AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Edita Josep Domingo i Elies. Alella. GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim. 'Arquitectura Religiosa Preromànica i Romànica en el Baix Maresme'. La Comarcal, edicions. Argentona, 2001. Volums 1 i 2.<\/p> ","centuria":"XII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Església construïda en diferents èpoques de manera que s'hi reflecteixen elements característics del romànic, del gòtic, del renaixement i del barroc. La construcció actual és d'una sola nau rectangular, amb absis pentagonal amb volta de creueria, i flanquejada per sis capelles laterals, tres a cada costat, corresponent als tres trams de volta de l'estructura de l'edifici. Al tram central de la nau s'aixeca una volta de mitja taronja coronada per una llanterna de secció hexagonal i coberta amb rajola vidriada. L'accés a les capelles -totes elles comunicades entre sí- des de la nau central es fa a través d'un arc de mig punt, si bé la volta d'aquestes també és de creueria. En destaquen els capitells i algunes claus de volta, com la del presbiteri. La torre del campanar, d'origen romànic, està situada a la dreta de l'altar, sobre la volta de la capella del Roser. Té quatre pisos amb un total de 20 m d'alçada. Consta de dos cossos de planta quadrada. A l'inferior -i primitiu- s'hi observen lesenes laterals i, en tres de les seves façanes, unes arcuacions llombardes sota les quals hi ha petites finestres on antigament hi havia les campanes. Al cos superior hi trobem noves obertures que incorporen les campanes. En tres façanes tenim obertures verticals d'arc de mig punt de diàmetre superior a la llum dels brancals, eixamplament produït per la incorporació de les campanes; mentres que a la façana restant hi ha una finestra de mig punt amb un mainell central. La torre es remata amb una cornisa perimetral, un coronament de merlets de forma piramidal i finalment una estructura metàl·lica de formes corbes que conté noves campanes superposades de major a menor. La façana principal, fruit de les reformes de l'any 1611, està orientada a sud-oest i es caracteritza per la seva portalada barroca, el rosetó central i el frontó triangular amb un relleu central i rematat per tres llargs pinacles. La portalada destaca per la profusió d'elements. Està flanquejada per dues columnes amb estries en espiral i decorades en la seva part inferior, que suporten un entaulament i un frontó entretallat per una fornícula clàssica, i decorat per volutes. A banda i banda de la fornícula hi ha una pilastra adossada que suporta una petita cornisa i dos elements ornamentals, i a la part central allotja la imatge de Sant Feliu. Les façanes laterals són opaques, només trencades per l'aparició de les gàrgoles de la coberta. Tret de la principal, tota la resta de façanes estan rematades per un seguit de merlets esglaonats que donen unitat al conjunt. L'absis, amb algun arc cec en posició central, està reforçat a les arestes per quatre contraforts de nova construcció ben visibles des de la plaça. Finalment cal destacar la Capella del Santíssim, de la qual existia un projecte d'Antoni Gaudí que mai es va arribar a dur a terme, que fou construïda en darrera instància adossada al llarg de la façana sud-est, prop de la rectoria. Es tracta d'un volum de planta rectangular amb coberta a una sola vessant, d'estil neogòtic, amb un finestral amb vitralls i una imatge del Sagrat Cor. Una portalada adovellada d'arc de mig punt - traslladada de la portada de l'església amb les obres de la seva ampliació- comunica la nau central amb la capella.<\/p> ","codi_element":"08003-1","ubicacio":"Plaça de l'Església, 8","historia":"
Els primers documents que en fan referència a la primera església a Alella daten del segle X (any 993). Però l'actual església és obra del segle XV. La primera pedra es va col·locar el 9 de setembre de l'any 1454, finalitzant les obres l'any 1463, construïda sobre la primitiva església romànica dels segles XI i XII. Aquesta primera església corresponia a l'actual presbiteri i a les quatre capelles que li són més properes, i se'n conserva únicament l'estructura de les primeres capelles -on hi havia el transsepte- i la base del campanar. Dos-cents anys més tard, a principis del segle XVII, l'església quedà petita, de manera que es decidí ampliar el recinte. Les obres d'ampliació es van realitzar des del 1611 fins l'any 1613. Fins al segle XIX no hi tornaren a haver obres de reforma, que consistiren en la construcció de la Capella del Santíssim, i que foren realitzades l'any 1886, ocupant el carreró que hi havia entre l'església i la rectoria. La porta d'entrada a la capella és la mateixa del portal de l'església del segle XIV, que fou traslladada amb l'ampliació de 1613. El primer projecte de la capella fou dibuixat per Antoni Gaudí però mai es va arribar a materialitzar. Segons una inscripció gravada a les campanes, aquestes foren foses a Lima l'any 1772 i portades aquí per Manuel Amat, virrei del Perú.<\/p> ","coordenades":"41.4935600,2.2944400","utm_x":"441106","utm_y":"4593790","any":"1454","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37142-foto-08003-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37142-foto-08003-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37142-foto-08003-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el Catàleg de patrimoni del POUM, la rectoria està inclosa a la fitxa de l'església, però aquí l'hem individualitzat en una fitxa pròpia per donar més rellevància a la seva descripció i visualització.","codi_estil":"85|91|92|93|94|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["21"]},{"id":"37143","titol":"Ca l'Alemany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lalemany","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge de tres façanes amb la mitgera sud-oest adossada a un conjunt de cases de cos de planta baixa i pis, amb pati davanter, que s'alineen al llarg del carrer Calderó. Es tracta d'una construcció de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de terrat pla, que es caracteritza fonamentalment per la seva façana principal, orientada a sud-est i oberta al jardí del davant, amb elements decoratius de caire modernista. Les obertures s'ordenen segons tres clars eixos verticals de composició que fan que la façana, alhora, sigui completament simètrica. Totes les obertures són d'arc rebaixat, de les quals cal remarcar els guardapols amb forma d'arc carpanell decorats amb motius vegetals de les finestres de les plantes pis. L'eix central es reforça amb la presència del portal d'entrada -de gran alçada- i dels balcons de les plantes pis, el primer suportat per dues mènsules de pedra i el superior amb una volada menor. Els tres eixos es rematen amb uns petits rosetons o claustres decoratius amb uns coronaments o frontons de formes lobulades a la part superior, amb major presència de l'element central. La resta de façanes són més pobres, si bé apareix algun element amb les mateixes formes sinuoses tal com passa amb el volum de l'escala en arribar a la coberta.","codi_element":"08003-2","ubicacio":"Carrer Calderó, 2","historia":"","coordenades":"41.4917100,2.2939100","utm_x":"441060","utm_y":"4593584","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37143-foto-08003-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37143-foto-08003-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37143-foto-08003-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37144","titol":"Casa Arenas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-arenas","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatge, de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de terrat pla, que ha estat objecte d'una profunda transformació. El cos principal, en forma de L, presenta un cos irregular adossat amb façana al carrer d'en Ribas que no té cap interès arquitectònic. L'interior ha estat totalment reformat i modernitzat, de manera que no es reconeixen els elements primitius de la construcció. De fet, l'únic element a destacar és la transformació de les façanes est -la principal- i part de les nord i sud, donant-li un caràcter historicista molt diferent de la resta del volum. Les noves façanes es caracteritzen pel ritme de les obertures segons eixos de composició vertical, els balcons de la segona planta i la cornisa amb mènsules que, juntament amb la barana acroteri massissa, coronen l'edifici. A remarcar el tractament diferenciat dels acabats de les façanes, tot combinant estuc dibuixant carreus -a la planta baixa i als emmarcaments de les obertures- i obra vista a la resta dels plans. De l'entorn caldria esmentar el jardí davanter, ocupat bàsicament per un centre de jardineria, i la part del nord amb façana a la riera Coma Fosca, amb diferents exemplars de pins.","codi_element":"08003-3","ubicacio":"Carrer Ribas, 1-3","historia":"Transformació feta el segle XIX sobre una antiga casa de construcció anterior. L'any 1998 es realitza una reforma interior.","coordenades":"41.4926700,2.2930600","utm_x":"440990","utm_y":"4593692","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37144-foto-08003-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37144-foto-08003-3-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37145","titol":"Can Balcells; Caves Signat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-balcells-caves-signat","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. LOSADA, J.C; PARDO, J. i PUIG, E. (1993). Ahir i avui del vi d'Alella. Ajuntament d'Alella i Consell Regulador D.O Alella.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació d'estil neoclàssic situada en plena urbanització de la Creu de Pedra. Es tracta d'un bell edifici de composició molt clara, línies definides i bones proporcions. És de planta gairebé quadrada, si bé s'allarga cap a llevant degut a un porxo amb terrassa adossat en aquest costat. Té una alçada de planta baixa, pis i golfes, amb la crugia central més elevada amb coberta a quatre aigües - les crugies laterals tenen coberta a tres vessants-. La façana principal, orientada a migdia, està estructurada verticalment en eixos de composició on s'agrupen les obertures, i horitzontalment en cornises que separen les diferents plantes. Cal destacar les balconeres de la planta pis, amb un balcó en posició central amb una treballada barana de ferro i dos parells de mènsules de pedra a la part inferior. La façana lateral de llevant és similar a la principal, amb tres eixos verticals amb les corresponents balconeres que surten al porxo i a la terrassa superior respectivament. La façana nord, tot i conservar l'estructura compositiva, és més pobre. En canvi, la façana de ponent és gairebé opaca i no té elements a destacar. El més representatiu del conjunt, però, és la zona de les golfes. Els cossos laterals tenen unes petites obertures geminades, centrades als corresponents eixos de composició, que queden amagades per un ràfec caracteritzat per la successió de tirants de puntals de fusta que sostenen el vol de la coberta. Aquesta mena de barbacana crea una zona d'ombra que recorre les façanes donant una imatge d'unitat trencada, però, pel cos central que en sobresurt. Aquest té una agrupació de tres finestres de proporcions verticals a la zona de les golfes de la façana principal que es reprodueix a la façana posterior, i està rematat per una cornisa emmotllurada amb elements decoratius vegetals. A remarcar, també, el jardí que envolta la casa, amb importants espècies vegetals de gran tall.","codi_element":"08003-4","ubicacio":"Charles Rivel, 6-8","historia":"L'empresa Signat neix físicament l'any 1987, quan es construeixen les actuals caves i es rehabilita la finca. Els cellers ocupen una superfície de 2000 m2.","coordenades":"41.4882000,2.2965500","utm_x":"441277","utm_y":"4593193","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37145-foto-08003-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37145-foto-08003-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37145-foto-08003-4-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37146","titol":"Cal Baró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-baro","bibliografia":"
AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, Salvador (1964). 'Les cases del poble i el creixement de la població'. Alella, núm. 40, abril de 1964. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ, Anton (2007). Catalunya medieval. Els pobles medievals de Barcelona - El Maresme. Ed. March Editor. El Vendrell. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.<\/p> ","centuria":"XIII - XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt d'edificis envoltats per una zona enjardinada, limitat per una tanca de pedra. Existeix una torre de vigilància i defensa molt ben conservada de planta circular, amb quatre nivells interiors (evidenciats per les finestres visibles d'entre les què en destaquen dues amb decoracions d'època gòtica amb arcs lobulats), dotada de quatre matacans en el nivell superior i acabada amb merlets. La masia té façana simètrica aparentment basilical tot i que la planta i la solució de la teulada no corresponen a aquesta tipologia. De fet, pertany al grup V, a partir d'una remodelació del segle XVII. A la façana destaquen la porta d'entrada (adovellada), el balcó central de la planta primera i els dos elements esgrafiats que l'acompanyen a cada costat: un rellotge de sol i l'escut del baró de Ribelles, molt malmesos. Trobem altres motius ornamentals esgrafiats o pintats sobre les finestres. La teulada té quatre vessants perpendiculars, amb carener paral·lel a la façana, si bé una teulada de carener perpendicular a aquesta corona l'element central. La planta denota les successives ampliacions. Parteix d'una construcció inicial amb tres crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a sud-est, amb la típica solució d'un gran espai d'entrada i una gran sala central a la planta primera. En planta baixa destaca el volum posterior afegit el segle XVI que correspon al celler, amb tres crugies cobertes amb volta de maó pla situat a la part posterior dels tres cosses, semi soterrat. A la primera planta hi trobem una escaleta que connecta directament amb el tercer pis de la torre adossada. Al segle XVII s'hi adossà a la banda de llevant una construcció -ja molt transformada- com a annex al celler. Finalment, els segles XIX i XX es construeix el cos poligonal destinat a l'habitatge dels masovers que tanca, per la banda de llevant, el conjunt. D'altra banda, és al costat de ponent, en una zona terrassada del pati entre un estany del jardí i la torre de defensa, on trobem noves restes de canalitzacions i estructures d'una construcció del segle XVII o XVIII descobertes durant els treballs arqueològics realitzats l'any 2004. A la capella hi ha una imatge que fou rescatada del convent del carrer del Carme de Barcelona durant els incidents de 1835 i, posteriorment, durant la Guerra Civil, li van tallar els braços per poder-la amagar. De la resta de l'entorn cal destacar-ne les tanques de pedra i alguns exemplars vegetals de gran presència que embolcallen la torre a ponent i d'altres que remarquen el pati o era de la masia des del seu accés situat al sud de la finca. A l'angle superior del que havien estat els jardins de la finca es conserva la font del Garrofer dins d'un espai tancat que hi ha després d'una renglera d'habitatges unifamiliars. Fou construïda pel primer baró de Ribelles l'any 1908.<\/p> ","codi_element":"08003-5","ubicacio":"Carrer Onofre Talavera, 4","historia":"
La masia de cal Baró podria trobar-se en terres del que havia estat l'antic Mas Colomer de Sorbers documentat ja l'any 1300, segons afirmen fonts locals. L'any 1473 es té constància que el mas fou propietat de Benet Casals. Posteriorment passà a mans d'Antoni Ferrer. L'any 1619, quan n'era propietari en Mateu Ferrer, es coneixia com a mas Ferrer de la Torre. A principis del segle XVIII, la família Ferrer fou expulsada a causa dels deutes i la masia fou adquirida en subhasta pel cònsol de França, Llorenç Soley, passant-se a anomenar mas Soley. El 1770 s'anomena cal Canonge, ja que pertanyia a l'abat Codolà, Canonge de la Seu de Girona. A mitjan segle XIX passà a Josep Bofarull, Baró de Ribelles, moment a partir del qual la casa passà a anomenar-se cal Baró.<\/p> ","coordenades":"41.4925400,2.2923100","utm_x":"440927","utm_y":"4593678","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37146-foto-08003-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37146-foto-08003-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37146-foto-08003-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Domèstic"],"data_modificació":"2019-12-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1772","rel_comarca":["21"]},{"id":"37147","titol":"Cal Barqué","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-barque","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XV - XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga masia situada al bell mig del nucli antic d'Alella, a la plaça de l'Ajuntament. Es tracta d'una construcció de planta baixa, pis i golfes, a la qual s'han adossat un conjunt de cossos annexos a la part posterior sense interès. La coberta és de teula àrab a dues aigües i asimètrica, ja que una de les vessants és més llarga que l'altra. L'element més representatiu és la façana principal, de gran amplada i oberta a la plaça amb orientació sud. Ha sofert moltes transformacions per l'aparició d'establiments comercials en planta baixa que en malmeten l'ordre compositiu amb obertures de grans dimensions. El mateix fenomen es reprodueix a l'interior, amb nous tancaments per compatibilitzar els diferents usos. A destacar el portal central de mig punt, la balconera superior i el rellotge de sol -amb la data 1774 esgrafiada- que l'acompanya a la planta pis, molt més opaca que la planta baixa. És una façana pobra però de gran representativitat per la seva implantació i dimensions respecte la plaça. La façana del darrera ha perdut la seva fesomia pels diversos afegits i reformes realitzades. De l'interior se'n conserven els arcs de pedra que separen les diferent crugies de la planta baixa.","codi_element":"08003-6","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 9","historia":"El 1444 s'anomenava mas Porrassa, essent abans dels Arbúcies. El 1515 n'era propietari Tomàs Soler. Fou el 1590 quan en Jaume Soler vengué l'hort que hi havia davant la casa per fer-hi la plaça. El 1659 en Lluís Arbuès comprà la casa a Joan Soler. L'any 1777 pertanyia a Antoni Arbuès, apotecari d'Alella. És l'any 1833, quan consta ja com a propietari en Josep Segur, amb el sobrenom del Barqué, donant així el nom que coneixem a la casa.","coordenades":"41.4939100,2.2947400","utm_x":"441131","utm_y":"4593828","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37147-foto-08003-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37147-foto-08003-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37147-foto-08003-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37148","titol":"Can Bertran \/ Vil·la Bertran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bertran-villa-bertran","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatge aïllat als quatre vents, de planta gairebé quadrada i amb tres plantes d'alçada, que és fruit d'una transformació d'una construcció anterior introduint elements neoclàssics i historicistes, propis de l'arquitectura de finals del segle XIX. La coberta, de teula àrab a quatre aigües, és potser un dels elements més representatius i de referència per la seva visió des de bona part de l'entorn. En destaca la torre mirador que sobresurt en posició central i la cornisa amb mènsules i cresteria que embolcalla les quatre façanes i dóna unitat a tot el volum, retallant-se formant petits frontons triangulars que, alhora, reforcen la importància de l'eix central de les façanes. Aquestes estan ordenades verticalment segons tres eixos de composició, essent bàsicament simètriques -amb alguna petita irregularitat com és la porta nova oberta d'accés directe a l'escala i el cos afegit posterior amb terrat -, i horitzontalment per les cornises que separen les diferents plantes. A remarcar la decoració de caire neoclàssic de les obertures, amb els trencaaigües amb frontó triangular de les balconeres de la planta pis, i el balcó central de la façana principal, orientada a migdia, i suportat amb mènsules de pedra. La decoració de les façanes es completa amb un estuc dibuixant franges horitzontals, tret de la façana principal, més treballada, amb un esgrafiat on es reprodueix una façana carreuada. Finalment, cal destacar el barri d'entrada des de la riera, la tanca de maçoneria, el camí d'accés i el jardí que s'estén davant la casa.","codi_element":"08003-7","ubicacio":"Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 15","historia":"El 1318 n'era propietari Martí Casa Susana donant-li el nom de mas Casa Susana. L'any 1515 passà a mans de Joan Sayol, anomenant-lo llavors mas Sayol de Vall. Posteriorment, i com a conseqüència d'un plet, l'any 1682 passà a Pujades de Vall fins a finals del segle XIX, quan la comprà Martí Cabús i Estapé, que fou qui la va fer construir tal i com es coneix actualment. Més tard, el 1907, la comprà Antoni Giralt i Raventós. Finalment passà a les mans de la família Bertran.","coordenades":"41.4959900,2.2949300","utm_x":"441149","utm_y":"4594059","any":"1886","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37148-foto-08003-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37148-foto-08003-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37148-foto-08003-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37149","titol":"Bodegues Gispert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bodegues-gispert","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de cases de cos situades al nord del nucli urbà amb front a la riera i pati al darrera. A l'extrem sud es diferencia un primer volum de planta baixa i dos pisos i amb diferents crugies que correspon a les Bodegues Gispert. A l'extrem nord les cases són de planta baixa i pis. Ambdós grups es caracteritzen pel tractament unitari de les seves façanes: cornises i balustrades contínues, eixos verticals de composició, obertures petites de proporció vertical, balcons a les plantes pis ¬intercalant balconeres i finestres- i acabats amb pintures de tons ocres. L'edificació que conté les bodegues està formada per tres cossos: un cos central flanquejat per dos volums laterals més estrets i pintats de diferent color. La façana seria simètrica si no fos pel fet de la distribució de les obertures dels volums laterals, de la planta baixa i les finestres tapiades de l'esquerra. La part inferior ha estat molt modificada al dividir l'edifici en tres habitatges. Les plantes estan separades per cornises. La façana es remata amb una cornisa dentellada i una barana acroteri massissa amb un coronament central triangular amb la data de1875 grafiada al mig.","codi_element":"08003-8","ubicacio":"Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 37 - 49","historia":"Conjunt edificat al darrer quart del segle XIX quan el nucli d'Alella va anar creixent cap al nord superant els límits de l'antiga Sagrera. Sobre el frontó hi ha grafiada la data de 1875, possible any de la seva construcció.","coordenades":"41.4970300,2.2953500","utm_x":"441185","utm_y":"4594174","any":"1875","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37149-foto-08003-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37149-foto-08003-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37149-foto-08003-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37150","titol":"Can Bonvehí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bonvehi","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XV - XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de grans dimensions situat a la zona del camí de Martorelles format per tres parts esglaonades a diferents nivells: una zona baixa al sud-est on trobem l'edificació principal amb un pati i jardins a ambdós costats i amb d'altres cossos annexos (un habitatge adossat, un pòrtic i una capella); un espai central amb una bassa; i finalment un llac a la part superior, envoltat d'un bosc de pins. L'edificació principal correspon a una antiga masia de tipus basilical amb una construcció historicista superposada a la façana principal, que es prolonga en el tractament de les façanes laterals, sobretot al costat de llevant. La coberta és de teula a dues aigües amb un cos central sobre aixecat, i amb un terrat a la part nord-est. L'edifici està constituït per tres crugies perpendiculars a la façana principal, la part nord de les quals resta soterrada. És per això que, tot i que el volum principal té planta baixa i dos pisos, la façana posterior mostra una alçada menys. El més representatiu del conjunt és, sens dubte, la façana historicista de l'any 1898 superposada que intenta reproduir la imatge d'un castell medieval. És de composició simètrica, amb fonamentalment tres eixos de composició verticals, ornamentada amb merlets, torrasses, flanquejada per dues torres circulars, cornises decorades, i formes neogòtiques medievals que es reprodueixen sobretot en les finestres, trencaaigües i balcons de pedra de les plantes pis. És però a la façana posterior on podem reconèixer parcialment la masia original, si bé ha estat ampliada i modificada amb l'aparició d'un balcó afegit a la planta pis. Conserva esgrafiats a la part superior que semblen originals. Cal destacar el pòrtic d'estil neoclàssic (d'arcs carpanells i barana de balustres) i la capella (coberta amb terrat pla i barana de balustres trencada per l'aparició d'un petit campanar d'espadanya). Són construccions situades a banda i banda de l'edificació principal, adossades a les façanes laterals. Posteriorment s'afegí un cos destinat a habitatge a l'oest, a continuació del porxo esmentat, que no té cap interès. S'hi accedeix des del nord en rampa entre murs de maçoneria fins arribar al pati davant la casa. Aquí trobem el pòrtic lateral i un mirador orientat al sud-est a un nivell inferior, que ens remarca un eix que articula tot el jardí, i continua cap a l'edificació principal i al jardí del darrera - al nivell de la planta pis pel desnivell del terreny -, amb diferents espècies de fruiters, arbusts i un gran cedre, i finalment una gran bassa quadrada amb una font decorativa que s'havia utilitzat anteriorment com a piscina. En aquest punt trobem un mur que ens porta al nivell superior, amb elements decoratius d'estil neoclàssic, com l'escala amb una petita construcció coberta amb cúpula amb rajola vidriada i les balustrades que coronen els murs de contenció. En aquesta segona plataforma hi trobem una plantació d'oliveres que puja lleugerament fins arribar al darrer nivell, on hi ha el llac, envoltat de pinedes a banda i banda i amb una mena de templet a quatre aigües. A la part sud-oest de la finca, i separada per murs de pedra, arribem baixant per dos camins a la zona de conreus del conjunt. La seva proximitat amb l'edificació de Can Vegetalí configura una imatge molt característica de la zona del camí de Martorelles.","codi_element":"08003-9","ubicacio":"Camí de Martorelles, 7","historia":"Situat en un emplaçament similar al del mas Company de Munt, propietat de Pere Company l'any 1477 i d'Antoni Company de Munt el 1588. A mitjan segle XVII fou adquirida per Francesc de Bonvehí, doctor en dret. L'any 1777 passà a Antoni Joncà, anomenant-se Can Joncà (1833). Posteriorment es vengué a Pau Riera i després a les famílies Oller, Pagès i Barbarà.","coordenades":"41.5020800,2.2878400","utm_x":"440563","utm_y":"4594740","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37150-foto-08003-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37150-foto-08003-9-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|116|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37151","titol":"Can Boquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-boquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt constituït per la masia original, una torre a la part posterior, un cos lateral adossat i el pati davanter. L'edificació principal fou objecte d'una intervenció que afectà substancialment la part est, sobretot la coberta i la façana sud-est, obres que foren paralitzades i parcialment enderrocades, ja que malmetien en gran mesura el volum primitiu i la imatge tradicional de la masia. El mateix passa amb el cos lateral que tanca el pati pel nord, que es desdiu totalment del conjunt. Quant a la masia original pròpiament dita, de planta baixa i pis, la coberta ha estat totalment refeta. Es manté la coberta a dues aigües al cos principal i a la torre adossada al darrera, element de planta quadrada de tres alçades i amb petites obertures a la façana nord-est. A destacar la façana principal, orientada a sud-oest, amb un portal adovellat d'arc de mig punt en posició central, sobre el què trobem una interessant finestra coronella amb carreus de pedra, flanquejada per altres finestres gòtiques de menors dimensions. La resta de façanes han estat totalment transformades. Cal esmentar el pati davant la casa delimitat per un mur de contenció de pedra que s'obre cap a la riera, així com l'espai en planta baixa ocupat pel celler, dividit en quatre parts per tres grans arcades.","codi_element":"08003-10","ubicacio":"Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 8","historia":"Fins l'any 1477 pertanyia a Joan Fontanilles. A mitjans del segle XVII la vídua Cristina de Fontanilles es casà amb Joan Boquet, qui donà definitivament nom a la casa. A l'any 2009 es realitza una reforma interior parcial per a ús de celler a la planta baixa.","coordenades":"41.4976500,2.2975500","utm_x":"441369","utm_y":"4594241","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37151-foto-08003-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37151-foto-08003-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37151-foto-08003-10-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37152","titol":"Cal Boter; Les Hortènsies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-boter-les-hortensies","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XV - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per diverses construccions d'entre les quals cal destacar una antiga masia ampliada a ponent amb un volum de caire modernista. Situada a l'extrem nord de la propietat, entre una franja boscosa propera al torrent Vallbona i la riera Coma Clara, s'hi accedeix des d'aquesta per un camí amb un lleuger desnivell que ens condueix al pati terrassat davant la casa. L'entorn ha estat completament transformat amb la construcció de nous edificis destinats al nou centre geriàtric que en desvirtuen la imatge del conjunt. L'edificació principal correspon a una antiga masia, una construcció de planta rectangular i una alçada de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües, de la qual només cal destacar la portalada adovellada d'arc de mig punt de la façana principal, orientada a migdia, desvirtuada per la teuladeta en forma de visera que en protegeix l'entrada. A ponent, s'hi adherí un volum, també de planta baixa i pis, i amb obertures que combinen arcs de mig punt i carpanells. Consta de dos cossos de planta quadrada rematats per una mena de merlets de formes arrodonides i una petita torre-badalot amb coberta piramidal bombada que dóna accés al terrat, elements decorats, juntament amb les xemeneies i els arrambadors, amb rajola vidrada de color verd. Al límit nord de la finca trobem una construcció similar però de planta circular. Els interiors contenen elements característics del modernisme. Per adaptar-los als nous usos, s'han enderrocat els tancaments que separaven les dues construccions i s'han unificat els interiors per motius funcionals, així com rehabilitat les façanes tot deixant les dovelles, llindes i llindars vistos.","codi_element":"08003-11","ubicacio":"Av. Sant Josep De Calassanç, 57","historia":"En una peça de l'antic mas Oliver, l'any 1759 apareix una casa propietat de Miquel Ferrer. L'any 1863 l'heretà Jaume Ferrer, anomenat 'Bota'. La masia fou la casa natal de Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909). L'any 1902 es va ampliar la masia original cap a ponent amb dos nous cossos de caire modernista, data que figura a la porta de ferro d'accés al recinte. Després fou propietat de la família Salellas. El nom de Les Hortènsies li ve al ser propietat de la família Romano Rifà. FRANCESC FERRER i GUÀRDIA (1854-1909). En la seva joventut fou dependent de comerç. Més tard treballà com a revisor del ferrocarril de Barcelona a França. Emprengué també alguns negocis, entre ells la importació de vins i tornà a cursar la carrera de mestre. Un cop graduat, fundà l'Escola Moderna, inspirada molt directament en els principis llibertaris, que Ferrer propagà amb gran activitat. Acusat de ser l'instigador de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), el 9 d'octubre comparegué davant un consell de guerra i, condemnat a mort, fou afusellat el dia 13 a Montjuïc. La seva intervenció directa en els fets anteriors no ha pogut ser provada.","coordenades":"41.4987800,2.2945900","utm_x":"441123","utm_y":"4594369","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37152-foto-08003-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37152-foto-08003-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37152-foto-08003-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Fou la casa natal de Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909).","codi_estil":"94|98|105|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37153","titol":"Can Bragulat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bragulat","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XV - XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt amb diferents edificacions d'entre les quals en destaca la masia original i el cos lateral dret adossat perpendicularment. A l'esquerra hi trobem un antic magatzem convertit ara en sala d'exposició i vendes de vi, que es relaciona com a element independent al catàleg de patrimoni. El volum principal correspon a una construcció de tres cossos situada al bell mig del nucli antic d'Alella, modificada per l'aparició de diversos volums adossats a ambdós costats. És de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. La façana principal, orientada a sud-est, està ordenada segons tres eixos de composició verticals, si bé les finestres laterals estan disposades irregularment. En posició central trobem un portal rodó amb grans dovelles, flanquejat per finestres rectangulars amb llinda de pedra. La planta pis està formada per tres interessants finestres gòtiques d'arc conopial, emmarcades amb carreus de pedra, i un rellotge de sol. El cos lateral és el que ha estat més transformat després de la recent rehabilitació de tot el conjunt, allargat amb un cos nou de planta baixa. Està cobert a una sola vessant i en destaquen les finestres gòtiques: dues a la façana del jardí i una més al darrera, i el portal d'arc rebaixat. També és interessant la porta de sortida a la terrassa de la planta pis del cos de l'esquerra, decorada amb motius gòtics com la resta d'obertures. Cal esmentar el pati o era delimitat pels volums abans esmentats i per la tanca de pedra que el separa del carrer.","codi_element":"08003-12","ubicacio":"Riera Fosca, 18","historia":"La finca original correspon a l'antic casal dels Pujades de Vall, família important d'Alella que, l'any 1465, tenia sepultura dins l'església parroquial. Joan Pujades comprà la casa a Miquel Sayol. L'any 1893 la posseïa la vídua Rosa Calderó de Pujades. Després passà a la família Bragulat que, per complicacions econòmiques, hagueren de destinar una part de la casa com a magatzem de vins.","coordenades":"41.4932700,2.2935200","utm_x":"441029","utm_y":"4593758","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37153-foto-08003-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37153-foto-08003-12-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37154","titol":"Can Bruy","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bruy","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès formada per tres volums diferenciats adossats entre sí, tots ells de planta baixa i pis i coberta a dues aigües, tot i que amb pendents en direccions diferents. En destaca el volum de la dreta, possiblement l'originari de tot el conjunt. La seva façana principal, orientada a sud-est, s'ordena segons dos eixos de composició verticals, si bé la planta baixa és asimètrica. Cal remarcar el portal adovellat d'arc de mig punt situat a l'esquerra, les petites finestres emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis i el rellotge de sol situat en posició central amb la data 1807 gravada. Quant a la façana nord-est, trobem un pla amb poques obertures i remarcada per la presència de quatre grans contraforts de pedra, ben visibles des de l'entorn immediat. Les façanes dels dos volums adossats a l'esquerra no tenen elements a destacar: ambdues tenen estrictament un portal d'arc rebaixat i una petita finestra a la planta pis. L'entorn es caracteritza per l'era davant la masia i els murs de pedra del costat de llevant que en limiten l'espai convertit ara en jardí privat. A la part posterior hi ha un altre cos adossat que no té cap interès, i que és fruit d'una ampliació recent del cos central.","codi_element":"08003-13","ubicacio":"Camí de Martorelles, 8","historia":"Es té constància de l'existència de l'antic mas Sura, propietat de Bernat Sura l'any 1411. El 1515 era conegut com a mas Galvany de Munt, en ésser propietari Boronat Galvany. A mitjans del segle XVII la pubilla Galvany es casà amb Pere Bruy. Ja al 1700 pertanyia a Maria Brull, passant posteriorment a Josep Brull (1735) i a Antoni Bruy Torrentbó. L'heretat fou adquirida finalment per Martí Colomer Bruy.","coordenades":"41.5032800,2.2878900","utm_x":"440568","utm_y":"4594873","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37154-foto-08003-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37154-foto-08003-13-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37155","titol":"Can Cabús de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cabus-de-baix","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIV -XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per l'edificació principal, el barri i passeig d'entrada, i l'era o pati davant la casa. L'edificació principal, restaurada recentment, correspon a una antiga casa de pagès però que ha sofert moltes transformacions al llarg del temps. Es tracta d'una construcció de planta irregular gairebé quadrada, de planta baixa i dues plantes pis d'alçada, i coberta de teula a dues aigües. Les seves quatre façanes són molt austeres i amb poques obertures amb predomini del ple sobre el buit. En destaca la façana principal, orientada a migdia, amb les seves obertures ordenades, amb alguna irregularitat, segons tres eixos de composició verticals. A remarcar el portal d'arc rebaixat de la planta baixa i la balconera central de la planta pis. De l'entorn cal esmentar l'era davant la casa, caracteritzada per la seva dimensió i per les diverses espècies d'arbres que hi habiten d'entre els quals cal destacar els plàtans i la palmera de gran alçada que presideix el conjunt i esdevé una important fita visual d'entre les construccions que s'estenen al llarg del costat de llevant de la riera d'Alella. També a remarcar el passeig arbrat d'accés que arrenca tot creuant un barri amb decoració historicista, flanquejat per dos plàtans, al peu de la mateixa riera. Existeixen també d'altres construccions auxiliars al voltant de l'era i darrera la mateixa casa que no tenen elements a destacar.","codi_element":"08003-14","ubicacio":"Av. Sant Josep De Calassanç, 10","historia":"L'any 1392 pertanyia a Pere Roure, anomenant-se així mas Roure. A mitjans del segle XVIII, Francesca Roure es casà amb Joan Cabús, passant d'aquesta manera a pertànyer a la família que li donà nom: Can Cabús de Baix, per diferenciar-la de l'altra masia que ja posseïen a la part alta del torrent de la Coma Clara. Posteriorment, a principis del segle XX, la casa es va vendre a Araceli Fabra i Puig.","coordenades":"41.4980600,2.2965400","utm_x":"441285","utm_y":"4594288","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37155-foto-08003-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37155-foto-08003-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37155-foto-08003-14-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Historicista|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|116|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37156","titol":"Can Calderó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-caldero","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. VILA, Marc Aureli (1980). 'La casa rural a Catalunya'. Col·lecció Vida i costums dels catalans. Ed. 62. Barcelona.","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per l'edificació principal, una capella adossada amb voltes d'estil barroc, un jardí amb un important mur de pedra i un camí d'accés amb un barri d'entrada. L'edificació principal correspon a una gran casa senyorial de planta baixa, pis i golfes, i coberta a quatre aigües amb un petit carener horitzontal de teula àrab i amb arestes de ceràmica vidriada. Està constituïda per un cos central de tres crugies, una torre al costat esquerre i cossos laterals de només planta baixa. Darrera encara trobem d'altres construccions auxiliars adossades sense cap interès. Tot i que s'accedeix des del sud, tot creuant el barri d'entrada, la façana principal està orientada a ponent. Fins al segle XIX s'hi accedia des del barri del Rost. Les obertures s'ordenen segons eixos de composició verticals. Cal destacar les balconeres emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis, amb balcons que són un afegit que marca la moda del segle XVIII, i que fa que retallin el portal adovellat de mig punt de la planta baixa. També són molt interessants la sèrie de petites finestres d'arc de mig punt de les golfes. A l'esquerra, i seguint l'ordre de composició de la façana, s'aixeca una doble torre emmerletada -amb una de més petita que apareix sobre la primera- que fou transformada anteriorment en eliminar la coberta a quatre aigües original. A la part posterior, i a l'alçada de la primera planta per raons del desnivell del terreny, trobem la capella coberta amb voltes gòtiques, amb accés independent des de l'exterior. A remarcar els espais interiors que encara conserven elements característics originals, com són les golfes, el celler i les sales principals, amb sostres de jàsseres, voltes de maó pla, bigues i cavalls de fusta, i arcs rebaixats en planta baixa. El celler, situat al fons, és l'espai més gran de la casa i unifica totes les crugies de forma transversal. Encara conserva les dues premses originals.","codi_element":"08003-15","ubicacio":"Av. Sant Josep De Calassanç, 2","historia":"L'edifici pot estar ubicat sobre una antiga construcció possiblement de l'època de la torre de defensa, tot i que la coronació amb merlets d'aquesta deu ser posterior. Des del segle XIII fins al XVI s'anomenà mas Dauder, fins que fou adquirit per mossèn Oller. El 1595 la comprà Geroni Resplans agafant el nom de mas Resplans. El 1655 pertanyia a Magdalena Resplans, que es casà amb Miquel de Calderó, regent de l'Audiència de la Reial Cancelleria. Va ser ell qui la remodelà i la dotà del seu aspecte actual. L'any 1895 l'heretà Salvador de Calderó.","coordenades":"41.4957400,2.2969200","utm_x":"441315","utm_y":"4594030","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37156-foto-08003-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37156-foto-08003-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37156-foto-08003-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa.Hi ha dues postals rellevants dedicades a la casa. La primera retrata l' aplec de la mare de Déu de Núria, que s'hi feia cada 8 de setembre; amb cantada de goigs i tot. Es va deixar de fer cap els anys 70 del passat segle XX. La segona mostra una gran senyera penjada al balcó, l'any 1914.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37157","titol":"Ca les Monges; Can Cardona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-les-monges-can-cardona","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per l'edificació principal -masia corresponent al grup VI -, un passeig arbrat d'accés des de la riera, un pati amb un barri, una gran bassa i la font de la Salut. L'edifici principal correspon a una masia de planta baixa, pis i golfes, que ha sofert diverses transformacions respecte la construcció original, amb un cos adossat a la façana nord-oest de dues alçades. La coberta és de teula a quatre aigües, amb la part central lleugerament sobre aixecada respecte la resta. L'habitatge està reformat; una cambra conserva encara part d'una doble alcova, ja que d'una banda en feren una capella tancada quan hi habitaren monges. De les façanes cal destacar la principal, a sud-est, amb l'accés dels propietaris, i en menor mesura, la sud-oest, amb l'accés a la casa dels masovers, si bé ara tot s'utilitza com un sol habitatge. La façana principal és simètrica i està ordenada segons tres eixos de composició verticals. En destaca el portal adovellat d'arc de mig punt de la planta baixa del segle XV, les obertures amb balcons de la planta pis i un rellotge de sol. La resta de façanes presenten obertures disposades de forma desordenada i sense cap element d'interès. Seguint un camí cap a llevant, gairebé al límit del bosc, arribem a la font de la Salut. Es tracta d'un petit templet de planta quadrada cobert amb una volta de creueria a la clau de la qual hi ha esculpit l'escut dels Castellvell que conté una font decorada amb rajoles vidrades de diferents colors i amb plafons ceràmics representant diferents escenografies: 'la xocolatada' i 'la cursa de braus' -l'original del qual es troba al museu de la ceràmica del Palau de Pedralbes - i 'els grassos i els prims'. Hi ha una inscripció on consta la data de 1710, per bé que sembla una mica anterior. De l'entorn cal destacar el camí arbrat d'accés amb un lleuger pendent des de la riera, el barri que dóna pas al pati amb til·lers davant la façana principal -es tracta d'un mur amb un portal d'arc escarser amb llinda i brancals de carreus que separa l'espai de la façana principal de l'espai dels masovers- i la gran bassa situada a l'extrem nord de la finca i visible des de molts punts del terme municipal. Existeixen d'altres construccions auxiliars, com el garatge, que no tenen cap interès dins el conjunt. Cal destacar també el plafó ceràmic de la Verge de la Salut, en posició central, format per trenta rajoles de 13 x 13 cm i emmarcat per una sanefa barroca que fou malmesa durant un intent de robatori. Les peces sostretes van substituir-se per d'altres que no acaben de lligar amb el conjunt .","codi_element":"08003-16","ubicacio":"Riera Coma Clara, 2","historia":"El conjunt s'ha conegut amb diferents noms al llarg del temps, com mas Garriga, Salvatella o mas Arbúcies de la Coma. A mitjan segle XVII l'obté en heretat la monja del monestir de l'Ensenyança de Barcelona Serafina Galvany. El 1718 l'adquireix Francesc Amat Planella i Gravalosa, comte de Castellar, anomenant-se des d'aleshores Can Amat o Can Castellar. Gaietà d'Amat, marquès de Castellvell, l'heretà l'any 1749. A final del segle XIX la comprà Josefa de Pol. Maria de Pol va casar-se amb Ramon Cardona, que era propietari d'una de les tres parts en què s'havia segregat el segle XIX.","coordenades":"41.5009900,2.2963500","utm_x":"441272","utm_y":"4594613","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37157-foto-08003-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37157-foto-08003-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37157-foto-08003-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37158","titol":"Can Casals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casals","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"està en procés de restauració.","descripcio":"Conjunt format per una antiga masia situada en un terreny terrassat i acompanyada per diverses construccions auxiliars a la part del darrera. L'edificació principal és de tipus basilical, de planta baixa i pis amb un cos central més alt que conté les golfes. La coberta és de teula a dues aigües. La construcció ha estat ampliada cap a llevant amb un nou cos, tot respectant el pendent de la coberta i les proporcions de les obertures. La façana principal, orientada a sud-est, no és del tot simètrica - tot i obviar el cos ampliat- ja que les obertures estan lleugerament desplaçades, si bé podem distingir tres eixos de composició verticals originals. Cal destacar-ne la portalada adovellada d'arc de mig punt, les finestres de llinda de pedra de la planta baixa i golfes, i, sobretot, les finestres gòtiques conopials de la planta pis, amb arcs lobulats i impostes decorades amb petites escultures, sent la finestra central de majors dimensions i decoració més rica. De l'entorn immediat, cal destacar-ne l'era davant la masia, així com els murs de pedra que organitzen els jardins terrassats.","codi_element":"08003-17","ubicacio":"Riera Coma Fosca, s\/n \/ Av. Jaume Rius Fabra, s\/n","historia":"","coordenades":"41.4993700,2.2894400","utm_x":"440694","utm_y":"4594438","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37158-foto-08003-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37158-foto-08003-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37158-foto-08003-17-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37159","titol":"Can Casas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casas","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per l'edificació principal, el camí d'accés amb el barri d'entrada, un pati i una zona d'horta al sud. S'accedeix des del sud després de travessar un barri i passar per un passeig lateral d'accés flanquejat per xiprers. Arribem a un pati amb un estany situat just davant de l'edificació principal. Al sud, i a la dreta del camí, hem deixat una zona d'horts disposats en diferents terrasses esglaonades. L'edificació principal és una casa senyorial de composició neoclàssica, amb un cos central de planta quadrada, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües, amb cossos laterals a banda i banda amb una planta menys i coberts amb terrat pla. Presenta cinc crugies perpendiculars a la façana principal. Les façanes principal -orientada a migdia- i posterior són simètriques, ordenades segons eixos verticals de composició i amb les diferents plantes separades per cornises. Cal destacar-ne el coronament amb una cornisa perimetral amb modillons i un frontó triangular - amb un rellotge de sol en posició central a la façana sud. Les balconeres de la planta pis estan protegides amb balustres alineats al pla de la façana. La balconera central de la planta pis té un interessant trencaaigües emmotllurat. Els cossos laterals destaquen per la presència d'una galeria porxada a la planta pis amb cinc arcades de mig punt suportades per una doble columnata que també apareix a les façanes principals. Les arcades són de mig punt i estan sustentades per un joc de dobles columnes, conjugant l'arc de mig punt amb una estructura arquitravada. La barana torna a ser de balustres, lligant així totes quatre façanes. La planta baixa, en canvi, és molt massissa, i només hi trobem grans obertures a la façana sud, amb portals d'arc rebaixat.","codi_element":"08003-18","ubicacio":"Verdaguer, 8","historia":"","coordenades":"41.4975900,2.2941800","utm_x":"441088","utm_y":"4594237","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37159-foto-08003-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37159-foto-08003-18-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37160","titol":"Can Cay; Can Sardà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cay-can-sarda","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Precisa restauració urgent: coberta cos principal, l'interior de la torre i la façana nord-est.","descripcio":"Masia del segle XVI formada per diferents volums fruit de diverses ampliacions fetes en el temps, d'entre els quals cal destacar el cos principal, un cos posterior de major alçada, una torre i un cos lateral de planta baixa. El conjunt es troba ubicat dins un teixit complex i desordenat de magatzems i d'altres activitats industrials al costat de la riera Coma Fosca. Cal destacar el cos principal, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües amb la part central sobrealçada. La seva façana principal, orientada a sud-est, és simètrica, organitzada segons tres eixos de composició verticals. En posició central hi trobem un portal adovellat d'arc de mig punt. Les obertures de la planta baixa i planta pis estan emmarcades amb carreus de pedra, elements que retrobem a les cantonades de la construcció. A la planta golfes, i centrades respecte l'eix de simetria, trobem dues petites finestres d'arc rebaixat amb un rellotge de sol al mig. Cal esmentar el balcó central de la planta pis, afegit posteriorment, i que retalla les dovelles de la portalada d'accés. A la dreta apareix una torre de planta quadrada i poca alçada que conserva encara una finestra de pedra. Com a rerefons, sobresurt un cos adossat de major alçada i amb coberta a dues aigües que malmet considerablement la imatge del conjunt, així com d'altres construccions auxiliars que existeixen a l'entorn. La resta de façanes han estat molt transformades.","codi_element":"08003-19","ubicacio":"Riera Fosca, 38","historia":"En un principi era de la casa d'Alella. El 1625 era coneguda com a Can Sardà. Amb el temps ha passat per diferents mans: el 1785 era propietat de Miquel Ramonà de Barcelona, el 1833 de Joan Gómez de la Torre, i el 1863 de Gaietà Giralt.","coordenades":"41.4934600,2.2924200","utm_x":"440937","utm_y":"4593780","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37160-foto-08003-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37160-foto-08003-19-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37161","titol":"Cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cementiri format per dos recintes rectangulars a dos nivells per adaptar-se al terreny i units per un eix central. El primer recinte, construït el 1880, té l'accés des del camí Baix de Tiana, al nord-oest del conjunt. Els nínxols es disposen al llarg del seu perímetre, adossats a la tanca de pedra, amb tres pisos d'alçada. Al centre hi trobem les tombes aïllades, a la zona d'enjardinament organitzada en dos eixos perpendiculars i remarcada per la presència de grans xiprers. Cal destacar, en una posició central, la tomba de la família Borrell, amb una rica decoració amb motius escultòrics diversos i presidida per una gran creu. Ben entrat el segle XX es va ampliar el cementiri cap al sud, a una cota inferior, però amb la mateixa distribució de tombes i nínxols que el recinte primitiu, si bé aquests darrers tenen una alçada superior de fins a 4 o 5 pisos. Al final de l'eix central i tancant el recinte per l'extrem sud hi trobem una capella d'obra vista, material que també trobem a les escales que uneixen ambdós recintes. El conjunt ha estat objecte de diverses reformes en el temps fins arribar a la situació actual.","codi_element":"08003-20","ubicacio":"Camí Baix de Tiana, 1","historia":"El cementiri es construí l'any 1880 com a resultat de la transformació de la Sagrera i esdevingué el primer cementiri fora del nucli antic d'Alella.","coordenades":"41.4888200,2.2911000","utm_x":"440823","utm_y":"4593266","any":"1880","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37161-foto-08003-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37161-foto-08003-20-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37162","titol":"Can Cinto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cinto","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació situada a l'esquerra de la riera Coma Fosca, sobre una plataforma elevada d'esquena al bosc que limita amb la urbanització de Can Comalada. De fet, el més característic del conjunt és la seva ubicació i la seva relació amb l'entorn estructurat amb grans murs de contenció de pedra al costat de llevant, amb una lleugera barana de ferro que recrea una mena de balcó corregut que domina bona part del terme municipal. Des d'aquest costat s'hi accedeix en rampa entre aquests murs fins arribar al jardí que dóna pas a l'habitatge. Es tracta d'una construcció en forma de L amb una alçada de planta baixa i pis separades per una cornisa contínua. Les façanes combinen obertures de diferents dimensions: grans finestrals d'arc rebaixat amb petites finestres rectangulars; però no presenten elements compositius a destacar. El més representatiu és l'àmbit còncau que conformen les façanes on trobem una pèrgola, amb la incorporació d'algun element característic -finestres emmarcades amb carreus de pedra i un rellotge de sol- si bé segurament no són elements originals de la construcció.","codi_element":"08003-21","ubicacio":"Riera Coma Fosca, 9-11","historia":"","coordenades":"41.4976900,2.2891000","utm_x":"440664","utm_y":"4594252","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37162-foto-08003-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37162-foto-08003-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37163","titol":"Can Clarisvalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-clarisvalls","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. PELAEZ FABRA, Don Juan (2010). Notes inèdites.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Està situada a l'extrem sud-oest dels jardins del Marquesat d'Alella. L'edifici ha sofert diverses modificacions amb el temps, tot apareixent dos cossos adossats a l'esquerra i a la façana posterior respectivament. A la part posterior, hi ha un cos perpendicular als anteriors, d'una sola planta, al que s'accedeix des de la façana de llevant. En aquesta senzilla construcció popular en destaca la façana principal, orientada a sud¬oest tot buscant el camí d'accés des de la riera. Seguint diferents eixos de composició verticals, hi trobem un portal adovellat amb arc de mig punt i diverses finestres emmarcades amb carreus de pedra, elements originals del segle XVII. La resta de façanes han estat molt modificades. De l'entorn immediat només cal esmentar el camí d'accés que després voreja la casa i la relaciona amb els jardins del marquesat, l'espai o era davant la casa i els murs que en delimiten el perímetre.","codi_element":"08003-22","ubicacio":"Riera Principal, 3","historia":"La primera referència documental de l'actual finca del marquesat d'Alella es troba a l'arxiu parroquial d'Alella, en el llibre 'De Redditibus' (foli 218) on s'anomena la masia Clarisvalls, que en el 1292 s'anomenava 'La Torra'. Se sap que a l'any 1469, Guillem de Pujades, ciutadà de Barcelona, n'era el propietari. L'any 1648, Tomàs Llucià vengué La Torra al seu cunyat, Lluís Clarisvalls, d'on pren el nom. La propietat fou heretada per el seu fill Joan Clarisvalls, els germans del qual (Lluís i Jeroni) lluitaren, l'any 1714, en la defensa de Barcelona com a Capitans als batallons de la Coronel·la. El fill de Joan Clarisvalls, Jeroni, a l'any 1780 va vendre la finca al barceloní Esteve Guàrdia, el qual , en morir, la deixà al seu fill, Ignasi. Fou aquest qui la parcel·là, conservant per a ell l'edifici principal i les feixes i venent-ne la resta. Les terres que envolten la gran bassa de Tramuntana foren adquirides per Antoni Fontanils i Raspall i les vinyes del sud foren comprades per Carles Torrents i Miralda, que hi edificà l'edifici de La Miralda.","coordenades":"41.4906900,2.2977900","utm_x":"441383","utm_y":"4593469","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37163-foto-08003-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37163-foto-08003-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37163-foto-08003-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37164","titol":"Can Codina vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-codina-vell","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt situat sobre una plataforma al límit entre la plana d'horts i el bosc que va pujant a ponent. S'hi accedeix o bé des de la riera a través d'un camí que, un cop superat Can Llimona, gira cap al nord; o bé des del sud des del passeig Marià Estrada. S'arriba llavors a un passeig d'accés arbrat a dos nivells que ens condueix a les dues edificacions conegudes com Can Codina, al nord de la finca. El volum inicial és una antiga masia amb coberta a dues aigües i de planta baixa, pis i golfes. A remarcar, els elements originals de la façana principal, com són el portal adovellat d'arc de mig punt i la finestra emmarcada amb carreus de la planta pis. Al davant, destaca una bassa pel rec de planta quadrada, amb les parets arrebossades i l'ampit enrajolat i un pou al costat, que s'alimenten de mina.","codi_element":"08003-23","ubicacio":"Riera Coma Clara, 3","historia":"","coordenades":"41.5017300,2.2942000","utm_x":"441093","utm_y":"4594697","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37164-foto-08003-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37164-foto-08003-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37164-foto-08003-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el POUM s'inclou en la mateixa fitxa la masia del segle XVI i la casa nova del s. XIX, de característiques totalment diferents i, actualment, de propietaris diferents. Per aquests motius les hem desglossat en dues fitxes.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37165","titol":"Can Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-coll","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificacions destinades en l'actualitat com a restaurant, situades al peu de la urbanització que porta el seu nom. Està constituït fonamentalment per l'edificació principal, un cos lateral, volums posteriors auxiliars i el jardí davanter. A la finca s'hi accedeix des d'un bell passeig arbrat en rampa des del carrer de Mas Coll, pujant entre murs de contenció de pedra fins arribar al jardí que correspon a l'antiga era de la masia, espai que es converteix en una mena de terrassa delimitada al sud per una barana de balustres amb vistes a bona part del terme municipal. Tancant pel nord trobem l'edificació principal, una antiga masia de grans proporcions amb diversos cossos adossats de construcció posterior en tres dels seus costats, resultat de les necessitats derivades de l'adaptació del conjunt com a restaurant. Del volum central, de planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula a dues aigües, en destaca la seva façana principal, oberta a l'era i orientada a sud-est, ja que la resta de façanes han estat molt transformades i alterades per l'aparició de nous volums. Es tracta d'una façana composada segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, si bé les de planta baixa tenen un lleuger desplaçament. Cal remarcar-ne el portal adovellat central d'arc de mig punt i les finestres emmarcades amb carreus de pedra. Les obertures de les plantes pis estan ornamentades amb elements gòtics. Les balconeres centrals, de majors dimensions, tenen a més un trencaaigües rectangular a la part superior. A més, trobem balcons individuals a les obertures de la planta pis i a la central de la planta superior. A l'esquerra apareix un cos de petites dimensions adossat al volum primitiu; i a la dreta s'aixeca un volum rectangular més gran -de planta baixa i pis i coberta a dues aigües- que tanca el pati pel costat de llevant. És un volum amb molta presència dins el conjunt però que, tal com succeeix amb els cossos adossats a l'esquerra i a la part posterior, no té gaire interès.","codi_element":"08003-24","ubicacio":"Carrer Mas Coll, 3-5","historia":"Possiblement la masia original tenia planta baixa i pis, i les finestres es van convertir en balcons. Correspon a l'antic mas Trobat, que posteriorment passà a la família Coll. Durant el segle XIX es realitzaren diverses transformacions i la construcció dels cossos annexos laterals.","coordenades":"41.5014800,2.2861300","utm_x":"440420","utm_y":"4594674","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37165-foto-08003-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37165-foto-08003-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37165-foto-08003-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37166","titol":"La torreta de Can Gaza","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torreta-de-can-gaza","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació aïllada de planta rectangular de petites dimensions i només planta baixa situada prop les bodegues Gispert. Es tracta d'una construcció d'inspiració modernista on destaca la façana principal orientada a llevant, sobre un jardí que baixa cap a la riera d'Alella. Una escala centrada a l'eix del pati ens porta a una plataforma elevada, protegida amb una barana d'obra calada, sobre la què s'aixeca l'edifici. La façana principal, de composició simètrica, presenta un ric repertori d'elements decoratius. Hi trobem un portal central d'arc rebaixat, flanquejat per dos finestrals rectangulars. Les tres obertures estan protegides per trencaaigües i emmarcades respecte la resta del parament, que és ceràmic pintat. Les cantonades estan remarcades amb un estuc dibuixant franges horitzontals. La façana es remata amb una cornisa amb fris ricament decorat, una barana acroteri amb esgrafiats i hídries composada tot seguint els eixos de la façana, i un coronament central en forma de frontó circular, també amb esgrafiats i rematat per elements decoratius vegetals.","codi_element":"08003-25","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 51-53","historia":"","coordenades":"41.4973000,2.2949900","utm_x":"441155","utm_y":"4594204","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37166-foto-08003-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37166-foto-08003-25-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37167","titol":"Companyia d'Alella; Can Punito ; Nau de Can Bragulat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/companyia-dalella-can-punito-nau-de-can-bragulat","bibliografia":"AA.VV (2001). Recordant Alella en el temps. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. Alella. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga nau que formava part del conjunt de Can Bragulat reconvertida com a sala d'exposició i venda de vi. De planta rectangular i coberta de teula a dues aigües amb important pendent, la construcció es troba a la cantonada del carrer de la riera Coma Fosca i el carrer Comas, a l'extrem sud-oest de la masia abans esmentada. Les façanes són de composició senzilla, sobretot la d'accés, situada al tester orientat al sud-oest. Aquesta, austera i de composició simètrica, té un portal central de llinda flanquejat per dues petites obertures d'arc rebaixat. Sobre l'accés apareix una finestra alta amb llinda triangulada que segueix el pendent de la coberta. L'altra façana, alineada al carrer Comas, es caracteritza pel ritme d'obertures, de majors dimensions i amb arc escarser, que segueixen l'estructura de l'edifici. També a remarcar l'interior, amb encavallades de fusta de gran llum, la coberta amb bigues i llates també de fusta, i una il·luminació i condicionament general interiors molt adequats al recinte.","codi_element":"08003-26","ubicacio":"Riera Fosca, 30 - Carrer Comas","historia":"La finca original correspon a l'antic casal dels Pujades de Vall, família important d'Alella que, l'any 1465, tenia sepultura dins l'església parroquial. Joan Pujades comprà la casa a Miquel Sayol. L'any 1893 la posseïa la vídua Rosa Calderó de Pujades. L'any 1902, en Josep Brutau va agrupar diferents telers de fusta per aixecar una empresa a l'actual celler de la Companyia. Era la Fàbrica de Teixits de Cotó i Articles de Folreria Josep Brutau. Coneguda popularment com a Can Punito. Després passà a la família Bragulat que, per complicacions econòmiques, hagueren de destinar aquesta part de la casa com a magatzem de vins.","coordenades":"41.4931600,2.2932700","utm_x":"441008","utm_y":"4593746","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37167-foto-08003-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37167-foto-08003-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37167-foto-08003-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37168","titol":"Can Cortés; Can Sagrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cortes-can-sagrera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona.","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de grans dimensions situat a la part més elevada del camí de Martorelles sobre una plataforma sustentada per importants murs de contenció ben visibles des de llevant. Està format per l'edificació principal i diversos cossos annexos, un jardí sobre una plataforma rectangular al sud, i una zona esglaonada d'horta i fruiters a l'extrem nord amb una pineda a la part superior. Al recinte s'hi accedeix a través d'un barri al final del camí de Martorelles, que dóna lloc a un passeig flanquejat per cedres i limitat per importants murs de maçoneria que ens porta directament al pati o era davant la masia original. Sobre el passeig d'entrada, a la part sud de la finca hi ha el jardí de la masia, format per diferents masses de pins amb algun cedre i xiprer que formen un plataforma - mirador rectangular amb vistes sobre bona part del terme municipal d'Alella. L'edificació principal es desenvolupa al voltant d'una antiga masia que es conserva parcialment. Aquesta, de la qual només en queden dues crugies i una coberta a una sola vessant, està orientada a migdia. Cal destacar-ne la portalada adovellada d'arc de mig punt, els finestrals amb arcs conopials amb impostes decorades de les obertures de la planta pis i un rellotge de sol. Al seu costat, a ponent, s'aixecà un volum, també molt transformat, de planta gairebé quadrada i tres plantes d'alçada, amb coberta de teula a quatre aigües amb una torreta mirador en el punt central. Tanca el conjunt pel sud un pòrtic d'entrada amb tres arcades i terrat pla. Els tres volums configuren un pati obert a llevant com a mirador sobre les valls d'Alella. Darrera d'aquests elements, han anat apareixent amb el temps diversos volums sense cap interès arquitectònic d'entre els quals cal destacar una petita església amb una torre campanar quadrada que esdevé una fita visual important de tot el conjunt. Finalment, tot travessant un mur arquejat, arribem al sector més septentrional de la finca on hi trobem unes interessants feixes d'horta i fruiters, esglaonades cap a llevant i separades per murs de contenció de pedra. A la part més elevada hi trobem una bassa amb un petit templet cobert a una cúpula semiesfèrica i, més amunt, una pineda amb un perfil molt característic. .","codi_element":"08003-27","ubicacio":"Camí de Martorelles, 10","historia":"Aquesta casa era coneguda com a Can Sagrera i ja existia abans del segle XV. El 1470 n'era propietari Vicenç Sagrera. El 1663 Madrona Mallol la vengué a Jacint Cortès. El seu fill Francesc la passà en heretat el 1718 a Isabel Fàbregas, vídua de Jacint Cortès. El 1777 era propietat de Josep Fàbregas, passant després a mans del senyor Estrada i posteriorment a Ricard Baciana.","coordenades":"41.5043300,2.2869500","utm_x":"440491","utm_y":"4594990","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37168-foto-08003-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37168-foto-08003-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37168-foto-08003-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A l'interior hi ha un hipogeu, actualment en desús, però que, segons informació facilitada per la Sra. Conxita Boter, havia servit per fer-hi cava","codi_estil":"94|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37169","titol":"Can Cossialls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cossialls","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació alineada al vial de la zona de la riera, formada per tres volums entre mitgeres. Són de planta baixa i pis, tret del volum sud que, pel desnivell del carrer, guanya un pis més. Tots ells estan coberts amb terrat pla. Les façanes estan decorades amb elements de tradició neoclàssica, amb pilastres i una cornisa superior dentellada amb un coronament esglaonat. Cal destacar el cos central, de composició simètrica i amb tres eixos verticals d'obertures separats horitzontalment per una imposta i verticalment per les pilastres abans esmentades. Les obertures dels cossos laterals tenen balcons. La finestra central, també amb balcó, té un trencaaigües decorat a la part superior. Totes les obertures, tret de les del cos de la dreta, tenen persianes de llibret.","codi_element":"08003-28","ubicacio":"Rambla Àngel Guimerà, 34-42","historia":"","coordenades":"41.4941300,2.2956700","utm_x":"441209","utm_y":"4593852","any":"1851","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37169-foto-08003-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37169-foto-08003-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37169-foto-08003-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Damunt la porta principal hi ha una placa que diu: 'Ano MDCCCLI' (1851).","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37170","titol":"Creu de Pedra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-pedra","bibliografia":"
AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BASTARDE i PARERA, Albert (1983). 'Les creus al vent'. Ed. Millà. Barcelona. GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ, Anton (2007). Catalunya medieval. Els pobles medievals de Barcelona - El Maresme. Ed. March Editor. El Vendrell. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Creu de terme gòtica situada al passeig del mateix nom, sobre el traçat de l'antic camí Reial que conduïa al nucli històric d'Alella. Esdevé una important fita en el paisatge i en la memòria històrica de la vila. S'aixeca sobre una base circular de pedra amb quatre graons. El fust, de secció octogonal, s'assenta sobre una peanya decorada de també vuit cares. A la part superior, hi trobem esculpides vuit figures, una a cada cara, que possiblement corresponen a sants. La creu pròpiament dita té dues cares diferenciades. En un costat es representa la Mare de Déu amb les quatre figures del tetramorf a cadascuna de les puntes de la creu. A l'altre costat, trobem la figura de Crist crucificat.<\/p> ","codi_element":"08003-29","ubicacio":"Passeig de la Creu de Pedra, s\/n","historia":"","coordenades":"41.4882600,2.2954000","utm_x":"441181","utm_y":"4593200","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37170-foto-08003-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37170-foto-08003-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37170-foto-08003-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment no es correspon amb el límit del terme municipal.","codi_estil":"94|93","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["21"]},{"id":"37171","titol":"Can Cuiros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cuiros","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat d'habitatge de planta baixa i dues plantes pis, aquestes construïdes l'any 1912 sobre una antiga edificació de només planta baixa datada l'any 1792. La coberta és de teula, a dues aigües, amb un interessant ràfec noucentista. De la construcció original cal destacar el celler cobert amb volta de rajola. La façana principal, orientada a migdia, conserva un portal d'arc rebaixat que data del 1792, un petit esgrafiat a la part superior i un rellotge de sol. La planta pis està formada per balconeres, sobre les que apareixen petites obertures a la planta segona. Aquestes, al costat est, es converteixen en finestres d'arc de mig punt que continuen cap a les façanes est i nord, que tenen una planta menys degut al pendent del terreny. Cal destacar el cos tancat d'accés amb escala i arc ogival situat al vèrtex est sobre el camí de Tiana, similar a una petita capella, i que ens porta al pati davanter a través d'un túnel cobert amb volta. També a remarcar el jardí - mirador posterior sobre amb importants murs de pedra que obren pas al camí que baixa cap a Can Rull; així com el jardí que s'estén a l'extrem oest de la finca. El conjunt resulta interessant per la seva posició elevada, que domina una panoràmica de la vila.","codi_element":"08003-30","ubicacio":"Camí de Tiana, 4","historia":"Possiblement el 1673 s'anomenava Can Cairó, propietat de Basili Segur Cairó. Posteriorment, el 1746, habitada per la família Segur passà a anomenar-se Can Segur. Les casetes de sota eren conegudes com a les 'Casetes d'en Segur', més tard, 'Casetes d'en Pau Abad'.","coordenades":"41.4927800,2.2921400","utm_x":"440913","utm_y":"4593704","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37171-foto-08003-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37171-foto-08003-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37171-foto-08003-30-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|106|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37172","titol":"Can Cumellas; Can Sopas; Casa Biosca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cumellas-can-sopas-casa-biosca","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de grans dimensions constituït pel passeig arbrat, al sud; l'edificació principal, en posició central; i finalment la pineda situada al límit nord de la finca. S'accedeix des de la riera per un camí entre bardisses que voreja una interessant zona d'horta i fruiters paral·lela a la riera. El camí gira cap al nord per convertir-se en un passeig de til·lers que acaba al pati davant l'habitatge. L'edificació principal té el seu origen en una antiga masia del segle XIV que ha sofert moltes transformacions donant-li un caràcter definitivament neoclàssic. Consta d'un cos central de planta baixa i dues plantes pis amb teulada a dues vessants, flanquejat per porxades laterals de planta i pis amb terrat. Del pla de la coberta principal en sobresurten dues torres que corresponen a l'escala i a un dipòsit d'aigües respectivament. La façana principal, orientada a sud-est, està composada segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, d'entre les quals cal destacar les de la planta noble, de majors dimensions i amb balcons. La façana, decorada amb grans esgrafiats i amb un rellotge de sol, és gairebé simètrica, només trencada per les portalades d'arc rebaixat de la planta baixa i per les torres de la coberta. Es remata als quatre vents per un coronament esglaonat amb una part central arrodonida, i una cornisa que només apareix a les façanes principal i posterior. Els laterals queden definits pels porxos de la galeria de la planta pis, amb barana calada d'obra i capitells emmotllats. Finalment, a la part posterior de la casa arrenca un passeig de plàtans que ens condueix a la pineda que s'estén cap al nord.","codi_element":"08003-31","ubicacio":"Riera Coma Clara, 5","historia":"El segle XIV era conegut com a mas Canyamas. A mitjans de segle XV fou adquirit per Francesc Arbúcies, que el va unir al seu mas les Monges. Posteriorment s'anomenà Torre del Senyor Bosch, propietat de Bonaventura Bosch. El 1900 l'adquirí el marquès d'Alella. Després passà a la família Biosca i finalment a la família Cumellas.","coordenades":"41.5031600,2.2940100","utm_x":"441079","utm_y":"4594856","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37172-foto-08003-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37172-foto-08003-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37172-foto-08003-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37173","titol":"Cal Doctor; Can Pujades de Munt,","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-doctor-can-pujades-de-munt","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, de planta baixa i pis i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Ha estat molt transformada amb l'aparició de cossos adossats a ambdós costats. Del conjunt en destaca una torre emmerletada de planta quadrada que sobresurt del pla de la teulada, situada a la part posterior del volum central. Des de la riera Coma Fosca s'accedeix a la finca a través d'un camí d'accés arbrat que ens porta a l'era davant la masia. L'edificació principal, orientada a sud, presenta una façana amb elements de diverses èpoques. A remarcar el portal adovellat d'arc de mig punt sobre el qual s'obre una finestra coronella, acompanyada d'un rellotge de sol i de dues obertures més a cada costat emmarcades amb carreus de pedra, elements que retrobem a les arestes del volum principal. Una d'aquestes obertures s'ha reconvertit en balconera, amb un lleuger balcó amb paviment de rajola ceràmica i sustentat per elements metàl·lics de formes corbes. De l'interior, cal esmentar el celler, que ocupa la part posterior de la planta baixa, que es troba sota el nivell del terreny. També cal destacar un safareig de planta quadrada amb pèrgola de fusta suportada sobre quatre columnes, amb rentadora a tres dels quatre costats. En una cantonada, hi ha un plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Jordi.","codi_element":"08003-32","ubicacio":"Riera Coma Fosca, s\/n","historia":"Antigament es coneixia com a Can Pujades de Munt, amb referències que es remunten fins al segle XIII. Però les tres generacions seguides de doctors en medicina han deixat el nom a la masia.","coordenades":"41.4980400,2.2906300","utm_x":"440792","utm_y":"4594289","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37173-foto-08003-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37173-foto-08003-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37173-foto-08003-32-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es conserven pergamins amb els privilegis de la família Pujades.La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa.","codi_estil":"94|119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37174","titol":"Can Duran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-duran","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues vessants, situat en una zona de cases de cos al peu de la riera d'Alella. Té una estructura de nau, amb un espai únic a dues plantes amb encavallades i bigues de fusta. En destaca per sobre de tot la façana a la riera, de composició neoclàssica amb un frontó triangular al coronament amb elements decoratius prismàtics a cadascun dels seus vèrtexs. A la planta pis hi trobem dues balconeres d'arc de mig punt de proporcions verticals, emmarcades amb motllures rectangulars, amb un balcó corregut amb barana de ferro que agafa tota l'amplada de la façana. La planta baixa ha estat molt transformada, amb un aplacat de pedra recentment afegit i unes obertures que no responen a la tipologia de l'edifici, ja que la portalada inicialment era d'arc de mig punt.","codi_element":"08003-33","ubicacio":"Rambla d'Àngel Guimerà, 18","historia":"Edifici construït a finals del segle XIX que era utilitzat com a cafè a la planta baixa i com a sala de ball, teatre i, posteriorment, cinema a la planta pis.","coordenades":"41.4934100,2.2955200","utm_x":"441196","utm_y":"4593772","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37174-foto-08003-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37174-foto-08003-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37174-foto-08003-33-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37175","titol":"Vil·la Enriqueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-enriqueta","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatge d'estil neoclàssic amb una alçada de planta baixa i golfes, i una planta inferior a la part de davant de l'edifici que correspon a l'habitatge dels masovers. Està situat al costat de llevant de la riera i s'hi accedeix a través d'un camí en pendent des d'aquesta. La coberta és complexa: amb una claraboia central, terrat pla al davant i al darrera, i dues petites teulades a dues vessants als costats. És una construcció de planta rectangular totalment simètrica, amb tres crugies paral·leles a la façana principal. De l'interior, de disseny acurat, en destaca l'espai central octogonal coronat per la claraboia, nucli articulador de la distribució interior. La façana principal, orientada a sud-oest, és simètrica i està composada segons tres eixos verticals. En posició central hi ha el portal d'entrada, flanquejat per finestres d'arc rebaixat. A sobre, a les golfes, i separades per una cornisa, hi ha petites finestres també d'arc rebaixat. La façana posterior és similar però amb menor alçada. Una nova cornisa i una barana massissa contínua -amb petites ondulacions decoratives als eixos centrals de les façanes principals corona l'edifici. Les façanes laterals són més pobres i amb les obertures desordenades. Un volum de serveis, de planta baixa i coberta amb cúpula, s'adossa a cadascuna d'aquestes. Per accedir a l'habitatge trobem una escalinata amb balustrada que ens condueix a la terrassa de planta el·líptica que hi ha davant la casa, i que en reforça la simetria. De l'entorn, a més d'aquests elements, cal destacar el petit estany centrat respecte l'eix de simetria i els murs de maçoneria que delimiten l'espai.","codi_element":"08003-34","ubicacio":"Av. De Sant Josep de Calassanç, 14-16","historia":"És un edifici que es va construir el segle XIX com a habitatge annex de la finca de Can Rovira i que posteriorment se segregà, tot i que existeixen lligams familiars entre els propietaris d'ambdues finques.","coordenades":"41.4986900,2.2964700","utm_x":"441280","utm_y":"4594358","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37175-foto-08003-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37175-foto-08003-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37175-foto-08003-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37176","titol":"Torre del Governador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-governador","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'any 2004 es van realitzar obres d'intervenció per al manteniment de diferents elements en mal estat.","descripcio":"Conjunt format per diferents finques: l'àrea que correspon a l'antiga Torre del Governador, un espai central on conviuen els elements originals del jardí amb les pistes esportives recents i una zona de conreus amb un estany central. Al punt més alt hi ha les edificacions principals, format per edificis historicistes amb d'altres construccions d'estils diversos, creant un conjunt representatiu de l'eclecticisme de finals del XIX: des d'una façana de tipus neoclàssic, a neogòtic barrejat amb neo - àrab, columnes clàssiques que suporten arcs de ferradura, el maó compaginat amb la pedra, teulades planes amb pinacles, i escultures clàssiques que conviuen amb faroles modernistes. Al sector nord hi ha una edificació que es tanca sobre sí creant un pati interior. Destaca les decoracions de les façanes, el passeig perimetral emmerletat sobre la coberta i un cos amb dues torres que tanca el volum. És una construcció historicista en forma de castell, de planta poligonal, caracteritzada per les dues torres de planta octogonal, amb cobertes piramidals de vessants molt inclinats i coronats amb pinacles, li confereixen un perfil característic. Destaca l'ús de la pedra i maó vistos, combinats amb elements neogòtics: a la part baixa i al cos lateral annex es reflexa en l'ús de traceries amb motius vegetals, columnes de planta circular amb maó i capitells de pedra profusament decorats, arcs ogivals, quadrifolis, merlets i motllures a les obertures. Una construcció allargada embolcalla la primera i dóna lloc a la façana principal del conjunt: ordenada i decorada d'estil neoclàssic, com es reflecteix a la portalada d'entrada amb una balconada de balustres sostinguda per pilars, així com les pilastres estriades amb capitells corintis dels primers pisos; frontons, guardapols, hídries i altres elements. Destaca el relleu d'un àngel vestit de forma clàssica i envoltat d'elements vegetals. Al pati davanter hi ha una font i uns gossos en posició sedent. Una torre - campanar de planta quadrada corona l'edifici, amb dues plantes sobre aixecades. A l'interior hi ha una sèrie d'estances molt decorades d'estil neoclàssic d'entre les quals destaquen la capella, la sala noble i l'escalinata d'entrada. La sala, de planta rectangular, és un espai de grans dimensions definit per una sèrie de pilastres estriades amb capitells corintis. La gran escalinata neoclàssica està decorada amb pilastres estriades adossades als murs amb capitells corintis i flanquejada per una barana de ferro forjat. La il·luminació es realitza a través de finestrals amb vitralls emplomats amb figures femenines. Al pati hi ha un templet de planta quadrada, coberta a 4 vessants molt inclinats de rajola vidriada, que arrenca amb una cresteria i es remata amb un floró. Dues escultures, sobre uns pedestals, flanquegen l'edifici. Al costat hi ha una edificació de planta baixa i pis, formada per tres cossos amb teulades a 2 aigües: un cos central amb dos volums laterals amb el carener perpendicular i formant un petit frontó. Forma relleus amb sanefes de motius geomètrics, maó de cantell a les obertures de planta baixa, maó de queixal de forma esglaonada a les de la planta superior; característiques que l'acosten a construccions de tipus modernista.","codi_element":"08003-35","ubicacio":"Camí de Martorelles, 2","historia":"Primitivament, el lloc que ocupa Cal Governador hi havia el Mas Torrella (s. XIV). L'any 1377 el propietari n'era en Pere Torrella. A mitjans del segle XVI pertanyia a Pere de Cardona, Governador de Catalunya, que la vengué més tard a Andreu Benet Dams. Posteriorment, l'any 1663, la finca fou subhastada i fou adquirida per Manuel de Llupia, Governador de Catalunya. El 1763 la comprà Josep Artigas i més tard la família Queralt. A finals del s. XIX (1890) passà a Antoni Borrell que llegà la finca a l'Escola Pia. ANTONI BORRELL I FOLCH (+1910): Aquest il·lustre patrici, mitjançant testament, determinà, el 7 d'abril de 1909, que tots els seus béns passessin a l' usdefruit d'una institució religiosa dedicada a l'ensenyança. El 15 de juliol de 1916, sis anys després de la seva mort, es va dur a terme la voluntat del testador: la senyorial finca coneguda amb el nom de 'Torre del Governador' és convertida automàticament en 'Institució Borrell de l'Escola Pia d'Alella', sota la protecció de Ntra. Sra. De la Mercè.","coordenades":"41.5008400,2.2888100","utm_x":"440643","utm_y":"4594602","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37176-foto-08003-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37176-foto-08003-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37176-foto-08003-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Guinart (arquitecte)","observacions":"(Continuació Descripció)En els exteriors, destaca la franja entre la zona de l'edificació principal i el llac. L'entrada, remarcada per una torre circular i una tanca de maó i maçoneria, porta a un passeig central arbrat que dóna accés a les zones del bosc i acaba al pont que porta a l'edifici principal. Sobre la tanca perimetral, hi ha el pont de caire historicista amb elements neogòtics que uneix les dues parts de la finca separades per la riera. Està format per una arcada ovoide flanquejada per dues torres de planta quadrada, coronades per una teulada de quatre vessants molt inclinats rematada per un pinacle superior. Destaca les barbacanes, les dobles finestres neogòtiques amb lobulacions, suportades per fines columnes, i els quadrifolis. A l'interior de la finca, un pont salva el pas de la riera per donar accés al recinte dels Escolapis. Tanca el pas una reixa de ferro, emmarcada per una estructura ternària neoclàssica: amb un arc de mig punt al mig i un sistema arquitravat als costats, tot suportat per pilars de secció quadrada, decorat per quarts bosells (figura de mig ou típica de la decoració neoclàssica). Situats lateralment davant l'entrada hi ha dos pedestals de planta quadrada, amb les cares esculpides amb motius neoclàssics, sobre els quals hi descansa la figura d'un gos guardià. El pont està format per una lleugera llosa suportada amb contraforts de maçoneria als extrems i un suport central amb un sistema de dobles columnes de capitells esglaonats. Està protegit per una barana de ferro forjat entre pilastres de maó. A llevant en una cota superior hi ha un espai, caracteritzat per un llac que n'ocupa bona part de la seva superfície, on destaca el templet decorat amb elements neoclàssics situat en una illeta de l'estany.","codi_estil":"102|116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37177","titol":"Escoles Fabra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escoles-fabra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici racionalista format per dos volums disposats en forma de L, situat a la cruïlla dels carrers Àngel Guimerà i Ferran Fabra. El conjunt està obert cap a migdia, amb l'edificació adossada a les mitgeres nord i est de la finca, obrint-se així el pati al sud. El volum principal té planta baixa i dues plantes pis, mentre que el cos lateral adossat actualment té planta baixa i pis, quan originalment només tenia una sola planta. Ambdós cossos estan coberts amb terrat pla. De la planta baixa, acabada amb totxo, en destaca la marquesina de formigó que remarca l'entrada del volum principal. Les plantes pis tenen grans obertures rectangulars dimensionades per obtenir una bona entrada de llum natural, especialment a les aules. Del pati cal remarcar la tanca de pedra, totxo i ferro.","codi_element":"08003-36","ubicacio":"Av. Ferran Fabra, 1 - Rbla. d'Àngel Guimerà, 2-6","historia":"Edifici de l'arquitecte Josep Goday i Casals (1882-1936). Aquest edifici escolar, inaugurat el 1 de setembre de 1934, és una mostra interessant del moviment racionalista dels anys 30 i va ser pagat pel Sr. Ferran Fabra i Puig, marqués d'Alella.","coordenades":"41.4928800,2.2955900","utm_x":"441201","utm_y":"4593713","any":"1934","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37177-foto-08003-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37177-foto-08003-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37177-foto-08003-36-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Goday i Casals","observacions":"","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37178","titol":"Escorxador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escorxador","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ANGLADA, Ramon (2008). L'escorxador; dins 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 219 - 222. CRUELLS CASTELLET, Josep (2006). Intervenció arqueològica a l'antic escorxador municipal (passeig de Marià Estrada, 8). Memòria científica. Inèdita.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Al 2009 es realitza una reforma i ampliació de l'edifici, amb una rehabilitació important per transformar l'edifici en oficines de la Policia Local.Al 2006 es realitzà una excavació arqueològica preventiva en motiu de localitzar una mina d'aigua durant els treballs previs de remodelacióde l'edifici com a comissaria.","descripcio":"Edifici aïllat construït a finals de segle XIX com a escorxador situat a la zona urbana més al nord, al costat del torrent Vallbona. Està format per tres cossos de planta baixa, amb el cos central de major alçada per a millorar la ventilació i il·luminació de l'interior. La coberta és de teula a dues aigües, més aixecada al tram central. Es tracta d'una construcció que combina el maó i la pedra, ús molt freqüent en les edificacions industrials d'aquesta època. Així, trobem un sòcol de pedra sobre el que s'aixequen els paraments arrebossats emmarcats amb maó, ceràmica que retrobem al voltant de les obertures. El cos central es caracteritza pel ritme de petites obertures estretes d'alçada diferent, arc rebaixat que envolta les seves quatre façanes. De l'interior només cal esmentar l'estructura senzilla de fusta de la coberta.","codi_element":"08003-37","ubicacio":"Pg. Marià Estrada, 2","historia":"Edifici construït a finals de segle XIX com a escorxador. Durant uns anys s'utilitzà com a magatzem municipal i com a gossera. En l'actualitat és la seu de la Policia Local.","coordenades":"41.5000800,2.2927200","utm_x":"440968","utm_y":"4594515","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37178-foto-08003-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37178-foto-08003-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37178-foto-08003-37-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37179","titol":"Fàbrica de pintures","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-de-pintures","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"deteriorament per manca d'ús.","descripcio":"Nau aïllada als quatre vents, de planta rectangular molt allargada, paral·lela al torrent Vallbona, i amb coberta de teula a dues aigües. Cal remarcar-ne principalment les encavallades i bigues de fusta de l'interior, i la façana principal. Aquesta, orientada al sud-est, destaca pel seu coronament modernista, en forma de frontó esglaonat, perfilat amb maons a sardinell i decorat amb rajola vidrada. La finestra superior és l'única original que es conserva. La resta, originalment formades per arcs escarsers, han estat modificades.","codi_element":"08003-38","ubicacio":"Torrent de Vallbona, 53-67","historia":"","coordenades":"41.4971000,2.2934100","utm_x":"441023","utm_y":"4594183","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37179-foto-08003-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37179-foto-08003-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37179-foto-08003-38-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37180","titol":"La Gaietana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-gaietana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"L'any 2005 es realitza un arranjament de les façanes i coberta de l'immoble, i la reconstrucció de l'espadanya.","descripcio":"Antiga construcció del segle XIV que ha estat motiu de diverses intervencions fins arribar a l'actual composició neoclàssica de finals de segle XIX. Consta d'un volum central de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues vessants, i dues galeries laterals de planta baixa i pis amb terrat. Sobre el pla de la coberta sobresurt la torre que conté el volum de l'escala. La façana principal, orientada a sud-est, és completament simètrica, i està ordenada segons cinc eixos de composició verticals. Cal destacar els balcons de la planta pis amb les balconeres protegides per una mena de trencaaigües i el coronament amb un frontó central semicircular i una espadanya recentment rehabilitats. Les galeries de la façana principal i nord-est estan formades per columnes dòriques i arcs de mig punt. Un pati anglès abraça la resta de façanes. De l'interior cal destacar el celler i la premsa de vi de la planta baixa. De l'entorn cal remarcar el barri -amb dos lleons que flanquegen l'entrada -, el camí d'accés, l'esplanada de davant i el mur de contenció de la façana nord-est.","codi_element":"08003-39","ubicacio":"Av. de Teià, 6 - Av. de la Gaietana, 39 - Carrer Balandres, 13","historia":"De l'antic mas se'n tenen notícies des del segle XIV. Antigament era propietat de la família Jovany, qui donava nom al mas. Posteriorment passà a la família Coll, rebent el nom de Mas Coll de Baix o Coll i Jovany. El nom de Gaietana li ve de la seva propietària Gaietana Cordellas que a principis del segle XVIII es va casar amb Christopher Herr, coronel d'un Terç alemany de l'exèrcit del Duc de Baviera. L'any 1700 la comprà Miquel Coll Gaietana Cordelias, esposada amb Cristofer Herr, coronel alemany. Ja vídua, es casà amb el Compte de Parkempach. El 1863 n'era propietari Joan Rialp.","coordenades":"41.4844500,2.3006500","utm_x":"441616","utm_y":"4592774","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37180-foto-08003-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37180-foto-08003-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37180-foto-08003-39-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37181","titol":"Can Gaza; Casa de pagès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gaza-casa-de-pages","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Obres de rehabilitació com a equipament cultural (casal de la gent gran i altre equipament).","descripcio":"Antiga masia transformada de planta baixa i dues plantes pis, separades per cornises, i coberta a dues aigües, amb un cos adossat a la dreta de planta baixa amb terrat pla. Al costat d'aquest s'ha afegit un volum nou de vidre que conté l'ascensor d'accés a la planta pis. Cal destacar la façana principal oberta a migdia, de composició simètrica, de caire neoclàssic resultat d'una transformació realitzada el segle XIX. L'element més significatiu és la galeria de la planta pis, amb cinc arcades el·líptiques, pilars de secció quadrada i barana lleugera de ferro. Sobre les arcades, a la segona planta trobem cinc petites finestres també el·líptiques. La façana es remata amb una cornisa i un acroteri massís decorat amb hídries típicament neoclàssiques. La resta de façanes no tenen elements a destacar, tret del portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus i la balustrada del terrat del cos lateral adossat. L'interior ha estat profundament transformat per adaptar-se als usos d'equipament actuals. Dels espais exteriors s'han de remarcar els murs i tanques de pedra, el camí d'accés i el jardí de davant la casa.","codi_element":"08003-40","ubicacio":"Av. De Sant Josep de Calassanç, 17-25","historia":"Durant el segle XIX es van fer obres de rehabilitació, introduint elements de caire neoclàssic.","coordenades":"41.4963600,2.2951200","utm_x":"441165","utm_y":"4594100","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37181-foto-08003-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37181-foto-08003-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37181-foto-08003-40-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37182","titol":"Can Jonc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jonc","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona.","centuria":"XIV- XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificacions, orientades a migdia, situades a la confluència de la riera Coma Clara amb la carretera BP-5002, entre una zona plana de conreus al sud i la vessant que puja cap a la urbanització Alella Parc. A la part superior de la finca trobem noves edificacions destinades al restaurant que porta el mateix nom de la casa però que no tenen interès arquitectònic. L'edificació principal està constituïda per diversos volums de diferents èpoques adossats entre sí. El cos central, juntament amb el què té a la seva esquerra, són construccions similars -de planta rectangular, una alçada de planta baixa i pis, i coberta de teula a dues aigües- que tenen origen en edificacions antigues de tipus agrari. Les façanes estan ordenades segons eixos verticals de composició; hi destaquen les finestres emmarcades amb carreus de pedra, el portal adovellat d'arc de mig punt i un rellotge de sol -sobre la portalada hi trobem una finestra gòtica conopial amb arcs lobulats. També és interessant el ràfec del cos central, amb un major vol respecte els altres. En canvi, a la dreta s'aixeca un volum de construcció posterior i tipologia completament diferent. Adossat a un cos de transició més baix -de terrat pla amb una pèrgola suportada per columnes i capitells que el lliga amb les edificacions primitives per un costat i també per la part de darrera, trobem un volum d'estil neoclàssic que data del 1829, de planta quadrada i una alçada de planta baixa, pis i golfes. En destaca la façana principal -simètrica i ordenada segons tres eixos verticals de composició, amb balconeres a la planta pis, un balcó central i petites finestres a les golfes -, el ràfec de la coberta -a dues aigües -, i la torre mirador que corona l'edifici. Es tracta d'un cos de planta quadrada, de dues alçades, i coberta piramidal a quatre vessants, que té a la part superior un lleuger balcó metàl·lic corregut que gira als quatre vents. De la resta de la finca cal remarcar el passeig arbrat que surt de la carretera i gira 90º per pujar en rampa fins al jardí davant la casa, que conté alguns exemplars vegetals interessants i uns importants murs de contenció. A la part nord del recinte trobem un altre interessant camí arbrat d'accés a la finca que va a buscar el camí de Can Cues.","codi_element":"08003-41","ubicacio":"Riera Coma Clara, 9","historia":"El 1308 existia el Mas Calm, després anomenat Mas Font. També al segle XIV en fou propietari en Bonanat Jonc. Ja al 1680 passà a mans de Hans T. Möller, cònsol de Noruega. Actualment, part de la resta de construccions de la part més elevada de la gran finca són destinades a restaurant.","coordenades":"41.5041300,2.2950800","utm_x":"441169","utm_y":"4594963","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37182-foto-08003-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37182-foto-08003-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37182-foto-08003-41-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37183","titol":"Ca la Librada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-librada","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Rehabilitació de l'habitatge de la planta primera l'any 2000","descripcio":"Antiga masia de planta baixa i pis i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Està situada en ple nucli històric d'Alella. Cal destacar la façana principal, orientada a sud i amb la inscripció amb la data 1776, ordenada simètricament segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, de grans dimensions i molt transformades, sobretot les de planta baixa fruit de la seva adequació com a locals comercials. A la planta pis trobem tres balconeres emmarcades amb carreus de pedra - que tornem a trobar a les cantonades de l'edifici- amb tres balconets amb una simple barana de ferro forjat. La resta de façanes presenten una distribució més irregulars de les obertures. Al costat dret es conserva un pou.","codi_element":"08003-42","ubicacio":"Torrent Vallbona, 1 - Empedrat del Marxant, 2","historia":"L'edifici ja existia el 1625. L'any 1650 era conegut com a Can Casals de la Plaça. Ja l'any 1702 n'era propietari en Carles Vila, anomenant-se llavors Can Vila. El 1833 pertanyia a n'Isidre Maristany i posteriorment passà a la família Casals.","coordenades":"41.4940500,2.2950300","utm_x":"441156","utm_y":"4593844","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37183-foto-08003-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37183-foto-08003-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37183-foto-08003-42-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37184","titol":"Can Lleonart","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-lleonart","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Als anys 90 es va realitzar la remodelació interior de l'edifici i la restauració de la façana.","descripcio":"Antiga masia situada a la confluència de la riera Coma Clara i la riera Coma Fosca, a la part més meridional del nucli antic d'Alella. Es tracta d'una construcció de planta rectangular i una alçada de planta baixa, pis i golfes, molt transformada en el temps i que ara s'ha reconvertit en un centre cultural municipal. Té una coberta de teula àrab a dues aigües que no és visible a la façana principal, orientada a migdia, ja que aquesta fou posteriorment modificada creant una nova façana barroca, sobreposada damunt l'estructura d'una antiga casa de pagès, molt característica en el paisatge urbà d'Alella, ja que és la primera imatge del nucli antic que es té venint des del costat de mar. Aquesta s'ordena segons quatre eixos de composició verticals, amb certes irregularitats en la disposició de les obertures de la planta baixa: la simetria es trenca per la posició de la porxada d'entrada a l'esquerra. Destaca sobretot pels seus esgrafiats i pel coronament ondulat que remata la façana, amb un gran rellotge de sol en posició central. En planta baixa trobem un porxo amb arcs carpanells que ens porta a l'accés: un portal adovellat de mig punt. A la planta pis tenim quatre balconeres d'arc rebaixat, amb els corresponents balcons individuals amb barana de ferro. A la planta golfes les finestres, amb arc de mig punt, són més petites. La façana posterior, que té una torre d'obra vista adossada a un costat, ha estat desdibuixada amb l'obertura de noves finestres - algunes d'elles, a les golfes, de grans dimensions- que trenquen la imatge tradicional de l'edifici. Els seus interiors també han estat profundament transformats per l'adaptació dels espais als nous usos de caire cultural. A la resta de la parcel·la hi trobem d'altres edificacions que no tenen interès. A destacar el pati davanter, la tanca del carrer de perfil ondulat i la porta d'accés, que manté la imatge històrica del conjunt, així com la placa commemorativa de pedra que recorda la rierada que el primer quart del segle XVIII s'endugué la tanca sobre la que està situada.","codi_element":"08003-43","ubicacio":"Pl. Germans Lleonart, s\/n - Riera Fosca, 2-6 - Rambla d'Àngel Guimerà, 1","historia":"La casa s'havia conegut amb el nom de mas Riera de la Creu, perquè al seu davant hi havia hagut una creu de terme, que era anomenada lacreu dels pobres perquè és on se'ls donava almoina. Al segle XVII n'era propietària la família Riera. Els Lleonard eren dos germans combatents a la resistència de Barcelona durant el setge borbònic de 1714. Salvador n'era el cap dels serveis d'informació i Francesc va desaparèixer a les muralles de Barcelona","coordenades":"41.4927700,2.2948900","utm_x":"441143","utm_y":"4593702","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37184-foto-08003-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37184-foto-08003-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37184-foto-08003-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37185","titol":"Can Llimona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-llimona","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de grans dimensions, terrassat, format per diverses parts diferenciades. Hi trobem una zona inferior plana, a llevant i propera a la riera, amb l'accés, l'edificació principal, els jardins i una àrea d'horta a la part sud; una zona esglaonada central amb diferents feixes de fruiters i l'antiga masoveria de Can Roca; i finalment, a la part superior i separat per un camí flanquejat per xiprers que travessa la finca de nord a sud, hi trobem el bosc de pins. Cal destacar el tancament perimetral que combina maçoneria i ceràmica, amb el barri d'accés flanquejat per dos grans plataners a la zona de la riera, i la glorieta naturista a l'extrem nord-oest de la finca. Des del barri, un passeig de til·lers ens condueix a l'esplanada on s'aixeca l'edificació principal. Aquesta, restaurada el 1909 sobre una antiga construcció de l'any 1778, està formada per un cos principal de planta quadrada de 14 x14 m, de planta baixa, dues plantes pis i golfes, i coberta a quatre vessants; l'antiga casa situada a l'extrem oest i un cos entremig que els uneix de dues plantes d'alçada. L'element més significatiu és el xamfrà sud-est, on hi trobem una successió de balcons arrodonits, sostinguts per columnes i capitells de fosa, rematats per una torreta circular i coberta d'agulla. Cal destacar les façanes sud i est del volum principal, d'estil neoromàntic, ordenades horitzontalment per plantes i verticalment pels eixos de les obertures. A remarcar el relleu que es dóna a la imposta del segon forjat, amb una filera d'arcs llombards, la gran dimensió de les obertures, les finestres geminades de la planta segona, la finestra coronella d'arcs lobulats del cos entremig, els balcons centrals de la façana principal orientada a migdia i el treballat xamfrà amb la torre. Al costat de llevant hi trobem un interessant jardí francès amb coníferes, ordenat segons dos eixos perpendiculars. Al sud tenim un jardí anglès amb un conjunt de palmeres i una horta. Enfilant-nos a ponent entre les feixes esglaonades de fruiters i horta trobem l'antiga masoveria de Can Roca, una construcció de planta baixa i pis i coberta a dues aigües. En destaca el ràfec, el rellotge de sol i la seva posició dominant sobre la finca. Més enllà, superant un conjunt d'edificacions agrícoles i d'esbarjo sense cap valor arquitectònic i el camí de xiprers que travessa la finca, arribem a la pineda situada a la part superior. Cal mencionar, finalment, el sistema d'aigua i la xarxa de conductes que abasta tota la finca.","codi_element":"08003-44","ubicacio":"Riera Coma Clara, 1","historia":"","coordenades":"41.5007100,2.2944500","utm_x":"441113","utm_y":"4594583","any":"1893","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37185-foto-08003-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37185-foto-08003-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37185-foto-08003-44-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37186","titol":"Cal Duch; Ca La Madamme; Ca L'Arrau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-duch-ca-la-madamme-ca-larrau","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"deteriorament per manca d'ús.","descripcio":"Edificació de caire neoclàssic formada per un cos central de planta gairebé quadrada, de planta baixa i dues plantes pis, envoltat per un cos porticat de dues alçades en tres dels seus costats. El volum principal té una coberta a quatre aigües amb una petita torre mirador al punt central. La façana principal, orientada a sud-est, és simètrica i està ordenada verticalment segons tres eixos de composició on se situen les obertures, i horitzontalment pel coronament i les cornises entre plantes, que tenen continuïtat als porxos laterals. Aquests es caracteritzen per la lleugeresa de les baranes i dels pilars metàl·lics, reforçats a les cantonades per pilars d'obra coronats amb hídries decoratives. La façana principal té unes obertures en planta baixa d'arc rebaixat, amb el portal d'entrada ubicat en posició central. Sobre aquest hi trobem un balcó d'obra sustentat per mènsules decorades. La resta d'obertures són balconeres geminades amb una columna jònica central i barana d'obra calada sobre el pla de la façana. La resta de façanes tenen una decoració molt més austera. Cal destacar el coronament, amb un fris perimetral decorat amb cartel·les que suporten el ràfec sobre el què trobem elements decoratius tipus cresteria. De l'entorn cal esmentar el passeig d'accés i el jardí perimetral.","codi_element":"08003-45","ubicacio":"Camí de Martorelles, 1","historia":"El nom original de la construcció datada del segle XVI era Can Mates Damunt. Després de passar per diferents propietaris, a finals del XIX fou adquirida per Madamme Joana Lluïsa Grand Gerard qui, al morir, la llegà a l'Escola Pia.","coordenades":"41.5007900,2.2875900","utm_x":"440541","utm_y":"4594597","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37186-foto-08003-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37186-foto-08003-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37186-foto-08003-45-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37187","titol":"Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"S'han realitzat obres de reforma.","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants, que té dos cossos laterals adossats. El tret més característic del conjunt és la torre emmerletada amb terrat pla que apareix al cos de la dreta, alineada al pla de la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, està composada segons eixos verticals, si bé hi ha lleugers desajustaments en l'alineació de les obertures. Cal destacar-ne la portalada adovellada d'arc de mig punt de la planta baixa i les balconeres emmarcades amb carreus de pedra a la planta pis, amb un lleuger balcó en posició central i un balconet massís d'obra a la torre lateral. A la planta golfes hi trobem tres petites obertures i un rellotge de sol decorat. Cal fer esment dels murs i tanques de maçoneria que assenten el conjunt sobre un terreny amb pendent cap a ponent, i del pati o era del davant, obert com un balcó sobre la riera Coma Clara. Inclou elements tradicionals de les activitats agrícoles com són les basses i una base de premsa d'oli situada al bell mig del pati. Dels interiors, transformats per la seva adaptació com a museu del vi, cal destacar-ne dels voltes i arcades del celler del soterrani.","codi_element":"08003-46","ubicacio":"Av. Sant Mateu, 2","historia":"Les primeres notícies d'aquesta masia daten de 1359, amb el nom de mas Oller. Després fou adquirida per Ramon de Carner i més tard per Arnal Saiol, que li donà el nom de mas Saiol de Munt. L'any 1625 els Saiol la permuten amb la d'en Pere de Magarola, bisbe de Vic, a Montornès. Des d'aleshores la casa es conegué com a Mas Magarola i fou una de les més importants d'Alella. Durant un parèntesi de temps, però, es conegué com Casa Bárcena perquè José Sánchez de la Bárcena, militar d'alt càrrec i marquès de la Bárcena, s'havia casat amb la pubilla Magarola.","coordenades":"41.5048300,2.2994900","utm_x":"441538","utm_y":"4595037","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37187-foto-08003-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37187-foto-08003-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37187-foto-08003-46-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37188","titol":"Can Manyé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-manye","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa i pis que ha sofert diverses transformacions amb el temps. El seu entorn, inserida en un teixit complex de naus industrials i magatzems, en dificulta el seu ús i en deteriora la seva imatge. La coberta, molt modificada, és de teula a dues aigües, però que es gira a la crugia central de manera que les pendents són perpendiculars a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, conserva els tres eixos de composició verticals, on en destaca el portal rodó adovellat i les obertures de planta pis emmarcades amb grans carreus emmotllurats de pedra, que novament apareixen a les cantonades de la construcció. La resta de façanes no presenten elements d'interès.","codi_element":"08003-47","ubicacio":"Riera Fosca, 42","historia":"Es diu que l'any 1673 Pau Mañé comprà la casa d'en Famosa, que era coneguda com a mas Grau. L'any 1781 era d'en Pere Roca. Darrerament la comprà Textil Mañé.","coordenades":"41.4936400,2.2921200","utm_x":"440912","utm_y":"4593800","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37188-foto-08003-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37188-foto-08003-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37188-foto-08003-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37189","titol":"Marquesat d'Alella; Cal Marquès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marquesat-dalella-cal-marques","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PELAEZ FABRA, Don Juan (2010). Notes inèdites. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de gran extensió format per l'edificació principal, situada a l'extrem nord de la propietat, prop de la riera i del nucli antic; un gran jardí a l'extrem oposat, amb grans masses d'arbrat i un estany central; i finalment un passeig lineal format per diferents plataformes terrassades que connecten ambdós espais. Cal destacar la gran presència visual respecte el conjunt del terme municipal del jardí i la vinya que el separa de la riera per les seves dimensions i la seva ubicació. Al mateix recinte hi trobem també una interessant masia de petites dimensions anomenada Can Clarisvalls. L'edificació principal és una construcció de caire neoclàssic configurada per diversos cossos, dels quals cal destacar el volum octogonal, el cos central i els porxos perimetrals. Té dues plantes d'alçada amb una tercera planta inferior deprimida. Les cobertes són planes, tret del cos octogonal, amb teulades a vuit costats que sobresurten de la resta de l'edifici. El volum octogonal és el cos de major presència, amb una sala central de tres alçades que articula l'eix central de distribució interior i la gran escalinata d'accés girada 45º respecte el cos central, així com els porxos exteriors laterals. Al seu interior es combinen elements arquitectònics -columnes, pilastres, frontons...- amb rics frescos a les parets i sostres. Les façanes laterals es caracteritzen pels porxos amb un ric repertori de columnes i pilastres renaixentistes, arcs de mig punt i balustrades. Des del camí d'accés en rampa arribem, davant de l'edificació principal i a nivell de la planta inferior, a una esplanada de grava delimitada per murs amb balustrades i per un petit estany i l'escalinata. Aquesta, alhora que dóna accés a la planta baixa, ens marca la direcció del gran passeig que ens condueix al jardí anglès de l'extrem sud de la finca. El passeig està format per tres plataformes amb grans murs de contenció i elements arbrats lineals. El passeig central, a la cota inferior a l'eix de l'escalinata, és un passeig cornisa amb grans plàtans i d'altres espècies a banda i banda, des d'on podem contemplar les vinyes inferiors i el mateix nucli urbà d'Alella. Sobre aquest, el passeig palmeral parteix des de la mateixa cota que el passeig central i es va enfilant gradualment fins arribar a l'alçada del jardí anglès i el llac. Finalment, a la cota superior hi ha un passeig delimitat per una filera de pins pinyoners. Un cop al jardí, cal destacar l'estany central, al voltant del qual s'organitza un important ecosistema amb grans masses arbòries.","codi_element":"08003-48","ubicacio":"Riera Principal, 1","historia":"La propietat actual de la finca es remunta a 1833, quan Antoni Fontanils i Raspall va comprar la finca de l'antic mas La Torra i les feixes altes de Can Clarisvalls a Ignasi Guàrdia. A la seva mort, la seva filla Camila Fontanils i Casades, que estava casada amb Juan Fabra i Illas, passa a heretar la finca. El fill d'aquest matrimoni, Camil Fabra i Fontanils, futur Marquès d'Alella, emprendria, l'any 1870, la transformació que donaria lloc a l'aspecte actual de la casa i dels jardins.","coordenades":"41.4925000,2.2960800","utm_x":"441242","utm_y":"4593671","any":"1870","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37189-foto-08003-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37189-foto-08003-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37189-foto-08003-48-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'edifici es va construir en diferents etapes sobre l'antiga casa pairal del marquesat, 'de la qual només en queda l'escala interior i el perímetre del cos central. L'última gran intervenció arquitectònica, a començaments del segle XX, incorporà a l'edifici l'important volum de plantaoctogonal.","codi_estil":"99|102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37190","titol":"Can Martí Gaza","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-marti-gaza","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de composició neoclàssica situada a la zona entre la riera i el torrent Vallbona, sobre l'eixampla del segle XIX. És una construcció de planta rectangular, amb una alçada de planta baixa i pis amb semisoterrani, i coberta amb terrat pla. Les façanes són de composició simètrica i ordenades segons eixos verticals, tot i que la façana de ponent és més irregular i peculiar, ja que està separada de l'edificació veïna per un passatge o androna de només dos metres d'amplada. La façana principal està orientada a llevant, amb tres eixos verticals on s'agrupen les obertures - finestres rectangulars amb trencaaigües i persianes de llibret que reapareixen a la resta de façanes -. Destaca l'eix central, reforçat per la presència de dues parelles de pilastres estriades amb capitells a banda i banda, el balcó amb balustres i mènsules de pedra a la planta pis, i l'esgrafiat del remat central ondulat de la barana del terrat. En aquesta façana i la sud, cal remarcar les terrasses i escales d'accés a la planta baixa, lleugerament aixecada sobre el nivell del jardí, protegides amb baranes de balustres. Finalment, una barana acroteri massissa - els balustres només apareixen a la façana principal- sobre una important cornisa decorada amb motllures i dentellons, corona l'edifici i dóna unitat al conjunt. Interessant, també, la tanca que envolta la finca i el jardí que envolta l'edificació principal.","codi_element":"08003-49","ubicacio":"Carrer Verdaguer, 7-11","historia":"","coordenades":"41.4966100,2.2948500","utm_x":"441143","utm_y":"4594128","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37190-foto-08003-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37190-foto-08003-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37190-foto-08003-49-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37191","titol":"Vil·la Martorell; Les Monges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-martorell-les-monges","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació aïllada, de composició neoclàssica, de planta baixa i dues plantes pis d'alçada separades per cornises. El volum, originàriament de planta quadrada amb un pati central amb un lucernari a quatre aigües, ha estat transformat amb l'aparició de dos cossos laterals amb obertures de grans dimensions. La coberta del cos central té forma de creu i cada braç està format per una teulada a dues aigües amb un important ràfec; mentrestant, els cossos laterals tenen terrat pla. Les façanes principal i posterior són simètriques, ordenades segons cinc eixos de composició verticals, amb balconeres a la planta pis i grups de petites finestres d'arc de mig punt a la segona planta. En destaca l'escala de ferro que dóna accés a la planta pis, a la qual s'accedeix a través d'una lleugera marquesina metàl·lica. Malgrat aquest element que ens porta a una arquitectura de tipus colonial, hi ha d'altres elements que li confereixen un cert aire neoclàssic: motllures, frontons o cornises cassetonades. Les façanes laterals són d'una gran simplicitat, amb obertures rectangulars de majors dimensions però ben integrades al conjunt de l'edifici. El recinte es completa amb construccions annexes de poca entitat, moltes d'elles enganxades a la tanca, resultat de l'activitat docent que s'hi desenvolupa. A remarcar el jardí del pati i el camí arbrat d'accés.","codi_element":"08003-50","ubicacio":"Riera Fosca, 1","historia":"L'any 1515 es coneixia com a Mas Valls o Matas de Vall i, més tard, com a Can Calderó Xic, fins l'any 1818. L'edifici actual fou construït l'any 1886 per la família Martorell fins que l'any 1919 s'hi instal·laren les Germanes Salesianes per obrir-¬hi una escola. Després s'amplià amb la construcció dels cossos laterals afegits.","coordenades":"41.4921900,2.2940200","utm_x":"441070","utm_y":"4593638","any":"1886","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37191-foto-08003-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37191-foto-08003-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37191-foto-08003-50-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37192","titol":"Mercat municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mercat-municipal","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ANGLADA, Ramon; ARMENGOL, Cristina; ASENSIO, Àlex; CLAVELL, Susana; MAÑÀ, Albert i VIDAL, Núria (2008). 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta quadrada situada al costat sud de la plaça de l'Ajuntament, a la dreta de l'església parroquial. Una intervenció dels anys 80 del segle XX, obra de l'arquitecte Enric Batlle, va duplicar la superfície de la planta fent una actuació simètrica, tot ocupant els terrenys de l'antic hort de la Rectoria i conservant la façana que dóna a la plaça de l'Ajuntament i les façanes laterals. Aquesta intervenció, a més de fer front a les noves exigències per a l'ús comercial com a mercat, va combinar els nous materials amb els elements més clàssics de la configuració original de l'edifici. En destaca la coberta a quatre aigües -amb un volum aixecat en posició central que fa de lucernari - la qual, gràcies a la lleugeresa de l'estructura metàl·lica i a la tarja vidrada que envolta l'edifici, sembla que floti respecte la resta de la construcció més massissa. La façana a la plaça conserva la part original del volum, de composició neoclàssica i simètrica. La seva opacitat és només trencada per la portalada d'arc de mig punt situada en posició central. Pel contrari, la façana sud és mostra més oberta, amb una part superior vidrada sobre un sòcol d'obra vista. El tancament recula generant un porxo - La Porxada - que en protegeix la façana i on surt a la vista la lleugeresa dels pilars i gelosies de l'estructura metàl·lica. Aquesta façana, aprofitant el desnivell del terreny, té una planta semi soterrada que, actuant com a sòcol, acull la biblioteca municipal.","codi_element":"08003-51","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, s\/n","historia":"El 21 de desembre de 1929, l'Ajuntament, en ple extraordinar, aprovava el Reglamento para régimen del mercado. El primer de gener de 1930 subhastava els punts de venda del nou mercat.","coordenades":"41.4934600,2.2949200","utm_x":"441146","utm_y":"4593778","any":"1929","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37192-foto-08003-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37192-foto-08003-51-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37193","titol":"La Miralda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-miralda","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La finca i la casa han estat abandonades, els conreus s'han perdut i el passeig arbrat s'ha malmès.","descripcio":"Conjunt de grans dimensions del qual destaca l'habitatge principal situat en posició central, envoltat d'un gran jardí que conté d'altres construccions auxiliars i interessants elements decoratius. L'edificació principal, de composició neoclàssica, té un cos central de planta baixa i dues plantes pis en forma de creu, flanquejat per dos cossos laterals de planta i pis, formant àmplies galeries amb arcades de mig punt, tancades per balustrades que tornen a aparèixer a la barana del terrat. El cos central és de composició simètrica, només trencada per l'aparició de la torre-mirador que conté l'escala. La façana principal està ordenada mitjançant cinc eixos verticals. De gran monumentalitat, cal destacar les dues columnes jòniques de les plantes pis que remarquen encara més la potència del volum, reforçat pel fet que l'eix central sobresurt del pla de façana. Les plantes pis tenen balcons amb balustrades, que tornen a aparèixer al balcó central de la segona planta. La façana posterior té una alçada menor, ja que la planta baixa està enfonsada al terreny. És de composició similar però utilitzant un llenguatge més senzill. La planta baixa està decorada amb franges horitzontals, decoració que té continuïtat a les plantes superiors tot reproduint pilastres que separen els diferents eixos de composició. Els cossos laterals tenen un estuc que imita carreus. La finca està organitzada per dos eixos perpendiculars, que corresponen als passeigs principal i lateral d'accés. En la seva intersecció hi trobem, davant la casa gran, un pati semi el·líptic delimitat per plàtans, al costat del qual trobem dues plataformes decorades amb elements neoclàssics (font, balustrades, hídries...) d'entre els quals cal destacar l'edicle (casa de paons) construït amb maó i decorat amb plafons de rajola de València i cobert amb teulada de sis vessants. Darrera la casa, a continuació del pati-terrassa posterior, ens trobem amb els camps d'ametllers. La vegetació està molt consolidada: en destaca l'arbrat configurat amb exemplars diversos de plàtans, til·lers i castanyers, que emfasitza la geometria dels camins vorejats, a més, amb tanques de bardisses. Cal esmentar la tanca de xiprers al nord que separa la finca de l'autopista, amb una petita torre a l'extrem nord-est.","codi_element":"08003-52","ubicacio":"Riera Principal, 5","historia":"Abans de construir-se l'edifici, la finca era vinya i pertanyia a Can Clarisvalls. El 1833, Carles Torrents Miralda inicià la transformació de la mateixa i el 1856 acabà l'actual edifici. A la reixa de la portalada d'entrada hi figura la data 1856, i a la façana hi ha gravades les de 1829 i 1950, data d'una important reforma. L'any 1951, data que apareix al barri que hi dóna accés des del sud, la casa va patir una important reforma tant pel que fa a la distribució interior com a l'organització general de la propietat. Totes les façanes van refer-se sota la direcció de l'arquitecte Francesc Mitjans i Miró.","coordenades":"41.4876400,2.3007200","utm_x":"441625","utm_y":"4593128","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37193-foto-08003-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37193-foto-08003-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37193-foto-08003-52-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37194","titol":"Cal Músic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-music","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga masia de planta rectangular situada a l'interior d'un passatge ubicat entre el conjunt de cases de cos de l'esquerra de la riera i el barri del Rost. Actualment trobem una construcció entre mitgeres, de planta baixa i pis i amb coberta de teula a dues aigües, que ha sofert molts canvis en el temps. La façana principal, oberta a ponent al passatge abans esmentat, té dos eixos verticals on s'agrupen les obertures de les dues plantes. Només a remarcar la portalada -molt transformada- adovellada d'arc de mig punt; i l'esgrafiat en el capcer amb el nom de la casa: Cal Músic.","codi_element":"08003-53","ubicacio":"Passatge de Cal Músic, 4","historia":"","coordenades":"41.4934300,2.2957700","utm_x":"441217","utm_y":"4593774","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37194-foto-08003-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37194-foto-08003-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37194-foto-08003-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37195","titol":"Can Nyiga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-nyiga","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge de planta baixa i dues plantes pis, situat tocant al recinte de Les Quatre Torres, separats únicament per un vial molt estret. Per la seva situació elevada, té grans vistes sobre el nucli antic d'Alella i de la resta del terme fins al mar. En destaca la façana principal, orientada a sud-est, i oberta a un pati allargat amb diverses espècies vegetals. Està decorada amb un estuc dibuixant franges horitzontals. S'estructura horitzontalment a través de cornises que separen les diferents plantes, i verticalment en dos eixos de composició que agrupen les diverses obertures d'arc rebaixat i amb balcons de formes arrodonides i mènsules de pedra a les plantes pis. Les dimensions dels balcons de la planta segona són, però, menors als de la planta primera. Una cornisa amb modillons i una barana calada de pedra rematen la façana i tanquen el terrat de la coberta. En sobresurt el volum de l'escala, que destaca per la seva coberta piramidal de rajola vidrada.","codi_element":"08003-54","ubicacio":"Doctor Isidre Pòlit, 22","historia":"","coordenades":"41.4949500,2.2933200","utm_x":"441014","utm_y":"4593945","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37195-foto-08003-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37195-foto-08003-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37195-foto-08003-54-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37196","titol":"Can Pareras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pareras","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona.","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipus basilical de planta baixa, pis i golfes a l'espai central aprofitant la major alçada d'aquest. La coberta és de teula a dues vessants. El conjunt es completa amb diferents edificacions annexes als dos costats del volum principal, així com un cos posterior que conté l'escala. La façana principal, orientada a llevant, és pràcticament simètrica i està organitzada mitjançant cinc eixos verticals de composició (inicialment constava de 3 cossos perpendiculars a la façana principal, però amb el temps n'adquirí més). En posició central apareix una portalada adovellada d'arc de mig punt a la planta baixa, a la planta pis, tres finestres emmarcades amb carreus de pedra, i finalment a les golfes, tres petites finestres. A la resta de la façana apareixen altres obertures de dimensions menors. Cal destacar l'espai davant de la casa, delimitat per un mur de contenció de pedra, si bé es troba desvirtuat per l'aparició d'un volum de planta baixa i dos pisos enganxat al mur i molt proper a la masia. El celler s'emplaça a la part del darrera i es troba pràcticament soterrat.","codi_element":"08003-55","ubicacio":"Riera Coma Fosca, 33-37","historia":"","coordenades":"41.4992500,2.2881600","utm_x":"440587","utm_y":"4594426","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37196-foto-08003-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37196-foto-08003-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37196-foto-08003-55-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37197","titol":"Can Pufarré","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pufarre","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per una antiga masia, una era acompanyada d'altres construccions auxiliars i un jardí amb elements decoratius representatius. La masia està situada al costat de llevant de la finca, en una posició elevada respecte el torrent que porta el seu nom. És propera a Can Coll i orientada totalment a ponent, on s'obre l'era i la resta del jardí de la finca. Té planta rectangular, trencada per un cos posterior adossat, i una alçada de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües. La façana principal, com hem dit orientada a ponent, té les obertures - moltes d'elles modificades- ordenades segons tres eixos verticals. En posició central, tot i que descentrat respecte el carener de la coberta, hi trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, acompanyada d'un finestral a l'esquerra. A la planta pis hi ha tres finestres, d'entre les quals en destaca l'obertura central, decorada amb elements d'estil gòtic - una finestra conopial d'arc lobulat. Al voltant de l'era, pavimentada amb tova ceràmica, hi trobem un volum rectangular de nova planta i només una alçada que s'obre a migdia amb una façana de superfície vidrada. Més enllà, s'estén el jardí que, delimitat per tanques de bardissa, ens porta a l'altre extrem de la finca on s'aixeca un curiós templet oriental de planta rectangular i coberta a quatre aigües.","codi_element":"08003-56","ubicacio":"Torrent de Can Pufarré, 4","historia":"Al segle XIV podia haver format part de la gleva del Mas Esteve o del Mas Trobat (Can Coll). El 1515 passà a mans de Pere Ramon Auleda i posteriorment a Pau Ferrer de la Torre. El 1868 pertanyia a Francesc Ferrer i més tard l'adquirí el Baró de Ribelles.","coordenades":"41.5014300,2.2856300","utm_x":"440378","utm_y":"4594669","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37197-foto-08003-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37197-foto-08003-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37197-foto-08003-56-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"És la única masia del terme que té la façana principal orientada a muntanya. Conta la llegenda que una espelma encesa rara la finestra de la cuina, situada a la part posterior de la casa i orientada cap a llevant, servia de senyal a contrabandistes marins que comerciaven amb esclaus a la zona del Masnou.","codi_estil":"94|119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37198","titol":"Les Quatre Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-quatre-torres","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per tres sectors clarament diferenciats: l'àmbit de l'edificació principal - situada al sud de la finca -, un jardí a la part posterior, i finalment una extensa pineda al límit nord de la propietat; ubicats sobre una plataforma elevada respecte el teixit urbà contigu. L'edificació principal és una construcció de caire neoclàssic, de planta rectangular i amb una alçada de planta baixa, pis i golfes, si bé la façana posterior té una planta menys degut al desnivell del terreny. El tret més característic -i que dóna nom a l'edifici- són les seves quatre torres ubicades a les cantonades del cos central, volums de planta rectangular i coberta a quatre aigües decorada amb rajola vidrada. Les seves façanes són simètriques i de composició unitària ordenades segons eixos verticals - cinc a les façanes principal i posterior, i tres a les laterals. Les obertures que les conformen són, a la planta pis, balconeres - protegides totes elles amb un guardapols- que permeten la sortida a peu pla i que es transformen en balcons a la façana principal, orientada a migdia. Mentrestant, a les golfes trobem finestres rectangulars de petites dimensions, i al capdamunt de les torres agrupacions de finestres allargades d'arc de mig punt. És probable que trobem elements aprofitats de construccions anteriors, com podem comprovar a la llinda de la portalada adovellada del garatge amb la inscripció de la data 1629. La planta s'organitza a través d'un nucli central il·luminat zenitalment. Davant la façana principal trobem un pati, suportat per un important mur de contenció de pedra vista que rep tangencialment la rampa d'accés i que es caracteritza per la presència de diversos exemplars de plàtans de notables dimensions i xipresos. Al darrera de l'edificació, s'estén un jardí en el qual hem de destacar l'existència d'un estany central -amb un templet al qual s'hi accedeix a través d'un pont i una gruta de caire romàntic- i la vegetació que l'envolta. A un nivell superior trobem una pineda de gran extensió que representa un espai verd molt important respecte el conjunt del casc urbà. L'ordenació de la finca s'atribueix a Josep Fontserè Mestres, creador del jardí del Parc de la Ciutadella.","codi_element":"08003-57","ubicacio":"Pg. Antoni Borrell, 1 - Carrer de les Quatre Torres, s\/n","historia":"Els anomenats senyors de la Casa d'Alella eren una família que gaudien de l' usdefruit del terçó (tercera part dels delmes) de la parròquia i tenia alhora en alou diverses propietats i masos i exerciren una mena de senyoria sobre la parròquia. La casa d'Alella, dita també Casa del Terçó -pels censos que rebia- és coneguda des del segle XVII com Les Quatre Torres, a causa de les quatre torres que coronaven l'edifici. Sembla que els primers senyors que gaudiren d'aquests drets foren els Banyeres, documentats des del segle XIII (1235). Des de la segona meitat del segle XIV, i durant quasi dos segles, el terçó de la parròquia amb els seus drets i atribucions foren en mans de la família Desplà. Els membres més destacat d'aquest llinatge, que detingueren càrrecs importants en el municipi de Barcelona i en la Generalitat, van ser: Lluís Desplà (1444-1523) ardiaca major de la Seu de Barcelona; Francesc Coromines i Guerau Desplà, Mestre Racional i conseller de Ferran el Catòlic. A mitjan segle XVII la casa fou propietat del virrei de Catalunya, Guillem Ramon de Montcada. Els marquesos d'Aitona, van vendre la finca el 1670 a en Joan B. De Mata. La casa fou conservada per la seva família fins a finals del segle XIX, quan fou adquirida per la família Buenaventura Fabra Gil. El propietari actual és la setena generació d'aquesta família.","coordenades":"41.4949100,2.2928600","utm_x":"440975","utm_y":"4593940","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37198-foto-08003-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37198-foto-08003-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37198-foto-08003-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Francesc Coromines i Desplà; un dels més importants dels Senyors de la Casa d'Alella. Va presidir la col·locació de la primera pedra de l'ampliació de l'Església (1459). Tingué una intensa actuació política en el Principat. Fou conseller de la ciutat de Barcelona.","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37199","titol":"Can Rogiet; Ca l'italià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rogiet-ca-litalia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació aïllada de composició neoclàssica, de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises. La coberta és plana, amb un terrat només trencat per l'aparició de la torre rectangular que conté l'escala. La façana principal, orientada a sud-est, és molt similar a la façana oposada. Ambdues són de composició simètrica, ordenades segons tres eixos verticals. A la planta pis hi ha balcons, amb balconeres caracteritzades per trencaaigües de formes arrodonides; mentre que a la segona planta hi trobem petites finestres geminades amb arc de mig punt. Les façanes laterals són més pobres, tot i tenir el mateix tipus d'obertures. El volum es remata amb una petita cornisa i una barana massissa que tanca el terrat.","codi_element":"08003-58","ubicacio":"Carrer Calderó, 1","historia":"","coordenades":"41.4913300,2.2940000","utm_x":"441067","utm_y":"4593542","any":"1870","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37199-foto-08003-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37199-foto-08003-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37199-foto-08003-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37200","titol":"Can Rosselló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rossello","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de grans dimensions de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises. És de planta gairebé quadrada, trencada només per l'aparició d'una torre de petites dimensions que s'aixeca sobre el pla de la coberta, que és de teula i a dues aigües. De les façanes en destaca el tractament del totxo en totes les obertures, a les cornises que envolten l'edifici i al coronament, que segueix el pendent de la coberta a les façanes laterals. La façana principal, orientada a migdia, és de composició simètrica, ordenada segons tres eixos verticals. En posició central trobem la portalada d'accés i una balcó a la planta pis. Les finestres de la segona planta són més petites. La façana es remata amb una cornisa sobre la que s'aixeca un acroteri format per una barana ceràmica. A la resta de façanes es manté el llenguatge emprat, si bé amb un tractament més senzill.","codi_element":"08003-59","ubicacio":"Riera Coma Clara, 14","historia":"Inicialment, les terres de Can Rosselló formaven part de la finca de Can Magarola. José Rosselló Maspons va construir-la a finals del segle XIX.","coordenades":"41.5031200,2.2977600","utm_x":"441392","utm_y":"4594849","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37200-foto-08003-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37200-foto-08003-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37200-foto-08003-59-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la part del darrera hi havia hagut el celler, encara es conserva la premsa de cargol i una gruta empedrada com a fresquera. Hi ha una font.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37201","titol":"Can Rovira; Can Vilaclara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rovira-can-vilaclara","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt tancat format per l'edificació principal, l'habitatge dels masovers, els galliners i d'altres construccions auxiliars. Al recinte s'hi accedeix des de la riera a través d'un camí que s'enfila lleugerament fins trobar-se el portal d'entrada, d'estil neoclàssic amb un arc carpanell, un petit entaulament i una hídria, situat en un dels vèrtexs del pati. Aquest espai rectangular, obert com una gran balconada cap a ponent amb una llarga barana de balustres, se sustenta amb un mur de contenció que arranca des del camí i que es caracteritza pels importants contraforts que s'hi recolzen. L'edificació principal, de composició neoclàssica, és de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises, amb coberta a dues aigües; i presenta un cos adossat en planta baixa amb terrassa. La façana principal, orientada a sud-est, és simètrica, ordenada segons tres eixos verticals. Cal destacar les balconeres amb balustrades de la planta pis i la cornisa amb modillons que envolta l'edifici. Sobre aquesta, i només en algunes façanes, apareix un coronament massís esglaonat amb un frontó semi ovalat a la part central. De la resta de volums només cal esmentar l'habitatge dels masovers (Can Monnar), construcció senzilla col·locada perpendicular a la dreta de l'habitatge principal, tancant part del pati.","codi_element":"08003-60","ubicacio":"Av. de Sant Josep de Calassanç, 18","historia":"L'any 1477 n'era propietari Jaume Monnar. Els Monnar la posseïren fins a mitjans del segle XIX. L'any 1863 pertanyia a Josep Rovira i l'any 1890, una filla d'Antoni Rovira, Encarnació Rovira, es casà amb Raimon de Vilaclara. A mitjan segle XIX, la finca estava plantada amb taronges i vinya, i se n'extreia el vi que s'embotellava sota la marca 'Alella Can Rovira', que va obtenir la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888.","coordenades":"41.4992400,2.2962800","utm_x":"441265","utm_y":"4594419","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37201-foto-08003-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37201-foto-08003-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37201-foto-08003-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37202","titol":"Can Rull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rull","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificacions situades al marge dret de la riera Fosca, sobre una plataforma natural elevada que destaca per la gran presència de grans murs de contenció de pedra. S'hi accedeix en rampa des del mateix carrer de la riera, així com a través d'un camí - també entre murs de maçoneria- que ve des de la finca de Can Cuirós, casa també protegida. Podem distingir tres volums diferenciats, orientats a sud-est, adossats entre sí, si bé el que es troba més a l'esquerra, de construcció posterior, no té elements a destacar. Els dos cossos primitius són construccions de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües. El volum central té les obertures de la façana principal emmarcades amb carreus de pedra, tot i que les de planta baixa estan molt transformades. El cos de la dreta, adossat perpendicularment al darrer i ubicat a un nivell inferior, té petites obertures amb carreus de pedra. Són edificacions senzilles de les quals cal remarcar el ràfec dentellat del cos central. A peu de carrer s'hi va obrir un accés a l'antic celler de la propietat, rematat amb voltes catalanes que descarreguen a la part central sobre un pilar de grans dimensions.","codi_element":"08003-61","ubicacio":"Riera Fosca, 41","historia":"Procedeix de la divisió d'una finca, Can Pagès, repartida entre germans l'any 1690. A finals del segle XVII adquirí el nom de Can Pagès Menor per diferenciar-la de Can Pagès Major, actual Can Cuiros, que també formava part de la finca matriu.","coordenades":"41.4932500,2.2918600","utm_x":"440890","utm_y":"4593757","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37202-foto-08003-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37202-foto-08003-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37202-foto-08003-61-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37203","titol":"Can Sanmiquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sanmiquel","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa i pis que està formada per diferents volums, fruit de les diverses transformacions que ha sofert amb el temps. El volum frontal, amb coberta de teula a dues aigües, presenta una façana principal simètrica organitzada mitjançant cinc eixos verticals de composició. En posició central trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt i un interessant rellotge de sol esgrafiat a la part superior. A la dovella central hi ha gravat 1914, data de l'última transformació que va estendre's fins al 1926. També en destaquen les finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les arcades laterals que giren configurant interessants galeries constituïdes per nou arcs de mig punt que van canviar del tot la imatge de la casa, sobretot a la façana sud-est. Es tracta d'una ampliació posterior, atribuïda per alguns a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, tot reconvertint la masia original en una elegant casa d'estiueig que, alhora que reforça la façana de la masia primitiva, obre una nova façana sobre la riera Coma Clara. Inclou alguns elements de caire modernista com per exemple les decoracions dels volums de les xemeneies. En canvi, el cos central, també amb coberta a dues aigües, no presenta elements a destacar. Finalment, apareix un tercer volum adossat al darrera, cobert amb terrat, que tampoc té interès.","codi_element":"08003-62","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 55","historia":"Francesc Sanmiquel, masover de Can Magarola, va comprar una vinya i s'hi va fer la casa. Posteriorment a Marià Guarro. La darrera ampliació es produí l'any 1914.","coordenades":"41.4978500,2.2945700","utm_x":"441121","utm_y":"4594266","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37203-foto-08003-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37203-foto-08003-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37203-foto-08003-62-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37204","titol":"Can Sans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. REIG i VILARDELL, Joseph(1890). Monografies de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de grans dimensions molt representativa per la seva ubicació propera al nucli urbà d'Alella, a la confluència entre la riera Coma Fosca i el carrer del torrent de Can Comulada; i la seva relació amb l'entorn, una vinya que havia estat l'hort de la casa i que s'estén cap al sud en forma de falca. L'edificació principal, situada al nord de la finca i en una posició lleugerament elevada, és una construcció, de planta baixa, dues plantes pis i golfes, formada per diferents volums orientats cap a migdia. El volum principal té un cos de planta baixa porticat de planta rectangular sobre el qual s'aixeca un prisma amb planta en forma de L i coberta de teula. Les façanes s'ordenen verticalment segons eixos de composició clarament definits. Una fina cornisa separa les plantes pis de les golfes. La planta primera combina finestres més petites amb balconeres obertes a la terrassa sobre el porxo de planta baixa. En sobresurt a la façana principal el braç curt del prisma amb un balcó a la planta primera, acompanyat d'un rellotge de sol, i tres finestres combinades d'arc rebaixat a la planta segona, on la resta de finestres són rectangulars. Sobre aquestes, i clarament alineades segons els eixos verticals, s'obren petites finestres d'arc rebaixat a les golfes que donen unitat a tot el volum, juntament amb el vol del ràfec del conjunt de la coberta. Destaca per la seva magnitud el cos adossat a l'esquerra: una galeria de grans arcs de mig punt i coberta a dues aigües que també treu el nas a la façana principal. Existeixen d'altres cossos de menor entitat al voltant que no tenen l'interès de l'edificació principal descrita. Cal destacar, però, el pati del davant que s'obre com una terrassa al sud, amb una pèrgola al costat de ponent. Centrada a l'edificació principal, una rampa flanquejada per tanques de bardissa trenca el mur de contenció de pedra i baixa cap a la vinya, un interessant espai agrari que penetra cap al mateix nucli urbà, símbol del paisatge més característic d'Alella.","codi_element":"08003-63","ubicacio":"Riera Coma Fosca, 1","historia":"Per construir la casa actual, el 1935 va enderrocar-se la vella masia gòtica, documentada des de 1460. Només se'n conserva, sobre la porta, una llinda de pedra amb la data '1789'. Durant l'enderroc també es va perdre la capella dedicada a Sant Joaquim i Santa Anna. El nom de Can sans té l'origen el 1760, quan l'adquirí Bonaventura Sans i Baturell. Abans havia estat propietat dels comtes de Robles i també dels de Montagut.","coordenades":"41.4961900,2.2901600","utm_x":"440751","utm_y":"4594084","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37204-foto-08003-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37204-foto-08003-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37204-foto-08003-63-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En una visita pastoral, feta l'any 1846 a la capella de la casa dedicada a Santa Anna, el visitador apostòlic observà que Santa Anna portava a la seva filla (la Mare de Déu) agafada en braços i despullada, i obligà a qui correspongués a retirat l'estàtua o a vestir-la.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37205","titol":"Can Serra; Torre Valeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serra-torre-valeta","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga masia de tipus basilical de planta baixa i pis que ha sofert múltiples transformacions, tot apareixent un conjunt de cossos annexos que dificulten la lectura del volum original. Durant el segle XIX s'hi incorporà el balcó corregut de la planta pis, els elements historicistes de la façana i el pòrtic lateral. Més recentment s'han afegit volums a la façana posterior que en malmeten la imatge del conjunt. La coberta de l'edificació principal és de teula a dues aigües, amb un cos central més alt també a dues vessants. La façana principal, oberta a ponent, asimètrica i amb nombrosos elements decoratius de caire neoclàssic, presenta una portalada adovellada d'arc de mig punt que és l'original, ofegada per un balcó corregut amb barana i tornapuntes metàl·liques afegit amb posterioritat a la planta pis, i un rellotge de sol situat al vèrtex del frontó. De la construcció primitiva es conserva, especialment, l'estructura interior de la planta baixa i la porta adovellada abans mencionada. La planta baixa ha estat utilitzada com un habitatge independent dels masovers. A causa de l'accidentada topografia, davant apareix un interessant pati - mirador que s'obre sobre la riera, suportat per un important mur de contenció, i que està delimitat pel pòrtic lateral a la dreta i per un cos de dues alçades i cobert amb volta al nord. A ressaltar el paviment i elements com la cisterna adossada al mur de contenció i l'escala. La masia té capella pròpia. En l'entorn hi ha un brollador d'estil àrab decorat amb ceràmica vidriada i un templet - gruta amb columnes i una cascada feta amb pedres.","codi_element":"08003-64","ubicacio":"Av. de Sant Josep de Calassanç, 4-6","historia":"El 1440 n'era propietari en Berenguer Serra i aquesta família en mantingué la propietat fins a mitjans del segle XIX, quan la comprà el marquès d'Alella. Més tard fou adquirida per la família Valeta. És també al segle XIX quan es van fer les obres de reforma i ampliació que li han donat la configuració actual.","coordenades":"41.4962000,2.2978000","utm_x":"441389","utm_y":"4594080","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37205-foto-08003-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37205-foto-08003-64-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37206","titol":"Can Sors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sors","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga masia de planta rectangular, planta baixa i pis, i coberta a dues aigües, modificada per la seva transformació com a restaurant. El conjunt de Can Sors es troba completament inserit dins teixit urbà del barri homònim, al sud del terme municipal d'Alella. En destaca per sobre de tot la façana principal, oberta a migdia, amb una portalada adovellada d'arc de mig punt a la planta baixa i portes balconeres de proporcions verticals a la planta pis, si bé l'alçada de la balconera central és més gran. Tenen lleugers balcons i fines baranes de ferro forjat. Es poden distingir tres eixos de composició vertical, tot i que l'eix central presenta grans desajustaments. Una heura s'enfila embolicant bona part de la façana, tret característic de l'edificació. De la resta del conjunt cal remarcar el pati o era davant la casa -ja que és de les poques d'Alella que té l'era tancada- i el mur de maçoneria que envolta el recinte amb el barri d'entrada. Adossades a la tanca hi ha diferents construccions, on destaca una bassa alimentada per una mina en funcionament. Els interiors han estat transformats per l'adequació als nous usos, però es conserva l'estructura interior de fusta, el portal d'arc de mig punt i el balcó de trespol. La nova instal·lació va inaugurar-me l'any 1987.","codi_element":"08003-65","ubicacio":"Masnou, 18","historia":"La finca disposava de molí propi i posseïa les terres situades a l'altra banda de la riera que avui acullen el camp de futbol municipal del Masnou. La part alta de la propietat es destinava al conreu de vinya, els fruits de la qual eren processats a les bodegues Champ-Sors, guardonades amb diverses distincions, que eren propietat d'una branca de la família.","coordenades":"41.4832100,2.3049700","utm_x":"441976","utm_y":"4592633","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37206-foto-08003-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37206-foto-08003-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37206-foto-08003-65-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37207","titol":"Can Tito Serra Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tito-serra-nou","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatge de planta baixa, pis i golfes, amb prolongacions laterals a la planta baixa que contenen magatzems i quadres. És de planta rectangular, amb quatre crugies paral·leles a la façana principal sustentades amb pilars i arcs de pedra. La coberta del cos central és de quatre aigües, de teula i amb un important ràfec. Les façanes, l'element més característic de la construcció, són de pedra, combinant amb el totxo a les cornises, obertures i a les golfes. En aquesta planta cal destacar les arcades de mig punt que recorren sota la coberta tot l'edifici. La façana principal, de composició simètrica amb tres eixos verticals i un petit balcó a la planta pis, es prolonga en planta baixa per contenir les entrades dels patis i els cossos laterals a través d'una tanca emmerletada de regust medieval.","codi_element":"08003-66","ubicacio":"Riera Coma Clara, 11","historia":"Aquesta edificació fou construïda en el segle XIX dins del mateix recinte de l'antiga masia de Can Tito Serra, i per tal de substituir-la. Les obres van iniciar-se cap al 1870 i van durar vuit anys.","coordenades":"41.5050500,2.2967600","utm_x":"441310","utm_y":"4595064","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37207-foto-08003-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37207-foto-08003-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37207-foto-08003-66-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37208","titol":"Can Tito Serra Vell; Can BabauCan Tito Serra Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tito-serra-vell-can-babau-can-tito-serra-vell","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"sobretot els interiors, la façana est i bona part de la coberta, que s'ha esfondrat.","descripcio":"Antiga masia de tipus basilical de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb un pis més o golfa aprofitant la major alçada del cos central destinat originàriament a usos agrícoles. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia´. La seva composició és simètrica amb tres eixos de verticalitat disposats perpendicularment a la façana amb gruixuts murs de tàpia. En destaca la portalada adovellada d'arc de mig punt, les dues finestres també de mig punt de les golfes i les finestres de la planta pis emmarcades amb carreus de pedra. Les arestes de l'edificació també estan remarcades amb carreus. La resta de façanes són gairebé cegues i les poques finestres que hi ha són de mides reduïdes.","codi_element":"08003-67","ubicacio":"Riera Coma Clara, 11","historia":"Antic mas Moyó, amb la primera referència escrita datada de l'any 1392. Posteriorment prengué els noms de mas Mata, Can Vilallonga i Can Vidal (s. XVII). Des de 1674 fins el 1738 s'anomenà mas Babau. El 1738 l'adquirí el baró de Sant Vicens, el 1833 el marquès de la Manresana, i el 1863 el Comte de Solterra. L'any 1759 l'habità el masover Francesc Serra, qui donà nom a la casa.","coordenades":"41.5044800,2.2970800","utm_x":"441336","utm_y":"4595000","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37208-foto-08003-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37208-foto-08003-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37208-foto-08003-67-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Precisa restauració urgent.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37209","titol":"Can Torras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-torras","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PELAEZ FABRA, Don Juan (2010). Notes inèdites.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt situat al límit del terme municipal amb el Masnou, en les immediacions del barri de Can Sors, al sud del torrent de Rials. Es tracta d'un complex destinat a assistència sanitària constituït per una sèrie de construccions de nova planta que giren entorn de l'edificació principal, un edifici d'estil neoclàssic, de planta rectangular i una alçada de planta baixa i dues plantes pis. Destaca pel seu cos central -de planta quadrada i major alçada- amb una coberta a quatre aigües sobre la que s'aixeca, al punt central, una torre mirador ben visible des de l'entorn de la riera. La torre té petites finestres d'arc de mig punt i es remata amb una barana calada i un parallamps suportat per elements metàl·lics de formes arquejades. A banda i banda del volum central trobem cossos de planta baixa, pis i terrat. La façana principal, orientada a migdia, és simètrica i està ordenada verticalment en cinc eixos de composició. En destaca el porxo central amb terrassa que sobresurt i protegeix la porta d'accés, d'arc rebaixat. La planta pis està formada per balconeres - les laterals són d'arc de mig punt- amb barana calada. Sobre les finestres de les golfes, una cornisa decorada amb modillons remata les façanes i dóna unitat al conjunt. La façana posterior és similar a la principal, amb el mateix cos porticat amb terrassa, però amb una agrupació de tres balconeres d'arc de mig punt a la planta pis. Les façanes laterals estan formades per grans finestrals d'arc de mig punt a la planta pis, tot i que el costat de llevant ha estat mossegat per un cos de vidre i perfilaria metàl·lica amb una passera coberta que comunica amb l'edifici annex del costat, en tots els casos utilitzant els mateixos materials actuals. Totes les façanes, tret d'aquest element en qüestió, estan decorades amb un estuc dibuixant franges horitzontals i amb petites cornises que separen les diferents plantes. De l'exterior, els jardins han quedat reduïts a la mínima expressió, ofegats pels diferents volums que conformen el complex. A destacar el pati de davant i alguns trams de tanques i murs restants. El gust neoclàssic, característic de finals del segle XIX, es reforça amb l'ús de balustrades, hídries, arcades i, especialment, amb la decoració escultòrica del jardí.","codi_element":"08003-68","ubicacio":"Carrer Ferrer i Guàrdia, s\/n \/ BP-5002 km 1","historia":"Des del segle XV i durant tres segles pertany a la família Torres o Torras. Durant la primera meitat del segle XIX, van haver de vendre bona part dels horts per a saldar els deutes acumulats, fins que l'any 1863, també vengueren la casa, que passà a mans de Joaquim Rovira. Després de pertànyer també a la família Clavell, passà a mans de la Fundació Sant Francesc d'Assís, que la transformà en una residència d'ancians.","coordenades":"41.4850900,2.3034300","utm_x":"441849","utm_y":"4592843","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37209-foto-08003-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37209-foto-08003-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37209-foto-08003-68-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37210","titol":"Cal Vegetalí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vegetali","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt situat a l'entorn del camí de Martorelles, en una zona terrassada amb pendent cap al sud. A la part superior del recinte, tocant al límit de la finca de Can Bonvehí, hi ha l'edificació principal, mentre que cap al sud i a ponent s'estén una successió de terrasses amb els jardins i zones d'horta. L'edificació principal és una construcció de grans dimensions de planta baixa i tres plantes pis orientada a migdia, amb la peculiaritat que la façana nord és totalment opaca ja que és mitgera amb la finca veïna. L'edifici ha sofert diverses transformacions en el temps, com es reflexa sobretot a la coberta a dues aigües, que correspon a una intervenció més recent. Hi podem distingir un volum central de planta rectangular i amb les quatre alçades, flanquejat als dos costats per cossos de dues alçades amb terrassa, i un porxo perimetral que embolcalla la planta baixa. Es tracta d'un gran espai format per la successió de columnes jòniques -ordre que retrobem en d'altres elements del conjunt- que al mateix moment genera una terrassa de grans dimensions en planta primera, protegida per una barana de balustres decorada amb hídries, col·locades seguint l' intercolumni dels suports de la planta inferior. Les obertures de les façanes són austeres, aspecte que s'estén a la resta dels paraments. En destaquen els balcons amb barana també de balustres de la planta segona i les finestres del darrer pis, on es combinen obertures petites d'arc de mig punt amb finestres rectangulars més grans amb columnetes jòniques. Les façanes estan composades verticalment segons eixos -clarament definits a la façana principal- i horitzontalment segons impostes decorades amb rajoles vidrades de color blau que separen les diferents plantes. Es rematen, finalment, per una cornisa també decorada, sobre la qual s'aixeca, reculada respecte el pla de façana, la coberta de nova construcció. L'efecte visual resulta, amb tot, poc lleuger i allunyat dels patrons clàssics, agreujat per la teulada afegida. L'interior és molt luxós, amb alguns sostres amb decoracions de guix daurat. Cal remarcar la zona de jardí i horts que s'obre cap al sud, organitzada en diferents terrasses amb murs de contenció de pedra. Els parterres, delimitats per vorades ceràmiques, defineixen les zones de pas. D'entre els diferents elements ornamentals que decoren el jardí -escales, baranes de balustres, hídries, columnes jòniques, entre d'altres- en sobresurten tres templets de planta circular. Són construccions amb cúpula semiesfèrica decorada amb rajola vidrada sostingudes per sis columnes jòniques amb un gran arquitrau. Finalment, cal destacar els diferents exemplars vegetals -palmeres i cedres- que donen gran presència al conjunt. Destaca la capella, un dipòsit al mur posterior i la bassa.","codi_element":"08003-69","ubicacio":"Camí de Martorelles, 5","historia":"Construcció realitzada a inicis dels anys vint del segle passat. La teulada primitiva fou enderrocada després de la guerra civil. Va ser després que es va construir, probablement, la planta superior.","coordenades":"41.5016700,2.2877600","utm_x":"440556","utm_y":"4594694","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37210-foto-08003-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37210-foto-08003-69-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37211","titol":"Cal Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vell","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XV","notes_conservacio":"Al 2001 es realitza una reforma de l'habitatge","descripcio":"Masia de tres crugies de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, molt transformada amb l'aparició de dos cossos adossats posteriorment als laterals. La coberta, a dues aigües, és de teula i té un bonic ràfec. Cal destacar la façana principal, orientada a migdia, i composada per dues crugies paral·leles. En posició central trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, una finestra coronella a la planta pis i un rellotge de sol amb peces ceràmiques a la part superior. La resta d'obertures - rectangulars de llinda plana- estan emmarcades amb carreus de pedra, així com les arestes del volum principal. Tots aquests elements han estat renovats darrerament. El cos porticat de la dreta no té gaire interès històric, com passa amb la resta de les façanes i amb els interiors, ja que no respecten els elements primitius. A l'exterior hi ha un safareig.","codi_element":"08003-70","ubicacio":"Passeig Marià Estrada, 1","historia":"Formava part de les terres del mas Oliver, declarat rònec. El 1468 passà a la família Pareras, que el mantingué durant segles. En el segle XVIII es construí la casa nova, que degué aprofitar elements anteriors. El 1818 el propietari n'era en Pere Pareras, conegut com el Vell. Finalment, passà a la família Hombravella.","coordenades":"41.4998100,2.2941600","utm_x":"441088","utm_y":"4594484","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37211-foto-08003-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37211-foto-08003-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37211-foto-08003-70-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37212","titol":"Can Vilana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vilana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge de planta baixa, pis i golfes situat al costat de la pineda dels jardins de les Quatre Torres. Envoltat d'una gran tanca de maçoneria i acompanyat de diferents construccions auxiliars. L'edificació principal destaca per la seva característica façana, orientada a migdia, amb un interessant coronament de línies ondulades i elements decoratius vegetals que amaga la visió de la coberta (que és a dues aigües, de teula, amb el carener paral·lel a la façana principal). A la façana posterior es repeteix una solució semblant però més senzilla. La façana principal s'organitza segons tres eixos de composició verticals on s'agrupen les diferents obertures: balconeres protegides amb barana de balustres a la planta pis i a la planta baixa. Una cornisa separa la planta pis de les golfes, amb una obertura a la part central de la façana formada per una agrupació de quatre petites obertures que imiten finestres estretes i allargades amb una mena d'arcs que s'assemblen als arcs conopials o flamígers. Sobre aquestes hi ha un òcul decorat amb elements vegetals, centrat al coronament abans descrit.","codi_element":"08003-71","ubicacio":"Antoni Borrell, sn","historia":"","coordenades":"41.4961100,2.2930300","utm_x":"440991","utm_y":"4594074","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37212-foto-08003-71-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37213","titol":"Can Viló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vilo","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XV-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tres cossos de planta baixa, pis i golfes amb un pis més al cos central. Es tracta d'una construcció recent ubicada sobre una edificació antiga del segle XIV-XV. La coberta de teula, amb un interessant ràfec, és de dues aigües; si bé el cos central més alt té una teulada a quatre vessants poc inclinades. La façana principal, oberta a migdia, s'estructura en tres eixos de composició verticals, i està formada per un conjunt d'elements gòtics de diferent procedència, potser de l'edificació original. En posició central hi trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, una finestra coronella a la planta pis i un matacà a la part superior, elements flanquejats per altres finestres amb arcs conopials. En destaca un rellotge de sol amb peces ceràmiques del 1927. La resta de façanes, amb petites obertures desordenades, no tenen un interès rellevant. Hi ha un balcó de fusta a la façana posterior sense cap valor. Cal esmentar el jardí que l'envolta, amb diferents exemplars d'acàcies, plàtans i pins, i l'era del davant de la casa, pavimentada amb tova ceràmica. Un passeig lateral de til·lers ens condueix a la part posterior de la finca on trobem una interessant edificació annexa quadrada de planta baixa i pis, amb els safareigs i un pou.","codi_element":"08003-72","ubicacio":"Riera Fosca, 8 - Carrer Dom Bosco","historia":"","coordenades":"41.4930500,2.2942300","utm_x":"441088","utm_y":"4593733","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37213-foto-08003-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37213-foto-08003-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37213-foto-08003-72-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37214","titol":"La Vinícola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vinicola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MUNTADAS SERRANO, Ramon (2001). Alella Vinícola en imatges (1906-2001). Alella Vinícola Can Jonc, s.l. Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt modernista format per diferents edificacions que s'esglaonen seguint el pendent del terreny. El cos central està format per sis naus, cadascuna d'elles cobertes a dues aigües, amb unes importants arcades parabòliques de totxo que suporten les encavallades de ferro. Part d'aquesta estructura ha estat transformada amb l'aparició de pilars metàl·lics sense respectar la tipologia inicial. A la part posterior apareix un cos obert del qual sobresurt una torre quadrada amb coberta a dues aigües. Finalment, cal destacar el volum que dóna façana a la riera, de planta rectangular amb un cos més alt al costat esquerre. És de composició noucentista, acabat de color blanc amb les obertures emmarcades amb maó a sardinell. La resta de façanes combinen la ceràmica i la maçoneria. A la part posterior apareixen nous volums de serveis que no tenen interès arquitectònic. Es tracta d'un interessant representant de l'arquitectura 'industrial' al servei de les cooperatives agrícoles que anaven apareixent per tot el país.","codi_element":"08003-73","ubicacio":"Rambla Àngel Guimerà, 70","historia":"Les obres de construcció de l'edifici s'iniciaren l'any 1906 segons el projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877-1951), el qual fou director del Servei de Conservació dels Monuments (1915) i arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública (1929). Aquest edifici fou la seu del sindicat agrícola Alella Vinícola creat el 15 de juliol de 1906 davant del notari Mariano López del Masnou, amb la participació de 54 socis i propietaris que sumaven un total de 513000 ceps. El projecte inicial de Jeroni Martorell era molt més ambiciós, projectant una façana on destacava el treball escultòric modernista. Finalment, però, es van fer les tres primeres naus, que aprofitaven el desnivell del terreny, concebent la part més elevada com el lloc de recepció del raïm (primera nau), després la nau de fermentació i, finalment, la de criança. El pressupost total de les obres va pujar 70.000 ptes. Durant els anys 40 es fa una ampliació de les instal·lacions, dirigides pel mateix Jeroni Martorell, que s'acaben l'any 1950, resultant l'aspecte actual de l'edifici.","coordenades":"41.4947900,2.2961500","utm_x":"441250","utm_y":"4593925","any":"1907","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37214-foto-08003-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37214-foto-08003-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37214-foto-08003-73-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Jeroni Martorell","observacions":"","codi_estil":"105|106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37215","titol":"Can Xeco Monnar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xeco-monnar","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"La coberta s'ha ensorrat.","descripcio":"Antiga masia de planta baixa i pis i teulada a dues aigües que ha sofert moltes transformacions amb l'aparició de construccions annexes. D'entre aquestes cal destacar el cos que s'obre cap a ponent, caracteritzat per una galeria d'arcades neoclàssiques de mig punt, i el cos allargat perpendicular a la façana principal. El conjunt, embegut dins l'entorn dels jardins de l'Escola Pia, s'adapta a la topografia, amb un lleuger pendent que baixa cap a ponent, de manera que les façanes nord i est estan gairebé soterrades. La façana principal, organitzada a partir d'eixos verticals de composició, presenta un portal adovellat de mig punt, un balcó corregut a la planta pis i un rellotge de sol. Cal destacar, també, la tanca de maçoneria i el barri que dóna pas a l'era que s'obre davant l'edificació.","codi_element":"08003-74","ubicacio":"Camí del Greny, 1","historia":"Es tracta de l'antic Mas Fornells, conegut així el segle XIV, i més tard la casa Lloveras; ell 1515 pertanyia a Boronat Lloveras. El 1751 fou adquirida per Pere Monnar, qui donà nom a la casa. A mitjans de segle XIX la comprà Jaume Tous, el nét del qual la vengué a Antoni Rosell, qui la llegà a l'Escola Pia.","coordenades":"41.5002200,2.2905600","utm_x":"440788","utm_y":"4594532","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37215-foto-08003-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37215-foto-08003-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37215-foto-08003-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37216","titol":"Carrer de Dalt; Carrer d'Anselm Clavé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-dalt-carrer-danselm-clave","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer de 4,30 m d'amplada amb cases de cós a banda i banda, amb patis al darrera a l'interior de les illes. Són edificacions de planta baixa i pis, en alguns casos de planta baixa i dos pisos, i algun pati al costat sud. És el carrer de més al nord dels tres carrers paral·lels que conformen el primer eixample. Hi predomina la crugia estreta d' aproximadament cinc metres, encara que trobem diferents parcel·lacions amb crugies de set a nou metres. Les façanes d'ambdós costats mantenen criteris unitaris de composició: façanes planes, obertures petites de proporcions verticals, eixos verticals de composició, i acabades estucades o pintades sobre arrebossat. Existeixen, però, construccions que no respecten aquests paràmetres bàsics, amb terrasses incorporades a les façanes, balcons correguts, desordre compositiu, obertures desproporcionades i materials no adients. El paviment del vial, recentment renovat, té un tractament unitari amb llambordins i recollida d'aigües contínua en posició central, eliminant així la disposició anterior amb la clàssica secció amb calçada central i petites voreres als dos costats. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. En conjunt, però, manté el caràcter de carrer tradicional. Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, a la confluència entre la Riera Coma Clara i el Torrent Vallbona.","codi_element":"08003-75","ubicacio":"Carrer Anselm Clavé","historia":"Cap a l'any 1850 es parcel·là la zona inferior delimitada pel torrent Vallbona i la Riera Coma Clara, de forma triangular, mitjançant tres carrers paral·lels al mar: el carrer Anselm Clavé, el carrer del Mig i el carrer Doctor Corbera. Es tracta d'un dels primers creixements d'Alella -cap al nord- superant els límits de l'antic nucli antic o Sagrera.","coordenades":"41.4951400,2.2949300","utm_x":"441148","utm_y":"4593965","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37216-foto-08003-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37216-foto-08003-75-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37217","titol":"Carrer Bonavista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-bonavista","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És un dels carrers del barri del Rost perpendiculars a la carretera que, tot i la seva continuïtat cap a la zona baixa de la riera, només en permet l'ús peatonal. Es caracteritza pel conjunt de rampes i escales necessàries per salvar el desnivell del carrer, de quasi 15 m. És de traçat lleugerament irregular, amb amplades que varien entre els 2 i 3 metres. En destaca la successió d'edificacions i patis que s'alternen degut a la seva situació en cantonada i amb façana a la resta de carrers paral·lels a la carretera. Les construccions conserven una sèrie de trets comuns, com les façanes planes, obertures verticals i petites, eixos de composició verticals, materials d'acabat amb estuc o arrebossats pintats. El paviment, d'asfalt, està molt deteriorat, combinant amb formigó per a la conducció de les aigües de pluja en superfície i amb ceràmica al graons de les escales. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat sud del carrer. Creixement del nucli urbà de principis del s. XIX conegut com a Barri del Rost, que s'enfila cap a l'est de la Riera Coma Clara i del nucli antic d'Alella.","codi_element":"08003-76","ubicacio":"Carrer Bonavista - 'Barri del Rost'","historia":"A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia.","coordenades":"41.4940500,2.2965900","utm_x":"441286","utm_y":"4593842","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37217-foto-08003-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37217-foto-08003-76-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37218","titol":"Carrer d'en Comas; Carrer de la carnisseria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-den-comas-carrer-de-la-carnisseria","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer Comas està situat entre el nucli antic i la riera Coma Fosca, i té continuïtat cap al camí de Tiana. Té una amplada variable entre els 2,30 m als 5,30 m, degut al traçat irregular de la façana inferior. En aquesta hi trobem la nau de la Companyia de Vins, darrera de la masia de Can Bragulat, i un pati. És la façana superior la que dóna realment caràcter i unitat al conjunt. Aquesta està formada per cases de cos de crugies entre els 4,50 m i els 9 m, amb dues masies de major façana situades als extrems del carrer. Predomina l'alçada de planta baixa i pis, amb alguna excepció de tres alçades. Les característiques comunes de les façanes són: planor, eixos verticals de composició, obertures petites de proporcions verticals, balcons de ferro a la planta pis i acabades amb arrebossats pintats. El paviment del carrer és de llambordins, amb recollida d'aigües contínua al costat sud del tram oest -de menor amplada - i en posició central al tram est -de major amplada- tot separant la zona de circulació de la zona d'aparcament, que es combina amb arbrat i algun element de mobiliari urbà. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, entre la Riera Coma Fosca i la plaça de l'església, a l'oest del nucli antic d'Alella.","codi_element":"08003-77","ubicacio":"Carrer Comas, núm. 2, i núms. del 10 al 26 (o final)","historia":"És conegut també com el 'carrer de la Carnisseria'. Fruit de l'eixamplament de la Sagrera cap al sector de la riera Coma Fosca. La part dreta d'aquest carrer, fins arribar a la riera esmentada, formava part de la gleva o hort de la Casa Feudal d'Alella, coneguda ara com les Quatre Torres. Sembla que fou cap al segle XVII quan es parcel·là el carrer, de forma gairebé simultània a les rieres.","coordenades":"41.4933900,2.2934800","utm_x":"441026","utm_y":"4593771","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37218-foto-08003-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37218-foto-08003-77-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37219","titol":"Carrer del Doctor Corbera; Carrer de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-doctor-corbera-carrer-de-baix","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer d'entre 3,96 m i 4,25 m d'amplada amb cases de cós a banda i banda, amb patis al darrera a l'interior de les illes. És el més curt dels tres carrers paral·lels de la zona d'eixample. Són edificacions de planta baixa i pis, en alguns casos de planta baixa i dos pisos, i algun pati al costat sud. La parcel·lació és més regular al costat nord que no pas al sud. Hi predomina la crugia estreta d' aproximadament cinc metres, encara que trobem diferents parcel·lacions amb crugies més grans sobretot al costat sud. Les façanes d'ambdós costats mantenen criteris unitaris de composició: façanes planes, obertures petites de proporcions verticals, eixos verticals de composició, i acabades estucades o pintades sobre arrebossat. Existeixen, però, construccions que no respecten aquests paràmetres bàsics, amb terrasses incorporades a les façanes, balcons correguts, desordre compositiu, obertures desproporcionades i materials no adients. El paviment del vial, recentment renovat, té un tractament unitari amb llambordins i recollida d'aigües asimètrica amb embornals puntuals propers al costat sud, eliminant així la disposició anterior amb la clàssica secció amb calçada central i petites voreres als dos costats. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. La composició originària de la parcel·la era la d'habitatge al nord i l'hort al sud, separades pel vial. Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, a la confluència entre la Riera Coma Clara i el Torrent Vallbona, al nord del nucli antic d'Alella.","codi_element":"08003-78","ubicacio":"Carrer del Doctor Corbera","historia":"Cap a l'any 1850 es parcel·là la zona inferior delimitada pel torrent Vallbona i la Riera Coma Clara, de forma triangular, mitjançant tres carrers paral·lels al mar: el carrer Anselm Clavé, el carrer del Mig i el carrer Doctor Corbera. Es tracta d'un dels primers creixements d'Alella -cap al nord- superant els límits de l'antic nucli antic o Sagrera.","coordenades":"41.4945700,2.2951400","utm_x":"441165","utm_y":"4593901","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37219-foto-08003-78-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37220","titol":"Plaça de l'Església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-lesglesia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Correspon a l'entorn immediat de l'església parroquial de Sant Feliu d'Alella, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Comprèn la zona delimitada per la plaça de l'Ajuntament, el carrer Rector Desplà, la plaça de l'Església, el carrer Dom Bosco i el conjunt de l'església parroquial i la rectoria. Tenen una especial atenció les façanes que conformen el límit nord d'aquest entorn, un agrupament de cases entre mitgeres, de planta baixa i pis, que donen façana a la plaça. En podem distingir dos sectors amb alineacions diferents: el conjunt de cases de cos de la zona de la plaça de l'Església i la resta d'edificacions de la plaça de l'Ajuntament. El primer tram, a una cota superior i amb continuïtat amb l'alineació de les cases del carrer Comas, està format per quatre cases, les dues del mig amb una crugia de 5 m aproximadament i la resta de majors dimensions. Les característiques de les façanes són: tractament unitari del ràfec, façanes planes, eixos verticals de composició, obertures petites de proporcions verticals, portals a la planta baixa sobre els quals trobem un balcó a la planta pis, i acabats amb arrebossats pintats. Un mur de maçoneria separa les dues plataformes: la superior, d'accés a les cases i amb paviment ceràmic, i la inferior, que continua com a carrer amb llambordins cap a llevant. Al sud tenim el carrer Don Bosco que es diu que corresponia a l'antic traçat del camí Reial. Flanquejat entre les tanques de pedra dels patis d'ambdós costats, ens porta just davant de la placeta de la portalada de l'església,situada a un nivell encara inferior al carrer del Rector Desplà. És un espai recintat amb una tanca de pedra i reixa de ferro. Antiga Sagrera o Raval -, envoltant el conjunt de l'església parroquial, la plaça de l'Ajuntament i carrer Dom Bosco -l'antic Camí Reial.","codi_element":"08003-79","ubicacio":"Plaça de l'Església, del núm. 1 al 4","historia":"La urbanització de la plaça de l'Església es realitzà a finals del segle XIX al lloc on es trobava, des del segle XV, el nou fossar.","coordenades":"41.4935600,2.2944400","utm_x":"441106","utm_y":"4593790","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37220-foto-08003-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37220-foto-08003-79-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37221","titol":"Carrer del Mig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-mig","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer de 4,62 m d'amplada amb cases de cós a banda i banda, amb patis al darrera a l'interior de les illes. Són edificacions de planta baixa i pis, en alguns casos de planta baixa i dos pisos, i algun pati al costat sud. És el carrer central -com reflecteix el seu nom- dels tres carrers paral·lels que configuren l'eixample. Hi predomina la crugia estreta d' aproximadament cinc metres, encara que trobem diferents parcel·lacions amb crugies de set a nou metres. Les façanes d'ambdós costats mantenen criteris unitaris de composició: façanes planes, obertures petites de proporcions verticals, eixos verticals de composició, i acabades estucades o pintades sobre arrebossat. Existeixen, però, construccions que no respecten aquests paràmetres bàsics, amb terrasses incorporades a les façanes, balcons correguts, desordre compositiu, obertures desproporcionades i materials no adients. El paviment del vial, recentment renovat, té un tractament unitari amb llambordins i recollida d'aigües contínua en posició central, eliminant així la disposició anterior amb la clàssica secció amb calçada central i petites voreres als dos costats. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer.","codi_element":"08003-80","ubicacio":"Carrer del Mig","historia":"Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, a la confluència entre la Riera Coma Clara i el Torrent Vallbona, al nord del nucli antic d'Alella.","coordenades":"41.4948500,2.2949800","utm_x":"441152","utm_y":"4593932","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37221-foto-08003-80-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37222","titol":"Carrer de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-antoni","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un carreró d'uns 4 m d'amplada i de poca longitud que inicialment no tenia sortida. En urbanitzar-se el sector situat a ponent, entre el torrent i les Quatre Torres, s'obriren unes escales que connecten el carrer Sant Antoni amb el carrer dels Avellaners, situat a una cota superior. Es caracteritza fonamentalment per l'edificació original que conserva al costat nord. És una successió de cinc cases de cos amb una cornisa comuna que les uneix, amb una alçada de planta baixa i pis. Tenen uns 4 m de crugia de promig, tret de la casa de la cantonada que arriba als 9,50 m. Conformen un conjunt molt homogeni caracteritzat per la planor de les façanes, dos eixos verticals de composició -tret del cos de la cantonada, que en té tres -, obertures petites i de proporcions verticals, balcons de ferro a les plantes pis i acabades amb arrebossats pintats. El paviment és de llambordins, amb una franja de peces més grans al costat sud per conduir les aigües de pluja. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. Creixement del nucli urbà del s. XIX, a l'esquerra del Torrent Vallbona, al nord del casc antic d'Alella.","codi_element":"08003-81","ubicacio":"Carrer Sant Antoni, dels núms. 2 al 8","historia":"Carrer obert el segle XIX des del Torrent Vallbona. En urbanitzar-se el carrer Avellaners i el sector comprès entre el torrent i les Quatre Torres, se li donà una sortida pel costat de ponent mitjançant unes escales que salven el desnivell existent entre ambdós carrers.","coordenades":"41.4955500,2.2939400","utm_x":"441066","utm_y":"4594011","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37222-foto-08003-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37222-foto-08003-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37223","titol":"Carrer de Sant Josep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-josep","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És el carrer central dels vials paral·lels a la carretera que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en dos trams separats pel carrer Santa Rosa, amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. El primer tram, al nord, té una amplada que varia des dels 5,22 m als 3,06 m. Hi trobem tres cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies grans de 10 m aproximadament. L'últim habitatge de la cantonada amb el carrer Santa Rosa es desdiu de la tipologia de les cases de la zona. Per altra banda, al darrer tram, al sud, hi trobem cases de cós de crugies més estretes -tret de la primera -, també de planta baixa i pis. Amb tot, les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb estucs o arrebossats pintats. El carrer està asfaltat, amb alguns trams de voreres de panot o formigó al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes.","codi_element":"08003-82","ubicacio":"Carrer Sant Josep, dels núms. 2 al 24 (o final ).","historia":"A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia.","coordenades":"41.4937400,2.2963800","utm_x":"441268","utm_y":"4593808","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37223-foto-08003-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37223-foto-08003-82-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37224","titol":"Carrer de Sant Lluís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-lluis","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És el carrer central dels vials paral·lels a la carretera que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en dos trams separats pel carrer Santa Rosa, amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. El primer tram, al nord, té una amplada que varia des dels 5,22 m als 3,06 m. Hi trobem tres cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies grans de 10 m aproximadament. L'últim habitatge de la cantonada amb el carrer Santa Rosa es desdiu de la tipologia de les cases de la zona. Per altra banda, al darrer tram, al sud, hi trobem cases de cos de crugies més estretes -tret de la primera -, també de planta baixa i pis. Amb tot, les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb estucs o arrebossats pintats. El carrer està asfaltat, amb alguns trams de voreres de panot o formigó al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes. Creixement del nucli urbà de principis del s. XIX conegut com a Barri del Rost.","codi_element":"08003-83","ubicacio":"Carrer de Sant Lluís","historia":"A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia.","coordenades":"41.4937400,2.2968300","utm_x":"441306","utm_y":"4593808","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37224-foto-08003-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37224-foto-08003-83-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37225","titol":"Carrer de Sant Ramon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-ramon","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer situat al nord del nucli urbà, a llevant del torrent Vallbona. Es tracta d'un carreró de poca longitud sense sortida o en cul de sac. Conserva encara la tanca de ferro que l'aïlla de l'exterior. Manté la seva estructura original amb els habitatges a la banda nord del carrer i patis a l'altra. Aquesta organització, freqüent a la comarca i que trobem en d'altres carrers d'Alella, s'ha conservat degut a l'ús exclusiu de vianants. Trobem aquí una successió de quatre cases de cós, unides per una cornisa comuna, amb una alçada de planta baixa i pis, i una crugia de 5 m. Totes elles mantenen, a més, una sèrie de trets comuns, com són la façana plana, dos eixos verticals de composició, obertures petites de proporcions verticals, porta d'entrada a la planta baixa i balcó a la planta pis, i uns acabats amb arrebossats pintats. Una parra sobre uns perfils arquejats, així com d'altres elements vegetals que l'acompanyen, cobreixen el carreró i li proporcionen una agradable ombra a l'estiu.","codi_element":"08003-84","ubicacio":"Carrer Sant Ramon, del núm. 1 al 7","historia":"Carreró obert a la primera meitat del segle XIX des del torrent Vallbona.","coordenades":"41.4963000,2.2944700","utm_x":"441111","utm_y":"4594094","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37225-foto-08003-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37225-foto-08003-84-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37226","titol":"Carrer de Santa Rosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-santa-rosa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És el carrer de traçat més irregular de tots els vials que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en tres trams de direccions clarament diferents, però només el primer tram, que es troba més al sud, té habitatges amb façana a aquest carrer, seguint la distribució típica al barri del Rost amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. Aquest tram de vial té una amplada aproximada de 5 m. Es tracta d'un conjunt de cinc habitatges molt homogeni de cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies estretes de 5m. Les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb arrebossats pintats de colors ocres i terrosos. Una cornisa comuna dentellada dóna unitat a tot el conjunt. El carrer està asfaltat, amb una petita vorera ceràmica al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes.","codi_element":"08003-85","ubicacio":"Carrer Santa Rosa, del núm. 2 al 10.","historia":"A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia.","coordenades":"41.4934100,2.2966200","utm_x":"441288","utm_y":"4593771","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37226-foto-08003-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37226-foto-08003-85-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37227","titol":"Capella del Sant Crist","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-sant-crist","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'ornamentació del coronament està fragmentada.","descripcio":"Capelleta o oratori en forma de caseta de planta rectangular amb la coberta de maons plans a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. Parets d'obra enlluïda i pintades. Tres esglaons de paredat amb paviment de maons plans de 15 x 30 cm, donen accés a la cel·la. Disposa d'un motiu decoratiu trilobulat en relleu damunt l'obertura de la cel·la, en el capcer. Dues fileres de motius decoratius tipus antefixes, col·locades a l'extrem de la volada de la coberta, ornamenten la façana. La cel·la té una obertura petita a la façana amb arc escarser, tancada amb una reixa de ferro. A l'interior hi ha una imatge del Sant Crist. Dues petites pilones de pedra granítica de forma cònica estan col·locats a banda i banda dels esglaons, a manera de protecció del cantell.","codi_element":"08003-87","ubicacio":"Pg. Marià Estrada, cruïlla amb el Pg. d'Antoni Borrell.","historia":"","coordenades":"41.4990100,2.2908200","utm_x":"440809","utm_y":"4594397","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37227-foto-08003-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37227-foto-08003-87-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"És anterior a 1909, segons col·lecció de postals històriques.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37228","titol":"Capella de la Mare de Déu de la Mercè","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-merce","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"les façanes laterals presenten humitats a la part baixa i algun desencrostament. El primer esglaó presenta dues serioses esquerdes i alguns maons plans dels esglaons estan escantonats.","descripcio":"Capelleta o oratori en forma de caseta de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants, extremadament inclinats, i carener perpendicular a la façana principal. Coronament de les façanes amb ràfecs. Parets d'obra enlluïda i pintades de blanc. Dos esglaons de paredat amb paviment de maons plans de 15 x 30 cm, donen accés a la cel·la i l'envolten. Motius decoratius fets a base de rajola valenciana: en el capcer, un plafó de quatre rajoles posa la data de l'any 1955. Fons verd, medalló el·líptic blanc dins del qual hi ha la data en vermell. La cel·la té una obertura petita a la façana amb arc de mig punt, tancada amb una reixa de ferro i vidre. A l'interior hi ha una imatge de la Mare de Déu de la Mercè. Una inscripció en llatí ressegueix l'obertura. Està feta amb rajoles valencianes i posa: 'AVE CLEMENTIAE MATER REDEMPTRIX CAPITULORUM'. Les lletres són vermelles i una franja verda l'envolta sobre un fons blanc. El carener està fet de teules vidrades de color blau. A l'interior hi ha dues imatges de la Mare de Déu, la principal col·locada sobre un pedestal enrajolat com la paret. Les parets estan enrajolades a trencajunt amb rajoles valencianes de color blau i el paviment amb rajoles hexagonals de color verd.","codi_element":"08003-88","ubicacio":"Carrer del Doctor Homs, al costat del número 13","historia":"","coordenades":"41.4902100,2.2923100","utm_x":"440925","utm_y":"4593419","any":"1955","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37228-foto-08003-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37228-foto-08003-88-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37229","titol":"Capella de Maria Auxiliadora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-maria-auxiliadora","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella dedicada a Maria Auxiliadora, en forma de templet amb volta o petita cúpula sostinguda sobre quatre columnes elevades del nivell del sòl per sengles pilars de maons de secció quadrada i 90 cm de costat. Del centre, s'aixeca una columna estriada en funcions de pedestal sostenint un bloc cúbic damunt el qual hi ha una urna de vidre amb marcs metàl·lics, on hi ha la imatge de la verge. A l'arquitrau de la cúpula, s'hi pot llegir en lletres capitals 'AVE MARIA'. Els capitells de les columnetes estan decorats amb motius vegetals geometritzats.","codi_element":"08003-89","ubicacio":"Plaça de Maria Auxiliadora","historia":"Fou inaugurada l'any 1956","coordenades":"41.4935100,2.2972700","utm_x":"441342","utm_y":"4593782","any":"1956","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37229-foto-08003-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37229-foto-08003-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37229-foto-08003-89-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37230","titol":"Creu de les Costes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-les-costes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu dedicada al Sagrat Cor de Jesús construïda de formigó armat, la columna és de secció circular i col·locada damunt un basament piramidal. Al damunt, hi ha la imatge del sagrat Cor, pintada, i amb ornaments de ceràmica vermella vidrada.","codi_element":"08003-90","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"Fou construïda i col·locada l'any 1954 entre dues terrasses de les vinyes de Les Costes d'en Bernades, per voluntat de Josefa Perellada (Pepita) per celebrar que en 50 anys no havien tingut cap desgràcia en els conreus.","coordenades":"41.5031500,2.3043600","utm_x":"441943","utm_y":"4594847","any":"1954","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37230-foto-08003-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37230-foto-08003-90-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37231","titol":"Can Pau Arenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pau-arenes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació principal de tres plantes i golfes de pedra amb morter de cal. Tota la finca està delimitada per murs de pedra i està elevada respecte al traçat dels vials que l'envolten. Dins de la finca hi ha un terreny amb plantació de vinya que en aquests moments està llogat. També trobem alguns annexes d'una planta relacionats amb la plantació de vinya. Al seu entorn immediat es troba un paisatge agrícola on predomina la vinya.","codi_element":"08003-91","ubicacio":"Riera Coma Clara, 23","historia":"Està edificada sobre les traces d'una antiga masia amb dues plantes i golfes destinada a l'explotació agrícola. La reforma realitzada el 1871 sobre la masia preexistent constitueix el cos principal d'edificació actual.","coordenades":"41.5084800,2.3004600","utm_x":"441622","utm_y":"4595442","any":"1651","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37231-foto-08003-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37231-foto-08003-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37231-foto-08003-91-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37232","titol":"Casa dels Mestres; Casa de les escoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-dels-mestres-casa-de-les-escoles","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatge de planta baixa i pis, situat entre mitgeres amb pati - jardí al davant i pati al darrera. La coberta és amb teulada a dues vessants. L'estructura: tres crugies perpendiculars a la façana principal, la central molt més estreta correspon a l'entrada i l'escala, les laterals comprenen cadascuna un habitatge per planta, resultant un total de quatre habitatges. La façana: la façana principal, orientació sud, amb els eixos verticals de composició, que corresponen a l'estructura; les proporcions característiques de les cases de cos han estat modificades per la influència del moviment racionalista. És un edifici adossat a les escoles, al pati davanter.","codi_element":"08003-92","ubicacio":"Av. Ferran Fabra, 3","historia":"Es va construir conjuntament amb les Escoles Fabra, segons projecte de l'arquitecte Josep Goday i Casals, i inaugurat el gener de 1935.","coordenades":"41.4927800,2.2960900","utm_x":"441243","utm_y":"4593702","any":"1934","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37232-foto-08003-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37232-foto-08003-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37232-foto-08003-92-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Goday i Casals","observacions":"","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37233","titol":"Edifici Rambla d'Àngel Guimerà, 30; Xarel·lo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-rambla-dangel-guimera-30-xarello","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de cos de planta rectangular, de 6.5 m de crugia i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Aquest àmbit és interessant com a tipologia de façana i té les característiques següents: Façana plana, dos eixos verticals de composició, obertures petites de proporció vertical, balcons de ferro i acabat pintat sobre arrebossat.","codi_element":"08003-93","ubicacio":"Rambla d'Àngel Guimerà, 30","historia":"","coordenades":"41.4939100,2.2955600","utm_x":"441200","utm_y":"4593828","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37233-foto-08003-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37233-foto-08003-93-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la planta baixa les obertures es van transformar per a l'ús de comerç, en dos portals de 1,80 i 2,00 metres respectivament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37234","titol":"Can Bernadas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bernadas","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificacions de planta irregular que consta de planta baixa i dos pisos a l'entorn d'una masia de caràcter eminentment agrícola que pertany al grup II, per bé que presenta diverses modificacions. Està coberta per una teulada a dues vessants de carener transversal a la façana principal, de la qual en destaquen el portal rodó i la finestra coronella. L'annex de la façana sud,a afegit amb posterioritat, oculta part de la façana i distorsiona el conjunt. La masia compta amb tot els elements necessaris per a les tasques agrícoles: era, estables, bassa, mina i celler.","codi_element":"08003-94","ubicacio":"Camí del Greny, 5","historia":"Probablement s'erigeix en terres del mas Garriga de la Coma. Va ser el 1715 que l'adquirí Pau Bernadas. El 1940 passà a mans de Josep Puig i el 2003 de Josep Oliu.","coordenades":"41.5017000,2.2895200","utm_x":"440703","utm_y":"4594697","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37234-foto-08003-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37234-foto-08003-94-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37235","titol":"Can Gurri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gurri","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El cos principal de la masia es troba en bon estat, fruit d'unes obres de rehabilitació. La resta d'annexos i la part posterior requereixen millores de manteniment i conservació. L'any 2007 es va produir l'esfondrament parcial del sostre del celler, construïda amb volta ceràmica.","descripcio":"Edifici de planta quadrangular que consta de plantes a diferents alçades pel desnivell del sòl i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Té portal adovellat. L'entrada al recinte es produeix pel carrer Gurri a través d'un barri amb porta de ferro amb l'any 1886 a la part superior. Un mur envolta el recinte que a la part nord disposa d'una extensa zona enjardinada. La masia es dreça segurament en terres del que havia estat el mas Janer, documentat des del segle XIII. Conserva un característic i imponent celler semi soterrat a la banda nord. La qualitat constructiva de les voltes de rajola gairebé planes li atorga un marcat caràcter i el converteix en un dels més emblemàtics del municipi. La finca s'estenia pràcticament entre Can Calderó i cal Marquès.","codi_element":"08003-95","ubicacio":"Carrer Gurri 8-16 i 20 - Rambla d'Àngel Guimerà, 16B","historia":"De les seves parcel·lacions en sorgiria el que a partir dels anys 20 del segle XX es coneixeria com a barri del Rost (de rost: terreny amb un pendent considerable), fins aleshores anomenat barri d'en Gurri.","coordenades":"41.4933400,2.2961300","utm_x":"441247","utm_y":"4593764","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37235-foto-08003-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37235-foto-08003-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37235-foto-08003-95-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37236","titol":"Can Pujadas; Can Pujadetes; Casa d'en Comes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pujadas-can-pujadetes-casa-den-comes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una antiga masia de tipus basilical del segle XVI -amb reformes posteriors -, de planta baixa i pis i golfes o graner a la part central més elevada, i coberta a dues aigües. Destaca per les obertures emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis, acompanyades per un rellotge de sol amb la data 1697. La planta baixa, en canvi, ha estat molt transformada, amb l'aparició de noves obertures que en malmeten la imatge.","codi_element":"08003-96","ubicacio":"Carrer Comas, 4-6-8, al centre urbà.","historia":"Al segle XVI formava part de la gleva de les Quatre Torres i podria ser la que s'usava com a carnisseria, establiment municipal que l'Ajuntament tenia arrendat. Al segle XVIII es coneixia com a Casa d'en Comes. Més endavant passà a mans de la família Pujades. Se li donà el nom de Can Pujadetes per no confondre-la amb la casa principal de la família, el mas Pujades de Vall, avui Can Bragulat.","coordenades":"41.4936000,2.2936800","utm_x":"441043","utm_y":"4593794","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37236-foto-08003-96-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37236-foto-08003-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37236-foto-08003-96-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'any 1999 es realitza una rehabilitació i reforma interior de l'habitatge.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37237","titol":"Can Calots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-calots","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Alguns dels ràfecs estan assegurats amb teles per evitar la caiguda de teules a la via pública.","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Actualment es troba delimitada pel carrer Montserrat a llevant i un estret passatge a ponent, per la part nord, hi ha un solar que fa cantonada amb el carrer Montserrat. Abans hi havia una edificació annexa que fou enderrocada. Davant la façana de migdia hi ha un pati. Una paret tanca aquest espai del carrer Montserrat i l'androna que hi ha a ponent. A la part posterior d'aquesta façana es conserva un pou d'aigua amb l'estructura de planta quadrada i coberta de volta de maó pla. La porta és de fusta.","codi_element":"08003-97","ubicacio":"Carrer Montserrat, 2-4, al barri del Rost.","historia":"","coordenades":"41.4945400,2.2961700","utm_x":"441251","utm_y":"4593897","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37237-foto-08003-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37237-foto-08003-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37237-foto-08003-97-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37238","titol":"Casa cantonada Gurri - Bonavista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-cantonada-gurri-bonavista","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'any 2005 es realitza una rehabilitació i reforma interior de l'habitatge.","descripcio":"Casa de planta rectangular amb tres cossos que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Entre la façana i el carrer hi ha un petit espai delimitat per un mur de paredat i una barana alta.","codi_element":"08003-98","ubicacio":"Carrer d'en Gurri, 7-9 - Carrer Bonavista, 2","historia":"","coordenades":"41.4939100,2.2961100","utm_x":"441246","utm_y":"4593827","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37238-foto-08003-98-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37238-foto-08003-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37238-foto-08003-98-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37239","titol":"Cal Savoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-savoia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'ala dreta de l'edifici requereix intervenció de manteniment i conservació.","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Sota el carener hi ha pintada la data de 1799 enmig d'un quadri lòbul, també pintat, de color vermell. Davant la façana hi ha un petit pati delimitat per murs de mitja i baixa alçada.","codi_element":"08003-99","ubicacio":"Carrer Montserrat, 12","historia":"Integrada al barri del Rost, cal Savoia és com moltes de les edificacions de l'entorn, fruit de les recurrents parcel·lacions de la finca mare de Can Gurri. El 1863, Lluís Creuells comprà la part posterior de Can Gurri per obrir-hi dos nous carrers, el de Sant Lluís i Santa Rosa. S'inicià així la configuració del barri del Rost, on es van anar definint nous carrers com el de Sant Josep, Bonavista, del Rost i Montserrat, on s'emplaça la casa.","coordenades":"41.4942100,2.2963100","utm_x":"441263","utm_y":"4593860","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37239-foto-08003-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37239-foto-08003-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37239-foto-08003-99-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37240","titol":"Can Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-colomer","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està totalment reformada anul·lant qualsevol indici original.","descripcio":"Està edificada sobre les traces d'una de les masies més antigues del poble, destinada a l'explotació agrícola. Es tracta d'una edificació als quatre vents de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i una torre de maó amb aplacat de pedra i coberta de teula àrab a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Un cos sobresurt per la part posterior.","codi_element":"08003-100","ubicacio":"Riera Coma Clara, 27","historia":"Es coneix una escriptura de 1318 a nom de Boronat Colomer. Es va mantenir a mans d'hereus Colomer fins a principis de segle XIX, però en morir Francesc Colomer, només van quedar dones a la casa. Una de les filles es va casar amb Josep Arenas. Dues generacions més tard, Rosa Arenas es va casar amb Miquel Figueras.","coordenades":"41.5096100,2.3020500","utm_x":"441756","utm_y":"4595566","any":"1880","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37240-foto-08003-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37240-foto-08003-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37241","titol":"Can Cues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cues","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació als quatre vents de planta rectangular que consta de tres plantes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, acabada amb ràfec. Construcció feta de pedra amb morter de cal i amb un cos adossat de dues plantes del mateix material. Composició de la façana a partir de diversos eixos de verticalitat, amb totes les obertures adintellades i amb balcons amb baranes de ferro a la primera planta. Dins de la finca hi ha una zona enjardinada amb algunes plantes tropicals i arbres de diferents tipus que envolten l'edificació principal. També trobem varis cossos d'una planta i un camp de tennis. Al seu entorn immediat es troba un paisatge agrícola amb plantacions de vinya.","codi_element":"08003-101","ubicacio":"Riera Coma Clara, s\/n","historia":"","coordenades":"41.5060900,2.2946600","utm_x":"441136","utm_y":"4595180","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37241-foto-08003-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37241-foto-08003-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37241-foto-08003-101-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37242","titol":"Ca l'Arps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-larps","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificacions situades a ponent de la Riera Coma Clara. Composat per un volum de planta rectangular, amb planta baixa i dues plantes pis, i coberta de teula àrab a dues aigües, que obre la façana al nord, on hi trobem un pati que actualment s'utilitza d'aparcament i enllaça, a través d'un passeig i unes escales, la Riera Coma Clara amb el Nucli Garrofers. S'hi afegeixen dos cossos, de planta trapezoïdal a llevant i de planta rectangular a sud, ambdós de planta baixa i pis, i de coberta plana, que obren la façana a la resta de la finca. I un últim cos, annex al de planta rectangular situat al sud i únicament de planta baixa. Al sud-est hi trobem, en un primer nivell el jardí, i en un nivell inferior una petita explotació agrícola d'horta, on en destaca el mur de tanca perimetral.","codi_element":"08003-102","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 63","historia":"","coordenades":"41.4993800,2.2944100","utm_x":"441109","utm_y":"4594436","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37242-foto-08003-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37242-foto-08003-102-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37243","titol":"Can Cintu; Can Nit i dia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cintu-can-nit-i-dia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'any 1991 es realitzà una remodelació per a ús de restaurant, dirigida pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig.","descripcio":"La masia de Can Cintu és un edifici format per un cos central de dues crugies paral·leles a la façana principal, escala i accés central, i un cos afegit posterior a cada banda. L'edifici presenta dues façanes ben diferents, la façana donant al carrer és d'un gran valor artístic, cos central amb composició simètrica de forats i dues lògies amb arcs i balustrada als extrems. En canvi, la façana donant al jardí té tres petites finestres i dues portes. El sostre de la planta baixa està format per un forjat de biguetes de fusta, revoltó manual i reblert de morter. El sostre de la segona planta, voltes falses sota coberta de teula àrab. Cal destacar l'interès de l'escala amb un lucernari zenital hexagonal, el sòcol i paviment de la sala en la planta baixa que dóna al jardí, i les dues glorietes superiors amb successió d'arcs i barana de balustres. En quant al jardí destaca la font com a element arquitectònic, la tanca del jardí i les següents espècies vegetals: til·lers, acer, pinus pinea, xiprer i aesculus hippocastallum.","codi_element":"08003-103","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 29 a 35","historia":"","coordenades":"41.4966200,2.2954900","utm_x":"441196","utm_y":"4594129","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37243-foto-08003-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37243-foto-08003-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37243-foto-08003-103-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37244","titol":"Torre de Cal Baró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-cal-baro","bibliografia":"
AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.<\/p> ","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"
Torre de vigilància de planta circular adossada a la part sud oest de l'edificació principal de Cal Baró. Consta de quatre nivells a l'interior i coronada per merlets i quatre matacans. Destaquen dues obertures amb decoració d'arcs lobulats.<\/p> ","codi_element":"08003-104","ubicacio":"Onofre Talavera, 4","historia":"
Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.<\/p> ","coordenades":"41.4925400,2.2923100","utm_x":"440927","utm_y":"4593678","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37244-foto-08003-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37244-foto-08003-104-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["21"]},{"id":"37245","titol":"Torre de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-can-magarola","bibliografia":"
AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.<\/p> ","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Torre de vigilància de planta quadrada adossada a la part oest de l'edificació principal de Can Magarola. Està alineada al pla de la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos i acaba en terrat pla. Està coronada per merlets esglaonats. L'aspecte actual és fruit d'una remodelació moderna quan es practiquen les actuals obertures amb els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada<\/p> ","codi_element":"08003-105","ubicacio":"Av. Sant Mateu, 2","historia":"
Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.<\/p> ","coordenades":"41.5048300,2.2994900","utm_x":"441538","utm_y":"4595037","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37245-foto-08003-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37245-foto-08003-105-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["21"]},{"id":"37246","titol":"Torre de Can Boquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-can-boquet","bibliografia":"
AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Torre de planta quadrada adossada a la façana nord est de l'edificació principal de Can Boquet. Consta de planta baixa i dos pisos i acaba amb una coberta de teules àrabs a dues aigües. Les petites obertures disposades a la façana nord est són fruit d'una modificació moderna.<\/p> ","codi_element":"08003-106","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 8","historia":"
Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.<\/p> ","coordenades":"41.4976500,2.2975500","utm_x":"441369","utm_y":"4594241","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37246-foto-08003-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37246-foto-08003-106-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["21"]},{"id":"37247","titol":"Torre de Can Calderó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-can-caldero","bibliografia":"
AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Torre de vigilància de planta quadrada adossada a la part nord de l'edificació principal de Can Calderó. Consta de planta baixa i dos pisos i té un cos més elevat en el que seria el calaix d'escala, fruit d'una transformació i després d'haver eliminat la coberta original a quatre aigües. Tant la torre principal com la secundària estan coronades per merlets esglaonats. L'aspecte actual és fruit d'una remodelació moderna quan es practiquen les actuals obertures amb els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada.<\/p> ","codi_element":"08003-107","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 2","historia":"
Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.<\/p> ","coordenades":"41.4957400,2.2969200","utm_x":"441315","utm_y":"4594030","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37247-foto-08003-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37247-foto-08003-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37247-foto-08003-107-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["21"]},{"id":"37248","titol":"Torre de Cal Doctor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-cal-doctor","bibliografia":"
AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Torre de vigilància de la masia de Cal Doctor. Està adossada a la part nord de l'edificació principal, és de planta quadrada i sobresurt del pla de façana. A la part superior, està coronada per merlets esglaonats.<\/p> ","codi_element":"08003-108","ubicacio":"Riera Coma Fosca, s\/n","historia":"
Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.<\/p> ","coordenades":"41.4980400,2.2906300","utm_x":"440792","utm_y":"4594289","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37248-foto-08003-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37248-foto-08003-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37248-foto-08003-108-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["21"]},{"id":"37249","titol":"Barraca de la Guineuera; Barraca d'en Bofill o de Can Sans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-guineuera-barraca-den-bofill-o-de-can-sans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Volta trencada en dos punts i algunes esquerdes. Porta esbotzada i pintada. Creixement de vegetació en paviments i parets. Parets amb humitats i esquerdes. Interior amb deixalles i brossa.","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (1'6 x 3 x 1'9 m.), amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt, de tipus tartana. Està situada sobre un sòcol de pedra que anivella el terreny i alberga un dipòsit soterrat. L'interior és de maó pla i a l'exterior està arrebossada. Les ales laterals, que li donen aquest aspecte tan singular, estan lleugerament inclinades cap a l'interior i tenen la funcionalitat de recollir l'aigua que és conduïda al dipòsit interior a través d'unes canalitzacions. Les parets estan arrebossades, tant a l'interior com a l'exterior, excepte la part interna de la volta. Està aixecada damunt un podi fet de paredat tipus antic, fet amb pedres irregulars, sense picar amb les juntes amples i plenes de morter. És l'aparell que els romans anomenaven 'opus incertum'. A l'interior hi ha un dipòsit, per sota el sòl d'ús, que tenia la funcionalitat d'emmagatzemar l'aigua de la pluja. La porta d'entrada és metàl·lica i de llinda recta. Ha estat forçada ja fa temps; es troba en males condicions.","codi_element":"08003-109","ubicacio":"Al bosc de Can Sans, dalt del nucli de Mas Coll.","historia":"Un cop abandonada la vinya i iniciada la repoblació forestal de l'entorn, la caseta va servir per guardar-hi les eines dels treballadors. Més endavant va ser utilitzada com a colomer.","coordenades":"41.5062200,2.2760900","utm_x":"439586","utm_y":"4595208","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37249-foto-08003-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37249-foto-08003-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37249-foto-08003-109-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37250","titol":"Barraca de Can Casals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-casals","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La cantonada de la barraca està malmesa.No conserva ni coberta ni potes, angle NE malmès.","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès, de planta quadrada (3'75 x 3'70 m), no es conserva la coberta que seria a una vessant (de nord a sud); però si que conserva tres de les cinc bigues de fusta i restes d'una coberta de fibrociment. Els murs estan fets de paredat antic, amb pedres irregulars de petites dimensions, unides amb morter, arrebossats en part. Obertura a la façana de migdia. No es conserva la porta; però la obertura és d'arc escarser una mica angulat, fet de maons aparellats. La obertura fa 2 m d'alçada i 1'3 m d'amplada. No hi ha finestres laterals ni posteriors. A l'interior, es conserva un banc o pedrís adossat a la paret nord, i a l'angle les restes d'haver-hi hagut una llar de foc o si més no, d'haver-hi fet foc.","codi_element":"08003-110","ubicacio":"Bosc de les Quatre Torres, prop del nucli de Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5050700,2.2745100","utm_x":"439453","utm_y":"4595081","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37250-foto-08003-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37250-foto-08003-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37250-foto-08003-110-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37251","titol":"Barraca Marqués de Jordana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-marques-de-jordana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Entorn deteriorat i coberta mig desmuntada.","descripcio":"Barraca de planta rectangular (3'25 x 3 m), amb la coberta plana a una vessant, molt deteriorada, barreja de teules àrabs i fibrociment (uralita). Està aixecada sobre un podi de paredat i morter, amb una lleugera pendent per la part de l'entrada, a la façana de migdia. Els murs estan fets de maons i arrebossats. La porta d'entrada és metàl·lica, i de llinda recta. Té un dipòsit d'aigua al costat, al voltant emporlanat amb l'objectiu de dirigir les aigües pluvials vers el dipòsit.","codi_element":"08003-111","ubicacio":"Entre el camí del Greny i el camp municipal d'esports.","historia":"","coordenades":"41.5065400,2.2908000","utm_x":"440814","utm_y":"4595233","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37251-foto-08003-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37251-foto-08003-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37251-foto-08003-111-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37252","titol":"Barraca del Bosc de Can Cortés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-bosc-de-can-cortes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"No conserva la coberta ni la porta.","descripcio":"Barraca de planta rectangular (2'9 x 2'5 m). No conserva la coberta que seria a una vessant (de llevant a ponent) però si que conserva dues bigues de fusta. Precisament a la part de ponent de la coberta es conserven les restes de la canalització de recollida d'aigua pluvial que conduiria l'aigua al dipòsit de la part posterior, on es feia la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Els murs estan fets de paredat antic, amb pedres irregulars i petites unides amb morter. No conserva la porta d'entrada, però l'obertura és d'1'4 m. d'alçada per 0'65 m. d'amplada, amb la volta d'entibada. A l'interior es conserven restes del fumeral ceràmic de la llar de foc.","codi_element":"08003-112","ubicacio":"Bosc de Can Cortés (i\/o Can Poch), prop del nucli de Vallbona i AlellaParc","historia":"","coordenades":"41.5066700,2.2879000","utm_x":"440572","utm_y":"4595249","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37252-foto-08003-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37252-foto-08003-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37252-foto-08003-112-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix pujant el camí del Greny quan s'acaba l'asfalt comença un tram de terra que cal seguir, tot seguit a mà dreta trobem la vinya de l'Esqueixa, passat un trencall privat que va a una ermita, trobem un dipòsit d'aigua, deixem el camí i baixem en direcció ponent.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37253","titol":"Barraca de la vinya de l'Esqueixa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-de-lesqueixa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Alguna esquerda i llinda de la porta en mal estat.","descripcio":"Barraca de vinya, de planta rectangular, d'uns 4 x 3 metres, amb la coberta de teules planes a dues vessants i el carener, de ceràmica vidrada, perpendicular a la façana principal. Els murs estan arrebossats. La porta és de ferro amb la llinda recta a la façana principal, orientada a migdia. Al davant hi ha un cirerer. No s'observen obertures ni laterals ni posteriors.","codi_element":"08003-113","ubicacio":"Bosc de Can Cortès (i\/o Can Poch), prop del nucli de Vallbona i AlellaParc","historia":"","coordenades":"41.5052500,2.2907200","utm_x":"440806","utm_y":"4595090","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37253-foto-08003-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37253-foto-08003-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37253-foto-08003-113-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37254","titol":"Barraca de l'avinguda del Mil·lenari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lavinguda-del-millenari","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"s'ha perdut una part de la coberta de volta i no esconserva la porta. Però l'entorn ha estat objecte de neteja.","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular (2'75 x 4'20 m), amb la coberta de volta de mig punt o de tartana, de maó pla i arrebossada a la part exterior. Els laterals són acanalats per la recollida d'aigua pluvial; no es veu el dipòsit. Sembla que hagués estat a la part davantera, ja que posteriorment la barraca s'endinsa en el marge. La forta pendent i la vegetació dificulten la visualització. Murs de paredat antic, pedres irregulars de mida petita i unides amb morter. No estan arrebossats ni a l'exterior ni a l'interior. Té una obertura a la façana principal, orientada a migdia; d'arc de mig punt fet amb tres fileres de maons.","codi_element":"08003-114","ubicacio":"Nucli de Can Comulada (Av. del Mil·lenari), prop dels Ginestells.","historia":"","coordenades":"41.4976900,2.2778500","utm_x":"439725","utm_y":"4594259","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37254-foto-08003-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37254-foto-08003-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37254-foto-08003-114-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37255","titol":"Barraca del camí Dalt d'Alella; Barraca de la Font d'en Mia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-dalt-dalella-barraca-de-la-font-den-mia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Coberta vegetal feta de canyes mal posades","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès, de planta quadrada (2'5 x 2'5 m) amb la coberta vegetal i les parets mig excavades en el sauló i mig construïdes de paredat mixt, amb pedres petites irregulars i maons. No té porta i hi ha una figuera al davant.","codi_element":"08003-115","ubicacio":"Coll de Vendrans, entre els nuclis de Nova Alella i Can Comulada.","historia":"","coordenades":"41.4959400,2.2846600","utm_x":"440292","utm_y":"4594060","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37255-foto-08003-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37255-foto-08003-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37255-foto-08003-115-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37256","titol":"Barraca de la Vinya d'en Tito Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-den-tito-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les parets es mantenen en bon estat però la coberta està mig ensorrada.L'entorn està molt emboscat.","descripcio":"Barraca de pedra de seca de planta quadrada de 2 x 2 metres amb la coberta plana de maó sostinguda per bigues de fusta. Els murs tenen un gruix de 90 cm. la porta d'entrada no es conserva i part de la coberta està ensorrada. La barraca està en part excavada en el sòl natural, que és sauló, per anivellar l'interior i assentar amb fermesa les parets. Les pedres són irregulars, sense treballar i de diferents mides i estan col·locades en sec combinant pedres més grans amb d'altres més petites. La coberta és de factura recent, però és possible que s'hagi refet diverses vegades. Pel costat esquerre, una paret de pedra seca de marge de vinya es recolza amb la paret de la barraca.","codi_element":"08003-116","ubicacio":"Al costat de la carretera BP-5002, en les immediacions del barri de Font de Cera.","historia":"","coordenades":"41.5094700,2.2964000","utm_x":"441284","utm_y":"4595555","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37256-foto-08003-116-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37256-foto-08003-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37256-foto-08003-116-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Està en una àrea d'expectativa arqueològica denominada Vinya d'en Tito Serra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37257","titol":"Barraca de Can Boquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-boquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El 2009 va ser objecte de treballs de restauració dins la convocatòria d'ajuts agroambientals a larecuperació de béns patrimonials.","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya en forma de caseta, de planta rectangular (6'20 x 3'95 m.), amb la coberta de fibrociment a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, fet amb teules àrabs. Els murs estan fets de maons i arrebossats. Façana principal amb la porta d'entrada (0'95 x 1'85 m.) centrada en l'eix del carener; dues finestres a banda i banda (07 x 1'1 m). La porta i les dues finestres són de fusta. Damunt la porta hi ha un rellotge de sol esgrafiat amb la data de construcció en números romans: MCML.","codi_element":"08003-117","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 8.","historia":"","coordenades":"41.4970400,2.2968300","utm_x":"441309","utm_y":"4594174","any":"1950","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37257-foto-08003-117-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37257-foto-08003-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37257-foto-08003-117-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37258","titol":"Barraca de l'Hort de la Patricia; Barraca de Can calderó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lhort-de-la-patricia-barraca-de-can-caldero","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular, amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt de tipus tartana. Les ales laterals, que li donen aquest aspecte tan singular, estan lleugerament inclinades cap a l'interior i tenen la funcionalitat de recollir l'aigua que és conduïda al dipòsit interior a través d'unes canalitzacions. Les parets són de maó pla arrebossades. La porta és metàl·lica amb la llinda recta a la façana de migdia. Damunt la porta hi ha un esgrafiat romboïdal amb els angles en forma de flor de llis que informa de l'any de construcció. La llegenda diu: 'ANY \/ 1932\/ MBDC'.","codi_element":"08003-118","ubicacio":"Al nucli de l'Eixample.","historia":"","coordenades":"41.4869600,2.2953000","utm_x":"441172","utm_y":"4593056","any":"1932","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37258-foto-08003-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37258-foto-08003-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37258-foto-08003-118-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37259","titol":"Barraca de l'Hort de Cal Magre; Barraca de l'Hort d'en Petxiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lhort-de-cal-magre-barraca-de-lhort-den-petxiu","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular ( 4 x 5 m), amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i volada frontal, el carener és perpendicular a la façana principal. Construcció de paredat mixt, pedres irregulars i maons. Porta metàl·lica pintada de blanc, d'arc escarser de maons. Hi ha una obertura tipus espitllera damunt la porta, protegida amb una tela mosquitera. Entre l'espitllera i l'arc de la porta hi ha una pedra granítica quadrangular força gran.","codi_element":"08003-119","ubicacio":"Entre l'autopista i el c. del Pla, al capdavall del nucli de Verge de la Mercè.","historia":"","coordenades":"41.4849900,2.2945800","utm_x":"441110","utm_y":"4592838","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37259-foto-08003-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37259-foto-08003-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37259-foto-08003-119-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37260","titol":"Barraca de l'Hort de Can Pasqual; Barraca de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lhort-de-can-pasqual-barraca-de-sant-miquel","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ha perdut la gairebé totalitat de l'arrebossat.","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular, amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt de tipus tartana. L'interior és de maó pla i a l'exterior està arrebossada. Construcció de maons sense arrebossar. La porta és de fusta i de llinda recta. Al damunt de la porta hi ha la data, amb el primer número perdut, esgrafiada. Al damunt hi ha un aplic de llum posat recentment. Hi ha una petita finestra rectangular a la façana posterior. A l'interior hi ha una petita llar de foc, a la cantonada posterior. Des de fora es pot percebre la sortida de fums o xemeneia, feta amb una canal circular de ceràmica. Té un pou construït al costat, annex a la barraca.","codi_element":"08003-120","ubicacio":"Entre Tiana i el torrent del Sistres, prop del barri de la Verge de la Mercè.","historia":"","coordenades":"41.4841400,2.2925200","utm_x":"440937","utm_y":"4592745","any":"1925","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37260-foto-08003-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37260-foto-08003-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37260-foto-08003-120-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37261","titol":"Barraca del Socarrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-socarrat","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès de planta rectangular, amb la coberta a un únic vessant amb tela asfàltica. Parets de maons plans, arrebossades i pintades de blanc. La porta és de fusta i llinda recta situada a la façana de ponent. Hi ha un llum a la façana posterior que fa les funcions d'enllumenat públic connectat a la xarxa.","codi_element":"08003-121","ubicacio":"Al peu del Camí del Mig, al costat de l'entrada a les pistes municipals d'atletisme.","historia":"","coordenades":"41.4847500,2.2935900","utm_x":"441027","utm_y":"4592812","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37261-foto-08003-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37261-foto-08003-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37261-foto-08003-121-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El 2008, l'Ajuntament va dur a terme l'adequació del pou per incorporar-lo a la xarxa d'abastament municipal d'aigua potable.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37262","titol":"Barraca d'en Vespa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-vespa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Se li ha afegit un cos annex a ponent, a base d'elements plàstics i sintètics que en deterioren la imatge.","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (3,37 x 2,60 m) amb la coberta de rajols plans amb ràfec, a dues aigües i el carener denticulat i perpendicular a la façana de migdia. Les parets són de maons arrebossades. Conserva restes de pintura vermellosa. La porta d'entrada és de fusta amb arc escarser. Al darrera hi ha una obertura posteriorment tapiada. Xemeneia sobresortint de la coberta, indicatiu de llar de foc interior. Sistema de recollida de l'aigua pluvial a través de la coberta, un sistema de conduccions que porten l'aigua, per la part posterior de la barraca, a un dipòsit soterrat. Les canalitzacions originals eren de terrissa, però s'han substituït per unes de PVC, ja que les originals es van trencar.","codi_element":"08003-122","ubicacio":"Al costat del Torrent Sistres, prop del Nucli de l'Eixample","historia":"","coordenades":"41.4847300,2.2911100","utm_x":"440820","utm_y":"4592811","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37262-foto-08003-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37262-foto-08003-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37262-foto-08003-122-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37263","titol":"Barraca d'en Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-miquel","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (3 x 5 m) amb la coberta plana de rajols plans; lleugerament inclinada per afavorir i facilitar la recollida d'aigües pluvials. Les parets són de maons i arrebossades, conserva restes de pintura vermellosa. Porta d'entrada de fusta amb la llinda plana. Xemeneia sobresortint de la coberta, indicatiu de llar de foc interior. La recollida de l'aigua pluvial es fa a través de la inclinació de la coberta que condueix l'aigua, per la part posterior de la barraca a un dipòsit soterrat.","codi_element":"08003-123","ubicacio":"Prop del nucli de la Verge de la Mercè.","historia":"","coordenades":"41.4865800,2.2906200","utm_x":"440781","utm_y":"4593017","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37263-foto-08003-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37263-foto-08003-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37263-foto-08003-123-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37264","titol":"Barraca d'en Joanet de Cal Barquer; Vinya de la Manuela o Rosa Font Oliveras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-joanet-de-cal-barquer-vinya-de-la-manuela-o-rosa-font-oliveras","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"però la porta metàl·lica ha estat forçada i es troba en malescondicions.","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (2'15 x 2,85 m.), amb la coberta de volta cilíndrica apuntada. Malgrat ser d'aquesta tipologia, disposa d'una filera de teules tipus àrabs en el que seria el carener d'una coberta de dues aigües. Les ales laterals, que li donen aquest aspecte tan singular, formen un canaló de secció rectangular amb l'objectiu de recollir l'aigua pluvial que és conduïda al dipòsit posterior. La xemeneia o fumeral sobresortint de la coberta, és indicatiu de llar de foc interior. Les parets són de maons i arrebossades. La porta és de fusta de color vermellós i llinda recta. Hi ha una petita obertura rectangular al seu damunt, semblant a una espitllera. La façana no conserva la forma de la volta, sinó que és rectangular amb el coronament amb tres merlets acabats piramidalment. Recolzant-se amb la façana, es conserva l'estructura de ferro d'una antiga pèrgola. La llinda de la porta és recta. Al costat del dipòsit d'aigua, hi ha un altre petit dipòsit de planta quadrada on es feia la barreja per sulfatar la vinya. La cisterna gran servia per recollir l'aigua de la pluja i el pericó o cisterna annexa era el lloc on es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure.","codi_element":"08003-124","ubicacio":"Hort de Can Genís, prop del torrent del Sistres.","historia":"","coordenades":"41.4879400,2.2888100","utm_x":"440631","utm_y":"4593169","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37264-foto-08003-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37264-foto-08003-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37264-foto-08003-124-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37265","titol":"Barraca d'en Patatina; Barraca de la creu d'en Petxu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-patatina-barraca-de-la-creu-den-petxu","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, formada per dos cossos en 'L'. El cos frontal té la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El cos posterior té la coberta de teules a una vessant. Les bigues són de fusta i sobresurten per la façana lateral. La xemeneia o fumeral sobresortint de la coberta, és indicatiu de llar de foc interior. Les parets són de maons plans i arrebossades. La porta és de ferro tancada i llinda recta. Hi ha una obertura rectangular al seu costat amb una reixa feta amb vergues d'obra. A la façana posterior hi ha una altra finestra amb reixa. Al davant hi ha un pou d'aigua i disposa de subministrament elèctric.","codi_element":"08003-125","ubicacio":"A ponent del terme, en el paratge de la Plana, en la partió amb els municipis de Tiana i Montgat.","historia":"","coordenades":"41.4822500,2.2922800","utm_x":"440915","utm_y":"4592535","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37265-foto-08003-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37265-foto-08003-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37265-foto-08003-125-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Està ubicada dins una zona catalogada com a jaciment arqueològic.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37266","titol":"Barraca d'en Petxu; Barraca de Joaquim Aymar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-petxu-barraca-de-joaquim-aymar","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (5'20 x 3 m), coberta plana de fibrociment. Les parets són de maons plans i arrebossades. La porta és de llinda recta, a la dreta de la façana de migdia. Al darrera hi ha un pou d'aigua i disposa de subministrament elèctric. La maquinària del pou es conserva a l'interior en molt bon estat de conservació.","codi_element":"08003-126","ubicacio":"A ponent del terme, en el paratge de la Plana, en la partió amb els municipis de Tiana i Montgat.","historia":"","coordenades":"41.4832300,2.2935900","utm_x":"441026","utm_y":"4592643","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37266-foto-08003-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37266-foto-08003-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37266-foto-08003-126-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Està ubicada dins una zona catalogada com a jaciment arqueològic.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37267","titol":"Barraca de Cal Marquès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-marques","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga construcció destinada a les necessitats del camp, actualment utilitzada com a habitatge. És de planta rectangular amb la coberta a una vessant, en sentit lateral respecte la façana principal. Les parets estan fetes de maons i arrebossades i pintades. Hi ha una porta de llinda recta a la façana i una finestra a cada costat. En el lateral dret també s'hi observa una finestra.","codi_element":"08003-127","ubicacio":"Dins la finca de cal Marquès, prop de l'estació de peatge de l'autopista C-32.","historia":"","coordenades":"41.4899200,2.2979800","utm_x":"441398","utm_y":"4593383","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37267-foto-08003-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37267-foto-08003-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37267-foto-08003-127-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37268","titol":"Barraca de la Camàndula; Barraca de Les Costes o d'Antònia Ribas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-camandula-barraca-de-les-costes-o-dantonia-ribas","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Esquerdes importants,muntant de la porta escantellat.","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular ( 3'3 x 4'2 m.) amb la coberta de volta de mig punt aparellada, feta de maons plans. A l'exterior, però, fa com una inflexió en els laterals, acabant en dues canalitzacions que serveixen per recollir l'aigua pluvial. Aquesta va a parar a un dipòsit soterrat. Els murs són de paredat antic, amb petites pedres irregulars i morter. La façana principal, orientada a migdia, està arrebossada. La porta d'entrada és de fusta folrada amb xapa i amb arc de mig punt. Al damunt hi havia un rellotge de sol, l'agulla del qual, per l'oxidació del ferro, provocà una esquerda. Hi ha obertures lateral i posterior per ventilació. La barraca està elevada un parell d'esglaons i davant la façana principal hi ha una mena de pati pavimentat, que no és res més que el dipòsit de l'aigua, de 5000 litres de capacitat. Al costat de la porta hi ha un altre petit dipòsit destinat a fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. A l'interior es conserva la llar de foc, a la part posterior dreta, i un banc fet d'obra adossat a la paret lateral esquerra.","codi_element":"08003-128","ubicacio":"Les Costes - Rials.","historia":"","coordenades":"41.5010800,2.3065900","utm_x":"442127","utm_y":"4594616","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37268-foto-08003-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37268-foto-08003-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37268-foto-08003-128-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37269","titol":"Barraca d'en Jaumetó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-jaumeto","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàgs.128 - 130.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No conserva la coberta","descripcio":"Barraca de planta quadrada, d'uns 4 metres de costat, lleugerament irregular, que prenia el nom del parcer d'una vinya escadussera i molt dreta. La construcció es troba enrunada. Només se'n conserva el perímetre en una alçada aproximada d'un metre i mig. Es troba implantada en una situació privilegiada, sobre la intersecció de dos torrents, en un indret molt rocallós. El parament és fet de paredat antic; pedres irregulars, unes de mida més grans encalçades per pedruscall entre elles. Estan treballades només per una cara, a excepció dels escaires, i unides amb morter de calç. Els murs tenen una amplada mitja de 50 cm. La coberta no s'ha conservat i l'interior està ple de vegetació on predominen els esbarzers. L'obertura d'entrada no conserva cap porta, si és que n'hi havia.","codi_element":"08003-129","ubicacio":"Al vessant de solell dels Figuerals, al nucli de Mas Coll.","historia":"","coordenades":"41.5097500,2.2792300","utm_x":"439851","utm_y":"4595597","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37269-foto-08003-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37269-foto-08003-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37269-foto-08003-129-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Segurament es tracta d'una barraca construïda pels treballadors d'una pertita pedrera que es troba just per sobre i que es veu perfectament des del camí de la Cornisa.En les immediacions hi havia la font del Sot d'en Rafel, totalment perduda i colgada per la vegetació.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37270","titol":"Barraca d'en Jana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-jana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Reforços fets en formigó vist.","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès doble, de planta rectangular ( 7 x 5 m). Es tracta de dues barraques adossades, amb una única entrada i realitzades conjuntament. Disposa de dos cossos rectangulars amb les cobertes de volta rebaixada. L'entrada està en el cos meridional i orientada a llevant. Aquest cos té una façana amb el capcer triangular. La porta és de llinda recta. El cos septentrional ha estat reforçat, en les façanes de llevant i nord, amb un mur de formigó. En el capcer de la façana hi ha un esgrafiat amb la data de 1955 i les inicials de l'antic propietari. A l'interior s'havia rehabilitat com un habitatge ocupat durant alguns anys. Hi ha una llar de foc i un espai habilitat per la cuina. Al costat hi ha una caseta amb el pou.","codi_element":"08003-130","ubicacio":"Torrent de Rials - Rials","historia":"","coordenades":"41.4911300,2.3051200","utm_x":"441995","utm_y":"4593513","any":"1955","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37270-foto-08003-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37270-foto-08003-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37270-foto-08003-130-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37271","titol":"Barraca de Can Llimona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-llimona","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (4 x 1'9 m), amb la coberta de volta de maó. Les parets són de maó pla i de paredat antic, arrebossades. La porta d'entrada a la façana de migdia, és de fusta amb llinda recta. Hi ha una petita obertura, semblant a una espitllera, a la façana posterior orientada al nord. La xemeneia està feta amb tub de fibrociment.","codi_element":"08003-131","ubicacio":"En les immediacions de Caves Roura, a Rials.","historia":"","coordenades":"41.4979100,2.3044800","utm_x":"441948","utm_y":"4594266","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37271-foto-08003-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37271-foto-08003-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37271-foto-08003-131-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37272","titol":"Barraca de Can Vilaclara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-vilaclara","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (3'7 x 2'93 m), amb la coberta de volta de maó pla arrebossada. Les parets són de paredat antic,amb la façana arrebossada i emblanquinada. La porta d'entrada a la façana de migdia és de fusta amb la llinda recta. Hi ha una petita obertura, semblant a una espitllera, damunt la porta d'entrada i a la façana posterior. La xemeneia està trencada. Al davant hi ha una olivera, a ponent un pi i geranis al costat de la porta i en el lateral de llevant una vinya.","codi_element":"08003-132","ubicacio":"Al centre de la Vall de Rials, al bell mig d'una vinya.","historia":"","coordenades":"41.4973700,2.3062000","utm_x":"442091","utm_y":"4594205","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37272-foto-08003-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37272-foto-08003-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37272-foto-08003-132-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37273","titol":"Barraca dels Escolapis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-escolapis","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (4'34 x 3'3 m), amb la coberta de teules àrabs a una única vessant; les bigues són de fusta. Les parets són de maons i arrebossades. La porta d'entrada a la façana de migdia, és una porta de barri, metàl·lica. Sistema de recollida d'aigües pluvials mitjançant la teulada per la façana nord que condueix l'aigua a un dipòsit lateral soterrat. La xemeneia està feta amb tub de fibrociment.","codi_element":"08003-133","ubicacio":"Vall de Rials, a la vinya dels Escolapis, entre els boscos de Can Serra i de cal Musica.","historia":"Havia estat una vinya dels pares escolapis establerts a cal Governador.","coordenades":"41.4980200,2.3026200","utm_x":"441793","utm_y":"4594279","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37273-foto-08003-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37273-foto-08003-133-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37274","titol":"Barraca de l'Hort de la Cooperativa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lhort-de-la-cooperativa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Porta en mal estat i alguna paret deteriorada","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (2'7 x 3'2 m), amb la coberta de volta de maó pla arrebossada per fora. Les parets estan fetes de paredat antic i arrebossades. La porta d'entrada a la façana de llevant, amb la llinda recta, és de fusta i està tancada. La lectura de paraments permet considerar que originàriament tingués la coberta a una vessant i posteriorment se li afegís la volta. Té una petita obertura a la façana nord. Banc adossat a la façana principal, fet de paredat amb la lleixa de maons. Disposaria d'un sistema de recollida d'aigües pluvials que conduïen l'aigua a un dipòsit interior a través de la coberta. Al darrera, a la part del marge, hi ha un ametller.","codi_element":"08003-134","ubicacio":"Al marge dret del fondo de Rials, entre el torrent, el camí de Teià i la finca de la Buratella","historia":"","coordenades":"41.4944400,2.3059100","utm_x":"442064","utm_y":"4593879","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37274-foto-08003-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37274-foto-08003-134-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37275","titol":"Barraca del Bosquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-bosquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No conserva la coberta ni la façana principal i està pràcticament colgada de terra en la seva totalitat. Murs amb grafits.","descripcio":"Restes d'una barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (5 x 3 m), no conserva la coberta, si bé hom recorda que era de volta, tipus tartana. Les parets de paredat antic i arrebossades, amb l'acabament de maons. Tampoc es conserva la façana principal.","codi_element":"08003-135","ubicacio":"El Bosquet, tocant al camí de Teià","historia":"Fou enderrocada a mitjan anys 90 del segle passat per impedir la pernoctació de rodamóns.","coordenades":"41.4934100,2.3003200","utm_x":"441597","utm_y":"4593769","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37275-foto-08003-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37275-foto-08003-135-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Consolidació. L'any 2009, l'Ajuntament adequà un mirador a l'entorn, que aprofita el coronament de les parets com a bancs d'obra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37276","titol":"Barraca de la Vinya d'en Valentí; Barraca de Can calderó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-den-valenti-barraca-de-can-caldero","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Mig enderrocada","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès enderrocada en gran part. Era una barraca de planta rectangular, la coberta era a dues aigües feta de maons plans amb el carener de teules àrabs i perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La porta d'accés estava a la façana de migdia i era d'arc escarser. Les parets són de maons i arrebossades. Hi ha una finestra a la façana lateral de ponent amb reixes de ferro.","codi_element":"08003-136","ubicacio":"Entre el camí del Mig i la C-32, després del torrent del Sistres, al sud del barri de la Mercè.","historia":"","coordenades":"41.4837800,2.2947000","utm_x":"441119","utm_y":"4592704","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37276-foto-08003-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37276-foto-08003-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37276-foto-08003-136-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Està ubicada molt a prop de l'autopista dins una zona catalogada com a jaciment arqueològic.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37277","titol":"Barraca de la Serreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-serreta","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Arrebossat deteriorat i alguna esquerda.","descripcio":"Caseta d'obra de planta rectangular ( 5 x 3 m), amb la coberta de teules àrabs a una vessant, amb la façana principal més alta que la façana posterior; l`embigat és de fusta. Construcció de maons plans amb les parets arrebossades. Hi ha dues portes de llinda recta a la façana principal i una finestreta en un costat de la façana. Disposa de subministrament elèctric.","codi_element":"08003-137","ubicacio":"Entre el barri de la Serreta i l'autopista C-32, en una vinya.","historia":"","coordenades":"41.4815700,2.2953600","utm_x":"441172","utm_y":"4592458","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37277-foto-08003-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37277-foto-08003-137-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Des del c. de la Serreta, per un corriol direcció N i una pista al costat d'una vinya, a l'esquerra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37278","titol":"Barraca de Can Sans; Barraca de Jaume Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-sans-barraca-de-jaume-puig","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Hi falta l'arrebossat en algun fragment de paret.","descripcio":"Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular (3'63 x 2'35 x 2'5 m), amb la coberta plana lleugerament inclinada cap enrere per recollir l'aigua pluvial que es condueix a un dipòsit soterrat a la part posterior. Les parets estan fetes de maons i arrebossades. La porta és de fusta i de llinda recta a la façana principal orientada a migdia. Disposa de sengles finestres a les façanes de llevant i posterior. A l'interior hi ha una llar de foc amb la corresponen sortida de fums. Al darrera hi ha una olivera que li fa ombra.","codi_element":"08003-138","ubicacio":"Entre el barri de la Serreta i l'autopista C-32.","historia":"","coordenades":"41.4821300,2.2956300","utm_x":"441195","utm_y":"4592520","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37278-foto-08003-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37278-foto-08003-138-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37279","titol":"Barraca de Font de Cera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-font-de-cera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No conserva el tancament.","descripcio":"Barraca de peons caminers de la carretera de Masnou a Vallromanes que puja per Font de Cera. Excavada en el marge dret (est) de la carretera, en el sauló. És de planta rectangular i està formada per tres espais: l'espai central (2'5 x 1'7 m) és on hi ha l'entrada i a banda i banda hi ha sengles sales d'1'7 x 1'5 m. La coberta és amb volta escarcera de maons plans. Murs del banc de maons amb quatre pilars reforçant la sala central. Arcs de mig punt entre la sala central i les laterals. Sauló perfectament retallat.","codi_element":"08003-139","ubicacio":"Carretera BP-5002 Km 5'5, al nord del nucli de Font de Cera","historia":"","coordenades":"41.5117000,2.2966600","utm_x":"441308","utm_y":"4595802","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37279-foto-08003-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37279-foto-08003-139-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37280","titol":"Caseta del pou de Font de Cera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caseta-del-pou-de-font-de-cera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Caseta de pou de planta quadrada (5'3 x 5'2 m). Coberta de maons plans composta, de vuit tremujals formats per la intersecció de dos careners en creu, acabada en ràfecs. Murs fets de maons i arrebossats. Porta d'entrada metàl·lica, de llinda plana (1'23 x 0'95 m.). Al damunt de la porta hi ha una obertura en forma d'ull de bou. N'hi ha una altra d'igual a la façana lateral est.","codi_element":"08003-140","ubicacio":"Carretera BP-5002, PK 5.000, al nucli de Font de Cera.","historia":"La captació pertany a la finca matriu de la urbanització, que feu cessió al municipi de l'espai lliure que l'envolta.","coordenades":"41.5115700,2.2961100","utm_x":"441262","utm_y":"4595788","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37280-foto-08003-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37280-foto-08003-140-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37281","titol":"Caseta del pou de Can Boquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caseta-del-pou-de-can-boquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.. 141 i 142. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Arrebossat perdut.","descripcio":"Caseta de pou de planta rectangular (3'60 x 1'60 m.), amb la coberta plana lleugerament inclinada cap a un lateral. A la part del darrera hi ha el pou fet de maons i planta circular. En un plafó quadrat encimentat damunt els maons hi ha grafiat barroerament amb lletra lligada: 'Graupera \/ construcciones \/ Premià de Mar'. Els murs són de maons i arrebossats. La façana principal amb la porta d'entrada de fusta, està situada a la dreta. A l'interior hi ha maquinària del pou. Actualment funciona amb bomba elèctrica.","codi_element":"08003-141","ubicacio":"Can Boquet, avinguda de Sant Josep de Calassanç, 8.","historia":"","coordenades":"41.4967400,2.2960000","utm_x":"441239","utm_y":"4594141","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37281-foto-08003-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37281-foto-08003-141-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37282","titol":"Barraca doble dels ramats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-doble-dels-ramats","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova excavada en el sauló al costat del corriol que puja, amb una doble entrada o obertures. Té una amplada d'uns cinc metres, dos metres i mig de profunditat i una alçada mitja d'un metre trenta centímetres. Les obertures tenen una amplada d'entre 60 i 70 cm. A la part central té un banc retallat en el sauló d'un metre de llargada. Està al costat mateix de la Cova triple dels ramats. S'hi accedeix des del final del c. Berguedà, agafar el camí de la Font dels Eucaliptus a la Cornisa, deixant la Font del safareig a l'esquerra, continuem pujant pel mateix camí i a pocs metres ja trobem la cova.","codi_element":"08003-142","ubicacio":"Bosc de les Quatre Torres - a l'oest del Nucli Mas Coll","historia":"Referències orals de Cristina Armengol explicant que el seu besavi hi aixoplugava el ramat d'ovelles quan plovia.","coordenades":"41.5069800,2.2722000","utm_x":"439262","utm_y":"4595295","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37282-foto-08003-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37282-foto-08003-142-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37283","titol":"Barraca triple dels ramats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-triple-dels-ramats","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova excavada en el sauló al costat del corriol que puja, amb una triple entrada o obertures. Té una amplada d'uns vuit metres, dos metres i mig de profunditat i una alçada mitja d'un metre trenta centímetres. La obertura més occidental fa 1 x 0'8 x 1'5 m, l'obertura del mig 0'6 x 0'7 x 1'1 m. i l'obertura més oriental 0'7 x 0'7 x 1'2 m. Està al costat mateix de la Cova doble dels ramats. S'hi accedeix des del final del c. Berguedà, agafar el camí de la Font dels Eucaliptus a la Cornisa, deixant la Font del safareig a l'esquerra, continuem pujant pel mateix camí i a pocs metres ja trobem la cova.","codi_element":"08003-143","ubicacio":"Bosc de les Quatre Torres - a l'oest del Nucli Mas Coll","historia":"Referències orals de Cristina Armengol explicant que el seu besavi hi aixoplugava el ramat d'ovelles quan plovia.","coordenades":"41.5069800,2.2721500","utm_x":"439258","utm_y":"4595295","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37283-foto-08003-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37283-foto-08003-143-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37284","titol":"Coves del Torrent del Sarau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coves-del-torrent-del-sarau","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Una de les coves està mig ensorrada","descripcio":"Conjunt de dues coves excavades en el sauló de secció circular, amb un diàmetre d'1'5 metres; sostre en forma de volta. La primera es troba sencera. La segona, situada a 50 m de distància, està mig enfonsada per esllavissaments del terreny.","codi_element":"08003-144","ubicacio":"Torrent del Sarau, a peu de camí, dins la zona verda situada dins l'Espai d'Interès Natural.","historia":"","coordenades":"41.5040700,2.2785700","utm_x":"439791","utm_y":"4594967","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37284-foto-08003-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37284-foto-08003-144-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37285","titol":"Cova del Pi bord; Vinya d'en Casals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-pi-bord-vinya-den-casals","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Entrada escapçada.","descripcio":"Cova excavada en el sauló de secció circular, amb l'interior irregular, les seves dimensions són: 2'30 x 3 x 1'3 metres. La obertura està escapçada per l'eixamplament del camí i fa 0'8 x 0'8 x 1 metres.","codi_element":"08003-145","ubicacio":"Torrent del Sarau","historia":"El senyor Lluís Artés va fotografiar aquest indret l'any 1980 i el va anomenar Vinya d'en Casals.","coordenades":"41.5040100,2.2761900","utm_x":"439592","utm_y":"4594962","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37285-foto-08003-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37285-foto-08003-145-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta de les fonts d'Alella.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37286","titol":"Cova de Can Cardona; Cova de la Vinya Vilassar de Can Cardona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-can-cardona-cova-de-la-vinya-vilassar-de-can-cardona","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta rectangular (2'1 x 5 m. ), a la que se li ha afegit una entrada d'obra en forma de passadís de dos metres d'amplada amb una obertura de 1'08 x 1'5 m. Amb una porta de fusta encaixada, sense frontisses i amb una volta escarcera. Aquest annex és de formigó.","codi_element":"08003-146","ubicacio":"Immediacions de l'entrada al barri d'Alella Parc.","historia":"","coordenades":"41.5082500,2.2936300","utm_x":"441052","utm_y":"4595421","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37286-foto-08003-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37286-foto-08003-146-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37287","titol":"Cova dels Caçadors; Cova de Can Cortés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-dels-cacadors-cova-de-can-cortes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Mig enfonsada.","descripcio":"Cova excavada en el sauló i mig ensorrada i deteriorada per les arrels dels pins; és de planta rectangular ( 3 x 1 m. aprox.). Només conserva 0'9 x 0'8 m d'obertura.","codi_element":"08003-147","ubicacio":"Entre el Nucli Mas Coll i el Nucli Alella Parc i Bosc de Can Poch","historia":"El Sr. Artés la va fotografiar els anys 80 i la va batejar com a Cova de Can Cortés.","coordenades":"41.5075600,2.2846200","utm_x":"440299","utm_y":"4595351","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37287-foto-08003-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37287-foto-08003-147-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37288","titol":"Cova del Camí de la Carena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-cami-de-la-carena","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mig ensorrada","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular, es conserva en 1'5 x 1'8 x 0'8 metres, amb el sostre en forma de volta.","codi_element":"08003-148","ubicacio":"Camí de la Carena - al nord del Nucli Font de Cera","historia":"","coordenades":"41.5124700,2.2972400","utm_x":"441357","utm_y":"4595887","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37288-foto-08003-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37288-foto-08003-148-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37289","titol":"Cova del Bosc de Can Cabús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-bosc-de-can-cabus","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular, de 2 metres de diàmetre, amb el sostre en forma de volta. Té una banqueta excavada en el sauló, adossada a la paret en tot el perímetre. Entrada mig ensorrada, fa 60 cm. d'amplada","codi_element":"08003-149","ubicacio":"Bosc de Can Cabús - a l'oest del Nucli Font de Cera","historia":"","coordenades":"41.5110900,2.3004600","utm_x":"441624","utm_y":"4595732","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37289-foto-08003-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37289-foto-08003-149-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37290","titol":"Cova del Torrent de Can Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-torrent-de-can-colomer","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova excavada en el sauló, de planta rectangular amb acabament absidal. Té una profunditat de tres metres, una alçada d'1'5 metres i una amplada mitja de 0'9 metres. La boca d'entrada és d'un metre d'alçada i uns 70 cm d'amplada, amb volta. A l'interior hi ha emmagatzemades un grup de rajoles de paviment hexagonals. A l'esquerra hi ha una lleixa excavada en el sauló. Està just al darrera de la gran bassa d'aigua del Torrent de Can Colomer.","codi_element":"08003-150","ubicacio":"Bosc de Can Colomer - al nord del Nucli Can Magarola","historia":"","coordenades":"41.5061200,2.3009500","utm_x":"441661","utm_y":"4595180","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37290-foto-08003-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37290-foto-08003-150-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Entre l'avinguda Sant Mateu i el Torrent de Can Colomer, des del Camí de Coma Clara","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37291","titol":"Cova del Bosc de Can Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-bosc-de-can-colomer","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular, de 2 metres de diàmetre i sostre en forma de volta. Entrada en forma de passadís de 2 metres de profunditat, 1 metre d'alçada i 0'7 metres d'amplada. Està reforçada amb dues fileres de maons plans. Sostre de la boca en forma de volta de mig punt.","codi_element":"08003-151","ubicacio":"Bosc de Can Colomer - al nord del Nucli Can Magarola","historia":"","coordenades":"41.5091100,2.3050300","utm_x":"442004","utm_y":"4595509","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37291-foto-08003-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37291-foto-08003-151-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37292","titol":"Cova de Can Pau Arenas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-can-pau-arenas","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta rectangular (0'9 x 4'5 x 1'5 m.), amb el sostre en forma de volta. Obertura d'1'60 m. d'alçada i 0'8 m. d'amplada. Possiblement era més gran, però en l'aterrassament del terreny ha disminuït la seva superfície. S'hi accedeix des de la Riera Coma Clara agafar el Camí del Camp de Tir, a l'esquerra de Can Pau Arena, a l'alçada de la casa a mà esquerra hi ha una vinya, es troba en una terrassa d'aquesta vinya.","codi_element":"08003-152","ubicacio":"Can Pau Arenas - al sud-est del nucli Font de Cera.","historia":"","coordenades":"41.5088000,2.2989600","utm_x":"441497","utm_y":"4595478","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37292-foto-08003-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37292-foto-08003-152-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37293","titol":"Cova del Bosc de Can Cortés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-bosc-de-can-cortes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Semi enfonsada","descripcio":"Cova de sauló que s'hi arriba pujant per la Riera Coma Fosca fins trobar l'avinguda Jaume Rius Fabra i agafar el carrer del Greny; quan s'acaba l'asfalt comença un tram de terra que cal seguir. Passat un trencall privat que va a una ermita, trobem un dipòsit d'aigua, deixem el camí i baixem en direcció ponent. Després del dipòsit seguim per un corriol durant 100 m en direcció NO. des del Camí de Can Poch. És de planta circular, i està molt enfonsada. Només es veu a partir d'una obertura de 20 cm. Es troba al costat d'un pi amb les branques de dimensions considerables que la tapen.","codi_element":"08003-153","ubicacio":"Bosc de Can Poch, entre el Nucli Mas Coll i el Nucli Alella Parc","historia":"","coordenades":"41.5079500,2.2853300","utm_x":"440359","utm_y":"4595393","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37293-foto-08003-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37293-foto-08003-153-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37294","titol":"Cova o mina de l'avinguda del Mil·lenari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-o-mina-de-lavinguda-del-millenari","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Mig tapada i tallada pel camí","descripcio":"Cova de sauló o mina d'aigua. Pot ser una mina inacabada o seca. És allargada amb el sostre en volta de sauló. A l'interior està ple de deixalles. La seva obertura és de 170 cm d'alçada i 80 cm d'amplada.","codi_element":"08003-154","ubicacio":"Av. Mil·lenari, davant número 58 - Nucli Can Comulada","historia":"","coordenades":"41.4967600,2.2792700","utm_x":"439843","utm_y":"4594155","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37294-foto-08003-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37294-foto-08003-154-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37295","titol":"Cova del camí Dalt d'Alella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-cami-dalt-dalella","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No conserva la coberta.","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta rectangular ( 2 x 2 m) però amb la façana i l'entrada fetes d'obra. La façana és de paredat antic: pedres petites i irregulars. La boca d'entrada fa 1'16 x 0'54 x 1'7 m. Amb la coberta de volta d'entibada i rajols. El banc està mig arrebossat i mig fet d'obra amb l'arrebossat perdut. Està orientada a migdia.","codi_element":"08003-155","ubicacio":"Prop del turó del Bessó; a l'oest del nucli de Nova Alella","historia":"","coordenades":"41.4934300,2.2828900","utm_x":"440142","utm_y":"4593783","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37295-foto-08003-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37295-foto-08003-155-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37296","titol":"Cova del Turó del Bessó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-turo-del-besso","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Mig colrada i plena de deixalles","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular i el sostre en volta; amb l'entrada mig colrada i l'interior ple de deixalles. Entrada de 90 cm d'alçada i 80 cm d'amplada. Està orientada a llevant.","codi_element":"08003-156","ubicacio":"Prop del turó del Bessó; a l'oest del nucli de Nova Alella","historia":"","coordenades":"41.4920400,2.2834200","utm_x":"440185","utm_y":"4593628","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37296-foto-08003-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37296-foto-08003-156-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37297","titol":"Cova d'en Pató","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-den-pato","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Mig ensorrada.","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular amb el sostre en forma de volta i banqueta al final. Entrada mig ensorrada, fa 70 cm d'amplada. El coll d'entrada té 90 cm. de llarg.","codi_element":"08003-157","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"","coordenades":"41.5041300,2.3035800","utm_x":"441878","utm_y":"4594957","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37297-foto-08003-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37297-foto-08003-157-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37298","titol":"Cova de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-montserrat","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Mig ensorrada","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular, de 2'10 m de diàmetre, amb el sostre en forma de volta i banqueta al final, adossada a la paret. Té l'entrada mig ensorrada, fa 50 cm d'amplada. S'hi arriba des del Camí dels Traginers. Enmig del bosc. S'hi pot accedir pujant el Torrent de Rials fins les Costes o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant Can Magarola, per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya.","codi_element":"08003-158","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"","coordenades":"41.5049200,2.3050800","utm_x":"442004","utm_y":"4595044","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37298-foto-08003-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37298-foto-08003-158-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37299","titol":"Cova el Barracot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-el-barracot","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"S'erosiona ràpidament. A l'interior hi ha un bon gruix de saulócaigut.","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta rectangular però amb els costats irregulars fruit del desgast provocat per l'erosió ( 4'5 x 1'6 x 1'9 m.). Té l'accés orientat a llevant, i la seva obertura està emmarcada amb maons d'1'5 m. d'alçada i 0'7 m. d'amplada. A la part posterior encara es pot veure part d'una banqueta excavada en el mateix sauló. S'hi arriba pujant pel Torrent de Rials, fins arribar a Les Costes d'en Bernades. Quan arribem a l'alçada del pou veurem el forat d'entrada mirant la muntanya una mica a l'esquerra.","codi_element":"08003-159","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"","coordenades":"41.5019500,2.3060700","utm_x":"442084","utm_y":"4594713","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37299-foto-08003-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37299-foto-08003-159-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37300","titol":"Cova de Murdicu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-murdicu","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ensorrada en part i completament coberta per vegetació. D'aquí a uns anys ja no serà visible.","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular, amb el sostre en forma de volta. Té l'entrada mig ensorrada, fa 80 x 20 cm. Està enmig del bosc. S'hi arriba des del Camí dels Traginers, pujant el Torrent de Rials fins les Costes o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant Can Magarola, per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya.","codi_element":"08003-160","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"","coordenades":"41.5044200,2.3055900","utm_x":"442046","utm_y":"4594988","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37300-foto-08003-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37300-foto-08003-160-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Hi ha una olivera a uns 10 metres de l'entrada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37301","titol":"Can Codina Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-codina-nou","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt situat sobre una plataforma al límit entre la plana d'horts i el bosc que va pujant a ponent. S'hi accedeix o bé des de la riera a través d'un camí que, un cop superat Can Llimona, gira cap al nord; o bé des del sud des del passeig Marià Estrada. S'arriba llavors a un passeig d'accés arbrat a dos nivells que ens condueix a les dues edificacions conegudes com Can Codina, al nord de la finca. Aquest edifici fou construït pels amos de la masia de Can Codina durant el segle XIX. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'estil neoclàssic, de planta baixa, pis i golfes a la façana sud, però amb una planta menys a la part posterior degut al pendent del terreny. La façana principal, orientada a migdia, està ordenada segons tres eixos verticals de composició on s'agrupen les obertures, tancades amb persianes de llibret. Té un portal d'arc rebaixat en posició central. De les tres obertures de la planta pis, separada per una cornisa de la planta inferior, la del mig és una balconera amb balcó de barana de ferro forjat. Les golfes tenen, a la seva vegada, tres finestres més petites rectangulars. La façana posterior és similar, però d'alçada menor, i amb una terrassa on s'obre la planta pis. Les façanes laterals, en canvi, són més pobres i no tenen elements a destacar. Una barana acroteri massissa sobre una cornisa dentellada tanca el terrat de la coberta, amb un frontó triangular amb un rellotge de sol que remarca la posició de l'eix central de la façana principal. Sobre el terrat sobresurt un cos prismàtic que conté l'escala cobert amb una teulada piramidal i desplaçat cap a l'esquerra.","codi_element":"08003-161","ubicacio":"Riera Coma Clara, 3","historia":"La seva similitud amb les Bodegues Gispert quant al disseny de les motllures de la cornisa i al coronament en general fa pensar que poden ser obra del mateix arquitecte.","coordenades":"41.5017900,2.2940600","utm_x":"441082","utm_y":"4594703","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37301-foto-08003-161-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37301-foto-08003-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37301-foto-08003-161-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el POUM s'inclou en la mateixa fitxa la masia del segle XVI i la casa nova del s. XIX, de característiques totalment diferents i, actualment, de propietaris diferents. Per aquests motius les hem desglossat en dues fitxes.","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37302","titol":"Tanca del barri del carrer Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tanca-del-barri-del-carrer-montserrat","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tanca de barri formada per dos pilars de secció quadrada fets de maó pla, acabats en teuladeta a dos vessants fetes de rajoles vidrades. Destaca la decoració de trencadís de rajola de color melat en rebaixos fets a la cara frontal dels pilars. A la part superior de la tanca, es conserva part de l'antiga reixa de ferro que tancava el barri i que una adequació moderna ha deixat sense ús.","codi_element":"08003-162","ubicacio":"Carrer Montserrat, 7-9","historia":"","coordenades":"41.4942700,2.2964100","utm_x":"441271","utm_y":"4593867","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37302-foto-08003-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37302-foto-08003-162-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El Catàleg del Patrimoni d'Alella, inclòs en el darrer POUM, inclou una fitxa genèrica de protecció pels barris, portals i portalades de les cases històriques d'Alella. La majoria d'aquests queden dins l'entorn de protecció de la casa (Can Calderó, Can Cabús de Baix, Can Sans, Can Xeco Monnar, Cal Marquès, etc.), però hi ha algun cas, com el present, que el barri ha quedat desvinculat de la seva finca per partició o urbanització. Per aquest motiu s'han individualitzat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37303","titol":"Tanca de barri de la riera Coma Fosca, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tanca-de-barri-de-la-riera-coma-fosca-1","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tanca de barri formada per dos grups de dos pilars de secció quadrada units per un mateix sòcol. Tot fet de maó pla fent rebaixos geomètrics a modus ornamental. Cada grup doble de pilars està unit per la part superior amb una semi arcada, també de maons posats a llibret, amb una franja de rajoles de mostra de motius florals, on predomina el color blau,i un relleu escultòric en l'acabament. Els pilars estan rematats amb quatre arquets escapçats, un per façana, també fets de maons. L'espai buit entre cada grup de pilars que queda entre el sòcol i l'arcada superior, està cobert per una reixa de ferro forjat; del mateix tipus que la porta de tancament del barri. En els dos pilars centrals hi ha les inicials J i F.","codi_element":"08003-163","ubicacio":"Plaça de Can Lleonard, s\/n o Riera Coma Fosca, 1","historia":"","coordenades":"41.4922100,2.2950500","utm_x":"441156","utm_y":"4593639","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37303-foto-08003-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37303-foto-08003-163-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El Catàleg del Patrimoni d'Alella, inclòs en el darrer POUM, inclou una fitxa genèrica de protecció pels barris, portals i portalades de les cases històriques d'Alella. La majoria d'aquests queden dins l'entorn de protecció de la casa (Can Calderó, Can Cabús de Baix, Can Sans, Can Xeco Monnar, Cal Marquès, etc.), però hi ha algun cas, com el present, que el barri ha quedat desvinculat de la seva finca per partició o urbanització. Per aquest motiu s'han individualitzat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37304","titol":"Sot d'aigua de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-daigua-de-montserrat","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ple de vegetació.","descripcio":"Dipòsit de planta circular d'1'5 m de diàmetre, excavat en el sauló i impermeabilitzat amb morter. Per damunt del nivell del sòl s'aixeca per suportar el marge amb paret de paredat antic; pedres petites i irregulars unides amb morter. Hi ha una canalització de la terrassa del marge que condueix l'aigua pluvial fins dins el dipòsit. Hi havia un sot de decantació per evitar que s'omplís de terra, anomenat clavera. Està enmig del bosc. S'hi arriba des del Camí dels Traginers, pujant el Torrent de Rials fins les Costes o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant Can Magarola, per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya.","codi_element":"08003-164","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"Quan es van deixar d'utilitzar, els pastors de la zona els van tapar amb branques per evitar que els bens o les cabres del ramat hi caiguessin.","coordenades":"41.5042000,2.3039000","utm_x":"441905","utm_y":"4594964","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37304-foto-08003-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37304-foto-08003-164-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37305","titol":"Sot d'aigua de Pep Mureu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-daigua-de-pep-mureu","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ple de vegetació. Està completament cobert de ceps.","descripcio":"Dipòsit de planta circular d'1'5 m de diàmetre, excavat en el sauló i impermeabilitzat amb morter. Per damunt del nivell del sòl s'aixeca per suportar el marge amb paret de paredat antic; pedres petites i irregulars unides amb morter. Acostumaven a tenir una canalització de la terrassa del marge que condueix l'aigua pluvial fins dins el dipòsit. Hi havia un sot de decantació per evitar que s'omplís de terra, anomenat clavera. Al costat hi ha dos petits dipòsits fets amb maó pla, de planta quadrada que servien per fer la barreja anomenada 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Està enmig del bosc. S'hi arriba des del Camí dels Traginers, pujant el Torrent de Rials fins les Costes o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant Can Magarola, per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya.","codi_element":"08003-165","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"Quan es van deixar d'utilitzar, els pastors de la zona els van tapar amb branques per evitar que els bens o les cabres del ramat hi caiguessin.","coordenades":"41.5035800,2.3047100","utm_x":"441972","utm_y":"4594895","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37305-foto-08003-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37305-foto-08003-165-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37306","titol":"Sot d'aigua d'en Pató","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-daigua-den-pato","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ple de vegetació.","descripcio":"Dipòsit de planta circular d'1'5 m de diàmetre, excavat en el sauló i impermeabilitzat amb morter. Per damunt del nivell del sòl s'aixeca per suportar el marge amb paret de paredat antic; pedres petites i irregulars unides amb morter. Al costat hi ha dos petits dipòsit fets amb maó pla, de planta quadrada que servien per fer la barreja anomenada 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. En aquest no es veu per la vegetació que hi ha, tant a dins (papirus), com a l'exterior, però acostumen a tenir una canalització de la terrassa del marge que condueix l'aigua pluvial fins dins el dipòsit. Està enmig del bosc. S'hi arriba des del Camí dels Traginers, pujant el Torrent de Rials fins les Costes o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant Can Magarola, per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya.","codi_element":"08003-166","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"Quan es van deixar d'utilitzar, els pastors de la zona els van tapar amb branques per evitar que els bens o les cabres del ramat hi caiguessin.","coordenades":"41.5033700,2.3027600","utm_x":"441809","utm_y":"4594873","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37306-foto-08003-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37306-foto-08003-166-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37307","titol":"Sot d'aigua d'en Ferreret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-daigua-den-ferreret","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dipòsit d'aigua de planta rectangular d'1'40 x 2'37 x 1 metres. En un extrem hi ha un xup, part més fonda del dipòsit. Recull l'aigua mitjançant una canal amb acanalats de gerrer. La paret està feta de pedra seca per suportar el marge superior.","codi_element":"08003-167","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"","coordenades":"41.5005400,2.3030600","utm_x":"441832","utm_y":"4594559","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37307-foto-08003-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37307-foto-08003-167-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37308","titol":"Sot d'aigua d'en Murdicu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-daigua-den-murdicu","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Totalment colgat per la vegetació. No és visible a simple vista.","descripcio":"Dipòsit de planta circular d'1'5 m de diàmetre, excavat en el sauló i impermeabilitzat amb morter. Per damunt del nivell del sòl s'aixeca per suportar el marge amb paret de paredat antic; pedres petites i irregulars unides amb morter. Està molt a prop de la cova de sauló del mateix nom. Acostumaven a tenir una canalització de la terrassa del marge que condueix l'aigua pluvial fins dins el dipòsit. Hi havia un sot de decantació per evitar que s'omplís de terra, anomenat clavera. Està completament cobert de vegetació i és difícil de veure. S'hi pot accedir pujant el Torrent de Rials fins les Costes, o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya.","codi_element":"08003-168","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"Quan es van deixar d'utilitzar, els pastors de la zona els van tapar amb branques per evitar que els bens o les cabres del ramat hi caiguessin.","coordenades":"41.5044000,2.3056500","utm_x":"442051","utm_y":"4594985","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37308-foto-08003-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37308-foto-08003-168-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37309","titol":"Dipòsit del bosc de Can Cabús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-del-bosc-de-can-cabus","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La part de migdia està una mica desfalcada","descripcio":"Dipòsit de recollida d'aigua pluvial, de planta rectangular (2'22 x 1'22 m.) amb una profunditat de 70 cm. Murs fets de maons i arrebossats. Els escaires del rectangle estan angulats amb obra, donant una forma poligonal a la planta. Les parets nord i oest són més altes, fent les funcions de contenció de terres pel desnivell del terreny. La paret oest davalla en diagonal fins trobar la de migdia. Està ubicat en una antiga vinya i actualment enmig d'un bosc predominat pel pi. Es recolza en una feixa de vinya. S'hi accedeix des de la BP-5002, just abans del nucli de Font de Cera agafar el Camí de Font de Cera al Camp de Tir. Seguint el camí a uns 230 m, després d'un desdoblament, en la vessant esquerra del camí.","codi_element":"08003-169","ubicacio":"Bosc d'en Cabús","historia":"L'antiga vinya va ser abandonada durant la fil·loxera.","coordenades":"41.5113800,2.3001800","utm_x":"441601","utm_y":"4595764","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37309-foto-08003-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37309-foto-08003-169-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37310","titol":"Dipòsit Marquès de Jordana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-marques-de-jordana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No conserva la coberta. Interior ple de deixalles.","descripcio":"Dipòsit d'aigua, de planta rectangular (2'10 x 0'9 m.) per la recollida d'aigua pluvial, possiblement per regar la vinya o els camps de conreu pertinents. No s'observa el petit dipòsit annex que sovint tenien aquestes estructures per fer el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Tampoc conserva la coberta, que acostumava a ser de volta de maó pla. Les parets són d'obra de maó pla. S'hi accedeix pujant pel camí del Greny, un cop arribem a l'alçada d'unes vinyes amb una barraca a mitja pendent, les voltem per darrera i agafem un corriol que ens hi portarà tot seguit. També s'hi pot anar per la urbanització Alella Parc. Per un camí - corriol que surt a mà esquerra del primer carrer asfaltat.","codi_element":"08003-170","ubicacio":"Entre el Camí del Greny i el camp de futbol - entre el Nucli Vallbona i el Nucli Alella Parc","historia":"","coordenades":"41.5073000,2.2920300","utm_x":"440917","utm_y":"4595317","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37310-foto-08003-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37310-foto-08003-170-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37311","titol":"Dipòsit del bosc de Can Cortés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-del-bosc-de-can-cortes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Part de la volta ha caigut i està cobert de vegetació.","descripcio":"Dipòsit de planta rectangular (1'6 x 1 x 1 m), amb la coberta de volta. La part externa que es troba en la cota alta està pavimentada, com si fos per recollir l'aigua de la pluja. Es troba per sota una línia elèctrica i voltat d'ametllers i oliveres. S'hi accedeix des del Camí del Greny, i passat el Camí de Can Cortés, trobem un dipòsit d'aigua, deixem el camí i baixem en direcció ponent. Trobem una barraca i seguim per un corriol fins trobar una línia elèctrica de mitjana tensió","codi_element":"08003-171","ubicacio":"Bosc de Can Cortés o Can Poch - Entre el Nucli Vallbona i el Nucli Alella Parc","historia":"","coordenades":"41.5077600,2.2863300","utm_x":"440442","utm_y":"4595372","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37311-foto-08003-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37311-foto-08003-171-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":".","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37312","titol":"Dipòsit de la Font d'en Mià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-de-la-font-den-mia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Tot està molt recobert per la vegetació. Només es conserva una part molt petita.","descripcio":"Dipòsit de planta quadrada d'uns 70 cm de costat, ubicat en un marge de feixa de vinya i al costat d'una paret de feixa. S'observen les restes d'haver-se utilitzat per fer la barreja per sulfatar la vinya. Era el lloc on es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure.","codi_element":"08003-172","ubicacio":"Entre Coll de Vendrans i el nucli de Can Comulada","historia":"","coordenades":"41.4956600,2.2826300","utm_x":"440122","utm_y":"4594031","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37312-foto-08003-172-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37313","titol":"Dipòsit del Camí dalt d'Alella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-del-cami-dalt-dalella","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Cobert de vegetació","descripcio":"Dipòsit de planta rectangular per a la recollida d'aigua pluvial, possiblement per regar la vinya o els camps de conreu pertinents. En un extrem, hi ha el petit dipòsit annex per fer el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Les parets són d'obra de maó pla, arrebossades; la coberta en forma de volta.","codi_element":"08003-173","ubicacio":"Entre Coll de Vendrans i el Nucli de Can Comulada","historia":"","coordenades":"41.4953200,2.2846100","utm_x":"440287","utm_y":"4593992","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37313-foto-08003-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37313-foto-08003-173-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37314","titol":"Dipòsits del cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposits-del-cementiri","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Part de la volta ensorrada, interior amb deixalles i exterior cobert de terra i vegetació.","descripcio":"Estructura per a la recollida d'aigua pluvial i el seu posterior aprofitament per ús agrícola. Es tracta d'una estructura composta per tres elements interrelacionats: dos dipòsits i un retall a la roca. El primer dipòsit està excavat en el sauló i sense coberta. És de planta el·líptica amb uns eixos màxims de 3'4 x 2 metres, i un metre de profunditat. El mur és de maons arrebossats i impermeabilitzats a l'interior que està ple de vegetació. Aquest dipòsit, recollia l'aigua pluvial. El segon dipòsit és de planta rectangular (8 x 3,4 m); amb parets d'obra de maó pla i estava cobert amb una volta de maó. Aquest segon probablement s'abastia de l'aigua del primer dipòsit a través d'una possible canalització retallada en la roca i de la qual se n'observa un tram de quatre metres de longitud i una amplada aproximada de 70 cm.","codi_element":"08003-174","ubicacio":"Davant del cementiri; a ponent del nucli de Nova Alella - Cal Baró.","historia":"Els dipòsits foren fets construir en aquest indret, conegut amb el nom de l'hort d'en Gurri, pel seu propietari, el marquès de la Manresana, a principis del segle XX, per abastir d'aigua de boca les fonts del centre urbà i el barri del Rost.","coordenades":"41.4893400,2.2907600","utm_x":"440795","utm_y":"4593324","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37314-foto-08003-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37314-foto-08003-174-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37315","titol":"Dipòsit 1 del bosquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-1-del-bosquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Deixalles a l'interior.","descripcio":"Dipòsit d'aigua situat com en element aïllat en un camp, antiga vinya. És de planta quadrangular (1'27 x 1'28 m.). Està excavat en el sauló, amb una profunditat d'un metre. Construït de maons i arrebossat i impermeabilitzat en el seu interior. El dipòsit s'eixampla per la part superior en els seus quatre costats, amb una amplada de 15 cm. Per les restes de color verd que s'observen a les parets, es pot afirmar que tenien la funció de recollir aigua pluvial destinada a fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.","codi_element":"08003-175","ubicacio":"Antiga vinya a tocar del Bosquet, a llevant del torrent de Can Clarisvalls.","historia":"","coordenades":"41.4932100,2.3010000","utm_x":"441653","utm_y":"4593746","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37315-foto-08003-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37315-foto-08003-175-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37316","titol":"Dipòsit 2 del bosquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-2-del-bosquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Deixalles i vegetació a l'interior i grafits.","descripcio":"Dipòsit d'aigua situat com en element aïllat en un camp, antiga vinya. És de planta quadrangular (1'75 x 1'80 m.). Està excavat en el sauló, amb una profunditat de 90 cm. Construït de maons i arrebossat i impermeabilitzat en el seu interior. El dipòsit s'eixampla per la part superior en els seus quatre costats, amb una amplada de 15 cm. Un dels costats és més baix que els altres tres. Per les restes de color verd que s'observen a les parets, es pot afirmar que tenien la funció de recollir aigua pluvial destinada a fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.","codi_element":"08003-176","ubicacio":"Antiga vinya a tocar del Bosquet, a llevant del torrent de Can Clarisvalls.","historia":"","coordenades":"41.4929000,2.3014300","utm_x":"441689","utm_y":"4593712","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37316-foto-08003-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37316-foto-08003-176-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37317","titol":"Dipòsit 3 del bosquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-3-del-bosquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Reomplert de terra fins dalt.","descripcio":"Dipòsit d'aigua situat com en element aïllat en un camp, antiga vinya. És de planta quadrangular (1'28 x 1'28 m.). Està excavat en el sauló. Està construït de maons. No es pot veure si està arrebossat i impermeabilitzat en el seu interior, car es troba reomplert de terra i vegetació. El dipòsit s'eixampla per la part superior en els seus quatre costats, amb una amplada de 15 cm. Un dels costats és més baix que els altres tres. Per les restes de color verd que s'observen a les parets, es pot afirmar que tenien la funció de recollir aigua pluvial destinada a fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Està arran del camí del bosquet.","codi_element":"08003-177","ubicacio":"Antiga vinya a tocar del Bosquet, a llevant del torrent de Can Clarisvalls.","historia":"","coordenades":"41.4937300,2.2990500","utm_x":"441491","utm_y":"4593805","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37317-foto-08003-177-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37317-foto-08003-177-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37318","titol":"Bassa de Can Poch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-poch","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta rectangular (8'4 x 11'1 m). Recull l'aigua d'una mina i del pou del molí. Els murs són de paredat, fet de pedres petites i irregulars i unides amb morter; arrebossats, de 85 cm d'amplada. A la banda nord i oest s'aixequen dos grans murs de contenció de les terres del marge, fets amb la mateixa tècnica. Està coberta amb una lona negra tensada.","codi_element":"08003-178","ubicacio":"Can Poch, entre el nucli Mas Coll i el Nucli Alella Parc.","historia":"","coordenades":"41.5069400,2.2846100","utm_x":"440298","utm_y":"4595282","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37318-foto-08003-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37318-foto-08003-178-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37319","titol":"Basses de Can Pufarré","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-can-pufarre","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Alguns elements estan en desús.","descripcio":"Conjunt de dues basses de planta rectangular: 5 x 3 metres la petita i 7 x 5 metres la més gran. La primera està en desús, no així la més gran. L'obra és de paredat antic, combinant les pedres de petites dimensions amb d'altres més grans, unides amb morter. La part superior dels murs està acabada amb maons. Al voltant hi ha altres construccions relacionades amb les basses per tal de canalitzar les seves aigües: parets, canalitzacions i pericons.","codi_element":"08003-179","ubicacio":"Ca l'Arrau - Torrent de Can Puferrer - Entre els nucli de Mas Coll i Can Comulada","historia":"Els treballadors del túnel de la INGAR aprofitaven l'aigua d'aquestes basses.","coordenades":"41.5013900,2.2835200","utm_x":"440202","utm_y":"4594666","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37319-foto-08003-179-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37319-foto-08003-179-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La bassa gran s'ha voltat de filat protector per evitar la caiguda d'animals o persones.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37320","titol":"Basses de Can Cues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-can-cues","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de quatre basses de recollida d'aigua de mina per a ús agrícola. Dues d'aquestes basses són construccions recents i sense interès arquitectònic, de planta circular i recobertes de ciment. La bassa més gran és de planta quadrada (13'6 x 13'8 m). Contigua a aquesta n'hi ha una de planta poligonal (13'3 x 7'8 x 5,3 x 13,6 m) que abasteix d'aigua a la més gran. Entre les dues hi ha una canalització que funciona de sobreeixidor. Les parets són de paredat i arrebossades; el mur sud és el més ample, té un gruix d'un metre i acaba en una doble filera de maons plans a plec de llibre de 29 cm i una franja al mig de 42 cm. amb maó pla. A la part interna del mur est, gairebé a la cantonada amb el mur sud, hi ha unes escales fetes amb esglaons monolítics formats a base de pedres unides a la paret per un dels extrems i deixant volada la resta de l'esglaó. Tots ells estan recoberts de concrecions calcàries. En el sector nord i oest s'aixeca una paret que funciona de contenció pel marge superior.","codi_element":"08003-180","ubicacio":"Can Cues - Al sud del Nucli de Font de Cera","historia":"","coordenades":"41.5077400,2.2956800","utm_x":"441222","utm_y":"4595363","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37320-foto-08003-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37320-foto-08003-180-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37321","titol":"Bassa d'en Cuscó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-den-cusco","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Grup de dues basses adossades, una de més petita i l'altre molt més gran. La bassa petita és de planta rectangular i fa 7'7 x 4'5 metres. L'altra, és de planta quadrada, fa 17 metres de costat i una profunditat de 3'3 metres. Entre una bassa i l'altra hi ha una barana de ferro de separació. Els murs són fets de paredat arrebossat i acabats amb dues fileres de maons plans.","codi_element":"08003-181","ubicacio":"Bosc de Can Magarola - Al nord del Nucli Can Magarola","historia":"","coordenades":"41.5059900,2.3008400","utm_x":"441651","utm_y":"4595165","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37321-foto-08003-181-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37321-foto-08003-181-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37322","titol":"Bassa de Can Jonch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-jonch","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les parets de la bassa es van esfondrar coincidint amb un episodi de fortes pluges, l'any 2008.","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua per a ús agrícola de planta poligonal irregular. Té una llargada de 25 metres i una amplada de 8,5 metres; la seva profunditat aproximada és de 4 metres.","codi_element":"08003-182","ubicacio":"Can Jonc - Riera Coma Clara, 9","historia":"","coordenades":"41.5043500,2.2948100","utm_x":"441147","utm_y":"4594987","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37322-foto-08003-182-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37322-foto-08003-182-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Darrerament s'havia utilitzat com a piscina, i per aquest motiu s'havien pintat les parets de color blau.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37323","titol":"Bassa 1de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-1de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Es troba en desús des de fa bastant de temps. La vegetació ha crescut en el sòl i en els murs, l'estructura de la pèrgola està rovellada i les conduccions inutilitzades.","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua, de planta rectangular de 3 x 2 x 1 metres. Les parets estan fetes de paredat i tenen una amplada d'uns 40 cm. amb l'acabament de maons de 15 x 30 cm; excepte per un dels costats curts, que s'utilitzava com a lleixa per rentar-hi la roba i, per aquest motiu, està inclinada. Conserva les restes d'una antiga pèrgola, amb l'estructura de ferro, que es sustenta pel marge del terreny i dos pilars fets de maons i arrebossats.","codi_element":"08003-183","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2","historia":"","coordenades":"41.5049800,2.2997900","utm_x":"441563","utm_y":"4595054","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37323-foto-08003-183-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37323-foto-08003-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37323-foto-08003-183-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta de la primera d'una sèrie de quatre basses de la masia de Can Magarola antigament connectades i que servien per la recollida de l'aigua de mines i la seva distribució en diferents usos: consum domèstic i rec. Cada una d'aquestes quatre bases es troba en un nivello cota inferior que l'anterior i un nivell o cota superior que la bassa següent.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37324","titol":"Bassa 2 de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-2-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Es troba en desús des de fa bastant de temps. La vegetació ha crescut abundosament en el sòl i en els murs. Aigua estancada en el seu interior.","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua, de planta quadrada de 2 x 2 x 1 metres. Les parets estan fetes de paredat i tenen una amplada d'uns 40 cm. amb l'acabament de maons de 15 x 30 cm. Es troba en una de les cantonades de la closa de la masia de Can Magarola.","codi_element":"08003-184","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2","historia":"Antigament rebia l'aigua de la bassa 1 de Can Magarola i de la mina que hi ha just al seu damunt, la connexió amb la qual es va malmetre quan es va obrir el camí.","coordenades":"41.5046600,2.2995600","utm_x":"441543","utm_y":"4595018","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37324-foto-08003-184-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37324-foto-08003-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37324-foto-08003-184-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta de la segona d'una sèrie de quatre basses de la masia de Can Magarola antigament connectades i que servien per la recollida de l'aigua de mines i la seva distribució en diferents usos: consum domèstic i rec. Cada una d'aquestes quatre bases es troba en un nivello cota inferior que l'anterior i un nivell o cota superior que la bassa següent.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37325","titol":"Bassa 3 de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-3-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua, de planta quadrada de 4 x 5 x 1'8 metres. Les parets estan fetes de paredat i tenen una amplada d'uns 40 cm. amb l'acabament de maons de 15 x 30 cm. Rep l'aigua a través d'un galet de ferro que va a parar en una pica tallada en pedra granítica de forma rectangular; de la pica passa a la bassa. Es troba a uns 20 metres de la masia de Can Magarola. Continua rebent subministrament d'aigua que s'acumula a la bassa. La vegetació del voltant ajuda a embellir el seu aspecte.","codi_element":"08003-185","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2","historia":"","coordenades":"41.5045600,2.2992900","utm_x":"441521","utm_y":"4595007","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37325-foto-08003-185-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37325-foto-08003-185-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37325-foto-08003-185-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta de la tercera d'una sèrie de quatre basses de la masia de Can Magarola antigament connectades i que servien per la recollida de l'aigua de mines i la seva distribució en diferents usos: consum domèstic i rec. Cada una d'aquestes quatre bases es troba en un nivello cota inferior que l'anterior i un nivell o cota superior que la bassa següent.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37326","titol":"Bassa 4 de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-4-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Es troba en desús des de fa bastant de temps. La vegetació ha crescut abundosament en el sòl i en els murs. Murs deteriorats i deixalles a l'interior.","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua, de planta quadrada de 5 x 5 x 1'8 metres. Les parets estan fetes de paredat i tenen una amplada d'uns 40 cm. Un dels costats té forma de lleixa inclinada amb la superfície de maons de 15 x 30 cm. Rebia aigua d'una mina que hi just al seu costat superior.","codi_element":"08003-186","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2","historia":"","coordenades":"41.5042300,2.2989700","utm_x":"441494","utm_y":"4594971","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37326-foto-08003-186-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37326-foto-08003-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37326-foto-08003-186-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment es troba en una zona de magatzem de la brigada municipal. Es tracta de la quarta d'una sèrie de quatre basses de la masia de Can Magarola antigament connectades que servien per la recollida de l'aigua de mines i la seva distribució en diferents usos: consumdomèstic i rec. Cada una d'aquestes quatre bases es troba en un nivell o cota inferior que l'anterior i un nivell o cota superior que la bassa següent.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37327","titol":"Bassa Marquès de Jordana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-marques-de-jordana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Vegetació a l'interior.","descripcio":"Conjunt de dues basses adossades per a la recollida d'aigües pluvials, a diferent nivell una de l'altra. Les dues són de planta rectangular. La bassa superior fa 4'25 x 3'3 x 1'9 m. i la bassa contigua fa 4'06 x 3'3 x 1'75 m. Murs de paredat mixt, barreja de pedres petites i irregulars amb maons, units amb morter, i després arrebossats.","codi_element":"08003-187","ubicacio":"Bosc de Can Cortès - Entre el Nucli Vallbona i el Nucli Alella Parc.","historia":"","coordenades":"41.5063100,2.2905500","utm_x":"440793","utm_y":"4595208","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37327-foto-08003-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37327-foto-08003-187-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Sembla que l'entorn podria haver estat transformat per canalitzar l'aigua vers els dipòsits.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37328","titol":"Bassa dels Escolapis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-dels-escolapis","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Els murs, en la part interna, estan escatats i presenten algunes esquerdes. Hi ha vegetació intrusiva.","descripcio":"Conjunt de basses de recollida d'aigües, en el seu temps per a ús agrícola. Estan situades a diferents nivells i són de planta quadrada. La situada més amunt fa uns 12 metres de costat i té un parament reforçat que sembla més moderns que la situada en un nivell inferior. Aquesta fa 10'15 x 9'65 metres. Està feta amb murs, de 0'53 m. d'amplada, de paredat i arrebossats extern i intern; acabats en una doble filera de maons col·locats a plec de llibre. Té una profunditat de 3 metres. Actualment només la de la part superior està en funcionament.","codi_element":"08003-188","ubicacio":"Dins la finca de Can Barnadas, al costat del carrer Camí del Greny","historia":"","coordenades":"41.5018400,2.2906800","utm_x":"440800","utm_y":"4594711","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37328-foto-08003-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37328-foto-08003-188-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37329","titol":"Bassa Gran de Can Comulada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-gran-de-can-comulada","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta trapezoïdal (20 x 14 x 14 m). Els murs són de paredat antic, pedres petites i irregulars i unides amb morter, amb l'acabament de maons plans col·locats a plec de llibre.","codi_element":"08003-189","ubicacio":"Finca Can Comulada - Av. Boronat de Comalada","historia":"","coordenades":"41.4969500,2.2890600","utm_x":"440660","utm_y":"4594170","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37329-foto-08003-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37329-foto-08003-189-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Hi ha una caseta a l'extrem sud-oest de planta quadrada (2'4 x 2'3 m.), que en diuen 'el desaigua de la bassa'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37330","titol":"Bassa petita de Can Comulada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-petita-de-can-comulada","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta rectangular (9 x 5 m). Murs fets de paredat antic, pedres petites i irregulars i unides amb morter, arrebossats i amb l'acabament de maons plans col·locats a plec de llibre. Conserva el sistema antic de desaigua per una canal d'obra.","codi_element":"08003-190","ubicacio":"Finca Can Comulada - Av. Boronat de Comalada","historia":"","coordenades":"41.4964800,2.2890200","utm_x":"440656","utm_y":"4594117","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37330-foto-08003-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37330-foto-08003-190-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Recull l'aigua de la bassa gran de Can Comulada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37331","titol":"Bassa de Can Sans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-sans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.. 149-152. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran bassa de recollida d'aigua de mina, de planta rectangular (35 x 16 m.), amb els murs fets de paredat, de 45 cm d'amplada, arrebossats i acabats amb una filera de maons a plec de llibre. En la part nord i centrada amb la bassa hi ha una construcció d'estil romàntic amb un grup escultòric fet de terra cuita que representa una dona i uns infants dins una fornícula central amb capcer de mig punt, emmarcat per dos pinacles. El fons del conjunt és un mur que actua de façana, fet d'obra i decorat amb franges horitzontals alternant les arrebossades i pintades amb d'altres de petits còdols units amb morter. En la part interna, en la seva banda esquerra, del mur sud, hi ha unes escales fetes de pedra, de consistència robusta i d'una amplada aproximada d'un metre. En el costat oest, s'observa un trampolí.","codi_element":"08003-191","ubicacio":"Riera de la Coma Fosca, 1-3","historia":"","coordenades":"41.4964900,2.2904300","utm_x":"440774","utm_y":"4594118","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37331-foto-08003-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37331-foto-08003-191-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37332","titol":"Basses de Can Vilaclara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-can-vilaclara","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.. 149-152. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les basses són buides i tenen vegetació al seu interior.","descripcio":"Dues basses de recollida d'aigua contigües sense ús. La més petita és de planta rectangular (11 x 3 m). La bassa gran és de planta quadrada (18 x 18 m) i té una profunditat de quatre metres. Els murs laterals estan fets de paredat i arrebossats; tenen una amplada de 88 cm amb l'acabament de maons de 6 x 14 cm. A la part interna de la paret est hi ha unes escales fetes amb esglaons monolítics formats a base de pedres granítiques unides a la paret per un dels extrems i deixant volada la resta de l'esglaó.","codi_element":"08003-192","ubicacio":"Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 18.","historia":"","coordenades":"41.4995200,2.2969500","utm_x":"441321","utm_y":"4594449","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37332-foto-08003-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37332-foto-08003-192-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37333","titol":"Bassa de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les parets de la bassa de la façana sud presentenescletxes, que caldria reparar.","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua d'una mina. Es tracta d'una basa de grans dimensions, de planta quadrangular (18'95 x 19'55 m). Els murs són de maons i arrebossats i impermeabilitzats per l'interior. Tres de la quatre parets, estan doblades a modus de repeu, acabades en maons de 29 x 14 cm els de la paret més alta i 30 x 19 cm els del repeu. En l'angle est hi ha unes escales formades per tres esglaons de pedra encaixats per un extrem a la paret. Al costat de l'angle sud hi ha un registre de distribució de l'aigua sobrant amb volta de maó a plec de llibre. Disposa d'una portella amb la llinda de pedra. L'aigua procedeix d'una mina que té una obertura a uns metres a l'est de la bassa, amb banc de maons i volta d'entibada. Des d'aquest punt va soterrada fins arribar a la bassa, on raja per una canal de teules coberta fins el darrer tram.","codi_element":"08003-193","ubicacio":"Darrera la finca de Can Serra.","historia":"","coordenades":"41.4965600,2.2998000","utm_x":"441556","utm_y":"4594119","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37333-foto-08003-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37333-foto-08003-193-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es detecta la presència de carpes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37334","titol":"Bassa d'Antònia Ribas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-dantonia-ribas","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"En desús des de fa força temps. Hi ha vegetació a l'interior i està una mica descalçada externament.","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua del pou que hi ha a pocs metres. Planta quadrada (5'80 x 5'50 m). L'aigua d'aquest pou és la de la mina de Can Serra. Servia per regar les feixes on hi havia tarongers; també hi havia oliveres. Els murs són de paredat antic, amb petites pedres irregulars i morter.","codi_element":"08003-194","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"Segons informació oral del sr. Rafael Bernades l'aigua es pouava amb galledes i circulava per una canal fins arribar a la bassa.","coordenades":"41.5014500,2.3062500","utm_x":"442099","utm_y":"4594657","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37334-foto-08003-194-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37334-foto-08003-194-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Per sobre de la bassa s'han trobat canalitzacions per recollir les aigües pluvials. Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37335","titol":"Bassa d'en Pepet de Can Sans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-den-pepet-de-can-sans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua en funcionament, de planta quadrada (9'70 x 10'5 m). L'amplada dels murs perimetrals és de 59 cm. Està feta de paredat antic arrebossat; paret nord més alta en forma de suport del marge. L'aigua raja d'un galet de ferro i va a parar a una pica quadrada feta de maons en vertical. La vegetació del voltant immediat està formada per quatre cirerers bords i dos pollancres. Agafa l'aigua de la mina de la finca.","codi_element":"08003-195","ubicacio":"Vall de Rials, a llevant del torrent i a ponent del nucli d'Ibars Meia.","historia":"","coordenades":"41.4934200,2.3088400","utm_x":"442308","utm_y":"4593764","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37335-foto-08003-195-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37335-foto-08003-195-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37336","titol":"Basses de Can Boquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-can-boquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Una està aprofitada com a garatge de cotxes.","descripcio":"Dues basses de planta rectangular una (15 x 10 m) i de planta quadrada l'altra (8 x 8 m.). Els murs estan fets de paredat antic, amb pedres irregulars de petites dimensions unides amb argamassa. Tenen una potencia considerable en alçada.","codi_element":"08003-196","ubicacio":"Can Boquet, Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 8.","historia":"","coordenades":"41.4971100,2.2981300","utm_x":"441417","utm_y":"4594181","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37336-foto-08003-196-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37336-foto-08003-196-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Només una de les dues està en funcionament. L'altra està escapçada per la meitat i aprofitada com a garatge.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37337","titol":"Mina Coma Clara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-coma-clara","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No conserva la portella i es pot veure el repartidor.","descripcio":"Registre o repartidor de mina, amb la caseta de planta rectangular amb la volta de punt rodó de maó pla. Les parets són de paredat mixt, de pedres petites i irregulars i maons, arrebossades per l'exterior. No conserva la portella i es pot veure el repartidor.","codi_element":"08003-197","ubicacio":"Torrent de Font de Cera, entre els nuclis d'Alella Parc i Font de Cera.","historia":"","coordenades":"41.5107200,2.2936500","utm_x":"441056","utm_y":"4595695","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37337-foto-08003-197-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37337-foto-08003-197-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37338","titol":"Mina dels Castanyers de Can Pufarrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-dels-castanyers-de-can-pufarrer","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entrada de mina amb una caseta de planta quadrada (1'7 x 1'7 m). Coberta plana a una vessant. Parets fetes de maons plans. Porta de ferro reixada. Hi ha dos graons per baixar al nivell de mina. L'interior és amb volta d'entibada i banc de paredat antic, pedres petites i irregulars unides amb morter, l'aigua es condueix per una doble canal i arriba a un pericó; des d'aquest punt, l'aigua que arriba es divideix entre la que es queda i la que s'envia a Cal Baró a través d'una altra mina lateral. També amb la volta entibada i el banc de maons plans. Al costat del galet hi ha dues pedres posades estratègicament per seure-hi.","codi_element":"08003-198","ubicacio":"Torrent de Can Pufarré, entre els nuclis de Mas Coll i Can Comulada.","historia":"Antoni Sanahuja va arreglar la mina i la va tornar a posar en funcionament, traient la terra amb cabassos durant els anys 2004 i 2005.","coordenades":"41.5010000,2.2843800","utm_x":"440273","utm_y":"4594622","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37338-foto-08003-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37338-foto-08003-198-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Pujant pel torrent de Can Pufarré, a través del barri d'accés als barracons a mà esquerra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37339","titol":"Mina de Can Pufarrer (segon tram)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-can-pufarrer-segon-tram","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tram soterrat d'uns 100 metres d'una mina d'aigua. Disposa de dos pous de registre. No se'n conserva la porta. La caseta està feta de paredat i maons plans. Interior amb la volta entibada i banc de paredat antic, pedres petites i irregulars unides amb morter. La canal antiga era de ceràmica i circula pel mig de la mina; actualment està entubada amb tub de plàstic fins el naixement.","codi_element":"08003-199","ubicacio":"Torrent de Can Pufarré, entre els nuclis de Mas Coll i Can Comulada.","historia":"Antoni Sanahuja va arreglar la mina i la va tornar a posar en funcionament, traient la terra amb cabassos durant els anys 2004 i 2005.","coordenades":"41.5006600,2.2837600","utm_x":"440221","utm_y":"4594585","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37339-foto-08003-199-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37340","titol":"Mina de Can Pufarrer (primer tram)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-can-pufarrer-primer-tram","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tram soterrat d'uns 40 o 50 metres d'una mina d'aigua. Disposa de dues obertures: una amb la porta de fusta i llinda recta, amb la caseta feta de paredat i maons plans, i l'altra excavada en el sauló. A partir d'aquest tram la mina continua a cel obert fins el següent tram. Interior amb la volta entibada i banc de paredat antic, pedres petites i irregulars unides amb morter. Fa 1'5 m. d'alçada. La canal antiga era de ceràmica i circula pel mig de la mina; actualment està entubada amb tub de plàstic.","codi_element":"08003-200","ubicacio":"Torrent de Can Pufarré, entre els nuclis de Mas Coll i Can Comulada.","historia":"Antoni Sanahuja va arreglar la mina i la va tornar a posar en funcionament, traient la terra amb cabassos durant els anys 2004 i 2005.","coordenades":"41.5011800,2.2837700","utm_x":"440222","utm_y":"4594643","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37340-foto-08003-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37340-foto-08003-200-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37341","titol":"Mina del Greny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-del-greny","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entrada de mina d'aigua amb la volta d'entibada i bancs fets de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars unides amb morter i dues fileres finals de maons plans. La boca fa 80 cm d'alçada i 58 cm d'amplada. Al voltant hi ha restes de canalitzacions.","codi_element":"08003-201","ubicacio":"Bosc de Can Cortès, entre els nuclis de Vallbona i Alella Parc.","historia":"","coordenades":"41.5044100,2.2906000","utm_x":"440795","utm_y":"4594997","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37341-foto-08003-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37341-foto-08003-201-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'entrada està tapiada amb paret de maons.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37342","titol":"Mina del bosc de Can Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-del-bosc-de-can-colomer","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El terreny s'ha esfondrat.","descripcio":"Antiga mina d'aigua de la que eixia un pou de registre, amb les parets fetes de maons. El terreny s'ha esfondrat deixant al descobert el pou de registre i part de la mina. El sauló conserva les traces d'una possible galeria que permetés l'accés a la mina des d'un marge del terreny.","codi_element":"08003-202","ubicacio":"Bosc de Can Colomer, a l'oest del nucli de Can Magarola","historia":"","coordenades":"41.5073300,2.3038200","utm_x":"441901","utm_y":"4595312","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37342-foto-08003-202-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37342-foto-08003-202-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'aigua ha estat reconduïda mitjançant canonada de plàstic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37343","titol":"Mina 1 de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-1-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mina retallada per l'obertura d'un camí. Aquesta mina portava l'aigua a la bassa número 2 de Can Magarola. La part visible fou reconstruïda amb els mateixos materials, que semblen pedres treballades re aprofitades d'una altra construcció.","codi_element":"08003-203","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2","historia":"","coordenades":"41.5046800,2.2997600","utm_x":"441560","utm_y":"4595020","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37343-foto-08003-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37343-foto-08003-203-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37344","titol":"Mina 2 de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-2-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entrada o registre de mina d'aigua amb volta entibada i banc de paredat. La paret exterior està construïda amb maons plans i paredat. L'entrada està tancada per una porta reixada de ferro.","codi_element":"08003-204","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2","historia":"","coordenades":"41.5041700,2.2989700","utm_x":"441494","utm_y":"4594964","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37344-foto-08003-204-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37344-foto-08003-204-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Al costat hi ha una bassa en desús.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37345","titol":"Repartidor i mina baixa de Les Quatre Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/repartidor-i-mina-baixa-de-les-quatre-torres","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 128 - 130.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"Tot i que la galeria presenta alguns trams de mina sense bancar que estan parcialment ensorrats, i que no s'hi realitza un manteniment regular.","descripcio":"Repartidor situat a la boca de la Mina Baixa de les Quatre Torres. Es tracta d'un habitacle ideat amb dues funcions: primer, accedir a la mina per poder-la seguir i mantenir i , segon, distribuir l'aigua entre els diversos copartíceps. La mina neix dins de la propietat de Can Pareras, al costat del torrent de Can Pufarré, i davalla en galeria fins al centre urbà per sota de la riera de la Coma Fosca. La galeria presenta diverses tipologies. S'alternen els trams de parets amb els trams bastits o bancats totalment o parcial, preferentment amb maons, i els sostres excavats directament sobre el terreny amb amb grans blocs de granit i mida irregular, maons enfrontats i voltes d'entibat. El repartidor inclou dos plomers metàl·lics, amb les respectives plomeres, que reparteixen aigua a cal Barquer, Can Soldevila, Can Gallinaire, Can Viló, cal Campaner i 'Ajuntament d'Alella (Can Lleonart). L'aigua arriba a aquestes tres darreres propietats a través d'un sistema de canonades i sifons que, en el seu tram final, corresponent al carrer Dom Bosco, discorre per dins del coronament del mur de tanca de l'antiga catequística (avui, escola bressol El campanar).","codi_element":"08003-205","ubicacio":"Al parc Gaudí, al centre urbà.","historia":"","coordenades":"41.4944400,2.2924200","utm_x":"440938","utm_y":"4593889","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37345-foto-08003-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37345-foto-08003-205-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37346","titol":"Mina del carrer Coll de Vendrans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-del-carrer-coll-de-vendrans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Grafits i canalització trencada.","descripcio":"Registre de mina d'aigua de planta rectangular (1'16 x 1'28 m) amb la coberta de volta d'entibat. Les parets estan arrebossades. La portella és de fusta folrada de ferro amb el dintell triangular a la façana de migdia. S'observa la canalització d'obra que se li adossa per la part de ponent.","codi_element":"08003-206","ubicacio":"A l'inici del camí de Coll de Vendrans","historia":"","coordenades":"41.4957900,2.2889600","utm_x":"440651","utm_y":"4594041","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37346-foto-08003-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37346-foto-08003-206-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37347","titol":"Mina de Can Comulada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-can-comulada","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Caseta de registre de mina de planta rectangular amb la coberta en volta. És un repartidor amb el pericó d'obra que divideix el pas de l'aigua. Els murs estan fets de maons i arrebossats. Interior de volta d'entibada. A la façana principal hi ha la porta d'entrada de fusta. Al costat hi ha un llimoner.","codi_element":"08003-207","ubicacio":"Can Comulada - Av. Boronat de Comalada, 7-15","historia":"Segons la propietat, fou reformada l'any 1983.","coordenades":"41.4963200,2.2884200","utm_x":"440606","utm_y":"4594100","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37347-foto-08003-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37347-foto-08003-207-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37348","titol":"Mina de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-can-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Colgada","descripcio":"Registre de mina inutilitzat. Només conserva part de la volta que és de maó pla i el banc que és de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars i maons units amb argamassa. En el tram nord, la volta es converteix en una coberta plana, feta de maons; aproximadament en una longitud d'un metre. A continuació la mina resta al descobert, només tapada per una fusta. El banc o paret esquerre de la mina es conserva en una allargada d'un parell de metres més. Un fragment d'aquest s'ha arrodonit amb ciment. Al costat, hi ha una taula feta a partir d'una pedra de molí. En el forat central, característic d'aquestes pedres, s'hi va plantar un pi, el diàmetre del qual ha crescut fins on li ha permès el referit forat.","codi_element":"08003-208","ubicacio":"Finca de Can Serra.","historia":"","coordenades":"41.4965000,2.2988200","utm_x":"441474","utm_y":"4594113","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37348-foto-08003-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37348-foto-08003-208-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En general sembla una mina inutilitzada fa molt de temps, però que a posteriori s'aprofità com element ornamental dins un jardí tipus romàntic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37349","titol":"Mina d'en Pepet de Can Sans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-den-pepet-de-can-sans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entrada de mina d'aigua que té el naixement a 500 metres, a la Vinya de l'Oliva. El senyor Rafael Puig, propietari, ens explicà, que hi ha sis pous de registre d'aquesta mina; el més alt és de 22 metres. La porta d'entrada és una reixa de ferro amb la paret frontal feta de paredat antic, amb pedres petites i irregulars unides amb morter. La volta és d'entibada i els bancs de maons aparellats, conducció modernitzada amb tub de plàstic.","codi_element":"08003-209","ubicacio":"Vall de Rials, a llevant del torrent i a ponent del nucli d'Ibars Meia.","historia":"","coordenades":"41.4942500,2.3087700","utm_x":"442303","utm_y":"4593856","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37349-foto-08003-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37349-foto-08003-209-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37350","titol":"Mina d'en Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-den-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entrada de mina d'aigua al costat del camí, tancada amb portella metàl·lica. La porta d'entrada té la llinda recta i està emmarcada amb maons aparellats. Continuada amb parets de marge amb pedres irregulars col·locades sense lligar.","codi_element":"08003-210","ubicacio":"A ponent del nucli d'Ibars Meia, a la Vall de Rials.","historia":"","coordenades":"41.4939100,2.3090000","utm_x":"442322","utm_y":"4593819","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37350-foto-08003-210-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37350-foto-08003-210-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37351","titol":"Registre de l'aqüeducte de Dosrius; Mina de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/registre-de-laqueducte-de-dosrius-mina-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entrada a l'aqüeducte de Dosrius. Es tracta d'un registre de planta quadrada (1'1 x 1'1 m). Amb la coberta tipus volta de maó sec. Les parets són de maons i emblanquinades. La porta és metàl·lica, pintada de blau amb arc de maó, similar a d'altres registres del mateix aqüeducte existents al terme municipal de Tiana,resseguint el Camí del Mig.","codi_element":"08003-211","ubicacio":"Camí de Teià, a la fondalada del torrent de cal Mallorquí, a la Vall de Rials","historia":"L'aqüeducte de Dosrius és una conducció d'aigua de 52 km, la major part soterrats, que subministrava aigua a les ciutats de Mataró, des de l'any 1857, i Barcelona, des de 1869, amb aigua de la conca de Dosrius. L'obra es va fer coincidint amb el creixement de Barcelona fora de les muralles. L'aqüeducte creua el municipi d'Alella resseguint els camins del Mig i del Cementiri.","coordenades":"41.4948800,2.3031100","utm_x":"441831","utm_y":"4593930","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37351-foto-08003-211-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37351-foto-08003-211-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A l'altre costat del camí hi ha un registre, corresponent a una altra captació d'aigua.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37352","titol":"Pou del Camí de la Carena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-cami-de-la-carena","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Li manca la portella i ha caigut part d'una paret.","descripcio":"Pou d'aigua excavat en el sauló, de planta circular (1'5 m. de diàmetre). La part superior del pou està feta de maons i acabada en falsa volta de maó, apuntada i arrebossada per l'exterior , amb una obertura rectangular a migdia. Per l'interior, conserva el travesser de ferro amb l'argolla que servia per lligar-hi la corda de la galleda amb la que s'extreia l'aigua. Tenia una portella rectangular d'accés, segurament de fusta, de 0'6 x 1'11 m. Només se'n conserven dues frontisses de ferro. Al costat esquerre hi ha una inscripció feta en una cartela de ciment que diu: 'Año 1908 \/ 21 Juriol'. Està damunt una paret feta de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars i maons units amb argamassa. Aquesta paret tancaria en angle recte, però aquest parament s'ha caigut cap endavant. S'hi accedeix des de la BP-5002, pel Camí de la Cornisa en direcció a Teià i 100 metres abans d'arribar a l'esplanada de l'arròs cal pujar per la vessant esquerra del camí, a uns 50 metres.","codi_element":"08003-212","ubicacio":"Camí de la Cornisa - Al nord del Nucli Font de Cera","historia":"","coordenades":"41.5138300,2.2985500","utm_x":"441467","utm_y":"4596037","any":"1908","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37352-foto-08003-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37352-foto-08003-212-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37353","titol":"Pou d'Antonia Ribas o de les Costes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-dantonia-ribas-o-de-les-costes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'any 1998, la propietat va posar-hi una 'turca' per seguretat.","descripcio":"Pou o registre de mina. L'aigua d'aquest pou és la de la mina de Can Serra. La torre del pou és de planta quadrada, feta de paredat antic, amb pedres petites i irregulars unides amb morter. La coberta és de volta escarcera aparellada. Hi ha dues obertures laterals de petites dimensions. El soc del pou és de fusta. Hi ha una petita pica en el lateral esquerre, desgastada pels cops de la galleda.","codi_element":"08003-213","ubicacio":"Costes d'en Bernades -Vall de Rials","historia":"Segons informació del sr. Rafael Bernades l'aigua es pouava amb galledes i circulava per una canal fins arribar a la bassa.","coordenades":"41.5017200,2.3062100","utm_x":"442096","utm_y":"4594687","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37353-foto-08003-213-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37353-foto-08003-213-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37354","titol":"Pou i molí d'en Pepet de Can Sans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-i-moli-den-pepet-de-can-sans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou d'aigua amb una torre cilíndrica feta de maons i una caseta annexa destinada a ubicar-hi la bomba. Es conserva sense funcionar des de fa 15 anys. La bomba és de pistó; però actualment funciona amb una bomba submergible. El pou té una profunditat de 30 metres. La porta d'accés del pou és de fusta, amb arc de mig punt i emmarcada amb maons plans. La caseta és de planta rectangular amb la coberta d'obra a una vessant. La porta d'accés és de fusta i de llinda recta.","codi_element":"08003-214","ubicacio":"Vall de Rials, a llevant del torrent i a ponent del nucli d'Ibars Meia.","historia":"","coordenades":"41.4941400,2.3089300","utm_x":"442316","utm_y":"4593844","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37354-foto-08003-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37354-foto-08003-214-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":".Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37355","titol":"Molí de Can Poch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-can-poch","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.186-188. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Es conserva la construcció, en bones condicions, i lesescales interiors de fusta, que caldria arreglar. El molí ha perdut el mecanisme d'elevació, una part del qual es conserva com a peu de fanal ornamental al jardí d'entrada a Can Poch.","descripcio":"Torre de molí de vent per extreure'n l'aigua d'un pou. El pou sobre el qual es dreça, es troba en ús, però l'aigua s'extreu amb bomba. La torre és de planta quadrada d'uns 2'8 x 2'8 metres; amb diferents nivells d'alçada. En el segon i tercer nivells hi ha obertures geminades a cada costat, fetes de maó i amb arc de mig punt i pilastres de maó. Els murs estan fets de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars combinant amb maons i unit tot amb morter, sense arrebossar. Hi ha dues entrades amb les portes de fusta i amb arcs escarsers de maons plans. A l'interior hi ha una escala de fusta en molt mal estat que servia per arribar a la part alta del molí. Hi ha una caseta de planta rectangular annexa.","codi_element":"08003-215","ubicacio":"Can Poch - Entre el Nucli Mas Coll i el Nucli Alella Parc","historia":"","coordenades":"41.5062800,2.2850900","utm_x":"440337","utm_y":"4595208","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37355-foto-08003-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37355-foto-08003-215-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37356","titol":"Molí de La Miralda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-la-miralda","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.186-188. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Però li manca el mecanisme.","descripcio":"Torre de molí per a bombament d'aigua de pou. La torre és de planta quadrada, d'uns 4 metres de costat i una alçada d'uns nou metres. Té obertures en dos nivells. A la part superior hi ha una cornisa en pendent, volada o amb ràfec. Porta d'entrada per la banda de llevant.","codi_element":"08003-216","ubicacio":"Dins la finca de la Miralda (Riera Principal, 5), molt a prop de l'autopista C-32.","historia":"La seva construcció seria posterior al conveni signat l'any 1829, per Carles Torrents Miralda, aleshores propietari, amb Ramon Cabús per fer-hi arribar la mina de les Coves. El mecanisme deixà de funcionar a principis del segle XX, ja que se sap que l'any 1925 ja no hi era.","coordenades":"41.4888000,2.3016800","utm_x":"441706","utm_y":"4593256","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37356-foto-08003-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37356-foto-08003-216-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'aigua extreta pel molí servia per al rec de la finca i s'emmagatzemava en dues basses properes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37357","titol":"Molí de Can Torras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-can-torras","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.186-188. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No conserva la maquinària. Les finestres i la porta hanestat tapiades, i les parets exteriors són plenes de pintades.","descripcio":"Torre possiblement de suport a un molí de vent per bombeig d'aigua d'un pou que està a l'interior. És de planta quadrada de 4'2 x 4'2 m. L'alçada és d'uns set metres. Hi ha obertures als quatre costats en dues alçades diferents. Són finestres geminades amb una columneta de separació i ampits de maons. Els murs estan fets de maons i arrebossats. Té un petit sòcol d'uns 40 cm. L'entrada és per la part septentrional ,amb una porta de fusta. A l'interior s'observa una escala vertical metàl·lica per accedir als nivells superiors.","codi_element":"08003-217","ubicacio":"Marge Est de la BP-5002, PK 1, entre el tram baix de la Riera d'Alella i Can Torres.","historia":"","coordenades":"41.4863900,2.3029300","utm_x":"441808","utm_y":"4592988","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37357-foto-08003-217-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37357-foto-08003-217-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37358","titol":"Sistema de canalització d'aigua de la Vinya de l'Esqueixa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sistema-de-canalitzacio-daigua-de-la-vinya-de-lesqueixa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Força colgada per la vegetació. Molts trams han perdut les pedres per erosió o acció antròpica, ja que s'ha fet un hort i s'ha abandonat gran part de la vinya.","descripcio":"Sistema de recollida d'aigua pluvial fet a base de pedres irregulars unides amb morter. Canalització que ressegueix el desnivell de la pendent de la vinya en línia recta, amb una llera de pedres irregulars col·locades planes, amb dos murs de contenció als laterals, d'uns 40 cm d'alçada i uns 40 cm d'amplada.","codi_element":"08003-218","ubicacio":"Bosc de Can Cortès o Can Poch - Camí del Greny","historia":"","coordenades":"41.5050300,2.2911200","utm_x":"440839","utm_y":"4595065","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37358-foto-08003-218-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37358-foto-08003-218-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S'han trobat paral·lels d'aquest sistema de drenatge de l'aigua a l'Empordà, on els anomenen 'pota de gall' per la seva morfologia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37359","titol":"Escorrentia de les Costes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escorrentia-de-les-costes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sistema de regulació de les aigües d'escorrentia que baixa pel torrent quan plou, consistent en aixecar murs o parets seques a base de pedres de diferents grandàries i a diferents nivells a fi i efecte d'amortir la velocitat de l'aigua pluvial.","codi_element":"08003-219","ubicacio":"Les Costes - Rials","historia":"Es va construir durant la dècada dels 50 del segle passat sota la direcció de Jesús Barnadas i els seus treballadors amb un cavall que traginava les pedres que s'extreien del terreny a mida que es preparava per fer-hi terrasses i plantar-hi vinya.","coordenades":"41.5035700,2.3038300","utm_x":"441899","utm_y":"4594894","any":"1950","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37359-foto-08003-219-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37359-foto-08003-219-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37360","titol":"Font del safareig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-safareig","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'estructura es conserva en bon estat; però el cabal d'aigua és limitat, la qual cosa fa que se'n ressenti la qualitat. Antigament hi havia una Marededéu en un dels angles.","descripcio":"Petita bassa al costat del camí, feta de paredat mixt, amb maons i pedres irregulars, de planta rectangular (1 x 1'5 m). Està gairebé a nivell del sòl, només s'aixeca uns 30 cm. L'aigua raja per un galet de ferro des d'un lateral. En tres dels quatre costats s'aixequen murs de paredat, de contenció dels marges.","codi_element":"08003-220","ubicacio":"Bosc de les Quatre Torres, dalt del barri de Mas Coll, dins l'Espai d'Interès Natural.","historia":"","coordenades":"41.5067300,2.2719400","utm_x":"439240","utm_y":"4595267","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37360-foto-08003-220-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37360-foto-08003-220-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Punt d'aigua de gran valor ecològica per la cria de salamandres i altres amfibis.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37361","titol":"Font dels Eucaliptus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-eucaliptus","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El novembre de 2010 s'hi va dur a terme un projecte de recuperació de la font i el seu entorn, impulsat perl'Ajuntament d'Alella i sufragat pel Consorci del Parc de la Serralada Litoral.","descripcio":"Espai antropitzat a partir d'una font que raja d'una mina. La mina està tancada per una reixa de ferro; les parets són de paredat i la volta està feta amb revoltons. L'aigua raja per un galet de ferro que condueix l'aigua en un dipòsit de planta rectangular que entra dins el marge del terreny. Aquesta bassa o dipòsit estava protegida per una volta de maó pla, que es conserva en gran part. També hi ha una construcció en forma de caseta de planta rectangular, amb la coberta de volta que s'endinsa dins el marge. La façana està feta de paredat mixt amb pedres i maons. A dins hi ha una llar de foc amb xemeneia d'obra i dos bancs de fusta a banda i banda. Hi ha una escala amb esglaons de pedra en el lateral esquerre. Cinc eucaliptus ornamenten l'entorn de la font i la singularitzen.","codi_element":"08003-221","ubicacio":"Bosc de les Quatre Torres, dalt del barri de Mas Coll, dins l'Espai d'Interès Natural.","historia":"Miquel Armengol ens informa que la caseta era utilitzada pels carboners de la zona.","coordenades":"41.5076000,2.2733800","utm_x":"439361","utm_y":"4595363","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37361-foto-08003-221-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37361-foto-08003-221-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Punt d'aigua de gran valor ecològica per la cria de salamandres i altres amfibis.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37362","titol":"Font de l'Esquerda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesquerda","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No es pot entrar perquè està inundada","descripcio":"Font que raja d'una mina, amb l'entrada antropitzada. L'espai exterior s'ha fet a partir de tallar la roca de granit i la construcció de murs de paredat laterals que sostinguin els marges. Cal baixar set esglaons irregulars de pedra treballada, però mal escairats, ja que la gruta es troba lleugerament esfondrada respecte del nivell exterior. L'obertura d'accés a la mina és de maons i la llinda recta, també és de maons. El sostre de la mina està retallat a la roca. Té una profunditat de 5 metres i el canaló d'aigua està a l'esquerra. La font té dos naixements, un defrontal i un altre de lateral, les aigües dels quals esrecullen en un sol rec que desguassa en el barranc que davalla de la Font dels Eucaliptus. A l'esquerra hi ha un rètol que posa 'FONT \/ ESQUERDA \/ 1971 \/ SCA'. Hi ha dos plataners a l'entorn immediat.","codi_element":"08003-222","ubicacio":"Bosc de les Quatre Torres, dalt del barri de Mas Coll, dins l'Espai d'Interès Natural.","historia":"Segons Pepito Xicola, l'aigua d'aquesta font fou analitzada pel doctor Isidre Pòlit, i fou consumida amb motiu de les epidèmies de còlera i tifus per part de la gent de les rodalies. La colla de caçadors d'en Ventalló va construir-hi una caseta - refugi, que fou posteriorment destruïda. L'any 1971, la Societat de Caçadors d'Alella dugué a terme obres de restauració. La secció local de l'ADF té cura de desembussar-la i de fer-ne el manteniment de l'entorn.","coordenades":"41.5066300,2.2745500","utm_x":"439458","utm_y":"4595254","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37362-foto-08003-222-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37362-foto-08003-222-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37363","titol":"Font del Sarau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-sarau","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2006). 'Es recupera la font del Sarau i se'n millora l'entorn', dins El Full. Butlletí d'Informació Municipal, núm. 216, juliol de 2006, Alella. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"tot i que caldria recuperar definitivament la captació a través de la veta d'aigua original. Actualment, la captació és superficial.","descripcio":"Font de torrent, força estacional. L'aigua rajaria per un tub de ferro, ara canalitzada amb PVC, des d‘una paret d'uns 60 cm d'alçada feta a base de pedres irregulars. La font ha estat objecte de millores, ja que es va colgar l'any 2001 per una esllavissada provocada per la rompuda forestal i la posterior plantació de vinyes al Turó de Galzeran. Els treballs realitzats en una primera fase han consistit en la recuperació del cabal de la font, s'ha recuperat l'estructura i el safareig de la font, s'ha ampliat i estabilitzat l'esplanada i s'ha fet, amb pedres, un banc a la seva esquerra i unes escales a la seva dreta.","codi_element":"08003-223","ubicacio":"Al torrent del Sarau, sobre el Pi Bord, dins l'Espai d'Interès Natural.","historia":"L' indret es va recuperat l'any 2006, a càrrec de la propietat.","coordenades":"41.5029000,2.2731800","utm_x":"439340","utm_y":"4594841","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37363-foto-08003-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37363-foto-08003-223-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37364","titol":"Font d'en Mià; Font dels Caçadors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-den-mia-font-dels-cacadors","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Registre de mina en mal estat i font coberta d'esbarzers.","descripcio":"Font d'aigua de mina que raja per un tub de PVC i va a parar en una pica de pedra, rectangular de 93 x 116 cm , amb una fondària de 50 cm de màxima i 36 cm de mínima. Al seu darrera, a l'altre costat del camí, hi ha el registre de mina, mig excavada en el sauló i el banc de paredat; la volta és de tartana de maó pla. Està orientada a llevant. Al costat dret hi ha unes piques més petites, de planta quadrada amb les restes d'haver-se utilitzat per fer la barreja per sulfatar la vinya. Era el lloc on es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure.","codi_element":"08003-224","ubicacio":"Entre els nuclis de Can Comulada i Nova Alella.","historia":"","coordenades":"41.4954500,2.2825100","utm_x":"440112","utm_y":"4594008","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37364-foto-08003-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37364-foto-08003-224-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La secció local de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) va procedir a la seva neteja i recuperació parcial els estius de 2004 i 2010.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37365","titol":"Font del Pastor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pastor","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Fora d'ús des de fa força temps amb el lògic deteriorament físic.","descripcio":"Font d'aigua en desús. No raja. Volta entibada i banc de pedra seca. Obertura quadrada que no conserva cap porta. Al davant hi ha un marge fet amb dues parets de pedres seques, una canal per l'aigua que va a parar a un regueró passa per sota de la paret frontal. Conduïa l'aigua a una bassa de planta rectangular ( 1'7 x 1 m) feta de maons revestits i amb els angles arrodonits. S'hi pot accedir a peu, des del camí de la Cornisa o el camí de Can Cabús de Dalt. Un cop deixem la casa a la dreta, prenem el següent a la dreta i el primer a l'esquerra. Pel camí del Camp de Tir, i de Font de Cera a l'antic Camp de Tir.","codi_element":"08003-225","ubicacio":"Bosc de Can Cabús, a llevant del nucli de Font de Cera.","historia":"El sr. Artés va fotografiar aquest espai l'any 80 i el va anomenar Font del Pastor. El febrer de 2008, el voluntari forestal teianenc Joan Sagré va arranjar-ne l'entorn. Fruit d'aquests treballs es va descobrir, inscrit a l'ampit de la font, la data de 1908.","coordenades":"41.5125200,2.3002900","utm_x":"441611","utm_y":"4595890","any":"1908","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37365-foto-08003-225-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37365-foto-08003-225-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37366","titol":"Parets de vinya de Les Costes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parets-de-vinya-de-les-costes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"tot i l'abandó de la vinya i la proliferació del bosc.","descripcio":"Parets de vinya per tota la vessant fetes a base de pedres granítiques irregulars, falcades amb pedres més petites i unides en sec, sense morter, que servien per aterrassar el terreny a fi i efecte de plantar-hi vinyes. Les seves alçades són variables segons les necessitats del terreny i el seu pendent, des de 40 cm a 1'70 metres.","codi_element":"08003-226","ubicacio":"Les Costes - Rials.","historia":"","coordenades":"41.5031600,2.3031200","utm_x":"441839","utm_y":"4594849","any":"1950-60","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37366-foto-08003-226-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37366-foto-08003-226-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37367","titol":"Rocar del bosc de Can Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rocar-del-bosc-de-can-colomer","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"es desconeix la seva dimensió real","descripcio":"Interessant conjunt de roques granítiques de grans dimensions. Entre els matolls i el sotabosc, s'observen diverses fileres de lloses i roques col·locades verticalment i alineades deixant, en alguna zona, un espai aproximadament de dos metres d'amplada. Poden correspondre a un camí antic per salvar el fort desnivell. Destaca principalment per la disposició de les pedres, molt divergent de les tradicionals feixes. També hi ha parets de vinya i\/ o de marge.","codi_element":"08003-227","ubicacio":"Bosc de Can Colomer, al nord del nucli de Can Magarola","historia":"","coordenades":"41.5078600,2.3053600","utm_x":"442030","utm_y":"4595370","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37367-foto-08003-227-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37367-foto-08003-227-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37368","titol":"Làpida commemorativa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lapida-commemorativa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Làpida rectangular de pedra encastada en la part exterior del mur de tanca de l'antic l'Hort de la Rectoria, a tocar de la riera de la Coma Clara (avui soterrada, Rambla d'Àngel Guimerà), entre Can Lleonart i l'edifici de l'Ajuntament. Presenta una inscripció que diu: 'RIERA DESFECIT RIU BIS ME FECIT 11 SEPTEMBRI 1714, 18 FEBRUARI 1720'.","codi_element":"08003-228","ubicacio":"Rambla Àngel Guimerà, al costat de Can Lleonart","historia":"Commemora, fent servir un irònic joc de paraules, la data de reconstrucció del mur, realitzada pel Dr. Francesc Riu, després de les rierades que el destruïren en el primer quart del segle XVIII, l'11 de setembre de 1714 (fita, per altra banda, relacionada amb la Guerra de Successió, absolutament crucial en la història de Catalunya).","coordenades":"41.4930100,2.2951000","utm_x":"441161","utm_y":"4593728","any":"1720","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37368-foto-08003-228-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37368-foto-08003-228-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37369","titol":"Plàtans de les fonts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-les-fonts","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de diversos individus de plataner, d'alçades compreses entre els 20 i els 25 metres, i amb perímetres de soca i de volta de canó importants, d'entre 2 i 3,5 metres. Els diàmetres de les capçades oscil·len entre els 10 i els 15 metres. Estan ubicats a pocs metres de les fonts. Així a la font de l'Esquerda se n'hi troben dos molt semblants i de grans dimensions, a la font del Fonoll n'hi ha un de molt important i diversos més petits, i a la font del Sarau també n'hi ha un de grans dimensions. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.","codi_element":"08003-229","ubicacio":"Barri de Mas Coll","historia":"Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.","coordenades":"41.5038400,2.2794000","utm_x":"439860","utm_y":"4594941","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37369-foto-08003-229-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37369-foto-08003-229-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Entorn forestal d'interès vinculat a les fonts de l'Esquerda, Fonoll i Sarau . Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc de ribera. Ús social rellevant. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Només el plataner de la font de l'Esquerda està descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 06.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37370","titol":"Eucaliptus de la Font dels Eucaliptus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/eucaliptus-de-la-font-dels-eucaliptus","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Grup de sis eucaliptus a l'entorn de la font. En el marge, hi ha tres eucaliptus alineats, presumiblement els més vells, parcialment morts però dels quals surten varis brots ben verds. Cal destacar el tronc d'un eucaliptus mort, ubicat al mig, ja que és ocupat per pigots en set forats de nius. Els altres dos eucaliptus ubicats a prop de la mina estan en bon estat. Finalment, prop de la barraca, a mà dreta, hi ha un jove espècimen que mesura uns 10 o 12 metres d'alçada.","codi_element":"08003-230","ubicacio":"Bosc de les Quatre Torres, al NO del Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5070000,2.2740400","utm_x":"439416","utm_y":"4595296","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37370-foto-08003-230-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37370-foto-08003-230-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Entorn forestal d'interès vinculat a les fonts de l'Esquerda, Fonoll i Sarau . Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc de ribera. Ús social rellevant. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37371","titol":"Pi bord \/ pi blanc de Mas Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-bord-pi-blanc-de-mas-coll","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada de 30 metres, aproximadament, soca de 3,15 metres i volta de canó de 3 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Està ubicat a la confluència dels torrents del Sarau i de la Barraca d'en Casals, i just a sota hi ha una cruïlla de les pistes forestals que uneixen el torrent del Sarau i el del Fonoll amb la que duu cap a la font de l'Esquerda.","codi_element":"08003-231","ubicacio":"Torrent del Sarau o del FonollAl nord-oest del nucli de Mas Coll","historia":"El pi blanc és un arbre del gènere Pinus, originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El seu nom científic prové de la ciutat síria d'Alep. És un arbre amb un gran potencial colonitzador, ocupant conreus abandonats. Els incendis forestals favoreixen la seva propagació, ja que l'escalfor fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors. La fusta pot ser emprada en la producció de cel·lulosa i per a caixes de fusta.","coordenades":"41.5039500,2.2758200","utm_x":"439561","utm_y":"4594956","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37371-foto-08003-231-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37371-foto-08003-231-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"És un dels arbres més singulars del municipi, conegut popularment com a Pi Bord. Entorn forestal d'interès vinculat a la zona verda del torrent del Fonoll, si bé no en forma part per uns trenta metres. Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc deribera. Ús social important. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Exemplar protegit com a Arbre d'interès comarcal i local pel Decret 47\/1988, d'11 de febrer, sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37372","titol":"Pi pinyoner d'Alella Parc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-pinyoner-dalella-parc","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pi pinyer d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 3,80 metres i volta de canó de 3,05 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 13 metres. Està ubicat en la parcel·la urbana del número 3 del carrer Pau Piferrer, al nucli d'Alella Parc, parcel·la no construïda que conté, a més del pi esmentat, diversos pins més així com nombrosos arbustos. Situat en una parcel·la d'una urbanització sense continuïtat directa amb la trama urbana i sotmesa, per tant, a la legislació aplicable en matèria de prevenció d'incendis forestals en aquestes urbanitzacions. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 11.","codi_element":"08003-232","ubicacio":"carrer Pau Piferrer número 3","historia":"Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat.","coordenades":"41.5085100,2.2914000","utm_x":"440866","utm_y":"4595451","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37372-foto-08003-232-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37372-foto-08003-232-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37373","titol":"Alzina de Can Rosselló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-can-rossello","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"tot i que es detecten fongs a la soca i en alguna de les branques.","descripcio":"Alzina madura, d'una alçada d'entre 30 i 40 metres, soca de 4,00 metres i volta de canó de 3,90 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 20 metres. Es tracta d'una alzina excepcional per edat i mida, situada dins la finca de Can Rosselló, a uns deu metres del mur de separació d'aquesta finca amb la riera Coma Clara. Es troba aïllada en una feixa agrícola no cultivada.","codi_element":"08003-233","ubicacio":"Finca de Can Rosselló","historia":"La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent .","coordenades":"41.5035800,2.2962500","utm_x":"441266","utm_y":"4594901","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37373-foto-08003-233-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37373-foto-08003-233-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Exemplar protegit com a Arbre monumental segons el que estableix el Decret 214\/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals. Únic arbre del municipi amb aquest grau de protecció.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37374","titol":"Lledoner de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoner-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 2,70 metres i volta de canó de 2,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Està ubicat per sota la rampa d'accés a la Masia - Museu de Can Magarola, en un espai destinat actualment a aparcament, a escassos metres de l'avinguda Sant Mateu.","codi_element":"08003-234","ubicacio":"Can Magarola","historia":"Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells.","coordenades":"41.5050400,2.2992500","utm_x":"441518","utm_y":"4595061","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37374-foto-08003-234-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37374-foto-08003-234-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 13.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37375","titol":"Alzina de Can Magarola 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-can-magarola-1","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 30 i 35 metres, soca de 3,95 metres i volta de canó de 3,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquesta alzina està ubicada en el talús d'un petit vial que comunica la riera Coma Clara i l'avinguda de Sant Mateu, ben a prop del col·legi Santa Maria del Pino.","codi_element":"08003-235","ubicacio":"Vial que comunica la riera Coma Clara i l'avinguda de Sant Mateu del nucli de Can Magarola.","historia":"","coordenades":"41.5055800,2.2989800","utm_x":"441496","utm_y":"4595121","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37375-foto-08003-235-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37375-foto-08003-235-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 14.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37376","titol":"Alzina de Can Magarola 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-can-magarola-2","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 25 i 30 metres, soca de 3,50 metres i volta de canó de 3,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquesta alzina està ubicada en el talús d'un petit vial que comunica l'avinguda Sant Mateu i la riera Coma Clara.","codi_element":"08003-236","ubicacio":"Vial que comunica l'avinguda de Sant Mateu del nucli de Can Magarola amb la riera Coma Clara.","historia":"","coordenades":"41.5055800,2.2991000","utm_x":"441506","utm_y":"4595121","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37376-foto-08003-236-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37376-foto-08003-236-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 15.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37377","titol":"Roure africà de Can Magarola 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-africa-de-can-magarola-1","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 2,50 metres i volta de canó d'1,55 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix en un torrent que aboca les aigües de la part alta dels vessants de Can Magarola a la riera Coma Clara","codi_element":"08003-237","ubicacio":"Urbanització de Can Magarola.","historia":"","coordenades":"41.5064000,2.3007100","utm_x":"441641","utm_y":"4595211","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37377-foto-08003-237-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37377-foto-08003-237-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La importància d'aquest individu rau en la seva raresa al municipi, on es comptabilitzen pocs exemplars de roure africà. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 16.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37378","titol":"Roure africà de Can Magarola 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-africa-de-can-magarola-2","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 20 i 25 metres, soca de 2,35 metres i volta de canó de 2,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 20 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix en un torrent que aboca les aigües de la part alta dels vessants de Can Magarola a la riera Coma Clara.","codi_element":"08003-238","ubicacio":"Urbanització de Can Magarola.","historia":"","coordenades":"41.5065500,2.3029600","utm_x":"441829","utm_y":"4595226","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37378-foto-08003-238-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37378-foto-08003-238-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La importància d'aquest individu rau en la seva raresa al municipi, on es comptabilitzen pocs exemplars de roure africà. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 17.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37379","titol":"Ametller del Torrent de Sistres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ametller-del-torrent-de-sistres","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 5 i 10 metres, que consta de tres peus. Un d'ells mesura 1,55 metres de soca i 1 metre de volta de canó; el segon, 1,05 metres de soca i 0,65 metres de volta de canó; i el tercer, 1,05 metres de soca i 1 metre de volta de canó. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres.","codi_element":"08003-239","ubicacio":"Zona agrícola situada a l'oest del torrent de Sistres.","historia":"","coordenades":"41.4873300,2.2899000","utm_x":"440721","utm_y":"4593101","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37379-foto-08003-239-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37379-foto-08003-239-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La seva importància rau en les seves dimensions, considerables en un arbre fruiter associat normalment a explotacions agràries o a arbrat ornamental.Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 20.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37380","titol":"Garrofer del Torrent de Sistres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/garrofer-del-torrent-de-sistres","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 5 i 10 metres, soca de 4,95 metres i volta de canó de 2,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 9 metres. A uns set metres de distància hi ha un altre garrofer de característiques molt similars.","codi_element":"08003-240","ubicacio":"Zona agrícola situada a l'oest del torrent de Sistres.","historia":"","coordenades":"41.4872900,2.2902600","utm_x":"440751","utm_y":"4593096","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37380-foto-08003-240-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37380-foto-08003-240-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 22.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37381","titol":"Garrofer de l'Eixample","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/garrofer-de-leixample","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 10 i 15 metres, soca de 3,35 metres i volta de canó d'1,35 i 1,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres.","codi_element":"08003-241","ubicacio":"Entre els carrers Sta. Gemma, Espígol i rambla de la Fontcalda","historia":"","coordenades":"41.4884800,2.2931800","utm_x":"440996","utm_y":"4593226","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37381-foto-08003-241-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37381-foto-08003-241-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 24. Sota la seva copa hi ha instal·lats dos bancs.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37382","titol":"Alzina surera de la pedrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-surera-de-la-pedrera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, amb soca de 3,55 metres des de la qual creixen cinc peus amb les següents dimensions de volta de canó: 1,65; 1,54; 1,50; 1,35 i 0,80 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix a poca distància del talús d'una antiga pedrera.","codi_element":"08003-242","ubicacio":"A ponent del nucli d'Alella Parc.","historia":"","coordenades":"41.5114500,2.2872400","utm_x":"440521","utm_y":"4595781","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37382-foto-08003-242-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37382-foto-08003-242-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrita al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 35.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37383","titol":"Lledoner del Sot del Marquès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoner-del-sot-del-marques","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"està mig descalçat cap al torrent i va patir la trencada de part del brancam en caure-li un ametller proper al damunt.","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, amb soca de 2,50 metres des de la qual creixen quatre peus amb voltes de canó compreses entre els 0,70 i els 0,85 metres cadascuna. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres. Creix en el costat de llevant del talús del torrent.","codi_element":"08003-243","ubicacio":"Torrent del Sot del Marquès","historia":"","coordenades":"41.4941400,2.2986900","utm_x":"441461","utm_y":"4593851","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37383-foto-08003-243-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37383-foto-08003-243-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 36.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37384","titol":"Aloc del Torrent de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aloc-del-torrent-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental; pàg. 27, 40-41. Novembre 2009. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. Bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàg.. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu d'aloc d'una alçada d'entre 4 i 5 metres, soca de 0,60 metres i diàmetre de capçada d'uns 4 metres. Les seves dimensions són molt rellevants atès que els alocs normalment tenen port arbustiu mentre que aquest és un individu arborescent. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella.","codi_element":"08003-244","ubicacio":"Torrent de Rials","historia":"L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'.","coordenades":"41.4879600,2.3052800","utm_x":"442006","utm_y":"4593160","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37384-foto-08003-244-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37384-foto-08003-244-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/UE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37385","titol":"Garrofer de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/garrofer-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu madur d'una alçada d'uns 10 metres, amb soca de 7 metres des de la qual creixien fins a mitjans 2009 tres peus amb voltes de canó de 2,20; 1,15 i 1,05 metres, respectivament. El diàmetre de la capçada era llavors de 10 metres. En aquell moment es va fer una actuació de tala de la qual només queden dos peus drets. Anteriorment ja s'havien detectat vestigis d'altres peus -tres- de dimensions importants que també es van tallar en algun moment. Fruit d'aquestes tallades, la soca ha pres dimensions importants.","codi_element":"08003-245","ubicacio":"Límit est del polígon industrial de Rials.","historia":"Els garrofers (Ceretonia siliqua) són arbres que requereixen poques atencions per créixer, per això hi ha una dita popular que diu que quan l'amo dorm el garrofer vetlla. La garrofa, que n'és el seu fruit, s'utilitzava per alimentar el bestiar equí i també se'n feia farina per a consum humà.","coordenades":"41.4901200,2.3047200","utm_x":"441961","utm_y":"4593401","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37385-foto-08003-245-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37385-foto-08003-245-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 38.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37386","titol":"Lledoner de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoner-de-la-riera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Individu d'una alçada d'entre 10 i 12 metres, amb soca d'1,70 metres i volta de canó d'1,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Creix a la vora del mur de pedra que separa la vorera del carrer Riera Principal de l'espai de la riera.","codi_element":"08003-246","ubicacio":"Costat dret de la riera d'Alella, a l'alçada del carrer Charles Rivel.","historia":"","coordenades":"41.4893100,2.2971800","utm_x":"441331","utm_y":"4593316","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37386-foto-08003-246-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37386-foto-08003-246-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37387","titol":"Plàtans de Can Llimona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-can-llimona","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dos exemplars de plataner ubicats al barri de la finca de Can Llimona, un a cadascun dels costats. Tots dos mesures entre 10 i 15 metres d'alçada. El que està ubicat a l'esquerra en el sentit d'entrada a la finca és lleugerament més gran (4,30 metres de perímetre de soca i 3,50 de volta de canó) que el de la dreta (4 metres de soca i 3,25 de volta de canó). La capçada del primer també és major, amb uns 15 metres de diàmetre enfront dels 10 del segon.","codi_element":"08003-247","ubicacio":"Riera Coma Clara, a l'entrada a la finca de Can Llimona.","historia":"Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.","coordenades":"41.5008300,2.2949200","utm_x":"441153","utm_y":"4594596","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37387-foto-08003-247-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37387-foto-08003-247-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Tots dos arbres formen part de l'element lineal número 41: Plàtans de les rieres del Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de laSostenibilitat.Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37388","titol":"Plàtans de Can Cabús de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-can-cabus-de-baix","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest element el formen els gairebé 40 plàtans que constitueixen el passeig d'entrada a la masia de Can Cabús de Baix. Són arbres de dimensions mitjanes amb perímetres de soca i de volta de canó d'entre 0,75 i 1,50 metres de perímetre. L'alçada d'aquests individus supera els 10 metres i les copes, els 8 metres.","codi_element":"08003-248","ubicacio":"Entrada a la finca de Can Cabús de Baix, a llevant de la carretera BP-5002.","historia":"Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.","coordenades":"41.4979100,2.2960700","utm_x":"441246","utm_y":"4594271","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37388-foto-08003-248-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37388-foto-08003-248-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37389","titol":"Plàtans de Can Pareras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-can-pareras","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"el més gran, el de l'esquerra en sentit d'entrada, creix molt proper a una edificació.","descripcio":"Dos exemplars de plataner ubicats a l'entrada de la finca de Can Pareras de característiques molt semblants: mesuren uns 15 metres d'alçada i uns 10 metres de diàmetre de capçada, i amb perímetres de soca de 2,65 i 2,50 metres, i volta de canó de 2,40 i 2,15 metres, essent el que està situat a l'esquerra, en sentit d'entrada a la finca, el de dimensions majors.","codi_element":"08003-249","ubicacio":"Carrer Mas Coll, a l'entrada de la finca de Can Pareras.","historia":"Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.","coordenades":"41.5000200,2.2882000","utm_x":"440591","utm_y":"4594511","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37389-foto-08003-249-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37389-foto-08003-249-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37390","titol":"Plàtans de Mas Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-mas-coll","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"Periòdicament s'hi duen a terme treballs puntuals de poda selectiva de brancam per tal de reduir afectacions a l'aparcament de la masia de Can Coll.","descripcio":"Aquest element lineal està format per 14 plàtans de dimensions considerables, distribuïts en dues fileres. Els que ocupen la filera més propera al carrer estan sensiblement més desenvolupats que els de l'interior, que reben menys llum i tenen el condicionant del mur de la masia de Can Coll. Els més desenvolupats arriben fins els dos metres de perímetre de base i de volta de canó mentre que els de l'interior no assoleixen, tret d'alguna excepció, el metre i mig de perímetre. Tanmateix, tots ells tenen unes alçades importants, superant els 20 metres, i copes de més de 10 metres de diàmetre.","codi_element":"08003-250","ubicacio":"Zona verda del carrer de Mas Coll, per sota de l'aparcament de la masia de Can Coll","historia":"Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.","coordenades":"41.5014100,2.2868100","utm_x":"440476","utm_y":"4594666","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37390-foto-08003-250-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37390-foto-08003-250-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37391","titol":"Plàtan de Ca la Librada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platan-de-ca-la-librada","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"Anualment es poda a brocada, per la qual cosa la seva capçada presenta dimensions reduïdes.","descripcio":"Individu d'uns 8 metres d'alçada, 1,80 metres de perímetre de soca i 1,70 metres de volta de canó. Capçada d'uns 10 metres de diàmetre. Es troba situat enmig de la trama urbana, en una zona de vorera per a vianants davant de la Casa Librada.","codi_element":"08003-251","ubicacio":"Davant de l'Empedrat del Marxant, al centre urbà.","historia":"Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.","coordenades":"41.4939800,2.2950900","utm_x":"441161","utm_y":"4593836","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37391-foto-08003-251-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37391-foto-08003-251-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37392","titol":"Torrents dels Averns i d'en Gurri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrents-dels-averns-i-den-gurri","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta arbreda està sotmesa a una elevada pressió antròpica per la proximitat del nucli de Mas Coll. En els darrers anys, fruit d'aquesta pressió i de diversos episodis de sequera, la majoria dels verns i un pollancre de grans dimensions han mort.","descripcio":"Es tracta d'un dels pocs indrets del municipi amb un curs d'aigua gairebé permanent. És d'interès la presència d'elements arboris propis dels boscos de ribera, com els verns o els pollancres, i de roures al torrent d'En Gurri confrontant amb el carrer Vallespir, si bé en els darrers anys han patit nombroses baixes. També és rellevant la presència de tres castanyers, únics individus d'aquesta espècie de la població. El sotabosc dels espais propers és dominat per espècies típiques d'alzinar, com el bruc o el marfull. Als estrats més baixos es detecta la presència de falgueres, heures i arítjol, tot i que la poca llum que deixen entrar els arbres en dificulten l'abundància i desenvolupament. Aquest espai està sotmès a una elevada pressió antròpica per la proximitat del nucli de Mas Coll.","codi_element":"08003-252","ubicacio":"Torrent dels Averns i Torrent d'En Gurri.","historia":"","coordenades":"41.5008200,2.2866900","utm_x":"440466","utm_y":"4594601","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37392-foto-08003-252-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37392-foto-08003-252-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Espai d'interès paisatgístic en tant que esdevé el límit urbà - no urbanitzable, i elevada importància com a connector entre l'àmbit del torrent del Fonoll i el sector dels Ginestells.Vegetació: Pollancre (Populus nigra), Vern (Alnus glutinosa), Roure (Laurus nobilis), Alzina (Quercus ilex) i Castanyer (Castanea sativa). Una part d'aquesta arbreda forma part de lafranja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Mas Coll.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37393","titol":"Arbreda de la Riera Alta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-la-riera-alta","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització d'Alella Parc per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs detractament de la vegetació.","descripcio":"Es tracta d'una zona en bon estat de conservació amb una de les densitats d'alzina surera més elevada del municipi.","codi_element":"08003-253","ubicacio":"Al capdamunt del carrer de la Riera Alta, al nucli d'Alella Parc.","historia":"","coordenades":"41.5124400,2.2872800","utm_x":"440526","utm_y":"4595890","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37393-foto-08003-253-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37393-foto-08003-253-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Espai d'interès paisatgístic. Declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH\/228\/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredesdeclarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37394","titol":"Arbreda de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-magarola","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"En tractar-se d'una parcel·la interior d'urbanització sense continuïtat immediata amb la trama urbana periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació d'acord ambla normativa aplicable sobre prevenció d'incendis.","descripcio":"Es tracta d'un bosc mixt de roure i alzina amb exemplars importants de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. El sotabosc és dominat per espècies típiques d'alzinar, com el bruc o el llentiscle, que esdevenen de port gairebé arbori. Als estrats inferiors hom hi pot trobar diferents tipus de falgueres, heures i arítjol.","codi_element":"08003-254","ubicacio":"entre el carrer dels Roures i l'Avinguda Sant Mateu, al nucli de Can Magarola.","historia":"","coordenades":"41.5065600,2.3047800","utm_x":"441981","utm_y":"4595226","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37394-foto-08003-254-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37394-foto-08003-254-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquesta arbreda té interès per l'elevada presència i per les dimensions de roures africans, espècie molt poc freqüent al municipi. Fou declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH\/228\/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37395","titol":"Arbreda del Torrent de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-del-torrent-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda vinculada als cursos hídrics del torrent de Rials i torrents que hi desemboquen. Hom hi pot trobar diversos exemplars de roures i alzines, de dimensions importants, alocs i llentiscles, que s'imposen al predomini de la canya (Arundo donax) als torrents de la comarca.","codi_element":"08003-255","ubicacio":"Fondo de Rials i torrents propers","historia":"","coordenades":"41.4949500,2.3061700","utm_x":"442086","utm_y":"4593936","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37395-foto-08003-255-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37395-foto-08003-255-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Interès paisatgístic i ecològic molt important, en tant que esdevé un trencament de la continuïtat agrícola de la vall de Rials i enriqueix considerablement l'ecosistema. Destaca també per la presència d'aloc, alguns exemplars dels quals són de port arbori.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37396","titol":"Arbreda del Bosquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-del-bosquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"atesa l'elevada freqüentació i els tractaments de la vegetació herbàcia que periòdicament s'hi duen aterme.","descripcio":"El Bosquet constitueix una unitat discontínua de vegetació sense contacte directe amb altres unitats de vegetació arbòria. Tot i que la seva importància biològica no és gaire gran, ja que es tracta d'un bosc mono específic (Pi pinyer), els seus atributs paisatgístics i socials són molt importants: ha esdevingut un símbol de diverses generacions d'alellencs i periòdicament s'hi realitzen actes lúdics i socials. Tanmateix, aquesta elevada freqüentació ha comportat alguns problemes com l'elevada compactació del sòl o la manca de sotabosc desenvolupat.","codi_element":"08003-256","ubicacio":"Vall de Rials, per damunt del Sot del Marquès, al costat de l'IES d'Alella.","historia":"","coordenades":"41.4940100,2.2997700","utm_x":"441551","utm_y":"4593836","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37396-foto-08003-256-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37396-foto-08003-256-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37397","titol":"Arbredes de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbredes-de-can-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"L'arbreda superior està en mal estat de conservació de resultes dels darrers episodis de sequera i de neu. Bona part dels seus arbres estan esberlats o caiguts. A l'arbreda inferior les afectacions no han estat tan importants.","descripcio":"Aquestes dues arbredes, d'una superfície total d' aproximadament 1'5 hectàrees, tenen característiques molt similars: l'estrat arbori és clarament dominat pel pi pinyer, amb una cobertura major al 80% de l'espai, tot i que hi ha diferents individus d'altres espècies. Estan separades per una zona d'herbassar. En no ser tan freqüentades com el Bosquet, en aquestes arbredes es desenvolupa un sotabosc ric, amb espècies com el galzeran, que assoleix unes densitats i dimensions molt importants en el bosc ubicat més al sud, l'heura o l'esparreguera. Hom hi pot trobar elements per a l'esbarjo, com taules, bancs o cadires, a més d'alguna construcció antiga per a la canalització de l'aigua. De la vegetació cal destacar: Pi pinyer (Pinus pinea), Alzina (Quercus ilex), Olivera (Olea europaea), Lledoner (Celtis australis) i Pi pinastre (Pinus pinaster).","codi_element":"08003-257","ubicacio":"Per damunt de la masia de Can Serra","historia":"","coordenades":"41.4967100,2.2984800","utm_x":"441446","utm_y":"4594136","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37397-foto-08003-257-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37397-foto-08003-257-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquestes dues arbredes tenen interès tant paisatgístic com ecològic: en el primer dels casos, se situen en un àmbit de carena visible des de molts indrets; en el segon, constitueixen taques de vegetació importants enmig del mosaic agrícola dominant.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37398","titol":"Arbreda de Can Teixidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-teixidor","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"L'any 2007 va patir un incendi que va afectar-ne alguns arbres.","descripcio":"Aquesta arbreda està composta per diversos individus de plàtan, eucaliptus, xiprer i ametller, principalment. A més d'aquests elements arboris és molt destacable la presència de canyís, espècie molt poc freqüent a Alella, i que en aquest indret assoleix unes elevades densitats a la part més meridional. També és molt abundant la canya (Arundo donax) al torrent de Vallcirera. El sotabosc el constitueixen diferents espècies arbustives mediterrànies, com les estepes, i espècies de jardineria molt probablement provinents de les cases properes.","codi_element":"08003-258","ubicacio":"a ponent de l'Av. de Teodor Torres ( nucli d'Alella de Mar).","historia":"","coordenades":"41.4772500,2.2952200","utm_x":"441156","utm_y":"4591978","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37398-foto-08003-258-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37398-foto-08003-258-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37399","titol":"Arbreda de Can Cues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-cues","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta arbreda presenta dues zones sensiblement diferents: per un costat hom hi pot trobar un bosc mixt de pi pinyer i alzines en estat força natural, com ho demostra el fet que existeix un ric i abundant sotabosc, i per l'altre, un espai més humanitzat amb espècies pròpies de jardineria o plantades amb finalitat ornamental, com podrien ser els eucaliptus, els xiprers, les palmeres o les mimoses. El sotabosc de la pineda és molt ric en espècies arbustives: estepes, botja de cuques, romaní, esbarzer, ginesta, bruc, heura, lligabosc, figuera de moro, falzia negra i gramínies, entre d'altres. Antuvi aquesta zona també foren vinyes i encara s'hi pot trobar algun cep dispers. De la seva vegetació cal destacar el pi pinyer, l'alzina, l' eucaliptus i els xiprers.","codi_element":"08003-259","ubicacio":"Finca de Can Cues, al sud-est del nucli de Font de Cera","historia":"","coordenades":"41.5080400,2.2965600","utm_x":"441296","utm_y":"4595396","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37399-foto-08003-259-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37399-foto-08003-259-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Diverses de les palmeres existents han mort o han estat greument afectades per l'atac de l'escarabat morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus Olivier)","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37400","titol":"Arbreda de Cal Cinto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-cal-cinto","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda formada bàsicament per pins pinyers plantats durant el primer quart del segle XX, amb presència de diverses espècies de sotabosc mediterrani. Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Can Comulada - Coma Fosca per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació.","codi_element":"08003-260","ubicacio":"riba de ponent de la Riera Coma Fosca, a llevant del nucli de Can Comulada - Coma Fosca","historia":"","coordenades":"41.4980000,2.2884600","utm_x":"440611","utm_y":"4594287","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37400-foto-08003-260-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37400-foto-08003-260-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37401","titol":"Arbreda de Cal Baró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-cal-baro","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"La proximitat als habitatges i pel fet d'estar totalment rodejat pel continu urbà el fan un espai amb molta pressió antròpica i mals usos per la qual cosa s'hi ha hagut de limitar l'accés motoritzatamb una sèrie de tanques.","descripcio":"Aquesta arbreda està formada bàsicament per pi pinyer, tot i que té alguns exemplars d'alzina, roure, garrofer, eucaliptus i cedre. Té una important varietat d'espècies arbustives i herbàcies: aladern, arboç, estepes, esparreguera, heura, boix, galzeran, vidiella, lligabosc, rogeta o falgueres. És un espai amb un ús social molt alt, amb alguns camins i circuits que el recorren de dalt a baix. La importància d'aquesta arbreda rau en tres fets: l'elevada diversitat d'espècies, l'interès paisatgístic associat al fet que esdevé una massa forestal de dimensions considerables enmig del continu urbà, i l'ús social.","codi_element":"08003-261","ubicacio":"Entre els carrers Onofre Talavera, Tèlia i Vinya del Rei, al nucli de Nova Alella.","historia":"","coordenades":"41.4913000,2.2913500","utm_x":"440846","utm_y":"4593541","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37401-foto-08003-261-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37401-foto-08003-261-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37402","titol":"Arbreda de Can Magarola 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-magarola-2","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un espai de fondalada amb un pendent important on hi creixen diversos exemplars de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. Dos d'aquests roures assoleixen dimensions considerables, amb perímetres de base i de volta de canó superiors als dos metres, i amb alçades de fins a 25 metres. A banda d'aquests arbres, hom hi pot trobar també alzines i pins, i diverses espècies arbustives mediterrànies.","codi_element":"08003-262","ubicacio":"Avinguda de Sant Mateu, al nucli de Can Magarola.","historia":"","coordenades":"41.5054600,2.3018000","utm_x":"441731","utm_y":"4595106","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37402-foto-08003-262-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37402-foto-08003-262-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Just a llevant de la fondalada on creixen els roures i bona part de les alzines hom hi pot trobar la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals del nucli de Can Magarola, que periòdicament rep tractaments de vegetació per tal de disminuir-ne la càrrega combustible.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37403","titol":"Arbreda de Can Poch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-can-poch","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda situada al nord de la masia de Can Poch, formada per diversos roures, alzines i pins, i amb un sotabosc constituït per espècies pròpies dels alzinars o d'associades als cursos hídrics. Hi destaca la presència de tres roures de dimensions considerables, que superen els 2 metres de perímetre de base i assoleixen alçades d'entre 15 i 20 metres.","codi_element":"08003-263","ubicacio":"Uns 150 metres al nord de la masia de Can Poch, al nucli de Mas Coll.","historia":"","coordenades":"41.5074700,2.2844000","utm_x":"440281","utm_y":"4595341","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37403-foto-08003-263-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37403-foto-08003-263-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La importància d'aquesta arbreda és fonamentalment paisatgística, per l'entorn on es troba i per l'efecte mosaic que genera el contacte entre masses forestals consolidades, com l'arbreda en qüestió i els boscos de la part alta d'aquesta vall, amb els espais agrícoles en actiu méspropers a les masies de Can Poch i Can Cortès.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37404","titol":"Xiprers de Mas Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprers-de-mas-coll","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Element lineal d'uns 60 metres de longitud aproximadament, situat en una zona verda municipal d'una amplada compresa entre els 3 i els 5 metres delimitada per la vorera del carrer i els murs del darrere de diversos habitatges. Està format per cinc xiprers d'entre els quals en destaca un que mesura 1,60 metres de perímetre tant a la base com a la volta de canó. Té una alçada d'uns 13 metres i una capçada de 2,5 metres de diàmetre. Les característiques dels altres xiprers són similars, si bé no tan desenvolupats. Hi havia un sisè exemplar que va ser tallat l'any 2005 perquè estava mort.","codi_element":"08003-264","ubicacio":"Zona verda ubicada al carrer La Selva, del nucli de Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5023000,2.2848200","utm_x":"440311","utm_y":"4594766","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37404-foto-08003-264-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37404-foto-08003-264-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37405","titol":"Plàtans de rieres i carrers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-rieres-i-carrers","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Els plàtans que constitueixen aquest element lineal tenen unes dimensions força similars. Normalment la seva base mesura entre 1,5 i 2 metres de perímetre, mides semblants a la volta de canó, tot i haver-hi exemplars majors i menors. Les seves capçades poden arribar a ser molt considerables, com en el cas dels plàtans de la zona verda de Can Sans o alguns de la Riera Principal, amb diàmetres superiors als 15 metres i alçada d'entre 15 i 20 metres. Tanmateix, els condicionants d'espai fan que alguns d'aquests arbres no es puguin desenvolupar plenament en totes les direccions, com passa en alguns trams del carrer Riera Fosca, on els habitatges són molt propers a les capçades.","codi_element":"08003-265","ubicacio":"Rieres Principal, Coma Clara i Coma Fosca; C. Àngel Guimerà ; Av. Ferran Fabra; i zona de Can Sans","historia":"","coordenades":"41.4899200,2.2969100","utm_x":"441309","utm_y":"4593384","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37405-foto-08003-265-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37405-foto-08003-265-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Alguns dels plataners en mal estat s'han talat i han estat reposats amb exemplars joves, pel risc que representaven a la via pública. Periòdicament es duen a terme treballs de poda d'alguns d'aquests arbres, per les afectacions en façanes, per controlar-ne el desenvolupament o per reduir riscos de caiguda a la via pública. Molts d'ells creixen en carrers i vials principals del municipi.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37406","titol":"Plàtans de la Plaça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-la-placa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest element lineal el configuren els 12 plàtans de la plaça de l'Ajuntament, al centre urbà de la població. D'edat madura i alçades compreses entre els 15 i 20 metres, presenten soques que mesuren una mitjana de 2,5 metres de perímetre a la base i voltes de canó de prop de 2 metres. Les capçades, segons les podes periòdiques que s'hi realitzen, poden arribar a 10 o 12 metres de diàmetre.","codi_element":"08003-266","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament","historia":"Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.","coordenades":"41.4937600,2.2947400","utm_x":"441131","utm_y":"4593812","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37406-foto-08003-266-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37406-foto-08003-266-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37407","titol":"Pins pinyers de la carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pins-pinyers-de-la-carretera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un element lineal format per pins pinyers de dimensions considerables, algun dels quals supera els 3,50 metres de perímetre de soca i de volta de canó. Tots ells oscil·len entre els 20 i els 25 metres d'alçada, i tenen capçades d'uns 15 metres. En la majoria dels casos, les branques no surten fins als 10 o 15 metres d'alçada de tronc.","codi_element":"08003-267","ubicacio":"Carretera BP-5002, entre l'entrada al nucli de Can Magarola i la del nucli d'Alella Parc","historia":"","coordenades":"41.5031700,2.2950500","utm_x":"441166","utm_y":"4594856","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37407-foto-08003-267-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37407-foto-08003-267-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37408","titol":"Pins pinyers de Can Tito Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pins-pinyers-de-can-tito-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest element lineal està format per vuit pins pinyers, als quals cal afegir una alzina que creix entre ells, situats al marge dret del torrent d'accés a les finques de Can Tito Serra i Can Cues des de la riera Coma Clara. Les seves dimensions són considerables, superant alguns d'aquests exemplars els dos metres de perímetre tant a la base com a la volta de canó. Tenen una alçada d'entre 10 i 15 metres i les copes assoleixen fins a 15 metres de diàmetre.","codi_element":"08003-268","ubicacio":"Torrent d'accés a Can Tito Serra i Can Cues des de la riera Coma Clara","historia":"","coordenades":"41.5048900,2.2959900","utm_x":"441246","utm_y":"4595046","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37408-foto-08003-268-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37408-foto-08003-268-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Un dels pins va caure durant l'episodi de nevades del mes de març de 2010","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37409","titol":"Bosc de Can Cabús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-cabus","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ÀLVAREZ, T., FONT, J. (2007). 'L'establiment rural del bosc de Can Cabús', dins Alella núm. 286. Alella, pàg.. 20 i 21. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"La conservació de les estructures és precària atès el seu seccionament i l'afectació en el passat de treballs agrícoles. Tot i així, part de les estructures no han estat localitzades i resten en un possible bon estat de conservació.","descripcio":"Petit establiment agrícola i ramader amb una ocupació en dues fases diferenciades, una alt imperial i una altra tardo romana, que des de la seva ubicació dominaria la petita vall del Torrent d'en Cabús i part del pla de Coma Clara. Es va localitzar durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella, el setembre de l'any 2004, per la documentació d'abundants fragments de material constructiu i ceràmica romana en una zona de bosc, a l'entorn d'un revolt marcat per un petit torrent. En l' indret s'hi observaren fragments de 'tegulae' i de 'dolia', ben visibles en superfície. També en els diversos xaragalls que solquen el bosc s'hi observaven fàcilment la presència de restes ceràmiques, així com en l'entorn del camí que condueix a Can Cabús. En el marge nord del camí que mena a la cornisa, hi havia un nivell d'entre 20 i 40 cm de potència on hi abundaven aquestes restes juntament amb pedres de mida mitjana, potser formant part d'alguna estructura molt malmesa. En el mateix marge s'hi observava clarament una fossa, de secció cilíndrica, d' 1,75 m de llargada i un mínim de 1,10 m d'amplada i de fondària. El rebliment, arenós, contenia abundants fragments de 'dolium' i pedres de mida petita. La fossa havia estat seccionada pel camí, conservant-se parcialment en planta i malmesa contínuament pel trànsit del camí i per les aigües pluvials. També, en aquesta part de l'estructura, s'hi observaven fragments de 'dolium', d'àmfora i restes òssies. S'hi documentà un clau de ferro de 9 cm de llargada. Entre els fragments ceràmics que s'hi ha localitzat destaca l'àmfora de producció local, l'àmfora africana i la ceràmica comuna oxidada i reduïda. Donada la situació de les restes localitzades i la seva degradació continuada es decidí actuar-hi arqueològicament. La intervenció arqueològica realitzada el desembre del 2006 ha permès l'excavació i documentació de dues estructures d'època romana. La primera correspon a una fossa de planta rectangular que serviria per l'emmagatzematge o pel tractament de productes. En un dels laterals hi ha dos basaments per al sosteniment d'una superestructura, perduda, a base de pedres de pòrfir; en el lateral oposat, hi havia una banqueta amb una funcionalitat similar. Pel material arqueològic exhumat, d'entre els que destaca una beina de ganivet de bronze, s'ha pogut establir una cronologia que data l'estructura entre finals del segle IV i principis del segle V dC. La segona estructura correspon a una sitja amb rebliment de material arqueològic: material constructiu, ceràmica, restes de fauna i vidre. L'única ceràmica que aporta una cronologia concreta s'adscriu al segle I dC.","codi_element":"08003-269","ubicacio":"Vessant est de la petita vall per on transcorre el Torrent d'en Cabús.","historia":"Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. En el mes de desembre de 2006 s'hi va realitzar una intervenció arqueològica preventiva per evitar la degradació d'unes restes que havien quedat al descobert dins del camí. La intervenció fou dirigida per Tània Àlvarez Herraiz (Actium Patrimoni Cultural, SL) i finançada per l'Ajuntament d'Alella.","coordenades":"41.5110400,2.2998300","utm_x":"441572","utm_y":"4595726","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37409-foto-08003-269-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37409-foto-08003-269-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37409-foto-08003-269-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment és molt proper a les pedreres localitzades en aquest sector, especialment a la del Bosc de Can Cabús, a tan sols 30 m. També és proper a la Vinya d'en Tito Serra.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37410","titol":"Ca l'Aragó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-larago","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"I aC - VdC","notes_conservacio":"Segons consta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987), les antigues troballes estarien malmeses per la urbanització de l' indret. Les restes localitzades el 2004 estan en molt bon estat i considerable potència, si bé se'n desconeix l'extensió.","descripcio":"Entre els anys 1959 i 1960 es localitzaren fragments d''opus signinum' i ceràmiques romanes en un indret de la zona sense especificar. En la Carta Arqueològica d'Alella de 1987, constava que el lloc on s'efectuaren aquestes troballes està urbanitzat. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'observà que en el talús que separa el camp de sobre l'edificació i el carrer de Montagut existia una seqüència estratigràfica que contenia 'tegulae', pedres, cendres i argila cuita. El talús és d'1,30 m. d'alçada i els estrats amb restes tenen una potència mínima de 70 cm., sense que es pugui observar la cota inferior, que restaria per sota del rasant actual del carrer. Apareixeren en un tram d' aproximadament 6 m de llargada, situat a tan sols 3 m del Torrent del Sistres, on existeix un vell mur de contenció parcialment seccionat, just a partir d'on es veuen les restes. No s'hi ha localitzat cap fragment ceràmic que confirmi una possible cronologia romana. Tenint en compte les notícies de les anteriors troballes, l'aspecte de les restes i la seva ubicació, és probable que aquestes corresponguin a l'estructura d'un establiment rural proper, d'època romana. Considerant també la proximitat amb el torrent i la presència de cendres i d'argila cuita, les restes podrien formar part d'un forn destinat a la producció de ceràmica i\/o de material constructiu.","codi_element":"08003-270","ubicacio":"Al sud del terme, entre els barris de La Soleia i Mar i Muntanya","historia":"No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial en els anys 1959-1960. Referències orals proporcionades pels Srs. J. Aragó i J. Ramírez a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987.","coordenades":"41.4812800,2.3002900","utm_x":"441583","utm_y":"4592422","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37410-foto-08003-270-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37410-foto-08003-270-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37410-foto-08003-270-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es desconeix la ubicació dels materials recollits en els anys 1959 i 1960.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37411","titol":"Cal Baró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-baro-0","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, S.: 'Les cases del poble i el creixement de la població'. Alella, núm. 40, abril de 1964. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. FONT I PIQUERAS, J.(2004). 'Informe preliminar. Prospecció arqueològica a la masia de Cal Baró. Alella El Maresme.15-19 de març de 2004.' Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Inèdit. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"A l'interior de l'edifici, malgrat la pràctica absència desediments arqueològics, s'hi poden conservar possibles estructures subterrànies. En el jardí superior, es conserven en excel·lent estat, amb alçades superiors als dos metres.","descripcio":"La masia de Cal Baró presenta diversos cossos d'edificació, fruit de l'evolució de l'edifici des de l'edat mitjana. Segons Bonet i Garí, la torre de defensa sembla correspondre a l'element més antic, potser del segle XIII, mentre que el cos central de tres crugies seria afegit durant el segle XIV. Possiblement al segle XVI s'hi adossà el cos posterior, on s'ubica el celler, mentre que a la centúria següent es construiria el cos oriental, com a annex al celler. Finalment, durant el segle XIX i XX es construeix el cos poligonal que serà destinat a l'habitatge dels masovers. L'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica preventiva, en motiu del projecte de reforma interior de l'edifici i de la construcció d'un aparcament soterrani en el jardí, que no es va acabar fent. Es van realitzar dos sondeigs a l'interior de la masia i es van delimitar les restes localitzades en un tercer sondeig al jardí. A l'interior de la masia s'excavà la meitat de ponent de la planta baixa de la torre de defensa circular (Sector 1), que va permetre documentar una reduïda seqüència estratigràfica constatant l'ocupació de l'edifici des de la Baixa Edat Mitjana fins a l'actualitat. Malgrat la poca fondària del sediment fins amb subsòl granític (únicament 8 cm), destaca la documentació d'una fossa que aportà material ceràmic que pot situar-se entre els segles XIII i XV. Es tracta per tant d'un nivell que corroboraria la hipòtesi que la part original de la masia fou edificada entre els segles XIII i XIV. En un estrat superior hi destaca la troballa d'una moneda d'Isabel II que concreta el període de les darreres reformes que es van realitzar en aquesta planta. Una segona cala, realitzada en l'àmbit nord de la crugia oriental del cos principal de la masia (Sector 2), va donar resultats negatius a nivell arqueològic, documentant-se directament el subsòl geològic sota el paviment. En ambdues cales es constatà que els murs de la masia no disposen de fonaments i que l'edifici fou construït rebaixant i anivellant el subsòl de granit. A l'exterior de la torre de defensa, en el jardí sobre elevat, entre un estany i el mur de contenció de l'aterrassament (Sector 3), s'hi va localitzar un edifici que fou annexat a la façana sud-oest de la masia en època moderna. Es tracta d'un conjunt format per un mínim de tres àmbits disposats a diferents nivells i que probablement foren construïts entorn els segles XVII-XVIII. La superfície del conjunt és d' aproximadament 192 m2 i una primera aproximació a la seva funcionalitat fa pensar en un annex al celler de la masia o en espais productius i d'emmagatzematge. La seqüència estratigràfica localitzada era molt simple i formada per un únic estrat de rebliment de sauló amb molt poc material arqueològic, pràcticament fins als paviments de les habitacions. Les restes tenen un bon estat de conservació, amb murs de fins a 2,40 m. d'alçada. També s'hi van documentar canalitzacions (mines) i la base d'una possible font corresponent al jardí de finals del segle XIX. Finalitzada la prospecció es va tornar a reblir les àrees descobertes, conservades íntegrament.","codi_element":"08003-271","ubicacio":"Carrer Onofre Talavera, núm. 4.","historia":"Segons Salvador Artés, historiador local, la masia de Cal Baró correspondria al Mas Colomer de les Sorberas, documentat l'any 1300. L'any 1473 es té constància que el mas fou propietat de Benet Casals. Posteriorment passà a mans d'Antoni Ferrer; el 1619, quan el propietari era en Mateu Ferrer es coneixia amb el nom de Mas Ferrer de la Torre. A principis del segle XVIII, la família Ferrer fou expulsada a causa de deutes i la masia fou comprada en subhasta per Llorenç Soley, cònsol de França, passant a anomenar-se Mas Soley. El 1770 s'anomena Cal Canonge, ja que n'és propietari l'abat Codolà, Canonge de la Seu de Girona. A mitjan segle XIX el propietari passà a ser Josep Bofurull, baró de Ribelles, moment a partir del qual la casa és coneguda com a Cal Baró, fins a l'actualitat.","coordenades":"41.4924800,2.2923100","utm_x":"440927","utm_y":"4593671","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37411-foto-08003-271-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37411-foto-08003-271-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37411-foto-08003-271-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el mes de març de 2004 s'hi va realitzar una prospecció arqueològica preventiva, en motiu del projecte de reforma interior de l'edifici i de la construcció d'un aparcament soterrani en el jardí. La intervenció fou dirigida per Josep Font i Piqueras (Actium Patrimoni Cultural, SL) i finançada pel promotor de l'obra, Miquel Nebot Dolz.En motiu de la rehabilitació de l'edifici, el febrer de 2007 es va realitzar un control de moviment de terres.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37412","titol":"Vinya d'en Tito Serra; Can Bernades; Vinya d'en Bernades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vinya-den-tito-serra-can-bernades-vinya-den-bernades","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Alella.1975. pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta .: 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona. 1981. p.245.","centuria":"IIaC-IIIdC","notes_conservacio":"desconegut","descripcio":"Segons les referències orals que el Sr. Lluís Galera proporcionà a Marta Prevosti, entorn l'any 1980, i la Carta Arqueològica d'Alella (1987) , s'hi ha localitzat superficialment ceràmica ibèrica (àmfora, ceràmica comuna a torn i a mà) i ceràmica romana (dolium, tègula, àmfora itàlica i tarraconense -f. Dressel 2\/4 i Pascual 1-, T.S. Aretina, etc.). No s'hi ha documentat cap estructura. S'observen parets que poden correspondre a feixes de conreu. En la construcció de la caseta de la vinya s'emprà material ceràmic d'època romana. A l'est del terreny, prop del torrent d'en Cabús, s'hi trobà un dupondi amb la llegenda NERO CLAVD. CAESAR CAESAR AVG. GER. P.M. TR. P IMP. P. P. a l'anvers. Al revers s'hi llegia VICTORIA AVGVSTI S.C. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es localitzà un fragment de nansa d'àmfora tarraconense a la part inferior del revolt, però no es va poder observar el sòl de l'antiga vinya a causa de la gran deixadesa que presenta, amb gran quantitat de malesa i vegetació. Possiblement es tracta d'un assentament rural, de caràcter agrícola, d'època tardo republicana i d'inicis de l'Alt Imperi, segons els materials recuperats.","codi_element":"08003-272","ubicacio":"Nord del municipi","historia":"Jaciment conegut a través del Sr. Lluís Galera, que ho publica l'any 1975. Referències orals proporcionades pel Sr. Ll. Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. El Sr. Tomeu Llinàs el redescobrí l'any 1986, quan també fou constatat per M. Prevosti, J. Ramírez, J. i X. Bagà i R. Coll,segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987).","coordenades":"41.5094200,2.2954300","utm_x":"441203","utm_y":"4595550","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37412-foto-08003-272-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37412-foto-08003-272-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37412-foto-08003-272-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella s'hi conserven diverses caixes de material ceràmic recollit superficialment.El jaciment limita amb els de Can Cues i la Pedrera de Font de Cera. També és proper al jaciment romà del Bosc de Can Cabús, a la pedrera del Bosc de Can Cabús i a la pedrera del Torrent d'en Cabús.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37413","titol":"Camí del Mig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-mig","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"Possible conservació parcial d'estructuresnegatives.","descripcio":"A l'entorn de l'any 1970, el Sr. J. Ramírez, tornant de les excavacions d'urgència que es realitzaven en la construcció de l'Autopista C-32 (antiga A-19), trobà casualment dues destrals de basalt polides en el marge del camí d'entrada a la finca. En el camp de sobre es van localitzar diversos fragments de ceràmica llisa brunyida, de color negrós. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) hi consta que en aquest mateix indret, enmig del camí, un membre de Ca n'Estela (explotació agrícola propera) hi trobà una altra destral similar. Actualment l' indret de les troballes forma part de l'accés i part davantera de la finca 'El Estribo', dedicada a la cria de cavalls. Durant la construcció i adequació de la finca es van modificar els antics accessos, realitzant una rampa pavimentada i construint murs de contenció en el talús que limitava els terrenys amb el Camí del Mig. Les estructures que abans indicaven l' indret, que segons la Carta Arqueològica d'Alella eren la part d'una arcada que marcava l'entrada de la finca i una 'estranya' construcció de morter, van ser probablement eliminades durant les esmentades reformes. En el cas que les destrals provinguin d'alguna estructura tipus sitja o fons de cabana, és possible la conservació parcial de les restes.","codi_element":"08003-273","ubicacio":"entre els torrents del Sistres i de Vallcirera","historia":"Referències orals proporcionades pels Srs. J. Ramírez i T. Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, segons els quals el Sr. Ramírez localitzà les restes entorn l'any 1970. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial.","coordenades":"41.4827300,2.2919800","utm_x":"440891","utm_y":"4592589","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37413-foto-08003-273-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37413-foto-08003-273-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37413-foto-08003-273-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es desconeix la ubicació dels materials.El jaciment està situat enfront del jaciment romà de la Plana, al marge sud del mateix Camí del Mig.","codi_estil":"78|79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37414","titol":"Can Cues; Can Carbonell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cues-can-carbonell","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1956). Masnou, 'VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona', Madrid, p. 73-75.","centuria":"","notes_conservacio":"L' indret on es localitzaren les restes ha estat enpart llaurat successivament i ha sofert moviments recents de terra.","descripcio":"L'agost de l'any 1955 durant la llaurada d'un camp amb un tractor, es van posar al descobert nombroses restes òssies humanes juntament amb objectes mobles, formant part d'una necròpoli o fossa sepulcral. Les notícies sobre les troballes, publicades per Lluís Galera i J. Serra i Ràfols (GALERA 1956, p.73; SERRA i RÀFOLS 1956 p.77) són molt poc precises i no hi ha informació concreta sobre l' indret i la forma d'aparició. Galera tan sols diu que la necròpoli es situava prop del km. 5 de la carretera (GALERA op.cit, p 73). Posteriorment situa el jaciment per sota de la Vinya d'en Tito Serra, més a prop del km. 4 (GALERA; ARTÉS 1975, p.21-A). D'altra banda, en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es situa el jaciment 'poc després del quilòmetre 4' i s'exposa que fou destruït per una urbanització, si bé en el plànol s'ubica el jaciment a prop de la mateixa masia. L'única urbanització que existeix en la zona, Font de Cera, es situa entre el PK. 4.800 i el 5.100, a uns 250 m de la masia de Can Cues. L'any 2007, durant la realització de l'inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella, es va poder situar el jaciment amb la informació facilitada pel propietari de Can Cues, que va indicar personalment el lloc precís de la troballa. Ll. Galera i J. Ventura, assabentats de l'aparició de restes, van garbellar tres tones d'arena procedent de les 'cales efectuades'. Es desconeix quines 'cales' eren, ja que el Sr. Galera exposa que les restes aparegueren llaurant un camp. El garbellat de terres va proporcionar restes humanes corresponents aproximadament a 50 individus adults i fragments de dos cranis d'individus infantils. S'hi localitzaren a més, nombrosos fragments de banya de cérvol i 35 botons prismàtics amb perforacions en forma de 'V', de morfologies diverses i realitzats també amb banya de cérvol, una closca de mol·lusc amb un forat, una possible agulla o passador d'os i fragments de dos vasos de ceràmica. A més d'aquestes restes, el Sr. Galera recuperà un bol hemisfèric de ceràmica a mà 'espatulada' que el conductor del tractor havia llençat en un barranc proper. Aquesta informació permet pensar que es tracta d'una necròpoli calcolítica o d'inicis de l'Edat de Bronze. Es desconeix el tipus d'estructura funerària, si bé el Sr. Galera hi apunta una cripta sepulcral. Cal pensar també en la possibilitat que, donada la presència de nombroses roques de grans dimensions, pogués tractar-se d'algun tipus d'estructura paradolmènica eliminada per les màquines.","codi_element":"08003-274","ubicacio":"Entre 100 i 150 m a l'est de la masia de Can Cues","historia":"La necròpoli fou descoberta l'agost de l'any 1953 quan es llaurava el camp amb un tractor. El Sr. Lluís Galera recollí les restes. J. Serra i Ràfols publicà la notícia de les troballes l'any 1956. Des del 2001, un equip format per Joan Galbany i Ramon Coll fan l'estudi de les restes òssies i del materials. Ramon Coll comunicà a l'equip del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) que el número d'individus podria ser menor a l' establert inicialment.","coordenades":"41.5076600,2.2976300","utm_x":"441385","utm_y":"4595353","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37414-foto-08003-274-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37414-foto-08003-274-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37414-foto-08003-274-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El conjunt de restes es conserva de forma dispersa entre la Masia - Museu de Can Magarola i el Museu de la Nàutica del Masnou.","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37415","titol":"Can Llinàs; Cal Mallorquí; Can Bofill; Caves Roura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-llinas-cal-mallorqui-can-bofill-caves-roura","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1970). 'Alella i el mar: una troballa singular', Alella, 100, maig de 1970. p.36-37. GURT, J.M.(1977). 'Un tesorillo del siglo III en Masnou (Barcelona)'. Gaceta Numismática, 44. Barcelona, p. 81-89. MATEU, F. (1971). 'Hallazgos monetarios (XXI)', Revista Numisma, 108-113. Madrid, p.197. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.246-257. Làm. XIII-XV. SANAHUJA, S.E. (1971). 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña'. Pyrenae, 7. Barcelona, p.84, fig. 22, 6.","centuria":"II aC-VIdC","notes_conservacio":"Es desconeix l'estat de les estructures excavades. Part van ser destruïdes amb la construcció de Caves Roura.","descripcio":"Des de mitjan segle XX, en els camps situats a l'entorn de les finques de Cal Mallorquí i Caves Roura s'hi havien localitzat superficialment nombrosos fragments de ceràmica romana, que presumien la possible existència d'una vil·la romana. El 19 de gener de 1969 el Sr. Galera, amb la col·laboració de T. Llinàs, J. Ramírez i altres, va iniciar l'excavació del que suposaven una sitja ibèrica. S'excavà fins a 6 m de fondària una fossa de funció indeterminada, on s'hi localitzaren ceràmiques. Posteriorment, en una nova cala en el mateix camp s'assolí el sauló natural a 50 cm de la superfície. Durant l'excavació s'exhumaren nombrosos fragments de ceràmica, 'sobretot sigil·lada', claus de ferro, una agulla d'os, una llàntia i dos fragments de ceràmica vidrada romana (PREVOSTI 1981, p. 246). Una tercera cala va permetre localitzar un dipòsit quadrangular, de parets lleugerament inclinades i fons convergent cap al centre. En les fotografies conservades s'observa que les parets mantenien uns 70 cm d'alçada i que el sòl de dipòsit era d''opus signinum', amb una mitja canya de junta amb la paret. En el rebliment s'hi localitzà tot tipus de ceràmica, dues lluernes, un botó d'os, una peça de bronze i altres restes. Destaca l'aparició d'un tresoret de 17 monedes de bronze, col·locat en un amagatall format per dues pedres verticals sostenint una d'horitzontal, situat en un dels angles del dipòsit. Les monedes es situen entre els emperadors Domicià (segle I dC) i Filip I (segle III dC). Al sud d'on es van realitzar les cales, segons la Dra. Prevosti en un camp situat al sud del camí que es dirigeix a Caves Roura (PREVOSTI 1981, p.247), s'hi va excavar una sitja amb materials d'entre el segle II i inicis de l'I aC. L'estructura va aparèixer quan es treien terres per a la construcció de l'autopista. Al camp de sobre de Cal Mallorquí s'hi localitzà un forn, de planta circular, que no fou excavat completament. Marta Prevosti hi fa constar que 'no hi van aparèixer ceràmiques significatives' (PREVOSTI op. cit, p.246). També es té constància de l'excavació de tres sitges més, d'ubicació indeterminada, una al costat d'una olivera, de la troballa d'un fragment escultòric de bronze que representa un cap de Silè i d'una petita piqueta de ferro, de 13,5 cm de llargada (PREVOSTI op. cit., p.246-247). Segons la descripció de la Dra. Prevosti, a 'mig camí de la carretera que hi mena', en un camp, s'hi va localitzar 'un bon nombre' d'enterraments amb 'tegula'. Es desconeix la ubicació concreta del lloc i si l'esmentat camí correspon al que duu a Cal Mallorquí o al que es dirigeix a Caves Roura (PREVOSTI op. cit., p.246). Les ceràmiques que es van localitzar en les esmentades excavacions permeten considerar una ocupació de l' indret entre els segles IIaC i VI dC, si bé la major part de produccions es situen entre mitjans del segle I dC i el segle III. Per ara, el conjunt de restes que s'hi ha localitzat permet considerar el jaciment com un notable centre productor, possiblement vinícola, si bé podria tractar-se d'una vil·la. Segons s'observa en les fotografies conservades, la zona on es localitzà el dipòsit correspon a l' indret on posteriorment es construí l'habitatge de Caves Roura. En el camps a l'entorn d'aquesta finca són molt abundants els fragments de 'tegula' i de ceràmiques. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'hi va localitzar fragments d'àmfora africana, un opercle i una vora de 'dolium'. En un marge de la vinya situada al sud de Caves Roura s'hi observà una estructura de pedres i fragments de 'tegula', en una àrea amb abundants restes. No es pot confirmar que l'estructura sigui romana, podent tractar-se d'una margenada amb materials reutilitzats.","codi_element":"08003-275","ubicacio":"Vall de Rials entre Cal Mallorquí i Caves Roura","historia":"Restes localitzades pels Srs. Lluís Galera, Bartomeu Llinàs i J. Ramírez i d'altres i excavades parcialment l'any 1969 per ells mateixos.","coordenades":"41.4962100,2.3037800","utm_x":"441888","utm_y":"4594077","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37415-foto-08003-275-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37415-foto-08003-275-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37415-foto-08003-275-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Sovint s'esmenta l'aparició d'un fragment de ceràmica ibèrica que disposa el dibuix d'un vaixell mitjançant el gravat. L'adscripció d'aquesta peça a Cal Mallorquí és dubtosa, ja que les fonts l'esmenten sempre malament amb la construcció de l'autopista.El jaciment reuneix una àmplia extensió de restes disperses. És probable la vinculació amb els jaciments de l'Hort d'en Font, Torrent de Rials, Can Petxiu i Can Serra.A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella hi ha diverses caixes de materials del jaciment.","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37416","titol":"Can Patxiu; Can Pitxiu; Can Petxiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-patxiu-can-pitxiu-can-petxiu","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"Indeterminat","descripcio":"El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) de la localització d'un o dos forns, probablement romans, en un camp de la finca. Les estructures no es van excavar. Es visità l' indret amb el Sr. Llinàs i es parlà amb el propietari de la finca, que recordava només un forn i mostrà el lloc exacte on pot conservar-se'n una part, tapat per una margenada de formigó. El propietari també recordava haver vist pels voltants fragments de 'tegulae'. Per a la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es tornà a visitar la finca i es parlà de nou amb el propietari. El Sr. Patxiu recordava l'aparició d'un forn, que definí com 'una taca circular grisosa d'un metre i mig de diàmetre'. Informà també que l'estructura es va localitzar en aplanar un camp antigament estructurat en tres feixes i que en aparèixer les restes ho comunicà al Sr. Llinàs. No s'excavà i no s'hi observaven materials a l'interior. El Sr. Patxiu, contràriament a l'any 1987, no recordava l'aparició de fragments de teules, si bé comentà que el forn podria haver estat destinat a coure aquest material constructiu. L' indret on va aparèixer l'estructura és al camp situat entre el Torrent de Rials, a l'est, i el camí d'accés a la finca, al sud. Probablement la margenada de formigó que s'esmenta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) és la feixa divisòria entre l'esmentat camp i els hivernacles situats a l'oest.","codi_element":"08003-276","ubicacio":"Marge est del Torrent de Rials,","historia":"Referències orals proporcionades pel Sr. Bartomeu Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No s'hi ha realitzat cap actuació.","coordenades":"41.4924400,2.3068800","utm_x":"442143","utm_y":"4593657","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37416-foto-08003-276-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37416-foto-08003-276-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37416-foto-08003-276-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment sempre s'ha denominat erròniament com a Can Pitxiu, quanel nom correcte del mas i de la família de propietaris és Can Patxiu. El jaciment pot relacionar-se amb el propers de Cal Mallorquí, Hort d'en Font, Torrent de Rials.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37417","titol":"Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serra","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. FREIXA, Albert (1993). 'Can Serra, Alella'. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Servei d'Arqueologia, Barcelona, p. 168. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 46.","centuria":"II aC-VdC","notes_conservacio":"No es coneix","descripcio":"Els Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez informaren Marta Prevosti de la troballa d'abundants fragments de 'tegulae', 'dolia', ceràmiques fines romanes i d'altres tipus (PREVOSTI 1981, p.46). A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu de l'aparició de nombroses ceràmiques quan es va llaurar el camp. La intervenció, dirigida per Albert Freixa, va permetre delimitar estructures d'època romana arranades, restes d''opus signinum' i un abocador. Finalitzats els treballs, s'acordà el rebliment de les restes, aixecant una mica el nivell original per tal de preservar-les de la plantació de ceps. A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella hi ha diversos materials del jaciment; la majoria de ceràmiques són de producció ibèrica, circumstància que permet pensar que el jaciment no fou ocupat únicament en època romana. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici ni en el camp ni en l'entorn immediat. L'any 2009, durant l'elaboració del Catàleg per la revisió del POUM d'Alella, es van localitzar en superfície abundants fragments de material arqueològic d'època ibèrica i romana: material constructiu, ceràmica comuna, vaixella de taula (sigil·lades), àmfores, etc. La zona amb més densitat de material documentat es troba entre el bosc i el camp erm que hi ha més al nord. Dins el bosc s'observa una sitja excavada furtivament.","codi_element":"08003-277","ubicacio":"Al nord-oest del centre urbà","historia":"Referències orals del Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez a la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'existència de nombrosos fragments de ceràmiques romanes. A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu d'uns treballs agrícoles. La intervenció fou dirigida per Albert Freixa.","coordenades":"41.4970400,2.2994500","utm_x":"441527","utm_y":"4594172","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37417-foto-08003-277-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37417-foto-08003-277-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37417-foto-08003-277-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"No ha estat possible accedir a l'informe o memòria de la prospecció de 1989, potser extraviada.El jaciment pot tenir vinculació amb el proper de Cal Mallorquí","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37418","titol":"Can Sors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sors-0","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1969). 'El Cristianisme en la nostra comarca', Alella, 94, novembre de 1969, pàg. 6. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Alella. pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 47. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró, pàg.. 98 - 99.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"És possible la conservació de restes al subsòl dela masia i el seu entorn.","descripcio":"Lluís Galera donà coneixement, l'any 1969, de l'aparició d'un fragment de T. S. Clara D on hi havia estampada una creu, de doble línia, així com diversos fragments de ceràmica comuna, 'tegula', àmfora i una pedra de molí (GALERA 1969, p.6). La troballa la realitzà el Sr. Felicià Homs, propietari de l'empresa que realitzava uns rebaixos de terreny per construir una caseta, sota la presa del Molí de Can Sors. Les restes van aparèixer a 3 m de fondària. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, es va saber que la pedra de molí es trobava en una casa propera, sense poder-la veure. En el mateix moment, el propietari de Can Sors lliurà a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica un fragment d'una peça circular de ceràmica, que presentava una decoració estampada d'un motiu circular amb una creu en relleu a l'interior, que es repetia a tot el contorn. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici de restes arqueològiques, possiblement a causa de la seva profunditat.","codi_element":"08003-278","ubicacio":"Masia restaurant de Can Sors i entorn","historia":"Notícies històriques del Sr. Lluís Galera, sobre l'aparició d'un fragment de T.S. Clara D durant unes obres realitzades vers la primera meitat de la dècada de 1960, publicades l'any 1969. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial.","coordenades":"41.4829300,2.3051000","utm_x":"441986","utm_y":"4592602","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37418-foto-08003-278-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37418-foto-08003-278-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37418-foto-08003-278-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La ceràmica lliurada pel propietari de Can Sors fou tramesa al Museu de Can Magarola.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37419","titol":"Can Teixidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-teixidor","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. MAYA, J.L. i PONS, E. (1982). Bronze Final, 'L'arqueologia a Catalunya avui', Generalitat de Catalunya, p. 76-77. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.233-243. Làm. XI-XII. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró.","centuria":"","notes_conservacio":"Destruït en part i la resta desconegut","descripcio":"A l'entorn de la masia de Can Teixidor, en els camps que l'envoltaven, s'hi observaren abundants fragments de ceràmica romana vers l'any 1980 (PREVOSTI 1981, 233). El 8 de desembre de 1960 el Sr. Lluís Galera inicià l'excavació d'unes restes de parets en una vinya de pendent suau i amb un petit promontori petri, sense vegetació. Aquest indret és actualment indeterminat. S'hi va documentar un conjunt de mur amb diversos àmbits. A l'oest s'hi documentà una paret de 10 m de longitud obrada amb grans pedres, que conformava un angle recte, al sud, amb una altra similar, de 50 cm d'amplada i 3 m de llargada. Perpendiculars a la primera, s'hi adossaven dos murs d'entre 50 i 60 cm d'amplada i de 1,60 i 2,80 m de llargada, separats entre per un metre de distància. Les restes formaven un mínim de tres àmbits: al nord un àmbit sense nivells arqueològics; al centre una petita cambra rectangular d'un metre d'amplada, on s'hi excavà una fossa per encabir-hi algun tipus de tenalla; al sud un àmbit de 7,90 m de llargada i com a mínim 3 m d'amplada. Aquest darrer presentava les parets de l'interior estucades, predominant el color vermell. Al centre s'hi localitzà un 'dipòsit', del qual se'n conservava un lateral de 5,40 m de llargada, revestit d'estuc vermellós a l'interior. Al centre del 'dipòsit' s'hi documentà una pedra de superfície plana, de 50 cm de llargada. L'excavació proporcionà tot tipus de produccions ceràmiques, predominant, en la vaixella fina, la T.S. Sud gàl·lica, T.S. Hispànica i T.S.Clara A, fet que situa els segles I i II dC com el període de major activitat. També s'hi exhumaren abundants fragments de Campaniana B i alguns de T.S. Clara D, fet que emmarca les restes entre els segles I aC i V dC. També s'hi localitzaren tres motlles de petites escultures. Entre els mesos d'octubre i novembre de 1970 la major part de restes foren destruïdes durant la construcció de la urbanització de Can Teixidor. Durant els treballs de construcció el Sr. Galera va detectar dues sitges en una rasa per a la conducció d'aigua. El 6 de desembre de 1970 va iniciar l'excavació d'una de les sitges. La segona va ser buidada pels obrers de l'obra. No hi ha referències dels resultats de cap de les dues. La Carta Arqueològica d'Alella (1987) exposa que en un indret indeterminat de Can Teixidor s'hi localitzà un vas sencer, dues bases i altres fragments ceràmics, amb decoracions cordades i incises, procedents d'una necròpoli 'hallstàttica'. Es desconeix l'any en què es van localitzar aquestes restes i la persona que les recuperà. La font que cita la Carta Arqueològica no situa a Can Teixidor cap necròpoli, sinó un poblat o restes a l'aire lliure del Bronze Final (MAYA; PONS 1982, p.76-77).","codi_element":"08003-279","ubicacio":"Urbanització cal Teixidor, al límit sud del terme d'Alella.","historia":"Sr. Ll. Galera i col·laboradors el desembre de 1960, excavaren unes habitacions. El desembre de 1970, excavaren unes sitges, en el moment en què el jaciment era destruït per la urbanització dels terrenys.","coordenades":"41.4767600,2.3014000","utm_x":"441672","utm_y":"4591920","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37419-foto-08003-279-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37419-foto-08003-279-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37419-foto-08003-279-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Alguns materials estan dipositats al Museu de la Nàutica del Masnou, inclosos els del Bronze Final. El jaciment romà pot tenir una clara vinculació amb el del carrer Catalunya, adjacents. És proper també als jaciments de la Serreta i Ca l'Aragó, d'Alella, i Bell Resguard, del Masnou.La major part del jaciment es situa en sòl del terme municipal del Masnou.","codi_estil":"79|80|83|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37420","titol":"Carrer Canonge \/ Pont de l'autopista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-canonge-pont-de-lautopista","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, p.17-B i 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.232-233.","centuria":"II aC-VdC","notes_conservacio":"No es coneix","descripcio":"Hi ha diverses notícies de l'aparició de restes en l' indret, d'ubicació poc concreta. Galera i Artés hi situen una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p.17 i 21-A). Marta Prevosti separa les restes en dos jaciments, 'Pont de l'Autopista' i 'Carrer Canonge', segons les informacions facilitades per Ll. Galera i Josep Ramírez, vers 1980 (PREVOSTI 1981, p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez informà de l'existència de restes de ceràmica ibèrica de tot tipus per la zona. Al carrer del Canonge, o en els entorns, es localitzà una possible sitja amb materials romans, entre els quals un as de Tiberi (anvers IMP.CAES.AVG.TR.POT.PON.MAX.P.P.; revers TI.CAESAR C.V.T.), uns amforiscs i una petita gerra de ceràmica grisa ibèrica. Segons M. Prevosti, en la sitja també va aparèixer un fragment de braç de marbre blanc d'una escultura (PREVOSTI op. cit., p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, es parlà amb el Sr. Joan Aragó i Ros, que efectuà la troballa i confirmà que el fragment d'escultura va aparèixer al Torrent del Sistres. Galera i Artés situen correctament la troballa al Torrent del Sistres. Durant la construcció de l'autopista, a l'alçada del pont que la creua, entre Creu de Pedra i Mar i Muntanya, s'hi va excavar una inhumació, de la qual se'n conservava el crani, 'de criatura' i esclafat, sense la part facial i amb càries a les dents, i part de les altres restes òssies, trossejades. La sepultura es constituïa d'una fossa, 'de forma antropomorfa', excavada en el subsòl argilós i orientada en sentit est - oest. L'individu era cobert amb 'tegulae', una de les quals disposant d'un orifici de 1,5 cm de diàmetre (PREVOSTI 1981, p.232). Pot tractar-se d'un enterrament tardor romà o alt - medieval. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no es va observar cap indici de restes arqueològiques en el sector del Canonge, molt urbanitzat. Per contra, en el solar erm situat al sud del punt de l'autopista, entre el lateral est de l'Avinguda d'Alella i el marge nord del Carrer Lleida, es van localitzar alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica, ceràmica comuna romana i fragments de 'tegula'. Destaca un fragment de T.S. Sud gàl·lica que correspon a la meitat d'una base i on s'hi conserva part d'un segell de fàbrica, de tipus cartel·la, on s'hi llegeix 'A', com a darrera lletra.","codi_element":"08003-280","ubicacio":"Entre els barris del Canonge i Mar i Muntanya.","historia":"Restes descobertes pels Srs. Lluis Galera i Josep Ramírez, a finals de la dècada de 1960. No es té constància de cap actuació posterior.","coordenades":"41.4853300,2.2973000","utm_x":"441337","utm_y":"4592874","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37420-foto-08003-280-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37420-foto-08003-280-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37420-foto-08003-280-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment és molt proper als de l'Hort de Cal Magre i la Plana. És molt possible la vinculació entre ells.Es desconeix la ubicació dels materials.","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37421","titol":"Carrer Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-catalunya","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"IIaC - VdC","notes_conservacio":"No es coneix","descripcio":"Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll van localitzar les restes el novembre de 1986 i n'informaren a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Segons ells, en el marge oest del darrer solar del carrer Catalunya, al sud, s'hi va localitzar ceràmiques comunes ibèriques, àmfora ibèrica, un fragment de ceràmica grisa ibèrica de factura tardana, fragments de 'tegula' i un rebuig de cocció de ceràmica. No s'hi van observar estructures. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi observà cap indici de restes arqueològiques. El solar és enjardinat.","codi_element":"08003-281","ubicacio":"Carrer Catalunya","historia":"Referències orals de Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Les restes foren localitzades per ells el novembre de 1986. Ramon Coll en confirmà la noticia durant la revisió del Catàleg d'Alella.","coordenades":"41.4789100,2.3014400","utm_x":"441677","utm_y":"4592158","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37421-foto-08003-281-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37421-foto-08003-281-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37421-foto-08003-281-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment és limítrof amb el de Can Teixidor. Pot tractar-se del mateix establiment. És proper als jaciments de Ca l'Aragó i La Serreta, d'Alella, i el Bell Resguard, del Masnou.","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37422","titol":"Hort de Cal Magre; Hort d'en Pareras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hort-de-cal-magre-hort-den-pareras","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1949). 'La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià'; dins MVSEV. Mataró, pàg. 119 i 121. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg.. 243 i 244.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"No es coneix","descripcio":"Lluís Galera publicà, l'any 1949, la troballa a l'Hort d'en Pareras d'una 'destral un xic barroera, que presentava una accentuada polimentació en el tall'. També, en la mateixa horta, hi observà 'una paret còncava i fumada', que s'interpreta com les restes d'un forn, així com diverses peses de teler d'argila cuita (GALERA 1949, p.119-121). Lluís Galera i Salvador Artés situen en l' indret una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). Marta Prevosti, que registra l'Hort del Magre i l'Hort d'en Pareras com a dos jaciments diferents, hi cita també l'aparició de dues pedres de molí, una a cada horta (PREVOSTI 1981, p.243-244). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es va poder veure una d'aquestes dues pedres, situada al costat de la barraca de l'Hort de Cal Magre. En la Carta es cita la localització, enfront el camp, d'una sepultura d'infant tapada per una 'tegula', durant les obres de construcció de l'autopista, 'on actualment hi ha un pont'. És possible que aquesta inhumació correspongui a la que s'inclou en el jaciment del Carrer Canonge \/ Pont de l'Autopista. La informació fou facilitada per Bartomeu Llinàs l'any 1987. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'observà que l'horta que limita amb el Camí del Mig fou notablement rebaixada feia pocs anys, condicionant el terreny per al seu ús agrícola. En el talús que limita amb el Passeig de la Creu de Pedra no s'hi observaren restes. Tampoc no es localitzà la pedra de premsa que s'observà l'any 1987, potser desapareguda.","codi_element":"08003-282","ubicacio":"Al sud-oest del centre urbà, a la zona de la Creu de Pedra","historia":"Jaciment descobert pel Sr. Pere Pareras, segons el Sr. Lluís Galera, que publicà la notícia de les troballes l'any 1949. Referències orals del Sr. Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació.","coordenades":"41.4869500,2.2952900","utm_x":"441171","utm_y":"4593055","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37422-foto-08003-282-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37422-foto-08003-282-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37422-foto-08003-282-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment pot estar vinculat als de la Plana i carrer Canonge \/ Pont de l'Autopista, molt propers.","codi_estil":"78|79|80|83|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37423","titol":"Hort d'en Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hort-den-font","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"No es coneix. Possiblement molt afectat pels conreus.","descripcio":"En l' indret, Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975 (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) que en el marge d'una terrassa de l'hort aparegué una rasa plena de ceràmiques romanes i que en el torrent de Rials, que passa a l'est de l'hort, hi trobà un pivot d'àmfora en una rasa que s'obrí per enterrar una canalització. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà en superfície cap indici de restes arqueològiques, si bé l'existència de diversos hivernacles i plantacions en dificultaren l'observació.","codi_element":"08003-283","ubicacio":"marge est del Torrent de Rials","historia":"Ll. Galera i S. Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975. Referències orals proporcionades per Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació, únicament la recollida de material superficial.","coordenades":"41.4908200,2.3054300","utm_x":"442021","utm_y":"4593478","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37423-foto-08003-283-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37423-foto-08003-283-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37423-foto-08003-283-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"No es té notícia de la conservació de materials. És possible la vinculació del jaciment amb els propers del torrent de Rials i Can Patxiu.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37424","titol":"La Plana; Alella - Autopista ; Cal Petxo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-plana-alella-autopista-cal-petxo","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BARRAL, Xavier (1978). 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universitat de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FABRE, G. et alii (1984). 'Inscriptions romaines de Catalogne I. Barcelone (sauf Barcino)'. Paris, núm.81, làm. XXVIII. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. MIRÓ, J. (1983). 'La producció d'àmfores al Maresme. Una síntesi'. Laietània, 2-3. Mataró, 1982-83, p. 229. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàgs. 220-232. Làm. X-XI. SANAHUJA, S.E (1971). 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña'. Pyrenae, 7. Barcelona, pàg. 84, fig.18,1.","centuria":"I aC-IV dC","notes_conservacio":"Les restes localitzades durant la construcció de l'autopista foren destruïdes. En els camps restants és molt possible la conservació de diverses estructures, especialment als sectors més elevats dels camps i en la fondalada vers el Torrent del Sistres.","descripcio":"En el sector denominat popularment 'la Plana', indret d'excel·lent situació geogràfica, s'hi ha localitzat, com a mínim des de mitjan segle passat, nombroses restes arqueològiques. Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una luxosa vil·la romana, de tipus rural, sobre la base de la localització, possiblement dispersa, de fragments de 'dolium' i d'àmfores, diverses 'pipes' de terra cuita, un fragment de mosaic amb tessel·les de marbre, un fragment d'una làpida funerària, també de marbre, i una terracota d'un déu lar. També esmenten diverses inhumacions amb 'tegula' i amb monedes de Constantí i Galiè localitzades al marge dret del 'torrent de l'Anguera' (GALERA; ARTÉS 1975, p 21-22). Durant les obres de construcció de l'autopista C-32 (antiga A-19), entre els anys 1967 i 1968, Galera i diversos aficionats van realitzar diverses excavacions d'urgència de les restes que anaven apareixent. L'àrea on es localitzaren estructures comprenia un tram d'uns 550 m, entre els torrents del Sistres i de Vallcirera. Les restes apareixien a uns 50 cm de la superfície. La ubicació de les restes és força imprecisa, essent les descripcions i els croquis que se n'ha publicat (PREVOSTI 1981, p.220) de poca precisió. S'hi va localitzar una habitació de planta rectangular, de 3,10 per 2,40 m, on hi restava una possible llar, un forn, del qual se'n va excavar la cambra i 'el corredor de vent' i, a prop d'aquest, un enterrament de 'tegulae', que, segons s'esmenta, estava buit. El croquis de les restes, publicat per M. Prevosti, assenyala dos enterraments. També s'hi excavà una cisterna, conservava entre 30 i 40 cm de parets estucades i convergents vers el fons, i un dipòsit de planta quadrangular, amb un rebliment d'abundants restes de ceràmica. D'altra banda s'esmenta l'aparició d'un mínim de dues sitges, una d'elles reblerta amb nombrosos fragments d'àmfora (Pascual 1) amb deformacions de cocció. En el croquis publicat per M. Prevosti i en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) situen, tocant al Torrent del Sistres, dos forns romans, un d'ells de planta rectangular, que l'any 1987 encara eren visibles i 'en un estat deplorable de conservació'. Barral hi situa, a més, un fragment de mosaic d'opus signinum', decorat amb cinc cubs de marbre blanc, de 10 per 6 cm (BARRAL, 1978). Prevosti també hi cita una pedra, de Montjuïc, de forma cúbica, d'uns 50 cm, amb fulles d'acant esculpides en un angle (PREVOSTI op.cit, p.220). El conjunt de ceràmiques recollides, nombrós i de tot tipus de produccions romanes, indica una ocupació del jaciment entre el segle I aC i el segle IV dC. També s'hi va localitzar tres monedes del segle IV i alguns estris de ferro. Les restes semblen correspondre a una vil·la o com a mínim a un establiment productiu de notable riquesa. En les publicacions s'ha interpretat que a la zona dels camps de Cal Petxo s'hi situaria la 'pars urbana', mentre que les restes localitzades durant la construcció de l'autopista constituirien elements de la 'pars rustica'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es van observar fragments d'àmfora local (Pascual 1), de ceràmica de cuina africana i de ceràmica comuna en el camp situat al marge oest del Torrent del Sistres. A l'entrada del camp central de la Plana, en el marge est, on es subjecta la reixa de ferro i on es conserva un petit promontori més elevat que la resta del terreny, hi ha una estructura de pedres que conté abundants fragments de 'tegula'. En el mateix camp també s'hi ha localitzat fragments de T.S. Sudgàl·lica.","codi_element":"08003-284","ubicacio":"Entre els torrent de Sistres i de Vallcirera, a l'oest de terme d'Alella.","historia":"Recollida de material superficial durant les dècades de 1950 i 1960. El Sr. Lluís Galera i els seus col·laboradors (T.Llinàs i J. Ramírez) entre 1967-68, durant les obres de construcció de la C-32, excavaren durant diversos caps de setmana o quan les màquines paraven, sense permís dels constructors.","coordenades":"41.4829600,2.2939200","utm_x":"441053","utm_y":"4592613","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37424-foto-08003-284-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37424-foto-08003-284-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37424-foto-08003-284-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S'hi ha d'incloure una sitja localitzada a l'est del Torrent del Sistres amb ceràmiques 'de tradició ibèrica', fragments d'àmfora i un cos sencer d'àmfora possiblement Pascual 1, plena de calç, entre d'altres, que M. Prevosti cita en el jaciment 'Torrent del Sistres'. El forn que s'hi esmenta és possiblement un dels dos que toquen al torrent i que s'han esmentat en la descripció. Un braç de marbre pertanyent a una estàtua, localitzat en el mateix Torrent del Sistres, també podria incloure's en el mateix jaciment.Es desconeix la ubicació dels materials.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37425","titol":"La Serreta; Costat esquerre de la zona esportiva de Can Teixidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-serreta-costat-esquerre-de-la-zona-esportiva-de-can-teixidor","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21. MALUQUER, J. et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, 1982, pàg. 20. MALUQUER, J. et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 232.","centuria":"I- V dC","notes_conservacio":"És possible la conservació de restes en algunsector dels camps, si bé els treballs agrícoles probablement han malmès gran part de les possibles restes.","descripcio":"Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez afirmà haver descobert el possible jaciment entre els anys 1959 i 1960. En els camps s'hi localitzaren fragments d'àmfora romana amb marca al pivot (indeterminada). També es cita la troballa d'alguns materials que Lluís Galera i Salvador Artés (GALERA; ARTÉS 1975 p.21-22) situen a la Plana i no a la Serreta. En la Carta Arqueològica es situa el jaciment en els terrenys que ocupa actualment la zona esportiva de Can Teixidor. Segons Maluquer i altres el jaciment correspon a un poblat ibèric (MALUQUER et aliï 1982, p.20). Es desconeix en base a quines dades es realitza aquesta interpretació, molt dubtosa. Galera i Artés (GALERA; ARTÉS op. cit. p.21-A) també hi situen una 'troballa preromana'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) únicament s'ha observat algun fragment aïllat de ceràmica (àmfora local, ceràmica comuna i 'tegulae') en el sector dels camps que limiten amb el carrer La Vinya i en els talussos dels camps més propers a l'autopista.","codi_element":"08003-285","ubicacio":"al sud del terme municipal, entre l'autopista C-32 i el barri de Can Teixidor","historia":"Referències orals proporcionades per Lluís Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. Referències orals proporcionades per Josep Ramírez durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), afirmant haver descobert el jaciment el 1959. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial.","coordenades":"41.4800000,2.2959300","utm_x":"441218","utm_y":"4592283","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37425-foto-08003-285-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37425-foto-08003-285-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37425-foto-08003-285-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'àrea delimitada és limítrof al nord amb el jaciment de la Plana, essent probablement ambdós el mateix jaciment. També és proper al jaciment del Carrer Canonge \/ Pont de l'Autopista i alde Ca l'Aragó.Es desconeix la ubicació dels materials.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37426","titol":"Nucli històric; Can Companyó ; Plaça de l'Ajuntament; Hort de la rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-historic-can-companyo-placa-de-lajuntament-hort-de-la-rectoria","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, Salvador (1964). 'Les cases del poble i el creixement de la població', Alella, 39, març. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, J. (2000). Cartes al director, Alella, 248, abril 2000 p.7. FONT, J.(2000). 'Patrimoni arqueològic vs obres urbanes: Alella, un cas més', Alella, 251, octubre - novembre 2000, p. 21-23. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg.. 22 i 23. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg.. 245 i 246. REVISTA ALELLA(1973). 'Alella mil anys enrere', Alella núm. 132-133, març - abril de 1973, pàg. 3. Editorial.","centuria":"I-XX dC","notes_conservacio":"Parcialment destruït en les àrees afectades per obres.Probablement roman en bona conservació gran part del jaciment.","descripcio":"El nucli històric d'Alella comprèn l'espai des d'on originàriament s'ha establert i evolucionat la població no dispersa del municipi. L'àrea inclou diversos edificis de valor històric i arquitectònic que responen també a l'interès i valoració des del punt de vista arqueològic. En destaca l'església parroquial de Sant Feliu (BCIN, BOE 29\/06\/1985), amb part de l'edifici d'estil romànic i documentada ja l'any 993 i les masies d'època moderna de Can Lleonart, Can Companyó, Cal Barquer o Ca la Librada, totes elles amb documentació de la seva existència, havent estat l'edifici possiblement reformat, des dels segles XIV. L'any 1973 es publicà l'aparició de materials romans al subsòl de Can Companyó (Ed. rev. Alella, 1973, p. 3), notícia confirmada l'any 1975 per Salvador Artés, propietari de la finca (GALERA; ARTÉS 1975, p.22-23). Marta Prevosti també recull la informació, esmentant la localització, durant unes obres en l'eixida de la casa, de ceràmiques romanes i d'un as de Vespasià o Titus, amb l'anvers gastat i el revers amb la llegenda '...S.C' (PREVOSTI 1981, p.245). La Carta Arqueològica d'Alella (1987) assenyala que, durant la realització de la mateixa, Salvador Artés en negà l'aparició. Durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) Josep Fluxà, aficionat d'Alella, informà de la localització i destrucció parcial d'un mur d'època romana durant les obres de construcció del soterrani de l'escenari de l'Hort de la Rectoria. El mur, del qual en roman part en el subsòl de l'actual aparcament, estava situat a l'entorn d'1,5 m de fondària i ubicat en diagonal respecte l'actual escenari, en sentit sud est - nord oest. El Sr. Fluxà, en realitzà un croquis i sol·licità el trasllat de les terres a Can Magarola, on, juntament amb altres, aficionats, la van garbellar. Entre els materials hi va aparèixer una moneda romana, una d'ibèrica i una d'indeterminada, ceràmica romana (l'equip que revisava el catàleg va poder veure fragments de 'dolium', d'àmfora local i d''opus signinum' a la Masia-Museu de Can Magarola), ceràmica ibèrica i fragments de vidre. També durant la revisió del Catàleg, Josep Font informà de l'aparició de diverses restes. A mitjan de la dècada de 1980, durant la instal·lació de serveis al lateral oest de la Plaça de l'Ajuntament es van seccionar nombroses inhumacions de l'antic cementiri, medieval i\/o modern, situat darrera l'absis de l'església. L'any 2000, durant les obres de reforma del carrers del centre urbà, va observar la destrucció d'estructures romanes a la Plaça de l'Ajuntament, a 3 m davant de Cal Barquer, quan es realitzava una rasa per a la col·locació de serveis. S'hi observava l'existència d'un mínim de dues estructures, possibles murs, i una seqüència estratigràfica amb cendres i morter de calç, entre d'altres. A la terrera de l'obra s'hi va localitzar una vora de 'dolium' i una base d'una copa de T.S.Hispànica. Les restes apareixien a uns 40 cm de la superfície i fins a 1,5 m de fondària. També s'observà el seccionament de nombrosos murs d'època medieval o moderna al llarg dels carrers Dom Bosco i Rector Desplà i de la necròpolis de la Plaça. Així mateix, es localitzà un pivot d'àmfora tarraconense al mig del Torrent de Vallbona, a l'alçada del carrer Anselm Clavé. J. Font realitzà fotografies de les restes seccionades. L'any 2002, les obres de reforma del carrer Balmes també van seccionar antigues estructures. En el mateix carrer s'hi va localitzar un fragment de ceràmica decorada en verd i manganès. El conjunt de restes indica un origen romà per al centre del poble, essent l'àrea de localització de notables dimensions. El jaciment romà pot correspondre a un establiment rural de certa magnitud, si bé cal no descartar la possibilitat de que es tracti d'una vil·la ubicada entre les dues rieres. És possible la continuïtat de l'ocupació de l' indret en l'alta edat mitjana, justificant la construcció de l'església romànica i del nucli medieval.","codi_element":"08003-286","ubicacio":"Alella","historia":"Notícies històriques de Salvador Artés sobre l'aparició de materials romans al subsòl de Can Companyó, publicades l'any 1975. Referències orals proporcionades per Josep Fluxà durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) sobre l'aparició d'estructures romanes a mitjan de la dècada de 1980 a l'Hort de la Rectoria. Notícies de Josep Font sobre l'aparició d'estructures romanes a la Plaça de l'Ajuntament l'any 2000, publicades l'any 2000 i referències orals del mateix durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004).","coordenades":"41.4938600,2.2948200","utm_x":"441138","utm_y":"4593823","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37426-foto-08003-286-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37426-foto-08003-286-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37426-foto-08003-286-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En les notícies publicades, Josep Font descriu erròniament que el fragment de Terra Sigil·lada localitzat a la Plaça de l'Ajuntament és aretina, ja que la peça és de producció hispànica, com es va comprovar en la revisió el Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004).","codi_estil":"83|85|94|98|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37427","titol":"Pedrera de Font de Cera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-de-font-de-cera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques presenta en el lateral sud i en la seva part superior, a 55 cm del coronament, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit transversal. La separació entre elles és d'uns 8 cm. Les clivelles mesuren entre 17 i 21 cm de llargada, entre 8 i 12 cm d'alçada i entre 7 i 10 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. Al davant de la roca, en el lateral sud, a uns 3 m, s'hi observa un petit mur d'una sola filada de pedres de granit, unides en sec, la major part d'ell amagat per la pinassa i el sediment arenós. El mur, disposat en sentit est - oest, té un mínim de 4,80 m de llargada, adossant-se en l'extrem oest amb una altra roca de notables dimensions. L'extrem est no és visible. A les darreres pedres visibles d'aquest sector, s'hi adossa perpendicularment un altre muret de característiques semblants, de 70 cm de llargada visible. Al nord est de l'esmentada roca, a uns 5 m, se'n localitza una altra on s'hi observa l'empremta de l'extracció d'un gran bloc, al lateral superior est. La concavitat produïda per l'extracció presenta una planta rectangular, lleugerament irregular, d'1,50 per 1,60 m. Les parets del tall són rectes en els laterals sud i oest, amb una fondària d'entorn els 65 cm; en els laterals nord i est són irregulars i inclinats vers el fons, pla en la part central. En aquests dos laterals, nord i est, s'hi conserven les empremtes de les diverses clivelles realitzades per a l'extracció del bloc mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entorn els 4 cm i de poc més d'1 cm de profunditat, estant disposades de forma alineada transversalment i separades entre elles per uns 8 cm. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora en la segona roca, testimoni de l'extracció d'un bloc de granit mitjançant l'esmentada tècnica. També ho confirmen els propers paral·lels de les pedreres del Bosc de Can Cabús i del Torrent d'en Cabús. Els murets situats davant la primera roca delimiten un espai semitancat entre aquests i les roques naturals. No és possible determinar, en l'estat actual, si aquest espai fou delimitat 'ex professo' amb una finalitat determinada o si bé es murs corresponen a feixes de conreu que casualment fixen la petita àrea. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània.","codi_element":"08003-287","ubicacio":"límit sud del barri de Font de Cera","historia":"Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella.","coordenades":"41.5103500,2.2982000","utm_x":"441435","utm_y":"4595651","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37427-foto-08003-287-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37427-foto-08003-287-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37427-foto-08003-287-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Contemporani|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment és limítrof amb els de Can Cues i la Vinya d'en Tito Serra. També és proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús i al jaciment romà del Bosc de Can Cabús.","codi_estil":"83|98|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37428","titol":"Pedrera del bosc de Can Cabús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-del-bosc-de-can-cabus","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques, fragmentada, d'uns 2 m d'alçada i 3 d'amplada, presenta en l'extrem dret del lateral nord, a 30 cm de l'angle amb el lateral oest, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit longitudinal. La separació entre elles és d'uns 5 cm. Les clivelles mesuren uns 14 cm de llargada, entre 5 i 6 cm d'amplada i també entre 5 i 6 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora amb els propers paral·lels de les pedreres de Font de Cera i del Torrent d'en Cabús. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània.","codi_element":"08003-288","ubicacio":"Bosc de Can Cabús","historia":"Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella.","coordenades":"41.5115200,2.3001800","utm_x":"441601","utm_y":"4595780","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37428-foto-08003-288-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37428-foto-08003-288-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37428-foto-08003-288-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Contemporani|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment és limítrof amb les restes romanes del Bosc de Can Cabús i també proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús, la Pedrera de Font de Cera i la Vinya d'en Tito Serra.","codi_estil":"83|98|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37429","titol":"Pedrera del Torrent d'en Cabús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-del-torrent-den-cabus","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques, d'uns 90 cm. de llargada, 1,60 d'amplada i 60 cm de gruix, presenta un conjunt de 7 empremtes de clivelles realitzades per a l'extracció d'un bloc de la roca mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entre 4 i 5 cm i de poc més d'1 cm. de profunditat, estant disposades de forma alineada longitudinalment i separades entre elles per uns 10 cm. Les clivelles es situen en el lateral oest de la roca. S'observa que la roca, de posició inclinada, s'ha desprès d'una roca de majors dimensions situada al seu nord i sobre la qual encara s'hi recolza lleugerament. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les restes de les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora amb els propers paral·lels de les pedreres de Font de Cera i del Bosc d'en Cabús. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per al conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània.","codi_element":"08003-289","ubicacio":"Nord d'Alella, en la vessant sud de la Serra de Marina","historia":"Jaciment inèdit fins al moment, localitzat en el mes de setembre de 2004, durant les prospeccions realitzades per a la realització del present catàleg.","coordenades":"41.5128300,2.2993700","utm_x":"441535","utm_y":"4595926","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37429-foto-08003-289-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37429-foto-08003-289-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37429-foto-08003-289-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Contemporani|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El jaciment és proper als de la pedrera de Font de Cera, Can Cues, Vinya d'en Tito Serra, Bosc de Can Cabús i pedrera del Bosc de Can Cabús.","codi_estil":"83|98|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37430","titol":"Torrent de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàg. 47.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"Indeterminat","descripcio":"Josep Ramírez informà Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'aparició de ceràmiques romanes en superfície, en uns camps propers al Torrent de Rials (PREVOSTI 1981, p.47). Es tracta d'una notícia confusa. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es considera que pot tractar-se del mateix jaciment que l'Hort d'en Font, si bé la descripció de la situació realitzada per la Dra. Prevosti sembla indicar que l' indret s'ubica al marge est del torrent. En el plànol de situació dels jaciments inclosos en la seva publicació, Prevosti l'ubica, efectivament, en aquesta àrea, si bé al sud de l'autopista. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, els membres de la Masia - Museu Can Magarola no van aportar més dades sobre el jaciment. És possible que el jaciment estigui situat al marge est del Torrent de Rials, segons la descripció original publicada per Prevosti. La relació amb el jaciments de l'Hort d'en Font i Can Patxiu és molt probable. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va observar cap tipus d'indici de restes arqueològiques. Els camps es disposen en diverses terrasses i molt d'ells són coberts per hivernacles, dificultant l'observació de sòl.","codi_element":"08003-290","ubicacio":"Marge est del Torrent de Rials","historia":"Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980.","coordenades":"41.4901000,2.3061200","utm_x":"442078","utm_y":"4593397","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37430-foto-08003-290-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37430-foto-08003-290-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37430-foto-08003-290-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"No es té notícia de la conservació de materials. Cal relacionar el jaciment amb els propers de l'Hort d'en Font i Can Patxiu.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37431","titol":"Urbanització Mar i muntanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/urbanitzacio-mar-i-muntanya","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALBANY, J., GARRIGA, N., MAJORAL, M., COLL, R. i FLUXÀ, J. (2008) Microdesgaste y patología dental en la población de la Edad de Bronce de 'Mar i Muntanya' (Alella, Barcelona). Revista Española de Antropología Física 28: 25-34. GALERA, Lluís (1949). 'La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià.'. MVSEV. Mataró, pàgs. 119 i 120. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg.. 18 - 21. MALUQUER, J. (1948). Cripta sepulcral de la urbanización 'Mar y Montaña' de Alella. Ampurias, IX-X. Barcelona, 1947-48, pàg. 269-272.","centuria":"","notes_conservacio":"És possible la conservació de part de les restes o possibles altres estructures en el subsòl de les finques actuals i en alguns espais sense edificar.","descripcio":"El Dr. Maluquer publicà el maig de 1947 la localització, durant els treballs de rebaix del sòl d'unes parcel·les a la urbanització Mar i Muntanya, d'una fossa que contenia diverses inhumacions. Les restes foren excavades pel mateixos obrers (MALUQUER 1947, p. 269-272). Segons consta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987), el Sr. Aragó, d'Alella, va participar també en les excavacions, mentre que Lluís Galera va fer-ne fotografies. El Dr. Maluquer visità l' indret el juliol del mateix any i observà encara l' indret exacte de la troballa. Les restes van aparèixer en la parcel·la núm. 99 de la urbanització, actual núm. 6 del Carrer Tarragona, en un talús d'1,60 m d'alçada. Es tractava d'una fossa artificial de planta indeterminada i secció hemisfèrica, de 2,30 m d'amplada i 1,01 m d'alçada, situant-se la part superior a 60 cm del sòl original del solar. Al seu interior s'hi dipositaven diverses inhumacions, amb discrepància respecte la seva col·locació. Segons uns obrers les restes òssies estaven disperses i, segons altres, els individus estaven alineats i amb orientació contraposada; altres afirmaven també que fins i tot estaven col·locats en diversos pisos (MALUQUER op.cit., p269-272). També s'hi localitzà una tenalla de ceràmica, sencera, que contenia el cos d'un infant. La tenalla, que es conserva al Museu de Can Magarola, és de forma ovoide, fons convex i presenta quatre elements de prensió horitzontals, en forma de llengüeta. Segons Maluquer, la fossa no s'excavà completament, restant una part intacta al fons i presumiblement també en uns 50 cm pel lateral oest. Un cop buidada la fossa, el obrers la rebliren de pedres per tal que no s'esllavissés. En un talús de la parcel·la contigua, el Dr. Maluquer hi observà també restes humanes. Les restes semblen respondre a una fossa sepulcral d'inicis de l'Edat de Bronze, a jutjar per les característiques de la tenalla de ceràmica. Actualment (2004) la zona està plenament urbanitzada i no és possible observar cap element relacionat amb les restes.","codi_element":"08003-291","ubicacio":"C. Tarragona, 6","historia":"Notícia publicada el 1947 pel Dr. Maluquer, que estiuejava al Masnou, a partir de les notícies de Tersol, dibuixant del Museu Arqueològic de Barcelona. Les restes humanes foren traslladades al cementiri d'Alella. La tardor de l'any 2000, Josep Fluxà, Ramon Coll, Jordi Galbany i d'altres van recuperar les restes òssies per iniciar-ne l'estudi antropològic, segons informació proporcionada per Ramon Coll durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004).","coordenades":"41.4837900,2.2998200","utm_x":"441546","utm_y":"4592701","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37431-foto-08003-291-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37431-foto-08003-291-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37431-foto-08003-291-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987) la tenalla de ceràmica fou traslladada a l'Ajuntament. Posteriorment Josep Fluxà, d'Alella, la restaurà, el 23 d'agost de 1987, la diposità al Museu de Can Magarola.","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37432","titol":"Vinya del Rei; Bosc de Cal Baró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vinya-del-rei-bosc-de-cal-baro","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 244.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"No es coneix","descripcio":"Josep Ramírez informà la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de la troballa superficial de ceràmiques romanes, sense especificar-ne el tipus, sota un petit bosc de pins (PREVOSTI 1981, p.244). L'any 1987, en realitzar-se la Carta Arqueològica d'Alella, no s'hi van apreciar restes arqueològiques. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà cap indici de restes arqueològiques al bosc de pins existent en ambdós costats de la part sud del carrer Tèlia.","codi_element":"08003-292","ubicacio":"barri de Nova Alella, al sud-oest del centre urbà.","historia":"Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial.","coordenades":"41.4912000,2.2913400","utm_x":"440845","utm_y":"4593530","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37432-foto-08003-292-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37432-foto-08003-292-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37432-foto-08003-292-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La denominada Vinya del Rei estava situava sobre la part alta de l'àrea delimitada, entre el Carrer Vinya del Rei i el bosc del cementiri. El bosc on es situa el jaciment formava part de la finca de Cal Baró.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37433","titol":"Vinya del senyor Mañas; Can Coll ; Mas Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vinya-del-senyor-manas-can-coll-mas-coll","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. COLL, Ramon (1988). ' Nota sobre les excavacions arqueològiques a Mas Coll (Alella, El Maresme)'. Alella, 200. Alella, pàg. 41. COLL, R. i CAZORLA, F. (1993). ' Can Coll. Alella.'. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 167. COLL, R.; PERA, J.; CAZORLA, F.(2001). 'El jaciment romà de Mas Coll. Alella. El Maresme.', XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró, pàg.. 219-238. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 244.","centuria":"I -II dC","notes_conservacio":"La majoria del jaciment ha estat destruït","descripcio":"A finals de la dècada de 1970, en obrir-se el carrer de La Selva, van aparèixer en el marge nord del vial diverses parets de factura romana i es trobà superficialment un amforisc i un vas de T.S. Lucente (f. Lamb. 28). Posteriorment la Dra. Marta Prevosti visità l' indret i hi observà fragments de 'tegulae', àmfora, ceràmica comuna, ceràmica de parets fines i un fragment de T.S.Clara A (PREVOSTI 1981, p.244). L'any 1982 els aficionats del Museu d'Alella hi van exhumar una àmfora bètica f. Belt. II A, sencera, localitzada 'in situ' en l'angle entre dos murs. L'excavació es limità a la realització d'un forat per a l'extracció de l'àmfora. Sense cap tipus de control arqueològic, l'any 1986 es començà la construcció d'una casa en el solar, destruint probablement gran part de les restes. Entre el gener i el febrer de 1987 s'hi va realitzar una excavació d'urgència, dirigida per Ramon Coll i Joaquim Pera, en motiu de la construcció d'una piscina. L'actuació consistí en l'excavació d'una franja de 8,5 m de llargada, seguint el traçat del carrer, i d'entre 3 i 1,75 m d'amplada, dividida en dos quadres. S'hi documentà un recinte o habitació format per tres parets realitzades amb pedres de granit local lligades amb argila; la paret oest hauria desaparegut en construir-se el carrer. L'amplada mitjana dels murs era de 50 cm, conservant en la part est entre 1,40 i 1,60 m d'alçada, mentre que en l'oest, tocant al carrer, apareixien arrasades fins al subsòl natural. No es constatà cap rasa de fonamentació, essent les parets construïdes sobre aquest subsòl. El paviment del recinte el formaria així mateix el nivell geològic. L'estrat d'enderroc, aparegut també a l'exterior de l'habitació, estava format per argila i grans quantitats de pedra, 'tegulae', 'imbrices' i alguns fragments de tovot i d''opus signinum'. Els directors de l'excavació plantegen la hipòtesi de l'ensorrament de la teulada en direcció SE, produït de manera sobtada. En aquest nivell s'hi recuperà alguns fragments de ceràmica Campaniana A, un fragment de T.S. Sud gàl·lica, T.S.Hispànica, T.S. Africana A, ceràmica de cuina africana, abundant terrissa comuna, àmfora (f. Dr.7-11 i Pascual 1) i fragments de 'dolia'. Destaquen també una anella i dos claus de ferro, tres fragments de separadors de cuita, un fragment de ponderal, un possible opercle i tres peces de terracota de forma triangular convexa. A l'interior del recinte, sota l'enderroc, es localitzà directament el sòl d'ocupació, constituït pel terreny natural. Retallant aquest estrat, s'hi documentà un forat de pal, de 41 cm de diàmetre màxim i una fondària de 50 cm. A l'exterior, destaca la localització de dos estrats amb cendres i amb nombrosa presència de terrisses cremades i abundants rebuigs de forn. Les restes correspondrien a un possible establiment rural que ben a prop disposaria d'un forn de cocció de ceràmiques comunes, del qual els estrats amb rebuigs en serien una possible escombrera. S'hi produirien olles f. Vegas 1, pàteres f. Vegas 20, cassoles de vora bífida imitació d'importacions i gerres f. Vegas 38. Es desconeix la cronologia fundacional de l'establiment, si bé podria estar entorn finals del segle I aC i inicis del segle I dC. L'amortització pot datar-se vers inicis del segle II dC. Actualment (2004) les restes son cobertes per un talús que protegeix la piscina de la finca.","codi_element":"08003-293","ubicacio":"Carrer de La Selva, 28","historia":"Les restes les detecten inicialment Luís Galera, B. Llinàs i J. Ramírez a finals dels anys setanta, quan l'obertura del carrer de la Selva afecta diverses estructures. L'any 1982 els aficionats del Museu d'Alella exhumen una àmfora sencera. L'any 1986 es construeix una casa en el solar on havien aparegut les restes, destruint-ne la major part. L'any 1987 s'hi realitza una excavació d'urgència en motiu de la construcció d'una piscina. La intervenció fou dirigida per Ramon Coll i Joaquim Pera, amb membres de l'AECC de Premià de Mar, aficionats del Museu d'Alella i estudiants de la Universitat de Barcelona acompanyats de Marta Prevosti.","coordenades":"41.5027700,2.2820900","utm_x":"440084","utm_y":"4594820","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37433-foto-08003-293-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37433-foto-08003-293-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37433-foto-08003-293-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella s'hi conserven diverses caixes dels materials procedents de l'excavació d'urgència de 1987.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37434","titol":"Plàtans de Vallbona - Garrofers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-vallbona-garrofers","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest element lineal està format per 71 plàtans de dimensions mitjanes ubicats a la via pública, amb perímetres de soca i de volta de canó d'entre 0,50 i 1 metre de perímetre. L'alçada d'aquests individus supera els 10 metres i les copes, els 8 metres.","codi_element":"08003-294","ubicacio":"Passeig de Marià Estrada i carrer d'Antoni Borrell (nucli Vallbona - Garrofers).","historia":"","coordenades":"41.4992300,2.2912600","utm_x":"440846","utm_y":"4594421","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37434-foto-08003-294-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37434-foto-08003-294-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A finals de 2009 es va dur a terme la reposició de diversos plataners que amb els anys havien mort al passeig Marià Estrada. Periòdicament s'hi duen a terme treballs de poda atèsque és una via de comunicació molt important del municipi.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37435","titol":"Camí de Can Teixidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-teixidor","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que comença davant del carrer del Llaüt de la urbanització de Can Teixidor, darrera els laboratoris Alcon. És de terra i té una amplada mitja d'uns 3 metres que varia en funció del tram i una distància real tenint en compte el relleu de 220, 22 metres. Comença amb un lleuger descens en direcció oest, tot seguit gira a l'esquerra en direcció sud i es torna a adreçar cap a ponent en direcció Montgat. El torrent de Ca l'Estela en separa els dos termes municipals. El camí continua dins de Montgat.","codi_element":"08003-295","ubicacio":"Urbanització Can Teixidor","historia":"","coordenades":"41.4767800,2.2960700","utm_x":"441227","utm_y":"4591925","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37435-foto-08003-295-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37435-foto-08003-295-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441412; y= 4592150; z=47Les UTM del punt final són: x = 441260; y= 4592049; z=26","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37436","titol":"Camí de la Serreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-serreta","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que comença davant del carrer Vives Nolasco de la urbanització de Can Teixidor. És de terra i té poca amplada, que varia en funció del tram i ben aviat es perd amb la vinya que ressegueix. La seva distància real tenint en compte el relleu és de 383,03 metres. Comença amb una lleugera pendent en direcció nord-oest. Ben aviat es confon amb la terrassa de vinya que va resseguint, tot seguit gira en direcció llevant i es situa entre la vinya, a migdia, i l'AP-7, al nord. Fa una ziga-zaga per continuar pujant fins arribar a una finca..","codi_element":"08003-296","ubicacio":"La Serreta - Urbanització Can Teixidó","historia":"","coordenades":"41.4807100,2.2934100","utm_x":"441008","utm_y":"4592364","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37436-foto-08003-296-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37436-foto-08003-296-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441182; y= 4592415; z=56Les UTM del punt final són: x = 441249; y= 4592646; z=70","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37437","titol":"Camí del Mig de llevant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-mig-de-llevant","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que s'orienta d'oest a est des del nucli urbà d'Alella i s'adreça en direcció cap a Masnou i Teià. Actualment discorre paral·lel a l'AP 7. A partir del Passatge del Sot del Marquès és de terra, amb una amplada variable, que en algunes ocasions només permet el pas d'un vehicle. El límit de llevant coincideix amb el Fondo de Rials. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 724 metres.","codi_element":"08003-297","ubicacio":"Al SE del nucli urbà. Paral·lel a l'AP7","historia":"","coordenades":"41.4904700,2.3020200","utm_x":"441736","utm_y":"4593441","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37437-foto-08003-297-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37437-foto-08003-297-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441122; y= 4593544; z=71Les UTM del punt final són: x = 441590; y= 4593811; z=87","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37438","titol":"Camí del Mig de ponent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-mig-de-ponent","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA (1914). Mapa planimètric d'Alella 1:25.000. Còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que comença davant la Creu de Pedra, tot i que en el POUM el fan començar davant les pistes d'atletisme, i s'adreça en direcció oest cap a Tiana. El primer tram és un carrer ample urbanitzat i asfaltat, amb cases al marge septentrional i horta al marge meridional. Comença amb una lleugera pendent descendent fins arribar al Torrent de Sistres. Les pistes municipals d'atletisme J.M. Pareras queden al costat sud del camí. Ara, aquest, s'estreny considerablement i el pendent es torna ascendent. En aquest tram, els marges laterals són molt alts. Les terres septentrionals corresponen a l'hort d'en Pasqual. El límit municipal amb Tiana es troba a pocs metres abans d'arribar el torrent de Vallcirera. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 334,49 metres.","codi_element":"08003-298","ubicacio":"A l'oest del terme municipal","historia":"Aquest camí està documentat en un plànol de l'Instituto Geográfico y Estadístico de l'any 1914, amb el nom de Camí baix de Tiana o de la Creu; fent referència a la Creu de Pedra.","coordenades":"41.4837000,2.2933400","utm_x":"441005","utm_y":"4592696","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37438-foto-08003-298-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37438-foto-08003-298-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441271; y= 4593365; z=90Les UTM del punt final són: x = 440953; y= 4592732; z=72","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37439","titol":"Camí Baix de Tiana o del cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-baix-de-tiana-o-del-cementiri","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA (1914). Mapa planimètric d'Alella 1:25.000. Còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que comença davant del cementiri, segons el POUM, però que antigament tindria continuïtat per l'actual carrer del Doctor Homs, fins arribar al nucli urbà d'Alella. Segueix en direcció oest cap a Tiana, primer amb una baixada considerable fins arribar a l'alçada del Torrent de Sistres. A partir d'aquest punt l'asfalt es camufla sota una capa de terra i el camí puja amb l'Horta de Sant Genís als costats, que són vinyes del celler Alta Alella. El camí queda interromput just a l'entrada d'aquest celler. Una cadena, en el límit municipal amb Tiana marca el final del camí transitable. A partir d'aquí caldria continuar a peu, ja en terme municipal de Tiana.","codi_element":"08003-299","ubicacio":"Al SO del nucli urbà d'Alella","historia":"Aquest camí està documentat en un plànol de l'Instituto Geográfico y Estadístico de l'any 1914, amb el nom de Camí del Mitj (sic) de Tiana o del cementiri.","coordenades":"41.4874500,2.2892600","utm_x":"440668","utm_y":"4593115","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37439-foto-08003-299-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37439-foto-08003-299-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441915; y= 4593523; z=122Les UTM del punt final són: x = 440605; y= 4593258; z=136","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37440","titol":"Camí del Turó del Bessó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-turo-del-besso","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí del Turó del Bessó es dirigeix d'est a nord oest des del final del carrer Taiano de la urbanització Nova Alella fins a trobar el final del carrer de l'Avet, de la urbanització de Can Comulada. Es tracta d'una pista de terra d'uns 4 metres d'amplada, que ha estat eixamplada a màquina i que passa pel vessant nord del Turó del Bessó (228 m), on hi ha una vinya. A uns 150 metres del carrer Taiano, hi ha el Camí del Rocar de Tiana, que es dirigeix cap el municipi de Tiana. Poc abans d'arribar al final del trajecte, un altre camí a mà esquerra, també es dirigeix a Tiana. Es tracta del camí carener a Tiana. Durant el trajecte, el camí transcorre per una zona orientada a llevant amb gran abundància de ginesta a banda i banda i bardissa. El costat de llevant del camí, s'hi troba la vegetació pròpia posterior a l'abandonament del conreu de la vinya: ceps bords, bardissa, ginesta, alguna alzina, roures i pins pinyoners. Una cadena, en el carrer de Taiano, n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 758 metres.","codi_element":"08003-300","ubicacio":"Turó del Bessó","historia":"","coordenades":"41.4926000,2.2814600","utm_x":"440022","utm_y":"4593692","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37440-foto-08003-300-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37440-foto-08003-300-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440522; y= 4593863; z=198Les UTM del punt final són: x = 440089; y= 4594140; z=237","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37441","titol":"Camí del Rocar de Tiana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-rocar-de-tiana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí del rocar de Tiana comença en el camí del Turó del Bessó a 150 metres del carrer de Taiano de la urbanització Nova Alella. Es dirigeix d'est a oest en direcció Tiana. De fet el terme municipal de Tiana es troba ben aviat. Per tant la major part del recorregut d'aquest camí que té un parell de metres d'amplada, transcorre per terme de Tiana. El recorregut transcorre pel vessant sud del Turó del Bessó, amb vinya en el marge septentrional i garrofers alternant amb magraners i pi pinyoner en el marge meridional del camí. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 177 metres.","codi_element":"08003-301","ubicacio":"Turó del Bessó","historia":"","coordenades":"41.4910100,2.2838400","utm_x":"440219","utm_y":"4593514","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37441-foto-08003-301-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37441-foto-08003-301-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440364; y= 4593791; z=201Les UTM del punt final són: x = 440251; y= 4593666; z=205","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37442","titol":"Camí Carener de Tiana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-carener-de-tiana","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí Carener a Tiana s'inicia en el Camí del Turó del bessó, en el seu tram final i es dirigeix d'est a oest fins a Tiana. De fet el terme municipal de Tiana es troba ben aviat. Per tant la major part del recorregut d'aquest camí que té un 3 metres d'amplada, transcorre per terme de Tiana. Durant el trajecte, el camí transcorre per una zona De terrenys erms propis de l'abandonament de vinya amb progressiva ocupació de vegetació arbòria d'alzina i algun roure per les zones més obagues i pi pinyoner en expansió. Destaca la gran quantitat de ginesta. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 189 metres.","codi_element":"08003-302","ubicacio":"A l'est de la urbanització de Can Comulada","historia":"","coordenades":"41.4945100,2.2803300","utm_x":"439929","utm_y":"4593905","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37442-foto-08003-302-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37442-foto-08003-302-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440052; y= 4594048; z=238Les UTM del punt final són: x = 439909; y= 4594137; z=253","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37443","titol":"Camí del Coll de Vendrans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-coll-de-vendrans","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença en el carrer Coll de Vendrans i es dirigeix en direcció oest fins una finca particular. Es tracta d'un camí de terra que va pujant suaument i passa pel costat d'una plantació de cirerers, per la banda septentrional, i una plantació de ceps a la banda meridional. Transcorre paral·lel a un torrent que baixa del Turó del Bessó. El camí està tallat poc abans d'arribar a la Cova del Camí Dalt d'Alella. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat quan està posada. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 667 metres.","codi_element":"08003-303","ubicacio":"Al vessant Nord del Turó del Bessó","historia":"","coordenades":"41.4944200,2.2857900","utm_x":"440385","utm_y":"4593891","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37443-foto-08003-303-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37443-foto-08003-303-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440765; y= 4594248; z=108Les UTM del punt final són: x = 440228; y= 4594000; z=181","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37444","titol":"Camí de la Font d'en Mià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-font-den-mia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació","descripcio":"El Camí de la Font d'en Mià comença al final del carrer Univers, al sud de la urbanització de Can Comulada, en un parc públic que hi ha al final del carrer. Es tracta d'un corriol que es dirigeix a l'oest fins trobar la font d'en Mià. Es tracta d'un corriol pràcticament envaït en la seva totalitat per la vegetació ( bardissar). Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 188 metres.","codi_element":"08003-304","ubicacio":"Al final del carrer Univers","historia":"","coordenades":"41.4957700,2.2836300","utm_x":"440206","utm_y":"4594042","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37444-foto-08003-304-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37444-foto-08003-304-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440275; y= 4594298; z=168Les UTM del punt final són: x = 440228; y= 4594211; z=187","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37445","titol":"Camí del Mirador dels nou Pins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-mirador-dels-nou-pins","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença a l'Avinguda del Mil·lenari, on es troba amb el camí dels Ginestells. Tot seguit es dirigeix en línea ascendent cap a l'oest en paral·lel al darrer tram de l'avinguda del Mil·lenari, per sota una línees de mitja tensió i deixant a banda esquerra la barraca de l'Avinguda del Mil·lenari. Un cop en el punt més alt, al costat d'un dipòsit d'aigua, descendeix en direcció sud, resseguint el límit del terme municipal fins arribar al Mirador dels Nou pins. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 454 metres.","codi_element":"08003-305","ubicacio":"A l'est de Can Comulada","historia":"","coordenades":"41.4973500,2.2769800","utm_x":"439652","utm_y":"4594222","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37445-foto-08003-305-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37445-foto-08003-305-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439940; y= 4594578; z=294Les UTM del punt final són: x = 439810; y= 4594265; z=325","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37446","titol":"Camí dels Ginestells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dels-ginestells","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que té un dels seus extrems en el carrer Vallespir, davant del carrer Rosselló. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. Es dirigeix al sud fins trobar un altre camí, el del Mirador Nou Pins i acaba a l'Avinguda del Mil·lenari. El primer tram és una pista oberta a màquina d'una amplada de 3 metres. Travessa els Ginestells i un pinar de pi blanc. A mesura que ens endinsem, la vegetació es modifica en una zona d'alzina i mixta amb pi, estepes, roldons. Destaca una alzina de port rodó (capçada) de grans dimensions. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 925 metres.","codi_element":"08003-306","ubicacio":"A l'oest del terme municipal; a la urbanització Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5007000,2.2765800","utm_x":"439622","utm_y":"4594595","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37446-foto-08003-306-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37446-foto-08003-306-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439903; y= 4594920; z=207Les UTM del punt final són: x = 439922; y= 4594561; z=298","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37447","titol":"Camí dels Nou Pins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dels-nou-pins","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'amplada variable, segons el tram, que va pujant per la carena en direcció nord, des de l'Avinguda del Mil·lenari fins el Turó de Galzeran; passant pel Mas Nou Pins, el Turó de Nou Pins, el Turó de Ginestells, el Bosc d'en Torres i, als peus del Turó de Galzeran, continua en direcció ponent fins a Tiana. Bona part del trajecte recorre per una antiga vinya de la qual encara se'n poden veure mostres. Destaca un cirerer d'arboç, al costat de l'Avinguda del Mil·lenari i un bosquet d'alzines joves. S'observa també u sotabosc de garric, ginesta, fanals, fonoll i bardisses i estepes, amb algunes plantes enfiladisses pròpies de l'alzinar. El sotabosc ha estat netejat degut a la proximitat amb les cases i una línea de mitja tensió. En arribar dalt del turó, degut al vent que hi acostuma a incidir va minvant.","codi_element":"08003-307","ubicacio":"A ponent del terme municipal, entre el Turó de Galzeran i el Turó del Bessó","historia":"","coordenades":"41.4992700,2.2711700","utm_x":"439169","utm_y":"4594440","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37447-foto-08003-307-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37447-foto-08003-307-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439837; y= 4594365; z=304Les UTM del punt final són: x = 438633; y= 4594885; z=410","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37448","titol":"Camí de la Cornisa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-cornisa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que travessa el municipi per la seva part nord, d'est a oest. La carretera BP-5002 que va del Masnou a Granollers el talla. El tram més oriental és una pista molt ampla (5 metres) que ve de Teià, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. És un camí molt transitat per vehicles. El tram immediat a la BP-5002 és una ampliació per escurçar la distància entre els punts de connexió i evitar que s'hagi de passar per la carretera; però degut al desnivell és de dificultat alta pels vehicles, que utilitzen un ramal d'aquest camí que connecta amb la cartera BP-5002. A partir d'aquest punt el camí continua en direcció oest per l'altre costat de la carretera. Travessa, pel carrer Salvador Espriu, que està asfaltat, la urbanització Alella Parc i continua a l'oest per una pista de terra. Passa entre mig del vessant meridional del Turó dels Figuerals i la Pedrera. Travessa el Sot de Can Rafel i la Vinya del Taietí, el Bosc de Can Sanç i el Bosc de les Quatre Torres. Finalment volteja el vessant del Turó d'en Galzeran fins sortir del terme municipal d'Alella i entrar a Tiana. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 4818 metres.","codi_element":"08003-308","ubicacio":"Al nord del terme municipal","historia":"El GR 92 o sender del Mediterrani és un sender de gran recorregut. Passa per Catalunya, el País Valencià, Múrcia i continua per Andalusia. Forma part del sender europeu E-10 (Mar Bàltic - Mediterrani). Es diu així perquè el tram català havia d'estar acabat l'any 1992, pels Jocs Olímpics de Barcelona. El tram de Catalunya es de 561 km, segueix tota la costa catalana, mostrant la diversitat de cales, platges i paisatges mediterranis, com també les serres litorals.","coordenades":"41.5136300,2.2992200","utm_x":"441523","utm_y":"4596014","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37448-foto-08003-308-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37448-foto-08003-308-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441053; y= 4596317; z=290Les UTM del punt final són: x = 442252; y= 4596162; z=333","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37449","titol":"Ramal del Camí de la Cornisa ; Ale011A","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ramal-del-cami-de-la-cornisa-ale011a","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric que comença a la carretera BP-5002, passat 300 metres del PK 5 i es connecta amb el Camí de la Carena. És una pista ampla de terra que puja lleugerament fins trobar la pista carenera. De fet, abans d'ampliar El camí de la carena en direcció oest, en el punt actual d'intersecció d'aquests dos camins. El present, era la finalització de la pista carenera a l'alçada de la carretera BP-5002. Amb la creació del GR-92 que segueix el camí de la Carena que té una continuïtat a l'altre costat de la BP-5002, es va connectar els dos trams que quedaven tallats per la carretera i aquest tram ha esdevingut un ramal del GR-92, tot i que els vehicles no poden utilitzar l'ampliació per la pendent pronunciada i el mal estat del camí.","codi_element":"08003-309","ubicacio":"Al Nord del municipi","historia":"","coordenades":"41.5122100,2.2977700","utm_x":"441401","utm_y":"4595858","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37449-foto-08003-309-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37449-foto-08003-309-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441407; y= 4595999; z=260Les UTM del punt final són: x = 441342; y= 4596106; z=287","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37450","titol":"Camí de la Font de l'Esquerda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-font-de-lesquerda","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que uneix, de nord a sud, el Camí de la Font dels Eucaliptus amb el Camí de la Font del Sarau. És un corriol que transcorre entre una espessa vegetació que només s'aclareix en el tram proper al Camí de la Font del Sarau. En alguns trams és difícil seguir el camí. Passa pel costat de la Font de l'esquerda, molt a prop de la barraca de Can Casals i a tocar de la Cova del Pi bord. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 643 metres. Durant el trajecte, la vegetació és la típica de ribera amb verns, pollancres o freixe i un magnífic plàtan al voltant de la Font de l'Esquerda. Entre els antics marges ocupats per la vinya abandonada, es troba pi blanc, amb sotabosc mixt d'estepes, gatoses i aritjol, amb algunes alzines.","codi_element":"08003-310","ubicacio":"Urbanització Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5051300,2.2749200","utm_x":"439487","utm_y":"4595087","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37450-foto-08003-310-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37450-foto-08003-310-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439630; y= 4595429; z=273Les UTM del punt final són: x = 439684; y= 4595170; z=225","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37451","titol":"Accés carrer del Rosselló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/acces-carrer-del-rossello","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí de terra que es dirigeix de nord a sud des del camí de la Font del sarau fins el carrer Rosselló de la urbanització Mas Coll. El camí transcorre per un paisatge predominantment de bosc mixt compost per alzinar, pi blanc i sotabosc d'estepes, fanals, romaní.","codi_element":"08003-311","ubicacio":"Carrer Rosselló","historia":"","coordenades":"41.5036800,2.2772000","utm_x":"439676","utm_y":"4594925","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37451-foto-08003-311-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37451-foto-08003-311-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439715; y= 4595153; z=224Les UTM del punt final són: x = 439817; y= 4595052; z=257","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37452","titol":"Camí de la Font del Sarau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-font-del-sarau","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença en el torrent anomenat del Sarau, a l'alçada del carrer Vallespir, al costat d'un dipòsit d'aigua, i es dirigeix en direcció nord - oest. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El camí transcorre paral·lel al Torrent del sarau que també rep el nom de Torrent del Fonoll. Passa pel costat de la Cova del Torrent del sarau, la Font del Fonoll. A l'alçada del Pi bord, continua en direcció oest, deixant el Camí de la Font de l'Esquerda a mà dreta. En aquest punt n'augmenta el desnivell. A l'alçada de la Font del Sarau, el camí queda mig anul·lat per la vegetació que el cobreix. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 969 metres. Durant el trajecte, la vegetació és la típica de ribera amb verns, pollancres o freixe. També es troba pi blanc, pi pinyer, roure martinenc, alzina, arboç, bruc, marfull, estepes, canya, aritjol o heura. En destaca un alzinar proper a la Font del sarau (en el marge est del camí) amb galzeran.","codi_element":"08003-312","ubicacio":"Torrent del Sarau, a la urbanització Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5039700,2.2760800","utm_x":"439583","utm_y":"4594958","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37452-foto-08003-312-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37452-foto-08003-312-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440055; y= 4595052; z=179Les UTM del punt final són: x = 439409; y= 4595042; z=280","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37453","titol":"Camí de la barraca d'en Casals a la Font de l'Esquerda (ALE015)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-barraca-den-casals-a-la-font-de-lesquerda-ale015","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Costa de seguir en alguns trams","descripcio":"Camí que enllaça de sud a nord el Camí de la Font de l'Esquerda amb el Camí de la Font dels Eucaliptus. Es tracta d'un petit corriol que sovint costa de seguir per la vegetació. Passa pel costat de la barraca de Can Casals. En el tram final, travessa el torrent que alimenta la Font del safareig i la Font de l'Esquerda. També travessa el Bosc de les quatre torres. L'entorn d'aquest camí és molt variable. A la soleia hi ha presència de bosc mediterrani mixt de pi blanc i alzinar i sotabosc d'arboç, estepes, garric. Però passa per zones humides, torrenteres amb galzeran i diversos tipus de falgueres. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 764 metres.","codi_element":"08003-313","ubicacio":"Entre el Torrent del Sarau i la Font dels Eucaliptus","historia":"","coordenades":"41.5053600,2.2727400","utm_x":"439306","utm_y":"4595115","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37453-foto-08003-313-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37453-foto-08003-313-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439609; y= 4595255; z=254Les UTM del punt final són: x = 439485 y= 4595534; z=295","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37454","titol":"Camí de la Font de l' Eucaliptus a la cornisa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-font-de-l-eucaliptus-a-la-cornisa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença al final del carrer Berguedà, de la urbanització del Mas Coll, i s'enfila en direcció nord oest fins trobar el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El camí transcorre per un paisatge predominantment de bosc mixt compost per alzinar, pi blanc i sotabosc d'estepes, fanals, romaní. Primer deixem a mà dreta la barraca de la Guineuera; a 100 metres deixem a l'esquerre el camí que condueix a la Font de l'Esquerda, fins arribar al trencall que condueix a la Font dels Eucaliptus, que deixem a la nostra dreta. El camí enfila en direcció oest resseguit en gran part per marges de vinya fets de pedra en sec, que encara es mantenen. Tot seguit hi ha el corriol de 25 metres que porta a la Font del Safareig. A partir d'aquest punt el camí transcorre zigzaguejant fins trobar el Camí de la Cornisa, passant pel costat mateix de les barraques doble i triple dels ramats. paral·lel al Torrent del sarau que també rep el nom de Torrent del Fonoll. Passa pel costat de la Cova del Torrent del sarau, la Font del Fonoll. A l'alçada del Pi bord, continua en direcció oest, deixant el Camí de la Font de l'Esquerda a mà dreta. En aquest punt n'augmenta el desnivell. A l'alçada de la Font del Sarau, el camí queda mig anul·lat per la vegetació que el cobreix. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 969 metres. Durant el trajecte, la vegetació és la típica de ribera amb verns, pollancres o freixe. També es troba pi blanc, pi pinyer, roure martinenc, alzina, arboç, bruc, marfull, estepes, canya, aritjol o heura. En destaca un alzinar proper a la Font del sarau (en el marge est del camí) amb galzeran.","codi_element":"08003-314","ubicacio":"Nord del terme municipal; al final del carrer Berguedà","historia":"","coordenades":"41.5076100,2.2735100","utm_x":"439372","utm_y":"4595364","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37454-foto-08003-314-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37454-foto-08003-314-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439689; y= 4595401; z=262Les UTM del punt final són: x = 439326; y= 4595594; z=376","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37455","titol":"Camí de la Font dels Eucaliptus a la Vinya del Taietí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-font-dels-eucaliptus-a-la-vinya-del-taieti","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Camí poc freqüentat","descripcio":"Camí que enllaça el Camí de la Font dels Eucaliptus a la cornisa amb el Camí de la Vinya del Taietí. Es tracta d'un petit corriol que passa per la Font dels Eucaliptus i s'adreça en direcció nord \/ nord est resseguint antigues terrasses de vinya que s'han transformat en lloc de pas, en un entorn de bosc mediterrani mixt de pi blanc i alzinar i sotabosc d'arboç, estepes, garric, fanals i alguns xiprers d'inclusió antròpica. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 366 metres.","codi_element":"08003-315","ubicacio":"Nord del terme municipal; al final del carrer Berguedà","historia":"","coordenades":"41.5080600,2.2741600","utm_x":"439427","utm_y":"4595413","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37455-foto-08003-315-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37455-foto-08003-315-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439483; y= 4595535; z=297Les UTM del punt final són: x = 439620; y= 4595655; z=321","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37456","titol":"Camí de la Vinya del Taietí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-vinya-del-taieti","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Corriol que uneix el Camí de la font dels Eucaliptus a la Cornisa amb el Camí de la Cornisa i la Vinya del Taietí, de sud a nord. El corriol va pujant entre els marges d'antigues vinyes abandonades, actualment ocupada per un bosc mixt amb predominança de pi bord. El camí està ple de fanals, estepes, cap d'ase o ginesta entra d'altres plantes pròpies d'aquest bosc. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 609 metres.","codi_element":"08003-316","ubicacio":"Nord del terme municipal; al final del carrer Berguedà","historia":"","coordenades":"41.5081900,2.2753800","utm_x":"439529","utm_y":"4595427","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37456-foto-08003-316-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37456-foto-08003-316-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439573; y= 4595514; z=285Les UTM del punt final són: x = 439672; y= 4595745; z=368","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37457","titol":"Pista Carenera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pista-carenera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí de la Pista Carenera comença al final del carrer de Salvador Espriu de la urbanització Alella Parc. Després d'haver fet uns metres pel Camí de la Cornisa, en direcció oest, trobem la pista, a mà dreta que, de fet, enllaça amb el GR-92 que ve de l'altre costat de la carretera BP-5002. Una cadena al principi del Camí de la Cornisa, en el carrer de Salvador Espriu, n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El camí transcorre d'est a oest paral·lel al Camí de la Cornisa i, en gran part del seu recorregut, transcorre dins el termes municipals de Vallromanes i Montornès del Vallès. El punt final és el Turó de Galzeran. Es tracta d'una pista de terra d'entre 2 i 4 metres d'amplada segons el tram. El primer tram que volta pel vessant nord el Turó dels Figuerals (443 m), és més costerut i estret. A l'alçada d'una línea elèctrica, hi ha una bifurcació que condueix al Dolmen de Can Gurri (Vallromanes). Abans d'aquest trencall, però, hi ha una Servera, arbre molt escàs. Una placa de llautó n'assenyala la importància i demanar que sigui respectat. Més endavant, trobem l'enllaç amb el Camí anomenat de la Font d'en Gurri, que en direcció sud enllaça amb el Camí de la Cornisa. Quan s'arriba als peus del Turó de Galzeran, el camí continua per Tiana, però un trencall porta als peus d'una torre de vigilància forestal, al costat del cim del Turó de Galzeran. Durant el trajecte, el camí transcorre per una zona d'obaga amb bosc d'alzinar i roure on s'observa la presència d'alzina surera i sotabosc de bruc, cirerer d'arboç, garric i heures. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 2912 metres.","codi_element":"08003-317","ubicacio":"Al nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5131700,2.2743500","utm_x":"439447","utm_y":"4595981","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37457-foto-08003-317-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37457-foto-08003-317-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440346; y= 4596268; z=355Les UTM del punt final són: x = 438857; y= 4595194; z=480","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37458","titol":"Camí de la Font d'en Rafel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-font-den-rafel","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença en el torrent anomenat Sot d'en Rafel, a l'alçada de la confluència entre els carrers Empordà i Priorat, i es dirigeix en direcció nord fins el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El primer tram transcorre paral·lel al torrent. A la cota 292 gira en direcció llevant durant uns 200 metres sense guanyar gaire alçada. Tot seguit s'adreça en direcció nord fins trobar el camí de la cornisa, guanyant una alçada de 50 metres en poc espai. Quan es deixa la paral·lela del torrent, el camí s'eixampla per facilitar l'accés als bombers. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 676 metres.","codi_element":"08003-318","ubicacio":"Sot d'en Rafel, al nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5087900,2.2816800","utm_x":"440055","utm_y":"4595489","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37458-foto-08003-318-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37458-foto-08003-318-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440058; y= 4595649; z=263Les UTM del punt final són: x = 439989; y= 4595894; z=350","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37459","titol":"Camí del Coll a la Font d'en Gurri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-coll-a-la-font-den-gurri","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí de la Font d'en Gurri, uneix de nord a sud el Camí de la Pista Carenera amb el camí de la cornisa. És una pista de terra d'un parell de metres d'amplada. A mig camí, trobem un corriol estret que es dirigeix en direcció est fins trobar el Camí de la Cornisa. És un ramal (fitxa 320) d'aquest camí. El tram principal també es troba amb el camí de la Cornisa en un punt més a l'oest. Aquest darrer tram no es troba en bones condicions, ja que la vegetació ha envaït. La vegetació és de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, gramínies i destacada presència de d'arboç i garric, així com algun roure. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 555 metres.","codi_element":"08003-319","ubicacio":"Coll de la Font d'en Gurri","historia":"","coordenades":"41.5121700,2.2800700","utm_x":"439924","utm_y":"4595865","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37459-foto-08003-319-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37459-foto-08003-319-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440028; y= 4595972; z=360Les UTM del punt final són: x = 439971; y= 4596159; z=413","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37460","titol":"Camí del Coll a la Font d'en Gurri (ramal)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-coll-a-la-font-den-gurri-ramal","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest ramal del Camí de la Font d'en Gurri, uneix el Camí de la Pista Carenera amb el tram principal del camí de la font d'en Gurri (fitxa 319). És un petit corriol ascendent d'est a oest, de l'amplada d'una persona, pedregós i amb vegetació de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, gramínies i destacada presència de d'arboç i garric, així com algun roure.","codi_element":"08003-320","ubicacio":"Coll de la Font d'en Gurri","historia":"","coordenades":"41.5125400,2.2812100","utm_x":"440019","utm_y":"4595906","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37460-foto-08003-320-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37460-foto-08003-320-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440252; y= 4596092; z=355Les UTM del punt final són: x = 440024; y= 4596090; z=394","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37461","titol":"Camí dels Figuerals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dels-figuerals","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"vegetació invasiva i erosió hídirca","descripcio":"Camí que es dirigeix de sud a nord unint el camí de la Cornisa amb la Pista carenera. Es tracta d'un corriol de terra, més ampla al `principi que en el tram final, però que per la manca de pas, la vegetació arbustiva ha anat envaint pels costats, deixsant un pas estret, que a més es veu afectat per labaixada d'aigües pluvials que han provocat un xaragall al mig del camí. La vegetació és de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, gramínies i destacada presència de d'arboç i garric, així com algun roure.","codi_element":"08003-321","ubicacio":"Al nord del terme municipal a prop del Turó de Galzeran","historia":"","coordenades":"41.5078700,2.2692800","utm_x":"439019","utm_y":"4595396","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37461-foto-08003-321-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37461-foto-08003-321-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 4439209; y= 4595383; z=385Les UTM del punt final són: x = 439249; y= 4595803; z=440","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37462","titol":"Camí de la Pedrera a la Cornisa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-pedrera-a-la-cornisa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí de la Pedrera a la Cornisa, com el seu nom indica uneix l'antiga pedrera d'Alella, a la urbanització Alella Parc, amb el camí de la Cornisa, d'est a oest. Es tracta d'una pista de terra d'entre 2 i 3 metres d'amplada, que va zigzaguejant per salvar el desnivell entre una vegetació de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, garric i gramínies. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 863 metres.","codi_element":"08003-322","ubicacio":"Alella Parc","historia":"","coordenades":"41.5115900,2.2854600","utm_x":"440373","utm_y":"4595797","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37462-foto-08003-322-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37462-foto-08003-322-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440280; y= 4596105; z=353Les UTM del punt final són: x = 440493; y= 4596110; z=279","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37463","titol":"Camí de la Pedrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-pedrera","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença en el carrer Riera Alta i es dirigeix al nord fins trobar la Pedrera d'Alella i, un cop dalt, gira en direcció est per anar a parar al carrer Josep Carner. Una cadena a cada extrem del camí n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. Transcorre paral·lel al torrent que baixa de l'antiga pedrera. Un cop a la Pedrera d'Alella, s'ajunta amb el Camí que enllaça la Pedrera amb el camí de la Cornisa. Bona part del trajecte transcorre per l'arbreda de la Riera Alta. Es tracta d'una zona amb una de les densitats més altes del municipi d'alzina surera. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 715 metres.","codi_element":"08003-323","ubicacio":"Al nord del terme municipal - Urbanització Alella Parc","historia":"","coordenades":"41.5117400,2.2877000","utm_x":"440560","utm_y":"4595812","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37463-foto-08003-323-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37463-foto-08003-323-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440843; y= 4595810; z=200Les UTM del punt final són: x = 440638; y= 4596125; z=263","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37464","titol":"Camí del Greny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-greny","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Com a resultat de la nevada de l'any 2010, hi ha moltes branques de pins i, fins i tot, pins sencers, trencats.","descripcio":"Camí que comença en el Passeig de Marià Estrada, com un carrer ample i asfaltat fins arribar al carrer de Pere II el Gran. A partir d'aquest punt comença el camí de terra o pista, en direcció nord fins trobar el Camí que connecta la Pedrera d'Alella amb el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El primer tram, transcorre paral·lel amb la paret que delimita la finca de la Torre del governador. Passa per Can Xeco Monnar, que queda al costat de ponent. Un cop es converteix en pista de terra passa pel costat de la Mina del Greny i la Vinya de l'esqueixa, continua pujant en un entorn de bosc mediterrani amb sotabosc de romaní, farigola, ginesta, roldor, menta borda, fanals. Al costat de ponent queda la finca de Can Cortés, amb la barraca del bosc de Can Cortés i el dipòsit del Bosc de Can Cortés. Al costat de llevant, abans d'arribar al límit de la urbanització d'Alella Parc, hi ha la barraca i les basses de Can Jordana. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 1221 metres.","codi_element":"08003-324","ubicacio":"Nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5052500,2.2898900","utm_x":"440737","utm_y":"4595090","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37464-foto-08003-324-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37464-foto-08003-324-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440969; y= 4594993; z=174Les UTM del punt final són: x = 440544; y= 4595976; z=296","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37465","titol":"Camí de Martorelles o de Can Poch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-martorelles-o-de-can-poch","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí de traçat irregular que s'enfila cap al nord, al costat de llevant de la urbanització de Mas Coll. És un vial molt estret, d'amplada variable entre els quatre i cinc metres, sensació que s'aguditza pel fet de circular en trinxera entre grans murs de paredat, sobretot en el seu tram inicial proper al torrent de Can Pufarré. Un dels trets més destacables és el fet de ser l'accés al conjunt de grans edificacions i cases senyorials amb grans finques que presideixen la part alta del terme municipal. A més, el pendent i els constants canvis de direcció obren contínuament noves perspectives, que es reforcen amb l'aparició d'elements significatius de les edificacions veïnes. El seu ferm està en mal estat, amb trams de llambordins i d'altres amb restes d'asfalt. La secció és exageradament bombada, per tal de recollir les aigües de pluja pels laterals.","codi_element":"08003-325","ubicacio":"Al nord del terme municipal","historia":"Correspon a l'antic traçat del camí que unia el Maresme i el Vallès (nuclis d'Alella i Santa Maria de Martorelles) a través de l' actualment denominada Serra de Marina.","coordenades":"41.5003000,2.2885300","utm_x":"440619","utm_y":"4594542","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37465-foto-08003-325-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37465-foto-08003-325-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440766; y= 4594705; z=129Les UTM del punt final són: x = 440535; y= 4595768; z=282","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37466","titol":"Camí del Camp de Tir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-camp-de-tir","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix de sud a nord des del torrent de Coma Clara fins el camí de la Cornisa. El primer tram és estret i passa arran de la finca de Can Pau Arenes, amb una paret de separació d'alçada considerable ( 3 metres) feta de paredat antic amb reparacions modernes a un costat i un marge encanyissat a l'altre costat. Un cop s'arriba a l'entrada de Can Pau Arenes, el camí, que en aquest tram és mig torrent, segueix a l'esquerra. Ben aviat augmenta el desnivell i fa un gir ca p a l'est fins arribar a un trencall que porta a Can Colomer, si es va recte, a Can Cabús de Dalt, cap a la dreta, o al camp de tir cap a l'esquerra. Es continua, doncs, cap a l'esquerra per una pista una mica més ampla i on desapareix el torrent. Tot seguit s'arriba a una corba molt tancada on hi ha una cadena que impedeix la circulació de vehicles. Cal travessar el Bosc de Can Cabús, passar per la Font del Pastor, que es deixa a mà esquerra i, finalment, s'arriba al camp de tir; una sèrie de terrasses saulonenques amb vegetació arbustiva baixa. Al damunt hi ha la pista carenera o Camí de la Cornisa. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 1592 metres.","codi_element":"08003-326","ubicacio":"Entre el Torrent de Coma Clara i el camí de la Cornisa","historia":"","coordenades":"41.5109400,2.3016600","utm_x":"441724","utm_y":"4595714","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37466-foto-08003-326-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441664; y= 4595474; z=171Les UTM del punt final són: x = 441723; y= 4596274; z=310","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37467","titol":"Camí de Font de Cera al Camp de Tir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-font-de-cera-al-camp-de-tir","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix de sud a nord des de la Carretera BP-5002, a l'alçada del PK 4+700, fins trobar el Camí del Camp de Tir, a l'alçada del Bosc de Can Cabús. És una pista de terra molt curta que connecta amb un altre pista; la seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 266 metres.","codi_element":"08003-327","ubicacio":"Entre Alella Parc i el Bosc de Can Cabús","historia":"","coordenades":"41.5106600,2.2985100","utm_x":"441461","utm_y":"4595685","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37467-foto-08003-327-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37467-foto-08003-327-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441475; y= 4595779; z=229Les UTM del punt final són: x = 441606; y= 4595982; z=231","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37468","titol":"Camí de la Coma Clara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-coma-clara","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Alguns trams són de vegetació densa de torrent","descripcio":"Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix al nord des de la Carretera BP-5002, a l'alçada del PK 3+2800, fins trobar el Camí de la Cornisa o camí carener. En realitat es tracta del Torrent de Coma Clara que recull les aigües d'escorrentia de la zona i les diposita a la Riera d'Alella. El primer tram és molt ample, 10 metres, i és l'accés a les finques de Can Tito Serra, Can Rosselló o Can Magarola. A uns 500 metres de la carretera BP-5002 es troba amb el Camí de Can Pau Arenas, i tot seguit amb el Camí del camp de Tir. L'accés a la finca de Can Pau Arenes es troba al mig: a l'esquerra serveix per anar a Can Cabús de Dalt i Can Colomer, i a la dreta per seguir el Torrent de Coma Clara. En aquest punt, el camí és estret, ja convertit en torrent amb marges alts de sauló i encanyissat. El camí s'enlaira travessant el bosc de Can Colomer fent giragonses resseguint les corbes de nivell. Només el darrer tram recupera amplada, ja que es tracta de pistes ampliades fora del llit del torrent natural. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 1981 metres.","codi_element":"08003-328","ubicacio":"Torrent de Coma Clara","historia":"","coordenades":"41.5070100,2.2999700","utm_x":"441580","utm_y":"4595279","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37468-foto-08003-328-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37468-foto-08003-328-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441283; y= 4595052; z=140Les UTM del punt final són: x = 442024; y= 4596301; z=310","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37469","titol":"Camí antic de Vallromanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-antic-de-vallromanes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"En alguns punts es perd per la poca freqüentació.","descripcio":"Camí que surt de la Riera Coma Clara i es dirigeix al nord fins trobar la pista carenera. En alguns punts travessa ova paral·lel a la carretera BP-5002 del Masnou a Granollers. Es tracta d'un camí molt irregular que en alguns punts és difícil de seguir i tallat per una carretera. Passa per l'arbreda de Can Cues.","codi_element":"08003-329","ubicacio":"Torrent Coma Clara","historia":"","coordenades":"41.5082600,2.2983400","utm_x":"441445","utm_y":"4595419","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37469-foto-08003-329-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37469-foto-08003-329-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441284; y= 4595058; z=140Les UTM del punt final són: x = 440353; y= 4596268; z=355","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37470","titol":"Passeig del Camí dels Traginers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passeig-del-cami-dels-traginers","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí dels Traginers, segons consta en el planejament municipal, és un camí que va de NE a SO, paral·lel a les edificacions de la urbanització, fins trobar el Camí Carener dels Traginers. Possiblement, antigament era la continuïtat natural del Camí carener dels Traginers, abans de la construcció de la urbanització, en el seu trajecte fins a Vallromanes. L'extrem nord oriental del camí s'ubica a continuació de la finca número 44 de l'avinguda de Sant Mateu, i circula paral·lel a la tanca de la finca. Està barrat per una cadena que n'impedeix el pas a vehicles no autoritzats, i té una amplada de tres metres, que ben aviat es converteixen en un estret corriol que presenta una vegetació herbòria, bàsicament aportada per la presència humana. Ben aviat s'endinsa en la franja de protecció de la urbanització on només resta vegetació arbòria de pi amb alguna alzina. A l'extrem sud occidental es troba o enllaça amb el Camí carener dels Traginers.","codi_element":"08003-330","ubicacio":"Avinguda Sant Mateu","historia":"","coordenades":"41.5048800,2.3044300","utm_x":"441950","utm_y":"4595040","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37470-foto-08003-330-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37470-foto-08003-330-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441808; y= 4595088; z=233Les UTM del punt final són: x = 442190; y= 4595397; z=393","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37471","titol":"Camí de Les Costes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-les-costes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí de Les Costes uneix la vinya de Les Costes, a la Vall de Rials, amb el Camí carener dels Traginers. Es tracta d'un camí de terra que no arriba als 2 metres d'amplada. Es caracteritza per tenir un dels marges aixecat amb pedra seca, en bastant bon estat de conservació. La distància marcada en el POUM és de 210 metres; però en realitat enllaça una pista oberta a la carena sud-est del Turó de les Monges amb el camí carener dels Traginers. La vegetació de l'entorn és de bosc mediterrani mixt, d'alzinar per les zones més obagues i de pi bord i pi blanc i pi pinyoner a la soleia, amb sotabosc de romaní, estepa blanca, negra i borrera. També s'hi observa l'esparreguera boscana, el marfull i a prop de les torrenteres, el canyissar, la ginesta, la bardissa i el roldor. Majoritàriament el camí travessa antigues vinyes que malgrat estar abandonada s'hi observen algunes oliveres, figueres i ametllers.","codi_element":"08003-331","ubicacio":"Les Costes - Vall de Rials","historia":"","coordenades":"41.5031800,2.3028200","utm_x":"441814","utm_y":"4594852","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37471-foto-08003-331-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37471-foto-08003-331-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441987; y= 4595091; z=210Les UTM del punt final són: x = 441829; y= 4595031; z=224","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37472","titol":"Camí del bosc de Can Serra; Camí carener dels traginers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-bosc-de-can-serra-cami-carener-dels-traginers","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El camí del Bosc de Can Serra es dirigeix de sud a nord des del Bosquet fins a la urbanització de Can Magarola, on enllaça amb el camí de Les Costes, però on també hauria d'enllaçar amb el Passeig del Camí dels Traginers, que seria l'antic camí per anar a Vallromanes. Actualment, la urbanització ha trencat la continuïtat geogràfica i s'han obert nous vials per instal·lar-hi serveis, creant barreres artificials. El primer tram, a partir del bosquet, transcorre per terrenys erms al costat occidental i vinyes de Cal Mallorquí al sector oriental; fins trobar l'arbreda de Can Serra. A la dreta continuen havent-hi vinyes. Ens creuem amb els camins de Can Boquet, primer, i el de Can Cabús de Baix, després. Ben aviat envoltem pel vessant oriental el Turó de les Monges, per un corriol ascendent amb vegetació baixa de garric, ginesta, estepes i mata. Aquest corriol continua amb el marge occidental aixecat amb pedra seca en bon estat de conservació. En aquest punt, la vegetació arbòria està composta bàsicament de pi blanc o bord, pi pinyoner i alzina, tot i que aquesta darrera en poca quantitat. Els boscos estan plens de matèria combustible. En el punt més alt és creua amb el Camí de Les Costes i uns metres més amunt, si es continua, es pot enllaçar amb el Passeig del Camí dels Traginers.","codi_element":"08003-332","ubicacio":"Entre El Bosquet i Les Costes","historia":"","coordenades":"41.4987200,2.3008200","utm_x":"441643","utm_y":"4594358","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37472-foto-08003-332-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37472-foto-08003-332-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441778; y= 4594140; z=133Les UTM del punt final són: x = 441828; y= 4595029; z=225","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37473","titol":"Camí de Can Cabús de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-cabus-de-baix","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Cal una neteja de manteniment","descripcio":"Camí de terra, que en el primer tram és un rial, que es dirigeix de ponent a llevant des del PK 2+700 de la carretera BP-5002, passant per darrera Can Cabús de baix i per darrera Can Boquet, fins trobar el Camí del bosc de Can Serra. A l'inici del camí, es va resseguint els murs de les finques, als peus dels quals creixen llorers i canyes que van tapant el camí fins a la sortida d'un revolt de 90 graus en direcció sud, on la vegetació arbòria està formada bàsicament per pi pinyoner, en poca quantitat que va augmentant a mida que puja la cota, fins arribar al bosc de pi pròpiament dit. Ben aviat, el rial de sorra amb canyes es transforma en un estret corriol de sauló i roca granítica on, a banda i banda, hi ha un seguit de plantes i estrat arbori format entre d'altres per bardissar, esparreguera, ginesta, fonoll i gran quantitat de ceps bords.","codi_element":"08003-333","ubicacio":"Darrera Can Cabús de Baix","historia":"","coordenades":"41.4983800,2.2979300","utm_x":"441402","utm_y":"4594322","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37473-foto-08003-333-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37473-foto-08003-333-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441302; y= 4594472; z=112Les UTM del punt final són: x = 441741; y= 4594602; z=186","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37474","titol":"Camí de Teià; Camí del Bosquet de Can Roura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-teia-cami-del-bosquet-de-can-roura","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix de ponent a llevant des del CEIP Fabra fins el municipi de Teià, passant pel Fondo de Rials. Es tracta d'una pista de terra més ampla en el sector occidental que en l'oriental, que travessa la pineda del Bosquet, la finca de Cal Mallorquí, per on travessa un torrent, i les vinyes de les caves Roura i l'Hort de la Cooperativa.","codi_element":"08003-334","ubicacio":"Entre el bosquet i Teià","historia":"","coordenades":"41.4950600,2.3034500","utm_x":"441859","utm_y":"4593950","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37474-foto-08003-334-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37474-foto-08003-334-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441575; y= 4594076; z=125Les UTM del punt final són: x = 442186; y= 4594132; z=108","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37475","titol":"Camí del Fondo de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-fondo-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix de sud a nord des del barri Ibars - Meia, al costat de l'AP7 fins a Les Costes. De fet el Fondo de Rials és el torrent que recull les aigües de la Serra de Teià, a llevant i de la plana aixecada de Cal Mallorquí, Can Roure i la zona de Rials, d'on pren el nom. És un camí d'amplada variable, que es va estrenyent a mesura que va amunt, fins un punt on no es pot continuar en vehicle i s'ha de fer a peu. Actualment enllaça amb el camí de Les Costes i el camí dels Traginers, pel costat Se del Turó de Les Monges. El paisatge que ressegueix el camí és de Canyissar i es conserva alocar. Més enllà dels marges, destaca en el primer tram una zona d'horta i, a partir de l'hort de la Cooperativa, el conreu de vinya.","codi_element":"08003-335","ubicacio":"A llevant del terme municipal, a la vall de Rials","historia":"","coordenades":"41.4958400,2.3052300","utm_x":"442009","utm_y":"4594035","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37475-foto-08003-335-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37475-foto-08003-335-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442128; y= 4593550; z=79Les UTM del punt final són: x = 442115; y= 4594535; z=130","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37476","titol":"Camí de Can Cortès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-cortes","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí particular pertanyent a la finca de Can Cortés i d'accés restringit per una tanca a cada extrem del camí, que uneix de ponent a llevant el camí antic de Martorelles amb el Camí del Greny, passant per una capella construïda a mitjans del segle passat, enmig del bosc de Can Cortés. El tram més proper a la finca està asfaltat i està resseguit per una alineació de xiprer blanc alternat amb pi pinyoner. Ben aviat hi trobem un pont que salva el desnivell d'un torrent amb vegetació de ribera i canyes. Després del pont es converteix en una pista que transcorre enmig d'un bosc antropitzat, compost bàsicament de resinosos, amb pi blanc, pi pinastre, pi pinyoner, avets o pi negre. El camí que porta a la capella presenta una alineació de xipresos. El sotabosc és molt pobre degut a l'acció de l'home.","codi_element":"08003-336","ubicacio":"Can Cortés","historia":"","coordenades":"41.5054700,2.2882500","utm_x":"440600","utm_y":"4595116","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37476-foto-08003-336-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37476-foto-08003-336-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440632; y= 4595122; z=181Les UTM del punt final són: x = 440828; y= 4595296; z=215","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37477","titol":"Camí àmbit Fondo de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ambit-fondo-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"per poc freqüentat","descripcio":"Camí que va de sud a nord des del camí Fondo de Rials fins a trobar el camí de la camàndula. Transcorre entre camps erms i vinyes per una torrentera. Vegetació de canyes en els marges que en dificulten el pas. A la part més ombrívola hi ha presència d'aloc, però bàsicament està tot ell resseguit per l'encanyissat que pot arribar a dificultar el creixement del llentiscle o de la mata.","codi_element":"08003-337","ubicacio":"Vall de Rials","historia":"","coordenades":"41.4994300,2.3066800","utm_x":"442133","utm_y":"4594433","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37477-foto-08003-337-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37477-foto-08003-337-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442121; y= 4594523; z=125Les UTM del punt final són: x = 442311; y= 4594830; z=150","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37478","titol":"Camí de Teià, accés al dipòsit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-teia-acces-al-diposit","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest camí s'inicia en el Camí de Teià i dóna accés al dipòsit d'aigua. Es tracta d'una petita pista que es desenvolupa d'est a oest, entre canyissars, de sòl sorrenc de sauló desfet en la part més baixa i granit quan més ens apropem al dipòsit. Després del dipòsit continua dins el terme municipal de Teià.","codi_element":"08003-339","ubicacio":"A l'est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.4954500,2.3075500","utm_x":"442202","utm_y":"4593990","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37478-foto-08003-339-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37478-foto-08003-339-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442254; y= 4594186; z=108Les UTM del punt final són: x = 442356; y= 4594185; z=115","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37479","titol":"Camí de Teià, àmbit de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-teia-ambit-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"En algun tram es perd","descripcio":"Aquest camí s'inicia en el Camí de Teià i es dirigeix de sud a nord fins trobar el camí de la Camàndula; paral·lel al Fondo de Rials. Es tracta d'una petita pista que es desenvolupa entre canyissars, de sòl sorrenc de sauló desfet.","codi_element":"08003-340","ubicacio":"A l'est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.4997700,2.3082500","utm_x":"442264","utm_y":"4594470","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37479-foto-08003-340-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37479-foto-08003-340-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442281; y= 4594493; z=128Les UTM del punt final són: x = 442406; y= 4594798; z=158","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37480","titol":"Camí de Ca l'Arrau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-ca-larrau","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que es dirigeix de ponent a llevant des del camí dels Ginestells fins al carrer de l'Ós. Es tracta d'un camí barrat amb una cadena a cadascun dels seus extrems, per impedir-ne el pas de vehicles, tot i que la seva amplada no ho permetria, que te una doble morfologia, ja que te trams de soleia i trams més obacs. El tram més meridional és un petit corriol poc freqüentat amb vegetació baixa intrusiva, que obstaculitza el pas i , en algun punt el tapa. Es caracteritza per presentar restes d'antigues vinyes amb algun cep bord que es deixa entreveure entremig d'un sotabosc de fanals, bardisses, estepes i ginesta. La vegetació arbustiva està formada per pi blanc, alternant amb algun pi pinyoner i amb alzines joves, entremig de les quals, de tant en tant, s'entreveuen alguns roures joves i ametllers vells. Pel que fa al tram més septentrional, la vegetació intrusiva va desapareixent per passar a un bosc típic d¡alzinar amb lianes, arítjols, heures, que de tant en tant s'alternen amb algun pi blanc. Les antigues vinyes estan, bàsicament, ocupades per pi blanc molt atapeït. Fins arribar a una alzina bicentenària, en el punt on es troba amb el camí dels Ginestells.","codi_element":"08003-341","ubicacio":"Entre les urbanitzacions de Can Comulada i Mas Coll","historia":"","coordenades":"41.5011100,2.2805900","utm_x":"439957","utm_y":"4594637","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37480-foto-08003-341-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37480-foto-08003-341-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439817; y= 4594793; z=222Les UTM del punt final són: x = 440382; y= 4594600; z=220","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37481","titol":"Camí d'accés al Mas Nou Pins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dacces-al-mas-nou-pins","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí particular pertanyent a la finca del Mas Nou Pins i d'accés restringit per una tanca ubicada al principi del camí. Es tracta d'un camí asfaltat d'entre 2 i 3 metres d'amplada, envoltat per un bosc d'alzinar i roureda. A mesura que el camí s'acosta a la casa, es va barrejant amb pi blanc o bord, pi pinyoner i sotabosc molt tupit propi d'alzinar i de pineda, on destaca el bruc, la ginesta, el roldor, l'estepa i les heures.","codi_element":"08003-342","ubicacio":"Carrer Vallespir","historia":"","coordenades":"41.5000700,2.2746400","utm_x":"439459","utm_y":"4594526","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37481-foto-08003-342-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37481-foto-08003-342-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439627; y= 4594856; z=255Les UTM del punt final són: x = 439391; y= 4594611; z=398","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37482","titol":"Sender","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sender","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"Poc transitat","descripcio":"Petit i estret sender de terra en alguns trams cobert per la vegetació invasiva que es dirigeix des del Camí del Greny fins el carrer Pau Pifarrer de la urbanització Alella Parc. El corriol passa per davant les basses i la Barraca Marqués de Jordana i transcorre entre antigues vinyes abandonades, actualment ocupada per un bosc mixt amb predominança de pi bord. El camí està ple de fanals, estepes, cap d'ase o ginesta entre d'altres plantes pròpies d'aquest bosc.","codi_element":"08003-343","ubicacio":"Camí del Greny","historia":"","coordenades":"41.5070100,2.2904700","utm_x":"440787","utm_y":"4595285","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37482-foto-08003-343-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37482-foto-08003-343-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 440853; y= 4595279; z=220Les UTM del punt final són: x = 440993; y= 4595598; z=180","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37483","titol":"Camí de la Serra de Teià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-serra-de-teia","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que va de nord a sud seguint la carena de la Serra de Teià i que s'inicia en el Camí de la Cornisa. És una pista ampla, en alguns trams de 5 metres i en d'altres entre 3 i 4, en la seva major part de terra, però asfaltada entre l'avinguda de sant Mateu i el carrer de la Molassa, a la urbanització de Can Magarola. En algun tram la terra està compactada amb pedra picada en molt bon estat de conservació. A tocar amb la urbanització, la vegetació de pineda es barreja amb un sotabosc d'espècies antropitzades. Predomina la vegetació mediterrània amb pi pinyoner, amb alguna alzina, acompanyat per un sotabosc d'estepes, ginebró, bruc, romaní i argelaga.","codi_element":"08003-344","ubicacio":"Serra de Teià","historia":"","coordenades":"41.5056100,2.3093100","utm_x":"442358","utm_y":"4595117","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37483-foto-08003-344-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37483-foto-08003-344-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442328; y= 4596238; z=333Les UTM del punt final són: x = 442720; y= 4594652; z=206","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37484","titol":"Camí accés a finca privada (ALE 46)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-acces-a-finca-privada-ale-46","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Diari Maresme (2010). Alerten d'un cactus invasor al Maresme; 18 de novembre de 2010. versió digital de Línia Maresme. Grup Comunicació 21.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença al carrer del Vallès de la urbanització mas Coll, en direcció nord per accedir a una finca particular. En la major part del seu trajecte ressegueix el Torrent dels Rials del Coll. Al principi,hi ha una cadena i la seva amplada no supera els 2 metres i mig. La vegetació de l'entorn és un bosc de ribera amb pinus malepensis i abundància de marfull i acàcies.","codi_element":"08003-345","ubicacio":"Carrer del Vallès","historia":"","coordenades":"41.5058500,2.2841900","utm_x":"440262","utm_y":"4595161","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37484-foto-08003-345-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37484-foto-08003-345-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S'observa un espècimen de cactus invasiu que caldria arrencar amb urgència. Es tracta de la Cylindropuntia tunicata o Opuntia tunicata, una planta originària del continent americà, que es reprodueix i colonitza fàcilment a nous espais, afectant a la vegetació autòctona; eliminant-la al no ser tan competitiva.Les UTM del punt inicial són: x = 440447; y= 4595245; z=185Les UTM del punt final són: x = 440223; y= 4595454; z=245","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37485","titol":"Camí del Turó de les Monges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-turo-de-les-monges","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que s'inicia a l'Avinguda Sant Mateu, entre dues finques de la urbanització de Can Magarola i es dirigeix al Turó de les Monges, on s'ha instal·lat una antena de comunicació. El pas està barrat per una cadena que n'impedeix l'entrada de vehicles. La vegetació de l'entorn està fortament antropitzada, que va minvant quan es passa al costat d'un bosc de pins podats i exempts de sotabosc ja que forma part de la franja de protecció forestal de la urbanització en compliment de la normativa vigent.","codi_element":"08003-346","ubicacio":"Urbanització Can Magarola","historia":"","coordenades":"41.5034900,2.3013100","utm_x":"441688","utm_y":"4594887","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37485-foto-08003-346-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37485-foto-08003-346-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441810; y= 4595203; z=219Les UTM del punt final són: x = 441748; y= 4595010; z=241","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37486","titol":"Camí de Can Roura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-roura","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El camí de Can Roura es dirigeix d'est a oest des del Celler Roura fins trobar el camí del Bosc de Can Serra. La primera meitat és un tram costerut per un terreny saulonós força erosionat que no s'anivella fins a l'alçada de la barraca dels Escolapis. Des d'aquest punt fins el Camí del Bosc de Can Serra és pla. Tot el camí es fa a l'entorn de magnífiques vinyes de diferents varietats.","codi_element":"08003-347","ubicacio":"Al nord de Can Mallorquí","historia":"","coordenades":"41.4976400,2.3033100","utm_x":"441850","utm_y":"4594236","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37486-foto-08003-347-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37486-foto-08003-347-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442100; y= 4594329; z=116Les UTM del punt final són: x = 441707; y= 4594402; z=155","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37487","titol":"Camí de Cal Mallorquí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-cal-mallorqui","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que es dirigeix des del Bosquet, a l'alçada del camí de Teià fins a la finca de Cal Mallorquí, en direcció nord. Es tracta d'una pista de terra amb l'amplada suficient per la circulació de vehicles, que passa per la pineda coneguda com El Bosquet en el seu marge occidental, seguit d'uns camps erms i vinyes, en els camps del marge oriental.","codi_element":"08003-348","ubicacio":"Entre El Bosquet i Cal Mallorquí","historia":"","coordenades":"41.4954100,2.3016600","utm_x":"441710","utm_y":"4593990","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37487-foto-08003-348-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37487-foto-08003-348-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441730; y= 4593990; z=122Les UTM del punt final són: x = 441867; y= 4594050; z=127","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37488","titol":"Camí de Cal Músic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-cal-music","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"En alguns trams es perd per manca d'ús","descripcio":"Camí que comença en Fondo de Rials, per sobre la barraca de Can Vilaclara, i es dirigeix en sentit nord al bosc de Cal Músic, seguint una torrentera. A l'alçada de la barraca de Cal Músic, travessa un bosc de pi pinastre, pi pinyoner i algun pi blanc. En aquest punt es perd per la manca d'ús. Passat aquest bosc pren sentit llevant, passant pel costat d'una olivera vàries vegades centenària i puja per un sòl granític força erosionat entre vinyes, per anar a parar a una pista de terra que careneja fins a prop del Turó de Les Monges","codi_element":"08003-349","ubicacio":"Vall de Rials","historia":"","coordenades":"41.4993400,2.3031700","utm_x":"441840","utm_y":"4594425","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37488-foto-08003-349-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37488-foto-08003-349-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442096; y= 4594464; z=122Les UTM del punt final són: x = 441946; y= 4594776; z=170","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37489","titol":"Camí de la Camàndula","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-camandula","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"camí que va de ponent a llevant per la part alta de la vall de Rials, on hi van a parar altres camins i que uneix diverses terrasses de vinyes de Les Costes. Pel costat septentrional s'obre un bosc mediterrani amb predominança de pi blanc o bord, pi pinyoner i alzina, tot i que aquesta darrera en poca quantitat. Els boscos estan plens de matèria combustible.","codi_element":"08003-350","ubicacio":"Les Costes- Vall de Rials","historia":"","coordenades":"41.5009900,2.3066500","utm_x":"442132","utm_y":"4594606","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37489-foto-08003-350-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37489-foto-08003-350-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 442118; y= 4594791; z=147Les UTM del punt final són: x = 442408; y= 4594800; z=160","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37490","titol":"Camí del Turó de Galzeran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-turo-de-galzeran","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que comença al final del carrer Rosselló, i es dirigeix en direcció oest fins el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El primer tram transcorre paral·lel al torrent del Sarau per la banda meridional. La seva amplada mitja és de 3'5 metres. Passa pel costat de La Ferreria. La vegetació predominant és l'alzinar. El darrer tram passa per les vinyes del Turó de Galzeran i els Rocs de Montjorn. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 752 metres.","codi_element":"08003-351","ubicacio":"Al nord oest del terme municipal; al final del carrer Rosselló","historia":"","coordenades":"41.5019400,2.2701300","utm_x":"439085","utm_y":"4594737","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37490-foto-08003-351-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37490-foto-08003-351-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 439528; y= 4594984; z=290Les UTM del punt final són: x = 439183; y= 4595233; z=388","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37491","titol":"Camí de Can Boquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-boquet","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Camí de Can Boquet és el camí d'accés a la finca de Can Boquet des de la carretera BP-5002. Després de la casa es dirigeix a l'est passant per sobre Can Serra i les seves arbredes fins trobar el camí del Bosc de Can Serra. El primer tram és ample envoltat de vinyes, però després de la casa de Can Boquet s'estreny i es fa més costerut, amb una de les arbredes de Can Serra a mà dreta i, tot seguit, l'altra a mà esquerra. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 873 metres.","codi_element":"08003-352","ubicacio":"Can Boquet","historia":"","coordenades":"41.4973000,2.2991400","utm_x":"441502","utm_y":"4594202","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37491-foto-08003-352-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37491-foto-08003-352-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les UTM del punt inicial són: x = 441318; y= 4594352; z=104Les UTM del punt final són: x = 441707; y= 4594402; z=155","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37492","titol":"Festa Major de Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-feliu","bibliografia":"CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa major d'Alella es celebra per la diada de Sant Feliu, patró de la població, el dia 1 d'agost. Malgrat la constant evolució d'aquest tipus de celebracions, fruit de la pròpia dinàmica social, continua mantenint el paper de referència festiva anual i punt de trobada participatiu de la població. A banda dels actes tradicionals que configuren l'eix central i el ritme festiu d'aquestes jornades com el pregó, l'ofici o el castell de focs, s'articulen una sèrie d'activitats pensades, sobretot, en la participació i la heterodòxia social. Així trobem l'organització de tot tipus d'activitats, des de les més tradicionals com les sardanes, els gegants o els correfocs, fins a les més actuals. També la música i el ball formen part important del programa (havaneres, concerts), com l'esport. A més a més sempre es pensa en els més petits amb inflables, tallers o concursos de dibuix i els més grans. Altres actes que s'organitzen són la baixada d'andròmines, teatre, caminades populars, botifarrades.","codi_element":"08003-353","ubicacio":"Alella","historia":"Antigament la Festa Major era organitzada per 4 macips: dos del cafè de dalt i dos del cafè de baix. La intervenció de l'Ajuntament era mínima. Els macips llogaven les orquestres que havien de tocar. Els músics vinguts de fora, sovint s'hostatjaven a la fonda. Durant un temps es va fer el ball anomenat sarauet, en ple migdia d'agost. El calor i que a la nit es feia el ball principal van provocar que es deixés de fer al cap de poc temps.","coordenades":"41.4936800,2.2952200","utm_x":"441171","utm_y":"4593802","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37492-foto-08003-353-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37492-foto-08003-353-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37493","titol":"Festa de la Verema","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-verema","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La tradició vitivinícola d'Alella es manifesta entre d'altres activitats amb una festa popular. Per celebrar l'inici de la collita anual, es fa la Festa de la Verema, amb activitats que s'allarguen tres dies i on participa gran part de la població i atrau gent de fora. Durant aquests dies se celebren moltes activitats d'arrel més tradicional que donen el nom a la festa. El dissabte al matí, a la vinya testimonial a la Masia Museu de Can Magarola, es fa la collita tradicional del raïm, amb les pubilles i els hereus, amb les portadores per transportar la collita. A la tarda, a la plaça de la vila, es fa la trepitjada dels raïms amb els peus, la forma més tradicional, i en surt el primer most, que es beneeix. També es fa la mostra de Vins i Restauració i es poden visitar les parades de productes artesans i gaudir dels balls i altres activitats.","codi_element":"08003-354","ubicacio":"Alella","historia":"Festa que es va començar a celebrar a parir de l'any 1975 arrel de la celebració del Mil·lenari d'Alella.","coordenades":"41.4930600,2.2949800","utm_x":"441151","utm_y":"4593734","any":"1975","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37493-foto-08003-354-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37493-foto-08003-354-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37494","titol":"Figures festives","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/figures-festives","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Les figures festives de les festes populars d'Alella estan formades principalment pels gegants, la gegantona i, també, pels capgrossos. Els gegants d'Alella són en Feliu i la Madrona, representen dos pagesos vinyataires en un dia de festa i porten els noms dels patrons del poble. Simbolitzen i s'identifiquen amb l'arrelada tradició vinícola d'Alella. En Feliu té una alçada de 3,5 metres i pesa 45 kg; i la Madrona té 3 metres d'alçada i pesa 40 kg. El seu constructor és en Lluís Traveria. Estan fets de fibra de vidre i l'estructura de fusta. Els gegants d'Alella són padrins dels gegants de Teià, l'Elionor i en Pere Noguera i dels gegants de Premià de Dalt, l'Altemir i la Bonadona. La Madrona, a més, fou pubilla gegantera del Maresme, l'any 2004. va rebre el relleu de l'Eulàlia Tallacolls, geganta del Masnou, i el va passar a l'Alarona, geganta de Mataró. La Facunda és la gegantona, representa una polida pagesa que acompanya els seus progenitors a la festa. La seva alçada és d'1'9 metres i pesa 30 kg. Està feta de fibra de vidre i estructura d'alumini. A la mà porta un cistell amb 'peres del bon cristià', una varietat que serveix per cuinar les peres farcides, plat típic de la festa Major d'Alella. El nom li ve d'una de les campanes de l'església parroquial. Els seus padrins són en Martí de Teià, en Galtetes de Sant Andreu i els gegantons de l'escola Bergantí del Masnou. Hi ha sis capgrossos que representen persones reals del poble: Quimet, Víctor, Pepito, Roser, Assumpció i Teresina. Estan fets amb fibra de vidre. A més, també hi ha el Forner, el Capellà, la Vella, l'Avi, en Patufet, la Maca i el Petit. Aquests tenen més de 25 anys i estan fets de cartró. Existeix un ball propi pels gegants escrit pel Sr. Montsant i estrenat l'any 2009. També hi ha un ball pels capgrossos.","codi_element":"08003-355","ubicacio":"Av. Sant Josep de Calassanç, 23-25","historia":"Tant gegants com gegantona són obra de Lluís Traveria, que té el taller a Canet de Mar i ha treballat per diverses companyies teatrals a més de dedicar-se a les figures festives. Els gegants es van construir l'any 1980 i es van inaugurar durant la Festa Major d'Alella de l'any 1981. Els padrins van ser els gegants del Masnou, en Pere el Drapaire i l'Eulàlia Tallacolls. La Facunda es va estrenar durant la XIII Trobada gegantera de la verema, el 10 de setembre de l'any 2006. Els capgrossos de la col·lecció personatges de poble també estan fets per en Lluís Traveria, d'aquests els més antics són en Pepito Xicola i la Teresina, estrenats, com els gegants, durant la Festa major de l'any 1981. Després es van estrenar en Quimet Bancells, la Roser Arenas i en Víctor. El més recent és l'Assumpció Lucas, estrenat durant la festa Major del 2008. La resta de capgrossos estan fets en el taller El Ingenio, són de cartró i tenen més de 25 anys. Els vestits els han fet membres de la colla gegantera la Carmen Aguilar i la Isabel Vives.","coordenades":"41.4963200,2.2951300","utm_x":"441166","utm_y":"4594095","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37494-foto-08003-355-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37494-foto-08003-355-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37495","titol":"Plànol d'amillaraments","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/planol-damillaraments","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Plànol del parcel·lari de l'Amillarament de 1860 emmarcat en un quadre amb vidre protector i amb un marc de fusta. El quadre fa 2 metres d'alçada per 1'62 metres d'amplada. En el plànol es detallen les parcel·les del municipi acompanyades d'una numeració i en algunes ocasions els noms propis o els llocs principals.","codi_element":"08003-356","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 1","historia":"Aquest plànol prové del propi fons de l'Ajuntament, segurament de l'època en que es va encarregar. A l'arxiu de la Corona d'Aragó n'hi ha còpia. Anaven acompanyats d'una memòria on es detallaven els propietaris amb els noms i les hectàrees conreades i el tipus de conreu.","coordenades":"41.4936400,2.2951600","utm_x":"441166","utm_y":"4593798","any":"1860","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37495-foto-08003-356-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37495-foto-08003-356-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"es troba en el despatx d'alcaldia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37496","titol":"Arxiu municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-0","bibliografia":"","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"No hi ha responsable, ni inventari.","descripcio":"L'arxiu municipal d'Alella conté documentació força antiga, sobretot 4 pergamins reials del segle XVI (Carles I i Felip II), que foren comprats en el seu moment, però també altra documentació dels segles XVII, XVIII i XIX. A finals dels anys 70 i principis dels 80, el senyor Salvador Artés va fer comprar un armari metàl·lic per tal de guardar-hi la documentació més antiga. L'arxiu històric es manté independent de l'arxiu administratiu. Aquest darrer, però, tampoc segueix un criteri unificat, sinó que cada departament s'organitza segons les seves necessitats.","codi_element":"08003-357","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 1","historia":"","coordenades":"41.4936000,2.2951800","utm_x":"441168","utm_y":"4593793","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37496-foto-08003-357-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37497","titol":"Arxiu parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-parroquial","bibliografia":"","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Important arxiu parroquial per que és dels pocs del Maresme que ha sobreviscut a la crema generalitzada de l'any 1936 i per conservar documents des del segle XIV fins els nostres dies. Està format per 116 volums entre llibres i carpetes, 45 pergamins i varis arxivadors dels darrers 100 anys. Els llibres més característics són els propis de la funció eclesial: baptisme, des de l'any 1524; òbits, des del mateix any; esposoris, des de 1567; un llibre de confirmacions, de 1846 a 1972; llibres de confessions i comunions, des de 1846, ... També hi ha els llibres de visites pastorals; testaments; capítols matrimonials, des de 1340; llibre d'actes del comú des de 1440; capbreus, des de 1460. També hi ha diversos llibres de confraries. El llibre més important de l'arxiu, però, és el De Redditibus. Es tracta d'una recopilació feta pel Doctor Francesc Riu de totes les coses de la parròquia. Consta de dues parts: la primera tracta de les rendes de la rectoria, i la segona és un resum dels principals costums del poble. També destaca el facsímil anomenat 'Manual d'Actes Vellíssimes' on s'ha trobat un registre de defunció datat l'any 1318, que a dia d'avui es considera el més antic d'Europa.<\/p> ","codi_element":"08003-358","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 13","historia":"
L'arxiu es va salvar gràcies a la iniciativa de diverses persones que van guardar l'arxiu a l'ajuntament. Després de la guerra civil, es va tornar a la rectoria i es va començar una primera classificació, entre els anys 1950 i 1954.<\/p> ","coordenades":"41.4935600,2.2946100","utm_x":"441120","utm_y":"4593789","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37497-foto-08003-358-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37497-foto-08003-358-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37497-foto-08003-358-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El fons més antic està dipositat en dos armaris ignífugs dins un espai propi destinat a l'arxiu, amb accés restringit. Però no està digitalitzat.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37499","titol":"Fons referent a la parròquia d'Alella de l'arxiu Diocesà de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-referent-a-la-parroquia-dalella-de-larxiu-diocesa-de-barcelona","bibliografia":"
MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Alella en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.<\/p> ","codi_element":"08003-360","ubicacio":"Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona)","historia":"
L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.<\/p> ","coordenades":"41.4935500,2.2943800","utm_x":"441101","utm_y":"4593788","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37499-foto-08003-360-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37500","titol":"Fons referent a Alella de l'estudi de la masia catalana del Centre Excursionista de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-referent-a-alella-de-lestudi-de-la-masia-catalana-del-centre-excursionista-de","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Durant el primer quart del segle XX un grup d'estudiosos van voler aprofundir en el coneixement de la masia catalana, com a part part de la història de Catalunya, arrelada a la geografia del país. Van decidir fotografiar els masos i el seu entorn. El fons de l'Estudi és constituït bàsicament per 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També en formen part 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies estan aplegades als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, formant part d'una fitxa on sol haver-hi el nom i referències de la imatge, l'autor de la fotografia i la data. El tema preferent és la visió arquitectònica de la casa, però també hi figuren imatges que reflecteixen les feines del camp i la vida del mas, així com vistes i detalls de pobles catalans. Entre els autors de la documentació gràfica de l'Estudi -un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants- hi apareixen personatges destacats de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep M. Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. Una part d'aquest fons està constituït per imatges, fetes durant el primer terç del segle XX, de masos i cases del municipi d'Alella, com Can Lleonart, Can Tito Serra, Can Jonch, Can Calderó, Casa de les Monges, Can Cortés, Cal baró, mas Coll, Can Sors, Can Magarola o Can Viló<\/p> ","codi_element":"08003-361","ubicacio":"Carrer Paradís, 10 pral. (08002 -Barcelona)","historia":"
l'Estudi de la Masia Catalana va sorgir de la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). En dirigí els treballs l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras (1895-1955) i inicià les seves activitats al CEC l'any 1923. El seu objectiu era, en principi, la publicació d'una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Però aquesta tasca quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Rafel Patxot a l'exili el 1937. A partir de l'any 1976, per acord entre els hereus Patxot i el CEC, el material gràfic de l'Estudi de la Masia resta dipositat al local del CEC, on és obert a consulta.<\/p> ","coordenades":"41.4937100,2.2954000","utm_x":"441186","utm_y":"4593806","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37500-foto-08003-361-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37500-foto-08003-361-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37501","titol":"Arxiu Ferrer i Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-ferrer-i-guardia","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els responsables de la biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella, van considerar que no n'hi havia prou amb el nom per fer justícia al creador de l'escola Moderna. Per aquest motiu va anar adquirint, a través de la compra, material relacionat amb la figura del pedagog alellenc. D'aquesta manera s'ha proveït de cartells, postals, fotografies, llibres i monografies que parlin de Francesc Ferrer i Guàrdia, però també dels fets de la Setmana Tràgica, cartes, etc. El punt culminant fou una exposició que es va organitzar per commemorar el centenari del seu assassinat i el seu 150 aniversari del seu naixement. També, des de l'any 2002, s'organitzen anualment les Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d'innovació educativa, les ponències de les quals es graven i, posteriorment, es publiquen.","codi_element":"08003-362","ubicacio":"Hort de la rectoria, s\/n","historia":"El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular.","coordenades":"41.4933200,2.2948700","utm_x":"441142","utm_y":"4593763","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37501-foto-08003-362-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37501-foto-08003-362-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37503","titol":"Col·lecció de l'antic museu de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-lantic-museu-de-can-magarola","bibliografia":"MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor:Doctor Joan Bestard. Inèdit. Servei de Museus (1999). Guia de Museus de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"II aC-XX","notes_conservacio":"Actualment el museu resta tancat i sense gestió","descripcio":"Quant el museu estava obert al públic, es podien visitar dues plantes: la planta baixa i el primer pis o planta noble. Cal dir que es conserva la forma primigènia de la masia, respectant les formes i en alguns casos les funcions. En la planta baixa trobem primer un distribuïdor, el de la masia, al que s'accedeix des del pati exterior. S'hi podien observar una col·lecció d'arades penjades a la paret. A l'altra paret hi havia una col·lecció de plànols de masies de la població realitzades per l'arquitecte Lluís Bonet Garí. Aquest espai serveix de pas cap a la cuina, als corrals, al celler i a les quadres, i d'ell surt l'escala que condueix a la planta noble. A continuació trobem la cuina de la casa, amb la llar de foc. Es conserva tal qual i a més hi havia una taula parada amb la vaixella corresponent i un pa assecat, així com altres atuells que pretenen donar-nos una petita idea de totes aquestes funcions familiars i de relació. Al costat hi ha un rentaplats i relleixos per guardar-hi la terrissa. S'hi recull un conjunt d'estris propis del pagès. Aquest espai s'utilitzava també per altres fins, com els cursets de tastavins. També per aquest espai s'accedeix a l'hipogeu, el qual es podia visitar. En la planta noble hi trobàvem tres tipus de sales, diferenciades entre si pels seus usos: sales administratives (despatx i sala de reunions) i dos tipus de sales expositives, les que recreen un espai conservant els usos primigenis d'aquella sala (capella, dormitori,..) i les sales expositives (sala d'arqueologia, de ceràmica, de l'audiovisual..). En primer lloc hi havia la sala d'arqueologia 'Bartomeu Llinàs i Planas', on s'exposen part de les restes arqueològiques trobades al terme d'Alella. Al llarg de vuit vitrines es feia un repàs a la història antiga d'Alella al llarg de 2.500 anys. Feia un discurs cronol·lògic des de la prehistòria (Eneolític, Edat del Bronze) fins el món romà. Les vitrines 7 i 8 feien un incís en la producció de vi a l'antiguitat, tractant-se com es tractava d'un museu dedicat al vi i de la tradició que manté aquesta població. Aquest sala disposava d'un full (Din A-4) que feia les funcions de Guia didàctica, redactada pels autors del muntatge. Anteriorment, aquesta sala també mostrava ceràmica però en una barreja de ceràmica antiga i moderna. A les parets hi havien rajoles populars de paret i gràfiques del desenvolupament del terme d'Alella i de les cases de pagès. La sala de la Sra. Montserrat es va fer en memòria de Montserrat Capdevila i Ponts, que fou la darrera senyora de Can Magarola. Hi havia mobles originaris de la masia i s'havia volgut recordar l'ambient d'aquelles sales d'estar pròpies de la majoria de les masies del poble. Des d'aquesta sala s'accedeix a la capella i a dues habitacions que mantenen l'estil de la sala d'estar. La capella, a la dreta de la sala gran, està dedicada al Sant Crist. Fou erigida en temps de Pere de Magarola, a mitjans del segle XVII. L'any 1786, el bisbe de Barcelona, concedí 40 dies d'indulgència a qui la visités. Una altra habitació en la mateixa línea és la sala menjador. Finalment, hi havia la sala Antoni Riera i Sallarés, on s'exposaven rajoles de ceràmica des del segle XVII. Celler Des del pati exterior de la masia es baixa al celler. Al porxo de l'entrada, s'hi guarda una col·lecció d'eines per treballar la vinya i de producció del vi. També es mostra l'evolució de la premsa del vi a través d'unes maquetes. Al celler s'hi exposen premses, botes, bombes de trafegar el most i altres eines. En aquest espai hi trobem la sala de tast, on s'exposa una col·lecció d'ampolles de vi de totes les Denominacions d'Origen de Catalunya, i una part de la col·lecció de porrons d'Alella. S'ofereix al visitant la possibilitat de tastar les diferents varietats de vins que produeixen els cellers de la Denominació d'Origen Alella.","codi_element":"08003-364","ubicacio":"Av. Sant Mateu, 2","historia":"La Fundació Pública Municipal Masia Museu Can Magarola es va crear l'any 1983. Però amb anterioritat ja s'havien posat les primeres pedres del futur museu. Trobem els orígens, com en altres museus, en l'arqueologia. L'iniciador fou Bartomeu Llinàs i Planas. L'ajuntament va cedir la masia de Can Magarola per ubicar-hi les diferents col·leccions que s'havien anat aplegant i es procedí a la seva restauració. Un cop es va fer la restauració de la masia es va fer una crida a la població perquè aportés material per al museu que s'afegiria a la col·lecció arqueològica. Tot i haver estat inscrit en el registre de Museus de Catalunya (R 8-5-1995\/DOGC 22-5-1995) resta sense direcció, tancat i sense gestió.","coordenades":"41.5048700,2.2994700","utm_x":"441536","utm_y":"4595042","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Romà|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|94|98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37504","titol":"Fons d'Art Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dart-municipal","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal formada per un centenar i mig de peces d'origen, composició, tècnica i materials diversos. Predominen les pintures en les seves diferents tècniques: aquarel·les, olis, litografies o gravats; però també hi trobem escultures en bronze o fusta.","codi_element":"08003-365","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 1","historia":"","coordenades":"41.4936000,2.2951600","utm_x":"441166","utm_y":"4593793","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37504-foto-08003-365-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37504-foto-08003-365-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Les obres estan disperses en diferents dependències municipals, però l'any 2004 es va inventariar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37505","titol":"Fons local de la biblioteca municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-local-de-la-biblioteca-municipal","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella aplega 1125 volums dedicats al fons local. En aquests volums hi figuren monografies d'Alella o que en algun apartat facin referència al municipi alellenc; però també hi ha revistes com El Full o la revista Alella, biografies o obres literàries d'autors locals. També hi ha la publicació del premi de poesia Maria Oleart; que fou una poetessa d'Alella que en morir va deixar el seu fons personal al municipi i que també es troba a la biblioteca. En aquest fons, també s'hi poden trobar els llibres editats conjuntament amb l'Ajuntament i el grup Cerquem les arrels; així com Cd's, DVD's i vídeos de grups de música locals, molts d'ells desapareguts. També recull digitalment fotografies del municipi provinents de col·leccions particulars.","codi_element":"08003-366","ubicacio":"Hort de la rectoria, s\/n","historia":"El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular.","coordenades":"41.4933200,2.2948700","utm_x":"441142","utm_y":"4593763","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37505-foto-08003-366-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37505-foto-08003-366-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons bibliogràfic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"57","codi_tipo_sitmun":"3.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37506","titol":"Goigs a Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-sant-feliu","bibliografia":"CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella. MAS, Mossèn Josep (1993) Goigs de Sant Feliu d'Alella. Edició facsímil de la Parròquia de Sant Feliu d'Alella, l'1 d'agost de 1993.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs dedicats a Sant Feliu, patró d'Alella que es canten durant l'Ofici de la Festa Major, festa patronal. Els goigs diuen així: 'Del Mártyr Feliu victoria \/ Cels, Terra, mar aplaudiu.\/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ En Celitania, ciutat \/ d'Africa, noble nasquereu; \/ en Cesárea ensenyat \/ progressos en Lletras fereu, \/ de esperit, y en fe notoria\/ auments molt majors tenieu \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Per Espanya ab gran prestesa \/ animós, constant partiu, \/ per predicar la grandesa \/ de Christo Fill de Deu viu \/ y desterrar la memoria \/ del idols vans, que aborriu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ En Empuries, Barcelona, \/ y en Gerona predicau \/ en la Fe que en vos blasona \/ que flaqueja confortau; \/ a esperar eterna Gloria \/ a qui resisteix rendiu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Sent Rufino President \/ mana açotar vostre Cos, \/ ab vergas tant fortament, \/ que restau tot llastimós; \/ a sentencia peremptoria \/ gustós per Christo obteniu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ De peus, y de mans lligat \/ en inmundo lloch vos llançan , \/ de Tyrans renom alcançan; \/ Vos de Christo gran Soldat, \/ triunfant guanyau Victoria \/ en los afronts patiu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Per aument de vostres penas \/ de feras Mules tirat, \/ lligat ab dures cadenas \/ sou per Plaças rossegat; \/ fixa en Christo la memoria \/ amorós callat sufriu \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ De vostra pell cruelment \/ ab garfis sou despullat, \/ de cap a terra girat, nou horas estau pendent; \/ per caritat meritoria \/ dolor poch, ni molt sentiu. \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Llançat al fondo del Mar \/ ab contra pes de una Mola, \/ pensà Rufino acabar \/ ab esta vegada sola: \/ no's hora vostre Cos moria \/ libre a la Platja veniu.\/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Per últim desencarnat \/ vostre Cos Gerona gosa,\/ lo'Sperit al Cel reposa \/ per tota la eternitat; \/ corona, y honra de gloria \/ duplicada possehiu.\/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Tingau per recomenat \/ sempre lo Poble de Alella, \/ guardantlo de tempestat,\/ de viva y vorás centella; \/ que acció gratulatoria\/ rendirá humil y catiu.\/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu \/\/ Opuig virtut imperatoria \/ devant de Deu obteniu, \/ Alcançau per tots la Gloria \/ Patró nostre Sant Feliu.","codi_element":"08003-367","ubicacio":"Plaça de l'església, s\/n","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període","coordenades":"41.4936900,2.2944700","utm_x":"441109","utm_y":"4593804","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37506-foto-08003-367-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37506-foto-08003-367-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37508","titol":"Premsa del Mil·lenari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/premsa-del-millenari","bibliografia":"RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument commemoratiu fet de pedra granítica que reprodueix una premsa de paret per a premsar raïm. Porta gravades les dates de 975 i 1975.","codi_element":"08003-369","ubicacio":"Plaça dels Germans Lleonard, s\/n","historia":"Col·locada durant els actes de celebració del mil·lenari d'Alella, l'any 1975. a la inauguració hi va assistir el llavors president de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Samaranch.","coordenades":"41.4923700,2.2952700","utm_x":"441174","utm_y":"4593657","any":"1975","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37508-foto-08003-369-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37508-foto-08003-369-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"A. Calatayud","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37509","titol":"Font de la Mare de Déu de Núria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mare-de-deu-de-nuria","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font construïda en una cantonada entre el Torrent Vallbona i el carrer del Mig, inserida en la mateixa paret de carrer. La font està estructurada en tres parts: el frontal amb l'aixeta, la pica i un plafó de ceràmica a la part superior. L'aixeta, metàl·lica, és de polsador i de color daurat. Està col·locada sobre un plafó de rajola vermella en ziga-zaga. La pica en forma de brocal, en secció de quart de cercle, format un sòcol fet de pedra granítica amb un ampit fet amb maons posats a llibret. El plafó decoratiu de ceràmica valenciana està dedicat a la Mare de Déu de Núria, amb la imatge al centre (6 rajoles) i una garlanda de motius vegetals al voltant.","codi_element":"08003-370","ubicacio":"Torrent Vallbona \/ Carrer del Mig","historia":"","coordenades":"41.4947100,2.2944800","utm_x":"441110","utm_y":"4593917","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37509-foto-08003-370-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37509-foto-08003-370-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37511","titol":"Monument 'El llibre de Gaudí'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-el-llibre-de-gaudi","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"Però amb la presència de grafits","descripcio":"Monument al·legòric a la figura de Gaudí feta de ferro corten, bronze i mosaic. Es tracta d'una doble planxa oberta com si d'un llibre es tractés i posada verticalment sobre un paviment inclinat fet de trencadís de rajoles de colors blanc, groc i beige. La planxa de l'esquerra està foradada, amb la silueta de la cara de Gaudí. A l'interior de l'altra planxa, hi ha el bust de perfil en bronze del propi Gaudí. Uns garrofers emmarquen l'obra per la seva banda oriental.","codi_element":"08003-372","ubicacio":"Plaça Antoni Gaudí","historia":"Monument dedicat a l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, situat a la plaça que porta el seu nom, inaugurada el 14 d'abril de l'any 2002, quan n'era alcalde d'Alella el senyor Salvador Artés i Llovet.","coordenades":"41.4942300,2.2922200","utm_x":"440921","utm_y":"4593865","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37511-foto-08003-372-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37511-foto-08003-372-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37512","titol":"Barraca del bosc del músic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-bosc-del-music","bibliografia":"MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya en forma de caseta, de planta quadrada (5'05 x 5'10 m.), amb la coberta de teules àrabs a una vessant (ascendent de sud a nord). Bigues de formigó. Xemeneia amb la data de 1977 esgrafiada. Murs fets de maons i arrebossats. Façana de migdia amb porta d'entrada en el lateral esquerre, de fusta i llinda recta. Finestra a la dreta amb reixa de ferro i porticons a l'interior. Banc adossat a la façana re aprofitat en un costat com a caseta pel gos. Interior amb dues estances. A la primera hi ha la llar de foc.","codi_element":"08003-373","ubicacio":"Les Costes d'en Bernades - Nucli Rials","historia":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element.","coordenades":"41.4995700,2.3025700","utm_x":"441790","utm_y":"4594451","any":"1977","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37512-foto-08003-373-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37512-foto-08003-373-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Segons informació oral rebuda durant la realització del present inventari (any 2006), es va construir amb el diners de l'autopista.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37513","titol":"Barraca a sobre de l'hort de la cooperativa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-a-sobre-de-lhort-de-la-cooperativa","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Algunes teules soltes, tot i ser força noves.","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya de grans dimensions, de planta rectangular (4'75 x 5 m), amb la coberta de teules àrabs a una vessant. Les parets estan fetes de paredat antic sense arrebossar. La porta d'entrada a la façana de llevant, és de fusta amb recobriment metàl·lic i de dues fulles o batents, amb arc escarser. Hi ha una petita obertura, semblant a una espitllera, a la façana de migdia. En aquesta mateixa façana, a tocar amb la coberta, també hi ha dues petites obertures circulars, com si fossin respiradors. Hi ha un dipòsit de fibrociment exterior recolzat sobre un pedestal fet d'obra nova. Sembla que s'abasteixi de l'interior.","codi_element":"08003-374","ubicacio":"Al marge dret del fondo de Rials, entre el torrent, el camí de Teià i la finca de la Buratella.","historia":"","coordenades":"41.4942300,2.3055100","utm_x":"442031","utm_y":"4593856","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37513-foto-08003-374-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37513-foto-08003-374-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37514","titol":"Barraca dels Caçadors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-cacadors","bibliografia":"MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca utilitzada pels caçadors d'Alella, en forma de caseta, de planta quadrada (4'55 x 4'30 m.), amb la coberta de rajola plana a una vessant (ascendent de nord a sud). Bigues de fusta amb alguna biga de ferro i una biga de formigó. Murs fets de maons i arrebossats, sense pintar. Façana de migdia amb obertura d'entrada (1'6 x 2 m.) en el lateral esquerre. No hi ha porta, sempre està oberta. Finestra a la façana oest. Interior arreglat per fer-hi costellades: llar de foc en una cantonada, taules i bancs, una pica amb aigua que es recull en un dipòsit preparat per rebre aigües pluvials de la coberta.","codi_element":"08003-375","ubicacio":"Bosc de Can Poch - Nucli Alella Parc","historia":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element.","coordenades":"41.5096400,2.2841900","utm_x":"440265","utm_y":"4595582","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37514-foto-08003-375-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37514-foto-08003-375-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37515","titol":"Riera d'Alella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-dalella","bibliografia":"ANGLADA, Ramon; ARMENGOL, Cristina; ASENSIO, Àlex; CLAVELL, Susana; MAÑÀ, Albert i VIDAL, Núria (2008). 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El poble d'Alella s'ubica al peu de la serra i a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca, a l'oest, i la de la Coma Clara,a l'est. Ambdues formen la riera d'Alella, que desguassa directament a la mar, dins el terme del Masnou. En el tram més ample s'ha remodelat i canalitzat. A l'altura del Camp de futbol de Masnou, (20 metres snm), s'observen abundància de canyes i sauló (granit descompost format per mica, quars i feldspat). S'ha aterrassat per minimitzar els efectes de les baixades sobtades d'aigua. A l'alçada del camp de futbol d'Alella (140 metres snm), s'ajunta amb la Coma Clara. No està canalitzat. El naixement de la riera és al Coll de Font de Cera a 290 metres respecte el nivell del mar. El seu trajecte va paral·lel a la carretera BP-5002.","codi_element":"08003-376","ubicacio":"Riera d'Alella","historia":"La riera d'Alella i la seva xarxa hidrogràfica era d'importància cabdal coma element vertebrador i ordenador del territori des d'una triple perspectiva: com a via de comunicació, com a via d edesguàs i com a límit de propietat.","coordenades":"41.4852800,2.3018200","utm_x":"441715","utm_y":"4592865","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37515-foto-08003-376-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37515-foto-08003-376-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37516","titol":"Cova d'en Músic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-den-music","bibliografia":"MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'interior està ple de deixalles i brutícia.","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta irregular ( uns 3 x 2 m.). Accés en forma de passadís descendent, amb les parets laterals fetes de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars i maons unides amb ciment. Hi ha un petit graó al principi del passadís (0'95 x 1'7 m). Paret frontal per bastir l'entrada de maons; porta de reixa de ferro, oberta, orientada a ponent.","codi_element":"08003-377","ubicacio":"Barri Ivars Meià - Nucli Rials","historia":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element.","coordenades":"41.4895400,2.3078500","utm_x":"442222","utm_y":"4593334","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37516-foto-08003-377-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37516-foto-08003-377-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37517","titol":"La Ferreria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-ferreria","bibliografia":"MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Molt reformada","descripcio":"Caseta de planta rectangular (5'2 x 10'9 m.) amb la coberta de teules àrabs a una vessant. El parament extern dels murs està arrebossat, fet que oculta les parets de pedra. Les portes són metàl·liques. Es tracta d'una ferreria que es va construir per ferrar les mules que treballaven a la pedrera del costat, transportant les llambordes que s'extreien per pavimentar els carrers de Barcelona. Actualment està molt reformada. Arquitectònicament no té gaire interès.","codi_element":"08003-378","ubicacio":"Nucli Mas Coll; al final del carrer Rosselló","historia":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element.","coordenades":"41.5018700,2.2741200","utm_x":"439418","utm_y":"4594726","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37517-foto-08003-378-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37517-foto-08003-378-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37518","titol":"Base de premsa d'oli de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/base-de-premsa-doli-de-can-magarola","bibliografia":"MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"restaurada amb criteris no arqueològics","descripcio":"Base de premsa \/ molí d'oli de secció circular, originària de la Masia de Can Magarola, probablement ubicada in situ, davant la closa de la masia, a l'esquerra del barri d'entrada. Només es conserva la base, feta de pedres irregulars. Si està in situ, a l'entorn és possible la conservació d'altres elements vinculats a la premsa. Ha estat restaurada de forma poc sensible, amb ciment i maons. Es troba dins un espai de planta rectangular delimitat per un mur d'uns 40 cm d'alçada. S'hi accedeix a través d'unes escales centrades.","codi_element":"08003-379","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Nucli Can Magarola.","historia":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element.","coordenades":"41.5046500,2.2993400","utm_x":"441525","utm_y":"4595017","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37518-foto-08003-379-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37518-foto-08003-379-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37519","titol":"Mina del camí de Can Magarola; Mina 2 de Can Magarola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-del-cami-de-can-magarola-mina-2-de-can-magarola","bibliografia":"MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Abandonada des de fa anys.","descripcio":"Entrada o registre de mina d'aigua retallada per l'obertura del mateix camí. Està reomplerta o colgada de terra, cosa que no permet veure'n l'interior. A pocs metres hi ha una bassa que es podria alimentar d'aquesta mina. El banc sembla fet de paredat, però no es pot veure la volta..","codi_element":"08003-380","ubicacio":"Masia de Can Magarola - Nucli Can Magarola.","historia":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element.","coordenades":"41.5041700,2.2989700","utm_x":"441494","utm_y":"4594964","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37519-foto-08003-380-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37519-foto-08003-380-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element; on figura amb el nom de Mina 2 de Can Magarola.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37520","titol":"Pedra gravada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedra-gravada","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bloc de pedra granítica de color gris amb una creu gravada orientada al sud-oest en una de les seves cares més planes. La creu fa 15 cm del pal llarg i 8 cm del travesser, amb una amplada d'1 cm i una profunditat, tot i que una mica erosionada, de 9 mm. Està situada per damunt del Camí de la Cornisa, molt a prop d'aquest, en un bosc de pins amb sotabosc de romaní, bruc i estepes. Podria tractar-se d'un antic límit de propietat o de la marca feta per un picapedrer, ja que en aquesta zona l'extracció de blocs de granit era una activitat molt corrent de la que encara en queden rastres.","codi_element":"08003-381","ubicacio":"Camí de la Carena","historia":"","coordenades":"41.5138500,2.3056600","utm_x":"442061","utm_y":"4596035","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37520-foto-08003-381-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37520-foto-08003-381-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37521","titol":"Mas Antic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-antic","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mas als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Destaca a l'angle sud-est, una torreta de planta circular i coberta de volta, amb una petita espitllera. La façana principal està estructurada amb una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat amb la porta d'accés en un costat i una finestra a l'altre. A la planta pis, hi ha dues finestres adintellades igual que la de la planta baixa. Enmig del capcer hi ha, esgrafiat, un rellotge de sol. A la part posterior, s'hi ha afegit modernament un altre cos de coberta plana més alta que la coberta de l'anterior.","codi_element":"08003-382","ubicacio":"Passeig Antoni Borrell, 25","historia":"","coordenades":"41.4988600,2.2906700","utm_x":"440796","utm_y":"4594380","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37521-foto-08003-382-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37521-foto-08003-382-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37521-foto-08003-382-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Al darrera hi havia fins fa uns anys una bassa que ja l'any 2006 havia estat inutilitzada. Actualment la bassa s'ha cobert i s'ha anivellat el vial públic.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37522","titol":"Monument a Lluís Desplà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-lluis-despla","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument dedicat al rector d'Alella entre els anys 1508 i 1524, Lluís Desplà. Es tracta d'un prisma de pedra granítica format per diversos blocs, amb una base més ampla i baixa; un segon bloc amb l'escut familiar en relleu i un tercer bloc, el principal, on hi ha la imatge del rector Lluís Desplà en relleu emmarcat per un cercle i a sota la inscripció gravada següent: 'LLUÍS DESPLÀ RECTOR D'ALELLA 1508 - 1524'. En l'angle inferior dret del bloc on hi ha la imatge del rector hi ha dues inicials que poden correspondre a l'autor del monument, es tracta de les inicials J.O","codi_element":"08003-383","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, s\/n","historia":"","coordenades":"41.4937300,2.2945500","utm_x":"441115","utm_y":"4593808","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37522-foto-08003-383-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37522-foto-08003-383-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37523","titol":"Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria","bibliografia":"
AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Edita Josep Domingo i Elies. Alella.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa de planta rectangular que consta de soterrani, planta baixa sobre aixecada i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al centre de la plaça, a l'est. Només té una mitgera a la façana nord per un afegit de l'església d'època contemporània. La façana principal es composa a partir de quatre eixos de verticalitat amb les obertures amb llinda i emmarcades amb un recreixement del parament. Destaca una línea horitzontal a l'alçada de la llinda de la porta principal, damunt la qual hi trobem un plafó ceràmic policromat en forma d'orla, fet l'any 2000, que representa el patró de la parròquia amb la roda de molí lligada al coll damunt les aigües de la riera i al fons la façana de l'església parroquial. S'hi llegeix en lletres capitals: 'Gloriós patró d'Alella protegiu-nos Sant Feliu \/ any 2000'.<\/p> ","codi_element":"08003-384","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 13","historia":"","coordenades":"41.4935600,2.2946100","utm_x":"441120","utm_y":"4593789","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37523-foto-08003-384-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37523-foto-08003-384-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Domèstic"],"data_modificació":"2020-06-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Forma part del conjunt de l'església declarat BCIN, en el catàleg de patrimoni. Però que hem preferit individualitzar per la seva rellevància.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1772","rel_comarca":["21"]},{"id":"37524","titol":"Llegenda sobre Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-sobre-sant-feliu","bibliografia":"ANNIA (1974). De la història d'Alella. Tot es salvat el que Déu vol; dins Teyà. Boletín parroquial, núm. 131. Teià, a 4 d'agost de 1974. Sense paginar. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-tau. Vilassar de Mar, pàg. 108 i 109.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda local publicada en un butlletí parroquial l'any 1974 i reproduïda més tard per COLL, R. i MODOLELL, J.M (1999: 108 i 109), referent al sant patró de la parròquia, Sant Feliu, i que diu així: 'En els primers temps del cristianisme, en les cases que segles després serien el municipi d'Alella, hi va anar a viure el jove Feliu, que s'havia fet cristià i havia renegat de la religió pagana. Això va fer mal d'ull als seus veïns, sobretot quan el minyó va començar a predicar la nova religió, que ells tenien per maligna i mereixedora de càstig. Un dia, ja farts, agafaren el jove Feliu i li lligaren una corda al coll, a l'altre extrem de la qual hi havia subjectada una mola de les més feixugues. Tot seguit el llençaren a la riera, que aquell dia baixava molt cabalosa a causa de la forta pluja caiguda. Tots quedaren meravellats quan, malgrat trobar-se lligat i amb el pes de la mola, el jove es mantenia dret damunt la corrent i encara caminava riera amunt, com si no tingués nosa de cap mena. Els pagans, doncs, havien perdut el temps. Davant del miracle, tothom corregué a tirar-se-li als peus tot demanant-li perdó, doncs havien endevinat que el minyó era un sant. Després de la seva mort, l'Església confirmà el judici de la gent d'Alella i l'elevà als altars'.","codi_element":"08003-385","ubicacio":"Alella","historia":"","coordenades":"41.4936800,2.2948700","utm_x":"441142","utm_y":"4593803","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37525","titol":"Aplec de l'arròs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-larros","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es celebra el segon diumenge de juny. Actualment es fa en el Bosquet i ho organitza el casal d'Alella amb la col·laboració de l'Ajuntament. Entre altres activitats es fan jocs per a tothom i un concurs d'arrossos de paella i de cassola, que també premia la paella més sostenible. La organització facilita el lloc per fer foc, llenya i aigua. S'amenitza la jornada amb espectacles infantils i sardanes.","codi_element":"08003-386","ubicacio":"Avinguda del Bosquet, s\/n","historia":"Festa que es va començar a celebrar a parir de l'any 1975 arrel de la celebració del Mil·lenari d'Alella","coordenades":"41.4938200,2.3001300","utm_x":"441581","utm_y":"4593815","any":"1975","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37525-foto-08003-386-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37525-foto-08003-386-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37528","titol":"Font de la Salut o de ca les Monges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-salut-o-de-ca-les-monges","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un petit templet de planta quadrada cobert amb una volta de creueria a la clau de la qual hi ha esculpit l'escut dels Castellvell que conté una font decorada amb rajoles vidrades de diferents colors i amb cinc plafons ceràmics representant diferents escenografies que porten el títol de: 'la xocolatada', 'la cursa de braus', 'La Mare de Déu de la Salut', 'Els Prims' i 'Els grassos'. Els originals dels dos primers es troben al museu de la ceràmica del Palau de Pedralbes. Hi ha una inscripció on consta la data de 1710. Cal destacar també el plafó ceràmic de la Verge de la Salut, en posició central, format per trenta rajoles de 13 x 13 cm i emmarcat per una sanefa barroca que fou malmesa durant un intent de robatori. Les peces sostretes van substituir-se per d'altres que no acaben de lligar amb el conjunt .","codi_element":"08003-390","ubicacio":"Riera Coma Clara, 2","historia":"La va fer construir el comte de Castellar.","coordenades":"41.5008000,2.2976000","utm_x":"441376","utm_y":"4594591","any":"1710","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37528-foto-08003-390-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37528-foto-08003-390-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37529","titol":"Bassa de Ca les Monges; Bassa de Can Cardona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-ca-les-monges-bassa-de-can-cardona","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, p.149 - 152. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran bassa de planta rectangular (17'80 x 36'8 m.) de recollida d'aigua de mina per a ús agrícola. Construcció feta de paredat i arrebossats interns i externs. Els murs tenen una amplada de 0'89 cm. El mur de migdia té un primer tram de 19 metres que està doblat, després es fa més estret en uns 17'8 metres més. A l'extrem nord-est hi ha una boca de mina i dins la bassa unes escales fetes d'obra que donen accés a l'interior de la bassa.","codi_element":"08003-391","ubicacio":"Dins la finca de ca les Monges - Riera Coma Clara, 2","historia":"","coordenades":"41.5012900,2.2965700","utm_x":"441291","utm_y":"4594646","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37529-foto-08003-391-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37529-foto-08003-391-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37530","titol":"Cal Campaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-campaner","bibliografia":"
AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Edita Josep Domingo i Elies. Alella.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa aïllada als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent. A la façana principal hi ha la porta d'accés, amb llinda i situada al costat esquerre de la façana. A la planta pis hi ha dues finestres d'arc carpanell emmarcades amb pedra. Al costat dret hi ha una paret amb una porta de ferro que dóna accés a un espai exterior lateral.<\/p> ","codi_element":"08003-392","ubicacio":"Plaça de l'Església, 8","historia":"","coordenades":"41.4934400,2.2942600","utm_x":"441091","utm_y":"4593776","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37530-foto-08003-392-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37530-foto-08003-392-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Domèstic"],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Forma part del conjunt de l'església declarat BCIN, en el catàleg de patrimoni. Però que hem preferit individualitzar per la seva rellevància.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1772","rel_comarca":["21"]},{"id":"37531","titol":"Dibuixos del MNAC","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dibuixos-del-mnac","bibliografia":"BORONAT i TRILL, Maria Josep (1999). La política d'adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923. Monografies de la Junta de Museus de Catalunya, vol. 1. Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Junta de Museus. Barcelona, pàg. 518.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dos dibuixos acolorits obra de Joan F. Chia del poble d'Alella. El primer es titula 'Plaça d'Alella' (182 x 122 mm), i és una imatge del carreró, avui desaparegut per la construcció de la capella del santíssim annexa a l'església, que hi havia entre la paret de migdia de l'església i la rectoria. En aquesta imatge es pot veure el pas enlairat que connectava la rectoria amb l'església i, al fons, la plaça de l'Ajuntament. És el número d'inventari MNAC\/GDG5147-D. El segon dibuix s'anomena 'Alella - Casa Calonge'(180 x 120 mm), i és una imatge de la torre de defensa i l'angle sud-est de la casa, coneguda actualment amb el nom de Cal Baró. És el número d'inventari MNAC\/GDG 5148-D.","codi_element":"08003-393","ubicacio":"Palau Nacional, Parc de Montjuic (08038 - Barcelona)","historia":"Formen part d'una donació feta a la Junta de Museus l'any 1916 per Josep Chia i Alba, d'un conjunt d'esbossos i estudis de decoració escenogràfica del seu germà Joan-Francesc Chia. Els dibuixos d'Alella en qüestió provenien d'una segona remesa feta el novembre del mateix any.","coordenades":"41.4936200,2.2944400","utm_x":"441106","utm_y":"4593796","any":"1873","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Joan Francesc Chia","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37532","titol":"DO Alella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/do-alella","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El municipi d'Alella dona nom, per importància, tradició i història a la denominació d'Origen Alella, que inclou els municipis del Maresme d'Alella, Teià, Tiana, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Montgat, El Masnou, Premià de Mar, Cabrils, Òrrius i Argentona; o els del Vallès Oriental de Vallromanes, Santa Maria de Martorelles, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Vilanova del Vallès o la Roca del Vallès. Les seves vinyes es situen al vessant marítim de la Serralada Litoral, obert a la influència del sol i la bris a marítima de la Mediterrània. La Serralada protegeix dels vents freds i condensa la humitat procedent del mar, creant un microclima amb estius càlids i secs i hiverns suaus ideal pel conreu de la vinya. Les vinyes estan distribuïdes en parcel·les esglaonades que van des del 90 metres sobre el nivell del mar fins els 260 metres. La característica més significativa de la DO Alella és l'existència del sauló, un terreny arenós d'origen granític (granit desfet amb mica i feldespat) i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat per l'aigua i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del raïm i aporta finor als vins, on el baix poder de retenció de l'aigua queda compensat pel microclima local. Els vins d'aquesta zona són suaus de grau i acidesa moderada. La varietat més característica de la DO Alella és la pansa blanca, molt propera a l'anomenada xarel·lo. Els vins blancs perfumats i lluents són els més característics d'Alella, secs o dolços; mentre que per l'elaboració de rosats o negres s'utilitza bàsicament la garnatxa negra. Actualment, els cellers adscrits a aquesta DO són: Parxet,SA; Alella vinícola Can jonc, SL; Caves Roura; Alta Alella; Altrabanda, SCP; Joaquim Batlle i Bouquet Alella, SL.<\/p> ","codi_element":"08003-394","ubicacio":"Masia de Can Magarola (Av. Sant Mateu, 2)","historia":"
Des del moment fundacional, Alella Vinícola, primer com a sindicat i després com a cooperativa tenia entre els seus objectius la protecció de la autenticitat dels vins d'Alella. L'any 1942 i 1946 es proposen iniciatives com la de crear un consell regulador en defensa dels vins d'Alella. Finalment. El 29 d'abril de 1953, es crea el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Alella. L'any 1955 s'aprova el primer reglament. Però el conreu de vinya en aquest territori ve testimoniat per gran quantitat de jaciments d'època romana, alguns dels quals han conservat les restes dels primers cellers de la comarca. El cas més proper i significatiu és el de la Cella vinaria de Teià. Les fonts clàssiques, com Plini el Vell a la seva obra Naturalis Historia i Marc valeri Marcial, en els seus epigrames, també fan referència a l'elaboració de vi en aquestes contrades.<\/p> ","coordenades":"41.5048700,2.2993700","utm_x":"441528","utm_y":"4595042","any":"1953","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37532-foto-08003-394-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37532-foto-08003-394-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-06-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"37533","titol":"Font de la Plaça de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-de-lajuntament","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment el pas de l'aigua està tancat","descripcio":"Font feta a partir d'un bloc monolític de pedra, de secció circular i superfície superior convexa, d'on surten els brolladors que s'accionen pitjant un mecanisme situat al terra. La superfície exterior és rugosa i a una distància regulada hi ha tres rebaixos triangulars que simulen l'escletxa d'una clivella de pedrera. Al voltant de la font hi ha una barana baixa d'acer inoxidable.","codi_element":"08003-395","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, s\/n","historia":"Es va col·locar amb la remodelació de la plaça, l'any 2000.","coordenades":"41.4938200,2.2950000","utm_x":"441153","utm_y":"4593818","any":"2000","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37533-foto-08003-395-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37533-foto-08003-395-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37534","titol":"Portal de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-de-lajuntament","bibliografia":"RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Portal adovellat d'arc de mig punt que dóna accés a l'Ajuntament amb porta vidriera. La dovella central porta un relleu central amb l'escut del municipi, al damunt la paraula ALELLA, i a sota l'any 1591. Està més elevat que el nivell de pas de l'exterior i un parell d'esglaons de pedra de forma semicircular salven aquest petit desnivell.","codi_element":"08003-396","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 1","historia":"L'any 1591 fou comprat un camp a la sagrera de l'església a Jaume Soler, cirurgià i barber d'Alella, per construir-hi, deixant un espai coma plaça pública, la carnisseria i uns corrals. Aquest edifici després fou hostal i, finalment Casa de la Vila. La data de l'arc és la de construcció de la carnisseria.","coordenades":"41.4936300,2.2951000","utm_x":"441161","utm_y":"4593797","any":"1591","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37534-foto-08003-396-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37534-foto-08003-396-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37534-foto-08003-396-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37539","titol":"Finestra de Can Companyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finestra-de-can-companyo","bibliografia":"","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"Es va treure del seu lloc original i s'ha re ubicat.","descripcio":"Finestra gòtica d'arc conopial fistonat que estava ubicada a la façana de Can Companyó. Al damunt hi havia una pedra esculpida en relleu on un àngel sosté un escut amb unes tisores obertes, indicant que en aquella casa hi vivia un sastre.","codi_element":"08003-401","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, 10","historia":"Tant la finestra com l'escut es van traslladar arrel d'una reforma força radical de la casa.","coordenades":"41.4938800,2.2945900","utm_x":"441119","utm_y":"4593825","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37539-foto-08003-401-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37539-foto-08003-401-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37539-foto-08003-401-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Gòtic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment les dues pedres formen part de l'ornamentació de la llar de foc de la casa.","codi_estil":"93|94|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37540","titol":"Làpides de l'església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lapides-de-lesglesia","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de quatre làpides funeràries que corresponen a les tombes de dues famílies nobles d'Alella; els Coll i els Pujades de Munt. Són les úniques que es conserven de cinc famílies d'Alella. Estan fetes de pedra granítica . Una correspon a la família de Gabriel Coll i és de l'any 1613. L'altra correspon a Pere Pujades de Munt i la seva família i és del 1660. Les dues lloses quadrades cobrien les entrades de les respectives criptes.","codi_element":"08003-402","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n","historia":"Durant el segle XVII, a canvi d'aportacions econòmiques, es va concedir llicència a cinc famílies importants del municipi per construir-hi les seves tombes dins l'església parroquial. Es tractava dels Coll, els Pujades de Munt, els Pujades de Vall, els Roure i els Sors. A finals del segle XVIII es va decidir segellar les tombes i traslladar les despulles al nou cementiri, però les làpides quedaren sota el paviment o es perderen. L'any 1990, durant les obres de nova pavimentació aparegueren les làpides de les famílies Coll i Pujades de Munt..","coordenades":"41.4934800,2.2942400","utm_x":"441089","utm_y":"4593781","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37540-foto-08003-402-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37540-foto-08003-402-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37541","titol":"Empedrat del Marxant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/empedrat-del-marxant","bibliografia":"RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici ubicat en una de les cantonades de la Plaça de l'Ajuntament (nord-est), de planta trapezoïdal, amb l'angle nord-est arrodonit. La façana de llevant s'obra a la Rambla Àngel Guimerà, la façana nord al carrer Rector Desplà i la façana de ponent a la plaça de l'Ajuntament.. Consta de planta baixa i dos pisos i una coberta de terrat pla català amb barana cega. Les façanes de llevant i ponent tenen una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat cadascuna. A la planta baixa s'obren accessos als comerços establerts i les plantes primera i segona es caracteritzen per la presència de balcons amb la barana de ferro i amb obertures adintellades. La façana septentrional manté uns eixos de verticalitat en la seva composició, però perd la simetria en la conjugació ple \/ buit de les obertures. Destaca l'absència total d'obertures en l'escaire arrodonit de l'angle nord-est que dóna directament al Torrent Vallbona i la Rambla Àngel Guimerà. El parament és llis decorat amb faixes horitzontals en la separació dels pisos i una cornisa amb modillons.","codi_element":"08003-403","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament,","historia":"S'anomena així perquè en aquesta cantonada s'instal·laven els venedors ambulants que visitaven el poble i les venedores locals de fruita i hortalisses","coordenades":"41.4938700,2.2952200","utm_x":"441171","utm_y":"4593823","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37541-foto-08003-403-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37541-foto-08003-403-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37542","titol":"Pou del dipòsit de la Serra de Teià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-diposit-de-la-serra-de-teia","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"ha perdut part de l'arrebossat i presenta alguna esquerda.","descripcio":"Caseta de pou de planta quadrada (1'2 x 1'2 m) amb la coberta de maons plans a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Sobresurt amb un petit ràfec pels costats. Té la porteta metàl·lica i el parament és de maons arrebossat. Al costat de ponent (esquerre) té un afegitó d'obra, de planta rectangular ( 2 x 1'2 m), amb la coberta plana i una porteta també metàl·lica a la façana principal, amb un accés esglaonat.","codi_element":"08003-404","ubicacio":"Vall de Rials","historia":"","coordenades":"41.4958000,2.3084900","utm_x":"442281","utm_y":"4594029","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37542-foto-08003-404-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37542-foto-08003-404-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37542-foto-08003-404-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37543","titol":"Zona de nidificació d'orenetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-de-nidificacio-dorenetes","bibliografia":"ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Colònia formada per un centenar i mig de nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), els nius de les quals estan construïts en el ràfec de l'edifici de la Vinícola d'Alella. Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i rials on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes de manera a eliminar qualsevol esperitat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra utilitzada es barrejada amb palla, etc. que enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen quantitats importants de plomes. Els observem per sota d'una teulada, en balconades amb mènsula, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. La proximitat de terrenys agrícoles per trobar el fang necessari per a la construcció dels seus nius, la proximitat de basses i safareigs per trobar aliment, afegit a la bona convivència entre homes i orenetes fa que aquestes continuïn generació darrera generació a tornar al mateix edifici per nidificar.","codi_element":"08003-405","ubicacio":"Rambla Àngel Guimerà, 70","historia":"A diferència de la seva cosina, l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), no es troba al continent americà. Durant l' època de cria la podem trobar repartida per tot Europa, l'Àfrica Nord-oest, l'Àsia Central, la meitat Nord d'Àsia amb l'excepció del Nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març inicien el seu retorn a finals d'agost tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pulgons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.","coordenades":"41.4947300,2.2959700","utm_x":"441235","utm_y":"4593918","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37543-foto-08003-405-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37543-foto-08003-405-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37544","titol":"Vall de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vall-de-rials","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Vall de Rials és una de les zones agrícoles més ben conservades del municipi d'Alella que encara es manté en actiu. La part baixa de la vall concentra l'àrea de regadiu, amb terres d'al·luvió, formades pels sediments transportats per les aigües corrents fruit de les pluges. Els conreus més característics d'aquesta horta són els tomàquets, els enciams, les maduixes, els pèsols, els espinacs, les faves, les mongetes i els alls tendres. Però el conreu predominant de la vall de Rials és la vinya. No només en l'actualitat, sinó que es remunta a època romana. Durant els segles XVII, XVIII i XIX el conreu de la vinya fou extensiu a Alella i a tota la zona, en diversos graus i mesura segons l'època i les necessitats. En els darrers anys s'ha intensificat l'esforç per impulsar noves plantacions. La Vall de Rials concentra un terç de totes les vinyes de la Denominació d'origen Alella. Es poden trobar vinyes plantades a l'estil tradicional o plantacions noves, amb rengleres de ceps orientades en totes direccions. Conviuen varietats autòctones, com la pansa blanca o la garnatxa, amb d'altres foranies, com el merlot o el chardonnay. Tota aquesta tradició tan arrelada del conreu de la vinya, ha deixat a la Vall de Rials empremtes culturals que encara es poden observar, algunes força evidents i d'altres més amagades. L'element més característic són les barraques, sobretot aquelles amb volta de tartana. També es poden observar al costat dels camps i dels masos les basses d'aigua pel rec, alimentades per mines, amb els seus pous i registres. Més amunt a la zona de Les Costes, es troben coves excavades en el sauló i sots d'aigua, destinats a acumular aigua de pluja i aprofitar-la per fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.","codi_element":"08003-406","ubicacio":"A l'Est del terme municipals","historia":"","coordenades":"41.4953200,2.3048200","utm_x":"441974","utm_y":"4593978","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37544-foto-08003-406-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37544-foto-08003-406-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Altres fitxes relacionades: 337, 349, 350, 373,374,404 i 412.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37545","titol":"Peres farcides del Bon Cristià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/peres-farcides-del-bon-cristia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Les peres farcides de la varietat del bon cristià és un plat típic de la Festa Major d'Alella. Per tal de potenciar-lo, cada any es fa un concurs. El plat es prepara a casa i es presenten dues peres farcides amb el seu suc. Els ingredients per preparar el plat són: 12 peres del bon cristià, 300 gr. de carn de vedella, 300 gr. de carn de porc, 4 ous, 20 gr. de pernil, 1 llimona, 1 ceba, 1\/2 presa de xocolata sense llet, 1\/2 branca de canyella, 300 gr. d'ametlles torrades, 1 borrego, sal, sucre, alls, llard i oli. La recepta per preparar el plat és la següent: Es rosteixen les dues carns juntes amb el llard, la ceba i els alls. El suc que resulti de la cocció s'ha de reservar. Per preparar les peres es trinxa la carn ben rostida, juntament amb la pell d'una llimona, uns trossos petits de pera crua i el pernil. S'hi afegeixen els ous i es treballa com si es fes una pilota. Tot seguit cal rentar les peres, s' eixuguen, es buiden per la part oposada a la cua (tot tallant la part inferior en rodó per poder-la fer servir de tap) i s'omplen amb el farcit. Es posa una paella al foc amb força oli, en la qual es fregeixen les peres fins que siguin daurades (abans s' hauran sucat en un plat amb un ou batut i un altre amb farina). Es posen les peres (amb les cues enlaire) en una cassola de terrissa plena d'aigua. S'hi afegeix l'oli que ha servit per fregir-les, la pell d'una llimona, mitja branca de canyella, sal, una cullerada de sucre i mitja presa de xocolata. Quan siguin toves d'un costat, es donen la volta i s'hi afegeix una picada ben fina feta amb les ametlles i el borrego. Com més vegades s'escalfin les peres o es tornin a fer bullir més bones seran. Cal estar a l'aguait durant la cocció, perquè és molt fàcil que s'enganxin a la cassola. Aquest plat es pot menjar fred o calent.<\/p> ","codi_element":"08003-407","ubicacio":"Alella","historia":"","coordenades":"41.4926500,2.2949700","utm_x":"441149","utm_y":"4593688","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37545-foto-08003-407-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37545-foto-08003-407-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-06-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El concurs està ben consolidat però la dificultat del plat i l'escassetat d'aquesta varietat de peres fa que el nombre de concursants no sigui tan gran com caldria esperar. Per aquest motiu es fa un concurs paral·lel de truites.","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]},{"id":"37546","titol":"Pla Especial d'Interès Natural la Conreria - Sant Mateu - Céllecs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-especial-dinteres-natural-la-conreria-sant-mateu-cellecs","bibliografia":"
AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
La superfície del Parc La Conreria - Sant Mateu - Céllecs dins el terme municipal d'Alella és de 210,73 Ha, però la proposta del nou POUM municipal és ampliar-ho a 229,8 Ha. Els límits del Pla Especial d'Interès Natural (PEIN) dins el terme municipal d'Alella són els següents. En el primer tram, el límit segueix un camí que fa de límit de la zona qualificada com a espai lliure del sòl urbà de Can Magarola, excloent-ne però, aquest i la parcel·la qualificada igualment situada al sud d'aquest camí. Des d'aquí continua pels límits inferiors de les zones qualificades com a 22 (forestal) en el planejament fins arribar al camí que uneix les àrees de carena a Teià i l' indret Font de Cera (s'exclouen les zones 20 i 21) d'aquesta àrea. El límit segueix el camí a l'oest pel seu marge esquerre (incloent-lo) per reprendre després els límits de la zona forestal (22), travessa la carretera i arriba a la urbanització Alella Parc. Envolta aquesta urbanització en direcció oest. A la pedrera (extrem oest de la urbanització), el límit coincideix de nou amb l' establert per a les zones 22 (forestal) i s'exclou la zona 20 (rural). Arriba a la urbanització Mas Coll, envolta els seus límits incloent, però, l'àrea qualificada com a Sistema general d'espais lliures (4) excepte la parcel·la de l'extrem inferior, on s'ubica el dipòsit d'aigua. A ca l'Arrau, el límit inclou l'àrea qualificada com a 22b i exclou la zona qualificada com a 22a situada entre el mas Coll i la urbanització la Coma Fosca. Ascendeix a l'est envoltant la urbanització. Abans d'arribar al terme de Tiana, continua al sud, incloent l'àrea de sistema local d'espais lliures públics (6). En arribar al terme de Tiana, el límit continua al sud-est pel termenal municipal. L'abandona quan aquest se separa dels límits de la urbanització de la Coma Fosca. Descendeix pel límit meridional fins a la cota 150. Continua al sud per aquesta cota. A continuació envolta l'àrea conreada situada a l'oest de la urbanització Nova Alella i, ajustant-se al límit de la zona 22 (forestal), arriba de nou al terme amb Tiana.<\/p> ","codi_element":"08003-408","ubicacio":"Carretera de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar, el Maresme). És la seu institucional","historia":"
L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328\/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12\/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.<\/p> ","coordenades":"41.5133400,2.2959700","utm_x":"441252","utm_y":"4595984","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37546-foto-08003-408-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37546-foto-08003-408-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]},{"id":"37547","titol":"Cova de la Font del Pastor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-font-del-pastor","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"està parcialment ensorrada","descripcio":"Cova excavada en el sauló de planta circular, es conserva en 2 x 1'7 x 0'8 metres, amb el sostre en forma de volta. Es troba en el camí del camp de tir, molt a prop de la Font del Pastor.","codi_element":"08003-409","ubicacio":"Camí del camp de Tir, a prop de la Font del Pastor","historia":"Les anomenades coves o coves de sauló són refugis excavats en el sauló que fan les funcions de les barraques de pagès: aixopluc, guardar-hi eines,.. De vegades també servien per guardar-hi el bestiar. S'acostumen a trobar en zones en un pendent rellevant, on s'hi ha fet terrasses per fer-hi vinyes o altres cultius, creant marges entre feixa i feixa. En aquests marges saulonencs és més fàcil i econòmic excavar una petita cova de planta circular que en l'interior pot haver-hi banqueta correguda o no, que construir una barraca.","coordenades":"41.5123700,2.3004000","utm_x":"441620","utm_y":"4595874","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37547-foto-08003-409-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37547-foto-08003-409-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37548","titol":"Font del Fonoll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-fonoll","bibliografia":"ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font recuperada recentment i refeta amb un panell de maons en forma semi ovalada amb el contorn fet a base de maons posats a llibret. La pica està feta també a base de maons posats a sardinell, de forma semicircular. El broc per on raja l'aigua és metàl·lic. L'entorn està arranjat amb taules i bancs. En destaca un plataner de dimensions considerables.","codi_element":"08003-410","ubicacio":"Torrent del sarau o del Fonoll, a la urbanització Mas Coll","historia":"L'antiga font del fonoll, brollava al peu del plàtan d'aquesta fondalada. En aquest indret el nivell freàtic es troba a poca profunditat, fet que afavoreix l'arrelament d'espècies pròpies dels boscos de ribera com la malva, el vern o el pollancre. Era en realitat el pericó de dues minetes, una en galeria i l'altra en cantonada, provinents del Torrent dels Figuerals. L'aigua que en brollava era conduïda a través d'un rec de teula fins el safareig gran del Mas Coll.","coordenades":"41.5038300,2.2795500","utm_x":"439873","utm_y":"4594940","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37548-foto-08003-410-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37548-foto-08003-410-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37549","titol":"Monument a Blanca Thieme Bruguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-blanca-thieme-bruguera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument dedicat a Blanca Thieme Bruguera, tal i com indica la inscripció feta de lletres individuals col·locades al costat frontal d'un pilar fet d'obra amb recobriment de pedra retallada irregularment que fa un metre i mig d'alt per 50 cm de costat. Aquest pilar està damunt una peanya de pedra, també quadrada, de base més ampla que el pilar. Damunt el pilar hi ha el bust en bronze de Blanca Thieme Bruguera amb un gerro de ceràmica al costat.","codi_element":"08003-411","ubicacio":"Jardí de la Blanca, Riera Coma Fosca","historia":"Blanca Thieme Bruguera tenia els seus orígens a la família de Cal Doctor. Va morir molt jove, de malaltia, el 31 de març de l'any 1992 a Alella. El jardí i el monument foren inaugurats el 16 de juny de l'any 1996. Tant l'enjardinament com el monument foren costejats per la mare de Blanca.","coordenades":"41.4959100,2.2914300","utm_x":"440857","utm_y":"4594052","any":"1996","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37549-foto-08003-411-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37549-foto-08003-411-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"J. Cases","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37550","titol":"Alocar del Fondo de Rials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alocar-del-fondo-de-rials","bibliografia":"AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental, pàgs. 27,40-41. Novembre 2009 AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàgs. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. et al. (2003). Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Diversos trams d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània, bàsicament en el marge de llevant de la riera o Fondo de Rials, en la zona menys antropitzada, a partir de Can Petxiu. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella.","codi_element":"08003-412","ubicacio":"Fondo de Rials","historia":"L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'.","coordenades":"41.4948800,2.3064400","utm_x":"442109","utm_y":"4593928","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37550-foto-08003-412-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37550-foto-08003-412-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/UE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37551","titol":"Barraca del Turó del Bessó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-turo-del-besso","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pagès o de vinya de planta trapezoïdal amb els quatre costats desiguals (3,6 x 3 x 2,25 x 5 metres respectivament). La coberta és plana i està feta de maons; en sobresurt el tub del fumeral o xemeneia. Les parets estan fets de maons calats i arrebossada de forma bastant barroera. La porta, de llinda recta, és de fusta i està mal conservada. De la façana principal, orientada a llevant, en sobresurt una estructura metàl·lica en forma de pèrgola. A la façana nord, hi ha una petita obertura com a finestra.","codi_element":"08003-413","ubicacio":"Turó del Bessó, a l'est del terme municipal.","historia":"","coordenades":"41.4915800,2.2826400","utm_x":"440119","utm_y":"4593578","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37551-foto-08003-413-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37551-foto-08003-413-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Tot i ser una barraca de construcció força tosca, està cuidada i en plena activitat ja que presideix una zona de conreu de vinya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37552","titol":"Pou i dipòsit del Turó del Bessó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-i-diposit-del-turo-del-besso","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou d'aigua amb dipòsits adjacents. El pou és de secció circular d'un metre i mig de diàmetre. Està construït de maó pla posats en vertical i ajuntats amb ciment. Té una tapadora metàl·lica que es tanca amb un cadenat. També disposa d'una estructura metàl·lica destinada a penjar-hi la galleda amb la corriola. Al seu costat hi ha dos dipòsits; un de més petit (20 x 20 cm) i un altre més gran (60 x 60 cm). En aquests dipòsits es feia la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.","codi_element":"08003-414","ubicacio":"Turó del Bessó, a l'est del terme municipal.","historia":"","coordenades":"41.4917600,2.2826400","utm_x":"440119","utm_y":"4593598","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37552-foto-08003-414-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37552-foto-08003-414-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Al costat hi ha una prunera.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37554","titol":"Mina Mulassa de baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-mulassa-de-baix","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Registre o repartidor de mina amb una doble canalització i la caseta de planta rectangular feta d'obra (maó) i amb la coberta de volta de maó pla, restaurada recentment. Les portelles són metàl·liques. Al costat hi ha una altra portella i una caixa d'obra amb els repartidors a dins.","codi_element":"08003-416","ubicacio":"Can Comajoana","historia":"Un dels propietaris d'aquesta mina és el senyor Pere Millet, que resideix a la casa coneguda com Can Comajoana. Ell en va restaurar aquest registre quan va comprar la finca.","coordenades":"41.4995200,2.2978100","utm_x":"441393","utm_y":"4594449","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37554-foto-08003-416-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37554-foto-08003-416-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37554-foto-08003-416-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El nom Mulassa de baix és el que figura a les escriptures de propietat.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37555","titol":"Panteó de la Família Borrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panteo-de-la-familia-borrell","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Panteó ubicat al centre del primer recinte del cementiri. És de planta rectangular d'estil historicista amb destacats elements gòtics. La cambra mortuòria està sota el nivell de pas del recinte i s'hi accedeix a través d'una doble escalinata amb barana central calada que condueix a la porta d'entrada al panteó, de bronze, amb arc flamíger, esculpit amb motius florals. En l'angle que es produeix a cada costat de les escales, hi ha sengles àngels. A la part superior del panteó un monument format per una creu, un sarcòfag de pedra i una dona presideix el conjunt.","codi_element":"08003-417","ubicacio":"Camí Baix de Tiana, 1 (cementiri)","historia":"Panteó de la Família Borrell que després va passar a la fundació de l'Escola Pia de Catalunya","coordenades":"41.4890000,2.2910000","utm_x":"440815","utm_y":"4593286","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37555-foto-08003-417-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37555-foto-08003-417-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37555-foto-08003-417-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"37556","titol":"Bassa de la Vil·la Enriqueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-la-villa-enriqueta","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta rectangular (6 x 7 m). Els murs són de paredat, fet de pedres petites i irregulars i unides amb morter; arrebossats, de 60 cm d'amplada. L'ampit de la bassa està fet de rajols.","codi_element":"08003-418","ubicacio":"Av. De Sant Josep de Calassanç, 14-16","historia":"","coordenades":"41.4982600,2.2962300","utm_x":"441260","utm_y":"4594310","any":"","rel_municipis":"08003","municipi_nom":"Alella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37556-foto-08003-418-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08003\/37556-foto-08003-418-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]},{"id":"92837","titol":"Torre dels Encantats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-dels-encantats","bibliografia":"
BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar<\/em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2010). Aproximació històrica al mite de Sinera<\/em>. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIII-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Torre de guaita situada damunt el turó homònim, a l'oest del terme municipal, a tocar amb Caldes d'Estrac. És una torre de planta circular amb una avantmuralla circular emmerletada. Es tracta d'una construcció del segle XIII reformada al segle XV i envoltada de la muralla del segle XVI.<\/p> Fou construïda amb pedres del poblat ibèric, que es troba al mateix turó, pels castlans del castell de Montpalau perquè servís de límits del castell i del vescomtat de Cabrera. Les incursions de pirates turcs i barbarescos registrades durant el segle XVI obligaren a fortificar la construcció amb una muralla circular, amb bombarderes; bastida també amb les pedres del poblat ibèric, prenent des de llavors la torre l'aspecte que ha conservat fins ara.<\/p> Entre 1954 i 1955 la muralla fou renovada. Es desconeix la raó del nom de la torre. Originàriament, tan sols era designada així a Caldetes. A Arenys se'n deia la 'Torre de Caldes'. Sobre l'origen del nom, s'apunten dues raons (Agusti Espriu, 2010, pp. 149): una d'històrica i una altra de llegendària. Segons Josep Maria Pons i Guri prendria el mot 'encantat' qualsevol indret os es trobessin objectes 'estranys', referint-se a les restes del poblat ibèric. L'origen llegendari cal buscar-lo en la llegenda que explica com els veins de Caldes veien formes fantasmagòriques que es passejaven pels merlets de la torre i els seus voltants.<\/p> ","codi_element":"08006-1","ubicacio":"","historia":" S'utilitzà com a punt fronterer del comtat i bisbat de Girona, així com de les divisions administratives posteriors, anomenades vegueries i, més tard, dels corregiments borbònics, separats de les terres barcelonines per la riera de Caldes.<\/p> ","coordenades":"41.5717869,2.5303036","utm_x":"460841","utm_y":"4602341","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92837-01p1560821.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92837-02p1560822.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92837-03escanear0037.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92837-04escanear0041.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIN"],"data_modificació":"2023-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"No s'ha pogut accedir a la finca.","codi_estil":"85|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1760","rel_comarca":["21"]},{"id":"92838","titol":"Torre del carrer Ample, Torre de Can Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-carrer-ample-torre-de-can-marti","bibliografia":" BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX<\/em>. Inèdit.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar<\/em>; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar<\/em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). Carrers d’Arenys de Mar<\/em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions<\/span><\/span><\/span><\/p> CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.<\/em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.<\/span><\/span><\/span><\/p> PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)<\/em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Una reforma a la planta baixa, per donar entrada a camions, en va malmetre la façana. Actualment és un comerç dedicat a l'alimentació.","descripcio":" Torre de defensa situada en un carrer del nucli antic, encastada entre cases mitgeres, de cos. Només és visible per la cara de migdia. És de planta quadrada, amb la part superior en semicercle; la part inferior està lleugerament sobresortida de la línia de façanes. Consta de planta baixa i dos pisos. A la part superior de la façana, conserva una filada de permòdols. Disposa de tres obertures a la façana: la porta principal en planta baixa; una finestra en el primer pis; i una altra finestra a la planta segona. <\/p> Fou bastida a la segona meitat del segle XVI, annexa a una casa fortificada, avui desapareguda. En el terme municipal d'Arenys de Mar se'n conserven tres més: la Torre d'en Cabirol, La Torre d'en Llobet i la Torre dels Encantats. Totes elles destinades a la defensa de les incursions de pirates. A l'interior, es conserven les voltes gòtiques ogivals de nervadura originals.<\/p> Són visibles els afegits dels segles XVII i XVIII.<\/p> ","codi_element":"08006-2","ubicacio":"Carrer d'Anselm Clavé, antic carrer Ample, núm. 23","historia":" El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.<\/span><\/span><\/span><\/p> El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.<\/span><\/span><\/span><\/p> Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per la construcció de tres torres defensives.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5797226,2.5525483","utm_x":"462700","utm_y":"4603211","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92838-01dsc8430.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92838-02dsc8432.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92838-03p1540323.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92838-04p1540328.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92838-05p1540335.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIN"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. ","codi_estil":"94|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1760","rel_comarca":["21"]},{"id":"92839","titol":"Torre d'en Llobet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-den-llobet","bibliografia":" BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX<\/em>. Inèdit.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar<\/em>; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar<\/em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)<\/em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Torre de defensa del segle XVI, de planta cilíndrica, exempta en una gran part frontal i superior, ubicada al carrer d'Avall amb la confluència del carrer de Jaume Borrell. Consta de planta baixa i dos pisos. Hi trobem una obertura en forma de finestra-balcó oberta en un moment posterior a la construcció de la torre i altres més petites, algunes d'elles espitlleres per a armes de foc.<\/p> La façana conserva part d'arrebossat, exceptuant la part inferior, on aquest s'ha perdut, deixant a la vista els carreus irregulars disposats en filades horitzontals, que conformen el parament. La part superior de la torre presenta una filada de permòdols, que sustentaria una cosera.<\/p> Per la banda nord-oest se li lliuren els edificis que formen l'entramat urbà actual. ","codi_element":"08006-3","ubicacio":"Carrer d'Avall, núm. 43; cantonada carrer de Jaume Borrell","historia":" Construïda l'any 1560 per defensar el veïnat de Sa Boada dels atacs dels pirates. En tot el municipi, se'n conserven tres més: la Torre dels Encantats; la Torre del carrer Ample i la Torre de can Cabirol, en aquest mateix carrer.<\/p> ","coordenades":"41.5785082,2.5491010","utm_x":"462412","utm_y":"4603079","any":"1560","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92839-02dsc8259.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92839-03p1540024.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92839-04p1540018.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92839-05p1540025.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92839-06p1540020.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIN"],"data_modificació":"2024-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1760","rel_comarca":["21"]},{"id":"92840","titol":"Torre de Can Cabirol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-can-cabirol","bibliografia":" BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX<\/em>. Inèdit.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar<\/em>; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar<\/em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)<\/em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Ha patit reformes modernes que n'han desfigurat l'arquitectura original.","descripcio":" Antiga torre de defensa de planta rectangular, situada entre cases mitgeres del carrer d'Avall. Només n'és visible la façana sud, la resta estan integrades en l'urbanisme actual. Forma part d'un conjunt de cases que han alterat molt el seu aspecte original, actualment a la planta baixa hi ha tres pisos amb finestres. A la part superior de les façanes sud i est hi ha un matacà, i a l'angle de tancament sud-est hi ha un torrelló de planta circular.<\/p> ","codi_element":"08006-4","ubicacio":"Carrer d'Avall, núm. 10","historia":" Pertanyia a la casa Cabirol, que donava a la riera. Formava part del sistema defensiu del qual se'n conserven tres torres més, a part d'aquesta: Torre del carrer Ample, Torre dels Encantats i Torre d'en Llobet, al mateix carrer d'Avall. <\/p> ","coordenades":"41.5788781,2.5503634","utm_x":"462517","utm_y":"4603119","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92840-02p1530917.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92840-03p1530915.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92840-04p1530913.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIN"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. ","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1760","rel_comarca":["21"]},{"id":"92843","titol":"Església parroquial, Església de Santa Maria d'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-parroquial-esglesia-de-santa-maria-darenys","bibliografia":" BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar<\/em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> BOSCH i BALLBONA, Joan i GARRIGA RIERA, Joaquim (2004). L'esplendor de Santa Maria d'Arenys de Mar<\/em>. Editorial Pòrtic.<\/span><\/span><\/span><\/p> PONS i GURI, Josep M. (1986). III Centenari de la consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar (1686-1986)<\/em>. Parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/p> PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)<\/em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> TRIADÓ, Joan Ramon (1984). Història de l'art català. L'època del barroc: segles XVII-XVIII<\/em>. Barcelona, Edicions 62.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" L'església parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar es troba al centre de la població, prop de la Rambla o Riera d'Arenys. És un edifici d'una sola nau central, amb capelles laterals delimitades pels contraforts, sense creuer. L'absis és poligonal i la coberta de volta de creueria.<\/p> La façana és barroca amb coronament mixtilini, centrada per la portada, pròpia d'un barroc tardà emmarcada per columnes de fust llis i per decoració de caràcter rococó. És obra del 1755 del mestre Fortià Anglada. Als costats, hi trobem el campanar, de base quadrada i vuitavat a partir de la segona planta i coronat per una torratxeta de principis del segle passat (1911).<\/p> L'any 1755 s'allargà per la part davantera i s'hi construí un nou portal barroc, obra de Fabià Anglada.<\/p> Entre 1777 i 1789 es feu una ampliació lateral a manera de creuer i es construí la capella dels Dolors, segons projecte de l'arquitecte Joan Mas i sota la direcció de Joan Olivé.<\/p> A mitjan segle XIX, es construí la capella del Santíssim. La façana és flanquejada pel campanar, i, a l'altre costat, pel comunidor, amb coberta inclinada de ceràmica vidriada, sobre el que foren les sales de juntes de la Insigne Comunitat de Preveres i el seu arxiu. És una de les parts més característiques del monument. El retaule presenta de manera compartimentada i didàctica, deutora encara de l'estructuració narrativa del gòtic i el renaixement, escenes de la vida de la Mare de Déu (la Visitació, l'Adoració dels Mags, la Presentació de la Mare de Déu i la Nativitat), inspirades en gravats del pintor italià Carlo Maratta. Als extrems hi ha quatre fornícules, dues per banda, amb imatges de sants de devoció popular (Sant Josep, Sant Francesc de Paula, Sant Pere i Sant Pau). Al centre, de dalt a baix, les imatges del Pare Etern, de Sant Zenó, patró de la vila, i dins el seu cambril, la Mare de Déu, que segueix models italians. Els diferents cossos són separats per columnes cilíndriques revestides de gruixudes garlandes enroscades en hèlix, de marcat accent decorativista.<\/p> A l'interior de l'església destaquen una sèrie d'elements arquitectònics i ornamentals concebuts o reinterpretats per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (1888-1973). Un d'ells són les trones neobarroques (1948) realitzades per Miravet i Pascual i Serch. També consta en el projecte de Cèsar Martinell el cadirat de fusta i l'Ara de l'Alta Major.<\/p> Als laterals hi ha una sèrie de capelles amb retaules i imatges, la majoria ubicades a partir de 1940:<\/p> La Capella de la Mare de Déu dels Dolors, és una capella circular atribuïda a Joan Mas, al segle XVIII. La imatge del cambril és una talla de Josep M. Camps i Arnau (1879-1968); igual que el Crist Jacent. El projecte per al pas processional és de Cèsar Martinell.<\/p> En una capella lateral hi trobem la imatge de Santa Paula Montal, obra d'Andreu Gallego l'any 1993. En una altra capella, l'altar i retaule de la Mare de Déu del Carme (s. XX).<\/p> La capella de la Mare de Déu de la Mercè és un projecte atribuït a Joaquim Ros de Ramis (1911-1988) amb una talla de Josep M. Camps i Arnau. L'execució anà a càrrec dels Tallers Salesians (1949).<\/p> La capella de la Immaculada Concepció és un projecte del taller de Josep M. Camps i Arnau, amb una talla de 1947.<\/p> La capella de Sant Josep és un projecte de Cèsar Martinell, amb una talla de 1944, remodelada per Miquel Fané i Torrent i pintures d'E. Palás.<\/p> La capella de Santa Llúcia també és un projecte de Cèsar Martinell, amb escultura d'alabastre atribuïda a Joan Barrera i Ferrer i frescos atribuïts a Marcel·lí Vila i Boada (segona meitat del segle XX).<\/p> L'altar de la Mare de Déu de Montserrat és un projecte ideat per Miquel Fané i Torrent, amb una talla de Josep M. Camps i Arnau, de 1954 i pintura a l'oli sobre tela de J. Coll Alzina (1989).<\/p> L'altar de Sant Roc està presidit per una talla del segle XVII. El projecte i l'adaptació del pas de la coronació d'espines és de la segona meitat del segle XX.<\/p> Cèsar Martinell també projecte el retaule que acull la imatge de la Mare de Déu del sagrat Cor, talla de Silvestre Blasco i Vaqué (1943).<\/p> Destaca la talla del segle XVII del Crist del Calvari i el retaule de Salvador Nogueras (s. XVI).<\/p> ","codi_element":"08006-5","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n","historia":" L'11 de juliol de 1574, cinquanta-quatre caps del veïnat de mar de Sant Martí d'Arenys, reunits en assemblea a la torre de la platja en presència del batlle natural Antic Tries, acorden demanar al bisbe de Girona, Fra Benet de Tocco, l'erecció d'una església parroquial pròpia (Pons, 1999). El motiu al·legat fou la feixuga distància entre el veïnat de mar i l'església de Sant Martí, tant per les inclemències metereològiques en èpoques de pluges, com pel perill de deixar desprotegit el patrimoni davant incursions de pirateria. El bisbe es desplaça el 4 d'octubre del mateix any per comprovar in situ<\/em> la veracitat dels arguments. <\/p> El 18 de març de 1575 dictà un rescripte des de la cúria de Girona que atorgava llicència als veïns del poblat marítim d'Arenys per a erigir una església nova, amb pica baptismal, reserva eucarística i cementiri, però sufragània de l'església de Sant Martí (Pons, 1999 ; Joan Bosch i Joaquim Garriga, 2004).<\/p> La nova parròquia es va dedicar a Santa Maria i s'ubica a l'ermita preexistent de Sant Elm, patró dels mariners, emplaçada en un espai fins el moment imprecís, vora el marge dret de la riera. Conjuntament amb el petit cementiri que s'hi adossava, degué ocupar l'espai enfront l'actual església. Però ben aviat va quedar petita i se sol·licita, al bisbe, autorització per aixecar una església de nova planta.<\/p> La nova església parroquial es construeix entre 1584 i 1628, pel mestre d'obres Joan de Tours i els seus fills Joan i Dionís Torres, en substitució d'una capella erigida el 1575 al mateix lloc. El 1755, el temple fou allargat per la part davantera. Fins a començaments del segle XX (1911) s'hi han anat fent obres d'ampliació i de reforma.<\/p> ","coordenades":"41.5805261,2.5494558","utm_x":"462443","utm_y":"4603303","any":"1584-1628","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92843-01p1560064.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92843-02dsc9755.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92843-03dsc9738.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92843-04dsc9744.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92843-05dsc9747.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92843-06dsc9745.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92843-07dsc9752.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIN"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Joan de Torres i els seus fills Joan i Dionís.","observacions":"L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. ","codi_estil":"95|96|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1760","rel_comarca":["21"]},{"id":"92844","titol":"Casa del carrer de Goday, núm. 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-goday-num-4","bibliografia":" BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX<\/em>. Inèdit.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar<\/em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant.<\/p> Compositivament, la façana s'organitza a partir d'un únic eix de verticalitat, definit en planta baixa per un magnífic arc de mig punt dovellat, de pedra granítica i amb unes grans dovelles; i per una finestra amb l'ampit, la llinda i els brancals també de pedra granítica, motllurades.<\/p> El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc. Sobresurten algunes pedres del parament que sobrepassen la línia de l'arrebossat i s'han deixat vistes.<\/p> El desguàs de les aigües pluvials de la coberta es fa mitjançant teules vistes que sobresurten de la façana.<\/p> ","codi_element":"08006-6","ubicacio":"Carrer de Goday, núm. 4","historia":" Aquesta casa pertany, per la seva tipologia, sobretot pel portal, de mig punt i amb unes amples dovelles, a les cases típiques del segle XVI. Cal tenir en compte que els balcons, fins el segle XVIII no s'utilitzaren en construccions populars.<\/p> ","coordenades":"41.5797800,2.5502200","utm_x":"462506","utm_y":"4603219","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92844-02dsc9770.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92844-03dsc9769.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92844-04p1560085.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Està situada en un carrer molt estret, i és, molt possiblement, l'única casa sencera que resta dempeus del seu temps. L'interior s'ha transformat en un bar-restaurant. L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["21"]},{"id":"92845","titol":"Mas Taxonera, Mas Taxonera de les Doedes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-taxonera-mas-taxonera-de-les-doedes","bibliografia":" BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX<\/em>. Inèdit.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar<\/em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia ubicada a la zona del Parc Municipal de Nostra Senyora de Lurdes reconvertida en restaurant. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.<\/p> Compositivament, la façana es distribueix en dos eixos de verticalitat, asimètrics en relació al vèrtex del carener, ja que es troben desplaçats de l'eix central. L'eix de la dreta o de llevant està definit pel portal rodó dovellat, en planta baixa; i la finestra d'arc conopial, dentat i amb arquets i permòdols esculpits, de la planta pis. Sota l'ampit, hi ha una espitllera per arma de foc. L'eix de ponent ve definit per dues finestres, una per planta. Ambdues amb ampit, llinda i brancals de pedra motllurada. En aquest cas, la finestra de la planta pis també presenta una espitllera per arma de foc.<\/p> El parament és arrebossat, deixant vistos els emmarcaments de les obertures i les cantonades de les façanes, també escairades amb pedra granítica. S'adossa a la façana un pedrís a banda i banda del portal d'accés.<\/p> Davant la façana, hi trobem dues pedres de molí reaprofitades com a paviment. Entremig hi trobem una pedra amb un escut esculpit, molt desgastat.<\/p> L'escala de l'interior surt del vestíbul.<\/p> ","codi_element":"08006-7","ubicacio":"Carrer de les Doedes, núm. 1","historia":"","coordenades":"41.5853061,2.5444722","utm_x":"462030","utm_y":"4603836","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92845-01dsc0054.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92845-02dsc0060.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92845-03p1560391.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92845-04p1560380.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92845-05p1560383.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92845-06p1560387.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92845-07p1560388.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En un costat, hi ha una placa que diu: 'En record al nostre amic Martí Albert, veí d'Arenys de Mar, que amb el seu esforç i el seu entusiasme, va contribuir a fer possible el projecte de rehabilitació de Mas Taxonera. Gràcies Martí per la teva amistat i la teva especial manera de ser' Signat a Arenys de Mar el 3 d'agost de 2012.També a la façana trobem un plafó ceràmic que diu: 'MAS TAXONERA DE LES DOEDES'.L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.","codi_estil":"94|119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["21"]},{"id":"92846","titol":"Can Manel Recader","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-manel-recader","bibliografia":" BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX<\/em>. Inèdit.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar<\/em>; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/p> PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)<\/em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Rehabilitat l'any 2001","descripcio":" Casa entre mitgeres de planta rectangular formada per diversos cossos, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord.<\/p> Compositivament, la façana es distribueix simètricament en tres eixos de verticalitat. L'eix central es defineix pel portal rodó dovellat en planta baixa i sengles finestres a les plantes superiors. Els eixos laterals queden definits per una obertura en cada planta. Només difereix la planta baixa, on s'ha ampliat una de les finestres, a l'eix de ponent, per convertir-la en una porta. Totes les obertures tenen els ampits, llindes i brancals de pedra treballada. Està coronada per una cornisa.<\/p> El parament és arrebossat i pintat de color cru. La darrera reforma és de l'any 2001, com així ho anuncia un plafó de rajoles on posa el nom que va tenir la casa en el seu darrer període entre 1895 i 2001: Can Manel Recader.<\/p> ","codi_element":"08006-8","ubicacio":"Carrer d'Avall, núm.7","historia":" El carrer d'Avall, paral·lel a la costa, és un del més antics de la població i potser el més llarg. Des d'època de Carles III fins l'any 1960 va servir de Camí Reial, pel que no és estrany que s'hi construïssin les cases acomodades de la vila.<\/p> ","coordenades":"41.5788528,2.5508679","utm_x":"462560","utm_y":"4603116","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92846-02dsc8202.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92846-03p1530879.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92846-04p1530878.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Respon al tipus corrent de les cases acomodades de l'època. Presenta una façana posterior de característiques semblants. Tenia un portal dovellat com el de la casa contigua (núm. 9), però el van enderrocar. ","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["21"]},{"id":"92848","titol":"Ca l'Abadal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-labadal-0","bibliografia":" BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX<\/em>. Inèdit.<\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar<\/em>; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/p> PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)<\/em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord.<\/p> Compositivament, la façana es disposa a partir de dos eixos de verticalitat. L'eix de l'esquerra o de llevant hi trobem l'accés principal, amb un portal rodó dovellat, en planta baixa, i finestres en els pisos superiors. L'eix de ponent ve definit per un accés, en planta baixa, i també finestres en els pisos superiors. Totes les finestres tenen l'ampit, la llinda i els bancals de pedra treballada. La simetria es trenca en planta baixa pel segon accés i una finestreta oberta entre els dos accessos. Està coronada per una cornisa de desguàs de les aigües pluvials, feta de ceràmica.<\/p> El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc. <\/p> ","codi_element":"08006-9","ubicacio":"Carrer d'Avall, núm. 9","historia":" El carrer d'Avall, paral·lel a la costa, és un del més antics de la població i potser el més llarg. Des d'època de Carles III fins l'any 1960 va servir de Camí Reial, pel que no és estrany que s'hi construïssin les cases acomodades de la vila.<\/p> ","coordenades":"41.5787911,2.5507278","utm_x":"462548","utm_y":"4603109","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92848-02dsc8210.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92848-03p1530886.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92848-04-p1530883.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["21"]},{"id":"92849","titol":"El Portal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-portal","bibliografia":" BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX<\/em>. Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic<\/em>. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/span><\/p> PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)<\/em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"L'únic element de la casa que es conserva intacte és el portal. La resta ha estat objecte de modificacions notables.","descripcio":" Casa de cos entre mitgeres ubicada en un carrer estret orientat de sud a nord. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. El dos pisos superiors són el resultat d'una remunta feta modernament, trencant el volum originari de la casa. <\/p> El principal element d'interès, des d'una perspectiva històrica i artística, és el portal rodó dovellat de la façana. Les dovelles que el formen estan tallades en regràs, són de grans dimensions i estan ben escairades.<\/p> El portal constitueix l'accés principal d'un hostal. És per aquest motiu que cadascuna de les dovelles que forma l'arc té una peça de fusta tallada amb la forma de les pedres, amb lletres de ferro a sobre que mostren el nom “L'HOSTALET”.<\/p> ","codi_element":"08006-10","ubicacio":"Carrer de les Escolàpies, núm. 8","historia":"","coordenades":"41.5800600,2.5488000","utm_x":"462388","utm_y":"4603251","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92849-02dsc0034.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Antigament aquest carrer es denominava carrer de Cantalagrella. ","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["21"]},{"id":"92850","titol":"Can Clavell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-clavell-2","bibliografia":" BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX<\/em>. Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic<\/em>. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar<\/em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)<\/em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Alguns ampits de finestres presenten trencaments.","descripcio":" Casa situada a la confluència amb la Riera amb el carrer d'Avall. Actualment té adossades altres construccions posteriors, però en origen era un edifici exempt, a quatre vents. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant (a la Riera).<\/p> Compositivament, la seva façana principal es distribueix simètricament a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central està definit per l'accés amb portal rodó dovellat, en planta baixa, i una finestra en planta pis. Els eixos laterals estan definits per sengles finestres en planta baixa i pis, Totes les finestres tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada.<\/p> El parament és llis i arrebossat amb algunes parts on es veuen les pedres de l'aparell per desgast de l'arrebossat.<\/p> Per la façana sud, se li ha afegit una construcció de planta baixa, la coberta de la qual, de terrat pla, actua com a terrassa de la planta pis. En destaca les dues arcades fetes de maó pla i una dovella decorada amb una roseta esculpida.<\/p> ","codi_element":"08006-11","ubicacio":"Riera del Bisbe Pol, núm. 3","historia":"","coordenades":"41.5787836,2.5512897","utm_x":"462595","utm_y":"4603108","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92850-02dsc8190.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92850-03p1530818.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92850-04p1530808.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92850-05p1540515.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92850-06p1530807.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"També es coneix com el Través o Can València.L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. ","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["21"]},{"id":"92851","titol":"Ajuntament, Casa Consistorial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ajuntament-casa-consistorial","bibliografia":" BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar<\/em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)<\/em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" La casa consistorial és un conjunt de cossos en planta formant una 'L', amb les dues façanes principals en angle de 90º que donen a un pati obert a l'espai públic o plaça. Consten de planta baixa i dos pisos. El cos de llevant disposa a la planta baixa d'un porxo de tres arcs rebaixats, de mida desigual. En aquest mateix cos hi trobem tres balcons per pis, amb barana de ferro i emmarcament amb llindes i brancals de pedra. Entre dos d'aquests balcons, s'ha descobert recentment un rellotge de sol de tarda amb una inscripció del període de la constitució de Cadis. El parament està arrebossat i pintat de blanc i la teulada és a quatre vessants.<\/p> Forma un conjunt amb l'edifici del costat en el qual hi ha més dependències municipals i l'Arxiu municipal Fidel Fita. En aquest cos hi trobem l'entrada principal, amb portal dovellat d'arc de mig punt, al seu damunt una finestra de llinda recta i al damunt un escut. A l'esquerra, mirant la façana, hi trobem una font. En planta baixa, hi ha dues finestres; en el primer pis tres balcons, amb barana de ferro; i a la segona planta, tres obertures geminades d'arc de mig punt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de la riera. El parament està arrebossat i pintat de blanc. Entre aquests dos edificis, en trobem un altre, que els uneix per dins, restaurat l'any 1953.<\/p> ","codi_element":"08006-12","ubicacio":"Riera del Bisbe Pol, núm. 8","historia":" Aquest edifici antigament era un hostal del segle XVII. L'any 1773 fou transformat en Consistori, i actualment encara té aquesta funció.<\/p> En l'edifici on es troba l'OAC havia estat seu del Museu Municipal d'Arenys de Mar i Biblioteca Pare Fidel Fita. Del museu es conserven els plafons ceràmics dels segles XVII al XIX que es troben a l'OAC<\/p> ","coordenades":"41.5794437,2.5516686","utm_x":"462627","utm_y":"4603181","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92851-03dsc8177.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92851-02dsc8174.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92851-04p1530774.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92851-05p1530770.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92851-06p1530763.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. ","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["21"]},{"id":"92852","titol":"Arxiu Històric Fidel Fita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-historic-fidel-fita-0","bibliografia":" BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/span><\/p> PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)<\/em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Tot i que forma part del conjunt de la casa consistorial, l'ús principal d'aquest cos és la d'acollir l'Arxiu Històric Fidel Fita i té un accés propi i independent. L'edifici és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana que dona a la riera. A la façana de migdia, on hi ha l'entrada a les dependències municipals, hi trobem una font.<\/p> En planta baixa, hi ha dues finestres; en el primer pis tres balcons, amb barana de ferro; i a la segona planta, tres obertures geminades d'arc de mig punt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de la riera. El parament està arrebossat i pintat de blanc. <\/p> ","codi_element":"08006-13","ubicacio":"Riera del Bisbe Pol, núm. 8-10","historia":" Aquest edifici era antigament un hostal, al segle XVII. Igual que l'ajuntament, fou arreglat l'any 1773. BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX<\/em>. Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p> BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic<\/em>. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/span><\/p> PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)<\/em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"L'edific documentat en el geoportal del patrimoni de la Generalitat de Catalunya fou enderrocat i la reconstrucció es va fer amb elements arquitectònics de l'anterior amb l'esperit de mantenir l'aspecte històric. En aquell moment, de la garita, només se'n conservava la base i en molt mal estat. S'inaugurà el 9 d'abril de l'any 2000.","descripcio":" Edifici situat a la cruïlla del carrer d'Avall amb el carrer d'en Riera. És de planta, gairebé, quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs i és a tres aigües. L'element més característic és una garita defensiva situada a la cantonada de la segona planta. També destaca un balcó corregut, a sota mateix, a la primera planta, fent cantonada.<\/p> Compositivament, les façanes es distribueixen simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat en cada façana. La planta baixa es defineix en dos accessos: un (el del carrer d'Avall) per als diferents habitatges en que s'ha dividit la propietat; i, l'altre, el del carrer d'en Riera, per al local comercial. A les plantes superiors, a banda dels elements que hem destacat, hi trobem finestres ben alineades amb emmarcaments (ampits, brancals i llindes) de pedra treballada; de factura moderna però a semblança de les originals de l'època.<\/p> En el coronament de les façanes hi trobem un ràfec com acabament de la coberta.<\/p> ","codi_element":"08006-14","ubicacio":"Carrer d'Avall, núm. 25","historia":" Aquesta casa fou una de les més importants de la localitat durant el segle XVII. Com es pot llegir en una placa de marbre col·locada a la façana després de la reconstrucció: 'En aquest lloc, a mitjans del segle XVII lo noble Marc Antoni Ferrer va fer construir una gran casa fortificada. En el segle XVIII fou adquirida per la família Pujol de Pastor. Finalment, a l'última dècada del segle XIX, la família Pol Baralt, va adquirir-la i la mantingué fins que la fàbrica del vell edifici defallí i s'hagué d'enderrocar. L'actual edifici de Can Pol en reconstruir els principals elements de l'anterior, vol mantenir la memòria històrica de l'Arenys d'ahir i fou inaugurat el 9 d'abril del 2000 amb el mutu reconeixement dels propietaris, promotors, arquitectes i constructors que l'han fet possible'. Hi surten els noms dels arquitectes Miquel Fané i Torrent, Josep Maria Solé i Besalduch; l'arquitecte tècnic Jordi Garcia i Clemente; així com el de la constructora immobiliària Gómez i Nadal S.L.<\/p> ","coordenades":"41.5786391,2.5500406","utm_x":"462491","utm_y":"4603093","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92853-02p1530938.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92853-03p1530940.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92853-04dsc8231.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial - productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Coneguda successivament amb els noms de casa Pujol i casa Pastor i, actualment, casa de Pol.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["21"]},{"id":"92854","titol":"Can Baralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-baralt","bibliografia":" BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX<\/em>. Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>
L'element més destacat de l'església i que justifica la seva declaració com a monument és, però, el retaule major, obrat entre 1706 i 1711 per l'escultor vigatà Pau Costa, i que amb el de Cadaqués (obrat pel mateix Costa) i el del Miracle de Riner, és un dels retaules barrocs conservats més importants de Catalunya. El retaule és col·locat sobre un bastiment renaixentista, obra (1636) de l'escultor local Antoni Joan Riera, i fou policromat i daurat el 1711-12 per Erasme Vinyals, daurador de Barcelona, i el seu fill Fèlix.<\/p>
Fins als anys 80 del segle passat hi allotjava els jutjats. <\/p> ","coordenades":"41.5794774,2.5514059","utm_x":"462605","utm_y":"4603185","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92852-02dsc8171.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/92852-03dsc8172.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es crea, com a servei públic, per acord de l’Ajuntament d’Arenys de Mar de 5 de maig de 1934, a partir d’una proposta del regidor de Cultura i Assistència Social, Josep M. Pons i Guri. L’11 de juliol de 1935, en el context de la Festa Major d’aquell any, obre les portes.Un Patronat rector, el funcionament del qual venia regulat per uns estatuts aprovats el 5 de gener de 1935, havia de garantir la independència de l’arxiu dels vaivens de la política. Paradoxalment, a partir de 1979, amb l’adaptació dels Estatuts i del Patronat a la nova situació de representativitat social i política sorgida amb els anomenats ajuntaments democràtics, es va anar deixant el Patronat sense l’assignació econòmica que garantia el funcionament de l’arxiu, les seves reunions s’anaren espaiant i el 27 de desembre de 2007 el Ple de l’Ajuntament acordava la seva extinció.Creat originàriament amb el nom d’Arxiu Històric Municipal i Notarial d’Arenys de Mar, a l’any 1957 pren el nom d’Arxiu Històric Fidel Fita en homenatge a l’insigne pare jesuïta, fill d’Arenys de Mar, director de la Real Academia de la Historia entre 1912 i 1918.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["21"]},{"id":"92853","titol":"Can Pol, Can Marc Antoni Ferrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pol-can-marc-antoni-ferrer","bibliografia":"