, enrajolada amb rajoles amb vidriat verd. A la planta pis s'hi disposen, simètricament, cinc obertures també amb ampit. Entre les dues finestres més occidentals hi ha una estructura de ferro forjat que antigament hauria servit, possiblement, per il·luminar aquest espai. A la planta sotacobert hi ha dues obertures més amb característiques similars a les anteriors. A la façana del cos que s'obre a llevant, reforçada per un gran contrafort, hi trobem un bell portal adovellat. A la seva esquerra hi ha un banc de maçoneria sobre la qual s'hi ha construït una pèrgola a la qual les fulles d'una parra donen ombra. A la planta pis, en aquesta façana, hi trobem una única obertura, situada sobre el portal. Les altres edificacions adossades no presenten característiques destacables. A l'extrem sud-est del conjunt hi trobem una cisterna que destaca per la superestructura de ferro forjat que sustenta una corriola, ornada amb un bell drac de clara inspiració modernista. A l'extrem nord-est, separat de la casa per un camí, hi trobem una mina que deuria abastir d'aigua la masia. A uns vint metres al sud-est dels edificis descrits s'hi conserva una pallissa de planta rectangular, construïda amb maçoneria i coberta de teula àrab a dues vessants.","codi_element":"08148-46","ubicacio":"Camí de Jafra","historia":"Al segle XIII era coneguda com el mas d'en Pere Ferrer, i del XV al XVII com el mas d'en Mas i després la Casa Vella d'Olivella i mas d'en Puig (segle XVIII). El nom de can Camps prové de la família de masovers que s'hi va estar des d'abans de 1740 fins a 1911, quan el mas era propietat dels Falç, de Sitges. A la restauració de 1955 es va trobar una gran arcada de mig punt.","coordenades":"41.3068900,1.8170700","utm_x":"400976","utm_y":"4573500","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55790-foto-08148-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55790-foto-08148-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55790-foto-08148-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55791","titol":"Can Grau \/can Tòfol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-grau-can-tofol","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Grau s'emplaça en un coll de muntanya, en una zona d'interès agrícola del PEIN del Garraf, al costat d'una carrerada. Es tracta d'una gran masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. Consta de diferents edificacions, majoritàriament adossades. L'edifici principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta de teules àrabs a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Ha estat força modificat per adaptar-lo als seus usos públics actuals. A la façana principal, que mira a migdia, hi trobem un portal en arc de mig punt fet de maons. En aquesta planta hi trobem cinc finestres rectangulars, amb ampit de rajola, de mides desiguals i totes elles enreixades. A la planta pis hi trobem cinc finestres més, disposades asimètricament i també enreixades, així com un rellotge de sol. Un gran contrafort reforça la cantonada sud-est de l'edificació principal. A l'oest d'aquest edifici hi trobem l'antiga era, a la qual s'accedeix per una porxada d'arcades de mig punt fets amb maons. Aquesta edificació compta amb diversos cossos annexos. Al sud-est d'aquests edificis, a uns 25 metres de distància, s'hi emplaça una altra edificació, can Tòfol, d'una única planta rectangular i coberta a doble vessant convertida avui en un observatori astronòmic.","codi_element":"08148-47","ubicacio":"Can Grau","historia":"La masia de Can Grau, coneguda antigament com mas de Cabrafic o Cabafiga, està documentada des del segle XVI. Als anys seixanta l'edifici patí unes reformes de gran importància que comportaren la destrucció d'un sector força important del conjunt. Va ser adquirida per la Diputació de Barcelona el 1986. Un cop restaurada i rehabilitada, va ser oberta al públic el 1991 com a casa de colònies i a escola de natura de l'espai natural protegit.","coordenades":"41.3069200,1.8381400","utm_x":"402740","utm_y":"4573480","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55791-foto-08148-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55791-foto-08148-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55791-foto-08148-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"També anomenat mas de Cabrafic.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55792","titol":"Can Marcer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-marcer","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Marcer se situa al vessant nord-oest del Serralot, prop del punt on es creuen el camí de Jafre i el que va de Sitges a la Plana Novella, dins d'un àmbit agrícola del PEIN Garraf. Es tracta d'un conjunt d'edificacions que ha anat creixent entorn d'una masia d'obra popular. El conjunt està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. L'edifici principal compta amb baixa, pis i golfes, amb façanes revestides amb morter de calç i teulada a dues vessants. El portal és d'arc escarser i hi consta la data d'una de les reformes de l'edifici (1860). Les finestres són rectangulars i hi ha un rellotge de sol, al costat del balcó. Davant seu s'hi obre un gran baluard, amb la data 1882 gravada a la porta. S'hi ha anat adossant altres dependències. Una d'elles és el corral, una construcció de tipologia popular amb la part d'habitatge i els corrals que formen un pati interior; te les cobertes, a una i a dues vessants, de teules. Consta de planta baixa i un pis i té les obertures amb arcs i muntants de maó vist, solució molt emprada a les masies del Garraf. Hi ha també un estable, més modern, al sud-oest del conjunt.","codi_element":"08148-48","ubicacio":"Camí de la Fita a Jafra","historia":"La història d'aquesta masia no es pot deslligar de la mateixa família, que fa segles que hi viu. Aquesta família està lligada a Olivella almenys des de 1283, si bé els no els podem vincular a Jafre fins el 1637. L'any 1783 Francesc Marcer donà al seu germà Antoni, capellà, el mas de la Font (la Fassina) amb les seves terres.","coordenades":"41.2767000,1.8339200","utm_x":"402341","utm_y":"4570130","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55792-foto-08148-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55792-foto-08148-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55792-foto-08148-48-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55793","titol":"Can Pau\/Can Pau Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-paucan-pau-olivella","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.","centuria":"XIII - XIX","notes_conservacio":"Una part de l'era presenta un esvoranc.","descripcio":"Can Pau s'emplaça al nord del nucli històric d'Olivella, a una cota una mica més baixa respecte aquest. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per diversos cossos i dependències, organitzades al voltant de l'edifici principal, d'aire neoclàssic. L'accés principal és a través d'un baluard amb portal carreuat d'arc escarser. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de planta baixa i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, de maçoneria vista, està presidida per un portal adovellat de mig punt. Les obertures, allindades, es distribueixen simètricament amb sengles finestres emmarcades de carreus a banda i banda i tres balcons, també carreuats, al primer pis. A aquest edifici s'hi adossen diferents cossos tant residencials com agropecuaris, formant un potent conjunt arquitectònic. Tot el conjunt està envoltat per un mur d'una alçada aproximada de tres metres amb altres accessos a l'interior. A llevant del nucli murat, molt a prop d'aquest s'hi emplaça l'era, testimoni de l'agricultura cerealística que en alguns moments fou important per aquesta masia. És de planta circular d'uns 20 metres de diàmetre i té tot el perímetre envoltat per un muret de maçoneria coronat per un cinturó en maons disposats de través.","codi_element":"08148-49","ubicacio":"Carretera d'Olivella","historia":"Segons Vicenç Carbonell (2004: 134) aquest és l'antic mas Cabot, documentat quan el 1296 fou venut a la família Messeguer. En el segell XV aquesta família continuava essent-ne propietària fins que el 1429 el mas Messeguer fou venut a la família Raspall. A partir de, possiblement, mitjan segle XV, els Olivella van passar a ser-ne propietaris. En aquesta família tradicionalment l'hereu acostumava a ser batejat com a Pau , motiu pel qual encara perdura aquest nom a la propietat. Part de la masia ha estat rehabilitada recentment per destinar-la a serveis de turisme rural.","coordenades":"41.3110100,1.8125200","utm_x":"400601","utm_y":"4573963","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55793-foto-08148-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55793-foto-08148-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55793-foto-08148-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Neoclàssic|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"També anomenat mas Cabot \/ mas Messeguer.","codi_estil":"94|99|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55794","titol":"Can Ramonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ramonet","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Enrunat.","descripcio":"Can Ramonet es troba ubicada al fondo de Les Llenties, dins l'àmbit del Parc Natural del Garraf. Es tracta d'una masia d'obra popular en estat de ruïna, inclosa en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. El volum principal compta amb uns 300 metres quadrats en planta. A ponent d'aquest edifici hi ha una petita edificació, també sense teulada, d'uns 30 metres quadrats en planta. L'edifici principal conserva les parets que conformaven la planta baixa de la masia. S'hi combinen les parets de maçoneria amb les de tàpia. Per les fotografies de l'any 1960 constava originalment de planta baixa i pis, amb coberta de teules a dues vessants. Les finestres del primer pis eren rectangulars, amb llindes de fusta. La porta d'entrada a casa tenia llinda i muntants de maó vist. A la banda nord s'hi emplaça un annex adossat amb 2 cups, revestits de cairons. Un d'aquests cups està subdividit en dos mitjançant un envà interior. Adossat per l'est existia un cos adossat, sense arrebossar. A uns 30 metres al nord-oest de l'edifici principal hi ha una petita construcció de maçoneria, d'uns 30 metres quadrats, també enrunada.","codi_element":"08148-50","ubicacio":"Camí de Can Ramonet","historia":"Masia de la demarcació de Jafre se'n tenen dades de l'any 1867 quan li van adjudicar el número 10 del Districte. Propietat dels Marcer de Jafre, van viure entre el 1870-80 els masovers Baqués, després va ser ocupada per pastors. Al 1960 la masia és va quedar deshabitada i fins a data d'avui ha anat deteriorant-se, perdent la teulada i amenaçant ruïna.","coordenades":"41.2789100,1.8438000","utm_x":"403172","utm_y":"4570364","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55794-foto-08148-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55794-foto-08148-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55794-foto-08148-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55795","titol":"Can Surià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-suria","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Situada al vessant sud d'una illa forestal a menys de 100 metres dels carrers de la urbanització de Can Surià. Envoltat de pins blancs. És un edifici de planta basilical amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants, amb les golfes sobrelevades. A nivell de primer pis hi ha una galeria lateral porticada d'arcs rebaixats. Té una annex adossat de planta baixa amb parets arrebossades i coberta de teula a dues aigües i un pati envoltat d'una tanca de tapia i pedra.","codi_element":"08148-51","ubicacio":"Can Surià","historia":"La masia té els seus orígens en un pagès de l'Arboçar (parròquia de Sant Pere Molanta) l'any 1639 que tenia terres al municipi d'Olivella. La primera documentació de la masia amb el nom de Can Surià, data de 1732 quan hi vivia Josep Surià que més endavant fou batlle d'Olivella. La masia ha sigut propietat de la família Surià fins l'any 1951 quan la va adquirir la família Saumell. A partir dels anys seixanta del segle XX es construí la urbanització que duu el nom de la casa i ara es troba envoltada de xalets de segona residència.","coordenades":"41.3180200,1.7649400","utm_x":"396629","utm_y":"4574797","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55796","titol":"Can Suriol \/ Mas de la Roca \/ Casa Raventós de la Roca \/ Ca l'Amo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-suriol-mas-de-la-roca-casa-raventos-de-la-roca-ca-lamo","bibliografia":"CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Suriol és un autèntic caseriu històric d'Olivella i, en termes administratius, un agregat municipal. La casa més destacada des del punt de vista històric i arquitectònic és de grans dimensions, és coneix com ca l'Amo, una casa pairal del segle XVIII, que queda envoltat de diverses construccions annexes. Consta de planta baixa, pis i golfes i la coberta és a dues vessants. La façana lateral està formada per dues galeries superposades amb deu arcs de mig punt cadascuna; a l'extrem esquerre, els dos darrers arcs de cada galeria han estat tapiats. La coberta de la galeria és a una vessant, la de la part superior conserva uns frescos policromats a les parets que representen paisatges idíl·lics diversos i les bigues de fusta que aguanten la teulada. L'entrada de la casa es troba en un pati interior al qual s'accedeix per un gran portal. Una composició ceràmica recorda el propietari Josep Raventós de 1791. A l'arc actual de l'entrada de la casa destaca una placa de pedra gravada amb la data de 1866, una refacció de la casa. Els espais interiors presenten la decoració de les parets pròpies de les cases benestants del segle XIX, amb les parets decorades amb pintura. L'annex principal és el celler i el corral dels cavalls. L'agrupament de cases s'estructura mitjançant dos patis interiors. Compartint pati amb la casa pairal hi ha cal Pastor i disseminades al voltant, cal Borrego, cal Xic Borrego, cal peó i cal Sisco de les cases roges o cal Marcel·lino, i can Ramon. Totes les cases presenten similitud en l'estructura i materials de construcció, conformant un nucli identitari. Separades uns metres quedava el corral de les ovelles i el dels bous.","codi_element":"08148-52","ubicacio":"Km 14 de la carretera BV-2111","historia":"L'origen del mas Can Suriol (dit antigament de la Roca) es remunta al segle XIV, quan era propietat de la família Urgell, tal com mostra un pergamí de 1334 de l'arxiu de Santa Maria de Mataró on es llegeix que la casa era habitada pel propietari Pere Urgell de la Roca. El nom actual ve de quan a l'any 1549 fou establert (cessió mitjançant un cens) Antoni Seriol en el ‘lloc de la roca'. De fet, de hi ha referències als Seriol, Sariol, Soriol o Suriol des del fogatge de 1497 Va ser dels Suriol durant els segles XVI i XVII i des del 1678, i fins al segle XX, va pertànyer a la família Raventós. L'any 1914, la propietat va ser heretada per la germana de l'últim Raventós i el seu marit, Joan Albareda. Després can Suriol passà a la família Camps i Albareda.","coordenades":"41.3120100,1.7911800","utm_x":"398816","utm_y":"4574099","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55796-foto-08148-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55796-foto-08148-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55796-foto-08148-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Neoclàssic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|99|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55797","titol":"Nucli antic d'Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-antic-dolivella","bibliografia":"CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XVII - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de l'església envolta el temple de Sant Pere i Sant Feliu, al punt més alt d'Olivella, un promontori on aflora la roca natural. Juntament al carrer Major i el carrer de Sant Isidre conformen un conjunt arquitectònic heterogeni pel que fa al moment històric en què es van construir els habitatges, però amb certa harmonia en l'entramat urbà i en els materials utilitzats. Es tracta de cases majoritàriament entre mitgeres de planta baixa i un pis amb façanes de pedra. Darrera les cases hi trobem un petit pati. Molts interiors conservat l'embigat de fusta. El llenguatge arquitectònic és popular.","codi_element":"08148-53","ubicacio":"Nucli antic d'Olivella","historia":"El creixement demogràfic de la primera meitat del segle XVII, al qual no fou aliena la immigració francesa, féu que el 1625 la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu fou traslladada al solar del Castell Nou que serví de nucli a la formació de l'actual poble d'Olivella.","coordenades":"41.3105600,1.8104200","utm_x":"400425","utm_y":"4573916","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55797-foto-08148-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55797-foto-08148-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55797-foto-08148-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Han estat restaurades a l'últim quart del segle XX.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55798","titol":"Casa Nova \/ La Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-nova-la-creu","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Enrunat.","descripcio":"La Casa Nova és una masia d'obra popular situada al Pla de les Llenties, enrunada, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. De les restes conservades es dedueix que constava d'un edifici principal, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal, avui pràcticament desapareguda. Les parets són de maçoneria i s'hi distingeixen algunes de les seves estances. A aquesta edificació s'hi anaren adossant altres immobles i es construïren edificis auxiliars al seu sud-est. Tot aquest conjunt es troba enrunat. Tot i això podem distingir-hi alguns dels seus usos: al sud-est hi hauria uns cort i a la banda nord s'hi distingeix un cup revestit de cairons.","codi_element":"08148-54","ubicacio":"Camí de la Casa Nova","historia":"Sembla que és documentada des de l'any 1641 i que en algun moment fou anomenada 'La Creu' per la seva proximitat a la creu de Jafre. Tanmateix als arxius de Can Falç de Mar consta com a 'Mas Casanova de Jafre' i des de 1851 era dels hereus Dalmau.","coordenades":"41.2716500,1.8535800","utm_x":"403980","utm_y":"4569547","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55798-foto-08148-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55798-foto-08148-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55798-foto-08148-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"A uns 400 metres al sud-oest hi ha el Xalet de la Casa Nova, ja en terme de Sitges.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55799","titol":"Corral Nou \/ La Casa Petita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-nou-la-casa-petita","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El Corral Nou és una masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, situada al costat del camí d'Olesa de Bonesvalls a la Plana Novella. Consta d'un edifici principal, de maçoneria amb planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la seva façana. A aquest immoble s'hi ha adossat altres edificacions per les altres façanes, dedicades majoritàriament a usos residencials. Al nord-oest s'hi localitza un baluard o barri, força envaït per la vegetació.","codi_element":"08148-55","ubicacio":"Corral Nou","historia":"Masia del districte de llevant, situada en el camí de les Piques a La Plana Novella, prop de la riera de Jafre i vora el límit del T.M. de Begues. Desprès d'estar molts anys abandonat, es va restaurar com a masia temporal amb instal·lacions de bestiar i aviram. En la actualitat, va tornar a ser restaurada. Aquest mas pertanyia a les Piques i era coneguda com 'la casa petita'; o el Corral Nou. L'any 1875 fou comprada per Pere Domènech i Grau, el mateix que comprà la Plana Novella i Les Piques. L'any 1898, quan els projectes colonitzadors d'en Domènech no varen donar el resultat esperat, hom portà l'heretat a l'encant públic. L'any 1898 havia passat , per deutes, junt a Les Piques, als editors barcelonins Muntaner i Simón. Ha estat recentment rehabilitada per convertir-se en casa de turisme rural. Masia situada en el camí de Les Piques a La Plana Novella , prop de la riera de Jafre i vora el límit amb el terme de Begues, indret on es troba la font de Fontanelles. Després de molts anys abandonat, es va veure restaurat com a masia temporal amb instal·lacions de bestiar i aviram. Últimament s'ha rehabilitat i s'ha convertit en la primera casa rural d'Olivella. Són dues cases encarades a mig. La més antiga és la de llevant, 1730-32, quan es formava les Piques i era habitada per la família Raventós 'de la casa petita' o 'Corral Nou'. Es tenen dades dels masovers des de 1795 fins 1889, sempre dependents de la Plana Novella, és a dir, dels Raventós i després d'en Domènech de Sitges.","coordenades":"41.2998500,1.8530500","utm_x":"403977","utm_y":"4572678","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55799-foto-08148-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55799-foto-08148-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55799-foto-08148-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55800","titol":"El Maset de Dalt \/ Maset de Liona \/ els Masets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-maset-de-dalt-maset-de-liona-els-masets","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Enrunat.","descripcio":"El Maset de Dalt és una masia d'obra popular, enrunada, situada al costat del camí de Sitges a Olivella, inclosa a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un conjunt d'edificacions, de maçoneria, amb coberta de teula àrab majoritàriament a un únic vessant. Són edificacions, força enrunades, de les que s'observa que comptaven majoritàriament amb planta baixa i pis. En les obertures conservades es combina la llinda d'arc rebaixat, sovint de maons, amb algunes de llinda plana (d'obra o amb una biga de fusta). A l'extrem nord d'un dels edificis, sobre la façana. S'hi conserva una torre metàl·lica, presumiblement utilitzada en temps pretèrits per extreure l'aigua d'un pou","codi_element":"08148-56","ubicacio":"Al camí de Jafra a Olivella, a 2 km de Can Marcer.","historia":"La masia s'anomenava 'Maset de Liona' l'any 1774, quan era propietat de Josep Raventós ja que pertanyia a la seva heretat de Liona.","coordenades":"41.2851200,1.8224700","utm_x":"401395","utm_y":"4571077","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55800-foto-08148-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55800-foto-08148-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55800-foto-08148-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Poden ser considerades un conjunt junt amb el Maset de Baix. Conjuntament són coneguts com els 'Masets de Jafra'.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55801","titol":"El Maset de Baix \/ els Masets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-maset-de-baix-els-masets","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Enrunat.","descripcio":"El Maset de Baix és una masia d'obra popular, enrunada, inclosa a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, localitzada als Fondos d'en Serra. Combina les construccions de maçoneria, tàpia i paret de maons i sembla que la majoria de les edificacions constaven de planta baixa i pis. Les cobertes eren de teula àrab. Algunes de les obertures tenen la llinda construïda amb biga de fusta, en alguns casos molt rústica i corbada. Entre les edificacions es distingeix un forn de pa.","codi_element":"08148-57","ubicacio":"A 2 Km de Can Marcer, seguint camí a Ribes.","historia":"Quan la casa és de poques dimensions, en lloc de mas s'empren el nom de 'masets'. Un mas pot atreure altres masos, fins arribar-se a formar un aglomerat de caserius. El Maset del Dalt i de Baix formaven un caseriu pertanyent a l'antiga quadra de Jafra, actualment despoblada, i ara es troben completament enrunats. Llogarret que formava part del Masets de Jafre. Situat a ponent de l'actual nucli despoblat de l'agregat de Jafre al camí que va a Olivella. Abandonat de fa dècades, constava de tres edificis agrupats. La masoveria del Maset de Baix començat a documentar a partir del 1774. Hi ha passat diverses famílies (Raventós, Pujol i Marcer, entre d'altres) fins que fou tancada l'any 1942. Els anys setanta del s.XX l'edifici ja estava molt enrunat. Restes d'un edifici de planta rectangular. D'obra popular d'acord amb la catalogació de l'inventari del patrimoni cultural de la Generalitat de Catalunya. La superfície total ocupada és de: 783,54m²","coordenades":"41.2836400,1.8183500","utm_x":"401048","utm_y":"4570918","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55801-foto-08148-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55801-foto-08148-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55801-foto-08148-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Poden ser considerades un conjunt junt amb el Maset de Dalt. Conjuntament són coneguts com els 'Masets de Jafra'.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55802","titol":"Església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-parroquial-de-sant-pere-i-sant-feliu","bibliografia":"CATALÀ, R. (2003). Quaranta anys a la parròquia d'Olivella (Garraf). Anècdotes i vivències d'un rector rural. Olivella. Edita l'autor i l'Ajuntament d'Olivella CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"L'edifici es troba situat a la part alta del poble d'Olivella i s'alça damunt un basament de roca. Té absis semicircular i presenta una distribució asimètrica d'elements. A la part esquerra té un habitatge annex, la rectoria, mentre que la coberta, de teula a dues vessants, es perllonga per la banda dreta per cobrir un cos lateral. La façana mostra parament vista de maçoneria de pedra irregular amb la cantonada de pedra regular més gran devastada, presenta porta d'accés amb llinda, elevada per quatre graons. Es troba emmarcada per una estructura d'inspiració clàssica: pilastres estriades, entaulament i frontó triangular en el interior del qual hi ha ceràmica moderna amb el símbol del municipi d'Olivella policromat. A la part central de la façana, hi ha una rosassa amb vitralls de color. L'absis i les dues primeres capelles es corresponen a la part més antiga de la construcció. En una d'elles destaca la sepultura de la família Olivella. Les dues capelles més properes a la façana de la portalada, la mateixa façana i el campanar són obra d'ampliació del segle XVII, tal com indiquen les dates gravades sobre la pedra de l'extradós dels seus arcs. Són les dates d'inici i final de l'obra (1625 - 1671). El campanar, de planta rectangular, presenta sis obertures d'arc de mig punt i es corona amb merlets de maó. En un dels maons des de l'interior del campanar s'observa la data de 1813, data probable d'una refacció de la teulada d'aquest edifici. A l'interior de l'església destaquen les pintures murals d'Agustí Ferrer Pino pintades l'any 1942, que representen les figures de dos arcàngels situats lateralment, quatre àngels rodejant la un colom, l'esperit sant, centren la composició a la volta de l'absis.","codi_element":"08148-58","ubicacio":"Pl. de l'Església, 1","historia":"L'existència de l'església és documentada l'any 1508, però podria ser molt més antiga per les mencions indirectes d'alguns documents. L'any 1513 ja era parròquia de Sant Pere i Sant Feliu. La imatge actual és d'una església bastida al segle XVII. L'altar major es construí els anys 1609 i 1619. La data de 1625 que es pot veure a l'interior correspon a l'inici de les obres d'ampliació, que finalitzaren el 1671, data que també fou gravada al temple. Aleshores es devien erigir diverses capelles, entre els quals cal citar la del Roser, de Sant Isidre i de Sant Crist. El 1936 va ésser incendiada l'església i la casa rectoral. En els fets fou assassinat el rector. La darrera refacció de la façana i el campanar és de 1991.","coordenades":"41.3104800,1.8105900","utm_x":"400439","utm_y":"4573906","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55802-foto-08148-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55802-foto-08148-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55802-foto-08148-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55803","titol":"Forn de calç del Monàs \/ Forn de calç del Monars","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-monas-forn-de-calc-del-monars","bibliografia":"AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella, Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Seguint el Camí Antic d'Olivella cap a la Crivellera, en paral·lel al camí es troba el Coster de la Bóta, en les immediacions del qual situem el forn, a les faldes del Puig del Monars. El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 4,60 m de diàmetre i 7 m d'alçada. Les parets són construïdes interiorment en pedra calcària irregular lligada amb morter de calç (maçoneria). La paret on hi ha l'obertura de la boca d'entrada, la 'davantera', és de pedra seca, reforçada a la base amb una banqueta també de pedra seca. La boca destaca per les seves mides, un passadís de 2,50 m i una alçada de 2,20 m construït amb arc de maó pla rebaixat. L'alçada conservada del forn és d'uns 8 m. amb un diàmetre màxim de 4,60 m. Les parets interiors estan rubefactades com a conseqüència del seu enduriment per les altes temperatures assolides en les continues coccions.","codi_element":"08148-59","ubicacio":"Puig dels Monars - Costera de la Bóta","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. En aquest cas es coneixen els constructors i calciners a la vegada: Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella i Josep Arnal el Valencià. El forn va funcionar entre 1940 i 1960 aproximadament. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. Aquest forn ha estat senyalitzat en el context de l'itinerari creat des de l'Ajuntament d'Olivella com a complement de l'arranjament i recuperació del camí antic d'Olivella","coordenades":"41.3019100,1.7842800","utm_x":"398223","utm_y":"4572986","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55803-foto-08148-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55803-foto-08148-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55803-foto-08148-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella i Josep Arnal el Valencià.","observacions":"Aquest forn correspon al 'Forn 3' de la senyalització del 'Camí Antic d'Olivella'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55804","titol":"Forn de calç del pont del Monar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-pont-del-monar","bibliografia":"AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella, Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Forn de calç emplaçat a l'esquerra de la riera de Begues, a tocar del camí vell d'Olivella. Es troba cobert de vegetació, fet que impedeix descriure'n amb exactitud les seves dimensions. El seu diàmetre ronda els 4 metres.","codi_element":"08148-60","ubicacio":"Puig dels Monars","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. En aquest cas es coneix calciners, Fèlix de Ribes, que va fer funcionar el forn entre l'any 1900 i el 1940, aproximadament. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. Aquest forn ha estat senyalitzat en el context de l'itinerari creat des de l'Ajuntament d'Olivella com a complement de l'arranjament i recuperació del camí antic d'Olivella.","coordenades":"41.3076800,1.7858600","utm_x":"398364","utm_y":"4573624","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55804-foto-08148-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55804-foto-08148-60-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"Fèlix de Ribes","observacions":"Aquest forn correspon al 'Forn 2' de la senyalització del 'Camí Antic d'Olivella'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55805","titol":"Forn de calç de can Suriol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-can-suriol","bibliografia":"AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella,. Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Esfondraments parcials.","descripcio":"Situat dintre del paratge de Can Suriol, poper al nucli poblacional. Seguint en paral·lel la riera del Begues, si hi anem des d'Olivella, es troba al marge dret, una vegada passat el mas de Can Suriol. El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica de parets de terra i pedruscall natural, a la base blocs de pedra i a la part superior coronada amb fileres de pedra calcària irregular (la vora) lligada amb morter de calç. La paret on hi ha l'obertura de la boca d'entrada, la 'davantera', conserva una part de paret de pedra seca, semiderruïda. La boca conserva un passadís de 2,00 m i una alçada d'1,40 m oberta en terreny natural. L'alçada conservada del forn és d'uns 4,5 m. amb un diàmetre màxim de 4,40 m. . Les parets interiors estan rubefactades com a conseqüència del seu enduriment per les altes temperatures assolides en les continues coccions.","codi_element":"08148-61","ubicacio":"Paratge de Can Suriol","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. En aquest cas es coneixen els constructors i calciners a la vegada: Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella i Josep Arnal el Valencià. El forn va funcionar entre 1930 i 1940 aproximadament. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. Aquest forn ha estat senyalitzat en el context de l'itinerari creat des de l'Ajuntament d'Olivella com a complement de l'arranjament i recuperació del camí antic d'Olivella.","coordenades":"41.3113900,1.7890500","utm_x":"398637","utm_y":"4574032","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55805-foto-08148-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55805-foto-08148-61-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"Josep Arnal el Valencià. Mestre calciner, Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella. Mestre calciner","observacions":"Aquest forn correspon al 'Forn 1' de la senyalització del 'Camí Antic d'Olivella'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55806","titol":"Forn de calç de Cal Gavarró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-cal-gavarro","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Esfondraments parcials.","descripcio":"El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 3,40 m de diàmetre i 2,30 m d'alçada. No s'observa la porta d'entrada, car l'obertura per la què s'hi accedeix actualment sembla fruit de l'enderroc parcial de la paret. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades i en algun cas hi trobem vitrificacions, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària.","codi_element":"08148-62","ubicacio":"Fondo de Turiols","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació","coordenades":"41.3100900,1.7810300","utm_x":"397964","utm_y":"4573897","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55806-foto-08148-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55806-foto-08148-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55806-foto-08148-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55807","titol":"Forn de calç dels Turiols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-dels-turiols","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Esfondraments parcials.","descripcio":"El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Construït al fondo de Turiols, consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 4,80 m de diàmetre i 4,30 m d'alçada. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària.","codi_element":"08148-63","ubicacio":"Fondo de Turiols","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. EL forn va ser construït i explotat per Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella i Josep Arnal el Valencià i va ser utilitzat entre finals del segle XIX i inicis del segle XX. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. Aquest forn ha estat senyalitzat en el context de l'itinerari creat des de l'Ajuntament d'Olivella com a complement de l'arranjament i recuperació del camí antic d'Olivella","coordenades":"41.3093000,1.7820300","utm_x":"398046","utm_y":"4573809","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55807-foto-08148-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55807-foto-08148-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55807-foto-08148-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella i Josep Arnal el Valencià.","observacions":"Aquest forn correspon al 'Forn 4' de la senyalització del 'Camí de Can Turiols'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55808","titol":"Forn de calç del fondo de Querol 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-fondo-de-querol-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Esfondraments parcials.","descripcio":"Forn de calç del fondo de Querol 1 se situa al fondo de Querol, a la dreta del camí en sentit ascendent. Es tracta d'una estructura de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 4,55 metres de diàmetre i 4 metres d'alçada, aproximadament. S'entreveu on disposava de la porta, pràcticament coberta de sediment. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç","codi_element":"08148-64","ubicacio":"Fondo de Querol","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació","coordenades":"41.2945500,1.7905900","utm_x":"398740","utm_y":"4572161","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55808-foto-08148-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55808-foto-08148-64-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55809","titol":"Forn de calç del fondo de Querol 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-fondo-de-querol-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Esfondraments parcials.","descripcio":"Forn de calç del fondo de Querol 2 se situa al fondo de Querol, a l'esquerra del camí en sentit ascendent, a pocs metres per sota d'aquest. Es tracta d'una estructura de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 4,70 metres de diàmetre i 4,20 metres d'alçada, aproximadament. La porta no és visible. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç.","codi_element":"08148-65","ubicacio":"Fondo de Querol","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.","coordenades":"41.2951600,1.7880000","utm_x":"398524","utm_y":"4572232","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55809-foto-08148-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55809-foto-08148-65-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55810","titol":"Forn de calç del fondo de Querol 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-fondo-de-querol-3","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Pràcticament destruït.","descripcio":"Forn de calç del fondo de Querol 3 se situa al fondo de Querol. Aquesta estructura es troba pràcticament destruïda per les obres d'ampliació de la pista forestal. Únicament s'aprecien, en l'actual marge del camí, la termoalteració de la part interior de les parets del forn.","codi_element":"08148-66","ubicacio":"Fondo de Querol","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.","coordenades":"41.2943300,1.7941800","utm_x":"399040","utm_y":"4572132","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55810-foto-08148-66-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55811","titol":"Forn de calç del fondo de Querol 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-fondo-de-querol-4","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Esfondraments parcials.","descripcio":"Forn de calç del fondo de Querol 4 se situa al fondo de Querol, a la dreta del camí en sentit ascendent. Es tracta d'una estructura de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 3,30 metres de diàmetre i 3,20 metres d'alçada, aproximadament. No s'observa la porta. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç.","codi_element":"08148-67","ubicacio":"Fondo de Querol","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.","coordenades":"41.2942700,1.7916100","utm_x":"398825","utm_y":"4572129","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55811-foto-08148-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55811-foto-08148-67-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55812","titol":"Forn de calç del Turó de la Roqueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-turo-de-la-roqueta","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Esfondraments parcials.","descripcio":"Forn de calç del Turó de la Roqueta se situa al fondo de la Roqueta, a la dreta del camí en sentit ascendent, pocs metres per sobre d'aquest. Es tracta d'una estructura de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 2,80 metres de diàmetre i 2,70 metres d'alçada, aproximadament. Conserva la porta per la que s'accedia a la cambra de combustió, feta per aproximació de les filades dels muntants i una llosa plana com a llinda de l'obertura; mesura 0,95 metres d'alçada conservada i una amplada màxima de 0,60 metres. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç.","codi_element":"08148-68","ubicacio":"Turó de la Roqueta","historia":"Aquest forn havia estat explotat pels habitants de la Roqueta a inicis del segle XX. Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.","coordenades":"41.2914900,1.7491300","utm_x":"395264","utm_y":"4571871","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55812-foto-08148-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55812-foto-08148-68-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55813","titol":"La Bassa Nova \/ Corral dels Penyals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bassa-nova-corral-dels-penyals","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"","notes_conservacio":"Enrunat.","descripcio":"La Bassa Nova s'emplaça en un esperó dels Penyals per sobre del torrent de les Conques. Es tracta d'un corral consistent, en un espai de 25 per 18 metres, enrunat. Constava d'una edificació de maçoneria amb teulada de teula àrab a un vessant. Entorn d'aquest edifici s'estén un gran pati, tancat per un mur també de maçoneria. S'observen algunes subdivisions interiors.","codi_element":"08148-69","ubicacio":"Els Penyals","historia":"Era propietat de Can Grau. Va ser habitada pels 'Reventós de la Bassa Nova'. A les darreries del segle XIX apareix amb el nom de la 'Balsa Nueva'. Modernament també és coneguda com el 'corral dels Penyals'.","coordenades":"41.3001900,1.8447000","utm_x":"403279","utm_y":"4572726","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55813-foto-08148-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55813-foto-08148-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55813-foto-08148-69-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55814","titol":"Jafre \/ Jafra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jafre-jafra","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CATALÀ, R. Mn. (2003). Quaranta anys a la parròquia d'Olivella (Garraf). Anècdotes i vivències d`un rector rural. Olivella: Mn. Ramon Català. CARBONELL, V. (1984). 'Jafra o Jafre?', butlletí interior de la societat d'onomàstica, 13. Societat d'Onomàstica. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. Pàg. 83-90. MADOZ, P. (1849). Diccionario geográfico-estadístico-historico de España y sus posesiones de ultramar (1846-1850). Vol. II. MUNTANER, I. (1983). 'Jafra o Jafre?', butlletí interior de la societat d'onomàstica, 14. Societat d'Onomàstica. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos.","centuria":"XIV a XVII","notes_conservacio":"Enrunat.","descripcio":"El nucli de Jafre s'emplaça a la part oriental d'Olivella, dalt d'un petit tossal a l'esquerra de la riera a la que li dóna nom. Es tracta d'un conjunt d'edificacions que formaven un petit nucli rural. El conjunt està catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Actualment, excepte l'església, en força mal estat, tots els edificis es troben en estat de ruïna. A la part més alta es conserven les restes d'un immoble del que només queden alguns murs d'escassa alçada. Es tractaria de la que es coneix com la 'Casa del Baró' i, en la planimetria de l'ICC, com el 'el Castell'. En qualsevol cas els murs que s'observen avui en aquest punt no semblen correspondre a les ruïnes d'una fortificació medieval, la qual segurament s'emplaçava just al cim de l'elevació. A mitja alçada hi trobem el conjunt de l'església, la rectoria i el cementiri. Santa Maria de Jafre és una església d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat, orientada est-oest i de 18 metres de longitud i 8 metres d'amplada. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un únic accés, format per una porta amb llinda plana feta de carreus de roca calcària. Per sobre seu, centrada, hi ha una llum circular obrada amb maons. El coronament de la façana és trapezoïdal, rematat per una línia de ceràmica esmaltada en blanc i blau. Sobre hi trobem un campanar d'espadanya de dos ulls d'estil barroc. La coberta és a dues aigües, amb teula àrab, i es troba parcialment enderrocada. A l'interior es pot observar, a la nau, arcs diafragmàtics fets de maons, mentre que l'arc triomfal és de mig punt. A l'absis s'hi conserven les restes de la fornícula que allotjava la Marededéu. El conjunt és d'obra de maons i està enguixat i amb evidències de les motllures i la policromia que la decoraven. Destaquen dos pilars semicirculars a banda i banda de la fornícula, que generen sengles finestres. Tot el conjunt està rematat per una cornisa motllurada. Pel que fa a la rectoria, d'obra popular, a la part més pròxima a l'església els murs conserven tota la seva alçada original, mentre que a l'extrem oposat estan pràcticament enrunats. Aquestes restes permeten saber que es tractava d'un edifici de maçoneria de planta baixa i dos pisos coberta per una teulada de teula àrab. Es conserven algunes finestres, de llinda plana. El que es coneix com la 'casa dels Masovers' seria l'edifici a la part més baixa del conjunt. Es tracta d'un immoble, de planta més aviat quadrangular, en estat de ruïna. Conserva encara les parets força completes. Com la rectoria, seria d'obra popular, de maçoneria, de planta baixa i dos pisos coberta per una teulada de teula àrab. Alguns contraforts reforçaven les parets. Les obertures conservades són majoritàriament rectangulars, amb la llinda formada per una biga de fusta.","codi_element":"08148-70","ubicacio":"Jafre","historia":"El seu nom seria, segons alguns autors, d'origen àrab i correspondria a un nom propi de persona. Tot i això no hi ha evidències de que hi hagués un nucli musulmà anterior a la repoblació cristiana. El primer esment de Jafra ('Iafer') data de l'any 1139, juntament amb Garraf i Campdàsens. Poc més tard, el 1143, s'esmenta com a 'Iocum de Iafar', pertanyent al castell d'Eramprunyà (CSC, núm. 946). Després, el 1163, en la fundació reial del monestir de Sant Vicenç de Garraf, s'hi troba el testimoni Ramon 'de Iafar' (Arxiu antic de Santa Anna, núm. 366). En segles posteriors altres personatges s'identifiquen amb Jafre com a lloc de procedència, signant 'Jafer', 'Jaffer' o 'Jaffero'. El lloc de Jafre donà nom al seu castell (1332), a la quadra (1533), a la baronia (1622) i al districte (1867). Pel que fa a Santa Maria de Jafre, els paraments i ornaments palesen les diverses reconstruccions que ha patit l'església al llarg del temps. El 1305 sabem que a Jafre hi oficiava un rector. Tot i així el 1415 es produïa una visita pastoral del bisbe a 'Santa Maria del Castell de Jafra' en què es descriu una església 'en bon estat' (RV, 18). El 1432 es produïa la 'unió perpètua de l'església de Santa Maria de Jafra amb la de Sant Pere d'Olivella' (RV, 10, segons ACB, Lib. II Antiq., fol. 353). Els anys 1617-1623 se celebrà un litigi entre els senyors barons de Jafre i el rector d'Olivella, que al·legava que es pretenia que 'dita Iglesia de Jafre fos una simple capella privada i no sufragània', que acabà en una concòrdia per fer una missa cada 15 dies. El 1672 l'església era anomenada 'Capella de Nostra Senyora de Jafra', denominació que ha persistit fins temps recents. Per les dates inscrites a diferents parts de l'edifici, aquest degué ser reformat els anys 1688, 1850 i 1898. Sembla que l'any 1413 tots els seus habitants havien mort o fugit, car es parla de que Jafre 'no tenia ni rector ni feligresos'. Segons les estadístiques de Josep Iglésies, l'any 1700 a Jafre hi havia 9 cases i 56 habitants. (Carbonell, 2004: 84). El 1728 s'informa que dins del terme d'Olivella es troba l'església sota la invocació de la Mare de Déu, anomenada de Jafre, prop de la qual hi ha la casa del rector, que hi celebra missa en dies alterns. També hi ha un cementiri. Tot està bé i ben administrat (RV, 22). En el cens de Floridablanca del 1787 Jafre tenia 68 habitants i batlle propi. La baronia de Jafre tenia encara al 1790 terme propi. Segons Madoz (II, 21) el 1845 a Jafre hi restaven 8 cases rurals i la capella pública, i s'hi produïa blat i vi, es criava bestiar cabrer i de llana i s'hi caçaven conills, perdius i llebres. Hi existia una fassina 'la Fassina' i exportaven vi. Eren 13 cases i 62 habitants. Sembla que, superada la fil·loxera, fins 1920, Jafre visqué unes dècades de consolidació. Passada la Guerra Civil s'inicià una decadència i abandonament progressiu de les terres. Mica en mica va anar despoblant-se, mantenint-se actives només algunes masies aïllades. A inicis de la dècada de 1960 Mn. Ramon Català, rector d'Olivella, constatà l'estat de degradació de l'església i el cementiri de Jafre. Junt amb alguns veïns del municipi portaren les despulles existents en els nínxols de Jafre al cementiri municipal d'Olivella. Traslladaren també l'única campana que restava a l'església al campanar de l'església parroquial de Sant Pere. També van recuperar la creu de ferro d'entrada al cementiri. L'any 1997 el poble fou adquirit per la Diputació de Barcelona, iniciant treballs de millora (construcció d'un aparcament i neteja de l'entorn) i protegint l'accés a l'església.","coordenades":"41.2816800,1.8334600","utm_x":"402310","utm_y":"4570683","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55814-foto-08148-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55814-foto-08148-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55814-foto-08148-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"També anomenat Part de Dalt\/la Capella. Hi ha hagut certa controvèrsia sobre si la grafia correcta d'aquest lloc era acabada amb 'E' (Jafre) o amb 'A' (Jafra). Ignasi M. Muntaner (1983) i Vicenç Carbonell (1984) han vessat rius de tinta sobre la justificació històrica de les diferents grafies. Finalment, d'acord amb la recomanació de l'Institut d'Estudis Catalans, des de l'any 1995, s'ha tendit a l'ús amb 'E': Jafre.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55815","titol":"La Fassina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fassina-3","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia ubicada dins la zona agrícola del Pla Especial de protecció espai natural de Garraf. És tancada amb baluard de pedra disposades segons la tècnica de la maçoneria amb les cantoneres reforçades amb pedres de mida més gran. A banda de l'entrada principal ubicada al sud-oest, avui amb muntant de maó, presenta diferents obertures exterior a estances agrícoles a la banda nord-oest. Al costat sud-est dona a un hort. Aquesta masia consta d'un cos principal i altres secundaris adossats als costats. Dos patis centrals articulen l'accés a les diferents estances. Té planta baixa i pis i les cobertes són a dues vessants. Les finestres del primer pis són allindades amb ampit i les de la planta baixa són d'arc de mig punt amb dovelles. A l'interior es conserven varis cups amb enrajolats amb cairons i volta catalana. Les partes d'algunes estances són excavades sobre la roca verge.","codi_element":"08148-71","ubicacio":"Camí de Jafre. Fondo de les llenties","historia":"La Fassina, pertanyent inicialment al patrimoni de can Marcer, era antigament coneguda com Masia de la Font. Concretament, l'any 1783 Francesc Marcer donà al seu germà Antoni, capellà, el mas de la Font (la Fassina) amb les seves terres. El 1845 ja hi havia una destil·leria d'aiguardent (una fassina), propietat de la família Torrents, de Vilanova. Els anys 1990 va ser totalment restaurada.","coordenades":"41.2779800,1.8354600","utm_x":"402472","utm_y":"4570270","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55815-foto-08148-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55815-foto-08148-71-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55816","titol":"La Plana Novella \/ Palau Novella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-plana-novella-palau-novella","bibliografia":"BASSEGODA, J.; ALCALÀ, S. (2003). 'El palau Novella. Projecte de restauració del safareig històric', IV Trobada d'Estudiosos del Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es troba situat en un promontori dominant dins la zona d'interès agrícola del P.E. de protecció espai natural de Garraf. El conjunt és de caràcter eclèctic amb predomini estètic 'romàntic' amb una tendència medievalitzant i gust oriental. El conjunt és tancat per una muralla on destaquen unes garites de guaita que l'envolten i recorden una fortalesa d'època gòtica. L'entrada principal del palau és una gran porta ubicada dins d'un arc de triomf on una placa amb una inscripció recorda la data d'adquisició de la finca i l'arquitecte que dirigí les obres. Centrada enmig de l'arc rebaixat destaca l'escultura de mig cos femenina idealitzada de gran bellesa que representa la senyora Maria Vilanova, esposa de Pere Domènech, promotor de la construcció. L'edifici principal és una gran mansió senyorial d'estil antillà de tres plantes. Té estructura simètrica amb dos cossos laterals i un de central més simple d'una alçada superior amb coberta de teula a dues vessants i una torreta mirador de planta quadrada molt sobresortint que descansa damunt el carener de la teulada. S'hi accedeix per una escala de cargol de 122 esglaons que puja als 25 metres d'alçada. A l'entrada del palau, previ a l'entrada de la casa hi ha una font ornamental amb l'escultural d'un nen amb una serp enroscada a la mà. En l'escalinata d'entrada, sobre dos pedestals, es troben uns grius esculpits, obra de Rafel Atché. Al vestíbul trobem dues plaques històriques: en una apareixen els artesans que participaren en la construcció del palau que tenen els seus noms i oficis escrits en una placa commemorativa de marbre. En una altra placa es rememora el moment en què els treballadors van fer la donació de les claus d'or als senyors Domènech. El saló principal del palau fou decorat amb escultures, pintures al fresc i tapissos de Baldomer Gili Roig. Una de les estances més curioses és la sala del bany d'estil neoàrab amb gran profusió de miralls circumdants, una banyera de marbre blanc de Carrara i un insòlit vàter de caoba en forma de trona. Un altre bany, és decorat amb figures humanes. A la segona planta es trobaven les habitacions del servei del palau i les calderes que produïen l'aigua calenta per a tot el palau. La decoració original es barreja actualment amb motius relacionats amb l'ús que actualment té l'edifici: monestir budista. A banda de la peça del palau, dins del recinte murat trobem diferents dependències: una majordomia per al servei extern de la casa; la cotxera on es guardaven els carruatges, , el celler, un pou, la casa dels guardes, quatre cases de planta baixa, els corrals, les quadres, les corts, les dependències de caràcter agrícola amb una superfície total edificada de 5.000 metres quadrats, els trulls per al premsat de la vinya i l'olivera. Destaca la capella cristiana dedicada a la Immaculada Concepció decorada artísticament amb les pintures d'Enric Monserdà i Vidal, especialment les de l'àbsis (La Santíssima Trinitat amb L'Anunciació de la Verge Maria i L'expulsió d'Adam i Eva del Paradís). També és destacable per la seva magnificència i vistositat l'edifici dedicat a les tasques de safareig, d'un marcat estil gaudinià, imitant la fletxa o pinacle d'una església gòtica, d'on surten quatre cossos recolzats en pilars guarnits de peces de ceràmica. Al centre, una font a tres nivells deixava caure el seu contingut en quatre piques. Tot el safareig, molt acolorit, presenta una fesomia molt oriental. A l'exterior del palau, destaca un llac artificial enmig del que devia ésser el jardí romàntic, avui encara amb arbres de diferents espècies.","codi_element":"08148-72","ubicacio":"Camí de la Plana Novella","historia":"La Plana Novella és una antiga heretat que es troba en una petita planúria al centre del Parc del Garraf. Es troba situada en un promontori dominant, la vall dels Reis, que formava part de l'antiga baronia de Jafre. El nom prové de l'antiga masia Plana Novella situada darrere de la casa senyorial documentada en el segle XIV amb el nom de Mas Novella. El poblament d'aquesta zona s'inicià durant el segle XVII, abans però havia existit una casa pairal datada del 1601. L'any 1681, la propietat de la Plana Novella constava que era de José Catà i Bertran, senyor de la baronia de Jafra, qui en aquest any establí com a primer emfiteuta José Raventós i Codorniu del Mas de les Piques. El 22 d'agost de 1875, la finca fou adquirida per l'indià Pere Domènech i Grau, nascut a Sitges l'any 1831 i mor a Barcelona el 1898. Indià que va fer una gran fortuna a Cuba, on va aconseguir anar pujant socialment i obtenir alts càrrecs en el govern espanyol de l'illa. Pere Domènech va comprar a Joan Raventós i Girona i Joan Raventós i Amell els masos de la Plana Novella, les piques de la quadra de Jafre i el corral nou de Begues. La venda de la finca Plana Novella a Pere Domènech i Grau de Sitges va suposar un gran escàndol, ja que els senyors Raventós no eren els veritables senyors, sinó que només posseïen el domini útil de la finca. Aquesta venda va ocasionar un sorollós plet entre el senyor Domènech i els descendents del baró de Jafra, els quals posseïen el domini directe i alodial. Després d'aquest succés, el senyor Pere Domènech va decidir convertir el lloc en colònia agrícola, dedicada fonamentalment a l'explotació de la vinya. El nou propietari va incloure en les seves possessions el benefici de la Llei de colònies d'Alfons XII, que s'aconseguí el 23 de maig de 1885 i es va obtenir, així, l'exempció de l'impost de consum, l'exacció militar als nascuts a la colònia i també per a les set famílies que vivien a les masies sota el seu auspici i el de les 38 persones que treballaven a la colònia agrícola. El senyor Domènech encarrega la construcció del Palau Novella a l'arquitecte Manel Comas i Thos (distingit professionalment dintre dels estils modernista i neogòtic, autor de notables edificacions a Barcelona) recuperant una antiga masia i construint un palauet enmig del Garraf, destinat a l'època estival, per a la seva dona Maria Vilanova i el seu fill Cristòfor Domènech. Les obres de construcció començaren l'1 de juny de 1887 i acabaren el 29 d'octubre de 1890 amb la benedicció del bisbe de Barcelona, Monsenyor Jaume Català Albora. Aquestes obres consistiren en una reforma total de la propietat amb la construcció d'una mansió senyorial d'estil antillà de grans dimensions. Gràcies a l'impuls emprenedor de la senyor Vilanova, el 3 d'octubre de 1887, es van fer arribar les aigües del naixement dels brolladors de les piques fins a la finca, construint quatre quilòmetres de canonades; informació que es troba en una làpida de marbre a l'entrada del Palau. El celler, segons la descripció de l'època eren el millor equipat de Catalunya: amb 300 bótes de 10 càrregues cadascuna realitzades amb fusta dels boscos de la Plana. A l'època, la família Domènech va viure en un bon moment polític, amb importants amistats de persones influents, una de les quals, que era membre del govern, havia fet estades al palau. La família va fomentar importants esdeveniments culturals i socials: la celebració de grans balls de disfresses o de funcions d'òpera. (Segueix al camp Observacions)","coordenades":"41.2917900,1.8527200","utm_x":"403938","utm_y":"4571784","any":"1890","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55816-foto-08148-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55816-foto-08148-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55816-foto-08148-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"Comas i Thos, Manuel. Arquitecte","observacions":"(Segueix del camp Història): Els projectes colonitzadors dels Domènech no donaren els resultats promesos. Les terres no produïen el que s'havia previst; durant els deu anys que va durar l'aventura, el nombre d'habitants va disminuir i els projectes de nova realització es reduirien únicament a l'embelliment de la casa senyorial; per això el municipi d'Olivella va promoure l'expedient de revocació dels beneficis de la Colònia Agrícola dient que l'existència d'aquesta colònia, amb els beneficis que li havien estat atorgats, el portarien a la ruïna juntament amb el despoblament per no haver-se pogut ingressar res a la caixa del municipi durant els anys posteriors a aquest període. L'any 1893 es declara la fil·loxera i el 1896 la finca passà a mans del Patrimoni de l'Estat i fou subhastada públicament amb 384 hectàrees de superfície i un preu de 178.911 pessetes. El 1898, va ser adjudicada la finca a l'últim descendent del baró de Jafre, Joan Torrents Font que se li va exigir en una reclamació, per part de l'Ajuntament d'Olivella, abonarels impostos darrers dels deu últims anys, que els antics senyors Domènech no havien pagat mai. El palau va passar a principi de segle al senyor Abadal dels transports de Barcelona, adquirida en subhasta pública. Els anys vint, totes les propietats de la Plana Novella foren del Banc Hipotecari i més tard dels senyors Montaner i Simón que les passarien als seus fills Murillo Simón. Els propietaris següents van ser: el senyor Ferrater i, l'any 1969, el senyor Querol Ponsá amb les propietats de les piques i del corral nou, finalment el senyor Lucas-Alsina de Barcelona i el senyor Caminal. El 1967 el palau i les seves terres foren adquirides per quatre associacions anònimes i els monjos de la comunitat religiosa dels Agustins de l'Escorial. L'associació va promoure la parcel·lació de la finca i la urbanització d'una àmplia zona, creant la urbanització Vall dels Reis. El recinte del palau es va separar de les àmplies bodegues i els trulls del palau que en aquesta època es convertiren en un restaurant. L'any 1996 es va convertir el Palau Novella en el Monestir de Sakya Tashi Ling (traduït del tibetà: ‘l'illa dels bons desitjos'), primer monestir budista a Catalunya, de la tradició Sakyapa, una de les quatre escoles de budisme tibetà, sota l'autoritat de Sa Santedat Sakya Trizin, rei de l'antic Tibet. La comunitat ha preservat l'edifici del palau amb campanyes de restauració fomentant-ne la conservació i la investigació de documents històrics referents a l'època de la família i de les colònies d'ultramar. L'edifici té un horari de visites guiades per conèixer la filosofia budista.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55817","titol":"Les Piques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-piques","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Piques s'emplaça en un vessant orientat a sud \/ sud-est per sobre del camí d'Olivella a la Plana Novella. Es tracta d'un conjunt d'edificacions, en part enrunades, que havia format part d'una gran masia. Està inclòs a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. La part rehabilitada està formada per planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab a una pendent. Adossada en aquesta, hi ha altres edificacions enrunades que formaven un gran mas de les que únicament en resten alguns murs. Destaquen un potents contraforts a la part baixa de la pendent. Cal remarcar-ne l'important arc de pedra amb dovelles de la porta d'entrada i la sèrie de finestres amb dovelles de pedra tant en els muntants com en la llinda, aquesta última emmotllurada. Finalment existeix un altre annex, aïllat, de planta baixa que és utilitzada per explotació ramadera. Tot aquest espai esta envoltat per una tanca de tela metàl·lica.","codi_element":"08148-73","ubicacio":"Camí de la Plana Novella, Km. 2","historia":"Les Piques és una antiga masia documentada des del 1382. L'any 1420 era propietat de Guillem Font de les Piques. A les acaballes del segle XV hi vivia Guillem Batlle. El primer Raventós de les Piques es documenta el 1553, i va restar en mans d'aquesta família fins el 1875, quan va ser venuda a 'l'americano' Pere Domènech, de Sitges. Durant els temps dels Raventós la masia estava sota el domini senyorial del baró de Jafre. Pere Domènech acabà pleitejant per aquest domini contra el baró, resolent-se el litigi a favor del segon. Va ser refeta el 1782 construint-hi un gran casal de dimensions singulars rodejada d'un baluard que portava la data de 1786. En el primer terç del segle XIX un sanador de nom 'Pau de les Piques' assistí el poeta Manuel de Cabanyes en el seu llit de mort. L'any 1908 el mas fou adquirit juntament amb la Plana Novella i després seguí les vicissituds d'aquest darrer lloc. Al segle XX va quedar del tot enrunada. L'any 2003 es van fer obres de rehabilitació respectant les restes de l'antic mas. El topònim fa referència sens dubte a les deus d'aigua que subministren a la Plana Novella per mitjà d'un aqüeducte.","coordenades":"41.3098100,1.8413400","utm_x":"403012","utm_y":"4573797","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55817-foto-08148-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55817-foto-08148-73-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55818","titol":"Mas de Liona \/ Mas de l'Aliona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-de-liona-mas-de-laliona","bibliografia":"ALMIRALL, M. (2001). En Perot d'Olivella. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XVI - XVII","notes_conservacio":"Enrunat.","descripcio":"Ubicada al costat del camí de Jafre a Olivella, a l'est del seu veí Mas Bargalló. Es tracta d'un conjunt arquitectònic en procés d'enrunament format per la masia principal i diferents annexes relacionats amb les activitats agropecuàries. L'edifici principal, aïllat, presenta planta rectangular amb dos cossos diferenciats, el de la porta principal (façana sud) més estret respecte a la resta. Així, es forma una cantonada que protegeix la porta principal emmarcada en dovelles en un arc de mig punt. La masia és de planta baixa i pis, la teulada, aguantada per embigat de fusta, és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. L'aparell de l'edifici és en maçoneria, el cos on s'ubica l'entrada principal, arrebossat amb morter de calç. Les finestres es disposen irregularment, únicament destaca una amb decoració (ampit i motllura superior al cos principal) al cos principal, i dues que utilitzen muntants i llindes de pedra que semblen reaprofitades d'altres immobles. La part nord de l'edifici feia les tasques de celler, on diferent estances compartimentades conserven encara els cups, rectangulars o de planta circular amb cairons. A l'est de la masia destaca un cos adossat d'obra (maçoneria) de planta rodona expressament creat per donar aixopluc a un tercer cup de la mateixa forma. A la part oest hi ha diferents annexes amb una zona porxada, els arcs de la qual van ser cegats.","codi_element":"08148-74","ubicacio":"Part de Dalt, 5","historia":"Antigament la casa era documentada amb el nom 'Aliona'. De fet des de els primers textos s'alterna la forma Liona i Aliona. La masia es documenta per primera vegada l'any 1538 quan Bartolomeus Balle, pagès propietari del Mas de Liona, venia un censal. La nissaga dels Batlle d'Olivella, procedents d'Olesa de Bonesvalls, es remunta a l'any 1477 Durant els segles XVI i XVII és esmentat aquest mas, que devia prosperar força, car el 1662 els Reventós de Liona adquiriren també el mas de la Roca (Cal Suriol). A partir d'aquest moment el mas de la Roca esdevindria la casa principal dels hereus de la família. En un inventari de l'heretat d'Aliona de 1864 es descriu que constava d'una casa, pati, era, corral, bassa i les terres del 'fondo de davant, de Camps, de la Font i camp de les pedres'","coordenades":"41.2982300,1.8175800","utm_x":"401005","utm_y":"4572538","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55818-foto-08148-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55818-foto-08148-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55818-foto-08148-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55819","titol":"Mas Bargalló \/ Son Siurell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-bargallo-son-siurell","bibliografia":"CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XIV - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mas Bargalló s'emplaça al costat del camí de Jafre a Olivella, a l'est del seu veí Mas de l'Aliona i a peus del tossalet d'en Bargalló. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per un antic mas i altres dependències annexes i disperses auxiliars. L'edifici principal consta de dos cossos adossats de planta baixa i pis amb sengles teulades a doble vessant amb el seu carener perpendicular a les façanes principals. Aquestes estan arrebossades i pintades de blanc. L'accés es produeix per un portal carreuat resolt amb arc de mig punt, al costat del qual hi ha un banc de maçoneria. Al seu entorn les obertures es distribueixen de forma irregular, essent totes elles de llinda plana. A la façana posterior un porxo amb una triple arcada de mig punt dóna accés a un pati. Entorn d'aquests edifici i adossats a aquest per la banda meridional s'hi distribueixen alguns annexos de planta baixa amb coberta de teula àrab.","codi_element":"08148-75","ubicacio":"Part de Dalt, 4","historia":"La primera notícia dels Bargalló a Olivella és de l'any 1296, quan Ferrer 'Bargayoni' és testimoni de la venda del Mas d'en Cabot del Castell Nou. El primer esment del mas Bargalló és del 1334. El llinatge dels Bargalló deixà d'estar associat a aquest edifici a finals del segle XV, quan els succeïren els Reventós , als quals podem seguir el rastre fins el 1612. Aleshores passà a mans dels Alegret de Carro, originaris de la Geltrú. En el segles XIX i XX se succeïren diferents propietaris, mantenint-se encara en ús el topònim de Mas Bargalló. Deshabitada, l'any 1965 fou reoberta per un mallorquí amb el nom de 'Son Siurell', denominació que no va tenir acceptació popular.","coordenades":"41.2980700,1.8172200","utm_x":"400975","utm_y":"4572521","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55819-foto-08148-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55819-foto-08148-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55819-foto-08148-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Bargalló és el nom que rep en aquestes contrades el margalló, la palmera autòctona.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55820","titol":"Mas Llorenç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-llorenc","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mas Llorenç s'emplaça al fondo que rep el nom d'aquest mas, a 500 metres a l'est del camí de Jafre. Es tracta d'un edifici d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Es composa de diferents cossos que combinen les teulades a una i dues vessants. Els paraments combinen la pedra vista i el maó, si bé l'arrebossat amb morter de calç encara revesteix part dels murs. El cos principal consta de planta baixa, pis i golfes. Les obertures són de forma quadrada per les finestres i d'arc de mig punt per la porta, fet amb maons. Les finestres tenen la llinda de fusta, i els muntants de maó vist o de pedra. En una cantonada de la façana principal hi ha un aljub amb una superestructura de pedra que es nodreix de l'aigua recollida de les teulades. A uns 10 metres al sud hi ha un pou amb un petit safareig al costat.","codi_element":"08148-76","ubicacio":"Mas Llorenç","historia":"La masia formava part de la baronia de Jafre. El primer esment documental del mas és de 1821. En un document de l'any 1882 que recull els goigs de Nostra Senyora de Jafre s'hi llegeix 'A vostre santuari acuden los que'l Mas Llorens habitan'. Posseïa corral, cups i altres dependències. Actualment és segona residència.","coordenades":"41.2831800,1.8407000","utm_x":"402919","utm_y":"4570842","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55820-foto-08148-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55820-foto-08148-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55820-foto-08148-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55821","titol":"Mas Milà \/ La Crivillera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-mila-la-crivillera","bibliografia":"CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos.","centuria":"XVI - XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia amb diferents cossos units. Molt reformat recentment, sòcol de pedra, ampits, emmarcaments, arcs de pedra i arrebossats nous. L'edifici històric queda enmig del conjunt actual. El cos central sobresurt de la resta i té dos pisos amb una galeria amb arcs rebaixats a sobre. A un costat té una construcció de grans dimensions amb planta baixa i pis; té la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellat i la resta d'obertures són rectangulars. A l'altre costat, hi ha un cos més petit. La masia ha sofert notables modificacions al llarg del temps però conserva al seu interior uns arc ogivals que podrien ser del segle XVI.","codi_element":"08148-77","ubicacio":"Av. de Mas Milà, 7","historia":"Antiga masia vinatera coneguda antigament com la Crivellera. La primera referència de la família és de l'any 1497, quan era propietat d'Antoni Milà de la Crivillera. La propietat disposava d'un forn d'obra, documentat l'any 1734. El darrer Milà morí l'any 1975 i el succeí la família ribetana Miret i Milà. Des de fa unes dècades la masia és el centre de la Urbanització de Mas Milà. Actualment la masia s'ha convertit en un restaurant.","coordenades":"41.2987100,1.7764700","utm_x":"397564","utm_y":"4572639","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55821-foto-08148-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55821-foto-08148-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55821-foto-08148-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Actualment és un restaurant","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55822","titol":"Mas Morsell \/ Mas Murgell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-morsell-mas-murgell","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Enrunat.","descripcio":"El mas Morsell és una antiga masia enrunada situada al paratge del Comerallet, a 360 metres a l'oest del puig Morsell. De l'antic conjunt només es conserven les parets de l'edifici principal i d'alguns annexos. El mas és de maçoneria, conservant encara part de l'arrebossat exterior que revestia l'obra. Comptava amb planta baixa i pis. L'accés es realitzava mitjançant un portal d'arc rebaixat de maó vist. Les finestres que encara s'hi conserven són de maó vist i llindes de fusta. Un baluard rodeja encara tot el conjunt.","codi_element":"08148-78","ubicacio":"Camí de Jafra a la Plana Novella","historia":"Segons publicà V. Carbonell (2004), la primera data d'aquest topònim és de l'any 1681, quan s'esmenta 'la montaña llamada d'en Morsell' (Doc. Can Papiol), expressió que fa pensar en un nom de persona, però tracta de l'única referència d'aquesta possibilitat , car gairebé sempre s'empra només la preposició 'de'. Propietat del baró de Jafre, durant el segle XIX la masoveria del Morsell era portada per la família Paretas. En el cens de l'any 1900 hi havia els Raventós-Fuster, que encara hi vivien el 1943. El mas havia tingut rellotge de sol i disposava de forn de coure el pa i de celler. Després d'estar el mas unes dècades abandonat, l'any 1973 s'aprovava el Pla Parcial 'Mas Morsell', origen de la urbanització Mas Morsell , que no va prosperar.","coordenades":"41.2841900,1.8521900","utm_x":"403882","utm_y":"4570941","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55823","titol":"Mas Vendrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-vendrell-1","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Corral restaurat recentment","descripcio":"Mas Vendrell s'emplaça al nord-est de la serra del Parany, a 500 metres a l'oest camí de Jafre a Can Grau. Consisteix en les restes d'una antiga masia, enrunada, formada per tres volums. És d'obra popular i està catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. L'edifici principal, de planta quadrada i construït amb maçoneria i tàpia, comptava amb planta baixa i pis. La coberta de teula àrab era a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Davant de la façana principal s'entreveu l'existència d'un forn de pa. A pocs metres al sud-oest hi ha un petit edifici auxiliar, també enrunat. Per contra, a llevant d'aquest edifici hi ha un corral rehabilitat recentment per a usos ramaders.","codi_element":"08148-79","ubicacio":"A 500 metres a l'oest camí de Jafre a Can Grau","historia":"Antigament era coneguda com a 'mas Vinyals'. L'any 1607 es documenta ja 'la partida de los Vinyals' i és el 1681 quan apareix ja com a 'mansi Vinyals'. A partir de 1813 es parla de 'Casa Vendrell'. Els masovers encara hi vivien el 1907 i, en ensorrar-se l'edifici, van anar a viure al celler.","coordenades":"41.2858100,1.8349600","utm_x":"402442","utm_y":"4571140","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55823-foto-08148-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55823-foto-08148-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55823-foto-08148-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55824","titol":"Sínia de can Duran \/ Pou de Can Duran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sinia-de-can-duran-pou-de-can-duran","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XIX - XX","notes_conservacio":"Les estructures del voltant del pou estan enrunades.","descripcio":"La sínia de can Duran a la riba dreta de la riera de Begues, a uns 120 metres al nord de can Duran. Es tracta d'un conjunt format per un pou de planta ovalada, d'un metre de boca, revestit de pedra. Sobre d'aquest s'hi conserva la roda metàl·lica d'una sínia sobre una pastera de pedra, encarregada de recollir l'aigua procedent dels catúfols. L'originalitat d'aquest conjunt és que l'arbre amb els rodets se situa a 3,5 metres del pou, connectat a la roda mitjançant una llarga barra de ferro encara conservada. Sobre de l'arbre hi ha dos rodets, un d'horitzontal, que recollia la tracció animal del gir d'un matxo o una mula, i un de vertical, encarregat de transmetre aquesta energia a la roda. L'aigua recollida a la pastera era conduïda mitjançant una canalització de ceràmica, conservada en alguns trams adossada a la paret perimetral del conjunt, fins a un safareig. Al costat de l'arbre de la sínia hi ha també un abeurador d'1,95 metres de llarg per 0,50 metres d'amplada de pedra, potser desplaçat del seu emplaçament original.","codi_element":"08148-80","ubicacio":"A 190 metres al sud-oest de can Muntaner, al costat de la riera de Begues","historia":"Es documenta per primera vegada l'any 1847.","coordenades":"41.3146400,1.8031600","utm_x":"399823","utm_y":"4574377","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55824-foto-08148-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55824-foto-08148-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55824-foto-08148-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya hi figura erròniament com a 'Molí de can Muntaner'.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55825","titol":"Can Duran \/ Mas Guinart","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-duran-mas-guinart","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Duran s'emplaça al costat dret de la riera del Begues, prop de la carretera i del camí antic d'Olivella. Es tracta d'una masia del segle XIX força reformada. El cos històric consta de planta baixa i una planta pis amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana, orientada al sud-oest, està majoritàriament encalada, si bé en alguns punts s'observa un parament de maçoneria. Està presidida per un portal de maons amb arc de mig. Les tres finestres de la planta baixa, disposades asimètricament i a diferents nivells, estan enreixades. A la planta pis s'hi emplacen dues finestres més, també de llinda plana. Adossats al cos principal hi trobem sengles cossos a ambdós laterals. HI ha altres annexos sense valor patrimonial aïllats entorn de l'edifici.","codi_element":"08148-81","ubicacio":"Can Duran","historia":"La 'Casa Duran' es documentada a partir de 1830. Els Duran van ser masovers de Can Pau Olivella almenys entre 1837 i 1901. La masia antigament portava el nom de Mas Guinart.","coordenades":"41.3134600,1.8034700","utm_x":"399847","utm_y":"4574245","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55825-foto-08148-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55825-foto-08148-81-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Situada al peu de la penya de Can Duran, prop de la riera del Begues. Dins l'àmbit de la Xarxa Natura 2000.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55826","titol":"Cal Fuster","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fuster-3","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Fuster s'emplaça dalt d'un turó, al sud del fondo de Miret, al sud-oest de la urbanització de 'Las Colinas'. Es tracta d'una masia formada per diversos cossos adossats. El cos principal és de planta quadrada i compta amb planta baixa i planta pis. Els paraments estan construïts tant amb maçoneria com amb tàpia. A la planta baixa de la façana principal únicament hi trobem el portal d'accés, de mig punt, car s'hi adossà un cos de planta baixa que ocupa més de la meitat de la façana. A la planta pis hi ha un balcó i dues finestres de mides desiguals. Entre aquestes hi ha un rellotge de sol pintat. Entre els cossos adossats hi trobem un celler i un cup. D'aquest darrer destaca que com a llinda de l'obertura que hi dóna accés s'utilitzà un muntant de premsa de cargol. Separat d'aquest conjunt, a 15 metres al sud-est d'aquest, hi trobem una petita edificació auxiliar amb coberta de teula a dues vessants.","codi_element":"08148-82","ubicacio":"Cal Fuster","historia":"Antigament formava part de 'Can Milà'. Es documenta per primera vegada un 'mas den Fuster' l'any 1681. L'any 1714 Per Fuster no volia pagar la contribució i l'any següent la masia era ja de Josep Pasqual, que a la vegada la va vendre als Puig de Sitges el 1727, família que la conservà fins a darreries del segle XIX. El 1857 la casa fou escripturada com a 'Casa Fuster' però a partir del 1860 ja s'anomenà 'Can Fusté'. Cap a la dècada de 1940 va ser adquirida per Antoni Torné, pastor de la Cerdanya, la família del qual en manté la propietat. La propietat, a més de les seves terres de conreus, disposava d'un forn de calç i d'obra.","coordenades":"41.3071100,1.7604800","utm_x":"396239","utm_y":"4573591","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55826-foto-08148-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55826-foto-08148-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55826-foto-08148-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55827","titol":"Can Macià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-macia","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Enrunat.","descripcio":"Can Macià s'emplaça a ponent del sector urbà de la urbanització 'Las Colinas', al camí dels Trullols i la Carretera, damunt del torrent de l'Angeló. Es tracta d'una gran masia actualment enrunada que comptava amb diversos cossos. El principal tindria planta baixa i pis. De l'antiga edificació se'n conserven algunes parets, tant de maçoneria lligada amb fang com de tàpia, que permeten entreveure'n la seva distribució. Entre altres estructures, es conserven les restes d'un forn de pa i sengles annexes, a la cara nord, amb cups revestits de cairons al seu interior.","codi_element":"08148-83","ubicacio":"Can Macià","historia":"Antigament, i des de l'any 1718 fins més enllà de 1790 era coneguda com 'la Casa Nova'. El 1830 era coneguda ja com a Casa Macià. Va ser habitada fins mitjan segle XX. Als anys setanta del segle XX encara conservava les parets, el pati amb dos arcs, el pou (situat davant de la masia) i la cisterna. L'any 1996, a més dels corrals s'hi va descobrir el forn.","coordenades":"41.3029300,1.7638000","utm_x":"396510","utm_y":"4573123","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55827-foto-08148-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55827-foto-08148-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"També és conegut com la Casa Nova.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55828","titol":"La Roqueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-roqueta-0","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Roqueta se situa al capdamunt del fondo que rep el nom d'aquesta masia. La casa, totalment reformada, està protegida d'un baluard, té teulada a dues vessants, la façana encarada a migdia. Sota el porxo hi figura la data 1808. Segons algunes fonts en aquest edifici hi havia hagut dos rellotges de sol, però segons el seu propietari actual, hauria desaparegut fruit de reformes arquitectòniques anteriors.","codi_element":"08148-84","ubicacio":"La Roqueta","historia":"El primer esment documental de la masia data de l'any 1588. Antigament disposava de dos rellotges de sol. El segle passat tenien un forn de calç en activitat. Va ser rehabilitada a finals del segle XX.","coordenades":"41.2950800,1.7509000","utm_x":"395418","utm_y":"4572267","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"No s'ha pogut accedir a la masia ja que la propietat no ho ha autoritzat.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55829","titol":"Pou de la Vinya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-vinya","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Emplaçat al coll del Pou de la Vinya, a uns 195 metres de la masia homònima, en un context de vinyes terrassades amb marges de pedra seca. Es tracta d'un pou excavat en el terreny i revestit de pedra seca que capta les aigües subterrànies que flueixen pel fondo del Querol de cal Suriol. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície.","codi_element":"08148-85","ubicacio":"Coster de la Bota","historia":"Es té documentat aquest topònim des de l'any 1825.","coordenades":"41.3035200,1.7995900","utm_x":"399507","utm_y":"4573146","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55829-foto-08148-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55829-foto-08148-85-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55830","titol":"Can Madrones","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-madrones","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Madrones se situa a la Plana Novella, al costat de ponent del Palau Novella. Es tracta d'un edifici en forma d' 'L' format per planta baixa i planta primera. La façana del cos principal, orientada a migdia, presenta un llenguatge neoclàssic, amb un ritme regular en la disposició de les obertures. Està cobert per una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel al frontis. L'accés es produeix mitjançant un atri o porxo amb teulada a doble vessant. A aquest cos principal se li adossa un altre cos per llevant, que segueix les mateixes característiques formals que l'anterior. Altres cossos més petits s'adossen al principal també pel nord i per ponent.","codi_element":"08148-86","ubicacio":"Can Madrones","historia":"Can Madrones és el nom del restaurant que es va allotjar a l'antiga masia de la Plana Novella. Abans havia estat un hostal-restaurant anomenat 'Eduard'. Aquest darrer nom té relació amb 'Casa Departament Madrona'del l'any 1913, que té origen en el nom de Madrona Raventós Mestre, muller de Ramon Martí Marcè ‘el Borregaire', masover de la Plana Novella l'any 1900.","coordenades":"41.2915000,1.8512300","utm_x":"403813","utm_y":"4571754","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55830-foto-08148-86-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55831","titol":"El Raurell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-raurell","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"En procés d'enrunament.","descripcio":"Masia de planta rectangular, amb planta baixa i planta pis i coberta de dues pendents amb el carener paral·lel a la façana. Es troba ubicada dalt d'un turó, a la 'Carena de la Mesquita' i presenta estat d'abandonament i procés d'enrunament. Construïda amb la tècnica de la maçoneria, amb pedra devastada i parets arrebossades originalment amb morter de calç. A l'est del cos principal trobem una porta d'accés a una espai celler, on es conserven les estructures d'obra i fusta per col·locar les bótes de vi. La porta principal (muntants i arc rebaixat de maó) d'accés al patí i a la masia s'ubica a l'est. A la façana sud-est s'annexa un tancament o baluard que tanca un pati interior. Davant d'aquesta façana hi una cisterna i una pica safareig de planta quadrada. En la façana nord-est destaca la construcció d'un forn de pa.","codi_element":"08148-87","ubicacio":"El Raurell","historia":"Documentada amb anterioritat al 1900. Antigament era anomenada 'Masia del Rourell'. Es tracta d'un fenomen que es produeix per dissimilació de la grafia antiga i correcte del topònim, que és un derivat del roure. En el mapes de 1897 com gairebé tots els editats fins avui ja hi figura el nom de 'Raurell'.","coordenades":"41.3018500,1.8057100","utm_x":"400017","utm_y":"4572954","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55831-foto-08148-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55831-foto-08148-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55831-foto-08148-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55832","titol":"Mas del Puig de Montombra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-del-puig-de-montombra","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En procés d'enrunament.","descripcio":"Masia que està assentada al coll entre dos turons. Dins de l'àmbit de la sud-oest, sobre terreny rocallós amb poca vegetació. Al sud hi ha unes rompudes plantades amb vinyes noves. Situat a tocar del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. L'estat de degradació és molt avançat. No conserva cap coberta i les parets estan gairebé enrunades. Construïda amb la tècnica de la mamposteria, era una gran casa amb tota mena d'annexes i de corrals. Tenia una cisterna i un pou adjunt.","codi_element":"08148-88","ubicacio":"Mas del Puig de Montombra","historia":"El primer esment d'aquest mas és de l'any 1758, com a 'Casa Puig de Monombre', propietat de Josep Torrents d'Avinyonet. L'any 1900 que en el cens ja es va anomenar 'Mas de Puig de Mont Ombra'. En el cens de 1960 ja no hi vivia ningú. Poc després tota la casa quedà enrunada.","coordenades":"41.3263000,1.7761700","utm_x":"397582","utm_y":"4575703","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55832-foto-08148-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55832-foto-08148-88-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55833","titol":"Els Pelagons de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pelagons-de-dalt","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrada amb coberta de dues pendents amb el carener perpendicular a la façana principal. La porta d'entrada és senzilla amb el muntants de maó vista i arc rebaixat. A la façana de ponent hi ha una altra porta d'igual mida i característiques. La casa s'aixeca amb la tècnica de la maçoneria, arrebossada amb morter de calç, consta d'una planta baixa i una planta pis A un costat del portal queden restes dels corrals. Dintre de l'entrada, a la dreta, s'hi veu la cuina, i, a I ‘esquerra, un accés als estables i cellers, i l'escala al primer pis oculta darrere un envà amb un petit forat per veure que hi havia a l‘entrada. No es veu cap annex en el seu entorn.","codi_element":"08148-89","ubicacio":"Els Pelagons de Dalt","historia":"Tot indica que al segle XVIII només hi havia el 'Mas del Pelagons' d'Avinyonet. És a partir de 1827 quan es parla de Josep Raventós de 'Los Palagons Nous' o 'Pelagons de Dal'. La casa era propietat de can Suriol. La família Ràfols deixaren de residir-hi l'any 1914, però en la masia hi restaren uns masovers fins al 1967.","coordenades":"41.3220200,1.7912200","utm_x":"398835","utm_y":"4575210","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55833-foto-08148-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55833-foto-08148-89-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55834","titol":"Masia del Rector","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-del-rector","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"En procés d'enrunament.","descripcio":"La masia del Rector s'emplaça en un vessant orientat al sud-est, a 175 metres a llevant del castell Vell d'Olivella. Es tracta d'una masia enrunada d'una superfície total d'uns 180 metres quadrats en planta, de la qual encara se'n distingeixen diverses dependències. Els murs són de maçoneria, lligada amb fang i s'hi conserven alguns contraforts que reforçaven les façanes. Davant del mas hi havia un baluard en el qual hi ha una cort. El conjunt de mas i baluard sumen uns 350 metres quadrats en planta.","codi_element":"08148-90","ubicacio":"Fondo del rector","historia":"Aquesta masia potser existia l'any 1271, car els seus orígens es confonen amb l'antiga Rectoria d'Olivella i amb la seu del Priorat de les Verges, que tenia el domini i senyoria d'Olivella. Almenys l'any 1302 la casa s'escriptura com 'palacium episcopale', és a dir palau bisbal. Fou coneguda també com per 'l'Abadia' entre els anys 1647 i 1665. Com a 'Rectoria' es tenen dades fins el 1777. La referència de l'any 1815 on es considerava necessària la rectoria i que la terra que ocupava el cementiri, aleshores situat al costat de l'església de Sant Pere i Sant Feliu, quedaria cedit a la rectoria, sembla donar a entendre que es parlava d'una novella casa del rector en l'actual emplaçament al nucli urbà d'Olivella. Fou abandonada als anys quaranta del segle passat.","coordenades":"41.3206400,1.8160100","utm_x":"400908","utm_y":"4575028","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55834-foto-08148-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55834-foto-08148-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55834-foto-08148-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55835","titol":"La Mesquita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-mesquita","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En procés d'enrunament.","descripcio":"Masia semiderruïda i envaïda per la vegetació natural, només conserva la coberta parcialment, a doble vessant. La façana al cos principal es paral·lela al carener de la teulada. L'edifici té forma de 'L', de planta baixa i pis. Construïda amb la tècnica de la maçoneria, amb murs de pedra desbastada i arrebossats originalment amb morter de calç, les cantoneres presenten pedra més regular. Destaquen els contraforts per donar suport estructural a l'edifici més important. El cos principal s'annexen estances d'ús agraris habituals en aquest territori. Es conserva cup de planta circular enrajolat amb cairons i estructura de pedra per pou.","codi_element":"08148-91","ubicacio":"La Mesquita","historia":"Antigament es deia 'Mas Torregrassa' o com a 'Casa del Forn'. La primera vegada que es documenta amb el nom de 'La Mesquita' l'any 1817. L'any 1965 tot i estar mig enrunada encara hi vivia un home però dos anys després ja estava abandonada.","coordenades":"41.3008400,1.8115600","utm_x":"400505","utm_y":"4572835","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55835-foto-08148-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55835-foto-08148-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55835-foto-08148-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"El mot 'mesquita' no te cap relació amb la fe musulmana. Es coneix com a 'mesquita' el conjunt de substàncies que hom treu dels dipòsits de les comunes i que serveixen per adobar els camps. Segons Vicenç Carbonell (2004), és possible que aquest topònim tingués el seu origen en que els Pau Olivella tinguessin en aquest lloc un femer.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55836","titol":"El Mas Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-mas-nou","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El Mas Nou es troba ubicat al vessant nord-oest del turó del Baldiri, per sobre del fondo que rep el nom d'aquesta construcció. Es tracta d'un mas recentment restaurat, de planta gairebé quadrada. Consta de planta baixa de pedra i planta pis amb teulada de teula àrab de dues pendents amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta baixa és de pedra vista, reflectint en bona mesura la part original de la casa abans de la seva reconstrucció, a partir de 1994. La part refeta a finals de segle XX està arrebossada i pintada. Les obertures són de maons. Destaca a la façana principal, un portal amb arc de mig punt, de nova factura, mentre que el portal original, d'arc rebaixat, ha estat convertit en una finestra. La resta d'obertures de la façana principal són rectangulars, amb llinda de fusta.","codi_element":"08148-92","ubicacio":"Camí del Mas Nou","historia":"En el segle XVIII era coneguda com 'la Casa Masnou de Jafra', quan hi vivia la família Rovira. L'any 1871 la propietat passà a mans dels Baqués, mentre que els Rovira passaven a Can Vendrell. Tots ells van ser masovers del baró de Jafre. En els goigs de 'Nostra Senyora de Jafra', de l'any 1882, es fa menció de 'Los del Mas Nou'. La casa, que estava enrunada, ha estat totalment rehabilitada a partir de 1994.","coordenades":"41.2886900,1.8380400","utm_x":"402704","utm_y":"4571456","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55836-foto-08148-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55836-foto-08148-92-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55837","titol":"Castell Nou d'Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-nou-dolivella","bibliografia":"XAUBET, J. (1981) 'Sobre uns pergamins d'Olivella trobats a l'arxiu de Santa Maria de Mataró', Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 12: 25-46. Mataró.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"Es desconeix les restes que en queden en el subsòl o integrades en els edificis actuals.","descripcio":"El Castell Nou d'Olivella, conegut només per la documentació que en cita la seva existència, s'emplaçaria en el punt més alt del nucli històric d'Olivella, entorn d'on avui s'aixeca l'església parroquial de Sant Pere. Actualment no s'observen vestigis del castell, si bé les construccions que s'emplacen en aquest punt podrien amagar encara restes de la fortificació.","codi_element":"08148-93","ubicacio":"Plaça de l'Església","historia":"L'origen de l'emplaçament del poble d'Olivella s'entronca amb la carta de poblament que el 1164 atorgaren cinc propietaris o cavallers (Pere de Ferran, Pere de Puig-roig i d'altres), dintre el terme del castell d'Olivella, a favor de Cabot i altres persones que havien començat a artigar un puig erm. La donació comportava que els afavorits hi aixequessin una fortalesa en un termini de sis anys i paguessin un cens al senyor dominical. Aquesta fortalesa és documentada amb el nom de 'Castro Novo de Olivella' el 1264. El Castell Nou d'Olivella és esmentat novament en documents dels anys 1278, 1296 i 1343. El 1548 només hi havia dues masies prop del Castell Nou, i deu en el seu terme. El creixement demogràfic de la primera meitat del segle XVII féu que l'any 1625 la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu fos traslladada al solar del Castell Nou, que serví de nucli a la formació de l'actual poble d'Olivella.","coordenades":"41.3104900,1.8105100","utm_x":"400432","utm_y":"4573908","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55837-foto-08148-93-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55838","titol":"Pou dels Matxos \/ Pou de can Pau Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-dels-matxos-pou-de-can-pau-olivella","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou dels Matxos se situa a pocs metres de Can Pau, al costat del camí que arriba a aquesta masia des del fondo del Camp Gran. Es tracta d'un conjunt format per un pou amb un abeurador adossat. El pou compta amb un diàmetre interior de 1,40 per 1 metre, aproximadament, mentre que l'abeurador mesura 1,60 per 0,40 metres. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. En aquest cas podria associar-se aquestes construccions a l'abeurament dels matxos (la seva denominació en fa evident la seva funció) i d'altres caps de bestiar que circulessin per aquest camí.","codi_element":"08148-94","ubicacio":"Can Pau Olivella","historia":"Aquest pou és documentat per primera vegada l'any 1847.","coordenades":"41.3113000,1.8128200","utm_x":"400627","utm_y":"4573995","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55838-foto-08148-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55838-foto-08148-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55838-foto-08148-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55839","titol":"Pleta de Can Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pleta-de-can-grau","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Força enderrocada","descripcio":"La pleta de Can Grau se situa al coll de can Grau-les Piques, a peu de la carrerada del camí vell d'Olesa. Es tracta d'un espai d'uns 2.000 m2, tancat per un mur de pedra seca. Aquest mur es troba en la major part desdibuixat, segurament com a conseqüència del reaprofitament per altres usos dels blocs de pedra que constituïen el mur, i s'observa únicament un amuntegament lineal de pedruscall. L'espai de la pleta es troba actualment cobert de matolls i arbrat.","codi_element":"08148-95","ubicacio":"Can Grau","historia":"Des de Can Grau en els darrers anys han realitzat algunes actuacions de neteja d'aquest espai que han permès recuperar un tram del mur, el més pròxim a aquest equipament.","coordenades":"41.3060700,1.8392200","utm_x":"402829","utm_y":"4573384","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55839-foto-08148-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55839-foto-08148-95-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55840","titol":"Aljub de la carrerada del camí vell d'Olesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aljub-de-la-carrerada-del-cami-vell-dolesa","bibliografia":"ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.","centuria":"","notes_conservacio":"Deixalles a l'interior","descripcio":"L'aljub de la carrerada del camí vell d'Olesa se situa al costat est del camí, a uns 18 metres de distància. Es tracta d'una cisterna excavada en el terreny i revestida de pedra seca. A l'est de l'estructura s'obre l'accés al pou, del qual encara s'observen els encaixos on s'hi recolzava la llosa de pedra que feia de barana. La superestructura de l'aljub té aproximadament 1,5 metres d'alçada. Tot i que al seu interior, d'uns 2,5 metres de diàmetre, està parcialment reblert de pedres, branques i deixalles, encara té una profunditat de prop de 3 metres.","codi_element":"08148-96","ubicacio":"carrerada del camí vell d'Olesa, prop de can Grau","historia":"S'ha de tenir present la situació de l'aljub pou al costat de la carrerada. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et al., 1999).","coordenades":"41.3122100,1.8388800","utm_x":"402809","utm_y":"4574066","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55840-foto-08148-96-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55840-foto-08148-96-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55841","titol":"Carrerada de la riera dels Pelagons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-la-riera-dels-pelagons-0","bibliografia":"ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Comença a Sant Pere de Ribes i segueix sempre la llera de la riera de Begues cap amunt, en direcció a Olivella. Una pista serpenteja a dreta i esquerra de la riera en bona part del recorregut. En alguns trams, la carrerada discorre per la mateixa llera. Una mica abans d'arribar a can Suriol (Olivella), el camí ramader deixa la riera de Begues, passa per sota la carretera BV-2111, i puja per la riera que baixa a mà esquerra que és la dels Pelagons. Sempre per la pista que segueix la riera arriba a la casa dels Pelagons de Dalt. En aquest punt entrar al municipi d'Avinyonet per la casa dels Pelagons de Baix, avui semi derruïda. (ROVIRA ET AL., 1999).","codi_element":"08148-97","ubicacio":"Olivella","historia":"La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999).","coordenades":"41.3057400,1.7850000","utm_x":"398289","utm_y":"4573410","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55841-foto-08148-97-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Identificada amb el codi A5 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999).","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55842","titol":"Forn de calç del camí del Raurell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-cami-del-raurell","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'erosió ocasionada per l'escorrentia està malmetent les parets.","descripcio":"El forn de calç del camí del Raurell s'emplaça al paratge Roures de la Cotxa, al costat sud del camí sobre el fondo del Rourell. Consisteix en una estructura de forma cilíndrica excavada arran del camí, per sota d'aquest, aprofitant el desnivell natural. La cambra de combustió, que és la part que s'observa mesura 4,20 metres de diàmetre i dos metres de profunditat. L'accés s'hi realitzava per la banda oposada al camí. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. S'hi observen alguns forats fruit de l'erosió ocasionada per l'escorrentia.","codi_element":"08148-98","ubicacio":"Roures de la Cotxa","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.","coordenades":"41.2942800,1.8037800","utm_x":"399844","utm_y":"4572116","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55842-foto-08148-98-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55842-foto-08148-98-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55843","titol":"Font del rector","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-rector-0","bibliografia":"AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella. Camí del Castell Vell'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Rector està situada a l'esquerra del fondo de la masia del Rector (fondo antigament conegut com a coma de Sant Pere). Actualment l'aigua de la font és canalitzada, el punt on raja ha estat protegit amb parets de pedra seca amb banquetes, també de pedra, per seure. Es delimita així un àrea de planta triangular on s'ubiquen els safareigs, una estructura rectangular de 6,70 m x 2,50 m aprox. dividida en dos piques on arriba l'aigua de la font. Part del pedrís superior de l'estructura està fet amb lloses de pedra inclinades per rentar la roba. La resta es delimita amb maons. Avui dia és utilitzat com un punt de seguiment de la fauna. A uns metres de distància pel corriol en direcció sud-est des del safareig, hi ha una peça que sembla una base de molí de pedra, la part passiva, d'1,20 m de diàmetre, a on recolza una pica rectangular de pedra (100 cm x 43 cm)encaixada a una pedra. Les peces semblem disposades per fer la funció de cocó i d'abeurador respectivament. Al bancal inferior de la ubicació de la font, destaca un marge de pedra pel qual s'hi baixa per unes escales volades encastades. Mitjançant un tub l'aigua es portada a aquest nivell inferior on s'omple una petita pica (54 cm x 40 cm) que a la vegada omple un abeurador fet d'obra moderna de quasi 7 metres de llargada per 40 cm.","codi_element":"08148-99","ubicacio":"Fondo del Rector. Masia del Rector","historia":"Aquesta font, documentada l'any 1681 com a font del Castell Vell, proveïa d'aigua la propera masia del Rector i les feixes d'hort que hi ha sota mateix de la font. Els safareigs es van recuperar l'any 1860. A l'estiu i en època de sequera, els vilatans no podien accedir als pous, ja que els propietaris racionalitzaven l'ús i només oferien aigua per beure. Quan calia rentar la roba, feien torns per anar als safareigs de la font del Rector i es repartien la tasca de transportar la roba bruta, el cubell, el sabó i la monyeca de cendra i la deixaven en estuba. La cendra emblanquia la roba i la desinfectava. Després la rentaven amb pastilles de sabó fetes a casa, amb sosa i greixos animals. Un cop neta, s'estenia sobre la vegetació. Aquesta activitat s'aprofitava per controlar els safareigs i per dur-hi els ramats a pasturar","coordenades":"41.3190700,1.8168500","utm_x":"400976","utm_y":"4574853","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55843-foto-08148-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55843-foto-08148-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"L'espai ha estat posat en valor amb senyalització informativa pel projecte de l'itinerari del Camí del Castell Vell d'Olivella.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55844","titol":"Forn de calç del camí de la penya del Riscle","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-cami-de-la-penya-del-riscle","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Esfondraments parcials.","descripcio":"El forn de calç del camí de la penya del Riscle es troba al costat esquerre del camí de Sitges a la Plana Novella, sota la penya de l'Àliga, a peus de la penya del Riscle. Consisteix en una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, d'uns 4 metres de diàmetre i 3,5 metres de profunditat. No s'observa la porta d'entrada, car l'obertura per la què s'hi accedeix actualment sembla fruit de l'enderroc parcial de la paret. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva en part la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç.","codi_element":"08148-100","ubicacio":"Penya de l'Àliga","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.","coordenades":"41.2694000,1.8414600","utm_x":"402962","utm_y":"4569311","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55844-foto-08148-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55844-foto-08148-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55844-foto-08148-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55845","titol":"Pou de la Teulera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-teulera","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Superestructura força malmesa.","descripcio":"Al llit del fondo les Llenties, a uns 290 metres a l'oest de cal Ramonet. Es tracta d'un pou excavat en el terreny i revestit de pedra seca que capta les aigües subterrànies del subsòl i, alhora, per la seva posició, la que flueix pel curs fluvial. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície.","codi_element":"08148-101","ubicacio":"Fondo de les Llenties","historia":"","coordenades":"41.2785000,1.8402500","utm_x":"402874","utm_y":"4570322","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55845-foto-08148-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55845-foto-08148-101-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55846","titol":"Les campanes d'Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-campanes-dolivella","bibliografia":"SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda contextualitzada a la Guerra Civil espanyola (1936-39), que narra un episodi en el qual quatre milicians republicans van arribar a Olivella el juliol de 1937 per emportar-se les campanes del poble, amb l'objectiu de convertir-les en munició de guerra. La notícia va arribar a la Sra. Camps, de cal Caçador, que de seguida es presentà a la plaça a parlar amb els milicians, fent-los veure com seria de perillosa la seva aventura. Aquells, amb força gana i molta mandra, decidiren acceptar la invitació d'anar a dinar a casa de la Sra. Camps i deixar la feina per a més tard. Però, arribada la tarda, amb la panxa pleníssima i amb un sol de juliol que cremava van decidir fer una bona migdiada sota una figuera que hi havia sota d'una figuera prop de l'església. El resultat va ser que la Sra. Camps se sortí amb la seva, les campanes van seguir sonant a Olivella i dels milicians, no es va saber mai més res.","codi_element":"08148-102","ubicacio":"Olivella","historia":"","coordenades":"41.3104800,1.8105900","utm_x":"400439","utm_y":"4573906","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55847","titol":"El Puig Molí d'Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-puig-moli-dolivella","bibliografia":"SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Un rector del poble d'Olivella, un xic enèrgic i de caràcter autoritari, que vivia a la masia del rector, ubicada molt a prop de les restes de l'església de Sant Pere del Castell Vell d'Olivella, es proposà construir un molí de vent per moldre el gra de la feligresia. Feu portar de Vilafranca les pesades i enormes moles de pedra circular que dels olivellencs, de no gaire bon grat i bastant a la força, transportaren amb carros fins a un puig proper a la riera de Begues, arran de la Serra dels Carlins. En aquest lloc els arribà la sobtada notícia de la mort del rector. Coneguda la notícia, aquella tasca s'atura i les pesades pedres es van abandonar.","codi_element":"08148-103","ubicacio":"Olivella","historia":"","coordenades":"41.3206400,1.8160100","utm_x":"400908","utm_y":"4575028","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Llegenda recollida per Pere Sadurní l'any 1967 al Sr. Timoteu Alabreda.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55848","titol":"Cançoneta Olivella I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canconeta-olivella-i","bibliografia":"SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançoneta recollida a l'obra de Pere Sadurní amb aquesta lletra: 'On van els bous? A la llaurada! Què mengen? Civada! Què beuen? Vi! Salta, Martí, salta, Martí!'","codi_element":"08148-104","ubicacio":"Olivella","historia":"Segons Pere Sadurní, aquesta cançoneta era popular a Olivella l'any 1865","coordenades":"41.3103900,1.8122200","utm_x":"400575","utm_y":"4573895","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55849","titol":"Cançoneta Olivella II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canconeta-olivella-ii","bibliografia":"SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançoneta recollida a l'obra de Pere Sadurní amb aquesta lletra: 'El ball del cetrillot, si t'agafo, si t'agafo, el ball del cetrillot, si t'agafo ja has rebut!'","codi_element":"08148-105","ubicacio":"Olivella","historia":"Pere Sadurní, confirma la existència de la cançoneta a Olivella l'any 1945","coordenades":"41.3103900,1.8122200","utm_x":"400575","utm_y":"4573895","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55850","titol":"Tradició nadalenca d'Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tradicio-nadalenca-dolivella","bibliografia":"SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Tradició nadalenca recollida a l'obra de Pere Sadurní. Consistia en deixar anar ocells que voletejaven per l'església mentre el cor cantava les matines la nit de Nadal.","codi_element":"08148-106","ubicacio":"Olivella","historia":"","coordenades":"41.3104800,1.8105900","utm_x":"400439","utm_y":"4573906","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55851","titol":"Pont de Can Suriol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-can-suriol","bibliografia":"Lacuesta, R. González, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont que serveix perquè la carretera BV-2111 salvi la riera de Begues. La fàbrica és de pedra calcària i morter de calç i presenta parament de maçoneria. La longitud és de 57,70 m. El pont consta de tres arcs rebaixats de 10 m de llum i 2,50 de fletxa. Es tracta de l'obra de més magnitud en aquesta tipologia existent al municipi.","codi_element":"08148-107","ubicacio":"BV-2111, PK 14,078","historia":"El gener de 1903, l'enginyer provincial Jacint Mumbrú redactava un projecte d'obres de rectificació i millora del camí de Sant Pere de Ribes a Olivella, en el qual exposava que aquest poble no disposava d'un camí carreter en condicions, que no podia donar sortida als seus productes i que, en temps de pluja i gelades, la riera de Begues, que s'havia de travessar set vegades, era intransitable i, per aquest motiu, la contrada quedava aïllada. Un dels punts més perillosos del camí carreter era justament el pas de riera de Begues a peu de Can Suriol. Mumbrú feia notar que el camí havia de construir-se amb la pedra del lloc (la famosa pedra del Garraf), de color blavós gris per les seves excel·lents qualitats. Mumbrú va projectar el pont seguint un dels models d'obres de fàbrica de la col·lecció elaborada cap al 1850 per Carlos Aguado, enginyer civil de l'Estat assignat a la província de Barcelona, el qual, amb tota probabilitat, va imitar els models dibuixats per Ildefons Cerdà. Les obres (del camí i dels ponts projectats) es van subhastar el 19 de setembre de 1905, i van ser adjudicades al contractista Sebastià Gumà Surís, com a administrador del Banco de Villanueva, que els va realitzar en 30 mesos. El 22 de maig de 1908 se'n feia la recepció definitiva.","coordenades":"41.3115900,1.7913400","utm_x":"398829","utm_y":"4574052","any":"1908","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55851-foto-08148-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55851-foto-08148-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"Jacint Mumbrú","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55852","titol":"Oració religiosa a la Mare de Déu del Roser","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-religiosa-a-la-mare-de-deu-del-roser","bibliografia":"

SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Oració religiosa a la Mare de Déu del Roser. 'Un favor us demanaria Mare de Déu del Roser, que no em falti el pa cap dia, l'alegria, viure en pau i morir bé'.<\/p> ","codi_element":"08148-108","ubicacio":"Olivella","historia":"

Recollida per Pere Sadurní, que la documenta en ús l'any 1928 a Olivella.<\/p> ","coordenades":"41.3104800,1.8105900","utm_x":"400439","utm_y":"4573906","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55853","titol":"Dites i refranys de la vinya i el vi a Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dites-i-refranys-de-la-vinya-i-el-vi-a-olivella","bibliografia":"SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 2). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Refranys i dites en relació a la temàtica de la vinya i el vi documentats al municipi: - Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam. - Cava que cavaràs, que, a la verema t'ho trobaràs. - Pel gener, a la vinya podar i el vi trascolar. - Si vas de camí, no vagis sense pa i vi. En relació al calendari: - Al juliol, la garrofa porta dol - Si veus els camps verdejar al gener, posa't a plorar -Si veus els camps terrejar al gener, un any de fam ve - Sembra de gener no omple el graner - Qui és pastor que munyi - Pagès gandul i mula vella, ni pa a la post ni oli a la paella. - Qui et veu a sortir, et vegi a pondre D'altres: - Homes i gossos al carrer, dones i gats a casa. - Dona i cabra, mala cosa si és magra.","codi_element":"08148-109","ubicacio":"Olivella","historia":"","coordenades":"41.3103900,1.8122200","utm_x":"400575","utm_y":"4573895","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Aquestes dites i refranys han estat documentades per Pere Sadurní","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55854","titol":"Oració supersticiosa per curar l'erisipela","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-supersticiosa-per-curar-lerisipela","bibliografia":"

SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 2). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Avui ja no es fa servir","descripcio":"

Aquesta oració ha estat documentada a Olivella. Es deia quan hom tenia una malaltia infecciosa que afecta la pell provocant una placa vermella i tensa. Sant Pere se'n va a llaurar i sa mare li porta esmorzar: - Què és aquest foc tan ardent? - És el foc d'Orient. - Com ho farem per apagar-lo? - Una gota d'oli, i sagí de porc, I que sigui aviat mort.<\/p> ","codi_element":"08148-110","ubicacio":"Olivella","historia":"

Documentat a Olivella per Pere Sadurní (veure bibliografia). Segons l'autor la gent resava aquesta oració una setmana a Olivella.<\/p> ","coordenades":"41.3103900,1.8122200","utm_x":"400575","utm_y":"4573895","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55859","titol":"Fons de pergamins d'Olivella de la Biblioteca de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-pergamins-dolivella-de-la-biblioteca-de-catalunya","bibliografia":"","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"Alguns documents s'han anat degradant.","descripcio":"Es tracta de cinc pergamins que abasten un arc cronològic del segle XIV al XVII Pergamí de 1389: Document (585 x 376 mm) de venda pel qual, Bernat Buçot, procurador reial, ven a Pere Feliu, beneficiat de les 11000 Verges de Barcelona, la jurisdicció del castell d'Olivella, situat a la vegueria de Vilafranca del Penedès, per 180 lliures de Barcelona. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 186, Reg. 10196 Pergamí de l'any 1479: Document (585 x 542 mm) datat el 17 d'abril a Barcelona, de venda davant del notari Pere Pasqual pel qual, Joan Balle i Antònia, d'Eramprunyà, venen a Guillem Balle de Sitges el Mas Cabrefich, situat al terme del castell d'Olivella i sota el domini del dit castell. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 132, Reg. 11871 Pergamí de l'any 1535: Document (572 x 730 mm), datat el 13 de març a Barcelona, de venda davant del notari Pau Renard pel qual, Bartomeu Balle, pagès de Sitges, ven a Francesc Raventós d'Olivella un mas dit Cabrafic, situat a Olivella. Pergamí de l'any 1607: Document en llatí (367 x 301 mm). Es tracta d'una àpoca realitzada al castell de Subirats davant del notari Antoni Mas de Vilafranca del Penedès el dia 2 de desembre per la qual, Antoni Joan Sibili, ferrer de Gelida, firma rebut del dot de la seva esposa Mariana Raventós, d'Olivella. Francesc Sibili, sabater d'Esparraguera, firma àpoca a Jaume Guerau de 30 lliures pels drets que li corresponen a l'heretat de Cabrafich Pergamí de l'any 1624: Document en llatí (800 x 630 mm). Es tracta d'un document de censal mort realitzat a Vilafranca del Penedès davant del notari Pere Guasc, de Vilafranca del Penedès, notari reial i per l'autoritat de l'ardiaca del Penedès, el dia 26 de febrer. El contingut explica que Pere Guerau, pagès del mas de Cabrafic, al terme de Sant Pere d'Olivella, i la seva muller Àngela venen als marmessors de Francesc Bellot, pastor de la vila de 'Busanyan', al regne de França -Jaume Sadurní i Felip Ràfols, batlles de Sant Cristòfol de Begues i de Sant Joan d'Olesa de Bonesvalls, respectivament, i Joan Martí, pagès de Sant Salvador de Gunyoles- un censal mort de pensió de 104 s. i preu de 104 ll. Amb àpoca (Vilafranca del Penedès, 9 de març de 1624). Acta de donació del censal, feta pels marmessors de Bellot al rector de l'església de Sant Joan d'Olesa de Bonesvalls, en compliment d'una clàusula testamentària d'aquell que institueix una missa setmanal perpètua per la seva ànima (Olesa de Bonesvalls, 4 de maig de 1624).","codi_element":"08148-115","ubicacio":"Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona","historia":"","coordenades":"41.3103900,1.8122200","utm_x":"400575","utm_y":"4573895","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55859-foto-08148-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55859-foto-08148-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55859-foto-08148-115-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Imatges de la Biblioteca de Catalunya","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55860","titol":"Pont del Corb","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-corb","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont que serveix perquè la carretera BV-2111 salvi el fondo de les carreteres, afluent de la riera de Begues. La fàbrica és de pedra calcària i morter de calç i presenta parament de maçoneria amb grans contraforts. L'únic arc del pont té 6,10 m de llum.","codi_element":"08148-116","ubicacio":"BV-2111, entre els punts quilomètrics 10 i 11","historia":"","coordenades":"41.2895800,1.7763200","utm_x":"397537","utm_y":"4571626","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55860-foto-08148-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55860-foto-08148-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55861","titol":"Pont del Monar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-monar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont que serveix perquè la carretera BV-2111 salvi el fondo de Turiols, afluent de la riera de Begues. La fàbrica és de pedra calcària i morter de calç i presenta parament de maçoneria amb grans contraforts. L'únic arc del pont té 2 m de llum i 5 d'alçada.","codi_element":"08148-117","ubicacio":"BV-2111, entre els punts quilomètrics 12 i 13","historia":"","coordenades":"41.3081100,1.7851600","utm_x":"398306","utm_y":"4573673","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55861-foto-08148-117-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55862","titol":"Cementiri del municipi d'Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-del-municipi-dolivella","bibliografia":"CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El cementiri té una estructura rectangular tancat per un mur de pedra d'uns 630 metres quadrats. El portal principal, està situat a la part nord i està emmarcat amb brancals i dovelles de pedra treballada formant un arc rebaixat. El targetó de la porta de ferro hi ha la data inscrita de 1864 al costat d'un motiu que representa un rellotge de sorra amb ales. A la part superior resa la inscripció 'bienaventurados los que mueren en el señor'. Dins el cementiri, situada a la part sud, hi ha una capella que delimita el cementiri inaugurat el segle XIX, més al sud hi ha part nova annexada recentment. La capella és un edifici de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i construït en maó amb les cantonades diferenciades de carreus de pedra de majors dimensions. El portal d'accés, està emmarcat amb brancals i dovelles de pedra treballada formant un arc de mig punt. Sobre el portal s'obre un òcul emmarcat en pedra. A la façana principal s'observen quatre làpides de nínxols disposades simètricament. L'espai del cementiri s'organitza des de l'entrada amb un carrer principal delimitat per xiprers que arriben a la capella. A les bandes est i oest s'ubiquen els blocs de nínxols. La part nova al sud de la capella, ha suposat l'edificació de quatre blocs nous de nínxols.","codi_element":"08148-118","ubicacio":"c. de Josep Almirall (als afores del nucli)","historia":"Segons els estudis de Vicenç Carbonell, l'actual cementiri és el tercer que hi hagut al municipi. El primer devia situar-se prop de l'església romànica. El segon era a tocar les parets de la Rectoria (documentat el 1787). I l'actual, fora de la vila, es començaria a construir l'any 1815. El 1992 el cementiri fou cedit a l'Ajuntament l'any 1993. Posteriorment es va ampliar, la reforma es va inaugurar l'any 2000.","coordenades":"41.3076300,1.8127400","utm_x":"400614","utm_y":"4573588","any":"1864","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55862-foto-08148-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55862-foto-08148-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55862-foto-08148-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55863","titol":"Pont dels Pelagons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-dels-pelagons","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pont que serveix perquè la carretera BV-2111 salvi la riera de Begues. La fàbrica és de pedra calcària i morter de calç i presenta parament de maçoneria amb grans contraforts. Amb un únic arc.<\/p> ","codi_element":"08148-119","ubicacio":"BV-2111, entre els punts quilomètrics 13 i 14","historia":"","coordenades":"41.3131545,1.7889516","utm_x":"398631","utm_y":"4574228","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55863-foto-08148-119-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-07-12 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55864","titol":"Pergamí de l'arxiu històric de Vilassar de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pergami-de-larxiu-historic-de-vilassar-de-dalt","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Alguns documents s'han anat degradant.","descripcio":"Document en llatí (275 x 133 mm). Es tracta d'un document de venda fet per l'escrivà Bernat el dia 30 de març de 1186. El contingut explica que Goball d'Ologia i la seva muller Ermengarda venen a Ramon de Queralt un alou, unes cases, mig ferraginal i altres béns i drets que tenen a Olivella, al lloc anomenat Coma de Puig d'Olivella, pel preu de 45 auris.","codi_element":"08148-120","ubicacio":"Arxiu històric de Vilassar de Dalt. C. Marquès de Barberà, 9 08339 Vilassar de Dalt","historia":"El document original forma part del fons de pergamins del marquesat de Santa Maria de Barberà, que van del segle X al segle XVIII. El fons és de propietat privada i es trobava al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). L'any 2016 el fons va ser cedir a l'arxiu històric de Vilassar de Dalt.","coordenades":"41.3103900,1.8122200","utm_x":"400575","utm_y":"4573895","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55865","titol":"Rellotge de sol de can Camps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-camps","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol vertical, de forma rectangular, fet de rajoles esmaltades, situat a la façana meridional d'un dels edificis que conformen el conjunt de can Camps. Al centre del rellotge s'hi representa un gall, sobre del qual, hi ha la representació de l'astre rei flanquejat de núvols, del qual emergeix el gnòmon. Rodejant el gall hi trobem les xifres horàries, en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'.","codi_element":"08148-121","ubicacio":"Camí de Jafra","historia":"","coordenades":"41.3068000,1.8170600","utm_x":"400975","utm_y":"4573491","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55865-foto-08148-121-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55866","titol":"Rellotge de sol del carrer Sant Isidre, 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-isidre-2","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol vertical situat a la façana meridional de l'edifici emplaçat al carrer Sant Isidre, 2. Es tracta d'un rellotge circular, fet amb una capa allisada pintada de blanc dins de l'arrebossat irregular de la façana. El rellotge no presenta cap ornamentació i s'hi disposen únicament les xifres horàries, en números romans, fetes de ferro; d'esquerra a dreta es llegeix: 'VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV´-V-VI'. El rellotge conserva la base del gnòmon.","codi_element":"08148-122","ubicacio":"carrer Sant Isidre, 2","historia":"","coordenades":"41.3101100,1.8121800","utm_x":"400571","utm_y":"4573864","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55866-foto-08148-122-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55867","titol":"Rellotge de sol del carrer Sant Isidre, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-isidre-6","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol vertical, de forma rectangular, fet de rajoles esmaltades, situat a la façana meridional de l'edifici del carrer Sant Isidre, 6. A la meitat superior s'hi representa el sol emmarcat per unes sanefes que es repeteixen també a la base del rellotge. Al centre del rellotge hi trobem el gnòmon. A la meitat inferior se situen les xifres horàries, en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V-VI'. A la cantonada inferior dreta hi trobem la signatura de l'autor 'Doller'.","codi_element":"08148-123","ubicacio":"carrer Sant Isidre, 6","historia":"","coordenades":"41.3101800,1.8117800","utm_x":"400538","utm_y":"4573872","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55867-foto-08148-123-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"Doller","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55868","titol":"Rellotge de sol del carrer Sant Isidre, 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-isidre-12","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol vertical, enguixat sobre la façana de la façana meridional de l'edifici del carrer Sant Isidre, 12. És de forma quadrangular, amb una part arquejada sobre el límit superior. Sobre un fons de color marró clar, en el terç superior hi ha pintat un cercle rosat del qual neix el gnòmon. D'aquest cercle rosat neixen quatre línies negres que van a parar a les quatre xifres horàries representades en el rellotge. En números romans, d'esquerra a dreta es llegeix: 'VI- IX-XII- III'. La situació de la resta d'hores és representada únicament amb línies i punts.","codi_element":"08148-124","ubicacio":"carrer Sant Isidre, 12","historia":"","coordenades":"41.3101200,1.8107100","utm_x":"400448","utm_y":"4573866","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55868-foto-08148-124-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55869","titol":"Rellotge de sol de can Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-grau","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol vertical, inserta en un rectangle pintat de color marró clar sobre la façana. Al terç superior d'aquest rectangle s'hi representa el sol, al centre del qual hi ha el gnòmon. De l'astre rei en surten, de forma radial, línies de color negre i diferent longitud, creant un ritme, que l'uneixen amb les xifres horàries, fetes amb números romans. D'esquerra a dreta es llegeix: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'.","codi_element":"08148-125","ubicacio":"Can Grau","historia":"","coordenades":"41.3069200,1.8381400","utm_x":"402740","utm_y":"4573480","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55869-foto-08148-125-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55870","titol":"Carrerada del camí vell d'Olesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-del-cami-vell-dolesa-0","bibliografia":"ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Aquesta carrerada segueix íntegrament el camí vell o veïnal que unia Ribes i Olesa de Bonesvalls. Comença a la sortida del poble de Sant Pere de Ribes, en el trencall que surt a la dreta de la carretera BV-2111 que va a Olivella i s'enfila pel vial central de la urbanització de can Lloses en direcció a ca l'Almirall. El camí encimentat al principi, es converteix a l'alçada de ca l'Almirall en una pista amplíssima en la que encara es distingeix una mica el camí vell per l'esquerra. La carrerada segueix el GR-5 parcialemnt i sense massa desnivell el camí arriba a can Grau on pren la pista que, per l'esquerra del Puig de la Mola, va a trobar el fondo de l'Astor i arriba al pla de l'Hospital d'Olesa. (ROVIRA ET AL., 1999).","codi_element":"08148-126","ubicacio":"Olivella","historia":"La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999).","coordenades":"41.3010800,1.8325300","utm_x":"402261","utm_y":"4572838","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55870-foto-08148-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55870-foto-08148-126-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Identificada amb el codi D1 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999).","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55871","titol":"Carrerada de la creu d'Ordal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-la-creu-dordal-0","bibliografia":"ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Aquesta carrerada entra al terme d'Olivella des d'Avinyonet en un recorregut de 600 metres aproximadament per la serra de Caudellops. En síntesi , aquest camí ramader transcorre per la serra de la Llampa i Riés fins la Creu d'Ordal. Es tracta d'un petit brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa (ROVIRA ET AL., 1999).","codi_element":"08148-127","ubicacio":"Olivella","historia":"","coordenades":"41.3271700,1.7746700","utm_x":"397458","utm_y":"4575801","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Identificada amb el codi A7 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999).","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55872","titol":"Carrerada de Jafre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-jafre","bibliografia":"ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. La carrerada de Jafra s'inicia davant la desembocadura de la riera de Ribes. Per la partió de terme entre Sitges i Sant Pere de Ribes, va pujant suaument fins a les urbanitzacions de Santa Bàrbara i Vallpineda, les quals han desdibuixat completament el camí. Un cop travessada l'autopista A-16, es torna a trobar el camí, el qual, pel mig d'uns plans, davalla suaument fins trobar la riera de Jafre. Remuntant la riera, la carrerada coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-92 4. Quan el GR-92 4 tomba a la dreta i s'enfila cap a la plana Novella, la carrerada segueix riera amunt fins el corral Nou. S'enfila per l'esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on antigament hi havia les cases de Jacas i davalla recte a travessar el torrent de l'Artiga. Sempre pel vessant sud de la serra dels Vaquers, va guanyant alçada en direcció a la penya Blanca i posteriorment davalla cap a Begues. (ROVIRA ET AL., 1999).","codi_element":"08148-128","ubicacio":"Olivella","historia":"La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999).","coordenades":"41.2916900,1.8308800","utm_x":"402109","utm_y":"4571797","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55872-foto-08148-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55872-foto-08148-128-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Identificada amb el codi D2 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999).","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55873","titol":"Camí antic d'Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-antic-dolivella","bibliografia":"AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella,. Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Des de la plaça major del nucli històric d'Olivella, el camí baixa a l'aparcament de la ronda sud per enfilar-se a la serra de les Basses i baixar fins a creuar la carretera BV.2111 a l'alçada de Can Duran. D'allà segueix paral·lel a la riera de Begues fins a Can Suriol, després de passar pel costat de forn de Can Suriol, per la falda del Puig del Monàs arribem a la cruïlla amb el Camí de Can Turiols. Seguint en direcció de Mas Milà, es passa per un segon fornd e calç i riera avall per l'ombril del Coster de la Bota s'arriba a un forn de calç d emides excepcionals (Forn del Monàs), el camí continua en direcció Sant Pere de Ribes.","codi_element":"08148-129","ubicacio":"Olivella","historia":"Aquest camí era la sortida sud natural del nucli històric d'Olivella abans de la construcció de l'actual BV-2111.","coordenades":"41.3111400,1.7902800","utm_x":"398740","utm_y":"4574003","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55873-foto-08148-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55873-foto-08148-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Actualment es un camí senyalitzat amb ús esportiu cultural, uneix el nucli històric d'Olivella amb la zona d'equipament de la Crivellera i connecta amb la xarxa de camins del Garraf senyalitzada per la Diputació de Barcelona. El camí senyalitzat per l'Ajuntament té un recorregut de 4,5 km","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55874","titol":"Camí de Can Turiols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-turiols","bibliografia":"AJUNTAMENT D'OLIVELLA.'Xarxa Camins d'Olivella,. Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El camí neix d'una cruïlla amb el Camí antic d'Olivella, travessa la riera de Begues i la carretera BV-2111. El camí s'enfila per la Costa Reba i paral·lel al fondo de Turiols ens porta al Forn de Calç d'en Turiols. Després s'enfila pel solell paral·lel a la carretera BV-2415 fins al Centre Recreatiu Municipal Can Turiols. Després continua per l'antic Mas can Turiols (actual restaurant les Piques) en direcció de l'Arboçar, ja en terres de l'Alt Penedès.","codi_element":"08148-130","ubicacio":"Olivella","historia":"Aquest camí era la sortida natural del nucli històric d'Olivella per arribar a la Plana del Penedès abans de la consolidació de la carretera actual BV-2415","coordenades":"41.3093400,1.7816100","utm_x":"398011","utm_y":"4573814","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55874-foto-08148-130-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Actualment es un camí senyalitzat amb ús esportiu cultural, uneix el camí antic d'Olivella amb la zona d'equipament de Can Ganxo i connecta amb la xarxa de camins de l'Alt Penedès senyalitzada per la Diputació de Barcelona. El camí senyalitzat per l'Ajuntament té un recorregut d'1,5 km","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55875","titol":"Camí del Castell Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-castell-vell","bibliografia":"AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella. Camí del Castell Vell'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí històric que uneix en els seus extrems els orígens mil·lenaris d'Olivella. El camí travessa espais significatius del patrimoni municipal. Cal destacar l'era de Can Pau, la Font del Rector, l'església romànica de Sant Pere del Castell Vell o el mateix Castell. És senyalitzat des de l'Ajuntament d'Olivella.","codi_element":"08148-131","ubicacio":"Oest del nucli antic d'Olivella","historia":"Aquest era el camí històric que unia el nucli d'Olivella amb l'església i el castell romànics.","coordenades":"41.3170300,1.8165600","utm_x":"400948","utm_y":"4574627","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55875-foto-08148-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55875-foto-08148-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Actualment es un camí senyalitzat, un itinerari històric, arquitectònic i etnològic que uneix el nucli històric d'Olivella amb el Castell d'Olivella El camí senyalitzat per l'Ajuntament té un recorregut de2,7 km i passa per diferents elements patrimonials. Des del Castell és possible fer un camí de tornada per espais diferents, formant-se així un circuit circular.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55876","titol":"Escultura 'Margalló'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-margallo","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura realitzada sobre bloc de pedra calcària. Es situa sobre doble pedestal superposat de base quadrada. La mida màxima del bloc és d'1,5 m d'alçada i 1,40 m d'amplada. La cara principal és polida a la seva part central, en contrast amb la rugositat natural de la roca, a la part superior s'esculpeix una fulla de margalló que ocupa la meitat de la composició. A la part inferior hi ha la inscripció 'Lliure com la brisa de mar que acarona la teva verdor. Roca salvatge i margalló'. L'escultura està signada a la part dreta inferior. Una placa metàl·lica sobre el pedestal recorda la inauguració al mes de maig de 2007 i el Títol de l'obra 'Margalló'.","codi_element":"08148-132","ubicacio":"Plaça Catalunya (Mas Milà). Olivella","historia":"","coordenades":"41.2985900,1.7786800","utm_x":"397749","utm_y":"4572624","any":"2007","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55876-foto-08148-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55876-foto-08148-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Amb trenta anys de trajectòria, les escultures d'Arlene Sereix són obres plenes, arrodonides, on la figura s'insinua amb línies tibants, com les qualifica ella mateixa, però sempre buscant la simplicitat de les formes per arribar a una màxima expressivitat. En la seva vessant escultòrica treballa sobretot pedres tallades, que l'artista poleix a mà per aconseguir unes superfícies llises, suaus, brillants.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55877","titol":"Pou del Canyar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-canyar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La superestructura està malmesa.","descripcio":"El pou del Canyar se situa al fondo la Roqueta, a l'esquerra del camí que baixa d'aquest mas, en una zona de camps de conreu. Es tracta d'un pou excavat en el terreny i revestit de pedra seca que capta les aigües subterrànies del subsòl. El seu diàmetre exterior és de 2,40 metres, l'interior d'1,50 metres, mentre que el gruix de la paret perimetral ronda els 0,5 metres. S'intueix on hi havia l'obertura per on se n'extreia l'aigua, si bé aquesta està degradada i coberta de vegetació. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície.","codi_element":"08148-133","ubicacio":"Fondo de la Roqueta","historia":"","coordenades":"41.2915100,1.7477200","utm_x":"395146","utm_y":"4571874","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55877-foto-08148-133-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55878","titol":"Marge de pedra de Can Suriol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marge-de-pedra-de-can-suriol","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"En un tram hi ha un esvoranc important.","descripcio":"Marge de pedra seca de dimensions considerables, l'alçada té una mitjana de 2'5 metres i la llargada uns 140 metres aproximadament, amb un vèrtex que serveix per canviar la direcció i vorejar el bancal que forma. Fet amb blocs irregulars de pedra disposats horitzontalment, serveix per delimitar i aguantar les feixes conreades amb vinya a un nivell superior.","codi_element":"08148-134","ubicacio":"Can Suriol","historia":"","coordenades":"41.3106900,1.7918500","utm_x":"398870","utm_y":"4573951","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55878-foto-08148-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55878-foto-08148-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55879","titol":"Corral de l'Angeló \/ Corral del Maset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-de-langelo-corral-del-maset","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Enrunat","descripcio":"El corral de l'Angeló s'emplaça al fondo del Maset de la Miqueleta, a mà dreta de la carretera en sentit descendent. Es tracta d'un corral enrunat, d'uns 12 per 8 metres, que estava format per una part coberta amb un pati descobert davant seu. La construcció combina l'obra de maçoneria, lligada amb fang, amb les parets de tàpia. La part construïda, situada al nord-oest, tenia coberta de teula àrab a un únic vessant (vers el pati) i tota l'edificació estava revestida amb morter de calç.","codi_element":"08148-135","ubicacio":"Fondo del Maset de la Miqueleta","historia":"Lloc tradicionalment propietat de la família Mestre 'Geló' de Ribes. És documentat per primera vegada en el segle XVIII: 'lo propietari és Joseph Mestra Jaló abitant al terme de Ribas'. En aquestes terres el 1851 existia una casa d'en 'Jaló de Rivas', que després esdevindrà 'corral Angeló' (1915) i 'ca l'Angeló' (1986). En la cartografia oficial actual de l'ICC aquest immoble surt amb el nom 'Corral del Maset', ja que també era anomenat 'Maset d'en Miret', tot i que era propietat de Cristòfor Mestre.","coordenades":"41.2960100,1.7618500","utm_x":"396336","utm_y":"4572357","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55879-foto-08148-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55879-foto-08148-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55879-foto-08148-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55880","titol":"Cisterna del Corral de l'Angeló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cisterna-del-corral-de-langelo","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Deixalles a l'interior","descripcio":"La cisterna del corral de l'Angeló s'emplaça al fondo del Maset de la Miqueleta, a uns 5 metres a mà esquerra de la carretera en sentit descendent, prop del curs de la torrentera intermitent que hi circula. Es tracta d'una construcció subterrània destinada a emmagatzemar l'aigua d'escorrentia procedent de l a pluja. Té forma piriforme i l'interior està revestit de morter que li proporciona impermeabilitat. La seva boca mesura 0,60 metres d'amplada si bé el seu diàmetre interior assoleix els 2-2,5 metres de diàmetre interior. La fondària màquina conservada mesura 1,70 metres.","codi_element":"08148-136","ubicacio":"Fondo del Maset de la Miqueleta","historia":"És molt possible que fos construït i utilitzat pels habitants del Corral de l'Angeló, situat a escassos metres d'aquesta estructura.","coordenades":"41.2956600,1.7621800","utm_x":"396363","utm_y":"4572318","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55880-foto-08148-136-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Esteve i Gràcia Xavier","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55881","titol":"Font de l'Arcada de les Piques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-larcada-de-les-piques","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de l'Arcada de les Piques se situa a uns 50 metres a l'oest d'aquesta masia. Es tracta d'una surgència natural que brolla d'un marge. El punt d'on brolla l'aigua està protegit per una volta de carreuons de pedra.","codi_element":"08148-137","ubicacio":"Les Piques","historia":"L'aigua de la font de degotall era recollida en unes piques excavades a la roca. D'aquestes piques l'aigua passava a una cisterna i d'aquesta era canalitzada fins una gran pica a peu d ela casa. Posteriorment també a un pou obert vers 1860. Des d'aquest pou una canonada la dirigia a la Plana Novella. De fet la primera data de portada d'aigua de les Piques a la Plana Novella data de 1887.","coordenades":"41.3098900,1.8403100","utm_x":"402926","utm_y":"4573807","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55881-foto-08148-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55881-foto-08148-137-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55882","titol":"Font de de les Piques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-de-les-piques","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de les Piques se situa a uns 60 metres a l'oest d'aquesta masia. Es tracta d'una surgència natural que brolla d'un aflorament rocallós. Des d'aquest punt, una canalització de teules superposades condueix l'aigua fins a un safareig.","codi_element":"08148-138","ubicacio":"Les Piques","historia":"L'aigua de la font de degotall era recollida en unes piques excavades a la roca. D'aquestes piques l'aigua passava a una cisterna i d'aquesta era canalitzada fins una gran pica a peu d ela casa. Posteriorment també a un pou obert vers 1860. Des d'aquest pou una canonada la dirigia a la Plana Novella. De fet la primera data de portada d'aigua de les Piques a la Plana Novella data de 1887.","coordenades":"41.3095700,1.8403200","utm_x":"402926","utm_y":"4573772","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55882-foto-08148-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55882-foto-08148-138-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55883","titol":"Ca la Miquela \/ el Maset de la Miquela","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-miquela-el-maset-de-la-miquela","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Enrunat","descripcio":"Ca la Miquela s'emplaça al vessant meridional d'una elevació. Es tracta d'un petit mas de planta baixa amb la teulada, originalment a dues vessants, enrunada. L'obra és de tàpia revestida de morter de calç. A l'interior s'observa encara la seva senzilla compartimentació. L'entrada, mitjançant una porta de llinda plana, donava accés a una habitació amb funció de cuina, menjador i sala d'estar. S'hi conserven les restes de la cuina i bancs correguts d'obra. Des d'aquesta es podia accedir a un parell d'habitacions, amb sengles finestres i a un petit pati.","codi_element":"08148-139","ubicacio":"Ca la Miquela","historia":"La 'Casa de la Miquela' apareix esmentat per primera vegada l'any 1830. A partir de 1859 s'escriu 'Mas de la Miquela', quan és propietat de Francesc Carbonell. L'any 1910 apareix ja com a 'Maset de la Miquela'.","coordenades":"41.2933600,1.7648300","utm_x":"396581","utm_y":"4572059","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55883-foto-08148-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55883-foto-08148-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55883-foto-08148-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55884","titol":"Pou Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-nou","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Pou Nou s'emplaça al fondo de l'Hort Gran, per sobre del fondo de la Sivineta. Es tracta d'un pou obrat situat en una zona de camps de conreu. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície.","codi_element":"08148-140","ubicacio":"Camí de Sitges a Jafre","historia":"","coordenades":"41.2733100,1.8367700","utm_x":"402575","utm_y":"4569750","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55884-foto-08148-140-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55885","titol":"Corral del Pou Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-del-pou-nou","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"En procés d'enrunament.","descripcio":"El Corral del Pou Nou s'emplaça al fondo de l'Hort Gran, per sobre del fondo de la Sivineta, a una desena de metres per sota del Pou Nou. Es tracta de les restes d'un corral enrunat. Es conserven part de les parets de maçoneria perimetrals i s'intueixen les runes de la part coberta d'aquest immoble.","codi_element":"08148-141","ubicacio":"Camí de Sitges a Jafre","historia":"","coordenades":"41.2730800,1.8366900","utm_x":"402568","utm_y":"4569725","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55885-foto-08148-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55885-foto-08148-141-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55886","titol":"Font de la Fassina \/ Font de can Marcer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-fassina-font-de-can-marcer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font es troba en bon estat, si bé periòdicament la vegetació l'envaeix.","descripcio":"La font de la Fassina s'emplaça a uns 70 metres al sud-est de la masia que li dóna nom, enmig de conreus. Consisteix en una surgència natural a partir de la qual es construí una font de tipus cocó amb volta. La pica de pedra d'aquesta font porta la data de 1837. Les aigües procedents d'aquesta font han estat canalitzades vers la Fassina. Abans d'arribar a aquesta, a 20 metres d'aquesta, omple també un safareig.","codi_element":"08148-142","ubicacio":"La Fassina","historia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","coordenades":"41.2774900,1.8361100","utm_x":"402526","utm_y":"4570215","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55886-foto-08148-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55886-foto-08148-142-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55887","titol":"La Resclosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-resclosa-0","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"","notes_conservacio":"La resclosa es troba en bon estat, si bé reblerta de sediment.","descripcio":"La Resclosa s'emplaça al fondo de Jafre, a uns 50 metres al sud-oest de la Fassina, al llit del curs fluvial que hi baixa intermitentment. Consisteix en una estructura d'uns 8 metres d'amplada, i uns 0,8 metres d'amplada, de planta corba per resistir la pressió de l'aigua. Aquesta estructura està fabricada mitjançant maçoneria, amb grans blocs de pedra revestits de morter. Se n'observa una alçada aproximada d'un metre d'alçada.","codi_element":"08148-143","ubicacio":"La Fassina","historia":"La Resclosa, amb tota probabilitat, era utilitzada per la Fassina. Es desconeix si s'emprava per disposar d'una reserva d'aigua o si, a banda també podia derivar-se l'aigua cap a cotes més baixes per altres usos.","coordenades":"41.2778000,1.8347000","utm_x":"402408","utm_y":"4570251","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55887-foto-08148-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55888","titol":"Font de Fontanelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-fontanelles-0","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Fontanelles s'emplaça a l'esquerra de la riera de Jafre, a 500 metres al sud-est del Corral Nou. Consisteix en una surgència natural que neix d'una cavitat que ha estat modificada. Les parets d'aquesta cova han estat repicades per tal d'aprofundir la seva capacitat d'emmagatzemament , alhora que s'hi ha deixat uns graons retallats a la roca que permeten baixar-hi quan el nivell d'aigua és més baix. A la zona de l'entrada s'hi construí en algun moment un mur de maçoneria que permet mantenir l'aigua a l'interior a la vegada que s'impedeix l'entrada de brutícia. En un petit replà situat davant de la font hi havia un abeurador del que actualment només en queda la base.","codi_element":"08148-144","ubicacio":"Corral Nou","historia":"","coordenades":"41.2975600,1.8587200","utm_x":"404449","utm_y":"4572418","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55888-foto-08148-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55888-foto-08148-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Recentment ha estat senyalitzada per la Diputació de Barcelona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55889","titol":"Font de Mas Llorenç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-mas-llorenc","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Mas Llorenç s'emplaça a uns 75 metres al sud del mas que li dóna nom. Es tractaria d'una surgència natural, de la qual actualment no se n'observa la deu. El lloc de naixement de l'aigua estaria a les proximitats d'on actualment trobem una bassa.","codi_element":"08148-145","ubicacio":"Mas Llorenç","historia":"","coordenades":"41.2823300,1.8408000","utm_x":"402926","utm_y":"4570747","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55889-foto-08148-145-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55890","titol":"El Corralot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-corralot","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"","notes_conservacio":"En procés d'enrunament.","descripcio":"El Corralot s'emplaça al paratge del Nevar, a la dreta del fondo al que dóna nom. Consisteix en un immoble enrunat del que en queden únicament alguns dels seus murs. Les construccions, de maçoneria, permeten entreveure que, com és habitual en els corrals d'aquestes muntanyes, es comptava amb una edificació coberta, a una vessant, i un pati al seu davant.","codi_element":"08148-146","ubicacio":"El Nevar","historia":"","coordenades":"41.3180500,1.8013500","utm_x":"399677","utm_y":"4574758","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55890-foto-08148-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55890-foto-08148-146-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55891","titol":"Font Cabota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-cabota","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font Cabota s'emplaça al vessant nord-oest del puig de la Llebreta, al costat dret d'un sender que baixa des de la pista carenera fins el fondo d'Aliona. Es tracta d'una surgència natural, de degotall sobre de la qual s'hi ha construït una coberta de pedra seca que protegeix la deu i la fossa que n'acumula l'aigua.","codi_element":"08148-147","ubicacio":"Puig de la Llebreta","historia":"L'any 1330 hi ha un esment documental de la 'serra de la Fon Cabota', en una afrontació de propietats.","coordenades":"41.2935500,1.8102700","utm_x":"400386","utm_y":"4572027","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55891-foto-08148-147-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55892","titol":"El Navà i els Pivens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-nava-i-els-pivens","bibliografia":"AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella. Camí del Castell Vell'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai natural caracteritzat per la densa massa arbòria formada sobretot per exemplars de pi pinyoner (Pinus Pínea) plantats al segle XVIII, que destaquen quantitativa i qualitativament en el context del medi natural d'Olivella. Visualment, la delimitació de les penyes i penya-segats de la riba dreta de la Riera de Begues, delimiten un espai singular des del punt de vista geogràfic i paisatgístic d'interès. Els pins pinyoners d'aquest espai aconsegueixen entre quinze i vint metres d'alçada, són de capçada densa, generalment eixamplada i aplatada en forma de para-sol.","codi_element":"08148-148","ubicacio":"El Navà i els Pivens","historia":"Aquest paratge està documentat per primera vegada l'any 1277 com 'El Nabar' i després el 1302. El topònim donà lloc a la coma, la penya i el puig del Nabar. Aquesta paraula té arrels basques i vol dir 'pedregar'. Amb la grafia Navar es comença a documentar l'any 1773 i després passa a l'actual nom Navà. Aquest espai era un dels possibles emplaçaments del projecte de pantà de Monàs que es projectava el primer quarts del segle XX. Els Pivens és un indret també conegut per 'bosc de la Marcel·la', situat entre can Muntaner i la riera de Begues. Els Pivens foren plantats en el segle XVIII per la mestressa de Can Suriol. El nom ve de l'espècie de pi plantada, el pi pinyoner (Pinus pínea)","coordenades":"41.3156400,1.8027700","utm_x":"399792","utm_y":"4574488","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55892-foto-08148-148-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55893","titol":"La Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-mina-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Mina s'emplaça al vessant nord-est del puig de la Guardieta. Consisteix en una surgència natural que brolla d'un marge. A la raconada on neix d'aigua en temps pretèrits s'hi construí una cisterna, amb les parets revestides de pedra, actualment tapada amb una tapadora metàl·lica. Uns 30 metres més avall hi ha una cisterna d'obra moderna a l'aire lliure.","codi_element":"08148-149","ubicacio":"Puig de la Guardieta","historia":"","coordenades":"41.2735800,1.8487500","utm_x":"403579","utm_y":"4569767","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55893-foto-08148-149-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55894","titol":"Refugi de fauna salvatge de la Plana Novella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-fauna-salvatge-de-la-plana-novella","bibliografia":"DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1998): Ordre de 27 de febrer de 1998, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Plana Novella, al terme municipal d'Olivella. DOGC núm. 2600, del 17 de març de 1998","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Les reserves naturals són espais naturals d'extensió reduïda i d'interès científic. L'objectiu és conservar íntegrament el conjunt de sistemes naturals o d'alguna de les seves parts. Aquestes poden ser integrals, parcials o de fauna salvatge. Per l'ordre de 27 de febrer de 1998, es va declarar refugi de fauna salvatge la finca Plana Novella, al terme municipal d'Olivella. La Plana Novella és una antiga heretat que es troba en una petita planúria al centre del Parc del Garraf. Es troba situada en un promontori dominant, la vall dels Reis. En aquest espai destaca el palau Novella, a l'exterior destaca un llac artificial enmig del que devia ésser el jardí romàntic, avui encara amb arbres de diferents espècies.","codi_element":"08148-150","ubicacio":"Plana Novella","historia":"","coordenades":"41.2922200,1.8548300","utm_x":"404115","utm_y":"4571829","any":"1998","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"Aquesta figura legal prohibeix qualsevol tipus d'activitat cinegètica, la captura d'animals o la introducció d'espècies al·lòctones dins els límits dels Refugi. Tanmateix, si existeixen raons científiques que aconsellin la captura o la reducció de la població de determinades espècies, la Direcció General del Medi Natural pot autoritzar excepcionalment caceres específiques. Amb aquests condicionants, doncs, s'assegura una gestió molt més favorable a l'ús públic i a la conservació, alhora que prevé conflictes amb els caçadors i els pagesos dels voltants.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55895","titol":"Forn de calç del fondo de la Romaguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-fondo-de-la-romaguera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Esfondraments parcials.","descripcio":"El forn de calç del fondo de la Romaguera és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 4,30 metres de diàmetre i 1,30 metres d'alçada. No s'observa la porta d'entrada. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva parcialment la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç.","codi_element":"08148-151","ubicacio":"fondo de la Romaguera","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.","coordenades":"41.3042500,1.7815200","utm_x":"397996","utm_y":"4573249","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55895-foto-08148-151-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55896","titol":"Forn de calç del fondo del Xicalló 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-fondo-del-xicallo-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La vegetació ha envaït l'interior del forn i hi creixen fins i tot alguns pins a l'interior.","descripcio":"Forn de calç del fondo del Xicalló 1 se situa al fondo que li dóna nom, a uns 90 metres a l'oest del carrer del Segre de la urbanització del Mas Mestre. Es tracta d'una estructura de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 2,60 metres de diàmetre i 2,40 metres d'alçada, aproximadament. La porta se situava a la part baixa del terreny descendent que conforma el mateix fondo, aprofitant un terrassament. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb blocs de calcària d'uns 1,35 m d'amplada. La vegetació ha envaït l'interior del forn i hi creixen fins i tot alguns pins a l'interior.","codi_element":"08148-152","ubicacio":"Fondo del Xicalló","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.","coordenades":"41.2884400,1.7524800","utm_x":"395539","utm_y":"4571528","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55896-foto-08148-152-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55896-foto-08148-152-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55897","titol":"Forn de calç del fondo del Xicalló 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-fondo-del-xicallo-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Esfondraments parcials.","descripcio":"Forn de calç del fondo del Xicalló 2 se situa al fondo que li dóna nom, a uns 88 metres al nord del carrer de l'Ebre de la urbanització del Mas Mestre. Es tracta d'una estructura de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, de 3,50 metres de diàmetre i 2,20 metres d'alçada, aproximadament. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la corona, feta amb blocs de calcària. La vegetació ha envaït l'interior del forn.","codi_element":"08148-153","ubicacio":"Fondo del Xicalló","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.","coordenades":"41.2899300,1.7536500","utm_x":"395640","utm_y":"4571692","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55897-foto-08148-153-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55897-foto-08148-153-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55898","titol":"Rellotge de sol de ca l'Amo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-ca-lamo","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Força malmès, si bé conserva les parts escencials","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat pintat de calç. Conserva únicament el marc exterior, de traç gruixut i color ocre així com el gnòmon. S'aprecia el gravat dels raigs que uneixen el gnòmon amb les xifres horàries. El rellotge sembla substituir un altre que tindria una ubicació lleugerament diferent","codi_element":"08148-154","ubicacio":"Can Suriol","historia":"","coordenades":"41.3120200,1.7915000","utm_x":"398843","utm_y":"4574100","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55898-foto-08148-154-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55898-foto-08148-154-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55899","titol":"Rellotge de sol de cal Pastor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-pastor","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Força malmès, si bé conserva les parts escencials","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana. S'hi conserva el marc exterior, pintat amb una línia fina de color ocre. També hi ha un punt blanc en l'espai on hauria d'estar el gnòmon, que no es conserva. S'aprecien encara els raigs que unien els gnòmon amb les xifres horàries, que també es distingeixen, tot i que tènuement.","codi_element":"08148-155","ubicacio":"can Suriol","historia":"","coordenades":"41.3119200,1.7916600","utm_x":"398856","utm_y":"4574088","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55899-foto-08148-155-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55899-foto-08148-155-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55900","titol":"Rellotge de sol de can Xic Borrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-xic-borrell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Força malmès, si bé conserva les parts escencials","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana. Consta d'un triple marc rectangular, de color ocre, que emmarca el rellotge. Entre les dues línies exteriors s'observen traces de que l'espai entre aquestes hagués estat pintat de color blau, si bé el color s'ha perdut pràcticament en tot el perímetre. Dins d'aquest segon marc s'insereix el rellotge pròpiament dit. Centrat en el quadrant superior d'aquest hi trobem el gnòmon, que neix d'un punt circular de color ocre del qual s'ha perdut part del seu suport. D'aquest punt neixen radialment diversos raigs de diferents longituds; s'alternen línies llargues i curtes, creant un ritme.","codi_element":"08148-156","ubicacio":"Cal Suriol","historia":"","coordenades":"41.3123500,1.7908000","utm_x":"398785","utm_y":"4574137","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55900-foto-08148-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55900-foto-08148-156-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55901","titol":"Rellotge de sol de Mas Llorenç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-mas-llorenc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Força malmès, si bé conserva les parts escencials","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat sobre una preparació de morter de calç, força malmès. Consta d'un rectangle perimetral de color ocre que deixa, al seu interior un espai de color palla. No es conserva el gnòmon ni queda cap rastre de les xifres horàries, si bé encara es veuen algun dels raigs, gravats a la preparació de morter, que les assenyalaven.","codi_element":"08148-157","ubicacio":"Mas Llorenç","historia":"","coordenades":"41.2831800,1.8407000","utm_x":"402919","utm_y":"4570842","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55901-foto-08148-157-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55901-foto-08148-157-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55902","titol":"Pou de Mas Vendrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-mas-vendrell","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El pou de mas Vendrell s'emplaça a 150 metres al sud de mas Vendrell, al costat del camí que hi mena. Està revestit de pedra i al damunt hi té una superestructura de pedra seca que el protegeix. Les seves aigües han estat canalitzades al mas del que rep el nom. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície.","codi_element":"08148-158","ubicacio":"Mas Vendrell","historia":"","coordenades":"41.2843300,1.8352900","utm_x":"402467","utm_y":"4570975","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55902-foto-08148-158-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55902-foto-08148-158-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55903","titol":"Rellotge de sol de cal Fuster","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-fuster-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"S'ha repintat en gris sobre el color granat original.","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat blanc de la casa. El gnòmon presideix el rellotge. Al seu voltant s'hi ha pintat dos cercles concèntrics, l'interior de color granat. Les línies perimetrals que formen aquests cercles i la resta d'elements pintats, són actualment de color gris, si bé s'entreveu que el color original, sots jacent, eren del color granat de l'interior del cercle abans esmentat. Des del gnòmon dos rectangles delimiten l'espai del rellotge i, entre aquests, s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números àrabs; d'esquerra a dreta es llegeix: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. Una sèrie de raigs pintats que surten dels dos cercles concèntrics assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores.","codi_element":"08148-159","ubicacio":"Cal Fuster","historia":"","coordenades":"41.3070600,1.7605200","utm_x":"396242","utm_y":"4573585","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55903-foto-08148-159-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55903-foto-08148-159-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55904","titol":"Rellotge de sol de Mas de Liona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-mas-de-liona","bibliografia":"CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Força malmès, si bé conserva les parts escencials","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la paret, i representat en forma rectangular. El quadrat presenta un marc de color marronós, molt degradat, i encara un altre marc més prim, traçat amb una línia del mateix color molt prima. Dins d'aquest segon marc s'insereix el rellotge pròpiament dit, del que no es pot veure res més donat el seu estat de degradació. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha representat un sol amb onze puntes que representen raigs, en color negre. El fons del rellotge és de ciment marró.","codi_element":"08148-160","ubicacio":"Part de Dalt, 5","historia":"Tot i que actualment és invisible, abans hi havia hagut una inscripció al rellotge amb el nom 'Lliona'.","coordenades":"41.2982300,1.8175800","utm_x":"401005","utm_y":"4572538","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55904-foto-08148-160-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55904-foto-08148-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55904-foto-08148-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55905","titol":"Col·lecció d'objectes d'Olivella al Vinseum","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dobjectes-dolivella-al-vinseum","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons de la col·lecció de Vinseum alberga peces de diferents categories procedents del municipi d'Olivella. Conté setanta-set elements de paleontologia, principalment conquilles, orbitolines, terres i roques amb microfòssils, esquelets fossilitzats d'esponja, coralls, fragments d'ammonits o esquelets d'equínids. Dos elements són de mineralogia, fragments de quars, i noranta-vuit peces d'ornitologia d'una àmplia representació de l'avifauna local. El fons arqueològic conté deu ítems procedents de troballes realitzades per particulars. Destaquen els següents elements: - Fragment d'estri de pedra polida sense datar, de forma circular amb una cara plana i l'altra convexa, fet amb pedra volcànica negra. El seu diàmetre deuria ser de 45 mm. - Dues destrals de pedra polida localitzades en dos sectors propers a Can Montaner identificades com a Can Montaner 1 i 2. La primera fou trobada en una vinya a la dreta del camí que surt de la carretera d'Olivella i va cap a can Montaner, a 100 m de la carretera. Aquesta destral és triangular amb tall lleugerament corb sobre pedra volcànica. La segona destral està fragmentada i es localitzà al camí de can Montaner a santa Susanna, al davant de la balma de can Montaner. Es tracta d'un fragment distal de destral sobre volcànica. - Al cim del Puig Molí, en l'entorn del Castell Vell d'Olivella i l'església es recolliren nombrosos fragments de ceràmica medieval però alguna sembla ser ibèrica grisa. - Materials recollits a la riba dreta de la riera de Begues, gairebé a sobre de la cova de Can Montaner. És de difícil localització. Cova de 15 m dividida en 2 sales. Enrealitzar un sondeig es trobà un sediment polsós entre el que hi havia restes humanes de diversos individus, ceràmica a mà llisa i raspallada, sílex i un botó de petxina piramidal i un fragment molt petit de bronze o coure. - Ossos humans i de fauna i una ascla de sílex. Localitzat en un revolt de la riera de Jafre, aigües amunt dels Masets. Tocant a la riera, a la riba dreta, és visible l'entrada de la cova que es troba a 10 m per sobre de la riera de Jafre. Té una sola galeria amb sediment argilós on són visibles clots de clandestins.","codi_element":"08148-161","ubicacio":"Plaça Jaume I, 5. 08720 Vilafranca del Penedès","historia":"Vinseum, el Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, fundat l'any 1926 conserva en el seu fons col·leccions de temàtica ben diferent. Algunes d'elles contenen elements procedents del municipi d'Olivella. Tots ells són fruit de la inesgotable i vocacional activitat científica d'estudiosos com Lluís Via i Rossend Olivella, que van recollir molts elements de fauna marina fossilitzada. El mateix faria Pere Mestre en ornitologia, ja que es considera un dels millors ornitòlegs de l'últim quart del segle XX. Alguns dels ocells que conformaven l'antiga instal·lació Col·lecció Ornitològica Comarcal dels anys vuitanta del segle XX, van ser capturats pel seu estudi a Olivella, en una època que la identificació d'ocells no hi havia ni guies per classificar les espècies. Des d'un primer moment el museu ha estat la referència de l'arqueologia local, des de que Pere Giró erudit i arqueòleg de vocació, comencés com a pioner amb l'excavació de jaciments del Penedès, durant la primera meitat de segle XX. En l'actualitat, el museu guarda el material dels més de 600 jaciments excavats; testimoni imprescindible per al coneixement de l'activitat humana en les zones de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, des del paleolític fins a l'edat mitjana, passant pels períodes iber i de romanització.","coordenades":"41.3103900,1.8122200","utm_x":"400575","utm_y":"4573895","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|79|85","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55906","titol":"Fons documental de pergamins de la biblioteca museu Victor Balaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-pergamins-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Alguns documents s'han anat degradant","descripcio":"Es tracta de sis pergamins, cinc del segle XVI i un del segle XVII. Tots són procedents de la masia de Can Suriol, exceptuant el de l'any 1549 de procedència desconeguda. Pergamí de 1509: full de pergamí de 29,5 x 28 cm, de data 21 de novembre de 1509. Document mercantil. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1113. El text es refereix a Carla Valla i la seva dona, de Sant Sadurní que confessen i reconeixen a Antoni Rebentós i la seva dona Anneta del terme del castell de Sant Pere Feliu d'Olivella que li han pagat les 50 ll. En moneda barcelonesa, en diners efectius, com apart de l'herència il·legítima i suplement de les parts. Signum Guillem Boffiach, prevere, vicari i notari dels Sants Pere i Feliu d'Olivella... Pergamí de 1538: full de pergamí de 52,4 x 52,90 cm, de data 1 d'octubre de 1538. Document censal. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1114. El text es refereix a Bartomeu Batlle, hereu i propietari del mas de Liona, que està arruïnat i necessita diners, ven i dóna títol de venda a Joan Roig, major, pagès del lloc de la serra a la parròquia de Sant Pere de Ribes, un censal mort de dues quarteres d'ordi bo i net rebedor en recta mesura del terme Ribes perpètuament cada any el dia d ela mare de Déu d'agost, pel preu de 12 lliures en moneda barcelonesa. Respon del censal amb tots els seus béns mobles i immobles. Son avaladors; antoni Mestre, hereu i propietari del mas Pere Esteve de les parelades, Montserrat Carbonell, hereu i propietari del mas Carbonell de les Prellades i Joan Cassals, hereu i propietari del mas Cassalls del lloc del Palau, tots pagesos del terme i parròquia de Sant Pere de Ribes. Signum mei Gabriel Virgili prevere i vicari de l'església parroquial de Sant Pere de Ribes, diòcesi de Barcelona, notari públic en aquesta parròquia del venerable rector... Pergamí de 1540: full de pergamí de 30,1 x 51,20 cm, de data 26 de novembre de 1540. Document de compravenda. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1099. El text es refereix a Bartomeu Batlle, pagès del mas Liona a la parròquia de Sant Pere d'Olivella perquè no té diners crea i ven per ell i els seus sucessors a Vicens Vallès pagès del 'pedre dela...' en el terme del castell de la Verge Maria de Lavid... un censal de pensió de 5 cortans d'oli bo i net en bona mesura de Vilafranca del Penedès pel preu de 25 lliures en monedes barceloneses... Pergamí de 1549: full de pergamí de 32 x 37 cm, de data 14 d'octubre de 1549. Document d'usdefruit . Procedència desconeguda. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1115. El text es refereix a Francesc Robert, prevere de la vila del castell de Sitges, com aprocurador del magnífic senyorTomàs Camps, menor , mercader ciutadà de Barcelona, com a tal procurador i per això administrador general constituït pel reverent senyor Miquel Camps, clergue de Barcelona i prior de la capella de les Onze Mil verges constituïda davant del palau episcopal de Barcelona i com a tal prior, senyor del terme del castell d'Olivella i els seus hereus i successors en dues cases o masos continguts en el terme d'Olivella en el lloc de la roca. Un mas antigament era de Pere Urgell, després va ser de Francesc Mas. L'altre mas, en el que viviu actualment, antigament era d'en Bargalló... L'establiment es fa amb els corresponents drets i obligacions i el pagament d'un cens per Nadal de dos sous i sis diners en moneda barcelonesa... Signum mei Francesc Roberts, feses Antoni Milà i Salvador Olivella, pagesos del terme d'Olivella. Signum Guillem Ferrer Capero, notari públic apostòlic, residents a la vila del castell de Sitges... (Segueix al camp Observacions)","codi_element":"08148-162","ubicacio":"Av. Narcís Monturiol, 2, Vilanova i la Geltrú","historia":"Els pergamins datats els anys 1509, 1538, 1540, 1556 i 1661 són procedents de Can Suriol, donació del Sr. Albareda anterior a 1975","coordenades":"41.3103900,1.8122200","utm_x":"400575","utm_y":"4573895","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"(Segueix del camp Descripció): Pergamí de 1556: full de pergamí de 40 x 45 cm, de data 25 de juliol de 1556. Document mercantil. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1116. El text es refereix a Benet Pedralbos, de la vila de sarrià, abans habitant a la ciutat de Barcelona, confessa i reconeix a la seva esposa Elisabet Valla, ..., pagesos del terme d'Olivella, que ha cobrat totalment els diners efectius 20 lliures en moneda barcelonesa que com a dot vanacordar i prometre pagar els seus tutors i curadors Antoni Valla de 'feruntus' en el terme de Masuefa i Perot Valla de la parròquia de Sant Joan (bonum cassium) i Joan Bosch (boselli) 'condammali' de la Pedrosa en el terme de Sant Martí de ... El dot havia estat acordat en els capítols matrimonials de la seva germana na Agnès i Antoni Reventós signats davant de Joan Bartomeu, notari públic de Vilafranca del Penedès... Signum Benet Pedralbos. Festes: Antoni Manso... Antoni Laurentis (Llorens) pagès del terme de França del lloc de la Cappella noba. Signum Guillem Boffiach, prevere, vicari i notari dels Sants Pere i Feliu d'Olivella...Pergamí de 1621: full de pergamí de 36,4 x 52 cm, de data 21 de novembre de 1621. Document testament de Jaume Reventós. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1117. El text es refereix al testament de Jaume Reventós, pagès de lliona a la a la parròquia de Sant Pere i Feliu d'Olivella. Està malalt però té la parla i el seny clar. Nomena marmessors a la seva mare na Joana Raventosa i a Pere Reventós de les Piques. Vol que es pagui els seus deutes. Vol ser enterrat al cementiri de l'església parroquial dels Sant Pere i Feliu d'Olivella... A continuació relata el repartiment dels seus diners i propietats entre la seva família... Signum Joan Valls, prevere rector de l'església dels Sant Pere i Feliu d'Olivella i notari de la parròquia ...","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55907","titol":"Goigs de Nostra Senyora de Jafre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-de-jafre","bibliografia":"

CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Tal com diu el text imprès dels goigs estaven ideats per 'que se cantan en la capella del mateix terme, en la Parroquia de Sant Pere y Sant Feliu de Olivella'. El document dels goigs hi ha la imatge de la Mare de Déu, flanquejada per dos símbols marians. Orla amb motius tipogràfics i vegetals. El text és a dos columnes, separades per una vinyeta. Caixa: 271 x 178 mm. Data de publicació deduïda de les característiques físiques i l'època de treball de l'impressor. La tornada dels goigs és: 'Verge en Jafra venerada \/ Vulgaunos sempre ajudar'. La peça comença així: 'patrona nostra sagrada, Reyba dels Sants y exemplar: Verge en Jafra venerada, vulgaunos sempre ajudar'.<\/p> ","codi_element":"08148-163","ubicacio":"Olivella","historia":"

Hi ha una referència als goigs de la dècada de 1860 realitzats per la impremta de la viuda Torras. Un altre l'any 1882 on es menciona 'Los del Mas Nou'.<\/p> ","coordenades":"41.3104800,1.8105700","utm_x":"400437","utm_y":"4573906","any":"1860","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55908","titol":"Marge de pedra de Can Muntaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marge-de-pedra-de-can-muntaner","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Marge de pedra seca de dimensions considerables, l'alçada té una mitjana de 2 metres i la llargada superior a 150 metres. Fet amb blocs irregulars de pedra disposats horitzontalment, serveix per delimitar i aguantar les feixes conreades de vinya en un nivell superior.","codi_element":"08148-164","ubicacio":"Can Muntaner","historia":"","coordenades":"41.3145200,1.8053800","utm_x":"400009","utm_y":"4574361","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55909","titol":"Pou i piques de Can Suriol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-i-piques-de-can-suriol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El pou se situa al NNE de Can Suriol, a l'esquerra de la carretera BV- 2111 en direcció del nucli històric d'Olivella, en una zona de camp de conreu. Es tracta d'un pou excavat en el terreny que presenta brocal de pedra seca amb falsa cúpula. La part per on s'hi accedeix és de paret de maó. El seu diàmetre exterior és de 2 metres, mentre que el gruix de la paret perimetral ronda els 0,5 metres. Al costat del brocal del pou hi ha una pica de planta quadrada (1,45 m x 1,45 m) a on arriba una canalització que l'omplia. És de maons revestida de morter, servia per la preparació de l'anomenat caldo bordalès (sulfat de coure i calç) per aplicar entre d'altres a la vinya per a lluita de fongs paràsits. Una pica més petita annexa de 100 cm x 70 cm complerta la instal·lació agrícola tradicional. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície.","codi_element":"08148-165","ubicacio":"Can Suriol","historia":"","coordenades":"41.3126400,1.7904400","utm_x":"398755","utm_y":"4574170","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55909-foto-08148-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55909-foto-08148-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55910","titol":"Pou de Can Suriol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-can-suriol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El pou se situa al S de Can Suriol, a la dreta de la carretera BV- 2111 en direcció del nucli històric d'Olivella, a la llera de la riera de Begues. Es tracta d'un pou excavat en el terreny que presenta brocal de pedra i morter sense coberta. La part per on s'hi accedeix és oberta amb ampit de maons i llinda de maons encadellats. El seu diàmetre exterior és de 2,5 metres, Al costat N del brocal del pou destaca un esperó, que es disposa sobre el brocal de planta circular per rompre i desviar l'aigua de la riera, evitant l'impacte directe sobre el pou. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície.","codi_element":"08148-166","ubicacio":"Al pont de Can Suriol","historia":"","coordenades":"41.3110500,1.7907400","utm_x":"398778","utm_y":"4573993","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55910-foto-08148-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55910-foto-08148-166-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55911","titol":"Pou del Navà i els Pivens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-nava-i-els-pivens","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El pou se situa a l'E de Can Muntaner, al marge dret de la riera de Begues, en una zona de camp de conreu. Es tracta d'un pou excavat en el terreny que presenta brocal de pedra lligada amb morter, originalment arrebossat amb morter no té coberta. La part per on s'hi accedeix és refeta amb ciment actual i una porta metàl·lica. El seu diàmetre exterior és de 2,5 metres. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície.","codi_element":"08148-167","ubicacio":"el Nevar","historia":"","coordenades":"41.3156000,1.8023800","utm_x":"399759","utm_y":"4574484","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55911-foto-08148-167-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55912","titol":"Pou i safareig de Can Suriol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-i-safareig-de-can-suriol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El pou se situa a l'est de Can Suriol, al marge de la carretera BV- 2111 en direcció del nucli històric d'Olivella, en una petita àrea d'hort. Es tracta d'un pou excavat en el terreny que presenta brocal de maons de planta quadrada exteriorment d'un metre d'alçada. El seu diàmetre interior és de 2,5 metres. Al costat del brocal del pou hi ha un safareig de planta rectangular (3 m x 2,35 m) revestit amb maó encadellat, mentre que exteriorment és arrebossat amb morter. El pedrís superior de l'estructura que es conserva està fet amb lloses de pedra inclinades per facilitar el rentat de la roba. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície.","codi_element":"08148-168","ubicacio":"Can Suriol","historia":"","coordenades":"41.3123300,1.7901900","utm_x":"398734","utm_y":"4574135","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55912-foto-08148-168-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55913","titol":"Rellotge de sol de Can Marcer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-marcer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Força malmès, si bé conserva les parts escencials","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la paret. Conserva únicament una superfície ovalada encalcinada de la qual, en el seu terç superior, n'emergeix el gnòmon.","codi_element":"08148-169","ubicacio":"Can Marcer","historia":"","coordenades":"41.2767000,1.8339200","utm_x":"402341","utm_y":"4570130","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55913-foto-08148-169-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55913-foto-08148-169-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55914","titol":"Pou i safareig de la plaça de l'Església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-i-safareig-de-la-placa-de-lesglesia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou i safareig de la plaça de l'Església s'emplacen en aquesta plaça, al costat d'una zona de jocs infantils. Es tracta d'un conjunt format per un pou amb un safareig que tot i que no està adossat, hi tenia una relació directa. El pou, en forma de tronc de conus, és obrat amb maçoneria i es troba en part revestit de ciment. Compta amb un diàmetre màxim exterior de 170 cm i un diàmetre interior de 90 cm. La superestructura del pou supera els 2 metres d'alçada i, l'accés a la boca del es feia per una obertura de 55 cm amb un àmpit de 90 cm d'alçada. A la part alta del pou es conserva una biga de fusta de la que hauria penjat una corriola. Al costat dret del pou, el més pròxim al safareig, s'observa una obertura revestida amb maons que hauria servit, possiblement, per abocar-hi l'aigua extreta i conduir-la a l'exterior (fins al safareig?) mitjançant una canalització de ceràmica que encara s'observa a l'exterior del pou. Les obertures del pou estan enreixades per evitar que s'hi puguin produir accidents. El safareig es troba adossat a un marge, a escassos metres del pou. Mesura 190 x 100 cm i té una alçada de 80 cm. El rentador està fet amb peces de ceràmica sense esmaltar. Actualment està envaït per la vegetació. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície","codi_element":"08148-170","ubicacio":"plaça de l'Església","historia":"","coordenades":"41.3103700,1.8108100","utm_x":"400457","utm_y":"4573894","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55914-foto-08148-170-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55914-foto-08148-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55914-foto-08148-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55915","titol":"Col·lecció d'objectes d'Olivella del museu Victor Balaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dobjectes-dolivella-del-museu-victor-balaguer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les peces conservades al museu Victor Balaguer procedents d'Olivella són elements arqueològics originals de tres jaciments arqueològics del municipi que han estat dipositats per persones i en moments diferents: - Cova del Montnàs : tres capses de material arqueològic no descrit; restes humanes; dues olles, dos bols, una gerra, un plat, una kràtera, tot d'argila vermella; una fusaiola, set ganivets de sílex, una fletxa de bronze, dos collarets de pedres, closques i os, un botó, un fragemnet de ganívet de sílex, un penjoll d'os, un percusor de síelx i un molí de mà. - Castell vell d'Olivella: 23 fragments ceràmics recollits per persones i moments diferents. Cronologia ibèric-romà-medieval. - Puig de la Mola: dos fragments ceràmics d'època ibèrica.","codi_element":"08148-171","ubicacio":"Av. Víctor Balaguer s\/n, Vilanova i la Geltrú","historia":"","coordenades":"41.3103900,1.8122200","utm_x":"400575","utm_y":"4573895","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Edats dels Metalls|Ibèric|Romà","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|81|83","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55916","titol":"Pou de cal Marcer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-cal-marcer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Superestructura malmesa","descripcio":"Es tracta d'un pou excavat en el terreny que presenta brocal de pedra i morter sense coberta. La part per on s'hi accedeix és oberta, hi ha un ampit de pedra. El diàmetre interior és de 2 metres. A l'interior s'observa el pou pròpiament dit excavat a la roca. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície.","codi_element":"08148-172","ubicacio":"Camí de Sitges a Jafre","historia":"","coordenades":"41.2745100,1.8366200","utm_x":"402564","utm_y":"4569884","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55916-foto-08148-172-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55916-foto-08148-172-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55917","titol":"Barraca de pedra seca amb contrafort 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-amb-contrafort-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció aixecada en pedra seca de planta circular i forma troncocònica, de 3,35 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,40 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula. Al voltant destaca una corona construïda a manera de contrafort.","codi_element":"08148-173","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2700900,1.8570300","utm_x":"404267","utm_y":"4569370","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"MODEL 1. Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'observatori del paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 2. Autor: Drac Verd de Sitges.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55918","titol":"Barraca de pedra seca planta rodona 74","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-planta-rodona-74","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció aixecada en pedra seca de planta circular i forma troncocònica, de 2,60 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,50 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Els muntants de la de la porta estan fets amb pedres escairades. A la part superior hi ha una gran llosa com a llinda. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula.","codi_element":"08148-174","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2931400,1.8637700","utm_x":"404865","utm_y":"4571922","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"MODEL 2. Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'observatori del paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 74.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55919","titol":"Barraca de pedra seca bessona composta 22","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-bessona-composta-22","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construccions aixecades en pedra seca de planta circular i forma troncocònica, una de 2,40 m. de diàmetre a la base i una altra 2,50 m amb alçades màximes similars (2,10 m) Les construcció son de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La particularitat d'aquesta construcció és que els dues barraques estan ubicades una contra l'altre, amb una part adossada, fet poc freqüent en les barraques d'aquest municipi. Els muntants de la de la porta estan fets amb pedres escairades. A la part superior hi ha una gran llosa com a llinda. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula.","codi_element":"08148-175","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2795900,1.8516000","utm_x":"403826","utm_y":"4570431","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"MODEL 3. Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'observatori del paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 22. Autor: Josep Miret","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55920","titol":"Barraca de pedra seca planta indeterminable o enderrocada 8370","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-planta-indeterminable-o-enderrocada-8370","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció aixecades en pedra seca pràcticament enderrocada de planta rodona, diàmetre intern 2,60 m pel seu estat de conservació. Les construcció son de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre).","codi_element":"08148-176","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2913600,1.8692000","utm_x":"405317","utm_y":"4571718","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55920-foto-08148-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55920-foto-08148-176-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"MODEL 4. Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'observatori del paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 8370. Autor: Josep Miret.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55921","titol":"Barraca de pedra seca de planta quadrada 197","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-de-planta-quadrada-197","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció aixecada en pedra seca de planta quadrada, de 3,90 m. de costat i una alçada màxima de 2,70 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El tancament de la volta es fa amb una llosa plana amb una creu inscrita. Els muntants de la de la porta estan fets amb pedres escairades de mida més gran que la resta. A la part superior hi ha una gran llosa plana com a llinda. El sostre està cobert amb terra al voltant i blocs de pedra a la part central.","codi_element":"08148-177","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2958000,1.8081800","utm_x":"400215","utm_y":"4572279","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55921-foto-08148-177-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55921-foto-08148-177-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"MODEL 5. Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'observatori del paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 197. Autor: Drac Verd de Sitges","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55922","titol":"Escultura de Zimbabwe I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-de-zimbabwe-i","bibliografia":"JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura en pedra natural (Springstone) 72 x 32 cm, representa una dona vestida amb faldilla de volants i barrets cònic, contrasta la pedra polida negra de cara i mans amb la resta de la peça rugosa de color gris.","codi_element":"08148-178","ubicacio":"Ajuntament d'Olivella","historia":"Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges.","coordenades":"41.3103900,1.8122200","utm_x":"400575","utm_y":"4573895","any":"2004","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55922-foto-08148-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55922-foto-08148-178-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55923","titol":"Escultura de Zimbabwe II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-de-zimbabwe-ii","bibliografia":"JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura en pedra natural (Springstone) 66 x 25 cm. Es tracta d'un bloc de pedra, la part superior del qual es divideix en dos blocs simètrics on s'esculpeixen molt lleugerament, amb petites incisions trets humans que formen cares o màscares.","codi_element":"08148-179","ubicacio":"Ajuntament d'Olivella","historia":"Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges.","coordenades":"41.3103900,1.8122200","utm_x":"400575","utm_y":"4573895","any":"2004","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55923-foto-08148-179-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55924","titol":"Col·lecció de pintura Ajuntament d'Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintura-ajuntament-dolivella","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de pintures que té per temàtica el municipi d'Olivella. La tècnica és variada (oli, aquarel·la, acrílic, pastel, etc.), el suport tela o paper i les mides van entre un 12 i un 40 de bastidor. Avui dia les pintures s'ubiquen en diferents dependències dels edificis municipals.","codi_element":"08148-180","ubicacio":"Ajuntament d'Olivella","historia":"Aquesta col·lecció ha estat formada amb les obres procedents d'un concurs de pintura ràpida organitzat per l'Ajuntament d'Olivella entre els anys 1992 i 2011 en el context de la festa major. Les pintures són les que resultaven guanyadores d'aquest certamen.","coordenades":"41.3103900,1.8122200","utm_x":"400575","utm_y":"4573895","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55924-foto-08148-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55924-foto-08148-180-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55925","titol":"Les campanes de l'església d'Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-campanes-de-lesglesia-dolivella","bibliografia":"

CATALÀ, R. (2003). Quaranta anys a la parròquia d'Olivella (Garraf). Anècdotes i vivències d'un rector rural. Olivella. Edita l'autor i l'Ajuntament d'Olivella<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El campanar de l'església d'Olivella aixopluga tres campanes. En direcció est, en la finestra amb vistes cap al carrer major, hi ha una peça de 57 cm de diàmetre i 46 de llargada. Enmig de la cintura de la campana hi ha un segell guarnit amb elements florals amb la inscripció amb una part il·legible: ‘Construida por Isidro Palli... Barcelona' i sota amb unes pastilles superposades els números 18, falten els dos números que completarien la data de la campana. A cada costat de la panxa apareixen imatges de sants motllades, en una banda un sant amb corona vestit noblement i amb una llança, a l'altre una mare de Déu coronada amb el nen Jesús també coronat. A la part superior de la campana apareix la inscripció ‘Renobada por Antonio Marcer' Les dues campanes ubicades a les finestres que donen a la façana principal amb vistes a la plaça, són del mateix any i fetes pel mateix constructor: any 1600, Simon Faillet. Es diferencien per les mides. La més petita és de 77 cm de diàmetre i 68 cm de llargada. Al llavi de la campana hi ha una inscripció en llatí, una oració i el nom del mestre que va fer les campanes. A la part superior de la campanar una inscripció una oració en llatí dedicada a la Mare de Déu demana protecció contra les tempestes. L'altre campana de 84 cm de diàmetre i 80 cm de llargada és dedicada als patrons de la parròquia, Sant Pere i Sant Fèlix, tal com expressa la inscripció de la part superior. El llavi de la campanar conté una inscripció en llatí, una aclamació a Jesucrist. Amdues campanes tenen una creu motllurada al enmig de la campanar i les inicials de Jesucrist en grec i en llatí. També algunes figures de sants, bisbes i arcàngels, alguna força degradada. Per últim cal destacar que les anses d'aquestes dues campanes presenten decoracions amb cares humanes. Les tres campanes pengen de tremuges de peces de fusta amb tirants. Les campanes toquen per un sistema elèctric mecànic.<\/p> ","codi_element":"08148-181","ubicacio":"Església de Sant Pere i Sant Fèlix","historia":"

La campana més petita podria ser original del poble de Jafre, segons l'afirmació que Mn. Ramon Català recull el seu llibre.<\/p> ","coordenades":"41.3104800,1.8105900","utm_x":"400439","utm_y":"4573906","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55925-foto-08148-181-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55925-foto-08148-181-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-10 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55927","titol":"Festa Major d'Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dolivella","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa major d'Olivella es celebra entorn al dia 29 de juliol en honor dels seus patrons Sant Pere i Sant Fèlix. Els balls propis del poble participen en una cercavila. Són els gegants, que tenen nom propi, el Perot i la Xurra són noms de cases antigues d'Olivella. El Drac d'Olivella imita al de Sitges; colla de timbalers i colla de diables, i bastoners. La Festa Major consta de pregó, tronada i cercavila i lectura dels versos dels diables d'Olivella. La resta del programa són actes habituals a les festes majors populars de Catalunya: ofici de festa major, ballada de sardanes, havaneres o tir el plat. La festa Major està organitzada per l'Ajuntament d'Olivella, una comissió de festes i les associacions de veïns i veïnes de totes les urbanitzacions.","codi_element":"08148-183","ubicacio":"Olivella","historia":"Els elements de la Festa Major d'Olivella són creats al segle XX. La despoblació d'Olivella va fer que es perdés la tradició de fer-ne. Els últims 50 anys s'ha donat un procés de creació popular dels Gegants o la creació d'elements com els diables i el ball de bastoners.","coordenades":"41.3103900,1.8122200","utm_x":"400575","utm_y":"4573895","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55927-foto-08148-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55927-foto-08148-183-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55928","titol":"Rellotge de sol dels Pelagons de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-dels-pelagons-de-dalt","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Força malmès, si bé conserva les parts escencials","descripcio":"Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la paret. Consisteix en una circumferència de color blanquinós dins del qual s'hi representa un cercle de color blanc i traç gruixut. A l'interior d'aquest s'hi deurien representar les xifres horàries, actualment no visibles. Conserva, en canvi, el gnòmon.","codi_element":"08148-184","ubicacio":"Els Pelagons de Dalt","historia":"","coordenades":"41.3220200,1.7912200","utm_x":"398835","utm_y":"4575210","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55928-foto-08148-184-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55928-foto-08148-184-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55929","titol":"Barraca 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-185","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2700400,1.8599700","utm_x":"404513","utm_y":"4569361","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55930","titol":"Barraca 15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-15-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-186","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2772100,1.8463300","utm_x":"403381","utm_y":"4570172","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55931","titol":"Barraca 18","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-187","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2744800,1.8497300","utm_x":"403662","utm_y":"4569866","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55931-foto-08148-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55931-foto-08148-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55932","titol":"Barraca 23","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-23-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Coberta de vegetació","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-188","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2798000,1.8524100","utm_x":"403894","utm_y":"4570453","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55933","titol":"Barraca 25","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-25-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enfonsada","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-189","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2745800,1.8563100","utm_x":"404213","utm_y":"4569869","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55934","titol":"Barraca 37","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-37-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-190","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2793800,1.8525900","utm_x":"403909","utm_y":"4570406","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55935","titol":"Barraca 24","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-24-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-191","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2802400,1.8529600","utm_x":"403941","utm_y":"4570502","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55936","titol":"Barraca 45","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-45-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enrunada","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-192","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2896900,1.8431700","utm_x":"403135","utm_y":"4571562","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55937","titol":"Barraca 46","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-46-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-193","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2890600,1.8449900","utm_x":"403287","utm_y":"4571490","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55937-foto-08148-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55937-foto-08148-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55938","titol":"Barraca 73","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-73","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-194","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2942200,1.8580600","utm_x":"404389","utm_y":"4572048","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55939","titol":"Barraca 75","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-75","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-195","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2937300,1.8639000","utm_x":"404877","utm_y":"4571987","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55940","titol":"Barraca 77","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-77","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-196","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2908900,1.8651300","utm_x":"404976","utm_y":"4571670","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55941","titol":"Barraca 150","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-150","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-197","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2750200,1.8286700","utm_x":"401899","utm_y":"4569949","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55942","titol":"Barraca 151","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-151","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-198","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2833200,1.8560500","utm_x":"404204","utm_y":"4570840","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55943","titol":"Barraca 152","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-152","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-199","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2817200,1.8662100","utm_x":"405053","utm_y":"4570651","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55944","titol":"Barraca 173","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-173","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-200","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2885500,1.8147200","utm_x":"400751","utm_y":"4571467","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55944-foto-08148-200-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55945","titol":"Barraca 196","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-196","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-201","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2960600,1.8024200","utm_x":"399733","utm_y":"4572315","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55945-foto-08148-201-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55946","titol":"Barraca 214","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-214-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-202","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2940200,1.7591900","utm_x":"396110","utm_y":"4572139","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55947","titol":"Barraca 215","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-215-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-203","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2964200,1.7575600","utm_x":"395977","utm_y":"4572408","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55948","titol":"Barraca 216","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-216-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-204","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2977600,1.7559500","utm_x":"395845","utm_y":"4572558","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55949","titol":"Barraca 218","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-218-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-205","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2889400,1.7531400","utm_x":"395595","utm_y":"4571583","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55950","titol":"Barraca 219","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-219-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-206","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2940600,1.7568000","utm_x":"395910","utm_y":"4572147","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55950-foto-08148-206-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55951","titol":"Barraca 2134","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2134","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-207","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2731500,1.8430100","utm_x":"403097","utm_y":"4569725","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55952","titol":"Barraca 2135","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2135","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-208","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2741700,1.8408600","utm_x":"402919","utm_y":"4569841","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55952-foto-08148-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55952-foto-08148-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55953","titol":"Barraca 2140","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2140","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-209","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2871500,1.8510900","utm_x":"403795","utm_y":"4571271","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55954","titol":"Barraca 2141","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2141","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-210","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2864300,1.8503800","utm_x":"403734","utm_y":"4571192","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55955","titol":"Barraca 8158","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8158","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-211","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2755700,1.8274500","utm_x":"401798","utm_y":"4570012","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55955-foto-08148-211-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55956","titol":"Barraca 8658","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8658","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-212","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3154900,1.8171300","utm_x":"400994","utm_y":"4574455","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55956-foto-08148-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55956-foto-08148-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55957","titol":"Barraca 8666","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8666","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-213","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2752500,1.8515200","utm_x":"403813","utm_y":"4569949","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55957-foto-08148-213-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55957-foto-08148-213-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55958","titol":"Barraca 9581","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9581","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-214","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2894200,1.8298800","utm_x":"402022","utm_y":"4571546","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55959","titol":"Barraca 9582","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9582","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-215","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2832700,1.7553000","utm_x":"395767","utm_y":"4570951","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55959-foto-08148-215-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55960","titol":"Barraca 10975","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-10975","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-216","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2995100,1.7944400","utm_x":"399070","utm_y":"4572707","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55960-foto-08148-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55960-foto-08148-216-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55961","titol":"Barraca 13238","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-13238","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 1 fitxa 173<\/p> ","codi_element":"08148-217","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3087700,1.8258900","utm_x":"401717","utm_y":"4573699","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55961-foto-08148-217-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55962","titol":"Barraca 16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-16-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-218","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2734500,1.8524100","utm_x":"403885","utm_y":"4569748","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55962-foto-08148-218-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55963","titol":"Barraca 19","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-19-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-219","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2768200,1.8487400","utm_x":"403583","utm_y":"4570127","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55964","titol":"Barraca 20","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-20-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-220","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2774700,1.8492800","utm_x":"403629","utm_y":"4570198","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55965","titol":"Barraca 21","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-21-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-221","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2780000,1.8522900","utm_x":"403882","utm_y":"4570254","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55966","titol":"Barraca 26","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-26-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-222","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2752300,1.8587400","utm_x":"404418","utm_y":"4569939","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55967","titol":"Barraca 30","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-30-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-223","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2732400,1.8594100","utm_x":"404471","utm_y":"4569717","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55968","titol":"Barraca 36","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-36-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-224","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2785800,1.8644200","utm_x":"404898","utm_y":"4570305","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55969","titol":"Barraca 44","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-44-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-225","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2891800,1.8424600","utm_x":"403075","utm_y":"4571506","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55969-foto-08148-225-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55969-foto-08148-225-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55970","titol":"Barraca 47","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-47-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-226","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2878000,1.8438500","utm_x":"403189","utm_y":"4571351","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55971","titol":"Barraca 48","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-48-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-227","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2860600,1.8541100","utm_x":"404046","utm_y":"4571146","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55972","titol":"Barraca 49","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-49-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-228","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2858300,1.8580300","utm_x":"404374","utm_y":"4571117","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55973","titol":"Barraca 50","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-50-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-229","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2851000,1.8591800","utm_x":"404469","utm_y":"4571034","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55974","titol":"Barraca 76","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-76","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-230","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2932900,1.8653500","utm_x":"404998","utm_y":"4571937","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55975","titol":"Barraca 78","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-78","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-231","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2899300,1.8651100","utm_x":"404973","utm_y":"4571564","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55976","titol":"Barraca 81","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-81","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-232","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2862700,1.8656900","utm_x":"405016","utm_y":"4571157","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55977","titol":"Barraca 82","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-82","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-233","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2857200,1.8667900","utm_x":"405107","utm_y":"4571095","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55978","titol":"Barraca 83","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-83","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-234","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2899700,1.8668800","utm_x":"405121","utm_y":"4571566","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55979","titol":"Barraca 84","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-84","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-235","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2742800,1.8354800","utm_x":"402468","utm_y":"4569859","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55979-foto-08148-235-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55980","titol":"Barraca 144","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-144","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-236","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2837400,1.8463100","utm_x":"403389","utm_y":"4570897","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55981","titol":"Barraca 146","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-146","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-237","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2891900,1.8524000","utm_x":"403907","utm_y":"4571496","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55982","titol":"Barraca 147","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-147","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-238","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2942300,1.8464800","utm_x":"403419","utm_y":"4572062","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55983","titol":"Barraca 148","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-148","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-239","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2970300,1.8461800","utm_x":"403398","utm_y":"4572373","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55984","titol":"Barraca 153","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-153","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-240","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2831900,1.8632500","utm_x":"404807","utm_y":"4570818","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55985","titol":"Barraca 176","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-176","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-241","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2887600,1.8318500","utm_x":"402186","utm_y":"4571471","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55986","titol":"Barraca 192","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-192","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-242","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2988400,1.8033300","utm_x":"399813","utm_y":"4572623","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55986-foto-08148-242-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55987","titol":"Barraca 193","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-193","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-243","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2988900,1.8020800","utm_x":"399709","utm_y":"4572630","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55987-foto-08148-243-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55988","titol":"Barraca 199","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-199","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-244","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2990600,1.8122800","utm_x":"400563","utm_y":"4572637","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55988-foto-08148-244-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55988-foto-08148-244-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55989","titol":"Barraca 1178","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1178","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-245","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2930000,1.7470700","utm_x":"395094","utm_y":"4572041","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55990","titol":"Barraca 2133","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2133","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-246","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2766000,1.8447500","utm_x":"403248","utm_y":"4570107","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55991","titol":"Barraca 2142","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2142","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-247","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2791100,1.8302400","utm_x":"402037","utm_y":"4570401","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55992","titol":"Barraca 8155","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8155","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-248","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2907300,1.7480100","utm_x":"395169","utm_y":"4571788","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55993","titol":"Barraca 8157","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8157","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-249","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2974800,1.7455600","utm_x":"394974","utm_y":"4572540","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55993-foto-08148-249-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55994","titol":"Barraca 8159","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8159","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-250","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2868300,1.8139800","utm_x":"400687","utm_y":"4571277","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55994-foto-08148-250-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55994-foto-08148-250-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55995","titol":"Barraca 8303","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8303","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-251","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2799300,1.8283900","utm_x":"401883","utm_y":"4570495","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"55996","titol":"Barraca 8663","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8663","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-252","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2754900,1.8593000","utm_x":"404465","utm_y":"4569967","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55996-foto-08148-252-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55997","titol":"Barraca 8664","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8664","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-253","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2763500,1.8547700","utm_x":"404087","utm_y":"4570068","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55997-foto-08148-253-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55998","titol":"Barraca 8667","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8667","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-254","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2750600,1.8503400","utm_x":"403714","utm_y":"4569929","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55998-foto-08148-254-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55998-foto-08148-254-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"55999","titol":"Barraca 8668","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8668","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-255","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2785200,1.8503500","utm_x":"403720","utm_y":"4570313","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55999-foto-08148-255-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/55999-foto-08148-255-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56000","titol":"Barraca 8669","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8669","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-256","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2775700,1.8575200","utm_x":"404319","utm_y":"4570200","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56000-foto-08148-256-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56001","titol":"Barraca 8756","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8756","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-257","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2797900,1.8685300","utm_x":"405244","utm_y":"4570434","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56001-foto-08148-257-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56002","titol":"Barraca 9441","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9441","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-258","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3208300,1.8089600","utm_x":"400318","utm_y":"4575057","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56002-foto-08148-258-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56003","titol":"Barraca 9583","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9583","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-259","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2859600,1.7576200","utm_x":"395966","utm_y":"4571246","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56003-foto-08148-259-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56004","titol":"Barraca 12542","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-12542","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-260","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3116000,1.8005300","utm_x":"399598","utm_y":"4574042","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56004-foto-08148-260-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56004-foto-08148-260-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56005","titol":"Barraca 13237","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-13237","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-261","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2923100,1.7585800","utm_x":"396056","utm_y":"4571950","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56005-foto-08148-261-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56006","titol":"Barraca 13239","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-13239","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 2 fitxa 174<\/p> ","codi_element":"08148-262","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2943900,1.7549300","utm_x":"395754","utm_y":"4572186","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56006-foto-08148-262-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56007","titol":"Barrca 8373","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barrca-8373","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 3 fitxa 175<\/p> ","codi_element":"08148-263","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2795500,1.8426800","utm_x":"403079","utm_y":"4570436","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56008","titol":"Barraca 17","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-264","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2729400,1.8513600","utm_x":"403796","utm_y":"4569693","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56008-foto-08148-264-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56009","titol":"Barraca 8160","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8160","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-265","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2914700,1.8468100","utm_x":"403443","utm_y":"4571755","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56010","titol":"Barraca 8161","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8161","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-266","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2889200,1.8626400","utm_x":"404764","utm_y":"4571454","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56011","titol":"Barraca 8304","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8304","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-267","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2777000,1.8297400","utm_x":"401993","utm_y":"4570245","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56012","titol":"Barraca 8305","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8305","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-268","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2778900,1.8279900","utm_x":"401846","utm_y":"4570269","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56013","titol":"Barraca 8306","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8306","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-269","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2904200,1.8444900","utm_x":"403247","utm_y":"4571641","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56013-foto-08148-269-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56014","titol":"Barraca 8307","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8307","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-270","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2921000,1.8383500","utm_x":"402735","utm_y":"4571834","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56015","titol":"Barraca 8308","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8308","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-271","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2847600,1.8678500","utm_x":"405195","utm_y":"4570987","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56016","titol":"Barraca 8309","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8309","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-272","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2876800,1.8673900","utm_x":"405160","utm_y":"4571312","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56016-foto-08148-272-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56017","titol":"Barraca 8368","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8368","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-273","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2972700,1.8599500","utm_x":"404551","utm_y":"4572384","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56017-foto-08148-273-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56018","titol":"Barraca 8369","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8369","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-274","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2953800,1.8637200","utm_x":"404864","utm_y":"4572170","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56019","titol":"Barraca 8371","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8371","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-275","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2932000,1.8688300","utm_x":"405289","utm_y":"4571923","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56019-foto-08148-275-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56020","titol":"Barraca 8372","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8372","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-276","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2825800,1.8541600","utm_x":"404045","utm_y":"4570760","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56020-foto-08148-276-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56021","titol":"Barraca 8374","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8374","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-277","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2989300,1.8599900","utm_x":"404557","utm_y":"4572569","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56021-foto-08148-277-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56022","titol":"Barraca 8660","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8660","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-278","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2730700,1.8456700","utm_x":"403320","utm_y":"4569714","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56022-foto-08148-278-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56022-foto-08148-278-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56023","titol":"Barraca 8661","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8661","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-279","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2742000,1.8548400","utm_x":"404090","utm_y":"4569829","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56024","titol":"Barraca 8662","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8662","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-280","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2767100,1.8594000","utm_x":"404475","utm_y":"4570103","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56024-foto-08148-280-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56025","titol":"Barraca 8757","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8757","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-281","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2804900,1.8659500","utm_x":"405029","utm_y":"4570515","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56025-foto-08148-281-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56026","titol":"Barraca 8758","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8758","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-282","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2795400,1.8705000","utm_x":"405409","utm_y":"4570405","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56026-foto-08148-282-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56026-foto-08148-282-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56027","titol":"Barraca 8759","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8759","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-283","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2785500,1.8258800","utm_x":"401671","utm_y":"4570344","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56027-foto-08148-283-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56028","titol":"Barraca 8761","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8761","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-284","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2945400,1.7812600","utm_x":"397959","utm_y":"4572171","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56028-foto-08148-284-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56029","titol":"Barraca 9577","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9577","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-285","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2976000,1.7819800","utm_x":"398024","utm_y":"4572510","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56029-foto-08148-285-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56030","titol":"Barraca 9578","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9578","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-286","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3033000,1.7698600","utm_x":"397018","utm_y":"4573157","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56030-foto-08148-286-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56031","titol":"Barraca 9579","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9579","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-287","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2785500,1.8258800","utm_x":"401671","utm_y":"4570344","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56031-foto-08148-287-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56032","titol":"Barraca 9849","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9849","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-288","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2915000,1.8286100","utm_x":"401919","utm_y":"4571779","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56032-foto-08148-288-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56033","titol":"Barraca 9851","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9851","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-289","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2895300,1.8292000","utm_x":"401965","utm_y":"4571559","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56033-foto-08148-289-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56034","titol":"Barraca 9852","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9852","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-290","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2832700,1.7553000","utm_x":"395767","utm_y":"4570951","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56034-foto-08148-290-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56035","titol":"Barraca 9854","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9854","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-291","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3177400,1.7825200","utm_x":"398100","utm_y":"4574745","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56035-foto-08148-291-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56036","titol":"Barraca 9855","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9855","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-292","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3217600,1.7841600","utm_x":"398244","utm_y":"4575189","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56036-foto-08148-292-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56037","titol":"Barraca 11961","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-11961","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-293","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2925300,1.8091400","utm_x":"400290","utm_y":"4571915","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56037-foto-08148-293-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56037-foto-08148-293-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56038","titol":"Barraca 12173","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-12173","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-294","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2993500,1.8139800","utm_x":"400706","utm_y":"4572667","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56038-foto-08148-294-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56039","titol":"Barraca 12174","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-12174","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-295","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3005400,1.8139600","utm_x":"400706","utm_y":"4572799","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56039-foto-08148-295-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56039-foto-08148-295-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56040","titol":"Barraca 12175","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-12175","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-296","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2963200,1.8219100","utm_x":"401365","utm_y":"4572322","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56040-foto-08148-296-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56041","titol":"Barraca 13236","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-13236","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-297","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2989300,1.7548100","utm_x":"395751","utm_y":"4572690","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56041-foto-08148-297-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56042","titol":"Barraca 13240","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-13240","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-298","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2940800,1.7533500","utm_x":"395621","utm_y":"4572153","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56042-foto-08148-298-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56043","titol":"Barraca 14003","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-14003","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 4 fitxa 176<\/p> ","codi_element":"08148-299","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2894400,1.8452500","utm_x":"403309","utm_y":"4571531","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56043-foto-08148-299-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56044","titol":"Barraca 85","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-85","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 5 fitxa 177<\/p> ","codi_element":"08148-300","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2955800,1.8200500","utm_x":"401208","utm_y":"4572241","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56044-foto-08148-300-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56044-foto-08148-300-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56045","titol":"Barraca 194","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-194","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 5 fitxa 177<\/p> ","codi_element":"08148-301","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2982400,1.8037700","utm_x":"399849","utm_y":"4572555","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56046","titol":"Barraca 195","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-195","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 5 fitxa 177<\/p> ","codi_element":"08148-302","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3073100,1.8097400","utm_x":"400363","utm_y":"4573556","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56046-foto-08148-302-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56047","titol":"Barraca 198","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-198","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 5 fitxa 177<\/p> ","codi_element":"08148-303","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2952700,1.8102200","utm_x":"400385","utm_y":"4572218","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56047-foto-08148-303-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56048","titol":"Barraca 200","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-200","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 5 fitxa 177<\/p> ","codi_element":"08148-304","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2998500,1.8083000","utm_x":"400231","utm_y":"4572729","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56049","titol":"Barraca 201","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-201","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 5 fitxa 177<\/p> ","codi_element":"08148-305","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2980100,1.8082600","utm_x":"400225","utm_y":"4572525","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56049-foto-08148-305-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56050","titol":"Barraca 220","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-220-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 5 fitxa 177<\/p> ","codi_element":"08148-306","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2952600,1.7550000","utm_x":"395761","utm_y":"4572282","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56051","titol":"Barraca 221","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-221-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 5 fitxa 177<\/p> ","codi_element":"08148-307","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.3002900,1.7524500","utm_x":"395556","utm_y":"4572844","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56051-foto-08148-307-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56051-foto-08148-307-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56052","titol":"Barraca 8154","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8154","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 5 fitxa 177<\/p> ","codi_element":"08148-308","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2886300,1.7524000","utm_x":"395533","utm_y":"4571549","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56052-foto-08148-308-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56053","titol":"Barraca 8665","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8665","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 5 fitxa 177<\/p> ","codi_element":"08148-309","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2791800,1.8563400","utm_x":"404223","utm_y":"4570380","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56053-foto-08148-309-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56054","titol":"Barraca 9580","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9580","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 5 fitxa 177<\/p> ","codi_element":"08148-310","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2884000,1.8296000","utm_x":"401997","utm_y":"4571434","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56054-foto-08148-310-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56055","titol":"Barraca 9850","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9850","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 5 fitxa 177<\/p> ","codi_element":"08148-311","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2899800,1.8282200","utm_x":"401884","utm_y":"4571611","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56056","titol":"Barraca 9853","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9853","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Barraca model 5 fitxa 177<\/p> ","codi_element":"08148-312","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.2928300,1.7686000","utm_x":"396896","utm_y":"4571996","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56056-foto-08148-312-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56056-foto-08148-312-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"56057","titol":"Cisterna del camí de Santa Susanna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cisterna-del-cami-de-santa-susanna","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Runa a l'interior.","descripcio":"La cisterna se situa a l'est del camí de Santa Susanna, a tocar d'aquest. És de planta és circular, d'1,45 m de diàmetre. Està revestida de maons i revestida amb morter de calç. Conserva una superestructura d'un metre d'alçada. Sembla que estava cobert per una falsa cúpula feta per aproximació de filades (a semblança de les barraques de pedra seca), que es conserva parcialment.","codi_element":"08148-313","ubicacio":"Camí de Santa Susanna","historia":"La cisterna va ser redescoberta i netejada el 2013 durant un camp de treball impulsat per l'Ajuntament d'Olivella i la Fundació Catalana de l'Esplai.","coordenades":"41.3204200,1.8081400","utm_x":"400249","utm_y":"4575013","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56057-foto-08148-313-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56057-foto-08148-313-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56057-foto-08148-313-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56058","titol":"Forn de calç de la Plana Novella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-la-plana-novella","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 5 m de diàmetre i 3,9 m d'alçada. La porta d'entrada, reforçada per unes barres de ferro que en recolzen la llinda, està pràcticament tapada per un abocament de terra i pedres. Té uns 90 cm d'amplada i, tot i estar sencera, actualment només es pot accedir a l'interior per un espai d'uns 60 cm d'alçada. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç.","codi_element":"08148-314","ubicacio":"Camí de Begues a la Plana Novella","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.","coordenades":"41.2957300,1.8498100","utm_x":"403700","utm_y":"4572225","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56058-foto-08148-314-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56058-foto-08148-314-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56058-foto-08148-314-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56059","titol":"Forn de calç del Camp de Tir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-camp-de-tir","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Presenta part de les parets esfondrades.","descripcio":"El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 4,7 m de diàmetre i 3,65 m d'alçada. No conserva el front de l'estructura on se situava la porta d'entrada. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara part de la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç.","codi_element":"08148-315","ubicacio":"Carrer de l'Arc de Sant Marti, 50","historia":"Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.","coordenades":"41.3075700,1.7732200","utm_x":"397306","utm_y":"4573627","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56059-foto-08148-315-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56059-foto-08148-315-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56059-foto-08148-315-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals. Avui forma part de la zona d'iniciació del club de tir amb arc.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56060","titol":"Olivera 1 Can Surià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/olivera-1-can-suria","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un exemplar d'olivera (Olea europaea var. Europaea) centenària. El diàmetre del tronc és d'1,5 m (amb un perímetre d'uns 4 m) i té una alçada d'uns 9 m. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. Les branques i fulles són oposades; les fulles rígides, enteres, lanceolades, tot l'any verdes; cara superior de la fulla d'un verd grisenc; cara inferior, esblanqueïda; flors blanques, petites, agrupades formant ramells drets. Tot i que no es possible concretar l'edat de l'exemplar, per l'amplada del tronc i les rugositats cal pensar que podria ser un arbre centenari.","codi_element":"08148-316","ubicacio":"Carrer de l'Olivera, 96","historia":"Aquesta olivera formava part d'un antic conreu, on hi havia un rengla d'oliveres. En el procés d'urbanització de Can Surià aquest exemplar ha estat conservat com element ornamental.","coordenades":"41.3146000,1.7705100","utm_x":"397090","utm_y":"4574411","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56060-foto-08148-316-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56060-foto-08148-316-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56061","titol":"Olivera 2 Can Surià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/olivera-2-can-suria","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un exemplar d'olivera (Olea europaea var. Europaea) centenària. El diàmetre del tronc és d'1,2 m (amb un perímetre d'uns 3,7 m) i té una alçada d'uns 9 m. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. Les branques i fulles són oposades; les fulles rígides, enteres, lanceolades, tot l'any verdes; cara superior de la fulla d'un verd grisenc; cara inferior, esblanqueïda; flors blanques, petites, agrupades formant ramells drets. Tot i que no es possible concretar l'edat de l'exemplar, per l'amplada del tronc i les rugositats cal pensar que podria ser un arbre centenari.","codi_element":"08148-317","ubicacio":"Carrer de l'Olivera, 27","historia":"Aquesta olivera formava part d'un antic conreu, on hi havia un rengla d'oliveres. En el procés d'urbanització de Can Surià aquest exemplar ha estat conservat com element ornamental.","coordenades":"41.3157200,1.7683800","utm_x":"396914","utm_y":"4574537","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56061-foto-08148-317-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56062","titol":"Creu de pedró de la plaça de l'Església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-pedro-de-la-placa-de-lesglesia","bibliografia":"CATALÀ, R. (2003). Quaranta anys a la parròquia d'Olivella (Garraf). Anècdotes i vivències d'un rector rural. Olivella. Edita l'autor i l'Ajuntament d'Olivella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu patent de ferro disposada al centre d'una gran llosa de pedra mitjançant una barnilla de 64 centímetres d'alçada a la qual hi ha soldada una creu de forja que mesura 27 centímetres d'amplada i 26 centímetres d'alçada. La llosa de pedra calcària treballada per formar un paral·lelepípede, consistent segurament en una ara, col·locada sobre un pedestal de maó. Mesura 100 x 93 centímetres i té un gruix de 25 centímetres. El pedestal és una estructura de maons que mesura 46 centímetres d'alçada.","codi_element":"08148-318","ubicacio":"Plaça de l'Església","historia":"No queda clara la procedència de l'ara i la creu que hi ha exposada a la plaça de l'Església. Segons algunes fonts aquests elements havien format part del cementiri que havia existit entorn a l'església (Sr. Josep Camps de Can Suriol, comunicació personal); una altra opció és que almenys la creu provingui del cementiri de Jafre (Català, 2003).","coordenades":"41.3103000,1.8106600","utm_x":"400444","utm_y":"4573886","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56062-foto-08148-318-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56062-foto-08148-318-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56062-foto-08148-318-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56063","titol":"Pica baptismal de la plaça de l'Església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-baptismal-de-la-placa-de-lesglesia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pica baptismal de pedra de forma semiesfèrica, amb 63 centímetres de diàmetre màxim exterior i 47,5 centímetres de diàmetre màxim interior. L'alçada exterior és de 33 centímetres i la seva profunditat de 20 centímetres. L'ornamentació exterior consisteix en una doble revora arran de llavi i d'un cordó de secció semicircular en el terç superior de la peça. La pica està sostinguda per una base d'obra consistent en un paral·lelepípede de 45 x 45 centímetres i 20 centímetres d'alçada sobre el que s'aixeca un peu prismàtic de 70 centímetres d'alçada i una secció de 32 x 32 centímetres a la base i 26 x 26 centímetres a la part alta.","codi_element":"08148-319","ubicacio":"plaça de l'Església","historia":"Segons comunicació personal del Sr. Josep Camps de Can Suriol, en un moment indeterminat de la primera meitat del segle XX, la família Camps va fer una aportació econòmica a l'església per tal de que aquesta pogués encarregar una nova pica baptismal. Un cop s'instal·là la nova, la vella es traslladà a la plaça de l'Església.","coordenades":"41.3102700,1.8106200","utm_x":"400441","utm_y":"4573883","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56063-foto-08148-319-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56063-foto-08148-319-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56063-foto-08148-319-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56064","titol":"Camí de Santa Susanna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-santa-susanna","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí històric que, seguint en paral·lel a la riera de Begues, uneix en els seus extrems el nucli històric d'Olivella amb el caseriu de Santa Susanna (Avinyonet del Penedès) i, des d'aquest, amb la plana del Penedès. El camí comparteix traçat, en el seu tram més oriental, amb el Camí del Castell Vell. El llarg del seu recorregut hi podem destacar el pas per Can Muntaner, la cova de Can Muntaner i la cisterna del camí de Santa Susanna. Part del seu recorregut queda dins del terme municipal d'Avinyonet del Penedès.","codi_element":"08148-320","ubicacio":"Olivella","historia":"Aquest era el camí històric que unia el nucli d'Olivella amb la plana del Penedès, passant pel caseriu de Santa Susanna.","coordenades":"41.3205300,1.8081300","utm_x":"400248","utm_y":"4575025","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56064-foto-08148-320-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56064-foto-08148-320-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56065","titol":"Creu d'Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-dolivella","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu llatina de formigó, consta d'una base poligonal soterrada parcialment on s'ubica la creu pròpiament dita, de 2,55 metres d'alçada i un metre el braç tranversal. L'única decoració és una incisió interior que ressegueix tot el perfil de la creu. No hi ha inscripcions.","codi_element":"08148-321","ubicacio":"Plaça Major (nucli d'Olivella)","historia":"Tot i que no hem pogut situar amb precisió la cronologia de la ubicació ni la seva raó de ser en l'espai que ocupa, el tipus d'obra recorda a les creus anomenades de 'Santes Missions' o predicacions populars celebrades fins les dècades dels 70 del segle XX.","coordenades":"41.3102800,1.8121400","utm_x":"400568","utm_y":"4573882","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56065-foto-08148-321-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56065-foto-08148-321-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56066","titol":"Sant Pere del Castellvell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-del-castellvell","bibliografia":"

LLORACH, S. (1983). El Penedès durant el període romànic. Relació d'esglésies, castells, personatges, topònims, etc. Vilafranca del Penedès: Gràfiques Llopart. p. 269-270. LLORACH, S.; CARBONELL, V. (1992). 'Castellvell d'Olivella i Sant Pere del Castellvell d'Olivella', Catalunya Romànica, Vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Fundació Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 266-267.<\/p> ","centuria":"XIII-XVII","notes_conservacio":"En estat de runa","descripcio":"

L'edifici compta amb les característiques principals dels temples romànics: parets robustes i amb poques obertures, orientació est-oest amb l'absis a llevant i entrada oberta al mur meridional i, presumiblement resolt amb una volta de canó, avui desapareguda en gran part, sobre la qual hi va haver una coberta a doble vessant. Al capdamunt del mur meridional s'observa un parament que podria haver format part d'un campanar d'espadanya. La nau fou ampliada per ponent amb un cos quadrat de parets més primes.<\/p> ","codi_element":"08148-322","ubicacio":"Al cim del Puig Molí","historia":"

El 1271 el bisbe de Barcelona instituí tres preverats a la capella de les Onze Mil Verges, entre les quals hi havia la capella de castrum nostrum de Olivella, cosa que suposa la primera menció documental de l'església pròxima al castell i que va fer de parròquia fins el 1625. S'esmenta en el mateix document el degà Pere d'Olivella, a qui es considera com a possible fundador de la institució que posteriorment s'anomenà Sant Pere del Castell Vell d'Olivella. El 1381, l'infant Joan va vendre a Pere Feliu, prevere de la capella de les Onze Mil Verges, la jurisdicció civil i criminal del castell nou i el prevere va cedir la meitat d'aquesta jurisdicció al poble, l'any següent. Des d'aquesta època i fins al Decret de Nova Planta (1716), Olivella va estar sota el domini, encara que indirecte, de la Seu episcopal.<\/p> ","coordenades":"41.3207800,1.8144100","utm_x":"400774","utm_y":"4575046","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56066-foto-08148-322-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56066-foto-08148-322-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["17"]},{"id":"56067","titol":"Santa Maria de Jafre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-maria-de-jafre","bibliografia":"Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CATALÀ, R. Mn. (2003). Quaranta anys a la parròquia d'Olivella (Garraf). Anècdotes i vivències d`un rector rural. Olivella: Mn. Ramon Català. CARBONELL, V. (1984). 'Jafra o Jafre?', butlletí interior de la societat d'onomàstica, 13. Societat d'Onomàstica. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. Pàg. 83-90. MADOZ, P. (1849). Diccionario geográfico-estadístico-historico de España y sus posesiones de ultramar (1846-1850). Vol. II. MUNTANER, I. (1983). 'Jafra o Jafre?', butlletí interior de la societat d'onomàstica, 14. Societat d'Onomàstica. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'església de Jafre forma part d'un conjunt d'edificacions que integren un petit nucli rural. Santa Maria de Jafre és una església d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat, orientada est-oest i de 18 metres de longitud i 8 metres d'amplada. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un únic accés, format per una porta amb llinda plana feta de carreus de roca calcària. Per sobre seu, centrada, hi ha una llum circular obrada amb maons. El coronament de la façana és trapezoïdal, rematat per una línia de ceràmica esmaltada en blanc i blau. Sobre hi trobem un campanar d'espadanya de dos ulls d'estil barroc. La coberta és a dues aigües, amb teula àrab, i es troba parcialment enderrocada. A l'interior es pot observar, a la nau, arcs diafragmàtics fets de maons, mentre que l'arc triomfal és de mig punt. A l'absis s'hi conserven les restes de la fornícula que allotjava la Marededéu. El conjunt és d'obra de maons i està enguixat i amb evidències de les motllures i la policromia que la decoraven. Destaquen dos pilars semicirculars a banda i banda de la fornícula, que generen sengles finestres. Tot el conjunt està rematat per una cornisa motllurada.","codi_element":"08148-323","ubicacio":"Jafre","historia":"El primer esment de Jafra (Iafer) data de l'any 1139, juntament amb Garraf i Campdàsens. Poc més tard, el 1143, s'esmenta com a (Iocum de Iafar), pertanyent al castell d'Eramprunyà (CSC, núm. 946). Després, el 1163, en la fundació reial del monestir de Sant Vicenç de Garraf, s'hi troba el testimoni Ramon (de Iafar) (Arxiu antic de Santa Anna, núm. 366). En segles posteriors altres personatges s'identifiquen amb Jafre com a lloc de procedència, signant (Jafer), (Jaffer) o (Jaffero). El lloc de Jafre donà nom al seu castell (1332), a la quadra (1533), a la baronia (1622) i al districte (1867). Pel que fa a Santa Maria de Jafre, els paraments i ornaments palesen les diverses reconstruccions que ha patit l'església al llarg del temps. El 1305 sabem que a Jafre hi oficiava un rector. Tot i així el 1415 es produïa una visita pastoral del bisbe a 'Santa Maria del Castell de Jafra' en què es descriu una església 'en bon estat' (RV, 18). El 1432 es produïa la 'unió perpètua de l'església de Santa Maria de Jafra amb la de Sant Pere d'Olivella' (RV, 10, segons ACB, Lib. II Antiq., fol. 353). Els anys 1617-1623 se celebrà un litigi entre els senyors barons de Jafre i el rector d'Olivella, que al·legava que es pretenia que 'dita Iglesia de Jafre fos una simple capella privada i no sufragània', que acabà en una concòrdia per fer una missa cada 15 dies. El 1672 l'església era anomenada 'Capella de Nostra Senyora de Jafra', denominació que ha persistit fins temps recents. Per les dates inscrites a diferents parts de l'edifici, aquest degué ser reformat els anys 1688, 1850 i 1898. A inicis de la dècada de 1960 Mn. Ramon Català, rector d'Olivella, constatà l'estat de degradació de l'església i el cementiri de Jafre. Junt amb alguns veïns del municipi portaren les despulles existents en els nínxols de Jafre al cementiri municipal d'Olivella. Traslladaren també l'única campana que restava a l'església al campanar de l'església parroquial de Sant Pere. També van recuperar la creu de ferro d'entrada al cementiri. L'any 1997 el poble fou adquirit per la Diputació de Barcelona, iniciant treballs de millora (construcció d'un aparcament i neteja de l'entorn) i protegint l'accés a l'església.","coordenades":"41.2816800,1.8342500","utm_x":"402376","utm_y":"4570682","any":"","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56067-foto-08148-323-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56067-foto-08148-323-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56067-foto-08148-323-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"56068","titol":"Immaculada Concepció de la Plana Novella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/immaculada-concepcio-de-la-plana-novella","bibliografia":"BASSEGODA, J.; ALCALÀ, S. (2003). El palau Novella. Projecte de restauració del safareig històric, IV Trobada d'Estudiosos del Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'edifici forma part del conjunt de la Plana Novella, de caràcter arquitectònic eclèctic amb predomini estètic romàntic amb una tendència medievalitzant. Així, l'església recull elements propis del romànic, com la porta d'entrada i les arcuacions de la façana principal, o gòtics, com la rosassa. És destacable la teulada de ceràmica vidriada en formes d'escames, així com el campanar d'espadanya. La capella cristiana dedicada a la Immaculada Concepció està decorada artísticament amb les pintures d'Enric Monserdà i Vidal, especialment les de l'àbsis (La Santíssima Trinitat amb L'Anunciació de la Verge Maria i L'expulsió d'Adam i Eva del Paradís).","codi_element":"08148-324","ubicacio":"Palau Novella","historia":"La Plana Novella és una antiga heretat que es troba en una petita planúria al centre del Parc del Garraf. Es troba situada en un promontori dominant, la vall dels Reis, que formava part de l'antiga baronia de Jafre. El nom prové de l'antiga masia Plana Novella situada darrere de la casa senyorial documentada en el segle XIV amb el nom de Mas Novella. El poblament d'aquesta zona s'inicià durant el segle XVII, abans però havia existit una casa pairal datada del 1601. L'any 1681, la propietat de la Plana Novella constava que era de José Catà i Bertran, senyor de la baronia de Jafra, qui en aquest any establí com a primer emfiteuta José Raventós i Codorniu del Mas de les Piques. El 22 d'agost de 1875, la finca fou adquirida per l'indià Pere Domènech i Grau, nascut a Sitges l'any 1831 i mor a Barcelona el 1898. La venda de la finca Plana Novella a Pere Domènech i Grau de Sitges va suposar un gran escàndol, ja que els senyors Raventós no eren els veritables senyors, sinó que només posseïen el domini útil de la finca. Aquesta venda va ocasionar un sorollós plet entre el senyor Domènech i els descendents del baró de Jafra, els quals posseïen el domini directe i alodial. Després d'aquest succés, el senyor Pere Domènech va decidir convertir el lloc en colònia agrícola, dedicada fonamentalment a l'explotació de la vinya. El nou propietari va incloure en les seves possessions el benefici de la Llei de colònies d'Alfons XII, que s'aconseguí el 23 de maig de 1885 i es va obtenir, així, l'exempció de l'impost de consum, l'exacció militar als nascuts a la colònia i també per a les set famílies que vivien a les masies sota el seu auspici i el de les 38 persones que treballaven a la colònia agrícola. El senyor Domènech encarrega la construcció del Palau Novella a l'arquitecte Manel Comas i Thos (distingit professionalment dintre dels estils modernista i neogòtic, autor de notables edificacions a Barcelona) recuperant una antiga masia i construint un palauet enmig del Garraf, destinat a l'època estival, per a la seva dona Maria Vilanova i el seu fill Cristòfor Domènech. Les obres de construcció començaren l'1 de juny de 1887 i acabaren el 29 d'octubre de 1890 amb la benedicció del bisbe de Barcelona, Monsenyor Jaume Català Albora. Aquestes obres consistiren en una reforma total de la propietat amb la construcció d'una mansió senyorial d'estil antillà de grans dimensions. Gràcies a l'impuls emprenedor de la senyor Vilanova, el 3 d'octubre de 1887, es van fer arribar les aigües del naixement dels brolladors de les piques fins a la finca, construint quatre quilòmetres de canonades; informació que es troba en una làpida de marbre a l'entrada del Palau. El celler, segons la descripció de l'època eren el millor equipat de Catalunya: amb 300 bótes de 10 càrregues cadascuna realitzades amb fusta dels boscos de la Plana. L'any 1996 es va convertir el Palau Novella en el Monestir de Sakya Tashi Ling (traduït del tibetà: ‘l'illa dels bons desitjos'), primer monestir budista a Catalunya, de la tradició Sakyapa, una de les quatre escoles de budisme tibetà, sota l'autoritat de Sa Santedat Sakya Trizin, rei de l'antic Tibet. La comunitat ha preservat l'edifici del palau amb campanyes de restauració fomentant-ne la conservació i la investigació de documents històrics referents a l'època de la família i de les colònies d'ultramar. L'edifici té un horari de visites guiades per conèixer la filosofia budista.","coordenades":"41.2918500,1.8528800","utm_x":"403951","utm_y":"4571791","any":"1890","rel_municipis":"08148","municipi_nom":"Olivella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56068-foto-08148-324-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56068-foto-08148-324-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08148\/56068-foto-08148-324-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga","autor_element":"Comas i Thos, Manuel. Arquitecte","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63769","titol":"Castell de Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-ribes","bibliografia":"

CATALÀ, P. (1990). Comentaris a Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca: Museu de Vilafranca. DIVERSOS AUTORS (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals. L'Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Barcelona: Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLORACH, S. (1984). El Penedès durant el període romànic. Edita l'autor. Sant Sadurní d'Anoia. PLADEVALL, A. [et. al] (1992). Catalunya Romànica. El Penedès, L'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. SALES, J.; SALAZAR, N. (2010). Estudi historico-arqueològic del Castell de Ribes (Sant Pere de Ribes, El Garraf). Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Pere de Ribes (inèdit).<\/p> ","centuria":"X-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Castell situat a la part alta del nucli de Sota-ribes, davant l'encreuament del torrent de l'Espluga i la riera de Ribes. La construcció s'estructura entorn una torre de planta circular i forma troncocònica, els orígens de la qual semblen remuntar-se al segle X. Consta de quatre nivells d'alçat coberts amb volta, la del segon pis oberta amb un ull que comunica amb el tercer pis. L'accés original es troba orientat a migdia, a l'alçada del segon pis, constituït per un portal d'arc de ferradura adovellat que descansa sobre impostes. A la cara de tramuntana, el primer i segon pis s'obren amb una petita finestra d'arc pla de pedra carejada, mentre que al tercer pis hi ha dues finestres d'arc de mig punt de pedra, una de les quals es troba tapiada. La torre té la coberta plana transitable, delimitada amb merlets irregulars. El revestiment dels murs es manté amb restes d'arrebossat, entre el que s'observa el parament de pedra irregular lligada amb argamassa. A l'interior, en diversos nivells, s'observen trams de mur en 'opus spicatum'. Al revestiment del segon pis hi ha pintats grafitis datats del segle XVIII, quan l'edifici va ser utilitzat com a presó. A la façana de ponent de la torre hi ha adossat un volum de planta rectangular que s'orienta a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a una vessant que desaigua a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha una finestra neogòtica afegida modernament. El primer pis s'obre amb dues finestres d'arc pla arrebossat, com també ho són les cinc del segon pis. La part de la façana de llevant que queda lliure entre la torre presenta una finestra d'arc de mig punt de pedra, mentre que a la posterior hi ha una finestra de factura moderna. El revestiment dels murs també es manté amb restes d'arrebossat. A l'interior s'observen trams de construcció en opus spicatum. Al costat del portal d'aquest cos hi ha adossat dos cossos quadrangular; el primer es correspon amb la cuina i el segon amb un aljub, datat amb anterioritat del segle XI. Està cobert amb volta de canó on s'observen les empremtes de l'encanyissat. Entre el volum de migdia i la torre, orientat a tramuntana hi ha un segon volum de planta trapezoïdal. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a una vessant que desaigua a la façana. S'obre amb un portal d'arc pla de pedra, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla arrebossat. Des de la porta s'accedeix a un vesíbul on hi ha un interessant paviment de còdols disposats en forma de mosaic.<\/p> ","codi_element":"08231-1","ubicacio":"Sota-ribes","historia":"

La primera referència documental del castell de Ribes es remunta a l'any 990, quan el bisbe Vives de Barcelona atorga la carta de Franqueses als habitants del Castell de Bell-lloc o de Ribes. En aquest document, també es demana la seva col·laboració en les obres de reconstrucció de la fortificació. El castell de Ribes va formar part del terme d'Olèrdola fins a finals del segle XI. Tot i així, qui tenia la jurisdicció del castell era el bisbe de Barcelona. L'any 1029, Ermengarda de Barcelona, filla de Borrell II, n'era propietària. El seu fill, Folc, va retornar el castell als bisbe Guislabert, després de diversos anys d'enfrontaments per la seva possessió. No serà fins a l'any 1129 que els senyors del castell passaran a denominar-se Ribes; Arnau, fill de Ramon Mir, ja signarà com a Arnau de Ribes. Un cop adquirit el castell, aquest jurarà fidelitat al bisbe de Barcelona. L'any 1269 s'institueixen els 'Síndics de la Universitat del Castell i terme de Ribes', en què dos caps de casa són escollits per administrar el castell. Poc després es documenta la creació d'un castell nou, del qual no se'n coneix la situació exacta. L'any 1300, Ramon de Ribes exigeix als ribetans que reparin la vall, el mur i el castell. L'últim senyor del llinatge dels Ribes va ser Jaume de Ribes, que l'any 1389 va cedir el castell amb tots els drets i jurisdiccions al bisbe de Barcelona. Tot seguit, el castell és concedit per Pere el Cerimoniós a Bernat de Fortià. En morir el monarca, Joan I torna a cedir el castell al bisbat de Barcelona, que mantindrà la possessió del terme de Ribes fins a la desamortizació de Mendizábal. Tanmateix, el bisbe de Barcelona va cedir el castell l'any 1620 al Comú de Ribes, a canvi de dos capons i sis diners anuals. Des d'aleshores, l'edifici va ser utilitzat com a presó, carnisseria, magatzem del blat i arxiu, entre d'altres. Després d'uns quants anys en desús, entre els anys 1961 i 1970 va ser arrendat per la família Mestres, i tot seguit pel coreògraf José Luís de Udaeta. Aquest el va restaurar i habilitar com a residència, on va viure-hi fins a l'any 2004.<\/p> ","coordenades":"41.2592000,1.7641200","utm_x":"396468","utm_y":"4568268","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63769-foto-08231-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63769-foto-08231-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63769-foto-08231-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Romànic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També conegut com a Castell de Bell-lloc.","codi_estil":"85|92|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["17"]},{"id":"63770","titol":"Torre del Veguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-veguer","bibliografia":"

CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El casal de la Torre del Veguer està situat a l'extrem de ponent del terme de Ribes. És un edifici aïllat de planta rectangular que es composa de diversos cossos superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i cadascun dels cossos disposa d'una coberta independent. El frontis està compost de cinc eixos, dels quals el de llevant es correspon amb una torre quadrangular de quatre nivells d'alçat. Aquesta s'obre amb un portal d'arc de mig punt de dovelles encoixinades, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla arrebossat amb sortida a un balcó suportat per quatre mènsules. La barana del balcó està decorada amb motius circulars enllaçats que incorporen flors de lis al seu interior. A sobre el finestral trobem un guardapols d'arc apuntat, dins el qual hi ha el relleu d'un escut heràldic de pedra. Seguint el mateix eix, trobem tres petits òculs i una finestra triforada amb guardapols. La torre queda rematada per una barana de merlets que sobresurt del plom del mur, de les mateixes característiques que les que coronen les garites de les quatre cantonades. Estan obertes amb espitlleres i queden suportades per mènsules i arcuacions cegues. Els tres eixos centrals del volum principal es distribueixen de forma simètrica, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. Damunt la clau s'observa un nou escut heràldic de marbre. A banda i banda del mateix hi ha una petita finestra d'arc pla arrebossat, mentre que al pis hi ha tres finestrals d'arc pla arrebossat amb guardapols. El nivell de les golfes s'obre amb tres grups de tres finestres cadascun, totes d'arc pla arrebossat. Aquesta part queda coronada per una cornisa dentada. El cos de ponent té la base definida per dos grans contraforts atalussats, sobre els quals hi ha un finestral gòtic amb arcs trilobulats i columnetes de capitells decorats amb rosetes. El cos està acabat amb un capcer irregular de formes esglaonades. Seguint el mateix cos per la façana de ponent, per on es prolonga un dels contraforts, trobem un altre contrafort atalussat i una finestra biforada sense columneta. El capcer del remat també presenta formes esglaonades i un òcul tapiat. Una part de la façana de ponent queda tapada per un cos de planta rectangular d'un sol nivell d'alçat, que presenta dos portals amb guardapols i dos òculs. A la façana de llevant, sota la torre, hi ha adossada la capella, que també té el coronament emmerletat. Les façanes laterals i posterior s'obren amb finestres d'arc pla arrebossat, les del pis amb guardapols, disposades de forma simètrica. La cornisa dentada del cos central ressegueix el ràfec de la resta de l'edifici. El revestiment dels murs és de pedra vista a la planta baixa del volum principal i als contraforts, mentre que la resta presenta un arrebossat de color rosat. Els nivells de forjats es troben distingits a l'exterior a través de cornises. La cantonada de ponent té el parament vist de carreus escairats. A l'interior es conserven els paviments de tova<\/p> ","codi_element":"08231-2","ubicacio":"A l'oest del terme de Sant Pere de Ribes","historia":"

La Torre del Veguer ha estat identificada amb la Quadra d'Escortey, documentada des de l'any 1358, quan n'era senyor de Guillem de Cortei. A finals del segle XIV, va passar a mans dels Avinyó. L'any 1410 Jaume d'Avinyó va fundar-hi el monestir de Sant Jeroni de Montolivet. El llinatge dels Avinyó va entroncar amb els Vilafranca, veguers del Penedès, a partir del casament de Jerònima d'Avinyó amb Lluís de Vilafranca. A partir d'aleshores, la casa va començar a denominar-se la Torre del Veguer. A principi del segle XVII, va ser adquirida per la família Desmassières i Fernández de Santillán, comtes de Torralba i marquesos de Montellà. La família Desmassières va fer una gran reforma sobre l'edifici primitiu convertint-la en un gran palau d'estil historicista. L'any 1878 la van vendre a Josep Ferrer Vidal, industrial de Vilanova que va exercir diversos càrrecs destacats, com de President de la Caixa de Barcelona i de Foment del Treball. Actualment es troba en mans de la mateixa família i acull el Celler la Torre del Veguer.<\/p> ","coordenades":"41.2509900,1.7345700","utm_x":"393979","utm_y":"4567392","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63770-foto-08231-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63770-foto-08231-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63770-foto-08231-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Historicista|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|116|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["17"]},{"id":"63771","titol":"Torre de la Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-la-serra","bibliografia":"

CAMPS I ARBOIX, J.; CATALÀ, F. (1966). Les cases pairals catalanes. Barcelona: Edicions Destino. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XV - XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La torre de defensa de la Serra està adossada a la façana de garbí del mas del mateix nom, situat al sud oest del nucli de Ribes. És una construcció de planta quadrangular i tres nivells d'alçat, de la qual només són visibles la façana de garbí i part de la de mestral. La façana de garbí presenta una finestra en cada nivell, totes d'arc pla arrebossat amb l'ampit motllurat. A la planta baixa de la façana de mestral hi ha una altra finestra de les mateixes característiques. En ambdues façanes, a nivell del tercer pis, hi ha una espitllera tapiada. L'accés a la torre es troba a l'interior de la masia, a l'alçada del segon nivell. Els pisos estan coberts amb volta de canó. Al coronament de la torre s'hi observen restes de mènsules que podrien haver sostingut una corsera. La part superior està habilitada com a terrassa, a la qual s'accedeix per una escala de cargol des de les golfes de la masia. El parament dels murs és de pedra irregular disposada en filades, revestida amb una capa de morter, deixant els angles cantoners amb els carreus escairats vistos. Des de la terrassa hi ha un ampli domini visual sobre tota la contrada.<\/p> ","codi_element":"08231-3","ubicacio":"La Serra","historia":"

El nom de Saserra està documentat a la zona des del segle XII. Les primeres referències documentals de la masia les trobem al segle XVI, quan pertanyia als Roig de la Serra. Durant el segle XIX s'hi va fer una gran reforma, tal com ho testimonien les diverses inscripcions de la façana. Actualment encara es troba en mans de la mateixa família.<\/p> ","coordenades":"41.2556700,1.7532800","utm_x":"395554","utm_y":"4567889","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63771-foto-08231-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63771-foto-08231-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63771-foto-08231-3-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["17"]},{"id":"63772","titol":"Torre de Can Bruguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-can-bruguera","bibliografia":"

CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"

La torre de defensa de la Can Bruguera està adossada a la façana de migdia del mas del mateix nom, situat al sud est del nucli de Ribes. És una construcció de planta quadrangular i tres nivells d'alçat. S'hi accedeix des de la façana de ponent per un portal d'arc rebaixat ceràmic que va ser incorporat en una reforma moderna. A nivell del primer pis hi ha dos finestrals d'arc pla, un de tapiat de pedra sense treballar i l'altre arrebossat. L'accés primitiu de la torre podria fer-se des de tramuntana, a través de la masia, o bé pel finestral tapiat del primer pis. Al segon pis hi ha una finestra d'arc pla arrebossat, que es reprodueix a la façana de llevant. Sota d'aquesta n'hi ha una altra de mateixes característiques. A la façana de migdia hi ha adossat un petit cobert d'un sol nivell d'alçat i no hi ha obertures. La torre està rematada amb una coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'acabat exterior és la pedra vista, amb alguns trams arrebossats i pintats de color cru i els angles cantoners de carreus escairats.<\/p> ","codi_element":"08231-4","ubicacio":"Can Bruguera","historia":"","coordenades":"41.2447800,1.7887900","utm_x":"398512","utm_y":"4566638","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63772-foto-08231-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63772-foto-08231-4-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["17"]},{"id":"63773","titol":"Torre del Clot dels Frares","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-clot-dels-frares","bibliografia":"

CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XV","notes_conservacio":"Hi creix una heura que en pot malmetre l'estructura. L'esgrafiat del rellotge es troba molt deteriorat.","descripcio":"

La torre de defensa del Clot dels Frares està situada al costat del mas del mateix nom, dins de l'autòdrom de Terramar. És una construcció aïllada de planta quadrangular i tres nivells d'alçat. La façana de migdia s'obre amb dues petites finestres d'arc pla arrebossat, entre les que hi ha un rellotge de sol amb esgrafiat barroc. Al nivell superior de la façana de llevant hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, al qual s'accedia des de la masia a través d'una passarel·la, avui inexistent. En aquesta mateixa façana hi ha dues mènsules, que podrien correspondre's amb les restes d'un matacà. A la planta baixa de la façana de tramuntana hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada, el qual va ser incorporat en una etapa constructiva posterior. Tant aquesta façana com la de ponent estan cobertes d'heura en la seva pràctica totalitat. L'acabat exterior és arrebossat. A l'interior de la torre s'han refet els nivells amb maó i formigó, i s'ha afegit una escala que permet ascendir al nivell superior.<\/p> ","codi_element":"08231-5","ubicacio":"El Clot dels Frares","historia":"

El Clot dels Frares ha estat sovint identificat amb la quadra de Vila-rúbia o Vila-roja, extingida l'any 1410. Tanmateix, el lloc del Clot ja consta en el fogatge de 1365-70. Durant el segle XVIII pertanyia a la Companyia de Jesús.<\/p> ","coordenades":"41.2373100,1.7810900","utm_x":"397855","utm_y":"4565818","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63773-foto-08231-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63773-foto-08231-5-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["17"]},{"id":"63774","titol":"Església Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-nova","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. PUIG, P. (1972). Regalims d'història de Sant Pere de Ribes. (inèdit)","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'església parroquial de Ribes està situada al centre de la població, entre la plaça Marcer, la plaça de l'Església i el carrer de l'Ensenyament. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Es composa de tres naus cobertes amb voltes de creueria, que descansen sobre columnes octogonals amb capitells amb decoració vegetal. Les naus laterals presenten capelles en arc apuntat de dos nivells d'alçat. La part del creuer es defineix amb un cimbori sostingut per arcs torals i cobert amb una cúpula, rematada amb una escultura de l'escut pontifical. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i un cancell, que donen pas a l'altar major i l'absis poligonal. El deambulatori comunica amb la sagristia, situada a la capçalera de l'edifici. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un arc carpanell i delimitat per una barana d'obra. La il·luminació de la nau es fa mitjançant les finestres coronelles situades als laterals i a l'absis, els òculs del cimbori i a través de la rosassa, tots ells decorats amb vitralls. A l'exterior, el portal major és d'arc conopial flamíger, amb decoració superior i dues arquivoltes, que es recolzen sobre columnetes d'ordre corinti. A banda i banda del portal arrenca un campanar que sobresurt lleugerament del plom de la façana. Consten de tres trams; el primer és de base quadrada, el central és octogonal i el tram superior més estret i també octogonal. Els dos trams superiors s'obren amb vuit pòrtics d'arc apuntat, dins els quals s'allotgen les campanes. Entre els dos campanars hi ha un capcer triangular presidit per una creu de pedra. A la façana de llevant hi ha un altre portal, de les mateixes característiques que el major, sense columnes. A les quatre façanes s'hi distribueixen diverses finestres coronelles, de mig punt i òculs, entre les que hi ha franges en relleu que aporten una marcada verticalitat a la construcció. Els angles cantoners presenten carreus encoixinats. L'edifici queda coronat amb arcuacions decoratives i una cornisa, interrompuda per petits capcers triangulars. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru.","codi_element":"08231-6","ubicacio":"Pl. de l'Església","historia":"L'església Nova de Sant Pere va ser promoguda per l''americano' Francesc Marcer, qui també va sufragar la despesa de la casa rectoral i el Centre Parroquial. La primera pedra es va col·locar el 5 de juliol de 1903 i no s'inaugurà fins el 4 de setembre de 1910, quan era rector Mn. Andreu Malgà. Algunes fonts apunten que el temple va orientar-se cap a Can Coll, on vivia el seu promotor. Pocs dies després de la benedicció del temple, es va nomenar a Francesc Marcer fill predilecte de Ribes i es va donar el nom de plaça Marcer a l'antiga plaça dels Arbres.","coordenades":"41.2606400,1.7719100","utm_x":"397123","utm_y":"4568418","any":"1910","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63774-foto-08231-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63774-foto-08231-6-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63775","titol":"Casa de la Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-vila-2","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres situat al centre del nucli de Ribes. És de planta quadrangular i s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants amb una terrassa a la part central i lateral. El frontis es composa segons quatre eixos, dels quals el principal es troba descentrat. La planta baixa presenta quatre obertures d'arc escarser, entre les que hi ha el portal de perfil motllurat. Els finestrals del primer pis són d'arc pla, que incorporen un timpà amb relleu decoratiu de l'escut pontifical custodiat per dos dracs. A l'eix central hi ha tres finestres agrupades de mateixa tipologia, amb la del mig tapiada amb un plafó ceràmic amb l'escut de la vila i la inscripció 'Casa de la Vila'. Aquestes tenen accés a un balcó amb barana d'obra de motius geomètrics, que queda suportat per mènsules de gran volum amb decoració vegetal. L'eix lateral presenta igualment tres finestrals agrupats, sobre els quals hi ha una oral amb el relleu inscrit 'LEX' rematats amb una cornisa motllurada. Al damunt d'aquest hi ha una banda en relleu on hi consta 'AÑO 1893'. El nivell de les golfes s'obre amb finestres quadrangulars, entre les que s'hi intercalen relleus decoratius -amb el símbol de la justícia a l'eix lateral i orles vegetals amb un llibre a la resta- i grans mènsules decorades. Aquestes sostenen la cornisa que remata l'edifici, interrompuda a l'eix central per un capcer semicircular amb el relleu de l'escut de la vila. El cos lateral es troba diferenciat de la resta per una pilastra. Del mateix cos lateral en sobresurt una torre quadrangular amb rellotge a la part frontal, acabat amb coberta de pavelló de ceràmica vidriada, sobre la que hi ha dues campanes sostingudes per una estructura metàl·lica. El revestiment dels murs combina el color cru de la planta baixa, les golfes i els elements decoratius amb la part central que imita el maó, amb franges horitzontals de color cru. A l'interior, l'espai de l'entrada queda cobert amb una volta de canó reforçada amb arcs faixons, que condueix a una gran escalinata, sobre la que hi ha un sostre artesonat amb decoració vegetal i escuts pontificals.","codi_element":"08231-7","ubicacio":"Pl. de la Vila, 1","historia":"L'edifici actual es va fer sobre l'antic hospital de la caritat, datat del segle XVIII. L'Ajuntament hi va instal·lar les seves dependències i més endavant s'hi va traslladar l'escola del poble. Per la falta d'espai, l'any 1890 es va encarregar a l'arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó l'ampliació o reconstrucció de l'edifici. L'any següent van començar les obres, que no van quedar enllestides fins dos anys més tard. L'any 1931es va inaugurar l'escola del carrer del Pi, pel que la Casa de la Vila va deixar d'utilitzar-se com a escola. El rellotge de la torre va ser donat pels 'americanos' que havien tornat a Ribes.","coordenades":"41.2624000,1.7720400","utm_x":"397136","utm_y":"4568614","any":"1893","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63775-foto-08231-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63775-foto-08231-7-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Bonaventura Pollés i Vivó","observacions":"","codi_estil":"98|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63776","titol":"Can Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-puig-3","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia de Can Puig està situada a ponent del nucli urbà de Ribes, al sud est de la riera de Ribes. Està constituïda per un volum principal, al qual s'adossen el celler i la masoveria. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, dos pisos, golfes i una petita torre que corona l'edifici. La casa queda rematat per una terrassa transitable delimitada amb barana de balustrada, la qual s'accedeix des del cos de les golfes, rematat amb merlets esgraonats i amb coberta a una vessant que fa el desaiguat a la posterior. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos; als centrals hi ha dos portals d'arc pla de pedra carejada, un amb l'inscripció '1853' i l'altre 'P P'. A banda i banda dels portals hi ha una finestra d'arc pla arrebossat amb una motllura triangular sobre la llinda. Els finestrals dels pisos superiors són tots d'arc pla arrebossat emmarcats amb una motllura; els centrals del primer pis tenen sortida a un balcó corregut, mentre que la resta ho fan en petits balcons, tots ells de baranes forjades. La façana queda rematada per un rellotge de sol en forma de gota, on hi ha l'agulla, sobre un suport semicircular amb decoració i l'any '1853' pintats. La façana posterior presenta dues galeries horitzontals de set pòrtics d'arc carpanell, delimitats amb balustrada, que es repeteix a la terrassa del nivell superior. La casa està coronada per una torreta de planta quadrangular amb barana de balustrada. L'interior ha estat reformat i habilitat per acollir les dependències municipals, però s'han conservat algunes parts amb paviments de tova i mosaic i sostres amb volta ceràmica catalana a la planta baixa i cairats de fusta als pisos. També en destaquen dues portes davant del portal d'accés, que incorporen un motiu semicircular forjat, el primer amb les inicials 'PPV' i el segon '1853'. La primera condueix a les estances de la planta baixa i la segona a les escales que porten al primer nivell. A la façana de gregal hi ha adossat el celler, avui unificat amb l'edifici principal. Presenta dos nivells d'alçat i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta d'un portal descentrat d'arc escarser adovellat, al costat del qual hi ha una petita finestra ceràmica. El pis s'obre amb una galeria horitzontal de set pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. A la façana de garbí hi ha adossats diversos cossos de dos nivells d'alçat, que constitueixen la masoveria de la masia. El principal és de planta quadrangular i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc rebaixat ceràmic, com ho és la finestreta que hi ha al primer pis. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. Al davant hi ha l'antiga era circular, que està emportlanada. En un lateral del cos que hi ha adossat al volum principal hi ha un rellotge de sol força deteriorat. L'acabat exterior de la masia és arrebossat i pintat de color cru, mentre la masoveria i els cossos de garbí presenten la pedra vista. La part de davant la masia es troba enjardinada, on hi destaca un garrofer centenari i una antiga premsa. La part posterior de la casa queda tancada per un important baluard de pedra i morter, que s'obre a gregal amb un portal d'arc carpanell de pedra carejada.","codi_element":"08231-8","ubicacio":"C. Major, 101","historia":"La masia de Can Puig era habitada durant el segle XVI pels Puig, família que va donar al poble jurats, batlles i regidors. La casa que coneixem en l'actualitat va ser construïda durant el segle XVIII. A mitjans del segle XIX s'hi va fer una ampliació amb l'edifici principal, les façanes del qual van ser decorades amb els esgrafiats propis de les cases senyorials de l'època.","coordenades":"41.2603200,1.7662100","utm_x":"396645","utm_y":"4568390","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63776-foto-08231-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63776-foto-08231-8-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63777","titol":"Can Giralt del Palou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-giralt-del-palou","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada al Palou Baix, que ha quedat integrada dins l'entramat urbà. És un edifici aïllat de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A l'eix central del frontis hi ha el portal d'arc escarser adovellat, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla arrebossat que té sortida a un balcó de baranes forjades. Seguint el mateix eix hi ha un rellotge de sol circular decorat amb pàmpols i datat de l'any 1870, i un òcul ovalat. Els eixos laterals tenen una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa i una d'arc pla de pedra carejada i ampits motllurats al pis. El frontis queda rematat per un capcer sinuós perfilat amb una cornisa i decorat amb tres gerros ceràmics. A cada costat del portal hi ha un pedrís, un dels quals incorpora una mola. Les façanes laterals i posterior tenen diverses obertures d'arc pla arrebossat, totes elles disposades de forma aleatòria. A la façana de llevant hi ha adossada la una petita capella, de planta rectangular i un sol nivell d'alçat. Presenta un portal d'arc apuntat amb gelosia ceràmica al timpà i queda rematada amb merlets esglaonats. L'acabat exterior de la masia és arrebossat i pintat de color crema. Entorn les façanes de ponent i tramuntana hi ha un bon nombre de cossos annexos d'un i dos nivells d'alçat, que es tanquen formant un pati central, amb accés des d'una portalada situada a la façana de llevant. Entre els cossos destaquen les dependències que havien estat destinades a l'elaboració del vi, així com el volum de ponent, que s'obre amb espitlleres. En aquests, el revestiment es troba força deteriorat, pel que es pot veure el parament de pedra irregular lligada amb argamassa.","codi_element":"08231-9","ubicacio":"Ctra. Olivella, 27","historia":"La masia de Can Giralt del Palou que coneixem en l'actualitat va construir-se a principi del segle XVIII, sense descartar que al seu lloc hi hagués hagut una casa més antiga. Al cadastre de l'any 1730 hi figura la casa de Joseph Giralt del Palou. Amb el pas dels anys va esdevenir una propietat agrícola important, dedicada especialment a la producció de vi.","coordenades":"41.2635800,1.7804400","utm_x":"397842","utm_y":"4568735","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63777-foto-08231-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63777-foto-08231-9-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya també es denomina Casa Roja.","codi_estil":"94|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63778","titol":"Autòdrom de Rocamar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/autodrom-de-rocamar","bibliografia":"FELIU, A., coord. (2002). Cent elements del patrimoni industrial a Catalunya. Barcelona: Lunwerg Editores. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MIRABENT, A. (1999). L'Autòdrom. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes i Comissió de Festes de Ribes. TUBAU, A. (2001). Tradició i desenvolupament, artesania i indústria al Penedès contemporani. Arqueologia industrial al Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Alguns trams es troben esquerdats i hi creix vegetació.","descripcio":"Circuit automobilístic situat a l'indret del Clot dels Frares, a l'extrem sud del terme municipal. Està format per un traçat ovalat de dos quilòmetres de recorregut i 15 metres d'amplada. Les corbes tenen uns peralts destacats, d'uns 60º de desnivell. S'hi conserva el paviment de ciment sobre una base de grava, malgrat que alguns trams es troben deteriorats. En un extrem del circuit s'hi mantenen les grades, que posteriorment van ser reformades per acollir una indústria. A l'espai agrícola de l'interior del circuit hi ha la cantina, els paddocks i una fàbrica de pistons, a més de d'unes naus i dues masies.","codi_element":"08231-10","ubicacio":"El Clot dels Frares","historia":"L'any 1908 Enric Ràfols va promoure la organització de la Copa Catalunya, una carrera automobilística que transcorria per Sitges, Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltrú. La cursa va tenir un gran ressò mediàtic, pel que se li va voler donar continuïtat. Aviat, però, els problemes financers van fer que la carrera es traslladés al Maresme. L'industrial sabadellenc, Francesc Armengol va voler aprofitar l'interès que havia despertat la cursa per projectar un circuit d'automòbils tancat a la mateixa zona. El 22 d'abril de l'any 1922 es va crear la societat Autódromo Nacional, S.A., que va comprar els terrenys del Mas Clot a mossèn Antoni Miret i Massó , així com la partida del Clot d'en Sidós a en Salvador Vilanova. El circuit va ser projectat per l'arquitecte Jaume Mestres i Fossas, mentre que les tribunes i llotges les va dissenyar Josep m. Martino i Arroyo. Va començar a construir-se el 30 de juny del 1923 i van finalitzar les obres la tardor del mateix any. La inauguració oficial de l'autòdrom va ser el 28 d'octubre d'aquest any, amb la presència de destacades autoritats, com el representant del rei l'Infant Alfons de Borbó. En la cursa que s'hi va celebrar va guanyar el francès Albert Divo, amb un automòbil del model Sunbeam. El 18 de maig del 1923 s'hi disputà el Campionat d'Espanya Gran Premi de Motocicletes, que va comptar amb l'assistència del monarca Alfons XIII. La constant modernització dels vehicles de motor i de les seves prestacions, juntament amb la notable inversió econòmica del projecte, van suposar que aviat el circuit quedés obsolet. El 14 de juny del 1927 l'Estat va embargar els terrenys de l'autòdrom. Uns anys més tard, el setembre del 1930, el pilot de proves Edgar de Morawitz el va comprar amb la idea de revitalitzar la iniciativa. Hi va fer instal·lar un taller de foneria de pistons i va organitzar noves carreres, però no va prosperar. Durant la Guerra Civil, el circuit va ser utilitzat com a camp d'instrucció de soldats. Un cop acabada aquesta, la van adquirir els actuals propietaris, que van instal·lar al centre del traçat unes naus per utilitzar-ho com a granja de gallines. En l'actualitat, els masos del Clot dels Frares i del Clot d'en Sidós s'utilitzen com a residència, els camps es conreen i la pista i les seves instal·lacions resten en estat d'abandó.","coordenades":"41.2394700,1.7758300","utm_x":"397418","utm_y":"4566064","any":"1923","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63778-foto-08231-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63778-foto-08231-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63778-foto-08231-10-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es denomina Autòdrom de Terramar.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63779","titol":"Pi del carrer del Pi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-del-carrer-del-pi","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Malgrat l'estructura metàl·lica que el suporta, es troba en una situació precària.","descripcio":"El pi singular que dóna nom a aquest cèntric carrer de Ribes sobresurt entre les cases del mateix. Es tracta d'un exemplar centenari de pi blanc (Pinus halepensis), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre de gran magnitud i d'una vessa grisa que surt del mur d'un pati, de forma molt torçada. Per garantir-ne la integritat s'ha col·locat una estructura metàl·lica que subjecta el tronc.","codi_element":"08231-11","ubicacio":"C. del Pi, 28","historia":"Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el pi ja tenia certa entitat, pel que devia ser plantat durant el segle XIX.","coordenades":"41.2625700,1.7742700","utm_x":"397323","utm_y":"4568630","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63779-foto-08231-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63779-foto-08231-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63780","titol":"Can Maurici","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-maurici","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Maurici és una casa urbana situada al nucli de Ribes, al carrer del Pi. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i d'una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc apuntat ceràmic, al costat del qual hi ha un altre portal d'arc pla arrebossat. El pis superior s'obre amb un únic finestral triforat de notables dimensions, també d'arc apuntat ceràmic. Aquest té sortida a un balcó amb rajola decorativa a la base, que es prolonga pel frontis delimitant el nivell de forjat. A banda i banda del finestral també hi ha dos plafons amb trencadís ceràmic que ressalten el perfil de l'arc. La façana queda rematada amb imbricacions ceràmiques, des de les quals arrenca un capcer triangular amb un òcul central. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte el sòcol de color gris i els angles del primer nivell, que imiten carreus.","codi_element":"08231-12","ubicacio":"C. del Pi, 16","historia":"A l'inici del segle XX, la burgesia barcelonina i de la rodalia va instal·lar-se en segones residències properes a les ciutats, aprofitant l'existència de noves infraestructures. El centre de l'estiueig al Garraf va ser Sitges, tot i que la seva rodalia va viure amb certa intensitat el moviment. Aquesta classe benestant va fer-se construir torres senyorials segons el moviment arquitectònic del moment, el modernisme. En aquest tipus d'arquitectura, es pretenia integrar totes les arts plàstiques, en què l'ornament prenia el protagonisme. A Ribes, el modernisme va coincidir amb l'arribada dels darrers 'americanos', pel que indistintament es van bastir cases dels dos estils. L'arquitecte modernista que més edificis va bastir a Ribes va ser el vilanoví Josep Font i Gumà, autor d'edificis com la Can Maurici.","coordenades":"41.2623600,1.7735100","utm_x":"397259","utm_y":"4568607","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63780-foto-08231-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63780-foto-08231-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63780-foto-08231-12-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Josep Font i Gumà","observacions":"A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya hi ha registrat dues vegades el mateix edifici; casa Simon (IPA 4464) i Can Maurici (IPA 11890).","codi_estil":"98|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63781","titol":"Solers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/solers","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran casal noucentista situat a garbí del nucli de Ribes, a tocar de la carretera BV-2112. El conjunt està constituït de diverses construccions entorn les quals hi ha un gran jardí i bosc que queden tancats dins un recinte. El volum principal és de planta irregular de notables dimensions, amb coberta de quatre vessants a la part frontal i plana a la resta. El frontis es composa simètricament segons nou eixos, entre els que destaquen dos cossos en forma de torre que sobresurten del plom dels murs. Tots dos s'obren amb una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa i una finestra emmarcada amb un frontó trencat al pis. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pilastres amb capitells esculpits, sobre el qual hi ha una galeria de tres pòrtics amb columnes que suporten una estructura de fusta. Entre les dues torres hi ha el cos central, amb un balcó corregut al pis sostingut per parelles de columnes que custodien l'entrada a l'edifici. L'accés al balcó es fa per tres finestrals d'arc pla arrebossat, sobre el que hi ha una galeria de cinc pòrtics de les mateixes característiques que les de les torres. Els dos eixos dels cossos laterals segueixen la mateixa composició que el central. El revestiment del frontis està decorat amb esgrafiats típicament noucentistes. La part posterior del volum té forma semicircular i presenta parelles de columnes. Des de les façanes laterals en surten dos cossos perpendiculars que es prolonguen per la part frontal formant un pati central, caracteritzat per una gran font rectangular. Els cossos estan definits per àmplies galeries amb pòrtics d'arc carpanell, que es troben delimitats amb parelles de columnes i balustrada. El cos que s'orienta a xaloc està adossat a l'antic celler, de planta rectangular i coberta a quatre vessants. Entre el celler i el volum principal hi ha un pontet cobert amb volta catalana, que comunica el pati principal amb el de la masoveria. Aquesta es troba adossada a llevant del casal, és de planta rectangular i té la coberta a quatre vessants. A la planta baixa té tres portals; el central de mig punt i els laterals d'arc escarser. Al primer pis hi ha quatre finestrals d'arc pla, mentre que a les golfes hi ha una galeria de set pòrtics d'arc de mig punt separats per columnetes. Totes les obertures d'aquest cos estan emmarcades imitant la pedra carejada. Davant la carretera hi ha els dos accessos a la finca, constituïts per dues grans portalades. La principal és feta de ferro forjat i incorpora l'escut heràldic del marquès d'Argentera, custodiada per pilars de carreus encoixinats. La segona és feta de ferro forjat i presenta pilars de maçoneria i maó vist.","codi_element":"08231-13","ubicacio":"Carretera de Sant Pere de Ribes a Vilafranca BV-2112, km. 2,5.","historia":"El lloc de Solers està documentat des del segle XIII. Al cadastre de l'any 1736 hi consta la casa dels pares de Sant Agustí dita Solers, quan hi vivia un tal Jaume Artigas. Després de la desamortització de Mendizábal, va ser adquirida pel banquer Ignasi Girona i Targa, que la donà en herència al seu fill Casimir Girona i Agrafel, també banquer, que va fer restaurar-la l'any 1883. A principi del segle XX la va comprar Eduard Maristany, primer marquès d'Argentera, que l'any 1918 hi va bastir l'edifici actual i va habilitar-ho com a caves. La darrera reforma va fer-se l'any 1979, quan s'hi habilità el Gran Casino de Barcelona, que no va traslladar-se a la ciutat comtal fins el 1999. Des d'aleshores s'utilitza com a centre de convencions.","coordenades":"41.2456000,1.7443800","utm_x":"394792","utm_y":"4566782","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63781-foto-08231-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63781-foto-08231-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63781-foto-08231-13-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Enric Sagnier i Villavecchia","observacions":"També coneguda com a Can Maristany. Darrera el casal hi ha el pou de Sant Isidre, datat del 1802.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63782","titol":"Can Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-coll-5","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia aïllada que es troba situada a migdia del nucli de Ribes. És un edifici de planta en forma de 'L' i cinc crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana no transitable. El frontis es composa simètricament segons cinc eixos, dels quals el central és de majors dimensions i sobresurt lleugerament. Aquest cos consta d'un portal d'arc carpanell de pedra, sobre el qual hi ha una tribuna suportada per mènsules, oberta amb tres pòrtics d'arc carpanell i de mig punt de pedra motllurada, que queden sostinguts per columnes amb capitells d'ordre jònic. El segon pis té cinc pòrtics de mig punt decorats amb motllures. El coronament del cos central arrenca d'una cornisa dentada, formant un capcer de quatre pilars enllaçats, dels quals els centrals són de major alçada i incorporen un òcul ovalat al centre. Als eixos laterals, les finestres de la planta baixa són d'arc pla arrebossat, mentre que les del primer pis són d'arc pla de pedra motllurada amb sortida a balcons de baranes forjades. Una d'elles incorpora un vitrall amb iconografia religiosa, que correspon a l'espai que ocupava la capella, avui inexistent. Els cossos laterals tenen quatre òculs motllurats al segon pis, sobre els quals hi ha una cornisa dentada, més baixa que el capcer central, des d'on arrenca una barana d'obra amb pilars enllaçats, a mode de merlets. El mateix tipus de cornisa ressegueix el coronament de la resta de façanes. La façana de migdia està definida per un cos amb dues galeries horitzontals de vint-i-tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, que descansen sobre columnes. Les galeries es prolonguen amb un pòrtic a la façana principal i posterior. La resta de façanes presenta poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. L'espai lliure de la façana posterior s'ha ocupat adossant un cos de planta baixa que s'utilitzava com a annex agrícola. A la sala d'entrada hi ha un interessant portal de forma sinuosa i fusteria decorada. L'acabat exterior és arrebossat. Entorn la masia hi ha diversos cossos, que constitueixen la masoveria i les dependències agrícoles.","codi_element":"08231-14","ubicacio":"Al sud del nucli de Ribes","historia":"La masia de Can Coll va ser construïda a principi del segle XIX, sobre una antiga masia, que podria correspondre's amb el mas Ramon de Quart, documentat al segle XVI. D'aquest últim, el 1631 n'era propietari Joan Coll. Malgrat això, en el fogatge de l'any 1553 ja hi consta el nom Coll. El cognom se succeí fins al segle XVIII quan, per falta d'hereu, passà als Marcer. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Pere Marcer. Aquesta mateixa família, concretament l'indià Francesc Marcer Oliver, va fer donació de la nova església de Sant Pere a principi del segle XX.","coordenades":"41.2536100,1.7716200","utm_x":"397087","utm_y":"4567638","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63782-foto-08231-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63782-foto-08231-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63782-foto-08231-14-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63783","titol":"Redós de Sant Josep i Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/redos-de-sant-josep-i-sant-pere","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. PLA, R., dir. (2009). Guia del Garraf. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles. Menorca. Triangle Postals.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt arquitectònic construït a la part central d'un jardí que ocupa una illa sencera del nucli de Ribes, entre els carrers Doctor Marañón, Josep Pere Jacas, Joan Maragall i Sant Antoni Maria Claret. El volum principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes i està constituït per tres cossos. El cos central és superior en alçada i destaca respecte els altres, amb la coberta a dues vessants. Aquest incorpora un portal d'arc pla motllurat, sobre el qual hi ha un timpà de pedra esculpit amb una figura que abraça els escuts pontificals i les bandes inscrites: 'REDOS DE ST JOSEPH Y ST PERE \/ ANY 1901', envoltades d'ornamentació floral. Sobre el timpà hi ha tres grups de tres obertures de diferent tipologia, fins a la creu de pedra que remata l'edifici. Els cossos laterals presenten una finestra a la planta baixa i una finestral geminada amb ornamentació ceràmica al pis superior. El nivell sota coberta està obert amb petits pòrtics ceràmics. A banda i banda d'aquest volum n'hi ha un altre de mateixa alçada i coberta a tres vessants, situats en perpendicular respecte el principal formant una 'T'. Tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana i, com la resta del conjunt, estan construïts segons una marcada simetria. El volum de ponent té les obertures de la planta baixa i el pis són totes d'arc pla de pedra amb una petita incisió conopial i brancals ceràmics. Aquestes es separen de les del nivell superior a través d'una imbricació, i són d'arc rebaixat ceràmic. De la part posterior en sobresurt una torre de planta quadrangular coronada amb merlets esglaonats ceràmics. El volum de sol ixent presenta obertures triforades ceràmiques de perfil mixtilini a la façana, i d'arc mixtilini ceràmic a la resta de façanes. A la façana de tramuntana hi ha la capella del conjunt, de planta rectangular, al costat de la qual s'hi van afegir cossos amb posterioritat. Tots els volums conflueixen en un pati central o claustre delimitat amb arcs rebaixats ceràmics, on hi ha un destacat pou amb estructura de forja. Sobre els arcs hi ha inscrites les següents frases: 'Sens caritat no sabs amar', 'Si no pots donar desitja donar', 'Qui es en caritat es en gracia de Deu' i 'Tanta caritat pots haver com pots voler'. A l'interior de l'edifici s'hi conserven alguns dels sostres originals, pintats amb ornamentació floral, i el paviment de mosaic. El parament dels murs és de paredat comú vist, amb les cornises i emmarcaments ceràmics i els angles cantoners i els sòcols de pedra imitant carreus. La finca es troba tancada per un baluard que s'obre amb un portal a ponent i un altre a migdia. A la façana de sol ixent s'ha fet una ampliació de l'asil amb una construcció moderna.","codi_element":"08231-15","ubicacio":"C. Doctor Marañón, 52","historia":"El Redós de Sant Josep i Sant Pere va ser construït entre els anys 1901 i 1905 per l'arquitecte Josep Font i Gumà, gràcies a una donació feta pels germans 'americanos' Josep i Pere Jacas. L'any 1947 l'edifici va ser ampliat, segons projecte de l'arquitecte Josep Brugal i Fortuny. Segons una placa inscrita d'una de les façanes de l'edifici, datada de l'any 1948, les famílies Cristòfor Mestre i Puig Miret van fer una donació a l'asil, hem de suposar per sufragar les obres d'ampliació. Des dels seus inicis, l'asil - hospital va ser gestionat per les Germanes Darderes, fins l'any 2005, moment en el qual va passar a mans de la Fundació Redós de Sant Josep i Sant Pere.","coordenades":"41.2598000,1.7699500","utm_x":"396957","utm_y":"4568327","any":"1901","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63783-foto-08231-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63783-foto-08231-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63783-foto-08231-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Josep Font i Gumà","observacions":"","codi_estil":"98|105","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63784","titol":"La Granja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-granja-1","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa situada al nucli del Palou Baix. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat emmarcades amb motllures, excepte el portal principal, que és d'arc de escarser de pedra. La clau del mateix està inscrita amb l'any '1861', que es correspon amb la data de construcció de l'edifici. Els finestrals del primer pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. La façana queda rematada per un petit capcer semicircular. A les façanes laterals hi ha adossats dos cossos de dos nivells d'alçat i coberta plana habilitada com a terrassa transitable. Ambdós estan oberts amb dues galeries horitzontals de set pòrtics d'arc de mig punt, que es prolonguen amb un pòrtic al frontis. A nivell de forjats i al coronament hi ha cornises senzilles, que ressalten sobre el revestiment arrebossat i pintat de color blanc.","codi_element":"08231-16","ubicacio":"C. del Racó, 20","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí.","coordenades":"41.2624500,1.7789800","utm_x":"397718","utm_y":"4568611","any":"1861","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63784-foto-08231-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63784-foto-08231-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63784-foto-08231-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha pogut accedir.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63785","titol":"Església Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-vella-0","bibliografia":"CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca: Museu de Vilafranca. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLORACH, S. (1984). El Penedès durant el període romànic. Edita l'autor. Sant Sadurní d'Anoia. PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.","centuria":"XI-XVII","notes_conservacio":"Malgrat la restauració de la coberta practicada fa pocs anys, l'edifici es troba força deteriorat.","descripcio":"Església situada al nucli de Sota-Ribes, davant del castell de Ribes. És un edifici d'estil barroc construït sobre una antiga capella romànica. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau coberta amb voltes de creueria, dividides en trams per arcs torals que descansen sobre pilastres. La part del creuer es cobreix amb una cúpula esfèrica que incorpora gravats decoratius. Als laterals hi ha les capelles, de dos nivells, obertes en arc de mig punt que comuniquen entre sí. Les claus de volta estan decorades amb caps d'angelets. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i un cancell de fusta, on antigament hi havia fixats angelets i canelobres. Aquesta part també queda coberta amb volta de creueria i l'absis semicircular que acull l'altar major de Sant Pere. En un costat del presbiteri hi ha la capella del santíssim i a l'altre la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat sostingut per una volta de creueria i delimitat per una barana d'obra. Des d'un dels extrems comença una escala que ascendeix fins al campanar. La única il·luminació de la nau es fa mitjançant la rosassa, situada sobre el cor. Les parets mantenen restes de pintura policromada fins a l'alçada del sòcol. Entre el paviment s'observen diferents ossaris. Dels elements que s'hi conserven destaca una pica baptismal de marbre datada de l'any 1761. L'accés a l'església és d'arc de mig punt adovellat i es troba cobert per un nàrtex amb tres portes, rematat per una cornisa i un petit capcer triangular i una creu metàl·lica. Al frontis s'hi observen les traces d'un campanar d'espadanya primitiu. De l'altre extrem de la façana, orientat a tramuntana, en sobresurt el campanar, de planta quadrada. El nivell superior es troba precedit de diverses cornises senzilles, i s'obre amb un pòrtic d'arc de mig punt de pedra a cada costat, excepte el que s'orienta a migdia, que és biforat. La façana de migdia està caracteritzada per diversos contraforts, entre els que s'hi intercala una gran portalada d'estil barroc coneguda com el Portal de les Ànimes. A la façana també hi són presents el mateix tipus de contrafort, entre els que s'observa un petit portal d'arc de mig punt adovellat amb l'intradós motllurat. La façana de llevant té la base lleugerament atalussada i està reforçada amb dos contraforts de poca alçada. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat, entre les que es pot veure el parament de pedra irregular lligada amb argamassa i els angles cantoners de carreus escairats. La façana principal queda tancada per un baluard, que s'obre amb una portalada d'arc de mig punt adovellat a migdia i d'arc rebaixat ceràmic amb brancals de pedra a tramuntana.","codi_element":"08231-17","ubicacio":"Sota-ribes","historia":"Algunes fonts apunten que l'origen de l'església de Sant Pere es remunta al segle X, consistent en una petita capella preromànica. Aquest temple fou destruït vers el segle i enlloc seu s'hi va bastir, durant el segle XI, una capella castral d'estil romànic. A mitjans del segle XVII, es va bastir una nova església d'estil barroc sobre l'anterior, que havia quedat petita per acollir tots els fidels. Va ser construïda pel mestre d'obres Sebastià Vives entre els anys 1663 i 1664, i va sufragar-se amb els tributs extraordinaris consistents en un vintè sobre les collites de tres anys i l'aportació de personal i animals de càrrega. La construcció de l'església nova l'any 1910 va suposar que es deixessin d'oficiar misses al temple.","coordenades":"41.2595100,1.7640500","utm_x":"396462","utm_y":"4568302","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63785-foto-08231-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63785-foto-08231-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63785-foto-08231-17-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Barroc|Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|96|92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63786","titol":"Sant Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pau","bibliografia":"GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf. Vol. 10. Barcelona: Artestudi edicions. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Ermita situada en un puig al nord del nucli de Ribes, prop de Les Parellades. És un edifici aïllat de planta rectangular i absis semicircular. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes, que es troba reforçada per arcs torals que es recolzen en pilastres. Entre els arcs i les pilastres hi ha una cornisa que recorre tota la nau. La part del presbiteri està coberta amb volta de mig canó i queda elevat per mitjà d'un graó. En aquest espai hi ha el retaule barroc de Sant Pau, amb la imatge moderna del sant. En un lateral del l'absis hi ha la sagristia. Les capelles laterals s'obren a la nau amb arcs formers de mig punt que es sustenten en pilastres. En una capella hi ha el retaule barroc de Sant Magí i a l'altra una imatge de La Pietat. Al costat del primer hi ha la imatge de la Verge de la Mercè, que algunes fonts han identificat com la del Carme. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut en arc carpanell i delimitat per una barana de fusta. Penjat davant del cor hi ha un exvot en forma de vaixell, que constitueix un llegat dels 'americanos' que van tornar a la vila després de fer fortuna. La il·luminació del temple es fa per mitjà de finestres intercalades entre els arcs torals i de la rosassa. S'accedeix a l'ermita a través d'una portalada de pedra separada en dos trams per una cornisa; la part de la porta està custodiada per pilastres, mentre que la superior és de forma triangular i es remata amb un plafó ceràmic i una fornícula sense imatge. Sobre la fornícula hi ha la rosassa. L'edifici està coronat per un capcer semicircular, al centre del qual en sobresurt el campanar d'espadanya, d'un sol ull. Les façanes laterals estan reforçades amb quatre grans contraforts per costat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, revestit amb una capa de morter a la façana. A la façana de garbí hi ha adossada l'antiga rectoria. Davant de la façana de gregal hi creix una olivera centenària.","codi_element":"08231-18","ubicacio":"Camí de Sant Pau","historia":"La notícia més antiga que tenim de l'ermita de Sant Pau la trobem l'any 1485, si bé no és fins l'any 1594 que hi consta com a administrador Geroni Marcer. Durant la restauració de la coberta va trobar-se una teula datada de l'any '1688', que apunta a que l'edifici actual s'estava bastint en aquest període. A principi del segle XVIII, es van aturar les obres del temple, a causa de l'esclat de la Guerra de Successió. Passada aquesta, es va reempendre la seva construcció, que no va acabar fins a principi del segle XIX. A finals d'aquest segle, alguns dels 'americanos' que havien fet fortuna a les amèriques van fer donacions per a restaurar l'ermita. Una excavació feta entre l'any 1950 i l'any 1981 a l'entorn de l'ermita va apuntar a l'existència a l'indret d'una vil·la romana.","coordenades":"41.2665100,1.7669500","utm_x":"396716","utm_y":"4569076","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63786-foto-08231-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63786-foto-08231-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63786-foto-08231-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63787","titol":"Can Miret de les Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-miret-de-les-torres","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La casa de Can Miret està situada a gregal del nucli de les Torres. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, S'hi accedeix per un portal centrat d'arc de mig punt adovellat amb el relleu d'un remer a la clau. A cada costat hi ha un finestral d'arc mixtilini ceràmic. Seguint el mateix eix del portal, hi ha un finestral d'arc carpanell amb guardapols molt treballat, on hi ha esculpits quatre castells. Als eixos laterals hi ha un finestral d'arc conopial dentat amb arquets. Les golfes estan definides per una gelosia ceràmica oberta amb quatre finestres d'arc primitiu esglaonat, al centre de la qual hi ha un rellotge de sol i quatre plats de ceràmica catalana d'època moderna. A la cantonada amb la façana de ponent, a l'alçada del primer pis hi ha un balcó circular amb una barana de pedra esculpida que constitueix una veritable obra d'art. Entre els motius vegetals s'hi intercala un escut on hi ha representats tres castells. A la façana de ponent hi ha un portal d'arc pla de pedra, amb el guardapols esculpit amb una orla central on hi ha tallat l'any '1898'. Les obertures de la planta baixa són d'arc mixtilini ceràmic, la del pis d'arc conopial de pedra i les de les golfes d'arc primitiu esglaonat ceràmic. La façana de llevant presenta una tribuna a l'alçada del primer pis, al costat de la qual hi ha una petita finestra d'arc lobulat. Les golfes s'obren amb una galeria de pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. En un extrem d'aquesta façana s'hi adossa un cos perpendicular de dos nivells d'alçat, obert amb pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. A la façana posterior es combinen les finestres d'arc mixtilini i les d'arc primitiu, totes elles ceràmiques. El parament dels murs és de maçoneria i només està revestida amb arrebossat la façana posterior. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Els angles cantoners presenten carreus vistos. Davant la casa hi ha el celler i el pou.","codi_element":"08231-19","ubicacio":"Les Torres","historia":"La casa va ser construïda per Josep Font i Gumà a finals del segle XIX, per encàrrec del seu germà. En morir aquest, va passar a mans de l'arquitecte. Per aquest motiu, va ser coneguda com a Can Font i Gumà. Més endavant, va passar a mans de la família Miret.","coordenades":"41.2507300,1.7921600","utm_x":"398804","utm_y":"4567294","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63787-foto-08231-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63787-foto-08231-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63787-foto-08231-19-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63788","titol":"Can Martí del Mas Roig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-marti-del-mas-roig","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a ponent del terme municipal de Ribes. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants, al centre de la qual destaca una torre quadrangular. El frontis es composa de tres eixos; el central sobresurt del plom del mur i està definit per dues pilastres sobre les que descansa la cornisa del coronament. Al centre hi ha un portal d'arc de mig punt, mentre que el pis presenta dos pòrtics d'arc de mig punt amb capitells motllurats. A sobre d'aquesta hi ha una orla amb les inicials 'PS' envoltada de decoració, i més amunt un relleu decoratiu on hi ha representats dos rams de fruita entre espigues de blat, lligats amb un llaç serpentejant. Seguint el mateix eix trobem una finestra d'arc de mig punt i la cornisa, des d'on arrenca un capcer semicircular amb l'any '1870', un rellotge de sol circular i una estructura metàl·lica que sosté una campana. Els cossos laterals presenten un portal d'arc de mig punt a la planta baixa, una finestra d'arc carpanell emmarcades per un frontó al pis i una finestra d'arc de mig punt a les golfes. A les façanes laterals es reprodueix el mateix tipus d'obertures que a la principal, tot i que distribuïdes de forma aleatòria. A la façana posterior hi ha adossat un cos de planta baixa i pis, amb la coberta habilitada com a terrassa transitable. A nivell del primer pis hi ha tres grans pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, delimitats amb una barana ceràmica. Les quatre cantonades, a nivell del primer pis, presenten garites defensives obertes amb espitlleres. Davant la façana posterior hi ha la masoveria, de planta baixa i pis i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Alguns dels cossos de la mateixa es troben en estat ruïnós. La casa està construïda en una terrassa elevada, i queda tancada per un baluard amb una portalada d'arc de mig punt de pedra. A l'altre costat hi ha una porta de ferro forjat que incorpora l'any 1861. Davant de la casa hi ha un grup d'alzines centenàries.","codi_element":"08231-20","ubicacio":"A l'oest del terme de Sant Pere de Ribes","historia":"Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de Can Martí del Mas Roig pertanyia a Pedro Martí. Més endavant, la casa va ser adquirida per l'indiano vilanoví Pau Soler Morell, que hi va fer bastir una casa senyorial, vers l'any 1870. Al cap d'uns anys, Pau Soler va ser alcalde de Vilanova i la Geltrú, a més de ser un dels principals artífexs de l'arribada del ferrocarril a la població.","coordenades":"41.2524600,1.7391200","utm_x":"394363","utm_y":"4567550","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63788-foto-08231-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63788-foto-08231-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63788-foto-08231-20-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També coneguda com a Mas Girabals.","codi_estil":"98|102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63789","titol":"Masia del Coll d'Entreforc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-del-coll-dentreforc","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia situada al Parc del Garraf, a peu del camí vell de Sitges a Olivella o GR-5. És un edifici aïllat de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Es troba en estat ruïnós, pel que part de la coberta i de l'estructura interior s'ha esfondrat. A cada extrem del frontis s'observa un portal amb llinda de fusta, sobre els que hi ha una finestra de les mateixes característiques. Al centre de la façana hi ha una obertura en arc apuntat de maó que es correspon amb les restes d'un forn de coure pa, així com un rellotge de sol. Des del portal principal, s'accedeix a una estança on hi ha les escales de pedra que ascendeixen al primer pis. Aquesta també comunica amb la cambra que allotja dos cups rectangulars revestits amb ceràmica vidriada, als quals també s'accedia des de la façana lateral. A les façanes de llevant i tramuntana hi ha adossats diversos cossos annexes en estat ruïnós, en un dels quals s'observa un cup. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat de morter, entre les que s'observa el parament de pedra lligada amb argamassa.","codi_element":"08231-21","ubicacio":"Camí de Sitges a Olivella","historia":"Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Mariano Marcer, de Jafra.","coordenades":"41.2664500,1.8265400","utm_x":"401708","utm_y":"4569000","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63789-foto-08231-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63789-foto-08231-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63789-foto-08231-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63790","titol":"Torre de Vilanoveta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-vilanoveta","bibliografia":"

CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"

Torre de planta quadrangular que es troba situada al centre del nucli de Vilanoveta. Té la base lleugerament atalussada i presenta tres nivells d'alçat. El segon pis s'obre a la cara sud-oest amb una petita finestra d'arc pla arrebossat, mentre que el tercer s'obre a la cara sud-est amb una finestra de mateixes característiques i menors dimensions. A la part superior de la cara sud-oest també hi trobem una senzilla gàrgola. La construcció queda rematada amb merlets esglaonats. Des del segon pis de la cara nord-oest surt un pontet perpendicular al carrer que comunica amb la casa de Can Vidal. Aquest està sostingut amb volta ceràmica catalana i està obert amb un finestral i un balcó. Sota el pontet hi ha una petita porta d'arc escarser arrebossat que permet accedir a la torre. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. L'interior ha estat completament reformat i habilitat com a habitatge modern.<\/p> ","codi_element":"08231-22","ubicacio":"Vilanoveta","historia":"

El topònim de Vilanoveta apareix esmentat per primera vegada al segle XVII, si bé el seu origen podria ser anterior. El nucli, molt proper a la població de Vilanova, s'hauria format entorn la torre de defensa i la masia de Can Vidal a la qual pertany. Segons Pere Català (CATALÀ, 1990: 949), a la planta baixa de la torre hi havia una capella on s'hi celebrava missa al segle passat. Al llibre d'Apeo de l'any 1847 consta que el mas pertanyia als Vidal.<\/p> ","coordenades":"41.2345100,1.7516600","utm_x":"395385","utm_y":"4565542","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63790-foto-08231-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63790-foto-08231-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63790-foto-08231-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També coneguda com a Torre de Can Vidal.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["17"]},{"id":"63791","titol":"Pont de la Palanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-la-palanca","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont construït sobre la riera de Ribes, que permet comunicar el nucli de Sota-Ribes amb el de Ribes. És una passarel·la formada per una estructura metàl·lica que és sostinguda per dos estreps situats als extrems. La part central està constituïda per dues bigues amb una gelosia creuada, sobre la que descansa un tauler convex de formigó. L'estuctura descansa sobre mènsules de pedra treballada que estan fixades als extrems. Aquests són fets de paredat comú i s'obren formant un arc de mig punt ceràmic. La barana és d'obra acabada amb ceràmica, mentre que a la part central és metàl·lica.","codi_element":"08231-23","ubicacio":"Riera de Ribes","historia":"El Pont de la Palanca va ser construït per comunicar el nucli de Sota-Ribes i el de Ribes gràcies a la donació de Josep Ferrer Vidal, aleshores propietari de la Torre del Veguer. La seva inauguració fou el dia 5 d'abril de 1891.","coordenades":"41.2588600,1.7655000","utm_x":"396583","utm_y":"4568228","any":"1891","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63791-foto-08231-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63791-foto-08231-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Josep A. Ferrer i Soler","observacions":"També conegut com a Pont de Sota-Ribes o Pont de Ferro.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63792","titol":"Can Roig de les Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-roig-de-les-torres","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a garbí del nucli de les Torres. És un edifici de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'any '1791', una creu intercalada i dues estrelles de vuit puntes. El primer pis s'obre amb quatre finestres d'arc pla arrebossat, a les quals es va afegir un ampit motllurat. Al centre del frontis hi ha un rellotge de sol rectangular desdibuixat. En nivell de les golfes s'obre amb dues finestres d'arc de mig punt arrebossat. A prop del portal hi ha adossat el pou, que encara conserva la corriola. A la façana de llevant hi ha adossat un cos de planta baixa i pis i la coberta habilitada com a terrassa transitable. El seu accés s'ha ampliat modernament amb una porta de garatge, al costat de la qual hi ha un petit contrafort. A la façana de ponent trobem adossat de forma perpendicular un cos de planta quadrangular i coberta a dues vessants, que es correspon amb el celler. Aquest es prologa a tot el llarg de la façana posterior de l'edifici. Al seu interior s'hi conserva una premsa de lliura i dues premses de biga, a més de les bótes i les eines agrícoles. A la façana de llevant hi ha adossat un petit cos semicircular que constituïa l'antic forn de pa. El parament dels murs manté l'arrebossat amb morter de calç original. L'espai interior es distribueix al voltant de la sala, que es repeteix en tots els nivells i queda suportada per un embigat de fusta amb un cairat perpendicular de notables dimensions. Des de la sala s'accedeix a les diferents estances, entre les que destaca el sostre decorat del menjador. Els paviments es conserven de tova, excepte en algunes parts on hi ha mosaic antic Davant la masia hi ha el safareig i l'hort, que queda tancat per un baluard, al costat del qual trobem un cobert.. Dins de l'hort hi ha un altre pou i safareig i el trull d'oli, al costat del celler. A l'altre costat del carrer que passa per llevant de la casa hi ha les corts i altres dependències agrícoles.","codi_element":"08231-24","ubicacio":"Les Torres","historia":"El llinatge dels Roig de les Torres manté la propietat de la masia almenys des del segle XVI. Al cadastre de l'any 1716-17 hi figura el regidor Jaume Roig de les Torres. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Josep Roig i Tardàs.","coordenades":"41.2492600,1.7902000","utm_x":"398637","utm_y":"4567134","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63792-foto-08231-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63792-foto-08231-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63792-foto-08231-24-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63793","titol":"Can Quima","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-quima","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'arrebossat de la façana presenta humitats.","descripcio":"Casa entre mitgeres situada a la plaça de la Vila, al nucli de Ribes. És un edifici de planta irregular de notables dimensions amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'estructura en tres grans cossos, que s'adapten a l'estructura urbana de la plaça. El cos de ponent és de majors dimensions que la resta. Cadascun dels cossos presenta un portal d'arc mixtilini ceràmic, entre els quals s'intercalen finestres d'arc rebaixat ceràmic. A nivell del primer pis destaquen els tres balcons correguts, suportats amb mènsules ceràmiques, als quals s'accedeix des de finestrals d'arc mixtilini ceràmic. Entre els dos finestrals del cos de ponent hi ha una finestra d'arc mixtilini que incorpora decoració ceràmica vista i ceràmica vidriada verda. Les golfes presenten grups de quatre finestres per cos - vuit en el de ponent-, també d'arc mixtilini, emmarcades amb ceràmica vista i ceràmica vidriada de color verd als ampits. El ràfec presenta una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.","codi_element":"08231-25","ubicacio":"Pl. de la Vila, 5-6-7","historia":"A l'inici del segle XX, la burgesia barcelonina i de la rodalia va instal·lar-se en segones residències properes a les ciutats, aprofitant l'existència de noves infraestructures. El centre de l'estiueig al Garraf va ser Sitges, tot i que la seva rodalia va viure amb certa intensitat el moviment. Aquesta classe benestant va fer-se construir torres senyorials segons el moviment arquitectònic del moment, el modernisme. En aquest tipus d'arquitectura, es pretenia integrar totes les arts plàstiques, en què l'ornament prenia el protagonisme. A Ribes, el modernisme va coincidir amb l'arribada dels darrers 'americanos', pel que indistintament es van bastir cases dels dos estils. L'arquitecte modernista que més edificis va bastir a Ribes va ser el vilanoví Josep Font i Gumà, autor d'edificis com Can Quima. Durant un temps va ser la seu de la Falange.","coordenades":"41.2621500,1.7722900","utm_x":"397157","utm_y":"4568586","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63793-foto-08231-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63793-foto-08231-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63793-foto-08231-25-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Josep Font i Gumà","observacions":"També coneguda com a Can Carnisser Nou. A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya hi ha registrat dues vegades el mateix edifici; casa Carbonell (IPA 4463) i Can Quima (IPA 11887).","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63794","titol":"Ca la Brígida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-brigida","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner situat al nucli de Ribes, entre el carrer de Sant Isidre i la plaça del Centre. És de planta irregular i té dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana no transitable. El frontis s'estructura en dos cossos diferenciats, dels quals el principal és de majors dimensions. El portal d'accés és d'arc pla arrebossat, des d'on arrenquen les mènsules ceràmiques que suporten el balcó amb baranes forjades del primer pis. Aquest té sortida per un finestral d'arc pla arrebossat que incorpora decoració de maó vist i ceràmica vidriada sobre la llinda. En aquest mateix cos, al costat del portal, n'hi ha un altre de menors dimensions d'arc primitiu amb decoració de maó vist i ceràmica vidriada verda, de les mateixes característiques que la finestra del pis. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. El segon cos té un finestral emmarcat amb ceràmica a la planta baixa i tres finestres d'arc primitiu al pis, el central amb sortida a un petit balcó de baranes forjades. El primer pis presenta el parament de paredat comú vist a la planta baixa, a banda i banda del qual arrenquen dues franges de maó vist, que es prolonguen pel primer pis, on es combina amb rajola ceràmica vidriada amb sanefes geomètriques. Com a remat de l'edifici hi ha una barana de maó vist amb decoració de rajola vidriada verda i blanca. Des del segon cos comença el mur que tanca la finca per migdia, amb murs de maçoneria i pilars ceràmics.","codi_element":"08231-26","ubicacio":"Pl. del Centre, 7 \/ c. St. Isidre, 1","historia":"A l'inici del segle XX, la burgesia barcelonina i de la rodalia va instal·lar-se en segones residències properes a les ciutats, aprofitant l'existència de noves infraestructures. El centre de l'estiueig al Garraf va ser Sitges, tot i que la seva rodalia va viure amb certa intensitat el moviment. Aquesta classe benestant va fer-se construir torres senyorials segons el moviment arquitectònic del moment, el modernisme. En aquest tipus d'arquitectura, es pretenia integrar totes les arts plàstiques, amb l'ornament era el principal protagonista. A Ribes, el modernisme va coincidir amb l'arribada dels darrers 'americanos', pel que indistintament es van bastir cases dels dos estils. L'arquitecte modernista que més edificis va bastir a Ribes va ser el vilanoví Josep Font i Gumà, autor d'edificis com Ca la Brígida. La casa va passar a denominar-se amb el nom de la seva propietària, Brígida Font Marcer. L'any 1932 la casa va ser reformada.","coordenades":"41.2621600,1.7729000","utm_x":"397208","utm_y":"4568586","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63794-foto-08231-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63794-foto-08231-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63794-foto-08231-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Josep Font i Gumà","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63795","titol":"Can Pau Roig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pau-roig-0","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa aïllada situada al nucli de Ribes, al carrer de la Torreta. És un edifici compost per dos volums adossats de forma perpendicular. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El seu frontis es composa d'un sol eix, definit per una obertura d'arc pla arrebossat per planta i per un grup de cinc finestretes a les golfes. Entre les finestres i el ràfec hi ha un plafó ceràmic de la Verge i la inscripció 'Regina Pacis'. El volum secundari està adossat a la façana lateral del principal, ocupant bona part de la mateixa. És de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta d'un portal d'arc de mig punt custodiat per dos pilars ceràmics que sostenen el balcó del pis, que està delimitat amb una barana de maó. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla arrebossat, un dels quals dóna accés al balcó. A la resta de façanes les obertures també són d'arc pla arrebossat, distribuïdes de forma aleatòria. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc a la façana principal i arrebossat de color terrós a la resta. La casa queda frontalment tancada per un baluard amb un portal de pilars de maó amb ceràmica decorativa, així com una porta de ferro forjat decorada.","codi_element":"08231-27","ubicacio":"C. de la Torreta, 15","historia":"","coordenades":"41.2616500,1.7745100","utm_x":"397342","utm_y":"4568527","any":"1917","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63795-foto-08231-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63795-foto-08231-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63795-foto-08231-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63796","titol":"Pont de les Parellades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-les-parellades","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX- XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont de tres trams que salva la riera de Ribes en direcció a Les Parellades. És fet de maçoneria i consta de tres arcs rebaixats que es recolzen sobre dos estreps i dos pilars. Els pilars es troben reforçats amb esperons semicirculars fets amb carreus. El tauler queda rematat amb una barana de maçoneria on s'hi intercala una de metàl·lica.","codi_element":"08231-28","ubicacio":"Riera de Ribes","historia":"El pont de les Parellades es troba situat en l'antic camí veïnal de Sitges a Canyelles. A mitjans del segle XIX, l'enginyer Ildefons Cerdà hi va projectar la construcció d'una carretera, moment en el qual es devia construir el pont. Durant la Guerra Civil, va ser destruït per l'exèrcit republicà per frenar l'avanç de les tropes franquistes. Uns anys després fou reconstruït.","coordenades":"41.2636800,1.7710800","utm_x":"397058","utm_y":"4568757","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63796-foto-08231-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63796-foto-08231-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Està previst que properament es construeixi una passarel·la al seu costat per al pas de vianants.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63797","titol":"Can Dos Diners","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-dos-diners","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada dins el recinte de l'hospital dels Camils. És un edifici aïllat de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants; al cos central desaigua a les façanes principal i posterior, mentre que als laterals desaigua pels costats. El frontis presenta dos portals de factura moderna, el central dels quals té part dels brancals de pedra carejada i la clau de l'arc que havia existit antigament. En aquesta hi ha inscrit l'any 1853. Al primer pis hi ha tres finestres d'arc pla arrebossat, i a les golfes hi ha tres òculs ovalats. La part de migdia de la façana principal queda tapada per un cos perpendicular de planta rectangular, que es prolonga fins a la façana posterior. Té dos nivells d'alçat i teulada a una sola vessant. La resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat. A la façana de gregal hi ha adossat un pou i una escala exterior que condueix al primer pis. El revestiment dels murs es manté arrebossat. Davant la masia hi ha un bust commemoratiu de Sant Camil de Lellis.","codi_element":"08231-29","ubicacio":"Hospital Residència Sant Camil","historia":"La masia de Can Dos Diners estava dins la propietat de Can Coll, la propietària de la qual va donar els terrenys per a la construcció de l'Hospital de Sant Camil en la seva proximitat.","coordenades":"41.2532200,1.7664100","utm_x":"396650","utm_y":"4567601","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63797-foto-08231-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63797-foto-08231-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63797-foto-08231-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63798","titol":"Can Pau Artigas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pau-artigas","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casal situat en un extrem del nucli de Palou. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat al pis i de mig punt ceràmic al segon, totes elles amb ampits de ceràmica verda. A l'eix central hi ha el portal d'accés d'arc de mig punt ceràmic; seguint aquest eix, entre les finestres del primer primer i segon pis, hi ha un plafó ceràmic on hi ha representat Sant Jordi. A les golfes, els pòrtics estan agrupats de dos en dos als eixos laterals i de tres al central. Aquest tipus d'obertura es reprodueix a les golfes de la façana de xaloc, on estan agrupats en set pòrtics, el central de majors dimensions. Sobre la galeria es prolonga la decoració ceràmica amb vitralls intercalats. Al llarg de la façana posterior hi ha un cos d'un sol nivell d'alçat que s'obre amb finestres petites arrebossades. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat amb un sòcol de ceràmica. La teulada és de teula àrab amb el carener i les xemeneies de ceràmica vidriada. Davant la façana hi ha un cos annex quadrangular d'un sol nivell d'alçat, també decorat amb motius ceràmics. La casa està envoltada per un jardí i queda tancada amb un baluard, una portalada de ferro forjat, amb pilars ceràmics i capitells decorats.","codi_element":"08231-30","ubicacio":"Ctra. d'Olivella, 1","historia":"El casal modernista de Can Pau Artigas va ser bastit a principi del segle XX segons l'estètica modernista. Algunes fonts han apuntat que el seu autor podria ser Josep Font i Gumà, que va edificar diversos edificis de característiques similars a Ribes en aquest període.","coordenades":"41.2638700,1.7768800","utm_x":"397544","utm_y":"4568771","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63798-foto-08231-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63798-foto-08231-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63798-foto-08231-30-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La casa també es coneix com a Can Pepus. Està dividida de forma horitzontal en diverses habitatges (segons Cadastre).","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63799","titol":"La Casa Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casa-gran-1","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia coneguda com la Casa Gran està situada al nucli de Palou. És un edifici aïllat de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal, que és d'arc de mig punt adovellat. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. A les golfes hi ha tres petits pòrtics d'arc de mig punt. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc a la façana principal i de color terrós a la resta. La casa es troba frontalment tancada per un baluard, obert amb una portalada de pilars ceràmics.","codi_element":"08231-31","ubicacio":"C. Racó, 12\/ C. Palou, 9","historia":"Al cadastre de l'any 1730 hi consta la Casa Gran, habitada per Pere Puig. Més endavant. segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia al marquès de Sant Mori, Diego de Moixó i Cerdà, qui també era propietari de La Torreta.","coordenades":"41.2627700,1.7779000","utm_x":"397628","utm_y":"4568648","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63799-foto-08231-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63799-foto-08231-31-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63800","titol":"El Castell de Kafka","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-castell-de-kafka","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici situat a la part més alta de l'urbanització Vallpineda. Es tracta d'un bloc d'apartaments aïllat i de planta irregular, compost per diversos cubs que es desenvolupen de forma vertical i de forma esglaonada. Hi ha un total de 90 apartaments, compartimentats en diversos cubs que giren al voltant de les caixes d'escales. Consten d'un espai comunitari de piscina, sauna, bar i restaurant. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, amb les obertures ressaltades de color magenta.","codi_element":"08231-32","ubicacio":"Passeig Pujades, 1. Urbanització Vallpineda","historia":"El projecte del Castell va ser ideat pel Taller d'Arquitectura de Ricard Bofill dins del moviment postmodern de l'Archigram. Seguint les idees d'aquest moviment futurista, es van buscar les possibilitats arquitectòniques del cub i del seu desenvolupament en vertical. La construcció de l'edifici va finalitzar l'any 1968 i originalment estava pintat de color gris plom.","coordenades":"41.2503700,1.7981000","utm_x":"399301","utm_y":"4567248","any":"1968","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63800-foto-08231-32-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Ricard Bofill Leví","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63801","titol":"Can Simon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-simon","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa urbana situada al nucli de Ribes. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Originàriament, constava de planta baixa i pis, tot i que en una reforma moderna s'hi han afegit dos nivells enretirats respecte el carrer. El frontis es composa simètricament segons dos eixos definits per dues obertures a cada nivell. El portal d'accés és d'arc escarser amb perfil motllurat, amb la inscripció '1886 JJ' a la clau. Les finestres del primer pis tenen sortida a balcons de baranes forjades; des de la base comença una cornisa que delimita el nivell de forjat. Totes les obertures incorporen decoració vegetal sobre la llinda, que es reprodueix a l'òcul superior i al capcer. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru.","codi_element":"08231-33","ubicacio":"C. Nou, 3","historia":"A l'inici del segle XX, la burgesia barcelonina i de la rodalia va instal·lar-se en segones residències properes a les ciutats, aprofitant l'existència de noves infraestructures. El centre de l'estiueig al Garraf va ser Sitges, tot i que la seva rodalia va viure amb certa intensitat el moviment. Aquesta classe benestant va fer-se construir torres senyorials segons el moviment arquitectònic del moment, el modernisme. En aquest tipus d'arquitectura, es pretenia integrar totes les arts plàstiques, en què l'ornament prenia el protagonisme. A Ribes, el modernisme va coincidir amb l'arribada dels darrers 'americanos', pel que indistintament es van bastir cases dels dos estils. La casa de Can Simon va ser promoguda per Josep Baquès i Colomer i el mestre d'obres va ser Josep Salvany.","coordenades":"41.2618400,1.7728200","utm_x":"397201","utm_y":"4568551","any":"1886","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63801-foto-08231-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63801-foto-08231-33-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"98|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63802","titol":"Casa al carrer Nou, 15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-nou-15","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner que es troba situat al nucli de Ribes, entre els carrers Nou i de l'Ensenyament. És de planta quadrangular i té tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc rebaixat ceràmic. Un dels finestrals de la planta baixa incorpora decoració ceràmica i un plafó de la Mare de Déu de Montserrat. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades. Sobre els finestrals del primer pis hi ha obertures quadrangulars que es corresponen amb la ventilació de la coberta. La façana lateral es composa igualment segons tres eixos d'obertures d'arc rebaixat ceràmic, excepte la central del primer pis que és de menors dimensions. En aquesta façana, la ventilació de la coberta es fa per una obertura romboïdal ceràmica. Els nivells de forjats es posen de manifest a l'exterior amb una cornisa ceràmica. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru.","codi_element":"08231-34","ubicacio":"C. Nou, 15 \/ C. de l'Ensenyament, 12","historia":"A l'inici del segle XX, la burgesia barcelonina i de la rodalia va instal·lar-se en segones residències properes a les ciutats, aprofitant l'existència de noves infraestructures. El centre de l'estiueig al Garraf va ser Sitges, tot i que la seva rodalia va viure amb certa intensitat el moviment. Aquesta classe benestant va fer-se construir torres senyorials segons el moviment arquitectònic del moment, el modernisme. En aquest tipus d'arquitectura, es pretenia integrar totes les arts plàstiques, en què l'ornament prenia el protagonisme. A Ribes, el modernisme va coincidir amb l'arribada dels darrers 'americanos', pel que indistintament es van bastir cases dels dos estils.","coordenades":"41.2612100,1.7712000","utm_x":"397064","utm_y":"4568483","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63802-foto-08231-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63802-foto-08231-34-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63803","titol":"Can Punxes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-punxes","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLA, R., dir. (2009). Guia del Garraf. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles. Menorca. Triangle Postals.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa urbana situada al nucli de Ribes, en un extrem de la plaça Marcer. És un edifici cantoner de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. Les façanes es composen simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla que incorporen ornamentació floral sobre les llindes. S'hi accedeix per un portal d'arc mixtilini amb la clau decorada amb les inicials 'FM'. Els finestrals del primer pis tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades, que queda suportat amb mènsules. Un fris vegetal recorre les façanes a nivell del primer pis. L'edifici queda rematat per un capcer del que en sobresurten unes punxes sinuoses rematades amb motiu vegetal, que es repeteix a la ventilació de la coberta. L'acabat exterior és d'estucat imitant carreus. Al carrer de la Pau comença un mur perimetral que tanca la finca per darrera, amb accés des d'una gran portalada de ferro forjat. Els pilars de la portalada i del mur també incorporen ornamentació floral.","codi_element":"08231-35","ubicacio":"Pl. Marcer, 4 \/ C. de la Pau,1","historia":"A l'inici del segle XX, la burgesia barcelonina i de la rodalia va instal·lar-se en segones residències properes a les ciutats, aprofitant l'existència de noves infraestructures. El centre de l'estiueig al Garraf va ser Sitges, tot i que la seva rodalia va viure amb certa intensitat el moviment. Aquesta classe benestant va fer-se construir torres senyorials segons el moviment arquitectònic del moment, el modernisme. En aquest tipus d'arquitectura, es pretenia integrar totes les arts plàstiques, en què l'ornament prenia el protagonisme. A Ribes, el modernisme va coincidir amb l'arribada dels darrers 'americanos', pel que indistintament es van bastir cases dels dos estils. Aquest és el cas de Can Punxes, casa modernista feta per l''americano' Ramon Mestre i Mestre, en tornar del seu viatge a Cuba.","coordenades":"41.2612600,1.7724600","utm_x":"397170","utm_y":"4568487","any":"1911","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63803-foto-08231-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63803-foto-08231-35-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63804","titol":"Can Duran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-duran-2","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa urbana situada al nucli de Ribes, entre la plaça de l'església i els carrers d'Eduard Maristany i del Doctor Puig. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. Les quatre façanes estan compostes de forma simètrica, definides amb obertures d'arc pla arrebossat. Les façanes de garbí i xaloc tenen a l'eix central un porxo sostingut per columnes dobles, habilitat com a balcó amb baranes de balustrada. El frontis presenta un petit capcer que incorpora un plafó ceràmic on hi ha representat el Sagrat Cor amb la inscripció 'REINARE'. Les golfes s'obren amb petites finestres d'arc primitiu esglaonat a la façana posterior i sota el capcer, mentre que la resta són òculs. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través de cornises. El ràfec presenta una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat. La casa queda envoltada per un jardí, tancat amb un baluard amb dos portals encarats a la plaça i un altre al carrer del Doctor Puig.","codi_element":"08231-36","ubicacio":"Pl. Església, 5","historia":"La casa d'estil noucentista de Can Duran va ser construïda durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2605600,1.7725500","utm_x":"397176","utm_y":"4568409","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63804-foto-08231-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63804-foto-08231-36-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63805","titol":"Font de la plaça de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-de-la-font","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. TUBAU, A. (2001). Tradició i desenvolupament, artesania i indústria al Penedès contemporani. Arqueologia industrial al Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font pública que es troba situada al centre de la plaça del mateix nom. Està constituïda per un cos cilíndric amb tres parts diferenciades; la part inferior és feta de maó i trencadís de rajola blava i blanca, i consta de tres parts separades per murets de pedra perpendiculars. En aquesta part hi ha tres piques de pedra amb els respectius brolladors metàl·lics. Una motllura de pedra dóna pas a la part central de la font, feta amb rajola blava i groga, on hi ha la inscripció 'any 1906' dins una forma lobulada. Una nova motllura, acabada amb rajola ceràmica verda, precedeix el nivell superior, de forma cònica i fet amb trencadís groc i verd, que queda rematat per un gerro ceràmic. La font està construïda sobre una base circular de pedra.","codi_element":"08231-37","ubicacio":"Pl. de la Font","historia":"La font va ser construïda l'any 1906 per l'arquitecte Josep Font i Gumà per a commemorar l'arribada d'aigua potable a la població.","coordenades":"41.2621700,1.7712300","utm_x":"397068","utm_y":"4568589","any":"1906","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63805-foto-08231-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63805-foto-08231-37-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Josep Font i Gumà","observacions":"","codi_estil":"98|105","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63806","titol":"Pont de Can Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-can-coll","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'hi han fet pintades vandàliques.","descripcio":"Pont d'un sol tram que salva la riera de Ribes per accedir a la masia de Can Coll. És fet de maçoneria i maó i consta d'un sol arc rebaixat ceràmic. L'estructura presenta quatre contraforts semicirculars per costat, que tenen una cornisa a la part superior. El tauler queda rematat amb una barana de maçoneria i es troba asfaltat.","codi_element":"08231-38","ubicacio":"Riera de Ribes","historia":"El pont de Can Coll va construir-se simultàniament a l'església Nova de Sant Pere, a principi del segle XX. L'obra de totes dues construccions era promoguda per l''americano' Francesc Marcer, propietari de la masia. Segons diversos testimonis orals, els ribetans que van participar en la seva construcció treballaven a l'estiu al pont de Can Coll i a l'hivern a l'església.","coordenades":"41.2548100,1.7721700","utm_x":"397135","utm_y":"4567771","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63806-foto-08231-38-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63807","titol":"El Carç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-carc","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIV- XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada al sud del nucli de Ribes, prop de Puigmoltó. El conjunt arquitectònic està constituït per diversos volums superposats que queden tancats per un baluard. El volum principal és de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Els pisos superiors del frontis s'obren amb finestrals d'arc pla arrebossat amb sortida a balcons de baranes forjades. A la seva façana de xaloc hi ha adossada la torre de defensa de planta quadrangular. Queda rematada per una filada de merlets esglaonats, que es combinen amb merlets d'obra acabats amb rajola ceràmica decorativa. A la façana posterior hi ha adossats diversos volums, entre els que destaca un campanar de cadireta d'un sol ull. El revestiment de les construccions es manté arrebossat amb morter de calç i els ràfecs estan acabats amb imbricacions ceràmiques. Les dependències situades a ponent eren destinades a la producció de vi, pel que s'hi conserven diversos cups i premses. Dins de la finca, a migdia de la casa, hi ha la capella dedicada a Sant Jaume.","codi_element":"08231-39","ubicacio":"Carretera BV-2113, km. 1,8","historia":"El lloc del Carç està documentat a la zona des del segle XIII, quan apareix vinculat al Castell de Ribes. L'any 1333 el nom Carcium figura dins de la carta de franquesa del nucli de Puigmoltó. Al cadastre de l'any 1739 hi figura la casa de D. Emanuel Almirall del Cars, habitada pel regidor Francisco Puig. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia al vilanoví Manel Almirall.","coordenades":"41.2471100,1.7734700","utm_x":"397232","utm_y":"4566914","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63807-foto-08231-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63807-foto-08231-39-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha pogut accedir.","codi_estil":"119|94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63808","titol":"Allò en Ros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/allo-en-ros","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-V\/I","notes_conservacio":"L'extrem sud del turó va ser rebaixada per plantar-hi vinya, pel que part del jaciment podria haver quedat destruït.","descripcio":"A la zona coneguda com Allò d'en Ros, al nord oest del nucli de Sant Pere, s'hi va localitzar una sitja amb les restes de dos individus a l'interior, a més de ceràmica comuna romana. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, pel voltant també s'hi va trobar ceràmica de vernís negre, fragments d'àmfora, ceràmica ibèrica, ceràmica sigil·lata i clara. Igualment, en els afloraments de roca de la proximitat s'observen retalls que podrien correspondre's a d'altres sitges.","codi_element":"08231-40","ubicacio":"Allò d'en Ros","historia":"Del jaciment se'n té coneixement des dels anys 1930. Va ser excavat per primer cop l'any 1984 per un aficionat de Ribes, quan es va localitzar una sitja. L'any 1985 Antoni Ferrer, del Museu de Vilanova, va demanar permís per excavar la zona, però va li va ser denegat.","coordenades":"41.2639200,1.7609100","utm_x":"396206","utm_y":"4568796","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63808-foto-08231-40-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Romà|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|83|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63809","titol":"Allò en Rossell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/allo-en-rossell","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-V\/I","notes_conservacio":"Destruït.","descripcio":"A les feixes conegudes com Allò en Rossell s'hi va trobar material arqueològic en superfície, consistent en ceràmica a mà, de vernís negre, ibèrica, sigil·lata itàlica i un fragment de placa de pedra sorrenca. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del Garraf es va trobar en superfície ceràmica ibèrica oxidada, ceràmica a mà i ceràmica tipus sandwich.","codi_element":"08231-41","ubicacio":"Can Lloses","historia":"","coordenades":"41.2684800,1.7997400","utm_x":"399466","utm_y":"4569256","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63809-foto-08231-41-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Antic|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|80|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63810","titol":"Avenc del Mas de Mossèn Alba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-mas-de-mossen-alba","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-XIII \/ II","notes_conservacio":"","descripcio":"En un avenc proper al Mas d'en Mossèn Alba s'hi va localitzar material arqueològic, consistent en sílex, fragments de gerretes amb decoració de cordons aplicats i acanalats, una llàntia romana de ceràmica sigil·lata i una fusaiola, tal i com consta a la Carta Arqueològica. La boca de l'avenc està formada per quatre obertures, que podrien formar part d'una única gran obertura obstruïda. A més de dos metres de profunditat hi ha una primera sala, que enllaça amb una segona cavitat campaniforme.","codi_element":"08231-42","ubicacio":"Mas Alba","historia":"Va ser descobert l'any 1961 per membres del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.","coordenades":"41.2593100,1.8185900","utm_x":"401031","utm_y":"4568217","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63810-foto-08231-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63810-foto-08231-42-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També és conegut com l'Avenc del Maset d'en Quadres.","codi_estil":"79|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63811","titol":"Balma del Coster Mitger","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-coster-mitger","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"La balma està buidada.","descripcio":"En una balma situada sobre la riera de Jafre s'hi va localitzar un petit taller de sílex. Entre aquest material, es van trobar rascadores, osques, gratadors, fragments de làmines, ascles, nuclis i fragments, tal i com consta a la carta arqueològica. L'indret ha estat interpretat com un assentament de pastors prehistòrics.","codi_element":"08231-43","ubicacio":"Can Pere de la Plana","historia":"El jaciment va ser descobert l'any 1974 per Xavier Virella, que la va denominar 'Balma dels Arcs'. Durant la revisió de la Carta Arqueològica només es va trobar a l'entrada un fragment de sílex de color vermell.","coordenades":"41.2724200,1.8067700","utm_x":"400061","utm_y":"4569685","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63812","titol":"Bòbila Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bobila-roca","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MIRET, J.; BOQUER, S. (2004). 'Bòbila Roca (Sant Pere de Ribes, Garraf), Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia: La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001. La Garriga: Generalitat de Catalunya. MIRET, J.; MORMENEO, L.; BOQUER, S. 'Bòbila Roca (Sant Pere de Ribes). Cinquanta anys d'investigacions arqueològiques'. Del Penedès. Núm. 3 (2002).","centuria":"-XXXVI\/-I","notes_conservacio":"Destruït.","descripcio":"Al voltant de l'antiga bòbila d'en Roca, situada prop de Vilanoveta i les Roquetes, s'hi van localitzar diverses troballes arqueològiques, tal i com consta a la Carta Arqueològica. En un primer moment es va trobar una quinzena de sepultures neolítiques, situades dins una cavitat rectangular coberta de lloses. A més dels esquelets hi havia destrals de pedra, vasos ceràmics i denes de calaïta. Més endavant, es van localitzar dues sitges excavades a l'argila sense material que en permeti establir una cronologia. Poc després es va excavar un fons de cabana de l'edat del ferro, que contenia fragments de ceràmica a mà amb cordons aplicats, fragments d'ossos de fauna i restes de granes de cereal carbonitzat. En un sondeig posterior es van poder identificar un nivell de la primera Edat del Ferro i un altre amb material ibèric. A l'altre costat de la carretera es va localitzar una sitja del Bronze final amb fragments de ceràmica a mà, alguns decorats amb acanalats.","codi_element":"08231-44","ubicacio":"Rambla del Garraf","historia":"La Bòbila Roca va començar la seva activitat productiva vers l'any 1940. El seu propietari, Antoni Roca, va indicar a Albert Ferrer, del Museu Víctor Balaguer, que durant l'extracció d'argiles es van descobrir entre dotze i quinze sepultures, que no van poder-se recuperar després de ser portades a l'abocador de rebuig. Tanmateix, el propietari es va comprometre a notificar a Ferrer qualsevol nova troballa que s'hi localitzés. Per aquest motiu, entre els anys 1952 i 1954, Albert Ferrer i Joan Bellmunt van ser avisats d'una nova descoberta. L'excavació va revelar l'existència de dues sitges, sense que es trobés material al seu interior. L'any 1964 el mateix Joan Bellmunt va excavar el fons de cabana amb una quantitat important de material corresponent a l'Edat del Ferro. Uns anys més tard, vers el 1979, la Secció d'Arqueologia del Museu Víctor Balaguer, dirigida per Lluís Mormeneo, va fer una excavació en extensió que va permetre determinar els dos nivells del jaciment. La sitja prehistòrica de l'altre costat de la carretera es va localitzar l'any 1994 en una nova intervenció a la zona.","coordenades":"41.2349500,1.7471300","utm_x":"395006","utm_y":"4565596","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63812-foto-08231-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63812-foto-08231-44-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Ibèric|Neolític|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La Carta Arqueològica del 1984 situa el jaciment on es troba la bòbila, mentre que a l'Inventari d'Àrees d'Expectativa Arqueològica del Pla d'Ordenació Urbana de Sant Pere de Ribes de l'any 2001el situa a l'entrada del nucli de Roquetes, a l'altre costat de la carretera.","codi_estil":"79|81|78|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63813","titol":"El Bosquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-bosquet-1","bibliografia":"BOSCH, J.; MIRET, J. 'L'excavació de la Vil·la Romana del Bosquet' Miscel·lània penedesenca. Vol. 13 (1989). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-III \/ I","notes_conservacio":"Destruït.","descripcio":"En motiu de la construcció del nou traçat de la carretera C--246 es va fer una primera intervenció a la zona. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, s'hi va trobar una planta d'elaboració i processament de vi d'una vil·la romana. Es van excavar quatre dipòsits d'opus signinum, un camp de dolia excavat a la roca, una renglera de vuit fosses i dues sitges. Als estrats es va recollir ceràmica feta a mà, ceràmica comuna romana, ceràmica de parets fines, fragments d'àmfores romanes, fragments de ceràmica campaniana, sigil·lata, dolia, un fragment de rellotge de sol, etc. En una intervenció posterior, motivada per l'ampliació de l'autopista, es van descobrir tres murs i es van recuperar materials ceràmics ibèrics i romans, a més d'una sitja.","codi_element":"08231-45","ubicacio":"El Bosquet","historia":"En motiu de les obres de la variant de la carretera C-246, el febrer de l'any 1984 es va fer una excavació d'urgència a la zona, que va posar al descobert diverses instal·lacions destinades a l'elaboració de vi.","coordenades":"41.2525800,1.7957300","utm_x":"399106","utm_y":"4567496","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63813-foto-08231-45-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També conegut com l'Era dels Moros.","codi_estil":"81|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63814","titol":"Jaciment de Can Baró de la Cabreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-baro-de-la-cabreta","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-III \/ III","notes_conservacio":"Els murs es troben força erosionats i coberts de vegetació.","descripcio":"A prop de la masia de Can Baró de la Cabreta es van localitzar en superfície dues habitacions i una paret allunyada fetes amb pedra i morter, de poca alçada, que podrien correspondre a una vil·la romana. A la Carta Arqueològica hi consta que entorn seu s'ha recollit la següent ceràmica romana: campaniana A i B, àmfores, dolia, sigil·lata, clara, tegulae (una inscrita: 'MAR'), a més d'un fragment de destral de basalt i sílexs. En visites posteriors s'ha localitzat material en superfície: dolia, tegula, àmfora itàlica, àmfora púnica ebusitana, àmfora tarraconensis, una forma Dressel, un pivot d'àmfora itàlica i ceràmica comuna romana. A la vora de les vinyes properes hi ha uns grans blocs d'opus signinum que haurien estat arrencats durant els treballs agrícoles.","codi_element":"08231-46","ubicacio":"Can Baró de la Cabreta","historia":"El jaciment va ser descobert l'any 1966 per J. Serra.","coordenades":"41.2438300,1.7853900","utm_x":"398226","utm_y":"4566536","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63814-foto-08231-46-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63815","titol":"Jaciment de Can Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-coll","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-VII \/ II","notes_conservacio":"Un nou vial passa per sobre les restes.","descripcio":"Al voltant de la masia de Can Coll s'han documentat diverses troballes arqueològiques, que indiquen la presència d'un assentament rural romà a la zona. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, als camps propers s'ha trobat ceràmica ibèrica, ceràmica sigil·lata i ceràmica comuna romana, així com fragments d'opus signinum i tegulae encastades a les parets de les feixes. Després de diversos sondejos a la zona s'ha pogut constatar l'existència de ceràmiques ibèriques comunes oxidades, un fragment d'àmfora fenícia del cercle de l'estret de Gibraltar, a més d'una roca retallada, tres murs i les restes d'un empedrat. En una excavació en extensió posterior es van localitzar un conjunt d'estructures, murs i dipòsits, amb presència de materials i ceràmica romana encastada.","codi_element":"08231-47","ubicacio":"Can Coll","historia":"La primera notícia de troballes a la zona de Can Coll la trobem en la Carta Arqueològica de l'any 1984. L'any 2006 s'hi va fer una intervenció que pretenia delimitar el jaciment romà. Un any després es va fer una excavació en extensió i finalment les restes van tapar-se per la construcció d'un nou vial sobre seu.","coordenades":"41.2534400,1.7700600","utm_x":"396956","utm_y":"4567621","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63815-foto-08231-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63815-foto-08231-47-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|81|83|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63816","titol":"Jaciment de Can Giralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-giralt","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MIRET, J.; MAYORAL, F. (1983). Memòria dels treballs duts a terme a la Vinya d'en Galona- Sector dels Costerets. Direcció General de Patrimoni. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-III \/ II","notes_conservacio":"La zona ha estat urbanitzada.","descripcio":"Als vessants de l'elevació on es troba situat el nucli del Palou es van recollir fragments de ceràmica sigil·lata itàlica, àmfora, ceràmica ibèrica comuna i ceràmica comuna romana, tal i com consta a la Carta Arqueològica. D'altra banda, en una rasa oberta prop de la masia de Can Giralt s'hi va trobar un coll d'àmfora romana. En motiu de l'urbanització de la zona de la Vinya d'en Galona - Sector dels Costarets, propera a Palou, només es van documentar material superficial rodat, possiblement provinent de Can Giralt.","codi_element":"08231-48","ubicacio":"El Palou","historia":"Va ser descobert per Pere Giró.","coordenades":"41.2632300,1.7806200","utm_x":"397856","utm_y":"4568696","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63816-foto-08231-48-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També conegut com Els Costarets.","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63817","titol":"Jaciment de Can Jove","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-jove","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"Destruït.","descripcio":"En un camp sobre una timba de la riera de Ribes, prop del camí de Can Jove, es va documentar una tomba antròpica. Segons consta a la Carta Arqueològica, els testimonis orals van indicar la presència d'un esquelet adult i d'un infant, sense aixovar, recoberts amb una llosa. No es tenen més notícies de la troballa ni s'ha localitzat cap indici de material arqueològic, pel que no se'n pot determinar la cronologia.","codi_element":"08231-49","ubicacio":"Can Jove","historia":"","coordenades":"41.2560600,1.7664300","utm_x":"396656","utm_y":"4567916","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63818","titol":"Jaciment de Can Masalleres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-masalleres","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-IV \/ -I","notes_conservacio":"Va quedar afectat per la construcció de l'autopista.","descripcio":"En un antic garroferar i bosc propers a la masia de Can Masalleres es va trobar el següent material, segons consta a la Carta Arqueològica: ceràmica de vernís negre, ceràmica sigil·lata, ceràmica de parets fines, àmfores, pedres de molí, una fusaiola i ceràmica ibèrica. En motiu de la construcció de l'autopista s'hi va fer una excavació d'urgència, que va permetre determinar dues fases constructives diferents sobre una estructura de pedra irregular unida amb terra. Malgrat haver quedat afectat per la construcció de l'autopista, encara s'observen unes poques restes ceràmiques en la seva proximitat.","codi_element":"08231-50","ubicacio":"Can Masalleres","historia":"El jaciment va ser descobert l'any 1935 per la Secció Excursionista de l'Ateneu de Vilanova. Més endavant, Albert Ferrer hi va recollir més material. L'excavació d'urgència per la construcció de l'autopista C-32 es va fer l'any 1996.","coordenades":"41.2560600,1.7419600","utm_x":"394606","utm_y":"4567946","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63818-foto-08231-50-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63819","titol":"Jaciment Can Mironet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-can-mironet","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"No s'observa material.","descripcio":"En el bosc proper a la masia de Can Mironet es va trobar el següent material, segons consta a la Carta Arqueològica: ceràmica de vernís negre, àmfores, ceràmica a mà, ceràmica íbero-romana comuna i una pedra de granit. En l'actualitat encara es poden observar fragments ceràmics en superfície.","codi_element":"08231-51","ubicacio":"Bosc de Can Mironet","historia":"","coordenades":"41.2412700,1.7482100","utm_x":"395106","utm_y":"4566296","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63819-foto-08231-51-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Antic|Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|80|81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63820","titol":"Jaciment de Can Ramon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-ramon","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-XIX \/-VII","notes_conservacio":"No s'observa material en superfície.","descripcio":"En un bosc de pins al sud de Can Ramon es va recollir ceràmica a mà, àmfora i un esclat de sílex, tal i com consta a la Carta Arqueològica. L'escassetat de materials en dificulta una datació precisa. Actualment no s'observen materials en superfície.","codi_element":"08231-52","ubicacio":"Can Ramon","historia":"Va ser descobert l'any 1983 per Xavier Virella.","coordenades":"41.2616500,1.7493200","utm_x":"395232","utm_y":"4568558","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63820-foto-08231-52-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63821","titol":"Can Toni del Forn","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-toni-del-forn","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"El jaciment va quedar afectat per la construcció de la carretera.","descripcio":"A la zona antigament coneguda com l'era de Can Toni del Forn, on avui hi ha la cruïlla de la variant, es van documentar diverses estructures, segons consta a la Carta Arqueològica. D'una banda, es va excavar una cisterna de la qual ja se'n tenia coneixement, a més de dos murs de pedra seca que delimitaven una cantonada, un paviment molt deteriorat i una sitja. No es van trobar materials que permetessin determinar les fases constructives de les estructures.","codi_element":"08231-53","ubicacio":"Ctra. C-15B, km. 2,6","historia":"","coordenades":"41.2664600,1.7707100","utm_x":"397031","utm_y":"4569066","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63822","titol":"Jaciment de la Carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-carretera","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-III \/ II","notes_conservacio":"A l'emplaçament del jaciment s'hi ha construït una nau.","descripcio":"Davant la façana posterior del mas de la Carretera es van localitzar dues sitges excavades a la roca i tapades amb pedra, de cronologia indefinida. A la Carta Arqueològica consta que també es va trobar material en superfície al voltant de la masia, consistent en fragments de ceràmica a mà, d'àmfores romanes i ibèriques, ceràmica ibèrica, un fragment d'un possible molí i ceràmica sigil·lata, a més de fragments d'opus signinum que apunten a la destrucció d'una estructura construïda.","codi_element":"08231-54","ubicacio":"Masia de la Carretera","historia":"Va ser descobert l'any 1979 per Magí Miret. Durant la revisió de la Carta Arqueològica no es van localitzar les cisternes ni es va trobar material en superfície. L'espai ha estat habilitat com a explotació pecuària.","coordenades":"41.2581900,1.7931500","utm_x":"398898","utm_y":"4568121","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63822-foto-08231-54-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63823","titol":"Jaciment de la Casa Roja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-casa-roja","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-II \/ II","notes_conservacio":"","descripcio":"Al costat de l'entrada de l'urbanització Can Lloses, en un camp de garrofers de la masia Casa Roja s'hi va trobar el següent material en superfície, tal i com consta a la Carta Arqueològica: ceràmica de vernís negre, àmfores, ceràmica ibèrica pintada, ceràmica ibèrica comuna i tres fragments de molí. Malgrat no es va observar cap estructura, també es van trobar fragments de tegulae, dolium i trossos de calç.","codi_element":"08231-55","ubicacio":"Urbanització Can Lloses","historia":"","coordenades":"41.2681100,1.7906700","utm_x":"398706","utm_y":"4569226","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63823-foto-08231-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63823-foto-08231-55-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63824","titol":"Jaciment dels Cocons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-dels-cocons","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-III \/ -I","notes_conservacio":"","descripcio":"En un bosc proper a la masia dels Cocons s'hi va trobar material íbero-romà en superfície, consistent en àmfores i ceràmica ibèrica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica no es va trobar més material.","codi_element":"08231-56","ubicacio":"Vessant sud est del turó dels Cocons","historia":"","coordenades":"41.2454600,1.7612500","utm_x":"396206","utm_y":"4566746","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63824-foto-08231-56-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63825","titol":"La Cova Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cova-negra","bibliografia":"GONZÁLEZ-ALCALDE, J. Cuevas-Santuario ibéricas en Cataluña. Quad. Preh. Arq. Cast., 25 (2006). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-XXIII\/ -I","notes_conservacio":"","descripcio":"En una cova natural situada en una formació rocosa sobre la riera de Jafre s'hi va localitzar material arqueològic, tal i com consta a la Carta Arqueològica. La cavitat està formada per dues galeries, que fan un recorregut total de 33 metres. S'hi va recollir una destral de basalt, una placa de pissarra verdosa, un fragment de molí, 4 denes de collaret de variscita i terracuita, sílexs, fragments d'una falç de sílex, un ullal d'os, ceràmica ibèrica i un fragment de cràtera de campaniana de la forma Lamb. 40 del segle III a.C. A més també es van localitzar restes d'individus, sobretot dents.","codi_element":"08231-57","ubicacio":"Riera de Jafre","historia":"Va ser excavada entre els anys 1956 i 1957 per membres del Museu Víctor Balaguer, sota la direcció de Joan Bellmunt. En fer-se la topografia de la cova l'any 1957 s'hi va trobar una falç de sílex. L'any 1966 M. Gasca hi va recollir material.","coordenades":"41.2779000,1.8140700","utm_x":"400681","utm_y":"4570285","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63825-foto-08231-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63825-foto-08231-57-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Antic|Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|80|81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63826","titol":"Coves de Roca Rubí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coves-de-roca-rubi","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-XIX \/-VII","notes_conservacio":"","descripcio":"En una cova natural situada sobre la riera de Begues s'hi van trobar restes humanes, un fragment de làmina de sílex, un fragment de ceràmica a mà i dues agulles de cap de bronze, tal i com consta a la Carta Arqueològica. La major part de la cova no té sediment, excepte una petita franja de la paret sud, on hi ha les marques d'un sondatge. El sostre de la cavitat està ennegrit i hi ha gravats moderns.","codi_element":"08231-58","ubicacio":"Roca Rubí","historia":"El jaciment va ser descoberta l'any 1976 per Magí Miret i Josep Miret.","coordenades":"41.2720900,1.7830800","utm_x":"398076","utm_y":"4569676","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63826-foto-08231-58-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També conegudes com a Coves Maleïdes.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63827","titol":"La Creueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-creueta-6","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-XIX\/ -XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"En una zona sense edificar de l'urbanització Can Lloses es van recollir 384 fragments de ceràmica a mà molt fragmentada, amb cordons, mugrons i incisions que permeten datar-lo del Bronze antic, tal i com consta a la Carta Arqueològica. A més, es va recuperar sílex, un fragment de molí, una dent de fauna, dues petxines i un fragment de granit. Durant la revisió de la Carta Arqueològica s'hi va trobar en superfície ceràmica a mà de color marró amb un desgreixant de partícules blanquinoses.","codi_element":"08231-59","ubicacio":"Urbanització Pineda Parc","historia":"El jaciment va ser descobert l'any 1974 per Xavier Virella.","coordenades":"41.2796100,1.7958300","utm_x":"399156","utm_y":"4570496","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63828","titol":"Forats de Sant Bori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forats-de-sant-bori","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-XIX\/ -VII","notes_conservacio":"","descripcio":"En una cova natural situada sobre la riera de Jafre, prop de la Cova Negra, s'hi va localitzar un fragment de pissarra amb una perforació bicònica, deu dents humanes i fragments petits d'ossos, tal i com consta a la Carta Arqueològica. La cavitat té dues boques circulars separades per un pilar i té una profunditat de 7 metres. En l'actualitat no té sediments, ja que van ser retirats durant l'excavació arqueològica.","codi_element":"08231-60","ubicacio":"Coster dels Arcs","historia":"Va ser excavada l'any 1958 per membres del Museu Víctor Balaguer, sota la direcció de Joan Bellmunt.","coordenades":"41.2809500,1.8122300","utm_x":"400531","utm_y":"4570626","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63828-foto-08231-60-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També conegut com els Forats d'en Bori.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63829","titol":"Forn de Can Giralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-can-giralt","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XV \/ XVIII","notes_conservacio":"Desaparegut per la construcció de la carretera.","descripcio":"Forn de terrissa de planta quadrangular que es trobava situat prop de Can Giralt del Palou, on actualment transcorre la carretera C-15B. Estava cobert amb volta, sostinguda per quatre arcs i un pilar central. Sota d'aquest hi havia la graella -que quedava suportada per un mur central de maó recobert amb arrebossat refractari- i la cambra de combustió. Durant l'excavació s'hi van trobar fragments de ceràmica vidriada blanca de finals del segle XV a mitjans del XVI, que van ser-hi dipositats un cop va perdre la funció productiva.","codi_element":"08231-61","ubicacio":"Ctra. C-15B","historia":"El forn va ser descobert en motiu de la construcció de la carretera, pel que s'hi va realitzar una intervenció arqueològica.","coordenades":"41.2632500,1.7821100","utm_x":"397981","utm_y":"4568696","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63829-foto-08231-61-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63830","titol":"Forn de les Timbes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-les-timbes","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-VII \/ V","notes_conservacio":"L'erosió de les timbes n'està accelerant el procés de desaparició.","descripcio":"Les restes del forn estan situades sobre una timba del torrent de Sant Pau. A la Carta Arqueològica hi consta que tenia una cambra de foc circular amb les parets inferiors vitrificades per l'acció del foc. Els arqueòlegs que el van excavar van determinar que era d'època íbero-romana, però la desaparició dels materials recuperats no permet confirmar-ho. A causa de l'erosió de les timbes, les restes del forn es troben molt malmeses i cobertes de vegetació.","codi_element":"08231-62","ubicacio":"Torrent de Sant Pau","historia":"Va ser descobert el 1945 i excavat al voltant del 1950 per diversos afeccionats de Ribes.","coordenades":"41.2644200,1.7653100","utm_x":"396576","utm_y":"4568846","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63830-foto-08231-62-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Romà|Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|83|81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63831","titol":"El Garrofer de la Cisterna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-garrofer-de-la-cisterna","bibliografia":"GARCIA, J.M.; LEZANA, S.; MIRET, M. [et al.] (1990). Memòria de les excavacions 1989-1990 al jaciment romà i medieval del Garrofer de la Cisterna (Sant Pere de Ribes, El Garraf). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GARCIA, J.M.; LEZANA, S.; MIRET, M. [et al.] 'El garrofer de la cisterna: un assentament romà i medieval a Sant Pere de Ribes (El Garraf)'. Miscel·lània penedesenca. Vol. 14 (1990). GARCIA, J.; MIRET, M.; MORAGAS, N. (1990). El Garrofer de la cisterna. Programa de Festa Major. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1992). Catalunya Romànica. El Penedès, L'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.","centuria":"-I \/ XIV","notes_conservacio":"Les restes han quedat malmeses pels treballs agrícoles i el moviment de terra practicat a la zona.","descripcio":"En una zona agrícola al nord -est del nucli de Ribes s'hi va localitzar les restes d'una cisterna d'aigua, tal i com consta a la Carta Arqueològica. Es conserva part de la volta de la construcció, feta de pedra escairada lligada amb morter, amb l'interior recobert de morter rosat. A prop s'hi observen les restes d'un dipòsit d'opus signinum, a més les boques de dues sitges excavades a la roca i les restes d'un mur. A l'interior d'una de les boques hi ha una mola rotatòria i la llosa que tancava la sitja. A pocs metres de la cisterna també s'observen les restes d'un cup d'època medieval. Entre el material recollit a la zona, trobem diversos fragments de dolia - alguns amb làmines de plom-, un molí rotatori, ceràmica sigil·lata, ceràmica comuna, clara C i ceràmica grisa alt-medieval . Totes aquestes restes i materials apunten a l'existència d'un assentament rural romà que va ser ocupat de forma contínua fins el segle III dC., on més endavant s'hi devia establir una masia medieval que acabà com un mas rònec.","codi_element":"08231-63","ubicacio":"Muntanya d'en Mestre","historia":"El jaciment va ser descobert per Ramon Miret a principi del 1950, qui va posar-se en contacte amb Pere Giró, que hi va reconèixer les restes d'una possible vil·la romana. Els materials recollits van conservar-se al Museu Municipal de Sant Pere de Ribes, però uns anys després, en dissoldre's el museu, les restes es van dispersar i no se'n coneix la localització. L'any 1978 Jaume Gabaldà i Josep, Magí i Xavier Miret van fer una planimetria i neteja de les restes de la cisterna. Entre els anys 1989 i 1990 es van fer prospeccions a la zona, posant al descobert les diferents estructures conservades.","coordenades":"41.2622500,1.7857100","utm_x":"398281","utm_y":"4568581","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63831-foto-08231-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63831-foto-08231-63-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Antic|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|80|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63832","titol":"La Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-creu-1","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-XIX\/ -VII","notes_conservacio":"Destruït.","descripcio":"En el bosc proper a la masia de Can Bruguera hi ha un avenc prop del qual es va localitzar material arqueològic en superfície. Segons consta a la Carta Arqueològica, es tracta de ceràmica rodada molt fragmentada, de pasta de tons grisos amb les superfícies externes de color vermellós i desgreixant calcari, una de les quals és una nansa d'anella. Segons Josep Miret, un dels arqueòlegs que va fer el descobriment, el material podria estar relacionat amb l'avenc o bé amb la propera Cova de Santa Bàrbara. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va recuperar un fragment ceràmic de les mateixes característiques que els anteriors. A més, es va observar que l'avenc està parcialment buidat i s'han apilat sediments prop de l'entrada.","codi_element":"08231-64","ubicacio":"Bosc de Can Bruguera","historia":"Va ser descobert l'any 1984 per Xavier Mestres i Josep Miret.","coordenades":"41.2439200,1.7899900","utm_x":"398611","utm_y":"4566541","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63833","titol":"Jaciment del Mas Berenguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-del-mas-berenguera","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-VII \/ -I","notes_conservacio":"No s'ha trobat observat material en superfície.","descripcio":"A la part de ponent de les ruïnes del Mas Berenguera s'hi va fer un rebaix de terra per urbanitzar la zona, al costat del qual es va recollir material arqueològic en superfície. A la Carta Arqueològica hi consta el següent material ceràmic: 2 fragments de Campaniana, un fragment de ceràmica ibèrica pintada, un fragment de dolium, fragments d'àmfora romana i ceràmica ibèrica comuna. Durant les obres no es va documentar cap estructura construïda. L'antic propietari de la finca tenia una petita col·lecció de monedes, entre les que hi havia una moneda ibèrica de KESE, que podrien provenir del mateix jaciment. Durant la revisió de la Carta Arqueològica s'hi va trobar en superfície ceràmica comuna ibèrica i tipus sandwich.","codi_element":"08231-65","ubicacio":"Mas Berenguera","historia":"Va ser descobert de manera fortuïta l'any 1984 per Anton Ferret.","coordenades":"41.2857200,1.8055900","utm_x":"399982","utm_y":"4571163","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63833-foto-08231-65-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63834","titol":"Jaciment de la Masieta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-masieta","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-V \/ -I","notes_conservacio":"","descripcio":"En una petita pineda prop del trencall del camí de Can Ramonet s'hi va trobar material arqueològic en superfície. A la Carta Arqueològica hi consta el següent material: ceràmica de vernís negre, ceràmica àtica, ceràmica a mà, àmfora, ceràmica ibèrica comuna, fragments de tegulae i d'opus signinum. Durant la revisió de la Carta Arqueològica també s'hi va trobar ceràmica ibèrica comuna, tipus sandwich i una vora d'àmfora ibèrica.","codi_element":"08231-66","ubicacio":"La Masieta","historia":"Va ser descobert l'any 1979 per Magí Miret.","coordenades":"41.2627000,1.7522700","utm_x":"395481","utm_y":"4568671","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63834-foto-08231-66-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63835","titol":"El Montgròs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-montgros","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MIRET, M. 'El jaciment del Montgròs (Sant Pere de Ribes, Garraf): Lloc de guaita o santuari d'època ibèrica?' Miscel·lània penedesenca. Vol. 24 (1999).","centuria":"-V \/ -I","notes_conservacio":"Destruït.","descripcio":"Al cim del puig del Montgròs s'hi van instal·lar diverses antenes i repetidors de telefonia, al voltant dels quals es va trobar material arqueològic en superfície. Segons consta a la Carta Arqueològica, entre el material localitzat hi ha: ceràmica àtica de vernís negre, protocampaniana, campaniana A, campaniana A tardana, campaniana B, itàlica comuna, àmfora itàlica, àmfora púnica ebusitana, comuna romana, ibèrica a mà, ibèrica pintada, vasos bitroncocònics grisos i oxidats, vasos ibèrics petits, ibèrica comuna i àmfora ibèrica. El jaciment s'ha interpretat com un lloc de guaita ibèric relacionat amb el poblat d'Olèrdola o bé amb un santuari de la mateixa època. Durant la revisió de la Carta Arqueològica s'ha trobat ceràmica ibèrica comuna i tipus sandwich en superfície.","codi_element":"08231-67","ubicacio":"Puig del Montgròs","historia":"","coordenades":"41.2682400,1.7393900","utm_x":"394411","utm_y":"4569301","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63835-foto-08231-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63835-foto-08231-67-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Ibèric|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|81|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63836","titol":"La Muntanyeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-muntanyeta-0","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-V \/ II","notes_conservacio":"Destruït.","descripcio":"En un camp de garrofers de la zona coneguda com la Muntanyeta s'hi va trobar material arqueològic en superfície. A la Carta Arqueològica hi consta el següent material: ceràmica àtica, campaniana A i B, àmfores púniques i romanes, ceràmica ibèrica, ceràmica a mà, ceràmica ibèrica pintada, ceràmica sigil·lata i un fragment de molí. En un indret proper, a l'altra banda del camí s'hi va localitzar una sitja plena de pedres que podria estar relacionada amb el jaciment. Durant la revisió de la Carta Arqueològica únicament es va trobar el que semblava ser una sitja parcialment seccionada i buidada.","codi_element":"08231-68","ubicacio":"Comantorres","historia":"Va ser descobert l'any 1979 per Magí Miret.","coordenades":"41.2635200,1.7864600","utm_x":"398346","utm_y":"4568721","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63836-foto-08231-68-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63837","titol":"El Padruell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-padruell","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-III \/ -I","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Al vessant nord del Padruell, prop de la masia de la Mata, es va trobar material arqueològic a la terra extreta per obrir un camí. A la Carta Arqueològica hi consta el següent material: ceràmica ibèrica, àmfores púniques i ceràmica campaniana. Durant la revisió de la Carta Arqueològica també es va trobar material en superfície a tocar d'un camí abandonat, entre el que hi havia ceràmica comuna ibèrica, àmfora púnica, itàlica i massaliota.","codi_element":"08231-69","ubicacio":"La Mata","historia":"Va ser descobert per Xavier Virella en motiu de la construcció d'un camí.","coordenades":"41.2408900,1.7720800","utm_x":"397106","utm_y":"4566226","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63837-foto-08231-69-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63838","titol":"La Pedra Encantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-pedra-encantada","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-II \/ V","notes_conservacio":"La vinya s'ha llaurat i les restes han pogut quedar malmeses.","descripcio":"En una vinya a garbí de la masia del Carç, entre la carretera BV-2113 i l'autopista C-32, s'hi va trobar una tomba de tegulae a dues vessants amb un plat de ceràmica sigil·lata i una estructura indefinida. A la Carta Arqueològica hi consta que en troballes posteriors s'hi va trobar ceràmica comuna romana i sigil·lata clara, que fan pensar en l'existència d'una vil·la romana. Tot i que la majoria de material és d'època tardo-republicana i alt-imperial, es va trobar un fragment de ceràmica grisa datable en els segles V-VI d.C. Durant la revisió de la carta arqueològica no s'observaren restes arqueològiques a causa de la vegetació que cobria la zona.","codi_element":"08231-70","ubicacio":"Plana del Carç","historia":"","coordenades":"41.2432800,1.7678600","utm_x":"396756","utm_y":"4566496","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63838-foto-08231-70-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També denominat Les Figueres d'en Brunet.","codi_estil":"80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63839","titol":"Els Pins de Can Jove","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pins-de-can-jove","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-III \/ -I","notes_conservacio":"No s'ha observat material en superfície.","descripcio":"En una pineda al sud de la masia de Can Climent es van recollir en superfície fragments d'àmfora romana, ceràmica comuna romana i ibèrica, tal i com consta a la Carta Arqueològica. Durant la revisió de la mateixa només es van trobar dos fragments de ceràmica comuna ibèrica, al límit entre les vinyes i la pineda.","codi_element":"08231-71","ubicacio":"Can Climent","historia":"","coordenades":"41.2517400,1.7590500","utm_x":"396031","utm_y":"4567446","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63839-foto-08231-71-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63840","titol":"Portal d'en Rafeques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-den-rafeques","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-III \/ -I","notes_conservacio":"No s'ha observat material en superfície.","descripcio":"En una zones amb presència de vinyes i una petita pineda, sobre l'autopista C-32, s'hi va localitzar material arqueològic en superfície, sense indicis d'estructures construïdes. A la Carta Arqueològica hi consta que es va recollir ceràmica ibèrica comuna, àmfores i ceràmica campaniana. Durant la revisió de la mateixa, es va trobar a la zona de pineda ceràmica ibèrica comuna i tipus sandwich, una nansa d'àmfora ibèrica, un coll d'àmfora i àmfora comuna romana.","codi_element":"08231-72","ubicacio":"El Portal d'en Rafeques","historia":"Va ser descobert l'any 1982 per Xavier Virella.","coordenades":"41.2502900,1.7498200","utm_x":"395256","utm_y":"4567296","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63840-foto-08231-72-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63841","titol":"Puigmoltó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puigmolto","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-III \/ V","notes_conservacio":"La zona ha estat parcel·lada i s'hi poden construir vivendes.","descripcio":"A ponent del nucli de Puigmoltó es van recollir un fragment de ceràmica de vernís negre i dos de ceràmica sigil·lata, tal i com consta a la Carta Arqueològica. Per l'escassetat de materials es posa en dubte l'existència d'un jaciment arqueològic.","codi_element":"08231-73","ubicacio":"Puigmoltó","historia":"","coordenades":"41.2506500,1.7671700","utm_x":"396710","utm_y":"4567315","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63841-foto-08231-73-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63842","titol":"Roca Rubí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roca-rubi","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"En un camp de garrofers de la riba dreta de la riera de Begues, prop de la masia de Can Lloses, s'hi va trobar un taller de sílex amb una trentena de peces lítiques, tal i com consta a la Carta Arqueològica. S'han distingit dues sèries de sílex diferenciades; la primera sembla de l'època mosteriana amb fragments com una rascadora latero-transversal amb forta pàtina blanca; la segona sèrie no té pàtina i sembla més tardana, potser epipaleolítica.","codi_element":"08231-74","ubicacio":"Roca Rubí","historia":"Va ser descobert l'any 1976 per Jaume Gabaldà.","coordenades":"41.2732000,1.7858000","utm_x":"398306","utm_y":"4569796","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63843","titol":"Jaciment de Sant Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-sant-pau","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-III \/ V","notes_conservacio":"Les restes localitzades indiquen el mal estat en què es troba.","descripcio":"Al sud -oest del santuari de Sant Pau, prop de la plaça, es va excavar un fons de sitja on hi havia claus de ferro i fragments d'àmfores de nanses rectes, tal i com consta a la Carta Arqueològica. Més endavant s'hi va ser una excavació d'urgència on es va localitzar un possible camp de dolia i ceràmiques alt-imperials. Al voltant de l'ermita es va recollir en superfície ceràmica de vernís negre, àmfores, ceràmica ibèrica, ceràmica comuna romana, ceràmica sigil·lata i ceràmica clara. També hi ha les restes d'un paviment d'opus signinum, que indicaria el mal estat en què es troba la vil·la. D'altra banda, es tenen notícies de principi del segle XX de la troballa d'una necròpolis en uns camps sota el camí que va a la Coma.","codi_element":"08231-75","ubicacio":"Camí de Sant Pau","historia":"","coordenades":"41.2662400,1.7668300","utm_x":"396706","utm_y":"4569046","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63843-foto-08231-75-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63844","titol":"Jaciment de la Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-serra","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-V \/ -I","notes_conservacio":"El jaciment ha pogut quedar afectat per la construcció d'un celler.","descripcio":"En una camp de garrofers entre la masia de la Serra i Can Parici es van recollir en superfície diversos fragments de ceràmica ibèrica: kylix, ceràmica de vernís negre, àmfores, ceràmica ibèrica pintada i ceràmica ibèrica comuna. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va localitzar material ceràmic en superfície a l'est de la masia de la Serra. El material consisteix en una nansa d'àmfora ibèrica, ceràmica comuna ibèrica i àmfora itàlica. També es documenta un rocallís utilitzat com a bassa, que presenta dos retalls rectangulars units per un reguerot.","codi_element":"08231-76","ubicacio":"La Serra","historia":"Va ser descobert l'any 1979 per Magí Miret.","coordenades":"41.2554300,1.7539600","utm_x":"395611","utm_y":"4567861","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63844-foto-08231-76-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63845","titol":"Jaciment de Solers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-solers","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MIRET, M. 'El jaciment de Solers (Sant Pere de Ribes) i algunes notes sobre el poblament ibèric i romà a la comarca del Garraf (Barcelona' Pyrenae. Vol. 15-16 (1979).","centuria":"-V \/ -I","notes_conservacio":"No s'ha observat material en superfície.","descripcio":"Al bosc de la masia de Solers s'hi va localitzar material arqueològic en superfície, segons consta a la Carta Arqueològica. Entre el material recollir, hi havia fragments de ceràmica de vernís negre, àmfores púniques i massaliotes i un fragment de molí barquiforme. Durant la revisió de la Carta Arqueològica també es va localitzar al sud-est de la masia ceràmica comuna ibèrica, àmfora púnica i àmfora massaliota.","codi_element":"08231-77","ubicacio":"Bosc de Solers","historia":"Va ser descobert l'any 1923 per Amador Romaní.","coordenades":"41.2452600,1.7471800","utm_x":"395026","utm_y":"4566741","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63845-foto-08231-77-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63846","titol":"Les Tirenques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-tirenques","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"Desaparegut.","descripcio":"A la Carta Arqueològica esmenta la notícia que en una zona agrícola actualment abandonada de la zona de Les Tirenques s'hi van trobar unes restes humanes. En prospeccions posteriors no s'ha documentat cap troballa arqueològica.","codi_element":"08231-78","ubicacio":"Les Tirenques","historia":"La revista local 'El Castell de Ribes' va publicar la notícia de la troballa l'any 1917.","coordenades":"41.2702900,1.7667500","utm_x":"396706","utm_y":"4569496","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63847","titol":"Tombes de Solers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tombes-de-solers","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"V \/ XV","notes_conservacio":"No s'ha trobat material ni ossos, pel que sembla que podria haver estat espoliat.","descripcio":"En un rocallís a l'est de la carretera BV-2112, a la zona de Solers, s'hi van trobar una vintena de suposades tombes excavades a la roca, segons consta a la Carta Arqueològica. Són de forma rectangular i estan orientades d'est a oest. No s'hi ha trobat cap material ni ossos.","codi_element":"08231-79","ubicacio":"Solers","historia":"Va ser descobert pels membres de l'Associació Excursionista Talaia l'any 1984.","coordenades":"41.2408800,1.7420100","utm_x":"394586","utm_y":"4566261","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63847-foto-08231-79-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63848","titol":"Les Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-torres-0","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"V","notes_conservacio":"Destruït.","descripcio":"En uns camps de vinya al nord del nucli de les Torres es va transmetre la notícia de la troballa d'unes tombes sense especificar, tal i com consta a la Carta Arqueològica. En una prospecció posterior es va trobar un fragment de ceràmica sigil·lata, un fragment de dolium i un fragment de molí, que no permeten confirmar l'existència d'una vil·la romana a l'indret.","codi_element":"08231-80","ubicacio":"Pla de les Torres","historia":"La informació va ser facilitada per un tal Ventureta.","coordenades":"41.2502800,1.7910000","utm_x":"398706","utm_y":"4567246","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63848-foto-08231-80-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63849","titol":"El Vilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vilar-7","bibliografia":"COSTA, B.; GABALDÀ, J.; MIRET, J. [et al.] 'Dues sepultures possiblement alt-medievals al Vilar (Sant Pere de Ribes)'. Miscel·lània penedesenca. Vol. 2 (1979). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1992). Catalunya Romànica. El Penedès, L'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.","centuria":"X","notes_conservacio":"La zona ha estat urbanitzada i les tombes ja no existeixen.","descripcio":"En una zona actualment urbanitzada coneguda com el Vilar, s'hi va localitzar una petita necròpolis medieval. La primera notícia d'una troballa a la zona explicava el descobriment de tres esquelets tapats amb rajoles. Més endavant, es va trobar una nova sepultura, excavada al terra i coberta amb lloses, que contenia un individu amb la cara orientada a l'est, sense material associat. Una nova fossa fou localitzada a l'interior d'un marge, que contenia un individu orientat E-W, sobre el qual hi havia restes de tres o quatre individus més. A l'entorn de les tombes s'han localitzat materials que podrien ser prehistòrics, entre els quals hi ha ceràmica a mà de color vermellós, una vora amb orelleta perforada de pasta negra, una vora amb llavi pla de pasta negra a l'interior i vermella a la superfície, una rascadora doble sobre làmina i cinc fragments de molins de vaivé.","codi_element":"08231-81","ubicacio":"El Vilar","historia":"Al principi del segle XX el pagès Josep Jaques i Albareda va posar al descobert tres tombes durant les feines agrícoles, segons notícia publicada al 'Baluard de Sitges'. El mateix Jaques va descobrir una altra tomba l'any 1956, que va ser excavada per ell i Antoni Jaques Montaner. En motiu de l'urbanització de la zona, l'any 1978 una màquina excavadora va desmuntar un marge i va quedar al descobert una altra tomba, que va quedar mutilada. Aleshores, un grup d'estudiants d'arqueologia i d'afeccionats van fer una excavació d'urgència.","coordenades":"41.2717000,1.8023100","utm_x":"399686","utm_y":"4569611","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63850","titol":"El Xoriguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-xoriguer","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-III \/ -I","notes_conservacio":"L'autopista C-32 afecta la part nord-est del jaciment.","descripcio":"En un camp de garrofers i horts al nord est de la casa del Xoriguer s'hi va localitzar material arqueològic en superfície. A la Carta Arqueològica consta que es va trobar ceràmica comuna romana, àmfora ibèrica, romana i itàlica i algun fragment de tegula.","codi_element":"08231-82","ubicacio":"Xoriguera","historia":"Va ser descobert per Xavier Virella, qui va notificar la troballa a Magí Miret, arqueòleg territorial del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.","coordenades":"41.2441400,1.7555500","utm_x":"395726","utm_y":"4566606","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63850-foto-08231-82-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Edats dels Metalls|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|79|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63851","titol":"Pi de la Palanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-la-palanca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"S'hi ha fet una pintada vandàlica.","descripcio":"El pi de la Palanca es troba a tocar del pont del mateix nom, situats entre el nucli de Ribes i el de Sota-Ribes. Es tracta d'un exemplar centenari de pi blanc (Pinus halepensis), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre de gran magnitud que ofereix la particularitat de tenir dues besses, caracteritzades per l'escorça grisa. El seu entorn està delimitat per una tanca i davant seu hi ha un plafó que el distingeix com a arbre monumental.","codi_element":"08231-83","ubicacio":"Sota-ribes","historia":"Va ser declarat Arbre Monumental el 19 d'abril de 1991 pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.","coordenades":"41.2589800,1.7655800","utm_x":"396590","utm_y":"4568242","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63851-foto-08231-83-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63852","titol":"Mata de la Mata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mata-de-la-mata","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La mata de la masia de La Mata està situada en una pineda de la finca, sobre les restes d'un antic aljub. Es tracta d'un exemplar centenari de llentiscle (Pistacia lentiscus), de la família de les anacardiàcies. Malgrat tractar-se d'un tipus d'arbust, assoleix unes dimensions pròpies d'un arbre, amb diverses ramificacions que s'expandeixen adquirint molta amplada. Algunes branques tenen una envergadura tan considerable que s'han hagut d'apuntalar amb pilars de maó. L'exemplar creix entre diverses estructures de pedra seca i un aljub, beneficiant-se de l'existència d'una mina d'aigua en el seu subsòl. Davant seu hi ha un plafó que el distingeix com a arbre monumental.","codi_element":"08231-84","ubicacio":"La Mata","historia":"","coordenades":"41.2393900,1.7669500","utm_x":"396674","utm_y":"4566065","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63852-foto-08231-84-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha pogut accedir per trobar-se la finca tancada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63853","titol":"Ca l'Artigues del Palou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lartigues-del-palou","bibliografia":"","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"Els artesonats es troben força deteriorats.","descripcio":"Masia situada al nucli del Palou Alt, entre les cases de Can Comes i Can Puça. És un edifici cantoner de planta rectangular, que es composa de diversos cossos superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a una vessant, la de gregal que desaigua al lateral i la de garbí a la façana principal. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba descentrat en el frontis. Al seu voltant hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat, a més d'un portal d'arc escarser ceràmic situat a l'altre cos. Al costat del portal hi ha un pedrís ceràmic on hi ha gravada la data '1806'. A la façana de gregal hi ha un cos quadrangular que sembla correspondre's amb la comuna, així com un pòrtic perpendicular d'arc rebaixat ceràmic, que condueix al celler. El revestiment dels murs es manté arrebossat, excepte a la planta baixa, on es troba repicat mostrant la pedra vista. En una de les estances de la planta baixa s'hi conserva un sostre artesonat de guix amb frisos d'escuts heràldics custodiats per lleons i altres relleus decoratius. D'altra banda, al celler hi ha dos grans arcs de diafragma de pedra, un d'arc de mig punt i l'altre d'arc apuntat, que indiquen l'origen medieval de la construcció.","codi_element":"08231-85","ubicacio":"C. Gala Placídia, 24. El Palou Alt","historia":"La casa de Ca l'Artigues és una construcció d'origen medieval prop de la qual hi podria haver existit una fortificació no localitzada de Ribes. El topònim Palau sembla derivar de Palatiolo, pel que aquesta hipòtesi no s'ha de descartar. Més endavant, segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Josep Artigas.","coordenades":"41.2651600,1.7825400","utm_x":"398020","utm_y":"4568908","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63853-foto-08231-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63853-foto-08231-85-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També conegut com a Ca l'Artigues del Palau.","codi_estil":"85|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63854","titol":"Can Climent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-climent","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a ponent del nucli de Ribes. És un edifici de planta rectangular i compost per diversos volums superposats. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Tots tres nivells presenten un grup de dues finestres de factura moderna, així com tres petits pòrtics de mig punt sota el ràfec. A ponent hi ha adossat un cos de planta baixa i pis i coberta a una sola vessant que fa el desaiguat a la façana. Consta d'un portal d'arc escarser de pedra, entorn el qual hi ha tres finestres d'arc pla arrebossat. Entre aquest cos i l'anterior hi ha pintat un rellotge de sol rectangular que incorpora la data 1799. El tercer cos s'adossa a la façana de llevant, és de planta baixa i pis i té la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. Aquesta està delimitada per una barana ceràmica. Al frontis presenta un portal d'arc escarser de pedra a la planta baixa i una galeria amb dos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic al pis. La galeria es prolonga per la façana lateral amb quatre pòrtics i la posterior amb dos. En aquesta darrera façana les obertures són d'arc pla arrebossat. Darrera del segon cos, orientat a ponent, hi ha adossat un altre cos que es prolonga fins a la façana posterior. És de dos nivells d'alçat i té la coberta a una sola vessant que desaigua al lateral. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.","codi_element":"08231-86","ubicacio":"Carretera de Vilanova a Ribes BV-2112","historia":"Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la casa de Can Climent pertanyia a Josep Antoni Marcer i Petit. Segons un testimoni gràfic antic, la masia era de planta baixa i pis i la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Segons aquest, deduïm que el cos central va ser ampliat en alçada en època contemporània.","coordenades":"41.2545500,1.7584800","utm_x":"395988","utm_y":"4567758","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63854-foto-08231-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63854-foto-08231-86-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"No ens ha estat permès accedir a la casa per fotografiar-la.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63855","titol":"Can Jove","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jove","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a garbí del nucli de Ribes, prop de l'Hospital de Sant Camil. És un edifici aïllat de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte un portal d'arc escarser arrebossat i el portal principal, d'arc escarser de pedra. A la clau del darrer hi ha inscrita la data '1881'. El finestral sobre el portal té un balcó amb la base motllurada i baranes forjades, com les que delimiten la resta de finestrals del pis. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajoles i teules ceràmiques, sota el qual hi ha la ventilació de la coberta. A la façana posterior hi ha adossat un volum construït amb posterioritat, que s'emmarca dins el moviment modernista. Té la mateixa alçada que el volum principal i la coberta a quatre vessants. En un eix de la façana hi ha un grup de tres finestres d'arc carpanell, emmarcades amb decoració de maó vist i ceràmica ornamental. Sobre d'aquest grup hi ha tres finestres d'arc primitiu esglaonat. L'altre extrem de la façana s'obre amb dos grans pòrtics; el de la planta baixa d'arc mixtilini de maó i el del pis d'arc de mig punt de maó, delimitat amb una barana de maó. Al seu costat hi ha una altra finestra d'arc primitiu esglaonat per pis. A les golfes trobem quatre petites obertures esglaonades que incorporen rajola decorativa. A la façana de llevant hi ha una altra finestra d'arc primitiu esglaonat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajola i teula ceràmica. L'espai entorn les obertures i la teulada estan decorades amb rajola ceràmica vidriada de color verd. A la façana de ponent del volum principal hi ha adossada la masoveria. Està formada per tres cossos de planta baixa i pis amb les cobertes de diferent alçada. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior del conjunt de la construcció conserva el parament arrebossat original. Davant seu hi ha l'antiga pallissa i corts, en estat ruïnós a causa d'un incendi. A pocs metres a llevant s'hi conserva la bassa.","codi_element":"08231-87","ubicacio":"Ronda Sant Camil","historia":"La masia de Can Jove va construir-se durant el segle XIX. A principi de segle, van encomanar a l'arquitecte vilanoví l'ampliació de la mateixa, segons una estètica modernista.","coordenades":"41.2556200,1.7656900","utm_x":"396594","utm_y":"4567868","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63855-foto-08231-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63855-foto-08231-87-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Josep Font i Gumà","observacions":"","codi_estil":"98|119|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63856","titol":"Can Miret de les Parellades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-miret-de-les-parellades","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa urbana situada a l'inici del nucli de les Parellades, al costat del pont que comunica aquest nucli amb el de Ribes. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal, d'arc escarser de pedra. Els finestrals del primer pis tenen sortida a balcons amb baranes forjades, que queden suportats amb mènsules. La façana presenta cornises a nivell de forjats, amb la part superior rematada per una imbricació ceràmica. La resta de façanes presenta obertures d'arc pla arrebossat disposades de forma aleatòria. A la façana de ponent hi ha adossat un volum rectangular de planta baixa i pis i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Té dos portals d'arc rebaixat ceràmic a la planta baixa, així com una galeria horitzontal de quatre pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, delimitats amb balustrada ceràmica. A la façana de llevant del volum principal hi ha adossat un cos de planta baixa obert amb un portal d'arc rebaixat ceràmic. Al costat d'aquest cos hi ha un baluard amb una portalada d'arc carpanell de pedra. L'acabat exterior de la construcció és arrebossat i pintat de color ocre, amb les finestres emmarcades de color blanc.","codi_element":"08231-88","ubicacio":"Carretera de Canyelles, 1","historia":"La masia de Can Miret de les Parellades va ser bastida durant segona meitat del segle XIX segons l'estètica colonial predominant en aquell moment. Es tracta de la típica casa d''americano'.","coordenades":"41.2641200,1.7704200","utm_x":"397003","utm_y":"4568807","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63856-foto-08231-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63856-foto-08231-88-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63857","titol":"Can Parés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pares-0","bibliografia":"ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a peu del camí ral de Cubelles a Ribes, entre les masies de Can Martí i la Torre del Veguer. És un edifici aïllat de planta irregular que es troba compost per diversos cossos superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Al cos central hi ha el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla arrebossat. Aquest té sortida a un balcó de baranes ceràmiques i base amb rajola decorativa. A banda i banda del portal la base del mur està atalussada amb petits contraforts, que es prolonguen fins al cos de tramuntana. El darrer consta de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant que fa el desaiguat a la façana. A tramuntana hi a adossat un nou cos en forma de porxo i a ponent hi ha diversos cossos adossats, alguns dels quals alberguen cups. El cos adossat a migdia del principal té dos nivells d'alçat i la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. Finalment, a la façana posterior del principal, orientat a ponent, hi ha un cos de mateixa alçada i característiques que el primer. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. A l'interior, davant l'entrada principal, s'hi observen dos arcs de diafragma apuntats que indiquen l'origen medieval de la construcció. En una altra estança s'hi conserva un rajol inscrit amb l'any '1697', que sembla correspondre's amb la data d'una reforma o ampliació. Entre l'espai enjardinat que envolta la casa s'hi mantenen dos edificacions annexes, una de les quals es correspon amb el corral.","codi_element":"08231-89","ubicacio":"Camí de Cubelles a Ribes","historia":"Els orígens d'aquesta masia són desconeguts, tot i que la tipologia constructiva denota certa antiguitat. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de Can Parès pertanyia al vilanoví Antoni Parés. Igualment, al nomenclàtor de 1860 hi consta com a masia d'en Parés. Podria correspondre's amb l'antic mas de la Llebre.","coordenades":"41.2517700,1.7360100","utm_x":"394101","utm_y":"4567477","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63857-foto-08231-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63857-foto-08231-89-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63858","titol":"Xoriguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xoriguera","bibliografia":"LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. PUIG, P. (1972). Regalims d'història de Sant Pere de Ribes. (inèdit)","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa senyorial situada al camí vell de Vilanova, al sud de Solers. És un casal aïllat de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat, queda cobert per un porxo avançat amb pilars ceràmics, amb la part superior habilitada com a balcó. A ambdues cantonades del mateix hi ha una tribuna circular amb columnes salomòniques ceràmiques i coberta amb volta esfèrica. S'accedeix al balcó per un portal d'arc pla de pedra carejada. El nivell de les golfes s'obre amb una galeria de cinc pòrtics d'arc mixtilini ceràmic. La crugia orientada a garbí presenta una torre mirador de planta quadrangular i quatre nivells d'alçat, que queda coberta de pavelló de ceràmica vidriada. Cadascun dels nivells de la torre s'obre amb finestres d'arc mixtilini ceràmic, agrupades en tres al quart pis. A les façanes de garbí i xaloc, entre el tercer i el quart pis, hi ha un plafó en forma de rellotge de sol. Entre les mènsules que suporten del ràfec hi ha petits òculs circulars intercalats. La torre dóna accés per la façana posterior a una terrassa transitable delimitada amb balustrada ceràmica. La crugia orientada a gregal presenta dos nivells, oberts amb un portal d'arc de mig punt ceràmic i brancals de pedra a la planta baixa, i una finestra doble d'arc mixtilini ceràmic al pis, que té sortida a un balcó amb barana d'obra suportada per mènsules. A la façana posterior hi ha adossat un porxo amb pilars ceràmics, sobre el qual hi ha una terrassa transitable amb balustrada ceràmica. Paral·lel a la façana principal, en surt un baluard amb merlets i garites, que tanca la casa per darrera. Aquest té accés des de garbí per una portalada que condueix al pati, on hi ha un cos rectangular que correspon al celler. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru, on ressalten els ràfecs, mènsules, baranes i obertures de ceràmica vista i la rajola ceràmica decorativa dels barrets de les xemeneies, balcons i cornises.","codi_element":"08231-90","ubicacio":"Camí Vell a Vilanova, 17","historia":"La masia de Xoriguera està documentada des del segle XIII, quan pertanyia a Arnau de Xoriguera, síndic de Ribes. Entre els segles XVI i XVII va pertànyer als Puig de Xoriguera, i més endavant als Mironet. Al cadastre de l'any 1717 n'era propietari Emanuel Giralt i masover Jaume Artigas, mentre que l'any 1764 ja hi figura un tal Joan Miró de Munxuriguera. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia a Antoni Giralt. Al principi del segle XX la va adquirir la família Soler de Vilanova i la Geltrú, que va construir sobre la masia antiga un casal modernista. Algunes fonts (LACUESTA 2006: 41) apunten que el seu autor podria ser l'arquitecte Miró i Guibernau, que també va projectar pels Soler la Casa de l'Indiano de Vilanova. A finals del segle XX va restaurar-se en la seva totalitat i s'utilitza com a establiment turístic.","coordenades":"41.2423700,1.7540800","utm_x":"395600","utm_y":"4566411","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63858-foto-08231-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63858-foto-08231-90-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63859","titol":"Rectoria Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-vella-3","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa situada al nucli de Sota-Ribes, davant l'església vella de Sant Pere. Està construïda a la part alta del nucli, sobre un mur de contenció de l'antic camí empedrat que també ascendeix fins a l'església i el castell. És un edifici aïllat de planta rectangular que es composa de tres cossos superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La part frontal queda tancada per un baluard que s'uneix al de l'església; el primer s'obre amb una portalada d'arc escarser adovellat, amb un relleu de Sant Pere a la clau. Des d'aquest s'accedeix a un pati tancat pel cos principal i el secundari. El primer s'obre amb un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau inscrita. 'AVE MARIA' i una corona gravada. Sobre el portal hi ha una orla metàl·lica amb un relleu del Sagrat Cor de Jesús. Al costat hi ha adossada una escala exterior paral·lela al mur, que permet accedir directament al pis superior. A continuació d'aquest cos n'hi ha un altre que es prolonga per la façana de tramuntana. Totes les seves obertures són d'arc pla arrebossat. A la façana de migdia les obertures també són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. El darrer cos, adossat a la façana de ponent, té la coberta més alta que les altres. A la façana de migdia presenta un gran pòrtic d'arc pla arrebossat al primer i al segon pis. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Davant la façana de tramuntana hi ha diverses dependències agrícoles, que es troben en estat ruïnós.","codi_element":"08231-91","ubicacio":"Camí del Cementiri, 9","historia":"La rectoria vella va construir-se a redós de l'església parroquial que va bastir-se al nucli de Sota-Ribes durant la segona meitat del segle XVII.","coordenades":"41.2593400,1.7636800","utm_x":"396431","utm_y":"4568284","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63859-foto-08231-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63859-foto-08231-91-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63860","titol":"Escola Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escola-vella","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici urbà situat entre el carrer de l'Arquitecte Cerdà i el carrer del Pi, al nucli de Ribes. És una construcció aïllada de planta en forma de 'T', d'un sol nivell d'alçat. La coberta és a tres vessants, coronada amb boles decoratives. Presenta diversos finestrals d'arc pla emmarcats amb ceràmica, que incorporen a la llinda rajola ceràmica decorativa de color blau i blanc i l'escut de Ribes al centre. De la façana de llevant en sobresurt un petit capcer de forma esglaonada, acabat amb maó vist. El ràfec queda suportat per petites mènsules que descansen sobre una cornisa. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.","codi_element":"08231-92","ubicacio":"C. de l'Arquitecte Cerdà, 3","historia":"L'escola de Ribes estava situada des d'antic a l'edifici de la Casa de la Vila. L'any 1931 es va inaugurar la del carrer del Pi i la casa consistorial va deixar de ser utilitzada com a tal.","coordenades":"41.2623400,1.7743500","utm_x":"397330","utm_y":"4568604","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63860-foto-08231-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63860-foto-08231-92-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63861","titol":"Xalet del Palou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xalet-del-palou","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner situat entre els carrers de Palou i del Racó. Es tracta d'una construcció contemporània constituïda per diversos cossos geomètrics superposats, seguint la forma allargada de la parcel·la. Té poques obertures, tancades amb persianes de lamel·les horitzontals i perfils de rajola blau marí, que combinen amb les canals, reixes i baranes. Es troba construït sobre un cos habilitat com a garatge. El parament dels murs és d'obra vista.","codi_element":"08231-93","ubicacio":"C. Palou, 10","historia":"","coordenades":"41.2624800,1.7781800","utm_x":"397651","utm_y":"4568615","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63861-foto-08231-93-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63862","titol":"Can Montaner del Palou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-montaner-del-palou","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa urbana situada al nucli de Palou, davant de la carretera d'Olivella. És un edifici aïllat de planta irregular i tres crugies. El cos central sobresurt respecte els laterals, de dos nivells d'alçat, amb el pis de les golfes. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al centre del frontis hi ha el portal d'arc pla arrebossat, sobre el qual hi ha un finestral de les mateixes característiques amb sortida a un balcó de baranes forjades. Queda rematat amb un plafó ceràmic amb iconografia religiosa i un rellotge de sol ovalat. Les golfes s'obren amb una galeria de cinc pòrtics d'arc de mig punt, el central de majors dimensions, i brancals ceràmics. Els cossos laterals presenten una finestra per pis, la superior amb sortida a un petit balcó. El cos de llevant es prolonga amb el celler, amb un portal d'arc escarser arrebossat, sota el qual hi ha un pedrís que permetia abocar el raïm. A la façana posterior hi ha adossats diversos cossos d'alçades i cobertes variables. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajoles ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc a la façana principal, mentre que la resta té el parament de paredat comú vist.","codi_element":"08231-94","ubicacio":"C. Olivella, 15","historia":"Al cadastre de l'any 1716-17 hi apareix un tal Andreu Muntane del Palou. Més endavant, segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Pau Parés i Llopis.","coordenades":"41.2633700,1.7795200","utm_x":"397764","utm_y":"4568712","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63862-foto-08231-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63862-foto-08231-94-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63863","titol":"La Granja del Carme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-granja-del-carme","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa situada a xaloc del nucli de Ribes, en una parcel·la rústica entre la població i l'urbanització de Can Macià. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana de migdia i llevant les obertures són totes d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura de diferent tonalitat, mentre que a la resta de façanes són d'arc pla arrebossat. Les façanes laterals presenten a nivell sota coberta dos petits pòrtics d'arc primitiu esglaonat. A la façana de llevant hi ha un plafó ceràmic amb una mare de Déu representada. La façana posterior queda parcialment tapada per un cos quadrangular amb coberta plana que incorpora un pou o cisterna. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb les obertures abans esmentades pintades de color gris. Davant les façanes de ponent i tramuntana hi ha diversos cossos annexes de construcció moderna.","codi_element":"08231-95","ubicacio":"C. Bisbe Guilara","historia":"","coordenades":"41.2559800,1.7780300","utm_x":"397628","utm_y":"4567894","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63863-foto-08231-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63863-foto-08231-95-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63864","titol":"Can Peret Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-peret-coll","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a xaloc del nucli de Ribes, en una parcel·la rústica entre la població i l'urbanització de Can Macià. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, que es troba centrat en el frontis. Sobre el portal hi ha una rajola on hi ha inscrit l'any '1762', que es va recuperar a la casa quan va ser restaurada. A banda i banda de la porta hi ha una finestra d'arc pla arrebossat, com ho són les tres del primer pis. A l'extrem de xaloc de la façana en surt un cos amb una finestra d'arc rebaixat ceràmic a la planta baixa i dos pòrtics d'arc de mig punt al pis. La resta d'obertures de la construcció estan disposades de forma aleatòria i són d'arc pla arrebossat. A les façanes de ponent i tramuntana hi ha adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.","codi_element":"08231-96","ubicacio":"Passeig Circumval·lació","historia":"Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Miquel Coll.","coordenades":"41.2552600,1.7789300","utm_x":"397702","utm_y":"4567813","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63864-foto-08231-96-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63864-foto-08231-96-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63865","titol":"Can Mestre dels Clapers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mestre-dels-clapers","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"La coberta es troba en mal estat i presenta deficiències estructurals. Els cossos que alberguen els cups amenacen ruïna.","descripcio":"Masia situada a xaloc del nucli de Ribes, prop de la carretera C-15 B. És un edifici de planta irregular i tres crugies, al qual s'adossen per mestral diverses dependències agrícoles. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, amb un brancal parcialment tapat per un contrafort. Entorn el portal s'hi distribueixen aleatòriament diverses obertures d'arc pla arrebossat, de les mateixes característiques que a la resta de les façanes. El ràfec presenta una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El revestiment dels murs es conserva amb l'arrebossat original. A la façana lateral hi ha adossats diversos cossos d'un i dos nivells d'alçat, alguns dels quals alberguen els cups. Un baluard amb una portalada amb llinda de fusta tanca la casa frontalment.","codi_element":"08231-97","ubicacio":"Les Planes","historia":"Al cadastre de l'any 1717 hi apareix un tal Francisco Mestre dels Clapers. Més endavant, segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Pere Ràfols.","coordenades":"41.2558400,1.7821100","utm_x":"397970","utm_y":"4567873","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63865-foto-08231-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63865-foto-08231-97-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63866","titol":"Can Quadres de la Timba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-quadres-de-la-timba","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a xaloc del nucli de Ribes, entre les carreteres B-211 i C-15 B. És un edifici que es composa de dos volums adossats de forma paral·lela, dels quals el de gregal és de major alçada. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El volum de gregal té dos portals d'arc escarser arrebossat, un d'ells amb brancals de pedra, i dos finestrals d'arc pla arrebossat al pis. El volum de garbí té accés per un portal d'arc escarser arrebossat, amb una finestra d'arc pla arrebossat per costat i tres més de les mateixes característiques al pis. A cada costat dels volums hi ha adossades escales exteriors que permeten accedir als pisos superiors. A la façana de garbí s'hi ha afegit un porxo amb pòrtics d'arc de mig punt, amb la part superior habilitada com a terrassa. La façana posterior s'ha reformat amb un cos modern de dos nivells d'alçat i coberta plana. El ràfec de la façana principal està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Entorn la masia hi ha diverses dependències annexes, algunes de les quals alberguen els cups, que juntament amb el baluard tanquen la casa.","codi_element":"08231-98","ubicacio":"Ribes","historia":"Can Quadres és una casa d'origen medieval, de la qual se'n conserven arcades gòtiques. La masia va ser ampliada durant el segle XVIII fins a adquirir l'aspecte actual. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Christobal Cuadras i Milà, també propietari del Maset d'en Quadres. Durant la Guerra Civil s'hi van refugiar diverses famílies de Madrid.","coordenades":"41.2550800,1.7819300","utm_x":"397953","utm_y":"4567789","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63866-foto-08231-98-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63866-foto-08231-98-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com Can Quadres de la Riera. La masia s'ha dividit en diverses vivendes.","codi_estil":"94|85|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63867","titol":"Els Vinyals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-vinyals","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada al puig del Montgròs, que ha quedat integrada en l'entramat urbà de l'Urbanització El Mirador de Sitges. És un edifici format per diversos cossos disposats en forma de 'L'. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant que fa el desaiguat a la façana posterior. Els dos cossos principals tenen un portal d'arc escarser arrebossat, entorn els quals s'hi distribueixen diverses obertures d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. La façana posterior presenta el mateix tipus d'obertures. A la façana de llevant hi ha adossat un cos en perpendicular, de mateixa alçada, i coberta a una vessant. A la façana de ponent hi ha adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat, el qual s'ha ampliat en alçada, com el volum principal. L'acabat exterior és arrebossat i pintat a la façana principal i de pedra vista a la resta. Al voltant de la casa s'hi han construït diversos cossos moderns.","codi_element":"08231-99","ubicacio":"Urbanització el Mirador de Sitges","historia":"La primera referència documental del mas dels Vinyals la trobem en el fogatge de l'any 1553.Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Josep Vidal.","coordenades":"41.2744300,1.7479700","utm_x":"395139","utm_y":"4569978","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63867-foto-08231-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63867-foto-08231-99-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63868","titol":"El Racó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-raco","bibliografia":"ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada sobre la carretera de Vilafranca, al nord del nucli de Ribes. El conjunt està format per diversos volums aïllats, construïts en diferents èpoques al voltant d'una antiga masia. El volum principal és de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis consta d'un cos adossat amb la coberta habilitada com a terrassa transitable. Les obertures de les golfes són d'arc de mig punt arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru. A finals del segle XIX, es va construir un nou volum situat a uns 150 metres al nord de l'anterior. És de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al frontis presenta dos portals d'arc escarser arrebossat, mentre que la resta d'obertures són d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, amb una de les façanes pintada amb la inscripció 'Carnívor Restaurant'. Al seu davant hi ha un volum modern constituït per diversos cossos superposats, que té una alçada de planta baixa i dos pisos. A principi del segle XX, es va bastir un nou volum adossat a la masia, segons l'estètica modernista predominant d'aquest període. És un edifici de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dues vessants. La composició de les façanes es defineix amb obertures d'arc mixtilini i d'arc pla arrebossats, amb una notable galeria a nivell de les golfes, formada amb quatre pòrtics d'arc de mig punt i dos arcs triangulars al centre. Aquests darrers enllacen amb el ràfec a través d'una gelosia ceràmica també amb forma d'arc triangular. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color ocre. En l'actualitat, la masia i la casa modernista formen part d'una propietat, mentre que els volums situats més al nord s'utilitzen com a restaurant.","codi_element":"08231-100","ubicacio":"Carretera de Vilafranca C-15 B, km. 4,8","historia":"La família Mestres del Racó està documentada a la zona des del segle XVII. Més endavant, a principi del segle XVIII, n'era masover Joan Carbonell i propietari Francisco Mestre Pagès. Al nomenclàtor de 1860 també hi apareix la casa el Racó i el corral del Racó. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Ramon Mestre i Olivella. A principi del segle XX es dedicava a la producció de vi, que gaudia de cert renom. En aquest moment, Josep Font i Gumà hi va bastir una nova masia, quedant l'antiga com a masoveria. En l'actualitat una part es dedica a la restauració.","coordenades":"41.2755100,1.7597600","utm_x":"396128","utm_y":"4570084","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63868-foto-08231-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63868-foto-08231-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63868-foto-08231-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Popular|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La finca de la masia i la casa modernista es troba tancada en la seva totalitat, pel que no s'hi ha pogut accedir.","codi_estil":"98|94|119|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63869","titol":"Els Sumidors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-sumidors","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a ponent del Puig dels Sumidors. És un edifici aïllat de planta rectangular entorn el qual hi ha adossats diversos cossos. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla arrebossat que es troba descentrat en el frontis, al voltant del qual s'hi distribueixen diverses finestres d'arc pla arrebossat. En un costat del frontis hi ha adossat un petit pou quadrangular. A les façanes laterals hi ha adossats cossos d'un sol nivell d'alçat, mentre que a la posterior hi ha un corral en estat ruïnós que queda tancat per un baluard. L'acabat exterior és arrebossat de color terrós.","codi_element":"08231-101","ubicacio":"Carretera de Vilafranca C-15 B, km. 4,6","historia":"Segons algunes fonts, els Sumidors està documentat des de l'any 1482 i apareix nombrat en un capbreu d'Olivella de l'any 1681. Al cadastre de l'any 1717 hi consta la casa de Sumidors, de la qual n'era propietari Francisco Mestre del Racó i masover Josep Massó. L'any 1827 s'esmenta un tal Josep Carreras, dit 'Sumidor'.","coordenades":"41.2816300,1.7652000","utm_x":"396594","utm_y":"4570757","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63869-foto-08231-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63869-foto-08231-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63869-foto-08231-101-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63870","titol":"La Torreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torreta-3","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada al nord del terme municipal, entre el Puig de la Torreta i el Mas d'en Giralt. És un edifici de planta en forma de 'L', que es composa de diversos cossos superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana posterior presenta tres contraforts. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color ocre.","codi_element":"08231-102","ubicacio":"Carretera BV-2111, km. 10,1","historia":"Al cadastre de l'any 1717 hi consta Pere Giralt com a masover de la Torreta, mentre que el propietari era Josep Graell i Castelló de Vic. Més endavant., segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia al marquès de Sant Mori, Diego de Moixó i Cerdà, qui també era propietari de la Casa Gran, al nucli del Palou Baix.","coordenades":"41.2857300,1.7761800","utm_x":"397520","utm_y":"4571199","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63870-foto-08231-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63870-foto-08231-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63870-foto-08231-102-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La finca es troba envoltada per un tancat i no s'hi ha pogut accedir.","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63871","titol":"Mas d'en Giralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-den-giralt","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada entre el Pla de Piquetes i la riera de Begues, al nord del terme de Ribes. Està constituït per tres volums aïllats que constitueixen habitatges independents. El volum principal està construït aprofitant el desnivell del terreny i està format per diversos cossos superposats. El cos de tramuntana consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa de dos eixos, el primer amb un portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra i una finestra d'arc pla arrebossat al pis, i el segon amb una finestra d'arc pla arrebossat per nivell. A ponent d'aquest cos hi ha adossats dos petits annexes, un dels quals conté tres cups circulars revestits amb ceràmica vidriada. El segon cos està adossat a la seva façana de migdia, té la mateixa alçada i coberta i es troba orientat a ponent. S'hi accedeix ascendint per una escala de pedra a través d'un portal d'arc de mig punt ceràmic, entorn la que hi ha tres petites finestres d'arc pla arrebossat. Aquesta façana queda encaixada entre dos cossos, un dels quals està reforçat amb un contrafort. L'altre cos i el de llevant tenen la mateixa alçada i la coberta a una vessant. L'acabat exterior d'aquest volum és arrebossat i pintat de color blanc. A la façana de migdia hi ha l'antic corral, del qual encara se'n poden veure tres arcs de mig punt de pedra malgrat el seu estat ruïnós. A principi del segle XX es va construir un nou volum situat a pocs metres a ponent de l'anterior, destinat a la producció de vi i emmagatzement de productes agrícoles. És un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'accés es fa a través de dos pòrtics d'arc de mig punt adovellat situats als extrems de les façanes de migdia i de ponent, que donen pas a un vestíbul. El pòrtic de ponent incorpora la inscripció a la clau 'ROIG' i el de migdia '1917'. Dins el vestíbul hi ha el portal principal, que és d'arc parabòlic ceràmic. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes per les façanes de forma aleatòria. Algunes presenten decoració de rajola vidriada verda als ampits. A la façana posterior hi ha adossat un cos d'un nivell d'alçat amb un portal d'arc de mig punt ceràmic. El ràfec presenta una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color crema. L'interior ha estat reformat per habilitar-lo com a vivenda. El tercer volum està situat a tramuntana del darrer, i constituïa l'antiga pallissa i celler. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dues vessants desiguals. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat i pedra vista. Actualment s'utilitza com a masoveria. Al costat del camí de la casa hi ha un exemplar destacat d'ametller.","codi_element":"08231-103","ubicacio":"Camí vell d'Olivella","historia":"A la primeria del segle XX pertanyia a Josep Roig i Punyet, que hi va bastir un edifici productiu al costat. Alguns testimonis orals indiquen que a l'interior de la masia antiga s'hi conserven frescos de la batalla del Bruc i de la Mare de Déu de Montserrat.","coordenades":"41.2881800,1.7821600","utm_x":"398024","utm_y":"4571464","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63871-foto-08231-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63871-foto-08231-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63871-foto-08231-103-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El camí que hi porta es troba en estat regular de conservació i el primer tram transcorre sobre la riera de Begues. Durant els episodis de rierades, la casa queda incomunicada. A més, no disposa de subministrament elèctric ni d'aigua.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63872","titol":"Corral d'en Massó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-den-masso","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta es troba en mal estat i presenta cert deteriorament a causa del seu estat d'abandó.","descripcio":"Corral situat en una feixa del Fondo d'en Tabaco, a gregal del nucli de Ribes. És un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis i coberta a una sola vessant. A la façana principal, la planta baixa es troba oberta amb tres grans pòrtics d'arc de mig punt de pedra, mentre que al pis hi ha quatre petites finestres d'arc pla arrebossat. Les façanes laterals i posterior presenten diversos cossos d'un sol nivell d'alçat. Es troba frontalment tancat per un baluard, que permetia tancar-hi el bestiar. El revestiment dels murs manté l'arrebossat original de morter de calç. El camí que ascendeix fins al corral voreja una feixa de vinya, on hi ha adossat un antic pou circular i un dipòsit per ensulfatar.","codi_element":"08231-104","ubicacio":"Fondo d'en Tabaco","historia":"Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Josep Massó i Marrugat.","coordenades":"41.2769600,1.7879300","utm_x":"398490","utm_y":"4570211","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63872-foto-08231-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63872-foto-08231-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63872-foto-08231-104-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63873","titol":"Ca l'Almirall de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lalmirall-de-la-font","bibliografia":"ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf. http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada en una zona de feixes sobre l'antic camí de Sitges a Olivella, actualment dins de l'Urbanització de Can Lloses. És un edifici aïllat de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits amb obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'arc de mig punt adovellat i les dues finestres de les golfes d'arc rebaixat. La clau del portal es troba gravada amb la següent inscripció: 'AVE MARIA \/ JOSEPH ALMIRALL\/ U FEU ALS 22 DE JURIOL 1800'. Les façanes laterals presenten diverses obertures d'arc pla arrebossat disposades de forma aleatòria, així com un portal d'arc rebaixat ceràmic de factura moderna a la façana de garbí. A la façana posterior hi ha adossats diversos cossos superposats, constituïnt un volum de quatre nivells d'alçat i amb un altell (que funciona com a caixa d'escala) que sobresurt respecte la resta de la construcció. Els cossos es prolonguen per les façanes laterals, el de garbí fins a tocar a un antic corral, del qual en resten dos arcs de mig punt de pedra. Al cos s'hi han fet diverses obertures de factura moderna, entre les que hi ha un gran portal d'arc escarser ceràmic. El cos de xaloc s'obre amb un portal d'arc escarser ceràmic amb brancals de pedra. Els murs estan acabats amb pedra vista, llevat de l'emmarcament de les obertures, que es troba arrebossat i pintat de color blanc. La masia ha estat reformada en la seva totalitat per habilitar-la com a casa rural, tot i que s'han mantingut bona part dels elements constructius i decoratius originals. A la crugia esquerra hi havia hagut la capella del mas, coberta amb volta catalana, la qual ha estat reformada i unida a la sala de l'entrada. Aquest espai, com la majoria de sostres de la planta baixa casa, està cobert amb volta de creueria. Entre les estances en destaca la llar de foc, les piques de pedra, l'alcova compartimentada, el forn de pa, les portes i part del mobiliari antic. Pel que fa a la planta semisoterrani, s'hi conserven diversos elements relacionats amb la producció de vi, com són el celler, els cups i les premses empotrades, que recorden a les del celler de la propera masia de Can Pere de la Plana. Davant la façana de gregal, situat en una cota inferior, hi ha un cos annex obert amb un arc parabòlic, també emmarcat de color blanc.","codi_element":"08231-105","ubicacio":"C. Milà, 1. Urbanització Can Lloses","historia":"La primera notícia que tenim del mas de Can Almirall de la Font data de l'any 1624, tot i que podria correspondre's amb l'antic mas Ferrer. El llinatge dels Almirall provenia d'una antiga masia ribetana: el Carç. Al cadastre de l'any 1739 hi figura un tal Pera Almirall de la Font, mentre que l'any 1764 ja es troba en mans de Christobal Almirall de la Font. Més endavant, en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Christobal Almirall. Davant la casa hi ha una deu d'aigua que alguns autors han identificat com la font d'Anastasi (documentada al segle X), que ha acabat incorporant-se a la denominació de la casa. Al voltant del segle XIX s'hi va fer una reforma important, tal i com ho testimonia la inscripció del portal (1800). Els últims masovers hi van viure fins l'any 1979. Més endavant, va ser restaurada per habilitar-la com a allotjament rural de luxe.","coordenades":"41.2826300,1.7977100","utm_x":"399318","utm_y":"4570829","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63873-foto-08231-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63873-foto-08231-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63873-foto-08231-105-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63874","titol":"Mas Berenguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-berenguera","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en estat ruïnós que es troba situada prop d'un parc públic de l'Urbanització Pineda Parc. És de planta quadrangular i s'estructura en dues crugies, trobant-se la part de tramuntana, l'accés, bona part de l'estructura interior i la teulada enderrocades. Originalment constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures conservades es corresponen amb finestres amb llinda de fusta. A la façana de ponent s'hi observa un petit tram del ràfec, acabat amb una senzilla imbricació de rajols ceràmics. A la façana de migdia hi ha adossat un cobert d'un sol nivell d'alçat que s'obre amb tres pòrtics d'arc de mig punt de pedra disposada a sardinell. Adossat a aquest, orientat cap a sol ixent, hi ha un dipòsit quadrangular que sembla correspondre's amb una cisterna per la recollida d'aigua. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb fang. L'interior és ple de deixalles i vegetació.","codi_element":"08231-106","ubicacio":"Urbanització Pineda Parc","historia":"Segons consta al cadastre de l'any 1717, el Mas Berenguera pertanyia a Pere Raventós i n'era propietari Joan Mayner.","coordenades":"41.2858200,1.8057700","utm_x":"399998","utm_y":"4571174","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63874-foto-08231-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63874-foto-08231-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63874-foto-08231-106-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63875","titol":"Can Pere de la Plana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pere-de-la-plana","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada entre el Puig del Vilar i l'Urbanització Pineda Park. És un edifici aïllat de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat en el frontis, d'arc de mig punt adovellat, que incorpora una creu i la inscripció 'AVE MARIA 1782' gravada a la clau. Al seu voltant s'hi distribueixen de forma aleatòria diverses finestres d'arc pla arrebossat, així com un rellotge de sol rectangular força desdibuixat. La crugia de llevant es correspon amb el celler, al qual s'accedeix per un portal d'arc escarser ceràmic amb brancals de pedra, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla arrebossat. Aquest espai queda cobert amb volta catalana. La part de ponent de la façana, a tocar del portal, queda tapada per un cos quadrangular que presenta a llevant un interessant portal d'arc de mig punt adovellat datat del '1577', que es correspon amb l'antiga portalada de la capella, situada en un extrem de la façana de tramuntana. Seguint el cos adossat al frontis, trobem un antic corral obert amb pòrtics d'arc de mig punt de pedra, que queda clos per un baluard. Darrera d'aquest hi ha diversos cossos adossats que es prolonguen fins a la façana posterior, que es destinaven a la producció de vi, pel que encara són visibles els cups. La façana de tramuntana queda tancada per la capella que hem esmentat anteriorment i un volum rectangular que també tenia funcions vitícoles, formant un espai central on hi ha el pou. Al volum s'observen dos arcs de mig punt cecs on hi ha fixats els suports de pedra que havien allotjat les premses de vi, avui inexistents. Des d'aquí s'ascendeix per una escala de pedra fins el pati de ponent. L'acabat exterior és de restes de morter de calç. A pocs metres a migdia del volum principal hi ha dos volums aïllats que constituïen annexes agrícoles.","codi_element":"08231-107","ubicacio":"Avinguda Onze de Setembre, 16. Urbanització Pineda Park","historia":"Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Francisco Raventós.","coordenades":"41.2781600,1.8047200","utm_x":"399898","utm_y":"4570325","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63875-foto-08231-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63875-foto-08231-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63875-foto-08231-107-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63876","titol":"Can Marcer de la Penya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-marcer-de-la-penya","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada en una zona elevada de l'urbanització de Can Lloses. És un edifici aïllat que es troba constituït per diversos cossos adossats de forma paral·lela. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està obert amb dos portals d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra carejada, entorn els quals hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat, disposades de forma aleatòria. A la façana posterior hi ha diversos cossos adossats, alguns dels quals eren destinats a la producció de vi i que albergaven els cups. El revestiment dels murs es manté arrebossat, excepte allà on es troba deteriorat, on és de pedra vista. A pocs metres de la façana de garbí hi ha les restes de l'antic corral.","codi_element":"08231-108","ubicacio":"Av. Can Marcer de la Penya, s\/n. Urbanització Can Lloses","historia":"La primera referència documental del nom Marcer la trobem en el fogatge de l'any 1553. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Francisco Carbonell.","coordenades":"41.2719800,1.7982700","utm_x":"399348","utm_y":"4569646","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63876-foto-08231-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63876-foto-08231-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63876-foto-08231-108-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha pogut accedir.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63877","titol":"Mas de les Catalunyes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-de-les-catalunyes","bibliografia":"ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XVI - XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a la part més alta de l'Urbanització Mas Parés, prop de l'autopista Pau Casals. És un edifici aïllat de planta irregular compost per tres cossos superposats. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana de migdia presenta un portal d'arc escarser ceràmic i està rematada per un petit capcer rectangular. De l'extrem de tramuntana de la coberta en sobresurt una torre quadrangular amb finestres d'arc de mig punt arrebossat, que està coronada amb merlets esglaonats. A la façana de tramuntana hi ha adossat en perpendicular el volum secundari. Les obertures són d'arc pla arrebossat. A ponent d'aquest cos hi ha adossat el celler, d'un sol nivell d'alçat i tres obertures d'arc escarser. El volum principal manté el revestiment arrebossat i pintat, mentre que la resta presenta la pedra vista.","codi_element":"08231-109","ubicacio":"Urbanitzanització Mas Parés de Dalt","historia":"La primera notícia documental del Mas de les Catalunyes es remunta a la primeria del segle XVI, quan formava part de la quadra de Cortei, avui coneguda com a torre del Veguer. Vers l'any 1552 n'era el masover un tal Ferrer. Uns anys més tard, constava com a propietat del llinatge dels Totesaus, que la va mantenir fins al segle XVIII. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Josep Massó i Marrugat.","coordenades":"41.2563400,1.7313900","utm_x":"393721","utm_y":"4567990","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63877-foto-08231-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63877-foto-08231-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63877-foto-08231-109-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha pogut accedir.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63878","titol":"Mas Parés de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-pares-de-dalt","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa situada dins l'Urbanització de Mas Parés de Dalt. És un edifici aïllat de planta irregular compost per diferents cossos. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.","codi_element":"08231-110","ubicacio":"Urbanització Mas Parès de Dalt","historia":"Es tracta d'una casa construïda durant la segona meitat del segle XX.","coordenades":"41.2550500,1.7330800","utm_x":"393861","utm_y":"4567845","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63878-foto-08231-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63878-foto-08231-110-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63879","titol":"Can Masalleres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-masalleres","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La masia presenta humitats i l'edifici annex es troba en estat ruïnós.","descripcio":"Masia situada a peu del camí del Montgròs, poc abans del seu encreuament amb l'autopista Pau Casals. És un edifici aïllat de planta en forma de 'L'. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants. La major part de les obertures són d'arc pla arrebossat de factura moderna. A l'actual façana principal s'hi ha adossat un cobert. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. A pocs metres al nord de la masia hi ha un volum annex de dos nivells d'alçat i coberta a dues vessants, que es destinava a la producció. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser ceràmic amb brancals de pedra. La coberta i el nivell del primer pis es troben parcialment esfondrats. Entre les restes s'observa un cup antic, una base de premsa i el forn de coure pa.","codi_element":"08231-111","ubicacio":"Camí del Montgròs","historia":"Segons consta al cadastre de l'any 1717, un tal Pau Masalleres tenia una caseta pròpia a la partida de Montgròs. Més endavant, al llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia ja pertanyia a Josep Giralt.","coordenades":"41.2573500,1.7399300","utm_x":"394438","utm_y":"4568092","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63879-foto-08231-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63879-foto-08231-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63879-foto-08231-111-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63880","titol":"Montgròs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/montgros-0","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. PUIG, P. (1972). Regalims d'història de Sant Pere de Ribes. (inèdit)","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada sota el puig del Montgròs, a peu de l'antic camí de Ribes a Cubelles. Està constituït per dos volums adossats, entre els que hi ha l'antic mas avui convertit en masoveria i un casal construït entorn el segle XIX. El primer és un edifici de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al centre del frontis hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha un portal de menors dimensions d'arc escarser adovellat. El primer pis s'obre amb dos finestrals d'arc pla arrebossat delimitats amb una barana de ferro forjat, entre els que hi ha pintat un rellotge de sol força desdibuixat. La façana queda rematada amb un destacat ràfec amb imbricació de teules i rajoles ceràmiques. Al llarg de la façana de gregal hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat i coberta plana. La resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat i es troben disposades per les façanes de forma aleatòria. El revestiment dels murs es manté arrebossat. El segon volum es troba adossat a migdia i es prolonga per garbí. És un edifici de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser de pedra, amb la clau gravada amb una orla decorativa. Els finestrals del pis, d'arc pla arrebossat emmarcats amb motllures, tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja. A l'extrem de gregal de la façana hi ha una escala d'obra perpendicular, delimitada amb balustrada, que condueix a la capella del mas. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt amb impostes. A continuació de l'escala hi ha adossat un cos rectangular de planta baixa, coberta amb una terrassa transitable delimitada amb balustrada. La resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. El ràfec està acabat amb cairats de fusta. L'acabat exterior es manté arrebossat, amb els emmarcaments de les obertures de tonalitat roja. Davant la casa hi ha un pati que queda tancat per un baluard, obert amb una important portalada amb pilars ceràmics acabats amb capitells de ceràmica vidriada. Entorn la façana de garbí hi ha diversos cossos annexes d'un sol nivell d'alçat.","codi_element":"08231-112","ubicacio":"Camí del Montgròs","historia":"La referència documental més antiga del manso Montis Grossi es remunta al segle XIII. A principi del segle XV va pertànyer a Guillem de Montgròs, personatge destacat per haver exercit de batlle a Ribes. Més endavant, ja al segle XVII, es trobava en mans dels Miró de Montgròs, llinatge estretament vinculat a la veïna població de Vilanova i la Geltrú. En el cadastre de l'any 1717 hi consta Pau Carreras com a masover i Francisca Gerona, vídua de Sitges, com a propietària. Al voltant del segle XIX, es va bastir un casal senyorial al costat del mas, passant aquest a ser utilitzat com a masoveria.","coordenades":"41.2594300,1.7431000","utm_x":"394707","utm_y":"4568319","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63880-foto-08231-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63880-foto-08231-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63880-foto-08231-112-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63881","titol":"Can Ramon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ramon-2","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=847","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada als peus del Puig Montgròs, a mestral del nucli de Ribes. És un edifici aïllat de planta irregular que es composa de diversos volums superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, dels quals el central és de superior en alçada. La planta baixa té un portal d'arc escarser de pedra, amb un portal d'arc de mig punt amb brancals de pedra en un costat i una finestra d'arc pla arrebossat a l'altre. Al primer pis hi ha tres finestrals d'arc pla arrebossat amb un rellotge de sol intercalat datat del 1816, mentre que les golfes s'obren amb tres galeries, de cinc pòrtics d'arc de mig punt al cos central i de tres pòrtics als laterals. A la façana de gregal hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat que està coronat amb una fila d'arcs escarsers ceràmics. El celler de planta rectangular i de notables dimensions està adossat a la façana posterior. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc al volum principal, amb les obertures emmarcades de color groc al frontis, i de pedra vista a la resta. A l'interior s'hi conserva una porta d'arc de mig punt adovellat, un arc de mig punt de pedra davant l'entrada i un arc de diafragma apuntat a la part posterior, que per la seva tipologia constructiva es poden situar dins el període baix medieval. Al costat del portal hi ha una antiga base de premsa i en una vinya darrera la casa s'observa l'antic pou i més enllà un llentiscle centenari. Com a curiositat, hem d'apuntar que algunes de les pedres dels murs de la casa contenen fòssils, molt abundants a la zona.","codi_element":"08231-113","ubicacio":"Camí del Montgròs","historia":"Antigament la masia era coneguda com a Mas Agullons o Mas Pedrosa. Durant el segle XVII en va ser propietari Ramon Almirall del Carç, que va passar a donar-li nom. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de Can Ramon pertanyia a Antoni Querol i Planas. El mas va ser restaurat en diverses ocasions, la darrera a finals del segle XX per habilitar-la com a celler.","coordenades":"41.2615700,1.7493500","utm_x":"395234","utm_y":"4568549","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63881-foto-08231-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63881-foto-08231-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63881-foto-08231-113-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El vi que s'hi produeix s'etiqueta sota la denominació 'Finca Can Ramon Viticultors del Montgrós'.","codi_estil":"94|85|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63882","titol":"La Masieta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-masieta","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada als peus del Puig Montgròs, a mestral del nucli de Ribes. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies, al qual s'adossen diversos cossos annexes. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa de tres eixos: al central hi ha el portal d'accés d'arc escarser ceràmic amb brancals de pedra, amb un portal d'arc carpanell ceràmic en un costat i una finestra d'arc pla arrebossat a l'altre. Al pis hi ha tres finestres d'arc pla ceràmic. A la façana s'hi ha fixat una estructura metàl·lica d'un tendal. Les obertures de la resta de façanes són d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals hi ha adossats dos cossos d'un sol nivell d'alçat, el de ponent obert amb dos portals d'arc escarser arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Davant la façana principal hi ha el pou antic.","codi_element":"08231-114","ubicacio":"Camí del Montgròs","historia":"Antigament, la Masieta formava part de la finca de Can Ramon, i es denominava així perquè era la hisenda petita de la propietat. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la casa pertanyia a Josep Antoni Querol i Planas.","coordenades":"41.2624000,1.7560600","utm_x":"395798","utm_y":"4568633","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63882-foto-08231-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63882-foto-08231-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63882-foto-08231-114-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63883","titol":"Can Ramonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ramonet-0","bibliografia":"","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada als peus del Montgròs, prop del camí que hi mena. És un edifici aïllat de planta en forma de 'L', entorn el qual hi ha diversos cossos que antigament es destinaven a la producció vitícola. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. El portal és d'arc de mig punt adovellat i es troba descentrat en el frontis, al costat del qual hi ha una petita finestra d'arc pla arrebossat. Al primer pis hi ha dos finestrals d'arc pla arrebossat amb sortida a balcons de baranes forjades. A l'extrem de migdia de la façana hi ha pintat un rellotge de sol rectangular, alineat amb el de la façana de garbí, de les mateixes característiques. En aquesta hi ha un portal i quatre finestres d'arc pla arrebossat, distribuïts de forma aleatòria. La façana posterior presenta les restes d'un forn de pa i d'un cos agrícola annex d'un sol nivell d'alçat, que alberga un cup. A la resta del mur posterior s'observen les restes d'un cos de les mateixes característiques, avui inexistent. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. A l'interior, davant l'entrada principal, s'hi conserven dos arcs de diafragma apuntats, que segons la tipologia constructiva són d'origen baix medieval. En una estança propera hi ha l'accés a l'hipogeu, parcialment enderrocat. A la façana de tramuntana hi ha adossat un cos de mateixa alçada i coberta a una sola vessant que desaigua a la façana. El portal d'accés és d'arc escarser ceràmic amb brancals de pedra, amb dues finestres d'arc pla arrebossat per pis. En un extrem d'aquesta façana hi ha un petit contrafort. A llevant de la masia hi ha diversos cossos d'un sol nivell d'alçat que es corresponien amb annexes agrícoles, eminentment per a l'elaboració del vi. En l'actualitat s'han restaurat per habilitar-los com a estances d'un complex turístic. En una rajola del paviment s'observa la data '1696' inscrita.","codi_element":"08231-115","ubicacio":"Camí del Montgròs","historia":"Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de Can Ramonet pertanyia a Antoni Llansas.","coordenades":"41.2656700,1.7564000","utm_x":"395831","utm_y":"4568995","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63883-foto-08231-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63883-foto-08231-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63883-foto-08231-115-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63884","titol":"Can Zidro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-zidro","bibliografia":"ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada als peus del Montgròs, davant del camí que hi mena. És un edifici de planta irregular que es composa de diversos volums superposats. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Presenta un portal d'arc de mig punt i una finestra al pis d'arc pla, ambdues emmarcades imitant la pedra carejada. A les golfes hi ha tres petits pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, el central de majors dimensions. A la façana de ponent hi ha adossat un cos perpendicular amb dos nivells d'alçat i coberta a dues vessants. S'observen finestrals de les mateixes característiques que el del volum principal a nivell de la planta baixa, mentre que al pis s'obre amb pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. Entre aquest cos i el principal en sobresurt una torre de planta quadrangular i quatre nivells, coberta a quatre vessants. S'hi combinen les obertures d'arc pla i arc de mig punt arrebossat, excepte al pis superior, on hi ha grans finestrals amb columnes. A la façana de llevant, seguint el desnivell del terreny, hi ha adossats dos cossos de dos nivells d'alçat; el segon amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'obre amb un portal d'arc pla arrebossat i una galeria de dos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic al pis. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Davant la masia hi ha un antic estable habilitat com a vivenda. A la façana posterior s'hi ha adossat un habitatge modern.","codi_element":"08231-116","ubicacio":"Camí del Montgròs","historia":"Els orígens d'aquesta casa són força desconeguts, ja que la primera referència documental es correspon amb el nomenclàtor de 1860. La casa podria correspondre's amb l'antic mas Estevans, ja que hi vivia un tal Isidre Carbonell a principi del segle XVIII. Tanmateix, també podria correspondre's amb la masia de Can Ramonet. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de Can Zidro (Casa Isidro) pertanyia a Josep Mata.","coordenades":"41.2658400,1.7571900","utm_x":"395898","utm_y":"4569013","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63884-foto-08231-116-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63884-foto-08231-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63884-foto-08231-116-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63885","titol":"La Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-coma-2","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Les cases conservades es troben en bon estat, tot i que al costat hi ha altres cossos en ruïnes.","descripcio":"Masia situada al nord oest de Ribes, a mig camí de la Font d'en Zidro. Està formada per un conjunt de cases de dues crugies adossades entre sí. Hi ha un total de quatre cases, dues orientades a migdia i dues més a llevant, de planta baixa i pis. La primera té la coberta a una sola vessant i està oberta amb un portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals ceràmics, sobre el qual hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat. La casa del costat té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i sobresurt d'un nivell respecte les altres. Totes les obertures del frontis són d'arc pla arrebossat. A la seva façana posterior, orientat a llevant, hi ha la tercera casa, amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. El portal i les finestres són totes d'arc pla arrebossat. La quarta casa supera en alçada a la resta a causa del desnivell del terreny, i té la coberta com l'anterior. Té un portal d'arc escarser amb brancals ceràmics, així com un finestral ceràmic al pis. A la façana de llevant de la segona hi ha adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, excepte la quarta casa, que presenta la pedra vista. Entorn les façanes de tramuntana i de ponent hi ha les restes d'altres cases.","codi_element":"08231-117","ubicacio":"Camí de Can Barba","historia":"L'heretat la Coma consta al cadastre de l'any 1717 com a propietat d'Eulàlia Quadras. Antigament estava constituït per set cases, que es coneixien com Can Barba, Can Soques, Can Guillet, Can Tió, Can Monjo, Can Puig i Can Fèlix. En l'actualitat només se'n conserven quatre.","coordenades":"41.2681500,1.7578800","utm_x":"395959","utm_y":"4569269","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63885-foto-08231-117-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63885-foto-08231-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63885-foto-08231-117-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També coneguda com a Can Barba.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63886","titol":"Can Tomeu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tomeu-1","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia situada al nord del nucli de Ribes, a prop del Corral d'en Capdet. És un edifici aïllat de planta rectangular i d'una sola crugia. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, que es van enderrocar a causa del mal estat de l'edifici. Es mantenen els murs perimetrals de totes les façanes llevat de la de migdia, on s'ha enderrocat la part superior del frontis. Tanmateix, s'hi conserva el portal, d'arc de mig punt arrebossat. A la façana posterior també s'hi observa un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics. La part de l'estructura interior que s'ha mantingut deixa veure les obertures amb llinda de fusta. Entre les restes de l'enderroc hi trobem rajoles de tova que formaven part del paviment, algunes bigues de fusta dels sostres i teules. A la façana de llevant hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat i coberta a una vessant, que s'obre a la cara nord amb un portal ceràmic. A l'altre extrem d'aquesta façana hi ha adossat un nou cos que alberga el cup. Aquest presenta una obertura d'arc rebaixat ceràmic per on s'abocava el raïm, amb dos esglaons salven el desnivell. A l'interior s'observa un cup rectangular que es troba ple de deixalles. El revestiment dels murs és de restes d'arrebossat, entre el que es pot veure el parament de pedra irregular lligada amb argamassa.","codi_element":"08231-118","ubicacio":"Corral d'en Capdet","historia":"Per les característiques constructives de la masia, hem de situar els seus orígens entorn el segle XIX.","coordenades":"41.2694000,1.7692000","utm_x":"396909","utm_y":"4569394","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63886-foto-08231-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63886-foto-08231-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63886-foto-08231-118-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63887","titol":"Corral d'en Capdet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-den-capdet","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. PUIG, P. (1972). Regalims d'història de Sant Pere de Ribes. (inèdit)","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Presenta deficiències a la coberta i a l'estructura, a més de cert deteriorament causat per trobar-se deshabitada.","descripcio":"Masia situada al nord del nucli de Ribes. És un edifici aïllat de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat i es troba descentrat en el frontis. A la planta baixa hi ha tres finestres d'arc pla arrebossat, mentre que al pis n'hi ha quatre de les mateixes característiques, dues de les quals tenen sortida a un balcó de baranes forjades. En aquest nivell també hi ha un òcul i un rellotge de sol, el darrer centrat en el frontis i datat de l'any 1887. A la resta de façanes hi ha poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. Davant la façana principal i a ponent hi ha dos cossos annexes d'un sol nivell d'alçat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc i, allà on es troba deteriorat, s'observa el parament de pedra irregular lligada amb fang. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A pocs metres en direcció mestral hi ha el corral, format per un cos obert amb pòrtics d'arc de mig punt tancat amb un baluard.","codi_element":"08231-119","ubicacio":"Costa del Corral d'en Capdet","historia":"Algunes fonts indiquen que al Corral d'en Capdet hi va viure Bartomeu Capdet, que va fundar el primer hospital de Ribes, a la casa de Can Llop Sanç, on actualment hi ha la Casa de la Vila. Un fill o nét seu va ser en Josep Capdet del Corral, guerriller destacat de la Guerra del Francès. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a la vídua de Christobal Jacas, fins que l'any 1851 la va comprar Francisco Bofill, de Vilanova.","coordenades":"41.2699200,1.7707100","utm_x":"397037","utm_y":"4569450","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63887-foto-08231-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63887-foto-08231-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63887-foto-08231-119-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63888","titol":"Can Parici","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-parici","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta presenta desperfectes.","descripcio":"Masia situada a mestral de La Serra. És un edifici aïllat de planta quadrangular i dues crugies, amb diversos volums superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc carpanell arrebossat, sobre el qual hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat, que es repeteixen a la façana de migdia. La resta d'obertures de la construcció són de les mateixes característiques que les darreres. La part de tramuntana de la façana queda tapada per un cos quadrangular que sobresurt respecte el volum principal. Té dos nivells d'alçat i la coberta a una sola vessant que desaigua a ponent. Les tres façanes estan reforçades amb contraforts i només una d'elles té dues obertures. Seguint aquest cos, per la façana de tramuntana, hi ha adossat un altre volum, de planta baixa i pis i la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Igualment, a la façana de ponent del volum principal hi ha adossat un cos de dos nivells d'alçat i coberta a una sola vessants que desaigua a llevant. Al seu costat s'han annexat un garatge modern. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. A pocs metres de la façana de migdia hi ha l'antic pou.","codi_element":"08231-120","ubicacio":"La Serra","historia":"Per les característiques constructives de la masia, hem de situar els seus orígens entorn el segle XIX. Els darrers masovers de la casa van marxar fa pocs anys, quedant des d'aleshores deshabitada.","coordenades":"41.2567100,1.7512800","utm_x":"395388","utm_y":"4568007","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63888-foto-08231-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63888-foto-08231-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63888-foto-08231-120-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63889","titol":"Can Vidal de la Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vidal-de-la-serra","bibliografia":"ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a xaloc de la Serra. És un edifici aïllat de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa de quatre eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal, que és d'arc escarser i es troba descentrat en el frontis. En la darrera restauració es va repicar el revestiment, que va deixar al descobert el portal original al centre del frontis, d'arc de mig punt adovellat. Malgrat trobar-se tapiat, la part superior de l'arc s'ha deixat vista. A sobre hi ha pintat un rellotge de sol rectangular on hi diu 'JO SENSE SOL, TU SENSE FE, NO SOM RE'. A l'extrem de llevant d'aquesta façana hi ha adossat un cos de planta baixa i pis que segueix la coberta del principal. Les finestres també són d'arc pla arrebossat. La façana de tramuntana té adossats dos cossos destinats a l'elaboració i emmagatzement del vi; el primer és d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a una vessant que desaigua a garbí. En aquesta mateixa façana hi ha un portal d'arc carpanell ceràmic. El segon cos s'allarga per tota la façana de mestral, té dos nivells i la coberta a una sola vessant. A la part superior té dues petites finestres d'arc pla arrebossat. A la façana de gregal hi ha tres contraforts, un dels quals aprofitat com a comuna. També hi veiem dues finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment del frontis és arrebossat i pintat de color blanc, amb les obertures ressaltades de color ocre, mentre que a la resta de façanes es manté l'arrebossat de color terrós. Davant la façana principal hi ha les corts d'un sol nivell d'alçat, que queden obertes amb un portal d'arc escarser. La casa queda frontalment tancada per un mur perimetral. Fora del recinte de la casa, a l'altre costat del camí, hi ha el corral, constituït per un cos obert amb pòrtics d'arc rebaixat de pedra, que queda tancat per un baluard.","codi_element":"08231-121","ubicacio":"La Serra","historia":"Els Vidal de la Serra estan documentats a la zona des del segle XVII, de la mà de Toni Vidal de la Serra. L'any 1728 va ser regidor de Ribes en Miquel Vidal de la Serra, i més tard, el 1757 ho va ser Manuel. Al cadastre de l'any 1764 encara hi consta el Manuel Vidal de la Serra com a propietari, així com la casa xica de Vidal de la Serra. La casa va trobar-se en mans dels Vidal de la Serra fins el segle XIX. En el llibre d'Apeo de l'any 1847, ja hi consta que pertanyia a Josep Vidal i Parés. A principi del segle XX n'era propietari l'indià Francesc Marcer, que va fer donació de la nova església de Sant Pere.","coordenades":"41.2552000,1.7551400","utm_x":"395709","utm_y":"4567834","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63889-foto-08231-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63889-foto-08231-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63889-foto-08231-121-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63890","titol":"Can Feina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-feina","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada entre el nucli de Ribes i l'Hospital Sant Camil. És un edifici aïllat de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla arrebossat que es troba descentrat en el frontis, entorn el qual hi ha diverses finestres també d'arc pla arrebossat. En el cos corresponent al celler, hi ha un altre portal d'arc pla arrebossat. Al seu costat hi ha una obertura d'arc carpanell, dins la qual ha el pou. A la façana de gregal hi ha adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.","codi_element":"08231-122","ubicacio":"Ronda Sant Camil","historia":"Per les característiques constructives de la masia, hem de situar els seus orígens entorn el segle XIX.","coordenades":"41.2561700,1.7623900","utm_x":"396318","utm_y":"4567933","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63890-foto-08231-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63890-foto-08231-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63890-foto-08231-122-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com a Can Llindai.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63891","titol":"La Fassina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fassina-5","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. PUIG, P. (1972). Regalims d'història de Sant Pere de Ribes. (inèdit)","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a garbí del nucli de Ribes, prop de l'Hospital Sant Camil. És un edifici compost de dos volums rectangulars adossats en forma de 'V'. Els dos volums consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a una sola vessant que desaigua a la façana. El frontis del volum principal té dos portals d'arc pla de factura moderna, sobre els quals hi ha diverses finestres d'arc pla ceràmic. El mateix tipus de finestra es repeteix a la façana de gregal. El segon volum presenta obertures d'arc pla arrebossat a la planta baixa i al pis. El volum principal es manté amb l'arrebossat original, amb un revestiment modern de pedra a la planta baixa del frontis, i el secundari té l'acabat exterior arrebossat i pintat de color blanc. A les façanes de mestral i garbí hi ha adossats cossos d'un sol nivell d'alçat.","codi_element":"08231-123","ubicacio":"Ronda Sant Camil","historia":"Algunes fonts indiquen que aquesta masia havia estat l'indret on es recaptaven els delmes i primícies de Ribes.","coordenades":"41.2551800,1.7614100","utm_x":"396234","utm_y":"4567825","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63891-foto-08231-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63891-foto-08231-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63891-foto-08231-123-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63892","titol":"El Mur","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-mur","bibliografia":"PALACIOS, J.L., coord. (1998). El cercle Maristany. El Mur (1919-1950): Dos moments culturals brillants. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa situada a mestral de l'Hospital de Sant Camil. És un edifici aïllat de planta quadrangular amb coberta d'estil anglès, a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El cos central sobresurt en alçada amb una coberta pròpia que es repeteix a la façana principal i posterior; és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'accés a la casa es fa a través d'una escala exterior, que condueix a un porxo suportat per pilars. Totes les façanes segueixen el mateix esquema compositiu, on ressalten els grans finestrals amb fusteria pintada de color blanc. A la façana de llevant hi ha un petit cos adossat de forma poligonal i un sol nivell d'alçat. El ràfec està acabat amb cabirons. L'acabat exterior és arrebossat de color terrós. La casa queda envoltada per un mur perimetral, amb una porta on hi consta 'EL MUR MCMXXIV'. A peu del camí que porta a la casa hi ha un corral antic.","codi_element":"08231-124","ubicacio":"Ronda Sant Camil","historia":"Va ser construïda l'any 1924 per encàrrec del poeta Fernando Maristany. Era utilitzada com a segona residència, pel que en tenien cura els masovers, la família Soler i Duran. Amb l'esclat de la Guerra Civil, aquests darrers van marxar a viure a Can Mestre. L'any 1937 va ser utilitzada com a residència dels alts comandaments militars del bàndol republicà, entre els que destaca el general Enrique Líster, cap de l'Onzena Divisió i del Cinquè Cos de l'exèrcit republicà. És conegut que a la casa hi celebraven grans festes i s'hi vivia amb gran fastuositat, mentre al poble hi escassejaven els productes de primera necessitat. Amb l'arribada de l'exèrcit nacional, la casa va ser desocupada i va romandre tancada fins l'any 1952, quan se'n van fer càrrec Josep Martí i Àngels Guillaumes. L'antic masover, Joan Soler, va morir afusellat al Camp de la Bóta la primavera del 1939.","coordenades":"41.2550500,1.7628600","utm_x":"396356","utm_y":"4567809","any":"1924","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63892-foto-08231-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63892-foto-08231-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63892-foto-08231-124-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63893","titol":"Can Fontanals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-fontanals-1","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El revestiment i els cossos annexes es troben deteriorats.","descripcio":"Masia situada al nord de l'Hospital de Sant Camil, propera a Can Jove. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, algunes de les quals es troben emmarcades amb ceràmica vidriada de color verd. A la planta baixa hi ha dos portals d'arc rebaixat arrebossat amb brancals de pedra carejada. El finestral situat a sobre el portal té sortida a un balcó de baranes forjades i base motllurada, al costat del qual hi ha pintat un rellotge de sol rectangular. La façana de garbí presenta un cos adossat de planta baixa i pis i coberta plana habilitada com a terrassa transitable. A la façana de xaloc té tres finestres d'arc pla arrebossat, les superiors emmarcades amb rajola com les del frontis. En un extrem de la façana de garbí hi ha pintat un rellotge de sol quadrangular. La façana posterior té un cos adossat de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a una sola vessant. A la planta baixa hi ha un portal d'arc carpanell ceràmic amb brancals de pedra. Els pisos superiors es composen segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, les del primer pis delimitades amb barana de balustrada ceràmica. Entre aquestes obertures n'hi ha d'altres d'intercalades de menors dimensions. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajola i teula ceràmica. L'acabat exterior es manté arrebossat, que allà on es troba malmès deixa veure el parament dels murs de pedra irregular lligada amb argamassa. Al voltant de la casa hi ha diverses dependències agrícoles annexes, totes d'un sol nivell d'alçat, entre les que destaca el cos de garbí, obert en arc rebaixat, i el que s'adosssa a gregal, d'arc rebaixat ceràmic i coberta plana habilitada com a terrassa transitable. A la masia s'hi conserven alguns dels elements característics, com són els cups - un dels quals es troba en un cos exterior adossat a garbí-, les restes del forn de coure pa i una bassa amb safareig a l'altre costat del camí.","codi_element":"08231-125","ubicacio":"Ronda Sant Camil","historia":"Al cadastre de l'any 1716-17 hi figura la Casa Fontanals. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de pertanyia al vilanoví Pere Joan Garriga.","coordenades":"41.2554000,1.7650100","utm_x":"396536","utm_y":"4567845","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63893-foto-08231-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63893-foto-08231-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63893-foto-08231-125-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63894","titol":"Mas de les Farigoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-de-les-farigoles","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada entre el nucli de Puigmoltó i l'Hospital de Sant Camil. És un edifici aïllat de planta irregular formada per diversos cossos superposats. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Té un portal d'arc de mig punt arrebossat, entorn el qual hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat. La façana de gregal té adossat un cos que sobresurt respecte el volum principal. És de planta baixa i pis i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la seva façana lateral presenta un portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, que està encarat amb el portal principal. A la façana de xaloc hi ha dues finestres de factura moderna i un rellotge de sol circular, així com un pou amb corriola adossat. La façana de gregal d'aquest cos té adossat un nou cos de planta baixa i pis i coberta a una vessant que desaigua al lateral. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser ceràmic amb brancals de pedra, sobre el qual hi ha una finestra de factura moderna. A la façana de garbí hi ha adossat l'antic celler, on s'hi conserva la premsa de vi i els cups. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb el portal principal ressaltat de diferent tonalitat.. Dins la finca hi ha diversos pous antics, un dels quals té una inscripció de '1813'.","codi_element":"08231-126","ubicacio":"Al nord oest del nucli de Puigmoltó","historia":"Antigament, la masia era coneguda com a Can Ferret. Tal com consta en el llibre d'Apeo, l'any 1847 ja es denomina Mas Farigola, tot i que encara pertanyia a Josep Ferret.","coordenades":"41.2508000,1.7649600","utm_x":"396525","utm_y":"4567334","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63894-foto-08231-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63894-foto-08231-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63894-foto-08231-126-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63895","titol":"Can Macià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-macia-2","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa situada a l'Urbanització de Can Macià, al sud de Ribes. És un edifici aïllat de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són d'arc pla arrebossat. En un extrem de la façana de tramuntana s'hi ha adossat un cos en forma de torre, de planta quadrangular i dos nivells i coberta plana transitable. A la façana de ponent té una escala exterior adossada en paral·lel. L'acabat exterior de la casa és arrebossat i pintat de color blanc, mentre que a la torre és de pedra vista. La construcció queda envoltada per un jardí i està tancada per un mur.","codi_element":"08231-127","ubicacio":"C. Pins, 1. Urbanització Can Macià","historia":"Segons diversos testimonis orals i escrits, l'antiga masia de Can Macià va ser enderrocada per fer la urbanització. Enlloc seu s'hi va construir la casa actual.","coordenades":"41.2540800,1.7798800","utm_x":"397780","utm_y":"4567681","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63895-foto-08231-127-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha pogut accedir.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63896","titol":"Can Bertran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bertran-0","bibliografia":"ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"La coberta es troba en mal estat i es troba en estat de deteriorament a causa de l'estat d'abandó.","descripcio":"Masia situada al sud de la Urbanització de Can Lloses. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat que es troba descentrat en el frontis. La façana queda reforçada amb un contrafort que incorpora un pas en forma d'arc de mig punt. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla arrebossat amb ampits motllurats. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. La resta de façanes presenten poques obertures disposades de forma aleatòria, totes elles d'arc pla arrebossat. Des de la façana posterior s'observa que l'estructura està atirantada. A la façana de migdia hi ha adossats diversos cossos que es corresponen amb les dependències destinades a la producció de vi. El revestiment dels murs es manté arrebossat. La part frontal de la casa ha quedat tancada per un mur fet de blocs de formigó.","codi_element":"08231-128","ubicacio":"Sota l'Urbanització Can Lloses","historia":"El llinatge dels Bertran apareix documentat en el fogatge del lloc de Ribes i Miralpeix de l'any 1553. Vers el segle XVII, una branca de la família va anar a viure a la masia de La Carretera. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Josep Bruna.","coordenades":"41.2666700,1.7899700","utm_x":"398645","utm_y":"4569067","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63896-foto-08231-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63896-foto-08231-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63896-foto-08231-128-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63897","titol":"Ca l'Escolà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lescola-1","bibliografia":"ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada","descripcio":"Masia situada a llevant del nucli de Ribes, prop de la riera de Jafre. És un edifici de planta en forma de 'L' que es composa de diversos volums superposats. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, entorn el qual hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. A la façana de garbí hi ha adossat un cos de planta baixa i pis amb la coberta plana habilitada com a terrassa. Aquest té dues finestres de factura moderna a la planta baixa i un finestral d'arc pla arrebossat amb sortida a un balcó al pis. Al costat del darrer, en cada cantonada, hi ha un rellotge de sol quadrangular força desdibuixat. La seva façana de mestral té un finestral d'arc pla arrebossat amb sortida a un balcó, sobre el qual hi ha un nivell descobert des del qual s'accedeix a la terrassa. Alineat amb aquest cos, perpendicular al volum principal, hi ha un altre volum adossat de planta baixa i pis amb la coberta a una sola vessant, entorn el qual hi ha un altre cos d'un sol nivell d'alçat i coberta a dues vessants. El primer té dos portals d'arc rebaixat arrebossat i dues finestres al pis d'arc pla arrebossat. La façana de gregal del volum principal té adossat un cos d'un sol nivell d'alat obert amb petites finestres, a mode d'espitllera. L'acabat exerior és de restes de l'arrebossat original. Davant la casa hi ha diversos cossos que es corresponen amb les corts i a pocs metres en direcció nord est hi ha un colomar en estat ruïnós. A prop de la façana posterior hi ha un petit dipòsit i una cisterna que s'utilitzava per ensulfatar els ceps.","codi_element":"08231-129","ubicacio":"Les Planes","historia":"Antigament aquesta masia era coneguda com a Mas Caçador i era propietat dels Falç de Sitges. A principi del segle XIX va passar a denominar-se mas Renart. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, on ja consta com a Ca l'Escolà, pertanyia a Salvador Riera, de Sitges. Al nomenclàtor del 1860 també hi consta amb el nom actual.","coordenades":"41.2584500,1.7875400","utm_x":"398429","utm_y":"4568157","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63897-foto-08231-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63897-foto-08231-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63897-foto-08231-129-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63898","titol":"Masia de la Carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-de-la-carretera","bibliografia":"ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada.","descripcio":"Masia situada entre el nucli de Ribes i l'urbanització Mas Alba. És un edifici constituït per diversos volums que es distribueixen entorn un pati central, que queda tancat per un baluard. El volum principal és de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una sola vessant que desaigua a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser adovellat, sobre el qual hi ha dos finestrals d'arc pla arrebossat. El nivell de les golfes s'obre amb tres petits pòrtics, dos d'arc de mig punt i el central d'arc rebaixat. A la façana de xaloc hi ha un cos adossat en perpendicular, de planta baixa i pis i la coberta a dues vessants desiguals. A causa del desnivell natural del terreny, es pot accedir a aquest cos des de llevant directament pel primer pis. Totes les seves obertures són d'arc pla arrebossat. A la façana de garbí del volum principal hi ha adossat un altre volum de planta baixa i pis i coberta a dues vessants. Les obertures d'aquest cos també són d'arc pla arrebossat, entre les que s'observa el parament de tàpia dels murs. Al seu costat hi ha adossat un corral obert en arc de mig punt al pati central i amb petites espitlleres a l'exterior, on els murs són atalussats. Des d'aquest comença el baluard que tanca frontalment la casa, obert amb una portalada d'arc escarser adovellat amb la clau inscrita amb l'any '1851'. A la façana posterior hi ha adossats tres volums més, de dos nivells d'alçat i coberta a una sola vessant. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat, que deixen veure el parament dels murs de pedra irregular lligada amb argamassa en alguns trams, i de tàpia en d'altres. Igualment a la façana posterior, s'hi ha adossat una nau de notables dimensions, amb coberta a dues vessants. A pocs metres a gregal de la casa hi ha un corral obert amb tres arcs de mig punt que queda tancat per un baluard.","codi_element":"08231-130","ubicacio":"Solell de la Carretera","historia":"La primera referència documental de la masia de La Carretera és del segle XVI, si bé els seus orígens podrien ser anteriors. La troballa de material arqueològic, entre el que destaca una sitja excavada a la roca, apunta que hi havia un assentament romà al mateix indret. Al cadastre de l'any 1739 hi figura un tal Francisco Muntaner de la Carretera. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Josep Muntaner i Mestre, la família del qual hi va residir fins el segle XX.","coordenades":"41.2580500,1.7932700","utm_x":"398908","utm_y":"4568106","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63898-foto-08231-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63898-foto-08231-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63898-foto-08231-130-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63899","titol":"Les Casetes d'en Portacreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-casetes-den-portacreu","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada entre el nucli de les Torres i l'urbanització Mas Alba, a xaloc del nucli de Ribes. És un edifici de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta tres portals d'arc pla arrebossat, dels quals el de llevant condueix al celler. Aquest cos presenta menys alçada a la part posterior, on hi ha una obertura d'arc rebaixat per on es dipositava el raïm als cups. Entorn els portals de la façana hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat, distribuïdes de forma aleatòria. A la façana de garbí hi ha adossat un cos de planta baixa i coberta a una sola vessant, de les mateixes característiques que el que s'adossa a la façana posterior. Des de la façana lateral s'accedeix al celler, on hi ha un interessant cup de pedra. A l'interior, l'embigat de fusta original ha estat substituït per un de nou. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.","codi_element":"08231-131","ubicacio":"Entre el nucli de les Torres i l'urbanització Mas Alba","historia":"Per les característiques constructives de la masia, hem de situar els seus orígens entorn el segle XIX.","coordenades":"41.2552600,1.7972800","utm_x":"399240","utm_y":"4567791","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63899-foto-08231-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63899-foto-08231-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63899-foto-08231-131-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63900","titol":"Corral d'en Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-den-pujol","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Presenta deficiències estructurals i la coberta presenta desperfectes. Alguna esquerda ha estat tapada amb formigó. S'hi han fet pintades vandàliques.","descripcio":"Masia situada al camí antic de la Carretera, després de les Casetes d'en Portacreu. Es tracta d'un antic corral que va ser ampliat i habilitat com a vivenda. Consta de dos cossos adossats de planta baixa i pis amb la coberta a una sola vessant, una lleugerament més alta que l'altra. Cadascuna consta d'un portal, la primera d'arc escarser arrebossat i la segona d'arc pla arrebossat. Al pis hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat en cada cos. A la façana de mestral hi ha adossat un petit cos annex. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajoles ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat. L'edifici queda tancat per un baluard, que s'obre amb un portal amb llinda de fusta situat a xaloc. Dins del pati hi ha dos cossos annexes en estat ruïnós. Fora del recinte hi ha un cos modern adossat, d'un sol nivell d'alçat.","codi_element":"08231-132","ubicacio":"Entre el nucli de les Torres i l'urbanització Mas Alba","historia":"Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, el Corral d'en Pujol pertanyia a Miquel Ballester, de Sitges.","coordenades":"41.2535000,1.7994400","utm_x":"399418","utm_y":"4567593","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63900-foto-08231-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63900-foto-08231-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63900-foto-08231-132-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63901","titol":"Can Mironet del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mironet-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a garbí del nucli de Ribes, entre el casal de Solers i Xoriguera. És un edifici aïllat de planta irregular constituït per diversos volums superposats. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, que s'ha ampliat afegit un nivell enretirat. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt arrebossat, sobre el qual hi ha tres finestres d'arc pla arrebossat. Aquesta façana té la part baixa del mur atalussada. De la façana de mestral en sobresurt un cos de mateixa alçada i cobertes que l'anterior, que presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat. En un extrem de la façana de xaloc hi ha pintat un rellotge de sol circular. A la façana de gregal trobem adossat un porxo on s'hi ha habilitat un nou accés, així com un volum de dos nivells d'alçat i coberta a una sola vessant. A continuació d'aquest cos hi ha adossada la masoveria, de dos nivells d'alçat. Entre el volum principal i l'anterior hi ha adossats diversos volums superposats. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.","codi_element":"08231-133","ubicacio":"Solers","historia":"Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de Can Mironet pertanyia a Christobal Miró del Bosch.","coordenades":"41.2426200,1.7514000","utm_x":"395376","utm_y":"4566442","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63901-foto-08231-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63901-foto-08231-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63901-foto-08231-133-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63902","titol":"Els Cocons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-cocons","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a garbí del nucli de Ribes, a tocar de l'autopista C-32. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés es troba centrat en el frontis i és d'arc escarser arrebossat, com ho és la finestra del costat. A l'altra banda hi ha un portal més antic d'arc ceràmic i brancals de pedra carejada, que ha estat habilitat com a finestra. El primer pis té dos finestrals als extrems d'arc pla arrebossat, amb sortida a balcons de baranes forjades. Entre ells hi ha dues finestres també d'arc pla arrebossat. Al nivell de les golfes trobem una galeria amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, que es prolonga amb un pòrtic per la façana lateral. Segons un testimoni gràfic antic, el cos de la galeria correspon a una reforma moderna, de manera que el cos central sobresortia en alçada respecte els altres. Entre les façanes laterals i posterior hi ha adossats diversos volums de dos nivells d'alçat, que es tanquen a la façana de llevant entorn un pati central. Un d'aquests cossos s'obre de cara al pati amb dues galeries horitzontals, de dos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic els de la planta baixa. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. A l'interior, els sostres de la planta baixa són de volta catalana i els superiors amb bigues de fusta. A la façana principal hi ha adossada una pica datada de l'any 1838, suposem que recuperada del mateix mas.","codi_element":"08231-134","ubicacio":"Turó dels Cocons","historia":"Algunes fonts indiquen que el Manso de Cocons està documentat des del segle XIII. Al cadastre de l'any 1716-17 s'anomena un tal Emanuel Sole dels Cucons. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia a Christobal Soler.","coordenades":"41.2461200,1.7575400","utm_x":"395896","utm_y":"4566824","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63902-foto-08231-134-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63902-foto-08231-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63902-foto-08231-134-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63903","titol":"La Mata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-mata-1","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a peu de la carretera de Barcelona a Valls, prop de l'Urbanització dels Cards. Està constituïda per diversos volums superposats de dos nivells d'alçat. El volum principal és de planta rectangular i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. En destaca un rellotge de sol pintat amb una capa de morter. Les obertures dels volums són d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color blanc. Dins de la finca hi ha una mata o llentiscle monumental i un aljub.","codi_element":"08231-135","ubicacio":"Carretera de Barcelona a Valls C -246a, km. 40,2","historia":"Els orígens d'aquesta masia són força desconeguts. En el fogatge de Vilanova de l'any 1553 hi consta el nom Matha, que podria correspondre's a aquest mas. Tanmateix, algunes fonts apunten a que antigament la masia era coneguda com el Corral Nou, i que fou vers el segle XVIII que comença a anomenar-se de les dues formes, en motiu de l'antic llentiscle que hi ha a la finca. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, el Corral Nou pertanyia a Francisco Bufill de Vilanova, fins que l'any 1856 la va comprar Antoni Esquirol. En el mateix document hi consta la partida de la Mata, també propietat d'Antoni Esquirol.","coordenades":"41.2396800,1.7689900","utm_x":"396845","utm_y":"4566095","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63903-foto-08231-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63903-foto-08231-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63903-foto-08231-135-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha pogut accedir.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63904","titol":"El Clot dels Frares","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-clot-dels-frares","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada dins del circuit de l'autòdrom de Rocamar, a migdia del nucli de Ribes. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa segons tres eixos; el central té el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat. Sobre el mateix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, amb l'intradós motllurat i el relleu d'una orla a la llinda, damunt la que hi ha un escut heràldic de pedra. Just a sobre de l'escut hi ha dues mènsules de pedra treballada que haurien sostingut un matacà. Enlloc seu hi ha un pòrtic d'arc escarser arrebossat, situat a nivell de les golfes, on també hi ha la corriola. Els eixos laterals tenen un finestral d'arc pla de factura moderna a la planta baixa i un finestral de pedra carejada com el de l'eix central (inclosa l'orla) al pis. Les golfes s'obren amb una galeria de deu petits pòrtics d'arc escarser arrebossat, que queden interromputs a la part central pel pòrtic que substitueix el matacà. La resta de façanes presenten obertures d'arc pla arrebossat, les de les façana posterior distribuïdes segons tres eixos. A la façana de llevant hi ha tres grups de dues mènsules, que és probable que suportessin balcons. Davant la façana de ponent hi ha la torre de defensa de planta quadrangular, la qual comunicava amb la casa a través d'una passarel·la. El revestiment dels murs manté l'arrebossat amb morter, deixant els angles cantoners de carreus escairats vistos.","codi_element":"08231-136","ubicacio":"Autòdrom Rocamar","historia":"El Clot dels Frares podria correspondre's amb el mas d'Arnaldo de Villarrubia, que apareix nombrat en un capbreu atribuït al segle XIII. La primera referència documental que tenim del Clot com a tal correspon al fogatge de l'any 1365. El nom dels Frares no el va adquirir fins al segle XVIII, quan va ser propietat de la Companyia de Jesús. Algunes fonts (PALACIOS, J.L., 1999: 41) apunten que en aquest període la comunitat jesuïta anava a prendre banys durant el període estival. Al cadastre de l'any 1736 hi consta la casa dels pares jesuïtes dita el Clot, habitada per Josep Robert, mentre que tres anys després hi habitava Juan Palmeta. Més endavant, all llibre d'Apeo de l'any 1847, hi consta que el Clot pertanyia a Vicenç Roca i Batlle. Quan es va posar en funcionament l'autòdrom de Terramar que l'envolta, la masia va habilitar-se com a Pavelló Reial. Després del fracàs de la iniciativa, a les seves terres s'hi va construir una granja avícola.","coordenades":"41.2373400,1.7812600","utm_x":"397870","utm_y":"4565821","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63904-foto-08231-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63904-foto-08231-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63904-foto-08231-136-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63905","titol":"Mas d'en Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-den-bosc-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada a migdia del nucli de Ribes, entre l'autopista del Garraf i la riera de Ribes. És un edifici aïllat de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta que es troba descentrat en el frontis. Al seu costat hi ha una finestra d'arc pla arrebossat, mentre que les dues del pis són amb llinda de fusta. A la façana de garbí hi ha adossat un cos de mateixa alçada i coberta que el principal. Té poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. A l'altra façana lateral, orientada a gregal, hi ha adossat un cos petit d'un sol nivell d'alçat, que probablement s'emprava com a corral. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc al frontis, i de restes d'arrebossat terrós a la resta. A pocs metres a tramuntana hi ha un cos agrícola annex que presenta dos portals, un d'arc rebaixat arrebossat i l'altre amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Davant la façana principal hi ha un pou antic i un safareig.","codi_element":"08231-137","ubicacio":"Plana de Can Coll","historia":"Al cadastre de l'any 1764 hi figura Francisco Bruguera, de Can Bruguera, com a propietari del Mas d'en Bosc. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia a Melchor Bruguera.","coordenades":"41.2465100,1.7814400","utm_x":"397899","utm_y":"4566838","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63905-foto-08231-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63905-foto-08231-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63905-foto-08231-137-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63906","titol":"Can Baró de la Cabreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-baro-de-la-cabreta","bibliografia":"","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada al sud del nucli de Ribes, sobre l'autòdrom de Rocamar. És un edifici aïllat que es troba constituït per diversos cossos superposats. Al centre del conjunt destaca el volum principal, de planta baixa, dos pisos i golfes i la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix des de la façana de garbí per un portal d'arc escarser arrebossat amb brancals de pedra, sobre el que hi ha una finestra d'arc pla arrebossat. La façana de xaloc presenta un finestral d'arc pla arrebossat per pis, els superiors amb sortida a un balcó de baranes forjades i ampits motllurats. La resta de la façana queda tapada per un cos adossat de planta baixa i dos pisos amb la coberta a tres vessants. A la seva façana de garbí hi ha un portal d'arc escarser (on s'hi guarda el carro antic) i, seguint el mateix eix, un finestral d'arc escarser i un altre d'arc pla. Davant d'aquest cos n'hi ha adossat un altre d'un sol nivell, sobre el qual hi ha una terrassa transitable a la que s'accedeix des de l'anterior. Seguint amb el volum principal, pràcticament no té obertures a la resta de façanes. Des del nivell de les golfes s'accedeix a la terrassa que hi ha sobre el cos de garbí, entorn el qual s'observen diverses espitlleres. Aquest volum queda envoltat per un cos d'un sol nivell d'alçat i coberta a una vessant, excepte a la façana de garbí, on hi ha el segon volum. Aquest és de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat, al voltant del qual hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A migdia hi ha un baluard que tanca la part frontal de la casa, obert amb una portalada coberta. Al mur de la finca hi ha un antic aljub.","codi_element":"08231-138","ubicacio":"Al nord de l'Autòdrom Rocamar","historia":"Al cadastre de l'any 1764 hi figura un tal Joseph Llopis dit Baró de la Cabreta. És probable que fos ell qui donà la denominació actual de la masia. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia a l'Eloy Llopis.","coordenades":"41.2419600,1.7830600","utm_x":"398028","utm_y":"4566331","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63906-foto-08231-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63906-foto-08231-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63906-foto-08231-138-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63907","titol":"Can Bruguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bruguera-1","bibliografia":"","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada al pla de les Torres, a ponent de l'Urbanització de Santa Bàrbara. És un edifici aïllat de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita amb l'any '1510' que es troba descentrat en el frontis. Al seu voltant hi ha diverses obertures, algunes de les quals són d'arc pla arrebossat i d'altres de pedra carejada. En un extrem del primer pis hi ha pintat un rellotge de sol quadrangular on hi ha escrit 'Passa però no s'immuta'. A la façana lateral i posterior les obertures són d'arc pla arrebossat i es troben disposades de forma aleatòria. També s'observa a la façana lateral una obertura tapiada d'arc de mig punt de pedra. La façana posterior presenta un cos adossat d'un sol nivell d'alçat i la coberta habilitada com a terrassa transitable. El revestiment dels murs ha estat repicat, pel que en la seva major part l'acabat és la pedra vista. Davant de la façana de migdia hi ha una torre de defensa de planta rectangular, que es comunica amb la masia a través d'un cos afegit. Al llarg de la façana de ponent hi ha adossat un cos de planta baixa i pis i coberta plana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat, cobert amb una terrassa a nivell del primer pis que és suportada per un altre arc escarser. Al seu costat hi ha una escala exterior adossada en perpendicular a la façana, que permet accedir directament al pis. L'element distintiu d'aquest cos són els merlets esglaonats amb què es troba rematat. L'acabat exterior d'aquest volum és arrebossat i pintat de color cru. Segons un testimoni gràfic, a l'interior del celler s'hi conserven diversos arcs de diafragma apuntats, que per les característiques constructives hem de situar dins el període medieval. A uns quants metres al nord hi ha un petit cobert i l'era, al costat del qual hi creix un pi que esdevé una fita visual de la població.","codi_element":"08231-139","ubicacio":"Pla de les Torres","historia":"Al cadastre de l'any hi figura la casa de Joan Bruguera, habitada per Jaume Puig, mentre que al de l'any 1764 pertany ja a Francisco Bruguera. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de pertanyia a Melchor Bruguera. Es tractava d'una propietat agrícola important, de la qual formava part del Mas d'en Bosc, almenys des del segle XVIII. La família Bruguera va mantenir la propietat del mas fins que, en el context dels fets de l'any 1934 Baltasar Bruguera va morir assassinat. Vers els anys quaranta del mateix segle, la família Mestres-Segarra la va comprar, i n'ha mantingut la propietat fins als nostres dies.","coordenades":"41.2449200,1.7888000","utm_x":"398513","utm_y":"4566653","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63907-foto-08231-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63907-foto-08231-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63907-foto-08231-139-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63908","titol":"Mas d'en Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-den-serra","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Mas d'en Serra ha quedat integrat dins l'entramat urbà, dins la urbanització que li dóna nom. És un edifici aïllat de planta irregular que es composa de diversos cossos superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, entorn el qual hi ha disposades diverses finestres d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. A la façana de ponent hi ha adossat un cos superior en alçada i que sobresurt respecte el principal. Consta d'un portal propi d'arc escarser arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. La masia ha estat dividida en diversos habitatges independents.","codi_element":"08231-140","ubicacio":"Avinguda Mas d'en Serra, 79","historia":"Al cadastre de l'any 1764 hi figura un tal Josep Aldibert de Vilanoveta dit lo mas den Serra.","coordenades":"41.2293000,1.7540100","utm_x":"395573","utm_y":"4564960","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63908-foto-08231-140-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63909","titol":"Casa del Mar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-mar","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (2005). Estudi de toponímia- Els Colls. Vilanova i la Geltrú: Consorci dels Colls i Miralpeix- Costa del Garraf [inèdit].","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les obres de reforma estan aturades i es troba en estat d'abandó, sense tancaments a les obertures.","descripcio":"Masia situada al cap de la Punta Llarga, sobre el túnel ferroviari. És un edifici de planta irregular constituïda per diversos cossos superposats. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix des de tramuntana per un portal d'arc escarser adovellat que es troba descentrat en el frontis. Al pis hi ha quatre finestrals d'arc pla amb sortida a un balcó, mentre que a les golfes hi ha una galeria de vuit petits pòrtics d'arc de mig punt. A la façana de ponent hi ha adossat un cos de dos nivells d'alçat, definit per una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt, separats amb columnetes, situada al primer pis. A la façana posterior hi ha diverses obertures d'arc pla de factura moderna, així com alguns dels pòrtics que hi havia a les golfes de la façana principal. Davant d'aquesta façana hi ha adossat un cos de planta baixa, amb una galeria amb pòrtics de mig punt a la planta baixa i una la coberta habilitada com a terrassa transitable. Entorn la façana de llevant hi ha adossats diversos cossos de dos nivells d'alçat que es tanquen formant un pati central. Aquests presenten obertures de factura moderna així com diversos pòrtics d'arc de mig punt. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Les obres de reforma que s'hi han practicat en motiu de l'urbanització l'indret es troben aturades, pel que l'accés a l'interior de l'immoble és lliure.","codi_element":"08231-141","ubicacio":"Urbanització Els Colls","historia":"Els orígens de l'antigament coneguda com a Masia dels Colls són força desconeguts. En un document reial de l'any 1372 es fa esment de la masia 'des coyll', que podria correspondre's amb la mateixa. Històricament, la masia es trobava dins la propietat de Solicrup (terme de Vilanova), vinculat a l'Ordre de la Mare de Déu de la Mercè. Després de la desamortització de Mendizábal, la propietat va ser comprada pels Samà i més tard, a finals del segle XIX, pels Soler. Vers l'any 1939 va passar als Bertran, que van fer una important reforma a la masia per donar-li l'aspecte actual. A l'inici del segle XXI, la finca es va parcel·lar i urbanitzar, després de molts anys de protestes veïnals i de grups ecologistes contraris a la pèrdua d'aquest espai natural.","coordenades":"41.2197000,1.7506200","utm_x":"395274","utm_y":"4563899","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63909-foto-08231-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63909-foto-08231-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63909-foto-08231-141-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63910","titol":"Can Puça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-puca-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada al nucli del Palou Alt. És un edifici de planta basilical de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, i es troba centrat en el frontis. A cada costat té una finestra d'arc pla arrebossat, mentre que al pis hi ha tres finestres d'arc pla ceràmic. Les golfes s'obren amb tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, dels quals el central és de majors dimensions. A la façana de gregal hi ha adossat un cobert d'arc escarser ceràmic, des d'on comença un baluard amb el mateix tipus de portal, que tanca la casa pel lateral. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Davant la casa hi ha el pou i els cups.","codi_element":"08231-142","ubicacio":"C. Gal·la Placídia, 30. El Palou Alt","historia":"Per les característiques constructives de la masia, hem de situar els seus orígens entorn el segle XVIII.","coordenades":"41.2653200,1.7826300","utm_x":"398028","utm_y":"4568925","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63910-foto-08231-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63910-foto-08231-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63910-foto-08231-142-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com a Can Perris.","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63911","titol":"Can Ramon Miret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ramon-miret","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia aïllada que es troba situada al costat de l'escola dels Costerets. És un edifici aïllat de planta rectangular, de planta baixa i pis i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat que es troba en un extrem del frontis. A la planta baixa i al pis s'hi distribueixen diverses finestres d'arc pla arrebossat. A la façana posterior s'hi adossa un cos perpendicular d'un sol nivell d'alçat i coberta a una vessant. El ràfec presenta una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color crema. La façana principal queda tancada per una lliça amb una porta d'arc escarser.","codi_element":"08231-143","ubicacio":"C. del Carç, 102","historia":"Per les característiques constructives de la masia, hem de situar els seus orígens entorn el segle XIX.","coordenades":"41.2608900,1.7797600","utm_x":"397781","utm_y":"4568437","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63911-foto-08231-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63911-foto-08231-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63911-foto-08231-143-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Actualment acull la llar d'infants municipal.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63912","titol":"Can Quadres del Palou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-quadres-del-palou","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia que ha quedat integrada dins l'entramat urbà del nucli del Palou Baix. És un edifici cantoner de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat que es troba descentrat en el frontis. Al costat del portal hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat, com ho són les tres que hi ha al primer pis. En un extrem de la façana hi ha adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat, mentre que a la façana de tramuntana n'hi ha un altre de dos nivells i coberta a una vessant. El ràfec està acabat amb una imbricació senzilla de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Davant de la masia hi ha una era, que queda elevada sobre el carrer Narcís Oller i sostinguda per un mur de pedra.","codi_element":"08231-144","ubicacio":"C. Palou, 22-24","historia":"Per les característiques constructives de la masia, hem de situar els seus orígens entorn el segle XIX.","coordenades":"41.2628000,1.7792000","utm_x":"397737","utm_y":"4568650","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63912-foto-08231-144-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63912-foto-08231-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63912-foto-08231-144-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63913","titol":"Torre del Carç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-carc","bibliografia":"

CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Torre de defensa adossada a la façana de xaloc de la masia del Carç, situada al sud del nucli de Ribes. És de planta quadrangular i consta de tres nivells d'alçat. Està rematada per una filada de merlets esglaonats, que es combinen amb merlets d'obra acabats amb rajola ceràmica decorativa. La coberta és plana i desaigua a través de tres gàrgoles situades a la façana de migdia. El revestiment dels murs es manté arrebossat.<\/p> ","codi_element":"08231-227","ubicacio":"El Carç","historia":"

El lloc del Carç està documentat a la zona des del segle XIII, quan apareix vinculat al Castell de Ribes. L'any 1333 el nom Carcium figura dins de la carta de franquesa del nucli de Puigmoltó. Al cadastre de l'any 1764 hi figura un tal D. Almirall dels Cars. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia al vilanoví Manel Almirall. Aquest va deixar escrit que la torre devia ser construïda entorn el segle XV.<\/p> ","coordenades":"41.2469900,1.7734900","utm_x":"397234","utm_y":"4566901","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63913-foto-08231-227-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63913-foto-08231-227-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha pogut accedir.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["17"]},{"id":"63914","titol":"Portal de les Ànimes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-de-les-animes","bibliografia":"CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca: Museu de Vilafranca. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLORACH, S. (1984). El Penedès durant el període romànic. Edita l'autor. Sant Sadurní d'Anoia. PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"La imatge de la fornícula es troba molt deteriorada.","descripcio":"Portalada situada a la façana de migdia de l'església Vella de Sant Pere. És feta de pedra esculpida en alt relleu i es composa de dos nivells diferenciats. El nivell inferior consta d'un portal d'arc de mig punt amb imposta, custodiat per dues columnes llises que sostenen la cornisa del nivell superior. Aquest és de menors dimensions i presenta una fornícula central amb volta de petxina que alberga una imatge actualment mutilada. La fornícula queda igualment custodiada per columnetes estriades, que descansen sobre mènsules i presenten rosetes i caretes ornamentals. El segon nivell està parcialment emmarcat per dues volutes, amb la part interior decorada amb motius clàssics. La portalada queda rematada amb un petit frontó motllurat, dins el qual hi ha esculpit l'escut de ribes amb la data '1664' intercalada.","codi_element":"08231-228","ubicacio":"Església Vella de Sant Pere","historia":"A mitjans del segle XVII, es va bastir una nova església d'estil barroc sobre una capella primitiva situada davant del Castell de Ribes. Va ser construïda pel mestre d'obres Sebastià Vives entre els anys 1663 i 1664, i va sufragar-se amb els tributs extraordinaris consistents en un vintè sobre les collites de tres anys i l'aportació de personal i animals de càrrega. A la façana de migdia s'hi va obrir el Portal de les Ànimes, on s'hi conserva l'escut més antic que es coneix del municipi.","coordenades":"41.2594500,1.7641100","utm_x":"396467","utm_y":"4568296","any":"1663","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63914-foto-08231-228-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63914-foto-08231-228-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63914-foto-08231-228-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63915","titol":"Pou de Can Miret de les Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-can-miret-de-les-torres","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou situat al pati frontal de la masia de Can Miret de les Torres. És una estructura de planta quadrangular feta amb maó vist. La part frontal presenta una obertura d'arc mixtilini amb llinda de pedra amb incisió conopial i ampit motllurat de marbre. A cada costat de l'obertura hi ha una adossada una pica circular de marbre. Les cares laterals i posterior presenten un fris horitzontal de rajola ceràmica vidriada. També la part superior de l'estructura està acabada amb una franja de rajola decorativa, des d'on comença una imbricació ceràmica. L'estructura es cobreix amb teulada de pavelló de ceràmica vidriada, rematada per un capitell amb decoració vegetal i una interessant imatge tallada en pedra. Està construït sobre una base de pedra.","codi_element":"08231-229","ubicacio":"Masia de Can Miret de les Torres","historia":"La casa de Can Miret de les Torres va ser construïda per Josep Font i Gumà a finals del segle XIX, per encàrrec del seu germà. En morir aquest, va passar a mans de l'arquitecte. Per aquest motiu, va ser coneguda com a Can Font i Gumà. Més endavant, va passar a mans de la família Miret.","coordenades":"41.2504700,1.7922000","utm_x":"398807","utm_y":"4567266","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63915-foto-08231-229-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63915-foto-08231-229-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63915-foto-08231-229-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Josep Font i Gumà","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63916","titol":"Celler de Can Miret de les Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/celler-de-can-miret-de-les-torres","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Celler aïllat situat davant la masia de Can Miret de les Torres, dins del baluard que tanca la casa. A la part frontal s'obre amb un portal d'arc escarser de pedra, custodiat amb petites finestres d'arc lobulat ceràmic. Sobre el portal hi ha dos finestrals també d'arc lobulat ceràmic, des d'on comença un gran acroteri ceràmic que sobresurt del plom del mur i que enllaça amb el ràfec imbricat. Un acroteri de semblants característiques es reprodueix a la façana posterior. Les cantonades del frontis presenten pedres esculpides en alt relleu on s'hi representen motius vegetals d'una banda, i dos infants sostenint un escut amb dos castells i una ferradura a l'altra. El revestiment dels murs és de pedra vista a la part inferior, mentre que a la superior es combina la rajola ceràmica decorativa i el maó vist, on s'intercalen diversos elements ornamentals.","codi_element":"08231-230","ubicacio":"Masia de Can Miret de les Torres","historia":"La casa va ser construïda per Josep Font i Gumà a finals del segle XIX, per encàrrec del seu germà. En morir aquest, va passar a mans de l'arquitecte. Per aquest motiu, va ser coneguda com a Can Font i Gumà. Més endavant, va passar a mans de la família Miret.","coordenades":"41.2504500,1.7921000","utm_x":"398798","utm_y":"4567263","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63916-foto-08231-230-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63916-foto-08231-230-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63916-foto-08231-230-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Josep Font i Gumà","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63917","titol":"Capella de Can Giralt del Palou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-can-giralt-del-palou","bibliografia":"GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf. Vol. 10. Barcelona: Artestudi edicions.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La capella de Can Giralt està adossada a la façana de llevant de la masia de Can Giralt del Palou, situada al nucli del Palou Baix. És un edifici de planta rectangular de reduïdes dimensions, amb l'absis no marcat en planta i la coberta plana. S'hi accedeix per un portal d'arc apuntat amb un timpà que incorpora una gelosia ceràmica. La capella queda rematada amb petits merlets esglaonats, que descansen sobre una cornisa dentada. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb la cornisa i el portal de diferent tonalitat.","codi_element":"08231-231","ubicacio":"Ctra. d'Olivella, 27. El Palou Baix","historia":"La capella de Can Giralt està dedicada a la Immaculada, Sant Joan i Sant Josep.","coordenades":"41.2635900,1.7805600","utm_x":"397852","utm_y":"4568736","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63917-foto-08231-231-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63917-foto-08231-231-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63917-foto-08231-231-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63918","titol":"Goigs de la Santa Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-santa-creu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta dels goigs en lloança de la Santa Creu, estampats en homenatge a les tres creus monumentals que estan emplaçades a la vila de Sitges, entre les que trobem la creu de Ribes. La lletra es correspon amb una cobla escrita per Mossèn Cinto Verdaguer (llevat de la darrera estrofa), mentre que el dibuix (on es representa la creu de Ribes) és de Ricard Vives i Sabaté. Comença així: 'Creu sagrada, Creu amada, vina, vina al nostre cor: Creu formosa, dolça esposa de Jesús Nostre Senyor. Jesús planta la Creu santa tot l'infern ha tremolat; quan Ell l'obre, el Cel recobra la perduda humanitat (..)'.","codi_element":"08231-232","ubicacio":"Sitges","historia":"","coordenades":"41.2624100,1.7720000","utm_x":"397133","utm_y":"4568615","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63919","titol":"Fita de terme amb Vilanova i la Geltrú","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-amb-vilanova-i-la-geltru","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Només se'n conserva la part superior frontal, que es troba força deteriorada.","descripcio":"Fita de terme situada en un descampat a tocar del torrent de la Fita, prop del parc de Pompeu Fabra de les Roquetes. Només se'n conserva un bloc monolític rectangular, que es sosté sobre una base de maó. A la part frontal hi ha un escut amb un camper dividit en dues parts. La franja superior està inscrita: 'TERME DE VILA NOVA Y LA GELTRÚ', mentre que la franja inferior té l'escut de la corona catalana. El camper està envoltat de gravats sinuosos.","codi_element":"08231-233","ubicacio":"Les Roquetes","historia":"","coordenades":"41.2276900,1.7415200","utm_x":"394524","utm_y":"4564797","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63919-foto-08231-233-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63919-foto-08231-233-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63920","titol":"Escuts heràldics de la Torre del Veguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escuts-heraldics-de-la-torre-del-veguer","bibliografia":"","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Al casal de la Torre del Veguer s'hi conserven dos escuts heràldics, un situat sobre el portal principal i l'altre sobre d'un finestral. El primer és fet de marbre amb un camper dividit en dues parts: al flanc de la dreta hi ha representada una carpa, mentre que a l'altra hi ha un lleó rampant. El segon escut està situat sobre el finestral del primer pis de la torre, i està tallat en alt relleu sobre la llinda de pedra. El camper està representat amb un ceptre inclinat amb un ocell a cada punta, i a l'altre costat cinc fulles de parra. El camper està rematat per un elm de cavaller envoltat de motius vegetals.<\/p> ","codi_element":"08231-234","ubicacio":"La Torre del Veguer","historia":"

L'escut de marbre es correspon amb l'escut d'armes dels Avinyó, que van residir a la Torre del Veguer des del segle XIV. El segon escut podria correspondre's amb el de la família Desmassieres, comtes de Torralba i marquesos de Montellà, que van ser-ne propietaris entre els segles XVII i XIX.<\/p> ","coordenades":"41.2509200,1.7345800","utm_x":"393980","utm_y":"4567384","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63920-foto-08231-234-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63920-foto-08231-234-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63920-foto-08231-234-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["17"]},{"id":"63921","titol":"Capella de la Torre del Veguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-la-torre-del-veguer","bibliografia":"

GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf. Vol. 10. Barcelona: Artestudi edicions.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Capella adossada a la façana de llevant de la Torre del Veguer. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Té la coberta planta habilitada com a terrassa transitable, a la qual s'accedeix des de la masia. El frontis està presidit per una gran portalada configurada per un pinacle, que flanqueja dues arquivoltes recollides per un arc apuntat. A la façana de llevant hi ha dues finestres d'estil neogòtic. A l'extrem de llevant del frontis hi ha un nou pinacle, que cobreix un petit campanar amb petits pòrtics d'arc apuntat. El coronament de l'edifici està acabat amb merlets rectangulars. Entre la decoració de la façana destaquen les gàrgoles zoomorfes que permeten desaiguar la teulada. L'acabat exterior és arrebossat i pintat. La capella consta d'una sola nau, coberta un sostre d'artesonat, resseguit amb frisos decoratius i inscripcions. A la part posterior de l'altar, delimitat per un cancell, hi ha la sagristia.<\/p> ","codi_element":"08231-235","ubicacio":"La Torre del Veguer","historia":"

La família Desmassières, comtes de Torralba i marquesos de Montellà, van vendre la Torre del Veguer a Josep Ferrer Vidal l'any 1878, després de reformar-la en un palau d'estil historicista. historicista. Poc després, vers l'any 1896, l'industrial de vilanova hi va fer bastir una capella dedicada a la Maria Auxiliadora.<\/p> ","coordenades":"41.2510100,1.7347500","utm_x":"393994","utm_y":"4567394","any":"1896","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63921-foto-08231-235-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63921-foto-08231-235-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63921-foto-08231-235-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["17"]},{"id":"63922","titol":"Capella del Redós de Sant Josep i Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-redos-de-sant-josep-i-sant-pere","bibliografia":"PLA, R., dir. (2009). Guia del Garraf. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles. Menorca. Triangle Postals. VICENTE, J. (1998). Els Retaules Barrocs de Ribes. Segles XVII i XVIII. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella situada dins el recinte del Redós de Sant Josep i Sant Pere, de manera que el frontis està integrat al mateix edifici. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta i està cobert a dues vessants. S'hi accedeix des del claustre del redós, a través d'un portal de mig punt. El sostre de la nau queda suportat per una encavallada que, juntament amb les llates, es troba ricament pintada. A l'altar s'hi pot contemplar un retaule barroc provinent de l'església Vella de Sant Pere. Als peus del temple hi trobem el cor, suportat per un arc rebaixat ceràmic i delimitat per una barana de fusta. La il·luminació de la nau ve proporcionada per un gran arc de mig punt situat a la part de l'absis, una finestra de mig punt a cada lateral i la rosassa, totes elles tancades amb vitralls. La part superior de les parets estan pintades amb frisos decoratius i inscripcions vermelles, entre les que hi trobem l'any 1910. El paviment es conserva de mosaic. A l'exterior, la capella queda rematada per un campanar d'espadanya ceràmic. L'acabat dels murs és de paredat comú i les obertures presenten emmarcaments ceràmics.","codi_element":"08231-236","ubicacio":"C. Doctor Marañón, 52","historia":"El Redós de Sant Josep i Sant Pere va ser construït entre els anys 1901 i 1905 per l'arquitecte Josep Font i Gumà, gràcies a una donació feta pels germans 'americanos' Josep i Pere Jacas. Pocs anys després, vers el 1910, s'hi va construir la capella, igualment segons l'estètica modernista. Després de l'esclat de la Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya va confiscar els retaules barrocs de l'església Vella de Sant Pere, un dels quals va ser traslladat posteriorment a la capella del Redós de Sant Josep i Sant Pere, on encara es pot contemplar en l'actualitat.","coordenades":"41.2600000,1.7699000","utm_x":"396953","utm_y":"4568350","any":"1910","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63922-foto-08231-236-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63922-foto-08231-236-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63922-foto-08231-236-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Josep Font i Gumà","observacions":"","codi_estil":"98|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63923","titol":"Can Geló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gelo","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic de Ribes, que es troba enretirada respecte el carrer. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'accés d'arc escarser de pedra. Els finestrals de l'eix central tenen sortida a balcons de baranes forjades, essent el del segon pis de menors dimensions. Els dos altres finestrals del pis estan delimitats per una balustrada ceràmica. El frontis queda rematat per una cornisa i un capcer senzill. El tractament dels murs és de pedra vista a la planta baixa i arrebossat i pintat de blanc a la resta que, juntament amb les cornises que marquen el nivell de forjat, aporten horitzontalitat a l'edifici. A la façana posterior destaquen dues galeries horitzontals amb pòrtics d'arc de mig punt. Del centre de la coberta en sobresurt un petit cos quadrangular. La casa queda frontalment tancada per un mur acabat amb ceràmica blava, amb portalada i reixa de ferro forjat.","codi_element":"08231-145","ubicacio":"C. de Mn. Andreu Malgà, 10","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Can Geló la va fer construir Josep Mestre i Mestre.","coordenades":"41.2628900,1.7718000","utm_x":"397117","utm_y":"4568668","any":"1875","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63923-foto-08231-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63923-foto-08231-145-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63924","titol":"Can Joanet d'en Zidro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-joanet-den-zidro","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa situada al nucli de Ribes. És un edifici cantoner en forma de 'L', formada a partir de dos cossos. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El volum principal té les obertures d'arc pla arrebossat, les del primer pis amb sortida a un balcó corregut de baranes forjades. Del segon cos en destaca una galeria horitzontal de pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. A l'interior de la galeria s'hi conserva una pintura murals al fresc. L'edifici queda rematat per una cornisa motllurada. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. La casa queda envoltada per un baluard, que s'obre amb un portal d'arc carpanell arrebossat.","codi_element":"08231-146","ubicacio":"C. de la Barceloneta, 1","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Can Joanet d'en Zidro la va fer construir Joan Bertran i Pagès.","coordenades":"41.2628000,1.7728400","utm_x":"397204","utm_y":"4568657","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63924-foto-08231-146-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63925","titol":"Can Tabaco Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tabaco-xic","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa situada a la part de tramuntana del nucli de Ribes. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla arrebossat, entorn el qual s'hi distribueixen diverses obertures de les mateixes característiques, la central amb sortida a un balcó de baranes forjades. Les golfes s'obren amb tres petits pòrtics d'arc de mig punt, sobre els quals encara s'hi observa la corriola. La façana lateral, paral·lela al carrer, presenta tres finestrals d'arc pla arrebossat, els superiors amb sortida a balcons de baranes forjades. Al costat s'hi ha obert un portal modern. A la façana posterior també s'ha afegit un cos modern que es correspon amb un garatge. A la part inferior del mur lateral hi ha una estructura de planta semicircular que es correspon amb el forn de coure pa. La casa queda frontalment tancada per un baluard amb una gran portalada d'arc escarser adovellat, que incorpora un relleu amb una orla inscrita: '1794 \/ AVE MARIA \/ PERE FAURA'. L'acabat exterior del conjunt de la construcció és arrebossat i pintat de color blanc.","codi_element":"08231-147","ubicacio":"C. Mossèn Andreu Malgà, 7","historia":"Per les característiques constructives de la masia, hem de situar els seus orígens entorn el segle XVIII, tal i com ho testimonia la data de la portalada d'accés.","coordenades":"41.2627700,1.7714100","utm_x":"397084","utm_y":"4568655","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63925-foto-08231-147-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63925-foto-08231-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63925-foto-08231-147-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També coneguda com a Ca la Sanovia","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63926","titol":"Sant Pau Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pau-xic","bibliografia":"PUIG, P. (1972). Regalims d'història de Sant Pere de Ribes. (inèdit)","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita capella situada a mig camí de Sant Pau. És una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per una porta d'arc pla arrebossat, salvant els tres graons de pedra que hi ha davant. Sobre la porta hi ha un petit òcul. A l'interior, hi ha un senzill altar fet de rajoles ceràmiques decoratives, que es complementa amb tres plafons fixats al mur amb iconografia de Sant Pau. La teulada és feta de maó pla i és plena de pedres, en motiu de la popular llegenda ribetana.","codi_element":"08231-148","ubicacio":"Camí de Sant Pau","historia":"Antigament,a Ribes hi havia dues capelletes denominades Sant Pau Xic. Una d'elles es trobava a prop de la masia de Solers, mentre que l'altra, la única que ha perdurat fins als nostres dies, està al camí de Sant Pau.","coordenades":"41.2663300,1.7690700","utm_x":"396894","utm_y":"4569053","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63926-foto-08231-148-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63926-foto-08231-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63926-foto-08231-148-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63927","titol":"Maset d'en Lleó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/maset-den-lleo","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada entre l'Autòdrom Rocamar i la masia de Can Baró de la Cabreta. És un edifici aïllat de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.","codi_element":"08231-149","ubicacio":"Al nord de l'Autòdrom Rocamar","historia":"Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, el Maset d'en Lleó pertanyia a Gaietà Riera i Mata.","coordenades":"41.2410500,1.7818900","utm_x":"397928","utm_y":"4566232","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63927-foto-08231-149-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La finca es troba tancada i no s'hi ha pogut accedir.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63928","titol":"Mas d'en Mossèn Albà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-den-mossen-alba","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Presenta deficiències estructurals i part de la coberta s'ha esfondrat.","descripcio":"Masia situada a la Urbanització de Mas Alba, entre els carrers de Sant Jordi i de la Masia. És un edifici aïllat de planta irregular que es composa de diferents cossos. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són totes amb llinda de fusta, disposades a la façana de forma aleatòria. Davant la façana de tramuntana s'hi adossa un cos annex de planta rectangular i coberta a una sola vessant. A migdia hi ha una nau de planta baixa i coberta de dues vessants desiguals. A la part posterior, orientada a llevant, hi ha dos volums més de planta baixa i pis; el primer presenta finestres d'arc primitiu esgraonat de maó. La coberta del segon volum és a una sola vessant i té adossat un cobert a la part posterior. L'acabat exterior del conjunt és arrebossat i pintat de color blanc, amb el nom 'Restaurant Mas Alba' pintat amb lletres negres a la façana. El primer dels volums posteriors està acabat amb pedra vista. A l'interior del volum principal s'observa un sostre amb volta catalana i les restes de la cuina del restaurant. L'espai havia estat enjardinat i està arranjat amb accessos i escales, malgrat trobar-se molt deteriorat a causa del seu estat d'abandonament.","codi_element":"08231-150","ubicacio":"C. de Sant Jordi, 25. Urbanització Mas Alba","historia":"Al cadastre de l'any 1717 hi consta que la casa de Mas de Mossèn Alba pertanyia a la Companyia de Jesús. En aquest moment n'era masover Josep Virella. El cadastre fet més tard, vers l'any 1739, apunta que encara hi residia Josep Virella. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de pertanyia a Joaquim Muruan i Amat de Barcelona.","coordenades":"41.2634200,1.8082000","utm_x":"400167","utm_y":"4568685","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63928-foto-08231-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63928-foto-08231-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63928-foto-08231-150-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Als plànols d'ordenació del Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 hi consta una situació errònia.","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63929","titol":"Can Torrents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-torrents-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres situada al nucli de Ribes. És un edifici de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. Al centre del frontis hi ha un portal d'arc pla arrebossat, amb un finestral de les mateixes característiques a cada costat. El primer pis s'obre amb tres finestrals d'arc pla arrebossat amb sortida a un balcó corregut de baranes forjades, que queda sostingut per mènsules decoratives. Les tres petites finestres quadrangulars de les golfes estan precedides per una cornisa volada, que es prolonga per les quatre façanes. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. A la façana de migdia hi ha un edifici modern adossat, de menor alçada, mentre que davant la de migdia hi ha un pati tancat pel mur del carrer.","codi_element":"08231-151","ubicacio":"C. del Doctor Puig, 7","historia":"Per les característiques constructives de la casa, hem de situar els seus orígens a principi del segle XX.","coordenades":"41.2608200,1.7728200","utm_x":"397199","utm_y":"4568437","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63929-foto-08231-151-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63929-foto-08231-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63929-foto-08231-151-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63931","titol":"Can Doctor Quadres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-doctor-quadres","bibliografia":"PLA, R., dir. (2009). Guia del Garraf. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles. Menorca. Triangle Postals.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat que es troba situat al Palou Baix, proper al nucli de Ribes. És de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc escarser emmarcades amb una motllura de diferent tonalitat. El portal d'accés és d'arc escarser de pedra, amb la clau inscrita amb les inicials 'C C' i l'any '1874'. Els finestrals del primer pis estan delimitats per una barana ceràmica, mentre que el central té sortida a un balcó de baranes forjades. Als nivells de forjat hi ha cornises motllurades, tenint certa volada la que remata la façana, que precedeix una barana ceràmica. La façana posterior s'obre amb dues galeries horitzontals de cinc pòrtics d'arc carpanell arrebossat, sobre les quals hi ha una terrassa transitable. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cremós, amb els emmarcaments, cornises i cantonades de color blanc. La casa ha estat restaurada en la seva totalitat per habilitar-la com a hotel, tot i que s'han mantingut els sostres decorats i els paviments de mosaic.","codi_element":"08231-153","ubicacio":"C. del Palou, 15","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Can Doctor Quadres la va fer construir l''americano' Cristòfol Cuadras i Massó.","coordenades":"41.2627000,1.7784100","utm_x":"397670","utm_y":"4568639","any":"1874","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63931-foto-08231-153-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63931-foto-08231-153-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63932","titol":"Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-2","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat que queda tancat per un mur perimetral darrera l'església nova de Sant Pere. És de planta rectangular i té tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat que s'emmarquen amb una senzilla motllura. Al centre hi ha el portal, d'arc escarser de pedra. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. El frontis queda rematat amb cornises senzilles, de les quals arrenquen els merlets que coronen l'edifici. La façana posterior està oberta amb dues galeries horitzontals que queden suportades amb pilars. La resta de façanes presenten finestres d'arc pla arrebossat distribuïdes aleatòriament. L'acabat exterior és arrebossat de color terrós.","codi_element":"08231-154","ubicacio":"Pl. Marcer, 9","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. L'edifici de la rectoria es va bastir segons aquest estil.","coordenades":"41.2611400,1.7717600","utm_x":"397111","utm_y":"4568474","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63932-foto-08231-154-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63932-foto-08231-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63932-foto-08231-154-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63933","titol":"Maset d'en Quadres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/maset-den-quadres","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia situada a la part alta de la urbanització de Mas Alba, sobre el camí del Mas de Mossèn Alba. És un edifici aïllat de planta rectangular, al qual s'adossen diversos volums. Es troba en estat ruïnós, pel que només se'n conserven part dels murs perimetrals fins a certa alçada, que permet determinar que tenia dos nivells d'alçat. La coberta es troba esfondrada en la seva totalitat. Les obertures que es mantenen són d'arc pla arrebossat, de les quals les de la planta baixa s'han tapiat amb maó. Encara s'observa el revestiment dels murs arrebossat amb morter de calç, entre el que es pot veure el parament de pedra lligada amb argamassa. La casa ha quedat envoltada de vegetació.","codi_element":"08231-155","ubicacio":"Urbanització Mas Alba","historia":"Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Christobal Cuadras i Milà, també propietari del Can Quadres de la Timba.","coordenades":"41.2588700,1.8160300","utm_x":"400816","utm_y":"4568171","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63933-foto-08231-155-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63933-foto-08231-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63933-foto-08231-155-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El camí que hi portava ha estat parcel·lat i hi estan construint vivendes.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63934","titol":"Casa del Terme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-terme","bibliografia":"","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa situada al nucli de Sota-ribes, a peu del torrent de l'Espluga. És un edifici aïllat de planta rectangular i una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba elevat respecte el nivell del torrent. Per salvar aquest desnivell, en la darrera reforma s'hi va construir una rampa i unes escales. Sobre el portal hi ha una petita finestra d'arc pla arrebossat amb l'ampit motllurat. La façana es troba reforçada amb un contrafort situat al costat del portal. L'edifici presenta poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat de reduïdes dimensions. La façana posterior té la base atalussada. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat de color terrós, excepte la base de pedra vista que ha estat repicada en la darrera restauració.","codi_element":"08231-156","ubicacio":"Sota-ribes","historia":"L'antic edifici del comú de Ribes està documentat des del segle XV. La Universitat del Terme s'hi va allotjà fins al segle XIX, quan va traslladar-se a la Casa de la Vila. Després va acollir l'escola del municipi. Des de finals del segle XX s'utilitza com a centre d'informació. L'any 2007 va ser restaurat i el seu entorn es va arranjar per facilitar l'accés dels visitants.","coordenades":"41.2590000,1.7636500","utm_x":"396428","utm_y":"4568246","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63934-foto-08231-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63934-foto-08231-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63934-foto-08231-156-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"En l'actualitat s'utilitza com a Centre d'Informació del Parc del Garraf.","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63935","titol":"Habitatge a la plaça Marcer, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-a-la-placa-marcer-5","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner que es troba situat entre la plaça Marcer i el carrer del Doctor Puig. Està constituït per tres cossos compostos segons una marcada simetria; el de la cantonada sobresurt en alçada en forma de torre, amb coberta a quatre vessants, i els dos laterals són de planta baixa, pis i golfes amb coberta a tres vessants. En tots tres, la planta baixa està definida amb pòrtics d'arc de mig punt de pedra, alguns dels quals formen part d'accessos i d'altres de finestres. El cos central presenta a nivell del primer pis dos finestrals d'arc pla de pedra amb sortida a un balcó, sobre els quals hi ha dues finestres d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat. La part que sobresurt en forma de torre està definida per una cornisa amb volada, sobre la qual hi ha tres pòrtics d'arc carpanell de pedra, que es repeteixen a les quatre cares del cos. Els cossos laterals presenten al primer pis finestres d'arc pla de pedra; al segon cos la finestra central té sortida a un balcó. El nivell de les golfes s'obre en ambdós amb una galeria horitzontal de pòrtics d'arc carpanell de pedra, que descansen sobre una cornisa. Els ràfecs estan acabats amb imbricacions de teula i rajola ceràmica. El tractament dels murs és arrebossat i pintat de color blanc, amb els angles de la part superior de la torre que imiten carreus.","codi_element":"08231-157","ubicacio":"Pl. Marcer, 5","historia":"","coordenades":"41.2610500,1.7723400","utm_x":"397159","utm_y":"4568463","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63935-foto-08231-157-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63935-foto-08231-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63935-foto-08231-157-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63936","titol":"El Clot d'en Sidós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-clot-den-sidos","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"El revestiment dels murs es troba deteriorat.","descripcio":"Masia situada dins del circuit automobilístic de Rocamar. És un edifici aïllat de planta rectangular que es composa de dos cossos adossats en paral·lel. Està construïda aprofitant el desnivell del terreny, pel que un volum consta de planta baixa i dos pisos i l'altre de planta baixa i pis. El primer té la coberta a una sola vessant i el segon a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis del primer volum presenta dos portals d'arc de mig punt arrebossat, entorn els quals hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat disposades de forma aleatòria. A nivell del segon pis, sobre un dels portals, hi ha una finestra amb sortida a un balcó de baranes forjades. Al mateix pis, a l'extrem de ponent de la façana, s'obre1 un pòrtic d'arc de mig punt amb impostes, que es prolonga formant una galeria amb dos pòrtics més a la façana de ponent i un altre a la de tramuntana. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A l'extrem de llevant d'aquest volum hi ha unes escales que condueixen al segon volum, que sobresurt respecte la resta de la construcció. Presenta una galeria al pis superior amb cinc pòrtics d'arc de mig punt, un dels quals s'ha habilitat com a accés. Aquest es fa a través d'una escala exterior adossada al mur de forma paral·lela. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color carbassa. Davant les façanes hi ha dues portalades d'accés a la finca; una d'elles amb una porta forjada amb l'any 1862 i l'altra amb forma de frontó i oberta en arc escarser.","codi_element":"08231-158","ubicacio":"Autòdrom de Rocamar","historia":"La primera referència documental del Clot d'en Sidós la trobem al cadastre de l'any 1739, on hi consta un tal Jaume Tasís de Casa Sidos. Més endavant, segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, el Clot d'en Sidós pertanyia a Francisca Febrer i Benaprès de Sitges. Després de la seva mort, l'any 1853 va passar a Joan Amell i Milà.","coordenades":"41.2381800,1.7850300","utm_x":"398187","utm_y":"4565909","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63936-foto-08231-158-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63936-foto-08231-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63936-foto-08231-158-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63937","titol":"Goigs de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-pere-1","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta dels goigs a l'apòstol Sant Pere, que es venera a l'església parroquial de Sant Pere. Se'n conserven dues versions del mateix goig, una de les quals té dibuixos inspirades en les escultures barroques de l'església vella, fets per Pere Carbonell i Grau. Comença així: 'Ribes us vol i us venera tenint-vos per Sant Patró: Gloriós Apòstol Sant Pere, siau nostre Protector. D'humil i pobre llinatje heu passat, per llei de Déu, des dels sorrals d'una platja al cim de la Santa Séu. Així l'Església prospera portant-la Vos del timó; (..)'<\/p> ","codi_element":"08231-159","ubicacio":"Església Vella de Sant Pere de Ribes","historia":"","coordenades":"41.2595300,1.7640200","utm_x":"396460","utm_y":"4568305","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63937-foto-08231-159-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63938","titol":"Veïnat de les Parellades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/veinat-de-les-parellades","bibliografia":"","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit nucli de població situat al nord de Ribes, quedant separats per la riera de Ribes. Els carrers estan formats per cases entre mitgeres d'una i dues crugies. Són de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenten diverses tipologies de portals, des de les d'arc escarser ceràmic fins a les d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra. Les finestres dels frontis són d'arc pla arrebossat. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color blanc. A la part de ponent del nucli hi ha tres cases de notables dimensions, com són Can Carbonell i Can Miret, que queda situat a l'altre costat de la carretera.","codi_element":"08231-160","ubicacio":"Les Parellades","historia":"La referència més antiga del nom de Parellades es remunta a finals del segle XIII, de la mà de Guillem de Parellades.","coordenades":"41.2642900,1.7709700","utm_x":"397050","utm_y":"4568825","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63938-foto-08231-160-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63938-foto-08231-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63938-foto-08231-160-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Medieval|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|85|94|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63939","titol":"Veïnat de les Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/veinat-de-les-torres","bibliografia":"http:\/\/www.santperederibes.org\/turisme\/pdf\/itinerari01.pdf","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit nucli de població situat en una plana al sud de Ribes, prop de la Urbanització de Vallpineda. Està constituït de carrers irregulars, formats per cases entre mitgeres o bé aïllades de dues a tres crugies. Consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dues vessants. Entre les cases més antigues destaquen Can Roig, Can Jacas, Cal Vaquero, Cal Virella i Can Barones, les quals conserven elements arquitectònics com són arcs apuntats o finestrals (en el cas de Can Barones), que permeten situar els seus orígens en època medieval. Un altre edifici de gran valor arquitectònic és el casal modernista de Can Miret, situat pocs metres a gregal del nucli. A finals del segle XX es van construir vivendes a la part sud del nucli que, juntament amb el celler que hi ha a la part de ponent, han alterat la seva fesomia.","codi_element":"08231-161","ubicacio":"Les Torres","historia":"El nucli de les Torres ha estat identificat amb la quadra de Vila-rúbia o Vila-roja, documentada des de mitjans del segle XIII. Aquesta identificació s'ha fet a partir d'un capbreu de l'any 1726, on hi consta el mas derruït de Vilarubia, situat a la partida de les Torres. La notícia més antiga que tenim de l'indret és de l'any 1258, quan Ponç de Ribes fa donació del Mas Junyents de Vila-rúbia a l'Hospital de Sant Valentí. Més endavant, l'any 1389 torna a citar-se la quadra en motiu de la venda per part de Jaume de Ribes dels drets jurisdiccionals del castell de Ribes i el seu terme al bisbe Ramon d'Escales. El seu topònim indica l'existència de torres defensives en aquest indret, les quals haurien pogut quedar integrades en les cases més antigues que s'hi conserven. Entre els segles XVI i XVII, el nucli es va ampliar amb la construcció de nous habitatges.","coordenades":"41.2493800,1.7906400","utm_x":"398674","utm_y":"4567146","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63939-foto-08231-161-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63939-foto-08231-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63939-foto-08231-161-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63940","titol":"Veïnat de Ribes i el Palou Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/veinat-de-ribes-i-el-palou-baix","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El nucli de Ribes va néixer a redós del nucli de Sota-Ribes, a la plana que hi ha a l'altre costat de la riera. En un primer moment estava integrat per cases disperses, la majoria d'elles bastides en època moderna. La necessitat de creixement va suposar la construcció de noves cases entorn el segle XVIII, arribant a formar petits carrers de cases entre mitgeres d'obra popular. En l'actualitat són testimoni d'aquestes construccions algunes de les cases del carrer Major i el carrer de la Mitja Galta, avui conegut com el de La Torreta. En aquest moment també es va crear el nucli del Palou Baix, que fins aleshores estava poblat per masos dispersos, com són Can Giralt, la Casa Gran i Can Montaner. Les cases que es van bastir aleshores eren edificis entre mitgeres obertes amb portals d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra. Durant la segona meitat del segle XIX, els 'americanos' que havien fet fortuna a ultramar van començar a edificar cases de tipus senyorial, caracteritzades amb portals d'arc escarser de pedra, sovint datats, i galeries porticades a la part posterior. D'aquesta manera es van formar els carrers Major, Nou i del Pi. Un d'aquests 'americanos', va costejar la construcció d'una nova església més propera al petit nucli que ja hi havia aleshores. Al costat de l'església s'hi va fer la plaça dels Arbres, avui coneguda com a plaça Marcer en honor seu. A principi del segle XX, el nucli s'anà ampliant amb la construcció d'edificis modernistes, entre els que destaca el Redós de Sant Josep i Sant Pere, Can Punxes, Ca la Brígida, Can Quima i la Casa de la Vila; entre les darreres es va constituir la plaça de la Vila. A partir de la segona meitat del segle XX, el nucli va créixer exponencialment pel sud, arribant fins a la riera de Ribes.","codi_element":"08231-162","ubicacio":"Ribes","historia":"","coordenades":"41.2622800,1.7721900","utm_x":"397149","utm_y":"4568600","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63940-foto-08231-162-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63940-foto-08231-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63940-foto-08231-162-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63941","titol":"Veïnat del Palou Alt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/veinat-del-palou-alt","bibliografia":"CARRERAS, J., dir. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf-Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit nucli de població situat en una plana al nord oest de Ribes. Està constituït de carrers irregulars, formats per cases adossades entre sí o bé aïllades. La majoria d'elles consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants. Entre les cases més antigues destaquen Ca l'Artigues, Can Comas, Can Puça i Can Pasculí, la primera de les quals conserva elements arquitectònics que permeten situar els seu orígens en època medieval. A finals del segle XX es van construir vivendes a la part de tramuntana, migdia i ponent del nucli que han alterat la seva antiga fesomia.","codi_element":"08231-163","ubicacio":"El Palou Alt","historia":"Algunes fonts han apuntat que el topònim del Palou deriva de 'palatiolo', que apuntaria a l'existència d'una construcció defensiva a la zona. El 1286 està documentat un tal Bord de Palou, habitant del terme de Ribes.","coordenades":"41.2654400,1.7823400","utm_x":"398004","utm_y":"4568939","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63941-foto-08231-163-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63941-foto-08231-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63941-foto-08231-163-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Medieval|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|85|94|119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63942","titol":"Veïnat de Puigmoltó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/veinat-de-puigmolto","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit nucli de població situat al sud de Ribes. Els carrers estan formats per cases entre mitgeres d'una i dues crugies. Són de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenten diverses tipologies de portals, des de les d'arc escarser ceràmic fins a les d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra. Les finestres dels frontis són d'arc pla arrebossat. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color blanc.","codi_element":"08231-164","ubicacio":"Puigmoltó","historia":"El nucli de Puigmoltó està documentat des de l'any 1333, quan Alfons el Benigne va atorgar una carta de franquesa al lloc. El nucli actual va construir-se en època moderna, al voltant del segle XVIII.","coordenades":"41.2499200,1.7683700","utm_x":"396809","utm_y":"4567232","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63942-foto-08231-164-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63942-foto-08231-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63942-foto-08231-164-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63943","titol":"Veïnat de Sota-ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/veinat-de-sota-ribes","bibliografia":"","centuria":"X-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El nucli de població més antic de Ribes el trobem a Sota-ribes, un petit assentament construït sobre un turonet que domina la confluència del torrent de l'Espluga i la riera de Ribes. A la part més elevada del nucli hi ha el Castell de Ribes, bastit en època alt medieval. Al seu davant hi havia una capella castral que durant el segle XVII va reformar-se en la seva totalitat per convertir-se en l'església de Sant Pere. Davant de l'església s'alça l'antiga rectoria, al costat de la qual descendeix un camí empedrat fins al nucli pròpiament dit, que és travessant pel torrent. Aquí hi trobem la Casa del Terme, antic edifici del Comú de Ribes documentat des del segle XV. Entorn seu hi ha diverses cases de pedra amb obertures de pedra treballada.","codi_element":"08231-165","ubicacio":"Sota-ribes","historia":"","coordenades":"41.2593700,1.7641300","utm_x":"396469","utm_y":"4568287","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63943-foto-08231-165-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63943-foto-08231-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63943-foto-08231-165-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63944","titol":"Veïnat de Vilanoveta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/veinat-de-vilanoveta","bibliografia":"","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"Algunes de les cases es troben en estat ruïnós.","descripcio":"Petit nucli de població situat al sud oest de Ribes. Consta de dues parts diferenciades que es corresponen amb dues etapes constructives diferents. El nucli primitiu el trobem a la part sud, on hi ha diverses cases bastides entre els segles XVI i XVII. La major part són edificis entre mitgeres de tres nivells d'alçat i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Estan obertes amb portals d'arc de mig punt adovellat i són revestides amb arrebossat i pintades de diferents tonalitats. Entre les cases més destacades, trobem la de Can Vidal, que comunica a través d'un pontet amb una torre de guaita bastida entorn el segle XVII. Seguint aquest carrer en direcció a ponent, hi ha la prolongació del nucli que es va fer al voltant del segle XVIII. En aquest les cases són entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La majoria d'elles s'obren amb portals d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra. Totes les cases estan revestides amb arrebossat i pintat de color blanc.","codi_element":"08231-166","ubicacio":"Vilanoveta","historia":"","coordenades":"41.2344600,1.7509300","utm_x":"395323","utm_y":"4565537","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63944-foto-08231-166-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63944-foto-08231-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63944-foto-08231-166-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63945","titol":"Goigs a la Santíssima Verge de les Mercès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-la-santissima-verge-de-les-merces","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta dels goigs a la Santíssima Verge de les Mercès, que es venera a l'ermita de Sant Pau. La versió conservada va ser dictada per Emili Giralt, en un facsímil de l'any 1984. Comença així: 'Puig que ja'l mon s'engalana amb Vostres Mercés, Senyora, siau nostra Redemptora, de les Mercés Sobirana. Que sou Astre de Grandesa ho pregona el Pare Etern; i fins el mateix Infern confessa Vostra Puresa: Flor de llir, que creix ufana, d'una flaire encisadora. (..)'.","codi_element":"08231-167","ubicacio":"Sant Pau","historia":"","coordenades":"41.2664900,1.7668900","utm_x":"396711","utm_y":"4569074","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63946","titol":"Carrer del Calvari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-calvari","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer del Calvari és un petit carrer costerut del nucli de Ribes. Està constituït per cases entre mitgeres de dues crugies, situades a ambdós costats. Consten de dos i tres nivells d'alçat amb les cobertes a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Es conserven alguns dels portals originals, d'arc de mig punt ceràmic. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color blanc o bé la pedra vista. A partir d'un primer tram de carrer, comencen unes escaletes irregulars en sentit ascendent entre les quals s'hi intercalen espais enjardinats. Al punt més alt hi ha un vell xiprer.","codi_element":"08231-168","ubicacio":"Ribes","historia":"Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, davant de les cases hi havia adossats els forns de coure pa, avui desapareguts.","coordenades":"41.2633700,1.7730000","utm_x":"397218","utm_y":"4568720","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63946-foto-08231-168-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63946-foto-08231-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63946-foto-08231-168-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63947","titol":"Carrer dels Pous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-dels-pous","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El popularment conegut com el carrer dels Pous es troba situat al nucli de Palou. Està constituït per cases entre mitgeres de dues crugies, situades al costat de llevant del carrer. Són edificis de planta baixa i pis amb la coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. La tipologia de portal més comuna és la d'arc de mig punt ceràmic amb brancals arrebossats, entorn els quals hi ha finestres d'arc pla arrebossat. Al costat dels portals hi ha els pous de planta quadrangular, amb corriola, que esdevenen l'element distintiu del carrer. L'acabat exterior de les cases i els pous és arrebossat i pintat de color blanc.","codi_element":"08231-169","ubicacio":"C. de Jesús","historia":"","coordenades":"41.2630200,1.7788200","utm_x":"397705","utm_y":"4568674","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63947-foto-08231-169-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63947-foto-08231-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63947-foto-08231-169-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63948","titol":"Plaça de la Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-la-vila-2","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La plaça de la Vila és el centre neuràlgic de Ribes, situada a la confluència dels carrers de Sant Pere, del Pi i de Mn. Andreu Malgà. Entre els edificis que l'envolten, destaca la casa de Can Roda, la Casa de la Vila, Can Quima i la casa oberta amb una galeria d'arcs de mig punt ceràmic que s'encara a la plaça. La plaça és de forma circular i està presidida per font amb una columna i faroles metàl·liques.","codi_element":"08231-170","ubicacio":"Ribes","historia":"","coordenades":"41.2622500,1.7721000","utm_x":"397141","utm_y":"4568597","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63948-foto-08231-170-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63948-foto-08231-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63948-foto-08231-170-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|119|94|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63949","titol":"Can Mestre Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mestre-xic","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa situada al nucli de Ribes que delimita amb la finca de Can Punxes. És un edifici cantoner de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La planta baixa s'obre amb un portal i un finestral d'arc rebaixat ceràmic essaltat amb una motllura. Els tres finestrals del primer pis (el central es troba tapiat) són d'arc mixtilini i tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades. El coronament de l'edifici està decorat amb una imbricació dentada suportada per petites mènsules, interromput a la part central per un capcer quadrangular d'igual decoració. A nivell de forjat hi ha una cornisa i a mitja alçada del primer nivell hi ha un fris de rajola ornamental. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc i les obertures i cornises de color rosat.","codi_element":"08231-171","ubicacio":"C. de la Pau, 3","historia":"","coordenades":"41.2613100,1.7729400","utm_x":"397210","utm_y":"4568492","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63949-foto-08231-171-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63949-foto-08231-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63949-foto-08231-171-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63950","titol":"Can Mossèn Anton Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mossen-anton-vell","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres que està situat a la plaça de la Font, al nucli de Ribes. És de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc escarser arrebossat. El portal d'accés també és d'arc escarser, de pedra, sobre el qual hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. La façana queda rematada amb una cornisa motllurada amb volada. La façana posterior s'obre amb dues galeries horitzontals de quatre pòrtics a la planta baixa i tres al pis, d'arc de mig punt arrebossats. L'acabat exterior és d'estucat imitant carreus, de color rosat, i les cornises, nivells de forjat i emmarcaments pintats de color blanc.","codi_element":"08231-172","ubicacio":"Pl. de la Font, 6","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Ca la Manuela la va fer construir Gil Miret i González.","coordenades":"41.2619300,1.7713400","utm_x":"397077","utm_y":"4568562","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63950-foto-08231-172-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63950-foto-08231-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63950-foto-08231-172-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63951","titol":"Ca la Manuela","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-manuela","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El revestiment es troba deteriorat.","descripcio":"Edifici entre mitgeres que es troba situat al carrer Major de Ribes. És de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla amb emmarcaments motllurats de forma sinuosa. El portal d'accés és d'arc escarser de pedra, sobre el qual hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. Com a remat de la façana hi ha una cornisa amb volada i un petit capcer esglaonat a la part central. La façana posterior s'obre amb dues galeries horitzontals de tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. A la galeria del primer pis s'hi conserva una pintura mural al fresc. L'acabat exterior de la casa és arrebossat i pintat, amb les obertures, el nivell de forjat i les cornises de diferent tonalitat.","codi_element":"08231-173","ubicacio":"C. Major, 9","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Ca la Manuela la va fer construir Joan Bertran i Miret.","coordenades":"41.2617900,1.7707000","utm_x":"397023","utm_y":"4568548","any":"1870","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63951-foto-08231-173-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63951-foto-08231-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63951-foto-08231-173-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63952","titol":"Ca la Victòria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-victoria","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres que es troba situat al carrer Major de Ribes. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla enllaçades amb les superiors a través de motllures decoratives. El portal d'accés és d'arc pla de pedra amb la clau inscrita amb l'any 1862, al costat del qual hi ha dues obertures de factura moderna. Els finestrals del primer pis tenen sortida a balcons de baranes forjades, que es reprodueix al finestral central del primer pis, tot i que de menors dimensions. Com a remat de la façana hi ha una cornisa amb voladís. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, amb les cornises i motllures de diferent tonalitat.","codi_element":"08231-174","ubicacio":"C. Major, 10","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa coneguda com a Ca la Victòria la va fer construir Pere Miret i Roig.","coordenades":"41.2619000,1.7706600","utm_x":"397020","utm_y":"4568560","any":"1862","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63952-foto-08231-174-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63952-foto-08231-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63952-foto-08231-174-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63953","titol":"Can Magí Butí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-magi-buti","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres que es troba situat al carrer Major de Ribes. És de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla amb emmarcaments motllurats de forma sinuosa. El portal d'accés és d'arc escarser de pedra, amb l'escut inscrit amb l'any '1870'. Els finestrals del primer pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. Com a remat de la façana hi ha una cornisa i un petit capcer esglaonat a la part central. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les obertures, el nivell de forjat i les cornises de diferent tonalitat.","codi_element":"08231-175","ubicacio":"C. Major, 11","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Can Magí Butí la va fer construir Joan Bertran i Quadres.","coordenades":"41.2617500,1.7705800","utm_x":"397013","utm_y":"4568543","any":"1870","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63953-foto-08231-175-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63953-foto-08231-175-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63954","titol":"Habitatge al carrer Major, 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-al-carrer-major-13","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres que es troba situat al carrer Major de Ribes. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla amb guardapols i emmarcaments motllurats. El portal d'accés és d'arc escarser de pedra, amb l'escut inscrit amb l'any '1878'. Els finestrals de l'eix central són biforats. Com a remat de la façana hi ha un petit capcer rectangular, situat a la part central. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior mitjançant cornises, de les quals la superior és dentada. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les obertures, el nivell de forjat i les cornises de diferent tonalitat. La façana posterior s'obre amb galeries horitzontals amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat.","codi_element":"08231-176","ubicacio":"C. Major, 13","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí.","coordenades":"41.2617000,1.7704500","utm_x":"397002","utm_y":"4568538","any":"1878","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63954-foto-08231-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63954-foto-08231-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63954-foto-08231-176-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana. Actualment és la seu de l'entitat Els Xulius.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63955","titol":"Habitatge al carrer Major, 18","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-al-carrer-major-18","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres que es troba situat al carrer Major de Ribes. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte les de les golfes, que són d'arc carpanell de menors dimensions. El portal d'accés és d'arc escarser de pedra, amb l'escut inscrit amb l'any '1870' i una creu de sis puntes. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. El revestiment de la planta baixa, feta de carreus encoixinats, sobresurt del plom del mur i serveix d'element de suport de les quatre pilastres que delimiten els eixos del frontis. La verticalitat que aporten aquests elements es contraposa a les cornises que marquen els nivells de forjat. L'edifici queda rematat per un capcer triangular intercalat entre una barana de balustrada.","codi_element":"08231-177","ubicacio":"C. Major, 18","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa del carrer Major número 18, la va fer construir Cristòfol Carbonell i Massó.","coordenades":"41.2618000,1.7703000","utm_x":"396990","utm_y":"4568549","any":"1870","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63955-foto-08231-177-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63955-foto-08231-177-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63956","titol":"Can Pere Miret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pere-miret","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner situat entre el carrer del Pi i el carrer de l'Arquitecte Cerdà. És de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. El portal d'accés és d'arc escarser de pedra, sobre el qual hi ha un balcó de baranes forjades suportat amb mènsules. La façana posterior s'obre amb dues galeries horitzontals amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat delimitats amb balustrada ceràmica. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les obertures, el nivell de forjat, la ventilació de la coberta i les cornises de diferent tonalitat.","codi_element":"08231-178","ubicacio":"C. del Pi, 20-22","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Can Pere Miret la va fer construir Pau Jaques i Colomer","coordenades":"41.2624700,1.7739200","utm_x":"397294","utm_y":"4568619","any":"1879","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63956-foto-08231-178-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63956-foto-08231-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63956-foto-08231-178-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Antigament es coneixia con a Can Pau Callat. El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63957","titol":"Habitatge al carrer del Pi, 24","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-al-carrer-del-pi-24","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres situat al carrer del Pi. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat que s'emmarquen amb motllures. El portal d'accés és d'arc escarser de pedra amb la clau inscrita amb l'any '1880'. Els finestrals del primer pis tenen sortida a balcons de baranes forjades, que queden suportats per mènsules. La façana posterior s'obre amb dues galeries horitzontals amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat delimitats amb balustrada ceràmica. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les obertures, el nivell de forjat, la ventilació de la coberta i les cornises de diferent tonalitat.","codi_element":"08231-179","ubicacio":"C. del Pi, 24","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí.","coordenades":"41.2625000,1.7740300","utm_x":"397303","utm_y":"4568622","any":"1880","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63957-foto-08231-179-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63957-foto-08231-179-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63958","titol":"Can Miqueló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-miquelo-1","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres situat al carrer del Pi. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat que s'emmarquen amb motllures. Les obertures de la planta baixa són d'arc escarser arrebossat, amb el portal central d'arc escarser de pedra. Els finestrals del primer pis tenen sortida a balcons de baranes forjades, que queden suportats per mènsules. A nivell del segon pis, el finestral central té un balcó de les mateixes característiques, tot i que de menors dimensions. Remata l'edifici una barana de balustrada ceràmica. El finestral central està custodiat per dos fanals de forja fixats al mur. La façana posterior s'obre amb dues galeries horitzontals amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat delimitats amb balustrada ceràmica. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les obertures, el nivell de forjat i les cornises de diferent tonalitat.","codi_element":"08231-180","ubicacio":"C. del Pi, 25","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Can Miqueló la va fer construir Sadurní Bertran i Miret.","coordenades":"41.2625700,1.7737300","utm_x":"397278","utm_y":"4568631","any":"1875","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63958-foto-08231-180-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63958-foto-08231-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63958-foto-08231-180-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Actualment és la seu de l'entitat GER. El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63959","titol":"Can Planes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-planes-3","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. PLA, R., dir. (2009). Guia del Garraf. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles. Menorca. Triangle Postals.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres situat al carrer del Pi. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat que s'emmarquen amb motllures, les de la planta baixa acabades en punta. El portal d'accés és d'arc escarser de pedra, sobre el qual hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les obertures, el nivell de forjat i les cornises de diferent tonalitat.","codi_element":"08231-181","ubicacio":"C. del Pi, 27","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Can Planes la va fer construir Josep Planes i Carbonell.","coordenades":"41.2626000,1.7738600","utm_x":"397289","utm_y":"4568634","any":"1864","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63959-foto-08231-181-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63959-foto-08231-181-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63960","titol":"Habitatge al carrer del Pi, 36","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-al-carrer-del-pi-36","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El revestiment es troba deteriorat.","descripcio":"Edifici entre mitgeres situat al carrer del Pi. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat que s'emmarquen amb motllures. El portal d'accés és d'arc escarser de pedra, sobre el qual hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. A la planta baixa s'ha obert un portal de factura moderna. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les obertures, el nivell de forjat i les cornises de diferent tonalitat. La façana posterior s'obre amb dues galeries horitzontals amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat.","codi_element":"08231-182","ubicacio":"C. del Pi, 36","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa del carrer del Pi número 36, la va fer construir Joan Giralt i Massó.","coordenades":"41.2626400,1.7747700","utm_x":"397365","utm_y":"4568637","any":"1876","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63960-foto-08231-182-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63960-foto-08231-182-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63960-foto-08231-182-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63961","titol":"Habitatge al carrer del Pi, 38","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-al-carrer-del-pi-38","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres situat al carrer del Pi. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat que s'emmarquen amb motllures. El portal d'accés és d'arc escarser de pedra amb la clau inscrita 'JG 1876'. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. L'edifici queda rematat per una cornisa. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les obertures, el nivell de forjat i les cornises de diferent tonalitat. La façana posterior s'obre amb dues galeries horitzontals amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat.","codi_element":"08231-183","ubicacio":"C. del Pi, 38","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa del carrer del Pi número 38, la va fer construir Joan Giralt i Massó.","coordenades":"41.2626500,1.7748800","utm_x":"397375","utm_y":"4568638","any":"1876","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63961-foto-08231-183-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63961-foto-08231-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63961-foto-08231-183-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63962","titol":"Casa d'Antoni Bertran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-dantoni-bertran","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres situat al carrer del Pi. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat que s'emmarquen amb motllures. El portal d'accés és d'arc escarser de pedra amb la clau inscrita amb l'any '1876'. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. El segon nivell va ser incorporat en una reforma de l'edifici tot respectant la composició de les obertures existents. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les obertures, el nivell de forjat i les cornises de diferent tonalitat. La façana posterior s'obre amb dues galeries horitzontals amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat.","codi_element":"08231-184","ubicacio":"C. del Pi, 40","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa d'Antoni Bertran la va fer construir el mateix Antoni Bertran i Pagès.","coordenades":"41.2626800,1.7749900","utm_x":"397384","utm_y":"4568641","any":"1876","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63962-foto-08231-184-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63962-foto-08231-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63962-foto-08231-184-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63963","titol":"Cal Metge Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-metge-pere","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. PLA, R., dir. (2009). Guia del Garraf. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles. Menorca. Triangle Postals.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El revestiment es troba deteriorat.","descripcio":"Edifici entre mitgeres situat al carrer del Pi. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat que s'emmarquen amb motllures. El portal d'accés és d'arc escarser de pedra amb la clau inscrita: 'AB 1876'. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. L'edifici queda rematat per una cornisa. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les obertures, el nivell de forjat i les cornises de diferent tonalitat. La façana posterior s'obre amb dues galeries horitzontals amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat.","codi_element":"08231-185","ubicacio":"C. del Pi, 42","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Cal Metge Pere la va fer construir Aleix Bertran i Pagès.","coordenades":"41.2627100,1.7751100","utm_x":"397394","utm_y":"4568644","any":"1876","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63963-foto-08231-185-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63963-foto-08231-185-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63963-foto-08231-185-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63964","titol":"Can Magí del Pis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-magi-del-pis","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. PLA, R., dir. (2009). Guia del Garraf. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles. Menorca. Triangle Postals.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner situat a la plaça Marcer de Ribes. És de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal, que és d'arc escarser de pedra. La clau del portal està inscrita amb l'any '1890' i les inicials 'DR'. Les finestres del primer pis estan emmarcades amb una motllura i tenen sortida a balcons de baranes forjades, que queden suportats per mènsules. Entre els balcons hi ha una cornisa, que es repeteix a la part superior de l'edifici, on està sostinguda per petites mènsules. Com a remat de la casa hi ha una barana de balustrada ceràmica amb un capcer semicircular al centre. La façana posterior presenta dues galeries horitzontal de tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color salmó amb el sòcol fet de lloses de pedra.","codi_element":"08231-186","ubicacio":"Pl. Marcer, 10","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Can Magí del Pis la va fer construir Manuel Rossell i Roig.","coordenades":"41.2612700,1.7717100","utm_x":"397107","utm_y":"4568489","any":"1890","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63964-foto-08231-186-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63964-foto-08231-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63964-foto-08231-186-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63965","titol":"Can Panxo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-panxo","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. PLA, R., dir. (2009). Guia del Garraf. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles. Menorca. Triangle Postals.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner situat entre la plaça Marcer i el carrer Nou. És de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat que s'emmarquen amb motllures sinuoses, excepte el portal que és de pedra i té la clau inscrita amb l'any '1890'. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. L'edifici queda rematat per una cornisa i una barana d'obra amb un capcer triangular al centre. La façana de mestral es composa de cinc eixos d'obertures de les mateixes característiques que les del frontis, malgrat n'hi ha tres que es troben tapiades. Aquesta façana també queda coronada per un capcer triangular. A tirada amb aquesta, hi ha un baluard que, juntament amb un cos annex d'un sol nivell d'alçat, tanca la casa per darrera. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les obertures, el nivell de forjat i les cornises de diferent tonalitat.","codi_element":"08231-187","ubicacio":"Pl. Marcer, 11","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Can Panxo la va fer construir Francesc Mestre i Mestre.","coordenades":"41.2613600,1.7716500","utm_x":"397102","utm_y":"4568499","any":"1890","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63965-foto-08231-187-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63965-foto-08231-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63965-foto-08231-187-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63966","titol":"Can Torrents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-torrents-1","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. PLA, R., dir. (2009). Guia del Garraf. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles. Menorca. Triangle Postals.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres situat a la plaça Marcer de Ribes. És de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat amb una motllura decorativa a la part superior. El portal d'accés es d'arc escarser de pedra amb la clau inscrita: '1889 PC'. A sobre d'aquest hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades, mentre que la resta estan delimitats amb balustrada ceràmica. La façana queda rematada amb una cornisa composta, sota la qual hi ha la ventilació de la coberta. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte les cantonades, les cornises de nivell de forjat i les motllures de les obertures, que són de color cru.","codi_element":"08231-188","ubicacio":"Pl. Marcer, 12","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Can Torrents la va fer construir Pau Quadres i Massó.","coordenades":"41.2615600,1.7716300","utm_x":"397101","utm_y":"4568521","any":"1889","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63966-foto-08231-188-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63966-foto-08231-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63966-foto-08231-188-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63967","titol":"Can Bosch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bosch","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. PLA, R., dir. (2009). Guia del Garraf. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles. Menorca. Triangle Postals.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres situada a la plaça Marcer de Ribes. És un edifici de planta quadrangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos, definits amb obertures d'arc pla arrebossat. El portal d'accés és d'arc escarser de pedra amb la clau inscrita '1886 JC'. El finestrals del primer pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. Els pisos queden definits exteriorment per una cornisa, la superior amb certa volada. L'edifici queda rematat amb una senzilla barana de balustrada ceràmica. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color ocre, amb les obertures i les cantonades ressaltades amb diferent tonalitat.","codi_element":"08231-189","ubicacio":"Pl. Marcer, 13","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de Can Bosch la va construir el mestre d'obres Josep Salvany.","coordenades":"41.2616000,1.7717400","utm_x":"397110","utm_y":"4568525","any":"1886","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63967-foto-08231-189-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63967-foto-08231-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63967-foto-08231-189-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63968","titol":"Habitatge al carrer Ajuntament, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-al-carrer-ajuntament-6","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres situada al nucli de Ribes. És un edifici de planta rectangular que queda enretirat respecte el carrer amb un pati frontal. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Els dos primers nivells s'obren amb finestres d'arc pla arrebossat, les del primer pis amb sortida a un balcó corregut. Les golfes presenten cinc pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru. La finca queda tancada frontalment per un baluard i una portalada de ferro forjat.","codi_element":"08231-190","ubicacio":"C. Ajuntament, 6","historia":"","coordenades":"41.2623300,1.7715400","utm_x":"397094","utm_y":"4568606","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63968-foto-08231-190-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63968-foto-08231-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63968-foto-08231-190-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63969","titol":"Antiga farmàcia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-farmacia","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres situada a la plaça de la Font de Ribes. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat amb emmarcaments motllurats. A la planta baixa hi havia tres portals d'arc escarser de pedra, que han estat reformats i dels quals només se'n conserven dues llindes. Els finestrals del primer pis tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades, de les mateixes característiques que el balcó del finestral central del segon pis. La resta de finestres del segon pis estan delimitades amb una barana de balustrada ceràmica. L'edifici queda rematat per una barana de balustrada, que incorpora a la part central un plafó ceràmic amb una Verge representada. La façana posterior s'obre amb dues galeries horitzontals de tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. A la galeria del primer pis s'hi conserva una composició de dues pintures murals al fresc. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru.","codi_element":"08231-191","ubicacio":"Pl. de la Font, 3","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de la plaça de la Font número 3, la va fer construir Miquel Bertran i Miret. Des de finals del segle XIX, l'edifici ocupava la farmàcia de Ribes, regentada per diverses generacions dels Bertran.","coordenades":"41.2621500,1.7710500","utm_x":"397053","utm_y":"4568587","any":"1876","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63969-foto-08231-191-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63969-foto-08231-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63969-foto-08231-191-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63970","titol":"Can Joanet Paleta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-joanet-paleta","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres situada al carrer del Doctor Puig de Ribes. És un edifici de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat que s'emmarquen amb motllures sinuoses. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. L'edifici queda rematat per una cornisa i una barana d'obra amb un capcer sinuós al centre. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les obertures, el nivell de forjat i les cornises de diferent tonalitat.","codi_element":"08231-192","ubicacio":"C. Doctor Puig, 5","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí.","coordenades":"41.2609300,1.7726800","utm_x":"397188","utm_y":"4568450","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63970-foto-08231-192-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63970-foto-08231-192-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63971","titol":"Centre Parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/centre-parroquial-1","bibliografia":"PLA, R., dir. (2009). Guia del Garraf. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles. Menorca. Triangle Postals.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner situat a la plaça Marcer de Ribes. És de planta rectangular, consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos de la planta baixa s'obre de cara la plaça amb el portal i dos finestrals d'arc escarser arrebossat, entre els quals hi ha quatre pilastres intercalades. El nivell superior està constituït per un cos de menors dimensions, pel que l'espai lliure que hi ha a la part frontal i posterior està habilitada com a terrassa transitable. Aquesta està delimitada amb balustrada, des d'on arrenquen unes columnetes amb capitells d'estil jònic que descansen sobre les pilastres del frontis. A la façana lateral hi ha dues columnes més; totes elles sostenen una pèrgola. La façana principal d'aquest nivell consta de tres obertures d'arc pla arrebossat, sobre les quals hi ha un òcul. El revestiment del frontis és arrebossat i pintat de color blanc, amb els elements de suport i les cornises de color gris. La resta de façanes presenta murs d'obra vista i de paredat comú, amb les obertures d'arc escarser ceràmic.","codi_element":"08231-193","ubicacio":"Pl. Marcer, 6","historia":"","coordenades":"41.2609500,1.7722100","utm_x":"397148","utm_y":"4568452","any":"1926","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63971-foto-08231-193-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63971-foto-08231-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63971-foto-08231-193-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63972","titol":"Bosc i jardí de Solers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-i-jardi-de-solers","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Hi ha forces arbres caiguts a causa de la ventada de principi d'any.","descripcio":"El mas Solers es troba envoltat per un gran jardí i bosc, que queden delimitats per un mur perimetral. Davant del casal hi ha el conegut com a 'jardí de les fonts', on hi ha una gran font rectangular, al costat de la qual hi ha dues fileres de plàtans i flors ornamentals. La font es situa entre dos cossos rectangulars, perpendiculars al mas, que es troben oberts amb galeries horitzontals, els pòrtics de les quals també presenten decoració vegetal. Des de la galeria de ponent es descendeix per una escalinata fins als denominats 'jardins de Mónaco'. En aquest espai hi ha un bust commemoratiu de la princesa Grace de Mónaco, entorn el qual hi ha diversos arbres ornamentals, entre els que destaquen dues oliveres centenàries. La resta de la finca presenta un bosc de pi blanc, on hi trobem diversos elements arquitectònics com són dos dipòsits d'aigua circulars decorats amb motius vegetals, així com glorietes o miradors.","codi_element":"08231-194","ubicacio":"Solers","historia":"","coordenades":"41.2453600,1.7473900","utm_x":"395044","utm_y":"4566751","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63972-foto-08231-194-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63972-foto-08231-194-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63973","titol":"Creu de Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-ribes","bibliografia":"

BASTARDES, A. (1983). Les Creus al vent. Barcelona: Editorial Millà.<\/p> ","centuria":"XV","notes_conservacio":"Presenta cert estat de deteriorament.","descripcio":"

Creu de terme situada a la Urbanització de Santa Bàrbara. És una creu llatina de braços rectes gravats amb terminacions triflorades. En una cara presenta la imatge de Crist crucificat i a l'altra la Verge. El capitell és hexagonal com el fust i té gravats motius vegetals. Està fixada sobre una base esgraonada de pedra lligada amb morter.<\/p> ","codi_element":"08231-195","ubicacio":"Urbanització Santa Bàrbara","historia":"

Com bona part del patrimoni religiós del país, la Creu de Ribes va ser destruïda durant la Guerra Civil. Algun personatge anònim la devia recuperar i guardar, fins que va ser restituïda amb les peces antigues. Al llibre Les Creus al vent hi surt una foto de l'any 1908. L'any 2006 va ser restaurada de nou.<\/p> ","coordenades":"41.2439700,1.7946000","utm_x":"398998","utm_y":"4566541","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63973-foto-08231-195-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63973-foto-08231-195-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63973-foto-08231-195-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Curiosament, els sitgetans l'anomenen 'Creu de Ribes' i els ribetans 'Creu de Sitges'.","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["17"]},{"id":"63974","titol":"Creu del camí de Sant Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-cami-de-sant-pau","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de la Santa Missió situada a l'inici del camí de Sant Pau, al nucli de les Parellades. És una creu grega coronada, amb acanaladures i terminacions arrodonides. Queda suportada per un capitell esculpit i un fust cilíndric. Està fixada sobre una base circular on hi ha inscrit 'SANTA MISION AÑO 1942'.","codi_element":"08231-196","ubicacio":"Camí de Sant Pau","historia":"","coordenades":"41.2653400,1.7702000","utm_x":"396987","utm_y":"4568942","any":"1942","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63974-foto-08231-196-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63974-foto-08231-196-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També coneguda com a Creu de les missions.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63975","titol":"Goigs de Sant Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-pau","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta dels goigs a l'apòstol Sant Pau, venerat a l'ermita de Sant Pau. L'edició és de l'any 1936 i està impresa per la Impremta Torres i Bages. La xilografia s'ha atribuït a Enric Cristòfol Ricart. Comença així: 'Puig que en alta Hierarquia sou dignament exaltat siau nostre amparo y guia sant Pau Apostol sagrat. Quant vos á Damasco anareu a Cristians conquistar per lo camí encontrareu al quins de tots de salvar: veient vostra valentia del cavall vos ja llansat (..)'.","codi_element":"08231-197","ubicacio":"Ermita de Sant Pau","historia":"","coordenades":"41.2664900,1.7668900","utm_x":"396711","utm_y":"4569074","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63976","titol":"Jaciment paleontològic de la Torreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-torreta","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat al sud de la masia de La Torreta. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Mesozoic, del Cretaci Inferior Albià. S'hi va trobar la següent fauna: Gemmarcula crassiocosta, Rhynochonella sp. i Stereocidaris pyrenaica.<\/p> ","codi_element":"08231-198","ubicacio":"La Torreta","historia":"","coordenades":"41.2841300,1.7749700","utm_x":"397416","utm_y":"4571023","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63977","titol":"Jaciment paleontològic de la Font de l'Isidro-la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-font-de-lisidro-la-coma","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat al sud del turó del Castellot. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Mesozoic, del Cretaci Inferior Aptià. Es tracta d'una regió on estan en contacte diferents nivells estratigràfics, amb una gran semblança litològica. S'hi va localitzar la següent fauna: Toxaster collegnoi, Tamarella tamarindus i Stereocidaris pyrenaica.<\/p> ","codi_element":"08231-199","ubicacio":"Font d'en Sidro","historia":"","coordenades":"41.2721900,1.7583000","utm_x":"396001","utm_y":"4569717","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63978","titol":"Jaciment paleontològic de la Collada de la Cota 160","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-collada-de-la-cota-160","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat a l'est del Coll de Gleieta. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Mesozoic, del Cretaci Inferior Aptià. El jaciment està format per un banc de petxines amb nivells margosos a sobre. S'hi va localitzar poca fauna, entre la que hi ha: Tamarella chloris, Burrirhynchia viai, Toxaster collegnoi.<\/p> ","codi_element":"08231-200","ubicacio":"Coll de Gleieta","historia":"","coordenades":"41.2777400,1.7805200","utm_x":"397871","utm_y":"4570307","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63979","titol":"Jaciment paleontològic de Can Pere de la Plana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-pere-de-la-plana","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat entre el Coster Mitger i el Calvari. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Mesozoic, del Cretaci Inferior Aptià. Es tracta d'una regió formada d'uns nivells margo-calcaris rics en braquiòpodes. S'hi va localitzar la següent fauna: Burrirhynchia viai, Toxaster collegnoi, Coenholectypus similis, Lima cottaldina, Tylostoma sp., Tamarella chloris, Sellithyris sella.<\/p> ","codi_element":"08231-201","ubicacio":"Coster Mitger","historia":"","coordenades":"41.2749600,1.8083100","utm_x":"400194","utm_y":"4569966","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63980","titol":"Jaciment paleontològic de Can Marcer de la Penya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-marcer-de-la-penya","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat a ponent de l'urbanització Mas Alba. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Mesozoic, del Cretaci Inferior Aptià. Es tracta d'una regió formada d'uns nivells margosos, coronats per horitzons calcaris amb Pseudotoucasia santanderensis, propi de l'Albià. S'hi va localitzar la següent fauna: Salenia prestensis, Toxaster collegnoi, Discoides decorata, Lima cottaldina, Panopaea plicata, Tamarella tamarindus i Deshavesites lestrangei apertus.<\/p> ","codi_element":"08231-202","ubicacio":"Fondo de la Carsosa","historia":"","coordenades":"41.2638500,1.8055300","utm_x":"399944","utm_y":"4568735","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63981","titol":"Jaciment paleontològic de Can Giralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-giralt","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat en una zona boscosa prop del Mas d'en Giralt. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Mesozoic, del Cretaci Inferior Aptià, ja que per sota trobem calcàries amb caròfites del hautervivià (Recomià). Els pocs fòssils localitzats confirmen la posició estratigràfica de la següent fauna: Tamarella chloris, Burrirhynchia viai.<\/p> ","codi_element":"08231-203","ubicacio":"Mas d'en Giralt","historia":"","coordenades":"41.2874700,1.7846900","utm_x":"398235","utm_y":"4571382","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63982","titol":"Jaciment paleontològic de Ca l'Almirall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-ca-lalmirall","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat prop del Coster dels Arcs, al sud est de l'Urbanització Pineda Parc . Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Mesozoic, del Cretaci Inferior Aptià. La regió està formada per nivells margosos. S'hi va localitzar la següent fauna: Burrirhynchia miliani, Toxaster collegnoi, Stereocidaris pyrenaica, Cycñostigma tubulosa, Pinna robinaldina, Lima cottaldina, Ostrea latissima i Neithea sp.<\/p> ","codi_element":"08231-204","ubicacio":"Coster dels Arcs","historia":"","coordenades":"41.2805200,1.8083100","utm_x":"400202","utm_y":"4570583","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63983","titol":"Jaciment paleontològic de Sant Pere de Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-sant-pere-de-ribes","bibliografia":"

Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Jaciment paleontològic de dipòsits de transició marí-continental, corresponents al Miocè mitjà. S'hi van localitzar els següents sirènids: Halianassa sp. (perissodàctils), Dicerorhinus sansaniensis (artiodàctils), Hyotherium palaeochoerus (rèptils), Gavialosuchus americanus, Tesudo sp. i Trionyx.<\/p> ","codi_element":"08231-205","ubicacio":"Sant Pere de Ribes","historia":"","coordenades":"41.2623900,1.7720400","utm_x":"397136","utm_y":"4568613","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63983-foto-08231-205-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"A la Carta Arqueològica no hi consten UTM.","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63984","titol":"La Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-serra-3","bibliografia":"CAMPS I ARBOIX, J.; CATALÀ, F. (1966). Les cases pairals catalanes. Barcelona: Edicions Destino. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PUIG, P. (1972). Regalims d'història de Sant Pere de Ribes. (inèdit)","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada al camí del Montgròs, a ponent del nucli de Ribes. És un edifici compost per diversos volums superposats. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés es troba descentrat en el frontis i és d'arc escarser adovellat, amb la clau inscrita amb l'any 1806, que es correspon amb una de les ampliacions del mas. A la part superior de la façana hi ha pintada una inscripció datada del mateix any. La resta d'obertures del frontis són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. En un extrem de la façana s'ha adossat un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat, amb la coberta habilitada com a terrassa transitable. A la façana de llevant hi ha adossada la torre de defensa de planta quadrangular. Entre aquest cos i el principal, orientat a llevant, hi ha un cos de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a una sola vessant. En aquest mur totes les obertures són d'arc pla arrebossat i estan distribuïdes de forma aleatòria. A l'extrem de tramuntana hi ha adossat un cos perpendicular que es correspon amb la masoveria. Al davant hi ha un cos quadrangular que alberga l'antic forn de coure pa. La façana de ponent presenta un volum rectangular on hi ha l'antic celler de la casa. A l'interior d'aquest s'hi conserven una base de premsa i dos arcs de diafragma de pedra, un d'arc de mig punt i l'altre d'apuntat. Els espais i les estances de la casa es distribueixen entorn la sala principal. Des de la planta baixa s'accedeix a un hipogeu de considerable amplada, que consta de dues cambres; la primera sembla feta aprofitant una antiga sitja, mentre que la segona, situada al final de la galeria, presenta bancals correguts amb orificis circulars per dipositar-hi gerres. Entre les estances, destaquen la cuina amb les piques de pedra i un oratori amb la imatge de la Verge. Els sostres de la planta baixa estan suportats amb volta catalana, mentre que als pisos superiors presenten cairats de fusta. El paviment es manté de tova en totes les estances. Al costat del volum principal hi ha un cos perpendicular que es correspon amb un celler construït durant el segle XVIII, tal i com consta a la clau d'accés, on hi ha inscrit l'any '1766'. Davant la masia hi ha diverses bases de premsa i un pou, a més d'un cos annex destinat a l'elaboració del vi. El recinte queda tancat per un baluard, obert amb una portalada d'arc escarser adovellat amb la clau inscrita amb l'any '1819'. Al seu costat hi aflora la roca natural, que constitueix un sistema de recollida d'aigua pluvial, que es diposita en una cisterna subterrània. Davant d'aquesta hi ha una pica bugadera de pedra.","codi_element":"08231-206","ubicacio":"Camí del Montgròs","historia":"El nom de Saserra està documentat a la zona des del segle XII. Les primeres referències documentals de la masia les trobem al segle XVI, quan pertanyia als Roig de la Serra. El llinatge dels Roig de la Serra tenia possessions en terme de Vilanova i la Geltrú, tal i com consta al cadastre de l'any 1736. Durant el segle XIX, la masia va ser reformada, tal com ho testimonien les diverses inscripcions de la façana. Actualment encara es troba en mans de la mateixa família.","coordenades":"41.2558000,1.7532200","utm_x":"395549","utm_y":"4567903","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63984-foto-08231-206-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63984-foto-08231-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63984-foto-08231-206-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Medieval|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|85|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63985","titol":"Font d'en Zidro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-den-zidro","bibliografia":"VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada a peu del camí que hi ha sota el puig del Casalot. Es tracta d'una cocona subterrània que s'omple amb el degotall d'aigua provinent d'una esquerda on contacten dues capes geològiques diferents. S'hi accedeix descendint per unes escales de pedra, que queden resguardades per una construcció de pedra seca reforçada amb bigues de fusta. La cocona està separada del replà per una pedra horitzontal que permet atansar-se per recollir l'aigua. Des d'aquest punt en surt un petit canal que condueix l'aigua sobrant a l'exterior, en direcció ponent. Aquesta surt per una obertura d'arc escarser ceràmic, per on cau en una bassa rectangular amb pedres inclinades, on antigament s'hi rentava la bugada. La bassa queda tancada per un mur de pedra revestit amb morter amb un accés d'arc pla arrebossat.","codi_element":"08231-207","ubicacio":"Camí de la Font d'en Zidro","historia":"La font d'en Zidro és molt concorreguda pels ribetans per la seva aigua fresca i cristal·lina. Se'n conserva un testimoni gràfic de finals del segle XIX, on diversos personatges ribetans reposen al seu costat. Antigament, abastia d'aigua als habitants de la masia de Can Zidro i de Can Coma, així com dels seus horts, situats a les feixes veïnes.","coordenades":"41.2718800,1.7563500","utm_x":"395837","utm_y":"4569685","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63985-foto-08231-207-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63985-foto-08231-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63985-foto-08231-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"A la porta d'accés de la bassa hi ha pintat 'Prohibido el Paso'.","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63986","titol":"Fons documental de l'Arxiu Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal-8","bibliografia":"GABERNET, A. [et al.] (2001). Arxius històrics del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'arxiu municipal de Ribes i Roquetes s'hi conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVII fins a l'actualitat. El document més antic que s'hi conserva és un pergamí datat de l'any 1620. La documentació municipal està classificada en les seccions i subseccions següents: 1. Administració General (1624-2008) 2.Hisenda (1714-2008) 3. Proveïments (1800-2008) 4. Serveis Socials (1802-2005) 5. Sanitat (1975-2000 6. Obres i Urbanisme (1850-2008) 7. Seguretat pública (1794-2009) 8. Serveis Militars (1716-1999) 9. Població (1833-2009) 10. Eleccions (1975-2005) 11. Ensenyament (1976-1998) 12. Cultura (1959-2007) 13. Serveis agropecuaris 14. Col·leccions factícies (1620-2010)","codi_element":"08231-208","ubicacio":"Pl. de la Vila, 1","historia":"L'Arxiu del Comú de Ribes s'allotjava originàriament a les dependències del Castell de Sota-Ribes. En construir-se la Casa de la Vila al nucli de Ribes, es va traslladar l'arxiu a la casa annexa. L'any 1991 la documentació es va portar a Can Salvador Miret, al carrer Nou, on va començar a classificar-se. Fruit d'aquests trasllats, es coneix que alguns ribetans van apropiar-se de documents que malauradament no han pogut ser recuperats. En els darrers anys, bona part del fons ha estat inventariat i classificat per arxivers i ha estat portat de nou a la Casa de la Vila. Al nucli de les Roquetes també s'hi ha construït un arxiu, tot i que és de caire administratiu.","coordenades":"41.2624100,1.7720000","utm_x":"397133","utm_y":"4568615","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63986-foto-08231-208-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63986-foto-08231-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63986-foto-08231-208-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63987","titol":"Pessebre Vivent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pessebre-vivent-6","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El pessebre vivent de Ribes es representa cada any entre els dies 25 i 28 de desembre. Una de les particularitats que ofereix és que canvia el seu emplaçament en cada edició, escollit tant pel seu valor arquitectònic -generalment a les masies- com natural. Es tracta d'un pessebre parlat, on s'hi representen les escenes relacionades amb el naixement de Crist. És organitzat pel Grup de Teatre Els Xulius i hi participen molts voluntaris de la població. Els personatges van vestits de l'època i relaten textos bíblics.","codi_element":"08231-209","ubicacio":"Sant Pere de Ribes","historia":"L'antecedent del pessebre vivent de Ribes el trobem en els balls parlats del segle XIX presents en les principals festivitats.","coordenades":"41.2624100,1.7720000","utm_x":"397133","utm_y":"4568615","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63987-foto-08231-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63987-foto-08231-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63988","titol":"Ball de bastons de Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-bastons-de-ribes","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (2003). Ball de Bastons a Ribes. Passió, festa i tradició. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El ball de bastons és una dansa típica del poble de Ribes. Els balladors formen dues fileres de vuit persones, entre les que hi ha un abanderat. Al ritme de les gralles, fan un recorregut en què es piquen els bastons amb la parella i tot seguit es van passant els bastoners en forma circular. Tots giren en el mateix sentit excepte l'abanderat, que ho fa en sentit contrari. El vestuari característic és la camisa i pantalons blancs ribetats, les espardenyes de vetes, el faldellí i la faixa vermells, i el mocador creuat, que varia de color segons el grup.","codi_element":"08231-210","ubicacio":"Ribes","historia":"La primera referència documental del ball de bastons a Ribes és de l'any 1892. A principi del segle XX ja formava part de les celebracions de la Festa Major. L'any 1930 ja hi havia dues colles, que responien a dues entitats diferents. Els balls han sortit de forma continuada pràcticament des dels seus orígens documentats.","coordenades":"41.2624100,1.7720000","utm_x":"397133","utm_y":"4568615","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63988-foto-08231-210-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63988-foto-08231-210-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63989","titol":"Aplec de Sant Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-pau","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS. Ball de Bastons a Ribes. Passió, festa i tradició. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial (2003).","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aplec de Sant Pau es celebra a l'ermita de Sant Pau el dia 25 de gener. La celebració de l'aplec està integrada com a acte central de la Festa Major de Sant Pau o d'hivern. Tenim notícies que l'any 1866 les autoritats pujaven en comitiva a l'ermita per assistir a l'ofici solemne, on s'hi cantava el goig, amb encant de coques i balls de versos a la tarda. La celebració actual es manté amb els mateixos elements, tot i que s'han incorporat modificacions com els castells a la sortida. A mig matí surt un seguici de ribetans per fer la tradicional Anada a Sant Pau, on assisteixen a l'ofici solemne i canten els goigs. En sortir els balls populars i el bestiari fan la Baixada de Sant Pau, enmig del foc de les càrregues. Un cop a la plaça de Ribes, hi ha exhibició de balls populars i es reciten versos dels cercolets i diables.","codi_element":"08231-211","ubicacio":"Sant Pau","historia":"L'historiador Xavier Miret va localitzar a la Biblioteca Nacional de Madrid una obra de teatre anomenada 'L'aplech de Sant Pau de Ribas''Juguet biligüe en un acte escrit en vers per N.N.', així com 'La tornada de Ultramar ó sia Segona part de l'Aplech de Sant Pau de Ribes'. L'escena que s'hi relata transcorre el dia 25 de gener a l'ermita de Sant Pau de Ribes, província de Barcelona. L'obra és una versió teatralitzada del tradicional aplec que es celebra a la població.","coordenades":"41.2664900,1.7668900","utm_x":"396711","utm_y":"4569074","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63989-foto-08231-211-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63990","titol":"Ball de diables de Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-diables-de-ribes","bibliografia":"COLL, X. (19--). El Ball de Diables de Ribes. Sant Pere de Ribes: Comissió de Festes.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els balls de diables participen en les celebracions més emblemàtiques del municipi, com són les Festes Majors de Sant Pau i de Sant Pere. Els anomenats diables surten en cercavila, junt amb els gegants, el drac i els altres balls populars. Les figures més representatives són Llucifer, la Diablessa i l'Àngel, que s'acompanyen d'un grup de diables de diferents categories. Llucifer i la diablessa sostenen ceptrots i els diables maces, on s'hi fixen les càrregues que fan explotar al ritme del ball, marcat amb el repic dels timbalers. La indumentària és feta amb roba de sac, reforçada amb una capa que incorpora dibuixos de ceps. L'Àngel porta la mateixa vestimenta però de color blanc i blau. El punt àlgid de la seva actuació són els versos satírics, relacionats amb fets i personatges de la població. L'Àngel, Sant Miquel, Llucifer, la Diablessa i alguns diables reciten els versos amb una cantarella de veu distorsionada, on s'intercalen passos de ball al ritme dels tambors.","codi_element":"08231-212","ubicacio":"Ribes","historia":"L'antecedent del ball de diables era una petita representació amb versos satírics en què hi participaven el Bé i el Mal. Es coneix que fins a l'esclat de la Guerra Civil va representar-se a Ribes com a mínim en quatre ocasions. A mitjans del segle XX es van recuperar una sèrie de balls populars que s'havien deixat de fer, entre els que trobem el ball de diables. L'any 1951 es va fundar la Colla de Diables, que ha participat en totes les festes majors des d'aleshores fins als nostres dies. Des de fa uns anys s'han recuperat els versos satírics tradicionals.","coordenades":"41.2623900,1.7720400","utm_x":"397136","utm_y":"4568613","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63990-foto-08231-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63990-foto-08231-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63991","titol":"Riera de Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-ribes","bibliografia":"VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Ribes neix a l'Alt Penedès, en terme municipal de les Cabanyes. En el seu primer tram en terres penedesenques també rep la denominació de riera de Vilafranca. Dins el terme de Sant Pere de Ribes, entra per la part nord, paral·lela a la carretera C-15 B, a l'alçada de la masia del Racó. Des d'aquí voreja la carretera fins a la seva confluència amb la riera de Begues, situada al nord del nucli de Ribes. Des d'aquest punt, transcorre envoltant la població, passant pel nucli de Sota-Ribes, on recull les aigües del Torrent de l'Espluga. Des d'aquí segueix contornejant la població fins a l'alçada de Can Quadres de la Timba, on desvia en direcció sud. Després de passar pel pla de les Torres, passa pel sud oest del Clot dels Frares, fins a can Panxampla, on entra en terme de Sitges. Poc després desemboca al mar, a l'alçada del Cap de Grills. Es tracta d'un curs fluvial de pendent suau, amb el llit pedregós, que està delimitat en alguns trams per penya-segats erosionats per l'acció de l'aigua, coneguts com a timbes. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Malgrat l'escassa presència de vegetació de ribera, amb alguns trams de canyissar i bogar, al seu entorn hi ha força diversitat de brolles i màquies amb presència de pi blanc. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes.","codi_element":"08231-213","ubicacio":"Sant Pere de Ribes","historia":"","coordenades":"41.2639400,1.7679600","utm_x":"396797","utm_y":"4568789","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63991-foto-08231-213-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63991-foto-08231-213-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63992","titol":"Pi de Puigmoltó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-puigmolto","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El pi de Puigmoltó es troba situat al sud del nucli de Puigmoltó, al costat d'un caminet que acaba a la carretera. Es tracta d'un exemplar centenari de pi blanc (Pinus halepensis), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre de gran magnitud i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça grisa. La seva capçada, de forma densa i arrodonida, abraça la totalitat de l'abre, pel que cal posar-se a sota per veure'n el tronc.","codi_element":"08231-214","ubicacio":"Sud del nucli de Puigmoltó","historia":"","coordenades":"41.2475600,1.7711400","utm_x":"397038","utm_y":"4566967","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63992-foto-08231-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63992-foto-08231-214-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63993","titol":"Riera de Jafre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-jafre","bibliografia":"VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Jafre neix al Baix Llobregat, en terme municipal de Begues. A l'alçada del turó dels Arcs, al Parc del Garraf, entra en terme de Ribes, on hi ha una arcada de pedra natural que transcorre perpendicular a la riera. El curs segueix passant per la Cova Negra i vorejant pel sud de l'Urbanització de Can Lloses. Tot seguit passa per llevant del nucli de Ribes, prop de Ca l'Escolà, fins a desembocar a la riera de Ribes, al sud de Can Quadres de la Timba. Es tracta d'un curs fluvial amb desnivells al seu primer tram, sobre un llit on aflora la roca natural, mentre que la part baixa té un pendent suau amb el llit de sauló. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera amb joncs i canyissar i un entorn de màquies i brolles amb presència de pi blanc. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes.","codi_element":"08231-215","ubicacio":"Sector est del terme de Ribes","historia":"","coordenades":"41.2633100,1.7957000","utm_x":"399120","utm_y":"4568687","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63993-foto-08231-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63993-foto-08231-215-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63994","titol":"El Casalot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-casalot-5","bibliografia":"

CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. MIRET, J.; MIRET, X. (1981). 'Els Castells de Ribes'. Programa de Festa Major. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. PLADEVALL, A. (1992). Catalunya Romànica. El Penedès, L'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"

Al cim del turó del Casalot, situat en la proximitat de la Font d'en Zidro, hi ha les restes d'una antiga construcció. Els murs existents indiquen que la planta de l'edifici era trapezoïdal. La part més ben conservada és la que s'orienta a mestral, on s'observa un mur d'uns 16 metres de llargada i més d'un metre d'amplada. La base és feta de pedra irregular disposada en filades, sobre la qual hi ha un mur encofrat de tàpia. S'hi observen petites obertures verticals que podrien correspondre's amb espitlleres. Per la seva situació i les seves característiques constructives, es pot determinar que es tracta d'una edificació defensiva.<\/p> ","codi_element":"08231-216","ubicacio":"Turó del Casalot","historia":"

Els estudiosos Josep i Xavier Miret han apuntat a la possibilitat que el Casalot es correspongui amb el castell Nou, documentat a la zona des de la darreria del segle XIII. Després de la destrucció del castell de Ribes, Ramon de Ribes feu edificar un nou castell, que va quedar inutilitzat al cap de poc temps. L'any 1501 les restes eren denominades 'Castellot de Ribes' i l'any 1726 apareix nombrat com a 'Castellot de la Font' per la seva proximitat a la Font d'en Zidro.<\/p> ","coordenades":"41.2726700,1.7575600","utm_x":"395940","utm_y":"4569771","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63994-foto-08231-216-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63994-foto-08231-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63994-foto-08231-216-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També conegut com el Castellot.","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["17"]},{"id":"63995","titol":"Font Codina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-codina","bibliografia":"VIRELLA, A. 'L'accés marítim d'Olèrdola en l'alta medievalitat', Miscel·lània penedesenca, vol. 9. VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"X-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada a ponent del turó d'en Galús, prop del terme municipal d'Olivella. Es tracta d'una cocona subterrània que s'omple amb el degotall d'aigua provinent d'una esquerda on contacten dues capes geològiques diferents. La cocona queda protegida dins una construcció de planta irregular, feta de pedra lligada amb argamassa i coberta amb un arc apuntat de pedra disposada a sardinell. Consta d'una obertura apuntada a la part frontal, per on cal atansar-se per recollir l'aigua. Des de la font en surt una canalització rudimentària que condueix a una bassa situada en una cota inferior. A uns quants metres de la font, a peu del camí que hi mena, hi ha una bassa parcialment construïda amb murs de pedra lligada amb argamassa, que podria recollir l'aigua sobrera de la font. En l'actualitat no hi ha aigua, però és molt concorreguda pels senglars.","codi_element":"08231-217","ubicacio":"Camí de la Font Codina","historia":"A l'acta de dotació de Sant Miquel d'Olèrdola, datada del segle X, es nombra el seu terme jurisdiccional: 'A parte uero meridies inqoat per ipsa mare, et sic per ipsas Cegias, perfonte Anastasio sic perfonte de Cuzinas, per ipso Capra Fico, gradit per ipsa Gavarra, usque in spelunca qui dicitur Derru' (VIRELLA 1986: 30). És molt probable que la 'fonte de Cuzines' es correspongui amb la font Codina. Entre els límits de propietat del Mas Romagosa de Jafre durant el segle XVII també hi consta la font de Codines. L'any 2004 la font va ser restaurada i arranjada gràcies a una subvenció que el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona va atorgar a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes.","coordenades":"41.2890400,1.8129600","utm_x":"400605","utm_y":"4571524","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63995-foto-08231-217-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63995-foto-08231-217-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63995-foto-08231-217-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"http:\/\/www.raco.cat\/index.php\/MiscellaniaPenedesenca\/article\/viewFile\/59255\/91794","codi_estil":"119|94|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63996","titol":"Font dels Tarongers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-tarongers","bibliografia":"VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou d'aigua naixent situat a garbí del mas de Montgròs, dins un tancat on hi ha un hortet i una caseta d'obra. L'aigua s'extreu per mitjà d'un volant, que treu l'aigua a través d'un brollador metàl·lic. L'aigua és canalitzada a una bassa quadrangular que hi ha a l'altre extrem de l'hort. Segons Virella, al broc s'hi pot llegir 'Rica Font dels Tarongers'.","codi_element":"08231-218","ubicacio":"Mas del Montgròs","historia":"","coordenades":"41.2586000,1.7420400","utm_x":"394617","utm_y":"4568228","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63997","titol":"Forn de calç del Fondo del Beguetà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-fondo-del-begueta","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Forn tradicional de calç que es troba situat a la feixa superior del fondo del Beguetà, prop de l'Urbanització Mas Alba. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra lligada amb fang. A la part frontal hi ha dos murs de pedra seca que convergeixen a la part de la boca, consistent en una obertura rectangular.","codi_element":"08231-219","ubicacio":"Fondo del Beguetà","historia":"Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç.","coordenades":"41.2553900,1.8018600","utm_x":"399624","utm_y":"4567801","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63997-foto-08231-219-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63997-foto-08231-219-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63997-foto-08231-219-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63998","titol":"Torrent de l'Espluga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-lespluga","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El torrent de l'Espluga neix a la vessant ribetana del puig del Montgròs, a 235 metres d'altitud. Transcorre entre les masies de Montgròs i Can Ramon, passant pel nord de la Serra, fins arribar al nucli de Sota-Ribes, on desemboca a la riera de Ribes. Al llarg del seu recorregut rep les aigües de torrents menors, com són el de Can Ramon i el de la Masieta. Es tracta d'un curs fluvial amb desnivells al seu primer tram, mentre que la part baixa té un pendent més suau. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera, que transcorre entre camps de ceps en bona part del seu recorregut. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes.","codi_element":"08231-220","ubicacio":"Montgròs","historia":"","coordenades":"41.2587400,1.7599100","utm_x":"396114","utm_y":"4568222","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63998-foto-08231-220-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"63999","titol":"Pica baptismal de l'Església Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-baptismal-de-lesglesia-vella","bibliografia":"

LLORACH, S. (1984). El Penedès durant el període romànic. Edita l'autor. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Pica baptismal d'immersió situada en un lateral de l'Església Nova de Ribes. És de notables dimensions, de forma circular i feta de pedra. La part exterior està esculpida en baix- relleu amb arcuacions cegues i la vora motllurada, mentre que l'interior és llis.<\/p> ","codi_element":"08231-221","ubicacio":"Església Nova","historia":"

El trasllat de la parròquia de Ribes de l'Església Nova a l'Església Vella de Ribes va suposar que bona part dels elements litúrgics fossin portats a la primera, com és el cas de la pica baptismal. L'origen de la pica pot ser força remot, ja que aquest tipus de baptisme pràcticament va deixar de fer-se en època moderna. L'església Vella va construir-se durant el segle XVII sobre una capella romànica que formaria part del recinte del castell. Segons Llorach, la pica data del segle XI i és un dels pocs vestigis que han perdurat del temple primitiu.<\/p> ","coordenades":"41.2605800,1.7718900","utm_x":"397121","utm_y":"4568412","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63999-foto-08231-221-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63999-foto-08231-221-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/63999-foto-08231-221-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-15 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64000","titol":"Sardana del Portal de les Ànimes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-del-portal-de-les-animes","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La sardana del Portal de les Ànimes està composta en referència a la portalada de l'església Vella de Sant Pere, situada al nucli de Sota-Ribes. Va ser composa per Esteve Molero i Olivella, que la va dedicar al seu pare, el periodista i escriptor Eugeni Molero i Pujós. La sardana va estrenar-se l'estiu de l'any 2009 per la Cobla Marinada i s'ha representat en diverses ocasions, com el cicle de Música al Castell i a la Festa de Sant Miquel.","codi_element":"08231-222","ubicacio":"Sant Pere de Ribes","historia":"","coordenades":"41.2623900,1.7720000","utm_x":"397133","utm_y":"4568613","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Esteve Molero i Pujós","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64001","titol":"Ball de cabeçuts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-cabecuts","bibliografia":"CALLAO, E. (2007). El ball de cabeçuts de Ribes. Una tradició perduda: recuperem-la!. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els cabeçuts de Ribes surten a ballar durant les festes majors de Sant Pau i Sant Pere. Juntament amb els gegants, el drac de tres caps i els balls populars, els cabeçuts desfilen en cercavila fins a la plaça de la Vila. En aquest punt, els cabeçuts dansen de forma còmica al so de les gralles, movent les cames endarrere i endavant, fent giravolts i picant de mans segons una coreografia.","codi_element":"08231-223","ubicacio":"Ribes","historia":"Els primers cabeçuts en assistir a les festes de Ribes probablement eren llogats d'una altra població. Per la festa Major de Sant Pere de l'any 1916 es van adquirir per subscripció popular els primers quatre capgrossos. Després de sortir en cercavila durant les festivitats dels anys següents, l'esclat de la Guerra Civil va suposar la seva desaparició. No serà fins a l'any 1947 quan el consistori adquireix cinc nous capgrossos, sufragats igualment per subscripció popular. Eren els que coneixem com el 'nano' , la 'gitana', el 'vell' i el 'moro' i el 'negre'. Poc després, l'any 1952 van adquirir-se els gegants de Ribes, que acompanyarien els cabeçuts amb el seu característic ball. A partir de l'any 1960 es van anar comprant més capgrossos, fins arribar a formar un grup força nombrós. No va ser fins als anys 80 en què la Mercè Garriga i la Dolors Pasqual van organitzar els cabeçuts entorn un ball inspirat en el Ball de Nans de la Patum de Berga. A finals del segle XX els cabeçuts sortien en cercavila però ja no feien el ball característic, tant per l'entrada de gent nova com per la dificultat tècnica que suposava. En les darreres edicions de les festes majors s'ha recuperat la típica dansa.","coordenades":"41.2623900,1.7720000","utm_x":"397133","utm_y":"4568613","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64001-foto-08231-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64001-foto-08231-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64002","titol":"Ball de Sant Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-sant-pau","bibliografia":"CARBONELL, P. (2003). Ball de Sant Pau. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial i Labuerda. PUIG, P. (1972). Regalims d'història de Sant Pere de Ribes. (inèdit)","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El ball de Sant Pau és un ball de versos que es representava durant l'Aplec de Sant Pau primer i la Festa Major de Sant Pau després. En aquesta obra de teatre popular, es representa la vida de Pau, Pere i Tecla en els orígens del cristianisme. Es relata la conversió de Saule o Pau i de Tecla al cristianisme, i de l'execució del primer per part de l'emperador romà Neró.","codi_element":"08231-224","ubicacio":"Ribes","historia":"El ball de Sant Pau és una representació teatral que forma part de la tradició oral del poble de Ribes, datat entorn el segle XIX. Es coneix que l'any 1912 es va ballar a la plaça, tot i que sembla que de forma més continguda que anys enrere. Com era habitual a l'època, s'interpretava en castellà i els personatges femenins eren representats per homes. Abans de la Guerra Civil ja va deixar de formar part dels actes de la festa major, probablement pel desprestigi de què gaudien els balls parlats en aquesta època, per ser considerats grollers. A la dècada de 1960, quan ja quedaven poques persones que poguessin recordar els versos, 'escriptor Pere Carbonell i Grau va poder transcriure'l a partir del testimoni de Joan Robert de Can Jove, quan comptava 90 anys. La primera representació del ball després de la seva recuperació va portar-la a terme l'entitat del Centre Parroquial l'any 1973, sota la direcció de Manel Milà i Ferrer. El dia de Sant Pau de l'any 1987 va representar-se de nou, aquest cop per part de l'entitat dels Xulius.","coordenades":"41.2623900,1.7720000","utm_x":"397133","utm_y":"4568613","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64003","titol":"Escut heràldic del Clot dels Frares","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-heraldic-del-clot-dels-frares","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Escut d'armes situat sobre la finestra de l'eix central de la masia del Clot dels Frares. Està esculpit en alt relleu sobre un plafó de pedra treballada. El camper és quarterat: el superior esquerre té representada una creu templera; el superior dret té una creu de vuit puntes; a baix a l'esquerra hi ha una roca i a baix a la dreta el mar. El camper està rematat per un elm de cavaller envoltat de motius vegetals.<\/p> ","codi_element":"08231-225","ubicacio":"El Clot dels Frares","historia":"","coordenades":"41.2372700,1.7812400","utm_x":"397868","utm_y":"4565813","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64003-foto-08231-225-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64003-foto-08231-225-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["17"]},{"id":"64004","titol":"Sant Jaume del Carç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-jaume-del-carc","bibliografia":"GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf. Vol. 10. Barcelona: Artestudi edicions.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella situada dins el recinte del mas del Carç, al sud del nucli de Ribes. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'un vestíbul avançat descobert davant la façana principal, que s'obre amb un portal d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Sobre el portal hi ha un rellotge de sol format per un plafó ceràmic on hi ha inscrit 'jo sensa sol i tu sensa fe \/ ni tu ni jo som re', envoltat pels conreus més destacats de la zona: el garrofer, la vinya, el blat i l'olivera. Aquest cos avançat està coronat amb un característic capcer sinuós amb una creu metàl·lica al centre. La capella té la coberta a quatre vessants amb les teules del carener de ceràmica vidriada verda i pinyes decoratives. Damunt del portal d'accés hi ha un gran òcul. Destaca el ràfec, acabat amb una imbricació composta de teules i rajoles ceràmiques. L'acabat exterior es manté arrebossat amb restes de franges horitzontals esgrafiades. L'interior està cobert amb volta de canó dividida per arcs torals amb llunetes intercalades. La construcció queda tancada dins del baluard del mas, llevat del vestíbul, que en forma part.","codi_element":"08231-226","ubicacio":"El Carç","historia":"La capella de Sant Jaume del Carç està documentada des del segle XVII, malgrat el volum que es conserva en l'actualitat es correspon a una construcció de principi del segle XX. Segons algunes fonts, al seu interior s'hi conserva un retaule barroc.","coordenades":"41.2466100,1.7732400","utm_x":"397212","utm_y":"4566859","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64004-foto-08231-226-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64004-foto-08231-226-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64004-foto-08231-226-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha pogut accedir.","codi_estil":"98|94|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64005","titol":"Font de Ca l'Almirall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-lalmirall","bibliografia":"VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"X-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada a les feixes del sud de la masia de Ca l'Almirall de la Font . Es tracta d'una cocona subterrània que s'omple amb el degotall d'aigua provinent d'una esquerda on contacten dues capes geològiques diferents. La cocona queda protegida dins una construcció de planta irregular, feta de pedra seca coberta amb falsa volta troncocònica. Consta d'una obertura rectangular a la part frontal, per on cal atansar-se per recollir l'aigua. Sobre la cocona on s'emmagatzema l'aigua, de planta trapezoïdal, hi ha escrit amb lletres vermelles 'Agua no potable'.","codi_element":"08231-237","ubicacio":"Fondo de Ca l'Almirall de la Font","historia":"A l'acta de dotació de Sant Miquel d'Olèrdola, datada del segle X, es nombra el seu terme jurisdiccional: 'A parte uero meridies inqoat per ipsa mare, et sic per ipsas Cegias, perfonte Anastasio sic perfonte de Cuzinas, per ipso Capra Fico, gradit per ipsa Gavarra, usque in spelunca qui dicitur Derru' (VIRELLA 1986: 30). Algunes fonts han identificat la 'fonte de Anastasio' es correspongui amb una de les fonts de Ca l'Almirall.","coordenades":"41.2804800,1.7991900","utm_x":"399438","utm_y":"4570589","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64005-foto-08231-237-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64005-foto-08231-237-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64005-foto-08231-237-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Segons Virella, dins la finca hi ha una font datada del 1856 i una altra situada dins un hort, que no han estat localitzades.","codi_estil":"119|94|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64007","titol":"Camí antic de Ribes a Olivella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-antic-de-ribes-a-olivella","bibliografia":"CARRERAS, J., dir. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf-Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Només se'n conserva el darrer tram.","descripcio":"L'antic camí que anava de Ribes a Olivella coincideix en bona part amb l'actual carretera BV-2111. El tram conservat comença al revolt que hi ha abans de la masia de la Torreta, per on creua la riera de Begues. Des d'aquí transcorre paral·lel a la riera, passant per davant del Mas d'en Giralt on poc després entra en terme d'Olivella.","codi_element":"08231-239","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.2846900,1.7780000","utm_x":"397670","utm_y":"4571081","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64007-foto-08231-239-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64008","titol":"Tram de camí empedrat de la Carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tram-de-cami-empedrat-de-la-carretera","bibliografia":"CARRERAS, J., dir. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf-Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.","centuria":"","notes_conservacio":"Se'n conserva un tram molt curt.","descripcio":"Al camí que va de la masia de la Carretera a la masia de les Casetes, poc abans de l'encreuament amb el torrent de Mas Alba, hi ha un tram de camí empedrat. El tram conservat té uns 15 metres de llargada i uns 2 metres d'amplada. S'hi observen marques de roderes dels carros. Les característiques del vial apunten a que es tracta d'un camí molt antic, si bé no se'n pot determinar una cronologia.","codi_element":"08231-240","ubicacio":"Entre la masia de la Carretera i les Casetes","historia":"","coordenades":"41.2572100,1.7968300","utm_x":"399205","utm_y":"4568008","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64008-foto-08231-240-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64009","titol":"Pont de Can Panxampla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-can-panxampla","bibliografia":"CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Ha estat ampliat amb una estructura encofrada de formigó i s'hi han fet nombroses pintades vandàliques.","descripcio":"Pont de tres trams que salva la riera de Ribes al seu pas per la carretera C-246a. És fet de maçoneria i consta de tres arcs rebaixats ceràmics a la part central, que es prolonga pels costats amb quatre arcs de mig punt ceràmics. Ha estat ampliat amb una estructura encofrada de formigó, quan també es va refer el tauler.","codi_element":"08231-241","ubicacio":"Carretera C-246a","historia":"Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de Can Panxampla pertanyia a Francisca Raventós de Sitges. El pont va ser construït més endavant, durant l'any 1879.","coordenades":"41.2330400,1.7834600","utm_x":"398047","utm_y":"4565341","any":"1879","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64009-foto-08231-241-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64009-foto-08231-241-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64009-foto-08231-241-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64010","titol":"Mines de la Timba del Ralet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mines-de-la-timba-del-ralet","bibliografia":"AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1999). 'El trogloditisme al Penedès: les Coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània penedesenca. Vol. 24. AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (2001). 'Cavitats modificades per l'acció humana. Una forma de trogloditisme', Miscel·lània penedesenca. Vol. 26. TUBAU, A. (2001). Tradició i desenvolupament, artesania i indústria al Penedès contemporani. Arqueologia industrial al Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.","centuria":"XX","notes_conservacio":"En algunes de les mines s'hi han abocat deixalles.","descripcio":"A les timbes del marge dret de la riera de Ribes, entre la desembocadura dels torrents de Sant Pau i de Can Puig, hi ha diverses mines subterrànies. Es tracta de galeries excavades al terreny natural, algunes de les quals tenen certa profunditat. S'hi accedeix per diverses boques rectangulars.","codi_element":"08231-242","ubicacio":"Riera de Ribes","historia":"Originalment, les mines van ser utilitzades per a l'extracció d'argila per a la construcció. A mitjans del segle XX es van allargar i s'hi van obrir noves galeries per al conreu del xampinyó.","coordenades":"41.2635600,1.7662200","utm_x":"396651","utm_y":"4568749","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64010-foto-08231-242-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64010-foto-08231-242-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"En l'actualitat algunes de les mines són habitades per indigents.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64011","titol":"Barraca després de la Fita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-despres-de-la-fita","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Ha perdut la clau de volta i el recobriment de terra i pedruscall.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona boscosa prop del camí del Collet de la Fita. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. La porta d'accés és amb llinda de pedra i les pedres dels brancals són de majors dimensions i estan escairades. A l'interior s'observa una fornícula.","codi_element":"08231-243","ubicacio":"Camí del Collet de la Fita","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2608600,1.8277900","utm_x":"401804","utm_y":"4568378","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64011-foto-08231-243-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64011-foto-08231-243-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64011-foto-08231-243-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la Barraca de vinya del Puig d'en Figueres (fitxa 577) del Mapa de Patrimoni de Sitges, així com amb la barraca R01 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64012","titol":"Forn de calç de la Fita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-la-fita","bibliografia":"Mapa del Patrimoni Cultural de Sitges.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge del camí del Collet de la Fita. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra lligada amb fang. A la part frontal hi ha dos murs de pedra seca que convergeixen a la part de la boca, consistent en una obertura d'arc de mig punt de pedra. Sobre d'aquesta hi ha petites bigues de fusta que reforcen l'estructura. A l'interior s'hi dipositen sediments i deixalles.","codi_element":"08231-244","ubicacio":"Parc del Garraf","historia":"Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç.","coordenades":"41.2622500,1.8297000","utm_x":"401966","utm_y":"4568530","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64012-foto-08231-244-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64012-foto-08231-244-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64012-foto-08231-244-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb el Forn de calç (fitxa 529) del Mapa de Patrimoni de Sitges.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64013","titol":"Barraca del Fondo de Mas de Mossèn Alba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-de-mas-de-mossen-alba","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Ha perdut bona part del recobriment de terra i pedruscall i s'han després pedres del mur posterior","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona boscosa sota el Puig d'en Pacurri, prop del Fondo de Mas de Mossèn Alba. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. La porta d'accés és amb llinda de pedra.","codi_element":"08231-245","ubicacio":"Parc del Garraf","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2620200,1.8202900","utm_x":"401178","utm_y":"4568515","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64013-foto-08231-245-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64013-foto-08231-245-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64013-foto-08231-245-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R02 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64014","titol":"Barraca del Puig d'en Pacurri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-puig-den-pacurri","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona de matollar dalt del Puig d'en Pacurri. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La volta s'ha esfondrat i només se'n conserven els murs perimetrals.","codi_element":"08231-246","ubicacio":"Parc del Garraf","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2638200,1.8205000","utm_x":"401198","utm_y":"4568715","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64014-foto-08231-246-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64014-foto-08231-246-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R03 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64015","titol":"Barraca de la línia elèctrica del Collet de la Fita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-linia-electrica-del-collet-de-la-fita","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona de matollar sota la línia elèctrica del Collet de la Fita, a l'alçada del camí del Coll d'Entreforc. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La volta s'ha esfondrat i només se'n conserva part dels murs perimetrals.","codi_element":"08231-247","ubicacio":"Camí del Collet de la Fita","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2622100,1.8271700","utm_x":"401754","utm_y":"4568529","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64015-foto-08231-247-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64015-foto-08231-247-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64015-foto-08231-247-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64016","titol":"Barraca a l'oest de la Penya de la Torreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-a-loest-de-la-penya-de-la-torreta","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona de matollar sota la línia elèctrica de la Penya de la Torreta, poc després d'una construcció de maó. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La volta s'ha esfondrat i només se'n conserva part dels murs perimetrals.","codi_element":"08231-248","ubicacio":"Penya de la Torreta","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2859700,1.7687800","utm_x":"396900","utm_y":"4571234","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64016-foto-08231-248-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64016-foto-08231-248-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64016-foto-08231-248-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64017","titol":"Forn de calç del camí dels Sumidors I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-cami-dels-sumidors-i","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La part frontal es va seccionar amb l'ampliació del camí.","descripcio":"Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge del camí de la masia de Sumidors. Només se'n conserva la part posterior de la cambra de combustió, de planta circular excavada sobre el terreny natural. A l'interior s'hi dipositen sediments.","codi_element":"08231-249","ubicacio":"Camí dels Sumidors","historia":"Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç.","coordenades":"41.2789200,1.7646100","utm_x":"396540","utm_y":"4570456","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64017-foto-08231-249-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64017-foto-08231-249-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64018","titol":"Forn de calç del camí dels Sumidors II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-cami-dels-sumidors-ii","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La part frontal es va seccionar amb l'ampliació del camí.","descripcio":"Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge del camí de la masia de Sumidors. Només se'n conserva la part posterior de la cambra de combustió. És de planta circular excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada de pedra lligada amb fang. A l'interior s'hi dipositen sediments.","codi_element":"08231-250","ubicacio":"Camí dels Sumidors","historia":"Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç.","coordenades":"41.2802100,1.7654500","utm_x":"396612","utm_y":"4570599","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64018-foto-08231-250-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64018-foto-08231-250-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64019","titol":"Forn de calç sobre la Font d'en Zidro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-sobre-la-font-den-zidro","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"No conserva la boca i està cobert de vegetació.","descripcio":"Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge del camí de la Font d'en Zidro. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra lligada amb fang. La part frontal es troba enderrocada, pel que no es conserva la boca. L'estructura es troba coberta de vegetació en la seva totalitat.","codi_element":"08231-251","ubicacio":"Camí de la Font d'en Zidro","historia":"Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç.","coordenades":"41.2736900,1.7546000","utm_x":"395693","utm_y":"4569888","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64019-foto-08231-251-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64019-foto-08231-251-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64019-foto-08231-251-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64021","titol":"Barraca prop del coll de Pota de Cavall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-prop-del-coll-de-pota-de-cavall","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La coberta i part dels murs s'han esfondrat, tot i que se'n manté el portal.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona de matollar prop del coll de Pota de Cavall. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra.","codi_element":"08231-253","ubicacio":"Parc del Garraf","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2709500,1.8279400","utm_x":"401832","utm_y":"4569498","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64021-foto-08231-253-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64021-foto-08231-253-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64021-foto-08231-253-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R10 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64022","titol":"Fondo del Corral d'en Massó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fondo-del-corral-den-masso","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A la vessant de ponent d'un petit monticle situat entre Ca l'Almirall i el Corral d'en Massó hi ha una fondalada de gran valor paisatgístic. La part més elevada del fondo presenta un bosc de pi, que dóna pas a un mosaic agrícola format per grans bancals. El cultiu dominant és el cep, entre el que s'intercalen exemplars de garrofer. Les feixes estan delimitades amb murs de pedra seca molt ben conservats. L'espai està articulat amb petits camins de terra i queda travessat per un petit torrent. En un extrem del fondo hi ha el Corral d'en Massó, que domina el paratge.","codi_element":"08231-254","ubicacio":"Ctra. De Ribes a Olivella BV-2111, km.8","historia":"","coordenades":"41.2774500,1.7898600","utm_x":"398652","utm_y":"4570264","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64022-foto-08231-254-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64022-foto-08231-254-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64022-foto-08231-254-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La zona també es coneix com el fondo d'en Tabaco.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64023","titol":"Pont del Fondo del Corral d'en Massó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-fondo-del-corral-den-masso","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"A la part baixa del Fondo del Corral d'en Massó, a tocar de la carretera, hi ha un pontet que salva el torrent. És d'un sol tram i s'obre en arc de mig punt ceràmic. El tauler queda rematat per dues baranes d'obra. L'estructura és feta de pedra irregular lligada amb argamassa. A continuació del pont hi ha uns murs de pedra seca que contenen la terra del camí.","codi_element":"08231-255","ubicacio":"Ctra. De Ribes a Olivella BV-2111, km.8","historia":"","coordenades":"41.2747300,1.7885700","utm_x":"398540","utm_y":"4569963","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64023-foto-08231-255-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64023-foto-08231-255-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64023-foto-08231-255-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64024","titol":"Barraca de la Serra Saladella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-serra-saladella","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Algunes pedres del mur superior s'han desprès.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona de bosc a xaloc de la Cova Negra. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra reforçada amb un arc de descàrrega.","codi_element":"08231-256","ubicacio":"Parc del Garraf","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2765700,1.8158200","utm_x":"400825","utm_y":"4570136","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64024-foto-08231-256-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64024-foto-08231-256-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64024-foto-08231-256-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R13 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64025","titol":"Barraca d'en Salvador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-salvador","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La volta i part del mur posterior s'han esfondrat i l'interior és ple de deixalles.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona de matollar del Solell d'en Roig, a mestral de l'Urbanització Mas Alba. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és feta amb pedres superposades.","codi_element":"08231-257","ubicacio":"Solell d'en Roig","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2599800,1.8032300","utm_x":"399745","utm_y":"4568309","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64025-foto-08231-257-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64025-foto-08231-257-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64025-foto-08231-257-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R14 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64026","titol":"Barraca del Mas de Mossèn Alba I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-de-mossen-alba-i","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La volta es troba parcialment enderrocada i la llinda de la porta està esquerdada.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona de matollar del Solell d'en Roig, a mestral de l'Urbanització Mas Alba. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. L'entrada és amb llinda de pedra i els brancals són de pedres de majors dimensions escairades.","codi_element":"08231-258","ubicacio":"Solell d'en Roig","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2590900,1.7988600","utm_x":"399378","utm_y":"4568215","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64026-foto-08231-258-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64026-foto-08231-258-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64026-foto-08231-258-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R15 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64027","titol":"Barraca del Mas de Mossèn Alba II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-de-mossen-alba-ii","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La coberta es troba parcialment enderrocada.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona de bosc sobre les feixes del camí de Mas Alba. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. L'entrada és amb llinda de pedra reforçada amb un arc de descàrrega. A l'altre costat del fondal hi ha una cisterna amb un dipòsit per ensulfatar.","codi_element":"08231-259","ubicacio":"El Beguetà","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2569400,1.8015600","utm_x":"399601","utm_y":"4567973","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64027-foto-08231-259-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64027-foto-08231-259-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64027-foto-08231-259-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R16 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64028","titol":"Barraca entre Ca l'Escolà i la masia de la Carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-entre-ca-lescola-i-la-masia-de-la-carretera","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en una vinya entre Ca l'Escolà i la masia de la Carretera. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i conserva la porta de fusta. El recobriment de la volta conserva els lliris, que es plantaven per reforçar la terra. Al costat de la barraca hi ha adossat un pou circular en estat ruïnós.","codi_element":"08231-260","ubicacio":"Vinya de Ca l'Escolà i la Carretera","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2565800,1.7900300","utm_x":"398634","utm_y":"4567946","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64028-foto-08231-260-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64028-foto-08231-260-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64028-foto-08231-260-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Segons un testimoni oral, al seu interior hi havia la fita que delimitava les propietats de Ca l'Escolà i La Carretera, tot i que no ha estat localitzada. Es correspon amb la barraca R17 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64029","titol":"Barraca entre Can Bertran i Ca l'Escolà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-entre-can-bertran-i-ca-lescola","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Es troba parcialment enderrocada.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona agrícola sobre la riera de Jafre, a llevant del Garrofer de la Cisterna. És una edificació integrada en un mur, de planta irregular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. L'entrada és amb llinda de pedra.","codi_element":"08231-261","ubicacio":"Fondo de Ca l'Artigues","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2627500,1.7907600","utm_x":"398705","utm_y":"4568630","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64029-foto-08231-261-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64029-foto-08231-261-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64029-foto-08231-261-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R18 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64030","titol":"Barraca al sud Can Bertran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-sud-can-bertran","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Ha perdut la clau de volta.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una vinya al sud de la masia de Can Bertran. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. El recobriment de la volta conserva els lliris, que es plantaven per reforçar la terra.","codi_element":"08231-262","ubicacio":"Comantorre","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2644700,1.7901700","utm_x":"398658","utm_y":"4568822","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64030-foto-08231-262-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64030-foto-08231-262-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64030-foto-08231-262-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R19 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64031","titol":"Barraca al SE de Can Bertran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-se-de-can-bertran","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Ha perdut la clau de volta i bona part del recobriment de terra.","descripcio":"Barraca de vinya situada prop del camí que va de Can Bertran a la masia de la Carretera. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions.","codi_element":"08231-263","ubicacio":"Camí de Can Bertran a la Carretera","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2654600,1.7943700","utm_x":"399012","utm_y":"4568927","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64031-foto-08231-263-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64031-foto-08231-263-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64031-foto-08231-263-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R20 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64032","titol":"Barraca al SO de Can Bertran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-so-de-can-bertran","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de vinya situada en el marge d'un camp erm al sud oest de Can Bertran. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica. La coberta s'ha esfondrat damunt la façana, pel que només en queda el mur posterior. Entre les pedres de l'enderroc s'observa que a la coberta hi havia plantades atzavares i lliris.","codi_element":"08231-264","ubicacio":"Comantorre","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2641200,1.7874500","utm_x":"398430","utm_y":"4568786","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64032-foto-08231-264-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64032-foto-08231-264-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R21 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64033","titol":"Forn de calç de Can Roig de les Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-can-roig-de-les-torres","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La part de la boca es troba en mal estat estructural i l'interior es troba ple de deixalles.","descripcio":"Forn tradicional de calç que es troba situat en una feixa sobre la vinya del solell de Can Roig. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra lligada amb fang. La boca està constituïda per una obertura d'arc pla de pedra. L'interior es troba cobert de vegetació i deixalles.","codi_element":"08231-265","ubicacio":"Solell de Can Roig de les Torres","historia":"Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç.","coordenades":"41.2605500,1.8004200","utm_x":"399511","utm_y":"4568375","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64033-foto-08231-265-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64033-foto-08231-265-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64033-foto-08231-265-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64034","titol":"Barraca al NO de la Carçosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-no-de-la-carcosa","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Es troba envoltada de vegetació.","descripcio":"Barraca de vinya situada en el marge d'un camp al nord oest de la muntanya de la Carçosa. És una edificació adossada en un marge, de planta irregular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. El recobriment de la volta conserva els lliris, que es plantaven per reforçar la terra.","codi_element":"08231-266","ubicacio":"La Carçosa","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2620200,1.7949900","utm_x":"399058","utm_y":"4568545","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64034-foto-08231-266-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64034-foto-08231-266-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64034-foto-08231-266-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R23 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64035","titol":"Barraca al nord de la Carçosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-nord-de-la-carcosa","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Es troba envoltada de vegetació.","descripcio":"Barraca de vinya situada en el marge d'un camp al nord de la muntanya de la Carçosa. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. Al costat de la porta hi creix una figuera.","codi_element":"08231-267","ubicacio":"La Carçosa","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2636200,1.7978800","utm_x":"399303","utm_y":"4568719","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64035-foto-08231-267-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64035-foto-08231-267-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64035-foto-08231-267-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R24 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64036","titol":"Barraca al sud de la urbanització Can Marcer de la Penya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-sud-de-la-urbanitzacio-can-marcer-de-la-penya","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en el marge d'una vinya al sud de Can Marcer de la Penya. És una edificació adossada en un marge, de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions.","codi_element":"08231-268","ubicacio":"Parc del Garraf","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2664400,1.7979400","utm_x":"399312","utm_y":"4569032","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64036-foto-08231-268-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64036-foto-08231-268-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64036-foto-08231-268-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R25 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64037","titol":"Barraca del Pujol d'en Llebre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pujol-den-llebre","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La volta s'ha esfondrat.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona boscosa al nord de l'Urbanització Pineda Parc. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Es conserva la porta d'accés, amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions.","codi_element":"08231-269","ubicacio":"Pujol d'en Llebre","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2850800,1.8014400","utm_x":"399634","utm_y":"4571097","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64037-foto-08231-269-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64037-foto-08231-269-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64037-foto-08231-269-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R26 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64038","titol":"Riera de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-begues-3","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Begues neix al Baix Llobregat, en terme municipal de Begues. A l'alçada del Mas d'en Giralt entra en terme de Ribes, transcorre paral·lela a la carretera de Ribes a Olivella BV-2111, segueix entre el Pla de Galí i el Bosc Gran i poc després conflueix amb la riera de Ribes. Es tracta d'un curs fluvial de pendent suau, amb el llit pedregós. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera amb joncs i canyissar i un entorn de màquies i brolles amb presència de pi blanc. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes.","codi_element":"08231-270","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.2700400,1.7791500","utm_x":"397744","utm_y":"4569453","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64038-foto-08231-270-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64039","titol":"Barraca del Fondo de Ca l'Almirall I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-de-ca-lalmirall-i","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La coberta es troba en mal estat i pateix deficiències estructurals.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona boscosa sobre les feixes abandonades de Ca l'Almirall de la Font. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Està envoltada de vegetació.","codi_element":"08231-271","ubicacio":"Fondo de Ca l'Almirall","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2868400,1.7964300","utm_x":"399217","utm_y":"4571298","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64039-foto-08231-271-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64039-foto-08231-271-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64039-foto-08231-271-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R28 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64040","titol":"Barraca del Fondo de Ca l'Almirall II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-de-ca-lalmirall-ii","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La llinda de la porta està esquerdada i presenta deficiències estructurals.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona boscosa sobre les feixes abandonades de Ca l'Almirall de la Font. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Sobre el recobriment de terra de la volta hi ha atzavares plantades. La part posterior està envoltada de vegetació.","codi_element":"08231-272","ubicacio":"Fondo de Ca l'Almirall","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2862000,1.7944500","utm_x":"399050","utm_y":"4571230","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64040-foto-08231-272-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64040-foto-08231-272-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64040-foto-08231-272-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R29 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64041","titol":"Barraca del Fondo de Ca l'Almirall III","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-de-ca-lalmirall-iii","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La coberta s'ha esfondrat.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona boscosa al costat d'un camp d'oliveres de Ca l'Almirall de la Font. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions.","codi_element":"08231-273","ubicacio":"Fondo de Ca l'Almirall","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2846200,1.7909800","utm_x":"398757","utm_y":"4571058","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64041-foto-08231-273-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64041-foto-08231-273-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64041-foto-08231-273-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R30 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64042","titol":"Barraca del Fondo de Ca l'Almirall IV","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-de-ca-lalmirall-iv","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona boscosa al costat del camí. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions.","codi_element":"08231-274","ubicacio":"Fondo de Ca l'Almirall","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2859600,1.7960400","utm_x":"399183","utm_y":"4571201","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64042-foto-08231-274-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64042-foto-08231-274-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64042-foto-08231-274-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R31 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64043","titol":"Barraca a l'est de Pujol d'en Llebre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-a-lest-de-pujol-den-llebre","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Ha perdut la clau de volta.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona boscosa sobre el carrer dels Lledoners de l'Urbanització Pineda Parc. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Està envoltada de vegetació.","codi_element":"08231-275","ubicacio":"Carrer dels Lledoners. Urbanització Pineda Parc","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2897400,1.8027200","utm_x":"399748","utm_y":"4571613","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64043-foto-08231-275-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64043-foto-08231-275-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64043-foto-08231-275-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R32 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64044","titol":"Barraques d'en Gregori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraques-den-gregori","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Es troben parcialment enderrocades.","descripcio":"Barraques de vinya situades en una parcel·la del carrer dels Lledoners de l'Urbanització Pineda Parc. Es tracta d'un conjunt aïllat de quatre barraques adossades entre sí, de planta circular, construïdes segons la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, malgrat totes es troben parcialment enderrocades. Les dues primeres barraques tenen una entrada independent, mentre que per accedir a la quarta s'ha de passar per la tercera. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. A l'interior s'hi observen diverses fornícules. La part del recobriment que es conserva té plantats lliris i atzavares. La construcció queda envoltada de vegetació.","codi_element":"08231-276","ubicacio":"Carrer dels Lledoners. Urbanització Pineda Parc","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2876300,1.8047400","utm_x":"399914","utm_y":"4571376","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64044-foto-08231-276-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64044-foto-08231-276-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64044-foto-08231-276-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R33 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64045","titol":"Barraques del Planot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraques-del-planot","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Una de les barraques es troba enderrocada i l'altra té la volta esfondrada.","descripcio":"Barraques de vinya situades en un camp al costat del camí d'Oleseta. Es tracta d'un conjunt aïllat de dues barraques adossades entre sí, de planta circular, construïdes segons la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, de les quals només la primera conserva parcialment. La segona barraca es troba enderrocada en la seva totalitat. La porta d'accés de la primera té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions.","codi_element":"08231-277","ubicacio":"Parc del Garraf","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2901100,1.8104600","utm_x":"400397","utm_y":"4571645","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64045-foto-08231-277-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64045-foto-08231-277-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64045-foto-08231-277-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R034 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64046","titol":"Barraca del Turó d'en Galús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-turo-den-galus","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La volta es troba parcialment enderrocada.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona boscosa prop del camí d'Oleseta. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, malgrat que es troba parcialment enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Sobre el recobriment de terra de la volta hi ha atzavares plantades. La construcció es troba envoltada de vegetació.","codi_element":"08231-278","ubicacio":"Parc del Garraf","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2900500,1.8143800","utm_x":"400725","utm_y":"4571634","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64046-foto-08231-278-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64046-foto-08231-278-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64046-foto-08231-278-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R35 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64047","titol":"Barraca de la Costa d'en Comes I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-costa-den-comes-i","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La volta es troba parcialment enderrocada.","descripcio":"Barraca de vinya situada en un marge de vinya al sud del Mas d'en Giralt. És una edificació circular adossada en un mur, que es troben construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, malgrat que es troba parcialment enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Al costat hi ha un dipòsit per ensulfatar els ceps i una cisterna.","codi_element":"08231-279","ubicacio":"Costa d'en Comes","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2830400,1.7795900","utm_x":"397801","utm_y":"4570896","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64047-foto-08231-279-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64047-foto-08231-279-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64047-foto-08231-279-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R36 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64048","titol":"Barraca de la Costa d'en Comes II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-costa-den-comes-ii","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona boscosa al sud del Mas d'en Giralt. És una edificació formulada com un corral, pel que queda tancada per un mur perimetral. Té la planta exterior circular i l'interior rectangular, amb el mur posterior que es correspon amb el del baluard, i està construït amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva de la barraca era de falsa volta troncocònica, malgrat que es troba enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. El baluard és de planta rectangular i té una alçada d'uns dos metres. Les pedres de les cantonades estan escairades.","codi_element":"08231-280","ubicacio":"Costa d'en Comes","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2839200,1.7799900","utm_x":"397836","utm_y":"4570993","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64048-foto-08231-280-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64048-foto-08231-280-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64048-foto-08231-280-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Segons un testimoni gràfic de quan es trobava dempeus, davant la barraca hi havia els arcs de pedra característics dels corrals. Alguns ribetans la coneixen com la barraca del castellot. Es correspon amb la barraca R37 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64049","titol":"Barraca al nord oest del Corral d'en Massó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-nord-oest-del-corral-den-masso","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en el marge d'un camp del fondo d'en Pascualí. És una edificació aïllada de planta irregular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Està construïda en una feixa sostinguda per un mur de pedra seca disposada en opus spicatum. Actualment s'utilitza per emmagatzemar-hi estris.","codi_element":"08231-281","ubicacio":"Fondo d'en Pascualí","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2781800,1.7861900","utm_x":"398346","utm_y":"4570349","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64049-foto-08231-281-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64049-foto-08231-281-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64049-foto-08231-281-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R38 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64050","titol":"Barraca al nord de la riera de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-nord-de-la-riera-de-begues","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en el marge d'una vinya del Pla de Galí, prop de la riera de Begues. És una edificació adossada en un mur, de planta circular, que es troben construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. La part posterior està envoltada de vegetació.","codi_element":"08231-282","ubicacio":"Pla de Galí","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2708400,1.7805100","utm_x":"397859","utm_y":"4569541","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64050-foto-08231-282-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64050-foto-08231-282-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64050-foto-08231-282-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R39 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64051","titol":"Barraca a l'est de la carretera BV-2111","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-a-lest-de-la-carretera-bv-2111","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona boscosa entre la carretera BV-2111 i l'Urbanització Can Lloses. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Està construïda sobre una feixa delimitada per un mur de pedra seca.","codi_element":"08231-283","ubicacio":"Entre la carretera BV-2111 i l'Urbanització Can Lloses","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2719700,1.7873900","utm_x":"398437","utm_y":"4569658","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64051-foto-08231-283-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64051-foto-08231-283-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64051-foto-08231-283-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R40 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64052","titol":"Can Roda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-roda","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Presenta deficiències estructurals.","descripcio":"Casa situada a la plaça de la Vila de Ribes, adossada a l'Ajuntament. És un edifici cantoner de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser de pedra amb la clau inscrita amb l'any '1860'. Els finestrals de l'eix central tenen sortida a un balcó de baranes forjades i ampit motllurat. La façana queda rematada amb una cornisa senzilla. A la resta de façanes les finestres són d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb la cantonada de carreus vistos.","codi_element":"08231-284","ubicacio":"Pl. de la Vila, 1","historia":"Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí.","coordenades":"41.2624200,1.7718600","utm_x":"397121","utm_y":"4568616","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64052-foto-08231-284-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64052-foto-08231-284-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64052-foto-08231-284-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com a Can Riba. Està previst el seu enderroc per ampliar les dependències municipals.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64053","titol":"Barraca al nord oest de la riera de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-nord-oest-de-la-riera-de-begues","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona de matollar sobre la confluència de la riera de Begues i el torrent del coll de Glaieta. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada.","codi_element":"08231-285","ubicacio":"Riera de Begues","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2710000,1.7759700","utm_x":"397479","utm_y":"4569564","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64053-foto-08231-285-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64053-foto-08231-285-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R42 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64054","titol":"Barraca al SE del Corral d'en Capdet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-se-del-corral-den-capdet","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La volta es troba parcialment enderrocada.","descripcio":"Barraca de vinya situada en un marge de vinya al sud est del Corral de Capdet. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, malgrat que es troba parcialment enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions.","codi_element":"08231-286","ubicacio":"Al sud est del Corral d'en Capdet","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2685100,1.7732800","utm_x":"397250","utm_y":"4569290","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64054-foto-08231-286-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64054-foto-08231-286-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64054-foto-08231-286-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R43 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64055","titol":"Barraca a l'est de la carretera B-211 a Vilafranca I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-a-lest-de-la-carretera-b-211-a-vilafranca-i","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en un marge sobre la vinya de la masia del Racó, a l'altre costat de la carretera de Vilafranca. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. La porta d'accés és amb llinda de pedra i les pedres dels brancals són de majors dimensions i estan escairades. Conserva la porta de fusta.","codi_element":"08231-287","ubicacio":"Vinya del Racó","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2755800,1.7631900","utm_x":"396416","utm_y":"4570087","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64055-foto-08231-287-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64055-foto-08231-287-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64055-foto-08231-287-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R44 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64056","titol":"Barraca a l'est de la carretera B-211 a Vilafranca II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-a-lest-de-la-carretera-b-211-a-vilafranca-ii","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Envoltada de vegetació.","descripcio":"Barraca de vinya situada en un marge de la vinya dels Socots. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés queda oculta per un margalló.","codi_element":"08231-288","ubicacio":"Els Socots","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2777900,1.7642300","utm_x":"396506","utm_y":"4570331","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64056-foto-08231-288-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64056-foto-08231-288-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64056-foto-08231-288-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R45 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64057","titol":"Barraca d'Allò en Rossell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dallo-en-rossell","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de vinya situada en un marge de la vinya de la zona coneguda com Allò en Rossell. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Malgrat l'enderroc dels murs perimetrals, es conserva la porta d'accés, amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. Al seu voltant s'hi va trobar material arqueològic en superfície.","codi_element":"08231-289","ubicacio":"Parc del Garraf","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2683200,1.7997700","utm_x":"399468","utm_y":"4569238","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64057-foto-08231-289-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64057-foto-08231-289-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64057-foto-08231-289-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64058","titol":"Barraca al sud del Puig del Moro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-sud-del-puig-del-moro","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de vinya situada en un puig boscós al nord de Sumidors. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Després de l'incendi que va cremar la zona, la barraca està totalment envoltada d'un bosc de pi jove i matollar.","codi_element":"08231-290","ubicacio":"La Terra de Càntir","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2842800,1.7654900","utm_x":"396622","utm_y":"4571050","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64058-foto-08231-290-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64058-foto-08231-290-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R47 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64059","titol":"Barraca entre la Mata i la rotonda de l'autopista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-entre-la-mata-i-la-rotonda-de-lautopista","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"S'han desprès pedres de la part frontal i es troba envoltada de vegetació.","descripcio":"Barraca de vinya situada en un camp entre la masia de la Mata i la rotonda de l'autopista.. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i les pedres dels brancals són de majors dimensions i estan escairades, com les que conformen les cantonades.","codi_element":"08231-291","ubicacio":"La Mata","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2408200,1.7666600","utm_x":"396652","utm_y":"4566224","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64059-foto-08231-291-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64059-foto-08231-291-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64059-foto-08231-291-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R48 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64060","titol":"Barraca dels Cards","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-cards","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en un camp erm a ponent de l'urbanització dels Cards. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. La porta d'accés és amb llinda de pedra, que ha estat repassada amb morter. Al davant hi ha un pou circular de pedra lligada amb argamassa.","codi_element":"08231-292","ubicacio":"Les Forques","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2370900,1.7626500","utm_x":"396310","utm_y":"4565815","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64060-foto-08231-292-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64060-foto-08231-292-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64060-foto-08231-292-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R49 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64061","titol":"Barraca al nord de la C-246","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-nord-de-la-c-246","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca situada en un camp erm entre la Rambla del Garraf i l'autopista. És una edificació aïllada de planta rectangular construïda amb pedra i revestida de morter. Consta de dos accessos d'arc pla arrebossat, situats a les façanes de garbí i xaloc. Està rematada amb una cornisa de maó. No conserva la coberta.","codi_element":"08231-293","ubicacio":"Entre la C-246 i la Rambla del Garraf","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2400900,1.7576200","utm_x":"395893","utm_y":"4566154","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64061-foto-08231-293-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64061-foto-08231-293-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64061-foto-08231-293-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R50 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64062","titol":"Barraca a la cruïlla de la C-246 i l'autopista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-a-la-cruilla-de-la-c-246-i-lautopista","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta deficiències estructurals i es troba envoltada de vegetació.","descripcio":"Barraca de vinya situada en un camp de garrofers a xaloc de la casa del Xoriguer. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. Es troba totalment envoltada de vegetació, que n'oculta la porta.","codi_element":"08231-294","ubicacio":"Entre el Xoriguer i la C-246","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2423600,1.7579200","utm_x":"395922","utm_y":"4566406","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64062-foto-08231-294-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64062-foto-08231-294-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64062-foto-08231-294-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R51 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64063","titol":"Barraca al NE de Vilanoveta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-ne-de-vilanoveta","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de vinya situada en un camp erm al costat de l'autopista. És una edificació aïllada de planta irregular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Les parets laterals també estan parcialment enderrocades. La porta d'accés és amb llinda de pedra. Està envoltada de vegetació.","codi_element":"08231-295","ubicacio":"Al sud de la C-246","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2410600,1.7568900","utm_x":"395833","utm_y":"4566263","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64063-foto-08231-295-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64063-foto-08231-295-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64063-foto-08231-295-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R52 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64065","titol":"Barraca a l'est de la carretera de Solers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-a-lest-de-la-carretera-de-solers","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La part frontal i el mur on es troba adossada s'han enderrocat parcialment.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona d'horta a tocar del bosc de Solers, al sud de la masia. És una edificació construïda en la interjecció interior de dos murs que tanquen un hort. És de planta irregular i es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca, de les mateixes característiques que el mur on està adossada. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta està definida per aproximació de les pedres que es tanquen formant un arc rebaixat. Part de les pedres de la part frontal s'han desprès.","codi_element":"08231-297","ubicacio":"Solers","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2443500,1.7467400","utm_x":"394988","utm_y":"4566640","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64065-foto-08231-297-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64065-foto-08231-297-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64065-foto-08231-297-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R54 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64066","titol":"Barraca al SE de Carro I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-se-de-carro-i","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en una vinya al sud de la pujada de Carro. És una edificació adossada a la part exterior del mur d'una carrerada. És de planta circular i es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa, entre la que s'observen les lletres 'JGC'.","codi_element":"08231-298","ubicacio":"Entre la masia del Carro i la C-246","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2380500,1.7435200","utm_x":"394708","utm_y":"4565945","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64066-foto-08231-298-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64066-foto-08231-298-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64066-foto-08231-298-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R55 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64067","titol":"Barraca al SE de Carro II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-se-de-carro-ii","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de vinya situada en un camp erm entre la carretera C-246 i la masia de Carro. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Les parets laterals també estan parcialment enderrocades. La porta d'accés és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa.","codi_element":"08231-299","ubicacio":"Entre la Pujada de Carro i la C-246","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2371700,1.7416700","utm_x":"394552","utm_y":"4565849","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64067-foto-08231-299-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64067-foto-08231-299-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64067-foto-08231-299-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R56 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64068","titol":"Barraca al SE dels Cocons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-al-se-dels-cocons","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La volta està enderrocada.","descripcio":"Barraca de vinya situada en un camp erm al sud est de la masia dels Cocons. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. La porta d'accés és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa.","codi_element":"08231-300","ubicacio":"Comes Velles","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2442300,1.7600700","utm_x":"396105","utm_y":"4566611","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64068-foto-08231-300-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64068-foto-08231-300-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64068-foto-08231-300-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R57 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64069","titol":"Barraca sobre els Cocons I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-sobre-els-cocons-i","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en una vinya entre la masia dels Cocons i la carretera BV-2112. És una edificació de planta irregular adossada en un mur, construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra reforçada amb un arc de descàrrega. El mur on es troba adossada té una amplada considerable.","codi_element":"08231-301","ubicacio":"A l'oest del mas dels Cocons","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2471800,1.7541900","utm_x":"395617","utm_y":"4566945","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64069-foto-08231-301-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64069-foto-08231-301-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64069-foto-08231-301-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R58 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64070","titol":"Barraca sobre els Cocons II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-sobre-els-cocons-ii","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en una finca entre la masia dels Cocons i la carretera BV-2112. És una edificació de planta rectangular adossada en un mur, construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra.","codi_element":"08231-302","ubicacio":"A l'oest del mas dels Cocons","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2471200,1.7548100","utm_x":"395669","utm_y":"4566938","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64070-foto-08231-302-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R59 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64071","titol":"Barraca a l'oest de Puigmoltó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-a-loest-de-puigmolto","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en una camp situat al sud oest del nucli de Puigmoltó. És una edificació construïda en la interjecció interior de dos murs que tanquen un camp de conreu. És de planta irregular i es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca, de les mateixes característiques que el mur on està adossada. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra. Ha estat reforçada amb morter.","codi_element":"08231-303","ubicacio":"Al sud oest de Puigmoltó","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2485100,1.7641400","utm_x":"396453","utm_y":"4567081","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64071-foto-08231-303-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64071-foto-08231-303-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R60 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64072","titol":"Barraca a l'est de Solers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-a-lest-de-solers","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"El mur posterior s'ha enderrocat.","descripcio":"Barraca de vinya situada en un camp erm al nord de la masia de Can Mironet del Bosc. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra, reforçada per un arc de descàrrega. La façana posterior es troba enderrocada.","codi_element":"08231-304","ubicacio":"Entre Can Mironet i la C-32","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2456700,1.7522500","utm_x":"395452","utm_y":"4566780","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64072-foto-08231-304-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64072-foto-08231-304-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R61 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64073","titol":"Barraca a la zona dels Cocons I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-a-la-zona-dels-cocons-i","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en un camp erm al costat de l'autopista C-32, sobre la casa de del Xoriguer. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra.","codi_element":"08231-305","ubicacio":"Entre el Xoriguer i la C-32","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2445300,1.7555800","utm_x":"395729","utm_y":"4566649","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64073-foto-08231-305-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64073-foto-08231-305-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R62 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64074","titol":"Barraca a la zona dels Cocons II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-a-la-zona-dels-cocons-ii","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Pateix deficiències estructurals.","descripcio":"Barraca de vinya situada en un camp cultivat al costat de l'autopista C-32, al nord de la masia de Xoriguera. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra.","codi_element":"08231-306","ubicacio":"Entre Xoriguera i la C-32","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2454200,1.7538800","utm_x":"395588","utm_y":"4566750","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64074-foto-08231-306-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64074-foto-08231-306-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R63 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64075","titol":"Barraca del Fondo de Ca l'Almirall V","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-fondo-de-ca-lalmirall-v","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La coberta està parcialment enderrocada i les parets laterals comencen a fer-ho.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona de bosc del fondo de Ca l'Almirall, prop d'un encreuament de camins. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que es troba parcialment enderrocada. La porta d'accés és amb llinda de pedra.","codi_element":"08231-307","ubicacio":"Fondo de Ca l'Almirall","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2852900,1.7932500","utm_x":"398948","utm_y":"4571130","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64075-foto-08231-307-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64075-foto-08231-307-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64076","titol":"Barraca de les vinyes de Solers I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-vinyes-de-solers-i","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en un marge de la vinya de Solers, entre el mas de Montgròs i de la Serra. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra.","codi_element":"08231-308","ubicacio":"Vinyes de Solers","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2572000,1.7468200","utm_x":"395015","utm_y":"4568067","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64076-foto-08231-308-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64076-foto-08231-308-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R65 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64077","titol":"Barraca de les vinyes de Solers II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-vinyes-de-solers-ii","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"El mur lateral es troba parcialment enderrocat.","descripcio":"Barraca de vinya situada en un marge de la vinya de Solers, entre Can Masalleres i la Serra. És una edificació de planta circular adossada en un mur, que es troben construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. Al costat de la barraca, també adossada al mur, hi ha una petita obertura que es correspon amb una cisterna circular.","codi_element":"08231-309","ubicacio":"Vinyes de Solers","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2558300,1.7435800","utm_x":"394742","utm_y":"4567918","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64077-foto-08231-309-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64077-foto-08231-309-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R66 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64078","titol":"Barraca de les vinyes de Solers III","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-vinyes-de-solers-iii","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en un marge de la vinya de Solers, al sud de Can Masalleres. És una edificació enrasada en un mur, construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. Al costat de la barraca hi ha un dipòsit per ensulfatar i una cisterna. El mur on està construïda té una amplada considerable.","codi_element":"08231-310","ubicacio":"Vinyes de Solers","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2563100,1.7428700","utm_x":"394683","utm_y":"4567972","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64078-foto-08231-310-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64078-foto-08231-310-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R67 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64079","titol":"Barraca de Solers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-solers","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada a la vinya de Solers, entre la masia de la Serra i Can Masalleres. És una edificació de planta circular adossada en un mur, construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra.","codi_element":"08231-311","ubicacio":"Vinya de Solers","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2560900,1.7463500","utm_x":"394974","utm_y":"4567944","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64079-foto-08231-311-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64079-foto-08231-311-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R68 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64080","titol":"Barraca entre els Colls i la Rodona I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-entre-els-colls-i-la-rodona-i","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La volta està enderrocada.","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona boscosa prop del camí de les Costes. És una edificació aïllada de planta rectangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que es troba enderrocada. La façana està revestida amb morter, pel que la porta és d'arc pla arrebossat.","codi_element":"08231-312","ubicacio":"Camí de les Costes","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2205900,1.7537500","utm_x":"395538","utm_y":"4563994","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64080-foto-08231-312-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64080-foto-08231-312-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R69 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64081","titol":"Barraca entre els Colls i la Rodona I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-entre-els-colls-i-la-rodona-i-0","bibliografia":"ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en una zona de matollar del camí de les Costes, al límit del terme municipal entre Ribes i Sitges. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. Es troba revestida amb morter i la porta té una llinda metàl·lica. A la façana posterior hi ha una petita finestra quadrangular.","codi_element":"08231-313","ubicacio":"Camí de les Costes","historia":"La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.","coordenades":"41.2206000,1.7560000","utm_x":"395726","utm_y":"4563992","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64081-foto-08231-313-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64081-foto-08231-313-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es correspon amb la barraca R70 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64082","titol":"Goigs a la Mare de Déu de la Caritat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-la-mare-de-deu-de-la-caritat","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta dels goigs a la Mare de Déu de la Caritat, del Cobre, que es venerava a la desapareguda capella de Can Jove. La lletra dels goigs la va escriure Josep Maria Rovira i Artigues i la música la va escriure Mn. Josep Colomer. L'edició és de l'any 1929. Comença així: 'Puix que a tota ànima pia l'allibereu de pecat; Sigueu-nos sempre la guia Verge de la Caritat. Apaivagueu la tempesta si us implora un cor fidel, sortós aquell qui en Vós resa puix troba en eix món el cel. La pregària en el cor sia flo ungida de pietat: Sigueu-nos la nostra guia Verge de la Caritat. (..)'","codi_element":"08231-314","ubicacio":"Capella de Can Jove","historia":"La Mare de Déu de la Caritat és la patrona de la Villa de Cobre, de Santiago de Cuba. Hem de suposar que els habitants de la masia de Can Jove, després de fer fortuna a les Amèriques, van consagrar la capella sota l'advocació de la Mare de Déu cubana. Avui la capella ja no existeix, pel que ja no s'hi canten els goigs.","coordenades":"41.2556500,1.7657100","utm_x":"396595","utm_y":"4567872","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64083","titol":"Goigs de Sant Joan Baptista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-joan-baptista-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta dels goigs en honor a Sant Joan Baptista, que es venera a la parròquia de Santa Eulàlia, al nucli de Les Roquetes. La lletra dels goigs la va escriure Ricard Vives i Sabaté i la música la va composar el prevere Josep Maideu i August. Van ser impresos per Ricard Vives i Sabaté l'any 1975. Comença així: 'Puix ofrenàreu la vida, per Déu amb gest generós: Joan, vostra amor sens mida, per tot el món s'ha difós. Entre els inclits Patriarques sou notat com el primer, i entre els cristians jerarques prou sou el capdavanter. Per Vós esclata la florida l'arbre místic, ufanós. (..)'<\/p> ","codi_element":"08231-315","ubicacio":"Santa Eulàlia de les Roquetes","historia":"","coordenades":"41.2285900,1.7482800","utm_x":"395092","utm_y":"4564889","any":"1975","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64084","titol":"Goigs de Santa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-santa-eulalia","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta dels goigs en honor Santa Eulàlia, que es venera a la parròquia de Santa Eulàlia, al nucli de Les Roquetes, de la qual n'és patrona. Es tracta d'un text antic revisat i adaptat. La versió impresa de l'any 1975 té un dibuix de Ricart Vives i Sabaté que representa una imatge de terracota de Fidel Claramunt. Comença així: 'Eulàlia, santa corona, pel martiri haveu guanyat. Puix sou la nostra Patrona, deslliureu-nos del pecat. Jesucrist us ha corpresa i vivint del seu amor, sou gelosa del tresor de virginal enteresa. Per això vostra puresa guardeu amb gran castedat. (..)'.<\/p> ","codi_element":"08231-316","ubicacio":"Santa Eulàlia de les Roquetes","historia":"","coordenades":"41.2285900,1.7482800","utm_x":"395092","utm_y":"4564889","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64085","titol":"Can Carbonell de les Parellades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-carbonell-de-les-parellades","bibliografia":"","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada al nucli de les Parellades. És un edifici de planta rectangular al qual s'adossen diversos cossos. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic, amb la clau de pedra, que es troba descentrat en el frontis. Al primer pis hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat, mentre que les golfes s'obren amb tres pòrtics d'arc de mig arrebossat, el central de majors dimensions. A la façana de migdia hi ha un cos adossat de planta baixa i pis i coberta a una vessant que desaigua al lateral. S'obre amb una finestra d'arc pla arrebossat en cada pis. A l'altre extrem de la façana del volum principal hi ha adossat un altre volum que es prolonga per ponent, de mateixa alçada que el primer. Té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana de migdia s'obre amb un portal d'arc escarser arrebossat, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla arrebossat amb sortida a un balcó. En aquest mateix nivell hi ha dues finestres més d'arc pla arrebossat, i a les golfes veiem dos pòrtics d'arc de mig punt arrebossat amb impostes, que es troben parcialment tapiats. A la façana de ponent es reprodueixen dos pòrtics de les mateixes característiques. Davant d'aquesta façana hi ha adossats diversos cossos annexes, d'un sol nivell d'alçat, el primer dels quals té la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. A l'interior s'hi conserven dos arcs de diafragma de pedra apuntats, que indiquen l'origen medieval de la construcció. El revestiment dels murs es manté arrebossat; a la façana posterior del volum principal es troba força deteriorat i s'observa el parament en alguns trams de pedra irregular lligada amb argamassa i en altres de tàpia. La casa queda tancada frontalment per els cossos i un baluard que s'obre amb una portalada d'arc escarser de pedra. En el pati que hi ha davant la casa hi ha dos pous antics.","codi_element":"08231-317","ubicacio":"C. Canyelles, 10","historia":"","coordenades":"41.2645100,1.7707400","utm_x":"397031","utm_y":"4568849","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64085-foto-08231-317-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64085-foto-08231-317-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64086","titol":"Goigs de Sant Magí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-magi","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta dels goigs en lloança al gloriós màrtir Sant Magí, que es venera a l'ermita de Sant Pau. És un facsímil d'uns goigs de principi de segle, editats l'any 1984 . Comença així: 'Puig miracles cada día lo Senyor obra per Vos: Ohiu al qui en Vos confía. Sant Magi molt gloriós. La divina Omnipotencia volgué que en una montanya de la alta Brufaganya fesseu áspera penitencia: Ahont vos honra nit y día lo Orde de Predicadors. (..)'.","codi_element":"08231-318","ubicacio":"Sant Pau","historia":"","coordenades":"41.2664900,1.7668900","utm_x":"396711","utm_y":"4569074","any":"1984","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64088","titol":"Goigs de Nostra Dona del Roser","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-dona-del-roser","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta dels goigs a la Nostra Dona del Roser, la imatge de la qual es venera a la parròquia de Sant Pere de Ribes. L'edició és de l'any 1926. Comença així: 'Vostres goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria, puix que Vostra Senyoria és la Verge del Roser. Déu plantà dins Vos, Senyora, lo Roser molt excel·lent, quan Vos féu mereixedora de concebre'l purament, donant fe al Missatger que del Cel Vos trametia Déu lo Pare, qui volia fósseu Mare del Roser. (..)'.<\/p> ","codi_element":"08231-320","ubicacio":"Església Nova de Sant Pere","historia":"

La Confraria de la Nostra Dona del Roser està documentada a Sant Pere de Ribes des del segle XVI. El primer diumenge de maig era la seva festivitat, per la qual és probable que es composés els goigs.<\/p> ","coordenades":"41.2606100,1.7719400","utm_x":"397125","utm_y":"4568415","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64090","titol":"Goigs de Sant Isidre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-isidre","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta dels goigs en lloança a Sant Isidre, la imatge de la qual es venera a la parròquia de Sant Pere de Ribes. Es van editar l'any 1925 en motiu del dauratge de l'altar de l'església, impresos per Oliva, de Vilanova i la Geltrú. Comença així: 'Oh Sant qui llaures la terra amb tant fervor i delit, tota mala herba desterra, fes fecond el nostre esperit. Oh Sant de la pagesia! Oh Sant coronat de llum! Que fins que'l jorn es moria i s'alçava com un fum la boirina joguinosa de la quietud dels fondals, i s'ungia tota cosa de les clarors cap-vesprals, tu feies sagnar la terra frisosa de la llavor, tota mala herba desterra omple'ns l'esperit de claror. (..)'.<\/p> ","codi_element":"08231-322","ubicacio":"Església Nova de Sant Pere","historia":"","coordenades":"41.2606100,1.7719400","utm_x":"397125","utm_y":"4568415","any":"1925","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64091","titol":"Goigs de Santa Maria de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-santa-maria-de-montserrat-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Es tracta dels goigs en honor a Santa Maria de Montserrat, que es venera a la parròquia de Sant Pere de Ribes. L'edició la va promoure la Confraria de Santa Maria de Montserrat de Sant Pere de Ribes. La lletra dels goigs la va escriure Ricard Vives i Sabaté i la música la va composar el prevere Josep Maideu i August. Comença així: 'Puix aquí la vostra imatge nostres cors ha il·luminat, siau-nos cèlic guiatge, Oh Verge de Montserrat! Un jorn la Santa Muntanya va embellir-se amb resplendors, astorant humils pastors que cerquen la causa estranya. Catalunya us és peanya ben de grat. Oh Verge de Montserrat! (..)'.<\/p> ","codi_element":"08231-323","ubicacio":"Església Nova de Sant Pere","historia":"","coordenades":"41.2606100,1.7719400","utm_x":"397125","utm_y":"4568415","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64092","titol":"Torre de Can Baró de la Cabreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-can-baro-de-la-cabreta","bibliografia":"

CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. FERRER, A. (1987). 'Petita mostra de la marineria antiga'. La Nostra Mar. Vilanova i la Geltrú: Museu del Mar. MIRET, J.; MIRET, X. (1981). 'Els Castells de Ribes'. Programa de Festa Major. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.<\/p> ","centuria":"XIV","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"

En el puig que hi ha a ponent de Can Baró de la Cabreta i el Maset d'en Lleó hi ha les restes d'una antiga construcció. Els murs existents delimiten un cos de planta rectangular, fet de pedra lligada amb morter. Entre les restes destaca l'existència d'una cisterna, recoberta amb grava i calç. A l'interior de la paret sud s'hi van trobar gravats una sèrie de grafits, dels quals només se'n reconeix un que representa un vaixell. Per la situació de les restes i les seves característiques constructives, es pot determinar que es tracta d'una edificació defensiva.<\/p> ","codi_element":"08231-324","ubicacio":"Bosc de Can Baró","historia":"

Els estudiosos Josep i Xavier Miret han apuntat a la possibilitat que les restes del bosc de Can Baró de la Cabreta es corresponguin amb la fortificació medieval construïda a l'indret de Llop Sanç. D'aquesta edificació se'n coneix que va fer-se per encàrrec de Bernat Guillem de Ribes vers l'any 1316, malgrat que ho va fer sense autorització. Per aquest motiu, el bisbe de Barcelona va manar que s'aturés la construcció i que s'eliminessin els elements defensius que pogués tenir. El denominat 'Castell del Bernat Guillem' va tenir poca continuïtat, ja que a fianals del segle XIV ja estava enrunat. La mateixa font apunta que les seves pedres es van utilitzar per construir les muralles que es feien aleshores a Sitges. La Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova va visitar les ruïnes l'any 1966. Aleshores, Joan Bellmunt va calcar el grafit del vaixell que va veure gravat en una de les parets de la cisterna, que ha estat identificat amb una nau d'època moderna.<\/p> ","coordenades":"41.2426700,1.7823900","utm_x":"397973","utm_y":"4566411","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64092-foto-08231-324-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["17"]},{"id":"64093","titol":"Santa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-eulalia-3","bibliografia":"GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf. Vol. 10. Barcelona: Artestudi edicions. MUÑOZ, M. (1997). Les Roquetes. Una aproximació a la seva història (Des del seu inici fins ara). Sant Pere de Ribes: El Grup.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'església parroquial del nucli de les Roquetes està situada al carrer Sagunt. És un edifici de planta irregular definit per una estructura rectangular de formigó a la part de llevant. La part de ponent presenta està constituïda per un cos ondulant revestit amb marbre de travertí, sobre la que destaca el campanar.","codi_element":"08231-325","ubicacio":"C. Sagunt . Les Roquetes","historia":"La primera parròquia de les Roquetes va construir-se l'any 1968 en uns terrenys cedits pels senyors Olià i Raventós. Era un edifici destinat al culte on també s'hi acollien activitats socials. Durant un temps es va destinar a un parvulari per als infants de la població, conegut com 'Els Tres Pins'. El 26 d'abril de l'any 1998 es va posar la primera pedra d'un nou temple dins el mateix solar, que no va ser consagrat fins el 12 de febrer de l'any 2000. L'antiga parròquia es va habilitar com a rectoria.","coordenades":"41.2285900,1.7483100","utm_x":"395094","utm_y":"4564889","any":"2000","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64093-foto-08231-325-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64094","titol":"Capella de Can Pere de la Plana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-can-pere-de-la-plana","bibliografia":"GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf. Vol. 10. Barcelona: Artestudi edicions.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"L'interior es troba deteriorat.","descripcio":"La capella de Can Pere de la Plana està adossada a la façana posterior del mas. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'un sol cos i té coberta a una vessant que desaigua a la façana lateral. El frontis s'obre amb un portal d'arc escarser ceràmic, sobre el qual hi ha un ull de bou. El temple antic va ser molt reformat durant el segle XIX, quan presumiblement el portal original fou desmuntat i traslladat en un cos annex de la masia. Aquest portal és d'arc de mig punt adovellat, en un dels brancals del qual s'observa la inscripció 'IHS 1577', que es correspon amb la clau original que va quedar mal situada a l'hora de muntar-la. És probable que el coronament de l'edifici fos reformat en el mateix període. A la façana de tramuntana s'hi ha adossat una nau moderna. L'acabat exterior es manté arrebossat. L'interior de la capella no conserva cap element arquitectònic d'interès i s'utilitza com a magatzem. S'ha obert un accés al mur posterior que comunica amb el pati posterior de la masia.","codi_element":"08231-326","ubicacio":"Can Pere de la Plana","historia":"","coordenades":"41.2782000,1.8049000","utm_x":"399913","utm_y":"4570329","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64094-foto-08231-326-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64094-foto-08231-326-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64095","titol":"Casa de l'ermità de Sant Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-lermita-de-sant-pau","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La casa de l'ermità està adossada a la façana de ponent de l'ermita de Sant Pau. És un edifici de planta irregular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant que desaigua a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat, que es troba descentrat en el frontis. Al costat hi ha una finestra d'arc pla arrebossat, com les tres del primer pis, que també tenen l'ampit motllurat. A l'extrem de ponent de la façana hi ha un contrafort, mentre que a la façana de ponent n'hi ha dos. Per la façana posterior en sobresurt un cos de dos nivells d'alçat amb el mateix pendent de la coberta que el principal. S'obre amb dues finestres d'arc pla arrebossat. Entre el volum principal i aquest cos n'hi ha un d'un sol nivell que ha estat afegit modernament. Al costat del portal d'accés hi ha adossat un pou quadrangular. L'acabat exterior és arrebossat, amb el frontis pintat de color blanc i les obertures ressaltades de color groc. En el revestiment de la façana hi ha gravats els anys '1936' i '2010'.","codi_element":"08231-327","ubicacio":"Camí de Sant Pau","historia":"","coordenades":"41.2664000,1.7667900","utm_x":"396703","utm_y":"4569064","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64095-foto-08231-327-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64095-foto-08231-327-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64096","titol":"En Met de Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/en-met-de-ribes","bibliografia":"FORTUNY, M. (2009). 'Donació d''El Met de Ribes' a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes', Quaderns de Patrimoni del Garraf. Núm. 11. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura ceràmica de petites dimensions que es troba situada a l'entrada de la biblioteca pública Manuel de Pedrolo. Representa la figura d'un home de mitjana edat vestit amb barret, faixa i espardenyes, que camina amb el cap alt. Damunt l'espatlla sosté una caçadora i al seu darrera hi ha una campana. A la base sobre la que està col·locada l'escultura hi ha dues plaques que expliquen el context de la donació.","codi_element":"08231-328","ubicacio":"Biblioteca Manuel de Pedrolo","historia":"Segons s'ha publicat recentment, el personatge de Jaume Raventós i Lloses, conegut com en Met del Castell, va viure a Ribes a la primeria del segle XX. En Met era pagès i residia amb la seva mare al castell de Sota-ribes. La seva popularitat residia en la seva traça tocant les campanes de l'església, de manera que aconseguia foragitar les tempestes que amenaçaven la collita. Es diu que mentre ell feia de campaner, cap pedregada va afectar els cultius ribetans. Tanmateix, aquesta versió de la història sembla incerta. Segons el testimoni oral de la propietària de Can Campana (avui Can Guillem), el darrer campaner de l'església vella de Sant Pere va ser Ventura Milà i Nicolau o el seu pare, que és qui realment tenia la fama d'espantar els temporals amb el seu toc de campanes. Expliquen que va existir un tal Met, que en sortir fotografiat al costat d'unes campanes va ser identificat erròniament com el campaner. L'escultura d'en Met de Ribes va ser donada a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes per l'artista Joan Roig i Capdevila el 25 d'abril del 2009, en el context de celebració del 10è aniversari de la Biblioteca Manuel de Pedrolo. L'artista va cedir l'obra en senyal d'agraïment pel bon tracte que van rebre els seus pares en viure a Ribes els darrers anys de la seva vida.","coordenades":"41.2599100,1.7751900","utm_x":"397396","utm_y":"4568333","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64096-foto-08231-328-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64096-foto-08231-328-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Realisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Joan Roig i Capdevila","observacions":"","codi_estil":"103|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64097","titol":"Olivera de Sant Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/olivera-de-sant-pau","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El tronc principal és mort, tot i que ha brotat per sota.","descripcio":"Olivera situada davant la façana de llevant de l'ermita de Sant Pau. Es tracta d'un exemplar centenari d'olivera (Olea europaea), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc curt, molt gruixut, tortuós i ramificat, caracteritzat per les fissures i els nusos. L'acció d'un llamp va matar el tronc principal, malgrat va seguir brotant per sota. La seva capçada és arrodonida i irregular. El fruit que produeix és l'oliva, ingredient bàsic de la dieta mediterrània.","codi_element":"08231-329","ubicacio":"Sant Pau","historia":"","coordenades":"41.2664900,1.7670300","utm_x":"396723","utm_y":"4569074","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64097-foto-08231-329-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64098","titol":"Retaule Major de l'Església Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-major-de-lesglesia-vella","bibliografia":"

PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. VICENTE, J. (1998). Els Retaules Barrocs de Ribes. Segles XVII i XVIII. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Es troba deteriorat.","descripcio":"

El retaule Major de l'església Vella està situat a la part de l'absis del temple. Es composa de tres eixos; el carrer central està presidit per una fornícula on hi ha la imatge de Sant Pere. El Sant porta els atributs de la tiara i les claus. Sota seu hi ha un manifestador que es prolonga fins a l'alçada de l'altar. Als carrers laterals hi ha les fornícules amb les imatges menors, de Sant Josep i el Nen i de Sant Jaume. Els carrers estan delimitats per columnes salomòniques, sobre les que descansen en els dossers semicirculars que rematen l'àtic. Entorn les imatges hi ha diverses talles de querubins, de motius vegetals i els escuts de Sant Pere. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.<\/p> ","codi_element":"08231-330","ubicacio":"Sota-ribes","historia":"","coordenades":"41.2595700,1.7641400","utm_x":"396470","utm_y":"4568309","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64098-foto-08231-330-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64098-foto-08231-330-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64100","titol":"Retaule de Sant Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-sant-pau","bibliografia":"PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El retaule de Sant Pau està situat a l'absis de l'ermita de Sant Pau. Es composa de dos nivells i d'un sol eix, presidit per una gran fornícula que acull la imatge de Sant Pau, que fou afegida modernament. La fornícula està custodiada per una columna per costat, que sostenen el segon nivell, definit per volutes i un perfil sinuós al centre del qual hi ha un quadre del sant. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.","codi_element":"08231-332","ubicacio":"Sant Pau","historia":"Antigament, el retaule de Sant Pau estava situat a l'església Vella de Sant Pere. El retaule original de l'ermita de Sant Pau, del qual se'n conserven testimonis gràfics, va ser cremat durant la Guerra Civil.","coordenades":"41.2665600,1.7668800","utm_x":"396711","utm_y":"4569082","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64100-foto-08231-332-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64100-foto-08231-332-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64101","titol":"Escultura de l'Avinguda Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-de-lavinguda-catalunya","bibliografia":"

PALACIOS, J.L., coord. (1999). Sant Pere de Ribes: Recull d'informació sobre el municipi. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'escultura anomenada 'Cossos' està situada al centre d'una placeta de l'Avinguda Catalunya de Les Roquetes. Està constituïda d'un bloc monolític quadrangular, amb la part lateral buidada interiorment de forma sinuosa. El bloc queda suportat amb una base circular. Les dues cares llises estan esculpides en alt relleu amb dos torsos femenins per costat. Els torsos estan representats en la seva part frontal, com si sobresortissin del bloc, i estan nus.<\/p> ","codi_element":"08231-333","ubicacio":"Avinguda Catalunya. Les Roquetes","historia":"

L'escultura 'Cossos' va ser creada per l'artista vilanoví Xavier Cuenca i Iturat. Va inaugurar-se l'any 1989.<\/p> ","coordenades":"41.2301900,1.7443500","utm_x":"394765","utm_y":"4565071","any":"1989","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64101-foto-08231-333-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-05-29 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"Xavier Cuenca i Iturat","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["17"]},{"id":"64102","titol":"El Drac de Tres Caps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-drac-de-tres-caps","bibliografia":"CALLAO, E. (2007). El ball de cabeçuts de Ribes. Una tradició perduda: recuperem-la!. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. DIVERSOS AUTORS (2003). Ball de Bastons a Ribes. Passió, festa i tradició. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial. MIRALLES, E. (1986). Bestiari del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Drac de Tres Caps forma part del bestiari més emblemàtic de Ribes. Es tracta d'un drac tricèfal fet de cartró. Tots tres caps estan caracteritzats amb la boca oberta i ulls esbatanats. Està pintat de color verd i vermell. El drac que surt a les cercaviles es correspon amb una còpia de fibra de vidre adquirida l'any 1991. A la boca s'hi fixen càrregues de foc i balla al ritme de les gralles.","codi_element":"08231-334","ubicacio":"Biblioteca Manuel de Pedrolo. Plaça Maria Mercè Marçal, 1","historia":"La primera notícia que tenim de la presència d'un drac a Ribes va ser per la festa de Sant Pau de l'any 1916, en què es va estrenar el conegut com a 'drac vell'. Aquest era un donatiu de l'alcalde Josep Puig i Miret. El ribetà Pere Carbonell i Grau, conegut com en Cargolí, va promoure cap el 1950 la recuperació de les festivitats i la vida cultural del poble. Entre les iniciatives que va prendre, va contactar amb la Lola Anglada perquè dibuixes un drac de tres caps. Inspirant-se en aquest dibuix, la casa El Ingenio va fabricar el Drac de Tres Caps, que va estrenar-se durant la Festa Major de Sant Pau de l'any 1972. Es tracta del primer drac tricèfal de Catalunya. L'any 1991 el regidor Jordi Mestre i Escofet va impulsar-ne una còpia de fibra de vidre que facilités la feina del portador.","coordenades":"41.2492400,1.7696300","utm_x":"396914","utm_y":"4567156","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64102-foto-08231-334-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]},{"id":"64103","titol":"Gegants de Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-de-ribes","bibliografia":"CALLAO, E. (2003). Mig segle de gegants a Ribes. Festa Major de Sant Pere. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. GÜELL, M. (2010). 'Remodelació a fons dels gegants vells de Sant Pere de Ribes'. Quaderns de Patrimoni del Garraf. Núm. 12. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A Ribes hi ha dues parelles de gegants, en Pere i la Paula com a gegants vells i l' Andreu Planas i la Marina com a gegants nous. Estan fets de cartró pedra sobre una estructura de fusta. En Pere porta capa i corona i sosté un ceptre en una mà i un pergamí a l'altra; la Paula també porta capa i corona i sosté un ram de flors. Els gegants nous van vestits amb vestidures d'inspiració medieval; l'Andreu porta una torre en una mà i una vara i la Marina sosté amb les dues mans un ram de blat, olivera i raïm.","codi_element":"08231-335","ubicacio":"Pl. de la Vila, 1","historia":"La primera vegada que uns gegants van assistir a la celebració de la Festa Major de Sant Pere va ser l'any 1949, en què el Pagès i la Pagesa de Vilanova van ser convidats a Ribes. Els anys posteriors van venir els gegants de les poblacions veïnes fins que, a causa de la despesa econòmica que suposava, des del consistori es va decidir encarregar uns gegants propis. Es van encarregar a la Casa Ingenio de Barcelona l'any 1952 i es van sufragar per subscripció popular. Els vestits amb què anaven guarnits van ser confeccionats pel sastre ribetà Bonaventura Roig. La inauguració oficial dels gegants va ser el 28 de juny de l'any 1952 en el context de la Festa Major de Sant Pere. La celebració es va acompanyar de balls populars, dels cabeçuts i dels gegants de Vilanova i Sitges, que van actuar com a padrins. En un primer moment no tenien nom, fins que se'ls va batejar Pere i Paula en honor als sants patrons de la vila. A causa del desgast que pateixen en les seves sortides, han hagut de ser restaurats en nombroses ocasions, pel que el seu aspecte extern ha variat. Per tal de revitalitzar les celebracions del poble, l'any 1999 la Colla de Geganters decideix crear una nova parella de gegants. El gegant masculí es va caracteritzar segons el personatge Andreu Planas, que una llegenda li atribueix l'alliberament de la torre de Miralpeix pels volts del segle XII. Des d'aleshores, els quatre gegants amenitzen les celebracions populars de Ribes, sempre acompanyats de la música dels grallers.","coordenades":"41.2629000,1.7759300","utm_x":"397463","utm_y":"4568665","any":"","rel_municipis":"08231","municipi_nom":"Sant Pere de Ribes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08231\/64103-foto-08231-335-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-04-14 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]}],"cache":"2026-04-09 13:49:57"}